Llibre d`acollida i informació

Transcripción

LLIBRE D’ACOLLIDA PER
L’ESPECIALISTA EN
FORMACIÓ
INFERMERIA OBSTETRICOGINECOLÒGICA
MAIG 2014
ÍNDEX
PRESENTACIÓ ................................................................................................................................4
L’ENTORN .......................................................................................................................................5
La comarca d’Osona ................................................................................................................................ 5
La ciutat de Vic ......................................................................................................................................... 5
Com s’hi arriba: les vies de comunicació.................................................................................................. 6
EL CONSORCI HOSPITALARI DE VIC ...............................................................................................8
Atenció pública: HOSPITAL GENERAL DE VIC I OSONA SALUT MENTAL........................................... 8
Atenció privada: CLÍNICA DE VIC ............................................................................................................ 9
Serveis sociosanitaris: HOSPITAL SANT JAUME DE MANLLEU............................................................ 9
LA DIRECCIÓ DE TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT ................................................................ 10
DOCÈNCIA................................................................................................................................. 10
La docència postgrau ............................................................................................................................. 11
Introducció ......................................................................................................................................... 11
Model organitzatiu.............................................................................................................................. 12
Direcció de Transferència de Coneixement ....................................................................................... 12
Comissions ........................................................................................................................................ 12
Comissió de docència ................................................................................................................... 12
Comissions d’avaluació ................................................................................................................ 13
Professionals amb funcions específiques .......................................................................................... 13
Cap d’estudis ................................................................................................................................ 13
Responsables de rotació .............................................................................................................. 14
Formadors .................................................................................................................................... 15
Professionals de suport ..................................................................................................................... 15
Secretària de docència ................................................................................................................. 15
Altres pràctiques ................................................................................................................................ 16
Pràctiques institucionals: alumnes de pregrau ............................................................................. 16
Pràctiques institucionals: alumnes postgrau ................................................................................. 16
Responsabilitat social: alumnes de pregrau ................................................................................. 16
Responsabilitat social: alumnes de postgrau ................................................................................ 17
RECERCA .............................................................................................................................. 17
LA BIBLIOTECA ..................................................................................................................... 18
Horaris i normes de funcionament de la biblioteca ....................................................................... 18
Sol·licitud d’articles ....................................................................................................................... 18
LLIBRE D’ACOLLIDA PER L’ESPECIALISTA EN FORMACIÓ
Tutors............................................................................................................................................ 13
2
Sol·licitud de fotocòpies ................................................................................................................ 18
Els circuits interns .............................................................................................................................. 19
Informació útil pels residents ........................................................................................................ 19
Avaluació de les rotacions ............................................................................................................ 19
Normes per a la petició d’anàlisis i exploracions radiològiques ................................................... 19
Circuit per sol·licitar històries clíniques ......................................................................................... 19
Normes per a la recollida de mostres d’anatomia patològica ....................................................... 20
Pla d’emergència .......................................................................................................................... 20
Full d’incidència ............................................................................................................................ 20
Programa de sessions generals ................................................................................................... 20
Normatives vigents ............................................................................................................................ 21
Normativa de vacances ................................................................................................................ 21
Normativa per sol·licitar canvi de guàrdia ..................................................................................... 21
Normativa de rotacions externes .................................................................................................. 22
Supervisió progressiva del resident .............................................................................................. 22
Informació i compromís dels empleats ......................................................................................... 23
Protocols institucionals ...................................................................................................................... 24
MARC JURÍDIC DE LA FORMACIÓ ESPECIALITZADA ..................................................................... 25
PLA COMÚ TRANSVERSAL (PCT) ................................................................................................. 26
GUIA FORMATIVA DE L’ESPECIALITAT .................................................................................................. 27
OBJECTIUS DE LA FORMACIÓ CLÍNICA ................................................................................................. 36
ANNEXOS .................................................................................................................................................. 48
Annex 1: campus RIMA .......................................................................................................................... 49
Annex 3: BOE de l’especialitat ............................................................................................................... 51
Annex 2: normativa d’enviament de mostres a anatomia patològica...................................................... 50
3
PRESENTACIÓ
Benvolgut company,
En primer lloc, felicitar-te tant per haver passat la prova de l’examen LLIR.
Amb aquest document, et donem la benvinguda al Consorci Hospitalari de Vic en aquesta nova etapa de
la teva vida professional i et donem informació bàsica i senzilla sobre la comarca d’Osona i el Consorci
Hospitalari de Vic que creiem que et pot ser útil.
Esperem que els anys que passis amb nosaltres et siguin molt profitosos pel teu desenvolupament
professional i que aviat consideris que el Consorci Hospitalari de Vic és el teu hospital.
T’enfrontes a una etapa plena de reptes on et seran necessaris tots els esforços per aprofitar al màxim les
oportunitats d’aprendre que se t’ofereixen. Des del Consorci Hospitalari de Vic no estalviem esforços per
acompanyar-te en aquest període d’aprenentatge i donar-te el suport necessari. Som conscients que
t’enfrontes a un projecte personal i que com tots els projectes el resultat final depèn molt de la inversió
personal en el propi projecte. Tingues en compte que la fita és important, ja que quan acabis el teu
programa de formació has d’haver assolit les competències necessàries per ser el garant de la salut dels
ciutadans que atenguis.
Dra. Maria Viñolas i Tolosa
Cap d’estudis
Dra. Núria Roger i Casals
Directora de Transferència de Coneixement
Rep, doncs, la nostra més sincera benvinguda, i tot el suport des del departament de docència.
4
L’entorn
LA COMARCA D’OSONA
La ciutat de Vic està situada al bell mig d’una plana que porta el seu nom, i del territori que constitueix la
comarca d’Osona, que està formada, estructuralment, per quatre unitats ben caracteritzades: el Lluçanès,
el Cabrerès o Collsacabra, les Guilleries i la mateixa plana de Vic.
Osona es localitza a la zona central de Catalunya, a pocs quilòmetres de la frontera francesa. Té 1.191
km2 i 153.200 habitants, repartits en 51 municipis. La seva capital és Vic, situada al centre de la comarca.
Altres poblacions importants són Manlleu, Torelló, Centelles, Roda, etc.
LA CIUTAT DE VIC
Vista de la Plana, amb la ciutat al fons
Vic ha donat el nom a la Plana, i forma un tot harmònic amb el pla que la circumda. Destaca la seva
bellesa paisatgística, la gastronomia i, sobretot, la qualitat de vida que aquí hi trobaràs. Els teus
companys podran informar-te de les rutes de “lleure nocturn”. Cal tenir en compte que Vic és una ciutat
universitària i, per tant, la gent té possibilitat de, a més de formar-se professionalment, passar-s’ho d’allò
més bé.
Té com a comarques veïnes el Bages, el Berguedà, la Garrotxa, la Selva, el Ripollès i el Vallès Oriental.
5
Detall de la Plaça de la Ciutat
Si ho desitges, pots trobar més informació a les següents adreces d’Internet :
http://www.victurisme.cat
COM S’HI ARRIBA: LES VIES DE COMUNICACIÓ
La ciutat de Vic està situada a 69 km de Barcelona (55 minuts), a 60 km de Girona (50 minuts), a 164 km
de Lleida (120 minuts), a 156 km de Tarragona (100 minuts), a 38 km d’Olot (25 minuts).
Es pot arribar a Vic des de l'aeroport de Girona o bé des de l'aeroport de Barcelona.
L'aeroport de Barcelona està situat a 84 quilòmetres de Vic. Es pot arribar a Vic amb tren fent un
canvi a Barcelona-Sants, amb autocar o bé per l'autovia C-17. Podeu consultar més informació a
com arribar a Barcelona amb transport aeri.
L'aeroport de Girona està situat a 54 quilòmetres de Vic. Es pot arribar a Vic mitjançant la línia
d'autocar “Eix-Bus” o bé per l'Eix transversal (C-25).
Transport per ferrocarril (www.renfe.com)
Renfe és l'empresa espanyola de serveis i transports ferroviaris de passatgers i mercaderies. A través de
la línia de rodalies que enllaça Vic i Barcelona es pot accedir a les línies internacionals.
L'estació de tren de Vic es troba molt a prop del centre de la ciutat.
http://www.chv.cat
6
Transport per carretera
També es pot arribar a Vic per carretera, bé amb cotxe o bé amb autocar. L'empresa Sagalés enllaça Vic i
Barcelona i es pot connectar amb el servei de transport internacional que passa per Barcelona; el lloc
d'arribada és a l'Estació d'Autobusos de Vic.
Les principals vies de comunicació de Vic són l'autovia C-17 que enllaça amb Barcelona, l'Eix transversal
(C25) que enllaça amb Girona i Lleida i l’Eix Vic-Olot pel túnel de Bracons que enllaça les comarques
d’Osona i la Garrotxa.
Per consultar mapes de carreteres, accessos, estat de les vies, mapes, etc., visiteu
www20.gencat.cat/portal/site/mobilitat
7
El Consorci Hospitalari de Vic
El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) forma part de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP) de
Catalunya. Ubicat a la ciutat de Vic, província de Barcelona, és el centre hospitalari assistencial de
referència de la comarca d'Osona, amb una àrea d'influència d’aproximadament 153.200 habitants.
Gestiona l'Hospital General de Vic (HGV), la Clínica de Vic, Osona Salut Mental i l'Hospital Sant Jaume
de Manlleu. Ofereix assistència pública, assistència privada, assistència en salut mental i assistència
sociosanitària (intermedia). Les instal·lacions del CHV s'ubiquen en tres edificis situats a Vic i un a
Manlleu.
Atenció Pública
Bona part de l'atenció pública especialitzada, contractada amb el Servei Català de la Salut, té lloc a
l'Hospital General de Vic i a Osona Salut Mental. En funció del nivell de complexitat de la malaltia del
pacient i del tipus de tractament a desenvolupar, l'atenció també es pot oferir a l’Hospital Sant Jaume de
Manlleu o a la Clínica de Vic.
Actualment la mitjana de llits en funcionament és de 192.
Anestèsia i reanimació / atenció al dolor
Atenció dona – infant
Pediatria
Ginecologia i obstetrícia
Unitat de Patologia de la Mama
Atenció Immediata
Urgències i base SEM
Unitat de cures intensives
Cardiologia
Cirurgia
Cirurgia general
Cirurgia maxil·lofacial
Urologia
Angiologia i cirurgia vascular
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Especialitat quirúrgiques
Oftalmologia
Dermatologia
Otorrinolaringologia
Serveis centrals
Anatomia Patològica
Farmàcia
Laboratori Clínic
Rehabilitació
Diagnòstic per la imatge
Ecografia
Tomografia computada
Ressonància magnètica
Especialitats Mèdiques
Digestiu
Neurologia
Pneumologia
Endocrinologia
Oncologia
Reumatologia
Medicina Interna
Malalties infeccioses
Unitat Geriàtrica d’aguts (UGA)
Nefrologia
Psiquiatria i salut mental
Àrea quirúrgica i intervencionisme
Unitat de Cirurgia sense ingrés
Unitat d’endoscòpies
Unitat de cribratge
Unitat de tractament específics
Proves especials
Servei de suport
Unitat d’Epidemiologia Clínica
Serveis assistencials
8
Atenció Privada: Clínica de Vic
Clínica de Vic, integrada al Consorci Hospitalari de Vic, ofereix assistència privada tant a pacients
particulars com a associats a les mútues i companyies d'assegurances. A banda de l'àrea d'hospitalització
i quirúrgica, Clínica de Vic disposa de servei d'urgències mutual i privat de 24 hores i consultes externes
privades de pràcticament totes les especialitats mèdiques.
Serveis sociosanitaris: Hospital Sant Jaume
Des del maig 1986 és un Centre sociosanitari. Des del 2009 l’Hospital Sant Jaume s’incorpora al Consorci
Hospitalari de Vic, amb la integració de tots els seus serveis.
Actualment, disposa en total de 51 llits de convalescència i 15 llits de llarga estada
A nivell funcional s’organitza amb una unitat convalescència de 46 llits, i una unitat de psicogeriatria de 20
llits
Hi ha també:
-
35 places de hospital de dia en funcionament des de l'any 1990, és un servei d’atenció diürna on
es realitzen tractaments i cures ambulatòries, basant-se en l’avaluació integral del pacient, en la
continuïtat en les actuacions i en l’avaluació i seguiment continu dels beneficis potencials de les
intervencions.
-
la consulta d’avaluació en geriatria (EAIA), orientada fonamentalment com unitat de diagnòstic
de demències.
El Centre disposa d’un servei de rehabilitació que dóna cobertura a la població d’Osona Nord.
Hi ha també una residència annex (Residència Aura) de 136 llits organitzada en diferents unitats segons
grau de dependència, i es gestiona també un centre de dia (Centre de Dia Josep Roqué), que es troba a
la Comunitat.
9
LA DIRECCIÓ DE TRANSFERÈNCIA
DE CONEIXEMENT
DOCÈNCIA
La direcció de transferència de coneixement té la funció de planificar, gestionar i controlar les activitats
que es desenvolupen en els àmbits de docència i recerca per garantir-ne la seva qualitat. Depèn
directament de la direcció general i té una importància fonamental dins del pla estratègic del Consorci
Hospitalari de Vic.
La docència pregrau i postgrau es regeix pel “pla de qualitat de la docència” aprovat a comitè permanent
assistencial el maig del 2010 i pel procediment “Impartir docència”, elaborat l’any 2008 i que es pot trobar
al directori F:/Usuaris/Processos/Taula documents relacionats.
Transferència de Coneixement gestiona la docència pregrau i postgrau que es porta a terme a l’hospital.
El Consorci Hospitalari de Vic va rebre l’acreditació per a la formació mèdica de postgrau, pel Ministeri
d'Educació i Ciència al juliol de 1989. Des d'aleshores ha anat augmentant la seva activitat docent en la
formació postgrau. El departament ha tingut diverses auditories docents per part del Ministerio de Sanidad
y Política Social, que han avaluat diferents aspectes de la docència. L'any 2003, l'hospital va tenir una
auditoria general, amb un resultat satisfactori, aconseguint la màxima acreditació per tres anys i l'any
2010 en va sotmetre a una altra auditoria, amb un informe final molt favorable.
Les especialitats per les quals tenim la docència acreditada són:
Medicina Familiar i Comunitària al 1990 (en col·laboració amb la Unitat Docent Centre de
l’ICS) i a partir del 2005 amb la Unitat Docent ACEBA. Recareditades com a Unitats Docents
Multiprofessionals en Atenció Familiar i Comunitària el 2013.
Medicina Interna al 1990. Ampliació de l’acreditació a 2 places pel 2005
Laboratori i Anàlisis clíniques al 1995
Geriatria al 1996. Ampliació de l’acreditació a dos places pel 2004
Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu al 1998
A.2.4. Transferir coneixement
A24 Impartir docència
A24a Criteris avaluació anual
A24b Criteris avaluació final
A24c Criteris elaboració guies formatives
A24d Criteris per avaluació formativa
A24e Criteris elaboració plans individuals
A24f Normativa de funcionament CD
A24g Normes comitès avaluacions
A24h Supervisió i responsabilitats progressives del resident
A24i Enquesta satisfacció resident
A24j Ordenació Expedients
A25 Realitzar recerca
A25a Seguiment factor impacte
A25b Normativa arxiu
A25c Suport a la realització d'assajos clínics
A25d Normativa per a la realització de tesis doctorals
10
Llevadores internes residents al 2004
Psiquiatria al 2005
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia al 2006
Unitat docent multiprofessional d’obstetrícia i ginecologia, recareditada aquest 2014 (foma
LLIRs des de 2004 i MIRs des de 2007)
Relació de metges especialistes en formació al Consorci durant el curs 2013-2014:
Especialitat
Medicina interna
Geriatria
Anàlisis clíniques
Cirurgia general i aparell digestiu
Psiquiatria
Cirurgia ortopèdica i traumatologia
Ginecologia i obstetrícia
Medicina familiar i comunitària
Infermeria obstètric ginecològica (llevadores)
Total
Total MIR + FIR + LLIR
R1
2
2
1
1
6
2
14
R2
2
1
1
1
1
4
1
11
R3
1
2
1
1
1
1
7
R4
1
1
1
1
1
7
R5
2
14
56
12
5
2
1
Des de docència es planifica, coordina, gestiona i garanteix les activitats formatives i docents
destinades als residents. Així mateix també es planifiquen, gestionen i controlen els programes
docents de cada especialitat amb estricte col·laboració amb els tutors i directors de cada servei.
Coordina també el programa comú complementari en col·laboració amb la Unitat Docent de la
Catalunya Central (UDCC).
La docència postgrau
Introducció
La trajectòria seguida en els anys previs ha fet que el Consorci Hospitalari de Vic, en el seu procés de
planificació estratègica, contempla la docència i la recerca dins de la missió de l’Hospital. Així mateix,
també s’inclouen dins dels resultats orientats a responsabilitat social.
L’objectiu final de la Direcció de Transferència de Coneixement en la formació especialitzada postgrau és
retornar a la societat professionals especialistes amb unes competències adequades i ajustades als
diferents programes formatius.
La docència té un impacte transversal en tota la institució. Per aquest motiu, la direcció requereix una
estructura, una planificació i uns professionals estretament vinculats a la docència.
El present document descriu el model organitzatiu de la Direcció de Transferència de Coneixement,
contemplant únicament la vessant docent i centrada amb la formació postgrau MIR o LLIR.
La Direcció de Transferència de Coneixement també gestiona la infraestructura docent del CHV:
utilització d’aules, de material audiovisual, així com el suport a la cerca bibliogràfica, etc...
11
Model Organitzatiu
L’estructura docent de el Consorci Hospitalari de Vic, depèn directament de la direcció general.
Direcció general
Direcció
Transferència de coneixement
Cap d’Estudis
Comissió de Docència
Subcomissió de
Docència d’Infermeria
Tutors
Comitè d’Avaluació
Direcció de Transferència de Coneixement
Dra. Núria Roger Casals
La directora és nomenada per la direcció gerència i és la responsable de la vessant docent de la docència
de pre i postgrau.
Són funcions de la directora la planificació estratègica, el desenvolupament, el control i el
redireccionament de la formació postgrau especialitzada, així com la gestió dels recursos materials i
humans que la direcció del centre destini a la docència. Aquestes funcions es vehiculitzen des de la
mateixa direcció.
Els objectius anuals de la direcció són definits i pactats anualment (metodologia EFQM) entre el director
gerent i la directora de transferència de coneixement, en consonància amb els objectius institucionals.
Comissions
Com a òrgan assessor de la Direcció de Transferència de Coneixement s’estableix la comissió de
docència, constituïda segons el BOE de 30 de juny de 1995. La comissió de docència de el Consorci
Hospitalari de Vic està formada per:
-
President: cap d’estudis
Vicepresident: un dels tutors
Vocals:
en representació dels tutors (mínim un tutor per especialitat)
en representació dels residents (un resident per especialitat)
Membre designat per la Comunitat Autònoma
Coordinador de la Unitat Docent Centre
Coordinador de la Unitat Docent ACEBA
Facultatiu designat per la Comissió Clínica d’Investigació
Representació del personal administratiu del Consorci Hospitalari de Vic
Secretària de Docència
F:/Usuaris/Processos/Taula documents relacionats / A2.4. Procediment Impartir docència / A.2.4f
Normativa de funcionament Comissió Docència
Comissió de Docència
12
Subcomissió de Docència d’Infermeria
La Subcomissió de docència de les especialitats d’infermeria del CHV és l'òrgan al qual correspon
organitzar i vetllar per la formació especialitzada d’infermeria en la nostra entitat, supervisar-ne l'aplicació
pràctica i controlar l'acompliment dels programes formatius de les diferents especialitats en ciències de la
salut de les especialitats d’infermeria així com coordinar aquesta formació amb la de grau i altres estades
formatives que s’ofereixen al nostre centre.
-
Presidència: provisionalment recau en la figura de la Directora de Cures
-
Un tutor de cada especialitat d’infermeria acreditada
-
Coordinador/a de les pràctiques de pregrau
-
Un/a resident de cada especialitat d’infermeria acreditada
-
Llevadora designada per l’Institut Català de la Salut en representació del servei d’Atenció
a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR Osona)
-
Un representant designat per la Comunitat Autònoma
-
Secretaria
Comissions d’avaluacions
Tal i com es defineix en Real Decret 183/2008, de 8 de febrer de 2008, les avaluacions anuals dels
metges especialistes en formació de cada especialitat es duran a terme dins de la comissió d’avaluació
de l’especialitat corresponent, amb la composició que indica el mateix decret.
F:/Usuaris/Processos/Taula documents relacionats / A2.4. Procediment Impartir docència / A.2.4g Normes
comitès avaluacions
Professionals amb funcions específiques
Cap d’estudis
Dra. Maria Viñolas i Tolosa
1.
2.
3.
4.
Presidir la comissió de docència i tenir vot de qualitat en cas d’empat
Dirigir i coordinar les activitats del tutors
Supervisar l’aplicació pràctica dels programes formatius de les diferents especialitats
Coordinar totes les activitats globals dels residents: acollida noves promocions de residents,
calendari de rotacions, cursos específics per a residents, pla comú complementari, sessions de
residents, avaluacions.
5. Supervisar el compliment dels programes formatius en quant a atenció continuada
6. Controlar el compliment de tot allò estipulat en la regulació laboral especial de la residència
Els càrrecs de la directora de transferència de coneixement i de la cap d’estudis no són excloents si així
es considera. En tot cas, el cap d’estudis depèn funcionalment de la directora de transferència de
coneixement.
Tutors
Professional metge d’un servei que té acreditada la formació MIR de la seva especialitat, que és
responsable de la docència dels residents d’aquesta. Té la mateixa consideració el tutor hospitalari dels
residents de MFiC.
Són funcions del tutor:
1. Adaptar el programa formatiu del resident de la especialitat que tutoritzi en les diferents rotacions
2. El seguiment individualitzat dels diferents residents sota la seva tutorització
Són funcions de la cap d’estudis:
13
3. Participar en les avaluacions sumatives i formatives de cada resident
4. Formar part de la comissió de docència en cas de que així es designi
Assessorar al cap d’estudis en les qüestions relacionades amb la docència.
Avaluar el compliment dels objectius de les diferents rotacions, de manera conjunta amb el responsable
de rotació i proposa les actuacions necessàries per garantir aquest compliment.
El tutor dels especialistes en infermeria obstetricoginecològica és la Sra.
Rosa Rosean Vila
Actualment els tutors acreditats per la docència són:
Anàlisis Clíniques: Lluís Rodríguez Fernández
Cirurgia General i Aparell Digestiu: Xavier de Castro Gutiérrez
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia: Arturo Pérez Pons
Geriatria: Joan Carles Rovira Pascual
Ginecologia i Obstetrícia: Núria Estopiñà Cros
Medicina Interna: Francesc Alonso Valdés i Xavier Gimeno Moñart
Psiquiatria: Montserrat Serra Millàs
Medicina Familiar i Comunitària: Anna Bullón Chia
Llevadores: Rosa Rosean Vila
Responsables de rotació
Professional metge que és responsable de la docència dels residents d’altres especialitats quan roten pel
seu departament. Aquesta feina queda incorporada a la del tutor en cas que es tracti d’un servei en què
existeixi aquesta funció.
Són funcions del responsable de rotació:
1. Controlar el compliment dels objectius docents de la rotació de la qual n’és el responsable
Els responsables de rotació acreditats són:
Especialitat
Professional
ORL ................................................ Miquel Molinero Polo
Medicina ......................................... Xavier Gimeno
Endocrinologia ............................... Ignasi Saigí
Reumatologia ................................. Eduard Kanterewicz Binstock
Digestiu .......................................... Joan Saló
Urgències II .................................... Neker Bejarano
UCI ................................................. Eva Zapater
Oftalmologia ................................... Jose Victor Licari
Dermatologia .................................. Carles Janés Sariola
Nefrologia ....................................... Eugènia Castellote Alonso
Ginecologia .................................... Vanesa Álvarez
Salut Mental ...................................
Hospitalització........................ Estel Soto Pelaez
Consulta Externa ................... Santiago Escote Llobet
2. Estar en estret contacte amb el tutor de l’especialitat corresponent per aportar el feed-back necessari
per la bona evolució dels residents durant el seu període de rotació
14
CASD ..................................... Assumpta Guillén Font
Rehabilitació .......................... Maria José Álvarez Alonso
............................................... Montse Colom Comas
CSM ....................................... Miquel Cavalleria Verdaguer
Infantil .................................... Pere Tàpias Olivet
Psicoteràpia ........................... Maria Dolores Riesco
Radiologia ...................................... Joan García Barrionuevo
Cardiologia .....................................
Consulta Externa ................... Josep Sadurní
Hospitalització........................ Montse Barcons
Urologia .......................................... Juan Uría
Cirurgia Vascular............................ Victor González
Pediatria ......................................... Alba Costa
Anestèsia i Reanimació .................. Mercè Jiménez
Oncologia ....................................... Marta Parera
Neurologia ...................................... Josep M. Aragonès
Geriatria ......................................... Núria Molist
Laboratori Clínic .............................
Bioquímica ............................. Pau Rosique
Microbiologia.......................... Marian Navarro
Hematologia........................... Victor Farré
Formador

Professional metge d’un departament que té acreditada la formació MIR de la seva especialitat i que
té sota la seva tutela directa a residents d’aquesta especialitat.

Professional metge d’un departament que no té acreditació per la docència i que té sota la seva
tutela directa a residents de diferents especialitats.
Aquesta tasca queda incorporada a la del responsable de rotació en cas que es tracti d’un servei on el
facultatiu responsable de rotació exerceixi també de formador.
La tutela i responsabilitat directa del metge especialista en formació que tingui assignat.
Professionals de suport
Secretària de docència: Montse Torres i Sala
Administrativa que dur a terme els tràmits administratius relacionats amb la docència postgrau.
Les funcions de l’administrativa de docència estan definides en el document que descriu el seu lloc de
treball.
Contacte: [email protected], o al telèfon 93.702.77.16.
Altres pràctiques
Dins de la missió del CHV i amb l’objectiu de potenciar la docència l’Hospital té unes col·laboracions
específiques establertes amb diferents universitats i altres entitats.
Són funcions del formador:
15
Pràctiques institucionals: alumnes de pregrau
Centre
Universitat de Vic
Universitat de Vic
Universitat de Vic
Universitat de Vic
Universitat de Vic
Universitat de Vic
IES Vic
IES Vic
IES Manlleu
TOTAL
Infermeria
Fisioteràpia
Psicologia
Biotecnologia
Teràpia ocupacional
Treball social
Cicle formatiu de grau mitjà
Cicle formatiu de grau superior
Cicle formatiu de grau mitjà
Nombre
130
33
7
1
1
6
29
14
15
236
Pràctiques institucionals: alumnes de postgrau
Màster en Psicopatologia Clínica de l’Adult
Màster en Psicopatologia Clínica d’Infantil
Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual
Centre
Nombre
Universitat Autònoma de Barcelona
4
2
2
TOTAL
8
El departament de docència i recerca del CHV ha coordinat els diferents convenis per la realització de
pràctiques dins del seu àmbit d’estudiants del camp de les ciències de la salut de diferents institucions.
També ha col·laborat en la formació continuada de diferents professionals del camp de les ciències de la
salut d’altres àmbits. Aquesta col·laboració s’ha realitzat sense una contraprestació econòmica a canvi,
per la qual cosa l’incloem dins de l’àmbit de la responsabilitat social.
Cicle Formatiu Grau Superior
Cicle Formatiu Grau Mitjà
Pràcticum Psicologia
Medicina
Biotecnologia
Pràcticum Psicologia
Farmàcia
Treball social
Tècnic radiodiagnòstic
Tècnic Anatomia Patològica
Medicina
Medicina
Certificat professional
Batxillerat
Batxillerat
Altres
Centre
Nombre
Altres centres
4
Altres centres
4
Universitat de Girona
3
1
1
UOC
2
UB
2
UB
1
Escola Garbí
4
Escola Garbí
4
Universitat de Lleida
1
AECS: UAB, UB, UPF, UdG
19
Casa d’oficis
2
La Salle Manlleu
2
L’Escorial
3
Altres centres
6
Total
59
Responsabilitat social
16
RECERCA
El Consorci Hospitalari de Vic va obtenir l’acreditació de la Unitat Clínico-Epidemiològica i d’Investigació
pel Ministeri de Sanitat i Consum el juliol de 1992, i posteriorment va ser reconeguda el novembre de
1993 per la Generalitat de Catalunya com a Unitat d’Investigació Hospitalària. El gener del 2002 el
Consorci Hospitalari de Vic - Consorci Hospitalari de Vic - va ser reconegut com a Centre públic
d’investigació pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Direcció General
de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Aquesta unitat actua com a unitat de suport als diferents
projectes d’investigació que es desenvolupen a el Consorci Hospitalari de Vic, al mateix temps que
col·labora en la formació pel què fa a metodologia científica dels Metges Especialistes en Formació dins
del programa de formació complementària. Així mateix, la Unitat Clínico-Epidemiològica participa donant
suport metodològic i tècnic en els programes de Malalties de Declaració Obligatòria, Registre Hospitalari
de Tumors i Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama.
En aquest moment la Unitat Clínico-Epidemiològica dóna suport metodològic al treball de recerca de les
especialitats que el contemplen.
El Consorci Hospitalari de Vic compta amb el Comitè d’Ètica d’Investigació Clínica (CEIC) de la Fundació
d’Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES). Aquest comitè té com a funcions avaluar tot
tipus de projectes de recerca i assaigs clínics que es duen a terme al Consorci Hospitalari de Vic (Hospital
General de Vic, Osona Salut Mental, Hospital Sant Jaume de Manlleu i Hospital de la Santa Creu). També
la Universitat de Vic forma part de l’àmbit d’actuació del CEIC.
El Consorci Hospitalari de Vic te signat un conveni amb l’Hospital Clínic de Barcelona per a col·laboració
en matèria d’investigació, recerca, docència i innovació. La majoria de les rotacions externes
sistemàtiques dels residents es realitzen en aquest centre.
Així mateix, el Consorci Hospitalari de Vic i la Universitat de Vic col·laboren en la realització de tesis
doctorals dels professionals del Consorci i en la formació d’estudiants de pregrau i postgrau (professors
universitaris, cursos d’estiu, creació de Jornades) amb l’objectiu de transmetre coneixement.
17
LA BIBLIOTECA
Horaris i normes de funcionament de la biblioteca
L’accés és lliure per tot el personal del CHV, mitjançant targeta identificativa o xip per obrir la porta. Cal
deixar sempre els ordinadors parats, l’espai ordenat i la porta tancada en sortir
Disposa de connexio wifi gratuïta.
El servei de préstec de llibres és de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 h.
Disposa de 4 ordinadors d’ús pel personal del CHV, els quals estan connectats a la xarxa de l’Hospital, i
permeten l’accés a internet.
Campus RIMA
El Consorci ha signat un contracte amb l'empresa RIMA (Red informática de medicina avanzada) perquè
tots els seus professionals sanitaris tinguin accés universal a les revistes científiques més prestigioses.
Cada professional del Consorci serà donat d'alta a la xarxa RIMA i se li assignarà un codi d'usuari i una
clau d'accés. Com a usuari, podrà definir la seva especialitat (entre més de 50) i el seu perfil d'interessos,
i tindrà accés directe, immediat i sense restriccions a un nombre (ampliable) de 5 articles a text complet
cada mes. Cada usuari disposarà també de la seva pròpia biblioteca digital en línia on guardar-hi els
arxius de tots els articles sol·licitats.
Els propers dies rebreu un correu electrònic a l’adreça institucional per tal que us pugueu donar d’alta.
Una vegada donats d’alta podreu accedir al campus des de qualsevol ordinador (tan de l’Hospital com
des de casa) a través de la web: www.rima.org
A l’annex 2 d’aquest dossier trobareu un tríptic informatiu.
Disposem d’un servei de sol·licitud d’articles, gràcies al conveni de col·laboració signat entre la Universitat
de Vic i el Consorci Hospitalari de Vic.
El procediment per sol·licitar articles externs, és:
- enviar un correu electrònic a: [email protected]
- cal especificar la referència, l’autor i suport on ha sortit publicat
En un termini màxim d’una setmana us farem arribar l’article a la vostra adreça de correu electrònic
institucional.
Sol·licitud de fotocòpies
L’Hospital té contractada una empresa externa per fer fotocòpies, amb un termini d’entrega de 24 hores.
Si teniu fotocòpies a fer de qualsevol tipus de document, revista, llibre, protocol, etc... us dirigiu a la
secretària de docència, i es tramitaran des d’allà, ja que es demanen sota comanda.
Tot i així, si puntualment teniu una fotocòpia urgent, hauríeu d’anar a les fotocopiadores que hi ha
disponibles a admissions o bé a consultes externes (planta 0). No es pot utilitzar la fotocopiadora que hi
ha ubicada a la 7ª planta, que no és d’ús assistencial.
Sol·licitud d’articles
18
ELS CIRCUITS INTERNS
Informació útil pels residents
Des de tots els ordinadors de el Consorci Hospitalari de Vic es pot accedir a una carpeta anomenada
“Docència” on hi trobareu tota la informació que es consideri d’interès per vosaltres així com notes
informatives que us arribin. És important que hi accediu periòdicament. Passos per accedir-hi:
F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia.
En l’actualitat hi trobareu els següents document:
-
avaluacions de les rotacions
incidències i reclamacions
lleis que regula la docència
programa de Sessions Generals d’Hospital
impresos varis (canvis de guàrdia, sol·licitud sortida VAM)
continguts docents de les següents especialitats: medicina interna, geriatria, cirurgia general i
aparell digestiu, psiquiatria, anàlisis clíniques i medicina familiar i comunitària i cirurgia ortopèdica
i traumatologia
cursos del PCC
sol.licitud de vacances i permisos dels residents d’AFiC
Avaluació de les rotacions
Totes les rotacions pels diferents serveis interns i externs que efectuïn els residents han de comptar amb
l’avaluació per part del tutor o responsable de rotació.
Els documents són:
- full d’avaluació del Ministerio, que ha d’omplir el tutor
- full d’avaluació del Ministerio, que ha d’omplir el resident
- full d’avalaució conjunta de la rotació
Trobareu aquests documents penjats a la xarxa del CHV, a F:\USUARIS\Transferencia
coneixement\Docencia\Avaluació rotacions
Les peticions d’analítiques i de radiologia d’hospitalització, urgències i de consultes externes es realitzen
informàticament (dins la història del pacient cal clicar a sol·licituds i d’allà a radiologia i es demana la
prova específica. Les sol·licituds des de consultes externes caldrà encara fer-les en paper. Les sol·licituds
d’analítiques urgents les tramita la infermera de la planta. Si no, cal posar el moment en que es desitja
que es faci la sol·licitud quan s’omple l’imprès informàtic.
Tot i això, actualment s’estan informatitzant tots els circuits i si es produeixen canvis sereu degudament
informats pel vostre tutor o director del servei.
Circuit per a sol·licitar històries clíniques
Des de fa temps el curs clínic dels pacients ingressats i visitats a consultes externes es fa en història
digital.
Per demanar una història clínica d’ús no assistencial (sol·licitud exclusiva per informes ambulatoris i
estudis clínics), cal fer-ho a través d’un formulari que trobareu disponible al SICHV: GENERAL, ALTRES,
Sol·licitud històries clíniques - Motiu NO assistencial.
Només poden accedir a històries clíniques per aquests motius els professionals implicats directament
amb l’assistència dels pacients.
Normes per a la petició d’anàlisis i d’exploracions radiològiques
19
Normes per a la recollida de mostres per anatomia patològica
S’adjunten les normes per a la recollida de mostres per estudis citològics i histopatològics (biòpsies).
Veure annex 3.
Pla d’emergència
S’adjunta informació sobre les actuacions que cal portar a terme enfront situacions d’emergència (dins
del llibre Pla d’acollida).
Es farà una classe específica d’una hora i mitja de durada, inclosa en el curs d’urgències de nivell I sobre
la “Gestió Integral de prevenció de riscos laborals, medi ambient i responsabilitat social corporativa al
CHV”
Full d’incidències
Teniu a la vostra disposició, a docència, fulls d’incidència i reclamació, en cas que necessiteu comunicar
alguna incidència i/o reclamació relacionada amb la formació especialitzada.
També trobareu aquests documents penjats a la xarxa: F:\USUARIS\Transferencia
coneixement\Docencia\Incidències i reclamacions
Programa de sessions generals
Trimestralment es fa arribar el programa de sessions clíniques generals de l’Hospital a tots els
professionals. De forma habitual, les sessions es fan els dijous, a les 15.00 hores. Aquestes sessions
estan acreditades pel consell de formació continuada, per la qual cosa, i per tal d’obtenir els crèdits de
formació, es fa un registre de l’assistència i una avaluació al final del trimestre. És obligatori que els
residents assisteixin a les sessions.
També trobareu el llistat penjat a la xarxa, a
F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Sessions Generals CURS 13-14
20
NORMATIVES VIGENTS
Normativa de vacances
Les vacances i altres permisos s’han de demanar al responsable de rotació del servei per on estigueu
rotant, amb suficient antelació. S’ha d’utilitzar l’imprès de sol·licitud/comunicat d’absència i donar-lo al
comandament perquè hi doni la seva autorització. La sol·licitud es farà arribar al servei de Personal a
través dels circuits establerts.
Normativa per sol·licitar canvi de guàrdia
Per notificar els canvis de guàrdia, després de tenir la planificació de les guàrdies del mes tancada, s’ha
d’utilitzar l’imprès de notificació de canvi de guàrdia i entregar-lo a la secretària d’Urgències. Aquests
impresos els podeu trobar al despatx de la secretària d’urgències, a docència, als despatxos de les
administratives d’hospitalització i també està penjat a la xarxa de l’Hospital, dins la carpeta de residents
(F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Residents\Impresos).
No s’efectuarà cap canvi de guàrdia, fins a tenir la notificació per escrit i signada per ambdues parts.
S’ha de comunicar al resident responsable de fer el calendari de guàrdies, per tal de que es pugui garantir
la cobertura del calendari.
21
Normativa de rotacions externes
Per l’aprovació d’una rotació externa per part de la Comissió de Docència s’han de complir els següents
requisits:
1. Que els continguts a assolir en aquesta rotació no es puguin aconseguir en les rotacions
establertes en el pla de rotació definit dins del CHV, ja sigui perquè no existeix aquesta rotació o
perquè es desitgi ampliar els continguts d’una rotació ja feta.
2. Que estigui permesa pel programa oficial de l’especialitat del resident que ho sol·licita (BOE
corresponent al programa de l’especialitat)
3. Que el centre on es vulgui fer aquesta rotació sigui un centre amb un aval docent, i en el cas de
centres de l’estat espanyol que estigui acreditat per la docència.
4. Que la rotació en centres fora de l’estat espanyol, estigui raonadament escollida i comparada
amb altres possibles centres de l’estat, i es defineixin clarament les millores que aporta el centre
estranger.
5. Que existeixi un primer contacte amb aquest centre i una persona de referència que accepti la
rotació i que permeti fer un posterior contacte des del departament de docència amb el
responsable de la rotació i amb la comissió de docència del centre destí, per garantir realment
l’acceptació del resident.
6. Que existeixi un informe del tutor del resident que sol·licita la rotació, on argumenti tots els punts
discutits anteriorment i que tingui el vist-i-plau del DP corresponent.
La Comissió de Docència coordinarà les rotacions externes que es sol·liciten o les que s’accepten,
decidint la seva acceptació i periodificació
Supervisió progressiva dels residents
Seguint la normativa existent, el Consorci té un protocol de supervisió progressiva dels residents, aprovat
per la comissió de docència i pel Comitè Permanent Assistencial (CPS) que trobareu al directori compartit:
F:/Usuaris/Processos/Taula documents relacionats/A24h.Supervisió i responsabilitats progressives del
resident
22
Informació i compromís dels empleats
El/la treballador/ra, com a metge especialista en formació a l’empresa Consorci Hospitalari de Vic,
col·laborarà en tot el procediment de tractament de les dades de caràcter personal i es compromet a
garantir el secret professional, obligació que es mantindrà, fins i tot, després de finalitzada la relació amb
el CHV.
Només tindrà accés a les dades de caràcter personal per aquelles tasques que comportin l’execució de
les activitats pròpies de les seves funcions, i en cap cas les farà servir amb una altra finalitat que no sigui
l’establerta al seu contracte laboral.
El Consorci Hospitalari de Vic, en compliment del que estableix la Llei Orgànica 15/99 de 3 de desembre,
posa en coneixement del metge especialista en formació que l’Entitat disposa d’un fitxer automatitzat amb
dades de caràcter personal, així com un arxiu documental denominat Fitxer de Personal, en el que
s’integraran les seves dades, amb la finalitat de poder dur a terme les activitats que la seva relació amb
l’entitat requereixen, i sense les quals aquesta no és possible.
Aquesta informació serà utilitzada pels serveis administratius, laborals i de vigilància de la salut de
l’entitat, cada un en les seves competències, i pot ser tramesa total o parcialment als estaments oficials
que, per llei, puguin exigir la cessió d’aquest tipus de dades (Ministeri de Treball i Seguretat Social,
Departament de treball de la Generalitat de Catalunya, Departament de Sanitat i Seguretat Social de la
Generalitat de Catalunya etc.) i altres entitats involucrades en la matèria, com poden ser, l’entitat bancària
on s’indiqui que li transfereixin la nòmina.
El metge especialista en formació és responsable de la veracitat i correcció de les dades que entrega a
l’CHV. I té la facultat d’exercir els drets d’oposició, accés, rectificació i cancel·lació de les seves dades en
l’àmbit reconegut per la Llei Orgànica 15/99 de 13 de desembre.
Per a exercir-los haurà de dirigir-se per escrit a la Direcció de Persones (o al Departament de Docència).
Així mateix el/la empleat/da es compromet a aplicar les mesures de seguretat establertes per CHV pel
que fa al tractament de dades de caràcter personal.
23
PROTOCOLS INSTITUCIONALS
Estableix la seqüència de diagnòstic i tractament d’una determinada patologia, basada en l’anàlisi de les
estratègies alternatives possibles, segons els coneixements científics existents. Avaluació als 2 anys
d’aplicació i revisió als 5 anys.
Llistat dels protocols institucionals:
Acollida àrea quirúrgica
Acollida hospitalització
Acollida sala de Parts
Acollida urgències
Assistència al final de la vida
Aturada cardiorespiratòria
Càncer de cap i coll
Càncer de colon, recte i anus
Càncer de pròstata
Càncer de pulmó
Càncer de mama
Càncer d’endometri
Càncer d’ovari
Catèters venosos
Descoagulació terapèutica i profilaxi
tromboembòlica
Detecció infància en risc
Goll simple i goll multinodular
Hemorràgia digestiva alta associada a HTP
Hemorràgia digestiva alta sense HTP
ICTUS
Infart agut de miocardi
Intimitat consulta externa
Intimitat i confidencialitat hospitalització
Intimitat sala de parts
Intimitat urgències
Intimitat i confidencialitat àrea quirúrgica
Manteniment permeabilitat catèters
Neteja i desinfecció
Pancreatitis aguda
Pneumònia intrahospitalària
Procediments de tractament del dolor
Profilaxi antibiòtica quirúrgica
Protocol intimitat àrea quirúrgica
Tractament del dolor
Violència domèstica
Es poden sol·licitar a la secretària del departament de Docència o bé consultar-los a:
F:\ usuaris \ documents assistencials \ protocols institucionals o procediments
24
Marc jurídic de la formació
especialitzada
A la carpeta de residents que està penjada al directori (F:\USUARIS\Transferencia
coneixement\Docencia\Lleis que regulen la docència) trobareu les següents normatives:
Real Decreto 1146/2006, de 6 de octubre, por el que se regula la relación laboral especial de residencia
para la formación de especialistas en Ciencias de la Salud.
Real Decreto 183/2008, de 8 de febrero, por el que se determinan y clasifican las especialidades en
Ciencias de la Salud y se desarrollan determinados aspectos del sistema de formación sanitaria
especializada.
Orden SCO/581/2008, de 22 de febrero, por la que se publica el Acuerdo de la Comisión de Recursos
Humanos del Sistema Nacional de Salud, por el que se fijan criterios generales relativos a la composición
y funciones de las comisiones de docencia, a la figura del jefe de estudios de formación especializada y el
nombramiento del tutor.
25
Pla Comú Transversal (PCT)*
Cursos de formació per especialistes, d’obligatori compliment pels metges i llevadores especialistes en
formació.
La programació de cursos pot variar en funció de les modificacions en els programes formatius i les dates
són aproximades.
Curs
Introducció al funcionament del CHV i de l'ACUT
Urgències nivell II
Suport Vital Bàsic
Radiologia bàsica
Metodologia de recerca
Bioètica
Suport Vital Intermig
Relació interprofessional
Gestió assistencial
Any de residència
R1
R1
R1
R2
R2
R3-R4
R3
R3-R4
R3-R4
Dates aproximades
Juny-juliol 2014
A partir d'octubre de 2014
Juliol 2014
Abril-maig 2015
Febrer-març 2015
Febrer-març 2017
Maig-juny 2016
Pendent programació
Pendent programació
*Programa del model antic de cursos del PCC, pot ser que alguns cursos canviïn de nom i de dates.
26
Guia formativa de l’especialitat
-
Entrevista y confección de la historia clínica de salud reproductiva (obstétrico-ginecológica) de
100 mujeres.
-
Control y asistencia de mujeres gestantes que implique por lo menos 100 reconocimientos
prenatales.
-
Vigilar y asistir a 40 mujeres gestantes de riesgo.
-
Llevar a cabo un programa de Educación Maternal en 2 grupos de mujeres.
-
Asistir a 100 parturientas con los medios clínicos y técnicos adecuados.
-
Asistir a un mínimo de 80 partos normales.
-
Asistir a 40 parturientas que presentan factores de alto riesgo.
-
Participar activamente en la atención del parto instrumental o cesárea de 20 mujeres.
-
Realizar la supervisión, cuidado y reconocimiento de 100 puérperas.
-
Realizar la supervisión, cuidado y reconocimiento de 100 recién nacidos sanos.
-
Observación y cuidado de al menos 20 recién nacidos que necesiten cuidados especiales
(nacidos pre-término, pos-término, bajo peso o con problemas de salud).
-
Realizar toma de muestras cervicales y vaginales, para citologías, exámenes en fresco, cultivos
y otros exámenes, en al menos 150 mujeres.
-
Asesoramiento y cuidado de al menos 40 mujeres en materia de ginecología.
-
Asesoramiento y cuidado de al menos 20 mujeres en materia de climaterio.
-
Detección y asesoramiento de 30 mujeres que presenten infecciones de transmisión sexual.
-
Asesorar en materia de anticoncepción y sexualidad a 60 mujeres incluido la contracepción de
emergencia e interrupción voluntaria del embarazo.
-
Atender y asesorar de manera individual a 25 jóvenes en materia de sexualidad y contracepción.
-
Llevar a cabo programas de posparto.
-
Participar responsabilizándose en dos intervenciones grupales de educación sexual y
reproductiva dirigidas a mujeres y jóvenes en la comunidad.
-
Participar activamente en, al menos, un programa sobre el climaterio.
-
Realizar 20 -25 visitas domiciliarias al recién nacido y puérpera.
PROGRAMA DE ATENCIÓN A LA SALUD SEXUAL Y REPRODUCTIVA
Al finalizar el período la matrona residente estará capacitada, bajo supervisión adecuada, para demostrar
la prestación de los cuidados de la matrona en el programa de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva
que incluye los siguientes programas:
-
Control y seguimiento del embarazo
-
Educación maternal
Actividades formación clínica mínimas de las matronas residentes
27
-
Atención al puerperio
-
Educación grupal postparto
-
Asesoramiento reproductivo y contraceptivo
-
Prevención del cáncer de cuello uterino y de mama
-
Atención a los jóvenes
-
Atención al climaterio
-
Ginecología
-
Revisar el material de las consultas del servicio programa de atención a la Salud Sexual y
Reproductiva.
-
Comprobar el funcionamiento de los aparatos y mantenerlos en condiciones de uso.
-
Profilaxis de la infección.
-
Mantener un buen estado de confort de la mujer durante las esploraciones.
-
Conocer y utilizar el sistema de registro que se utilizan en el programa de Atención de Salud
Sexual y Reproductiva.
-
Identificar los circuitos del programa de Atención a la Salud Sexual y reproductiva.
-
Conocer los circuitos de derivación.
-
Identificar la coordinación entre Atención Primaria y Atención Hospitalaria.
-
Participar en las actividades de formación continuada, trabajos de investigación, confección de
memorias y revisión de historias del equipo del programa de Atención a la Salud Sexual y
Reproductiva.
-
Registrar, interpretar y comunicar los datos adecuadamente.
-
Mantener la confidencialidad de la información.
-
Establecer una comunicación eficaz con las mujeres y la familia.
-
Establecer una comunicación eficaz con el resto del equipo.
CONTROL Y SEGUIMIENTO DEL EMBARAZO
Al finalizar el período, la matrona residente de primero estará capacitada para demostrar la provisión de
los cuidados prenatales, bajo adecuada supervisión, que incluye las siguientes actividades:
Al finalizar el período, la matrona residente de segundo estará capacitada para demostrar la provisión de
los cuidados prenatales que incluye las siguientes actividades:
Primera visita:
-
Entrevista individual y confección de la Historia clínica de atención a la mujer (HCAD) y de la
cartilla maternal.
-
En la entrevista clínica se valorará los siguientes apartados:

Núcleo familiar
Durante su estancia en el programa de Atención a la Salud Sexual y reproductiva, la matrona residente
estará capacitada para demostrar la provisión de los cuidados a las mujeres en el proceso reproductivo,
incluyendo las siguientes actividades:
28
-
Antecedentes familiares de la gestante y de la pareja

Antecedentes personales

Medicamentos

Hábitos tóxicos

Alcohol

Tabaco

Drogas

Otras drogas

Alergias

Antecedentes ginecológicos

Antecedentes obstétricos
Averiguar los datos referentes al estado actual:

Pruebas de laboratorio

Primeros síntomas de embarazo

Fisiología urinaria

Fisiología Digestiva

Fisiología del sueño

Los hábitos alimentarios

Actividad/reposo

Hábitos higiénicos

Fecha de la última menstruación normal y características de esta.

Embarazo planificado.
Aspectos psicosociales.

Colaborar en la evaluación del estado emocional.
-
Exploración física.
-
Exploración obstétrica.

Palpación abdominal.

Altura uterina

Circunferencia abdominal.

Auscultación de la FCF (estetoscopio de Pinard, ultrasonidos).

Peso, talla y la presión arterial

Examen de orina

Observar las mamas y las extremidades inferiores
-

29
-

Peticiones de la pruebas complementarias (analítica y ecografía), según protocolos
establecidos.

Valoración inicial de una posible situación de riesgo perinatal.

Registrar los datos obtenidos en la historia clínica y en la cartilla maternal.

Dar la gestante la información sobre diagnóstico prenatal.
Colaborar en la información y educación sanitaria a la mujer y a la pareja sobre:

El actual programa de asistencia al embarazo.

La frecuencia de visitas.

Hospital maternal de referencia.

Dieta alimentaría durante el embarazo.

Medicación, Rx y teratógenos.

El programa de educación maternal, horarios, lugar, propósito.

La necesidad de la utilización de la cartilla maternal.

Registrar la actividad de la educación para la salud.
-
Seguimiento y control del embarazo normal.
-
Control y valoración del bienestar materna y fetal.
-
Manejo de los cuidados prenatales incluyendo las siguientes actividades.
-
Examen general y valoración del bienestar físico y psicosocial.
-
Valorar y proporcionar los cuidados apropiados en relación a:

El estado actual de salud.

Exploración obstétrica:

Palpación abdominal

Altura uterina

Auscultación de la FCF (estetoscopio y ultrasonidos),

Peso, la presión arterial.

Examen de orina.

Exploración de las mamas y las extremidades inferiores
-
Colaborar en la valoración de la evolución del embarazo.
-
Colaborar en la valoración del nivel de riesgo de embarazo.
-
Identificar signos y síntomas de desviación de la normalidad durante el embarazo y comunicarlo
al equipo médico.
-
Colaborar en el seguimiento de embarazo de alto riesgo.
-
Hacer las peticiones de las ecografías y analíticas previstas según protocolo.
-
Informar y realizar educación sanitaria para la mujer/pareja acerca del control de embarazo.
-
Promoción de la lactancia materna.
Visitas sucesivas:
30
-
Colaborar en el asesoramiento y apoyo emocional para mujeres embarazadas/pareja
-
Registrar las actividades realizadas y los datos obtenidos en la historia clínica, en la cartilla
maternal y en la hoja de educación sanitaria.
-
Discutir el manejo de las situaciones de urgencia en el período prenatal: metrorragias en el
primer y segundo trimestre de la gestación, cese de movimientos fetales, etc.
-
Obtener asistencia adecuada.
-
Derivación de la mujer gestante
-
Discutir los cuidados y asesoramiento adecuado a la mujer/pareja en circunstancias especiales
como son: el diagnóstico prenatal, fertilización in-vitro, interrupción de la gestación, feto con
malformación, muerte fetal, etc.:

En la toma de decisiones,

En el proceso de duelo.
EDUCACIÓN MATERNAL
Al finalizar el período, la matrona residente de primero estará capacidad para colaborar en el desarrollo
del programa de educación maternal, bajo adecuada supervisión, incluyendo las siguientes actividades:
-
Entrevista individual y implementación de la hoja de educación maternal.
-
Identificar las características del grupo de mujeres de educación maternal.
-
Valorar la evolución de la gestante en el inicio del programa.
-
Utilidad y aplicación del ejercicio físico, de las técnicas de relajación y de respiración durante el
embarazo.
-
Participar en las actividades del grupo: sesiones informativas, técnicas de respiración, técnicas
de relajación y ejercicios gimnásticos
-
Dirigir un programa de educación materna.
-
Participación de los futuros padres en las charlas informativas.
-
Participación en charlas informativas de las gestantes inmigrantes.
ATENCIÓN AL PUERPERIO
Al finalizar el período, la matrona residente de primero estará capacitada para demostrar la provisión de
cuidados postnatales a la madre y al recién nacido tanto en la consulta como en el domicilio, bajo
adecuada supervisión, incluyendo las siguientes actividades:
Al finalizar el período, la matrona residente de segundo estará capacitada para demostrar la provisión de
cuidados postnatales a la madre y al recién nacido tanto en la consulta como en el domicilio, incluyendo
las siguientes actividades:
-
Preparar la visita
-
Averiguar la evolución del embarazo, parto y del puerperio hospitalario.
-
Valoración del bienestar psicosocial de la madre/pareja.
-
Identificar los factores de riesgo.
-
Valorar los signos de normalidad e identificar los signos y síntomas de anomalía.
Al finalizar el período la matrona residente de segundo, estará capacitada para desarrollar y realizar
educación maternal grupal, incluyendo las siguientes actividades:
31
-
Conocer el nivel de información de la madre.
-
Evaluar las necesidades de la familia.
-
Planificar y ejecutar un plan de cuidados para la madre y el bebé.
-
Prestar atención específica a la madre y el bebé.
-
Asesorar a las mujeres acerca de los cuidados de su salud y el cuidado del bebé.
-
Observar la lactancia materna, y dar apoyo y asesoramiento.
-
Observar la nutrición del bebé.
-
Dar apoyo a las mujeres en el reajuste de su papel en la procreación.
-
Demostración de la higiene del bebé.
-
Asesorar sobre los métodos contraceptivos.
-
Informe sobre los servicios de planificación familiar.
-
Evaluar el suelo pélvico.
-
Registrar los datos en la ficha del puerperio.
-
Derivar la madre o el bebé a los profesionales del Centro de salud o del Hospital, si presentan
complicaciones.
-
Realizar el examen de la cuarentena después del parto.
EDUCACIÓN GRUPAL POSTPARTO
Al final período, la matrona residente de primero, estará capacitada por colaborar en el desarrollo de la
educación grupal en el posparto, bajo adecuada supervisión, incluyendo las siguientes actividades:
-
Asesorar sobre aspectos relacionados con la madre y la familia.
-
Asesorar sobre aspectos relacionados con el bebé.
-
Asesoramiento y apoyo sobre la lactancia materna.
-
Trabajo corporal posparto. Recuperación del tono muscular, facilitar técnicas de recuperación
física, facilitar técnicas de relajación y técnicas de respiración.
-
Reeducación del suelo pélvico y apoyo psicofísico afectivo.
CONSEJO REPRODUCTIVO Y CONTRACEPTIVO
Al final del período, la matrona residente de primer año, estará capacitada para demostrar la prestación
de cuidados en el campo del asesoramiento reproductivo y contraceptivo, bajo una supervisión adecuada,
incluyendo las siguientes actividades:
Al final del período, la matrona residente de segundo año, estará capacitada para demostrar la
prestación de cuidados en el campo del asesoramiento reproductivo y contraceptivo, incluyendo las
siguientes actividades:
-
Realizar consejo afectivo y sexual
-
Realizar consejo preconcepcional: entrevista clínica dirigida, analítica especifica, verificación del
estado vacunal, recomendación de vacunas y pautas preventivas (ácido fólico, yodo y otros
según grupo étnico y factores de riesgo)
Al final del período, la matrona residente de segundo, estará capacitada por colaborar en el desarrollo de
la educación grupal en el posparto, incluyendo las siguientes actividades:
32
-
Asesoramiento contraceptivo.
-
Atención y seguimiento de métodos contraceptivos (natural, barrera, mecánicos, definitivos).
-
Entrega de resultados (citologías analíticas...).
-
Orientación y asesoramiento en la demanda de la IVE.
-
Colaborar en el consejo sobre las dificultades en la fertilidad (esterilidad, infertilidad).
-
Asesoramiento sobre infecciones de transmisión sexual (ITS).
PREVENCIÓN DEL CÁNCER DE MAMA Y DE CUELLO UTERINO
Al final del período, la matrona residente de primero, estará capacitada para participar en el programa de
prevención del cáncer de cuello uterino y de mama, bajo una supervisión adecuada, incluyendo las
siguientes actividades:
Al final del período, la matrona residente de segundo, estará capacitada para participar en el programa de
prevención del cáncer de cuello uterino y de mama, incluyendo las siguientes actividades:
-
Captación de la población susceptible de cribrage
-
Toma de muestras (citología).
-
Comprobación y registro de las pruebas solicitadas.
-
Interpretación, selección y derivación de los resultados si es necesario
-
Educación sanitaria para la mujer sobre la autoexploración mamaria y información sobre los
signos de alarma.
ATENCIÓN A LOS JÓVENES
Al final del período, la matrona residente de segundo estará capacitada para participar en la atención a
los jóvenes que se ofrece en los Programas de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva –ASSIR(consultas individuales, espacios para jóvenes, y comunitarios), incluyendo las siguientes actividades:
-
Asesoramiento afectivo y sexual
-
Asesoramiento reproductivo:
-
Asesoramiento contraceptivo, (métodos contraceptivos, interrupción voluntaria del embarazo,
-
Consejo preconcepcional
-
Orientación y asesoramiento ante la demanda de IVE dentro del marco legal
-
Asesoramiento sobre infecciones de transmisión sexual
-
Prevención de comportamientos de riesgo
-
Prevención de cáncer de cuello uterino
-
Educación afectiva y sexual en grupos de jóvenes sobre afectividad y sexualidad, métodos
contraceptivos, las infecciones de transmisión sexual y la prevención de comportamientos de
riesgo
-
Colaborar en las diferentes actividades asistenciales de patología ginecológica que se realizan
en el programa de atención a los jóvenes.
Al final del período, la matrona residente de primero estará capacitada para participar en la atención a los
jóvenes que se ofrece en los Programas de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva –ASSIR(consultas individuales, espacios para jóvenes, y comunitarios), bajo adecuada supervisión, incluyendo
las siguientes actividades:
33
ATENCIÓN AL CLIMATERIO
Al final del período, la matrona residente de primero estará capacitada para participar en la atención al
climaterio, bajo una supervisión adecuada, incluyendo las siguientes actividades:
Al final del período, la matrona residente de segundo estará capacitada para participar en la atención al
climaterio, incluyendo las siguientes actividades:
-
Entrevista individual.
-
Colaborar en la atención al climaterio sintomático: evaluación y seguimiento.
-
Asesoramiento sobre el tratamiento para la sintomatología climatérica.
-
Educación sanitaria individual a la mujer climatérica.
-
Participar en actividades dirigidas a grupos de mujeres climatéricas.

sesiones informativas.

Técnicas de relajación.

Ejercicios de gimnásticas.
GINECOLOGÍA
Al final del período, la matrona residente de primero estará capacitada para participar en el programa de
ginecología, bajo adecuada supervisión, incluyendo las siguientes actividades:
-
Entrevista individual y confección de la historia clínica.
-
Colaborar en la entrega de resultados (citologías, analíticas..).
-
Colaborar en el asesoramiento de la prevención y el tratamiento de infecciones de transmisión
sexual, incluido el VIH/SIDA.
-
Identificar a las mujeres con factores de riesgo.
-
Derivación de la mujer a otros profesionales si precisa.
Al final del período, la matrona residente de segundo estará capacitada para participar en el programa de
ginecología, incluyendo las siguientes actividades:
34
Pautas de actuación de las matronas residentes de primer año
Las actividades formativas se realizaran bajo supervisión adecuada.
-
La confección de la historia clínica de la mujer se habrá iniciado en la cuarta semana del período
de formación.
-
La colocación de espéculos y toma de muestras para la citología se llevara a cabo en la cuarta
semana del período de formación.
-
Las Charlas de educación sanitaria, dirigidas a grupos, comenzarán a partir de la octava semana
de formación.
-
La Educación sanitaria individual sobre temas bajo protocolo debe iniciarse a partir de la cuarta
semana.
Pautas de actuación de las matronas residentes de segundo año
-
Demostrar autonomía de forma progresiva.
-
Realizar entrevistas y hacer la historia clínica de salud reproductiva (obstétrica ginecológica) de
100 mujeres.
-
Realizar el control y la asistencia de gestantes, que implica al menos 100 reconocimientos
prenatales
-
Dirigir en dos grupos de mujeres un programa de educación maternal.
-
Realizar 20 visitas de puerperio domiciliario a la madre i al bebé.
-
Realizar toma de muestras cervicales y vaginales, para citologías, cultivos, frescos y otros
exámenes, por lo menos a 150 mujeres.
-
Realizar asesoramiento y atención a mujeres en materia de ginecología, por lo menos en 40
mujeres.
-
Realizar asesoramiento y atención a mujeres en materia de climaterio, por lo menos en 40
mujeres.
-
Detección y asesoramiento de 30 mujeres que presenten infecciones de transmisión sexual.
-
Asesoramiento en materia de contracepción y sexualidad a 60 mujeres, incluida la contracepción
de emergencia y la interrupción voluntaria del embarazo.
-
Atender y asesorar de manera individual a 25 jóvenes en materia de sexualidad y contracepción.
-
Participar responsabilizándose en dos intervenciones grupales de educación sexual y reproductiva
dirigida a mujeres y jóvenes en la comunidad.
Al final de la formación la matrona residente deberá:
35
Objectius de la formació clínica
Área de partos
Al finalizar el periodo, la matrona residente estará capacitada para dar asistencia durante el trabajo de
parto y parto, incluyendo las siguientes actividades:
-
Revisar las salas y el material de sala de partos:
-
Revisar la medicación que hay en el área de partos, reponerla y comprobar su caducidad.
-
Revisar el "carro" de anestesia y comprobar los aparatos supletorios (laringoscopio, sondas,
etc.).
-
Comprobar el funcionamiento de los monitores, bombas de perfusión y mantenerlos en
condiciones de utilización.
-
Comprobar el funcionamiento del material de reanimación del recién nacido.
-
Mantener un buen estado de confort de la mujer / bebé durante las exploraciones.
-
 Cambio de turno oral:
-
Evolución de las gestantes ingresadas en el área.
-
Incidencias en el turno anterior: inducciones, ingresos, partes.
-
Revisión de las historias de las gestantes en el área de dilatación.
-
Presentación a las mujeres ingresadas.
-
Revisión de los libros de registro.
 Utilizar los sistemas de registro que se utilizan en el área de partos.
-
Valoración de su estado.
-
Comprobar los datos de la historia clínica, del carnet de la embarazada y los consentimientos
informados.
-
Confección del partograma.
-
Exploración abdominal.
-
Auscultación de la FCF.
-
Valoración de la dinámica uterina.
-
Tacto vaginal: valoración de las condiciones del cuello uterino, de la pelvis materna y de la
presentación fetal.
-
Diagnóstico de parte.
-
Toma de constantes.
-
Detección de posibles edemas.
-
Informar a la mujer / pareja sobre la evolución del progreso del parto y de los procedimientos a
efectuar.
-
Realizar procedimientos el ingreso de la mujer:
Recepción de la gestante en el hospital.
36
-

Comprobar la identificación de la mujer

Aplicación del enema en su caso.

Toma de constantes.

Venoclisis, extracción por analítica en su caso.

Informar sobre la restricción de líquidos y alimentos en su caso.
Aplicación de técnicas de diagnóstico del bienestar fetal según las situaciones:

Auscultación fetal (estereoscopio de Pinard y ultrasonidos).

Monitorización fetal anteparto.

Monitorización fetal intraparto.

Valoración del color del líquido amniótico y / o amnioscopia.
-
Control y valoración del bienestar materno y fetal.
-
Identificar signos y síntomas de desviación de la normalidad en el transcurso del parto par
comunicarlo al equipo médico.
-
Valorar la evolución del proceso del trabajo de parto.
-
Seguimiento y control del parto normal.
-
Control y valoración de la dinámica uterina (manual y tocográfica).
-
Aplicación de técnicas de diagnóstico del bienestar fetal según las situaciones:

Auscultación fetal (estereoscopio de Pinard y ultrasonidos).

Monitorización fetal intraparto.

Valoración del color del líquido amniótico.
-
Mantener un buen estado de confort de la madre (mantener el lecho seco, posición adecuada,
etc.).
-
Identificar las necesidades de la mujer / pareja.
-
Ofrecer asesoramiento y apoyo emocional a la gestante ya su familia durante el trabajo de parto.
-
Ayudar a la mujer en la realización de las técnicas de relajación y respiración.
-
Ayudar a la mujer a adoptar diferentes posiciones en el trabajo de parto.
-
Aplicar otros métodos no farmacológicos para aliviar el dolor durante el proceso de parto.
-
Favorecer la implicación de la pareja / acompañante en el proceso del parto.
-
Colaborar y participar en la aplicación de la analgesia obstétrica.
-
Diagnóstico del periodo expulsivo.
Asistencia al parto normal y al alumbramiento:
-
Ayudar a la mujer a utilizar las diferentes posiciones para favorecer el descenso de la
presentación.
-
Aplicar las técnicas complementarias que favorezcan la elasticidad del perineo y evitan las
lesiones del suelo pélvico.
Asistencia al parto normal.
37
-
Protección del periné
-
Utilizar técnicas de infiltración del periné.
-
Practicar la episiotomía en caso necesario.
-
Diagnóstico de los signos de alumbramiento.
-
Realizar el alumbramiento dirigido.
-
Revisión de la placenta, membranas y cordón umbilical.
-
Revisión del canal del parto.
-
Suturar la episiotomía y desgarros.
-
Aplicar los tratamientos de indicación médica.
-
Colaborar y participar con el equipo obstétrico en la atención a los partos distócicos y de riesgo.
-
Control y seguimiento del trabajo de parto inducido / estimulado.
-
Conocer los protocolos asistenciales del servicio.
-
Valoración del test de Apgar.
-
Favorecer el contacto piel con piel, madre, padre y la criatura.
-
Cuidados inmediatos al recién nacido.
-
Identificación del recién nacido.
-
Mantenimiento de la temperatura corporal.
-
Control del peso.
-
Ayudar en la reanimación enérgica del bebé dentro de la sala de partos y realizarla en caso de
emergencia, incluyendo los siguientes aspectos:

Preparación del ambiente.

Aspiración vías.

Administración de oxígeno.

Ventilación con "ambú".

Ayudar en la intubación y en la ventilación mecánica.

Colaborar en la cateterización de los vasos umbilicales.
-
Extraer sangre del cordón umbilical para analítica y estudio del equilibrio ácido-básico (pH).
-
Explicar y realizar el protocolo de la donación de sangre de cordón.
-
Adquirir habilidades en el área quirúrgica e integración con el equipo del área quirúrgica.
-
Adquirir habilidades en la instrumentación de las intervenciones obstétricas:

-
Instrumentar cesáreas.
Realizar acciones inmediatas apropiadas en las urgencias obstétricas, como son: el prolapso de
cordón, la hemorragia, la hipoxia fetal, la eclampsia, etc.


venoclisis.
Atención inmediata al recién nacido
38
Implementar el plan de cuidados a la madre y al bebé en el posparto inmediato a la sala de
partos:

Controlar la pérdida hemática en el postparto.

Controlar la involución uterina y el grado de tono de la matriz.

Control de constantes.
-
Asesoramiento a la madre en el inicio de la lactancia materna.
-
Promover la interacción padres / recién nacido.
-
Establecer una comunicación efectiva con la mujer / familia.
-
Registrar, interpretar y comunicar los datos obtenidos del control, valoración y asistencia de la
mujer durante el proceso del parto.
-
Informar a los padres sobre el registro de nacimiento.
-
Rellenar el registro de nacimiento.
-
Establecer una comunicación efectiva con el resto del equipo perinatal.
-
Evaluar los resultados de la asistencia al parto.
-
Monitorización fetal de las gestantes ingresadas.
-
Participar en las actividades de formación continuada, trabajos de investigación, confección de
memorias y revisión de historias clínicas.
-
Recepción y colaboración en las urgencias obstétricas y ginecológicas.
-
Discutir los cuidados y asesoramiento apropiados en el proceso de duelo a los padres en
circunstancias de muerte o anormalidad en caso de:
-

El bebé con malformaciones.

La muerte del bebé anteparto.

La muerte neonatal.

La muerte materna.
Informar sobre:

Los procedimientos burocráticos y administrativos.

Los grupos de ayuda.

Los servicios religiosos.
Unidad de puérperas
Al finalizar el período la comadrona en formación estará capacitada para demostrar la provisión de
cuidados postnatales incluyendo las siguientes actividades:
-
Cambio de turno oral y por escrito:

Evolución de las puérperas ingresadas en el área.

Incidencias en el turno anterior.

Revisión de las historias.

Presentación a las mujeres ingresadas.
-
Conocer los sistemas de registro que se utilizan en la unidad.
-
Conocer los protocolos asistenciales del servicio.
-
39
-
Informar a los padres sobre el registro de nacimiento.
-
Revisar el material de la sala de puérperas:

Revisar la medicación que hay, reponerla y comprobar su caducidad.

Revisar el carro de paros y comprobar los aparatos supletorias (laringoscopio, sondas,
etc.).

Comprobar el funcionamiento de los aspiradores, el oxígeno y mantenerlos en
condiciones de utilización.
-
Proporcionar cuidados a la madre en el puerperio inmediato.
-
Recepción de la madre y el bebé en la unidad de puérperas:

Identificación de la madre y el bebé.

Apreciación de los datos más relevantes de la historia.
-
Aplicación del plan de cuidados de la madre y del bebé.
-
Manejo de la madre en el período postnatal incluyendo las siguientes actividades:

Valoración del bienestar físico y psicosocial.

Examen, valoración y proporcionar los cuidados apropiadas en relación a:
- Las mamas.
- El abdomen.
- El útero.
- Los loquios.
- El periné.
- La vejiga urinaria.
- Las deposiciones.
- Las extremidades superiores e inferiores.
- La temperatura.
- La respiración.
- La tensión arterial.
-
Comprobación del grupo y Rh de la madre y el bebé y profilaxis de la isoinmunización Rh, si es
necesario.
-
Evaluación, asistencia y asesoramiento en el proceso de recuperación en relación a:

La nutrición.

El descanso y el sueño.

La movilización.

La higiene personal.

La prevención de la infección.

El examen postnatal.
-
Educación sanitaria, individual y en grupo, a la madre sobre los autocuidados y los cuidados del
bebé.
-
Asesoramiento y apoyo a la madre / pareja sobre la lactancia del bebé.
- El pulso.
40
-
-
-
Iniciación del test de cribado:

Los análisis de sangre.

Los análisis de orina.
Discutir el manejo de las mujeres en el período postnatal en las siguientes situaciones de
urgencia:

Acciones inmediatas en caso de: hemorragia postparto, hematoma vulvar, eclampsia,
tromboembolismo pulmonar, etc.


Administración de perfusión endovenosa con oxitòcics.

Iniciar la resurrección de emergencia.
Admisión del recién nacido incluyendo los siguientes aspectos:

Preparación del ambiente y del equipo.

Recepción e identificación del recién nacido.

Confección de la historia.

Apreciación de los datos más relevantes de la historia obstétrica de la madre.
Valoración inicial de las condiciones físicas del bebé:

Color.

Respiración.

Frecuencia cardiaca.

Tono muscular.

Temperatura.

Examen general.
-
Implementación y evaluación del plan de cuidados de enfermería al recién nacido según
protocolo.
-
Manejo del recién nacido incluyendo las siguientes actividades:
-
Examen general y valoración de la evolución del bienestar del recién nacido.
-
Examen, valoración y proporcionar los cuidados apropiadas en relación a:

La respiración.

El control de la temperatura.

La micción y deposición.

La nutrición.

El peso.

La talla.

Los perímetros craneales.

La higiene general.

La piel y las áreas de presión.

Los ojos.
-
41
La boca.

El ombligo.

Las nalgas.

El posicionamiento del bebé.

La actividad y la conducta del bebé.

El vestido.
-
Promoción de relaciones positivas padres / bebé.
-
Iniciación del contacto físico y estimulación de respuesta e interacción.
-
Realización de tests de diagnóstico y cribado preventivo.
-
Realización de procedimientos terapéuticos y preventivos.
-
-
Colaboración y asistencia en la reanimación enérgica del recién nacido, incluyendo los
siguientes aspectos:

Preparación del ambiente.

Administración de oxígeno.

Ventilación con "ambú".
-
Administración de fármacos y preparaciones terapéuticas según pauta médica.
-
Registrar, interpretar y comunicar los datos apropiadamente.
-
Discutir los cuidados y asesoramiento apropiados a los padres en circunstancias de muerte o
anormalidad en:

El proceso de duelo.

El bebé con malformaciones.

La muerte del bebé anteparto.

La muerte neonatal.

La muerte materna.

Informar sobre:
- Los procedimientos burocráticos y administrativos.
- Los grupos de ayuda.
- Los servicios religiosos.
-
Realizar el traslado o el alta de la madre / recién nacido incluyendo los siguientes
procedimientos:

Revisión física de la mujer al alta.

Información a la mujer sobre los autocuidados al alta.

Coordinación hospital / consultas externas / comunidad (Pediatra y PAD).

Información sobre los servicios de la comunidad y los cuidados de seguimiento de la
madre y del bebé.

Registrar los datos de la alta y la documentación.

42
Unitat de nounats
-
-
-
-
-
-
Revisar els boxes i el material de la unitat de nounats:
 Revisar la medicació que hi ha, reposar-la i comprovar la seva caducitat.
 Revisar el carro d'aturades i comprovar els aparells supletoris (laringoscopi, sondes,
etc.).
 Comprovar el funcionament dels monitors, bombes de perfussió, incubadores i
mantenir-los en condicions d'utilització.
 Comprovar el funcionament del bressol tèrmic i del material de reanimació del nounat.
Canvi de torn oral i per escrit:
 Evolució dels nounats ingressats en l'àrea.
 Incidències en el torn anterior.
 Revisió de les històries dels nounats.
Conèixer els sistemes de registre que s'utilitzen en la unitat de nounats.
Admissió i trasllat del nounat incloent-hi els següents aspectes:
 Preparació de l'ambient i de l'equip.
 Recepció i identificació del nounat.
 Confecció de la història.
 Apreciació de les dades més rellevants de la història obstètrica.
Valoració inicial de les condicions físiques del nadó:
 Color.
 Respiració.
 Freqüència cardíaca.
 To muscular.
 Temperatura.
 Examen general.
Aplicació i avaluació del pla de cures d'infermeria al nounat segons protocols.
Conèixer el funcionament de les incubadores.
Col·laborar en el manteniment de les incubadores.
Col·laboració i assistència en el manteniment de la temperatura corporal:
 Control de l'ambient tèrmic.
 Recuperació de la temperatura corporal.
Educació sanitària i assistència en l'alimentació del nadó:
 Alletament matern.
 Alletament artificial (preparació de biberons).
Participar en les cures del nadó incloent-hi els següents aspectes:
 Posicionament.
 Canvis de posició.
 Control de pes, talla.
 Examen diari.
 Micció.
 Deposicions.
Higiene general:

Pell i àrees de pressió.

Ulls.

Boca.

Llombrígol.

Natges.

Vestit.
En finalitzar el període la llevadora en formació estarà capacitada per demostrar la provisió de cures al
nounat incloent-hi les següents activitats:
43
-
-
-
-
-
-
Profilaxi de la infecció.
Proporcionar, sota l'adequada supervisió, suport als pares i promoure relacions positives
pares/nadó.
Col·laboració i assistència en la reanimació enèrgica del nounat, incloent-hi els següents
aspectes:
 Preparació de l'ambient.
 Administració d'oxigen.
 Ventilació amb "ambú".
 Ajudar en la intubació i en la ventilació mecànica.
Assistència i col·laboració en els procediments específics:
 Fototeràpia.
 Extraccions sanguínies.
 Test de cribratge.
Administrar fàrmacs i preparacions terapèutiques o preventives en les diferents vies
d'administració.
Col·laborar amb l'equip mèdic en els procediments específics.
Col·laborar en el maneig de les urgències neonatals:
 Accions immediates en cas de dificultats respiratòries, metabòliques.
 Aspiracions de vies.
 Administració d'oxigen.
 Obtenir assistència adequada.
Discutir les cures i assessorament apropiats als pares en circumstàncies de mort o anormalitat
en:
 El procés de dol.
 El nadó amb malformacions.
 La mort neonatal.
Informar sobre:

Els procediments burocràtics i administratius.

Els grups d'ajut.

Els serveis religiosos.
Participar en el trasllat o alta del nounat de la unitat neonatal:
 Concertar cita en les consultes externes de l'hospital.
 Identificació de l'equip de salut en la comunitat que farà el seguiment del nounat.
Enregistrar, interpretar i comunicar la informació de forma apropiada.
-
44
Gestants de risc
En finalitzar el període la llevadora en formació estarà capacitada per proporcionar cures intranatals, dins
l'equip obstètric, en les següents àrees, incloent-hi les activitats de:
Consultes externes de risc
-
Identificar els protocols de gestació de risc de les consultes externes hospitalàries: diabètiques,
hipertenses, amenaça de part prematur, retràs de creixement intrauterí, SIDA i gestació, etc.
Participar en el control i seguiment de les gestants de risc, incloent-hi les següents activitats:
 Entrevista individual i confecció de la història clínica.
 Exploració física.
 Exploració obstètrica:
Palpació abdominal.
Maniobres de Leopold.
Alçada uterina.
Circumferència abdominal.
Auscultació de la FCF (estereoscopi de Pinard i ultrasons).
-
 Pes, talla i tensió arterial.
 Albuminúria, glucosúria i cetonúria.
 Observació de les mames i de les cames.
 Presa de mostres per a citologia, cultius, frescs, etc.
 Control i valoració del benestar matern i fetal.
 Valorar l'evolució de l'embaràs.
 Valoració del nivell de risc perinatal.
 Donar informació i educació sanitària a la dona/parella.
Identificar signes i símptomes de desviació de la normalitat en el decurs de la gestació i
comunicar-ho a l'equip mèdic.
Fomentar l'alletament matern.
-
Col·laborar en l'assessorament i suport emocional a la gestant/parella.
-
Enregistrar les activitats realitzades i les dades obtingudes a la història clínica i al carnet de
l'embarassada.
-
Àrea de gestants de risc ingressades
-
-
-
Identificar les causes d'ingrés de les gestants de risc.
Conèixer l'evolució de les gestants ingressades en l'àrea obstètrica:
• Revisió de les històries.
• Presentació a les dones ingressades.
• Passar visita conjuntament amb l'equip obstètric de la unitat.
Identificar els protocols de gestació de risc.
Realitzar les tècniques de diagnòstic del benestar matern i fetal:
• Auscultació fetal: estereoscopi de Pinard i ultrasons.
• Control i valoració de la dinàmica uterina.
• Monitoratge fetal.
• Valoració del líquid amniòtic.
Mantenir un bon estat de confort de la dona durant les exploracions.
Aplicar correctament els fàrmacs de prescripció mèdica, específics de la unitat (sulfat de
magnesi, hipotensors, ritrodine, etc.).
Tacte vaginal.
45
-
Identificar les necessitats de la gestant ingressada i de la seva família.
Assessorament i suport a la dona/parella.
Participar en l'assessorament i educació sanitària en relació a:
• La nutrició.
• El descans i el son.
• La higiene personal.
• La prevenció de la infecció.
• Tècniques de relaxació i respiració.
• Les activitats de distracció i d'oci.
• Les autocures.
Diagnòstic prenatal. Ecografies
-
Identificació les diferents proves de diagnòstic prenatal: procediments no invasius i procediments
invasius.
Identificar els protocols de diagnòstic prenatal.
Donar suport a les dones a qui es realitza el diagnòstic prenatal.
Identificar les diferents exploracions ecogràfiques obstètriques.
Informar a les dones sobre la preparació per a les ecografies.
Monitoratge fetal
-
Informar a les gestants sobre les proves de diagnòstic de benestar fetal.
Aplicar les diferents tècniques de diagnòstic del benestar fetal.
Interpretar i valorar els resultats del monitoratge fetal i derivar-los per posterior avaluació a
l'equip mèdic.
-
-
Utilitzar els sistemes de registre que s'utilitzen a la unitat.
Identificar els circuits existents entre l'assistència primària (PAD) i l'assistència hospitalària.
Participar i col·laborar en les activitats de formació continuada, sessions clíniques, treballs de
recerca, confecció de memòries i revisió d'històries amb l'equip obstètric.
Profilaxi de la infecció.
Enregistrar, interpretar i comunicar les dades apropiadament.
Mantenir la confidencialitat de la informació.
Discutir el maneig de les situacions d'urgència en el període perinatal: metrorràgies en el primer i
segon trimestre de la gestació, cessament dels moviments fetals, part prematur, eclàmpsia,
rotura prematura de membranes, etc.:
• Obtenir assistència adequada.
• Accions immediates.
• Administració de perfussió endovenosa
• Iniciar la resurrecció d'emergència.
Discutir les cures i assessorament apropiats a la dona/parella en circumstàncies especials com
són: el diagnòstic prenatal, la fertilització in vitro, el fetus amb malformacions i la mort fetal, etc.:
• En la presa de decisions.
• El procés de dol.
Àrea de gestants en procés de ILE
-
Col·laborar en el procés de finalització de l’embaràs.
-
Acompanyar a la dona/parella en el procés de finalització de l’embaràs.
-
Implementació del pla de cures.
-
Informar a la dona/parella sobre els grups de suport
En finalitzar el període, la llevadora en formació estarà capacitada per proporcionar cures intranatals, dins
de l'equip obstètric, incloent-hi les següents activitats:
46
Pautes d'actuació de les llevadores en formació de 1er any
Les llevadores residents cal que facin un registre de les activitats realitzades.
Sala de Parts
-
L'horari preferent que realitzarà la llevadora resident serà en torns de 12 hores.
Es realitzarà palpació manual de la dinàmica uterina en el decurs del treball de part, encara que
la dona porti un registre extern o intern tocogràfic.
Es realitzarà l'auscultació de la freqüència cardíaca fetal amb l’estereoscopi de Pinard.
A la cinquena setmana, les llevadores en formació, ja hauran iniciat l'assistència al període
expulsiu, sota adequada supervisió.
El nombre mínim de parts assistits, entre primer i segon, és de 80.
Sala de Puèrperes i Nounats
-
Durada del període: 8 setmanes.
L'horari que realitzarà la llevadora en formació serà de torn de matí.
Durant les quatre primeres setmanes, la llevadora resident passarà visita conjuntament amb
l'equip de tocòlegs i la infermera o llevadora de la planta. Si es possible també es passarà visita
conjuntament amb l'equip de pediatres i la infermera de nounats.
Durant les altres quatre setmanes la llevadora resident estarà ubicada a la unitat de nounats.
Pautes d'actuació de les llevadores en formació de 2on any
Sala de Parts
-
L'horari preferent que realitzarà la llevadora resident serà en torns de 12 hores.
Es realitzarà palpació manual de la dinàmica uterina en el decurs del treball de part, encara que
la dona porti un registre extern o intern tocogràfic.
S'enregistraran les dades obtingudes del control del part en un partograma. Es cumplimentaran
un mínim de 25 partogrames.
-
Vigilar y assistir a 40 dones gestants de risc.
-
Assistir a 40 parteres que presenten factors d'alt risc.
-
Participar activament en l'atenció del part instrumental o cesària de 20 dones.
-
El nombre mínim de cesàries instrumentades serà de 15.
-
Realitzar la supervisió, cura i reconeixement de 100 puérperas.
-
Realitzar la supervisió, cura i reconeixement de 100 nadons sans.
-
Observació i cura al menys de 20 nadons que necessitin cures especials (nascuts pre-terme,
post-terme, baix pes o amb problemes de salut).
-
Es realitzarà el control i seguiment d'un mínim de 10 induccions.
El nombre mínim de parts assistits, entre primer i segon, és de 80.
S'efectuarà el seguiment del puerperi hospitalari de les dones a les que s'ha assistit el part.
-
47
Annexos
Annex 1: Campus RIMA
Annex 2: normativa d’enviament de mostres a Anatomia Patològica
Annex 3: BOE de l’especialitat
48
Annex 2: normativa d’enviament de mostres a Anatomia Patològica
Línia de producte
Tipus de mostra
Tipus de tècnica
ESTUDIS CITOLÒGICS
Citologia General
Sistema de recollida i fixació
Estudi de tot tipus de líquids i
secrecions orgàniques
Orina: primera orina del matí llençada. Es recull la mostra de la segona micció del matí.
Rentat dels genitals amb sabó antisèptic eixugant amb gases estèrils
Recollir mostra d’orina durant 3 dies consecutius
Esput: recollida de mostra a primera hora del mati (s’obté dels exsudats de la nit).
Pacient en dejú. Neteja de boca amb antisèptic no pasta de dents. Fer tossir
profundament. Recollir esput durant 3 dies consecutius
Líquids orgànics: obtenció de mostra amb tècnica estèril
Fixació(orina, esput i líquids orgànics): pot net de boca ampla amb 1/3 de fixador de
citologia. Cas del esput també es pot utilitzar alcohol de 50º
Citologia Ginecològica Sistema de recollida i fixació
Tipus de mostra
Tipus de mostra
Vulvar
Vaginal
Cervicovaginal
Endocervical
Endometri
Recollir la mostra amb escobilló o espàtula
Fixació: fer l’extensió sobre el porta i fixar-la immediatament amb esprai fixador
Citologia per punció
aspiració (PAAF)
Tot tipus d’òrgans i parts toves
Fixació: introduir el material en un pot net amb 1/3 part de Fixador de citologia
Línia de producte
ESTUDIS HISTOLÒGICS
Tipus de Producte
Biòpsia
Peça quirúrgica
Biòpsia peroperatòria
Línia de producte
Biòpsia i peces quirúrgiques petites: pot net de boca ampla amb 1/3 part de
formol
Peces quirúrgiques grans : posar en un recipient gran amb un volum de formol *
com a mínim 10 vegades superior a la peça
Enviar en fresc
BIOLOGIA MOLECULAR
Tipus de Producte
Determinació del virus del
papil·loma humà (VPH) per la
tècnica del HC2 (Hybrid capture 2)
Horari de recepció de mostres:
Presa amb raspallet amb un mitjà de transport específic de l’HC2 (DNA Pap
Cervical Sampler). La presa s’ha de fer després d’obtenir la citologia.
Es pot guardar a temperatura ambient fins a dues setmanes.
De dilluns a divendres de 8 a 15 h
Casos urgents: especificar-ho en el full de sol·licitud
Tècniques d’histoquímica
Nucli citoplasmàtiques
Hematoxilina de Harris –Eosina
Blau de toluïdina
Teixit connectiu
Col.làgena : tricròmic de Mason
Reticulina : Gordon Sweet
Elàstiques: Verhoeff
Carbohidrats
Pas
Pas amb diastasa
Blau Alcian
Ferro col·loïdal
Pigments i minerals
Ferro : mètode de Mallory
Melanina: Fontana –Masson
Microorganismes
Gram: Taylor-Brown-Brenn modificada
Bacils àcid alcohol resistents: Kinyoun
Fongs: Grocott
Amiloide
Vermell congo
Vermell congo amb permanganat
Teixit linfoide
Giemsa
Tècniques d’immunohistoquímica
Marcadors epitelials
CAM 5.2
34 BE 12
EMA
CEA carcinoembrionic antigen
AE1/AE3
Citoqueratina 7
Citoqueratina 20
Calretinina
E-cadherina
TTF-1
Hepatocyte
Hormones
Calcitonina
Tiroglobulina
Marcadors mesenquimàtics
Vimentina
Actina
Proteïna S-100
Desmina
CD- 34
CD- 31
CD- 117 ( c-Kit )
P63
Marcadors limfoides
CD- 45 (Antigen leucocitari comú, LCA)
CD- 20 (L-26 (B)
CD- 45 R0 (T)
CD-3 (T)
CD-4
CD-5
CD-8
CD-10
CD-15
CD-30
CD-38
CD-79 a (B)
Bcl-2-oncoproteina
Ciclina D1
Lambda ligth chains
Kappa light chins
Marcadors melanoma
HMB- 45 melanosome
Marcadors neuroendocrins
Cromogranina
CD-56
Marcadors Histiocitaris
CD-68
CD-1a
Marcadors Prostàtics
PSA
Marcadors de tumors germinals
Alfa fetoproteïna (AFP)
BETA- HCG
PLAP (Fosfatasa alcalina placentària)
Factors pronòstic i predictius
Receptors Estrogens
Receptors Progesterona
Herceptest (Her 2Neu)
Ki 67
p53
p16
Extensió: 1070
Telèfon directe: 93 7027715
Elaborat i corregit Dra. Autonell / DGC Setembre de 2010

Llibre d`acollida i informació

Transcripción

Documentos relacionados

Ous estrellats amb pernil Huevos estrellados con jamón Eggs on a

Les Filles de Maria Auxiliadora

tallers / primavera 2014 - Àrea de Cultura, Ajuntament de Vic

La casa d`Emmaús - Escola Pia de Gandia