l`independent EspEcial FEsta Major

Transcripción

29 de juliol
de 2011
401
25+1
Festa Major
201
anys de pregons
l’independent
de Gràcia
Especial Festa Major
29 de juliol de 2011
Les novetats
Any de perles amagades i de contenció
La Festa Major 2011 no té un cap de cartell clar però sí moltes cares que s’han fet imprescindibles en
el panorama musical: Brams, Roger Mas, Dani Flaco, Le Petit Ramon, Paco Pil i potser Maika Makovski
xx
ALBERT BALANZÀ
L’any dels 25+1 pregoners passarà a la història per la multiplicitat
de veus i d’estils que han ajudat
a conformar possiblement el programa de Festa Major més variat
i alhora més familiar de sempre.
L’organització de la festa, que ha
hagut de fer un esforç de contenció econòmic arran d’una retallada de subvencions del 25% però
també condicionador sobre cap a
on vol que vagi la celebració, ha
preparat un programa que es desplegarà entre el 15 i el 21 d’agost
que ha deixat una part més gran
del pes habitual dels ganxos a les
comissions de festes dels carrers.
La Festa Major 2011, sí, obligarà
els veïns i els visitants a no deixarse guiar només pels grans espais
sinó a triar i remenar entre les
ajustades programacions de cada
carrer, on s’hi amaguen tota mena de propostes de nivell. És cert
que l’Oratori de Sant Felip Neri
continua sent l’espai tranquil per
a les veus consagrades de la nova i
de la novíssima cançó com Roger
Mas, Le Petit Ramon, Anna Roig
i la seva creixent Ombre de ton
Chien, Joan Isaac o Enric Hernáez, que enguany s’ha integrat
en el trio Caravanak amb Luigi
Cabanach (exMàquina, exGato
Pérez) i Mercè Serramalera (veu
habitual d’Hernáez i Cabanach).
Canvis a plaça Rovira
Però més que mai el públic cometria un greu error si no parés
atenció a l’escenari de la plaça de
la Vila, on els Castellers de la Vila
de Gràcia han apostat de nou pels
clàssics Brams o per l’Orquestra
Mitjanit. També la plaça Rovira
és una aposta segura per al gran
públic, diferent a allò que en els
2
els carrers guarnits
1.
2.
3.
4.
Berga.
Camprodon.
Ciudad Real.
Fraternitat EFIT
(Torres-Tordera).
5. Fraternitat ETIS
(Tordera-Siracusa).
6. Joan Blanques de Dalt
(Encarnació - Congost).
7. Joan Blanques de Baix
(Sant Lluís-Encarnació).
8. Joan Blanques de Baix
de Tot (Ramon y CajalTravessera).
9. Llibertat.
10. Mozart.
11. Perla.
12. Plaça Rovira.
13. Plaça de la Vila de Gràcia.
14. Placeta Sant Miquel.
15. Progrés.
16. Providència.
17. Puigmartí.
18. Tordera.
19. Verdi (Providència-Robí).
Espais guarnits no federats
20.Plaça Raspall.
21.Sant Pere Màrtir.
xxxxx
Els ‘freaks’ irrompen als carrers
amb Josmar, Ultraplayback i FEA
Ara fa dos anys la setena edició
del Festival Electropop Alternatiu (FEA), una burrada que es va
originar a la Báscula de la Zona
Franca amb grups com Superputa i que ha acabat obrint un
bar al carrer Finlàndia de Sants
i organitzant festes amb el gran
Chimo Bayo, anunciava amb
una esquela el seu adéu amb una
festa al Raval. Però era mentida.
Només era un trasllat: a Gràcia
la comissió de festes del carrer de
la Perla va acollir en el programa
2010 alguns dels grups de l’esquela com Los Perlas (post-punk
& Chichos) i altres com AlQaeda
Sound System. Enguany el FEA
està programat el 16 d’agost i els
organitzadors han segregat fins i
tot a un dia i carrer diferent, el
18 al carrer Mozart, una de les
seves estrelles, Ultraplayback,
que tocaran segurament el hit
Luke yo soy tu madre. Les postres seran suculentes també: els
de Perla volen recordar el dia 21
aquell 5 de maig de 1998 a la
plaça del Rei amb Josmar, el seu
tanga i l’èxit És superfort.
últims tres anys hi anava pel Festigábal, però que pot sentir-se atret
per les cançons de l’hospitalenc
Dani Flaco, que torna a la Festa
Major després que el 2004 toqués
per a uns quants al bar l’Astrolabi,
o pels músics dels històrics Viceversa, acompanyants de Joaquin
Sabina. La plaça Rovira també
apel·larà als sentiments més gracianistes amb un homenatge a Albert
Musons, ànima de la Vila mort fa
tres anys i considerat el pare de
l’independentisme gracienc.
Si a la Rovira no hi ha Festigábal,
després d’un llarg estira-i-arronsa,
això vol dir finalment que el pú-
l’independent
de Gràcia
Les novetats
blic més poppie haurà de trobar-se
entre les sempre atapeïdes parets
de l’Heliogábal, on els seus responsables han programat grups
com els gironins Aliment o els
alacantins Flying Pig Matanzas i
esperen el sí de la núvia actual del
pop català, Maika Makovski, que
també tornaria a la Festa Major
després de tocar-hi el 15 d’agost
de 2005 en un petit escenari del
carrer Martínez de la Rosa en una
actuació per a la història.
Els Catarres portaran
la seva cançó de
l’estiu, Jénifer, a les
festes alternatives
Però la recerca i captura de les
propostes més interessants no
s’acaba als carrers i als bars sinó
que continua a les tradicionals
festes alternatives de la plaça
del Raspall i del carrer Sant Pere Màrtir -sempre a l’espera de
les propostes més punkarres del
moviment okupa. Les festes alternatives han optat enguany per
apostar pels grups locals que ja
treuen el cap amb força com els
Alerta (exSkatasun) però també
tindran un moment de xauxa
amb Els Catarres i la seva cançó
de l’estiu, Jénifer.
segueix a la pàgina 4
Silvia Manzanera
entrevista
El cantautor Dani Flaco presentarà ‘Secretos de sumario’ a la plaça Rovira el dia 19
“Hi ha cançons que no puc deixar”
Cedida
Dani Flaco (L’Hospitalet de Llobregat, 1977)
és un dels grans noms
d’aquesta Festa Major,
on tocarà a la renovada
programació de la plaça
Rovira el divendres 19
al costat de Rafa Pons.
Tots dos, habituals
durant molts anys del
bar Astrolabi, enguany
tocaran al carrer.
En 2008 vas fer Xarnego, un
disc de cançons traduïdes al
català. Dos anys més tard publiques Secretos de sumario.
No repetiràs idioma?
Xarnego és un disc que va sortir
sol. Tenia un disc editat, Fuerzas de flaqueza, i vaig traduir
algunes de les seves cançons,
a més de versionar-ne d’altres.
Però encara no composo en català. Són les dues llengues que
conec. Si sabés anglès potser
també escriuria en aquest idi-
Dani Flaco
oma. Però encara no em surt escriure en català. Potser més endavant… Però ho faré sense pressió,
des de mi mateix.
Dius que et sents orgullós de
ser xarnego.
Crec que ens hem de sentir bé
amb nosaltres mateixos. El meu
pare és murcià i la meva mare catalana, i ho porto amb molt d’orgull. I aquesta barreja, sens dubte,
m’ha influït des del punt de vista
sociocultural. I musicalment parlant també, potser en les lletres no
tant. Però és cert que el folklore
de casa meva és més variat.
En aquest moment de la teva carrera, amb quatre discos
editats, segueixes sentint-te un
obrer com deies abans?
Sí, perquè no m’he relaxat gens.
He d’anar a treballar cada dia,
anar a tocar allà on sigui… Sóc
un treballador. I cada disc són
moltes hores de feina.
I creus que el públic reconeix
aquesta feina? O és injust i cantants o autors de qualitat encara
no poden viure de la música?
Una de les coses bones que té Internet és que la informació arri-
ba a més gent i n’hi ha molta, i
el públic té més opcions. Però
també és cert que els mitjans
convencionals haurien de ser
més plurals, en aquest sentit
no hem avançat gaire. A mi
em funciona molt bé el bocaorella. Però tampoc li dóno
molta importància a tot això.
Aquest any t’estrenes a la Festa Major però Gràcia ja la coneixes de fa molt més temps?
Als carrers sí, però he tocat
durant molt de temps a l’Astrolabi, el bar de Martínez de
la Rosa. Venia molt per aquí
quan encara no tenia cap disc
editat.
I quin concert faràs a la plaça
Rovira?
Serà un concert amb banda centrat en el darrer disc, Secretos de
sumario, però també amb grans
èxits. És que hi ha cançons que
no puc deixar de tocar.
3
l’independent
de Gràcia
Les novetats
Edu Calvet
entrevista
Pas al costat per agafar impuls
Roger Mas actuarà a l’Oratori de Sant Felip Neri el dia 16
“Som un país totèmic”
Roger Mas (Solsona,
1975) és un cantautor
que es reinventa constantment. La seva discografia passa d’un treball
pop a utilitzar músiques
ancestrals per interpretar textos de Verdaguer.
Disc rere disc acumula
premis de la crítica i en
l’últim, A la casa d’enlloc (2010), torna a virar
i s’apropa a la música
d’arrel nord-americana.
L’abril passat va presentar un tast del que ara
l’ocupa, un projecte amb
la Cobla Sant Jordi per
reinterpretar les seves
cançons.
Com va el projecte amb la
Cobla Sant Jordi?
Hi ha molta feina a fer perquè
un repertori nou per a cobla i
cantautor és una mica complicat. Intentarem que hi hagi bona part de material inèdit, però
també rearranjaments i reversions de cançons meves. Em faria molta il.lusió fer un clàssic
tradicional. En la presentació, a
tall de broma, ja vam fer la Santa Espina. L’estrena serà el 6 de
novembre a Manresa, i farem
gira i se n’ha de gravar un disc.
Passes de la música tradicional a la moderna, tornes a
la tradicional...
Hi ha aquell poema de J.V. Foix
que diu “m’enamora lo vell i
m’encanta lo nou”. I jo em sento
molt identificat amb això.
Llavors a les festes majors
t’hi deus sentir com a casa.
Són un exemple d’això. De les
festes majors que conec, la de
Gràcia és la que té un compromís més gran amb la cultura de
Cedida
El
cantautor
Roger Mas,
la música i la poesia. I no només
amb la música de festa, perquè
hi ha propostes interessants a
banda del que és l’entreteniment
de masses. I això és important.
La música en català sembla
que està en un bon moment.
Portem una dècada en què creativament s’estan fent coses
molt interessants i variades. Ara
l’assignatura pendent és que el
públic es reparteixi. La diferència entre qui triomfa i qui no és
excessiva. Som un país totèmic,
on només hi ha espai per a un tòtem durant un temps determinat
i després se’l fot a terra a cops de
destral i se n’hi posa un altre.
Algun exemple de proposta
interessant que no triomfa?
Eduard Canimas va fer Sagrat
Cor, el millor disc de l’any passat, amb cançons absolutament
meravelloses, i ha passat sense
pena ni glòria. Pràcticament ningú sap qui és i porta tants anys
de carrera com l’Adrià Puntí.
I de qui és culpa?
El públic ja escull el que comercialment és millor, el que no encedida
ve de la pàgina 3
La plaça del Sol, per la seva banda, seguirà sent la plaça dels guiris que s’asseuen a terra hi hagi
qui hi hagi al programa mentre
el sector més fervent de la música
tradicional es posa sota l’envelat
amb les versions de Belda i els
Badabadoc, la rumba de les Estrellas de Gràcia i els sons de la
terra de El Pont d’Arcalís.
Tres trams a Joan Blanques
Maika Makovski
Pensàveu que tot això és el que hi
havia? Ni de bon tros. L’any que
la Festa Major s’amplia fins als 19
carrers gràcies a les incorporacions de Camprodon, Ciudad Real
i Joan Blanques de Baix de Tot,
L’Independent
4
editorial
en un concert
tenc és que alguns periodistes
sentin càtedra sense saber-ne
i sense tenir en compte factors
estrictament artístics. En aquest
país necessitem ser els números
u de vendes a l’Estat, perquè el
que hem de fer és impressionar
a no sé qui, quan no sé de què
serveix impressionar ningú. Nosaltres hem de fer un plat bo,
no posar 25.000 comensals en
un menjador. Una de les grans
virtuts de la cultura catalana és
que té més creativitat per metre
quadrat que qualsevol altra cultura del món. I no critico la gent
que es dedica a la música, em
refereixo als mitjans de comunicació, que són els qui tenen
la funció d’ensenyar allò que
artísticament té interès.
Però tu no ets comercial i
ets conegut.
Per sort, en aquest país es pot
viure d’això. A mi el que m’agrada és estar a mig camí entre les
coses, sigui perquè és l’únic que
sé fer o perquè és el que trobo
divertit. El que jo faig no és ni
alta cultura ni és comercial, és
un terme mig que em sembla
que val la pena.
l’any que Joan Blanques amb tres
trams recorda més que mai l’època daurada del Verdi de Baix, Mig
i de Dalt dels anys noranta, hi ha
clàssics com Tandoori Lenoir, el
grup d’Oriol Nel·lo, i s’hi trobarà
a faltar el Life is life de l’Orquestra Aquàrium, però fins i tot els
freak-pop hi tindrà cabuda amb
el tanga de Josmar, Ultraplayback
i le festival FEA (vegeu requadre )
i el Front d’Alliberament Gai de
Catalunya, al seu local del carrer
Verdi, s’ha estirat a l’hora de posar-li imaginació a la programació i ha contractat el gran Paco
Pil amb una festassa dissabte que
promet trencar-ho tot.
La Festa Major de Gràcia ha emprès des de fa uns quants anys
un pas tossut i obstinat cap al disseny d’una programació
tranquil.la que es va cobrar algunes víctimes ja fa temps amb
l’eliminació dels grans concerts de l’escenari del carrer Bailèn
i que va titubejar amb alguns descontrols com el macroconcert d’Ojos de Brujo de les festes alternatives a Pi i Margall de
2004 i amb bolos com els de Doctor Calypso a la plaça Joanic
de 2009. L’última víctima ha estat el Festigábal, que amb
Manel va desbordar la plaça Rovira fa dos anys amb un greu
perill per a la seguretat però que es trobarà a faltar enguany
encara que s’hagi organitzat depressa i corrents ara a l’interior de l’Heliogábal. És clar que els carrers i places de Gràcia
no poden suportar aquesta mena de concerts i per això la
Fundació Festa Major ha fet un sobreesforç de contenció per
circumscriure gairebé tots els grans concerts de la festa entre
les quatre parets de l’Oratori
Sant felip Neri, amb el pagament d’una entrada simbòlica.
Aquesta contenció ha anat
acompanyada, no obstant això,
d’un pas al costat en la contractació general d’actuacions
ganxo que portin una mena de
públic que no en tenen prou amb passejar sota els guarnits
i ballar amb les orquestres. Cal estar amatents del resultat
que dóna aquesta aposta en l’evolució de la Festa Major en
una etapa que segueix caracteritzant-se per una dura lluita soterrada entre aquells que volen convertir Gràcia en el terreny
del tot-s’hi-val i aquells que voldrien que entre el 15 i el 21
d’agost fos un desert. No serem nosaltres els qui caiguem en
la irresponsabilitat de prendre partit entre uns i altres, perquè
d’intolerants n’hi ha a totes dues bandes.
Però sí que volem fer una proposta de cara als pròxims anys:
com que sovint s’ha dit que l’alternativitat de la festa ja no la
donen només les festes de la plaça del Raspall i de Sant Pere
Màrtir sinó que és patrimoni de tots i com que Gràcia evoluciona cap a terra de nous emprenedors i de grups emergents
que es mouen al voltant dels petits bars musicals, per què el
Districte no fa un pas endavant per negociar l’obertura dels
centres cívics com l’Espai Jove La Fontana perquè les activitats
que s’han fet a plaça Rovira o que es fan als petits bars durant
tot l’any tinguin un espai de mostra també en la Festa Major.
Amb qui s’ha de parlar? No deu ser tan difícil.
És clar que els carrers
i places de Gràcia no
poden suportar grans
concerts de Festa Major
Tornem el 9 de setembre.
L’especial de Festa Major dóna pas al període de vacances
per a l’equip de L’Independent, si bé enguany ens podreu
seguir amb més força a www.independent.cat/gracia i al
twitter @indepe_gracia. Ens tornarem a trobar amb forces
renovades la primera setmana sencera de setembre. Bones
festes a tots i a totes!
staff
núm.
401
núm.
La Perla, 31, 08012 - Barcelona
Tel. 93 217 44 10
Edita: DeBarris,
sccl
Director: Albert Balanzà
Amb
el suport de:
Publicitat: Sandra Gamboa
Tel. 692 601 261
Producció: DeBarris, sccl
Distribució: CET Labor-90.
Impressió: C.G. Canigó S.L.
Dipòsit
legal:
Distribució
B-32478-00
controlada per
PGD
401
AVV Vila de Gràcia, DeBarris i GràciaWeb. Consell directiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Director local: Albert Balanzà. Directora
adjunta: Sílvia Manzanera. Redactors
en cap: Xavi Tedó i Maria Ortega. Redacció: Carina Bellver, Meritxell Díaz,
Èric Lluent, Clara Darder, Eduard Calvet, Laura Balagué, Marc Almodóvar,
David Fernández, Josep M, Contel, Marta
Naberhaus, Lídia Haro, Laura Millan, Patricia Monge, Andrea Rodoreda, Ginebra
Vall, Marc Vidal. Maquetació: Sergi
Lou, Eva Córdoba. Col.laboracions:
Àlex Bosch, Lluís Bou, Àngel Garreta,
Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí,
Víctor Nubla, Eva Piquer, Roger Rofín,
Tristram, Rafael Vallbona, Vocalia de
la Dona de l’AVV. Fotografia: Jordi
March, Joan Perramon, Sara Ciendones
És
una iniciativa de:
no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
l’independent
de Gràcia
La pregonera
Josep M. Contel
La periodista Laia Ferrer
reconeix que no s’esperava ser la pregonera de
la Festa Major. La cara
més jove de la Fórmula 1
a TV3 no amaga la seva il.lusió i avança que
remarcarà que Gràcia “no
és un barri sinó una Vila
amb vida pròpia”. Fa mig
any que no viu aquí perquè està buscant un pis
de compra, però assegura que la seva marxa és
circumstancial. Hi tornarà. Els seus pares i amics
viuen a Gràcia i ella
admet que la Vila “ho és
tot” encara que va néixer
i ha viscut a Barcelona
molts anys.
Clara dARDER
Què significa per a tu ser pregonera de la Festa Major?
Em fa molta il.lusió primer perquè sóc de Gràcia de tota la vida,
hi vaig sempre, he format part de
les festes i sento el pregó cada any.
Que aquesta vegada sigui jo qui el
faci és un regal. Jo formo part de
Gràcia, he nascut, hi he viscut i és
part de la meva vida. És un honor,
estic encantada.
T’ho esperaves?
La veritat és que no. És el primer
pregó de la meva vida i la primera
vegada que faré una cosa vinculada a tot un barri. No m’ho esperava. Quan em va trucar la regidora,
vaig dir-li: “moltes gràcies”. No hi
havia pensat mai en una cosa com
aquesta.
Què t’han dit els teus pares?
A la meva mare sí que li he dit i
està molt contenta, al pare no li
he pogut dir perquè viatjo sovint i
gairebé no els veig. Vindran a veure’l i segur que pensen: “La meva
Laia Ferrer,
la pregonera de la
filla és gracienca i li demanen que
faci el pregó”. Fantàstic.
Una noia com tu, professionalment internacional, li dirà al
món on està Gràcia?
M’agradaria explicar-ho. A l’altra
punta del món és complicat que
situïn Gràcia, però sí que ho faig
a tots els periodistes espanyols que
conec. Els hi explico que sóc gracienca i que és una Vila singular.
Els situo i diuen “què guai”.
Has pensat què diràs?
No desvetllaré res del pregó. No
he tingut temps de seure per preparar-me’l però està clar que diré
que Gràcia no és una barri, sinó una Vila. Diré que Gràcia és
important i a veure si el món se
n’adona i se n’assabenta qui som.
A Barcelona tenim una Vila i és
una vila independent que té vida pròpia; tenim una fet especial propi, la gent, els carrers. Per
Festa Major 2011,
al
Circuit
mi Gràcia ho és tot. He nascut a
Barcelona, he viscut a Barcelona,
però jo sóc de Gràcia. Les meves
arrels les sento a Gràcia.
Com viuràs la festa?
Aquest any sí que podré viure-la.
Ja fa tres que en puc. Col·laboro
amb l’escenari que posen davant
del Cercle, hi participaré en els
musicals. Som un grup d’amics
que quedem dos dies abans i ja
sabem defensar les cançons.
Si poguessis comparar Gràcia
amb un cotxe de Fòrmula 1...
Amb un Red Bull. En aquesta
marca pensen en les coses noves,
la gent jove, que treballa per allò
que creu, com a la nostra Vila i els
seus veïns. Aquesta és la seva filosofia, igual que a Gràcia.
Des de 1997 tenim el títol de
Festa Tradicional d’Interès Nacional. Què en penses?
de
Catalunya
És una de les festes més conegudes que tenim a Catalunya. Jo
que treballo als mitjans de comunicació, quan era amb en Cuní,
sempre li donàvem un tracte especial. Crec que aquest títol ens
el mereixem.
Què opines dels guarnits?
Crec que la competitivitat que hi
ha entre carrers fa que cada vegada els decorats siguin millors. És
un mèrit. Jo no he participat mai
en l’elaboració d’un guarnit, no
puc. Em passo 9 mesos fora durant l’any i això ho fa impossible.
Un desig?
Que la gent s’ho passi bé amb responsabilitat. Són unes festes molt
maques i que ens estimem moltíssim i acabem sortint als mitjans
per aldarulls que no volem. Crec
que qui malmet els decorats es
gent de fora que no saben el que
costa realitzar tot allò que fem.
el pregó bis
Meri Díaz
Laia Ferrer: “Gràcia és un cotxe de
Red Bull; qui hi treballa, hi creu”
Sense
retallades
En un any de contínues retalladades, sembla que la nostra Festa Major és l’única que
s’atreveix a créixer. No en
pressupost –impensable en
temps de vaques magres–,
però sí en participació. El
nombre de carrers amb guarnits és superior al de l’estiu
de 2010, així que permetinme que em tregui el barret
pels carrers que se sumen i
també pels que segueixen,
perquè malgrat les dificultats
a què han de fer front, amb
enginy, empenta i treball en
equip, troben la manera de
tirar endavant. Les comissions de veïns i veïnes ens permetran, un any més, gaudir
de set dies de la Festa Major
més esperada. I és cabdal
perquè aquesta setmana de
concerts, dinars de germanor
i activitats infantils serà un
brou de cultiu i ens ajudarà a
oblidar les penes, si més no,
a no pensar-hi tant. S’hi encabiran reivindicacions, segur;
els carrers seran espai de
trobada perquè les persones
xerrin, debatin i generin propostes, segur; també servirà
perquè els caps del molts
ciutadans s’allunyin de les
seves preocupacions i agafin
oxigen i carreguin piles.
La Festa Major de Gràcia
d’enguany no pateix retallades. Un bon exemple
del qual molts n’haurien
d’aprendre. Aplaudeixo la
valentia dels nous festers i la
persistència dels repetidors.
Gràcies per fer-nos possible
gaudir d’una nova edició de
la Festa.
5
l’independent
de Gràcia
Les festes alternatives
Rafael Vallbona
el pregó bis
Un pregó
que pregoni
Amb la tele, el twitter i les
presses de la vida moderna,
els pregons s’han acabat convertint en monòlegs lamentables; i la crida i esbombada
a la festa tot blasmant les
misèries de la vida quotidiana, en un simple titular
de 140 caràcters. Es diuen
algunes obvietats sobre la
bellesa i hospitalitat del barri,
s’hi posa un toc de sentimentalisme antropològic (família,
amics i altres animals de
companyia), s’hi afegeix un
polsim d’humor lleugerament
suat, alguna anècdota treta
de la Viquipèdia i un vers
d’en Verdaguer, i ja tenim pregó. Els de l’ajuntament i els
de la Fundació contents per
la iniquitat de l’esbravada del
nunci, i els diaris satisfets per
omplir una pàgina d’actualitat, i barateta, en ple agost.
Però això no és un pregó,
això és una petita fel.lació
festera. Els pregons no han
de ser ensucrats, ni políticament correctes ni pagats de
cofoisme. Han de crear insatisfacció en els poderosos i
desassossec en el populatxo.
Han de ferir i enrabiar, han
d’interpel.lar i denunciar. Han
de pregonar, fer una crida,
propalar, divulgar. Qui es
pensi que avui ja no cal que
el pregó tregui de polleguera
els qui manen perquè per
això ja hi ha Wikileacks, els
indignats o el Facebook és
un acomodatici i un còmplice
dels que remenen les cireres.
Un pregó que es mereixi fa la
guitza, com vol aquest.
El circ de la política acampa al
Raspall en les festes alternatives
La desafecció envers la classe política, que segons el darrer baròmetre
del Centre d’Estudis d’Opinió agrupa
al voltant del 75% de la ciutadania,
s’instal.larà als carrers i places de la
Vila no federats. El circ de la política
acamparà a la plaça del Raspall en
un espai en què, a part de la participació de les entitats coordinades
sota la Comissió de Festes Populars
(CFP) també hi haurà lloc per les lluites per reclamar la gestió de l’Espai
Jove La Fontana o contra les retallades que ha impulsat el nou govern
en àmbits com el de la sanitat.
a.b.
marc almodóvar
El circ de la política arriba enguany a la plaça Raspall, on
acamparà en forma de decorat
a l’espai gestionat per la CFP,
que des de fa anys agrupa diverses organitzacions amb trajectòria política a Gràcia. A part
d’aquests col.lectius, aquest any
se cedirà l’espai a dues noves
associacions de la Vila que han
tingut una forta activitat en el
darrer curs. Per una banda, l’Assemblea pels Drets Socials de
Gràcia, embrió de la resistència
popular local contra les retallades de la crisi, s’ocuparà de les
activitats el dimarts 16. L’endemà, dimecres 17, serà l’hora de
la lluita històrica pel Casal de
Joves, sota l’agrupació d’entitats
juvenils de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG),
una de les reivindicacions històriques de la Vila i que enguany
ha protagonitzat un important
estira-i-arronsa entre l’administració i algunes de les entitats
històriques de Gràcia.
Pel que fa a les activitats destaquen el ja clàssic concurs de pa-
La CFP cedeix dos dies
l’espai a l’Assemblea
pels Drets Socials i a la
Plataforma d’Entitats
elles, la recuperada Pluja d’Es
trelles que històricament havien
fet les comissions de festes vinculades al col·lectiu gitano a
Poble Romaní o a Raspall o els
Actuació
vermuts musicals del migdia.
Entre les actuacions musicals
destaquen la del raper El Nota;
del grup
Eina
a la plaça del
Raspall l’any
els locals High Times, que presentaran nou disc, i Alerta (exSkatasun), Rumbalbar, els Catarels principals actes
Dimarts 16
• Concert amb el cantautor
Miquel del Roig.
Dimecres 17
• Cercatasques
• Concert de hip-hop amb El
Nota.
Dijous 18
• Concurs de paelles amenitzat
pel Marcel (Rumb al Bar).
• Jocs infantils.
• Concert amb els grups Rumb
al bar, Els Catarres i PD.
Divendres 19
• Concert de High Times, Les
Absentes i PD.
• Marxa de Torxes pels presos.
Dissabte 20
• Manifestació contra les retallades del nou govern.
• Concert amb els grups Alerta, Aspencat i PD.
passat
res o els valencians Aspencat. El
Casal Popular de Ros de Olano,
per la seva banda, commemorarà els 15 anys de treball al barri
de l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG) amb un ventall d’activitats que troben els seus punts
àlgids en el concert de Miquel
del Roig del dimarts 16, el cercatasques del dimecres 17 o la
tradicional manifestació del dissabte 20. Les xerrades i activitats
de la Plataforma d’Entitats Juvenils el dia 18 o de la Universitat
Comunista dels Països Catalans,
el 19, dotaran de contingut les
activitats polítiques que culminaran amb la tradicional marxa
de torxes pels presos i les preses
polítics.
La Torna
A.B
El concurs de monòlegs Pepe Rubianes compleix tres anys
Sant Pere Màrtir, de retallades
Després de mesos assetjant hospitals, centres educatius i socials,
les polèmiques retallades del govern ocuparan el carrer Sant Pere
Màrtir, seguint l’estela
de provocatius decorats
dels darrers anys. Unes
retallades que seran
visibles en l’engalanat i
en les activitats que es
faran al carrer.
6
Treballadors en lluita a Telefònica,
membres dels indignats, el col·
lectiu de contrainformació instal.
lat a la TDT Latele o la cooperativa
de consum El pinyol vermell participaran alguns dies en les activitats
coordinades per l’ateneu independentista La Torna. Unes activitats
que tornaran a donar protagonisme al concurs de monòlegs Pepe
Rubianes, que celebra la seva tercera edició el dimarts 16 i que comptarà amb la participació del Joel,
el campió de l’any passat. Es dóna
continuïtat als vermuts musicals
del migdia així com la celebració
de tallers de ball, espectacles de circ
i fins i tot el torneig de volei plaça
del dissabte 20.
En l’esfera musical nocturna predominen amb força les bandes gracienques. La programació tornarà
a tenir un any més en els sons jamaicans de Soweto, que presenten
el seu segon disc South West Town
el dissabte 20. També presenten
Zapatero From Texas,
en el guarnit de
disc (La nit de’n Ruixa) els també
graciencs Gato&KDO, que obriran la programació el dilluns 15
Festa Major
de l’any passat
juntament amb Kabum. Cranc
o La Humareda també passaran
pel carrer de les retallades.
l’independent
de Gràcia
Les festes alternatives
Marta Naberhaus
entrevista
Cedida
Els Catarres actuaran el 18 d’agost a la Plaça del Raspall
“Res de veritats absolutes”
El grup d’Aiguafreda format per Èric Vergés (veu i guitarra), Jan Riera (acordió)
i Roser Cruells (contrabaix) ha arrassat
a Internet amb el seu primer single Jenifer. S’autodefineixen com a festius i
Teniu un estiu mogudet…
Estem molt contents, no ens ho
esperàvem. Vam muntar el grup
a finals del 2010 i a la gent li
està agradant allò que fem. Ens
estan sortint molts concerts!
S’ha definit el vostre estil com
a folk català, pop-folk català...
Com el preciseu vosaltres?
És cançó d’autor però feta per
un grup, cançons molt properes, que parlen de coses del dia
a dia que la gent es fa seves. Res
de temes universals i veritats absolutes… Fem cançons i prou!
Jenifer és una cançó d’amor…
És un tema recorrent al vostre
repertori?
El 99 per cent de les nostres
positius i els podrem veure en concert
a la Plaça del Raspall el 18 d’agost en
el marc de les Festes Alternatives. Serà
la primera vegada que toquen a Gràcia i
asseguren que els fa molta il.lusió.
cançons parlen d’amor. Som uns
romanticots! Però no és un amor
tòpic, és un amor de coses quotidianes, explicat amb lletres que
no són evidents. Al final, totes les
cançons parlen d’amor, ja sigui
per un país, per una noia, per un
noi…
Què oferiu al vostre directe?
Per sobre de tot, és molt espontani. Sempre la liem, sempre la
caguem un moment o altre i hem
de parar a mitja cançó -perquè ara
estem tocant molt als concerts,
però no estem assajant res perquè
no tenim temps! Si ens equivoquem, parem, la gent xiula, riu…
Xerrem molt i també expliquem
acudits.
Tindrem alguna sorpresa?
Sí, hi haurà algun tema nou. De
fet, aquest agost volem editar un
disc físic. Tenim vuit cançons
gravades i al disc n’hi haurà tres
més.
A la vostra web hi ha penjat un
manifest per la música lliure.
Les nostres cançons es poden descarregar gratuïtament. Creien que
aquesta és la única manera d’acabar amb la pirateria. Les discogràfiques diuen que s’està morint la
música, però el que s’està morint
és el seu sistema discogràfic! La
música està més viva que mai.
Una discogràfica et promociona i
distribueix, i són dues coses que
Internet t’ofereix gratuïtament.
Hem aconseguit que la gent escolti les nostres cançons i vinguin
En Jan
i la
Roser,
dos dels tres
als concerts, i cada cop en tenim
més!
I d’aquí a un any?
Quan passi aquest boom... Això
d’ara és surrealista, no creiem que
Catarres
passi sempre, però esperem poder seguir fent concerts més petits. Tampoc no ens caurien els
anells per haver de tornar a les
nostres feines d’abans… “Que
nos quiten lo bailao”!
7
l’independent
de Gràcia
Història dels pregons oficials
Així arrenca la Festa Major
La història dels pregons i pregoners de la Festa Major de Gràcia s’arrela molt enrere però no va ser fins
als anys 80, i a molts indrets de la Vila, que les més diverses celebritats van ser convidats a obrir la festa
Fotografies: Oriol Vila, Sergi Moriana i Ariadna Borràs
Martí Galindo,
josep maria contel
El pregoner era aquell home que,
a tocs de trompeta, anunciava per
diferents llocs de les poblacions
proclames de l’ajuntament, dels
mercats, de fires i festes o fins i
tot les defuncions. Afinant més
aquest pregoner, per les festes
assenyalades, se cercava persones
distingides perquè pronunciessin
unes paraules, un discurs, que
vehiculés aquella celebració i, si
fos possible, la vinculés als mèrits del pregoner vers la festivitat,
veïnatge o qualsevol altre faceta
del glosador de la festa. A Gràcia aquesta pràctica comença en
la seva darrera etapa l’any 1986,
quan de nou s’implanta la figura del pregoner. I amb el pas dels
anys ha esdevingut una peça clau
en l’entramat de la festa.
El pregó ha esdevingut des de fa
molts anys una mena de pòrtic
de diferents celebracions. Una
d’aquestes celebracions és la Festa
Major, la festa principal que celebren pobles, viles i ciutats. Una
Carlota Soldevila,
1986
festa que en molts indrets comença amb el seu pregó, ja el dia
previ o el mateix dia de la festa.
Per tant els pregons i el pregoner
de Festa Major s’han convertit en
un fet habitual i difícil de deslligar. Però això a la Festa Major de
Gràcia no ha estat sempre així.
Hi ha constància escrita que en
els anys cinquanta del segle XX,
la festa tenia el seu pregoner, pe-
A Gràcia la pràctica
del pregoner de la
Festa Major es va
recuperar el 1986
rò el pas del temps i potser les
circumstàncies l’arraconaren i va
entrar en desús, com la mateixa
festa, que en el segon terç de la
dècada dels anys setanta va estar
a punt de desaparèixer.
La mort del dictador, la recuperació de la democràcia i la conquesta de l’espai públic com a centre
aglutinador dels veïns durant les
Joan Lluís Bozzo,
8
a l’ajuntament l’any
al balcó de l’ajuntament el
2001
festes, anar a poc a poc recuperant velles costums o implantant
de noves: a Gràcia podríem citar
com a nova la creació del drac i
dels gegants l’any 1982.
Però també en la dècada dels
anys vuitanta Gràcia va recuperar
el seu pregó i de pas la figura del
pregoner, l’any 1986, de la mà del
regidor del districte Xavier Valls,
que va implantar de nou el pregó.
La primera pregonera va ser l’actriu Sílvia Munt, que feia només
cinc anys havia protagonitzat el
personatge de La Colometa pels
carrers de la Vila, i com no, de
la Festa Major de la novel·la La
plaça del Diamant. Així, de la mà
del regidor i d’aquella jove actriu
s’encetava novament el pregó,
que en aquella ocasió es va pronunciar a l’Artesà.
L’any següent Xavier Valls va fer
una forta aposta per recuperar
l’envelat de Festa Major, fent aixecar-ne un a la plaça de la Revolució, on feia poc que havia quedat lliure de l’escola que durant
dècades van hipotecar l’ús veïnal
durant la seva intervenció el
d’aquell espai. Si l’aposta era forta per l’envelat, com no podia ser
d’una altra manera, el pregó s’havia de fer en aquell espai, en el
qual Rudy Ventura - l’encarregat
de fer-lo- va optar més per tocar
un solo de trompeta que per llegir un text.
El pregó es va continuar fent alguns anys a la plaça Revolució en
l’anomenat tendall i també a la
Hi ha constància
escrita que als anys
cinquanta la festa ja
havia tingut pregoner
plaça John Lennon, i potser també als Jardinets, espais que van
acollir la mostra d’entitats durant
algunes festes majors, fins arribar
finalment al balcó de la casa de la
Vila, de l’Ajuntament de Gràcia.
Quant als pregoners, al llarg de
tots aquests anys i sota la prerrogativa que regidor o regidora
mandat a mandat transmetien al
Rafael Vallbona
1999
seu successor, l’Ajuntament decidia qui seria el pregoner, cosa que
ara canviarà, ja que la Fundació
Festa Major de Gràcia ha adoptat
enguany un cert protagonisme
en aquesta elecció.
Perfils de tota mena
Així doncs els pregoners d’aquests
vint-i-cinc anys anteriors han estat del tot variats, gent que no tenia res a veure amb Gràcia o gent
vinculada a la Vila, uns cèlebres,
altres menys però més veïnals,
com ara en Francesc Vilaplana
o la Remei Sepi. Per Gràcia van
passar el Joan Pera i Paco Morán,
o el Sergi Mas i el Xavier Martí -poc vinculats al barri- o La
Cubana i les seves Teresines, que
en la ficció tenien el seu taller al
carrer Verdi. Prohoms de Gràcia
han estat Moncho, Martí Galindo, Antoni Bassas, Joan Lluís
Bozzo, Elisenda Roca, Queco
Novell, Sicus de Sabor de Gràcia
o enguany Laia Ferrer, tots molt
lligats a Gràcia i molts d’ells tam-
llegint el pregó el
2003
l’independent
de Gràcia
Història dels pregons oficials
Sicus Carbonell
va fer una versió rumbera del pregó el
bé a les seves entitats. També van
tenir el privilegi de pronunciar
el seu pregó altres persones més
vinculades al món cultural, com
ara l’escriptor Rafael Vallbona,
que va escriure la novel·la Gràcia;
Enric Pérez, propietari dels cinemes Verdi; el sindicalista i veí José Maria Álvarez; o el restaurador
Isma Prados, entre d’altres, que
des de diferents punts van donar
el tret de sortida de la festa més
gran de la Vila.
Al protocol festiu
Al llarg d’aquests anys a Gràcia
s’han pronunciat o representat
pregons més mediàtics, menys
convencionals o d’altres més tradicionals, musicals, erudits, han
Silvia Munt.
ora
Actriu i direct
86
19
a.
m
de cine
Sergi Mas i
Xavier Mar
tí.
Periodistes.
1993
Rudy Ventura.
Músic i
trompetista. 1987
Miquel Cors
.
Actor i
excantant. 19
94
Pep Munné.
Actor de TV i
de cinema. 1988
Moncho.
Cantant i pare del
bolero. 1995
Martí Galindo.
Actor i
periodista. 1998
Joan Lluís
Bozzo.
Actor i direct
or
de teatre. 20
01
Elisenda Ro
Carlota Soldev
ila.
ca.
Periodista. 20
Actriu i fundador
02 i
a
excantant. 19
del Lliure. 1999
94
Enric Pérez.
o
Cineasta i am
04
20
i.
rd
dels Ve
Remei Sipi.
Escriptora i
pres.
de l’entitat E’
waiso
Ipola. 2005
Francesc
Vilaplana.
nt
Dirigent de la ge
ia.
àc
gran de Gr
2006
2009
estat de tot una mica, segurament tan plurals com la mateixa societat gracienca. El pregó
en aquest període també ha esdevingut un acte protocol.lari,
que s’ha afegit al protocol festiu
de Gràcia. Avui els graciencs ja
no entendrien una Festa Major
sense el seu corresponent pregó,
malgrat ser un esdeveniment que
té diferents tocs d’inici, com la
presentació del cartell a mitjans
del mes de maig, la presentació
de la samarreta i la col•locació
de les banderes al voltant de Sant
Jaume, i l’acte del pregó el dia 14
d’agost poques hores abans que
els carrers ofereixin a veïns i forasters les seves creacions, el seus
guarnits fruit del somni col.lectiu
de cada associació.
Huapachá
Ignasi Riera.
Combo.
Escriptor, periodista
Grup musical
i polític. 1989
. 1996
Antoni Com
as.
Economista
i
exconseller.
1990
arte.
Manuel Esti
ara
i
ta
is
Esport
91
19
.
iu
ct
dire
La Cubana.
Companyia
de
teatre. 1992
25+1
Festa Major
201
anys de pregons
Joan Pera i
.
Paco Morán
97
19
s.
Actor
as.
Antoni Bass
00
Periodista. 20
Rafael Vallb
ona.
Escriptor. 20
03
Josep Maria
Álvarez.
Líder sindical
d’UGT. 2007
ll.
Queco Nove
r.
to
ac
i
ta
is
Period
2008
Sicus de Sabo
r de
Gràcia.
Músic i portave
u del
col.lectiu
gitano. 2009
s.
Isma Prado
i
r
Cuine
2010
restaurador.
9
l’independent
de Gràcia
Història dels pregons alternatius
Sebastià
Jovani
el pregó bis
Pre-pregon
pregó, prego
El pregó alternatiu, una tradició
que conviu amb el pregó oficial
Tradició, desobediència i participació, just abans del toc d’inici, a la plaça de la Vila
Arxiu/J.L.
David fernàndez
Benvolguts i benvolgudes
vilatans i vilatanes: o tal
vegada, potser, ciutadans,
o pobladors, malgrat és
possible que entre vosaltres
també hi hagi gent de pas,
o gent de fora o de més
endins, als que calgui també
anomenar d’alguna manera,
tal vegada gent, o individus,
o singularitats del cos social,
tot i que, per altra banda, cadascú d’ells en certa manera
també és ciutadà o poblador
o vilatà de la seva ciutat, població o vila respectiva que
pot no ser necessàriament
Gràcia, o sigui que davant
les possibilitats gairebé
infinites d’epitomitzar-vos,
optaré per una exhortació
genèrica que respecti tants
fets diferencials, així doncs
us dic benvolguts vosaltres,
vosaltres, doncs, sí, benvolguts vosaltres: em disposo a
pregonar aquest inici de tot
plegat, i em pregunto exactament si això és un pregó o
si es correspon que sigui un
pregó el que se suposa que
he de pregonar-vos, entre
d’altres coses perquè el fet
mateix de pregonar quelcom sembla convertir això
ja des del començament en
un pregó, es digui o no es
digui d’una forma o una altra
que efectivament es tracta
d’un pregó; pregó de què?
Potser pregó de la intenció
de pregonar-vos alguna
cosa? Pregó de l’absència
de pregó? Pregó previ a tots
els pregons posteriors? La
veritat, no sé per on començar. Pregona responsabilitat
i encara sense saber ben bé
de què. Pregó, ja, sí, pregó,
dieu. És clar. Tal vegada em
caldria pregonar que no sé
per on agafar-ho, això del
pregó. I això de l’això que no
sé, seria ja un pregó? L’anunci d’un possible pregó abans
del pregó? Si de cas, aneu
fent, i ja us aviso.
10
Barreja de tradició, desobediència i participació, la cita del pregó
alternatiu ja forma part indiscutible del programa fester gracienc.
Puntual, el relat reivindicatiu
es repeteix fa anys. Discret, un
quart d’hora abans que el pregoner o la pregonera arrenqui
amb el discurs que enceta la Festa
Major, una bastida mòbil entra
en escena a la plaça de la Vila.
Apareixen les pancartes i les primeres demandes i es dóna lectura
al pregó elaborat pels col·lectius
alternatius de la Vila.
Megàfon alternatiu en mà que
precedeix el micròfon de la balconada, els col·lectius socials de
la Vila van optar per aquesta fórmula des del tombant de segle.
Inicialment, per respondre i fer
sentir al seva veu davant l’onada
de criminalització política i mediàtica impulsada el 2003 contra
els moviments socials alternatius.
Amb el temps, però, s’ha vingut
consolidant com una particular
proposta que aprofita per fer un
ràpid repàs de les lluites socials
xxx
on els col·lectius del barri estan
implicats. Un singular pregó, arrelat a la màxima “festa sí, lluita
també”, que defensa i vindica,
gairebé sempre, el sentit col·lectiu
i socialment compromès de la Fes-
Dels Tres de Gràcia al tancament
d’urgències de nit a l’Esperança
Els continguts del pregó alternatiu els defineix l’estricta realitat social. Dels tres de Gràcia
o Salvem la Violeta, del ‘no a la
guerra’ a la demanda de llibertat
per als Països Catalans, criticant
el Fòrum de les Cultures o l’especulació amb l’habitatge o cridant contra l’atur i la repressió al
moviment okupa. Paraules dites
acompanyades de fets concrets.
Per què des de fa dues dècades,
les festes alternatives –o la Festa
Major que organitzen els col·
lectius alternatius, com els agrada precisar– han fet de la Festa
Major un espai real de solidaritat. Espai des d’on s’han tramés,
Cedida
un cop tancada la caixa i any rere
any, recursos econòmics i materials als campaments sahrauís, als
territoris palestins ocupats o a les
comunitats indígenes de Chiapas, per citar alguns exemples. I
espais que també s’han fet ressò
de les lluites d’altres barris de la
ciutat: de l’Hotel Vela, al frau
del Palau de Millet o a les ordenances del civisme. Enguany,
realitat social, no costa imaginar
que les retallades socials en sanitat i educació –les pitjors des
de la dictadura franquista–, els
desnonaments de veïns, la demanda de gestió directa del Casal de Joves o la indignació que
va irrompre el 15-M formaran
el pregó alternatiu. Un quart
d’hora abans del pregó oficial.
Com sempre.
ta Major. I que cada any, també
indefectiblement, ha expressat un
rebuig obert al model de gestió
policial de les nits de Festa Major
i a la mercantilització consumista
que les amenaça. Apostant per reforçar l’autogestió veïnal i l’autorganització social vénen a dir, faves
compatdes, que si ‘el miracle’ de la
Festa Major és possible únicament
per la implicació social col·lectiva,
també és possible construir societats més justes i més lliures.
Crítica i denúncia
Talment com el ban alternatiu
que el Consell dels Bulls emet cada Carnestoltes a la Vila per contrarestar el ban de l’Ajuntament,
el pregó alternatiu és ple de crítica
social i política i no s’estalvia cap
adjectiu per dir les coses tal com
són. Detalls a banda o raonades
excepcions comptades, el cert és
que el pregó alternatiu conviu i
cohabita tranquil·lament amb el
pregó oficial posterior. A la gracienca. Quan la fórmula, fidel a
l’esperit comunitari de la Vila, és
senzillament el respecte mutu.
l’independent
de Gràcia
11
l’independent
de Gràcia
Història gràfica de la festa
Silvia Manzanera
Lluís Bou
el pregó bis
Bona feina
La primera frase dels llibres és
definitòria. Una novel.la amb
una primera frase insípida,
que no marqui el relat, ja no
cal que us la llegiu. “1918.
8 de març. Com que hi ha
hagut tanta grip, han hagut
de clausurar la universitat”,
comença el Quadern Gris de
Josep Pla. “La Julieta va venir
expressament a la pastisseria
a dir-me que, abans de rifar
la toia, rifarien cafeteres;
que ella ja les havia vistes:
precioses, blanques, amb una
taronja pintada, partida en
dues meitats, que ensenyava
els pinyols”, és la frase inicial
de La plaça del diamant de
Mercè Rodoreda. “Encara
recordo aquella alba en què
el pare em va dur per primera
vegada a visitar el Cementiri
dels Llibres Oblidats”, engega
com a carta de presentació
L’ombra del vent de Carlos
Ruiz Zafón. “La ciutat se
m’obre sota els peus com
un immens cargol esclafat”,
diu David Castillo a l’inici de
No miris enrera. “A mitjan
març del 2008 vaig llegir que
segons una enquesta publicada al Regne Unit la quarta
part dels anglesos pensava
que Winston Churchill era un
personatge de ficció”, apunta
Javier Cercas a Anatomia d’un
instant. “La meva salut és
excel.lent, però estic carregat de romanços com una
criatura malaltissa. No et vull
pas explicar el que he sofert
servint en una divisió que no
m’agradava”, proclama Joan
Sales a Incerta glòria. Feina
ben feta des de l’inici. Bona
Festa Major!
12
reportatge
Nou llibre gràfic sobre la història de la Festa Major entre 1949 i 1962
La càmera dels Ramírez
Guarnit de 1957 a Martínez de la Rosa
La Festa Major vista
pels fotògrafs Ramírez,
més d’un centenar de
fotografies de la Festa
Major del 1949 a 1962,
és el darrer llibre que
els historiadors Josep
Maria Contel i Joan
Àngel Frigola acaben de
presentar. És l’obra de
Joan Ramírez i Sagarra
i Joan Ramírez i Vallhonrat, dos fotògrafs
graciencs molt lligats a
la vida social de la Vila,
que van retratar Gràcia
durant dues dècades.
“¿I te’n recordes d’aquesta?
¿Que no las vas conèixer tu?
Fixa-t’hi bé, és de l’any 1951”.
Les dues senyores que estan assegudes en les darreres files de la
sala d’actes de l’Orfeó el vespre
d’un dimarts de finals de juliol
repassen amb atenció cada una
de les fotografies que composen
l’últim llibre editat pel Taller
d’Història, amb col·laboració
de l’Ajuntament de Barcelona,
el districte de Gràcia i l’Institut
Ramon Muntaner. “És que nosaltres som de les històriques de
l’Orfeó”, s’expliquen. I dels històrics i il.lustres d’aquesta entitat,
que n’hi ha molts, destaquen dos,
Joan Ramírez i Sagarra i Joan Ramírez i Vallhonrat, pare i fill, fotògrafs i homes inquiets i
compromesos que ens
han deixat un tresor
de valor incalculable per entendre,
segons Enric Galve,
president de la fira
Sonimag foto i amic
de Ramírez fill, “la
nostra història personal i col.lectiva”.
Entre final de la dècada de
1940 i meitat de la de 1960, pare
i fill van retratar la Vila de Gràcia
des de la seva mirada activa i curiosa. I la Festa Major va ser una
de les temàtiques protagonistes.
“Les imatges que recull aquest llibre són un breu aperitiu del llegat
documental que han deixat i que
un dia volem recuperar”, assegura Galve. Hi ha més de 60.000
negatius. Fa anys que la família
Ramírez i el Taller d’Història bus-
El carrer Ramon i Cajal engalanat l’any 1955
caven la manera de
difondre aquestes
imatges. I ara s’ha trobat la fórmula que permet
endegar el camí cap a la documentació i digitalització d’aquest
important fons i a la seva difusió
en forma de llibres i exposicions.
Per anar obrint boca, aquest primer volum on s’hi poden veure
carrers guarnits, activitats com
les xocolatades, els enlairaments
de globus de paper, les ofrenes
florals a la Mare de Déu, l’elecció
de la pubilla o les autoritats de
l’època, amb Santiago de Cruïlles
i de Peratallada, tinent d’alcalde
delegat del Districte, al capdavant. “Divulgar les seves obres
ajuda a fer barri, un barri obert
al món sense perdre identitat.
El llibre contribueix a posar en
valor el seu llegat. Les seves fotografies són un tresor que hem
de saber utilitzar en bé de les
futures generacions”. Margarida Padrós, vídua de Joan Ramírez i Vallhonrat, va aportar
més dades sobre el compromís
que el seu sogre i el seu marit
havien adquirit amb la Vila de
Gràcia.
l’independent
de Gràcia
13
l’independent
de Gràcia
La Fundació Festa Major
Àlex Bosch
el pregó bis
El pregó
d’Snoopy
Mai se m’hauria passat pel
cap ser l’escollida per fer el
pregó de Gràcia. Sempre havia pensat que aquesta mena
de coses estaven reservades
a prohoms de la cultura, gent
d’àmplia trajectòria, Jo, en
canvi, sóc una noia menuda
que acaba d’estrenar la trentena i a qui ningú no coneixia
fins que fa un parell d’anyets
vaig començar a sortir a la
televisió. El meu mèrit està
relacionat amb motors, benzina, noies amb poca roba que
aguanten paraigües contra el
sol... Jo sóc la noia del paddock. Una paraula que fa un
parell d’anyets no sabia que
existia. Però a la televisió això
no compta, sóc mona i que
tinc aquest accent pijo que es
veu que agrada a la gent a qui
agrada el motor. Entenc que
la meva tria hagi deixat indiferent els graciencs. Ho vaig
comprovar a l’enquesta que
es va fer a l’Independent. Sóc
aquí dalt brandint el micro
des del balcó de la Casa de la
Vila perquè tinc antecedents
i avantpassats i perquè estic
en una televisió pública que
paga una indecent quantitat
de milions d’euros per fer una
retransmissió esportiva. A
més, això de fer un pregó no
ha de ser profund, no? Abans
sí que ho era i després resulta
que a vegades molestava el
que es deia, jo en canvi... què
pot dir aquella noia mona de
veu estrident? Doncs puc dir
la veritat i admetre que ni jo
entenc per què em van triar...
Ah! Sí, perquè surto a la tele!
La Fundació: de la seu de Falange
a Lesseps a l’Espai Albert Musons
La primera notícia que es té de la
Festa Major de Gràcia data de 1817
però la constitució d’una federació
de carrers té 55 anys. El 1956, quan
la festa tenia 37 carrers guarnits i
quatre envelats, l’ara Fundació va tenir el seu primer local a la seu de la
Falange del número 9 de la plaça Lesseps. El seu primer president va ser
Gaspar Ribé, que 12 anys després es
presentaria a conseller del districte
en nom del partit ultra. L’evolució
ha estat tan gran que el 2012 la Fundació es traslladarà a l’Espai Albert
Musons del carrer Alzina.
Sara Ciendones
albert balanzà
Què ha hagut de passar en 55
anys perquè l’entitat que unifica
les comissions de festes passi d’aixoplugar-se en un local falangista
a instal·lar-se en una nova seu que
honora un dirigent socialista i pare de l’independentisme gracienc?
Sobretot la democràcia, però també la fortalesa de l’entitat més respectada transversalment a Gràcia.
La Fundació Festa Major deixarà
l’any que ve la seu històrica del
carrer Igualada 10 i se n’anirà al
carrer Alzina 9, on compartirà espai -junts però no barrejats- amb
els Castellers de la Vila de Gràcia
en un local municipal.
La història explica que la Festa
Major no va tenir una coordinació popular i una seu social fins
a l’any 1956 i que el primer programa va ser el d’aquell any, dotze pàgines i en castellà. Després
Obres del nou Espai Albert Musons al carrer Alzina
d’aquells anys grisos, la Transició
va veure com sota la presidència s’ha envaït el carrer per fer tota
de Manuel Molinas la Federació mena d’activitats.
es reunia en un local de la plaça L’Espai Albert Musons serà el
Revolució amb Ramon y Cajal, quart local de llarga durada de
en una botiga de mobles ano- la Fundació Festa Major i el premenada La Media Luna. Però la sident des de 2006, Ricard Estruch, tallarà la
consolidació va
cinta.. Fonts muarribar el 1989
El nou local estarà
No ha estat mai una de les pri- endins. Allà s’hi fa com sempre
nicipals apunten
quan
Molioritats de l’entitat però en els la presentació dels actes en roda
nas va cedir la acabat a finals d’any i que les obres esúltims anys al carrer Igualada de premsa a principis d’agost
presidència a l’entitat farà servir els taran finalitzades
sempre s’havia fet un guarnit de i s’hi venen les entrades dels
a final d’any, tres
Albert Torres
mínims -fora de concurs, natu- únics concerts de pagament de
i pocs mesos jardins Manuel Torrente mesos abans del
ralment. Enguany, per la crisi i tota la festa, els de l’Oratori de
previst, i entre les
després Benesper sumar esforços en altres di- Sant Felip Neri. El retorn del
tar Social va cedir a la Federació previsions de l’entitat no només
recccions, la Fundació ha deci- carrer Camprodon al concurs
el local del carrer Igualada que s’inclou la utilització a ple rendit no guarnir el carrer i fer tot de guarnits ajudarà a no rebaidurant més de 20 anys ha servit diment del local en la pròxima
el treball del seu local de portes xar el pols d’atracció de la seu.
de quartel general de l’entitat, on edició sinó també de l’ús dels
s’han fet els principals actes i on jardins Manuel Torrente.
El carrer Igualada no fa res
enguany de portes enfora
S.M.
J.M.C.
reportatge
El 13è concurs de balcons guarnits suma ja 30 propostes
‘AGM (Alguna Gràcia Més?)’
Imatge d’un balcó guarnit de l’any passat
14
Els balcons que encara
vulguin participar ja no
podran figurar en el programa oficial per qüestió
de dates però sí participar d’un concurs que vol
créixer any rere any. Decorar l’espai personal pot
ser tant creatiu i gratificant com fer-ho al carrer.
Que llueixin els balcons
de Festa Major!
La Fundació ha fixat el 12 d’agost
com a data límit per inscriure’s en
el 13è concurs de guarniments de
balcons per animar més veïns a
sumar-se a una iniciativa que ha
entusiasmat una trentena de participants. Segons es pot intuir dels
títols d’aquests guarnits, la imaginació té diverses cares. Dels inequívocs com Antunning, de Luis
Antúnez, o AGM? (Alguna Gràcia més?) del carrer Sant Cristòfol,
als llargs i descriptius, com el
que proposen uns veïns d’Alzina: En una ciutat on hi ha una
lluita constant entre el ciment i
la natura, l’explosió de la natura
s’obre camí. També hi ha de clàssics (“Flors”) i de literaris (El far
del nord o El misteri del fanalet robat). El primer premi està
dotat amb 600 euros, el segon,
amb 400, el tercer, amb 200 i
entrades per a Port Aventura.
l’independent
de Gràcia
15
Especial Fe
l’independent
de Gràcia
Les 50 recomanacion
Diumenge 14
19.00 h Pregó de la Festa Major de Gràcia a càrrec de la
periodista Laia Ferrer. Plaça de la Vila de Gràcia
Dilluns 15
08.00 h Traques a tots els carrers i Matinades amb
els grups de foc de la Vila. Inici: plaça Revolució
12.30 h Matí de Festa Major. Des del pla d’en Salmeron a la plaça de la Vila.
18.00 h Cercavila de cultura popular. Inici: carrer
Gran/Santa Àgata
22.30 h Caravanak. Cançó. Amb Enric Hernáez,
Luigi Cabanach i Mercè Serramalera. Oratori Sant Felip Neri. Ent. 12 eu (Anticip. 10).
Carrer Sol, 8
22.30 h Belda i Badabadoc. Versions. Plaça del
Sol
23.30 h Beatles Music Group. Versions. Carrer
Joan Blanques de Dalt
Dimarts 16
10.30 h Mercat d’intercanvi. Fins a les 18.00 hores. Carrer Ciudad Real
22.00 h Festival Electropop Alternatiu (FEA). Pop.
Carrer Perla
22.30 h Roger Mas. Oratori Sant Felip Neri. Ent. 12 eu
(Anticip. 10). Carrer Sol, 8
23.00 h Tandoori Lenoir. Blues. Carrer Joan Blanques
de Baix.
23.00 h Los Mejores i Kumbes del Mambo. Rock. Plaça Rovira
Dijous
Dimecres 17
18.00 h Lliurament de premis de guarniments de
carrers. Plaça Vila de Gràcia
22.00 h Havaneres amb Mar Brava. Carrer Puigmartí
23.00 h Down home. Swing. Carrer Joan Blanques de
Baix
23.00 h Futbol en pantalla gegant Barça-Madrid. Carrer
Tordera
22.30 h Anna Roig i l’ombre de ton chien. Oratori
Sant Felip Neri. Ent. 12 eu (Anticip. 10). C/Sol 8
00.00 h El Niño de la Hipoteca. Folk-pop. Plaça Rovira
00.15 h Brams. Rock. Plaça Vila de Gràcia
16
10.00 h Campionat d’Scrabb
tat de Dalt (Tordera-S
13.00 h Vermut amb Yzaguir
Rovira
18.30 h Titelles amb l’Estene
22.00 h Aliment. Pop ràpid.
mon y Cajal 88)
22.00 h Els Catarres i Rumb
22.30 h Eduard Iniesta. Ora
(Anticip. 10). Carrer S
22.45 h Bernat Font Trio. Ja
23.30 h Amics del Bosc. Car
esta
Major
ns de L’Independent
23.30 h Lucky Guri Jazz Band. Jazz. Carrer Joan Blanques de Dalt.
23.30 h Ultraplayblack. Electropop. Carrer Mozart
Divendres 19
17.00 h Pallassos amb Los Pipos. Carrer Camprodón
*22.00 h Maika Makovski. Folk-rock. Festigábal a l’Heliogábal (Ramon y Cajal 88)
22.00 h Igitaia i Alerta. Rock. Carrer Progrés
22.30 h Joan Isaac. Oratori Sant Felip Neri. Ent. 12 eu
(Anticip. 10). Carrer Sol, 8
23.00 h Estrellas de Gràcia. Rumba. Plaça del Sol
23.00 h Dani Flaco i Rafa Pons. Cançó. Plaça Rovira
23.00 h Blauë i Tremendamente amb Blind reverendo. Pop i Rock. Carrer Mozart
23.15 h Orquestra Mitjanit. Rock. Plaça Vila de Gràcia
Dissabte 20
10.45 h Gimcana de Festa Major. Inscripcions: Carrer
Igualada, 10
22.00 h Flying Pig Matanzas. Pop. Festigábal a l’Heliogábal (Ramon y Cajal 88)
22.30 h Paco Pil. Punxadiscos. FAGC. Carrer Verdi 88
22.30 h Xou Albert Malla “Hasta luego Cocodrilo”.
Punxadiscos. Carrer Providència
23.00 h Screaming Perros i Incorregibles Blues Band.
Rock. Carrer Joan Blanques de Baix de Tot.
23.00 h La noche sabinera. Pop. Plaça Rovira
22.30 h Laura Simó i Francesc Burrull. Oratori Sant
Felip Neri. Ent. 12 eu (Anticip.10). Carrer Sol, 8
23.00 h Stompers. Celta. Carrer Joan Blanques de Baix
Diumenge 21
ijous 18
ble en català. Carrer FraterniSiracusa)
rre amb Herba d’Amelí. Plaça
edor. Placeta Sant Miquel
Festigábal a l’Heliogábal (Ra-
balbar. Plaça del Raspall
atori Sant Felip Neri. Ent. 12 eu
Sol, 8
azz. Carrer Ciudad Real
rrer Berga
18.00 h Sardanes. Carrer Verdi
12.00 h Diada castellera amb les colles Jove dels Xiquets de Tarragona, Vella dels Xiquets de Valls i
Castellers de la Vila de Gràcia. Plaça de la Vila de
Gràcia.
20.00 h Tabalada i correfoc. Plaça de la Vila de Gràciaplaça Trilla-plaça de la Vila de Gràcia.
22.30 h Le Petit Ramon. Oratori Sant Felip Neri. Ent. 12
eu (Anticip. 10). Carrer Sol, 8
23.00 h Josmar. Freak-pop. Carrer Perla
*El concert de Maika Makovski del Festigábal 2011 a l’Heliogábal
està pendent de confirmació
17
l’independent
de Gràcia
Els carrers guarnits
Pere Martí
el pregó bis
De dalt
o del mig
Passin i vegin, benvolguts
vilatans i vilatanes, comença
la cursa d’allò que en altres
temps era una Festa Major i
ara és el gran prix del campi
qui pugui, del can pixa.
D’aquí a poca estona, després
de les paraules de la pneumàtica pregonera, si no hi
ha cap derrapada de darrera
hora, començarà la cursa.
Sense el permís d’Ecclestone,
ni les xapes dels locutors, entraran en pista tota mena de
vehicles, el que va com una
moto, el que va cremat, el
que va com una cuba, el que
micciona fora de boxes i, fins
i tot algun gracienc. Si, algun
gracienc, que ha tingut la valentia de quedar-se i disfrutar
del que un dia va ser la seva
festa i que ara els acampats
en dirien que és global. Global és l’alegria, però també la
brutícia. Aviat, la sorpresa de
la festa serà descobrir-hi un
gracienc de cinc generacions,
algú que no ha mort, que no
ha estat desnonat o que no
ha marxat fart de modernillos
i de gent que toca els bongos
per tocar les boles dels veïns.
Arribarà un dia que un carrer
es guarnirà de graciencs, de
gent autèntica, i els barcelonins i els guiris hi aniran
a mirar-los, com sopaven al
carrer, com jugaven a bingo
i com ballaven amb una
orquestra que desafinava. Tot
retro però autèntic. Però ni així guanyaran el primer premi,
perquè sempre el guanyen
els mateixos, els de dalt o els
del mig, tant li fa.
18
Verdi aposta per un mar refrescant
on les sirenes són les protagonistes
Aquesta Festa Major els veïns i veïnes de Verdi del Mig ens proposen
un carrer per remullar-nos enmig
d’onades poblades de nimfes marines amb cues de colors esplèndids.
La crisi fa que enguany també hi
hagi menys pressupost per al guarniment però els guanyadors del primer premi de l’edició anterior s’han
posat a treballar amb el material
que tenien a l’abast i li han tret el
màxim rendiment. La seva filosofia
és que un guarniment maco es fa
respectar, i amb dedicació i perfeccionisme aspiren a aconseguir-lo.
Marta Naberhaus
marta naberhaus
Tot comença amb una idea principal que es va adaptant mica en
mica i segons els diferents materials que es tenen a disposició, gairebé tots reciclats i/o aprofitats. I
poc a poc es va modelant el guarniment. Al local de l’Associació
de Veïns un document excel penjat al suro mostra als executors
com haurà de ser el sostre, format
per 20.500 tires de plàstic cremat
que simbolitzen les onades. Per fixar-les han fet falta 60.000 grapes
i moltes mans de la gent que fa
tardes senceres que es dediquen a
deixar-ho tot a punt. Xapes d’ampolles i papers de diferents tipus
formen les textures de les cues de
les sirenes, que conviuran amb
altres éssers marins, entre ells divertits peixos farcits de retalls de
roba, tiretes de cartró o bosses de
plàstic amb algun toc de color.
Entrarem en aquest món aquàtic tocat per la mitologia clàssica
a través d’un vaixell, que farà de
portalada.
Comparat amb altres anys el
guarniment no significa ni més ni
menys esforç -expliquen els veïns-
Al món aquàtic tocat
per la mitologia
clàssica s’entrarà a
través d’un vaixell
però sí que tot són “feinetes de
formigueta”, i encara que el gruix
de les tasques s’acumula a l’estiu
hi treballen durant tot l’any. Destaquen que ha estat una idea en
Membres
què tothom ha aportat el seu granet de sorra, i on totes les propostes són ben rebudes, es tirin o no
endavant per la seva viabilitat dins
de la comissió de
Verdi
del
Mig
treballant en el guarnit
el conjunt del guarniment. El fet
d’haver guanyat vàries vegades el
primer premi no els provoca una
especial pressió, al contrari, s’ho
els principals actes del carrer
Dilluns 15
08.00h. Traca i passejada
23.30h. Havaneres
Dijous 18
22.00h. Sopar de veïns i concert ‘El cuplet català’
Divendres 19
23.00h. The Beaties Band
Dissabte 20
18.30h. Màgia amb Sermag
23.00h. Rumba catalana amb
Empalmaos
Diumenge 21
18.00h. Sardanes
M.N.
prenen com una motivació, i és
que són perfeccionistes de mena.
Sembla que tothom que tingui un
gust per guarnir hagi de tenir alguna cosa d’artista, però no és res
a veure amb una formació. L’únic
especial de la majoria és que han
viscut la Festa Major des de ben
petits.
L’any passat la Fundació, amb el
suport del Districte, va engegar la
campanya Respectem els guarniments, en la qual Verdi del Mig
va participar activament. N’estan
contents perquè va tenir un resultat molt positiu. La seva filosofia
és que com més maco és el guarniment més respecte inspira a la
gent. Per això també s’esforcen
a que siguin petites obres d’art.
Voleu navegar i deixar-vos atraure
pels cants de les sirenes?
l’independent
de Gràcia
Rockvira. Contundent. Directe. Creatiu. El títol del guarnit de Rovira
no ofereix cap dubte i trenca motllos. I enguany van forts. Han recreat tots els elements necessaris
perquè el visitant faci un viatge per
la història del rock i se situï tot just
al mig d’un concert, però a sobre de
l’escenari. La il.luminació, creada
per centenars de focus fabricats
amb material reciclat i trossos de
CD creant l’efecte d’un mosaic, serà una de les grans protagonistes
d’un espai que amagarà algunes
sorpreses...
Silvia Manzanera
silvia manzanera
“Perquè som uns rockers”. El Sergi deixa la guitarra que està fent
de porexpan per fer una cigarreta
i explicar per què la plaça Rovira
s’ha decantat per un guarnit més
figuratiu, desviant-se de la línia
surrealista que l’any passat els va
facilitar el segon premi. Del Somni de Rovira a Rockvira. Oh yeah.
Però el detallisme a l’hora de crear
els elements que composen el nou
decorat així com la manera de manipular els materials no deixa cap
dubte sobre la filosofia de treball
d’aquesta comissió. “Ens agraden
els reptes”, afegeix el Jordi, un altre company de junta, que pinta
de plata el típic raig que s’associa a
la iconografia rockera. La senyora
Rosita no acaba de veure clar de
què va tot plegat però “ella no pregunta”, es dedica a tallar els papers
de diaris que serveixen per encolar
les guitarres (en faran un vuitantena, totes diferents).
Aquí no sobra cap mà. Totes són
imprescindibles. I per poder crear
el que ha sortit de la imaginació
dels components de la comissió de
festes s’ha necessitat grans quanti-
Vuitanta guitarres i
dos mil leds ajuden a
recrear l’ambient d’un
gran concert de rock
tats de porexpan, centenars de
taps de plàstic, capses de maduixes i milers de leds, dos mil. ¿D’on
han sortit? “De plaques bases de
màquines recreatives”. Han tallat
La
plaça
cada led i els han enganxat sobre
bases fetes a partir de les capses de
cartró premsat de maduixes que
després han recobert per fer els
Rovira
reproduirà l’escenari d’un concert de rock
focus, de mides diferents que faran llum de colors. Precisament la
il.luminació, com en els concerts,
serà un element protagonista. Una
els principals actes de la plaça
Dilluns 15
12.00h. Pregó de la plaça
Dimarts 16
23.00h. Concert amb Los Mejores i Kumbes del Mambo
Dimecres 17
23.00h. El Niño de la Hipoteca
Dijous 18
21.00h. Sopar de veïns i homenatge a Albert Musons
Divendres 19
23.00h. Dani Flaco i Rafa Pons
Dissabte 20
23.00h. La Noche Sabinera
S.M.
història que, més enllà dels reconeixements, tindrà un final feliç,
el que proporciona tenir-ho tot a
punt el matí del 15 d’agost. Tot i
que arribar fins aquí no hagi estat
fàcil: el mes de maig es va inundar
el local on guardaven el guarnit
que havien començat a treballar
i van arrencar de zero en un altre
espai al carrer Providència. A dues
setmanes pel gran dia, treballen
amb precisió i bon humor per
acabar cada detall que omplirà de
música, espectacle i mites de la
història del rock la plaça Rovira
(amb una magnífica portada d’un
àlbum de la Velvet Undergroud o
un disc d’or de Pink Floid inclosos). I qui sap, potser algun amplificador del decorat resulta que
funciona quan connectes la teva
guitarra... The show must go on.
el pregó bis
Sara Reñé
Rovira s’allunya del surrealisme i
sorprèn amb una proposta rockera
2011
Vilatans i vilatanes, graciencs
i gracienques: Un any més seguim immersos enmig d’una
crisi que ningú sap com ni
quan acabarà. Però, enguany,
hem viscut fets diferents i extraordinaris. Ha estat un any
d’eleccions i de canvis. De
retallades i d’indignació. De
contradiccions. De protestes
i propostes. Els joves i no tan
joves han ocupat les places.
Des de fa gairebé dos segles,
quan arriba la setmana de
Festa Major, tota la Vila és
ocupada. Durant la nit frenètica del 15 d’Agost, els carrers
s’engalanen. Es munten els
guarniments, els decorats i
les escenografies que s’han
dissenyat i elaborat tot l’any,
amb la il.lusió i la constància,
amb un minuciós treball de
col.laboració. I, el dia després, les places, els carrers i
els racons esdevenen espais
de ball, de cançó. Espais de
joc i de trobada, de veïnatge,
de tertúlia. De xocolatades i
sardinades. L’espai públic es
transfigura i es transforma
en territori de tothom. Un
cop més, mantinguem aquest
esperit comunitari. I mantinguem-lo quan la festa acabi.
Seguim ocupant les places,
les cases i els carrers. Recuperem-los i reocupem-los.
Com a espais de relació, de
decisió, de discussió permanent. Com a nuclis d’una xarxa ciutadana activa que, amb
perseverança, construeixi
propostes, opcions i alternatives. Participem. Impliquemnos i comprometem-nos.
Veïns i veïnes, comencem la
festa! I continuem-la.
19
l’independent
de Gràcia
Tristam
el pregó bis
Aires de
pregonaires
No falla. Sempre per aquestes
dates Herr Direktora d’aquest
setmanari ens proposa un escrit
especial per a Festa Major.
Aquest 2011 ens proposa un
pregó, però primer cal escollir
el pregoner. Jo tinc una llista de
candidats. El primer és un tal
José Maria Aznar. Es veu que
les universitat nord-americanes
no paguen prou bé les seves
assenyades conferències d’alta
lleialtat al govern espanyol, i
ara busca altres fonts d’ingressos. Entre les seves ofertes, s’hi
inclou servei de pregoner. Però
no sé... potser no agrada tothom. El segon de la llista és un
duo: Felip Puig i Joan Saura. El
seu pregó és una batalla dialèctica entre ells per explicar intervencions policials, en forma de
garrotins. Si no agraden, aleshores actuaria la cinquena divisió
cuirassada dels miquelets de
Gràcia, que els faria fora a base
de garrotins... potser la gent no
està per a dialèctiques. El tercer
de la llista és un tal Berto, que
es veu que fa un programa a
la tele i ha fet un vídeo genial
sobre les redempció del mascle
davant les diferències amb la
seva parella. Però no sé... ara
no voldríem ser la llavor de les
discòrdies conjugals. I el quart i
últim és un tal Andreu Mas Colell. Malgrat que és el conseller
de la tisora, no és una persona
especialment criticada per la
població, potser a causa del seu
posat que algú defineix com
de “savi despistat”. Però potser
el seu discurs se’ns faria curt,
a fi de comptes, segur que el
retallaria. Bona Festa Major.
20
Plaça de la Vila vol tornar a picar
alt amb milers de llumins i capses
No s’ho esperaven. Quan van sentir
aquell cop que anunciaven el setè
premi del concurs no s’ho podien
creure. “Ens hem superat”, van pensar. Però el 2010, després d’endur-
se setens i vuitens premis, la plaça
de la Vila trencava fent-se amb el
tercer lloc del podi. Ha passat un
any d’aquell èxit. ¿Com aniran les
coses per allà? Tres vegades has
de tocar el timbre perquè t’obrin la
porta. Aquest és el senyal que avisa l’equip de guarnit de la plaça de
la Vila que s’espera algú a baix, en
el número 2-4 de Milà i Fontanals...
Sara Ciendones
Laura balagué
A part de la castellera, hi ha altres
comissions treballant en aquesta
casa de diverses plantes on després de picar, has de grimpar. I
per no desmerèixer la tradició,
el grup casteller es troba dalt de
tot de l’edifici. Interrompo una
reunió. S’escolta una veu de fons.
Veu 1: “això és poc estable, eh!”.
Veu 2: “Sí, eh. El 15 a la nit està
ja al terra!”. El grup, cinc persones, està decidint com aniran les
portalades del que va ser durant
molts anys la plaça Rius i Taulet
o la coneguda com a plaça del
Rellotge. La veu 1 correspon a
Laia Déu, encarregada de la part
creativa i, com diu Martí Urgell el vocal de Festa Major dels
Castellers, “la jefa dels guarnits”.
Mentre ell, poc hàbil amb les
manualitats, s’encarrega sobretot
de la part logística: programació,
bastides i que no falti mai una
cocacola al local.
És hora de parlar del guarnit.
S’intueix per on anirà la cosa en
veure unes caixes de llumins col.
locades damunt la taula estratègicament unes sobre les altres. Laia
Hi haurà 2.800 llumins
de paper, plàstic o
fusta, fins a quatre
per metre quadrat
Déu ens esborra l’ombra de dubte
quan ens diu que el guarnit són
precisament “llumins i capses de
llumins”. Un monotema. En total, si es compleixen les previsions,
La
hi hauria d’haver el dia 15 dos mil
vuit-cents llumins de paper, plàstic
o fusta penjant del sostre. Quatre
gent de la plaça de la
Vila
enllestint el decorat
per metre quadrat i, alguns, d’il.
luminats per a fer patxoca. Com
sempre, han d’anar en compte
els principals actes de la plaça
Dilluns 15
08.00h. Matinades
Dimecres 17
18.00h. Lliurament de premis
del concurs de guarnits
00.15h. Brams
Divendres 19
23.15h. Orquestra Mitjanit
Dissabte 20
20.00h. Baixada del pilar caminat
Diumenge 21
12.00h. Diada castellera
23.30h. Correfoc i versots
Sara Ciendones
amb les proporcions. Ja saben la
lliçó: el que és gran al local, queda
petit o ridícul a plaça.
Parlem de nervis, sensacions,
il.lusió i, de cop, surt la pregunta:
¿per què any rere any -ja en porten onze- esteu aquí? La Laia i el
“pinxe de tota la vida”, en Lozano,
responen. Laia: Perquè ens agrada.
Lozano: Perquè ens va la canya!.
Riem. En Lozano continua: “perquè t’agrada muntar, decorar...
perquè, al cap i a la fi, quan veus
la plaça guarnida dius: què gran,
no?! Sóc un crac. Quedis últim
o no”. En aquesta edició, tots els
que s’hi estant deixant la pell (la
marta ‘Tuli’, el Jordi ‘Matxaca’,
el “Llopis”...) són castellers. Així
que, és d’esperar, que enguany
tornin a mirar de picar alt.
l’independent
de Gràcia
Fraternitat, que es va quedar el
2010 a les portes del podi, ens convida a renegar de ser adults, convertir-nos en Nens Perduts i volar
fins al país oníric de Mai Més per
fer costat a Peter Pan en la lluita
eterna contra la tropa de pirates
del Capità Garfi. Allà també hi serà
la rondinaire Campaneta, que ens
farà de guia en aquest viatge on
també coneixerem la Wendy i els
seus germans i on caldrà anar amb
molt de compte amb el cocodril,
que es va endrapar la mà del pirata
més temut dels contes infantils.
Carina Bellver
carina bellver
Una gran finestra serà el punt
d’inici d’aquest trajecte cap al país de Mai Més. Com en el conte
de James Mathew Barri, sobrevolarem la ciutat grisa de Londres
i arribarem a un gran bosc verd,
la porta d’entrada del país de tots
aquells que no es volen fer grans.
Els més valents es podran apropar
al vaixell del Capità Garfi, on es
trobaran a Peter Pan lluitant aferrissadament contra ell en un duel mortal d’espases. “Serà màgic.
Tots els carrers tenim el nostre estil personal i la nostra essència és
fer sempre propostes orgàniques,
gens quadriculades. Per això, la
natura és essencial i el visitant
s’endinsarà en una gran selva repleta de flors i de lianes”, explica
Marta Soteras, presidenta de la
comissió del carrer Fraternitat. Els
elements reciclats donaran forma
a aquesta imaginació. Centenars
de capses de sabates es convertiran
en grisos edificis londinencs, sis
mil ampolles d’aigua processades
seran la base d’un cel blau quilomètric i bosses d’escombraries de
colors i garrafes d’aigua confor-
El guarnit s’ha basat
en el plàstic per
sobreviure a la pluja,
un clàssic de la festa
maran les flors d’aquest país de
Mai Més on la llum també serà
protagonista. “Encara que utilitzem material reciclat, el tractem
de tal manera que perd la seva for-
Fraternitat
ma original per donar lloc a allò
que volem. Per això, caldrà descobrir què hi ha darrera de cada
de
Baix
recrearà el país del mai més
element decoratiu perquè no serà
evident a primera vista”. El plàstic, doncs, és l’element principal
els principals actes del carrerr
Dilluns 15
08.00h. Traca i esmorzar
23.00h. Balls de Saló en línia
Dimarts 16
23.00h. Nit de teatre amb el
Cercle de Gràcia
Dimecres 17
23.30h. Havaneres amb el grup
Cavall Bernat
Divendres 19
12.00h. Torneig de futis amb
Mikko Savikko
Diumenge 21
23.00h. Cinema: ‘Hook’
Carina Bellver
del decorat pensat per sobreviure
a la pluja, que esdevé un clàssic
a la Festa Major. Però també hi
haurà molta fusta: la base, per
exemple, del vaixell pirata. Pel
que fa als personatges, n’hi ha de
paper maixé, com la Campaneta,
però també de porexpan. “Donar
forma als personatges és el més
difícil perquè són les estructures
més grosses i les més difícils de
manipular”. Després de quedar
quarts l’any passat, asseguren
que enguany celebraran qualsevol premi que els arribi. “No ens
preocupa guanyar. Ens preocupa
més que la gent que hi participa
s’ho passi bé, que estigui contenta i que els agradi el decorat. Per
això, la nostra única aspiració és
passar-nos-ho bé”.
el pregó bis
Eva Piquer
Fraternitat de Baix marxa al país
del Mai Més amb el Capità Garfi
Que la vida
ens abraci
Que la felicitat deixi de
jugar a fet i amagar. Que les
persianes pugin i baixin. Que
el sol ens il.lumini el cervell
sense cremar-nos la pell. Que
el 39 no es faci esperar. Que
els amos de gossos tinguin
civisme. Que jo recicli com
cal d’una vegada. Que la
sinceritat s’encomani. Que la
mediocritat s’extingeixi. Que
la salut faci hores extres.
Que les males notícies passin
de llarg. Que les etiquetes
parlin en la nostra llengua.
Que les cançons ens facin
vibrar. Que les novel.les ens
atrapin. Que els fantasmes es
morin de por. Que els nusos
es desfacin estirant una mica
per aquí i una mica per allà.
Que el vestit rebaixat em
quedi que ni fet a mida. Que
els llavis encaixin millor que
el vestit. Que ningú s’instal.
li en la desgràcia. Que ningú
s’instal.li en la indecència.
Que desapareguin del mapa
els que ni fan ni deixen fer.
Que els regals ens agradin.
Que ens facin regals. Que
no abaratim gaires somnis.
Que la meritocràcia sigui la
norma. Que el temps faci
justícia. Que els malparits les
passin putes. Que la bona
gent tingui ganes de riure.
Que el got estigui mig ple.
Que les mentides no arribin a velles. Que els astres
no perdin el nord. Que els
carrers es pintin de blau.
Que la fi del món es retardi.
Que guanyi el millor. Que
m’estimis. I que tinguem la
festa en pau.
21
l’independent
de Gràcia
Gallines, màgia, cafè, alegria, reciclatge,
planetes, nans i, és clar, Bob Esponja
Al marge dels carrers que l’any passat van
enfilar-se fins als quatre primers llocs i també tenint en compte la dura competició que
s’obre amb altres carrers nous, la Festa Major
de Gràcia no seria la mateixa sense el gruix
de comissions de festes que de nou es trencaran la cara per fer el millor guarnit. Són infatigables, de 7 a 77 anys (i més) impliquen a
tothom i mereixen també tot el protagonisme
en els mitjans de comunicació. Són Berga, Fra-
ternitat de Dalt, dos trams de Joan Blanques
que enguany tenen un nou tercer competidor
(com el carrer Verdi als anys noranta), Llibertat, Placeta Sant Miquel, Progrés, Puigmartí,
Providència i Tordera. À per totes!
S.M.
silvia manzanera
Berga. El galliner. L’espai
de guarniments de Festa Major
que la comissió de Berga utilitza
a Travessera de Gràcia comença a
quedar-se petit. I tot per una figura enorme coberta amb una lona
perquè la pluja d’aquests darrers
dies no la faci malbé. Amb cura,
obrim la tela i intuïm un gall de
diversos metres que farà d’entrada d’El galliner de Berga. El
comiat el farà una gallina (amb
ou inclòs). I és que aquest any la
comissió d’aquest carrer fa un salt
“a un decorat més gran”, d’acord
amb la Montse Castillo, que va
tota atrafegada per anar acabant
la resta del galliner. “En un sopar
de veïns es va liar un guirigall”,
explica la Montse, “i així és com
vam tenir la idea”. Han creat centenars de gallines amb cartrons
de llet que aniran al sostre; també
panotxes, a partir d’ampolles de
llet i aigua, un cor que cantarà un
Virolai autèntic (escrit per un veí
i registrat “per si de cas”), una escola, dibuixos amb tota la família
d’aquests animals i, és clar, una
guineu. Perquè han d’aparèixer
tots els personatges de la història.
Quant a la programació, el carrer
segueix apostant pels actes infantils i familiars.
Activitat recomanada
Dijous 18. 23.30 h. Grup musical Amics del Bosc.
Fraternitat de Dalt. El món
de la màgia. Aquest és el títol
del guarnit que els veïns del tram
de Fraternitat que va de Tordera
sen 80 sacs de cafè, una donació d’un comerç, i les centenars
d’ampolles d’aigua que han recollit de bars i restaurants de la
zona. Reciclar és fa més necessari que mai.
Dijous 18. 17.30 h. Degustació
a càrrec del Fòrum del Cafè.
Joan Blanques de Dalt.
Alegria. “Sembla que estem
Part
del decorat de
a Siracusa han escollit després de
la temàtica modernista de l’any
passat. “Representarem els trucs
clàssics, com ara la dona serrada,
els cubs o el truc de Houdini”,
explica l’Albert Capel. Per tal
d’aconseguir un efecte relaxant,
un dels objectius de la comissió,
han treballat la il.luminació amb
làmpades que semblen mocadors
amb estrelles, i moltes cartes pel
sostre i els laterals. També hi
haurà 16 coloms blancs de tres
metres al llarg del carrer que donaran espectacularitat al guarnit.
El barret de copa gegant –d’on
sortiran conills, coloms i la bareta
màgica- no podia faltar, igual que
Berga
amb els veïns de la placeta
Sant Miquel
l’actuació de dos mags. També repeteixen els concursos (L’Un, dos,
tres va funcionar molt bé l’any
passat) i acaben la festa, com mana la tradició, amb una actuació
d’havaneres i rom cremat. “Som
molt clàssics”, assegura l’Albert. I
deixen clar que fan Festa Major
per passar-s’ho bé.
Dissabte 20. 18.00 h. Primer
campionat de llançament de
mongeta amb botifarra.
Joan Blanques de Baix.
El cafetar. Gairebé es podrà
olorar. Centenars de grans de
cafè en els seus diferents graus
al fons
de maduració (i, per tant, de
colors), grans tasses que fan de
làmpades, cafeteres antigues...
Perquè Joan Blanques de Baix
ha recuperat una idea que havia
sorgit en ocasions passades i l’està desenvolupant amb tot luxe
de detalls. Així que per construir El cafetar de Joan Blanques
s’han recollit en els darrers mesos
més de 8.600 tetrabriks i 3.760
oueres. I els caps de setmana es
fan curts perquè ja estan gairebé
tots els elements construïts però
“falta molta feina”, es lamenta
la Marta Castells, infatigable un
diumenge al vespre. En un racó
del local de l’associació descan-
tots una mica ensopits. Així que
per aixecar els ànims, proposem
Alegria, que ens fa falta”. Així
justifica la Reis Estruch el guarnit que Joan Blanques de Dalt
ha escollit, després d’aconseguir
el quart premi el 2009 i quedar
en vuitena posició amb El meu
barri l’any passat. Però més enllà
dels reconeixements públics, els
veïns d’aquest tram de carrer han
tirat de colors perquè tots plegats ens carreguem d’optimisme
i bon rotllo. Almenys mentre estiguem sota làmpades i làmpades
plenes de llums i colors. “Que es
noti que estem de Festa Major”,
Berga s’apunta
per primer cop als
guarnits de grans
dimensions
explica la Reis. I per aconseguir
l’objectiu han necessitat milers
d’ampolles de plàstic que tallen,
escalfen i pinten amb resultats
tan bonics com sorprenents.
També han jugat amb els volums
i la il.luminació per crear “caliu”
S.M.
L’Albert Capel
22
mostrant les cartes que formen part del guarnit de
Fraternitat
de
Dalt
S.M.
Els
veïns de Joan
Blanques
de
Baix
preparant els grans de cafè
l’independent
de Gràcia
S. M.
Joan Blanques
de
Dalt
i diferents efectes. El sostre promet molt. De fet, és una de les
seves especialitats. Pel que fa a la
programació, el jazz, els sopars o
les actuacions infantils ocupen
gran part de les activitats.
Divendres 19. 23.30 h. Actuació de Banda Ashé música cubana.
Llibertat. Menú de Festa
Major. Des de fa dues setmanes
els veïns del carrer Llibertat dediquen matí i tarda per tenir a punt
el guarnit, de temàtica gastronòmica. Amb tubs de cartró, fustes i
el que han anat trobant pel carrer,
han construït el Menú de Festa
Major. L’entrada del carrer serà un
farà el carrer de l’alegria
bar i la terrasseta la sortida. Del
sostre penjaran els plats d’aquesta particular proposta (amanides,
macarrons, iogurts...). La primera
idea, fer una cuina, no va calar i
va derivar en un menú especial.
Quant a la programació, destaquen les havaneres el dimecres 17
d’agost i les sardanes amb la cobla
La Nova del Vallès.
Divendres 19. 18.30 h. Espectacle infantil. La Tresca i la Verdesca.
Placeta Sant Miquel. Guarniclatge. “Res de rivalitats i
competitivitat. Aquí hi ha molta solidaritat entre carrers”. La
Glòria Farrán diu això mentre
Carina Bellver
Membres
de
Puigmartí
construint el bosc dels nans
manipula uns CD perquè en
una segona fase de la cadena es
“rosteixin”i es pintin i després
es pengin creant originals làmpades. Això és un dels elements
que formen part del Guarniclatger. Un joc de paraules amb una
explicació senzilla: fer peces a
partir del reciclatge de diversos
materials i així guarnir el carrer.
Matèria prima: plàstic, plàstic i
més plàstic. 8.000 ampolles. De
fet, l’entrada són dues estructures
gegants que simulen una ampolla
de plàstic feta amb milers d’ampolles de plàstic. “L’elecció del tema respon a una idea bàsica: que
tothom pugui participar-hi”. I la
Emilce, una veïna de 94 anys, encarregada de netejar les ampolles,
demana més feina.
Dissabte 20. 18.00 h. Taller
d’avions de paper amb proves
de vol.
Progrés.
Planetàrium.
“Falta que arribi la Festa Major”.
L’Emili José Manero riu quan se
li pregunta què manca per tenir
tot a punt pel guarnit que Progrés lluirà el 15 d’agost. En el
compte enrere, la comissió de
festes que el 2010 va escollir fer
un autohomenatge a una generació amb la representació dels
mítics personatges de Son Goku,
enguany acumula estrelles, astres
i planetes imaginaris que conformen Planetarium, una proposta
amb la que volen sorprendre els
visitants que passegin al llarg dels
seus 15 metres. La benvinguda
la faran éssers extraterrestres que
habiten altres móns, uns éssers
creats a partir de papers de diaris,
taps de botella, roba i molt plàstic, el triomfador de la majoria de
carrers. I, per descomptat, molts
quilos de pintura. No podia faltar un taller infantil de planetes i
estrelles, és clar.
Dilluns 15. 22.00 h. Nit de versions amb Blow and make bottles, Mastur Band i Dj Txuss.
S.M.
Amb 94
anys, l’Emilce és la membre més veterana de la
Puigmartí. Petit Puigmartí. Del 15 al 21 d’agost aquest
carrer es farà petit, amb homenets
i nans que viuen en un poblet, i
que també celebren Festa Major.
Tot va sorgir de la idea d’anar fent
flors amb ampolles de plàstic. De
les flors van passar al bosc (l’entrada són arbres) i d’aquí als seus
habitants, uns nans particulars i
únics que conformen el poblat
del Petit Puigmartí. “Tindrem un
nan capellà i una monja”, explica
Daniel Canals, “perquè no volem
que ningú es quedi sense parella”.
Un bolet gegant i una cascada
completen el paisatge.
Dimecres 17. 22.00 h. Havaneres amb Mar Brava.
Providència. Platja Biquini. La composició colorista rea-
litzada amb plàstic del 2010 s’ha
transformat enguany en Platja Biquini, el món de Bob Esponja, un
personatge que causa furor entre
els més petits. De fet, els responsables del guarnit de Providència
persegueixen temàtiques alegres
i enfocades als infants. “També
pensem en les persones que fan els
decorats, que en el nostre cas són
gent gran, i no els volem complicar
la vida”, explica l’Ema Vinuesa. A
més de Bob Esponja, no hi faltaran el seu inseparable amic Patrici
o el seu veí Calamardo. L’inventor
Placeta
de
Sant Miquel
de la burger cangreburger, el senyor cranc, també està previst que
hi sigui a última hora. Providència també confia a tenir tot a punt
perquè el 15 d’agost visitem una
pinya sota del mar.
Dijous 18. 23.00 h. Nit Country amb l’Anna Maria.
Tordera. All you need is
love. Els guanyadors del segon
premi el 2009 i sisens amb l’escenificació d’un mercat de barri
l’any passat segueixen en la seva
línia trencadora. Amb l’inequívoc
títol de All you need is love, Tordera proposa un viatge pel film dels
Beatles Yellow submarine, “passat
per la batedora de Festa Major”,
en paraules de la responsable del
carrer, Laia Martínez. El carrer
s’ha dividit en tres parts: una re
presentació del Londres més gris
i industrial donarà la benvinguda,
la part central acollirà el viatge
que el grup britànic fa en submarí; i la tercera és la terra desitjada,
com ens agradaria que fos. Així
que en aquest tram, la llum i el color són els veritables protagonistes
de la Festa Major. Reutilització i
imaginació han estat les consignes
bàsiques del modus operandi de
Tordera.
Dimecres 17. Nit. Projecció del
film E.T.
Edu Calvet
entrevista
Alex Carmona
Brams actuarà el 17 d’agost a la plaça de la Vila
“L’única Festa Major és la dels barris”
Francesc Ribera “Titot” és la veu i el líder
visible de Brams. El
2005 el grup es va dissoldre, l’any passat es
va tornar a reunir per
celebrar el 20è aniversari amb una ronda de
concerts i ara, un any
després, ha gravat nou
disc, Oferta de diàleg.
Heu tardat vuit anys a gravar
noves cançons, què us ha motivat a fer el pas?
Quan vam fer la gira d’aniversari ens vam adonar que la
majoria del públic era gent que,
per la seva edat, era impossible
que ens haguessin vist abans. Així que vam decidir tornar a fer
concerts de manera estable i, si
tornàvem, era perquè teníem coses per dir.
La primera cançó del disc la dediqueu a Jiménez Losantos.
El gènere irònic és un estil que
sempre ens ha agradat tractar i
aquest tipus de cançons amb algun personatge ja les vam fer amb
el Rei, amb González Lizondo i
Jordi Pujol. A aquestes alçades no
ens anàvem a reinventar.
Doncs us ha comportat una
querella a l’Audiència Nacional.
Aquestes són les notícies que tenim però pot ser que tot sigui una
fantasmada, perquè no hem rebut
cap notificació. Només sabem
que Voces Contra el Terrorismo
va dir que s’havia querellat.
En algunes cançons capgireu la
visió que es té dels temes. Sorprèn Oferta de Diàleg.
És una mena de joc literari que
es fa canviant els subjectes d’una
conversa entre espanyols i catalans. S’enumeren les condicions
que es posa als espanyols per per-
Brams
serà un dels grups estrella d’aquesta
metre que es rendeixin. Això que
sona tant passat de voltes, no deixa de ser el tracte que tenen els
espanyols amb els catalans.
I per festes a Gràcia, té un punt
especial el concert?
Festa Major
La festa de Gràcia està en el calendari de tots i tocar-hi és un
goig. Les dimensions de Barcelona fan que el concepte de Festa Major desdibuixi i, per tant,
les úniques festes majors de Barcelona són les dels barris.
23
l’independent
de Gràcia
Els carrers nous
Ciudad Real, Joan Blanques de Baix del
Tot i Camprodon tornen a engalanar-se
Tornar a començar no resulta mai fàcil. I això
és que han fet als carrers Ciudad Real, Camprodon i Joan Blanques de Baix del Tot, que
recuperen la Festa Major molts anys després.
En el cas del darrer tram de Joan Blanques,
els més veterans diuen que no es feia des
del 1951. Als altres dos no ha plogut tant
des de la darrera edició, però també han ha-
gut de superar molts obstacles per guarnir
d’il.lusió no només els carrers, sinó també
els seus rostres. Tots ells són els guanyadors morals del concurs.
Cedida
xavi tedó
La manca de relleu ha impedit
durant molts anys guarnir Ciudad Real i Camprodon. El cas de
Joan Blanques de Baix del Tot és
diferent. Aquest carrer s’ha nodrit
d’un àmplia representació del
carrer Mozart, que ha estat qui
ha tirat del carro per engalanar el
darrer tram d’aquesta via. El més
curiós de tot plegat és que els seus
impulsors s’havien plantejat fer la
festa a la plaça John Lenon, però
al final es van decantar per aquest
carrer perquè la majoria dels seus
membres viuen a la vora i es van
veure obligats a modificar la idea
inicial de construir un circ.
Joan Blanques de Baix del
Tot. Això és la selva! De
Mozart a Joan Blanques. Aquest
és el viatge que han emprès alguns membres de la comissió del
primer carrer a la recerca d’una
festa més tranquila. Carla Carbonell, presidenta de Joan Blanques
de Baix del Tot, és una de les set
persones que s’han traslladat a
dalt de la Travessera: “Mozart és
un carrer complicat perquè hi
passa molta gent i es converteix
en un tap i ens venia de gust fer
una festa sense aglomeracions i
no haver d’exercir de polis dolents com succeeix moltes nits”.
Ja fa uns mesos van penjar cartells en aquest tram del carrer i la
iniciativa va tenir una molt bona
acollida entre el veïnat. És el cas
de la Bel i la Marina, malloquines afincades a la Vila des de fa
sis anys i que viuen al mateix carrer: “Sempre ens havia fet gràcia
participar-hi, però aquest any
millor no ens ho podien posar”
remarquen rient. Porten des del
mes d’abril treballant fort amb
La
gent de Joan
l’objectiu d’aconseguir que la
gent que travessi el carrer s’imagini que està en una jungla. Encara
han d’escriure el final del Llibre
de la Selva, però el que ja es pot
veure entre línies apunta alt.
Dijous 20. 23.00 h. Screaming
Perros-Incorregibles Blues Band
Camprodón. Un paseig
per la memòria. Des què
l’expresident de la Federació de
Festa Major, Albert Torres, se’n
va anar a viure a Vilafranca fa set
anys, el Camprodon no es vestia
de gala. Torres, que vivia al carrer,
era l’ànima. Els veïns i el cunyat
del president de la comissió, Antoni Moya, insistien perquè la
festa es tornés a fer. Moya va convocar una assemblea el novembre
de 2009 i va venir més gent de
Blanques
de
Baix
del
Tot
en una jornada de treball
la que s’esperaven. La burocràcia,
però, els va impedir debutar l’estiu passat: “Ara et demanen fins i
tot el peu que calces”, es queixa
Moya. Enguany i amb tots els
papers en regla, s’hi han abocat.
Porten treballant des del mes de
novembre cada cap de setmana i
de dilluns a divendres des de fa
dos mesos. “Hem passat fred i
calor”, assenyala mentre afegeix
amb satisfacció que “aquest any
no haurem de correr perquè ho
tenim bastant avançat”. El decorat és un recorregut per tots els
guarnits que s’han fet des de l’any
1931 fins al 2004 amb fotografies històriques enganxades a uns
pàmpols, que per darrera mostren dibuixos de Walt Disney per
recordar que l’any 1986 van guanyar el seu darrer primer premi
amb Disneylàndia. L’objectiu és
quedar entre els deu primers.
. Activitat recomanada
Divendres 19. 17.00 h. Pallassos
amb Los Pipos
Ciudad Real. Amb accent
anglès. En el guarnit de Ciudad
Real hi ha col·laborat desenes de
persones. La idea la va tenir Mireia Tysoe, professora d’anglès de
l’acadèmica CIC i veïna d’aquest
carrer. Sabia que volien tornar a
fer guarnit i els hi va proposar
recrear un bosc amb papallones
que havia fet quan estudiava la
carrera a Anglaterra. El problema
és que necessitaven moltes papallones, unes sis mil, i la Mireia va
enredar pares d’alumnes perquè
col·laboressin organitzant tallers.
Els alumnes, que també s’hi ha
deixat la pell, han escrit uns missatges al guarnit en català i anglès
on expliquen què fan en el dia a
dia per cuidar el medi ambient.
“L’objectiu és que reflexionin
i que després vegin la tasca que
han realitzat in situ” assenyala
la Mireia. La responsable de comunicació del CIC, Emi GarciaRipoll, explica que la proposta els
va semblar perfecta perquè “fa un
any que som aquí tenim ganes de
formar part de la comunitat gracienca”. Un argument que corrabora el director de l’escola d’idiomes, David Neyhart, que afegeix
que “hem d’obrir-nos a Gràcia i
aquesta és la millor oportunitat
per fer-ho”. També els veïns i la
gent de Somiart i l’Ateneu Roig
s’han passat tardes i tardes treballant al carrer perquè a banda
de l’exèrcit de papallones, calien
moltes flors.
ones,
calia
flors,h.moltes
Dijous
18.fer
22.45
Bernatflors.
Font
Trio
X.T.
X.T.
L’Antoni,
24
el president de
Camprodon,
amb un altre membre de la comissió
Veïnes
de
Ciudad Real
fent papallones pel guarnit
l’independent
de Gràcia
Els nouvinguts
Carina Bellver
reportatge
Un irlandès lidera la nova junta del carrer, amb suecs, italians, argentins i equatorians
Mozart, la festa més internacional
Carina Bellver
Argentins, suecs,
italians, equatorians,
xilens, algun català....
i tots capitanejats per
l’irlandès Steve Fardi.
Aquesta simbiosi de
cultures conforma la
nova junta del carrer
Mozart, que s’alimenta
d’un planter d’estrangers que trenquen
fronteres i, com a nous
graciencs, volen participar de la història
d’una Festa Major que
senten ja com a seva.
I d’aquesta manera,
sense ser potser prou
conscients, faciliten el
relleu generacional, que
esdevé un dels principals esculls endèmics
de la mateixa festa.
Li sap greu confessar que se
sent gracienc per no ofendre
els catalans de la Vila. Però per
a ell, Gràcia és casa seva. Fa 12
anys que viu al carrer Sant Pere
Màrtir i, de les dues llengües
oficials a l’Estat, només parla
català amb un cert accent irlandès. Quan es va assabentar
que la junta de Mozart plegava
cansada del pes de tants anys
de festa a les esquenes -i alguns
es traslladaven a Joan Blanques
finançament. “Crec que els
bars haurien de donar un ajut
als carrers, perquè fan l’agost
amb la festa a costa d’ella”. I
amb la distància que confereix
la mirada forana, llança també
més propostes, ara amb relació amb el concurs de carrers.
“El jurat hauria de valorar les
condicions en les quals treballa
cada carrer, els locals, els costos, l’equip humà, no només
els guarnits. Si no, crec que és
injust”.
Homenatge a Amadeus
Membres
de la comissió del carrer
de Baix del Tot-, l’Steve va decidir no deixar morir la tradició.
Va arreplegar una colla d’amics
tan guiris com ell, van obrir un
compte a facebook per pescar
més col·laboradors i d’aquesta
manera va néixer la nova junta
de Mozart, segurament la més
internacional en la història de
la Festa Major de Gràcia. Nous
graciencs amb ganes, a més, de
Mozart
preparant el guarniment que dedicaran al compositor austríac
salvaguardar l’esperit de la festa.
“Quan veig fotos antigues dels
carrers engalanats, trobo que és
meravellós mantenir la tradició.
I t’adones que abans era tot més
comunitari. Ara la festa és massa
comercial, pocs veïns s’impliquen i es veu com una manera
de fer diners. Però per nosaltres
aquest no és l’objectiu. Allò que
volem és celebrar la Festa Ma-
jor del nostre barri, que hi hagi
interacció entre el veïnat, que
es creïn moments per conèixer
l’altre”, assegura l’Steve. Tot i
això, no pot amagar certa preocupació. “Hem de veure si la
festa és viable. La subvenció que
tenim és molt poca per sufragar
els costos i també hem de pagar
el lloguer del local”. Per això
aposta per una nova manera de
En la seva primera Festa Major, la nova junta tira de motiu evident per engalanar el
carrer, que es convertirà en un
homenatge al músic –també
estranger– Wolfgang Amadeus
Mozart. Així doncs, com no
pot ser d’una altra manera,
hi seran presents els motius
musicals, però també hi haurà
màscares, canelobres i fantasmes volant, emulant la novel·
la d’El fantasma de l’òpera. El
carrer es convertirà en un gran
escenari musical on fins i tot
hi haurà representat un cor
de cantaires. Tot, però, representat a partir d’elements reciclats, on les ampolles d’aigua
i les llaunes es convertiran en
part del decorat.
25
l’independent
de Gràcia
La festa més jove
Xavi Tedó
el sopar de l’independent
El sopar del
setmanari, a
Ciudad Real
reportatge
El carrer de la Perla encarna el relleu generacional amb una mitjana de 28 anys
Teresines en versió underground
J.L.
La
taula parada
L’Independent es trasllada al
carrer Ciudad Real per celebrar el tradicional sopar de
Festa Major. Aprofitant que
el carrer torna a engalanar-se
després de molts anys sense
fer-ho, el setmanari gracienc ha decidit enfortir els
lligams amb la societat civil
de la Vila portant el sopar a
Ciudad Real. La cita tindrà
lloc el dimecres 17 d’agost a
dos quarts de nou del vespre
i el preu del sopar és de 15
euros. Les persones que vulguin assistir-hi hauran de fer
la reserva abans del 5 d’agost
trucant per telèfon a la seu de
l’independent. Com ve sent
habitual, el sopar comptarà
amb la presència de membres de les diferents associacions de veïns i comerciants,
així com una nodrida representació de la classe política
de Gràcia. En aquest sentit,
la regidora Maite Fandos, i
la presidenta del Districte,
Elsa Blasco, ja han confirmat que hi assistiran.
26
El carrer de La Perla
amaga la festa més
jove. La comissió té
una mitjana de 28 anys.
Elles representen el
relleu generacional que
tants carrers anhelen
i que fan possible que
la Festa Major perduri.
Algú les ha batejat com
les noves Teresines en
versió underground.
Aquest és el tercer any
que engalanaran el carrer, tot i que alguns veïns les han pressionat
perquè no ho fessin.
X.T.
Un grup de veïns les va venir a
visitar al local que tenen al carrer Guilleries per preguntar-los
si tenien els papers en regla, però amb l’objectiu de persuadirles perquè enguany es quedessin a casa. No els hi ha servit
La Perla farà el decorat ‘Vertedero o falso’
de res. La presidenta de la comissió, l’Elionor, remarca que mar que “la gent no pot preten- tendre que les noves generacions Fukushima vam pensar que no
“nosaltres ens estimem la Festa dre que es deixi de fer Festa Ma- no farem el que es feia fa trenta era apropiat” explica l’Elionor,
Major, l’hem mamat des de jor perquè ha tingut una nena” anys”. De fet, aquest ha estat el que assegura que “al final t’acapetites quan ajudàvem els nos- en al·lusió a la veïna que va tan- motiu que les va dur ara fa tres bes mirant més el material que
tres pares a Verdi de Baix i ara car el Mi Bar. La Maria, una altra anys a portar la festa a La Perla: tens que no pas el tema”. Desteníem ganes de fer-ne”. Entén de les membres de la comissió, “Estàvem una mica cansades de cartada la central nuclear, han
que hi hagi gent que li moles- considera que el problema rau en la programació perquè l’oferta optat per un abocador, sota l’enti el soroll perquè programen què “la dèria del civisme està ara era poc variada i teníem ganes de ginyós títol de Vertedero o falso.
bastants concerts, “però nosal- a l’ordre del dia i els grups veïnals fer-ne una al nostre gust” subrat- L’Ariadna resumeix el guarnit
tres complim
de
manera
tenen cada cop lla la Maria.
els horaris de Han rebut visites de més força”, però No només han
gràfica:
“Serà
“L’oferta era poc
tancament i
una merda borecorda que “la tingut problemes
la Festa Major veïns que demanaven massificació de la amb els veïns. variada i teníem ganes nica, treurem
només dura si tenien els papers en festa l’han volgut També amb el de fer-ne una al nostre la bellesa amb
una setmana
l’efecte
calisempre per l’im- guarnit. “No teregla per fer festa
gust”, diu la Maria
quan ningú
doscopi”. Tot
pacte econòmic níem cap tema,
es queixa que
i que el plàstic
que representa”. estàvem bloqueels diumenges a la tarda no es L’Elionor també lamenta que jades com el primer any” confessa serà plàstic perquè no volen fer
pugui passejar pel carrer Verdi aquests veïns els hi diguessin que la Marta. La primera idea que els veure que els materials no són
de la gentada que hi ha”. L’Eli- “la nostra festa no és representati- va venir al cap també la van haver el que són, l’objectiu és aconseonor, que acaba de ser mare, es va perquè no fem envelat, sarda- descartar: “Volíem fer una central guir la bellesa amb el conjunt i
mostra taxativa a l’hora d’afir- nes o havaneres, però han d’en- nuclear, però amb l’accident de no deixar ningú indiferent.
l’independent
de Gràcia
Els mitjans de comunicació
L’Independent i Gràcianet us conviden
a portar el nom de Gràcia arreu del món
Sergi L.
Graciencs que colonitzeu el món durant el període de vacances, feu
una fotografia que inclogui la paraula Gràcia i participeu al concurs
que GràciaNet i L’Independent han organitzat per mostrar els llocs
visitats per la gent de la Vila. Totes les propostes participaran en un
concurs que servirà com a base d’una exposició.
albert balanzà
Aquest estiu, posa Gràcia al món! Amb l’arribada de les altes temperatures i el període
estiuenc comença la diàspora de graciencs
que durarà fins a finals de setembre. És
per això que aquest any la xarxa ciutadana
Gràcianet i L’Independent de Gràcia han
unit esforços i han organitzat un nou concurs, on els graciencs puguin posar Gràcia
al món a través de fotografies. GràciaNet
i Amics de Gràcia, juntament amb L’Independent, us conviden a participar al “I
Concurs Posa Gràcia Al món” en el qual es
premiarà la millor fotografia realitzada per
tot el món durant el període de vacances,
amb la condició que inclogui la paraula
Gràcia en la imatge. Aquesta presència pot
ser en un cartell, una samarreta, un paper
escrit, unes pedres formant la paraula, la
sorra d’una platja… Es tracta de mostrar
llocs del món visitats pels habitants de la
Vila a través de fotografies, sempre amb
Gràcia inclosa en cada una d’elles. Al final
del concurs es farà una exposició amb les
fotografies que es considerin més interessants, i s’escollirà un guanyador del concurs. Les bases es poden consultar a http://
graciaalmon.gracianet.cat/bases i per participar es pot fer a través de la pàgina web
http://graciaalmon.gracianet.cat o el correu [email protected].
La proposta del concurs, que ja ha començat a caminar a través de Gràcianet
i de la web de l’Independent de Gràcia
http://www.independent.cat/gracia dóna continuïtat a una llarga tradició de
col·laboració entre el setmanari i la xarxa
ciutadana des dels temps en què l’Independent va estar vinculat a VilaWeb Vila
de Gràcia. Com a difusors de la idiosincràsia de la Vila, cadascú amb les seves
L’Independent
ja va viatjar a l’Etna,
propostes, Gràcianet i l’Independent són
ara mateix els degans de la comunicació
a Gràcia, al costat de Ràdio Gràcia i de
Gràcia TV. L’Independent de Gràcia, de
fet, ja va organitzar l’estiu passat una con-
Sicília,
ara fa dos anys
vocatòria similar de participació en la qual
es convidava tothom qui volgués a enviar
les seves fotografies d’arreu del món amb
l’única condició de fotografiar-se amb un
exemplar del setmanari.
27
l’independent
de Gràcia
La festa esportiva
Víctor Nubla
el pregó bis
Carpe diem
Éssers locals i visitants de totes
les races, espècies i sexes, nadius o provinents d’altres viles,
ciutats, països, continents i
planetes, benvinguts a la Festa
Major! Vet aquí el primer que
us he de dir: carpe diem! Aprofiteu el dia. Recordeu que qui
se’n va a dormir més tard és
qui no lliga i no volem després
que una part de la població es
torni conservadora per insatisfacció. Aprofiteu el temps,
la Festa Major és solament
una festa: si tu no et sents tu,
què hi faràs enmig de tants?
Aprofita el temps, gaudeix de
la festa, pregunta’t què hi fas
aquí i descobreix-ho. Explica’t
a tu mateix perquè és tan important ser qui ets i estar aquí i
veuràs com és millor que qualsevol altra opció... sempre que
hi siguis. Si hi participes, és
sagrat. Com a visitant, coneixeràs l’estranya gent de la Vila;
si ets de la Vila, coneixeràs els
estranys visitants. Potser tots
tenim el mateix orígen: una
bactèria arribada a bord d’un
meteorit procedent de Mart.
Una procedència excepcional.
La Festa Major no és important, tu ets important. Aquesta
festa no és medieval, tot i el
meu ús abusiu del carpe diem.
Gràcia és una terra de gitanos
i obrers, de bruixes, músics i
anarquistes, que va començar
a tenir conciència pròpia en
la Revolució Industrial. Tenim
una idea molt oberta del món,
som cosmopolites ultralocalistes, no gaire tradicionalistes,
amants de la conversa i del
carrer. També ens considerem
bastant simpàtics. Segur que
ens entendrem, un any més.
28
Europa i Sant Andreu intenten
la reconciliació al Vila de Gràcia
“La ciutat s’atura”. Així anunciaven
els cartells promocionals del partit
del 30 de març de 2008 al Nou Sardenya entre els escapulats i el Sant
Andreu, el tradicional derbi del fut-
bol amateur barceloní. Un enfrontament que va estar marcat per la polèmica pancarta que uns aficionats
del Sant Andreu van desplegar al
Narcís Sala mesos abans i que els
graciencs van considerar ofensiva.
Tres anys i mig després, el proper
15 d’agost, tots dos conjunts tornaran a veure’s les cares en motiu del
dissetè torneig Vila de Gràcia.
Àngel Garreta
Èric Lluent
Tres anys i mig han passat des del
darrer partit entre Europa i Sant
Andreu, que es va jugar al Nou
Sardenya amb victòria visitant per
0 a 1. Es tractava del partit de la
segona volta de la lliga de Tercera
divisió 2007-08, una temporada
en la que es van deteriorar les relacions entre les juntes directives
de tots dos clubs i les aficions arran d’una pancarta ofensiva que
es va desplegar durant el partit de
la primera volta al Narcís Sala en
que es veia un llop del Sant Andreu apunt d’apunyalar un porc
vestit de l’Europa.
Aquell partit va acabar amb Guillaume De Bode, president escapulat, abandonant la llotja a la
mitja part i veient els segons 45
minuts des de la grada amb els
aficionats graciencs. Des d’aleshores, Europa i Sant Andreu no
s’han vist les cares, ja que aquell
any els barcelonins van ascendir
a Segona B. Amb aquests antecedents, el proper 15 d’agost a les
set de la tarda se celebra la dissetena edició del torneig Vila de
Gràcia, la cita més importants de
L’últim partit, al
Narcís Sala fa tres
anys, va acabar amb
De Bode marxant
la pretemporada futbolística a la
Vila i que servirà per veure debutar a casa alguns dels grans noms
que l’entrenador Pedro Dólera
ha incorporat al bloc de jugadors
L’últim
duel oficial entre l’Europa i el
Sant Andreu
al
Nou Sardenya
la programació esportiva
Dilluns 15 d’agost
9.30h. Col·legi La Salle de Gràcia, plaça del Nord,14. 16è Torneig de bàsquet 3 x 3.
19.00h. Estadi Nou Sardenya.
17è Trofeu Vila de Gràcia.
Dijous 18 d’agost
10.00h. Centre Moral de Gràcia, Ros de Olano, 9. 7è Torneig
d’escacs.
10.00h. Centre Moral de Gràcia, Ros de Olano, 9. 10è Torneig de tennis taula.
Dissabte 20 d’agost
10.30h. Pg. de Sant Joan - Travessera (Jardins). Pedalada Popular.
Recorregut: Pg. Sant Joan-Trav.,
Escorial, Provid., pl. Rovira, Rabassa, St. Salvador, Verntallat,
Tres Senyores, T. de les Flors,
Encarnació, T. de l’Olla, Ramón
y Cajal, Montmany, Trav. Gràcia, Bailèn, Còrsega, Jardinets,
Gran de Gràcia, Astúries, Trav.
Sant Antoni, Montseny, Sant Pere Màrtir, Trav. de Gràcia, T. de
l’Olla, Diluvi, pl. Vila de Gràcia.
Sant Pere Màrtir. Voley-Plaça.
la temporada
2007/08
de la temporada passada. Des del
club, i coincidint amb la marxa
de Joan Gaspart com a president
del Sant Andreu, s’ha volgut comunicar aquesta invitació del màxim rival al torneig de casa com
un gest simbòlic de reconciliació.
En joc està, com sempre, la vella
discussió sobre qui és el considerat
tercer equip de la ciutat de Barcelona, després de Barça i Espanyol.
Els arguments més clàssics –que
si l’Europa ha jugat a Primera divisió o que si el Sant Andreu està
ara una categoria per sobre- segur
que s’escoltaran a la grada del Nou
Sardenya en una de les cites esportives imprescindibles de la Festa
Major de Gràcia.
l’independent
de Gràcia
De verd
Un total de deu limitadors de so tornaran a controlar els decibels que
generen els concerts de música en
directe en els carrers i places amb
concerts multitudinaris durant la
Festa Major d’enguany. El Districte
–que va engegar fa un any la campanya Abaixa el volum- seguirà la
mateixa política per evitar conflictes pel soroll. De fet en 2010 es van
doblar el nombre de limitadors de
so respecte l’any anterior amb l’objectiu de reduir l’impacte auditiu
dels espectacles amb més potència.
Les mesures van funcionar.
Arxiu
silvia manzanera
El nombre d’aparells per limitar el so es manté després que el
desplegament que el Districte va
posar en marxa l’any passat resultés satisfactori, una quantitat
que va passar de cinc a deu. Als
limitadors situats a Mozart, Sant
Pere Màrtir, Verdi, Progrés i plaça
de la Vila es van sumar altres dispositius per tal de cobrir tots els
concerts nocturns en directe, que
són els que provoquen alts nivells
de decibels.
Els aparells redueixen fins a la
meitat la contaminació acústica
que afecta els habitatges propers
als escenaris i d’aquesta manera
es pretén minimitzar les molèsties que el soroll pot ocasionar per
a molts veïns durant la festa, bàsicament a les nits. Una altra de les
mesures que s’aplicarà enguany
durant la campanya d’estiu serà
la contractació d’actors que convidaran a fer silenci, igual que es
va fer l’any passat, a les persones
que continuïn pels carrers del
barri un cop acabada la nit, en
un intent de sensibilitzar la gent i
promoure la convivència.
Gots compostables
D’altra banda, la Fundació continua apostant pels gots compostables, utilitzats des de fa algunes
edicions, i el Districte i els organitzadors seguiran fent esforços
per millorar la recollida selectiva
per tal que la brossa que es generen als carrers es separi de forma
adequada. Pel que fa a la progra-
Jocs
mació, el Punt Verd Tabuenca del
número 24 del carrer Guilleries,
ha organitzat activitats del 16
al 19 d’agost (un dia més que
l’edició anterior), entre les que
destaca la cursa dels cavalls reciclats de la companyia La Residual
la tarda de dimarts o el taller de
creació de jocs i joquines amb residus quotidians, a càrrec d’Acció
Catacrac, divendres a la tarda.
La reutilització de materials és un
dels pilars base de pràcticament
la totalitat dels carrers que fan
guarniments. I aquest punt també té el reconeixement de la Festa
Major, que va incorporar el pre-
sostenibles al carrer
Guilleries
davat del
Punt Verd
mi a la reutilització que s’atorga
durant el lliurament de premis
del concurs de carrers guarnits.
L’any passat, els guanyadors van
ser Verdi del mig, que a més de
quedar en primer lloc per segon
any consecutiu, va obtenir aquest
premi dedicat al mediambient.
En 2009, els vencedors van ser
els Castellers de la Vila de Gràcia,
que van fer estructures gegants
adornades amb càpsules de cafè,
més de 80.000. L’any passat, el
guardó va ser pel bosc de fusta
de Verdi realitzat amb més de
5.000 caixes recollides dels mercats de Gràcia i de Mercabarna.
Enguany, la manca de pressupost
i una major consciència també ha
ajudat al reciclatge.
J.L.
la festa al punt verd Tabuenca
Dimarts 16 d’agost
18.00h. Cursa dels cavalls reciclats de la Cia. La Residual.
Dijous 18 d’agost
18.00h. Gargot de joc, a càrrec
de la companyia Guixot de 8.
Dimecres 17 d’agost
17.30h. Jocs de la diversitat
19.00h. Titelles amb Companys
de barri (de 7 a 12 anys).
Divendres 19 d’agost
18.00h. Creació de jocs i joguines amb residus quotidians amb
Acció Catacrac
Detall
del guarnit de
Verdi,
el pregó bis
Roger Rofín
La festa més verda manté els deu
limitadors de so per als concerts
No demanis
fer el pregó
Em demanen a L’independent
/ Que faci un esforç d’imaginació / I em situï per un
moment /com si em toqués
fer el pregó
I jo penso, que n’és de complicat /no voldria pas estar
a la pell/ d’aquell mediàtic
arrauxat /que ha acceptat
que comptin amb ell.
Ara, que si jo pogués decidir
/ escolliria algú amb més pedigrí: un veí involucrat amb
la vila i no tan famós, que
d’aquests n’hi ha una pila.
/que faci un esforç d’imaginació / i em situï per un
moment / com si em toqués
fer el pregó/ Us imagineu a
dalt del balcó?
aquest any amb Convergència i Unió / com se t’escapi
una paraula de més / passen
la tisora i et deixen del revés.
A sota el poble expectant
a veure què ens diran aquest
any ... / però si poca cosa us
puc dir / més que molta festa
i molt vi
Ai que això no ha agradat
ni a la comissió, ni a l’autoritat / La festa, amb serenor i
al matí / que la nit a Gràcia és
per dormir
/ que faci un esforç d’imaginació / I em situï per un
fer el pregó.
Aquests dies que vénen són
per gaudir / oblideu les misèries, / i les preocupacions de
mal digerir.
Són dies per sortir al carrer
fer sopars a la fresca / i passar-ho d’allò més bé.
Tinguem tots paciència
no ens faci nosa la gresca
que són quatre dies mal
comptats / no en passem dos
enfadats.
/ que faci un esforç d’imaginació / I em situï per un
fer el pregó.
guanyador del premi a la reutilització
29
l’independent
de Gràcia
El menú de Festa Major
Xavi Tedó
caçadors de...
L’Independent t’ofereix idees per elaborar un menú de Festa Major fàcil i econòmic
El menú de Festa Major
La nova fornada de cuiners de la Vila ens
obsequien amb un primer i segon plat que
faran les delícies dels teus comensals i
que no tenen cap complicació. El cuiner de
l’AL, Albert Giménez, hi posa el toc exòtic
amb uns fideus japonesos acompanyats
amb una brotxeta de pop. El seu homòleg
de La Panxa del Bisbe, Xavi Codina, ens
demostra que la imaginació és la millor
recepta per aconseguir un resultat extra-
odinari als fogons. El forner de Sant Tirs,
Salvador del Cerro, tanca aquest original
menú amb un clàssic com és el pa de xocolata que es pot combinar amb uns talls de
gelat de vainilla.
Primer plat amb regust Segon plat innovador
exòtic i aire vegetarià
de textura i colors
Postres al més pur estil
tradicional
Fideus Yakisoba amb tempura de pop. El cui-
Pa de xocolata aromatitzat amb taronja. Per
acompanyar el café i agafar energia de cara a la Festa Major res millor que xocolata. Salvador del Cerro, del Forn
Sant Tirs, segueix obsequiant els seus clients amb aquest
pa que també es pot degustar a l’hora de berenar. “És un
dels productes estrella” explica el forner. La recepta és
ben fàcil. Primer de tot cal estendre la pasta i posar-hi
pell de taronja natural. Acte seguit, enrotllar la massa,
fer una trena i posar-ho al forn uns tres quarts d’hora a
210 graus vigilant que no es cremi. A l’hora de presentar aquest postre que no té cap dificultat perquè “és el
pa amb xocolata de tota la vida”, el forner recomana,
sobretot a l’estiu, tallar-lo en llesques i acompanyar-lo
amb un parell de talls de gelat perquè guanyi frescor.
“És una combinació fantástica” remarca aquest fill de
forner que tancarà per Festa Major el local del carrer
Verdi, però mantindrà obert el que té a Astúries. Qui
el vulgui tastar però no s’atreveixi a fer-lo a casa ja sap
on ha d’anar.
ner de l’AL. Albert Giménez ens ofereix una petita mostra
de la seva cuina catalana oberta al món que tants seguidors té a la Vila des què va obrir el local al carrer Encarnació ara fa quatre anys. Es tracta d’una recepta original
i fàcil de fer que no deixarà ningú indiferent. El primer
pas per elaborar aquest suculent plat és tallar les verdures
molt finetes (pastanaga, carbassó, pebrot verd i vermell i
ceba) i sofregir-les en un wok. Saltejar només les potes
dels pops amb les verdures breument. Bullir els fideus
yakisoba dos minuts i afegir a les verdures. Condimentar amb salsa teriyaki, una mica de sèsam i soja, que
substitueix la sal. Per fer la brotxeta, punxar en un palet
xinès la part grossa del pop que hem reservat i sucar-la
en la tempura, que aquest expert en arrossos, fa amb
cervesa, farina de blat i fècula de patata. L’últim pas és
passar per la paella la brotxeta i assecar-la perquè el pop
tregui l’oli. El plat es presenta amb un toc de pebre roig
a un costat per recordar el clàssic pop a la gallega.
Coll de xai confitat amb cuscús d’alfàbrega,
cebetes i formatge feta. Xavi Codina, el cuiner de
La Panxa del Bisbe, ens sorprèn amb “un plat de Festa
Major anticrisi” perquè aquesta part del xai, a diferència
d’altres, surt molt bé de preu. Es comença salpebrant el
coll de xai i marcant-lo en una paella per després confitarlo durant tres hores al forn a 120 graus amb oli, una cabeça d’alls, llaurer, romaní i farigola. Passat aquest temps es
deixa refredar i es desossa en dues parts. Per fer la guarnició, aquest jove cuiner del carrer Rabassa, ens ensenya que
amb el cuscús es pot innovar. L’elabora escaldant alfàbrega
i triturant-la per aconseguir una aigua d’alfàbrega que farà
que el cuscús adopti un color verdós. Les cebetes es poden posar amb el xai al forn, però ens haurem d’enrecordar
de treure-les quan hagi passat una hora. El guarnit del plat
s’acaba posant tires de formatge feta i olivada negra al guisat. Més enllà de la curiosa barreja de sabors, l’èxit d’aquest
plat, “contundent, però fresc” rau en què la carn queda
melosa i cruixent satisfent el paladar més exigent.
la porra
L’Independent obrirà un espai al web per penjar tuits
Vota el millor guarnit de la Festa
L’Independent s’anticipa
al jurat i us pregunta
des d’avui quin creieu
que serà el carrer o plaça que guanyarà el concurs de guarnits de la
Festa Major d’enguany.
A més a més, a partir
del 14 d’agost la pàgina
web del setmanari obrirà un espai de twitter
on podreu deixar les
vostres piulades sota el
hashtag #fmgracia.
30
L’Independent no s’atura per Festa
Major. Tot i que el setmanari ja no
tornarà a sortir fins a la segona setmana de setembre, la pàgina web
informarà puntualment de tot el
que succeeixi el mes d’agost, posant especial èmfasi en els set dies
que dura la festa. Una de les novetats que posem en marxa aquest
any és la porra dels guarnits. Volem
saber quin creieu que serà el carrer
o plaça que guanyarà el concurs
d’aquesta edició. La informació
que us avancem en aquest número
especial pot servir-vos de guia
per fer els vostres pronòstics sobre els vencedors. No serà l’única
novetat. En una clara aposta per
les noves tecnologies i aprofitant
l’èxit que estan prenent iniciatives a la xarxa, com ara el twitter,
a partir del 14 d’agost el web de
l’Independent (www.independent.cat/gracia) obrirà un espai
on tothom podrà penjar informació o les seves opinions sobre
la Festa Major i les piulades es
publicaran a l’instant.
l’enquesta
l’independent
de Gràcia
31

l`independent EspEcial FEsta Major

Transcripción

Documentos relacionados

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona