Pla estratègic i Pla d`usos

Transcripción

HANGAR A ROCA UMBERT, FÀBRICA DE LES ARTS. GRANOLLERS
Pla estratègic i Pla d'usos
Taula de continguts
1. Catalunya Laboratori.
2. Els centres de producció a Catalunya.
3. Pla estratègic per al sector de la videocreació.
3.1. Distribució: Hamaca.
3.2. Mercat i públic: Models de Fira i Festival.
3.3. Producció: Hangar com a productora de video.
4. Pla de formació artística continuada.
5. Pla d'usos d'Hangar a Granollers.
6. Detall tècnic del Pla d'Usos.
Annex I. Pla d'empresa Hamaca.
Annex II. Informe Fires i festivals.
Annex III. Llistat de produccions fetes a Hangar (1998-2005).
Annex IV. Referències internacionals.
Aquest document presenta el Pla d’Usos d’Hangar a Granollers i s’organitza en torn
els següents conceptes:
Context
El pla d’usos ha estat redactat tenint en compte la lògica territorial i estratègica del
projecte Catalunya laboratori, així com la resta d’equipaments per a la producció ja existents
o en projecte arreu del país, i les necessitats concretes del context local de Granollers.
Els estudis de context revelen dues necessitats desateses que seran els focus d’actuació
del pla d’usos:
- La videocreació
- La formació continuada
Pla d’actuació en el sector de la videocreació
Un cop definida l’especialització principal de l’equipament-el vídeo de creació- i el seu
encaix en el context, s’exposen les diferents actuacions que des de l’AAVC i Hangar s’estan
impulsant per a una activació del sector, en tres línies d’actuació:
- Distribució: Hamaca
- Estudi dels models de fires i festivals de video
- Producció: Hangar
Pla d’actuació en la formació continuada
Es detalla un primer projecte d’actuació en la formació continuada de l’artista, segons les
demandes detectades.
Definició tècnica del pla d’usos.
La proposta d’equipament per Hangar a Granollers, que recull i concreta les necessitats
plantejades en els estudis de context i les actuacions estratègiques per al desenvolupament
de la videocreació i la formació continuada de l’artista.
Índex
1. Catalunya Laboratori. .........................................................................................................................6
2. Els centres de producció a Catalunya..................................................................................................7
2.1.Mapa.............................................................................................................................................7
2.2. Vers una Xarxa de Centres de Producció.............................................................................................8
2.3. Necessitats de producció a Granollers, àmbit local................................................................................9
3. Pla estratègic per al sector del video de creació. ...............................................................................10
3.1. Distribució: Hamaca. .................................................................................................................... 11
3.1.1. Hamaca com a productora d'actius........................................................................................... 11
3.1.2. Descripció del projecte i objectius. ........................................................................................... 12
3.2. Mercat i públic: Models de Fira i Festival. ......................................................................................... 17
3.2.1. Introducció. ......................................................................................................................... 17
3.2.2. Agents del sector .................................................................................................................. 17
3.2.3. Necessitat d'un pacte sectorial................................................................................................. 18
3.2.4. Vies de comercialització ......................................................................................................... 19
3.2.5. Mercats, clients, consumidors i públics...................................................................................... 21
3.2.6. Funció d'una trobada internacional de videoart a Catalunya .......................................................... 22
3.3. Producció: Hangar. ....................................................................................................................... 25
3.3.1. Hangar, Productora de videocreació.......................................................................................... 25
I. Preproducció .............................................................................................................................. 25
II. Producció ................................................................................................................................. 27
III. Postproducció........................................................................................................................... 31
4. Formació..........................................................................................................................................36
4.1. Àrea fiscal i econòmica .................................................................................................................. 37
4.1.1. Gestió fiscal i econòmica de la pràctica artística.......................................................................... 37
4.2. Àrea Jurídica................................................................................................................................ 38
4.2.1. Bones pràctiques. Drets i deures de l’artista visual...................................................................... 38
4.3. Àrea professional.......................................................................................................................... 39
4.3.1. Comunicació i presentació de la trajectòria professional artística.................................................... 39
4.3.2. Preproducció i producció dels processos artístics......................................................................... 40
4.3.3. Coaching: Orientacions per a l'inici de la carrera artística professional. ........................................... 42
4.3.5. Seminaris. ........................................................................................................................... 43
4.4. Àrea Tècnica i Tecnològica ............................................................................................................. 44
4.4.1. Tecnologies i metodologies del vídeo digital ............................................................................... 44
4.4.2. Sistemes interactius online ..................................................................................................... 44
4.4.3. Introducció al disseny gràfic.................................................................................................... 45
4.4.4. Fotografia digital................................................................................................................... 45
4.5. Àrea Artística............................................................................................................................... 48
4.6. Àrea teòrica................................................................................................................................. 49
5. Hangar a Granollers. Pla d'usos ........................................................................................................51
5.1. Hangar/Programa de Recerca i Producció.......................................................................................... 52
5.2. Hangar/Fàbrica de les Arts ............................................................................................................. 54
5.3. Serveis a Hangar/Granollers........................................................................................................... 56
5.4. Estructura i funcionament d’Hangar ................................................................................................. 57
6. Detall tècnic del pla d'usos ...............................................................................................................60
6.1. Plató .......................................................................................................................................... 60
6.1.1. Espai de rodatge................................................................................................................... 60
6.1.2. Camerinos ........................................................................................................................... 61
6.1.3. Despatx de producció............................................................................................................. 62
6.1.4. Sala de càmeres .................................................................................................................. 62
6.1.5. Zona de direcció artística........................................................................................................ 62
6.1.6. Zona de descàrrega............................................................................................................... 63
6.1.7. Recepció i àrea de descans ..................................................................................................... 63
6.1.8. Sala de visionat/monitoratge................................................................................................... 63
6.1.9. Sala de control elèctric........................................................................................................... 63
6.2. Despatx de gestió......................................................................................................................... 64
6.3. Plató de fotografia. ....................................................................................................................... 64
6.4. Espais de creació i laboratoris......................................................................................................... 65
Annex
Annex
Annex
Annex
I. Pla d'empresa Hamaca ...........................................................................................................66
II. Informe Fires i festivals .........................................................................................................88
III. Llistat de produccions fetes a Hangar (1998-2006)
......................................................121
IV. Referents internacionals .....................................................................................................131
Hangar a Roca Umbert, Fàbrica de les Arts
1. Catalunya Laboratori.
Catalunya Laboratori és un programa integral de política cultural que posa
l’èmfasi en la Recerca+ Desenvolupament+ Innovació a les Arts Visuals. El nou
Hangar ampliat a la Fàbrica de les Arts de Granollers, l’ampliació a Poblenou i el
treball en xarxa amb altres Centres de Producció, seran els principals motors de
Catalunya Laboratori.
Catalunya Laboratori és un grup de treball iniciat durant la presidència de Francesc Torres
a l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) i que la nova presidència, recentment
escollida, ha recollit com una de les línies a desenvolupar plenament durant el trienni 20062009.
Es busca entendre Catalunya Laboratori com una xarxa social, una organització, que té
capacitats per potenciar l’agregació de valor del sector de les Arts Visuals, fent un treball d’alt
nivell que analitza les capacitats creatives i de producció, coneix les xarxes socials i
institucionals, i genera accions per augmentar la coordinació, l’eficàcia i la productivitat.
Catalunya Laboratori cal que sigui entès en el context d’una eventual economia del
coneixement, operant en un món global, assumint un espai econòmic cada cop més centrat
en actius intangibles. D’acord amb això, pren com a referències aquelles iniciatives de
promoció de les capacitats d’innovació en Arts Visuals (com p.ex. Xerox Parc - Artist in
residence program), la potenciació i el finançament al desenvolupament produït desde la
creativitat (com p. Ex. el NESTA, National Endowment For Science, Technology and Arts, del
Regne Unit), la formació de Clústers (conglomerats) culturals (com el Creative Cluster de
Boston, Estats Units, i als Països Baixos) i les més notòries experiències en desenvolupament
d’innovació tecnològica i social (com l’impacte de Linux a Finlàndia, permetent sorgir una
nova comprensió de la Innovació tecnològica oberta a la seva base social, el que s’anomena
Open Innovation Networks).
Del treball per concretar les capacitats d’innovació en les Arts Visuals en destaquem dos
elements clau a desenvolupar:
1. L’observació del context cultural i social de Catalunya amb la qual es definiran els
desafiaments com a xarxa cultural per incidir a un notable augment de la producció d’Art
Visual a Catalunya: Situar-se davant del moment actual per la professió i el país;
Desafiaments reals per Catalunya com a xarxa cultural; Anàlisi de la Tradició cultural a
Catalunya; Anàlisi dels models d’esdeveniments artístics, p. Ex. Fires tipus ARCO; Atendre a
les Arts Visuals i la seva situació en l’economia productiva; Seguir les relacions entre
investigació i invenció, des de la pràctica artística a la innovació tecnològica o social; Acarar
críticament models, p.ex l’Esdeveniment vs. una Xarxa social; Analitzar críticament la Utilitat
de les Arts Visuals; Iniciar la construcció d’un sistema de qualificació tècnica dels artistes;
Atendre els canvis generacionals en el sector de les Arts Visuals.
2.Una profundització dels criteris estratègics en Economia i Innovació social, respecte al
valor afegit de les Arts Visuals, a la introducció de formes innovadores d’organització i gestió
de coneixement, i la identificació, conservació i atracció del talent creatiu a Catalunya amb
l’objectiu de proveir productes altament valorats a l’interior del sector de les Arts Visuals a
nivell internacional.
-6 -
2. Els centres de producció a Catalunya.
En els darrers temps, Hangar veu amb satisfacció el naixement o la formació de l'embrió
de diferents centres de producció arreu del territori català, que venen a pal·liar així la
(malauradament) tradicional manca d'aquestes infraestructures bàsiques per a la salud de la
creació a Catalunya. Aquestes infraestructures naixents són també els pilars bàsics sobre els
quals desenvolupar els potencials i aprofitar les oportunitats exposades al programa
Catalunya Laboratori.
2.1.Mapa.
Des d'Hangar hem promogut una recerca que ens permeti poder dibuixar el mapa de les
iniciatives o centres que a Catalunya treballen per donar suport a la producció. El mapa ens
presenta un panorama precari, on són millors les espectatives futures que les realitats
presents. Veiem la precarietat en l'escàs nombre de centres, però sobretot en els escassos
recursos de què disposen. Els diferents models de gestió i de personalitats jurídiques de cada
un d’aquests centres, segons les vocacions públiques o privades de les diferents iniciatives,
són resultat de les respectives genealogies.
Centres:
Can Xalant, Mataró
Hangar, Barcelona
Metrònom, Barcelona (projecte en vies d'extinció)
Nau Côclea, Camallera
Tallers per artistes en residència:
Can Serrat, El Bruc
Casa dels Artistes i Artesans, Lleida
Centre d'Art i Natura, Farrera
Fundació Rodríguez-Amat, Garrigoles
Fundació Tallers Josep Llorens Artigas, Gallifa
La Nau, Sabadell
Off Massana, Barcelona
Espai Eart, Barcelona
-7 -
En projecte:
Taller BDN, Badalona (en fase de construcció)
La Chartreuse, Tarragona (projecte en debat)
Centre de producció de Vic (en fase de redacció)
Centre d'Art i de producció de Girona (en fase de redacció)
2.2. Vers una Xarxa de Centres de Producció.
Molts dels projectes o centres llistats anteriorment van assistir a una de les sessions que
l'AAVC va organitzar amb motiu de la refundació d'Hangar. Conscients que el futur d'Hangar
passa pel treball en xarxa amb altres centres de producció, i que aquesta segona fundació
d'Hangar coincidia amb altres moments fundacionals, es fa palès que hem d'aprendre a
pensar en Xarxa.
D'aquesta primera reunió llistem alguns conceptes que estableixen les bases per una
futura xarxa:
§
§
§
§
La necessitat de disposar d'eines que siguin un canal de comunicació tant entre els
diferents centres com entre els centres i els usuaris, els artistes.
La conveniència de pensar en la complementarietat de serveis en el disseny dels
nous projectes. Es tracta de detectar quines són les principals mancances en producció
en l'àmbit local del nou centre però també d'aportar una especialització que
respongui a les necessitats de producció detectades en l'àmbit de Catalunya.
La necessitat de col·laboració com un imperatiu pràctic per a l'optimització de
recursos.
La conveniència que cada centre es mantingui com a organisme autònom i que des
d'aquesta autonomia contribueixi al treball distribuït.
Primers passos vers una Xarxa de Centres:
§
Hangar ha treballat en la construcció d'una base de dades online de recursos de
producció a Catalunya que serà una primera eina de visibilitat, comunicació i
representativitat.
Una primera versió d'aquesta web es pot consultar a www.hangar.org/recursos
§
Els nous projectes han cercat aquesta complementarietat de serveis: Taller BDN
aportarà a la producció artística de Catalunya els millors workshops d'escultura, amb
tot tipus d'eines especialitzades i una configuració adient dels espais; Vic aposta fort
per la formació en el seu preprojecte, i Hangar a Granollers- tenint en compte els
equipaments propers de la Nau a Sabadell, que creixerà en nombre de tallers a la
seva nova etapa dins l'Estruc; i Can Xalant, projecte acabat d'inaugurar- proveïrà
Catalunya del primer plató professional per videocreació.
-8 -
2.3. Necessitats de producció a Granollers, àmbit local.
En aquest apartat fem un resum de les necessitats de producció detectades entre la
comunitat artística de Granollers. La principal font d'informació n'és la reunió que es va
mantenir a Roca Umbert amb un grup d'artistes de Granollers-Vallès Oriental, convocats per
la coordinació de la Fàbrica de les Arts.
Les reunions a porta tancada amb grups d'artistes ha estat una de les metodologies que
Hangar ha utilitzat i utilitza regularment per tal de detectar necessitats, polsar les
dificultats del sector i establir prioritats d'actuació.
§ Un motor per a l'Art contemporani de la ciutat.
Entenent que Hangar és un centre de producció i no d'exhibició, s'espera que el fet que
Hangar s'instal·li a Granollers sigui un revulsiu per a la vida cultural de la ciutat.
§ Un nou nucli cultural.
Sovint, els artistes se senten aïllats i, tot i viure molt a prop de la ciutat de Barcelona, se
senten a anys llum d'un veritable nucli cultural. El fet que existís un lloc de referència
podria suposar, per fi, un nou nucli proper i a l'abast des d'on endegar els propis
projectes, i on trobar persones afins amb les quals generar sinèrgies que generin cultura
per a la pròpia ciutat.
§ Una sortida al món.
Com a centre que privilegia la qualitat dels programes i dels projectes produïts, Hangar
seria també una finestra a projectes internacionals, i propiciaria la trobada- en diferents
formats- amb artistes consagrats. Tot això ajudaria a trencar amb un cert localisme.
§ Accés a tallers.
La necessitat de tallers dels artistes que viuen a l'àrea de Granollers és moderada, lluny
de l'apremi dels artistes de l'àrea de Barcelona. Tot i això, sovint hi ha necessitats
puntuals d'accés a espais polivalents.
§ Accés a equipaments tècnics.
Una de les principals mancances detectades és la de l'accés a equipaments tècnics.
Aquest és un problema que condiciona molt la qualitat de les obres produïdes.
§ Accés a tècnics especialistes.
I, finalment, sovint no és només la dificultat d'accedir a un equipament sinó també com
fer-ne ús de manera professional. Això passa per poder treballar amb tècnics especialistes
i per accedir a cursos especialitzats.
-9 -
3. Pla estratègic per al sector del video de
creació.
La producció artística en suports digitals ha evolucionat considerablement en els darrers
deu anys, tant en l’accessibilitat dels hardware i software necessaris, com en el
reconeixement d’aquests suports en el mercat de l’Art.
Malgrat aquest reconeixement és necessaria la reconversió en els plantejaments de la
formació, producció I difusió que hauríen de posar a Catalunya al mapa internacional.
Per l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya El més urgent ha estat constituir una
plataforma de distribució apte per aquests formats. Tenint en compte el volum considerable
de produccions que s’han produït desde Catalunya, moltes no han tingut la difussió que els hi
corresponia. L’escenari internacional en la distribució ja fa més de deu anys que el
protagonitzen distribuïdores especialitzades en aquests suports, confirmant-se com la via
natural de difussió. Finalment l’AAVC ha iniciat la primera distribuidora de video I Arts digitals
a l’estat, Hamaca, amb un primer catàleg de més de cent autors, que anualment s’ampliarà.
L’altre aspecte important de la difussió ha estat, a Catalunya I especialment a Barcelona,
l’aparició de diferents esdeveniments especialitzats en la producció videogràfica I digital de
les Arts Visuals. L’AAVC ha iniciat una sèrie d’estudis a nivell econòmic I social sobre les vies
necessaries per reforçar una difussió professionalitzada a nivell internacional. S’adjunta un
primer informe que ha tingut com a base recollir les necessitats de la cadena de valor del
videoart, reflexant les opinions de professionals en la formació, la creació, la producció, la
difussió I les institucions públiques, amb l’objectiu d’articular un esdeveniment especialitzat
en videoart I Arts digitals que suposi una trobada annual de caràcter internacional.
Hamaca I un esdeveniment especialitzat suposaràn a Catalunya una veritable
professionalització en el sector de les Arts Visuals. Peró la peça clau per que aquestes
plataformes de difussió mantinguin un alt nivell de qualitat tècnica I continguts és constituir
les condicions tècniques professionals perque els creadors produeixin.
Hangar a La Fàbrica de les Arts a Granollers es la peça clau per una veritable reconversió
de les Arts Visuals a Catalunya. Les inmillorables condicions que ofereix per dotar al sector
d’unes instal.lacions que permetin “donar d’alta” la producció artística de Catalunya permetrà
concentrar les millors produccions artístiques de l’Estat. Hangar a Granollers proposa la
creació d’un plató I els serveis de producció que constuiràn la peça clau del que ha de ser la
creació artística els pròxims anys.
-10 -
3.1. Distribució: Hamaca.
1
HAMACA es presenta com una plataforma activa de gestió i difusió al servei dels autors i
usuaris que té per objectiu activar la difusió de l'obra i generar un flux econòmic per a la
producció dels artistes. Com hem vist, neix en un enclavament on ja existeix un brou de
cultiu creatiu pel que se suma a la formació d'un conglomerat amb grans repercussions per a
la ciutat en un termini curt de temps.
La distribuïdora és un engranatge més dins la línia de reflexions i programes que l'AAVC ha
dut a terme els darrers anys per tal de generar un marc adequat que normalitzi el sector
video. Més que una suma de projectes, aquest és un pla global l'objectiu principal del qual és
produir un context que estimuli la distribució, producció i recepció del videoart.
3.1.1. Hamaca com a productora d'actius.
És un fet comprovat que en les economies terciàries les inversions en estructures que
puguin produir, distribuir o gestionar coneixement/informació es tradueixen de manera
immediata en beneficis no només econòmics sinó socials, que repercuteixen de forma directa
en l'enclavament en què aquestes estructures es troben. Tenim proves constatables d'aquest
tipus d'influències positives i exemples extremadament gràfics.
Des que el 1970 s'obrís el centre d'Investigació Xerox Palo Alto a Califòrnia, aquest es va
caracteritzar per formar i reunir a una sèrie notable de professionals que molt ràpidament van
començar els seus propis negocis d'investigació i desenvolupament en un enclavament proper
on actualment es troba el centre d'investigació: Silicon Valley. A l'altre costat de l'atlàntic,
una universitat jove, el “Goldsmiths College” de Londres va inaugurar un departament de
Belles Arts que va créixer a l'ombra de departaments de sociologia, antropologia,
econòmiques, etc. Va ser aquesta aposta, la d'introduir l'Art contemporani en un conglomerat
de pràctiques acadèmiques, la que va propiciar que es formés una generació d'artistes amb
inquietuds que anaven més allà de l'estètica. S'estava produïnt la primera generació del que
posteriorment es denominarien “Young British Artists”. Aquest grup divers d'artistes entre els
quals es trobaven Damien Hirst, Tracey Emin, Sarah Lucas, Jack i Dinos Chapman etc. van
ser els banderers de l'Art britànic i mundial durant gran part dels noranta i en gran mesura,
van aconseguir que s'il·luminés la grisa i ombrívola Londres.
S'ha demostrat que és necessari invertir i propiciar aquest tipus d'entitats que han de
contribuir, d'una forma estructural, a construir noves economies que amb el seu
creixement porten millores que repercuteixen al gruix social immediat amb el qual
entren en contacte. Aquestes millores es tradueixen en serveis que les persones poden
gaudir però també en varietat cultural, diversitat i, com no, rendiments econòmics. És per
això que s'ha de pensar de forma estratègica per a poder comprendre la naturalesa d'aquest
tipus de recursos i apostar per ells. Amb l'arribada de l'era digital, no hi ha dubte que es
necessitarà un gran nombre d'estructures d'aquest tipus que ajudin, d'una banda, a
1
Vegeu també l’Annex I, Pla d’empresa d’Hamaca.
-11 -
implementar les noves formes de consum tecnològic, però d'un altra, a fomentar-les, produirles i gestionar-les.
El projecte Hamaca busca suplir una mancança que sens dubte es presenta en el
panorama artístic i audiovisual nacional: no existeix ni ha existit fins al moment una entitat
que hagi intentat ni sabut gestionar l'elevat nombre de treballs d'aquestes característiques
que s'han produït des de ja fa dècades.
Entenem que una plataforma que pugui assegurar la difusió i distribució d'aquests treballs
pot ser un gran aliat que ajudi a cohesionar i desenvolupar tot l'entorn. D'altra banda el gran
nombre d'artistes i creadors que circularan per Hamaca, atreurà sens dubte les mirades i
atencions de professionals del sector vinguts des de no tan sols tots els punts del panorama
nacional sinó fins i tot d'Europa i la resta del món.
3.1.2. Descripció del projecte i objectius.
A continuació detallem el projecte de distribuïdora HAMACA.
El nom HAMACA respon al tipus de sistema operatiu sota el qual funcionen les
distribuïdores: una xarxa horitzontal unida per diversos punts.. L'aparició d'aquesta nova
iniciativa per part de l' AAVC és d'una gran rellevància doncs és la primera distribuïdora
d'obres d'aquest tipus que apareix a Espanya.
HAMACA és l'intermediari que facilita i assegura la presència de les produccions
videogràfiques actuals i històriques en les programacions nacionals i internacionals a més
d'obrir mercat en els nous mitjans de comunicació i informació. La distribuïdora
cohesionarà tot aquest exercici de distribució gestionant un catàleg format per obres de
120 autors que s'anirà ampliant annualment. HAMACA generarà així un flux econòmic que
pugui revertir de forma directa en els artistes, afermant així les seves futures produccions.
Per a realitzar aquesta tasca s'estan recopilant una sèrie d'obres prèviament escollides per
un comitè d'experts especialment contractat per a aquesta fi. Totes les obres seran
llistades per a posteriorment incloure-les en un catàleg on-line ( www.hamacaonline.net)
facilitant així la seva consulta, promoció i difusió.
La distribuïdora ja està físicament situada a Barcelona, albergada en el centre de producció
multimèdia Hangar, formant part activa d'un nou conglomerat creatiu de gran valor per a
la ciutat.
Perquè una distribuïdora de videoart i mèdia Art?
En les darreres dècades, la pràctica del videart o la utilització del video per a formalitzar
determinades propostes artístiques, ha experimentat un fort impuls. Els mitjans i sistemes
derivats dels canvis tecnològics en el món de la informació i comunicació han estat motiu
-12 -
d'estudi i treball dels artistes visuals produint així noves pràctiques artístiques i establint nous
tipus de relació amb els espectadors. De la mateixa manera, l'edició no lineal de video s'ha
desenvolupat veloçment gràcies a l'aparició d'equips informàtics de baix cost afermant aquest
creixement.
Absència d'un intermediari
Actualment no existeix cap distribuïdora de videoart, Arts electròniques i cinema
experimental a l'Estat espanyol. Per a fomentar una producció tan important (tant des del
punt de vista històric com de tendències artístiques actuals) és necessari un intermediari.
Actualment l'absència d'una distribuïdora és un dèficit estructural del sector i un dels
principals obstacles que impedeixen normalitzar la pràctica artística. L'aparició d'HAMACA és
clau per a propiciar l'accés d'aquestes produccions a tots els públics i per a normalitzar la
producció de noves pràctiques artístiques.
Portar a terme una programació de video o de produccions interactives a Espanya, suposa per
a la institució que la coordini (museu, centre, escola, emissora, etc.) contactar amb cada
autor, negociar en cada cas el pagament per lloguer i en la majoria dels casos, rebre diversos
tipus de format entorpint així el seu visionat. La inexistència d'un canal de distribució que
reguli i normalitzi aquesta intermediació, és un fre per a la difusió de les Arts electròniques a
Espanya i un obstacle per a la seva projecció internacional.
Conservació
Llevat de col·leccions de videoart de caràcter privat, no existeix un equivalent a la
Filmoteca Espanyola que es dediqui a la conservació de material videogràfic. L'existència
d'una distribuïdora de videoart realitzat a Espanya afavoreix així la recuperació i restauració
del patrimoni videogràfic per a la salvaguarda de la seva riquesa artística i documental.
Gestió del Projecte: YProductions ( www.ypsite.net)
L'AAVC ha contractat un equip per a dirigir el projecte: Yproductions. YP és una productora
cultural de caràcter privat que se suma a aquesta iniciativa buscant generar un context
adequat per a assegurar un progrés sòlid al projecte. YP ha portat a terme els seus propis
projectes en l'àmbit cultural i són experts en la gestió, promoció i difusió de produccions
culturals.
Sector videoart. Producció de context
HAMACA es presenta com una plataforma activa de gestió i difusió al servei dels autors i
usuaris que té per objectiu activar la difusió de l'obra i generar un flux econòmic per a la
producció dels artistes. La distribuïdora és un engranatge més dintre de la línia d'activitats
realitzada per l'AAVC al llarg de tots aquests anys per a generar un marc adequat que
normalitzi el sector video. Més que una suma de projectes, aquest és un pla global l'objectiu
principal del qual és produir un context que estimuli la distribució, producció i recepció del
videoart.
-13 -
Producte i servei
Activitat principal HAMACA:
Generar, distribuir i difondre el seu propi catàleg de videoart nacional contemporani format
per un total de 600 obres d'indispensable interès tant des del punt de vista històric com de
tendències artístiques actuals.
HAMACA gestionarà el lloguer de videoart de tots/totes els/les artistes representats i dels
respectius drets d'autor, tant amb institucions i entitats del sector com a particulars i la venda
de còpia amb fins pedagògiques per a la seva consulta a mediateques i biblioteques.
Actualment no existeix cap via de connexió directa entre els productors i el lloc potencial
d'exhibició, raó per la qual són habituals les irregularitats en la gestió que, entre altres
assumptes, l'equip d'HAMACA buscarà regular adequadament en benefici d'ambdues parts.
Activitats complementàries d'HAMACA:
I. Creació de “packs” temàtics.
Packs HAMACA:
Aquesta és una de les apostes més fortes d'Hamaca. Fent ús del fons de la distribuïdora,
YP generarà packs de videocreació per a institucions i centres del sector artístic-cultural i el
sector pedagògic tenint en compte directrius històriques, mediàtiques, educatives,
econòmiques etc. Per a aquests packs es convidaran a comissaris/es i altres professionals
coneixedors del mitjà que elaborin les seves pròpies propostes. Aquestes se sumaran a les
dissenyades per YP, ampliant línies d'interès. YP introduirà en part d'aquests packs un
caràcter més comercial tenint en compte les possibilitats del mercat introduint
compilacions videogràfiques de qualitat en línies més àmplies de distribució .
II. Xerrades i presentacions:
Yp oferirà xerrades i presentacions sobre l'activitat i funcionament intern de la
distribuïdora tant a centres de formació com a Entitats del sector cultural
III. Programes pedagògics
Buscant una línia de treball més educativa es dissenyaran diferents formats dirigits a
centres de formació artística i del sector de la comunicació.
III. I. Passis de vídeos conduïts per YP.
III. II. Passis de vídeos amb assistència de l'artista o artistes mostrats.
III. III. Conferències sobre la producció de videocreació nacional actual.
-14 -
IV-Traducció i subtitulació (castellà, català, anglès).
Llençarem un servei dirigit tant als artistes del catàleg (amb tarifa especial o gratuïta
depenent de l'origen de la demanda) com a productors aliens al catàleg que sol·licitin
aquest servei.
V- Venda de còpies destinades a mediateques i biblioteques.
Es llençaran línies de treball destinades a la venda per a consulta a mediateques i
biblioteques. D'altra banda, es buscarà nodrir el mercat de venda per a consum privat. Ja
s'han realitzat contactes amb algunes botigues especialitzades de museus i centres d'Art
per a dissenyar uns stands que ofereixin els productes.
Plataforma de serveis on-line. www.hamacaonline.net
Si bé des de la seva ubicació física (HANGAR), HAMACA realitzarà serveis de “preview” del
catàleg (a sales per a previsualització) i disposarà de tot tipus de catàlegs i informació, la
principal eina de relació amb els clients serà la web d'HAMACA.
www.hamacaonline.net serà el punt de referència per a tot aquell programador/que vulgui
realitzar una passada o llogar un “pack” HAMACA o fer visionats per a futures programacions
a través de servei de visualització on-line, etc.
Activitats per a programadors / es i altres professionals del sector
L'espai físic d'HAMACA disposarà d'instal·lacions per tal que possibles clients puguin fer
previsualitzacions in situ del catàleg i dels “packs” HAMACA. En aquestes sales es disposarà
de catàlegs i de tot tipus de material textual sobre els vídeos mostrats.
Activitats al costat de l'equip d'HANGAR
Les relacions i empaties entre l'equip executiu d' HANGAR i HAMACA són idònies per a
realitzar activitats conjuntes que sumin de forma exponencial ambdós models i puguin
desenvolupar activitats de difusió de continguts així com workshops i jornades en les quals
potenciar les línies de treball i investigació d'ambdues plataformes. Entre els brainstormings
ja realitzats han aparegut propostes com:
1. Workshops amb artistes. on mostrin el seu treball (manera operativa, procés de treball,
xarxa de relacions, etc.)
2. Cursos d'edició. Aprofitant la infraestructura d'ambdues plataformes, s'impartiran curs i
jornades per a ampliar els coneixements tècnics de tots els interessats.
3. Projeccions contextualitzades. Es faran passis de “packs”HAMACA al costat d'activitats que
generin un context discursiu ampliant les línies que aglutinin cada “pack”. En aquestes es
convidaran a professionals i teòrics / as de l'àmbit per a reforçar continguts.
4. Activitats que potenciïn les relacions amb el sector privat. Jornades en les quals es busqui
potenciar accions de mecenatge i de patrocini a través d'una diversitat d'activitats (passis de
-15 -
vídeos, mostres de treball amb presència de l'artista, mostra de futurs projectes amb
necessitat de finançament, etc.)
5. “Think tanks” amb professionals del sector. S'organitzaran trobades on poder revisar,
analitzar i millorar les línies d'actuació i el model operatiu d'ambdues plataformes.
6. Workshops sobre:
a) Noves formes de gestió i propietat intel·lectual
b) Arxius i gestió de dades. Formes d'arxivat i restauració
c) Propostes i engegada de línies d'activitat conjuntes entre distribuïdores.
d) Usos de noves tecnologies en la distribució i la seva repercussió
i) Línies d'activitat per a relacionar la distribució vídeo artística amb altres àmbits mediàtics
Activitats per a reforçar relacions entre Centres de formació/ Centres de producció/
Distribuïdores
Tallers formatius. Maneres de producció, gestió, models operatius, etc.
Jornades /trobades amb professors / programadors de centres de formació tant d'altres
països com dels diferents àmbits (Belles Arts, Comunicació Audiovisual, centres privats, etc.)
Relació amb xarxes de producció (distribució) alternatives
Trobades de les distribuïdores amb altres àmbits de de la video producció independent i que
facilitin la integració comercial d'aquestes xarxes.
-16 -
3.2. Mercat i públic: Models de Fira i Festival.
1
3.2.1. Introducció.
La videocreació a Espanya ha complert trenta anys. El vídeo com a mitjà d'expressió, com
a instrument de creació, ha estat utilitzat durant aquestes dècades per nombrosos artistes,
tant de manera exclusiva com alternant-lo amb altres formats. I cada vegada més artistes ho
incorporen al seu treball.
L'univers del videoart és multiforme, no existeix només un tipus d'Art en vídeo, sinó que
com a eina és utilitzat de múltiples maneres per a les diverses formes d'entendre el treball
artístic i les nombroses famílies que componen l'arbre de la producció artística en vídeo
(instal·lació, monocanal, videodansa, interactius...) fa que no es pugui sistematizar d'una
manera reduccionista en només un àmbit de l'Art contemporani.
No obstant això hi ha dos conceptes comuns a totes les manifestacions artístiques en
vídeo, almenys en el moment actual: d'una banda, la dificultat de l'accés a unes adequades
condicions de producció, i de l'altra la bretxa existent entre la producció i la comercialització.
Quant a la resta d'Arts digitals (net Art, multimèdia...) el panorama no és molt més
esperançador, malgrat que ens trobem en plena audiovisualització de la cultura i en una
situació de domini de la tecnologia en l'esfera social i econòmica.
Tot i que ens dirigim cap a una societat del coneixement en la qual la creació audiovisual
és un àmbit estratègic en la consolidació d'una indústria dels continguts, alguna cosa falta ara
per ara en l'Estat espanyol que potenciï el mercat, que consolidi les sortides professionals que
el sector està donant a creadors, intermediaris, escoles, programadors i tècnics, festivals i
museus... Però que necessiten mecanismes que activin la comunicació i el coneixement mutu,
que sistematitzin i cohesionin el sector, que creïn expectatives, prestigi i riquesa simbòlica, i
que potenciïn el flux econòmic en tots els nivells i possibilitats d'aquesta indústria cultural.
3.2.2. Agents del sector
Quins són els agents de la cadena de valor del videoart i les Arts digitals?. Tots els actors
econòmics, els agents generadors de valor, han de ser tinguts en compte: els agents de
l'ensenyament, la producció, la difusió i la venda (incloent totes les vies actuals i amb previsió
d'ampliar a vies futures que puguin aparèixer en l'esdevenir de les pràctiques artístiques):
1
§
L'ensenyament especialitzat superior, pública i privada: Universitats i centres
d'ensenyament artístic.
§
La producció: Centres de producció i productores, associacions d'artistes i creadors
El següent apartat és un extracte de l'Informe sobre Models de Fira i Festival, realitzat per Pilar Cruz per encàrrec
de CIdea (AAVC) Febrer 2006. En l’Annex II podeu consultar l’informe complet.
-17 -
independents, en col·lectius o sense representació. Tècnics i laboratoris d'edició i post
producció. Marques de tecnologia, equips i programari.
§
La difusió: Museus i Centres d'Art, els arxius i mediatecas, comissaris i crítics, premsa
i publicacions especialitzades.
§
La comercialització: Galeries, distribuïdores, editorials i creadors o col·lectius
independents.
3.2.3. Necessitat d'un pacte sectorial
En les consultes realitzades amb motiu d'aquest informe a diversos professionals del sector
s'han analitzat les següents qüestions:
§
Els sistemes i canals de comercialització possibles, actuals i futurs, del videoart i les
Arts digitals, i de quins instruments ens podem proveir per a obrir i incentivar aquests
canals, generar flux econòmic i atendre a totes les vies de comercialització.
§
Com han de ser aquests instruments per a complir amb eficàcia els seus objectius i de
quina manera pot vehicular tot el sector, atenent les necessitats específiques de cada
agent del sector.
Tots els agents de la cadena de valor del videoart tenen un rol, sense el qual el resultat
final no existiria, i aquests instruments han de proveir fórmules de col·laboració, integrant a
tots els subsectors de manera efectiva, i crear pretextos per a la coordinació i correcta
comunicació entre ells, per tal d'afavorir el fluxe i el desenvolupament econòmic.
La creació d'una plataforma o esdeveniment que doni sortida comercial, visibilitat i difusió
a la producció artística s'ha revelat positiu i eficaç. Atenent a l'especificitat de l'estructura del
mercat artístic, tots els agents de la cadena de valor han d'estar representats i implicats,
cadascun segons els seus interessos.
Un esdeveniment que pretengui activar el mercat del vídeo ha de contemplar totes les
pràctiques comercials que permet el videoart i a tots els agents implicats en aquestes
pràctiques, per no descurar cap segment de mercat, ja que com s'explica en aquest informe,
cada pràctica comporta un tipus diferent de client, consumidor o comprador.
El fet que existeixin totes aquestes vies de comercialització necessàriament afavoreix el
fluxe econòmic per com amplia les possibilitats de consum, per tant la seva coexistència pot i
ha de fomentar-se cristal·litzant en un tipus d'esdeveniment sectorial.
El videoart i les Arts digitals són el producte que simbolitza la punta de l'iceberg de tota
una indústria del coneixement. Una indústria audiovisual que té múltiples agents i que
representa una sortida laboral no només per a artistes, sinó per a tot un conglomerat d'actors
que van des de l'entramat de l'ensenyament al de la tecnologia, la investigació, premsa i
editorials, venda i distribució, museus i institucions.
Ja que el vídeo és el producte, la creació d'aquesta plataforma que integri a tot el sector
facilitarà la visibilitat de tot el procés anterior, de tota la indústria, que com s'ha dit, està
composta per una multiplicitat d'agents. Una plataforma que potenciï una xarxa d'intercanvi i
activitat econòmica. A nivell simbòlic la ciutat que acull un esdeveniment així també recull
beneficis de capital simbòlic, imatge de ciutat oberta i desenvolupada, compromesa amb la
cultura i la tecnologia. Un esdeveniment així, entre la cultura urbana i l'oci, entre l'economia i
la creació.
-18 -
3.2.4. Vies de comercialització
Què està comprant qui compra un vídeo?
El principi bàsic de l'adquisició del vídeo és la distinció entre el suport tangible i els drets
de l'obra. Un DVD no és l'obra sinó el suport físic en el qual hi ha continguda una informació,
en aquest cas l'obra de videoart.
Les obres de videoart, com qualsevol altra creació audiovisual, estan protegides per la llei
de propietat intel·lectual. L'autor té uns drets d'explotació, que se subdivideixen en drets de
reproducció (poder fer còpies), de distribució (distribuir i posar en el mercat aquestes còpies),
de transformació i de comunicació pública (donar accés al públic sense que el públic tingui
una còpia en el moment de veure-la, és el cas de els passis de televisió, cinema o exposició).
El museu o col·leccionista privat que adquireix el suport en una edició numerada i limitada
el que adquireix és part dels drets d'explotació, concretament els drets de comunicació
pública o exhibició, regulats per contracte.
Tipus de comercialització:
A) El vídeo com un bé escàs.
El vídeo és un producte reproductible per la seva pròpia naturalesa. Amb la digitalització,
1
a més, el nombre de còpies que permet sense que hagi pèrdua per generació és il·limitada .
Malgrat aquest fet, la via de comercialització que més s'ha promogut en el nostre país és la
següent: un sistema de comercialització que, en la tradició de les Arts plàstiques, parteix de
la consideració del vídeo com un bé escàs, es produïxen edicions limitades i numerades i se'ls
dóna sortida a través del coleccionisme, tant públic com privat, per mitjà de les galeries d'Art.
L'eclosió de centres d'Art i museus d'Art contemporani en l'Estat espanyol ha afavorit
aquest tipus de sortida comercial del vídeo. Aquests centres estaven buits i calia dotar-los de
contingut. Les galeries d'Art que han venut fotografia, pintura o escultura intenten adaptar el
vídeo i la multimèdia a les seves estructures econòmiques, sent productes de comercialització
difícil i rarament adaptables a les estructures tradicionals del mercat artístic.
No obstant això, malgrat la contradicció que suposa la venda de l'obra reproductible com
una peça única, com si fos un objecte, aquesta pràctica incoherent segons la lògica del mitjà
es fa necessària per a la seva pròpia supervivència, ja que els costos de producció són molt
alts i les altres vies de comercialització estan poc desenvolupades en el nostre país. I el que
venen les galeries no és un objecte o peça única, sinó un suport amb una informació sobre la
qual el comprador adquireix certs drets d'explotació, de comunicació pública. L'artista
normalment es compromet per contracte a no treure edicions posteriors, ni més còpies. El
preu que el comprador paga per aquesta còpia limitada amb aquests drets depèn de la
cotització de l'artista i pot arribar a costar des de 1.000 euros d'un artista emergent als
50.000 euros d'un Bill Viola. A més hi ha formats, com les video instal·lacions, que en
aproximar-se el seu format a l'objectualitat, troben la via més natural de comercialització en
el circuit galerístic.
1
La pèrdua per generació és la pèrdua de qualitat d'imatge de la còpia respecte del màster, en els sistemes analògics. Els formats digitals permeten
la còpia amb una qualitat idèntica a la del màster.
-19 -
B) La distribució.
Existeix una segona opció més d'acord amb la naturalesa reproductible del vídeo: la
distribució. Gairebé des del mateix naixement del vídeo com a format, van aparéixer
organitzacions que es dediquen a aquest sistema de comercialització, i que solen ser
organitzacions sense ànim de lucre. Aquestes entitats són organismes que lloguen el vídeo
per a esdeveniments específics o venen una còpia per a arxiu o videoteca. No venen el suport
en si sinó una sèrie de drets per uns dies, un nombre determinat de passis o de consulta i
arxiu, i que es dediquen a un mercat diferent: l'àmbit educatiu, l'àmbit de la difusió (festivals,
col·lectives, mostres...) i l'àmbit de la conservació: arxiu o videoteca/mediateca.
També poden fer edicions múltiples per al consum privat, packs temàtics i algunes oferixen
altres serveis com laboratori, arxiu o exhibicions públiques dels seus fons. Representen a un
gran nombre d'artistes. La distribuïdora novaiorquesa Electronic Arts Intermix té un catàleg
de 135 artistes, de totes les èpoques de la Història del Vídeo, i l'espanyola Hamaca, inicativa
de la Associació d'artistes visuals de Catalunya, arrencarà la seva marxa amb un catàleg de
120 artistes.
C) Edició múltiple per a consum privat
Hi ha una tercera via de comercialització que és l'edició d'un nombre limitat però ampli de
vídeos per al mercat particular i destinats al consum privat, a través d'editorials i per mitjà de
comerços especialitzats o internet. Aquesta via està poc desenvolupada a Espanya però hi ha
exemples d'inicitatives editorials en el nostre país i poden trobar-se en llibreries
especialitzades vídeos destinats al consum privat. També es dóna el cas de revistes o diaris
espacialitzats que editen videoart. El comprador, igual que quan adquireix un CD de música o
un DVD de cinema, no adquireix llicència d'exhibició pública, el que adquireix és un arxiu de
dades reproductible per a ús recreatiu privat, per al seu consum particular.
Diversos agents consultats apunten a Internet com una de les vies futures de donar sortida
comercial/econòmica al videoart, via lògica, d'altra banda, per al net Art.
D)Gestió pel propi artista
En qualsevol cas, és a l'artista a qui correspon la decisió de per quina de les vies explota
econòmicament el seu treball: per mitjà de Galeries, de Distribuïdores o d'Editorials, o fins i
tot explotar la mateixa peça per galeria i per distribuïdora, doncs el que canvia són els drets
1
que s'adquireixen .
Però hi ha altra opció i és la gestió per part del propi artista dels drets de reproducció i
comunicació, lloguer de passis per a festivals, esdeveniments, o mostres. Aquesta via és molt
2
comuna, ja que més del 30% dels artistes no treballen amb galeries d'Art , a la ciutat de
3
Barcelona . Un 63% dels artistes venen les seves videocreacions sempre mitjançant
intermediari i aquest percentatge descendeix a un 44% en el cas d'obres multimèdia i netart. Això vol dir que hi ha un gran percentatge de treballs que s'estan venent sense
intermediació de galeries o distribuïdores. I un 50% dels artistes valoren la relació amb el
galerista com positiva o molt positiva. El 31% dels artistes que treballen amb vídeo no tenen
intermediari, percentatge que puja al 47% en el cas de multimèdia o net-art. Quant a
l'activitat econòmica en general dintre del sector de les Arts plàstiques només el 10% passa
per la galeria.
1
Com en Bill Viola, l'obra del qual es distribueix a través de distribuïdores, editorials i dues galeries.
Font consultada: "La situació dels artistes visuals a Catalunya", ARTImetria, 2002, p. 56. Disponible al web de l'AAVC www.aavc.net
3
A Lleida i Tarragona la proporció disminueix al 50%.
2
-20 -
3.2.5. Mercats, clients, consumidors i públics.
Existeix un públic i un consumidor de videoart i multimèdia. Es tracta d'un públic
especialitzat, majoritàriament jove i urbà. Representa nous estils de vida i línies de
pensament, d'alt nivell cultural, usuari habitual de tecnologia i internet.
Que el video interessa i es consumeix ho demostren institucions com la Fundació La Caixa.
La mediateca de Caixafórum ha donat servei des que va iniciar la seva marxa el 1994 a més
d'un milió d'usuaris. Exposicions de Caixafórum exclusivament dedicades al videoart com
Temps de Video, amb gairebé 113.000 visitants; o Pierrick Sorin, amb més de 51.000
visitants són bon exemple.
També el fet que un dels motors del Sónar sigui la seva programació de mostres de new
media Art, confirma l'interès d'un nombre elevat de públic. I no obstant això, existeix una
queixa habitual entre alguns segments del sector amb el tòpic sobre la falta de públic o
consumidors. Tal vegada perquè el consumidor cultural que normalment compra música i
cinema desconeix l'oferta comercial de productes de videoart i multimèdia, i això fa que
algunes de les maneres de comerciar amb videoart es vegin inviables a curt termini. I una
gran part de potencial públic no ho demanda perquè desconeix l'existència de les diferents
possibilitats de consum, gràcies a la imatge predominant - i no ajustada a la realitat - del
videoart com a bé escàs.
La solució es troba a totes les maneres de comercialització conegudes, de la mà de
l'educació i creació de públics, que genera un augment del consum i una demanda posterior
de totes les vies comercials del videoart. Hi hauran més consumidors privats, un augment de
la demanda de consum en arxius, mediateques i escoles i compra o lloguer de vídeo a través
de galeries, distribuïdores, comerços especialitzats.
Àmbits als quals es dirigeix la comercialització i difusió del videoart:
A) El circuit artístic. Coleccionisme i difusió
Coleccionisme
Qualsevol particular o entitat pública pot adquirir un vídeo amb uns drets limitats per la
compra. Si el que s'adquireix és un exemplar d'una edició limitada i numerada o un màster o
submaster, es tenen certs drets i obligacions sobre aquesta peça. Drets de comunicació
pública, en exposicions, mostres o projeccions. A més té l'obligació de mantenir-la, fer còpies
de seguretat i canviar-lo de format quan l'actual es quedi obsolet. Els clients del vídeo en
edició limitada són col·leccionistes que adquireixen a través de galeries o directament amb
l'artista, de vegades produint-li l'obra.
Col·leccionistes públics: museus i centres d'Art. Col·leccionistes privats: fundacions, bancs,
empreses, col·leccionistes particulars.
Difusió en mostres, festivals, exposicions, projeccions, retransmissions wireless. En
museus, centres culturals, centres cívics, associacions culturals. Existeixen un gran nombre
de festivals i mostres de video i multimèdia en el nostre país i a nivell internacional.
A través de crítics i comissaris independents, programadors de festivals i mostres,
directors de museus, col·leccionistes i els mateixos artistes i creadors. Aquí el que s'adquireix
són els drets de comunicació pública per a un esdeveniment, festival o activitat concreta, a
través de les distribuïdores, entitats de gestió o els propis artistes.
-21 -
B) L'àmbit domèstic
Qualsevol persona que adquireixi un vídeo d'edició múltiple adquireix una sèrie de drets
d'exhibició en l'àmbit domèstic. Se sol establir l'analogia amb els DVDs de pel·lícules de
cinema o els CDs de música, que qualsevol pot comprar encara que la seva exhibició ha de
quedar restringida a l'àmbit domèstic.
Poden existir fórmules de lloguer, per mitjà dels videoclubs especialitzats en cinema
d'autor; fórmules de pay per view en internet o televisió, o de compra en botigues de museu i
llibreries especialitzades com Laie, la Central, ICA Bookshop a Londres, les llibreries de
museus, cadenes com FNAC, Gresol, Amazon.com i similars.
C) L'àmbit educatiu, mediateques i arxius
Existeixen mediateques, arxius, i biblioteques, públiques i privades, amb col·lecció de
videoart i multimèdia, com la Mediateca de Caixafórum, Artium, Arxius de l'Observatori.
L'ensenyament secundari, superior i especialitzada: També en les escoles professionals
d'imatge i so, de cinema, de disseny i multimèdia.
Altres: associacions de docents i centres de recursos per a la formació, responsables
d'activitats extraescolares, vicerectorats d'extensió cultural i departaments d'activitats
culturals, per a la realització d'esdeveniments, o per a arxiu.
D) El circuit audiovisual
- Les televisions Públiques (estatals, locals i autonòmiques), privades i els canals temàtics
- Cinema i publicitat
E) Altres
En l'àmbit de la música el maridatge amb el vídeo és obvi, des dels videoclips als Vj's. A
les empreses de tecnologia i desenvolupadors de programari i programadors de videojocs,
webmasters i empreses de telefonia mòbil se'ls pot oferir continguts i tot un actiu
d'informació.
3.2.6. Funció d'una trobada internacional de videoart a Catalunya
La història d'altres iniciatives ferials en el context de Catalunya ha demostrat que la
fórmula ARCO, una fira generalista d'Artcontemporani, no pot quallar en aquest context.
L'aposta per l'especialització- el video- és una iniciativa de valor, té sentit i pertinència.
L'esdeveniment és una oportunitat per a desenvolupar una plataforma que impulsi, cohesioni,
visibilitzi i consolidi la indústria de les arts digitals.
Aconseguir ser punt de referència, cita anual, generar moviment econòmic, avançar cap a
la societat del coneixement. Convertir a Barcelona en el referent de les arts digitals i new
media oferint imatge de ciutat que aposta per la innovació i el desenvolupament, amb
projecció de futur. Un esdeveniment d'aquest tipus comporta a més un creixement de les
economies locals i regionals, en les quals entren altres actors econòmics i es mouen altres
fluxos en el sector serveis, el sector comercial local, ocupació hotelera, restauració, turisme i
oci.
-22 -
Un exemple en són els 90.000 visitants que té el Festival Sónar, dels quals gairebé la
meitat provenen de l'estranger, i passen una mitjana de 5 dies a la ciutat vitalitzant el comerç
proper, ocupant hotels, i aprofitant les ofertes culturals i d'oci de la ciutat. O la Ciutat de
Austin, EUA amb unes polítiques de suport específic a aquesta indústria, que en 2004 va
encarregar un informe sobre l'impacte econòmic de la indústria audiovisual en la ciutat.
L'estudi concloïa que la indústria ha reportat directament a l'economia de la ciutat un total de
450 milions de dòlars des de 1993. També calcula que aquesta indústria, amb una activitat
econòmica de 360 milions de dòlars anuals, ha aportat taxes i impostos per un valor de 1,3
milions a l'any i ha generat una mitjana de 3.500 llocs de treball anuals en la ciutat, de
1
manera directa o indirecta .
La ciutat que acull un esdeveniment així també recull beneficis de capital simbòlic, imatge
de ciutat oberta i desenvolupada, compromesa amb la cultura i la tecnologia. Un
esdeveniment així, entre la cultura urbana i l'oci, entre l'economia i la creació i difusió de
tendències, dóna prestigi i pàtina de modernitat. Si està ben dissenyat, l'esdeveniment
repercutirà sobre el fluxe comercial directe i sobre la qualitat del material presentat, cosa que
farà avançar el sector a nivell qualitatiu i quantitatiu.
També hauria de repercutir sobre l'augment de la producció, i sobre les oportunitats
laborals i professionals dels agents del sector. Un esdeveniment amb una bona convocatòria a
clients i consumidors, amb una voluntat real d'obrir mercats, aprofitaria la sinèrgia per a
convertir-se en una borsa d'ocupació més o menys formalitzada per a artistes i creadors,
editors, tècnics, il·luminadors, intermediaris, crítics i periodistes especialitzats, etc, provocant
oportunitats laborals.
Seria una magnífica oportunitat per a facilitar al propi sector i a sectors afins la possibilitat
de trobar professionals especialitzats. L'àmbit del cinema, de la televisió, del disseny, de la
publicitat, de l'ensenyament, de la comunicació... trobarien en l'esdeveniment una referència
per a fitxar professionals que moltes vegades no són fàcils de trobar. A més el treball en
audiovisual i multimèdia s'assembla al treball en aquests àmbits en molts aspectes, per l'ús
de la tecnologia i per l'estructura de treball en equip, col·laboracions i xarxes.
L'esdeveniment també ha de complir la necessitat de formació contínua per als
professionals, sobretot en un terreny tan connectat amb les noves tecnologies. Donar suport
la formació amb tallers d'ús de nou programari i tecnologia, o formació en gestió.
Impuls a l'I+D:
Aquest esdeveniment no ha de venir marcat només per la voluntat del negoci immediat o
la simple transacció econòmica, perquè tingui una veritable funció d'activador del mercat ha
de tenir una part molt important d'investigació i desenvolupament, un espai de reflexió, i de
debat sobre les pròpies formes de produir, distribuir i comercialitzar. Hi ha d'haver una part
de risc i noves propostes, s'ha de donar un territori d'experimentació de productes futuribles,
que entrin en contacte amb el públic i es provin projectes que encara que ara no siguin
comercializables, puguin ser-lo en un termini de temps.
J a q u e una gran part de la producció real en aquest moment no és directament
comercialitzable, ara per ara, encara que pugui ser-lo en un futur, cal assegurar l'espai per a
aquestes produccions.
Ajudes a la producció:
És important que en el marc d'aquest esdeveniment es donin ajudes a la producció, per a
artistes emergents i consolidats. Les ajudes a la producció són fonamentals per a un producte
1
Film & Visual Media in Austin, Texas Perspectives Inc. per encàrrec de la Ciutat d'Austin, 2004. L'informe es pot consultar a
http://www.ci.austin.tx.us/film/study.htm
-23 -
com el vídeo que normalment comporta uns costos de producció molt alts, d'uns equipaments
molt cars i d'un equip de persones. La producció reverteix en el mercat i sense una cosa no hi
ha altra.
En el terreny de la producció hi ha un desequilibri enorme en aquest sector, ja que són
insuficients els recursos públics dedicats, tant econòmics com infraestructurals. En algunes
ocasions els artistes tenen l'opció d'accedir a ajudes, centres de producció com Hangar o
encàrrecs de museus o institucions però normalment es dóna la situació que el mateix artista
corre amb totes les despeses a fons perdut, produeïx i finança l'obra sense cap tipus de
suport per part de qui després explotaran econòmicament aquesta obra, per tant es dóna una
situació que provoca inestabilitat en la producció i precarietat laboral.
Una proposta d'ajuda a la producció pot ser l'edició d'un DVD amb distribució real, la
producció d'una obra que s'exposarà en aquesta edició de l'esdeveniment, l'accés a
productores o serveis tècnics i equips d'alta qualitat, del cinema o la publicitat i, per
descomptat, honoraris a l'artista, dietes i desplaçaments.
Premis:
Han d'establir-se premis a obres ja produïdes que reconeguin un treball o la trajectòria
d'un artista. La creació d'aquests premis repercuteix a nivell simbòlic en el prestigi de
l'esdeveniment i en el de la marca que eventualment pugui patrocinar aquests premis i
1
ajudes .
El premi és un indicador de qualitat, genera expectativa i prestigi, i incentiva la
participació. Aquests premis han de ser decidits per un jurat independent i professional sobre
obres rebudes, bé per convocatòria oberta, bé a proposta d'un comitè d'experts, bé utilitzant
una fórmula mixta. Aquests premis i ajudes poden també servir de base per a la creació d'un
arxiu que patrimonialitzi l'obra exhibida i produïda en l'esdeveniment. Com s'ha explicat, hi
ha una gran part de creadors que no tenen intermediari. Se'ls ha de garantir un espai
mitjançant la convocatòria oberta.
1
A la fira d'Art contemporani Frieze, de Londres, hi ha un patrocinador privat, Cartier, que dóna diners a la producció d'obra. Aquest premi inclou
la presentació de l'obra a la fira, costos de producción, honoraris de l'artista, dietes i gastos de desplaçament, i tres mesos de residència a
Delfina Studios, que inclou l'allotjament.
-24 -
3.3. Producció: Hangar.
Els serveis per a la producció de video d'Hangar actuen en totes les fases del
desenvolupament de l'obra: preproducció, producció i postproducció.
3.3.1. Hangar, Productora de videocreació.
Els principals reptes a l’hora de donar suport a la producció en vídeo tenen a veure amb la
dinàmica de les contínues innovacions aparegudes al mercat, la gran varietat de formats de
diferents qualitats i l’alt preu d’equipaments, servei tècnic i honoraris de muntadors, preus en
consonància amb el mercat de les produccions televisives i publicitàries, sovint fora de l’abast
dels artistes.
Apartat especial mereix la problemàtica d'accés a platós professionals. En l'àmbit
publicitari els espais disponibles en l'àrea de Barcelona són escassos, i aixó és per als qui s'ho
poden pagar. Els artistes han de competir, doncs, amb productores de publicitat, cinema i TV,
no només en PREUS sinó també en DISPONIBILITAT. Si fa uns anys aquesta manca d'espais
es donava sobretot a l'hivern, concentrant-se a l'estiu les produccions en exteriors, la
tendència del sector és a que la demanda es mantingui DURANT TOT L'ANY, a mida que
l'àrea de Barcelona esdevé un espai actiu i atractiu per les productores, que simultanejen
l'enregistrament en exteriors amb l'enregistrament en platós.
I. Preproducció
I.I. Localitzacions.
A) Objectiu
Els artistes han de poder consultar una base de dades amb fotografies d’espais, paratges i
edificis. Han de poder, també, delegar la tasca de cerca de localitzacions en mans de
persones dedicades a això exclusivament.
B) Experiència acumulada
Hem col·laborat amb Barcelona Plató. Sovint, aquesta opció no és la més adient, ja que
per aquesta via només trobem les opcions més evidents.
C) Actuacions, infraestructures i serveis necessaris
Cal un servei similar al que dóna Barcelona Plató Film Comission però que operi a tot
Catalunya. Aquesta oficina pot ajudar els artistes a trobar localitzacions per als seus projectes
i fer gestions per aconseguir els permisos. Principalment, consisteix a una base de dades
d’espais, paratges, edificis, etc. Centralitzat en una oficina amb persones que puguin
encarregar-se de manera personalitzada de les localitzacions de diferents projectes al mateix
temps.
-25 -
I.II. Coordinació i tutoria de projectes
A) Objectiu
En el cas de les primeres produccions d’un artista, caldrà que un expert/a faci un planning
de la producció del projecte juntament amb l’artista, per definir-ne la llista de necessitats.
Anomenem aquest suport tutoria de projectes. En el cas de projectes grans, és imprescindible
una cita prèvia amb l’artista per definir quines necessitats queden cobertes pels serveis
d’Hangar i quines no. Periòdicament, la informació recollida a través de les converses amb els
artistes serveix per plantejar la necessitat de nous serveis o la modificació dels ja existents.
El/la coordinador/a de producció és la persona que està al corrent de totes les
necessitats del projecte i realitza les gestions necessàries per a la producció. Des de
contractar el càtering fins que el tècnic de so arribi a l’hora.
Algunes tasques que cal coordinar:
§
Negociació de dates amb tots els membres de l’equip.
§
Lloguer i reserves de materials necessaris i transports.
§
Coordinació de les persones de l’equip, temps d’arribada i sortida de persones i
serveis.
§
Planificació del rodatge, juntament amb l’artista.
§
Assistent de producció.
A més a més, i això és molt important, el/la coordinador/a des de la seva posició p o t
aconseguir altres col·laboracions, cessió de materials, participació en la producció per part
d’altres institucions, especialment per a cada projecte. Aquestes relacions poden passar de
ser puntuals a estables.
Des de l'any 2000 Hangar realitza tasques de tutoria i coordinació de projectes,
especialment en aquells treballs que han estat seleccionats per la Comissió de Programes o
aquells que han participat en una activitat programada per Hangar.
Cal sistematitzar aquest servei i professionalitzar-lo.
I.III. Càsting.
A) Objectiu
En alguns projectes es fa necessària la participació d’actors i actrius professionals. L’artista
necessita una infraestructura que el permeti seleccionar les persones adients.
Hangar ha col·laborat amb l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, que compten a
més a més amb una base de dades online d’actors. També es mantenen contactes amb
escoles de teatre, tot i que la pròpia estructura de l’escola, la seva dinàmica interna, en
ocasions fa que resulti difícil poder cercar entre els estudiants les persones idònies,
-26 -
especialment en èpoques d’exàmens, presentacions de treballs, etc. El fet que els arribin
nombroses sol·licituds d’actors que treballin gratuïtament o semigratuïta fa que de seguida
ens derivin cap a taulells d’anuncis i altres sistemes preestablerts d’escàs ressò.
En altres casos, la coordinació del projecte ha arribat a acords puntuals amb actors que es
van avenir a rebaixar el seu catxé per treballar en projectes experimentals i independents.
Cal treballar més en la línia de les col·laboracions amb escoles d'acotrs per aconseguir la
implicació de part del professorat en la selecció dels alumnes, en contactar-los i proposar-los
participar. Algunes escoles ja s'han mostrat interessades. En alguns casos, es pot arribar a un
acord d'intercanvi de serveis: els actors sovint necessiten accés a un plató per a la
realització de sessions fotogràfiques que els permeten construir-se el seu book.
II. Producció
II.I Espais d’enregistrament.
A) Objectius
A Catalunya hi ha una gran mancança en platós que fa que, a banda de ser molt cars, costi
aconseguir-los en les dates que els artistes els necessitem si no és amb molt de temps
d’antelació.
Els artistes haurien de poder accedir a platós professionals a preus assequibles. Aquests
platós serien dedicats a la videocreació i només s'ocuparien de produccions comercials de
manera secundària i com a font d'ingresos a reinvertir en producció artística.
B) Descripció de les necessitats
Podem fer un mapa global de les necessitats d'espais d'enregistrament entre els video
artistes de la següent manera:
§
Produccions de caràcter performàtic. Tenen arrel en les primeres experiències de la
videocreació dels anys 60 i 70 (exemple: els treballs de Bruce Naumann d'aquesta època).
Necessiten un espai reduït i sovint el plànol que utilitzen és general sobre una persona o
grup de persones.
§
Produccions contemporànies fruit de la 'democratització de l'accés als mitjans tecnològics'.
Es tracta de produccions de baix pressupost, sovint també amb un caràcter performàtic i
sovint enregistrades en exteriors.
§
Videocreació contemporània. Es tracta d'aquells treballs que es mouen en una línia difosa
entre la videocreació, la ficció tradicional, el cinema experimental...Podem citar alguns
noms de l'àmbit català i espanyol com són Pep Duran, Joan Morey, Mabel Palacín, Jordi
Colomer, Sergio Prego, Adrià Julià... Produccions com aquestes solen necessitar l'accés a
un plató professional com el que describim a l'apartat D.
Evidentment, les fronteres entre aquestes categories són prou líquides com per que els
projectes concrets es puguin classificar-se dins de dos o tres, o fins i tot cap.
-27 -
C) Experiència acumulada
Hangar compta des del seu inici amb un plató. La Sala polivalent, un espai de 200 m2
adjacent al plató, tot i no estar condicionat per a aquest ús, també s’ha utilitzat com a plató
en nombroses ocasions, degut a la gran demanda d'espais d'enregistrament.
Principals handicaps dels espais d'enregistrament d'Hangar:
§
La falta de condicionament acústic.
§
L'alçada del sostre, massa baix.
§
Les condicions lumíniques.
§
Les columnes que subdivideixen els espais.
§
La falta de condicionament elèctric
§
L’ús polivalent dels espais fa que sovint no es trobin en condicions de ser utilitzats
immediatament com a plató, sinó plens de mobiliari, obres d'artistes, etc. A més a més
els dos espais són lloc de pas cap a altres espais del centre, que solen acollir col·lectius
que treballen en residència. Cada cop que hi ha un rodatge hem de canviar la manera
com aquestes persones accedeixen als seus espais, i demanar-los que no facin gens de
soroll.
Es tracta d'uns espais que ja han acomplert la seva funció com a platós, permetent que
molts treballs primerencs es realitzessin, (en aquest sentit han tingut un paper
importantíssim en la història de la videocreació a Catalunya), però ara la gran demanda- en
nombre i en qualitat- ens fa pensar que ha arribat el moment de fer un pas endavant.
D) Actuacions, infraestructures i serveis necessaris
Cal un plató quadrat de 500 m2 sense columnes ni pilars i de parets fosques amb consola
d’il·luminació computeritzada (veure Detall tècnic del Pla d'usos per una descripció completa).
L’accés a aquests espais es prèvia reserva, segons la disponibilitat, i el lloguer a preus
molt econòmics. Es prioritzaran els projectes de qualitat seleccionats per la Comissió de
Programes d'Hangar.
El plató pot ser una font importantíssima de:
§
Ingressos. Quan estigui lliure es pot llogar per produccions comercials, que continuen
mancades d'espais.
§
Intercanvi de serveis. Amb actors, com hem explicat, però també amb fotògrafs
professionals, directors de fotografia, petites productores, etc.
§
Col·laboracions. Amb el món professional del cinema i la publicitat i l'ensenyament
universitari. Els podrem oferir accés al plató a canvi de la seva implicació en projectes
artístics. Aquestes col·laboracions sempre persegueixen el mateix objectiu: que les
produccions de videocreació realitzades a Catalunya disposin dels mitjans necessaris per
realitzarse amb bona qualitat.
-28 -
II.II. Production crew.
Una part important de la producció de videocreació contemporània necessita treballar amb
equips de persones similars als equips de producció cinematrogràfics. Les dificultats aquí
estan en el pressupost per als honoraris, en la coordinació d'equips i en la formació
dels artistes per tal que puguin dirigir aquests equips professionals.
A) Objectius
Equip bàsic necessari:
§
Tècnics d’il·luminació
§
Tècnics de càmera.
§
Directors de fotografia.
§
Tècnic de so.
§
Elèctrics.
§
Fusters.
§
Directors artístics.
§
Perruquers i estilistes
El juliol del 2003 es va fer una reunió amb artistes que treballen en vídeo on vàrem
plantejar una sèrie de qüestions a discutir per tal de conèixer, de primera mà, les principals
necessitats de la producció en vídeo. Algunes de les actuacions que es van emprendre a partir
d’aquesta data eren una resposta a les conclusions d’aquesta reunió.
Vàrem iniciar una sèrie de contactes amb els professionals que semblava eren més
necessaris per als artistes: en especial, tècnics d’il·luminació, directors de fotografia i tècnics
de so. En Marc Gonzalo, tècnic d’il·luminació, ha estat col·laborant amb nosaltres des de
llavors. Es van iniciar altres contactes amb més tècnics. Pel que fa al tractament de so, vàrem
doncs iniciar una recerca de quins estudis d’enregistrament de so i postproducció de so
s’avindrien a treballar amb nosaltres, és a dir, a que els dirigíssim els projectes artístics a
canvi d'un preu assequible.
Altres col·laboracions iniciades han estat amb la perruqueria AKA (perruqueria i estilisme),
la gent de Estudio Casero (postproducció), Anna Ferrer i Noemi Jariod (fotografia i making
of), Agustín Caja (tractament de so), etc
Caldria comptar amb una sèrie de persones fixes que podrien treballar en alguns projectes
i assessorar en altres. També és imprescindible comptar amb una sèrie de professionals
externs, que col·laborin a través d’acords, per tal de poder oferir als artistes els seus books i
que aquests triïn amb qui volen treballar.
-29 -
II.III. Equipament de producció.
El lloguer de material per a la producció és imprescindible, i no obstant el seu preu
condiciona moltes vegades el resultat final de l'obra, quan l'artista opta per treballar amb
equipaments més econòmics.
A) Objectius
Els artistes haurien de poder triar el material amb què treballen segons la necessitat de la
producció que han de realitzar, i no trobarse amb una única opció disponible.
Pel que fa al lloguer de material, Hangar té un compte obert amb Ovide, que no ens fa
descompte però sí possibilita que un artista pugui llogar material a aquesta empresa, que no
els ho llogaria mai a títol individual.
Hangar va tancar un acord amb Amalgama, empresa especialitzada en material
d’il·luminació, per tal que fessin un descompte del 50% per a totes les produccions fetes a
Hangar. Recentment, amb la mudança d’Amalgama cap a Esplugues, estem girant els ulls
vers altres empreses que treballin al barri. Resulta pràctic que l’empresa estigui a prop a
l’hora d’anar a buscar el material.
§
Càmeres de diferents formats: DvCam, miniDv, HdCam, Hdv. Caldria tenir diferents
càmeres del mateix model per poder treballar en multicàmera.
§
Focus bàsics: tungstè, HMI, etc.
§
Un parell de pantalles de fluorescents.
§
Banderoles i suports.
§
Micròfons de diferents tipus (direccionals, ambientals), amb diferents suports (girafa,
trípode)
§
Trípodes professionals.
§
Dollies i travelling
§
Adaptadors de corrent i allargadors d’alta potència.
§
Equipament per al visionat del material enregistrat in situ: un monitor professional i
cables per a les diferents càmeres.
§
Accés als lloguers de material d’il·luminació i altres equipaments de rodatge en
empreses especialitzades, a preus molt assequibles.
-30 -
III. Postproducció
III.I. Autoedició. Do it yourself but...
L’abaratiment de les màquines d’enregistrament i d’edició i sobretot la gran flexibilitat dels
darrers ordinadors personals i portàtils ha fet que molts artistes siguin propietaris dels seus
propis equips d’autoedició, que a un nivell bàsic, els permet treballar amb total flexibilitat, en
qualsevol moment que ho necessitin, en qualsevol lloc i amb llibertat per experimentar, fer i
desfer.
Molts treballs en vídeo són nascuts d’aquests tipus d’infraestructures ‘casolanes’ i sovint
reflecteixen una actitud desinhibida vers el vídeo, directa, en ocasions gamberra, nascuda de
la cultura del vídeo afeccionat i filla de la democratització de l'accés als mitjans tècnics. En
altres ocasions, l’artista no busca aquesta estètica però s’hi troba quan intenta produir els
seus treballs amb els seus propis equips de manera econòmica.
Finalment, trobem el cas dels artistes que poden editar-se els seus propis vídeos però no
tenen un ordinador on fer-ho.
El format estàndard ara mateix per aquest tipus de produccions és el miniDv.
A)Descripció de les necessitats
Quan hi ha una intencionalitat clara de treballar en aquest horitzó de producció l’artista sol
necessitar:
§
Un ordinador per editar. Alguns necessiten un Mac, per ser la màquina a la que
estan habituats, altres un Pc. La màquina ha de ser capaç de capturar vídeo, tenir
una bona tarja gràfica, suficient espai al disc dur per emmagatzemar moltes hores
de vídeo, tenir 2 processadors, gravadora de DVD, etc. Contínuament apareixen al
mercat noves màquines amb millors prestacions (ara ja són de 64b).
§
El software apropiat. Els més utilitzats són Final Cut i Premiere. També cal el
software necessari per realitzar les autories de DVD.
§
Una càmera o magnetoscopi on descarregar el vídeo un cop editat. Sovint els i les
artistes que editen els seus propis treballs tenen una càmera, però aquesta sol ser
de gamma econòmica i no té opció d’entrada per descarregar-hi el màster.
§
Accés a cursos de formació específics en els principals programes d’edició i
postproducció: première, final cut, after effects, etc. Quan parlem amb els artistes
que editen els seus propis treballs, sovint expliquen que han hagut d’aprendre per
si sols i troben que tenen mancances, o bé que han hagut de pagar un preu
astronòmic per un curs a una escola privada.
§
Assessorament tècnic i servei tipus ‘hotline’ per a urgències. Sovint ens arriben
consultes molt específiques de persones que, mentre intentaven editar-se ells
mateixos un treball, s’han trobat amb dificultats tècniques inesperades que no
saben resoldre i tampoc saben on acudir.
L’assessorament difícilment el podria realitzar una sola persona, ja que les consultes que
-31 -
arriben són sobre plataformes, programes i hardware diferents. El més pràctic és comptar
amb un equip de persones.
Quan s’opta per l’autoedició com a opció econòmica pot passar que:
§
A més a més de les necessitats llistades més amunt, l’artista el que necessita en
realitat són els serveis d’un tècnic especialista que, de manera igualment
econòmica, pugui realitzar la feina de manera professional. Una opció és que
l’artista faci una preedició en brut: d’aquesta manera el temps d’edició amb el
tècnic es redueix al mínim, conseqüentment el preu també i el resultat final és
idoni.
§
L’artista és un bon tècnic d’edició, però no vol treballar amb un format miniDv sinó
que té el material en brut en un altre format superior. Ell/a mateix/a pot editar-se
el vídeo i crear un Offline i el que necessita desprès és acudir a una sala d’edició
professional en el format final (betacam digital, HdCam, etc).
§
L’artista prefereix l’accés mitjançant un lloguer a 1 de les estacions d’edició
professional d’Hangar (veure més avall). Dirigit només a persones que tinguin els
coneixements necessaris (alguns cops els artistes prefereixen editar amb un
amic/ga tècnic, opció també més econòmica).
§
Actualment Hangar posa a la disposició dels artistes amb coneixements d’edició un
ordinador Mac amb entrada firewire i la càmera d’Hangar per volcar i descarregar el
material.
§
L’any 2000 es va realitzar un curs de producció de vídeo, en la línia de cursos curts
d’Hangar, d’una setmana.
§
Hangar ha mantingut una estreta relació amb totes les persones que al llarg del
temps han col·laborat amb el centre en matèria de vídeo (becaris, tècnics
professionals, petites productores...)i això ens ha permès dirigir moltes consultes
de caràcter tècnic que ens arribaven a professionals que poguessin ajudar els
artistes.
§
Gràcies a aquests col·laboradors i becaris, hem pogut oferir als artistes els serveis
d’edició i postproducció de tècnics especialitzats, a diferents preus però sempre en
línia econòmica.
§
En el cas d’artistes que necessiten treballar amb formats més professionals, Hangar
ha realitzat gestions per tal d’aconseguir de productores de Barcelona (Infinia,
Videolab, Iguana, etc) uns preus especials per als artistes.
III.II. Edició i postproducció amb tècnics especialistes.
En molts casos l’artista necessita treballar amb un tècnic especialitzat i a una màquina el
més professional possible.
A) Descripció de les necessitats
En ocasions l’artista necessita un tècnic que simplement s’atengui a les seves ordres i faci
la feina ràpidament. En altres ocasions, no obstant, l’artista necessita un cert feedback de la
-32 -
part del tècnic, que també ha de participar de l’edició. El ritme de treball pot variar segons la
persona, i si per a uns artistes la rapidesa a l’hora de treballar és positiva i necessària, a uns
altres els/les atabala i no els deixa el temps suficient per anar ‘païnt’ el procés d’edició.
Caldria comptar amb especialistes en els principals programes de postproducció (aftereffects,
combustion, etc). En definitiva, són necessaris al menys 4 tècnics d’edició amb un perfil
diferenciat.
La sala d’edició de vídeo d’Hangar compta amb una estació G5 amb tarjeta capturadora
analògica, magnetoscopi DvCam-miniDv, monitor professional de video i 2 monitors
d'ordinador.
Durant uns anys, el tècnic amb qui els artistes treballaven era un/a becari/a de l’escola
IDEP. Això abaratia molt el servei, però comportava greus inconvenients: cada 6 mesos calia
renovar el becari, cosa que suposava un nou període d’aprenentatge. Afortunadament,
durant tot aquest temps hem comptat, en el paper d’assessors i persones implicades amb el
servei de vídeo d’Hangar, amb en Jonathan Díez i en Roberto Martín. Ells s’ocupaven
d’ensenyar els becaris, resoldre els seus dubtes, solucionar problemes tècnics, etc.
Hem intentat sempre assessorar l’artista sobre quins formats els convenen més per al seu
pressupost, aconsellant-los un tècnic o un altre segons la manera de treballar.
§
Una sala d’edició completa i professional que pugui treballar en els formats miniDv,
DvCam, HDv, Betacam Digital i HdCam. Caldrà veure l’evolució del mercat per
saber quins formats en alta resolució s’imposen com a estàndards. Ara mateix cada
casa fa la seva aposta i tampoc cal que un centre de producció treballi amb tots els
formats.
§
Caldria tenir al menys 4 estacions d’edició completes. Els monitors de les estacions
d’edició han de ser professionals (Sony fabrica els millors) i cada estació ha de
comptar amb 1 monitor de vídeo i 1 o 2 monitors d’ordinador. Cada màquina va
equipada amb el software corresponent.
§
1 sala per realitzar proves i monitorització al tamany real de la projecció final de
l'obra i amb monitors de qualitat per al so. La sala està dotada amb pantalla,
projector de vídeo, dvd i cadires.
§
També és necessari comptar amb una multicopiadora de DVD.
§
Documentació sobre la labor d’edició. Des d’un model de full de visionat fins a
llibres especialitzats en edició, realització, etc. Cal pensar en els artistes que editen
els seus primers treballs i també en els que volen aprofundir els seus coneixements.
§
La sala d’edició de vídeo i el medialab han de ser dos serveis complementaris i
complementats, de manera que es pugui treballar també en animacions digitals,
3d, etc.
-33 -
III.III. Relacions amb les productores de vídeo de la ciutat.
Encara que Hangar comptés amb un servei de vídeo completament equipat i amb el
personal adequat, tot i així seria necessari mantenir la relació amb diferents agents de la
ciutat que treballen en vídeo, especialment amb els centres de formació i les
productores.
§
Centres de formació. L’experiència de la relació amb IDEP ens diu que sempre és
interessant per a un centre de producció establir col·laboracions amb els lloc de
formació dels futurs tècnics professionals: és una manera de conèixer i ajudar a
persones molt vàlides que desprès faran la seva carrera en el món del vídeo i que,
gràcies a aquesta relació iniciada en els moments de formació, mantindran un
lligam amb Hangar.
§
Productores. Es difícil que un centre de producció que treballa en el marc d’una
entitat sense ànim de lucre pugui seguir el ritme d’actualització d’equipaments i
tècnics que caracteritza una productora professional. És per això que cal establir
relacions amb aquestes productores per tal que obrin les seves portes als projectes
artístics. Segons la nostra experiència, està clar que els professionals d’aquestes
empreses reben un estímul de les propostes arriscades dels artistes fora del treball
monòton que sovint suposa la producció per a televisió o publicitat. Els projectes
que els artistes plantegen tenen el suficient atractiu com per implicar a persones
alienes al món artístic, pel que en alguns casos és extremadament fàcil aconseguir
col·laboracions especials per a determinats projectes.
IV. So, doblatges, músiques
Molts artistes que habitualment treballen amb vídeo estan d’acord que el so és el gran
oblidat, el darrer de la cua, quan es planifica un projecte en vídeo. D’una banda, hi ha una
mancança en les infraestructures que l’artista té al seu abast. De l’altra, sovint quan es tracta
d’amortir el pressupost es prefereix invertir més diners en, posem per cas, lloguer de
vestuari, que no en un tècnic de so. El resultat d’aquesta manera de treballar no salta a la
vista, però sí juga en contra del projecte.
A) Objectius
§
D’entrada, els platós han d’estar condicionats acústicament per tal de tenir la millor
entrada de so en estudi.
§
Cal que un tècnic de so formi part de l’equip de producció des del principi.
§
Cal tenir accés al material de producció necessari a preus assequibles.
§
Hem de poder oferir als artistes l'accés a sales d'enregistrament professionals i a
les eines de postproducció d'àudio.
-34 -
A banda de les relacions habituals amb les empreses de lloguer de material, donat que els
micros que ara mateix té Hangar són limitats (en concret, un micro de corbata i un micro
semicanon), Hangar ha cercat recentment un acord amb una institució que tingui la
infraestructura que necessitem i es presti a fer un preu especial per als artistes. En concret,
les converses estan sent amb les escoles La Salle. Idep té un equipament similar a La Salle
però el seu estudi d’enregistrament és poc professional. Per contra, La Salle acaba d’obrir les
noves instal·lacions amb 3 estudis d’enregistrament diferents, perfectament condicionats, i
una sala de postproducció professional.
Altres contactes han estat amb professionals que, a títol particular, han volgut col·laborar
en projectes puntuals, cedint el seu equipament a un preu assequible.
Producció:
§ Hem de tenir previstos diferents micròfons i accessoris bàsics per enregistrar el so
en plató, com un de girafa, micro canon i semicanon, micros de corbata, micros
inalàmbrics de diferents sistemes (per a les diferents càmeres), etc. Aquests
accessoris haurien d’estar disponibles per llogar-los independentment de on
s’utilitzin.
§ Acords amb empreses de lloguer de material d’enregistrament per tal que rebaixin
els preus als artistes.
Postproducció:
§
Cada cop es fa més evident que necessitem tenir accés obert i flexible a una sala
d'enregistrament professional. Aquesta sala es composa de:
§
Sala d'enregistrament. Espai d'uns 30 m2, insonoritzat perfectament. Sonoritzat
com a sala d'enregistrament. Equipat amb micros i material bàsic.
§
Sala de control. Amb finestra insonoritzada per tenir control visual de la sala
d'enregistrament. Aquí se situen els equipaments que realitzen l'enregistrament.
§
Sala de postproducció d'àudio i de monitorització del so. Sala equipada amb les
màquines de postproducció (protools, etc) però també amb uns altaveus molt
professionals. La sala estarà condicionada acústicament per tal de que els artistes
hi portin els seus sons només per escoltar-los en condicions òptimes. Molts artistes
enregistren i editen els seus sons amb equips domèstics, però sempre arriba el
moment que necessiten poder-los monitoritzar.
-35 -
4. Formació1
Una de les prinpipals demandes entre la comunitat artística és la formació. En aquest
apartat definim les línies d'acció per l'elaboració del programa de formació contínua per
artistes visuals.
Aquesta programació es basa en les conclusions extretes a partir dels següents processos
de treball:
§
§
§
Debats i enquestes realitzades en el context de repensar Hangar durant l'any 2005
com a centre de producció dels artistes visuals pels pròxims anys en relació als
canvis introduïts els últims anys.
Prospecció de la demanda formativa amb artistes joves i professionals.
Anàlisi de l'oferta formativa actual en el camp temàtic de les Arts Visuals i reunions
amb agents especialitzats en cadascuna de les àrees de formació estipulades.
Per identificar la demanda formativa s'han organitzat dos sessions de treball, l'una amb
joves creadors i comissaris, l'altra amb artistes i altres agents professionals de l'art, que
desenvolupen paral·lelament tasques docents dintre del context de la formació universitària.
El perfil de convocats a la primera sessió de treball, joves que inicien la seva carrera
professional, correspon al perfil majoritari de potencials usuaris del suport de formació
contínua, per ser el més nombrós i el major demandant d'orientació professional. De la sessió
de treball es van destacar demandes de formació, en gran part derivades de la gran distància
existent entre la formació institucional i la pràctica laboral, sobre aspectes relacionats amb el
dia a dia de la professió, sobre el funcionament del teixit laboral del sector i dels agents que
el conformen.
En la sessió de treball amb agents del sector i docents es van confirmar les demandes dels
joves artistes, moltes d'elles també extensibles a perfils més consolidats. D'altra banda, es
van analitzar aquells aspectes deficitaris de la praxis professional sobre els que s'ha d'incidir
en les accions de formació contínua i es van fer propostes per a fomentar la investigació i el
desenvolupament del sector desde la formació. Des de la seva especialització, cadascun dels
convidats va aportar propostes operatives per als diferents cursos i mòduls de formació.
També es van iniciar les converses sobre acords de col·laboració amb Universitats, en concret
amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Els participants en aquesta
sessió de treball redactaran individualment informes per explicitar el seu punt de vista i les
seves propostes.
Per a l'anàlisi de l'oferta actual de formació en el camp de les Arts Visuals s'ha recopilat
informació sobre els cursos, seminaris, workshops, postgraus i màsters oferts per
universitats, escoles universitàries, museus i centres d'Artdurant els darrers. S'han analitzat
els programes i el continguts amb objectiu de comprendre la línia de treball de cada oferent i
identificar els buits existents.
1
Extracte de l’informe i projecte d’actuació elaborat per Xavier Carbonell per encàrrec de CIDEA (AAVC).
-36 -
Les reunions individualitzades amb agents professionals tenen per objectiu concretar en els
aspectes tècnics, i definir, desde l'especialització dels interlocutors, els continguts específics
de les accions formatives. En aquesta fase del treball, actualment en procés, s'han organitzat
i programat reunions amb especialistes segons cada una de les àrees que s'han definit per
desenvolupar el pla de formació contínua.
4.1. Àrea fiscal i econòmica
La irregularitat en els ingressos i les despeses, sumada a la precarietat en el sector de les
Arts Visuals fa necessària la gestió eficaç dels recursos econòmics. Tot i que l'autònom i
l'autogestió fiscal és el model predominant en el sector, s'ha detectat una mancança
important d'informació i coneixements per gestionar temes fiscals i econòmics que permetin a
l'artista normalitzar-se professionalment.
4.1.1. Gestió fiscal i econòmica de la pràctica artística.
Objectiu
Dotar de coneixements i d’eines a l’artista visual per a la gestió eficaç dels àmbits fiscals i
econòmics de la seva pràctica laboral. A partir d’una segona fase en una s’introduiran temes
més amplis d’autoempresa.
Continguts del curs
Explicació de les principals solucions fiscals adaptades a les característiques econòmiques i
fiscals del sector, així com al marc específic de la seva producció. Anàlisi de models i de
casos. Eines per a l’autoaprenentatge i l’actualització del marc legislatiu.
Gestió per a autònoms: base de cotitzacions, subvencions, baixes, etc.
IAE. Epígrafs, elecció i repercussions.
Altres fórmules fiscals: societats, cooperatives, associacions
Facturació: Models de facturació, IVA, IRPF.
Seguretat Social.
Obligacions tributàries.
Fonts d’informació per a l’actualització dels canvis legislatius.
Gestió econòmica. Nocions i eines bàsiques de comptabilitat per a artistes.
Morfologia del curs
Sessions temàtiques dirigides.
Aportació i anàlisi de documents i casos. Exercissis pràctics.
-37 -
Perfil dels professors
Gestors, economistes i advocats amb experiència en el treball amb el sector de l’art
contemporani; Brun i Guiu Advocats.
Suport online
Web informativa:
Base de dades d’informació i recursos per als tràmits fiscals.
Publicació dels exemples i dels models d’estudi del curs.
Assessorament online:
Sessions de tutorització concertades. Es desenvoluparan en posterioritat al curs.
4.2. Àrea Jurídica
Fins a l'actualitat, no s'havia establert un marc legal específic del sector de les Arts Visuals,
i just ara s'està treballant per a consensuar i establir un marc de Responsabilitat Social
Corporativa ,o Bones Pràctiques, en el sector de les Arts Visuals. Per altra banda, la legislació
jurídica existent és poc eficient. L'àrea jurídica del programa de formació pretén informar del
marc jurídic actual i donar a conèixer els codis de bones pràctiques.
4.2.1. Bones pràctiques. Drets i deures de l’artista visual.
Objectiu
Identificar els marcs legals del conjunt de l’activitat del sector. Conèixer els treballs, les
actualitzacions i els debats que s’estan produint a l’entorn de l’àmbit jurídic del sector de
l’art.
Continguts del curs
§
§
§
§
§
§
§
§
Plànol general del context local i estatal.
Presentació dels diferents treballs que s’estan produint en el context local. Models i
referents internacionals. Models consensuats i debats actius.
Codis de relacions i models de contractació entre l’artista i el centre d’art .
Codi de relacions i models de contractació entre l’artista i la galeria
Drets d’autor (amb la col.laboració de la Fundación Arte y Derecho); models de
drets d’autor i de propietat intel·lectual.
Relacions contractuals amb altres agents i col·laboradors.
Coneixements de codis de relacions i models contractuals a altres països.
Desenvolupament de models contractuals específics (vídeo, mediador independent i
artista o altres)
-38 -
Morfologia del curs
Presentacions, ponències i debats.
Aportació de documents i anàlisi de casos.
Perfil dels professors i convidats
Juristes i especialistes en l’àmbit jurídic de l’art.
Artistes, gestors culturals, galeristes, representants d’associacions de professionals de
l’art.
Suport online
Web informativa de Bones Pràctiques.
Publicació d’un directori d’informació i base de dades: entitats, associacions, treballs.
Publicació dels models, codis i documents.
Sessions d’assessorament concertades. Es desenvoluparan en posterioritat al curs.
Creació d’un fòrum de debat actiu.
4.3. Àrea professional
La capacitació professional de l'artista visual passa per dominar molts processos diferents;
que van desde a la preproducció fins a la la difusió. L'àrea professional té per objectiu oferir
eines i actualitzacions per a cadascun d'aquest processos.
4.3.1. Comunicació i presentació de la trajectòria professional
artística.
Objectiu
Donar suport metodològic i processual al la fase de presentació i de comunicació dels
treballs i de la trajectòria professional.
Continguts del curs
§
§
§
§
§
Elaboració de dossiers.
Comunicació gràfica dels treballs.
Showreels audiovisuals DVD.
Presentació dels treballs a la red.
Elaboració de CV.
-39 -
§
§
§
§
§
§
§
§
Elaboració de notes de premsa i dossiers de premsa.
Comunicació amb agents professionals: El comissari, el crític, el periodista, el
conservador de museu, i altres agents interns i externs.
Presentacions orals del treball i conferències ( Speech-trainning amb professionals)
Morfologia del curs
Cursos específics.
Anàlisi d’exemples.
Presentacions i ponències dels convidats.
Perfil dels professors i dels convidats
Artistes amb experiència destacada.
Especialistes en comunicació oral, periodística, gràfica i audiovisual.
Convidats; Agents professionals; Comissaris, crítics, conservadors, gestors culturals.
Suport online
Web informativa.
Publicació d’exemples i bibliografies.
Directori i base de dades de revistes especialitzades, de divulgació i en general de premsa
escrita i televisiva.
Sessions d’assessorament concertades. Es desenvoluparan en posterioritat al curs
4.3.2. Preproducció i producció dels processos artístics
Objectiu
Oferir suport metodològic i processual a les fases de preproducció i producció dels
projectes. Aportar, mitjançant la transmissió d’experiències metodològiques internes o
externes al sector, suport orientatiu per a la gestió productiva dels projectes.
Continguts del curs
§
§
§
§
§
§
Tipologies de subvencions i concursos. Locals, nacionals i europees. Tipus de
finançaments a projectes ; totals o parcials. Ajuts i subvencions intersectorials.
Recerca i vies de finançament privat dels projectes.
Preparació dels projectes. Dossiers tècnics.
Configuració i direcció d’equips humans.
Proveïdors i equips tècnics.
Estimacions pressupostaries en les fases de preproducció i de producció.
-40 -
Morfologia del curs
Cursos específics
Anàlisi d’exemples.
Presentacions i ponències dels convidats
Taules rodones.
Perfil dels professors i dels convidats
§
§
§
§
§
Artistes.
Representants de centres de producció d’art.
Agents professionals d’altres sectors especialitzats en els processos de producció:
productors cinematogràfics o videogràfics.
Directors de màrketing d’empreses privades amb experiència en l’esponsorització o
el mecenatge de projectes artístics.
Representants de les institucions que financen projectes artístics.
Suport online
Web informativa:
Directori i recomanacions de subvencions i concursos.
Directori i base de dades de recursos tècnics i especialistes tècnics.
Base de dades de centres de producció.
Creació de fòrums actius dinamitzat pels responsables dels cursos.
-41 -
4.3.3. Coaching: Orientacions per a l'inici de la carrera artística
professional.
Objectiu
Oferir suport orientatiu a aquells artistes que inicien la seva carrera professional.
Continguts del curs
§
§
§
§
§
Plànols del context local professional. Conèixer les trajectòries d’alguns
professionals de l’art consolidats. Assessorament personalitzat.
Coneixement del context local. Plànol de beques, concursos i ajuts. Centres de
producció.
Plànols dels els agents i mediadors.
Àmbits de visibilitat. Plataformes de difusió. Identificació de la filosofia específica
del centres expositius, dels festivals de les fires. Nous àmbits de visibilitat.
Exemples : experiències i percepcions de la incipiència desde les perspectives dels
diferents agents.
Morfologia del curs
Presentacions de convidats.
Taules rodones.
Perfil dels professors i dels ponents
Artistes, comissaris, gestors cultural i crítics de diferents generacions i nivells de
consolidació.
Suport online
Web informativa:
Directori i recomanacions de subvencions, concursos, beques i ajuts.
Directori de centres expositius, festivals, fires i galeries.
Base de dades d’agents i mediadors.
Creació de d’una borsa de projectes per a col.laboracions amb agents consolidats
Creació de fòrums actius dinamitzat pels responsables dels cursos.
-42 -
4.3.5. Seminaris.
Seminaris de l’àrea professional
Objectiu
Oferir informació actualitzada sobre aspectes professionals concrets . El format seminari
s’aplica als continguts especialitzats i a aquells que estan immersos en una ràpida dinàmica
d’actualització.
Seminaris
4.3.5.1. Àmbits de recepció i públics dels projectes artístics contemporanis.
Anàlisi de la recepció dels productes artístics en la societat actual. Estudi d’experiències de
treball en àmbits nous de recepció de l’art.
4.3.5. 2. Noves plataformes de producció, de difusió i distribució de productes
artístics.
Anàlisi dels canvis produïts per l’us de noves tecnologies informàtiques en els processos
de producció, distribució i visualització dels productes artístics i per la consolidació de
formats i suports ubiqües, com el net art o el vídeo art.
Morfologia dels seminaris
Ponències, anàlisi de casos i de documents.
Perfil dels ponents i convidats
Artistes, gestors culturals, comissaris, galeristes i altres agents interns o externs.
Suport online
Web informativa: Publicació dels documents i exemples aportats en els seminaris
-43 -
4.4. Àrea Tècnica i Tecnològica
El perfil multidisciplinar de l'artista el fa requerir de coneixements sobre aspectes tècnics i
tecnològics de diferents camps i en diferents nivells d'especialització.
A) Recorreguts metodològics.
Aquesta modalitat de cursos té per objectiu consolidar uns coneixements tècnics bàsics i
aportar una visió de conjunt de les diferents fases i metodologies de cada mitjà, per tal de
donar un suport específic en les diferents fases projectives (ideació, maquetació, valoració
pressupostària i gestió dels equips humans especialitzats).
Els diferents continguts dels cursos estan articulats com a mòduls independents. Molts
d'aquest mòduls funcionen com a ampliació de continguts dels cursos de l'àrea professional.
Els usuaris dels cursos de recorreguts metodològics podran optar a construir diferents
recorreguts segons els seus interessos i necessitats formatives.
4.4.1. Tecnologies i metodologies del vídeo digital
Continguts dels mòduls:
§
Estructuració de les fases metodològiques.Preproducció,
producció/enregistrament/postproducció.
§
Opcions i característiques dels diferents formats.Suports digitals. Compressions i
broatcast .
§
Tècniques bàsiques d'enregistrament i d'il·luminació.
§
Edició de vídeo i àudio. Maquetació dels projectes i autoaprenentatge.
§
Opcions de postproducció.
§
Masterització i demos. Màsters i demos.
§
Autoria i modalitats d'exhibició en DVD
4.4.2. Sistemes interactius online
Continguts dels mòduls:
§
Tipologies de sistemes i eines d'organització i generació de coneixements en la web.
§
So, vídeo, animació online.
§
Estructura dels sistemes interactius.
§
Programació i llenguatges de programació de sistemes interactius
-44 -
4.4.3. Introducció al disseny gràfic.
Continguts dels mòduls
§
Planificació del processos de disseny gràfic.
§
Conceptes i gestió tipogràfica.
§
Maquetació i compaginació.
§
Processos reproductius i impremta.
§
Processos del treball gràfic per a plataformes digitals interactives.
4.4.4. Fotografia digital.
Continguts dels mòduls
§
Opcions i característiques de la fotografia digital. Suports digitals i tipus de
compressions.
§
Processos específics de la fotografia digital.
§
Recursos d'edició i de manipulació digital.
§
Conformació final. Revelat químic i impressions digitals.
Morfologia del cursos
·
Classes magistrals.
·
Anàlisi de casos i pràctiques.
Perfil dels professors
§
Agents professionals de les fases metodològiques.
§
Tècnics amb experiència en el camp de l'art.
-45 -
Suport online
§
Web informativa
§
§
Assessorament online
§
Sessions d'assessorament concertades. Es desenvoluparan en
posterioritat al curs
b) Workshops tècnics i tecnològics especialitzats.
Els workshops especialitzats estan orientats a aprofundir ens els coneixements tècnics i tecnològics
de marcs d'acció consolidats o emergents de les diferents practiques artístiques. Tanmateix els
workshops volen potenciar la transferència de coneixements generant grups de treball intersectorials.
Per a accedir als workshops tècnics es fixaran uns requisits bàsics de coneixements previs.
§
Programari lliure
Funcionament de les plataformes de programari de codi obert: GNU/Linux. Eines de programari lliure
per a les Arts Visuals.
Programació orientada a objectes i computació física
Tecnologies per a la interacció física amb objectes. Per desenvolupar projectes d'instal·lació
interactiva.
§
Vídeo online interactiu
Eines d'integració de vídeo en suports interactius online. Estàndars SMIL i MPEG-4 i programa Flash
MX.
§
Animació tradicional
Tècniques i metodologies de l'animació tradicional i Stop-motion.
§
Animació computeritzada
Processos i eines informàtiques d'animació gràfica.
-46 -
§
Introducció als processos tècnics i a la producció cinematogràfica.
Processos i tècniques cinematogràfiques adaptades a produccions petites. Base de dades de
laboratoris, lloguer de càmeres i proveïdors. Base de dades de recursos humans.
§
Creació i modificació de jocs interactius.
Coneixements sobre motors i arquitectura interna del jocs interactius. Programació i llenguatges.
§
Enregistrament i edició d'àudio.
Tècniques i eines d'enregistrament de so. Programes d'edició d'àudio. Base de dades de recursos
tècnics i humans.
§
Muntatge audiovisual.
Software i conceptes de muntatge audiovisual. Nivell avançat d'utilització dels programes AVID DV i
FINAL CUT PRO.
§
Direcció d'actors.
Mètodes i tècniques de direcció d'actors.
Morfologia del cursos.
Taller tecnològic.
Pràctiques.
Classes magistrals.
Anàlisi de casos.
Perfil dels professors i dels convidats.
Artistes, investigadors teòrics, i gestors culturals que desenvolupin el seu treball en els àmbits
d'especialització específics dels cursos.
Agents professionals especialitzats de sectors externs a l'art.
Tècnics amb experiència en el camp de l'art.
-47 -
Suport online
Web informativa:
Sessions d'assessorament concertades. Es desenvoluparan en posterioritat al curs
4.5. Àrea Artística
El dinamisme de l'Art i l'investigació, implícita en tot procés de creació artística, suposa un
ritme d'actualització constant en els camps de coneixements específics del sector i les
pràctiques cada vegada més expandides que requereixen una atenció especial en la capacitat
d'introduir nous coneixements teòrics.
Objectius
El cursos, seminaris i workshops de l'àrea artística volen fomentar la transferència de
coneixements professionals, entre diferents perfils de consolidació i també entre diferents
generacions d'artistes i d'agents culturals. La transferència de coneixements, entesa de
manera àmplia, traspassa i abarca també altres àmbits de coneixements que, frontal o
transversalment s'incorporen a les àrees d'interès i de treball de la creació artística
contemporània.
Continguts
Els continguts del diferents cursos es definiran a partir de les propostes de la Comissió de programes
d'Hangar -que té la funció de dotar de criteris artístics el centre de producció-, l'equip tècnic Hamaca i
seu equip tècnic d'assessors , així com d'alguns dels programes que desenvolupa CIDEA . També es
tindran en compte les propostes grups de treball independents, i les que puguin sorgir dels pactes de
col·laboració amb institucions locals, estatals o internacionals, amb centre d'art, universitats i museus.
En aquest marc es prioritzaran les propostes formatives que impliquin línies de treball que incideixin
en les noves àrees d'interès de la creació contemporània, així com aquelles propostes que ampliïn els
camps d'acció de les pràctiques artístiques.
Morfologies del cursos
Presentacions i workshops.
Els workshops inclouran presentacions de :
§
§
§
§
§
projectes artístics individuals o col·lectius.
recorreguts artístics.
projectes de caràcter multidisciplinar
de treballs en procés.
de projectes expositius.
Perfil dels professors i dels convidats.
Artistes i col·lectius artístics.
Agents interns de les diferents fases de la creació i comunicació artística.
-48 -
Suports online
§
§
Creació d'un fons documental a partir de la informació generada en els
cursos.
Espai online per a acollir els de grups de treball i els projectes sorgits
durant els cursos. Els responsables dels cursos dinamitzaran els fòrums
online durant un període posterior als cursos.
4.6. Àrea teòrica
La creació artística sempre ha estat lligada a un constant replantejament de les seves
bases teòriques. Per l'artista, la fase d' investigació i treball teòric és permanentment
contrastada amb tots els àmbits de coneixement . L'Artcom a recerca es nodreix de la
investigació teòrica i genera camps d'innovació, no només en el propi sector.
Objectius
§
Aportar anàlisis teòrics del panorama actual de la creació artística i la seva
inscripció en el teixit cultural i social.
§
Propiciar l'investigació i la recerca en el coneixement teòric de les cultures
contemporànies.
§
Oferir panorames de la recerca teòrica a nivell nacional i internacional, així
com dels projectes i els organismes que la sustenten.
§
Aportar eines metodològiques, creació de plànols conceptuals i recorreguts
intertextuals.
Continguts
Els continguts del diferents cursos es definiran a partir de les propostes de la Comissió de programes
d'Hangar -que té la funció de dotar de criteris artístics el centre de producció-, l'equip tècnic Hamaca i
seu equip tècnic d'assessors , així com d'alguns dels programes que desenvolupa CIDEA . També de
propostes sorgides d'artistes, d'investigadors teòrics, de grups de treball interdisciplinari o a partir de
pactes de col·laboració amb institucions: universitats, centres d'art, museus, projectes de recerca
europeus o extracomunitaris.
Morfologia dels cursos.
Workshops teòrics que articulen
§
§
§
§
Conferències.
Presentacions de projectes d'investigació; conclosos o en procés
Ponències interdisciplinaries; artistes i teòrics
Presentacions interdisciplinaries; projectes artístics i teòric en confluència.
-49 -
Perfil dels professors, dels ponents i dels convidats.
Artistes que desenvolupin o que propicien línies d'investigació teòrica.
Creadors d'altres camps de la producció cultural: cineastes, músics, escriptors, etc…
Investigadors en l'àmbit teòric de l'art, de la cultura i en general de les humanitats.
Investigadors d'altres àmbits del saber, ciència, tecnologia, etc…
Representants d'organismes que donen suport a projectes d'investigació.
Suport online
§
§
§
Creació d'un fons documental a partir de la informació generada en els cursos.
Directori online de grups de recerca en relació als continguts dels cursos.
Fòrums dinamitzats pels responsables dels workshops.
-50 -
5. Hangar a Granollers. Pla d'usos
Introducció
En els darrers anys el suport a la recerca i la producció artística ve despertant l’interès de
les administracions públiques. Semblaria que s’ha començat la casa per la teulada però un
cop posades les bases d’una política de divulgació social
de les arts, per fi s’inauguren polítiques de suport a la creació. Hi ha una nova sensibilitat
o voluntat política de potenciar la creació.
Però més enllà de mandats o desideràtums d’ordre políticosocial, els dictàmens dels
experts internacionals enesenvolupament econòmic coincideixen en atorgar a la creació -a les
indústries culturals o del coneixement- un gran
potencial en la generació de riquesa, ocupació, benestar, regeneració urbana i cohesió
social.
Els experts concreten que per tal de ser competitius en el nous escenaris de la
globalització cultural i econòmica ens cal forjar una aliança entre els creadors, les
universitats, les administracions públiques i les empreses per activar
programes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) a l’àmbit de la cultura. Per
generar –dient-ho d’una altra manera- continguts d’un gran valor afegit.
Liderar una aliança amb les arts, la universitat i l’empresa és el que ha empès
l’Ajuntament de Granollers a impulsar la Fàbrica de les Arts. I així apareix en el document de
presentació quan fa un reconeixement explícit del potencial de les
produccions artístiques com a motor del progrés cultural, econòmic i social: “La Fàbrica de
les arts serà la fàbrica del nostre temps”.
Sense cap mena de dubte, el que fa de la Fàbrica de les Arts un projecte diferent a d’altres
intents i amb un gran potencial és que posa les condicions per a una estreta col·laboració
entre creació, formació, tecnologia i
comunicació. Aquest escenari de treball en xarxa dintre i fora de la Fàbrica de les Arts,
s’afegeix a una sèrie de condicions ja existents, que fan potencialment possible que des de
Catalunya surtin les millors produccions artístiques.
L’incomparable potencial per a investigar, produir i generar el millor clima cultural i riquesa
econòmica que es produeix en el context de la Fàbrica de les Arts ens anima doncs a definir
unes primeres línies de treball en xarxa.
L’operació de la Fàbrica de les Arts es fa, a més, mitjançant una operació de reconversió
d’un recinte industrial en desús –la fàbrica Roca Umbert- de més de 20.000 m2. ubicat al nou
centre de la ciutat i integrat en la seva trama urbana.
-51 -
5.1. Hangar/Programa de Recerca i Producció
Com a resultat de diverses trobades i converses mantingudes en els darrers tres anys,
l’Ajuntament de Granollers ha decidit convidar formalment a Hangar a integrar-se en el
projecte de la Fàbrica de les Arts.
Hangar, per la seva part, aporta una experiència, capacitat de gestió i capital social
acumulats durant els 25 anys d’existència de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya
(AAVC) i els 8 anys de treball a la seva seu original, a
l’antic complex industrial de Can Ricart, al barri de Poblenou de Barcelona. Per Hangar,
aquesta invitació comporta un replantejament global de la seva identitat, programa i
estructura. Més enllà de clonar mecànicament l’experiència
acumulada d’aquests darrers vuit anys a les seves instal·lacions del Poblenou, o de caure
en una dinàmica d’obrir delegacions o franquícies arreu del territori, la Fundació AAVC –
l’entitat jurídica que gestiona Hangar-, junt amb els equips tècnics d’Hangar i de la Fàbrica de
les Arts, han obert un procés participatiu de consultes, debats i elaboració de conclusions per
repensar Hangar des de noves perspectives. Ens ha calgut donar un nou enfocament per tal
de
dissenyar un nou programa a l’alçada dels reptes i potencials que ofereix el seu encaix a la
Fàbrica de les Arts.
El nou Hangar es desprèn del subtítol “centre de producció d’Arts Visuals i multimèdia” –ja
no hi ha un centre- i s’estableix com un programa. Un Hangar/Programa que s’ordena des
de les possibilitats que ofereixen els edificis i els contextos de Granollers i el Poblenou i es
proposa –a m é s - una dinàmica de treball cooperatiu i en xarxa amb altres centres de
producció (públics o privats, existents o en projecte) d’arreu de Catalunya amb l’objectiu
d’optimitzar els recursos propis i aliens. Hangar és un servei públic de gestió privada. Està al
servei de la comunitat artística i dels contextos socials en els quals actua. Bàsicament,
intenta pal·liar els dèficits existents en els àmbits de la recerca i la producció a les Arts
Visuals, per a la qual cosa detecta en temps real la demanda, les necessitats més
peremptòries i canviants dels creadors i intenta avançar-se a les noves exigències plantejades
per la reformulació i fundació constant de les pràctiques artístiques amb una atenció especial
al binomi Art i Tecnologia. Hangar respon a aquestes demandes amb una oferta de serveis i
programes.
L’accés als tots els serveis i programes es resolen a través de concursos públics
permanentment oberts a qualsevol artista. La resolució dels concursos es confia a un grup
d’experts independents –la Comissió de Programes- que s’escull democràticament i es renova
cada any. La Comissió de Programes és la direcció artística d’Hangar.
-52 -
El nou programa actua sobre tres àrees: formació/activitats, recerca/producció,
residències/intercanvis.
Àrea de Formació i Activitats
Hangar entra de manera decidida en l’àmbit formatiu (artístic, teòric, tècnic, econòmic,
jurídic) amb la intenció d’afavorir les capacitats professionals dels artistes dotant-los de noves
i millors eines conceptuals i tècniques per a la recerca i la producció. El programa de formació
té una lògica pròpia en els àmbits artístic i teòric i està nodrit per les propostes formatives
que li arriben de les altres àrees d’Hangar (Producció i Laboratori), de l’AAVC (jurídic,
professional...), del recent Centre d’Innovació i Desenvolupament Econòmic de les Arts o
d’altres instàncies de la ciutat/país. Hangar organitza activitats públiques per debatre i fer
visibles les seves produccions.
Àrea de Recerca/producció: demanda i oferta
Atén a la demanda d’espais per a la creació (individuals, col·lectius, polivalents). Respon a
les demandes (algunes de ben noves) en l’àmbit de la recerca i la producció en les pràctiques
artístiques que utilitzen les TICs (en estreta relació amb el Laboratori).
Genera oferta en línies de recerca/producció. Nodreix de propostes a l’àrea de Formació i
Activitats.
Elabora i dirigeix la base de dades sobre els recursos per a la producció en col·laboració
amb altres centres (existents o en projecte) a Catalunya.
Laboratori
Directament relacionat amb l’àrea de Producció/Residències. Fa front a les exigències en la
recerca i producció de les pràctiques artístiques que empren les TICs. Proposa programes i
inversions en hardware i software, en fa el manteniment i condueix o assessora els projectes
de recerca i producció.
Estableix línies de treball amb les TVs, centres de transferència de tecnologia, universitats i
els altres centres de producció a Catalunya. Nodreix de propostes a l’àrea de Formació i
Activitats.
Àrea de Residències/Intercanvis
Consolida i amplia el programa de residències i intercanvis internacionals d’artistes a
través de convenis de col·laboració amb centres d’arreu del món, amb una especial atenció
vers les ciutats i contextos artístics amb una escena artística potent i innovadora.
-53 -
5.2. Hangar/Fàbrica de les Arts
El programa d’Hangar/Fàbrica de les Arts es proposa cobrir tres àmbits:
1. Fer front a la demanda en l’àmbit de la recerca/producció de la comunitat artística
(artistes, col·lectius, centres d’Arti museus) de la ciutat de Granollers i del Vallès Oriental.
2. Treballar en xarxa amb els centres (actuals i projectats) de la Fàbrica de les Arts,
optimitzant els recursos tècnics i humans de cada centre i establint programes i iniciatives
conjuntes de recerca i producció. Es tracta de pensar la Fàbrica de les Arts com un medialab
en el que cada centre aporta la seva especificitat (infrastructura, equips tècnics i humans i/o
el seu potencial creatiu).
3. Especialitzar part de les seves instal·lacions amb aquelles infrastructures bàsiques que
són veritables dèficits en el camp del vídeo i que s’ofereixen i complementen la oferta dels
altres centres de la Fàbrica de les Arts.
El primer i tercer àmbit es tracten el capítol del Pla d’Usos. Respecte el segon àmbit
d’actuació
intentarem,
a
continuació,
establir
aquelles
demandes
que,
des
d’Hangar/Granollers, esperem del projecte global (Fàbrica de les Arts) i per a la consecució de
les quals, pretenem contribuir.
Formació: Arti Tecnologia (Programa Global)
Potenciar i augmentar les condicions de recerca i producció passa per fomentar les
capacitats tècniques, professionals i artístiques dels usuaris. Entre totes les parts implicades
hauríem de ser capaços de generar activats de formació de suport intern i de coparticipar en
un programa global de formació en arts i tecnologia.
Centre de Documentació d’Arts i Tecnologia (Programa Global)
Un programa d’Arti Tecnologia requereix del suport d’un Centre de Documentació que posi a
disposició dels creadors i tècnics de la Fàbrica un fons especialitzat. Aquest fons s’ha de dotar
de publicacions i bases de dades a nivell local, nacional i internacional. S’adreçaria als
creadors, als tècnics, als investigadors, al públic especialitzat i al públic general.
Vídeo i Televisió (Especialitat Tècnica i Programa Global)
La presència de la televisió a La Fàbrica de les Arts pot ésser un important mitjà d’assistència
a la producció artística. L’accés a estacions d’edició de vídeo i a equips humans a nivell
professional suposa una infraestructura i un suport imprescindible per als creadors.
So i Àudio (Especialitat Tècnica i Programa Global)
Tant en la incorporació d’àudio en la producció de vídeo i arts digitals, com en produccions
sonores pròpiament es fa necessari l’accés a equips tècnics i personal qualificat en la
enregistrament, producció i post- producció d’àudio. La
Fàbrica de les Arts hauria de dotar-se d’un Laboratori d’Àudio de prestacions professionals.
-54 -
Art i TICS (Especialitat Tècnica i Programa Global)
La generació de projectes d’Arti tecnologia fa indispensable la implicació i suport de tècnics
altament qualificats en programació, equipaments i programes per cobrir la demanda en:
- El desenvolupament de software lliure en aplicacions específiques per a projectes d’arts
digitals.
- Tutelar projectes artístics en la vessant de programació.
- Disposar de servidors o servidors virtuals per a projectes d’arts digitals.
- Incentivar la innovació per mitjà de trobades entre artistes i investigadors
- Generació d’equips multidisciplinars per a la recerca en tecnologia.
Projectes creatius multidisciplinars (Programa Global)
Hangar/Granollers participaria en projectes creatius multidisciplinars, implicant-se amb els
altres centres de producció previstos (música i dansa).
Context (Programa Global)
L’atenció al context origina i interessa a una part de la producció artística que ja no s’aïlla
de les problemàtiques polítiques, socials i econòmiques. Per el contrari molts artistes
desenvolupen projectes en vers la memòria històrica,
l’urbanisme, les tradicions, la immigració o els moviments socials.
Hangar/Granollers potenciarà projectes artístics connectats amb la memòria
històrica industrial i el context políticosocial de la ciutat.
Difusió (Programa Global)
Hangar/Granollers vol implicar-se amb els diversos dispositius de visibilitat previstos a
la Fàbrica de les Arts:
-
el Centre d’Art
Biblioteca
la Sala de Concerts
la Sala Polivalent
l’Institut Municipal de Comunicació i el Mercat Audiovisual de Catalunya
i l’espai públic en el que s’ubica la Fàbrica de les Arts i la mateixa ciutat
-55 -
5.3. Serveis a Hangar/Granollers
Considerant el context de col·laboració, tant en serveis com en capital humà, amb els
equipaments que formaran part de la Fàbrica de les Arts, i amb una certa especialització de
les dues seus d’Hangar, es planteja que Hangar/Granollers cobreixi dos tipologies de serveis
diferenciades:
a. Espais per a la producció artística dedicats a totes les pràctiques i que
respongui a les necessitats de producció de projectes, preferentment locals i de
totes les dimensions tècniques. Espais polivalents en els quals donar suport tècnic i humà
a projectes d’artistes del Vallès Oriental, i d’arreu de Catalunya.
- Espais dedicats a la recerca
- Espais que pal·liaran a la demanda de tallers.
b. Espais per a la realització i producció àudiovisual
Tant les especials circumstàncies que aporta La Fàbrica de les Arts, com els anys
d’experiència acumulada en la gestió d’Hangar a Poblenou, donen lloc a
professionalitzar un dels serveis d’Hangar a Granollers amb un plató de rodatge
destinat a la videocreació a Catalunya.
L’Hangar de la Fàbrica de les Arts oferirà com a servei especialitzat la producció
audiovisual en la fases de realització i específicament donant resposta a la demanda dels
artistes d’un plató professional d’alta qualitat amb els serveis que aquest requereix:
-
Plató
Accés directe a transport de càrrega i descàrrega, molls
Magatzems
Tallers escenogràfics
Vestuari, sala de maquillatge, camerinos
Sales de visionat de vídeo i monitoratge d'àudio
Per a una descripció detallada dels equipaments i serveis vegeu el
punt 6, Detall tècnic del Pla d'usos.
-56 -
5.4. Estructura i funcionament d’Hangar
Hangar és una iniciativa dels propis artistes. Va ser fundat per l’Associació d’Artistes
Visuals de Catalunya (AAVC) l’any 1997. Hangar és un servei a la comunitat artística. La seva
f u n c i ó é s facilitar els mitjans tècnics, humans i econòmics per a la recerca i la
producció en les Arts Visuals. L’accés a tots els serveis d’Hangar es regula a través de
concursos públics permanentment oberts a tots els creadors i la resolució dels quals es
confia a un comitè d’experts –la Comissió de Programes- que es renova cada any.
T o t a l a informació
www.hangar.org
sobre
els
programes
i
serveis
d’Hangar
està
disponible
a:
Els propietaris d’Hangar
Els propietaris d’Hangar són els artistes socis/es de l’AAVC que, reunits en Assemblea
General, escullen –cada tres anys- els membres del patronat de la Fundació AAVC. Cada any,
els socis/es de l’AAVC escullen i renoven la Comissió de Programes d’Hangar.
La Fundació AAVC
És l’entitat que dona personalitat jurídica a Hangar. Està regida per un patronat, que
segueix l’activitat del centre i vetlla pel seu correcte funcionament i per l’ampliació constant
dels seus serveis. El patronat està format per entre 15 i 20 persones elegides, cada tres anys,
per l’Assemblea General de socis/es de l’AAVC. El patronat s’ampliarà en breu amb un
representant de cadascuna de les institucions públiques que donen un important suport
econòmic a Hangar: la Generalitat de Catalunya, l’Institut de Cultura de Barcelona,
l’Ajuntament de Granollers i d’altres.
La direcció artística d’Hangar
Hangar fa una oferta de serveis i activitats amb els quals vol respondre a les demandes de
la comunitat artística en l’àmbit de la producció i recerca a les Arts Visuals. L’accés a aquests
serveis està regulat per concursos públics permanentment oberts a qualsevol artista. La
resolució d’aquests concursos només pot abordar-se des de paràmetres de qualitat artística,
rigor i oportunitat.
La Comissió de Programes és l’encarregada de resoldre tots els concursos, és la direcció
artística d’Hangar. A més, fa una constant avaluació i propostes sobre els serveis i activitats
del centre. Està formada per tres persones expertes i independents (artistes, docents,
curadors o crítics d’art) que s’escullen i renoven cada any en votació durant una Assemblea
General de socis/es de l’AAVC. També formen part de la Comissió de Programes (amb veu
però sense vot) els representants de les institucions que donen un important suport econòmic
a Hangar i un representant del Patronat de la Fundació AAVC.
La seva funció és conèixer, seguir i fer aportacións sobre els programes del centre i vetllar
per l’ús correcte i responsable dels recursos públics. Lògicament, les persones que integren la
Comissió de Programes no poden optar –durant l’any del seu mandat- a cap dels serveis o
activitats que ofereix Hangar.
-57 -
La direcció tècnica d’Hangar
El director/a tècnic d’Hangar dirigeix l’equip. Coneix a fons i coordina tots i cadascun dels
cinc àmbits de treball, els incentiva i afavoreix una dinàmica de col·laboració i cooperació
interna. Prepara –amb la participació de la resta de l’equip- el programa anual d’activitats, la
memòria i el pressupost. És l’interlocutor del centre davant la Comissió de Programes i –junt
amb el gerentdavant el Patronat de la Fundació AAVC i l’Assemblea General de socis/es de
l’AAVC. És l’interlocutor amb les institucions públiques i privades i representant públic
d’Hangar en les relacions amb la comunitat artística (local, nacional, estatal i internacional),
el context social i els mitjans de comunicació. La seva
funció primordial és fer créixer els serveis i programes d’Hangar, vetllant per la seva
constant renovació i adaptació a les noves exigències en la recerca i producció a les Arts
Visuals.
Àrea de Formació i Activitats
Hangar entra de manera decidida en l’àmbit formatiu (artístic, teòric, tècnic, econòmic,
jurídic) amb la intenció d’afavorir les capacitats professionals dels artistes dotant-los de noves
i millors eines per a la recerca i la producció. El
programa de formació té una lògica pròpia en els àmbits artístic i teòric i està nodrit per
les propostes formatives que li arriben de les altres àrees d’Hangar (Producció i Laboratori),
de l’AAVC (jurídic, professional...), del recent Centre
d’Innovació i Desenvolupament Econòmic de les Arts o d’altres instàncies de la ciutat/país.
Hangar, a més, organitza activitats públiques (Hangar Obert, exposicions a Can Felipa,
etc.) per debatre i fer visibles les seves produccions. El seu responsable, el cap d’àrea, recull i
fa propostes sobre programes, inversions i és el responsable dels recursos humans (personal
contractat, col·laboradors externs, becaris o voluntaris) d’aquest àmbit.
Àrea de Producció/Residències: demanda i oferta
Atén a la demanda d’espais per a la creació (individuals, col·lectius, polivalents). Respon a
les demandes (algunes de ben noves) en l’àmbit de la recerca i la producció en les pràctiques
artístiques que utilitzen les TICs (en estreta relació amb el Laboratori).
Genera oferta en línies de recerca/producció. Nodreix de propostes a l’àrea de Formació i
Activitats.
Manté i amplia el programa d’intercanvis i residències internacionals.
Elabora i dirigeix la base de dades sobre els recursos per a la producció en col·laboració
amb altres centres (existents o en projecte) a Catalunya.
El seu cap d’àrea fa propostes sobre programes i inversions i és el responsable dels
recursos humans (personal contractat, col·laboradors externs, becaris o voluntaris) d’aquest
àmbit.
Laboratori
Directament relacionat amb l’àrea de Producció/Residències. Fa front a les exigències en la
recerca i producció de les pràctiques artístiques que empren les TICs. Proposa programes i
inversions en hardware i software, en fa el manteniment i condueix o assessora els projectes
de recerca i producció.
-58 -
Estableix línies de treball amb les TVs, centres de transferència de tecnologia,
universitats i els altres centres de producció a Catalunya.
El cap del Laboratori és el responsable dels recursos humans (personal contractat,
col·laboradors externs, becaris o voluntaris) d’aquest àmbit.
Gerència
Cerca recursos públics i privats per a tots els programes d’Hangar i el seu funcionament
estructural o ordinari. Elabora els pressupostos anuals que sotmet a l’aprovació del patronat
de la Fundació AAVC. Ordena i fa pagaments. Gestiona –junt amb Administració i l’Àrea
d’Empresa de Brun i Guiu Advocatsla comptabilitat de la Fundació AAVC.
Fa propostes sobre inversions i és el responsable dels recursos humans (personal
contractat, col·laboradors externs, becaris o voluntaris) d’aquest àmbit.
Àrea d’Administració/secretaria/atenció al públic
Estretament relacionada amb la Gerència, l’àrea d’administració gestiona els pagaments i
ingressos. Convoca i organitza reunions (tasques de secretaria).
Atén i deriva les trucades telefòniques, e-mails i visites.
Assumeix tasques de relacions públiques amb els socis internacionals del programa de
residències i els seus usuaris.
El cap d’Administració/Secretaria fa propostes sobre sistemes i inversions i és el
responsable dels recursos humans (personal contractat, col·laboradors externs, becaris o
voluntaris) d’aquest àmbit.
-59 -
6. Detall tècnic del pla d'usos
6.1. Plató
El plató d'Hangar a Granollers ha de respondre a les necessitats de plató de la comunitat
artística de Catalunya. La comunitat artística de Catalunya treballa a nivell internacional.
L'existència d'aquest plató gestionat per Hangar suposarà un gran salt en la qualitat de
producció de molts treballs de videocreació, cinema experimental i de creació i altres treballs
àudiovisuals.
6.1.1. Espai de rodatge
Descripció: Sala de rodatge principal.
Característiques tècniques:
- Distribució estàndard d'un set amb l'equip de treball:
-60 -
Aquest esquema és orientatiu d'una configuració possible per una producció estàntard.
L'equip de producció estàntard el formarien unes 25 persones.
- Espai de proporcions quadrades per a la millor optimització de l'espai i la il·luminació i
millor condicionament acústic.
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
m2: 25x20m = 500 m2
Alçada: 10 m útils sota guies (per damunt d'aquesta alçada cal comptar
amb l'espai per a l'engraellat, aïllament acústic, canalitzacions d'aire
condicionat, etc.
Pared 'sense fi' construïda d'uns 20m. Serà la pared que queda al fons i no
la pared principal. (Pot ser més petita però d'aquesta manera es reserva
tota la pared. així una sola producció podrà disposar d'un croma i un fons
blanc sense fi, per exemple). Cal tenir en compte que es perd 1m. útil en
tota aquesta pared).
Ha de disposar d'uns 150-200kw de potència. Això ve donat pel sistema
d'engraellat i per la mitjana calculada de necessitats de les produccions.
Connexions CETAC, chuco (NO com les de TEATRE!).
Espai insonoritzat respecte dels sorolls externs i interns (calefacció, etc) i
sonoritzat correctament per a la presa directa d'enregistrament sonor
(sonorització com a plató, no com a estudi d'enregistrament!).
Engraellat per carros Klein.
Passadissos construïts d'accés a l'engraellat.
Espai sense llum natural.
Calefacció i aire condicionat perimetrals.
Accés directe a la zona de descàrrega, pel darrera de la posició de treball
natural del plató. Espai a peu de carrer.
Cortina negra perimetral de material ignífug.
Presa d'aigua.
Connexió telefònica amb el despatx de producció.
6.1.2. Camerinos
Descripció: Es tracta de les zones destinades al maquillatge, vestuari i perruqueria, per on
poden anar passant els actors des de la recepció amb sortida cap al plató de video I al plató
de foto.
1.2.1. Sala de maquillatge: Capacitat per a 4 actors sent maquillats a la vegada (8
persones dins l'espai). Taules amb mirall, il·luminació i connexions elèctriques per
assecadors (4). Els sorolls dels camerinos no han d'afectar el plató.
1.2.2. Vestuaris: Espai per les burres per penjar la roba i per un parell de taules de
plantxar.
1.2.3. Accés directe a 2 dutxes i 2 lavabos. Accés directe a plató.
1.2.4. Camerinos. Espais on deixar els objectes personals i on canviar-se de roba amb
intimitat.
-61 -
6.1.3. Despatx de producció
Descripció: Es tracta del despatx del cap de producció, des d'on dirigir la producció.
§
§
§
§
Despatx amb finestra insonoritzada que dóna a l'espai d'enregistrament. El
cap de producció ha de poder controlar la producció visualment des del seu
despatx.
Taula amb ordinador, telèfon, fax, impressora i connexió a internet.
Connexió telefònica amb plató.
S'hi ha de poder fer una petita reunió d'unes 8 persones.
6.1.4. Sala de càmeres
Descripció: Sala on emmagatzemar les càmeres.
§
§
§
Porta de seguretat tancada amb clau.
Parets pintades de negre.
Espai petit (uns 6m2) amb un prestatge.
6.1.5. Zona de direcció artística
Els espais que es llisten a continuació poden estar construïts de manera independent o bé
formar part d'un sol espai gran subdividit amb gàbies:
1.5.1. Sala d'eines
Descripció: Magatzem per les eines de construcció de sets i decoració.
Característiques tècniques: Espai amb prestatges industrials.
1.5.2. Magatzem
Descripció: Espai on emmagatzemar els panots i elements bàsics, modulars i reutilitzables
com a decorats.
Característiques tècniques: Uns 6-10m2 amb prestatge per emmagatzemar panots
enfilats.
1.5.3. Taller de construcció
Descripció: Espai per a la construcció dels elements de la decoració i el set.
Característiques tècniques: Taller insonoritzat d'uns 60 m2 amb taules, prestatges i presa
elèctrica.
-62 -
6.1.6. Zona de descàrrega.
Descripció: Entrada de materials al plató.
§
§
§
Porta gran d'accés a la part posterior del plató, de manera que pugui entrar
directament 1 camió petit.
Contemplar les rampes necessàries.
En el cas que el vehicle no tingui espai per maniobrar serà necessària la
construcció d'un moll de descàrrega.
6.1.7. Recepció i àrea de descans
Descripció: Entrada de persones a l'edifici. Des d'aquí es distribueixen cap als camerinos o
plató o els espais per artistes.
§
§
§
§
§
Zona recepció amb sofàs i cadires per esperar-se (un grup d'unes 15
persones a la vegada).
En el cas d'equips de producció petits, es pot fer servir com a zona per al
càtering.
Zona de cafeteria amb barra, cafetera, nevera, microones.
Cal plantejar-se la possibilitat de disposar d'un bar comercial portat per al
menys una persona. Les demandes de càtering dels rodatges el farien
rentable.
Cadires i taules.
6.1.8. Sala de visionat/monitoratge
Descripció: Espai on visionar el material enregistrat en el plató. Els artistes han de poder
provar el muntatge final de l'obra, projectada sobre pantalla, i amb uns bons altaveus. Aquest
pas és imprescindible, ja que sinó l'artista farà les proves ja a la sala on s'exposa, sense
temps per fer els ajustaments necessaris.
§
§
§
§
§
Espai sense llum natural.
Diferents pantalles disponibles.
Equipament de visionat (magnetoscopis, projectors...)
Preses elèctriques (chuco).
Sonorització adequada.
6.1.9. Sala de control elèctric
Descripció: Sala on es centralitza el control elèctric del plató, que ha de ser
-63 -
independent de la resta de l'edifici.
Característiques tècniques: Accés des del plató.
6.2. Despatx de gestió
Descripció: Despatx des d'on es coordina els serveis d'Hangar a Granollers.
§
§
§
§
§
Despatx petit amb entrada des de la recepció.
Taula amb ordinador, telèfon, fax, internet.
Presa elèctrica.
Recepció de visites.
Espai per fer-hi petites reunions (8 persones).
6.3. Plató de fotografia.
Descripció: Plató especialitzat en fotografia, polivalent: 'daylight' i plató fosc.
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
Ciclorama en angle.
Claraboia superior, amb 2 tipus de persianes (que tapin la llum
completament o només la matisin). Tamany de la claraboia: el 50% del
sostre.
Finestres laterals, amb 2 tipus de persianes (que tapin la llum
completament o només la matisin).
Sistema de guies i rails allà on no hi ha claraboia.
Aire condicionat, calefacció.
Parets de color blanc.
Cortina perimetral negra.
Terra bast de color gris mitjà.
Mampara mòvil per subdividir en 2 espais.
60kw independents (380v).
Preses CETAC i chuco.
Espai d'emmagatzematge adjacent tancat amb porta (uns 3 m2).
Taula alta amb rodes per treballar dret amb un ordinador. Ha de tenir
prestatges, i poder-la moure per l'espai.
Comunicació amb l'espai d'enregistrament.
Comunicació amb els camerinos i l'àrea de descans/ càtering.
Espai suficient per als focus i complements d'il·luminació.
Espai suficient per una presa àmplia de càmera: 180 m2 (10 m de tirada en
diagonal).
Alçada mínima de 5m.
Si no està a peu de carrer, imprescindible montacàrregues amb una gran
porta d'accès al plató.
Es preveu el seu ús de forma independent i en conjunt amb el plató d'enregistrament.
-64 -
6.4. Espais de creació i laboratoris.
Les intal·lacions d'Hangar a Granollers han de comptar amb una sèrie d'espais polivalents
on donar sortida a diferents activitats:
§
§
§
Tallers per artistes de l'àmbit local i d'arreu de Catalunya: Es tracta de
tallers en modalitat de residència (per un període mitjà-llarg) i en modalitat
projectes (per a la realització de projectes específics, fins a 6 mesos).
Desenvolupament dels workshops i tallers.
Tallers-laboratori.
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
§
2 espais de 180m2 amb possibilitat de subdividir-los en 4 espais mitjançant
parets mòvils.
Accés als espais de treball les 24h
Connexió a internet via wireless
Presa elèctrica (chuco)
Taules grans i estables, de factura industrial
Piques d'aigua
Terra i parets neutres i de treball
Sostres alts
Bona ventilació
Amb molta llum natural i possibilitat d'enfosquir un dels espais de manera
independent per fer-hi projeccions, amb una paret blanca com a pantalla.
Cal preveure l'assistència de públic (fins a 50 persones).
Espais molt polivalents, poc definits i amb uns acabats molt industrials.
Lavabos, dutxes.
-65 -
Annex I. Pla d'empresa Hamaca
-66 -
www.hamacaonline.net
Iniciativa del proyecto:
Dirección del proyecto:
ÍNDICE
1. Presentación
1 .1. Hamaca, productora de activos para la ciudad
1.2 Sector videoarte, producción de contexto
2. Marketing
2.1. Producto y servicio
2.2. Mercado
2.3 Clientes HAMACA
2.4. Precio
2.5. Previsión de ventas
3. Producción y calidad
3.1. Calendario del proyecto
3.2. Presupuesto económico
-67 -
1. Presentación
1.1 HAMACA, productora de activos para la ciudad.
Se ha comprobado que en las economías terciarizadas las inversiones en estructuras que
puedan producir, distribuir o gestionar conocimiento/información se traducen de manera
inmediata en beneficios no tan solo económicos sino sociales que repercuten de forma directa
en el enclave en que esta estructuras se encuentran.
Tenemos pruebas constatables de este tipo de influencias positivas y ejemplos
extremadamente gráficos. Desde que en 1970 se abriera el centro de Investigación Xerox
Palo Alto en California, éste se caracterizó por formar y reunir a una serie notable de
profesionales que muy rápidamente empezaron sus propios negocios de investigación y
desarrollo en un enclave cercano a donde actualmente se encuentra el centro de
investigación: Silicon Valley. Al otro lado del atlántico una universidad joven “Goldsmiths
College” de Londres inauguró un departamento de Bellas Artes que creció a la sombra de
departamentos de sociología, antropología, económicas etc. Fue esta apuesta, la de introducir
el arte contemporáneo en un conglomerado de practicas académicas la que propició que se
formara una generación de artistas con inquietudes que iban mas allá de lo estético, se
estaba produciendo la primera generación de lo que posteriormente se denominarían “Young
British Artists”. Este grupo variopinto de artistas entre los que se encontraban gente como
Damien Hirst, Tracey Emin, Sarah Lucas, Jack y Dinos Chapman etc. fueron los abanderados
del arte británico y mundial durante gran parte de los noventa y en gran medida,
consiguieron que parte de su esplendor se proyectara en una ciudad mas bien gris y umbría,
Londres.
Se ha demostrado que es necesario invertir y propiciar este tipo de entidades que van a
contribuir, de una forma estructural, a construir nuevas economías que con su crecimiento
traen mejoras que repercuten al grueso social inmediato con el que entran en contacto. Estas
mejoras se traducen en servicios que las personas pueden disfrutar pero también en variedad
cultural, diversidad y como no, rendimientos económicos. Es por ello que se debe pensar de
forma estratégica para poder comprender la naturaleza de este tipo de recursos y apostar por
ellos. Con la llegada de la era digital, que duda cabe de que se van a necesitar un gran
numero de estructuras de este tipo que ayuden por un lado a implementar las nuevas formas
de consumo tecnológico por un lado pero por otro, que ayuden a fomentarlas, a producirlas y
gestionarlas.
El proyecto Hamaca busca suplir una carencia que a todas luces se presenta en el
panorama artístico y audiovisual nacional, no existe ni ha existido una entidad hasta el
momento que haya intentado ni mucho menos sabido gestionar el elevado número de
trabajos de estas características que se han producido desde ya hace varias décadas. La
pertinencia de Hamaca está fuera de todo tipo de duda, pero los beneficios que puede traer
un ente asi a la ciudad de Barcelona, que no son pocos, aun se tienen que demostrar.
Pensamos que dada la naturaleza de su actividad y el enclave desde el que va a operar
Hamaca, el centro de recursos Hangar situado en el centro mismo del plan 22@ del Poble
Nou, pueden influir de forma extremadamente beneficiosa en su entorno, el cual se tiene
planeado que sea un centro bullicioso de actividades de desarrollo de carácter digital.
Entendemos que una plataforma que pueda asegurar la difusión y distribución de estos
trabajos puede ser un gran aliado que ayude a cohesionar y desarrollar todo el entorno.
Por otro lado el gran numero de artistas y creadores que van a circular por Hamaca, la
-68 -
capacidad que va a tener de atraer las miradas y atenciones de profesionales del sector
venidos desde no tan solo todos los puntos del panorama nacional sino incluso de Europa y
resto del mundo, va a tener sin duda repercusiones positivas sobre Barcelona. Por eso, de la
misma forma que necesitamos desde Hamaca que Barcelona sea un enclave activo, en el que
se produzcan formas y bullicio cultural, pensamos que desde la ciudad se debe de potenciar y
cuidar un proyecto de este calibre que tanto tiene que aportar al desarrollo de la ciudad.
1.2 Sector videoarte. Producción de contexto
HAMACA se presenta como una plataforma activa de gestión y difusión al servicio de los
autores y usuarios que tiene por objetivo activar la difusión de la obra y generar un flujo
económico para la producción de los artistas. Como hemos visto, nace en un enclave donde
ya existe un caldo de cultivo creativo por lo que se suma a la formación de un conglomerado
con grandes repercusiones para la ciudad en un plazo corto de tiempo.
La distribuidora es un engranaje más dentro de la línea de actividades realizada por la
AAVC a lo largo de todos estos años para generar un marco adecuado que normalice el sector
video. Más que una suma de proyectos, este es un plan global cuyo objetivo principal es
producir un contexto que estimule la distribución, producción y recepción del videoarte.
HAMACA se propone el reto de impulsar diferentes servicios en los ámbitos diferentes
ámbitos de distribución buscando autosustentarse en un periodo medio de plazo (4-5 años) a
través de su propia actividad. Ofreciendo sus servicios a festivales, mediatecas, centros de
formación, etc. pero sobretodo al sector televisivo donde mayores pueden ser los beneficios
ofreciendo un servicio integral a través de compilaciones temáticas (pioneros del videoarte,
últimas tendencias y videoarte, videoarte y publicidad, genealogía del videoarte español,
videoarte y feminismo, etc.).
A continuación, ofrecemos una muestra de los diferentes servicios y la cartera de clientes
con la que ya cuenta HAMACA.
-69 -
2. Marketing
2.1. Producto y servicio
Descripción del producto y servicio
Actividad principal de la distribuidora:
Generar, distribuir y difundir su propio catálogo de videoarte nacional contemporáneo.
Gestionar el alquiler y venta de videoarte de todas los/las artistas representados
junto a los derechos de autor de aquellos que no estén asociados a una entidad de
gestión, tanto con instituciones y entidades del sector como a particulares. Hamaca
se suma a los proyectos que actualmete se llevan a cabo para la generación de un marco
adecuado que fortalezca el sector del video. En la actualidad no existe ninguna vía de
conexión directa entre los productores y el lugar potencial de exhibición por lo que son
habituales las trabas con los asuntos legales, este y otros asuntos son los que el equipo
HAMACA buscará regular adecuadamente en beneficio de ambas partes.
Actividades complementarias de la distribuidora:
1- PACKS HAMACA. Creación de packs temáticos:
Esta es una de las apuestas mas fuertes de Hamaca. Usando el fondo de la distribuidora, el
equipo HAMACA está generando Packs temáticos para instituciones y centros del sector
artístico-cultural y el sector pedagógico teniendo en cuenta directrices históricas, mediáticas,
educativas, económicas etc. Asimismo, se van a crear packs específicos para televisión
cubriendo la demanda que generará la existencia de un catálogo unificado y el
servicio de distribución a través de BETACAM digital para este sector (dos de las
carencias que hasta ahora entorpecían su distribcuión en el ámbito televisivo).
Para estos packs se van a invitar a comisarios/as y otros profesionales conocedores del
medio que elaboren sus propias propuestas. Éstas se sumarán a las diseñadas por YP
ampliando líneas de interés.
2-Charlas y presentaciones:
El equipo HAMACA ofrecerá charlas y presentaciones sobre la actividad y funcionamiento
interno de la distribuidora tanto a centros de formación como a Entidades del sector cultural
3- Servicios especiales para clientes registrados en www.hamacaonline.net
A través de un nombre de usuario y un login, el cliente registrado podrá hacer una
visualización íntegra de los videos del catálogo HAMACA en baja calidad.
HAMACA ofrecerá este servicio una vez cumplimentado un test donde el cliente describa su
perfil.
4-Programas pedagógicos:
-70 -
Buscando una línea de trabajo mas educativa se diseñarán diferentes formatos dirigidos a
centros de formación artística y del sector de la comunicación.
1.
2.
3.
Pases de videos conducidos por YP.
Pases de videos con asistencia de el/la artista o artistas mostrados.
Conferencias sobre la producción video artística nacional actual.
5-Traducción y subtitulación (castellano, catalán, inglés).
Vamos a lanzar un servicio dirigido tanto a los artistas del catálogo (con tarifa especial o
gratuito dependiendo del origen de la demanda) como a productores ajenos al catálogo que
soliciten este servicio.
6- Venta de cópias destinadas para mediatecas y bibliotecas.
Se van a lanzar líneas de trabajos destinadas a la venta para consulta en mediatescas y
biblotecas. Por otro lado, se buscará nutrir el mercado de venta para consumo privado. Ya
se han realizado contactos con algunas tiendas especializadas en museos y centros de arte
para diseñar unos stands para ofrecer los productos.
7- Venta de copias destinadas a particulares.
Para todos aquellos autores que lo soliciten, HAMACA lanzará DVDs para su venta junto a
magazines sobre arte y en centros y librerías especializadas
Actividades complementarias junto al equipo HANGAR:
Para activar el espacio físico donde se encuentra HAMACA (HANGAR, centro de producción
multimedia en Poblenou), se han previsto actividades que aglutinen las virtudes de ambas
plataformas y fidelicen nuevos públicos y nuevos clientes:
1-Actividades para programadores / as y otros profesionales del sector
El espacio físico de HAMACA va a disponer de instalaciones para que posibles clientes
puedan hacer previsualizaciones in situ del catálogo y de los packs HAMACA. En estas salas
se dispondrá de catálogos y de todo tipo de material textual sobre los vídeos mostrados.
2-Actividades junto al equipo HANGAR
Las relaciones y empatías entre el equipo ejecutivo de HANGAR y HAMACA son idóneas
para realizar actividades conjuntas que sumen de forma exponencial ambos modelos y
puedan desarrollar actividades de difusión de contenidos así como workshops y jornadas en
las que potenciar las líneas de trabajo e investigación de ambas plataformas. Entre los
brainstormings ya realizados han aparecido propuestas como:
– 2.1 Workshops con artistas.
– donde muestren su trabajo (modo operativo, proceso de trabajo, red de relaciones, etc.)
– 2.2 Cursos de edición.
– Aprovechando la infraestructura de ambas plataformas, se impartirán curso y jornadas
-71 -
para ampliar los conocimientos técnicos de todos los interesados.
– 2.3 Proyecciones contextualizadas.
– Se harán pases de packs HAMACA junto a actividades que generen un contexto discursivo
ampliando las líneas que aglutinen cada pack. En éstas se invitarán a profesionales y
teóricos / as del ámbito para reforzar contenidos.
– 2.4 Actividades que potencien las relaciones con el sector privado.
– Jornadas en las que se busque potenciar acciones de mecenazgo y de sponsorización a
través de una diversidad de actividades (pases de vídeos, muestras de trabajo con
presencia del artista, muestra de futuros proyectos con necesidad de financiación, etc.)
– 2.5 Think tanks con profesionales del sector.
– Se organizarán encuentros donde poder revisar, analizar y mejorar las líneas de actuación
y el modelo operativo de ambas plataformas.
– 2.6 Workshops sobre:
–
–
–
–
–
Nuevas formas de gestión y propiedad intelectual
Archivos y gestión de datos. Formas de archivado y restauración
Propuestas y puesta en marcha de líneas de actividad conjuntas entre distribuidoras.
Usos de nuevas tecnologías en la distribución y su repercusión
Líneas de actividad para relacionar la distribución vídeo artística con otros ámbitos
mediáticos
– 2.7 Actividades para reforzar relaciones entre Centros de formación/ Centros de
producción/ Distribuidoras
Talleres formativos. Modos de producción, gestión, modelos operativos, etc.
Jornadas /encuentros con profesores / programadores de centros de formación tanto de
otros países como de los diferentes ámbitos (BBAA, comunicación audiovisual, centros
privados, etc.)
– 2.8 Relación con redes de producción (distribución) alternativas
Encuentros de las distribuidoras con otros ámbitos de videoproducción independiente y
que faciliten la integración comercial de estas redes.
2.2. Mercado
Ámbito geográfico
El ámbito de distribución que se plantea desde el principio del proyecto es a nivel
estatal y en un ámbito internacional. Que el listado de obras sea accesible vía Internet
(castellano-inglés) facilitará su consulta desde el primer momento a nivel internacional. Los
ejercicios de publicidad y difusión se potenciarán estatalmente en un principio pero dado que
el producto ofrecido no tiene distribución fuera de nuestras fronteras, rápidamente
buscaremos cubrir esa cuota de mercado.
-72 -
Público objetivo
Compradores: Los compradores potenciales de la distribuidora son
principalmente agentes culturales, comisarios de exposiciones, encargados de
programación de televisión, etc.
Además vamoa a implementar el consumo en universidades y entidades educativas,
incitando al sector pedagógico a formar parte de nuestra lista de clientes.
Se ha diseñado un plan de marketing específico para el sector televisivo, buscando que
formen parte de la bolsa de clientes de la distribuidora desde un principio.
El éxito de este ejercicio puede ayudar al buen arranque pronosticado para la distribuidora
debido a las buenas condiciones contractuales que este sector ofrece.
Consumidores: Los propios compradores son consumidores potenciales del
producto en otros escenarios. Puesto que son selecciones hechas para centros de
arte, festivales, ferias, etc. el consumidor variará dependiendo de cada uno de los
centros y eventos. El perfil del consumidor es el natural a este tipo de ámbitos: nivel
cultural medio o alto y edad media entre 25-45 años. Puede consumir esos contenidos como
forma de ocio, como parte de su formación o como parte de su trabajo (en caso de ser un
agente del ámbito). Los estudiantes universitarios de humanidades y de centros superiores
también son clientes potenciales, por lo que es recomendable crear una línea de
compilaciones dirigidas a este público más joven.
Nuevos públicos: Normalizar la presencia de este tipo de producciones en el ámbito
televisivo generará nuevos públicos. Asimismo, la presencia en centros de formación
nacionales e internacionales facilitará su difusión y conocimento.
2.3 clientes HAMACA
Incluimos ejemplos de los diferentes usuarios de los servicios HAMACA teniendo en cuenta
los diferentes ámbitos donde la distribuidora va a realizar sus diferentes servicios.
1-ámbito artístico
Los clientes potenciales de HAMACA en este ámbito son tanto Centros de Arte, Festivales,
comisarios/comisarias independientes, etc.
Incluimos una selección de programadores de centros del ámbito nacional que ya han
mostrado interés en todos los servicios de HAMACA en las diferentes entrevistas personales
que el quipo HAMACA ha mantenidos con cada uno.
nombre
Nuria
Santi
Laura
apellido
Enguita
Eraso
Baigorri
Claudia
Oriol
Juan
Jose
Gianetti
Gual
Guardiola
Guirao
centro
fundacion tapies
artelekeku
Comisari independiente/
asesora Caixaforum
mecad
La Capella
casa asia
casa encendida
-73 -
Laura
Bartomeu
Neus
Frederic
Manuela
Karin
Manuel
Toni
Gloria
Josep
Jorge
Luís
Nacho
Berta
Virginia
Herrero
Marí
Miró
Montornes
Moscoso
Ohlenschäger
Olveira
Perna
Picazo
Ramoneda
Ribalta
Rico
Rodriguez
Sichel
Torrente
caixa cataluña
MACBA
caixaforum
CASM
21 enchufes
medialab
CGAG
tecla sala
la panera
CCCB
macba
medialab
fundacion rodriguez
MNCARS
doméstico/ casa américa
Leire
Manuela
Iván
Vergara
Villa
De la Nuez
DAE
la dinamo
la Virreina
A este perfil hay que sumar los diferentes programadores de festivales y
programaciones internacionales, como por ejemplo:
Nombre
localizaci
contenidos
web
ón
Hamburg
International
Short Film
Festival
Split Festival
of New Film
Important short film
Germany festival with a fairly
mainstream focus
organised by the Short
film Agency Hamburg
Croatia
Characterful and
hospitable media
Artfestival in the
beautiful city of Split
-74 -
[email protected]
www.shortfilm.com
[email protected]
public.st.carnet.hr/split-filmfest
São Paulo
International
Short Film
Festival
Brazil
One of the leading
short film festivals in
Latin America, with an
aim to provide an
exchange point
between work from the
region and other
international
productions
New York
Film Festival
and New York
Video Festival
USA
Fairly traditional film
festival with small but
focused experimental
film section
Impakt
Festival
International
Media/Art prize
London Film
Festival
One of the best
Netherla visual arts-based
nds
festivals, known as
much for its strong
innovative
programming as it is
for its friendliness
Germany
United
Kingdom
Not a festival as
such, this is an
important and
influential competition
set each year around a
particular theme
Major international
festival, as well as
shorts section the
event includes a strong
experimental section of
short and feature work,
Experimenta.
-75 -
[email protected]
www.kinoforum.org/shorts
[email protected]
www.filmlinc.com
[email protected]
www.impakt.nl
[email protected]
www.swr.de/medienkunstpreis
[email protected]
www.rlff.com
Microwave
Festival
Hong
Kong
VideoBrasil
International
Electronic Art
Festival
Brasil
[email protected]
Hong Kong's key
m
media Artfestival is
www.videotage.org.hk
part of a number of
initiatives (including
exhibitions, publishing
and online projects) set
up by the Hong Kong
artist collective,
Videotage
Important event for
the exhibition of video
works from Portugesespeaking countries that
also shows other
international works
[email protected]
www.videobrasil.org.br
2-ámbito televisivo
Incluimos una selección de programaciones televisivas que incluyen contenidos afines a los
que distribuirá HAMACA. La mayoría de las que incluimos trabajan con LUX ( www.lux.org.uk
distribuidora de Londres).
canal/progra
ma
location
Arte (CourtCircuit)
France
Channel Four
Canal Plus
Canal Plus
(La
Noche+Corta)
Kunstkannal
ORF
Rai Sat
SBS (Eat
Carpet)
UK
France
Spain
Netherla
nds
Austria
Italy
Australia
SundanceCha
nnel
USA
TVE
(Metropolis)
Spain
contenidos/distribuid
web
ora
programación pases
http://www.artede cortometrajes
tv.com/fr/cinema-fiction/Courtcircuit/184414.html
Su departamento
http://www.channel4.com
FilmFour, tiene una
productora propia
varios programas
http://www.canalplus.fr
puntual
www.plus.es
varios programas
varios programas
varios programas
varios programas
varios programas
programa donde se
emiten todo tipo de
producciones
audiovisuales artísticas
-76 -
www.orf.at
http://www.raisat.rai.it
www.sbs.com.au
http://www.sundancechannel
.com/home
http://www.rtve.es
YLE
Arte (La
Nuit)
Arte
Finland
Francia
Francia
Channel Four
(The Shooting
Gallery)
UK
Canal Plus
(cortos extra)
Spain
XTLV/
contenidor
spain
(Finnish
http://www.yle.fi
Broadcasting Company,
mostly in Finnish)
Espacio en el q se
http://www.artepasan films de carácter tv.com/fr/art-musique/dieexperimental.
nacht-la-nuit/258828.html
Televisión dedicada
http://www.arte-tv.com
a las artes que emite
en Francés y Alemán.
Cortos de todo el
http://www.channel4.com/fil
mundo entran
m
regularmente en la
programación de cine.
Selección de
www.plus.es
cortometrages. En
Febrero una selección
"cortometraje español"
39min.
Red de televisiones
http://www.xtvl.org
locales de Barcelona
con programas
contenedores.
-77 -
3-ámbito pedagógico
Oficina de Difusió Artística (DIBA)
Programas pedagógicos dirigidos a ayuntamientos y centros cívicos promovidos por la
oficina de difusión artística de la diputació de Barcelona. Contacto: Anna Crosas y Oriol Picas
del Àrea de Cultura. http://www.diba.es
Bibliotecas publicas municipales:
Bibliotecas de Andalucía
http://www.juntadeandalucia.es/cultura/ba/
Biblioteca de Aragón
http://www.aragob.es/edycul/bibara/pagiba/prima.htm
Bibliotecas asturianas
http://www.netcom.es/camocha/
Bibliotecas Municipales (Palma de Mallorca)
http://www.a-palma.es/cast/cast_cone_biblio.htm
Red de Bibliotecas de Canarias
http://bibliotecas2000.culturacanaria.com/
Biblioteca Central de Cantabria
http://www.bcc.gobcantabria.es/
Biblioteca de Castilla-La Mancha
http://www.jccm.es/biblioclm/
Bibliotecas, Fonotecas Videotecas de Salamanca
http://www.dipsanet.es/cgi-bin/cultura.exe/Indice_I?nombre=INFRAES
Biblioteca de Castilla y León
http://www.bcl.jcyl.es/index.html
Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
http://www.diba.es/biblioteques/inici.htm
Bibliotecas de Ceuta
http://www.ciceuta.es/consejerias/csj-educa/biblioteca/bibliotecas.htm
Archivo y Biblioteca de la Diputación de Cáceres
http://ab.dip-caceres.org/
Sistema de Xestion de Bibliotecas de Galicia
http://biblio.cesga.es/
Red de Bibliotecas Públicas de La Rioja
-78 -
http://biblioteca.larioja.org/frame06.htm
Bibliotecas Municipales (Madrid)
http://www.munimadrid.es/bibliotecaspublicas/
Bibliotecas de la Región de Murcia
http://www.carm.es/brmu/bibliotecasmurcia/
Red de Bibliotecas Públicas de Navarra
http://www.cfnavarra.es/cultura/cas/accion/redbib.htm
Red de Bibliotecas Municipales de Bilbao
http://www.bilbao.net/
Xarxa de Lectura Pública Valenciana
http://xlpv.cult.gva.es/
Bibliotecas en Centros de Formación, internacional (selección)
Nombre
Academie Royale des Beaux-Arts de
Bruxelles
Academy of Media Arts,
localizac
ión
Belgica
Köln,
Alemania
Academy of Art College
web
http://www.arba-esa.be/
http://www.khm.de/bibliothek
/index.php
Californi
http://www.academyart.edu/
Portugal
http://www.iee.pt/
a
Escola Superior de Tecnologias e
Artes de Lisboa
St. Martin´s College
Universidad Nacional Autónoma de
México (UNAM) Escuela Nacional de
Artes Plásticas
University of Art and Design Helsinki
Reino
Unido
México
Finlandi
http://www.ucsm.ac.uk/
http://www.enap.unam.mx/
http://www.uiah.fi/
a
Cornish College of the Arts
Ecole Nationale Supérieure des
Beaux-Arts
Hartwick College
Facultad de Ciencias de la
Comunicación Blanquerna (U.
Ramon Llull)
Facultad de Comunicación (U. de
Navarra)
Washing
ton
Francia
http://www.cornish.edu/
New
York
España
http://www.hartwick.edu/
España
-79 -
http://www.ensba.fr/
http://www.blanquerna.edu/
http://www.unav.es/fcom/
Facultad de Bellas Artes (U. de
Castilla La Mancha)
Facultad de Bellas Artes (U. de
Sevilla)
Cuenca,
España
España
http://www.uclm.es/
http://www.us.es/fba/
Mediatecas de Proyectos y Centros de Cultura, internacional (selección)
Nombre
localizaci
contenidos
web
ón
Media Art
Archive
ZKM_Media
Library
Vienna,
Austria
Plataforma para la
www.medienkunstarchiv.at
reflexion y archive
entorno los nuevos
medias.
Karlsruh
Mediateca del Centro
http://on1.zkm.de/zkm/e/ins
e, Alemania de arte y media ZKM
titute/mediathek/
New Media
Encyclopedia
Francia
VIDEO
CENTER
Tokyo
Associação
Cultural
Videobrasil
Brasil
EDAU Electronic &
Digital Art
Unit
cinematicfilm
Mediateca
LaCaixa
Archivo creado a
http://www.newmediapartir de las
art.org/
colecciones en vídeo de
Centre Georges
Pompidou, Musée
national d'Art moderne,
Paris y Museum
Ludwig, Köln
Centro especializado
http://www.vctokyo.org/e/ne
en videoarte
ws/index.html
Lugar de encuentro
de los diferentes
agentes de la escena
artística brasileña.
Lancashi
Centro de
re, UK
experimentación de
artes digitales
Base de datos de
media y video arte
Barcelon
Archivo documental
a, España
especializado en arte
contemporáneo y
vídeo.
http://www.sescsp.org.br/ses
c/videobrasil/site/home/home.as
p
http://www.uclan.ac.uk/edau
web
http://www.cinematicfilm.co
m
http://www.mediatecaonline.
net/mediatecaonline/jsp/index.js
p?ID_IDIOMA=cat
2.4. Precio
Determinación del precio de la actividad principal de la distribuidora
-80 -
Los precios de alquiler incluidos a continuación buscan fijar unas cifras estándar a las que
luego aplicar los costes adicionales que dependerán de las variables señaladas.
ALQUILER
Alquiler por una semana
DVD
VHS
BETACAMdigit
al
títulos por debajo de 30 minutos
150€
títulos por encima de 30 minutos
200€
120€
250€*
150€
400€*
Todas estas cifras iniciales podrán variar si así se expresa en los contratos individuales con
cada artista, ellos pueden en todo momento subir el precio de distribución si lo requieren
necesario
*Las tarifas de BETACAMdigital en televisión se pactarán con los diferentes canales, teniendo en
cuenta las que actualmente ya se utilizan.
Packs HAMACA
3000€ aprox.
precio variable: 2000-
el pack incluye selección de trabajos + una descripción de contenidos + derechos de
comunicación pública
Estos precios no incluyen el IVA ni gastos de envío.
El porcentaje a incluir por gastos de gestión de la distribuidora, se ha fijado en
un 20% sobre el coste total (IVA incluido) A partir de estos patrones estándar, se han
realizado las tarifas medias de los servicios complementarios y calculado las previsiones de
ingresos del primer año
VENTA
Los precios oscilarán entre los 600 y 1000€ en los casos de copias para
mediatecas y bibliotecas.
2.5. Previsiones de ventas
Previsiones de ventas anuales
PREVISIÓN DE INGRESOS POR LA ACTIVIDAD PRINCIPAL DE LA DISTRIBUIDORA
DURANTE EL PRIMER AÑO
Alquiler de productos del catálogo.
Clientes
Cantidad/mes
-81 -
Tarifa media
total
Centros de Arte y
4
Fundaciones
Universidades y centros
3
de educación secundaria.
Museos
5
Otros (festivales, bienales,
8
etc.)
Ingresos netos para la distribuidora:
20% del total 9600 € = 1920€/ mes
480€
1920€
1440€
2400€
3840€
9600€
Venta de productos del catálogo.
Clientes
Mediatecas
Bibliotecas
Universidades
Espacios de consulta
Centros de educación
secundaria
Particulares (consumo
privado)
Cantidad/mes
7
10
6
3
4
Tarifa media
800
250
150
200
150
total
5600
2500
900
600
600
6
75
450
10650€
20% del total 10650 € = 2130€/ mes
PREVISIÓN DE INGRESOS POR ACTIVIDADES COMPLEMENTARIAS DE LA DISTRIBUIDORA
DURANTE EL PRIMER AÑO
Packs temáticos (compilados por Hamaca).
Clientes
potenciales
Centros de arte,
Fundaciones
y Galerías
Cantidad/mes
Tarifa media
total
2.5
2200€
5500€
Diseño del pack y labor curatorial
40% del total 5500 € = 2200€/mes
Packs temáticos (compilados por comisarios externos).
Clientes
potenciales
Centros de arte,
Fundaciones
y Galerías
Cantidad/mes
Tarifa media
total
2.5
2500€
6250€
Distribución del pack.
20% del total 6250 € = 1250€/mes
Los comisarios serán remunerados por el diseño del pack (fee 1500€).
-82 -
Traducción y subtitulación.
Clientes
potenciales
Centros de arte,
Centros de
producción
y artistas
Cantidad/mes
Tarifa media
total
3.5
403€
1410€
Cantidad/mes
Tarifa media
total
2
450€
900€
100% del total = 1410€/mes
Programas pedagógicos.
Clientes
potenciales
Centros de
formación y
Bachillerato
artístico
70% del total 900 € = 630€/mes
Charlas y conferencias (sin exhibición de productos del catálogo).
Clientes
potenciales
Centros de
formación y
Centros de arte
Cantidad/mes
Tarifa media
total
5
300€
1500€
100% del total = 1500€/mes
Suma total de los ingresos 11.040€/mes.
PREVISIONES GENERALES DE INCREMENTO EN PRODUCCIÓN DURANTE LOS DOS AÑOS
SIGUIENTES
Para el segundo año:
1. Incrementar la cartera de la distribuidora en 8 nuevos clientes de cada sector.
2. Facturar 25% más que el primer año.
3. Consolidar el grado de conocimiento de nuestros productos y de la distribuidora en
Cataluña y resto del Estado.
-83 -
4. Revisión y ampliación del catálogo en la segunda mitad del año
Para el tercer año:
– Incrementar la cartera de la distribuidora en 8 nuevos clientes de cada sector .
– Facturar 15% más que el segundo año.
– Ampliación del mercado y revisión del plan de empresa y Marketing.
3. Producción y calidad
3.1 Calendario del proyecto:
1- Marzo-Julio 2005.
Comunicación inicial, recolección de
información sobre los/las artistas
2- Diciembre 2005
Contratos con artistas del catálogo
3- Enero 2006
Servicio on-line
4- Febrero-Marzo 2006
Campaña de promoción nacional e
internacional
5- Abril -Mayo 2006
Campaña específica para la televisión
6- Agosto 2006
Generación de las diferentes fichas técnicas
y descripciones existentes o realizadas por el comité
para las obras a distribuir. Esta información se
recopilará a través de las fichas enviadas a cada
artista y a través del contacto directo con los
mismos.
La mayoría de los artistas han sido consultados
(en la etapa inicial del proyecto) eso posibilitará que
esta fase del proyecto sea ágil. Durante esta fase
se comunicará al resto de profesionales del
medio la actividad de HAMACA y se les invitará a
formar parte de la actividad del proyecto para la
buena configuración de un sistema operativo
basado en la pluralidad y transparencia. Asimismo
se establecerá un pacto con las diferentes entidades
de gestión y galerías que actualmente representan
a algunos de los artistas del catálogo HAMACA. Se
redactaran modelos de contrato ajustados a las
necesidades que cada artista haya comunicado.
Se inicia el diseño de la base de datos para la
web www.hamacaonline.net donde en un futuro
se ofertarán las producciones del catálogo y los
packs temáticos on line. El espacio se diseñará
3.2
teniendo en cuenta la futura inclusión de un servicio
Presu
de previsualización video-streamming y de epuest
commerce.
Conunicación a Festivales, Congresos del
ámbito de la distribución y la producción cultural
y puesta en marcha de un plan específico de
comunicación y promoción nacional e internacional.
Se ofertarán packs temáticos para dinamizar la
salida y buena contextualización de las
producciones del catálogo
La presencia en este medio favorecerá la
proyección internacional y la socialización de las
producciones históricas y contemporáneas. Se
buscarán vías para introducir y regular estas
producciones en la programación ya existente
facilitando la creación de nuevos espacios
televisivos que favorezcan el consumo y
exteriorización de la video producción nacional.
-84
Se- pondrá en marcha el servicio on line través de
www.hamacaonline.net
servicio on line en marcha
Cal
endari
o de
la
alguna
s de
las
fases
más
import
antes
del
proye
cto:
o
econó
mico
INV
ERSIO
NES
A
contin
uación
,
pasam
os a calcular los gastos que generará la inversión inicial y los gastos mensuales del primer
año sin tener en cuenta las tareas programadas para disminuir esa inversión inicial.
Gastos mensuales durante un año
Sueldo YProductions (equipo directivo HAMACA).........................................4.360€
Sueldo técnico
edición...................................................................................1.200€
Gastos
adicionales...........................................................................................800€
(viajes, envíos, Internet, campañas promocionales, material oficina...)
Servicios de empresa para diseñar, programar y actualizar web......................85 €
subTOTAL....6445 €/mes ..............................................6445 x14 mensualidades =
90.230€
Gastos iniciales (equipo informático, material fungible, etc.)
Local de trabajo(convenio AAVC)....................................................................... 0 €
Equipo de visionado y edición (adjuntamos presupuesto detallado)...........16.318 €
Material fungible (VHS, DVD, cintasDV)...................................................... 5.000 €
Mobiliario de oficina y
archivo........................................................................3.200€
Gastos campaña inicial de promoción.........................................................12.000€
Sueldos comité de
expertos...........................................................................4.000€
hamacaonline.net..........................................................................................38.0
00€
Creación y traducción de fichas técnicas......................................................25.000€
Otros
gastos..................................................................................................12.000€
subTOTAL....................................................................................................115.
518 €
Disponemos de presupuestos desglosados de cada uno de los apartados aquí incluidos
Gastos comité de selección
Honorarios
comité...............................................................................600x8=4.800€
Viajes+dietas
comité..........................................................................................900€
subTOTAL..........................................................................................................5
.700€
Total Gastos primer
-85 -
año..........................................................................................................................21
1.448 €
SUBVENCIONES RECIBIDAS PARA LA PRIMERA ETAPA DEL PROYECTO:
Entidad
Cantidad
ICAC (Conselleria de cultura de la Generalitat)
60.000 €
BIENES CULTURALES
12.000 €
COOPERACIÓN CULTURAL (MCU)
12.000 €
Total ayudas primer año
84.000€
FINANCIACIÓN NECESARIA
127.448€
211.448€ - 84.000 € =
-86 -
-87 -
Annex II. Informe Fires i festivals
Informe sobre un evento idóneo para la comercialización del vídeo y las artes digitales en
Barcelona
Realizado por Pilar Cruz Ramón por encargo de
Centre Investigació i Desenvolupament Econòmic de les Arts
(Associació d’Artistes visuals de Catalunya) Febrero 2006.
-88 -
Índice
1_ Introducción
2_ Objetivos
3_ Agentes del sector
4_ Necesidades de un pacto sectorial
5_ Vías de comercialización
6_ Mercados, clientes, consumidores y públicos
7_ Evento: Feria/Festival. Criterios, formato, modelos.
8_ Epílogo
9_ Anexos:
- Censo de agentes
- Esquema de modelos de eventos internacionales
- Extracto de debate Videoarte y derechos de autor
- Texto de Hamaca, evento desde el punto de vista
distribuidora
- Extracto de Vídeo de Gabriel Villota
- Trascripciones de grupos de trabajo
-89 -
de la
1_Introducción
La videocreación en España ha cumplido treinta años. El vídeo como medio de expresión,
como instrumento de creación, ha sido utilizado durante estas décadas por numerosos
artistas, tanto de modo exclusivo como alternándolo con otros formatos. Y cada vez más
artistas lo incorporan a su trabajo1.
El universo del videoarte es multiforme, no existe un sólo tipo de arte en vídeo, sino que
como herramienta es utilizado de múltiples maneras para las diversas formas de entender el
trabajo artístico, las numerosas familias que componen el árbol de la producción artística en
vídeo (instalación, monocanal, videodanza, interactivo...) hace que no se pueda sistematizar
de una manera reduccionista en un sólo ámbito del arte contemporáneo.
Sin embargo hay dos conceptos comunes a todas las manifestaciones artísticas en vídeo,
al menos en el momento actual; por un lado la dificultad del acceso a unas adecuadas
condiciones de producción, y por otro lado la brecha existente entre la producción y la
comercialización.
En cuanto al resto de artes digitales (net-art, multimedia...) el panorama no es mucho más
esperanzador, a pesar de que nos encontremos en plena audiovisualización de la cultura y en
una situación de dominio de la tecnología en la esfera social y económica.
A pesar de que nos dirigimos hacia una sociedad del conocimiento en la que la creación
audiovisual es un ámbito estratégico en la consolidación de una industria de los contenidos,
falta algo hoy por hoy en el estado español que potencie el mercado, que consolide las salidas
profesionales que el sector está dando a creadores, intermediarios, escuelas, programadores
y técnicos, festivales y museos... Pero que necesitan mecanismos que activen la
comunicación y el conocimiento mutuo, que sistematicen y cohesionen el sector, que creen
expectativas, prestigio y riqueza simbólica, y que potencien el flujo económico en todos los
niveles y posibilidades de esta industria cultural.
La razón de ser de este informe es ofrecer pautas para una herramienta que ayude a
cerrar esa brecha que separa a la producción de la comercialización, en el vídeo y las artes
digitales.
1
Casi un 20% de los artistas utiliza regularmente en su creación el vídeo y los nuevos medios, mientras que más de un 15 % los utiliza de manera
esporádica, alternados con otros formatos. Fuente consultada "La situació dels artistes visuals a Catalunya", ARTImetria, 2002. Disponible en
web de AAVC www.aavc.net
-90 -
Para ello se ha analizado quiénes son los agentes que participan en la cadena de valor del
videoarte, cuáles son las vías de comercialización conocidas y posibles, los clientes y
consumidores y cuáles son las necesidades de cara a visibilizar y dinamizar el sector.
A partir de ese análisis se proponen en este informe las bases sobre las que debe
asentarse un pacto sectorial para la puesta en marcha de un evento destinado a cumplir los
objetivos de activación y difusión. Finalmente se apuntan unas pautas orientativas de cara a
la organización de un evento que saque a la luz la producción anual local e internacional, que
sea un referente internacional, que tenga unos criterios de calidad.
-91 -
2_ Objetivos
1.
2.
Los objetivos de la propuesta:
1.1
-
Promover una adecuada comercialización del arte en formato vídeo y
multimedia, que atienda a todas las necesidades del mercado artístico, y que active nuevas
maneras de comercialización.
1.2 - Promover un modo adecuado y consensuado de visibilizar las prácticas artísticas
en formato vídeo y multimedia, fomentando la participación de todos los sectores implicados,
fomentando la investigación, el desarrollo y la producción, y activando la generación de
nuevos públicos.
-92 -
3_ Agentes del sector
Quiénes son los agentes de la cadena de valor del videoarte y artes digitales.
Todos los actores económicos, los agentes generadores de valor, deben ser tenidos en
cuenta: los agentes de la enseñanza, la producción, la difusión y la venta (incluyendo todas
las vías actuales y con previsión de ampliar a vías futuras que puedan aparecer con el devenir
de las prácticas artísticas)
Esto significa que deben estar representados:
- La enseñanza especializada superior, pública y privada: Universidades y centros
de enseñanza artística.
- La producción: Centros de producción y productoras, asociaciones de artistas y
creadores independientes, en colectivos o sin representación. Técnicos y laboratorios de
edición y post producción. Marcas de tecnología, equipos y software.
- La difusión: Museos y Centros de Arte, los archivos y mediatecas, comisarios y
críticos, prensa y publicaciones especializadas.
- La comercialización: Galerías, distribuidoras, editoriales y creadores o colectivos
independientes.
-93 -
4_ Necesidad de un pacto sectorial
En las consultas realizadas con motivo de este informe a diversos profesionales del sector,
entre quienes se encontraban representantes de la exhibición y difusión, la enseñanza, la
producción, la distribución y los creadores, se han analizado estas cuestiones:
Los sistemas y canales de comercialización posibles, actuales y futuros, del videoarte y
las artes digitales, y de qué instrumentos nos podemos proveer para abrir e incentivar esos
canales, generar flujo económico y atender a todas las vías de comercialización.
Cómo deben ser esos instrumentos para cumplir con eficacia sus objetivos y de qué
manera puede vehicular a todo el sector, atendiendo a las necesidades específicas de cada
agente del sector.
Todos los agentes de la cadena de valor del videoarte tienen un rol, sin el cual el resultado
final no existiría, y estos instrumentos deben proveer fórmulas de colaboración, integrando a
todos los subsectores de manera efectiva, y crear pretextos para la coordinación y correcta
comunicación entre ellos, para favorecer el flujo y el desarrollo económico.
Esos instrumentos se canalizarían a través de una plataforma.
La creación de una plataforma o evento que proporcione salida comercial, visibilidad y
difusión a la producción artística se ha revelado como algo positivo y eficaz. Sin embargo
para que una plataforma sea un éxito real tiene que tener, entre otros, un requisito lógico y
común a cualquier sector económico; y es que para que un evento de este tipo cumpla
realmente la función de activar el flujo económico toda la cadena de valor de ese sector ha de
estar representada y participar de ese evento en igualdad de condiciones, cada agente de la
cadena de valor según lo que quiera mostrar o visibilizar.
El éxito de ferias o salones como Construmat o Alimentaria, en la Fira de Barcelona, radica
en que ofrecen un marco real de relaciones y la posibilidad de que cada uno venda su propio
producto en igualdad de condiciones.
Atendiendo a la especificidad de la estructura del mercado artístico, todos los agentes de la
cadena de valor tienen que estar representados e implicados, cada uno según sus intereses.
Un evento que pretenda activar el mercado del vídeo debe contemplar todas las prácticas
comerciales que permite el videoarte y a todos los agentes implicados en estas prácticas,
para no descuidar ningún segmento de mercado, puesto que como se explica en este
informe, cada práctica conlleva un tipo diferente de cliente, consumidor o comprador.
-94 -
El hecho de que existan todas esas vías de comercialización necesariamente favorece el
flujo económico al ampliar las posibilidades de consumo, por tanto su coexistencia puede y
debe fomentarse cristalizando en un tipo de evento sectorial.
El videoarte y las artes digitales son el producto que simboliza la punta del iceberg de toda
una industria del conocimiento. Una industria audiovisual que tiene múltiples agentes y que
representa una salida laboral no sólo para artistas, sino para todo un conglomerado de
actores que van desde el entramado de la enseñanza al de la tecnología, la investigación,
prensa y editoriales, venta y distribución, museos e instituciones.
Puesto que el vídeo es el producto, la creación de esta plataforma que integre a todo el
sector facilitará la visibilidad de todo el proceso anterior, de toda la industria, que como se ha
dicho, está compuesta por una multiplicidad de agentes. Una plataforma que potencie una
red de intercambio y actividad económica.
A nivel simbólico la ciudad que acoge un evento así también recoge beneficios de capital
simbólico, imagen de ciudad abierta y desarrollada, comprometida con la cultura y la
tecnología. Un evento así, entre la cultura urbana y el ocio, entre la economía y la creación
De las vías que se conocen actualmente para dar salida comercial al vídeo, se está
explotando básicamente una de ellas, la del vídeo tratado como objeto único y comercializado
a través de galería para un mercado restringido de coleccionistas. Los eventos promovidos
hasta ahora en este sentido han tendido a favorecer sólo este mecanismo.
5
_ Vías de comercialización.
¿Qué compra quien compra un vídeo?
El principio básico de la adquisición del vídeo es la distinción entre el soporte tangible y los
derechos de la obra.
Un DVD no es la obra sino el soporte físico en el que hay contenida una información, en
-95 -
este caso la obra de videoarte.
Las obras de videoarte como cualquier otra creación audiovisual están protegidas por la ley
de propiedad intelectual.
El autor tiene unos derechos de explotación, que se subdividen en derechos de
reproducción (poder hacer copias), de distribución (distribuir y poner en el mercado estas
copias), de transformación y de comunicación pública (dar acceso al público sin que el público
tenga una copia en el momento de verla, es el caso del pase en televisión, cine o exposición).
El museo o coleccionista privado que adquiere el soporte en una edición numerada y
limitada lo que adquiere es parte de los derechos de explotación, concretamente los derechos
de comunicación pública o exhibición, regulados por contrato.
Tipos de comercialización
5.1_ El vídeo como un bien escaso
El vídeo es un producto reproductible por su propia naturaleza.
Con la digitalización
además el número de copias que permite sin que haya pérdida por generación es ilimitada.1
A pesar de esta naturaleza la vía de comercialización que más se ha promovido en nuestro
país es la siguiente: un sistema de comercialización que, al uso de las artes plásticas,
parte
de la consideración del vídeo como un bien escaso, se producen ediciones limitadas y
numeradas y se les da salida a través del coleccionismo, tanto público como privado, por
medio de las galerías de arte. La eclosión de centros de arte y museos de arte
contemporáneo en el estado español ha favorecido este tipo de salida comercial del vídeo.
Estos centros estaban vacíos y era preciso dotarlos de contenido. Las galerías de arte que
han vendido fotografía, pintura o escultura intentan adaptar el vídeo y la multimedia a sus
estructuras económicas, siendo productos de comercialización difícil y raramente adaptables a
las estructuras tradicionales del mercado artístico.
Sin embargo, a pesar de la contradicción que supone la venta de la obra reproductible
como una pieza única, como si fuese un objeto, esta práctica incoherente según la lógica del
medio se hace necesaria para su propia supervivencia, puesto que los costes de producción
son muy altos y las otras vías de comercialización están poco desarrolladas en nuestro país.
Y lo que venden las galerías no es un objeto o pieza única, sino un soporte con una
información sobre la que el comprador adquiere ciertos derechos de explotación, de
comunicación pública. El artista normalmente se compromete por contrato a no sacar
ediciones posteriores, ni más copias.
El precio que el comprador paga por esta copia limitada con estos derechos depende de la
cotización del artista y puede llegar a costar desde 1.000 euros de un artista emergente a los
1
La pérdida por generación es la pérdida de calidad de imagen de la copia respecto al master, en los sistemas analógicos. Los formatos digitales
permiten la copia con una calidad idéntica a la del master.
-96 -
50.000 euros de un Bill Viola.
Además hay formatos, como las video-instalaciones, cuya vía más natural, al aproximarse
a la objetualidad, parece ser el circuito galerístico.
5.2_ La distribución
Existe una segunda opción más acorde con la naturaleza reproductible del vídeo, la
distribución. Hay organizaciones que se dedican casi desde el mismo nacimiento del vídeo
como formato a este sistema de comercialización, suelen ser organizaciones sin ánimo de
lucro. Estas entidades son organismos que alquilan el vídeo para eventos específicos o
venden una copia para archivo o videoteca. No venden el soporte en sí sino una serie de
derechos por unos días, un número determinado de pases o de consulta y archivo, y que se
dedican a un mercado diferente: el ámbito educativo, el ámbito de la difusión (festivales,
colectivas, muestras...) y el ámbito de la conservación: archivo o videoteca/mediateca.
También pueden hacer ediciones múltiples para el consumo privado, packs temáticos y
algunas ofrecen otros servicios como laboratorio, archivo o exhibiciones públicas de sus
fondos.
Representan a un gran número de artistas, la distribuidora neoyorquina Electronic Arts
Intermix tiene un catálogo de 135 artistas, de todas las épocas de la Historia del Vídeo, y la
española Hamaca, iniciativa de la Associació d'artistes visuals de Catalunya, arrancará su
andadura con un catálogo de 100 artistas.
5.3_ Edición múltiple para consumo privado
Hay una tercera vía de comercialización que es la edición de un número limitado pero
amplio de vídeos para el mercado particular y destinados al consumo privado, a través de
editoriales y por medio de comercios especializados o internet. Esta vía está poco
desarrollada en España pero hay ejemplos de iniciativas editoriales en nuestro país y pueden
encontrarse en librerías especializadas vídeos destinados al consumo privado. También se da
el caso de revistas o periódicos especializados que editan videoarte. El comprador, al igual
que cuando adquiere un CD de música o un DVD de cine, no adquiere licencia de exhibición
pública, lo que adquiere es un archivo de datos reproductible para uso recreativo privado,
para su consumo particular.
Internet
Varios agentes consultados apuntan a Internet como una de las vías futuras de dar salida
comercial/económica al videoarte, vía lógica por otra parte para el net art.
5.4_ Gestión por el propio artista
-97 -
En cualquier caso es al artista al que corresponde la decisión de por cual de las vías
explota económicamente su trabajo, por medio de Galerías, de Distribuidoras o de Editoriales,
o incluso explotar la misma pieza por galería y por distribuidora, pues lo que cambia son los
derechos que se adquieren.1
Pero hay otra opción y es la gestión por parte del propio artista de derechos de
reproducción y comunicación, alquiler de pases para festivales, eventos o muestras. Esta vía
es muy común, puesto que más del 30% de los artistas no trabaja con galerías de arte2, en
la ciudad de Barcelona.3 Un 63% de los artistas vende sus videocreaciones siempre mediante
intermediario y ese porcentaje desciende a un 44% en el caso de multimedia y net-art. Esto
quiere decir que hay un gran porcentaje de trabajos que se están vendiendo sin
intermediación de galerías o distribuidoras. Y un 50% de los artistas valoran la relación con el
galerista como positiva o muy positiva.
El 31% de los artistas que trabajan con vídeo no tienen intermediario, porcentaje que sube
al 47% en el caso de multimedia o net-art.
En cuanto a la actividad económica en general dentro del sector de las artes plásticas sólo
el 10% pasa por la galería.
1
Como Bill Viola, cuya obra se distribuye a través de distribuidoras, editoriales y dos galerías.
Fuente consultada "La situació dels artistes visuals a Catalunya", ARTImetria, 2002, p. 56. Disponible en web de AAVC www.aavc.net
3
En Lérida y Tarragona la proporción disminuye al 50%
2
-98 -
6_
Mercados, clientes, consumidores y públicos.
Existe un público y un consumidor de videoarte y multimedia. Se trata de un público
especializado, mayoritariamente joven y urbano. Representa nuevos estilos de vida y líneas
de pensamiento, de alto nivel cultural, usuario habitual de tecnología e internet. Que el video
interesa y se consume lo demuestran instituciones como la Fundació La Caixa. La mediateca
de Caixafórum ha tenido desde que inició su andadura en 1994 más de un millón de usuarios,
y exposiciones de Caixafórum exclusivamente dedicadas al videoarte como Temps de Vídeo,
con casi 113.000 visitantes; o Pierrick Sorin, con más de 51.000 visitantes. También el hecho
de que uno de los motores del Sónar sea su programación de muestras de new media art,
confirma el interés de un número elevado de público.
Y sin embargo existe una queja habitual entre algunos segmentos del sector con el tópico
sobre la falta de público o consumidores.
Tal vez porque el consumidor cultural que normalmente compra música y cine desconoce
la oferta comercial de productos de videoarte y multimedia, y esto hace que algunas de las
maneras de comerciar con videoarte se vean inviables a corto plazo. Y una gran parte de
potencial público no lo demanda porque desconoce la existencia de las diferentes
posibilidades de consumo, gracias a la imagen predominante —y no ajustada a la realidad—
del videoarte como bien escaso.
La solución se encuentra integrando en una misma plataforma todas las maneras de
comercialización conocidas, de la mano de la educación y creación de públicos, que genera un
aumento del consumo y una demanda posterior de todas las vías comerciales del videoarte.
Habrá más consumidores privados, aumento de la demanda de consumo en archivos,
mediatecas y escuelas y compra o alquiler de vídeo a través de galerías, distribuidoras,
-99 -
comercios especializados.
Las diferentes vías de comercialización responden a diferentes niveles de consumo y
compra que existen en la actualidad.
Algunas de estas opciones existentes se pueden potenciar mediante este evento, así como
generar nuevos clientes y ámbitos de consumo.
El evento no ha de limitarse a ofrecer la producción al mercado existente, es su función la
de abrir mercados, nuevas vías, ha de convertirse en referente para aquellos potenciales
clientes que puedan acudir al videoarte y new media Art desde otros ámbitos. Y ha de
dirigirse activamente a ellos.
Se observan cinco ámbitos a los que se dirige la comercialización y difusión del videoarte.
A - El circuito artístico contemporáneo
B - El ámbito doméstico
C - El ámbito educativo, mediatecas y archivos
D - El circuito audiovisual
E - Otros
A - El circuito artístico
Coleccionismo.
Cualquier particular o entidad pública puede adquirir un vídeo con unos derechos limitados
por la compra. Si lo que se adquiere es un ejemplar de una edición limitada y numerada o un
master o submaster, se tienen ciertos derechos y obligaciones sobre esa pieza.
Derechos de comunicación pública, en exposiciones, muestras o proyecciones. Además
tiene la obligación de mantenerla, hacer copias de seguridad y cambiarlo de formato cuando
el actual se quede obsoleto.
Los clientes del vídeo en edición limitada son coleccionistas que adquieren a través de
-100 -
galerías o directamente con el artista, a veces produciéndole la obra.
Coleccionistas públicos: museos y centros de arte.
Esta es una de los clientes más activos que suelen comprar a través de galerías o
produciendo la obra a artistas. Museos como MACBA, MUSAC, MNCARS, MEIAC, Centre
Pompidou, Tate Gallery, por citar algunos ejemplos.
Coleccionistas privados: fundaciones, bancos, empresas, coleccionistas particulares.
Difusión en muestras, festivales, exposiciones, proyecciones, retransmisiones wireless. En
museos, centros culturales, centros cívicos, asociaciones culturales. Existen un gran número
de festivales y muestras de video y multimedia en nuestro país y a nivel internacional.
A través de críticos y comisarios independientes, programadores de festivales y muestras,
directores de museos, coleccionistas y los mismos artistas y creadores.
Aquí lo que se adquiere son los derechos de comunicación pública para un evento, festival
o actividad concreta, a través de las distribuidoras, entidades de gestión o los propios
artistas.
B - El ámbito doméstico
Cualquier persona que adquiera un vídeo de edición múltiple adquiere una serie de
derechos de exhibición en el ámbito doméstico. Se suele establecer la analogía con los DVDs
de películas de cine o los CDs de música, cualquiera puede comprar uno aunque su exhibición
ha de quedar restringida al ámbito doméstico.
Pueden existir fórmulas de alquiler, por medio de los videoclubs especializados en cine de
autor; fórmulas de pay per view en internet o televisión, o de compra en tiendas de museo y
librerías especializadas como Laie, la Central, ICA Bookshop en Londres, las librerías de
museos, cadenas como FNAC, Crisol, Amazon.com y similares.
C - El ámbito educativo, mediatecas y archivos.
Existen mediatecas, archivos, y bibliotecas, públicas y privadas, con colección de videoarte
y multimedia, como la citada Mediateca de Caixafórum, Artium, Arxius del Observatori.
La red de bibliotecas públicas dispone de servicio de préstamo y consulta de cine y música,
y se debería potenciar la adquisición de videoarte para sus catálogos, y hay que dirigirse a los
responsables y directores de las redes de bibliotecas, mediatecas y archivos.
La enseñanza secundaria, superior y especializada.
-101 -
Las universidades y escuelas pueden adquirir o alquilar vídeo para organizar seminarios,
pases y proyecciones, como material para las aulas, o disponer de colecciones de vídeo en
sus bibliotecas y departamentos, sobre todo en las facultades de Bellas Artes, de
Comunicación Audiovisual, de Historia del Arte, Master y Posgrados de gestión cultural,
comisariado y crítica, antropología visual, etc. Los estudios especializados en imagen
encuentran muchas veces falta de material de estudio, y pueden adquirir packs temáticos u
obras significativas de la Historia del videoarte.
También en las escuelas profesionales de imagen y sonido, de cine, de diseño y
multimedia.
Otros: asociaciones de docentes y centros de recursos para la formación, responsables de
actividades extraescolares, vicerrectorados de extensión cultural y departamentos de
actividades culturales, para la realización de eventos, o para archivo.
D - El circuito audiovisual.
El videoarte ha influido en el cine, los videoclips, la publicidad... Además de estas
influencias todo lo que tenga que ver con el audiovisual es un canal natural para la difusión y
el consumo de la producción de vídeo.
El vídeo monocanal en general, el que se acerca más al documental, el que tiene un
componente más narrativo, encaja en los estándares televisivos, y es el que más puede
interesar en el cine y la publicidad.
Televisión, cine y publicidad
Las televisiones.
Públicas (estatales, locales y autonómicas)
Privadas
Canales temáticos
-102 -
La televisión es un canal muy cercano al vídeo, desde el mismo inicio del videoarte.1
Hay que potenciar esta relación por todos los medios posibles, ofreciendo contenidos e
información y mediante convenios de colaboración, que favorezcan el pase de vídeos a través
de televisión con pago a los artistas de derechos de exhibición, y la posibilidad a artistas de
utilizar los equipos, o la contingencia de encargos específicos2.
Hay un interés en las televisiones públicas y privadas por los contenidos culturales. Son
espacios minoritarios pero existen y son prestigiosos. Los programas culturales no son sólo
informativos, también ofrecen contenido audiovisual. 3
No sólo como contenido, también se puede programar vídeo como cuñas o anuncios de las
cadenas, entradillas de programas o cápsulas.
Por otro lado el campo de las televisiones se está expandiendo y existen canales temáticos
a través de las televisiones analógicas y digitales. Hay canales dedicados al documental, al
cine, a la música y tendencias, a la cultura, campos donde es fundamental el contenido de
vídeo y multimedia.
Para promocionar el videoarte en este campo el evento tendría que estar promocionado y
presentado en los encuentros y ferias de profesionales de televisión.
Aquí los clientes potenciales a los que hay que dirigirse son empresas de contenidos
audiovisuales y productoras de televisión, directores de programas culturales, directores de
cadenas.
Cine y publicidad.
Pases de videoarte en las salas de cine y filmotecas, con programaciones temáticas,
previos a una película o programas exclusivos de videoarte.
Presencia en festivales de cine y cortos. Hay un gran número de festivales de
documentales, de cine independiente, experimental, underground, de cine especializado...
con una programación importante de vídeo.
En este caso hay que dirigirse como clientes a los directores y programadores de
festivales, así como a los responsables de programar salas de cine y filmotecas.
En cuanto a la publicidad es quizá donde se pueda ver la mayor influencia del videoarte, y
es una posible salida laboral para videoartistas. Las escuelas de creativos publicitarios y
1
“Com era propi d’un mitjà o art nou, al vídeo li ha calgut crear (abans que trobar) unes vies de circulació i unes estructures idònies que en
facilitessin la producció, la distribució, l’exposició, la recepció… El lloc del vídeo semblaba que tant podia ser l’art com la televisió, dos àmbits
aparentment antònims però no irreconciliables: artistes, galeristes i museus apostaven per la TV com a “galeria” del futur, i ens, productors i
patrocinadors televisius prenien el risc de donar cabuda al videoart i altres formes audiovisuals alternativas” Eugeni Bonet, Ahir i avui (que,
demà, serà ahir), Papers d’Art nº 88, edita Fundació Espais d’art Contemporani, Girona.
2
La obra de Muntadas “TVE, Primer intento” fue un encargo al artista del programa Metrópolis de Televisión española, aunque no se llegara a
emitir nunca por motivos de censura.
3
Programas como el veterano Metrópolis de TVE, Territoris de Canal 33, Nosolomúsica de Tele 5, Miradas 2 en TVE, 365º en BTV, La noche
temática en TVE con Canal ARTE, documentales en Canal plus
-103 -
productoras son potenciales consumidores.
E - Otros:
En el ámbito de la música el maridaje con el vídeo es obvio, desde los videoclips a los Vj's.
Hay videoartistas realizando vídeos musicales1 e incluso editando discos con la banda sonora
de sus vídeos.
Hay otro mercado para vídeo interactivo, expandido, net art, software art.
Dada la importancia está cobrando la tecnología en el ocio y el entretenimiento, y puesto
que además estamos hablando de artes tecnológicas, no es mala idea establecer vínculos con
las empresas de tecnología y desarrolladores de software y programadores de videojuegos,
webmasters y empresas de telefonía móvil y ofrecerles contenidos y todo un activo de
información.
Son mercados a los que hay que acercarse de forma activa, creando espacios de
conocimiento.
A otro nivel lo que ofrece el videoarte y las artes digitales a todos estos mercados es un
activo diferencial, de innovación y desarrollo, de creación de imagen y contenidos.
Además del hecho evidente de que son utilizadas las tecnologías y el software para las
creaciones, estas empresas pueden ver en los productos artísticos una vía de esponsorización
y una publicidad de prestigio.
1
Fangoria contó con videoartistas como Carles Congost, Martín Sastre o Marina Núñez para los videoclips de Arquitectura efímera, editado por
DRO East West y MUSAC
-104 -
7_ Evento: Feria/Festival
En el desarrollo de los puntos que siguen se han plasmado algunas referencias de modelos
que funcionan tanto en el área del arte contemporáneo como en otras áreas de la industria
cultural, de los cuales hemos tomado algunas cuestiones formales adecuándolas a nuestro
contexto, y con la referencia de calidad de eventos importantes dentro del vídeo y new media
como Transmediale, Medienkunstpreis (Alemania), Videoformes (Francia), o Videobrasil
(Brasil). Estos puntos han sido discutidos y consensuados por agentes que representan a toda
la cadena de valor del sector que nos ocupa.
Instituciones públicas: Es importante que las instituciones se comprometan a apoyar esta
iniciativa por períodos de tiempo de tres a cuatro años prorrogables1, para que realmente sea
una iniciativa fructífera y consiga resultados.
7.1_ Función de un encuentro internacional del videoarte en Barcelona
La historia de otras iniciativas feriales en esta ciudad ha demostrado que la fórmula ARCO,
una feria generalista de arte contemporáneo, no puede cuajar en este contexto. La apuesta
por la especialización es una iniciativa de valor, tiene sentido y pertinencia.
El evento es una oportunidad para desarrollar una plataforma que impulse, cohesione,
visibilice y consolide a la industria de las artes digitales.
Conseguir ser punto de referencia, cita anual, generar movimiento económico, avanzar
hacia la sociedad del conocimiento.
Convertir a Barcelona en el referente de las artes digitales y new media, ofreciendo imagen
de ciudad que apuesta por la innovación y el desarrollo, con proyección de futuro.
Un evento de este tipo conlleva además un auge de las economías locales y regionales, en
las que entran otros actores económicos y se mueve otro flujo en el sector servicios, el sector
comercial local, ocupación hotelera, restauración, turismo y ocio.
1
Como sucede con Transmediale, international media art festival, en Berlín, donde las instituciones públicas tienen un convenio de financiación de
4 años, o la feria de arte contemporáneo Frieze en Londres, que tiene un convenio con Deutsche Bank para los 3 próximos años.
-105 -
Como lo demuestran los 90.000 visitantes que tiene el Festival Sónar, de los cuales casi la
mitad provienen del extranjero, y pasan una media de 5 días en la ciudad vitalizando el
comercio cercano, ocupando hoteles, y aprovechando las ofertas culturales y de ocio de la
ciudad.
O la ciudad de Austin, EE.UU. con unas políticas de apoyo específico a esta industria, que
en 2004 encargó un informe sobre el impacto económico de la industria audiovisual en la
ciudad. El estudio concluía que la industria ha reportado directamente a la economía de la
ciudad un total de 450 millones de dólares desde 1993. También calcula que esta industria,
con una actividad económica de 360 millones de dólares anuales, ha aportado tasas e
impuestos por un valor de 1,3 millones al año y ha generado una media de 3.500 puestos de
trabajo anuales en la ciudad, de manera directa o indirecta.1
La ciudad que acoge un evento así también recoge beneficios de capital simbólico, imagen
de ciudad abierta y desarrollada, comprometida con la cultura y la tecnología. Un evento así,
entre la cultura urbana y el ocio, entre la economía y la creación y difusión de tendencias, da
prestigio y pátina de modernidad.
Si está bien diseñado, el evento repercutirá sobre el flujo comercial directo y sobre la
calidad del material presentado, cosa que hará avanzar al sector a nivel cualitativ o y
cuantitativo. También debería repercutir sobre el aumento de la producción, y sobre las
oportunidades laborales y profesionales de los agentes del sector.
Un evento con una buena convocatoria a clientes y consumidores, con una voluntad real
de abrir mercados, aprovecharía la sinergia para convertirse en una bolsa de empleo más o
menos formalizada para artistas y creadores, editores, técnicos, iluminadores, intermediarios,
críticos y periodistas especializados… provocando oportunidades laborales. Sería u n a
magnífica oportunidad para facilitar al propio sector y a sectores afines la posibilidad de
encontrar profesionales especializados. El ámbito del cine, de la televisión, del diseño, de la
publicidad, de la enseñanza, de la comunicación... encontrarían en el evento una referencia
para fichar profesionales que muchas veces no son fáciles de encontrar. Además el trabajo en
audiovisual y multimedia se asemeja al trabajo en estos ámbitos en muchos aspectos, por el
uso de la tecnología y por la estructura de trabajo en equipo, colaboraciones y redes.
En su función comercial directa este evento tiene que tener la capacidad de representar a
los creadores catalanes y españoles, colocándolos en un mercado real e internacional,
favoreciendo su inclusión en colecciones y distribuidoras, muestras, galerías y exposiciones
internacionales.
1
Film & Visual Media in Austin, Texas Perspectives Inc. por encargo de la ciudad de Austin, 2004. El informe se puede consultar en
http://www.ci.austin.tx.us/film/study.htm
-106 -
7.2_ Indicadores de éxito
El éxito se medirá no sólo dependiendo de los resultados anuales, puesto que el éxito se
mide en variables a medio plazo y algunos indicadores de evaluación no son estrictamente
cuantitativos.
Haber conseguido realmente una plataforma que permita a todos los agentes cumplir sus
objetivos, ése debe ser el éxito general del evento.
Cada agente que participa en el evento tiene sus propios intereses y por tanto sus propios
indicadores para evaluar el éxito de su participación: público, apariciones en prensa y medios
acreditados, ventas, intercambios, número de contactos, número de obras recibidas,
esponsorización, movimiento de las obras producidas en el marco del evento, nivel de calidad
de los participantes, internacionalización, variables que se pueden medir cada año y que
deben tener un crecimiento sostenido.
Calidad y adecuación de los planteamientos teóricos, nivel de discusión teórica generada, y
otros activos no cuantificables pero evaluables de manera cualitativa.
Un indicador definitivo es el nivel de expectación y querencia que el evento genera en el
propio sector. Esto es fácilmente demostrable si los participantes repiten su asistencia, si las
apariciones en la prensa especializada se refieren a él más allá de la publicidad que se
contrate, si el número de solicitudes para participar sube con cada edición, o si hay un buen
nivel de participación internacional. El prestigio de la convocatoria se mide en plazos más
largos, no se puede medir de un año para otro, aunque se apunten maneras. Pero sí en un
período de 4 ediciones se puede medir la calidad, capacidad de convocatoria y prestigio de un
evento y sus perspectivas de futuro.1
7.3_ Función pedagógica y creación de públicos.
Esto se consigue mediante un evento público o festival que de a conocer la producción,
que sirva como plataforma para la creación de públicos. Para ello tiene que tener diseñado un
plan pedagógico con varias fases y actuaciones no sólo a corto plazo.
La creación de públicos se consigue desde la base con un buen diseño de festival abierto,
dirigido a diversos niveles, desde el público más especializado al neófito.
Y también mediante un trabajo pedagógico directo con los alumnos de los centros de
secundaria, las universidades y escuelas, sin olvidar las actividades educativas abiertas a
todos los públicos, actividades familiares y actividades infantiles.
Implicar a los centros de enseñanza secundaria, con talleres de nuevas tecnologías o
1
La feria Frieze, referente en el mercado del arte contemporáneo, celebrará su cuarta edición este año.
-107 -
concursos de vídeo para móviles.
A pesar del protagonismo de la cultura audiovisual en la sociedad, en los planes
curriculares no están contemplados programas de educación audiovisual, la enseñanza de lo
visual y la imagen está minimizada en los planes de estudios de la escuela primaria y
secundaria, ni hay conciencia de la necesidad de educación para la recepción crítica de las
imágenes audiovisuales que bombardean la vida cotidiana.
En la educación superior se deberían desarrollar convenios con las universidades y
escuelas de Historia del Arte, Bellas Artes, master de gestión cultural, Antropología… donde
se pueden hacer presentaciones, talleres con artistas traducibles a créditos, y programas de
becas y colaboraciones.
El evento también debe cumplir la necesidad de formación continua para los profesionales,
sobre todo en un terreno tan conectado con las nuevas tecnologías. Apoyar la formación con
talleres de uso de nuevo software y tecnología, o formación en gestión.
7.4_ Criterios de calidad
La filosofía del evento debe venir marcada por la calidad, la profesionalidad, y el rigor.
Debe tener unos criterios que funcionen a todos los niveles y para beneficio de todo el sector.
Para ello todos los participantes deben contar con igualdad de condiciones en la
representación de sus intereses.
Deben existir unos criterios curatoriales, una tematización que cambie cada año, y una
dirección artística o comisariado independiente rotativa. Este comisariado profesional
garantizará la calidad de selección de todo lo presentado, junto con un comité de selección o
asesor independiente e internacional para garantizar la calidad de las galerías, distribuidoras
y otros agentes.
Los criterios curatoriales y la dirección profesional garantizan unos niveles de calidad que
prestigiarán al evento y fidelizarán al público. El caos, la falta de criterio curatorial y la falta
de tematización desprestigia cualquier evento cultural y hace que se pierda público. La
selección exhaustiva garantiza que lo que se muestre tenga calidad, aunque se seleccionen
un menor número de obras. La pertinencia y la innovación de las propuestas, la generación
de conocimiento y la apuesta por líneas de investigación claras son claves para el
reconocimiento de calidad.
La programación debe pues seguir esas líneas curatoriales y temáticas.
-108 -
Debe asegurar la difusión de esas prácticas menos comerciales y debe tener también una
parte con proyectos emblemáticos que representen períodos de la historia del medio, artistas
consolidados, invitación a participar a otros festivales o instituciones internacionales, etc.
Profesionalidad y buenas prácticas
Las buenas prácticas y correctas relaciones laborales deben regir en todo evento
financiado con dinero público, máxime teniendo en cuenta las connotaciones que pueden
derivar por la visibilidad que estos eventos le dan a la realidad de la práctica artística.
Estas buenas prácticas exigen compromisos contractuales con todos los participantes.
Exigen también unos honorarios para los artistas por el pase o exhibición de su obra, el pago
de unos derechos de comunicación pública.
Para asegurarse estas buenas prácticas y la correcta gestión de estos derechos se debe
contar con la asesoría de las entidades de gestión de derechos de autor y las asociaciones
profesionales que representen los intereses de los creadores.
Debe haber un rigor en las convocatorias, en las bases y en la comunicación pública. En
estas convocatorias han de estar patentes plazos, pagos, condiciones de entrega y devolución
de las obras o proyectos, etc. Para una mayor profesionalidad deben estar muy claras las
condiciones de participación de todos los agentes, de las convocatorias de recepción de obra,
de los requisitos que deben cumplir los participantes.
Las partidas presupuestarias deben contemplar el pago a los artistas, a los asesores,
comités de selección y comisarios, los técnicos y editores, los gastos de infraestructura y
montaje, el alquiler de equipos, el equipo de gestión, los gastos de representación, los
premios y producciones, la difusión y comunicación, las actividades.
Impulso al I+D y a la producción
I+D
Este evento no debe venir marcado sólo por la voluntad del negocio inmediato o la simple
transacción económica. Para que tenga una verdadera función de activador del mercado tiene
que tener una parte muy importante de investigación y desarrollo, un espacio de reflexión, y
de debate sobre las propias formas de producir, distribuir y comercializar. Ha de haber una
-109 -
parte de riesgo y nuevas propuestas, se ha de dar un territorio de experimentación de
productos futuribles, que entren en contacto con el público y se prueben proyectos que,
aunque ahora no sean comercializables, puedan serlo en un plazo de tiempo.
Puesto que una gran parte de la producción real en este momento no es directamente
comercializable hoy por hoy, aunque pueda serlo en un futuro, hay que asegurar el espacio
para esas producciones.
Producción
Es importante que en el marco de este evento se den ayudas a la producción para artistas
emergentes y consolidados.
Las ayudas a la producción son fundamentales para un producto como el vídeo que
normalmente conlleva unos costes de preproducción y posproducción muy altos, de unos
equipos muy caros y también de un equipo de personas. La producción revierte en el
mercado y sin una cosa no hay otra. En el terreno de la producción hay un desequilibrio
enorme en este sector, ya que son insuficientes los recursos públicos dedicados, tanto
económicos como infraestructurales. En algunas ocasiones los artistas tienen la opción de
acceder a ayudas, centros de producción o encargos pero normalmente se da la situación de
que el mismo artista corra con todos los gastos a fondo perdido, produce y financia la obra
sin ningún tipo de soporte por parte de quienes después van a explotar económicamente esa
obra, por tanto se da una situación un tanto extraña que provoca inestabilidad en la
producción y precariedad laboral.
[Administr1]Una propuesta de ayuda a la producción puede ser la edición de un DVD con
distribución real, la producción de una obra que se expondrá en esa edición del evento, el
acceso a productoras o servicios técnicos y equipos de alta calidad, del cine o la publicidad, y
por supuesto, honorarios al artista, dietas y desplazamientos.
Premios.
Deben establecerse [Administr2]premios a obras ya producidas que reconozcan un trabajo
o la trayectoria de un artista. La creación de estos premios repercute a nivel simbólico en el
prestigio del evento y en el de la marca que eventualmente pueda patrocinar dichos premios
y ayudas.1
E l p r emio es un indicador de calidad, genera expectativa y prestigio, e incentiva la
participación.
Estos premios deben ser decididos por un jurado independiente y profesional sobre obras
recibidas, bien por convocatoria abierta, bien a propuesta de un comité de expertos, bien
1
En la feria de arte contemporáneo Frieze de Londres hay un patrocinador privado, Cartier, que da dinero a la producción de obra. Este premio
incluye la presentación de la obra en la feria, costes de producción de hasta 10.000 £, honorarios del artista de 1.000 £, dietas y gastos de
desplazamiento hasta 3.000 £, y tres meses de residencia en Delfina Studio que incluye alojamiento, estudio y equipamiento.
-110 -
utilizando una fórmula mixta.
Estos premios y ayudas pueden también servir de base para la creación de un archivo que
patrimonialice lo exhibido y producido en el evento.
Como se ha explicado, hay una gran parte de creadores que no tienen intermediario. Se
les debe garantizar un espacio mediante la convocatoria abierta de obras.
Criterios de selección
En el caso de las galerías, que estén galerías comprometidas con el videoarte y las artes
digitales, que participen en ferias y eventos internacionales y que representen y promocionen
artistas de vídeo y digital en sus programas anuales, no sólo en la feria. Sería aconsejable
que fueran comprometidas en las ayudas a la producción de vídeo.
En el caso de distribuidoras y editoriales habría que tener en cuenta su trayectoria y
número de artistas que representan.
Sobre los centros de enseñanza cuál es el porcentaje en el plan de estudios a las artes en
vídeo y digital, o si disponen de un departamento o instituto dedicado a estas artes y cuenta
con estudiantes y profesorado internacional.
Y en el caso de artistas independientes considerar su trayectoria, curriculum y
producciones, y el uso hecho del vídeo y la tecnología en su trabajo.
Condiciones de exhibición.
No toda la producción conlleva la misma narrativa, por tanto hay que atender a la
especificidad de cada formato a la hora de exponer. Cada tipo de vídeo y media art tiene una
manera óptima de ser mostrado. No todas las obras se pueden ver en monitor, algunas hay
que verlas proyectadas, en cine, en ordenador o en instalación.
La premisa fundamental es el respeto hacia la obra y hacia el espectador.
No descuidar aspectos como la luz o la contaminación de sonidos, que pueden hacer variar
la percepción correcta de la obra.1
EL vídeo es un time-based art, requiere de tiempo de consumo, por ello el tiempo es una
variable que también condiciona los criterios expositivos. No se puede ver una obra de tres
horas de duración de pie, o en un sitio incómodo.
Las condiciones de exhibición pueden fijarse de manera contractual entre el artista y la
organización, a través de un acuerdo formal.
En cuanto al vídeo monocanal, además de la proyección con arreglo a unos horarios, se
recomienda el visionado a la carta, por ser este más respetuoso con el espectador, se pueden
1
A nadie se le ocurriría exponer una antiguedad frágil al aire libre, colocar un cuadro a cinco metros de altura o someterlo a altas temperaturas.
Todos los creadores consultados tienen quejas respecto a las condiciones de exhibición en las que han visto su obra en algunas ocasiones;
pantallas de proyección iluminadas por focos, vídeos de larga duración que hay que ver de pie, el sonido de un vídeo contaminando a otro que
se expone al lado, pases en monitor de vídeos pensados para ser proyectados, etc.
-111 -
elegir los tiempos de consumo y los contenidos.
7.5_ Formato de un evento para el videoarte y artes digitales y modelos
En cuanto al formato del evento tienen que diferenciarse la parte comercial y profesional
de la parte de difusión. En la parte comercial-profesional debe atenderse a los formatos
comerciales y todos los canales de comercialización deben estar representados en igualdad de
condiciones.
Esta parte comercial tiene que ser económicamente independiente del la parte de difusión,
aunque estén coordinados y se realicen al mismo tiempo. Los contenidos presentados en el
festival no deben tener menos valoración ni prestigio que los presentados en la feria, por
tanto los niveles de calidad de uno y otro deben ser equivalentes.
Atendiendo a la multiplicidad de la producción actual, una evento que se centre en el
formato de videoarte clásico es totalmente obsoleto. El formato se ha expandido hasta el
punto de volverse un híbrido que utiliza recursos provenientes de otras tecnologías en los
soportes, y de otras disciplinas en el lenguaje. La producción actual, el desarrollo tecnológico
y las tendencias de los artistas se dirigen hacia el vídeo en red, interactivos e instalaciones,
tanto como hacia el vídeo en monocanal. Un evento que no contemple esta evolución, que no
tenga un perfil multimedia y tan sólo se atenga a la concepción de video lineal, es un
anacronismo.
EL festival y la feria tendrán en cuenta esta multiplicidad de formatos a la hora de
programar y fijar las condiciones de exhibición.
Sede
Una sola sede es lo ideal, si toda la actividad se concentra en el mismo recinto además de
las facilidades técnicas y organizativas, se concentra al público que circula por los contenidos
según sus intereses.
Proyectos por agregación - Puede haber proyectos en la ciudad que se sumen, actividades
-112 -
no programadas por la organización pero que encajen en la línea programática y permitan
crear sinergias con el contexto local e institucional.
Niveles operativos
Se proponen tres niveles de socialización y trabajo.
Nivel 1 - Un calendario de actividades a realizar durante todo el año, funcionarían como
labor didáctica, generan hábito, continuidad, imagen del evento y crean expectativa. Se
puede formalizar en presentaciones, pases de vídeo, talleres, o cualquier otro tipo de
actividad a desarrollar en la sede o itinerante pero siempre con el nombre del evento.1
N i v e l 2 - Un espacio virtual. Una sede on-line del festival que permita desarrollar los
proyectos de net-art, artes digitales y vídeos en red, que sirva también como instrumento
para una comunicación efectiva con el público. Este espacio on-line tendría las funciones de
una web tradicional informativa y además ampliaría su efectividad al ser parte del mismo
evento.
Nivel 3 - El evento en sí, con unas fechas en el calendario, una sede y un programa de
actividades a varios niveles.
Actividades que atiendan a los objetivos de difusión de la producción, creación de públicos,
la comercialización, el I+D:
Mesas redondas, conferencias y debates.
Proyecciones, muestras, presentaciones, consulta, otras actividades.
Talleres, workshops para el público y para profesionales.
Agenda de Jornadas, reuniones y encuentros profesionales.
Punto de encuentro.
Demostraciones de productos, software y tecnología.
1
El Sónar tiene toda una serie de eventos todo el año, organizados por ellos o en colaboración con otras organizaciones afines, como exposiciones,
sesiones de música en diversas ciudades, etc.
-113 -
MODELOS DE FORMATO:
1 - Festival con sección profesional
2 - Feria comercial y Festival independientes y combinaciones.
1. Modelo festival con sección profesional
Para este modelo se han tomado esquemas y pautas provenientes de eventos como
Impakt, Sónar, Festival de Cine de San Sebastián, Festival de Cine de Sitges.
Por un lado estará la parte abierta al público y por otro la sección profesional, punto de
encuentro de la industria.
Estructura organizativa
Un patronato o sociedad compuesto por todos los agentes de la cadena de valor
implicados y representantes de las instituciones serviría para aprobar presupuestos y
controlar la adecuada gestión.Elige a un equipo gestor y a los directores por concurso o por
propuesta de sus miembros.
En el festival de San Sebastián, por ejemplo, hay una sociedad compuesta por las
instituciones (Ayuntamiento, MEC, Diputación) y cuenta con un director, un equipo de
dirección y personal de gestión.
Un equipo gestor. El evento tanto en su vertiente profesional como en su vertiente
festival ha de ser gestionado por una entidad no lucrativa y sin intereses directos en el
evento, ha de ser independiente para no favorecer sólo a un segmento del sector, sino que
haya un equilibrio. La organización tiene que correr a cargo de un equipo profesional que
garantice la calidad de gestión.
El equipo de gestión debe contar con coordinadores, asistentes, técnicos, diseñadores,
traductores, asesores, etc, y se debería procurar que una parte del equipo profesional y el
comisariado estuviera compuesto por artistas.
Una impecable gestión y organización junto con una filosofía coherente del evento
implicará el éxito de la actividad y el prestigio a nivel internacional.
Dirección artística: Como ya se ha dicho, es imprescindible contar con una dirección
-114 -
artística que garantice una adecuada calidad en las líneas de programación y temáticas.
Es aconsejable que sea un cargo rotativo y se trate de un profesional independiente que no
tenga intereses comerciales directamente relacionados con el evento ni represente sólo a uno
de los agentes de la cadena de valor.
Sería adecuado contar con la asesoría de directores de otros festivales de filosofía similar,
sobre todo en la fase inicial.
Aunque el equipo gestor sea el mismo es preferible contar con equipos de dirección,
comisariado y comités de selección diferentes e independientes para la sección profesional y
el programa oficial del festival puesto que los objetivos, criterios y variables son diferentes.
El festival abierto al público acogerá las actividades educativas, las muestras y
exposiciones, pases de vídeos, las mesas redondas, conferencias, presentaciones, los trabajos
premiados, en definitiva el programa oficial del festival. Ha de ser un espacio de debate e
investigación del sector.
Área profesional: Todos los agentes (galerías, distribuidoras, centros de producción,
empresas de tecnología, publicaciones, artistas...) son susceptibles de estar en esta sección,
participando en ella según sus intereses.
Acceso mediante stand o acreditación.
Salas de proyecciones para pases profesionales, cabinas de visionado, espacios de reunión
y encuentro, infraestructuras para conseguir un ambiente óptimo de trabajo.
La parte de estands podría ser accesible al público previo pago de una entrada, no así las
salas de trabajo, encuentros, y actividades profesionales, que tendrían que ser accesibles sólo
mediante acreditación.
Es importante el diseño de una Agenda de actividades con encuentros profesionales,
workshops, mesas de debate... para fomentar el encuentro, el diálogo y el intercambio
comercial.
Un buen festival es un impulsor de las prácticas comerciales y crea consumo. En festivales
como Sónar (música), San Sebastián (cine) o Impakt (audiovisual), se ha contemplado una
-115 -
estructura que cumple dos funciones primordiales que debería cumplir nuestro evento: la
difusión y la comercialización. Estos festivales cuentan con una sección profesional, una sales
room que se encuentra en la misma sede donde se dan cita los profesionales acreditados y
hay stands para las diferentes compañías, salas de proyección, espacios para reuniones, etc.
En el Festival de San Sebastián los acreditados en el Sales Office en el año 2005 fueron
más de 1.100, frente a los 900 de su edición anterior, con la participación de 679 empresas,
y una agenda de actividades que incluía encuentros de la directiva de la Spain Film
Commission o del Club de productores europeos.
Esta estructura es aplicable a nuestro evento. Se trata de darle más visibilidad al festival,
que es el motor de una buena feria, y foco de atracción de públicos. Todo se encuentra en la
misma sede, y el acceso al área profesional es mediante acreditación.
A efectos de infraestructura, organizativos y de gestión es una fórmula óptima para
optimizar recursos, a nivel comunicativo es la más adecuada de cara a ofrecer una imagen de
marca, atraer patrocinadores y generar dinámicas con el público y los medios de
comunicación.
La dirección y comité de selección de la sección profesional sería independiente, aunque
compartiría con el festival el resto de recursos humanos e infraestructurales.
2 - Modelo Feria y Festival.
Feria y festival independientes.
Estructura organizativa
Un patronato compuesto por todos los agentes de la cadena de valor implicados y
representantes de las instituciones que apruebe presupuestos y controle la gestión y elige a
los equipos gestores y a los directores por concurso o por propuesta de sus miembros.
Dos equipos gestores, o un mismo equipo con una diferenciación clara de recursos
humanos y materiales para la feria y para el festival. También gestionado por una entidad no
lucrativa y sin intereses directos en el evento, independiente y profesional.
-116 -
Una dirección artística para el festival, también rotativa, independiente, sin intereses
comerciales directamente relacionados con el evento ni que represente sólo a uno de los
agentes de la cadena de valor.
Un comité de selección para la feria que represente todos los intereses de los
profesionales participantes y las diferentes maneras de comercializar.
La feria y el festival tendrían directores y equipos de gestión diferentes. Económicamente
independientes, aunque coordinadas y en las mismas fechas para aprovechar la inercia.
En la feria deben participar tan sólo quienes se considere que realicen un intercambio
económico, la parte del sector que se dedica a la comercialización del videoarte, en las vías
ahora conocidas o futuras.
El festival tendría únicamente la parte más experimental y de investigación y su
programación
sería
de
cara
al
público;
pases,
muestras
y
exposiciones,
debate,
presentaciones, talleres... Y aquí participarían el resto del sector: centros de producción,
centros de formación, productoras independientes, artistas por convocatoria abierta sin
representación comercial, etc.
Sin embargo algunos agentes como las distribuidoras muestran su comodidad más en un
formato festival que en un formato feria, por lo que una opción es hacer una feria sólo de
galerías y un festival con un espacio donde las distribuidoras, editoriales, centros de
enseñanza y de producción, y artistas independientes, puedan satisfacer sus intereses,
comerciales o no, un festival que genere unos canales de conocimiento e intercambio y
posibilite las relaciones laborales.
Un referente es Transmediale, festival sin sección profesional. Cada año tiene una temática
diferente, con exposiciones, compilaciones, proyecciones de vídeo y mesas redondas de
acuerdo con el tema del festival, exposición, meeting point con proyección de trabajos.
También tiene premios con un jurado internacional que propone artistas y tienen también
convocatoria abierta.
Finalmente se contempla la posibilidad de una Feria en la que estén incluidos en igualdad
-117 -
de condiciones todos los agentes del sector, una feria que garantice a todos adecuadas
condiciones de trabajo, que sea un auténtico espacio de relación e intercambio para todos, los
agentes entre ellos y con el público, en un único espacio y con una sección Off donde se
tratarían los aspectos más experimentales, la investigación, los programas educativos.
El modelo a seguir sería la Feria Frieze de arte contemporáneo de Londres, pero en
nuestro caso no limitado sólamente a las galerías.
Organizada por los editores de la revista especializada Frieze, en esta feria participan 150
galerías de arte contemporáneo, seleccionadas por un Comité. Sus criterios de selección son
un programa internacional de artistas, una antigüedad de más de un año y más de 4
exposiciones al año.
Por otro lado tiene exhibición de proyectos de artistas seleccionados, un Off de charlas y
mesas redondas, un programa de música contemporánea y un programa educativo con
jóvenes de escuelas y artistas representados en la feria, y el Cartier Award para artistas
emergentes y un fondo de adquisiciones.
Ubicación
La ubicación del evento dependerá del formato.
Las necesidades son espacios de exhibición y proyección, salas de reunión, y lugares de
trabajo.
Para que cada uno de los agentes esté adecuadamente representado ha de haber espacios
o estands para las galerías, distribuidoras, centros de producción, publicaciones y editoriales.
Estos espacios pueden no ser algo físico sino un horario de proyección, o un link en la web,
por ejemplo.
Se han de asegurar espacios para la representación de los centros de enseñanza, las casas
de tecnología, las instituciones, archivos, artistas independientes.
Una sala y cabinas de proyección para la exhibición de vídeos.
Salas con ordenadores y medios técnicos para la muestra de artes digitales.
Salas de reuniones para los encuentros, workshops y debates.
Salones de actos o espacios donde poder hacer presentaciones y otras actividades
públicas.
-118 -
Una ubicación posible para un modelo de feria y festival sería la Fira de Barcelona, con una
estructura flexible, y la proximidad del equipamiento del Mercat de les Flors.
El CCCB sería adecuado para un gran festival con sección profesional incluida.
Otros opciones combinadas como el Fórum y el Centro de Congresos y Convenciones. La
combinación de diversos equipamientos culturales como el Palau de la Virreina, el CASM y el
MACBA.
-119 -
Epílogo
A través de las reuniones mantenidas con los agentes del sector se detecta un interés por
que exista una plaza que potencie el mercado y active la economía de un sector con tanto
desequilibrio entre producción y comercialización. Donde además de las dificultades de
producción se encuentran indefinición de condiciones económicas, dinámicas viciadas de
relaciones laborales, y precariedad para una gran parte de ese sector.
Sin embargo la industria que hay detrás de cada producto artístico, la cantidad de
personas que se dedican a esta industria y el montante económico que mueven hacen
deseable abrir los ojos a una realidad económica y proponer esa plaza donde tenga cabida
toda la cadena de valor. Es imprescindible que se haga de una manera adecuada, aplicando
patrones que en otros sectores se están aplicando ya y han demostrado su eficacia, y con
unas normas de sentido común en una lógica de relaciones laborales y condiciones justas.
El sector lo necesita, a las instituciones les interesa, a la ciudad le beneficia.
-120 -
Annex III. Llistat de produccions fetes a
Hangar (1998-2006)
[3]
Autor
Titol
Alex Alajarin Portas
Furbynator
Angel Corral
Anuncio veo TV2
Angel Corral
Anuncio veo TV1
Anna Maria Ferrer
Això sembla el mercat de Calaf
Anna Xambó
Neila
Antonio Ortega
Determinación de personaje
Atsuko Arai
Canadà- Barcelona
Blanca Perez Portabella
Si fueses de mentira
Carles Guerra
N come negri
Carlos Justel
Entrada
Celia Gradin
Esencial
Cristina Calderon
Hivernacle
Cristina Calderón
Succès
Daniel Llamas
Naranja y futuro
Debbie Greenber
Bocabierto
Debbie Greenber
Bocabierto
Dlyx
Film 1
Eduardo Fresneda
Sense títol
Elena Genís
Sense títol
Elina Orpana
Sense títol
Eloi Matas i Jordi Martorell
Sense títol
Eva Miquel
Sense títol
-121 -
Eva Miquel
Piscina
Festa Solidaritat
Gemma Graells i Jordi Martorell
Sense títol
Gemma Graells i Jordi Martorell
Sense títol
Guillermo Cardenal i Jordi
Martorell
Juanita
Martorell
Sense títol
Guillermo Olatz
Percepciones de la impercipción
J.Martorell /L.
Topografies (Plaça)
Jordi Martínez
Que cruel es la vida
Jordi Martorell
Topografies
Jordi Martorell
Topografies
Jordi Martorell
Topografies
Jordi Martorell
Topografies
Jordi Martorell
Experimento 1
Jordi Martorell
Topografies (Olot)
Juan carlos rego
Spanking
Kai Takeda
sense títol
Laia Domènech
Temps real
Lluís Bisbe
sense títol
Manuel Blancafo
Globallah Akbar
Maria Angerman
Looking back
Maria Angerman
7 minutes and 46 seconds
Maria José Grael
Tokyo dance
Marion
En destruccion
Marla Angerman
Learning to swim
Marla Angerman
Learning to swim
Martí Anson
Tren
Martí Anson
Invitación a esperar
Martí Anson
El miedo del portero
Mireia Masó
Untitled
-122 -
Neus Buira
Interzona...go away
Núria Solsona
sense títol
Pablo Manzano
Un esfuerzo
Pablo Manzano
Un esfuerzo
Pau F.Grau
Sense títol
Ramon Guimarae
Art
Ramon Guimaraes
Video
Sam Fraser
Carousel II
Sam Fraser
Calqué
Sam Fraser
Carousel
Sam Freser
Pocemon
Sam Freser
Carousel III
Sophie Whetnall
Moi, c'est moi
Sophie Whetnall
J.P. Robert contrebass
Sophie Whettnall
Detecting rebuilding the space
Sophie Whwtnall
Ville animation
Stefan Liberski i Sophie
Whettnall
Susy Gómez
Au loup!
Je
Je ne savais pas
Tere Recarens
Hall
Tetu Oyadara
Human selection
Vahida Ramujkic
El jardín mágico
Vahida Ramujkic
El jardín mágico
varis autors
Sense títol
varis autors
Sense títol
Vergnac Patrick
Sense títol
Zhor Rehihil
Living in Barcelona
1998
Mallorkan Ejekutatua
Ernesto Mostaza
Sense títol
Abel Portillo
John Bobit pornostar
-123 -
Anna Xambó
Sense títol
Anna Xambó
Sueños
David Borrull i Jordi Martorell
Sense títol
Emilio García
Sense títol
Emilio García
Codificado
Martorell
Histrenia
Iván Roman i Jordi Martorell
Sense títol
Lidia Serrat i Carlos Cambron
Fade in fade out
Marina Sala
Pantalles
Nacho Maure
Sense títol
Natalia Royo
Sense títol
Natalia Royo i Jordi Martorell
Grito
Natalia Royo i Jordi Martorell
Sense títol
Pau F.Gran i Jordi Martorell
Sense títol
Pau F.Grau i David Martorell
Sense títol
Roger Tortosa
Sudzo Slinky
Sergi G.Tizón
Dead meat/ Lufthansa
Sophie Whettnall
Mer
Sophie Whettnall
Montagne de Buren
Sophie Whettnall
Autoportrait
Blanca Rego
Cuerpos
Col.lectiu
Sense títol
Col.lectiu
Sense títol
Col´lectiu
Sense títol
David Barrul
L'hora del cafè
Gemma Graells
Boques
Gemma Graells
Pasin previr futin
Iñaki Alvarez
J'embrasse (pas)
Iñaki Alvarez
J'embrasse (pas)
1999
-124 -
Iñaki Alvarez
J'embrasse (pas)
Iñaki Alvarez
J'embrasse (pas) (No) beso
Iñaki Alvarez
J'embrasse (pas)
Joan Arias
Spider's night
Marie Maquaire
Aquí
Mireia Sallares
Consejos swimming pool
Oscar Bordes
Face plus
Oscar Bordes
Tom tomate
Patrik Vargnac i Jordi Martorell
Sense títol
Sophie Whettnall
Road stretch
Sophie Whettnall
Corniche
AAVV
Sense títol
Anna Cufí
Vida?
varis
Collage basic 1
Varis
Experiment bàsic
Alberto del Àguila Chica
En la brevedad del día
Alexei Haberli
Sense títol
Alfredo Costa M
Residus
Anke Hein
Spiela y paseo
Anna Cerdà
Sampson
Carolina cayced
Painfree delive
Consol Rodr´guez
Passeig de gràcia
Consol Rodríguez
Paseig de gràcia
Cristina Calderón
Succés
Elena Ferrer
El canto de...
Elina Orpana
Bad bad day
Eva Miquel
Escena
Eva Vilamala
Cosas calladas
Grupo Agne
Metamorfosis
2000
-125 -
Jaume Parera
Happy 2000
Jordi Martorell
Topografies
Kònic
true 0.2.
Lamia Naji
I love cats
Marc Calvelo
Sense títol
Maria Angerman
Sense títol
Maria Angerman
Varis
Mireia Sallares
Rendez-vouz
Sophie Whettnall
Moi c'est moi mali
Sophie Whettnall
Maniaco-dèpressif tamtam
Sophie Whettnall
Home debout
Sophie Whettnall
contrabasse
Sophie Whettnall
Project pour la ville
Sophie Whettnall
Course
Tetu Oyadara
Phonelines
AAVV
Sense títol
AAVV
Sense títol
AAVV
s'3's
Daniel Llamas Soto
Que estas caminando
Abdlaziz Taueb
E.U.Postale
Alicia Alarcón
Dia de campo
Antonio Outón
sense títol
Arsuko Arai
Viaje a Huesca II
Atsuko Arai
Viaje a Huesca
Carles Ibarz
Sense títol
Carlos Justel
Analizando
Carme Romero
Photograph
Daniel Llamas
Sense títol
Eduard Bech
ADNegative
2001
-126 -
Eduardo Fresneda
Sense títol
Eduardo Fresneda
Sense títol
Elena Ferrer
En mi mente
Elena ferrer
Crossroads (part I)
Elena Ferrer
Crossroads (part II)
Elena Genís
Sense títol
Eva Miquel
Sombras
Eva Miquel
Sombras
Federico Guzmá
Troc
J.Martorell
Topografies
Jaume Marin
Sense títol
Javier Boent
Vamos a jugar
Joan Morey
Supervintage look
Jordi Martorell
Jordi Martorell
Topografies II
Jordi Martorell
Topografies (c/ Presó bella)
Jordi Mitjà
Pintura sobre pell cremada
Jordi Mitjà
Micròfon manufacturat
Jordi Mitjà
Paisatge prostituït
Maria Angerman
Looking back
Marta Debasa
Sense títol
Marta Debasa
Heidi
Marta Fontanet
Flames
Mateo García
340
Mateo García
Cubo
Mateo García
Farolas
Meritxell Llanas
Lipsing
Naoto Konoshita
Electric dog
Nuria Marqués
I feel confident
Oscar Domènec
Sense títol
-127 -
Pep Dardanyà
putes
Ruben Gimenez
La palabra variaciones
Ruben Giménez
Llama
Sergi Cabestany
Monitor
Sergi Giovani
Sense títol
Sergi Giovani
BCN
Sophie Whettnall
Trafic humain
Sophie Whettnall
Passerelle
Sophie Whettnall
Feu en mer
Sophie Whettnall
Tout droit issue de la terre
Sophie Whettnall
Home en cage
Sopjie Whetnall
Home in logue
Stutterer
Como ser Ariadna
Tere Recarens
Watere
Thoma P.Proffe
El círculo 3
Thomas P.Proffe
El círculo 1
Thomas P.Proffe
El círculo 2
Zorha Rehihil
Living in Barcelona
Alejandro Vidal
The nature of the threat
Alfredo Costa Monteiro
Sonacotra
Façade costam
Chambre 166
Jonas Liveröd
Sense títol
Marta Debasa
Sense títol
Alexandra Navratil
S/T
Alexandra Navratil
Sense títol
Alexandra Navratil
Puerta
2002
2003
-128 -
Ana García
Angelico
Ana García
Vida mía
Angelo Ferreria
Servicios de Inteligencia
Atsuko Arai
Altafalsa
casa elizalde
Plan B from outter space
Cloe Smolarski
Sense títol
Cristina Calderón
Orbita mudarte
Daniel Steegman
Hort espí
Fleur Noguera
sense títol
Loic Hoff
en destruccion
Maria Ruido
Tiempo Real
Mariona Andrieu
2003
Neus Buira
Interzona...go away
Pati llimona (daniela)
Techo
Pep Dardanyà
Consolat 5.1
Ramon Brichs
Histolisi
Tamara Arroyo
Caja de música
Carles Guerra
Los últimos dias de Diciembre
Jordi Mitjà
Meada de perro
Jordi Mitjà
Secuestro de mala muerte
Jordi Mitjà
Simulacro insólito
Jordi Mitjà
homeless
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà
Cirugia urbana
Jordi Mitjà
Grupo de ciegos
Jorid Mitjà
Bombas de humo
Nuria Marqués
Angoise
Raquel Garcia
Autoretrats
Mabel Palacín
La distancia correcta
2004
-129 -
Anna Nadaff
COMER CON LOS OJOS
Colectivo Metadona
METADONA BCN2004
Cova Macías
Your moves just hypnotized me
Jeleton
Jess Stephens
White Wash
Jess Stephens
wash with FLAG
Jess Stephens
FLAG
Jess Stephens
Belen
Lieven De Boeck
Sant Adrià
Lourdes Fisa
RECORREGUT A-10
Luna Font
OPERACIÓN
Manuel Olveira
AGENDA
Mar Morón
Descobrint aMar
Rotor
Cantar el carrer
Tamara Arroyo
caja de musica
Antoni Abad
Zexe
Antoni Abad
Piss
Joan Morey
To die for
Susy Gómez
Susy Gómez
T'estim
2005
Karenina Fabrizzi
Penisneid
-130 -
Annex IV. Referents internacionals
§
§
§
Banff Center
Lume
Todman Center
1. Nom centre: Banff Center
Web: http://www.banffcentre.ca
Ciutat: Banff (Calgary)
País: Canadà
Gestiona: Comitè rector format per diferents institucions
Equipaments: Complex amb teatre, oficines, Bussines Centre, laboratoris
de música i so, plató de video, postproducció de video, etc
Activitat: Producció i recerca, difusió, ensenyament
Característiques tècniques del plató: Plató de 700 m2 amb ciclorama i
consola d'il·luminació computeritzada. Càmeres BetaCamSP i DV, una Panther
dolly, i una sèrie de packs d'il·luminació de Tungstè i HMI.
2. Nom centre: Media Centre LUME
Web: http://www.lume.fi/lumenet.nsf/paasivut/base_eng
Ciutat: Helsinki
País: Finlàndia
Gestiona: University of Art & Design Helsinki
Equipaments:
Àrea total de 11.400 m2. Plató professional de TV i video, plató de cinema,
unitat equipada de postproducció de so (video i cinema), teatre, 3 auditoris,
etc.
Activitat: Producció i recerca, difusió, ensenyament
-131 -
Característiques tècniques del plató:
3. Nom centre: Todman Center
Web: http://filmtv.tisch.nyu.edu/object/FTVProduction_Todman.html
Ciutat: Nova York
País: USA
Gestiona: Tisch School for the Arts, NYU
Equipaments: Serveis complets de producció de video
Activitat: Producció i recerca, ensenyament
Característiques tècniques del plató: Equipament de producció complet amb
sales de càsting, assaig i rodatge i un plató de 700 m2 amb un ciclorama,
cortines perimetrals en dos colors i rotllo de croma key.
-132 -

Pla estratègic i Pla d`usos

Transcripción

Documentos relacionados

Ous estrellats amb pernil Huevos estrellados con jamón Eggs on a

Les Filles de Maria Auxiliadora

La casa d`Emmaús - Escola Pia de Gandia

Déus i mites de l`antiguitat