Llibre La Pobla Festes 2015.indd

NOVA CORPORACIÓ 13/06/2015
Salutació de l’alcalde
Amigues, amics, veïnes i veïns de la Pobla Tornesa, un any més preparem amb tota la
nostra força les FESTES PATRONALS del nostre municipi, les FESTES D’AGOST.
En una Corporació Municipal renovada per les eleccions celebrades el dia 24 de maig
de 2015, he d´agrair de TOT COR a tots el veïns de la Pobla Tornesa l’estima i l’impuls
que ens donen dia a dia a qui els parla i a tot el seu grup municipal.
A més, vull donar les gràcies als regidors que ixen de l’Ajuntament per la seua
col·laboració els darrers 4 anys, José Manuel Casais i José Vte. Edo, i especialment a
Manuel José Renau que ha estat regidor durant 12 anys.
Així com agrair als nous regidors, Aina Nebot, Laura Nebot i Juan E. Marco que hagen
volgut entrar a formar part de la Corporació.
He de mostrar la meua satisfacció per tenir en la Corporació Municipal 4 regidors de
30 anys o menys, que aportaran il·lusió i renovació (Aloma, Victor, Aina i Laura), a més a
més de tenir més regidores que regidors (Montse, Soraya, Aloma, Aina i Laura).
Les festes en el nostre poble pretenen ser un compendi de les nostres inquietuds,
però també un parèntesi en el nostre quefer quotidià i un punt de retrobament de
amics, familiars i veïns que per circumstàncies personals i de treball no poden viure
quotidianament al nostre municipi.
La nostra tasca per millorar els serveis del nostre municipi és i serà permanent i
il·lusionant, hem acabat actuacions, estem realitzant-ne de noves i, esperem al final de
d´aquesta legislatura que comencem, estar en millors condicions que les que tenim en
l’actualitat.
Haurem de fer l’escola més gran, ampliarem el menjador escolar, acabarem
l’Ajuntament, completarem la xarxa de sanejament d’aigües residuals a les urbanitzacions,
construirem un nou dipòsit d´aigua potable per a Marmudella i Monte Pobla, farem un
gimnàs, però també altres instal·lacions per a l’activitat de la gent jove.
Tanmateix lluitarem també amb tota la nostra energia perquè l’autovia tingue
les proteccions adequades per no perjudicar els veïns del nostre poble (i esperem la
col·laboració de la Generalitat Valenciana).
Esperem i desitgem que tots vosaltres, veïns i veïnes, ens seguiu ajudant i donant
suport i amb la participació de tots fem un poble més habitable, més bonic i més al gust
de tots els que volem a la nostra Pobla Tornesa.
3
Agrair darrerament la col·laboració de totes les associacions del nostre municipi que
amb les seues activitats fan que tots tinguem oci, activitat i consciència de ser poblatins.
Finalment agrair a la Penya Taurina la Sacsà i al CE la Pobla el seu treball, que possibilite
en gran mesura que les festes d’Agost es puguen realitzar.
BONES FESTES D’AGOST 2015
La Pobla Tornesa, 1 de juliol de 2015
Carlos Selma Miguel
4
DADES 2014
EVOLUCIÓ LIQUIDACIONS PRESSUPOST DE LA POBLA TORNESA
Any pressupostari
Exercici 2011
Exercici 2012
Exercici 2013
Exercici 2014
Ingressos
1.121.454 euros
1.103.088 euros
1.143.294 euros
1.243.984 euros
Despeses
1.085.207 euros
1.059.455 euros
1.062.209 euros
1.146.365 euros
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ SEGONS L’ INE (Institut Nacional Estadística)
1900
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
893
614
631
670
790
845
928
980
1106
1156
1165
1166
1164
1172
1191
POBLACIÓ ESCOLAR EN EL AULARI DE LA POBLA TORNESA 2014-2015
NIVELL
I-3
I-4
I-5
1er
2on
NOMBRE ALUMNES
19
22
14
13
15
NIVELL
NOMBRE ALUMNES
3er
16
4t
8
5é
6
6é
14
TOTAL…………………………… 127 alumnes
DADES DEL MENJADOR ESCOLAR 2014
FUNCIONAMENT MENJADOR ESCOLAR 2014
Despeses……66.878 euros
Funcionament menjador
any 2014
Ingressos……66.878 euros
Mitjana d’alumnes menjador any 2014
Gestió menjador escolar any 2014
Despeses personal i menús 66.878
(1 cuinera, 3 cuidadores a partir octubre)
Conselleria Educació……………9.416
Comensals………………...........46.152
Ajuntament…………………….11.310
50 comensals diaris
INTURCOSA
ESCOLA INFANTIL 2014
FUNCIONAMENT ESCOLA INFANTIL
Despeses….…..…66.165 euros Personal CHICCOS 66.165 euros
Funcionament Escola Infantil any
Menors atesos…………35.680
2014
Ingressos….…..…66.165 euros
Ajuntament……………30.485
Mitjana d’alumnes escola infantil any 2014
30 alumnes
Gestió escola infantil any 2014
CHICCOS
5
S
E
S
E
P
S
E
D
I
S
O
INGRESS I 2014
EXERCIC
DESPESES 2014 ( 1.146.365 euros)
Despeses personal
272.270
23,75 %
Inversions
(Col·lectors, Nou Ajuntament, Compra casa, Planta potabilitzadora,
Pavimentacions…)
225.761
19,69 %
Bancs (amortitzar prèstec, interessos)
13.811
1,20 %
Associacions, Banda, Mancomunitat, Pacte Ceràmica, Ruralter
28.796
2,51 %
605.714
52,83 %
Despeses corrents
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
6
Festes ........................................................................................................ 90.438
Menjador ....................................................................................................66.878
Escola infantil ……………………………………...................................66.165
Iberdrola .....………………………………………………...……….....55.509
Escombraries: recollida i tractament ...………………………………...... .51.489
Vials ……………………………………………………………...……45.853
Reparacions i infraestructures ………………………………….………..29.375
Manteniment d’edificis …………………………………………..….…..28.966
Diputació per recaudació de tributs ..…………………………………….19.682
Reparacions llum i ampliacions ...………………………............................18.491
Estudis i projectes ............................................................….……………..14.301
Seguretat .....………………………………………………...………….13.292
Jardineria .…………………………………………………………..….12.357
Lloguer terrenys ...………………………………………………………12.000
Esdeveniments culturals, activitats .....……………………..…………..…11.692
Manteniment de piscina……………………………………..…………..11.686
Altres treballs realitzats per empreses ......…………………………………9.669
Combustibles ...………………………………………………………….7.985
Altres subministres ..………………………..……………………………7.904
Telefonia .......................................................................................................6.431
Fontaneria .…………………………………………….………………...4.379
Material informàtic ...………..……………………………………...........4.126
Treballs neteja ...……………………………………………………….....3.431
Primes assegurances ..…………………..…………………………...……3.040
Premsa, revistes, llibres .................................……………………………...2.813
Altres despeses ……………………………………………………….....2.158
Cànons ....………………………………………………………...……..2.062
Material d’oficina …………………………………………………..……2.014
Productes neteja …………………………………..…………………..…1.193
Publicitat ……..………………………………….…..……………………335
INGRESSOS 2014 (1.243.984 euros)
Impostos directes
. Rústica……………..…….......……….…3.611
.Urbana....................................................363.399
. Vehicles………………….......………...48.898
. IAE…………………........................…167.585
583.493
46,90 %
46.716
3,75 %
Taxes
. Aigua........................................................11.611
. Escombraries……………..…....……….32.078
. Cementeri…………………....………….2.100
. Menjador, escola infantil…….........……..81.832
. Piscina........................................................9.934
. Guals………………………...……….…5.556
. Iberdrola, Gas Natural.............................101.539
. Telefonia…………...……………....……5.749
. Recàrrecs………………...……....…...…2.316
. Altres ingressos…..……………....…...…3.100
. Aprofitaments urbanístics………........….80.000
335.815
26,99 %
Transferències corrents
. Estat…………………..…………...…154.293
. Diputació…………………………...…...4.512
. Generalitat………………………...…...43.036
201.841
16,22 %
Impostos indirectes
. Obres…………………….................….46.716
Ingressos patrimonials
2.178
0,17 %
Transferències capital
. Diputació Castelló….....….......................73.744
73.744
5,92 %
Interessos
. Dels comptes………………….....………..192
192
0,01 %
7
MOLÍ FARINÓS
ARTICLE
18
“Cuidem el món. La nostra casa. La casa de tots
”
Ningú dubta, ací, a La Pobla, ni tampoc ho posen en dubte aquells que ens visiten, que som molt afortunats pel fet que
el nostre poble està enclavat enmig d’una bellíssima natura i que gaudim d’uns paratges molt bonics siguen o no reconeguts
oficialment. Aquest fet dóna moltes més possibilitats en aquests dies de festa que ara vivim.
Parlant de la natura, m’agradaria, enguany, parlar-vos i apropar-vos un escrit del Papa Francesc que ens crida l’atenció
sobre aquesta realitat. Així, amb les mateixes paraules amb les que Sant Francesc comença el Càntic de les Criatures: “Laudato
si” (alabat sigues), el papa Francesc ha escrit una encíclica sobre la cura del món, la casa de tots, i, per tant, sobre l’ecologia i el
medi ambient, i és per això mateix, un tex que ens convida a revisar la nostra relació amb la natura. És un tema i un escrit d’una
dimensió social, fortíssima i que el papa Francesc porta ja de lluny, així, ja en l’eucaristia d’inici del seu ministeri com a bisbe
de Roma, el 19 de març de 2013, el papa ens convidava a ser “custodis de la creació”, i en l’audiència del 5 de juny del mateix
any, ens deia: “Voldria detindre’m en la qüestió del medi ambient. ¿Què vol dir conrear i custodiar la terra?¿Estem conreant i
custodiant la creació?¿O l’estem explotant?”.
L’encíclica “Lloat sigues”, forma part d’eixos gestos tan eloqüents del papa Francesc, i l’ha preparada amb l’assessorament
d’un equip d’experts, entre els quals hi ha el cardenal Turkson i el teòleg Víctor Manuel Fernández. Aquest text fa una crida
a fer possible una revolució ètica i econòmica per previndre el canvi climàtic i la creixent desigualtat que hi ha entre regions
riques i pobres. En ella, el papa, que apel·la al cor i a la ment de les persones, ens alerta sobre els perills de les indústries
armamentístiques, el creixement dels residus i la gestió de l’aigua.
La qüestió de l’ecologia està molt relacionada amb la distribució equitativa dels aliments. Només fa uns dies, concretament
el passat dia 12, el papa denuncià davant la FAO, la falta de voluntat per acabar amb la fam al món. En un text dur i valent
alhora, davant els representants d’aquest organisme internacional, el papa demanà “transformar el món perquè siga un jardí,
un lloc habitable per a tots”. I és que entre la destrucció i la conservació, el papa fa un pas més, ja que ens convida a transformar
el nostre món.
Darrere d’aquesta problemàtica hi ha tants interessos que abans de conèixer el text, com passa tantes vegades, alguns
sectors conservadors dels EEUU ja han mostrat el seu desacord. El cardenal Madariaga, ha dit: “He escoltat crítiques a l’encíclica
del papa sobre l’ecologia per part d’ideologies capitalistes, abans que siga publicada. ¿Com poden criticar alguna cosa quan
encara no la coneixen?”
Amb 192 pàgines, 246 punts i 2 pregàries finals, aquesta encíclica, que com va fer el papa Joan XXIII amb la Pacem in terris
està adreçada a tot el món i no només als cristians, ens recorda que la Terra és “com una germana, amb la qual compartim
l’existència, i com una mare que ens aculls entre els seus braços” (n. 1). El papa també ens recorda el crit de la terra pel
dany que li provoquem “a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns”(n. 2) i per això ens demana un “desenrotllament
sostenible i integral”, així com la necessitat d’un canvi que reclamen els joves (n. 13).
El papa fa una crida a la “solidaritat universal” i a “un nou diàleg” (n. 14), per evitar que la Terra es transforme en“un
immens dipòsit de porqueria” (n. 21). Per això reclama la “necessitat de canvis d’estils de vida, de producció i de consum per a
combatre l’escalfament” (n. 23); i presenta “l’escalfament del sistema climàtic” (n. 24) com “un problema global, amb greus
dimensions ambientals, socials, econòmiques i polítiques” (n. 25).
El papa denuncia aquells que “tenen més recursos i poder econòmic o polític” i que es limiten a “emmascarar els problemes
i a amagar els símptomes” (n. 26). L’encíclica defensa l’accés a l’aigua potable, que “és un dret humà” (n. 30) i denuncia el
“nivell d’intervenció humana, sovint al servei de les finances i dels consumisme” (n. 35).
El papa, que ens alerta de la deshumanització del planeta, on vivim “inundats de ciment, asfalt, vidre i metalls, privats del
contacte físic amb la natura” (n. 44), demana “escoltar tant el clamor de la Terra com el clamor dels pobres” (n. 49).
El papa ens recorda l’escàndol que suposa “els aliments que es llancen” (n. 50) i “el deute ecològic entre el Nord i el
Sud, relacionat amb desequilibris comercials” (n. 51). L’encíclica ens anima a enfortir “la consciència que som una sola
família humana” (n. 52) i a escoltar “el gemec de la germana Terra”, que s’uneix “al gemec dels abandonats” (n. 53). El papa
Francesc, amb valentia, denuncia aquells poders econòmics “que privilegien l’especulació” (n. 54), “les dificultats per accedir
a un habitatge propi” (n. 152) i també “l’abandonament i oblit que sofreixen alguns habitants de zones rurals on no arriben
serveis essencials” (n. 154). Per això demana una “agricultura sostenible i diversificada, desenrotllar formes renovables i poc
contaminants d’energia”, i promoure “una gestió més adequada dels recursos forestals i marins” (n. 164).
Francesc exigeix “l’eradicació de la pobresa” (n. 172) i denuncia aquelles “accions intolerables, com el fet que països
poderosos expulsen a altres països residus i indústries altament contaminants” (n. 173).
Francesc també parla de la “inhumanitat dels bancs” (n. 189) i d’aquella política corrupta, així com de la falta de “bones
polítiques públiques” (n. 197). Finalment el papa fa una crida a apostar “per un canvi en els estils de vida” (n. 206), amb una
“austeritat responsable” (n. 214).
Com ha dit el bisbe Luis Infanti, d’Aysen, aquesta encíclica és “contundent, profètica i desafiant”, pel fet que en aquest
text el papa fa una crida a la consciència de creients i dels no creients, per tal de fer possible un canvi dels poders polítics,
econòmics i tecnològics, que facen possible un món millor.
No hem d’oblidar que aquesta encíclica apareix uns mesos abans que el pròxim octubre, l’ONU pose en marxa els Objectius
de Desenrotllament Sostenible, i que al desembre se celebre la reunió climàtica de l’ONU, a París, on s’ha d’aprovar el protocol
que substituirà el de Kioto, per intentar aconseguir un acord climàtic global que siga vinculant, i així intentar reduir les emissions
de CO2 i evitar l’augment de la temperatura global de la Terra.
Estem en festes i aquestes línies ens presenten realitats que ens han de fer pensar; i és que la festa no ens pot evadir de les
qüestions importants que la humanitat tenim al davant... i per altra part, hem de cuidar la Mare Terra, Casa Comuna de tota
la humanitat, per poder continuar celebrant aquestes festes que ens agermanen i ens uneixen i amb la nostra preocupació i la
nostra acció solidària hem de procurar que, en altres llocs on no poden celebrar festa per les dificultats que passen, les puguen
celebrar.
Bones festes a tots!
Manuel Martin Nebot. Rector de la Parròquia
NAIXEMENTS
NAIXEMENTS INSCRITS EN EL REGISTRE CIVIL DE LA POBLA TORNESA DES
DE JULIOL 2014 FINS JUNY 2015
• Jara López Tomás .................................................................................. 09 de juliol de 2014
• Hugo Vicente Sánchez Casalta ............................................................... 18 de juliol de 2014
• Alisa Carnicer Pakhomova ..................................................................... 19 de juliol de 2014
• Islam Agalmous ...................................................................................... 25 d´agost de 2014
• Lucía Alagarda Delgado ...................................................................19 de setembre de 2014
• Aleix Rebollida Barreda ...................................................................22 de setembre de 2014
• Dafne Edo Nebot ................................................................................ 16 d´octubre de 2014
• Àxel Edo Nebot ................................................................................... 16 d´octubre de 2014
• Valle Bojadós Garrido .......................................................................... 27 d´octubre de 2014
• Gala Bojadós Garrido .......................................................................... 27 d´octubre de 2014
• Arón Ibáñez Vaquer ........................................................................30 de novembre de 2014
• Josep Pauner Clausell .....................................................................10 de desembre de 2014
• Martina Castellet Febrer .................................................................20 de desembre de 2014
• Yago Torregrosa Játiva ....................................................................31 de desembre de 2014
• Valentina Algueró Casalod .................................................................... 07 de gener de 2015
• Balma Granell Pascual ..........................................................................05 de febrer de 2015
• Abril Andrés Ibáñez ..................................................................................08 d´abril de 2015
• Martín Ramírez Balaguer ..........................................................................22 d´abril de 2015
• Pol Renau López ......................................................................................23 d´abril de 2015
• Laia Pons Fortanet ....................................................................................27 d´abril de 2015
• Diego Bernardis Valero ........................................................................... 07 de juny de 2015
• Cadha Escrig Casanova ......................................................................... 25 de juny de 2015
24
NOTÍCIES CENTENÀRIES
ARA FA CINC-CENTS ANYS, tres veïns de la Pobla Tornesa anomenats Jaume Rovio, Bernat
Pastor i Antoni Lançola van tindre, bé per voluntat pròpia o bé per obligació, algun afer amb la
Justícia de Castelló.
Referent a Jaume Rovio, sabem que el 17 de gener de 1515 el Justícia de Castelló Jaume Gascó li
va enviar una carta de caràcter executori al Justícia de la Pobla Tornesa perquè procedira a
inventariar i ficar en venda “en públic encant”1 els fruits de les heretats de Jaume Rovio i de na
Isabet, sa muller. El motiu pel qual es va prendre aquesta determinació va ser per l'impagament
d'un deute que tenia pendent el matrimoni amb el veí de Castelló Marc Egual.
Bernat Pastor es va obligar voluntàriament el dia 9 de març del mateix any a donar-li i pagar-li a
Nicolau de Casalduch veí de Castelló “ço es, vint y cinch sous, dich xxv sous reals de valència, los
quals li confessa deure de preu de forment que de aquell han comprat, hagut e rebut, los quals li
promet donar e pagar a la Verge Maria de agost primer vinent a pena del quart”2.
El dia 14 de desembre va ser Antoni Lançola, fill de l'aiguader, el que també es va obligar
voluntàriament a donar-li i pagar-li a Mossén Francesc Jover, prevere beneficiat en l'església major
de Castelló, “decet sous, dich xvii reals de Valencia, los quals li confessa deure de preu de ordi,
que de aquell ha comprat, hagut y rebut, los quals li promet donar y pagar a Sent Joan del mes
del juny primer vinent, a pena del quart”3.
ARA FA QUATRE-CENTS ANYS, el 13 de febrer de 1615, Jaume Calseró, mercader de Castelló,
va liquidar amb el síndic de la Pobla Tornesa Joan Martí, un cens “ qui per Justiciam et Juratos
dicte Baronie, fueron meihi venditi et originaliter onerati et carricati, pretio dictarum quinqua
quinta librarum”4. El carregament d'aquest censal per part del consell del poble es va fer amb el
permís de la baronessa Violant de Casalduch el 30 de novembre de 1608 davant del notari Marti
Eximeno5.
El 5 de desembre del mateix any 1615 el pastor Francesc Sales, emigrant procedent de la Serra
d'en Galceran, es va obligar amb Don Nofre Funes Muñoz, comanador de la Comanda de Bétera i
procurador del baró de la Pobla Tornesa Francesc Nicolau de Casalduch i Assio, a “residir, estar, i
habitar en la dita Vila de la Pobla Tornesa com a vehi, y ser vassall de dit Senyor y guardar-li
fidelitat”, prometent-li al mateix temps que no “fara dany a dit Señor ó a son procurador General,
y que pagarà los carrechs y emoluments tocants a dit Señor, y felmen habitarà en dita Vila per
temps de deu anys”6. El mateix dia i després de fer l'escriptura de vassallatge l'esmenta't Nofre
1
Arxiu
Històric
Municipal
Castelló.
Cor
de
Justícia.
Caixa
31.
1515.
Gener,
17.
Carta
del
justicia
de
Castelló
Jaume
Gassó
al
de
la
Pobla
Tornesa.
“Del
discret
en
March
Egual
nt.
contra
en
Jacme
Rovio
de
la
Pobla
2
A.
H.
M.
C.
Cort
de
Justícia.
Caixa
31.
1515.
Març
9.
Obligació
entre
Bernat
Pastor
i
Nicolau
Casalduch.
3
La
pena
del
quart
ara
un
tribut
imposat
per
la
Cort
del
Justícia
als
deutors
morosos,
equivalent
a
la
quarta
part
de
la
quantia
o
valor
de
la
cosa
litigiosa.
4
Arxiu
Històric
Municipal
Castelló.
Notari
Pere
Romeu.
Caixa
238.
1615.
Febrer,
13.
Castelló.
“..quinqua
quinta
libras
moneda
de
Valencia,
pretium
et
propietatem
illorum
septua
quinta
quinque
solidum;
censualum
rendalium
et
annualium
qui
per
Justisiam
et
juratos
dicti
baronie
de
la
Pobla
fuerum
mehi
venditi
et
originaliter
onerati
et
carricatii
pretio
dictarum
“
5
Ibídem.
6
A.
H.
M.
C.
Notari
Bartomeu
Runa.
Caixa
176.
1615.
Desembre,
5.
Castelló.
Escriptura
de
Vassallatge
de
Francesc
Sales.
25
Muñoz, procurador del senyor, li va establir, com se solia fer després del jurament de fidelitat,
unes terres per a cultivar-les. En aquest cas el terreny establit va ser a la partida dels Burgars. Una
finca ja treballada en temps passats “que solia ser de Jaume Bernat”7.
ARA FA TRES-CENTS ANYS, el dia 6 de febrer de 1715, el llicenciat en teologia D. Jaume Muñoz
en nom de la baronessa Micaela Muñoz va arrendar al veí de la Pobla Tornesa Francesc Làzaro
l'hostal 8 per temps de cinc anys de ferm i dos de respit. El preu de l'arrendament va ser de 28
lliures a l'any pagadores per terces de cada quatre mesos. Les condicions fixades en aquest
contracte van ser que a l'arrendador se li donava el dret de mesonage, és a dir, que els viatjants
no podien pernoctar en cap casa de veí sinó a l'hostal. L'altra condició va ser que si la Senyora o el
seu procurador tingueren constància que el dit “Francisco Lázaro no cumplía con su obligación
abasteciendo al Mesón de lo necesario, y faltando en todo a los pasajeros lo necesario, en
perjuicio de la casa y Mesón, pueda la Señora probado este daño, proceder contra dicho Lázaro
privándole del arrendamiento.”9 Van ser testimonis d'aquesta escriptura el Rector del poble
Mossén Lluí Bernat i el llaurador Vicent Beltran, que va ser l'avalador de l'arrendador.
El dia 20 d'abril d'aquest any 1715 l'Ajuntament del poble format per l'Alcalde, Josep Baset, el
regidor Vicent Beltran i els consellers Gaità Soliva, Valentí Castellet, Joan Castellet, Miquel Roig,
Francesc Làzaro, i Nicolàs Castellet, li van donar poders al llicenciat Dr. Joan Sabrices prevere de
Tortosa “para que en nombre de dicha Universidad, pueda comparecer y comparezca, ante
cualquiera Juez, así eclesiástico como secular y otros de cualesquiera autoridad y jurisdicción” 10
per a pledejar i defendre qualsevol dret pertanyent a la vila. Els testimonis van ser el llaurador Pere
Baset i els espardenyers Josep Mateu i Josep Roig, que no van firmar l'escriptura de poder per no
saber.
L’any 1715 la Pobla Tornesa tenia l'obligació de pagar-li a l'Estat 250 lliures de contribució. El dia
4 d'agost de 1715 D. Ferran Verdes Montenegro va signar una carta de pago de 100 lliures
valencianes a favor del síndic de la Pobla Tornesa, Francesc Làzaro, a conte de la contribució. El
dia 4 d'octubre del mateix any va donar una segona carta de pagament de 50 lliures de la mateixa
moneda a favor del síndic procurador general Pere Baset11. No sabem si les restants 100 lliures
que faltaven per pagar van ser abonades pel poble o l'Estat li les va indultar.
7
Ibídem.
L'Hostal
al
que
fa
referèncial
el
document
és
l'edifici
corresponent
a
la
casa
nº
3
del
carrer
d’
Enmig.
9
Arxiu
Històric
Provincial.
Notari
Bartolome
Blasco.
Caixa
1715.
Febrer,
6.
La
Pobla
Tornesa.
Arrendament
de
l’hostal
de
la
Pobla
Tornesa
fet
per
D.
Jaume
Muñoz
en
nom
de
la
Baronessa
Micaela
Muñoz,
a
Francesc
Làzaro.
10
A.
H.
P.
Notari
Bartolome
Blasco.
Caixa
1715.
Abril,
20.
Sala
Capitular
de
la
Pobla
Tornesa.
Escriptura
de
Poder
atorgada
per
l’Ajuntament
a
Dr.
Joan
Sabrices.
11
Arxiu
Regne
de
València.
Intendència.
Expedient
nº
4359.
Any
1724.
Autos
justificativos
de
lo
que
la
Ciudad
de
Peñiscola
y
Pueblos
de
su
Gobernación
han
satisfecho
en
cuenta
de
la
contribución
de
los
últimos
diez
meses
del
año
1724.
8
En
la
ciudad
de
Peñiscola
en
dicho
dio
mes
y
año
ante
el
Sr.
D.
Ignacio
de
Sales
y
de
mi
el
infrascrito
Escribano,
pareció
Joseph
Portoles,
Cirujano
y
diputado
de
la
Villa
de
la
Puebla
Tornesa
quien
presento
un
escrito
de
imprenta
que
empieza
D.
Rodrigo
Caballero
y
Llams
,
y
acaba
Valencia
8
de
Abril
de
1714,
con
las
firmas
de
D.
Rodrigo
Caballero,
en
el
que
se
expresa
haverle
26
FA DOS-CENTS ANYS, un any després de donar-se per acabada la guerra del Francés o de la
Independència, la Pobla Tornesa tenia aproximadament uns 95 veïns, contant també els que
vivien als cinc masos, i una població aproximada de 370 habitants dels quals hi havia 260
persones de comunió. Era baró del poble D. Faust Vallés Casalduch i de Vega, fill de D.
Bonaventura de Vallès i Ferrer i Dª Maria Manela de Vega i Villalba, el qual residia a València.
Com a Senyor territorial va cobrar aquell any de la baronia 900 reals per la Peita, 201 per
l’arrendament de les herbes, 247 reals i 50 cèntims per un cens que tenia carregat la vila des del
segle XVII, a més a més, el que traïa dels arrendaments de l'hostal, del forn, i el que li donaven de
les terres establides12. El procurador que tenia al poble era el llaurador Pere Torà, al que en prova
de la seua fidelitat li va renovar el càrrec, donant-li escriptura de poder el 25 de setembre de 1815
per a que “en mi nombre y representando mi persona perciba y cobre todo lo que en día se me
adeude…”13.
L'Alcalde ordinari de la població l'any 1815 era Miquel Valls, del qual sabem ben poc quant a la
seua gestió municipal. Sols ens consta d'aquest batlle que el dia 27 de juliol de 1815 va rebre del
notari de Castelló Felix Roig la resolució del litigi que per qüestió de l'aigua de la Sénia va haver hi
entre els pastors i el baró14. El Pregoner o agutzil de l'Ajuntament era Pere Palasí i la persona
responsable de la sanitat local era el mestre cirurgià Pere Bernat. El personatge dedicat a ferrar els
animals de llaurar, llussiar relles, dentar corbelles i falses, etc., era el ferre Pere Guia. Que pel fet
de treballar dins del nucli urbà era requerit com a testimoni en la majoria d'escriptures notarials
que es feien dins la vila. Era rector de la localitat, l'any 1815, el poblatí de 29 anys Josep Tomàs.
Aquell any va estar malalt i va ser substituït per mossén Pau Tomàs.
pertenecido
y
señala
la
dote
a
la
expresada
Villa
de
la
Puebla
Tornesa
por
la
contribución
de
los
últimos
diez
meses
del
año
pasado
1714.
Duscientas
cinquenta
libras
de
moneda
provincial
de
Valencia,
y
así
mismo
presentó
las
cartas
de
pago
siguientes:
Primeramente
una
carta
de
pago
de
fecha
de
4
de
agosto
de
1715,
firmada
de
D.
Fernando
Verdes
Montenegro
de
cantidad
de
cien
libras
de
moneda
de
Valencia
a
favor
de
Francisco
Lázaro
sindico
de
ella
y
en
cuenta
de
la
mencionada
contribución.
=
Otra
carta
de
pago
con
fecha
de
4
de
octubre
de
1715
firmada
del
mismo,
de
cantidad
de
cinquenta
libras
de
la
misma
moneda
a
favor
de
Pedro
Baset
sindico,
y
en
cuenta
de
la
mencionada
contribución
que
a
como
las
doy
sobre
dichas
partidas,
y
van
anotadas
en
las
sitadas
cartas
de
pago
con
fechas
de
4
de
Agosto
y
4
de
octubre
de
1715,
las
cuales
cartas
de
pago
se
volvieron
a
entregar
a
dicho
Diputado
quien
confesó
tenerlas
en
su
poder
y
haberlas
recibido
para
volverlas
a
la
Villa,
hacen
la
suma
y
cuantía
de
cinteo
cincuenta
libras
moneda
de
Valencia,
y
siendo
la
cantidad
de
que
se
le
repartía
a
la
Villa
de
la
Puebla
Tornesa
la
citada
contribución
de
los
últimos
diez
meses
de
1715
duscientas
cincuenta
libras
moneda
provincial
de
Valencia,
y
haber
pagado
ciento
cincuenta
libras
de
la
misma
moneda
es
visto
quedó
debiendo
esta
Villa
cien
libras
moneda
de
Valencia
que
se
consideran
comprendidas
en
el
Real
Indulto,
que
para
que
conste
lo
pongo
por
fe.
(Signat).
Puebla
Tornesa.
Contribución
de
los
últimos
diez
meses
del
año
mil
setecientos
quince….250
l.
Pagado
en
cartas
de
pago…150
l
Resta…100
l.
12
Arxiu
Baronia
Casalduch
Vallès.
Documents
sense
signatura.
Arxiu
Històric
Provincial
Protocols.
Notari.
Felix
Roig.
Caixa
172,
pol.
431.
1815.
Setembre,
25.
Castelló
14
Arxiu
Baronia
Casalduch
Vallès.
“En
la
Baronía
de
la
Puebla
Tornesa
a
los
veinte
y
siete
días
del
mes
de
Julio
de
mil
ochocientos
quince:
El
Sr.
Miguel
Valls
Alcalde
ordinario
de
ella
habiendo
visto
la
certificación
que
antecede
Dixo:
Se
guarde,
cumpla
y
execute
lo
mandado
por
los
Señores
de
la
Real
Audiencia
de
este
Reino
sin
perjuicio
de
la
representación
que
sobre
el
particular
de
que
trata
dicha
Certificación
<roto>
dirigida
su
Merced,
y
el
Ayuntamiento
el
Real
Acuerdo
de
Valencia,
y
de
los
derechos
y
acciones
que
sobre
ello
pertenecen
a
los
mismos
y
a
los
vecinos
de
esta
Baronía.
Así
lo
proveyó,
y
no
firmó
por
qué
expreso
que
no
sabía.
De
que
doy
Fe.
Ante
mi
Félix
Roig.”
13
27
L'obra constructiva de més envergadura que es va dur a terme l'any 1815 va ser la remodelació de
l’Hostal entre els mesos de Juny i Octubre. L'hostal el tenia arrendat aquell any Lorenç Ofrecio i les
obres van consistir a arreglar teulats, revoltons, ampliar la part de darrere i lluir la façana.
L'obrer encarregat de la remodelació va ser Josep el Matutano i van treballar en ella la majoria
dels jornalers que hi havia al poble. Gabriel Palau va pastar morter, va desteular el corral de
ramat de la Costa i va portar la teula a l'obra. Miquel Casanova va portar arena des del riu.
Joaquim Casanova va rossejar fusta i va portant crosta de pi per a ficar-la baix la teula. Tadeo
Casanova va fer tixells i va aplanar els taulons de carrasca que hi hava al Corral de la Costa.
Vicent Beltran va portant rajoles. Antoni Torà va pastar morter, va desteular la Paridora de la
Costa, i va enderrocar part de la casa de la Bodega per a aprofitar els materials. Francesc Làzaro
va pastar morter. Josep Baset va fer titxells. Vicent Escrich va treballar de manobrer. Francesc
Ferrara i Manel Pauner van portar 500 teules de Castelló. Francesc Baset va fer canyes i va
cobrar una lliura, 1 sou i 4 diners per quatre feixos.
El sou que cobraven al dia els treballadors era de pesseta i mitja. Per exemple l'esmentat Antoni
Torà que “tiene travajado en dicha obra del meson 27 días que son 27 jornales a peseta i media
por jornal, importan diez libras y diez y seis sueldos”15. En aquesta remodelació de l'Hostal, els
que van cobrar el sou més baix van ser les persones que transportaven l'aigua des del riu al peu
de la construcció. Esteban Casanova cobrava una pesseta al dia ell i la burra i Vicenta Bernat, és l'única dona treballadora que trobem documentada- va cobrar al final de la remodelació, per
fer la mateixa faena, 4 lliures16.
ARA FA CENT ANYS, van nàixer a la Pobla Tornesa 28 criatures, 17 xiquetes i 11 xiquets, totes
elles registrades al Llibre de Naixements volum 29 del Jutjat per mans del jutge Salvador Llobregat
i del Secretari Alejo Marzà Roig17. La primera que es va registrar va ser Maria Lidon Selma Tomàs
que va nàixer el dia 11 de gener de 1915 i l'última Urbana Marzà Centelles el dia 24 de desembre
del mateix any. Les persones que van morir al poble l’any 1915 van ser 3 dones i 5 homes, en
total 8 defuncions que també van ser registrades al Llibre de Defuncions volum 1 per el jutge i
Secretari abans esmentats18. La primera persona que va morir va ser Antonia Bernal Safont de 60
anys el dia 18 de febrer i l'última Carmen Adell Roig de 16 anys nascuda a la Serra d'En
Galceran19.
Per finalitzar aquesta mena de notícies centenàries ho faré donant a conèixer el cas de l'emigrant
poblatí Josep Làzaro Casanova. Ara fa cent anys Josep Lázaro Casanova, d'estat fadrí i de 19 anys
d'edat, li va demanar permís al seu pare Josep Lázaro Serch per a poder emigrar a França a
treballar. El dia 23 de desembre de 1915 l'esmentat Josep Lázaro Serch, llaurador, casat i de 62
15
Arxiu
Baronia
Casalduch
Vallès.
Document
sense
signatura.
“Ramo
Prinsipal
de
Cuentas
de
la
0bra
Nueva
que
se
a
hecho
en
el
mesón
en
cargo
y
descargo
de
dicha
obra
del
Señor
Dn.
Fausto
Valles
Barón
de
la
Puebla
Tornesa,
hechas
dichas
cuentas
por
mi
mano
Yo
Pedro
Torá
en
el
año
1815.
16
Ibídem.
“Gastos
de
condusion
de
agua
a
la
obra
trebajuados
por
Visenta
Bernal
y
pagados
por
mi
mano.
=
4
libras.
17
Arxiu
Municipal
Pobla
Tornesa.
Llibre
de
Naixements
anys
1909
–
1918.
Tom
29.
18
A.
M.
P.
T.
Llibre
de
Defuncions.
Anys
1909‐
1918.
Full
106.
19
A.
M.
P.
T.
Ibídem
full
113
28
anys d'edat va comparèixer davant del jutge del poble i va fer un escrit donant-li al seu fill el
consentiment patern per emigrar al país veí. Al dia següent i a petició del pare, es va traure una
còpia de l'acta la qual va certificar el secretari del Jutjat Alejo Marzà Roig perquè juntament amb
la cèdula personal se l'emportara el seu fill de viatge cap al pais veí20.
Valenta va ser la decisió de Josep Làzaro Casanova de deixar a la família, a la novia, als amics i al
seu poble, per anar a buscar a terres llunyanes els mitjans econòmics per a mantindre a la família.
Responsable va ser també l'actitud del pare Josep Làzaro Serch, de proporcionar-li al fill els
documents necessaris perquè no anara pel món com un proscrit i un sense papers. No sabem a
quina part de França es va traslladar a treballar, el que si sabem és que va tornar al poble, es va
casar i va tindre fills.
Salvador Castellet Casanova
20
A.
Particular.
1915.
Desembre,
23.
Don
Alejo
Marzà
Roig
Secretario
del
Juzgado
municipal
de
Puebla
Tornesa.
Certifico:
Que
en
este
archivo
de
mi
cargo
existe
un
acta
que
copiada
a
la
letra
dice
así:
“Acta
de
consentimiento
paterno=
En
Puebla
Tornesa
a
veinte
tres
de
Diciembre
de
mil
novecientos
quince;
ante
el
Sr.
Juez
D.
Salvador
Llobregat
Capdevila
y
de
mi
sus
Secretario,
comparece
José
Lázaro
Sérch
casado
de
62
años
de
edad,
labrador
y
de
esta
vecindad
y
dice:
Que
su
hijo
José
Lázaro
Casanova,
soltero
jornalero
de
19
años
de
edad
le
ha
pedido
el
consentimiento
para
emigrar
a
Francia
en
busca
de
trabajo,
para
con
su
producto
mantenerse
y
ayudar
al
compareciente;
y
siendo
gusto
de
éste
que
así
lo
haga,
otorga
espontáneamente
y
de
su
libre
voluntad
el
consentimiento
favorable
á
su
referido
hijo
Tomas
Lázaro
Casanova
para
el
indicado
objeto.=
Así
lo
manifiesta
y
no
firma
por
decir
no
saber,
lo
hacen
con
el
Sr.
Juez
los
testigos
que
suscriben,
de
que
certifico.
=
Salvador
Llobregat
=
Rafael
López
=
Enrique
Llobregat
=
Alejo
Marza
=
Es
copia
que
concuerda
con
su
original.
Y
para
que
conste,
expido
la
presente
con
el
V.
B.
del
Sr.
Juez
en
Puebla
Tornesa
a
veinte
cuatro
de
Diciembre
de
mil
novecientos
quince.
V.
B.
El
Juez
Llobregat.
Alejo
Marzá.
29
BAN
Amb motiu de la celebració de les FESTES D’AGOST del nostre poble dels dies 7 al 16 d’agost de
2015, es realitzaran els tradicionals BOUS DE CARRER, pels carrers de Dalt la Vila, Baix les Cases i la
Plaça de l’Ajuntament, és desig de l’Ajuntament que presidisc que les festes es desenvolupen amb la
més absoluta normalitat.
És per això que amb la finalitat d’evitar qualsevol contratemps que poguera ocòrrer durant la
celebració dels bous de carrer i en compliment d’allò que disposa el Decret 24/2007 de 23 de Febrer, del
Consell, pel qual s’aprova el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous
al Carrer), DOCV 27-02-2007, hem d´advertir els veïns de la Pobla Tornesa, i també a les persones que
ens visiten durant les festes que hauran de complir el següent:
DECRET 24/2007 de 23 de febrer
Article 32. Prohibicions
No es permetrà la participació en cap classe de festejos taurins tradicionals als menors de 16
1.
anys, que únicament podran acudir com a espectadors.
2.
No es permetrà la participació de persones que mostren falta de condicions físiques per a
intervenir en la festa.
3.
Es respectarà la integritat física dels animals, i es prohibirà la crueltat i el maltractament dels
braus, l’ús de pals, garrots, llançament d’objectes i coets contra aquests, així com qualsevol altra pràctica
que supose alguna tortura per als animals.
4.
Els organitzadors podran sol·licitar l’auxili del director de la festa quan es produïsca resistència al
compliment del que disposen els apartats anteriors.
L’Ajuntament sol·licita la màxima col·laboració dels veïns i persones que ens visiten per al compliment
d’aquest ban i no es responsabilitza de les conseqüències que pogueren derivar-se del seu incompliment.
Agraïsc la vostra col·laboració i us desitge BONES FESTES 2015.
Fotos: Penya la Sacsà, CRA El Trescaire, Club Esportiu la Pobla Tornesa, Silvia Segura, Associacions
Municipals, Álvaro Tomás, Lara Carceller, Estefanía Rodríguez i Vicent Julián.
Portada: Amat Bellés
Text històric: Salvador Castellet
30
Text: Manuel Martin (Rector de la Parròquia)
L’alcalde
Carlos Selma Miguel
1 de juliol de 2015
ANTIC MOLÍ DE FELIP, ACTUALMENT PROPIETAT DE LA FAMÍLIA BORRÁS
C.E. LA POBLA 2014-2015