Guia - Visita La Garriga

C/ Casto Oliver, núm. 2
08530 La Garriga - Tel. 93 871 40 46
www.restaurantlacabanya.com
[email protected]
INDEX
La Garriga
7
L’entorn natural i paisatgístic
9
Les aigües mineromedicinals
13
Patrimoni
17
Modernisme d’estiueig
32
Gastronomia
39
Indústria de mobles i tèxtil
41
Festes populars
43
w ww.lagarrig a . c a t
w w w. v i sitalagarriga.cat
Turisme
Ajuntament de la Garriga
Àrea de Turisme Edifici Raspall C. Banys, 38 - 40 Tel. 93 860 58 47
3
LA GARRIGA PAR 3
La Garriga Par 3 es un recorrido de 18 hoyos par 54, ubicado en el idílico entorno rural de Can Rosanes (La Garriga), a tan solo
20 minutos de Barcelona, y 10 minutos de
Granollers.
El campo, un diseño de Magí Sarda y Alfonso Viador, es el único campo de la modalidad Best 18 en España.
Cada uno de sus hoyos está inspirado en un par 3 emblemático de los campos de golf más
notorios del mundo: St. Andrews, Augusta, Pebble Beach…. Su hoyo emblemático es el
Hoyo 11, inspirado en el Hoyo 17 de Saw Grass: un hoyo isla rodeado de agua, y habitado
por patos y aves.
Otra característica relevante del campo es lo completo de su zona de prácticas. Además de
30 puestos de tiro, y un putting green, la instalación cuenta con un area de approach con
green específico flanqueado por dos bunkers. Es una de las zonas de prácticas más completas
de Catalunya. Este conjunto convierte a La Garriga en el lugar idóneo para la enseñanza y
el entrenamiento del golf.
La Garriga, zona de aguas termales, disfruta de un microclima privilegiado, en una zona
con una climatología ideal para la práctica del golf. Es habitual, en época de heladas, que los
jugadores de los campos cercanos se trasladen a La Garriga Par 3 para jugar y disfrutar de
su excelente temperatura.
La zona rural que envuelve al campo es un entorno privilegiado. El campo está rodeado de
antiguos campos de cultivo en los que se continúan sembrando los productos tradicionales
de la zona: calçots, judias del ganxet… , así como de areas de práctica de deportes al aire
libre. Hipica, ciclismo, senderismo y globos aerostáticos..son alguna de las actividades cuyos
deportistas practican en los lindes del campo.
Finca Can Rosanes - Camí de Can Rosanes - 08530 La Garriga
Tel. 938 612 751 - www.lagarrigapar3.com - [email protected]
LOCALITZACIÓO
GIRONA
VIC
LA GARRIGA
TERRASSA
GRANOLLERS
SABADELL
MATARÓ
BARCELONA
COM ARRIBAR
· En cotxe a través de la C-17, l’autovia que comunica Barcelona i Vic
· En tren línia R3 xarxa de trens de rodalies de Barcelona
· En autobús diverses línies uneixen Barcelona, Granollers, la Garriga i Vic
(www.sagales.com)
· En bicicleta pel carril bici de la Garriga en sentit sud fins a Barcelona
COORDENADES
(E) X - 440659
(N) Y - 4615027
(UTM 31N / ED50)
6
Joan Garriga i Andreu. Historiador
La Garriga
La Garriga es troba situada a la
comarca del Vallès Oriental, a 40 Km
de Barcelona i molt a prop del massís
del Montseny. Té una altura mitjana
de 250 metres sobre el nivell del mar
i el seu terme té una superfície de
19,72 Km2.
La Garriga se encuentra situada en la
comarca del Valles Oriental, a 40 km
de Barcelona, cerca del macizo del
Montseny. Tiene una altura media de
250 metros sobre el nivel del mar y
su término municipal tiene una
superficie de 19,72 km2.
És lloc de pas des de l’antigor i es
troba fàcilment comunicada per
carretera i per la via fèrria. Els darrers
anys ha experimentat un ràpid
creixement i actualment té prop d’uns
16.000 habitants.
Es lugar de paso desde tiempos
antiguos y sé encuentra bien
comunicada por carretera y por vía
férrea. En los últimos años ha
experimentado un rápido crecimiento
y en la actualidad tiene cerca de
16.000 habitantes.
Població situada a l’entrada del Vallès,
les arrels pageses han deixat la seva
empremta en les terres de conreu i
en els masos. El pas del temps, però,
ha transformat la Garriga: la indústria
i el comerç i, d’una manera especial,
el termalisme defineixen més la
població que no pas l’agricultura.
També, la indústria tèxtil i la del
moble, sense oblidar la presència
d’altres activitats ben importants, fan
de la Garriga un lloc prou reconegut.
Les condicions climàtiques i
mediambientals del municipi amb un
clima suau, temperat i sec, i exempt
de boira per les seves condicions
geogràfiques, fan també de la
població, en certa manera, un lloc
privilegiat.
Sus raíces agrícolas han dejado, en
esta población de la entrada del
Valles, una huella en sus tierras de
labor y en sus casas de labranza.
Pero el correr del tiempo ha
transformado la Garriga, y, más que
la agricultura, la industria y el comercio
y, de forma especial, el termalismo,
definen a la población. También la
industria textil y la del mueble, sin
olvidar la presencia de otras
actividades muy importantes,
convierten a la Garriga en un lugar
suficientemente reconocido.
Las condiciones climáticas y
medioambientales del municipio con
un clima suave, moderado y seco, y
exento de niebla por sus condiciones
geográficas, convierten la población
en un lugar privilegiado.
7
Josep Castells i Gironès. Llicenciat en Història
l’entorn natural
i paisatgistic
La Garriga mostra un paisatge de
contrast entre un relleu agrest i
muntanyós al nord, a la sortida del
Congost, i uns pendents al sud suaus
i amables, inici imminent de la plana
vallesana.
La Garriga ofrece un paisaje de
contraste entre un relieve montañoso
al norte a la salida del Congost, y
unas pendientes suaves al sur, al
inicio de la plana vallesana.
El profit que l’home ha tret d’aquest
paisatge que ens envolta ha anat
canviant amb el pas del temps. El
bosc, que fins pocs segles ocupava
bona part de les vessants
muntanyoses, va deixar pas al cultiu
de secà especialment vinya i oliveres.
El beneficio que el hombre ha sacado
de este paisaje que nos rodea ha ido
cambiando en el transcurso del
tiempo. El bosque, que hasta hace
pocos siglos ocupaba la mayor parte
de las vertientes montañosas, dejó
paso al cultivo de secano,
especialmente viña y olivos.
Els seus paisatges, plens de la verdor
i amb la combinació dels grocs dels
camps de blat, donen a aquest poble
una sensació de tranquil·litat i
d’acolliment. Aquestes ratlles
constitueixen una proposta que us
convida a conèixer i estimar la Garriga
més enllà del seu nucli.
Sus paisajes verdosos combinados
con el amarillo de los campos de
trigo, dan a esta población una
sensación tranquila y acogedora. Estas
palabras constituyen una propuesta
que os invita a conocer la Garriga
más allá de su núcleo urbano.
Vol ésser una crida per seguir-ne els
camins i corriols per anar descobrint
els seus encants i, alhora la manera
més adient d’integrar la persona al
medi que l’envolta.
Pretende ser una llamada para
penetrar en sus caminos y senderos
e ir descubriendo sus encantos, y a
su vez la manera más correcta de
integrar la persona en el medio que
le rodea.
Per ajudar-vos a aconseguir-ho hi
trobareu itineraris senyalitzats que
combinen la natura amb la cultura i
podreu gaudir dels paratges més
emblemàtics del municipi.
Para ayudaros a conseguirlo
encontrareis itinerarios señalizados
que combinan la naturaleza con la
cultura y podéis disfrutar de los parajes
más emblemáticos del municipio.
9
EL PASSEIG
Una de les nostres joies, una avinguda
d’un quilòmetre i mig de llarg, envoltat
a banda i banda de plataners, i amb
edificacions d’estils arquitectònics
diferents que podreu observar al llarg
de tot el recorregut.
Lloc idoni per admirar, passejar i sentir
la tranquil·litat que provoca.
PARC DELS PINETONS
Ampla esplanada de pins amb
instal·lacions de refrigeris i botges.
Tot el conjunt ha estat condicionat
com a parc municipal i zona de lleure
des de 1984. Arrenglerats a la vora
del riu, hi ha diverses espècies
d’arbres, que foren replantats.
FONT DELS TREMOLENCS
Lloc de parada gairebé obligatori per
als caminants.
La font actual no és el brollador
original, ja que aquesta era uns metres
més amunt en un paratge ombrívol
enmig de l’alzinar.
BOSC DE MALHIVERN
Paratge singular molt visitat pels
garriguencs. Frondós bosc d’alzines
que continua enmig de nombroses
feixes d’olivars, tan característics
d’aquesta zona. A mesura que pugem
camí de Samalús, l’horitzó s’eixampla
i podrem gaudir d’un mirador
excepcional de tota la serra nord de
la Garriga. És un paratge ideal per a
la passejada i la contemplació.
EL PASSEIG
El Paseo, una avenida de
aproximadamente un kilómetro y
medio de longitud está dividido en
tres viales con un tramo de 10 metros
para viandantes rodeado de árboles
plataneros. Fue concebido como vía
residencial y se encuentran numerosas
edificaciones de diversos estilos
arquitectónicos.
Sitio idóneo para admirar, pasear y
sentir la tranquilidad que provoca.
PARQUE DE LOS PINETONS
Amplio pinar con instalaciones de
servicios y pistas de petanca. El
conjunto ha estado condicionado
como parque municipal y zona de
ocio desde 1984. En la orilla del río
figuran diversas especies de árboles
que fueron replantados.
FUENTE DE LOS TREMOLENCS
Sitio de parada obligatoria para los
caminantes.
La fuente actual no es el brote original,
ya que esta era unos metros más
arriba en un paraje sombrío en medio
de un encinar.
BOSQUE DE MALHIVERN
Paraje singular muy visitado por los
garriguenses. Frondoso bosque de
encina que continúa en medio de
numerosas hazas de olivos,
característicos de la zona. A medida
que subimos camino de Samalús, el
horizonte se ensancha y podemos
disfrutar de un mirador excepcional
de toda la sierra norte de la Garriga.
Es un paraje ideal para el paseo y la
contemplación.
11
Joan Hernandes. Arxiver
les aigüues mineromedicinals
Quan hom es refereix a la Garriga, entre
altres coses, parla de l’aigua
mineromedicinal. Al llarg de més de
100 anys ha estat la causa a l’entorn
i gràcies a la qual la Garriga s’ha
desenvolupat com a Vila Termal,
esdevenint un poble modern. El gran
esclat a la població d’un modernisme
arquitectònic tardà i la mateixa
idiosincràsia dels garriguencs han estat
claus de les conseqüències destacades
del fet termal.
Cuando alguien se refiere a la Garriga,
entre otras cosas habla del agua
mineromedicinal. A lo largo de más de
100 años ha sido la causa al entorno
y gracias a la cual se ha desarrollado
como Villa Termal, convirtiéndose en
una población moderna. La gran
brillantez en la población de un
modernismo arquitectónico tardío y la
misma idiosincrasia de su gente han
sido dos de las consecuencias
destacables del fenómeno termal.
Les aigües mineromedicinals
garriguenques són, per la seva
temperatura, hipertermals i, juntament
amb les de Caldes de Montbui i les de
Caldes de Malavella, considerades les
més calentes de Catalunya per
aflorament natural.
Las aguas mineromedicinales de la
Garriga son, por su temperatura,
hipertermales y, junto con las de Caldes
de Montbui y Caldes de Malavella,
están consideradas las más calientes
de Cataluña por afloración natural.
L’evidència més antiga que es té del
coneixement i utilització d’aquestes
aigües és de la cultura del bronze final,
entre 1200 a 700 anys abans de Crist.
L’existència de gran quantitat de
fragments trobats, cal atribuir-la a un
acte ritual, de culte als genis del
brollador als quals s’agria els beneficis
obtinguts a través de les ofrenes, que
eren llançades a l’aigua, dipositades
en atuells ceràmics.
És prou reconeguda l’estada a la Garriga
del rei Martí L’Humà i la seva muller
Maria de Luna prenent els banys, durant
tot el mes de maig de l’any 1400.
D’aquest mateix segle també es té
notícia dels banys que va prendre el
1440 l’abadessa del convent de Santa
Clara de Vic.
Les aigües mineromedicinals utilitzades
amb finalitats terapèutiques ja des de
l’època romana, van ser declarades
aigües mineromedicinals d’utilitat
pública pel Reial Ordre l’any 1860.
La evidencia más antigua que se posee
del conocimiento y utilización de estas
aguas es de la cultura del bronce final,
entre 1200 a 700 años antes de Cristo.
La existencia de gran cantidad de
fragmentos encontrados, se atribuyen
a un acto ritual de culto a los genios
del manantial, a los cuales se
agradecían los beneficios obtenidos a
través de las ofrendas, que eran
arrojadas al agua, depositadas en
vasijas de cerámica.
Es muy conocida la estancia del rey
Martí L’Humà y su mujer Maria de Luna,
tomando los baños en el año 1400.
Durante este mismo siglo en 1440
también disfrutó de los baños la
abadesa del convento de Santa Clara
de Vic.
Las aguas mineromedicinales utilizadas
con fines terapéuticos ya desde la
época romana, fueron declaradas aguas
mineromedicinales de utilidad pública
por Real Orden en 1860. Las aguas en
su emergencia
13
Les aigües en el seu sorgiment són
límpides i transparents, sense olor,
sabor o color especial, i és destacable
la seva untuositat al tacte. Predomina
en la composició de l’aigua els ions
bicarbonats, el clorur i el sodi amb un
alt contingut de fluor. També és de
destacar el seu alt contingut en sílice
i matèria orgànica al qual deu, en bona
part, la peculiar sensació d’untuositat
que produeix al tacte.
Tant les aigües termals, gràcies a les
seves característiques mineromedicinals,
com les tècniques emprades en la seva
aplicació i el magnífic entorn de la
població, fan d’aquest poble i dels
seus balnearis un indret idoni per al
repòs i la salut. Les aigües
mineromedicinals i els establiments
balnearis de la població han estat, són
i seran en el futur un dels elements
bàsics que destaquen la importància i
el prestigi de la Garriga
Al llarg del temps els centres termals
no només han estat reconeguts per les
aigües sinó que també per la seva
història.
Banys Martí
L’any 1874 s’estableix a la Garriga els
banys Martí, les aigües dels quals van
ésser declarades mineromedicinals i
d’utilitat pública al 1879.
Posteriorment es van anomenar Termes
Victòria, aquest edifici ja oferia serveis
de balneari, banys i allotjament. L’edifici
estava dividit en planta baixa i quatre
plantes de pis.
Finalment l’any 1990 després d’una
sèrie de reformes, s’inaugurà, com a
Termes la Garriga.
14
son limpias y transparentes, sin olor,
sabor, ni color, siendo destacable su
untuosidad al tacto. Predomina en su
composición los iones bicarbonatos,
cloruro y sodio con un alto contenido
el flúor. Es también destacable su alto
contenido en sílice y materia orgánica
al que debe la peculiar sensación de
untuosidad al tacto.
Tanto las aguas por sus características
mineromedicinales, como las técnicas
empleadas en su aplicación y el
magnifico entorno de la población,
hacen de las aguas de la Garriga y de
sus balnearios un lugar idóneo para el
reposo y salud. Las aguas
mineromedicinales y los
establecimientos balnearios de la
población han sido, son y serán en el
futuro uno de los elementos básicos
que realzan la importancia y prestigio
de la Garriga.
A lo largo del tiempo los centros
termales no solo han sido reconocidos
por sus aguas sino que también por
su historia.
Baños Martí
En el año 1874 se establecen los baños
Martí, las aguas de los cuales fueron
declaradas mineromedicinales y de
utilidad pública en 1879.
Posteriormente se llamaron Termes
Victória. Este edificio ya ofrecía servicios
de balneario, baños y alojamiento, y
estaba dividido en una planta baja y
cuatro plantas de pisos.
Finalmente en el año 1990 después de
una serie de reformas, se inaugura,
como Termes la Garriga.
Balneari Blancafort
Balneario Blancafort
A partir del 1940, gràcies a la iniciativa
d’una família de pagesos mitjans, els
Blancafort, la Garriga es converteix
en una moderna vila termal.
A partir de 1940, con la iniciativa de
una familia de labradores medianos,
los Blancafort, la Garriga se convierte
en una moderna villa termal.
Els Blancafort obren el primer
establiment de banys amb concepció
moderna, construint unes primeres
banyeres a la seva casa pairal. En el
seu solar no disposaven pas d’aigua
termal, però aprofitaven en el primer
moment l’aigua calenta sobrera que
utilitzaven per regar els Nualart.
Los Blancafort abren el primer
establecimiento de baños con una
concepción moderna construyendo
unas primeras bañeras en su casa
solariega. En su solar no disponían
de agua termal, pero aprovechaban
el agua caliente sobrante que utilizaba
para regar la familia Nualart.
Amb una bona política comercial,
ajudada d’una bona comunicació amb
Barcelona per ferrocarril i per carretera,
el balneari es convertí en una estació
termal de prestigi, freqüentada per
l’alta societat.
Con una buena política comercial
ayudada por la buena comunicación
con Barcelona, el Balneario se convirtió
en una estación termal de prestigio,
frecuentada por la aristocracia.
Fins el 2002 aquest balneari estava
en un edifici de caràcter eclèctic, i
comptava amb l’antiga galeria de
banys al semisoterrani i un bonic jardí
amb una gran diversitat d’espècies
que donaven un microclima.
Actualment tot i que segueix emplaçat
en el mateix edifici, l’establiment ha
ampliat la seva capacitat i categoria,
i s’ha transformat en el Gran Hotel
Balneari Blancafort.
Hasta el año 2002 este balneario
estaba en un edificio de carácter
ecléctico contando con una antigua
galeria de baños en el semisotano y
un bonito jardín con diversidad de
espécies.
Actualmente sigue emplazado en el
mismo lugar aunque han ampliado
su capacidad y categoría, y se ha
transformado en el Gran Hotel
Balneario Blancafort.
15
16
Montserrat Tenas. Arqueòloga
PATRIMONI
El patrimoni arquitectònic i cultural de
la població és antic i de gran
importància: fet que permet posar el
nostre municipi en els llocs més
notables per alguns dels seus vestigis
o conjunts arquitectònics.
El patrimonio arquitectónico y cultural
de la población es antiguo y de gran
importancia: hecho que permite poner
el municipio en un sitio notable dentro
de sus vestigios o conjuntos
arquitectónicos.
Si parlem de patrimoni no ens podem
oblidar de mencionar la vil·la romana
de can Terrers, l’antiga església de la
Doma, l’Ermita de Santa Maria del Camí,
el molí del Blancafort, la fortalesa de
Rosanes entre d’altres edificis notables
dignes de veure.
Si tenemos que hablar de patrimonio
no nos podemos olvidar de mencionar
la villa romana de can Terrers, la antigua
Iglesia de la Doma, la Ermita de Santa
Mª del Camino, El molino de Blancafort,
la Fortaleza de Rosanes entre otros
muchos edificios realmente dignos de
ver.
La vil·la i els banys de can Terrers
A l’època romana, ara fa més de dos
mil anys, les terres de la Garriga, ben
comunicades i amb abundants recursos
naturals, van ser profundament
colonitzades en el marc d’un procés
de romanització que afectà tota la
península i part d’Europa.
Els romans s’apoderaren de les millors
terres de conreu i, tal com van fer arreu
del Vallès, construïren a les nostres
contrades importants explotacions
agràries o villae que dedicaren,
principalment, a la producció i al comerç
de l’oli i del vi.
La vil·la romana de Can Terrers, situada
al paratge del mateix nom, al sud del
terme municipal de la Garriga, fou una
d’aquestes grans explotacions
envoltades de vinyes i oliveres.
Construïda al segle I a C, va gaudir
d’una gran prosperitat i va estar
habitada durant prop de set-cents anys.
Actualment, les ruïnes de la vil·la,
envoltades de boscos i pastures i de
grans extensions de conreu, ofereixen
un aspecte no gaire diferent del que
devien tenir a l’època romana.
La villa i los baños de can Terrers
En la época romana, hace más de dos
mil años, las tierras de la Garriga, bien
comunicadas y con abundantes recursos
naturales, fueron colonizadas en el
marco de un proceso de romanización
que afecta a toda la península y parte
de Europa.
Los romanos se apoderaron de las
mejores tierras de cultivo y construyeron
en nuestra región importantes
explotaciones agrarias o villae que
dedicaron, principalmente, a la
producción y al comercio de aceite y
vino.
La villa romana de can Terrers, situada
en el paraje de su mismo nombre, al
sur del termino municipal, fue una de
las grandes explotaciones envueltas
de viñedos y olivares.
Construida en el siglo I a C, disfrutó
de una gran prosperidad y estuvo
habitada durante setecientos años.
Actualmente, las ruinas de la villa,
envueltas de bosque y pasto y de
grandes extensiones de cultivo, ofrecen
un aspecto no muy diferente al que
tenían en la época
17
Visitant la vil·la no costa gaire imaginar
els esclaus treballant el camp amb
arades tirades per bous i els carros
carregats d’àmfores transitant per
l’antiga via romana d’Ausa (actual
carretera de Vic).
romana. Visitando la villa no cuesta
imaginarse los esclavos trabajando el
campo con arados tirados por bueyes
y los carros cargados de ánforas
transitando por la antigua vía romana
de Ausa (actual ctra. de Vic).
Hom pot fer-se una idea molt
aproximada del nivell de luxe i confort
propi d’aquest tipus d’assentaments
visitant els termes o banys privats de
la vil·la (balneum).
Se puede hacer una idea muy
aproximada del nivel de lujo y confort
que existía visitando los termas o baños
privados de la villa (balneum).
Es tracta d’un edifici de 200 metres
quadrats distribuït en sis estances
principals: el vestidor o apodyterium,
la sala tèbia o tepidarium, la sala
calenta o caldarium, la sauna o
sudatorium, la piscina d’aigua freda o
frigidarium i el forn on hi havia les
instal·lacions de la calefacció subterrània
dels banys, coneguda amb el nom
d’hypocaustum.
Aquests banys estaven destinats a l’ús
dels propietaris de la vil·la i dels seus
convidats, que d’aquesta manera,
podien gaudir del plaer de les aigües
i de tractaments termals que avui en
dia només es poden prendre en els
grans balnearis.
Per la seva entitat i bon estat de
conservació, la vil·la romana de Can
Terrers es considera un dels
assentaments rurals d’època romana
més rellevants del patrimoni cultural
català. El dia 3 d’abril de 2000, la
Generalitat de Catalunya va declarar la
vil·la bé cultural d’interès nacional, en
la categoria de zona arqueològica.
Amb aquesta declaració, les ruïnes de
Can Terrers s’equiparen a conjunts
monumentals romans tan importants
com el fòrum de Tarragona o la ciutat
romana d’Empúries.
18
Se trata de un edificio de 200 metros
cuadrados distribuidos en seis estancias
principales: el vestidor o apodyterium,
la sala tibia o tepidarium, la sala caliente
o caldarium, la sauna o sudatorium, la
piscina de agua fría o frigidarium i el
horno donde había las instalaciones
de la calefacción subterránea de los
baños, conocida con el nombre de
hypocaustum.
Estos baños estaban destinados al uso
de los propietarios de la villa y de sus
invitados, que de esta manera podían
disfrutar del placer de las aguas y de
tratamientos termales que hoy en día
solo se pueden tomar en los grandes
balnearios.
Por su identidad y su buen estado de
conservación, la villa romana de can
Terrers es considerada uno de los
asentamientos rurales romanos más
relevantes del patrimonio cultural
catalán. El dia 3 de abril del 2000, la
Generalitat de Cataluña declaró la villa
Monumento Nacional, en la categoría
de zona arqueológica.
Con esta declaración, las ruinas de can
terrers se equiparan a conjuntos
monumentales romanos tan importantes
como el fórum de Tarragona o la ciudad
romana de Empúries.
L’Església de la Doma
Antiga església parroquial i actual
cementiri, és un dels monuments més
interessants del municipi. És una
construcció amb elements romànics i
gòtics que amaga un interessant retaule
gòtic dedicat a Sant Esteve, el patró
de la població. Data del 1492 i
s’atribueix a l’escola pictòrica dels
Huguet-Vergós.
La Doma encara conserva l’encant de
les antigues esglésies rurals.
La Iglesia de la Doma
Antigua iglesia parroquial y actual
cementerio, es uno de los monumentos
más interesantes del municipio. Es una
construcción con elementos románicos
y góticos que contiene un interesante
retablo gótico dedicado a San Esteban,
patrón de la población. Esta obra fecha
de 1492 y se le atribuye a la escuela
pictórica de los Huguet-Vergós.
La Doma todavía conserva el encanto
de las antiguas iglesias rurales.
19
Fundació Maurí
És el legat testamentari de Josep Maurí
i Serra. Ubicada en la que fou la seva
casa natal. A més d’una important mostra
de restes arqueològiques, podem admirarhi importants col·leccions de pintura i
escultura. És una fundació de caràcter
privat regida per un patronat que té cura
de l’administració, conservació, divulgació
i ampliació.
La Fundación Mauri
Es el legado testamentario del Sr. Josep
Maurí Serra. Ubicada en la calle Cardedeu
en la que era su casa natal, es la entidad
que desde hace más años vela por el
patrimonio cultural de nuestro municipio.
Además de una importante muestra de
restos arqueológicos, podemos admirar
importantes colecciones de pintura y
escultura. Es una fundación de carácter
privado regida por un patronato que
vela por su buena administración,
conservación, divulgación y ampliación.
20
L’ermita de Santa Maria del Camí
El seu origen cal cercar-lo al segle X. De
planta preromànica, a l’edifici destaca
arquitectònicament la portada del segle
XII, es tracta d’una capella d’una sola
nau i coberta amb volta de canó, en els
murs incorpora elements de construccions
més antigues. La porta d’accés té una
arquivolta gravada amb entrellaçat de
cistella que reposa sobre dues columnes
amb capitells bellament esculpits. A
l’interior, com a element important, la
lauda sepulcral de Xixilona, filla de Guifré,
el Pilós, morta l’any 945. És interessant
el petit retaule de Santa Maria de finals
del segle XV.
La ermita de Santa Maria del Camí
Su origen debemos buscarlo en el siglo
X. De planta preromanica, destaca
arquitectónicamente en el edificio la
portalada del siglo XII, se trata de una
capilla de una sola cubierta con una
vuelta de caño, en los muros incorpora
elementos de construcciones más
antiguas. La puerta de acceso tiene de
un solo arco con borbón adosado obrado
con un entrelazados de cestería
minuciosamente esculpido y reposando
en los extremos sobre dos columnas
con capiteles característicos del románico.
En el interior como elemento importante,
la lauda sepulcral de Xixilona, hija de
Guifre el Pilós, muerta en el año 945.
También es interesante un pequeño
retablo de Santa María de finales del
siglo XV.
21
Av. Ramón Ciurans, 14-16
Pol. Ind. Congost La Garriga
Tel. 938 718 603
www.tallerssegu.com
[email protected]
Demani pressupost de pneumàtics sense compromís
Treballem
per
oferir-li
les
millors
ofertes!
www.lagarriga.cat
A L’AMETLLA
DEL VALLÈS
CTRA. BP 1432
www.visitalagarriga.cat
A PUIGGRACIÓS
CAN
BUSQUETS
A GRANOLLERS
A BARCELONA
C-17
CA
L’ESPARGARO
SSA
PAR
1
PARC DE CAN MET SIDRO
RAMO
SER
T
L ITA
T
RA
M.
NE
JOSE
P
LA
C.
DE
DE
S
C. DELS SATÈL.LIT
C. DE LES ORENETES
PTGE. CANIGÓ
C. DEL CANIGÓ
PTGE. ST. JORDI
AV.
GENARO
SANT JORDI
DE
MESTRE
GENERALITAT
LA
DEL
C.
AGUER
DE JA
CINT
VERD
AGUER
T VER
D
DE JA
CIN
GE
EL PASSEIG
28
29
DE
PASSEIG
DE
ROSSELLÓ
GUINARDÒ
GUIFRÉ
ENT
C. DE CAN NUALART
C. DEL BOSC
TORR
31
SANCH
27 26
L’AMETLLA
30
DELS
25
DE
DE
MONT
C.
AV.
C. U
NO
C.
C.
EL
DEL
TE
N
CA
C. URN
T
SA
AV.
NA
BARCELO
DE
AV.
RAN
S
CIU
ON
C.
DE
R AM
C.
ÉS
RR
VA
NA
NO
MA
RO
A.
A PL. DE CTR
L
.
M.
M.
L
VI MARÇAL
NSEL
DE
LA
D’A
PL. DE
C.
DE M. A.
E. ANGLADA
G
PT
C.
C. DE CAST OLIVER
RIBES
. P
GE
PT SSET
BA
C. DE
FREDERIC
ESCOFET
CAMÍ
C. DE
C. DE GALCE
C.
CAN NUALART
C.
LA
ETL
DEL
C. DE JOAN
MARAGALL
PL. DE
LA PAU
ROMANA
DE
’AM
EL
.D
RA
VIL.LA
CARRETERA
PL. NARCISA
FREIXAS
Vil·la Romana
de Can Terrers
A GRANOLLERS
A BARCELONA
CTRA. N-152 a
LA
C. DE FREDERIC MOMPOU
C.
CTRA. N.152
DE
DEL
MARIA
TERRERS
CAN
C.
PTGE.
TA
E SAN
C. D
LES
C. DE LL
ES
ROSE
CAN
TERRERS
CAPELLA
NTRA. SRA.
DEL CAMÍ
CAMÍ
MARIA DEL
C. DE SANTA
BAT
E L’A
C. D OLIBA
RIPOLLÈS
ESCOLA
EMMA
3
DEL
PISTA 2
CA
YA
DE CATALUN
C.
DE EU
C. INDR
S
PL. DE
CAN BERGA
IES
C.
CA N’ILLA
ENARI
MIL.L
DE PIR
C. LLES
VA
YA
CATALUN
ENARI DE
SSA
C. DE L’ABADE
RERS
N’ILLA
NYA
DE CATALU
MIL.LENARI
C. FONT
D’EN MAU
CAN TER
FONT
D’EN MAU
CA
BAGES
C.
CAMÍ DE
MACIÀ
FRANCESC
CA N’ILLA
C. DEL
L
EL MIL.
C. D
XIXILONA
PRIORA
DE
C. DE
DEL
UEDÀ
ÈS
N
MOIA
DE
C.
IÀ
MAC
DE
C.
BERG
CESC
FRAN
NÈS
A LA
DEPURADORA
RA
DEL
C.
LLUÇA
8
DE
EL
C. D
C
RO AMÍ
S D
MASIA ANE E
FORTIFICADA S
ROSANES
PRIO
PAR
12
ONA
XIXIL
C.
PAR
9
C.
DEL
POLÍGON
INDUSTRIAL
CAN TERRERS
FABRA
POMPEU
DE
C.
C.
PAR
8
A
ELON
BARC
DE
CT
POLÍGON
INDUSTRIAL
CAN MET SIDRO
C.
RIU CONGOST
RIU
VULCÀ
DEL
C.
C.
N
CIURAN S
RAM ON
DE
C.
S
N
CIURA
DE
TORREN
T
DEL PL
ANELL
B RO
PAR
2
PAR
3
C.
C.
10
N
PAR
4-N
CAN
PLANELL
ENTRADA
SUD
JOA
C. DE SALVADOR
ESPRIU
PAR
6
PAR
4-S
CTORET
Ó
N BURB
DE CA
PAR
5
CAN RE
CAMÍ
VIA CICLOTURISTA DE L’AMETLLA
POLÍGON INDUSTRIAL
EL CONGOST
DE
DE
C.
24 EL
DA
RON
RIERA MALHIVERN
l l
RONDA
l l
DEL
CARRIL
l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l
l l l l l l l l l l
pas a nivell
l l l
l
l
4
l
BOSC
MALHIVERN
Ruta Raspall Modernisme d’estiueig
1- Can Raspall, 1903, Casa Mercè Mayol, 1920
2- Casa Ramona Sallent i Freixa, vda. de Roselló, 1923
3- Casa Lluís Ambrós i Martí, 1916
4- Casa-botiga Josep Reig i Argelagós, 1913
5- Casa Francesc Blancafort i Puig, 1912
6- Café-sala de festes “La Alhambra” Antoni Crous i Martí, 1913
7- Casa Pere Sellarès i Roca, 1922
8- Casa Jaume Serra i Dachs, 1915
9- Casa Cecília Reig i Argelagós, 1913
10- “Villa Maria”, 1910
11- Casa Marcè Pla i Masgrau, 1914
12- Casa Mercè Pascual, vda. del Dr. Llagostera, 1900
13- Casas de Joan Calls i Antonell i de Dolors Vilar i Talí, 1912
14- Casa Dolors Vilar i Talí, 1910
15- “Torre Iris” Casa Cecília Reig i Argelagós, 1910
16- “La Bombonera” Casa Cecília Reig i Argelagós, 1910
17- Casa Juli Barbey i Poinsard, 1910
18- Casa Antoni Barraquer i de Ros, 1912
20- Casa Llorens, 1907
22- Casa Sebastià Bosch i Sala, 1905
19- Casa Félix Fages i Vila, 1908
21- 23- 24- 25- 26- 27- 28- 29- 30- 31- 32- 33- Casa Esteve Roqué “Villa Cristina”, 1908
Casa Joan Colom i Capdevila, 1904
Casa Joan Colom i Capdevila, 1905
Casas Joan Grau i Punsoda, 1911
Casa Esteve Font i Germà, 1910
Casas “Villa Dolores”, 1908
Casa Artur Santamaria, 1908
Casa Paulí Puig i Gol, 1910
Casa Sebastià Bosch i Sala, 1912
Casa Pere Serra i Pons, 1910
Casa Domingo Pujadas i Amigó, 1909
Casa del Dr. Agustí Furriols, 1902
LA BÒBILA
1
ITINERARI DELS TREMOLENCS
2
ITINERARI DE LA DOMA
3
ITINERARI DE ROSANES
4
ITINERARI DE MALHIVERN
5
ITINERARI DE CA L’OLIVERÓ
6
ITINERARI DEL CONGOST
7
PR. C-33 / PETIT RECORREGUT
8
EIX FLUVIAL
9
ITINERARI ROCA CENTELLA (marques pintades)
10
CAMP D’AVIACIÓ
ITINERARI
DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA
VILA TERMAL I D’ESTIUEIG
LA GARRIGA MEDIEVAL I MODERNA
PATRIMONI I MEMÒRIA
MU
RRI
S
ELS
TD
REN
TOR
NC
S
UE
NQ
LA
IS
SB
PA
NO
G
UE
RA
CO
M
DE
C.
ELS PINETONS
PISTES DE
ELS PIN
A
RIU CONGOST
L’HUMÀ
TAGAMAN
ENT
C. D’ENRIC
RA
MO
C.
NP
AR
DE
ERA
SI
LLU
ÍS
ROCABUQ
UERA
CASTANYERS
DELS
RIBA
S
NY
DE
C.
DE
LS
ERA
GU
NO
C.
C. DE
PRAT DE LA
RE
PED
PIN
S
ER
A
MU
RR
IM
US
QU
N
CA
C.
D
CO’ASSU
RR M
ON PT
S A
DE
C.
DE
C.
C. DE MARTÍ
MORANTA
C. DE FARRANS
C. DE BERTÍ
DEL
NEGOCI
A NT
C. DE RUPIT
DE
C. DE CALÀBRIA
C. DE FARRANS
EL
C. D
U
QUERALT
PL. DE CAN
CARALT
C. DE CONXA
T
C. DEL N EGOCIAN
Í
C.
CAM
CA
RE
TOR
AN IBA
C. DCE LA R
C. DELS
AVELLANERS
N PALA
ALT
C.
C. DEL NORD
C. DE CA
C.
MONTSERRAT
ROIG
C. DE CAMP
LA RAS
A
FONT
DE CAN
STA. DIGNA
CIRÉS
ER
GU
NO
N
CA
PG. DEL CONGOST
CÒG
UL
TS
HO
R
LS
DE
CAN
NOGUERA
CAR
C. DE ST. RAMON
PL. DELS
TRES TOMBS
LLEVAN
ELS
TREMOLENCS
CAN
ONA
IRE
DE
P
GOVTGE.
ERN
C. DE
MÀ
T DE
IL.LER
S
AU
HU
REN
C.FONT
DEL NEN
C. D
E
ENT
ORR A
C. TLA COV
DE
M
E SA
C. D
CASELLES
PG.
T
Í L’
TOR
L
PG. DE
DR. VICH
C. DE
LA
PTGE. DACHS
RT
È
ERC
E M DA
C. DODORE
R
BARRI
DE DALT
C.
RÓ
CO
NG
OS
T
PR
EM
TA
C.
ORR
C. T
FIGA
OVA
A. N
ENT
T
C. DEL
2
CENTRE
ELS
TD
’AV
EN
EL
RR
.D
TO
C.
AV
PG
.
PARC
D’ANTÓNIA SABATER DE
L
C.
DE
LA
IM
ÍNIA
LA S
DE
PL. DR.
MONTAL
1
MA
C.
D
PARC E
DE CAN
TA
C. NOGUERA
GA
DE
MA
RO
NE
CA
NT
BU
QU
ERA
C.
DE
LB
AS
SA
C.
L
BERTÍ
C. TO
CAN C.
COLLONGE
ELL
S
CTR
CARITA
C. DE LA
CLO
PER
DOMA
Casa
Raspall
DE
A
CESC
NT FRAN
C. DE SA
FUSTER
DE
21
C.
NOV
L CENTRE
C. DE
6 C.
DE
PL.ESGLÉSIA
CALÀ
5
PL.
BRIA
NYS DACHS
C. DELS BA
C. DE
CAN XI
C CORD
POU CALENT
ER
PL. DE
LES NINES
S
C. MANUEL RASPALL C. ST. LLUÍ DE LA SALUT
8
. SRA.
9C. CARDEDEU
14 13
C. NTRA
7
PL.
17
PL.
DE
LES
J.M.
PL. DEL
OLIVERES
10
20 19 18 16 15
SILENCI
SERRA
PL.
STA. 1
4 ISABEL
3
C. BLANCAFORT
C.
PASCUAL
MARRACO
LA
A
RAMON
VINYALS
22
23
BANYS
DE
TLL
ME
DE
SANTA RITA
PERE
L’A
DE
5
C.
DE
S
HO
ERONA
C. DE LL
DE
.
RA
C.
C.
TSERRAT
.
DE
MO
CAN NOGUERA
PARC DEL
PONT DE
LA DOMA
CTRA
CONSELL
C. DEL
AL
FIGUER
C. DEL
CT
EL
QU OIX
MI I M
DE R
C. ORTE
P
C.
LAVÉ
LM C
CAN
QUELÓ
PTGE.LM
SE
D’ANAV
CL É
É
CLA V
SELM
D’AN
C.
C.
peatonal
Centre de
Visitants
PL. MN. CINTO
VERDAGUER
ZONA
ESPORTIVA
CAN NOGUERA
LA DOMA
C.
.
.
.R L
GE UA
PT ASC
P
E
C. DBERIA
O
L’AD
I
C. D’OLVID
MONTLLOR
UES
VA
CTRA. NO
ERAN DE ROSANES
C. MADUIXERS
SALÓ
CONRAD
AV.
C.
C. EBAN
VINDE LE
ISTERIA
YES S
SA
C. D
E LA ULONS
ROV
IRA
C. DELS
PG.
ARTESA
NS
DEL
CONGOST
BENET
A
C. DE LA RIER
ICA
E LA CERÀM
C. DE LES ROQ
FRA
DE
C.
C. DE
ETA
SERR
RREN
T PLAN
DIURA
LA
C. DE
C. DE JOS
EPM. RU
ERA
T
ELS
PG.
MADUIXERS
TO C.
BOGRRENT
UET
OS
C. D
LA DOMA
AV. ST
. ESTEVE
NG
ENT B
OG
ET
ESTACIONS D’INTERPRETACIÓ
TORR
RI
TORRENT APOTECA
CO
LES ROQUES
ARRETERA NOVA
SISQUELLA
C.
DE
C.
SANT RAMON
12
C. B
S
ALÚ
C. DEL
CASTELL
MINA
C. IGNASI
SALA
AV. ONZE
DE SETEMBRE
CAN
CARALT
11
l l l l l l l l l l l l l
l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l
l l
l
l
l
l
l
l
l
l
l l
CARRIL
DEL
l l l RONDA
CARRIL
DEL
l l l l l l l l
RONDA
CAN
l l l
FOURNIER
NADAL
DE
l
C.
l
RIL
DA
A
CAR l l
ER 33
PL.
CÈ
RR
YA
DEL
C. DE LA MER
ANNA
l l
CA
S
59
L UN
ALÚ
ROSSELLÓ
LA
RAVELL
A TA
l l 32
SAM
DE
AV. DE C
D’AMUNT
C.
DE
PASSEIG
PASSEIG
EL
C. DE
A
C. DE POAT ILA
ELLS NO
V
AN
VIL
DE
PG.
EV
DIPÒSITS
TELLS
C. DE CAN POI DEL BOSC
TURÓ DE
LA BANDERA
. POA
LA
NT
A
MARINADA
C.
CTRA. D E SAMALÚ S
ROVELLONA
VA
CAN VILANOVA
SA
C. DE L’ESPÍGOL
DE
CO
DE
AV.
C. DE LES ALZINES
C.
PG
.D
DE
C.
CAN
VILANOVA
CAN POI
TL
TRAV
RIDA
ARGA
TA M
E SAN
AV. D
EN
TOIES
LES
PTGE.
SAMALÚS
RR
A
OV
A
PER
E
RIS
TÒ
TC
AN
ES
GARBÍ
DEL
C.
E
T D
REN
TOR
E. NS
PTGMILA
DA
RO
C. DE RODAMILANS
L
FO
TO
MERCÈ
PADRÓ
DEL
CAN POI DEL BOSC
SAMALÚS
PL. DE
CAN VIOLÍ
D
C.
PISTA 1
DEL
C.
DE
IES
ZONA ESPORTIVA
PISTES DE BOTXES
DE CAN VIOLÍ
C.
CTRA.
MARTÍ
SETEMBRE
C. D’ANDREU
DAMESON
C. DE LA MARINADA
DE
JOAN
BILA
DE LA BÒ
BAL
LÚS
PTGE
. DEL
PADR
DE
Ó
CTRA
.
C.
ARALT
ENT C
TORR
DE
C.
C. DE JO
SEP A
YMER
ICH
CAR
NER
ROSSELLÓ D’AM
UNT
C.
AV. ONZE
CAN VIOLÍ
JOSEP
VES
C. C ÀNO
AU
DE P
AVC. ASALS
C. DE RA
VA
L’ATZA
C. DELS AMETLLERS
6
ITINERARIS / SENDERISME / BTT
CEMENTIRI
ESPAI LÚDIC
IME - EMA
EMM
APARCAMENT
DEIXALLERIA
DEPURADORA
BALNEARIS - AIGÜES TERMALS
PRÀCTICA D’ESCALADA
EXCURSIONS AMB BICICLETA (BTT)
SENDERISME / EXCURSIONISME
FONTS
ZONA ESPORTIVA
INDRET PINTORESC
MASIA
REFUGI ANTIAERI
CAMP D’AVIACIÓ
GOLF
CENTRE EXCURSIONISTA GARRIGUENC
CAP
2
7
C. DE LES ALZINES
U
ZONA VERDA
ZONA URBANA
ZONA INDUSTRIAL
VIA PRIORITÀRIA DE BICICLETES
AJUNTAMENT - POLICIA
ESGLÉSIES
ERMITES
RESTES ARQUEOLÒGIQUES
EL PATRONAT (ESPAI CULTURAL)
L’ESPLAI (ASSOC. DE LA GENT GRAN)
CORREUS
INSTITUTS I ESCOLES
RENFE
PARADES AUTOBÚS
GASOLINERA
PIJ
CASAL DE JOVES
BIBLIOTECA
PUNT D’INFORMACIÓ TURÍSTICA
(Àrea de Turisme)
CENTRE VISITANTS
(cap de setmana i festius)
DE
MA
RG
AR
ID
A
LA GARRIGA
PRA
DES
A CÀNOVES I SAMALÚS
A LLINARS DEL VALLÈS
CTRA. BP-5107
Àrea de Turisme - Tel. 93 860 58 47
Pol. Ind. Can Illa · Francesc Macià, 13-14
Tel. 938 715 816 · Fax 938 716 427
Móvil +34 633 389 584
www.aplicacioneszoar.com
08530 LA GARRIGA (Barcelona)
Visita’n
s a:
ara podràs consultar aquesta
guia des del teu ordinador,
mòbil, tablet i en qualsevol lloc
e
publicitat
s
t
u
d
i
disseny
Tel. 93 883 27 96 - Fax 93 886 93 69
www.noetperdis.com - [email protected]
D.L.- B. 9.508 - 2013
C. Priora Xixilona, 30-34 - Pol. Ind. Ca n‘Illa
Tel. 93 871 83 29 - 93 871 65 68 - Fax 93 871 82 03
08530 La Garriga (Barcelona) - www.disterri.com
Restaurant
En un entorn privil·legiat, hem
creat un espai acollidor.
Disposem d‘espais reservats per a
celebracions de petits grups i a l‘estiu una
terrassa molt especial per a gaudir dels
nostres cocktails i sopars a la fresca.
Obert des de l‘1 de febrer de 2013
CUINA CASOLANA I DE MERCAT
Camí de Can Rosanes, s/n - 08530 La Garriga
Tel. 938 718 168
[email protected]
www.castellderosanes.cat
Fortalesa de Rosanes
Fortaleza de Rosanes
Aixecada al segle XIII , es considera la
més important de les masies de la
Garriga durant l’Edat Mitjana, per la
categoria social dels seus amos i per
la noblesa de la seva construcció.
Actualment encara s’aprecien les línies
de l’estructura primitiva, amb una torre
de base circular, l’edifici noble i
especialment la torre quadrada amb
merlets. Galceran III de Rosanes és
potser el garriguenc de més relleu al
llarg de la història.
La Casa de labro del siglo XIII, es la
más importante durante la Edad Media,
por la categoría social de sus amos y
por la nobleza de su construcción.
Actualmente aún se aprecian las líneas
de la estructura primitiva, con una torre
circular, el edificio noble y especialmente
la torre cuadrada con almenas. Galceran
III de Rosanes posiblemente fue el
garriguense de más relieve a lo largo
de la historia.
29
Cases en miniatura Olivé-Bulbena
Casas en miniatura Olivé-Bulbena
Per conèixer el municipi d’una manera
ràpida i veure algunes de les
edificacions més notables de la població
només cal anar a casa de Maria
Bulbena al carrer Banys, 80, on hi
trobareu al seu jardí fins a deu
reproduccions en miniatura com
l’església de la Doma, la Fortalesa de
Rosanes, can Terrers, can Busquets o
el santuari de Puigraciós
Para conocer el municipio de una
manera rápida y ver algunas de las
edificaciones más notables solamente
hay que ir a la casa de la Sra.Maria
Bulbena en la calle Banys, 80 donde
encontraran en su jardín más de diez
reproducciones en miniatura como la
Iglesia de La Doma, la Fortaleza de
Rosanes, Can Terrers, Can Busquets o
el Santuario de Puigraciós.
Refugi antiaeri de l’Estació
Refugio antiaéreo de la Estación
El refugi antiaeri de l’estació de la
Garriga és un dels 3 refugis que es
construïren al poble l’any 1938, i l’únic
que es conserva.
Està excavat directament a la roca
granítica i compta amb una galeria
principal, sinuosa prop de les entrades
i recta en el seu tram central.
El refugio antiaéreo de la estación de
la Garriga es uno de los 3 refugios que
se construyeron en la población en el
año 1938, y el único que se conserva.
Está escavado directamente a la roca
granítica y cuenta con una galería
principal, sinuosa cerca de las entradas
y recta en su tramo central.
30
El molí del Blancafort
El molino del Blancafort
Situada al nord de la Garriga hi ha la
pintoresca masia de Blancafort del Molí.
Els seus diversos edificis formen el
conjunt rural més característic del
municipi. Les primeres notícies
monumentals que se’n tenen són de
la meitat del segle XII, originàriament
era una torre o fortalesa de control de
pas del riu Congost.
Situada al norte de la Garriga hay la
pintoresca masía de Blancafort del
Molino. El conjunto de sus edificaciones
con las torres de defensa o de vigilancia
tan corrientes a primeros del milenio
controlaban al paso del río Congost.
En el conjunt d’edificacions, destaca
el vell molí fariner mogut per les aigües
embassades del riu Congost documentat
ja al segle XIV; la rústega capella de
la Mare de Déu dels Misteris; la masia
data del segle XVI i en la llinda del
portal de pedra picada, s’hi veu esculpit
l’escut dels Blancafort.
Entre sus edificaciones destaca el viejo
molino de harina movido por las aguas
del río. La capilla de la Mare de Déu
dels Misteris. La masía que fecha del
siglo XVI con el portal adovelado se
ve esculpido el escudo de los Blancafort.
31
Josep Mª Miro. Historiador de l’art
MODERNISME D’ESTIUEIG
El modernisme, començà a partir de
l’any 1900 i s’estengué estretament
lligat a l’estada de la burgesia al primer
quart de segle XX, quan la població es
va convertir en un dels punts d’estiueig
més apreciats pels senyors de
Barcelona.
El modernismo se inicia a partir del
año 1900; este se extiende
paralelamente a la estancia de la
burguesía en el momento en que la
población se convierte en uno de los
puntos de veraneo más apreciado por
el señorío de Barcelona.
Parlar de modernisme a la Garriga és
parlar, principalment, de l’obra de
Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que
l’any 1906 fou nomenat arquitecte
municipal de la població. Segons Oriol
Bohigas, la noble configuració de molts
pobles del Vallès i, principalment, de
la Garriga, es deu a l’intens treball que
l’arquitecte va desenvolupar en
aquestes poblacions.
Hablar del modernismo en la Garriga
es hablar, principalmente, de la obra
de Manuel Joaquín Raspall, que en el
año 1906 fue nombrado arquitecto
municipal de la población. Según Oriol
Bohigas, la noble configuración de
muchos pueblos del Vallés y,
principalmente, de la Garriga, se debe
al intenso trabajo que el arquitecto
extendió en estas poblaciones.
A la Garriga, Raspall va dur a terme
una important tasca de planificació
urbanística, donant forma a l’eixample
residencial que havia d’acollir les torres
d’estiueig promogudes per destacats
membres de la burgesia barcelonina.
En la Garriga, Raspall llevó a término
un importante trabajo de planificación
urbanística, dando forma al ensanche
residencial que había de acoger las
torres de veraneo promovidas por
destacados miembros de la burguesía
barcelonesa.
Entre totes aquestes obres destaca per
la seva magnitud, la mansana Raspall,
que cronològicament és la quarta
mansana Raspall, un conjunt de quatre
torres modernistes (la Casa Barbey, la
Torre Iris, la Bombonera i la Casa
Barraquer) que l’any 1997 es va declarar
bé cultural d’interès nacional en la
categoria de monument històric.
D’aquestes mansanes es manifesta
l’existència d'un total de sis, de les
quals poques continuen intactes. Es
tracta d’agrupacions úniques en la
història de l’arquitectura modernista al
nostre país. La seva excepcionalitat
recau, principalment, en la visió
harmònica
32
Entre todas estas obras destaca por
su magnitud, la manzana Raspall, que
cronológicamente es la cuarta manzana
Raspall, un conjunto de cuatro torres
modernistas (casa Barbey, Torre Iris,
la Bombonera y casa Barraquer) que
en el año 1997 se declaró Monumento
Nacional en la categoría de monumento
histórico.
De estas manzanas se manifiesta la
existencia de un total de seis de las
cuales pocas se conservan. Se trata de
agrupaciones únicas en la historia de
la arquitectura modernista en nuestro
país. Su excepcionalidad recae la visión
armónica que ofrecen las torres,
unificadas por el tratamiento unitario
de las verjas de los jardines.
que ofereixen les torres, unificades pel
tractament unitari de les tanques dels
jardins.
La més gran de les quatre cases que
formen l’anomenada mansana Raspall
és la Casa Barbey, que està totalment
envoltada de jardí i té sortida a quatre
carrers diferents. Construïda per encàrrec
del polític Juli Barbey, la torre està
distribuïda en semisoterrani, planta
baixa, pis, golfes i torre mirador.
L’entrada principal és orientada al nord
(carrer del Figueral, 48) i està presidida
per una escala revestida de trencadís
que condueix a un porxo sostingut per
columnes. A la façana que mira a ponent
(carrer de M.Raspall) hi destaca un gran
balcó amb una magnífica barana de
ferro forjat i un mosaic de trencadís
ceràmic, obra del ceramista Lluís Bru,
que representa Sant Jordi matant el
drac. A la façana meridional (carrer de
Caselles) hi llueix un altre mosaic de
trencadís en forma de rellotge de sol.
Al costat de la Casa Barbey, fent
cantonada amb el carrer del Figueral i
donant inici al Passeig, es troba la
Torre Iris (El Passeig, 1). Dividida en
semisoterràni, planta baixa, pis i golfes,
és harmònicament decorada amb estucs,
esgrafiats i mosaics de trencadís de
tonalitats grogues, marrons i ocres.
Destaca la coberta de la torre, revestida
amb rajoles vidriades de colors blancs,
groc, verd i marró i rematada amb una
bonica crestallera de ferro forjat. La
façana més reeixida és la que dóna al
carrer del Figueral, on hi llueixen dos
magnífics balcons revestits de trencadís.
34
La más grande de las cuatro casas que
forman la manzana Raspall es la casa
Barbey, que está totalmente envuelta
de jardín y tiene salida por cuatro calles
diferentes. Construida por encargo del
político Juli Barbey, la torre está
distribuida en semisubterraneo, planta
baja, piso, boardilla y torre-mirador.
La entrada principal está orientada al
norte (calle Figueral, 48) y está presidida
por una escalera revestida de cerámica
policromada fragmentada que conduce
a un porche sostenido por columnas.
En la fachada de poniente (calle de M.
Raspall) destaca un gran balcón con
una magnifica baranda de hierro forjado
y un mosaico de cerámica policromada
fragmentada, obra del ceramista Lluís
Bru, que representa a Sant Jordi
matando el dragón. En la fachada
meridional (calle Casellas) luce otro
mosaico de cerámica fragmentada en
forma de reloj de sol.
Al lado de la casa Barbey con la
esquina de la calle Figueral dando inicio
al Paseo, se encuentra la Torre Iris
(Passeig, 1). Dividida en
semisubterraneo, planta baja, piso y
boardilla, está armónicamente decorada
con estuco, esgrafiados y mosaicos de
cerámica fragmentada de tonalidades
amarillas, marrones y ocres. Destaca
la cobertura de la torre, revestida con
baldosas esmaltadas de colores
blancos, amarillos, verdes y marrones
y rematadas con una bonita cristalería
de hierro forjado. La fachada más
sobresaliente es la de la calle Figueral
donde resaltan dos magníficos balcones
revestidos de cerámica fragmentada.
La Bombonera és la casa més petita
de la mansana Raspall (El Passeig, 3).
Amb jardí al davant i al darrera està
decorada amb estucs i aplicacions
ceràmiques de tonalitats verdes i
blanques. L’accés a l’interior s’efectua
a través d’una escala de dos trams que
condueix a la planta principal i al
soterrani. Està presidida per un fanal
de ferro forjat decorat amb rajoletes
ceràmiques i vitralls emplomats. Destaca
el delicat treball de les persianes de
fusta, amb bonics calats de fulles i flors
que embelleixen el conjunt.
La Casa Barraquer, situada al Passeig
núm.7, es caracteritza per una decoració
més austera que combina les tonalitats
blaves, blanques i ocres. Distribuïda
en semisoterrani, planta baixa, pis,
golfes i torre mirador, en aquest edifici
els elements decoratius es concentren
a les obertures de portes i finestres,
que són ornades amb esgrafiats i
aplicacions ceràmiques de color blau.
Les finestres de la planta pis llueixen,
al damunt de la llinda, bells esgrafiats
de motius vegetals blancs sobre fons
blau emmarcats per dos petits arcs
rematats amb dos botons ceràmics. La
torre, de planta rectangular, té la coberta
a quatre vessants amb una cristallera
de ferro forjat en el carener. Les teules
de les arestes són vidriades en blau.
Com a arquitecte municipal, Manuel
Raspall també va dissenyar alguns
elements del mobiliari urbà de la Garriga
com, per exemple, les fonts modernistes
del Passeig i de can Santa Digna.
La Bombonera es la casa más pequeña
de la manzana Raspall (Passeig, 3).
Con jardín por delante y por detrás
está decorada con estucos y
aplicaciones cerámicas de tonalidades
verdes y blancas. El acceso al interior
se efectúa a través de una escalera de
dos tramos que conducen a la planta
principal y al subterráneo. Está presidida
por un farol de hierro forjado decorado
con baldosas cerámicas y vidrieras
emplomadas. Destaca el delicado
trabajo de las persianas de madera,
con bonitos calados de hojas y flores
que embellecen el conjunto.
La Casa Barraquer, situada en el
Passeig, 7, es caracterizada por una
decoración más austera que combina
tonalidades azules, blancas y ocres.
Distribuida en semisubterráneo, planta
baja, piso, boardilla y torre mirador,
en este edificio los elementos
decorativos se concentran en las
oberturas de las puertas y ventanas,
que son ornadas con esgrafiados y
aplicaciones cerámicas de color azul.
Las ventanas de la planta del piso
lucen, por encima del dintel, bellos
esgrafiados de motivos vegetales
blancos sobre fondo azul enmarcados
por dos pequeños arcos rematados
con dos botones de cerámica. La torre,
de planta rectangular, tiene la cubierta
a cuatro vertientes con una cristalera
de hierro forjado en la cumbre. Las
tejas de las arestas son vidriadas en
azul.
Como arquitecto municipal, Manuel
Raspall también diseñó algunos
35
Ambdues fonts es van construir l’any
1915, en el marc d’un projecte de fonts
públiques que va millorar notablement
l’abastiment d’aigua potable per al
consum públic. La font de can Santa
Digna (carrer de Calàbria, 104) ha estat
restaurada recentment, s’ha restituït
els elements decoratius originals com
el trencadís ceràmic del voltant de
l’aixeta o les rajoles ceràmiques en
tons blancs i blaus que embelleixen
les jardineres i el coronament de la
font.
Manuel Raspall també va reformar
nombroses cases de carrer i botigues
particulars, donant als carrers del centre
de la Garriga una imatge modernista
que s’ha mantingut fins als nostres
dies. Aquesta imatge es pot percebre
en tota la seva magnitud al carrer dels
Banys, principalment en el tram que
va des de la placeta de Santa Isabel
fins al Balneari Blancafort, on l’arquitecte
va intervenir en diverses edificacions,
com la casa Lluís Pou (carrer dels
Banys, núm.41); la casa Lluís Ambrós
(núm.43) o la casa i botiga per a Josep
Reig (núm.44).
La casa i botiga per a Josep Reig és
una de les edificacions més boniques
del carrer. La façana està presidida per
un gran balcó sostingut sobre mènsules
revestides amb trencadís i està decorada
amb nombroses aplicacions ceràmiques
de colors ocre i marró. Encara es
conserven els rètols esgrafiats de la
botiga, que fan referència al negoci
d’aigua, llum i gas que la família Reig
ha mantingut viu fins als nostres dies.
36
elementos del mobiliario urbano como
las fuentes modernista del Passeig y
de can Santa Digna. Las dos fuentes
se construyeron en el año 1915, en el
marco de un proyecto de fuentes
públicas que mejoraron notablemente
el abastecimiento de agua potable para
el consumo público. La fuente de Santa
Digna, en la calle Calàbria, 104, ha
estado restaurada recientemente, se
han restituido los elementos decorativos
originales como la cerámica fragmentada
alrededor del grifo, las baldosas de
tonos blancos y azules de las jardineras
y el coronamiento de la fuente.
Manuel Raspall también reformó
numerosas casas de calle y tiendas
particulares, dando a las calles de la
población una imagen modernista que
aún podemos contemplar. Esta imagen
se puede contemplar en toda su
magnitud en la calle Banys,
principalmente en el tramo que va
desde la plazoleta de Santa Isabel
hasta el Balneario Blancafort, donde
el arquitecto invirtió en diversas
edificaciones, como la casa Lluís Pou,
en la calle Banys, 41la casa Lluís
Ambrós, en el núm. 43, o la casa y
tienda de Josep Reig en el núm. 44.
La casa y tienda de Josep Reig es una
de las edificaciones más bonitas de la
calle. La fachada está presidida por un
gran balcón sostenido sobre ménsulas
revestidas con cerámica fragmentada
y está decorada con numerosas
aplicaciones de cerámica de colores
ocre y marrón. Aún se conservan los
rótulos esgrafiados de la tienda,
La placeta de Santa Isabel està
presidida per l’obra més emblemàtica
de l’arquitecte a la Garriga: can Mayol
de la plaça, coneguda popularment
amb el sobrenom de can Raspall .
Aquesta va ser la primera intervenció
que Manuel Raspall va dur a terme al
municipi, curiosament un any abans
de finalitzar els seus estudis
d’arquitectura. Es tracta de la reforma
de la casa materna, en la qual la família
Raspall solia passar tots els estius.
L’arquitecte va mantenir alguns dels
trets més característics de l’edifici, com
els antics finestrals gòtics que s’obren
a la primera planta, però, alhora, va
introduir diversos elements decoratius
propis del llenguatge modernista, com
les finestres d’arc escalonat de la planta
baixa, les baranes de ferro forjat, el
trencadís de ceràmica que revesteix la
xemeneia o els magnífics vitralls que
embelleixen les portes i finestres de
tot l’habitatge. No obstant això,
l’element més singular de can Raspall
són els grans finestrals d’arc de punt
d’ametlla de la planta baixa, que
s’inspiren en un dels edificis
modernistes més populars de Barcelona:
els Quatre Gats.
L‘edifici Raspall va ser adquirit per
l‘Ajuntament de la Garriga. Actualment
es pot visitar la planta baixa i
properament s‘hi podrà veure una
exposició permanent sobre la casa i
l‘obra de l‘arquitecte i sobre el
moviment històric del modernisme, que
tan profundament va transformar el
nostre país, així com també tindrà al
seu recau l‘arxiu de l’arquitecte Lluís
Cuspinera.
que hacen referencia al negocio de
ferretería que la familia Reig ha seguido
manteniendo.
La plazoleta de Santa Isabel está
presidida por la obra más emblemática
del arquitecto en la Garriga: can Mayol
de la plaça, conocida popularmente
con el sobrenombre de can Raspall.
Esta fue la primera intervención que
Manuel Raspall hizo al municipio,
curiosamente un año antes de finalizar
sus estudios de arquitectura. Se trata
de la reforma de la casa materna, en
la cual la familia Raspall solía pasar la
época de verano.
El arquitecto mantuvo algunos rasgos
más característicos del edificio, como
los antiguos ventanales góticos y la
introducción de elementos decorativos
propios del lenguaje modernista, como
las ventanas de arco escalonadas, las
barandas de hierro forjado, la cerámica
fragmentada que revestía la chimenea
o las magnificas vidrieras que
embellecían las puertas y las ventanas
de toda la vivienda. No obstante, el
elemento más singular de can Raspall
son los grandes ventanales de arco
apuntado inspirados en el edifico de
Barcelona: els Quatre Gats.
El edificio casa Raspall fue adquirido
por el Ayuntamiento de la Garriga.
Actualmente se puede visitar la planta
baja y próximamente se podrá ver una
exposición permanente sobre la casa
y la obra del arquitecto y sobre el
movimiento histórico del modernismo,
que tan profundamente transformó
nuestro país, así como también tendrá
a recaudo el archivo del arquitecto
Lluís Cuspinera.
37
Algunes de les altres torres modernistes
que es poden contemplar són la casa
Fages, la casa Llorens, can Colom, can
Durall, la casa Sebastià Bosch, obres
de Manuel Raspall. La casa Santamaria
va ser dissenyada per l’arquitecte Lluís
Planas i Calvet, que també és autor
d’una altra torre modernista, la casa
Domingo Pujadas, situada a la Ronda
del Carril núm.83.
Otras torres del movimiento modernista
que podemos contemplar son la casa
Fages, la casa Llorenç, can Colom, can
Durall, la casa Sebastià Bosch, obras
de Manuel Raspall.
La casa Santamaria que fue diseñada
por el arquitecto Lluís Planas Calvet,
también autor de la casa Domingo
Pujadas, situada en la Ronda del carril
n. 83.
Completa aquesta etapa, el conjunt
d’edificis dels arquitectes Raimon Duran
i Reynals i Xavier Turull i Ventosa.
Ambdós emmarcats dins el
noucentisme, però utilitzaven una gran
diversitat de formes i materials. Una
mica més tard s’incorpora l’obra de
l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial.
Completa esta etapa, el conjunto de
edificios de los arquitectos Raimon
Duran y Reynals, y Xavier Turull Ventosa.
Los dos enmarcados ya en el
novecentismo, pero utilizaban una gran
diversidad de formas y materiales. Un
poco más tarde se incorpora la obra
del arquitecto Francesc Guardi Vial.
38
gastronomia
El comerç garriguenc es nodreix d’uns
establiments de dimensió petita on
és freqüent el caràcter familiar del
negoci.
En els darrers anys, però, ha hagut de
conviure en un entorn de competència.
Per això, ha hagut de potenciar les
seves virtuts com a comerç tradicional:
la seva qualitat de servei, d’una
banda, i, de l’altra, la responsabilitat
i el compromís davant del client.
El producte que més identifica la
població són les botifarres.
En els diversos camps de l’activitat
comercial de la Garriga, és una
referència obligada l’elaboració i venda
d’embotits, activitat artesana de llarga
tradició en el nostre poble, que s’ha
caracteritzat sempre per la qualitat
excel·lent dels seus productes.
La seva anomenada s’ha mantingut
des de fa molts anys arreu del país,
tant pel que fa a la venda dels seus
productes com en l’àmbit gastronòmic:
la coneguda botifarra de la Garriga és
garantia de màxima qualitat.
Actualment es promociona a través
de la Fira de la Botifarra que se celebra
anualment per els volts de dijous gras
D’altra banda, tenim l’elaboració d’una
espècie de bombó de xocolata i
ametlles, anomenat garric.
El comercio del municipio se nutre de
establecimientos de dimensión
pequeña y mediana, donde es
frecuente el carácter familiar del
negocio.
En los últimos años ha sido necesario
aprender a convivir en un entorno de
competencia. Por este motivo ha tenido
que impulsar sus virtudes como
comercio tradicional: su calidad de
servicio, por un lado, y por otro, la
responsabilidad y el compromiso
delante del cliente.
El producto que más identifica la
población son las butifarras.
En los diversos campos de la actividad
comercial de la Garriga, es una
referencia obligada la elaboración y
venta de embutidos, actividad artesana
de larga tradición, que se ha
caracterizado siempre por la
sobresaliente calidad de sus productos,
cuya reputación se ha mantenido desde
muchos años por todo el país, tanto
por lo que respecta a la venta de
productos como especialmente en el
terreno gastronómico, donde la
conocida “Botifarra de la Garriga” se
ha convertido siempre en garantía de
máxima calidad.
Actualmente se promociona a través
de la Feria de la Butifarra que se
celebra anualmente por las fechas del
jueves Lardero.
Por otro lado tenemos la elaboración
de una especie de bombón de
chocolate y almendras llamado “garric”
39
Estudi d‘Interiorisme
Ctra. de Vic, 88 • 08530 La Garriga (Barcelona)
Tel. 93 871 80 67 • Fax 93 871 80 69
[email protected] - www.bycriteri.com
Xavier Crusat. Economista. Moble Enric Crusafont. Enginyer Industria. Tèxtil
industria del moble
En el poble de la Garriga, gairebé
tothom té família o amics que treballen
en tallers de mobles. Per les seves
característiques d’indústria amb molta
mà d’obra i de dimensions reduïdes,
és un ofici molt popular i d’una gran
repercussió entre la gent que hi viu.
En la Garriga casi todo el mundo tiene
familia o amigos que trabajan talleres
de muebles. Por sus características de
industria con mucha mano de obra y
de dimensiones reducidas, es un oficio
muy popular y de una gran repercusión
entre la gente que vive en ella.
També, arreu de l’Estat la fama s’ha
anat escampant. Aquesta peculiaritat
ha fet pensar que l’alta concentració
de fabricants de mobles es devia a una
tradició de la zona, arrelada en algun
fet o situació històrica. Sembla, però,
que no és ben bé així. El primer
fabricant de mobles que es coneix a
la Garriga es va establir pels volts de
1925 i havia treballat en la que fou
aleshores la més famosa fàbrica de
pianoles. Així doncs, aquest pioner,
Ramon Ciurans, és el responsable de
l’activitat industrial que ha estat la més
estesa al municipi i que va impulsar
que sorgissin tots els altres tallers,
constituïts per treballadors que es van
establir un cop après l’ofici.
Su fama también se ha extinguido por
todo el Estado. Esta peculiaridad nos
lleva a pensar que la alta concentración
de fabricantes de muebles se debía a
una tradición de la zona, enraizada en
algún hecho o situación histórica. Por
lo que parece, en cambio, no es
exactamente así. El primer fabricante
de muebles conocido se estableció
alrededor del año 1925, habiendo
trabajado antes en la que fue la más
famosa fábrica de rollos de música
para pianolas. Así pues, este pionero,
Ramón Ciurans, es el responsable de
la que ha sido la más extendida de las
actividades industriales y que dieron
pie a que fueran apareciendo todos
los demás talleres, constituidos por
trabajadores que se establecieron una
vez aprendido el oficio.
Als anys cinquanta, ja hi havia un
nombre important de tallers dedicats
al moble, que creixien d’acord amb el
creixement paral·lel del comerç de
mobles. La Garriga, ben comunicada
pel tren, acollia molta gent que venia
atreta per la fama de centre productor.
La dècada dels seixanta és l’època
gloriosa que corre paral·lela al
desenvolupament de l’economia del
país. Fins i tot, es dugueren a terme
diverses fires monogràfiques, que
simbolitzaren la potència del sector
dins de tot Espanya. La primera, l’any
1967, es va fer als locals del Casino.
La segona, el 1968, al camp de futbol.
I la darrera, el 1969, al costat de
En los años cincuenta, ya existía un
importante número de talleres
dedicados al mueble, que fueron
acompañados por el crecimiento
paralelo del comercio de muebles. La
Garriga bien comunicada por tren,
acogía mucha gente que venía atraída
por la fama de centro productor. La
década de los sesenta es la época
gloriosa que corre paralela al desarrollo
de la economía del país. Incluso se
llevaron a cabo diversas Ferias
monográficas, que simbolizaron la
potencia del sector en toda España.
La primera de ellas, el año 1967, se
celebró en los locales del Casino. La
segunda, en 1968, en el campo de
fútbol. Y la última de esta época,
41
l’autovia. El 1999 es recupera la fira i
es promociona per consolidar, amb
èxit, la seva continuïtat fins al 2007.
El tipus de moble és d’un nivell elevat
de qualitat i, majoritàriament, d’estil
contemporani, orientat a l'ús domèstic.
La continuïtat de la tradició en la
fabricació del moble a la Garriga ha
fet al llarg de la història que fos
qualificat de cluster degut a l’ alta
concentració i especialització sectorial.
en 1969, al lado de la actual autovía.
En el año 1999 recupera la Feria y se
promociona para consolidar con éxito
su continuidad hasta el 2007.
El modelo de mueble es de nivel
elevado de calidad y, mayoritariamente,
de estilo contemporáneo, orientado al
uso doméstico. La continuidad de la
tradición en la fabricación de muebles
en la Garriga ha hecho a lo largo de
la historia que fuera calificada de
“cluster” debido a la alta concentración
i especialización sectorial.
textil
A finals del segle XIX, el poble ja
comptava amb més d’una fàbrica de
teixits. Sembla que aquesta activitat
va ser la que inaugurà l’era industrial
local, l’any 1885. La fàbrica de rotlles
de música per a pianola i la planta
embotelladora i l’expedició d’aigua
mineral Fournier constitueixen dos grans
exemples d’aquest fet. Les indústries
tèxtil i de curtits encara tenen un pes
molt important dins l’economia del
poble, no tant pel nombre d’indústries
que representen, sinó per la capacitat
de producció i la xifra de vendes.
Dins dels productes tèxtils, els més
importants són els teixits per a la
decoració de la llar en el seu conjunt.
També es fabriquen a la Garriga teixits
tècnics destinats especialment a la
filtració per a via humida i via seca o
teixits especials per a “Sales Blanques”
per la indústria electrònica, química i
farmacèutica.
L’empresa més important del sector
tèxtil de la Garriga és la SATI , la qual
ha contribuït i contribueix a la difusió
internacional de la població amb les
seves exportacions que representen un
elevat percentatge de la seva
subproducció a més de 30 països.
42
A fines del siglo XIX, el pueblo ya
contaba con más de una fábrica de
tejidos, siendo esta actividad en 1885,
la que parece que inauguró la era
industrial local. Al poco tiempo eran
los curtidos los que se instalaban por
los alrededores de 1895. La industria
textil y de curtidos, aún conservan un
peso muy importante dentro de la
economía del pueblo, no tanto por el
número de industrias que representan
como por su capacidad de producción
y cifra de ventas. En el conjunto de
los productos textiles, siempre ha sido
el más importante los tejidos para la
decoración del hogar en su conjunto.
También se fabrican tejidos técnicos
destinados especialmente a la filtración
por vía húmeda y vía seca o tejidos
especiales para “Salas Blancas” para
la industria electrónica, química y
farmacéutica.
La empresa más importante del sector
textil de la Garriga es la SATI, la cual
ha contribuido y contribuye a la difusión
internacional de la población con sus
exportaciones, que representan un
elevado porcentaje de su subproducción
en más de 30 países.
Mn. Joan Martínez. Rector de la parròquia de Sant Esteve. Corpus
Toni Cornellas. Esportista. Mitjamarató
FESTES
POPULARS
A la Garriga hi ha cites obligades que
no ens podem perdre, com pot ser el
Corpus, al mes de juny, la Festa Major,
a finals de juliol, i en l’àmbit esportiu
la Mitja Marató, al mes de gener.
Corpus
Poc es podia imaginar l’arquitecte
Manuel Raspall quan el 1928 va
dissenyar i va fer amb la col·laboració
de diversos veïns una catifa floral
davant de casa seva, que 70 anys
després les catifes serien una de les
característiques més importants de la
nostra Diada de Corpus. La idea, en
els anys successius, fou assumida pels
veïns d’altres carrers, per les escoles
i col·lectius que també es van animar
a encatifar de flors els carrers fins
arribar a engalanar la totalitat del centre
de la població.
Moltes generacions de garriguencs,
sense oblidar-nos de la comissió
organitzadora que vetlla amb
entusiasme pel bon funcionament de
la festa, han anat mantenint tant
arrelada tradició pel damunt de modes,
situacions polítiques, canvis de vida,
etc. intentant que no es perdés el caire
popular i altruista que la caracteritza.
Un cop ornamentats tots el carrer els
visitants gaudeixen, tot passejant, de
la varietat de dibuixos de cada catifa
que tant minuciosament han preparat
per al gran dia, adornar-los amb clavells,
ginesta i altres elements florals.
Cap al tard després de la Missa del
vespre surt la Processó a recorre els
carrers engalanats.
No se imaginó nunca el arquitecto
Manuel Raspall cuando en 1928 diseñó
una alfombra floral en la puerta de su
casa con la colaboración de los vecinos
de la zona, que 70 años después, las
alfombras son una de las características
más importantes de la Diada de Corpus.
La idea, en los años sucesivos, fue
asumida por vecinos de otras calles,
escuelas y colectivos que se animaron
a engalanar de flores las calles hasta
llegar a la totalidad del centro de la
población.
Muchas generaciones de garriguenses,
sin olvidar de mencionar la comisión
organizadora que vela por el buen
funcionamiento de la fiesta, han ido
manteniendo tan arraigada tradición
por encima de modas, política, cambios,
etc. intentando no perder el aire popular
y altruista que la caracterizan.
Una vez ornamentadas todas las calles
el visitante disfruta paseando de la
variedad de dibujos en cada alfombra
que tan minuciosamente han preparado
para el gran día, adornándolos con
claveles, ginesta y otros elementos
florales.
Ya para acabar la jornada hacia el
atardecer después de la Misa sale la
Procesión a recorrer las calles
alfombradas.
43
Festa Major
Coincidin amb Sant Esteve, patró de
la població, a finals de juliol comença
la celebració de la Festa Major La seva
programació aplega una àmplia selecció
d’activitats; concerts de músiques
diverses, ball, teatre, espectacles
infantils, sardanes, corre foc i corre
aigua, sopar popular, etc. Per a petits,
joves i grans són dies de participació,
diversió i gresca.
Mitja Marató
Quan un fet es va repetint al llarg dels
anys, diuen els estudiosos que es
consolida i passa a formar part de la
tradició d’un poble. Des de la primera
a l’any 1987 veiem com puja i baixa
una riuada de corredors que roben el
protagonisme i l’espai dedicat als
cotxes. Entre tots hem aconseguit un
èxit, del qual, possiblement, no som
del tot conscients. A Catalunya no hi
ha cap altra població que pugui
presumir de tanta quantitat i qualitat.
No sols són molts els qui la corren,
sinó que, a més, les millors marques
estatals es fan aquí.
Curiosament, la gran majoria dels
garriguencs, quan es volen referir a la
Mitja, parlen de la marató i, de fet,
aquesta paraula s’associa a una sèrie
de valors com: esforç, sacrifici,
patiment, perseverança, tenacitat, etc.
44
Coincidiendo con San Esteban, patrón
de la población, a finales de julio
empieza la celebración de la Fiesta
Mayor. Su programación reúne una
amplia selección de actividades:
conciertos, baile, teatro, espectáculos
infantiles, sardanas, “correfoc y
correaigua”,cena popular, etc.
Para niños, jóvenes y grandes son días
de participación, diversión y jarana
Cuando un hecho se va repitiendo a
lo largo del tiempo, dicen los expertos
que se consolida y pasa a formar parte
de la tradición popular de una
población. Desde la primera en el año
1987, vemos como vienen i van un
montón de corredores que roban
protagonismo y el espacio dedicado a
los vehículos. Entre todos se ha
conseguido un éxito notable, del cual,
posiblemente, no somos conscientes.
En Cataluña no hay ninguna población
que pueda presumir de la cantidad y
cualidad.
No solo son muchos los corredores
que corren sino que es donde se hacen
las mejores marcas estatales.
Curiosamente, la gran mayoría de
garriguenses, cuando se refieren a la
Media, hablan de la Maratón y, de
hecho, esta palabra se asocia a una
serie de valores como: el esfuerzo,
sacrificio, perseverancia, tenacidad, etc.
HORARIS DEL
CENTRE DE VISITANTS
Caps de setmana i dies festius:
de 10 a 14h.
Visites concertades, qualsevol
dia de la setmana.
HORARIOS DEL
CENTRO DE VISITANTES
Fin de semana y días festivos:
de 10 a 14 h.
Visitas concertadas, cualquier
día de la semana.
reserves
Per realitzar una reserva pot ferho posant-se en contacte amb
nosaltres a través d‘un dels
següents mitjans:
reservAs
Para realizar una reserva puede
hacerlo poniéndose en contacto
con nosotros a través de una de
las siguientes maneras:
Tlf: (+34) 93 113 70 31
610 47 78 23
e-mail: [email protected]
Carretera Nova, núm. 46
Tlf: (+34) 93 113 70 31
610 47 78 23
e-mail: [email protected]
Carretera Nova, núm. 46
Fotografies
Andreu Fotògraf - Arxiu Cuspinera - Arxiu Ajuntament
Stefano Puddu - Pere Cornellas
46
MIER COMUNICACIONES, empresa privada amb seu central a La
Garriga (Barcelona), és continuadora d’una tradició industrial de més
de 60 anys.
Centra la seva activitat en dues Unitats de Negoci. La Unitat de Negoci
de Transmissions, que dissenya, fabrica i instal.la equips de difusió per
a TV digital, TV mòbil, TV analògica
i GSM / UMTS amb varies línies de
producte, entre d‘altres, transmissors, reemissors, gap-fillers, sistemes radiants i multiplexors. La Unitat de Negoci d’Espai, que dissenya
i fabrica equips de radiofreqüència
per embarcar en satèl·lits de comunicacions, observació de la terra,
ciència i navegació, per a les principals agències espacials i constructors de satèl·lits del món.
Al llarg de la seva trajectòria, la
Companyia ha subministrat més de
25.000 transmissors i repetidors en
funcionament en més de 35 països
i més de 1.000 equips de radiofreqüència embarcats en satèl·lits.
Polígono Industrial Congost Parcela 4-S
08539 LA GARRIGA Barcelona (Spain)
Te l + 3 4 9 3 8 6 0 5 4 7 0 F a x + 3 4 9 3 8 7 1 7 2 3 0
w w w . m i e r. e s e - m a i l : s a l e s @ m i e r. e s
www.mier.es