Juliol 2015 - El Gremio de panaderos y pasteleros de Valencia

Comentarios

Transcripción

Juliol 2015 - El Gremio de panaderos y pasteleros de Valencia
#556
UN CONVENIO COLECTIVO MIRANDO AL FUTURO
P.21
PEÑA DOMINICAL
P.20
PRESENTACION DE
“PA DE QUALITAT –VALENCIA”
JULIO 2015 / AÑO XLIX
ÍNDICE
REVISTA DEL GREMIO DE
PANADEROS Y PASTELEROS
DE VALENCIA
Edita Gremio de Panaderos y Pasteleros de Valencia - Club Juventud
Panadera de Valencia. Presidente:
Juan Bautista Piquer Pomer.
Reg. Empresas Periodísticas nº 207
· ISBN: 0022-7218 · Depósito legal:
V-1114-1965 · Móvil: 699 951 020
Fax: 96 391 05 28 · Edita Gremio de
Panaderos y Pasteleros de Valencia
· Gobernador Viejo, 9 - 46003 VALENCIA ·Tel. 96 391 92 00 · Fax: 96 315 34
22 · [email protected]
[email protected]
www.el-gremio.org
Dirección: Fernando Martínez Guillot
· Administración: María Ferrer Castelló · Edición: LaGRÁFICA
18
30
6 Carta del Presidente
8 València i el Gremi de Forners
15 El Gremio informa. Un Convenio
Colectivo mirando al futuro
18 Presentación de “Pan de Calidad”
20 Peña Dominical.
24 Actualidad. Coma una barra de
pan al día
26 A
licante. Concurso de “Coca
amb tonyina”
28 Tal cómo éramos
30 Centro de Formación
31 Ajudes promoció del valencià
37 Empresas
38 Tablón de anuncios
Colaboradores de redacción: Eduardo Solivares Lluch, Pere Anrubia
(Abogado y Consultor laboral del
Gremio), Laura de Juan (Asesoría Jurídica), Adoración Sánchez (Asesoría
Laboral), José Miguel Devis (Asesoría
Fiscal), Cesar Romero (profesor de
pastelería)
Colaborador gráfico:Francisco Rodríguez Cascales
Producción e impresión
LaGRÁFICA
Diseño
Bold Boureau
#556 / JULIO 2015
MAYO 2015 JUVENTUD PANADERA 5
CARTA DEL PRESIDENTE
Estimados
agremiados Estimas
agremiats
Casi con el verano que comienza su andadura, también lo hace
un nuevo Ayuntamiento y una nueva Generalitat. Y también lo
hacen nuevos equipos de gobierno en ambos casos.
El Ayuntamiento del “cap i casal” está presidido por Joan Ribó
y la Generalitat Valenciana por Ximo Puig. Los dos con el apoyo del tripartito: Partido socialista, Compromis y Podemos.
Y en ambos casos substituyendo a equipos de gobierno del
Partido Popular, que llevaba más de veinte años al frente de
todas las instituciones municipales y autonómicas con mayoría absoluta.
Todo ello apunta a que viene una nueva manera de gobernar y
de administrar los asuntos públicos, tanto por el hecho de que
ningún partido político ha alcanzado mayoría absoluta para gobernar – de ahí el tripartito – como porque los tres partidos que
lo integran son de izquierdas.
Este Gremio, que nunca nos cansaremos de recordar que lleva
más de 500 años presente en la vida del pueblo valenciano, nunca se ha significado políticamente. No es nuestra función tomar
partido por ninguna opción política, sino colaborar con la Administración de turno en todo aquello que pueda mejorar las condiciones profesionales de nuestros asociados, del sector y de la
ciudadanía en general.
Como presidente de este Gremio que representa a un colectivo importante de pequeñas empresas de tipo familiar, a las que
6 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
Quasi amb l’estiu que comença el seu camí, també ho fa un nou
Ajuntament i una nova Generalitat. I també ho fan nous equips
de govern en ambdós casos.
L’Ajuntament del “cap i casal” està presidit per Joan Ribó i la
Generalitat Valenciana per Ximo Puig. Els dos amb el suport
del tripartit: Partit socialista, Compromis i Podem. I en ambdós
casos substituint a equips de govern del Partit Popular, que
portava més de vint anys al capdavant de totes les institucions
municipals i autonòmiques amb majoria absoluta.
Tot això apunta que ve una nova manera de governar i
d’administrar els assumptes públics, tant pel fet que cap partit
polític ha aconseguit majoria absoluta per a governar – d’ací
el tripartit – com perquè els tres partits que ho integren són
d’esquerres.
Este Gremi, que mai ens cansarem de recordar que está més
de 500 anys present en la vida del poble valencià, mai s’ha
significat políticament. No és la nostra funció prendre partit
per cap opció política, sinó col·laborar amb l’Administració
de torn en tot allò que puga millorar les condicions professionals dels nostres associats, del sector i de la ciutadania
en general.
Juan Bautista Piquer,
Presidente del gremio de panaderos y pasteleros de Valencia. Presidente de la Federación de
Asociaciones de Panadería y Pastelería de la Comunidad Valenciana. Vicepresidente I de CEOPAN.
cada euro de ingresos -que no de beneficios- le cuesta muchas
horas de esfuerzo, pido a ambos equipos de gobierno - autonómico y municipal – que muestren una apuesta decidida y sin
reservas y adopten toda clase de medidas para apoyar a los
sectores productivos de la economía, a los que de verdad somos
capaces de volver a levantar esta maltrecha tierra con trabajo,
coraje y esfuerzo.
A unos y otros les pedimos, por igual, sensibilidad hacia los pequeños empresarios que, cada día, levantan la persiana de su
negocio con mucha incertidumbre y hasta desánimo.
Somos muchos los valencianos –pequeños y medianos empresarios, profesionales y trabajadores- que estamos pagando con
creces la factura de una crisis que no hemos provocado y de una
financiación autonómica profundamente injusta con este pueblo. Nos da vergüenza ajena que se señale a esta tierra como
una cantera inagotable de corrupción, que no sabemos cuando
tocará fondo.
Por ello mi reflexión y mi deseo es que los nuevos gobiernos no
pierdan nunca de vista que somos muchos los valencianos, los
ciudadanos de a pie, que seguimos ocupados en madrugar y trabajar muchas horas cada día para sacar este país adelante y que
solo pedimos que nos dejen desarrollar nuestra actividad diaria
y la de nuestros empleados y colaboradores sin tener que sufrir
a menudo la competencia desleal de unos y otros y sin la angustia de pensar que siempre estamos “en fuera de juego” cuando
solo pretendemos trabajar y dar servicio a la sociedad.
Si los nuevos gobernantes de la ciudad y de la Comunidad Valenciana nos escuchan y nos apoyan, los miles de pequeños
empresarios de esta tierra volveremos a levantarlo con ilusión y esfuerzo.
Com a president d’este Gremi que representa a un col·lectiu
important de xicotetes empreses de tipus familiar, a les que
cada euro d’ingressos -que no de beneficis- li costa moltes
hores d’esforç, demane a ambdós equips de govern - autonòmic i municipal – que mostren una aposta decidida i sense reserves i adopten qualsevol classe de mesures per a recolzar
als sectors productius de l’economia, als que de veritat som
capassos de tornar a alçar esta malparada terra amb treball,
coratge i esforç.
Als uns i els altres els demanem, per igual, sensibilitat cap als
xicotets empresaris que, cada dia, alcen la persiana del seu negoci amb molta incertesa i fins i tot desànim.
Som molts els valencians –xicotets i mitjans empresaris, professionals i treballadors- que estem pagant amb escreix la
factura d’una crisi que no hem provocat i d’un finançament autonòmic profundament injust amb este poble. Nos fa vergonya
aliena que s’assenyale a esta terra com una pedrera inesgotable
de corrupció, que no sabem quan tocarà el fons.
Per això la meua reflexió i el meu desig és que els nous governs no perden mai de vista que som molts els valencians,
els ciutadans de peu, que seguim ocupats en matinar i treballar moltes hores cada dia per a traure este país avant i
que només demanem que ens deixen desenrotllar la nostra
activitat diària i la dels nostres empleats i col·laboradors
sense haver de patir sovint la competència deslleial dels
uns i els altres i sense l’angoixa de pensar que sempre estem “en fora de joc” quan només pretenem treballar i donar
servici a la societat.
Si els nous governants de la ciutat i de la Comunitat Valenciana
ens escolten i ens recolzen, els milers de xicotets empresaris
d’esta terra tornarem a alçar-ho amb il·lusió i esforç.
VALÈNCIA: ESPAI URBÀ I FORNS
Els tresors ocults de la ciutat:
els vells forns i dipòsits ixen a la llum
La vida urbana no sols s’estudia pels llibres d’història, ni tan
sols pels edificis que ens han arribat del passat. Dates, xifres,
oficis, fets i monuments són una part de la història d’una
ciutat, però molts testimonis antics en queden ocults per la
successió de capes que una urbs com València, amb més de
dos mil anys d’història, ha conegut. També en el cas dels forners o de l’activitat paral·lela, la relacionada amb el forment,
-amb el blat-, podem trobar tresors ocults, velles històries
amagades que, gràcies al treball dels arqueòlegs (i en concret del SIAM, Servici d’Investigació Arqueològica Municipal
de València, dirigit per Albert Ribera) ara podem conéixer. En
aquest capítol de la sèrie que pretén mostrar el fort lligam entre espai urbà i l’ofici del forner a València, repassarem dues
de les sorpreses que el subsòl de la ciutat atresora: el primer
dipòsit de forment que va tenir la ciutat (imprescindible per
a la vida urbana) i un forn medieval que els arqueòlegs van
trobar en realitzar les excavacions necessàries al Palau de les
Corts valencianes, al palau de Benicarló.
En el cas del horreum romà, com ha assenyalat Ribera
(2011), és molt curiós assenyalar que s’alçava a pocs metres del que serà posteriorment el gran dipòsit medieval de
la ciutat, l’Almodí. Continuïtat urbana, continuïtat de paisatges i de funcions (com la religiosa, de la basílica romana a
la Seu, passant per la mesquita musulmana; com la política,
del fòrum romà a a l’enderrocada Casa de la Ciutat o al Palau de la Generalitat)... També continuïtat, doncs, funcional:
si fa no fa al mateix lloc, durant centenars d’anys, la ciutat
de València ha custodiat el forment, element bàsic, no sols
de l’ofici del forner, sinó de la vida de les persones.
1. El primer dipòsit de forment de València
És coneguda la importància del pa en l’alimentació dels sers
humans. Hui i ahir! Una de les condicions necessàries per
a desenvolupar la vida urbana era disposar de reserves de
forment no sols per a alimentar a la població, sinó per a co-
8 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
El primer dipòsit de forment a l’època romana es trobava a l’actual
Almoina.
merciar, per a disposar de reserves estratègiques en cas de
conflicte, situacions meteorològiques adverses o emergències catastròfiques lligada a la pèrdua de la collita o de bloqueig comercial. Per això, els romans, en fundar la ciutat
de València el 138 abans de Crist, junt amb les defenses, el
fòrum, el temple i les primeres cases, no oblidaren construirhi un dipòsit per a emmagatzemar el forment, conegut com
“horreum”, datat possiblement a l’any 100 abans de Crist.
Les investigacions d’Albert Ribera (SIAM), a qui agraïm les
dades proporcionades (així com a Pepa Pascual, del mateix
servei), ens ha descobert el seu perfil, la seua imatge. En
realitat, València va disposar de dos dipòsits de forment en
el període romà: el primer, d’època republicana, es trobava al
bell mig de la ciutat, junt al fòrum, a l’actual Almoina. L’altre,
més tardà, ja d’època imperial, es trobava al nord, junt al port
fluvial de la ciutat recentment descobert.
L’horreum de l’Almoina, el primer que tingué València, està
tot just darrere la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i a tocar, com hem dit, del dipòsit tradicional de for-
3
POR JOSEP VICENT BOIRA.
Departament de Geografia-Universitat
de València. Director de la Càtedra
Ciutat de València.
Autor:
José Aleixandre
ment de València, l’Almodí. Quatre grans naus allargassades orientades de nord a sud conformaven aquest edifici
de 24 metres d’ample per, almenys, una desena de metres
(que són els hui coneguts i excavats, tot i que hi podria
arribar als 35 metres). De forts murs fets amb carreus de
pedra procedent de les pedreres de Rocafort i Godella, disposava d’un paviment de 10 centímetres d’espessor. Segons Albert Ribera la seua funció era evident: esdevenir el
dipòsit públic de forment de la ciutat. La seua ubicació era
estratègica, doncs se situava en l’encreuament del cardo i
del decumanus maximus, les primigènies vies de la ciutat
romana, que eren els carrers que comunicaven el centre
urbà amb les portes septentrional i oriental de la muralla,
distants poc més de cent metres.
L’horreum era el lloc on es dipositava el forment i on
s’efectuaven operacions comercials de compra i venda,
associades a la presència de tabernae, una mena de botigues típiques dels barris comercials de les ciutats romanes. L’arqueòleg Albert Ribera defén la possibilitat que
aquest edifici tan imponent fóra també magatzem d’altres
importacions arribades a la ciutat per via marítima o terrestre. A més, caldria considerar la possibilitat que l’horreum
de l’Almoina funcionara com a reserva estratègica logística
per a operacions militars romanes en la península ibèrica.
Com hem dit en altre capítol, ja en època imperial es va
bastir un altre dipòsit al nord de la ciutat, a uns 50 metres
de la zona que funcionava com a port fluvial del Túria. Efectivament, en aquella època, les mercaderies remuntarien el
riu en barques de quilla plana fins a arribar a aquest descarregador. D’ací, les mercaderies (el blat, també) es transportarien a penes unes desenes de metres al nou horreum,
situat a l’actual plaça de Cisneros. Es tractava d’un dipòsit
de 24 per 30 metres (o fins i tot més), construït, segons els
arqueòlegs, a finals del segle I o principis del segle II.
2. Un exemple de forn medieval
Un altre del tresors ocults de la ciutat és un antic forn que els arqueòlegs (López, et. al, 1994) han pogut traure a la llum. A conseqüència de les obres a realitzar al Palau de Benicarló i a les
àrees adjacents per a esdevenir seu de les Corts Valencianes,
una sèrie de campanyes d’excavacions hi van descobrir nombroses estructures de diferents èpoques. Una d’elles corresponia a una casa baixmedieval datada al segle XV. Per damunt
de les cases islàmiques de la zona, i de vegades respectantne elements centrals com el pati, els arqueòlegs trobaren una
casa amb presència, entre altres dependències i instal·lacions,
d’un forn. La possibilitat que aquest forn fóra públic i no integrat
en una casa particular per a consum propi no és descartable,
però tampoc no està comprovada. En realitat, el forn s’ha trobat en una habitació que va patir nombroses reformes i alteracions justament per a poder construir-lo en aquell lloc. És molt
possible que el forn fóra d’ús particular. Però abans de passar a
descriure’l, hem de parlar un poc del consum de pa que es feia
en aquells moments a ciutats com València.
Com ja hem dit, el pa era un dels aliments fonamentals de la
dieta d’una persona a l’Europa mediterrània en època medie-
L´horreum de l´Almoina, el primer
que tingué València, està tot just
darrere la basílica de la Mare de
Déu dels Desemparats i a tocar,
com hem dit, del dipòsit tradicional
de forment de València, l´Almodí.
JULIO 2015 JUVENTUD PANADERA 9
VALÈNCIA: ESPAI URBÀ I FORNS
Infografia que reconstrueix el port romà de Valentia.
val. Es calcula que cada habitant de la ciutat podia consumir
diàriament entre 400 i 700 grams de pa (com assenyala el
professor Riera Melis), amb màxims (com els documentats
per Garcia Marsilla a Gandia), de més d’un quilo al dia. Aquest
producte tan necessari tenia una incidència en el valor global
de la dieta medieval del 45 o 65 %, és a dir, era un producte
fonamental. Lògicament, aquest consum elevat de pa tenia
dues conseqüències: la primera era que calia produir molt de
forment per a tanta demanda. Els historiadors ens recorden
que per alimentar una ciutat de 3.000 habitants al segle XIII,
el mateix segle que Jaume I va conquerir València, es necessitaven 3.000 hectàrees de forment (dades aplicables al cas
francés). A la Mediterrània, amb un clima més eixut i unes
precipitacions més irregulars (per tant amb una menor productivitat), la superfície necessària s’elevaria a unes 4.000
hectàrees. És a dir, un poble valencià com Pedralba (3.011
habitants el 2012) hauria de conrear (o importar) forment per
10 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
Arxiu SIAM. Ajuntament de València
aproximadament 4.000 camps de futbol! La segona conseqüència de l’elevat pes del consum de pa en la dieta d’un
valencià en època medieval era que havia de destinar quasi
el 50 % del seu pressupost alimentari a l’adquisició de pa.
El professor Rubio Vela ens dóna unes xifres entre el 36 i el
43 % per a un valencià de finals del segle XIV: lògicament,
si la conjuntura cerealística no era bona, una família podia
dedicar quasi el 80 % del seu pressupost a pagar el consum
de pa. Els historiadors ens parlen de dos tipus de pa: el “pa
de blanc” (“moflet” o “del rei”) i el “pa de ros”. La diferència
era el tipus de farina emprada, de millor qualitat la primera,
de baixa la segona (farines “fortes o de mestall”). Aquesta
diferència en el tipus de pa s’estenia al forner, doncs hi havia
“fleca de blanc” i “fleca de ros”.
El forn trobat a aquesta excavació pot respondre, doncs,
a una de les modalitats de cocció del pa. Sabem que fins
VALÈNCIA: ESPAI URBÀ I FORNS
Imatge del horreum de la plaça de Cisneros.
al segle XIV, el pa era elaborat preferentment a casa i després es portava a coure al forn: era la modalitat que els
documents medievals bategen com “pans casolans”. El
forner, que no participava en l’elaboració del pa, es quedava amb una part del producte com a pagament. Però
a partir d’aquell segle, ja es coneixen forners que no sols
coïen el pa, sinó que l’elaboraven i el venien: era el “pa
de tenda o de fleca”. És possible que també es donara la
tercera modalitat: pastar i coure el pa a casa. Era aquest
el cas del forn trobat a la plaça de Cisneros de València?
Els tècnics s’inclinen per parlar d’un forn de cocció de pa
per a ús domèstic, ja que es tractava d’una única cambra,
amb sòl de rajola integrada a la casa. Les parets del forn
són també del mateix material i estan disposades formant
una volta o cúpula que no ens ha arribat completa. L’accés
al forn es realitzava a través d’una obertura en forma d’arc
localitzada en un dels laterals de l’habitació. En aquest fornet baix medieval era clarament reconeixible la boca així
com la volta que el tancava, tot i que, com ja hem dit, estava mig destruïda sobretot en el seu remat final.
12 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
Arxiu SIAM. Ajuntament de València
Amb aquest dos tresors ocults, tots dos relacionats directament amb l’activitat del forner, hem pogut acostar-nos en
aquesta ocasió a una altra dimensió de la història urbana:
aquella que no es veu directament, però que en forma part
tant com el més noble dels edificis conservats.
Sabem que fins al segle XIV, el
pa era elaborat preferentment a
casa i després es portava a coure
al forn: era la modalitat que els
documents medievals bategen
com "pans casolans .
3
BIBLIOGRAFÍA
• López, Isabel, et al. (1994) “La València baixmedieval
del segle XV”. Dins “Troballes arqueològiques al Palau
de les Corts”. Corts Valencianes, 537 pp.
• Garcia Marsilla, Juan Vicente (2010) La taula del senyor
duc. Alimentació, gastronomia i etiqueta a la cort dels
ducs reials de Gandia, CEIC Alfons el Vell.
• Ribera, Albert (2011) “Los horrea de Valentia. De la
república al imperio”. Horrea d’Hispanie et de la Méditerranée romaine. Collection de la Casa de Velázquez
(125), pp.201-223.
• Riera Melis, Antoni i Pérez-Samper, Àngels. (1997)
“El pan en las ciudades catalanas (siglos XIV-XVIII)”
Alimentazione e nutrizione, seccoli XIII-XVIII. Istituto
Internazionale di Storia Economica F. Datini. Settimane
di Studio.
• Rubio, Agustín (1995) “El consumo de pan en la Valencia bajomedieval”. Actes Ir. col.loqui d’Història de
l’alimentació a la Corona d’Aragó. Edat Mitjana, IEI,
Lleida, vol. I, pp. 153-183.
ACTUALIDAD
POR PERE ANRUBIA. ABOGADO
CONSULTOR EXTERNO DEL GREMIO DE PANADEROS Y PASTELEROS DE VALENCIA
Un Conveni
Col•lectiu
mirant el futur
Un Convenio
Colectivo
mirando al futuro
La consecució el passat 23 de març de 2015, d’un acord en el procés de negociació del segon Conveni Col·lectiu de panaderia i
pastisseria de la Comunitat Valenciana és, sens dubte, una bona
notícia per a totes les empreses del sector, ja que ve a consolidar un marc de relacions laborals modern i recolzat per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives.
La consecución el pasado 23 de marzo de 2015, de un acuerdo
en el proceso de negociación del segundo Convenio Colectivo de
panadería y pastelería de la Comunidad Valenciana es, sin duda,
una buena noticia para todas las empresas del sector, puesto
que viene a consolidar un marco de relaciones laborales moderno y apoyado por las organizaciones empresariales y sindicales
más representativas.
Quan al febrer de 2010, el president del Gremi de València i altres dirigents del sector, van impulsar la signatura d’una declaració conjunta per a la modernització de les relacions laborals en la
panaderia i la pastisseria de la Comunitat Valenciana, no tothom
van comprendre la necessitat d’unir esforços per a afrontar la
greu crisi econòmica que aleshores ja patien les empreses del
sector. Fins i tot alguns van cometre el greu despropòsit de
posar-se en contra del que ja era una realitat incontestable que
acabaria imposant-se: en l’aspecte laboral, la panaderia i la pastisseria tenen més coses en comú que diferències.
El sector de panaderia i pastisseria presenta dos segments
ben diferenciats, d’una banda l’industrial, amb producció en
cadena, utilització en molts casos de masses congelades, i una
distribució a cadenes d’alimentació i grans clients. D’altra banda l’artesanal, amb un menor volum de producció, ja que utilitza
productes i processos de la major qualitat, que realitza la distribució al detall i té, generalment, en la mateixa ubicació la producció i el punt de venda. Per això, amb una realitat tan diversa, i
amb el repte de cercar i mantenir la qualitat dels productes, com
a arma estratègica per a aconseguir la diferenciació, la decisió
14 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
Cuando en febrero de 2010, el presidente del Gremio de Valencia
y otros dirigentes del sector, impulsaron la firma de una declaración conjunta para la modernización de las relaciones laborales en
la panadería y la pastelería de la Comunidad Valenciana, no todo el
mundo comprendieron la necesidad de unir esfuerzos para afrontar la grave crisis económica que entonces ya sufrían las empresas del sector. Incluso algunos cometieron el grave despropósito
de ponerse en contra del que ya era una realidad incontestable
que acabaría imponiéndose: en el aspecto laboral, la panadería y
la pastelería tienen más cosas en común que diferencias.
El sector de panadería y pastelería presentan dos segmentos
muy diferenciados, por un lado el industrial, con producción en
cadena, utilización en muchos casos de masas congeladas, y
una distribución a cadenas de alimentación y grandes clientes.
Por otro lado el artesanal, con un menor volumen de producción,
puesto que utiliza productos y procesos de la mayor calidad,
que realiza la distribución al por menor y tiene, generalmente,
en la misma ubicación la producción y el punto de venta. Por eso,
con una realidad tan diversa, y con el reto de buscar y mantener
ACTUALIDAD
adoptada en 2010, d’impulsar un model de relacions laborals
comú, modern i adequat a les necessitats de totes les empreses
del sector, va ser tot un encert, ja que va permetre aconseguir
acords amb els sindicats sobre moderació salarial per als anys
2013 i 2014, enfront de la tendència inflacionista que suposaven
els anteriors Convenis Provincials.
Tot i això, la fita principal de la negociació col·lectiva sectorial autonòmica, va ser l’establiment d’una ordenació del temps de treball
molt més flexible, que brinda a totes les empreses l’oportunitat
d’optimitzar els seus recursos i de donar una millor resposta a la
seua demanda: si totes les setmanes ni fabriquem ni venem el mateix, per què totes les setmanes treballem les mateixes hores?
El Conveni Col·lectiu de Panaderia i Pastisseria de la Comunitat
Valenciana és una eina perquè qualsevol empresa del sector, siga
quina siga la seua activitat i volum de treballadors, puga planificar
el seu calendari de treball, la distribució flexible de la jornada al
llarg de l’any i la resta de factors laborals que li permetran donar
la millor resposta possible als seus clients. Per tant, no usar eixa
eina, seria tant com descurar la qualitat, maltractar a la nostra
clientela o renunciar a exercir la nostra labor empresarial cada
vegada millor, confiant la viabilitat del negoci a l’insostenible abaratiment dels salaris. I això, ja no ens ho podem permetre.
Esgotada la vigència del primer Conveni Col·lectiu autonòmic,
el repte havia de ser consolidar les fites aconseguides, qüestió
especialment complexa en un context econòmic general com
l’actual, ple d’incerteses. Potser per això la negociació ha sigut
difícil, intensa i complicada.
D’una banda, les previsions econòmiques de moltes institucions
assenyalen ja un escenari de recuperació econòmica que malgrat
tot, les empreses, continuen sense apreciar ni en les seues vendes ni en els seus resultats. I d’una altra banda, les discrepàncies
entre els agents socials en l’àmbit estatal, a l’hora de definir un
marc consensuat i general per a l’actualització dels salaris en 2015
i 2016, no ens han ajudat a prendre les nostres pròpies decisions.
El resultat del treball desenvolupat durant els sis mesos que han
durat les negociacions, com ocorre en tantes ocasions, potser
no siga plenament satisfactori, la qual cosa significarà, sens
la calidad de los productos, como arma estratégica para conseguir la diferenciación, la decisión adoptada en 2010, de impulsar
un modelo de relaciones laborales común, moderno y adecuado
a las necesidades de todas las empresas del sector, fue todo
un acierto, puesto que permitió conseguir acuerdos con los
sindicatos sobre moderación salarial para los años 2013 y 2014,
frente a la tendencia inflacionista que suponían los anteriores
Convenios Provinciales.
Aun así, el hito principal de la negociación colectiva sectorial autonómica, fue el establecimiento de una ordenación del tiempo
de trabajo mucho más flexible, que brinda a todas las empresas la
oportunidad de optimizar sus recursos y de dar una mejor respuesta a su demanda: si todas las semanas ni fabricamos ni vendemos el
mismo, ¿por qué todas las semanas trabajamos las mismas horas?
El Convenio Colectivo de Panadería y Pastelería de la Comunidad Valenciana es una herramienta porque cualquier empresa
del sector, sea cual sea su actividad y volumen de trabajadores,
pueda planificar su calendario de trabajo, la distribución flexible
de la jornada a lo largo del año y el resto de factores laborales
que le permitirán dar la mejor respuesta posible a sus clientes.
Por lo tanto, no usar esa herramienta, sería tanto como descuidar la calidad, maltratar a nuestra clientela o renunciar a ejercer
nuestra labor empresarial cada vez mejor, confiando la viabilidad del negocio al insostenible abaratamiento de los salarios. Y
esto, ya no nos lo podemos permitir.
Agotada la vigencia del primer Convenio Colectivo autonómico,
el reto tenía que ser consolidar los hitos conseguidos, cuestión
especialmente compleja en un contexto económico general
como el actual, pleno de incertidumbres. Quizás por eso la negociación ha sido difícil, intensa y complicada.
Por un lado, las previsiones económicas de muchas instituciones señalan ya un escenario de recuperación económica que a
pesar de todo, las empresas, continúan sin apreciar ni en sus
ventas ni en sus resultados. Y por otro lado, las discrepancias
entre los agentes sociales en el ámbito estatal, a la hora de definir un marco consensuado y general para la actualización de los
salarios en 2015 y 2016, no nos han ayudado a tomar nuestras
propias decisiones.
El resultado del trabajo desarrollado durante los seis meses
que han durado las negociaciones, como ocurre en tantas ocasiones, quizás no sea plenamente satisfactorio, lo cual significará, sin duda, que se trata de un buen acuerdo. Y en este punto,
no puedo más que agradecer, muy sinceramente, la actuación
responsable, coherente y comprometida de la Federación de
JULIO 2015 JUVENTUD PANADERA 15
ACTUALIDAD
dubte, que es tracta d’un bon acord. I en aquest punt, no puc més
que agrair, molt sincerament, l’actuació responsable, coherent i
compromesa de la Federació d’Associacions de Panaderia i Pastisseria de la Comunitat Valenciana, (FAPPCOVA), liderada pel
Gremi de Forners i Pastissers de València, que va apostar sempre per defensar els interessos de totes les seues empreses associades i per la cohesió de la representació empresarial, sense
caure en divisions provincials que pogueren afeblir l’objectiu últim i comú d’aconseguir les millors condicions per al conjunt del
sector a la Comunitat Valenciana.
El nou Conveni Col·lectiu té una vigència de tres anys, durant els
quals els salaris s’actualitzaran sense clàusula de revisió, evitant així el pagament de les diferències que tant perjudica a les
empreses. Per a 2015 s’aplica un 1%, per a 2016, un 1,25 %, i per
a 2017 un 1,5%, xifres que no superen els límits acordats en el
diàleg social general i que garanteixen tres anys de certesa pel
que fa a la despesa laboral de les empreses.
A més, es reforça la decidida aposta de les parts signatàries pel
paper central del Conveni Col·lectiu sectorial com a marc de referència per a totes les empreses en matèries com la ultraactivitat, l’actuació de la Comissió Paritària, la salut laboral i la igualtat.
Asociaciones de Panadería y Pastelería de la Comunidad Valenciana, (FAPPCOVA), liderada por el Gremio de Panaderos y
Pasteleros de Valencia, que apostó siempre para defender los
intereses de todas sus empresas asociadas y por la cohesión
de la representación empresarial, sin caer en divisiones provinciales que pudieran debilitar el objetivo último y común de
conseguir las mejores condiciones para el conjunto del sector
en la Comunidad Valenciana.
El nuevo Convenio Colectivo tiene una vigencia de tres años, durante los cuales los salarios se actualizarán sin cláusula de revisión, evitando así el pago de las diferencias que tanto perjudica
a las empresas. Para 2015 se aplica un 1%, para 2016, un 1,25 %,
y para 2017 un 1,5%, cifras que no superan los límites acordados
en el diálogo social general y que garantizan tres años de certeza en cuanto al gasto laboral de las empresas.
Además, se refuerza la decidida apuesta de las partes firmantes por el papel central del Convenio Colectivo sectorial como
marco de referencia para todas las empresas en materias como
la ultra actividad, la actuación de la Comisión Paritaria, la salud
laboral y la igualdad.
I sobretot, el Conveni Col·lectiu sectorial per als anys 2015, 2016
i 2017 ve a consolidar un model d’ordenació del temps de treball
basat en l’optimització de la jornada ordinària, per tal que totes
les empreses puguen a ser més competitives i oferir més qualitat. Queda per tant, molt per fer, per a elaborar calendaris de
treball adequats a la demanda, per a planificar millor els horaris,
i per no haver de recórrer a les hores extraordinàries com a únic
mecanisme de resposta: sabem com és la nostra despesa laboral? Hem considerat totes les opcions organitzatives que tenim
abans d’acudir a les hores extraordinàries com a solució?
Y sobre todo, el Convenio Colectivo sectorial para los años 2015,
2016 y 2017 viene a consolidar un modelo de ordenación del
tiempo de trabajo basado en la optimización de la jornada ordinaria, para que todas las empresas puedan a ser más competitivas y ofrecer más calidad. Queda por lo tanto, mucho para hacer,
para elaborar calendarios de trabajo adecuados a la demanda,
para planificar mejor los horarios, y para no tener que recurrir a
las horas extraordinarias como único mecanismo de respuesta:
sabemos cómo es nuestro gasto laboral? ¿Hemos considerado
todas las opciones organizativas que tenemos antes de acudir a
las horas extraordinarias como solución?
Totes les anteriors preguntes haurien d’incorporar-se a l’agenda
de qualsevol empresa del sector, i més quan malauradament,
des de la Inspecció de Treball s’ha imposat una modificació del
preavís de 72 hores que sindicats i empresaris havien consensuat per a la modificació del calendari de treball, deixant pràcticament sense contingut l’article del Conveni Col·lectiu que regulava la jornada en casos especials.
Todas las anteriores preguntas tendrían que incorporarse a la
agenda de cualquier empresa del sector, y más cuando desgraciadamente, desde la Inspección de Trabajo se ha impuesto una
modificación del preaviso de 72 horas que sindicados y empresarios habían consensuado para la modificación del calendario
de trabajo, dejando prácticamente sin contenido el artículo del
Convenio Colectivo que regulaba la jornada en casos especiales.
Més enllà de consideracions jurídiques, no podem compartir la
imposició de criteris restrictius que alteren els pactes legítimament establerts entre els agents socials, especialment en un
marc sectorial com el de la panaderia i la pastisseria de la Comunitat Valenciana, que ha apostat decididament pel diàleg i la
modernització de les relacions laborals.
Más allá de consideraciones jurídicas, no podemos compartir la
imposición de criterios restrictivos que alteran los pactos legítimamente establecidos entre los agentes sociales, especialmente en un marco sectorial como el de la panadería y la pastelería
de la Comunitat Valenciana, que ha apostado decididamente por
el diálogo y la modernización de las relaciones laborales.
16 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
www.hornossebastia.com
JULIO 2015 JUVENTUD PANADERA 17
ACTUALIDAD
PUESTA DE LARGO DEL GRUPO
“PA DE QUALITAT -VALÈNCIA”
En la explanada de los jardines del Centro de Artesanía y del
Muvim tuvo lugar la presentación de la iniciativa “Pa de qualitat
- València” el pasado 14 de junio, con un público entregado al cien
por cien: ni más ni menos que 120 miembros del grupo “La Cultura del Almuerzo”, una iniciativa altruista formada por un millar
de valencianos en las redes sociales que defiende la tradición
del “Esmorzaret”. El acto de presentación corrió a cargo de Paco
Alonso promotor de “La cultura del Almuerzo” y gestor de las redes sociales del Gremio de Panaderos y Pasteleros de Valencia.
Sus miembros afirman a los cuatro vientos que“Más de la
mitad del éxito de un buen almuerzo depende de la calidad
del pan” de ahí la acogida entusiasta y el apoyo a la iniciativa
que,impulsada y respaldada por el Gremio de Panaderos y
Pasteleros de Valencia, pretende poner en valor la cultura del
buen pan artesano y tradicional y llevarla hasta el último consumidor por todos los medios a su alcance, haciendo especial
hincapié en las redes sociales, en las que cada vez cobra más
fuerza el mundo del buen pan.
A tal efecto, y como muestra se montó un Buffet/Showroom
para que los asistentes pudieran degustar los exquisitos panes
elaborados por los maestros panaderos que, con el decidido
apoyo del Gremio, han dado un primer paso al frente: Juanjo
Rausell, Vicente García, Quique Canet, Vicente Sancho, Javier
Marco, Jesús Machi y Salvador Pla.
El Pan sin duda fue el rotundo protagonista del acto, con una
detallada exposición y explicaciones sobre las diferentes es-
ACTUALIDAD
Paco Alonso impulsor del grupo “La cultura del Almuerzo” presentó el proyecto
pecialidades que elaboraron: panes hojaldrados, de centeno,
de espelta, de calabaza, de trigo duro… con matices y sabores inéditos para la mayoría de comensales. Panes elaborados
con masas madres y lenta fermentación, panes inigualables,
que únicamente pueden ofrecer los panaderos artesanos que
apuestan por la calidad.
Dichos panes compartieron escenario con un almuerzo temático diseñado por el cocinero Jordi Morera, que elaboró “Kofta”,
un plato de origen turco, acompañado de raíces asadas y parmentier de patata.
No faltaron las preceptivas olivas y cacaus para que
“L’Esmorzaret del Món” no perdiera su esencia típicamente valenciana, ni tampoco faltó la colaboración de la tienda “Quesos
de Europa”, que ofreció varios formatos de quesos valencianos
de cabra, elaborados en la aldea de Los Pedrones, en Requena.
El vino corrió a cuenta de Sebiran, bodega de Campo Arcis encuadrada en la D.O. Utiel-Requena que de mano de su gerente Ken
Wagener presentó su nuevo bobal denominado “C” en minúscula.
También colaboró “DeMandarina”, empresa formada por un
grupo de seis mujeres emprendedoras que elaboran mermeladas con diversas variedades de cítricos de nuestra tierra. En la
misma línea también disfrutamos de otra iniciativa de la Ribera
Baixa - “Tarongino” elabora vino de naranja. Espectacular.
Los integrantes del grupo “Pa de qualitat – València”, que “salieron a hombros” por la faena realizada, están trabajando mucho
y bien para sacar adelante, en el último trimestre del año, dos
iniciativas que van a hacer que el buen pan y Valencia suenen con
fuerza en los medios de comunicación tradicionales y en las redes sociales: la celebración pública en Valencia del Día Mundial
del Pan, el próximo 16 de octubre, y la participación en la próxima
feria Gastrónoma, en el mes de noviembre, en la que se va a dar
un protagonismo absoluto al pan.
JULIO 2015 JUVENTUD PANADERA 19
ACTUALIDAD
PEÑA DOMINICAL DEL DISTRITO MARITIMO DE VALENCIA
La Peña Dominical homenajea a la
mujer panadera
La peña Dominical del Distrito Marítimo de Valencia celebró el pasado 16 de mayo su homenaje a la mujer panadera.
En los salones del Hotel Sicania de Cullera y con una nutrida asistencia, los invitados homenajearon a la mujer panadera que con su esfuerzo
constituye el primer contacto de la clientela con nuestro trabajo. La panadera es la que muestra la cara mas agradable del horno y es la que con
su buen hacer atrae a la clientela al mostrador y en definitiva es el comercial mas importante de nuestra industria,
Una vez finalizada la cena Juan Bautista Piquer, presidente de la Peña Dominical y también del Gremio de Panaderos de Valencia agradeció a
los asistentes su presencia y recalcó el esfuerzo que constituye mantener vivo el ambiente peñista invitando a los presentes a conseguir nuevos socios para la Peña, ya que desgraciadamente cada año cierra algún establecimiento de asociados, ya sea por edad o por falta de trabajo,
también recalcó la importancia de adaptar nuestro trabajo y nuestros productos a los tiempos actuales.
Tras las palabras de Juan Bautista Piquer se dió paso a la tómbola y a continuación se efectuó el sorteo de regalos aportado por diferentes
casas colaboradoras y por el propio Hotel Sicania.
La velada continuó con una entretenida actuación musical y con baile hasta la madrugada.
20 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
CASAS COLABORADORAS DE LA FIESTA PEÑA DOMINICAL
La Peña Dominical agradece la colaboración de las
siguientes casas comerciales para la celebración de la
Fiesta Homenaje de la Peña Dominical.
22 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
• Harinera Del Mar
• Hotel Sicania
• Levaduras Valencianas
• Panamar
• Peña Dominical
• Harinas Santamaria-Adelina
• Harinas Segura
• Dulmont
• Harinas El Bosque
ACTUALIDAD
Coma una barra de pan al día (y tan feliz)
Lo dice la OMS. ¿Qué opinan los nutricionistas?
Esta es la realidad de un sector en auge
Es de los pocos productos que gusta a casi todos. ¿Conoce a alguien
que rechace un trozo de pan? Se consume a diario y acompaña a todas nuestras comidas desde tiempos inmemoriales. Pero, ¿cómo
late el sector en nuestro país? ¿De verdad existen panes de calidad?
Los productos de panadería, bollería y pastelería suponen el 7,7%
del gasto en alimentación de nuestros hogares (el pan, el 5,7%). En el
sector existen más de 15.000 empresas dedicadas a la elaboración
de pan y 164.000 a su comercialización, emplea a más de 216.000
personas y factura más de 5.000 millones de euros al año. En España existen más de 300 tipos diferentes de pan, por su presentación,
combinación de ingredientes, tiempo de fermentación y horneado
y zona geográfica en la que se elaboran. Hay, además, cuatro Indicaciones Geográficas Protegidas (IGP) de pan: Cea (Orense), Cruz de
Ciudad Real, Alfacar (Granada) y Payés (Cataluña).
Desmontando mitos
Este año se ha celebrado el X Congreso Nacional de Panadería,
organizado por la Confederación Española de Organizaciones
de Panadería (CEOPAN). Su presidente, Andreu Llargués, alertó en el mismo de los problemas que sufre el sector hoy en día:
“Sería preciso desintoxicar ciertas informaciones que se vierten
sobre el pan, como si engorda, tiene sal o gluten. Son testimonios alejados de la realidad que no ayudan a promocionar un producto sano y básico”.
La nutricionista Ana Moya, responsable de Ucalsa de elaborar y
supervisar menús en centros escolares, aclara las dudas, desvelando qué hay exactamente en 100 gramos de pan:
- Alrededor de 260 kcal (una ración de pan, un panecillo, son
30-40gramos: 80 kcal, tanto blanco como integral).
24 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
- Vitaminas del grupo B, minerales y fibra, sobre todo si es integral
(8 gramos de fibra por 100 de pan). Es una gran fuente de hidratos
de carbono y fibra. Recordemos que la recomendación de la OMS
es de entre 25 y 30 gramos de fibra al día, “para una función intestinal correcta” (¿Un compendio? Dos piezas de fruta, 100 gramos
de hortaliza, 50 de legumbres y 50 de pan integral).
- Sal, pero cada vez menos (nunca superan los 500 mg por 100
gramos de pan). Hay también panes bajos en sal, cuyo consumo
no debe superar los 5 gramos al día según la OMS.
- Gluten, pero no siempre. Existe el pan para celiacos, donde el
trigo se sustituye por harinas de maíz, arroz, trigo sarraceno,
garbanzos o espelta.
En España, consumimos apenas 100 gramos de pan al día. Y la
OMS recomienda 250 gramos por jornada. Incluso en las dietas
de adelgazamiento se puede seguir consumiendo. “Lo interesante es que sea integral”, apunta el nutricionista Juan Revenga. Esta
variedad contiene más fibra, vitaminas y sales minerales, debido,
según la nutricionista, a que el grano de cereal no se somete a un
proceso de refinado (hacerlo quita parte del salvado). Sin embargo, no todos los expertos coinciden con el criterio de la organización internacional. “Hay que incluir el pan en nuestra dieta, de eso
no hay duda, pero 250 gramos me parecen excesivos, porque corresponderían a una barra de pan al día. Considero que sería adecuada una ración de 50-60 gramos en el desayuno y 20-30 gramos
en cada comida. En pan es un acompañamiento, no el ingrediente
principal de las comidas”, remata la nutricionista Ana Moya.
Los falsos mitos no son el único problema del sector. “La excesiva legislación, que produce muchas veces confusión, y la competencia desleal son otros”, lamentó el presidente de la Confederación en mencionado congreso. También se debatió sobre el
ACTUALIDAD
futuros panaderos en la pasión y el respeto y no solo en la mecánica o la estética. Hay que mejorar las normativas para que el
pan artesano, bien hecho, pueda diferenciarse del industrial ya
en el punto de venta, y que la palabra ‘artesano’ no sea usada sin
control, como ocurre ahora”.
Más formación en el sector, apostar e invertir en innovación, la creación de marcas de calidad y mejorar la comunicación con los clientes, son algunas de las soluciones que se citaron en este encuentro
de panaderos. También se alabó la iniciativa de DOIPAN, un sello de
calidad creado en Cantabria para distinguir a los establecimientos
que cumplan con unos requisitos mínimos del buen hacer.
low cost, sobre que no todas las empresas cumplen escrupulosamente los requisitos técnicos o higiénico-sanitarios y en torno al abuso de las grandes superficies.
El precio es otra de las preocupaciones recurrentes del sector.
Seguro que les suena la guerra del pan, han pasado un par de
años y aún no hay solución. En numerosas ciudades empezaron
a vender barras de pan a precios muy bajos, lo que ha supuesto
el enfado de la competencia. A la oferta de los 20 céntimos se
han apuntado desde franquicias de pan a pequeños panaderos.
Los detractores de estos bajísimos precios argumentan que
conlleva un descenso de calidad. El periodista y bloguero gastronómico Mikel López Iturriaga también ha denunciado precios
excesivos. En cualquier caso, que no exista una regulación de los
que es artesano, natural o al horno, no es de ninguna ayuda.
Corteza tostada y aromática, miga
húmeda y esponjosa, pero resistente.
Y personalidad”. Así debería ser un
buen pan según Javier Marca
Xevi Ramon, maestro panadero y gerente de Tricicum, una de las
empresas que surte de pan a algunos de los mejores restaurantes de nuestro país, prefiere hablar más de soluciones que de
dificultades. “Hay que mejorar la formación en el sector, el servicio y el producto. Es un sector tocado, pero que ahora vive una
época gloriosa gracias a nuevas técnicas, ingredientes y jóvenes
con vocación”, subraya. ¿Y cómo se puede mejorar del producto?
Javier Marca, de la prestigiosa panadería Panic, nos da las claves: “se necesita perfeccionar la formación, la base, instruir a los
En busca del pan perfecto
”Corteza tostada y aromática, miga húmeda y esponjosa, pero
resistente. Y personalidad”. Así debería ser un buen pan según
Javier Marca. Un pan de calidad pesa, no es tan liviano; y si lo es,
tendrá seguramente un exceso de levadura para acortar el proceso, y eso influye, negativamente, en el sabor. Los especialistas consultados continúan: el pan tiene que oler a pan y saber
a cereal; al probarlo, ha de aportar acidez y matices lácteos,
terrosos, amargos, dulces. “Y debería durar unos días fresco y
comestible”, nos explica el maestro de Panic. ¿Y eso cómo se
consigue? “Respetando los procesos y los tiempos, intentando
destacar matices y sabores y utilizando ingredientes de calidad,
con buenas harinas”, responde. Quique Dacosta, chef con tres
estrellas Michelin en su restaurante del mismo nombre en Denia, reconoce la importancia del pan en los restaurantes de alto
nivel. “Muchos de nuestros panes los elaboramos nosotros mismos, es imprescindible que el pan que sirvamos no sea industrial, sino artesanal”, asevera el cocinero, que se vale de harinas
ecológicas y fermentaciones largas para crear panes singulares.
“Su tamaño idóneo debe ser superior a 1 kilogramo. De color brillante, corteza dorada y con una greña suficientemente abierta.
La miga debe ser elástica, alveolada y húmeda. Lo ideal es el
aroma intenso, los olores tostados, sabor amargo en la corteza
y ácido láctico en la miga”, añaden desde Tricicum.
¿Y qué pasa con el congelado? ¿Puede ser de la misma calidad?
En el obrador de Xevi Ramon elaboran pan artesanal y de segunda cocción. El primero va del horno al consumidor; y el precocido
se cuece al 70%, se ultracongela y se distribuye a los clientes.
Según ellos, no hay diferencia. “La calidad de un pan (harina, sal,
agua y levadura) se define por sus ingredientes, sus procesos,
recetas o técnicas y, sobre todo, por las manos de los artesanos,
no por el hecho de que sea precocido o no”.
JULIO 2015 JUVENTUD PANADERA 25
A.P.P.P.A.
CONCURSOS
XVI Concurso
de “Coca amb tonyina”
El pasado 16 de junio se ha celebrado el XVI Concurso de “Coca
amb tonyina” que organiza el Gremio de Panadería y Pastelería
de la Comarca de L´Alacanti, al que se presentaron 34 industrias del sector.
Este contó como parte del Jurado con la máxima representante
de las Fogueres de Sant Joan 2015, la “Bellea del Foc” Carmen
Cabellero Serra acompañada de dos de sus Damas de Honor, Desireé Ruiz y Elena Herrero.
Nuestra Bellea del Foc 2015, estudiante de Derecho y Administración de Empresas en la Universidad de Alicante, es hija del industrial panadero Jorge Caballero Arranz, propietario desde 1985
de la Panadería Nuestra Sra. de la Salud, sita en la calle San Carlos
104 de Alicante, por lo que nuestra bellea “se ha criado entre harinas” y está muy orgullosa de pertenecer a este gremio de panaderos, de hecho el reportaje de su presentación ante los medios de
comunicación, lo realizó desde su panadería, pues ella defiende
ante todo “EL HORNO TRADICIONAL”, ya que desde pequeñita ha
vivido con mucha intensidad esta profesión tan digna.
El jurado otorgó los siguientes galardones:
1er PREMIO: PANADERÍA MORENO de San Gabriel
2º PREMIO : CONFITERIA Y PANADERIA SAN VICENTE de Alicante
3er PREMIO: PANADERIA ARTE SANO (Carlos Quetcuti) de Alicante
1er FINALISTA: EL PAN DE TINA de Alicante
2º FINALISTA: MANUEL PEREZ SALAS de Alicante
3er FINALISTA: PANADERIA FERRI SANTAMARIA de Villafranqueza
El jurado estuvo compuesto por Carmen Caballero Serra, Bellea del Foc
2015, Desiree Ruiz y Elena Herrero, Damas de Honor de la Bellea, Juan Francisco Martínez asesor del area de asociaciones de la comisión gestora de
Hogueras, Francisco Pérez Ortega, expresidente del Gremio de panadería y
Pastelería de la comarca de L´Alacantí, Oscar Fernandez Torre, Asesor laboral y fiscal de A.P.P.P.A. y Juan Carlos Gil Rodenas hijo del que fuera secretario
de la A.P.P.P.A. José Gil Baeza
26 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
A.P.P.P.A.
CONCURSOS
1er premio: Panadería Moreno De San Gabriel
2º premio : Confiteria Y Panaderia San Vicente
De Alicante
anaderia Ferri Santamaria
3er Finalista: P
De Villafranqueza
Jurado
3Er Premio: Panaderia Arte Sano (Carlos
Quetcuti) De Alicante
Chimeneas, ventilaciones,
lavahumos, silenciosos, etc.
Montajes en general
José M.a Gómez
Tel. 96 198 02 85 · Móvil: 620 938 728
CÓMO HEMOS CAMBIADO
POR FERNANDO MARTINEZ GUILLOT
Hace
20 años...
La Peña Dominical de Valencia celebraba su comida anual en la que fue homenajeado Antonio Alberich por su dilatada dedicación a la panadería, el banquete
tuvo lugar en el restaurante Chicote y a el asistieron además de
los socios y junta directiva de la Peña los presidentes de Ceopan
Federación, Mutuas y Gremio de Valencia.
Francisco Ibáñez del Forn Vell de Masarrochos, Manuel Angresola y Manolo Sanahuja se llevaban los primeros premios del
concurso de monas, tortas y panquemados .
Manuel Soria se hacía eco del rumor del momento, que el aceite
de oliva podía llegar a situarse en las 600 pesetas por litro ya
que la moda de arrancar olivos había reducido la superficie cultivada en mas de un 20 por cien y la corta cosecha del año estaba
provocando un constante aumento del precio lo que repercutiría también en los productos fabricados en nuestros obradores. Siguiendo la ruta del aceite se había adentrado en Portugal
llamándole la atención el buen gusto con que nuestros vecinos
decoraban sus panaderías y en las que ya incluían cafetería y en
ocasiones charcutería si bien la variedad de panes a la venta no
se acercaba ni de casualidad a la española.
Pascual Olleta Queralt aclaraba las dudas que la nueva Ley de
Arrendamientos urbanos estaba provocando en los inquilinos
en cuanto al asunto de los traspasos y la duración de los contratos que como mucho podrían prorrogarse hasta el año 2014.
La Juventud Panadera celebró su Asamblea anual en la que su
presidente José Antonio Marco anunció alguno de los actos que
para celebrar las bodas de oro de la entidad se estaban preparando. José Antonio también Clavario Mayor para este año nos
avanzaba la programación de las próximas Fiestas Patronales a
la vez que expresaba su orgullo por el bien elegido equipo de clavarios entre los que destacaba a los veteranos de la Juventud,
también expresaba su alegría por las nuevas incorporaciones
y por el interés que estos calvarios tenían en formar posteriormente parte de la junta directiva de la Juventud Panadera.
En la Escuela de Panadería celebró un curso de técnicas decorativas aplicadas al escaparate en el que se mostró como la estructura de éste no debe fijar la atención del viandante ya que
el producto expuesto se perdería en el espacio interior. Con la
técnica mostrada en el curso estos elementos se modificaban
de manera que la visibilidad del producto era lo que atraía la
atención.
28 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
Hace
40 años...
La revista de junio traía en portada a
Marisa Martínez Bes, hija del expresidente de la Juventud y presidente de la
Mutua, Pepe Martínez que había sido
proclamada Reina de las Fiestas de Paterna que en este año celebraban su
cincuenta aniversario.
El Gremio celebraba su Asamblea General Ordinaria bajo la
presidencia de Ángel Olmos siendo uno de los temas a a tratar
las conversaciones sobre la Reforma de la Reglamentación de
Trabajo de la Industria de Panadería dentro de la cual los trabajadores pedían un sustancial aumento de sus emolumentos, que
el Gremio aceptaba siempre que pudiera ser repercutido. El segundo punto importante consistía en la tan deseada reestructuración de la industria panadera, que 3el Ministerio de Industria
había aceptado siempre que la pagasen los panaderos, Enrique
Martínez presidente de la Agrupación Provincial y Vicente Montaner en nombre de la actual directiva abundaron en el tema
indicando la conveniencia de aceptar la oportunidad que nos
brindaba el Gobierno
Rafa Prats daba cuenta de la guerra de precios que una mal entendida competencia había provocado en la localidad de Villarrobledo donde el pan se expendía al precio más bajo de toda España.
La falta de entendimiento entre los profesionales del horno había llevado a este extraño beneficio hacia el consumidor si bien
para el panadero vender a tan bajo precio significaba una pérdida
señalada para la economía de los industriales del sector aunque
estos en una mal entendida competencia parecían tratar de hundirse los unos a los otros para ver quien caía primero.
Entrevistaba a Danny Daniel famoso cantante que este año animó la fiesta el socio que al celebrarse la víspera del 1 de mayo
registro una gran asistencia ya que al día siguiente ni se trabajaba ni habían guardias.
Nicolás Montesinos, clavario mayor de este año daba un avance
de la programación de las Fiestas Patronales, en donde actuaría
como figura destacada Concha Márquez Piquer en la noche homenaje a la Mujer p Panadera, en la que también se presentarían
en sociedad varias hijas de industriales panaderos.
Finalmente se publicaba la tabla salarial en vigor desde el dia
uno de julio y en el que el salario diario oscilaba entre las 168 pesetas de un aprendiz y las 314 del maestro encargado, es decir
entre poco mas de un euro y menos de dos.
JULIO 2015 JUVENTUD PANADERA 29
CENTRO DE FORMACIÓN
CICLOS DE ACCIÓN FORMATIVA
El Gremio, dentro de su acción formativa, ha celebrado diferentes cursillos gratuitos para todos los asociados y sus empleados:
Estos cursos empezaron con una jornada formativa sobre las prestaciones de la Seguridad Social a los autónomos, siguiendo con
esta formación continua y actual otras jornadas formativas fueron las dedicadas a la aplicación de la L.O.P.D. y a Alérgenos y tambien
a Tecnicas de Venta y Habilidades Directivas.
A cargo de Juan José Rausell, Vicente Sancho, Jesús Machí y Salvador Pla se celebró un completo curso de Panifiación y Pasteleria
Salada con el siguiente programa:
Módulo 1
PASTELERÍA SALADA DE VITRINA
• Técnicas
básicas de cocina para la elaboración de rellenos salados
• Piruleta de pan de hojaldre, tomates, olivas y albahaca
fresca
• Galleta de maíz dorado, con pechuga de pavo al vapor,
Módulo 2
EL PAN Y LA PANADERÍA (1)
• Maduradores en la panificación
• Iniciación a las masas madre
• Bases naturales de las masas madre
• Elaboración de panes con masa madre natural
curry y espárrago
• Sándwich
de pan de cereales con sobrasada ibérica y
mermelada de naranja amarga
• Milhojas
de hojaldre de pistacho, con queso de cabra
y mango fresco
• Brioche
de atún fresco con micro mézclum, crema de
yogur, piñones, soya y miel
• Prensado
de carrillera de ternera, patatas a la vainilla
sobre brisa crujiente
• Quiche de aguacate, cangrejo y gambas
• Decoración y presentación de productos
30 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
Módulo 3
EL PAN Y LA PANADERÍA (2)
• La técnica del escaldado: Escaldado, cocido y autolisis
• Aplicaciones del escaldado a diversas harinas : Cente-
no, espelta, maíz, arroz
• Elaboraciones de pan según tipo de harina : Harinas de
centeno, Harinas de espelta, Harinas tritordeum
ACTUALITAT
Ajudes
promoció del
valencià
Què es pot sol•licitar?
Nom del tràmit
Sol·licitud d’ajudes econòmiques destinades a les empreses,
comerços i indústries que realitzen activitats de promoció
del valencià.
Objecte del tràmit
Les ajudes van dirigides a subvencionar i premiar la realització de projectes de normalització i d’activitats de promoció
del valencià realitzades abans del 30 de setembre de 2015.
Qui pot iniciar-ho?
declarades en concurs llevat que en este haja adquirit eficàcia
un conveni, estar subjectes a intervenció judicial o haver sigut
inhabilitades segons la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal,
sense que haja conclòs el període d’inhabilitació fixat en la
Sentència de qualificació del concurs.
c) Haver donat lloc, i per això hagen sigut declarades culpables, a la resolució ferma de qualsevol contracte subscrit
amb l’Administració.
d) Estar incursa la persona física, les persones administradores de les societats mercantils o aquelles que ostenten la representació legal d’altres persones jurídiques,
en algun dels supòsits de la Llei 5/2006, de 10 d’abril,
de regulació dels conflictes d’interessos dels membres
del Govern i dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat; de la Llei 53/1984, de 26 de desembre,
d’Incompatibilitats del Personal al Servici de les Administracions Públiques, o tractar-se de qualsevol dels
càrrecs electes regulats en la Llei Orgànica 5/1985, de
19 de juny, del Règim Electoral General, en els termes
establits en la mateixa o en la normativa de la Comunitat Valenciana.
e) No trobar-se al corrent en el compliment de les obligacions
tributàries o davant de la Seguretat Social, segons la normativa vigent.
Interessats / Sol•licitants
f) Tindre la residència fiscal en un país o territori qualificats
reglamentàriament com a paradís fiscal.
Podran optar a les ajudes les entitats de caràcter privat, tant
físiques com jurídiques, constituïdes com a empreses, comerços i indústries.
g) No estar al corrent del pagament d’obligacions per reintegrament de subvencions.
Requisits
1.- Les empreses que ja van obtindre una ajuda amb la dotació
del premi corresponent en alguna de les modalitats de la
convocatòria de l’any 2014, no podran optar a les ajudes,
per la mateixa modalitat, en esta convocatòria.
2.- Tampoc podran obtindre la condició de beneficiàries de
les subvencions aquelles entitats en què concórrega alguna de les circumstàncies referides en l’article 13 de la Llei
General de Subvencions, d’ara en avant LGS:
a) Haver sigut condemnades per mitjà de sentència ferma a
la pèrdua de la possibilitat d’obtindre subvencions o ajudes
públiques.
b) Haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari, haver sigut
declarades insolvents en qualsevol procediment, trobar-se
h) Haver sigut sancionada mitjançant una resolució ferma amb
la pèrdua de la possibilitat d’obtindre subvencions, segons la
Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, o
la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.
i) No podran accedir a la condició de beneficiàries les agrupacions previstes en el segon paràgraf de l’apartat 3 de
l’article 11 de la LGS quan concórrega alguna de les prohibicions anteriors en qualsevol dels seus membres.
j) En cap cas podran obtindre la condició de beneficiàries
de les subvencions les entitats incloses en les causes de
prohibició previstes en els apartats 5 i 6 de l’article 4 de
la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret
d’associació.
k) Tampoc podran obtindre la condició de beneficiàries les
entitats respecte de les quals s’haja suspés el procediment
administratiu de la inscripció per trobar-se indicis racio-
JULIO 2015 JUVENTUD PANADERA 31
ACTUALITAT
nals d’il·licitud penal, en aplicació del que disposa l’article
30.4 de la Llei Orgànica 1/2002, mentres no es dicte una resolució judicial ferma en virtut de la qual puga practicar-se
la inscripció en el registre corresponent.
3r premi: 3.000 euros
4t premi: 2.000 euros
5t premi: 1.000 euros
3.- També queden excloses, com a beneficiàries de les subvencions, les entitats que operen en els sectors següents
i per les ajudes que s’especifiquen, segons exigix el punt 1
de l’article 1 del Reglament 1407/2013 de la Comissió:
6t premi: 500 euros
7m premi: 500 euros
a) Empreses que operen en els sectors de la pesca i aqüicultura, segons el que es preveu en el Reglament (CE) número
104/2000 del Consell.
b) Empreses que operen en la producció primària dels productes agrícoles que figuren en la llista de l’annex I del Tractat.
c) Empreses que operen en la transformació i comercialització dels productes agrícoles que figuren en la llista de
l’annex I del Tractat, en els casos següents:
- Quan l’import de l’ajuda es determine en funció del preu o de la
quantitat dels mencionats productes adquirits a productors
primaris o comercialitzats per les empreses interessades.
- Quan l’ajuda depenga que es repercutisca totalment o parcialment sobre els productors primaris.
d) Activitats relacionades amb l’exportació a tercers països o
estats membres quan l’ajuda estiga vinculada a la creació i
funcionament d’una xarxa de distribució o a altres gastos
d’explotació vinculats a l’activitat d’exportació.
e) Empreses que reben ajudes subordinades a un ús de béns
nacionals amb preferència sobre els béns importats.
Quantia de l’ajuda / Procediment de cobrament
QUANTIA
- Modalitat A. Premi a la promoció del valencià en l’àmbit empresarial: Es concedirà un premi amb una dotació econòmica màxima de 8.000 euros.
- Modalitat B. Premis a la promoció del valencià per a
emprenedors: Estaran dotats amb un total màxim de
16.000 euros i tindran la distribució i dotació econòmica
màxima següent:
1r premi: 5.000 euros
2n premi: 4.000 euros
32 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
- Modalitat C. Premis a la promoció del valencià per a xicotetes empreses i microempreses: Estaran dotats amb un
total màxim de 16.000 euros i tindran la distribució i dotació
econòmica màxima següent:
1r premi: 5.000 euros
2n premi: 4.000 euros
3r premi: 3.000 euros
4t premi: 2.000 euros
5t premi: 1.000 euros
6t premi: 500 euros
7m premi: 500 euros
- Si durant el període de tramitació de l’expedient de la convocatòria es produïx una minoració de l’import previst en
la línia pressupostària, s’aplicarà esta minoració de manera
proporcional a l’import de cada un dels premis.
- En el cas que una entitat obtinga una puntuació que l’acredite
per a rebre un premi, però el pressupost de l’activitat realitzada no supere el 60 % de l’import del premi, es minorarà la
subvenció corresponent al premi de manera proporcional a
la quantitat justificada.
- Les empreses podran participar en aquelles modalitats per
a les quals complixen els requisits, però només podran rebre premi per una de les modalitats.
- Les empreses que resulten premiades en esta convocatòria
no podran rebre un altre premi, en la mateixa modalitat, en
les quatre convocatòries pròximes.
PAGAMENT
La subvenció concedida es pagarà, d’una sola vegada, a través de transferència bancària, després que la resolució de
concessió de subvencions realitzada per la directora general
d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística siga publicada en
el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
ACTUALITAT
Quan sol•licitar-ho?
Telf.: 012
Terminis de presentació
Fax: 961964217
El termini de presentació d’instàncies s’iniciarà l’1 de juny de
2015 i finalitzarà el 30 de setembre de 2015.
REGISTRE GENERAL DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ,
CULTURA I ESPORT - Valencia
Si, a partir de l’endemà de la finalització d’este termini, en el període de sis mesos no hi ha una resolució i notificació expressa
sobre la sol·licitud, s’entendrà que ha sigut desestimada.
AVDA. CAMPANAR, 32
46015-Valencia
Telf.: 961970062
Fax: 961970028
On dirigir-se?
Presencial
- Als registres dels òrgans administratius als quals es dirigisquen o davant de qualsevol òrgan administratiu que
pertanga a l’Administració General de l’Estat, a qualsevol
administració de les comunitats autònomes, o a alguna de
les entitats que formen l’Administració local si, en este últim
cas, s’hi ha subscrit el conveni oportú, així com en les representacions diplomàtiques o oficines consulars d’Espanya a
l’estranger.
- També a qualsevol oficina de correus. En este cas s’haurà de
presentar en sobre obert perquè es puguen estampar el segell i la data a l’imprés de sol·licitud i a la còpia.
- I, preferentment, a:
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D’EDUCACIÓ,
CULTURA I ESPORT - CASTELLÓ - Castellón
AVDA. DEL MAR, 23
12003-Castelló de la Plana/Castellón de la Plana
Telf.: 012
Fax: 964358076
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D’EDUCACIÓ,
CULTURA I ESPORT - ALACANT - Alicante
C/ CARRATALÀ, 47
03007-Alacant/Alicante
Quina documentació s’ha de presentar?
La sol·licitud haurà de ser firmada per la persona que represente legalment l’entitat.
Les instàncies, que s’han d’ajustar al model normalitzat, es dirigiran a la Subdirecció General de Política Lingüística, de la
Direcció General d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística,
de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.
D’acord amb allò que s’ha exposat en el Decret 165/2010, de
8 d’octubre, del Consell, pel qual s’establixen mesures de
simplificació i de reducció de càrregues administratives en
els procediments gestionats per l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, la informació i la documentació
requerides per a la tramitació de la sol·licitud figuraran en
el model de sol·licitud i es referiran als aspectes següents:
1) Dades identificatives de l’empresa, en les quals hauran de
constar el número del CIF, la localitat, l’adreça a efectes
de comunicacions tant postal com electrònica, el telèfon
(apartat A de la sol·licitud).
2) Dades identificatives de la persona sol·licitant, el número
del DNI i l’acreditació sobre la capacitat de representació
(apartat A de la sol·licitud).
3) Les dades de l’imprés de domiciliació bancària per a pagaments de la Generalitat (annex III i apartat C1 o C2 de la
sol·licitud).
Fax: 965935075
4) Indicació i informació sobre la modalitat del premi a la qual
s’opta (apartat B de la sol·licitud) i la documentació justificativa corresponent (apartat C de la sol·licitud).
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D’EDUCACIÓ,
CULTURA I ESPORT - VALÈNCIA - Valencia
Així mateix, s’haurà d’omplir i adjuntar:
Telf.: 012
C/ GREGORI GEA, 14
46009-Valencia
a) Visibilitat pública i ús del valencià en l’empresa
1. Retolació interior, exterior i de vehicles, visual i sonora:
JULIO 2015 JUVENTUD PANADERA 33
ACTUALITAT
er a la presència pública del valencià en les dependències
P
i en els vehicles de l’empresa: breu explicació de l’aplicació
realitzada del projecte de retolació de l’empresa, amb una relació de les llegendes en valencià que s’han incorporat en els
rètols i vehicles de l’empresa, així com, si n’hi ha, de missatges
públics d’àudio en valencià (megafonia o telefonia) (apartat
B2.a) i, com a justificació, s’acompanyaran dos fotografies
que mostren la instal·lació dels rètols i, si n’hi ha, una mostra
en format àudio dels missatges d’àudio (apartat C3.a.1).
2. Etiquetatge, cartelleria i denominació de l’empresa, dels
productes i servicis:
Per a l’ús del valencià en l’etiquetatge i en la denominació en valencià de l’empresa i dels productes i servicis oferits: caldrà detallar
què és el que s’oferix en valencià (apartat B2.a.2) i s’adjuntarà, com
a justificació, una mostra del material (apartat C3.a.2).
3. Documentació en valencià i foment de l’ús del valencià
3.1. Documentació administrativa. Breu explicació sobre la
utilització i presència del valencià en els documents i el
material d’oficina, incloent-hi, si és el cas, els programes
informàtics i el programari empleats per l’entitat per a les
gestions i tasques administratives (apartat B2.a.3.1) i, com
a justificació, s’acompanyarà una mostra en paper o electrònica de la utilització del valencià en documents, materials d’oficina i programes informàtics (apartat C3.a.3.1).
3.2. Valoració del coneixement del valencià com a mèrit o requisit
laboral. Breu explicació sobre la valoració del coneixement
del valencià com a mèrit o requisit per a accedir a l’empresa
o optar a la promoció interna (apartat B2.a.3.2) i, com a justificació, s’acompanyarà una memòria de les actuacions realitzades i l’aplicació d’estos criteris (apartat C3.a.3.2).
i de finalització, el lloc i l’adreça on s’ha realitzat el curs, i, si
l’empresa ha organitzat algun curs, s’indicarà el pressupost i
les dades referides al professorat que ha impartit les classes
(nom i cognoms i titulació acadèmica) (apartat C3.a.3.3).
3.4. Manual d’identitat corporativa. En cas de tindre manual d’identitat corporativa, haurà d’explicar-se el
procés de realització del projecte (apartat B2.a.3.4) i,
com a justificació, s’acompanyarà un model del manual
(apartat C3.a.3.4).
3.5. Pressupost. S’aportarà la relació detallada del gasto
efectuat i la seua suma total, en la realització de les activitats anteriors referides a la visibilitat pública i ús del
valencià en l’empresa (apartats B.2.a.3.5 i C3.a.3.5).
b) Campanyes publicitàries i lloc web en valencià:
1. Actuacions publicitàries i de promoció de l’empresa en
valencià:
Per a l’ús del valencià en les actuacions publicitàries de difusió i de divulgació de les activitats, servicis i productes
de l’entitat: breu explicació de les actuacions realitzades
(apartat B2.b.1) i s’adjuntarà, com a justificació, una memòria
descriptiva en què s’explicarà el contingut, els objectius, els
mitjans o suports utilitzats, l’abast, la duració i fases de les
actuacions realitzades i el pressupost invertit, que haurà
d’acompanyar-se d’una mostra dels materials en format paper, audiovisual o electrònic (apartat C4.b.1a i C4.b.1b)
2. Lloc web en valencià:
Per al lloc web navegable en valencià de promoció de
l’empresa: breu descripció del lloc web i indicació de l’adreça
electrònica (apartat B2.b.2).
3.3. Actuacions de foment del valencià i cursos de valencià.
5) Declaracions responsables
Per a les actuacions de foment del valencià: breu explicació
de les mesures adoptades i de l’oferta d’activitats que fomenten l’ús del valencià com a llengua interna de treball i com
a llengua de relació amb els clients (apartat B2.a.3.3) i, com
a justificació, s’acompanyarà una memòria de les activitats
realitzades (apartat C3.a.3.3).
Per a simplificar la presentació de documentació, l’entitat
aportarà la informació requerida a través de les declaracions
responsables següents:
Per als cursos de valencià: breu explicació de les mesures i
activitats de foment de l’assistència a cursos de millora dels
coneixements de valencià per part del personal de l’entitat
(apartat B2.a.3.3) i, com a justificació, una memòria que incorpore la llista del personal treballador que hi haja assistit en
què conste el nom i els cognoms, el nivell del curs o cursos a
què han assistit, el nombre d’hores lectives, les dates d’inici
34 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
a) Sobre la veracitat de la informació, de les dades i de la documentació justificativa aportada, així com el compromís de
conservar i de posar a disposició de la Conselleria d’Educació,
Cultura i Esport la documentació original durant el temps de
vigència de l’expedient (apartat D1 i D4 de la sol·licitud).
b) Sobre el compliment dels requisits de la convocatòria
(apartat D2 de la sol·licitud).
c) De no estar incursa en cap prohibició per a obtindre la
condició de beneficiària, de les assenyalades en l’article 13
ACTUALITAT
de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (apartat D3 de la sol·licitud).
http://www.gva.es/downloads/publicados/IN/www.cece.
gva.es/abc/subval/es/default.asp?desc=empreses
d) Sobre la disposició i conservació de la documentació acreditativa corresponent i sobre el compromís de conservar-la
durant la vigència de l’expedient (apartat D4 de la sol·licitud).
SOL·LICITUD D’AJUDES DE PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ PER A EMPRESES, COMERÇOS I INDÚSTRIES
e) Sobre el compliment de la norma sobre integració de
persones amb discapacitat o, si és el cas, l’exempció,
d’acord amb el que disposa el Decret 279/2004, de 17
de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es
regulen les mesures en els procediments de contractació administrativa i de concessió de subvencions per al
foment de l’ocupació de les persones amb discapacitat
(apartat D5 de la sol·licitud).
f) Sobre estar donada d’alta i al corrent del pagament en l’impost
d’activitats econòmiques, IAE (apartat D6 de la sol·licitud).
g) Si és el cas, sobre la consideració d’emprenedor (apartat
D7 de la sol·licitud) o de xicoteta empresa o microempresa
(apartat D8 de la sol·licitud) segons el Decret Llei 2/2012,
de 13 de gener, del Consell.
h) Sobre les ajudes rebudes en l’exercici fiscal present i en els
dos exercicis fiscals anteriors (apartat E de la sol·licitud).
6) Autoritzacions
Per a afavorir l’agilització administrativa, l’entitat sol·licitant
haurà d’aportar l’autorització a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per a:
a) Obtindre per via telemàtica o electrònica les dades pertinents que estiguen en poder de la Tresoreria General de
la Seguretat Social, de l’Agència Estatal de l’Administració
Tributària i de la Conselleria d’Hisenda i Administració Publica (apartat F1 de la sol·licitud).
b) La consulta de les dades en el sistema de verificació de dades
de l’entitat i de la persona sol·licitant (apartat F2 de la sol·licitud).
c) Enviar informació i notificació referida a l’expedient per mitjans telemàtics i electrònics (apartat F3 de la sol·licitud).
7) En el cas que no es firmen les declaracions i les autoritzacions
anteriors, l’entitat haurà d’aportar esta informació i la documentació acreditativa pertinent en el moment de la sol·licitud.
Impresos Associats
Formulari telemàtic: SOL·LICITUD D’AJUDES DE PROMOCIÓ De l’ÚS DEL VALENCIÀ PER A EMPRESES, COMERÇOS
I INDÚSTRIES
http://www.gva.es/downloads/publicados/IN/34017_BI.pdf
MODEL DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
http://www.gva.es/downloads/publicados/IN/07000_VA.pdf
Com es tramita?
Passos
1.- La gestió i instrucció del procediment correspondrà al Servici d’Acreditació i Promoció del Valencià de la Subdirecció
General de Política Lingüística, i per a l’ordenació, l’avaluació
i l’elaboració de l’informe i de la proposta de distribució dels
premis entre les sol·licituds, es nomenarà una comissió tècnica que tindrà en compte el procediment i els criteris que
se citen en la base octava de l’Orde 25/2015, de 12 de març.
2.- A continuació, en aplicació dels criteris de valoració, i amb
la valoració corresponent a totes les sol·licituds que hagen
complit els requisits de la convocatòria, s’elaborarà una llista ordenada per la puntuació obtinguda en cada modalitat.
3.- En atenció als criteris indicats, i tenint en compte el pressupost i la distribució disponible per a l’atorgament de
les subvencions corresponents als premis, la Comissió
Tècnica elaborarà l’informe i la proposta pertinent, encara que podrà declarar deserts els premis si les sol·licituds
presentades no arriben a la puntuació de 20 punts.
4.- D’acord amb l’informe, l’òrgan instructor formularà la proposta de resolució a la directora general d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística.
5.- Vista la proposta, i de conformitat amb la delegació de la
facultat de resoldre efectuada per l’article sèptim d’esta
orde de convocatòria, la directora general d’Innovació,
Ordenació i Política Lingüística resoldrà la concessió dels
premis i la corresponent subvenció.
6.- La resolució serà publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
7.- Totes les entitats que obtinguen una puntuació de 25 punts
o superior rebran un diploma acreditatiu de participació o
d’obtenció de premi per part de la Conselleria d’Educació,
Cultura i Esport.
JULIO 2015 JUVENTUD PANADERA 35
Recursos que procedixen contra la resolució:
a) Visibilitat pública i ús del valencià en l’empresa.
Els previstos en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim
Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú (BOE núm. 285, de 27/11/92) i la nova
redacció donada al seu articulat per la Llei 4/1999, de 13 de
gener (BOE núm. 12, de 14/01/99).
Es valoraran les iniciatives desenrotllades per l’empresa per
a la promoció del valencià en l’entorn laboral i en la seua imatge corporativa.
Informació complementària
* MODALITATS
- Modalitat A. Premi a la promoció del valencià en l’àmbit empresarial: Podrà optar a esta modalitat dels premis qualsevol empresa, comerç o indústria. L’objectiu del premi és potenciar, valorar i premiar les millors iniciatives de promoció
del valencià.
- Modalitat B. Premis a la promoció del valencià per a emprenedors: Podran optar a esta modalitat de premis les
empreses, comerços i indústries que responguen a la definició d’emprenedor continguda en el punt 2 de l’article
2 del Decret Llei 2/2012, de 13 de gener, del Consell, de
mesures urgents de suport a la iniciativa empresarial
i als emprenedors, microempreses i xicotetes i mitjanes empreses de la Comunitat Valenciana (DOCV 6692,
16.01.2012), i que més es destaquen quant a la promoció
del valencià, tant com llengua interna de treball com en
la imatge corporativa externa visible en les instal·lacions,
els productes o els servicis oferits.
- Modalitat C. Premis a la promoció del valencià per a xicotetes
empreses i microempreses: Podran optar a esta modalitat de
premis les empreses, comerços i indústries que responguen
a la definició de xicoteta empresa o de microempresa contingudes en el punt 4 de l’article 2 del Decret Llei 2/2012, de
13 de gener, del Consell, abans mencionat, i que més es destaquen quant a la promoció del valencià.
Es considerarà la sensibilització de l’empresa en l’ús del valencià, en la retolació, l’etiquetatge i la documentació, com
a llengua de treball i la presència visible de la llengua en les
instal·lacions, la documentació, servicis i productes oferits.
b) Campanyes publicitàries i lloc web en valencià.
Es valorarà l’ús del valencià en les campanyes de publicitat que hagen sigut difoses durant l’any 2015, tenint
en compte tant la qualitat lingüística com la creativitat.
Així com l’oferta de pàgines web de l’empresa en valencià
que estiguen publicades en Internet i navegables per a
qualsevol usuari sense necessitat de contrasenya, tenint
en compte tant la qualitat lingüística com el disseny i la
creativitat.
Més informació en base octava de la convocatòria.
Sancions
El règim sancionador en la matèria regulada en esta orde
serà el que establix el títol IV de la LGS.
Fonts jurídiques i/o documentals
Normativa
- Orde 25/2015, de 10 de marçl, de la Conselleria d’Educació,
Cultura i Esport, per la qual es convoquen les ajudes econòmiques a càrrec de l’exercici pressupostari de la Generalitat
per a l’any 2015, destinades a les empreses, comerços i indústries, que realitzen activitats de promoció del valencià
(DOCV núm. 7484, de 12.03.2015).
Llista de normativa
Criteris de valoració
Per a valorar el premi es tindran en compte les actuacions realitzades en els àmbits següents:
Orde 25/2015, de 10 de març
http://www.docv.gva.es/datos/2015/03/12/pdf/2015_2228.pdf
La Generalitat desea que esta información le sea de utilidad.
La presente información tiene exclusivamente carácter ilustrativo, por lo que no originará derechos ni expectativas, ni vinculará con el procedimiento a que se refiere, cuya tramitación se sujetará siempre a las instrucciones
específicas. Esta información se encuentra en Internet, en la dirección www.gva.es.
36 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
JORNADAS PROFESIONALES EN COTEPA
-MAQUINARIA DE ULTIMA GENERACIÓN-
NOTA DE PRENSA
Recientemente hemos asistido a las jornadas de puertas abiertas que Cotepa realiza habitualmente, en ellas hemos comprobado “in situ” los últimos avances en panadería:
Divisora hidráulica, para poder trabajar con masas fermentadas
y sin necesidad de formado. Cámara de reposo y formadora vertical, para no desgasificar la masa.
Horno eléctrico con cargador integrado de reducidísimo consumo:
se trata de un horno de 5m2 de cocción con una potencia de 14kw.
Asesoramiento en masas: Programa de formación o reciclaje para
profesionales de panadería que adquieran un producto de Cotepa.
Empieza en nuestro obrador a manos de nuestro técnico en el producto adquirido y prosigue en el momento en que se instala en casa
del cliente la máquina, el horno o la cámara adquirida donde se desplaza nuestro asesor en masas, Rafael Sanchis, para realizar ya en
su obrador la puesta en marcha, resolviendo posibles dudas y con la
posibilidad de mantener un contacto constante. Un nuevo servicio
que incorpora Cotepa a los actuales (asesoramiento comercial, exposición permanente, servicio técnico propio y repuestos oficiales).
Armarios de fermentación controlada, con el mismo sistema de
distribución del aire y la humedad que las reconocidas cámaras
de Mondial Forni.
Armario de frío BIGA, para una fermentación el bloque.
Máquina de fermento líquido, con la que podemos obtener unas
grandes ventajas en nuestro producto final:
Mayor desarrollo del producto. Mayor conservación del producto.
Mejor flexibilidad para trabajar con temperaturas altas. Menos
levadura
Amasados más cortos. Mejora del aroma y sabor del producto final.
Reducción de aditivos panarios.
Fermento propio y distinguido (tu pan personalizado).
Mas información en www.cotepa.com Tel. 96 397 35 66 // 636 45 20 25
Pol. Ind. La Pasqualeta. Calle Sèquia de Rascanya, 7. 46.200 Paiporta (Valencia)
Lesaffre Ibérica invierte más de 7 millones
de euros en su factoría de Valladolid
Lesaffre Ibérica, filial en España y Portugal del grupo multinacional francés Lesaffre, finalizará el año 2015 habiendo invertido, a lo
largo del bienio 2014-2015, más de 7 millones de euros en su fábrica de Valladolid.
NOTA DE PRENSA
Las inversiones están destinadas a mejoras en la sostenibilidad de las operaciones, optimización de la productividad, incremento de la
eficiencia y mejoras en la seguridad laboral. La nueva instalación de evaporación y cristalización de los mostos del proceso de cultivo de levaduras, ha sido la inversión más importante.“La nueva instalación incorpora tecLesaffre Ibérica, filial en España y P
nología de vanguardia y nos permite mejorar la sostenibilidad de nuestras opelargo del bienio 2014-2015, más de
Las inversiones están destinadas a
raciones”, dice el Director General de Lesaffre Ibérica Luis Ronda Zuloaga. “La
de la eficiencia y mejoras en la seg
nueva instalación incrementa la flexibilidad del proceso y genera nuevas líneas
de cultivo de levaduras, ha sido la
de negocio en los mercados de fertilización y nutrición animal”, precisa Ronda.
permite mejorar la sostenibilidad de
Las levaduras para panificación de Lesaffre se comercializan en España y Portugal desde hace más de 70 años. Desde entonces, la marca
“l’hirondelle” y el logotipo de la compañía, una golondrina, están presentes en los obradores de los panaderos españoles y portugueses, Lesaffre
Ibérica es la empresa de referencia en el cultivo de levaduras.
nueva instalación incrementa la fle
nutrición animal”, precisa Ronda.
Las levaduras para panificación de L
la marca “l’hirondelle” y el logot
españoles y portugueses, Lesaffre Ib
JULIO 2015 JUVENTUD PANADERA 37
TABLÓN DE ANUNCIOS
Para la publicación
de anuncios breves deben
enviar sms con el texto y sus datos identificativos incluyendo número de fabrica al teléfono 699.95.10.20 o correo
electrónico a [email protected] ADVERTIMOS: Que estos anuncios se publicarán en la próxima
edición de la revista, salvo que el anunciante nos solicite la
renovación del mismo. Los agremiados de Valencia capital
deben llamar al 96.391.92.00.
· TRASPASO horno pastelería por jubilación, recaudación diaria
alta, abstenerse no profesionales 658569399 Jose Antonio
· SE TRASPASA horno-pastelería en funcionamiento y local en régimen de alquiler, en zona de San Isidro, perfectamente equipado
(horno de cocer de gas, cámara de fermentación, frío, etc.), por no
poder atender. Interesados dirigirse al teléfono 666109380 y preguntar por Vicente
· TRASPASO Forn pastiseria, por jubilación, cesión de negocio en el
centro de Valencia, zona de “torres de Quart”, forn i pastisseria muy
acreditada. Caja diaria demostrable. Abstenerse no profesionales,
ideal para matrimonio con hijos. Telef. 686.938.111 preguntad por Tino.
· SE ALQUILA panadería en Maestro Alberto Luz, 27 Tel 690.07.35.35
Justo Rozalén.
· SE VENDE o TRASPASA horno-pastelería, con panadería propia,
por jubilación, en funcionamiento y con local en propiedad. Buena rentabilidad. Zona Torrefiel. Interesados llamar al teléfono
656313090, tardes de 18’00 a 20’00 horas. Paco.
· SE OFRECE dependienta con experiencia en panadería y pastelería. También para cafetería. Tel. 673.666.232 Milena.
· SE OFRECE panadero con 25 años de experiencia, tel. 615.555.314
· SE OFRECE oficial de 1ª de pastelería y bollería, 25 años de experiencia. Puntual serio y comprometido. Tel 601.18.13.68 Francisco
· SE OFRECE oficial de 1ª de panadería con amplios conocimientos,
cuezo, amaso, pliego a mano, etc.. Tel. 662.17.11.47 Javier
· SE OFRECE panadero bollero con mas de 30 años de experiencia.
Edad 48 años. Tel.695373578 Toni
JUNIO
· SE OFRECE panadero con casi 30 años de experiencia, se plegar a
mano.. Edad 53 años. Tel.695.930.399 David
· SE OFRECE panadero repartidor con experiencia. Sr. Morell Tel.
655.564.260
· BUSCO EN TRASPASO horno panadería, en buena zona, con maquinaria completa y en funcionamiento en Valencia capital o alrededores. Tel. 659.965.434 Charo
· SE ALQUILA en Villamarchante horno por jubilación funcionando.
Precio a negociar. Rafael Zamora tel. 653.575.407 y 652.041.579
· SE OFRECE, oficial de 1º de panadería y bollería, 30 años de experiencia demostrables. Experiencia en cocer en cualquier tipo de horno. Serio y responsable. Valencia o pueblos. Tef 654598557. Toni.
· SE OFRECE panadero, 36 años y 8 de experiencia. Plegado a mano,
disponibilidad in mediata. Tel 617.971.276 Adrian.
· SE TRASPASA PASTELERIA en Valencia o vendemos maquinaria y
mostradores, todo actual tel 617.062.811 Mercedes
·
SE OFRECE PANADERO BOLLERO para trabajar mañanas o
tardes si es posible para zona de Rafelbuñol y alrededores. Tel
695.373.578 Toni
· SE OFRECE panadero bollero de 48 años, con 32 de experiencia.
Toni. Tel. 695.373.578.
· SE OFRECE panadero con experiencia, Vicente 616.878.012
· SE OFRECE oficial de panadería y ayudante de pastelería con experiencia, para Valencia. Tel. 661.051.157 Marcel
· SE OFRECE panadero con más de 25 años de experiencia. Tel
615.555.314
· SE OFRECE panadero de 53 años, con 28 de experiencia, se plegar
a mano. Tel. 695.930.399
· SE OFRECE chica para dependienta con experiencia Tel.
620.333.514 Vanessa
· SE OFRECE panadero con experiencia, oficial de 1ª, Rafa
684.03.02.45
· SE OFRECE oficial de 1º de panadería para paterna y alrededores ,
vehículo propio, disponibilidad inmediata. tel. 675.80.38.90 Isidro
· SE OFRECE Panadero oficial y Pastelero ayudante con experiencia
demostrable. Francisco: 606 85 31 29.
38 JUVENTUD PANADERA JULIO 2015
¡Y éste es el secreto que permite todo esto!
Polígono Industrial Moncarra. Parcela 16. 46230 Alginet (Valencia). Apartado 110.
Teléfono: 961 752 413 - Fax: 961 752 413
www.texner.es - [email protected]
¿Conoce
nuestro Servicio de Seguros?
Servicios gratuitos para el agremiado:
1. Asesoramiento de todo tipo de seguros:
empresariales, particulares, etc.
2. Auditoría - Informe sobre el nivel de protección de
sus seguros en vigor.
3. Ahorro Importante de coste de seguros.
4. Servicio avanzado de gestión, tramitación y
resolución de siniestros y accidentes.
Gremio de panaderos y pasteleros de Valencia
c/ Gobernador Viejo, 9 - 46003 Valencia • Telf.96 391 92 00 / 08 - Fax.96 315 34 22 • [email protected] - www.el-gremio.org

Documentos relacionados