Información - SwitRecords
Comentarios
Transcripción
Información - SwitRecords
Out For A While ORG.libro-Out.While.indd 1 27/01/13 13:42 Bernat Font piano Ivan Kovacevic bass Martí Elias drums ORG.libro-Out.While.indd 2 27/01/13 13:42 The purpose of art is not the release of a momentary ejection of adrenaline but rather the gradual, lifelong construction of a state of wonder and serenity. Glenn Gould ORG.libro-Out.While.indd 3 27/01/13 13:42 Yukinori Omura No sucede a menudo que un tradicionalista abra la puerta al futuro, pero este joven pianista español es capaz de hacerlo. Bernat Font adopta con astucia los estilos de Erroll Garner, Art Tatum, Fats Waller, Oscar Peterson, etc. según cada canción; pero ha conseguido edificar con éxito una originalidad realmente propia, habiendo digerido los estilos de esos maestros. Sus composiciones tienen un auténtico sentido melódico y armónico, y en las improvisaciones evita a propósito los trazos brillantes del virtuosismo que con frecuencia vemos en la forma de tocar de los tradicionalistas; él va exponiendo frases controladas, seguras y bien pensadas, creando así una atmósfera muy personal. Hoy en día, cuando es extremadamente difícil constituir una originalidad propia, aplaudimos que este joven pianista haya encontrado cómo desplegar la suya. En este panorama, mientras brillan Robert Glasper y Jason Moran, aparece un pianista como Bernat Font, y este hecho nos permite ser optimistas en cuanto al futuro del jazz. Yukinori Omura Rarely does a traditionalist open the door to the future, but this young Spanish pianist is certainly capable of doing so. Not only does Bernat Font intelligently adopt the styles of Erroll Garner, Art Tatum, Fats Waller, and Oscar Peterson, etc. in each piece of music, but he has also succeeded in establishing a true originality of his own after having digested the styles of those giants. His compositions have genuine melodic and harmonic sense and when improvising he consciously avoids the touches of brilliant virtuosity often observed in the playing style of the traditionalists; he steadily unfolds controlled and well thought out phrases to create his own very personal atmosphere. Originality, nowadays, is extremely difficult to achieve, which is reason to applaud this young pianist who has already found a way to show his. So, while Robert Glasper and Jason Moran shine, the appearance of a pianist like Bernat Font gives good reason to be optimistic about the future of jazz. ORG.libro-Out.While.indd 4 27/01/13 13:42 ORG.libro-Out.While.indd 5 27/01/13 13:42 Ricard Gili Trompetista, director de La Locomotora Negra i president de la Fundació JazzClass La formació de trio amb piano, contrabaix i bateria té un llarg recorregut en la història del jazz. Comença a posar-se de moda a partir dels anys quaranta del segle passat amb trios com el d’Erroll Garner i segueix en les dècades següents amb els d’Oscar Peterson, Ray Bryant, Ahmad Jamal, Gene Harris, Monty Alexander i un llarg etcètera. A casa nostra, Tete Montoliu i Ignasi Terraza han il·lustrat amb brillantor la mateixa fórmula. Tots aquests trios tenen característiques molt diferents en funció de la personalitat del seu pianista–líder, però també dels arranjaments i el so de conjunt que entre tots arriben a construir. Bernat Font i els seus companys s’afegeixen a aquesta saga i ens ofereixen una nova proposta en la que el trio ja exhibeix una fesomia ben personal i definida. Això es deu tant al fet que tots els temes interpretats són composicions de Bernat Font, com al tractament especial i enginyós que reben aquest temes els quals, malgrat partir de motius diversos, fins i tot amb expansions cap a l’exotisme (Tangier Nights, Himalayan Sun), son reconduïts hàbilment cap el llenguatge del swing. La personalitat del trio també es posa de manifest en l’entesa perfecta entre els tres components del grup, de tal manera que molt sovint tenim la sensació, no pas d’escoltar un pianista i dos acompanyants, sinó a tres músics treballant en equip i gairebé en pla d’igualtat. És just destacar el fraseig eloqüent, la pulsació plena de relleu i el swing insistent (Lonely Child, Jogiwara Road), relaxat (Himalayan Sun) o alegre (God Is In The House) de Bernat Font i també el seu sentit del blues (Tribute Blues). Igualment cal remarcar la sòlida pulsació d’Ivan Kovacevic al contrabaix i la respiració rítmica flexible, enèrgica o suau, segons convingui, que Martí Elias a la bateria transmet a tot el grup. Out For A While, el seu segon disc, representa un pas més en l’ascendent trajectòria d’aquest trio que promet arribar encara molt més amunt. ORG.libro-Out.While.indd 6 27/01/13 13:42 Ricard Gili Trompetista, director de La Locomotora Negra y presidente de la Fundació JazzClass La formación de trío con piano, contrabajo y batería tiene un largo recorrido en la historia del jazz. Comienza a ponerse de moda a partir de los años cuarenta del siglo pasado con tríos como el de Erroll Garner y prosigue en las décadas siguientes con los de Oscar Peterson, Ray Bryant, Ahmad Jamal, Gene Harris, Monty Alexander y un largo etcétera. En nuestro país, Tete Montoliu e Ignasi Terraza han ilustrado con brillantez la misma fórmula. Todos estos tríos tienen características muy diferentes en función de la personalidad de su pianista-líder; pero también de los arreglos y el sonido de conjunto que construyen entre todos. Bernat Font y sus compañeros se suman a esta saga y nos ofrecen una nueva propuesta en la que el trío ya exhibe una fisonomía muy personal y definida. Esto se debe tanto al hecho de que todos los temas interpretados son composiciones de Bernat Font como al tratamiento especial e ingenioso que reciben estos temas, los cuales, pese a partir de motivos diversos e incluso con expansiones al exotismo (Tangier Nights, Himalayan Sun), son reconducidos hábilmente hacia el lenguaje del swing. La personalidad del trío también se hace manifiesta en el perfecto entendimiento entre los tres componentes del grupo, de forma que muy a menudo tenemos la sensación de escuchar no a un pianista y a dos acompañantes, sino a tres músicos trabajando en equipo y casi en plano de igualdad. Es justo destacar el fraseo elocuente, la pulsación llena de relieve y el swing insistente (Lonely Child, Jogiwara Road), relajado (Himalayan Sun) o alegre (God Is In The House) de Bernat Font, y también su sentido del blues (Tribute Blues). Asimismo, hace falta remarcar la sólida pulsación de Ivan Kovacevic al contrabajo y la respiración rítmica flexible, enérgica o suave, según sea más conveniente, que Martí Elias a la batería transmite a todo el grupo. Out For A While, su segundo disco, representa un paso más en la ascendente trayectoria de este trío que promete llegar todavía mucho más arriba. ORG.libro-Out.While.indd 7 27/01/13 13:42 Ricard Gili Trumpet player, bandleader and chairman of the Fundació JazzClass. The trio format consisting of piano, upright bass and drums goes back a long way in jazz history. Its popularity arose in the nineteen-forties with trios such as Erroll Garner’s and continued in the following decades with Oscar Peterson, Ray Bryant, Ahmad Jamal, Gene Harris, Monty Alexander, and many others. Here in our country, Tete Montoliu and Ignasi Terraza have also illustrated this same formula brilliantly. All these trios have very different flavours that arise not only from the personality of their pianist/leader, but also from the musical arrangements and sound produced by the group as a whole. Bernat Font and his companions have followed in this tradition and come up with a trio with its own very personal and well-defined form. This has arisen both because all the pieces are Bernat Font’s own compositions and also as a result of a special, skilful approach to the songs that involves skilfully leading various motifs and even occasional incursions into exoticism (Tangier Nights, Himalayan Sun) back to the idiom of swing. The trio’s personality is also apparent in the perfect understanding of the band’s three components, which often prompts a feeling that one is listening not solely to a pianist and two sidemen, but rather to three musicians working as a team and virtually as equals. Particularly noteworthy is Bernat Font’s eloquent phrasing, a beat laden with relief, and persistent (Lonely Child, Jogiwara Road), relaxed (Himalayan Sun) or joyful (God Is In The House) swing, as well as his sense of the blues (Tribute Blues). The solid pulse of Ivan Kovacevic’s bass and the flexible rhythmic breath –vigorous or subtle, whatever is most suitable– that drummer Martí Elias brings to the band as a whole are meanwhile quite outstanding. Out For A While, their second album, represents a step forward in the upward trajectory of this trio, which promises to reach much greater heights. ORG.libro-Out.While.indd 8 27/01/13 13:42 ORG.libro-Out.While.indd 9 27/01/13 13:42 Big Mama Montse Cantant de blues Els dits d’en Bernat llisquen, friccionen, somouen i allargassen el piano, que es deixa copejar amb delectança. La música que en sorgeix palpita el so d’uns viatges i cada cançó els testimonia. Són peces bastides de fragments combinats sense atzar, fruit d’una juguesca entremaliada on els intervals perden la inèrcia i els patrons rítmics són capgirats creant sorpresa... Les melodies es trenen en un fer i desfer per donar veu a la tristesa o a la joia, bellugant les notes, a voltes eludint la lògica, a vegades evocant els mestres, sovint creant noves dreceres envers cims insospitats. En aquest àlbum tot recorda a tot i l’artista, amb destresa i enginy, ho broda per a formar un cos renovat, ben recolzat per Ivan Kovacevic i Martí Elias, que l’engrandeixen amb companyonia i savoir faire. Bernat Font ha xopat d’altres pianistes que l’inspiren... Ell és broll creatiu i compon tal com si dibuixés el seu propi mandala, traçant un laberint que el porta al cor de si mateix, a ser conscient del seu trajecte. Un camí enigmàtic que es desvela en aquest treball magnífic. Big Mama Montse Cantante de blues Los dedos de Bernat se deslizan, friccionan, remueven y estiran el piano, que se deja golpear con deleite. La música que surge palpita el sonido de unos viajes y cada canción los testimonia. Son piezas armadas de fragmentos combinados sin azar, fruto de una juego travieso en donde los intervalos pierden la inercia y los patrones rítmicos se tergiversan creando sorpresa… Las melodías se trenzan para dar voz a la tristeza o al júbilo, agitando las notas, en ocasiones eludiendo la lógica, a veces evocando a los maestros, a menudo creando nuevos atajos hacia cumbres insospechadas. En este álbum todo recuerda a todo y el artista, con destreza e ingenio, lo borda para formar un cuerpo renovado, bien apoyado por Ivan Kovacevic y Martí Elias, que lo engrandecen con camaradería y savoir faire. Bernat Font se ha empapado de otros pianistas que le inspiran… Él es chorro creativo y compone como si dibujase su propio mandala, trazando un laberinto que le lleva al corazón ORG.libro-Out.While.indd 10 27/01/13 13:42 de si mismo, a ser consciente de su trayecto. Un camino enigmático que se revela en este trabajo magnífico. Big Mama Montse Blues singer Bernat’s fingers slide, rub, stir and stretch the piano, which revels in being hit. The arising music beats out the sound of journeys to which each song bears witness. These pieces, assembled from purposefully combined fragments, are the outcome of a mischievous game in which intervals lose their momentum and rhythmic patterns are twisted to create surprise. Melodies are braided together to express sadness or bliss, thus shaking the notes, at times defying logic and at others evoking the great masters, while often creating new shortcuts to unsuspected summits. Everything in this album is reminiscent of everything and the artist, with the support, camaraderie and savoir faire of Ivan Kovacevic and Martí Elias, dexterously and wittily embroiders it to recreate a body. Bernat Font has imbibed the other pianists by whom he is inspired. He is a creative stream and composes as if drawing his own mandala or sketching out a maze that leads to the core of his own being and to an awareness of his journey. It is an enigmatic path that becomes apparent in this magnificent work. ORG.libro-Out.While.indd 11 27/01/13 13:42 ORG.libro-Out.While.indd 12 27/01/13 13:42