agenda 97 - La Salle Catalunya

Transcripción

COMUNICACIÓ. MARÇ 2014
NEWSLETTER 97
agenda 97
21 de març
Revisió Pasqua Jove
Casal la Salle Sant Gervasi
22 i 23 de març
Trobada de GGVV i GG Joves
Aravaca (Madrid)
Tallers de creixement personal
Centre La Salle Arlep. Madrid
24 de març
EAS
Casa Provincial
25 de març
Curs ERE ESO
Casal la Salle Sant Gervasi – Barcelona
25 i 26 de març
Consell Econòmic
Del 27 al 29 de març
CELAS 22a promoció
Casa Amor de Dios - Madrid
28 de març
Retorn Avaluació Institucional a Sant Celoni
29 i 30 de març
Trobada de Delegats als 45è Capítol General
31 de març
EAS
Casa Provincial
1 i 2 d’abril
Trobada EAD Arlep
1 d’abril
Grup Motor BAT: ACCA
NEWSLETTER 97. MARÇ 2014
PÀG. 1
2 i 3 d’abril
Curs ERE ESO
Casal Sant Martí Sesgueioles
Del 3 al 5 d’abril
CELAS 23a promoció (Arlep)
Casa Amor de Dios - Madrid
5 d’abril
Formació Germans: Fra Josep Antoni Vallejo (Sector)
Recés de la Família Lasal·liana (Sector)
7 d’abril
EAS
Casa Provincial
GACG
Casa Provincial
8 d’abril
Reunió de Directors/es
9 d’abril
Trobada EAD i GG VV Arlep
10 i 11 d’abril
Consell de la MEL i del Districte Arlep
12 d’abril
Trobada EAD i GG VV Arlep
Camí cap a la Pasqua/Pasqua Jove/Familiar
PÀG. 2
NEWSLETTER 97
notícies 97
1.La Salle Barceloneta
7a Campanya de donació de sang a La Salle
Barceloneta
El 4 de febrer el gimnàs de l’escola es va convertir en un centre de donació improvisat.
El proper dijous 20 de Març, de 10:00h a 14:00h i de 16:00h fins a les 20:00h, el Banc de Sang i Teixits
realitzarà la seva campanya de Donació de Sang a La Salle Barceloneta.
Esperem que tothom pugui realitzar la seva petita aportació.
Moltes gràcies i Us esperem!!!!!
PÀG. 3
2.Campus La Salle
Dos projectes de La Salle, premiats en la Jornada de
Cooperació organitzada per la Universitat Ramon Llull
El Projecte Urubamba de la Fundació PROIDE i el treball d’arquitectura sobre l’espai
públic d’escala barrial van ser guardonats el passat 27 de febrer.
La Salle Campus Barcelona-URL ha rebut dos premis de “Bones Pràctiques en Cooperació Universitària
per al Desenvolupament” per la seva missió educativa en l'àmbit de la cooperació i el desenvolupament.
El centre universitari ha guanyat el primer premi en la categoria d'Accions per al Projecte Urubamba de la
Fundació ’PROIDE, desenvolupat des de La Salle-URL. Dr. Xavier Canaleta, un dels responsables
d'aquest projecte de transferència de coneixement, va ser l'encarregat de recollir el diploma acreditatiu,
tal com mostra la imatge. D'altra banda, un treball d'arquitectura titulat “L'espai públic d'escala barrial”
sobre la ciutat de Medellín (Colòmbia) ha obtingut el primer premi ex aequo en la categoria de treballs de
postgrau. Aquesta proposta elaborada per Isabel Corretja, està centrada en la creació d'espais de
contacte i recuperació urbana. En aquest cas, el professor de La Salle-URL, Guillem Vila, va ser
l'encarregat de recollir el diploma acreditatiu en representació de l'alumna colombiana que va excusar la
seva assistència.
Aquests premis es van concedir el passat 27 de febrer, coincidint amb la celebració de la X Jornada de
Cooperació, que aquest any es va dedicar a l'Índia. La Jornada de Cooperació està organitzada per la
URL en el marc del projecte ‘Aristos Campus Mundus 2015’, promogut per les universitats Ramon Llull,
Deusto i Comillas, que l'any 2011 va obtenir la renovació del segell de qualitat per part del Ministeri
d'Educació, Cultura i Esport. Amb aquesta Jornada les universitats materialitzen el seu compromís per
avançar cap a la qualitat i l'excel·lència de les activitats docent i investigadora amb la finalitat de
compartir experiències i posar en comú els processos que duen a terme.
PÀG. 4
3. La Salle Girona
UAP! 14 a La Salle Girona
Enguany, el professorat de música de 30 Instituts de Girona presenta "Acabem
amb la fam", un espectacle músico-teatral en suport als projectes d’Oxfam
Intermón a Burkina Faso.
UAM! Un any més La Salle Girona participa en la activitat UAP! 14, organitzada pel professorat de
música de 30 Instituts de la província de Girona i amb la participació d’un miler d’alumnes. Es tracta de
un espectacle músico-teatral en suport als projectes d’Oxfam Intermón a Burkina Faso. Aquesta activitat
fa servir la música i el teatre per a relacionar els trets de l’educació formal amb els de l’educació pel
desenvolupament i sensibilitzar els alumnes en la construcció d’un món més just per tothom.
PÀG. 5
4.Convivència i Educació
Els projectes de La Salle La Seu d’Urgell a la Taula
Rodona “Convivència i Educació” de la Fundació
Claret
El 6 de març la Coordinadora Pedagògica del centre va presentar els projectes d’APS
que s’estan desenvolupant en aquests moments.
Dijous 6 de març va tenir lloc a la Sala Casaldàliga de la Fundació Claret, a Barcelona, la Taula Rodona
“Convivència i Educació” on hi va estar present la nostra Coordinadora Pedagògica, Meritxell Nieto.
Mn. Jordi Cussó, teòleg i economista, va ser el moderador d’aquesta taula on hi foren presents en Germà
Carles Giol (cap de la Delegació de la Fundació PROIDE), P. Joan Soler (missioner claretià i president de
l’Associació Casal Claret de Vic) i Meritxell Nieto (Coordinadora Pedagògica de la Salle La Seu d’Urgell).
Des de l’escola es va parlar dels projectes d’aprenentatge i servei que s’estan tirant endavant i més
concretament el “Tots som joves, tots som grans” i “Avis 2.0″. Projectes que reflecteixen la importància de
treballar el voluntariat entre els nostres joves dins l’àmbit escolar.
Per altra banda, en Germà Carles Giol va poder explicar als presents el projecte Urubamba que està
treballant amb els alumnes de la Universitat.
I paral·lelament, en P. Joan Soler va explicar totes les iniciatives que s’estan duent a terme des del Casal
de la Fundació Claret a Vic amb els immigrants.
Finalment es va obrir un torn de preguntes sobre conceptes claus com la cooperació, el voluntariat, la
importància d’entendre què es la dignitat, etc.!
PÀG. 6
5. La Salle Bonanova
Marc Duque, alumne
doblement premiat
de
La
Salle
Bonanova,
Va obtenir la medalla de plata a la fase catalana de l’Olimpíada de Biologia i ha sigut
seleccionat per participar en la fase catalana de l’Olimpíada Internacional de Física.
El passat mes de febrer es va celebrar la fase catalana de lÓlimpíada de Biologia. Lálumne Marc
Duque Ramírez de 2n de BAT A de La Salle Bonanova, va obtenir la medalla de plata, classificant-se
entre els sis millors. A finals del mes de març en Marc participarà a la fase espanyola que es celebrarà a
Saragossa.
LÓlímpiada de Biologia és un certamen organitzat conjuntament per la Societat Catalana de Biologia i
diferents universitats on els alumnes han de respondre un qüestionari teòric i una part pràctica on hauran
de dissenyar estudis, realitzar experiments senzills, preparar i/o examinar mostres, analitzar dades,
plantejar solucions, etc.
Per altra banda, el passat divendres 7 de febrer es van celebrar les proves de la fase local de
lÓlimpíada Internacional de Física, per tal de seleccionar els alumnes dénsenyament secundari que
representaran les universitats de Catalunya en la fase estatal, que tindrà lloc a A Coruña a principis del
mes dábril.
Aquest any, la participació en la fase catalana ha estat força elevada, amb 167 alumnes presentats. Marc
Duque Ramírez, de 2n BAT A, ha estat un dels 20 alumnes premiats. Moltes felicitats a en Marc i molta
sort a la fase espanyola dámbdues olimpíades!!
PÀG. 7
6. La Salle Manlleu
La Salle Manlleu celebra el Festival i sopar solidari a
favor dels projectes de PROIDE
El divendres 14 de març es va fer una vetllada solidària en favor del Lycée RL Rafiringa
d’Antananarivo.
Com ja és tradició a La Salle Manlleu es va fer el Festival Solidari i el Sopar Solidari. Alumnes, professors
i la junta de l’AMPA es van implicar en organitzar aquest acte.
El Festival Solidari va tenir dues parts: una part de balls i expressió i una segona de cançons amb música
en directe. Durant una hora i mitja els més de 200 assistents van gaudir de l’art voluntari dels alumnes de
l’escola. Durant l’acte es va explicar el projecte d’ampliació del col·legi Rafiringa d’Antananarivo a
Madagascar.
Tot seguit es va fer el Sopar Solidari per a unes 100 persones, organitzat per l’AMPA de l’escola i que es
va realitzar gràcies a l’aportació de Can Cerilles, Osona Vins, Forn de Sant Roc, Begudes Cirera i
Papers.
PÀG. 8
7. Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants
Fundació Comtal guanya el Premi Llegat Valldejuli
2014
Aquest guardó reconeix la feina de la entitat amb les persones més necessitades
El dilluns dia 17 de març i en el marc del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, la Societat
Econòmica Barcelonesa, Amics del País, ha lliurat el seus premis anuals.
Enguany el premi “Llegat Valldejuli” l’han guanyat la Fundació Comtal per la seva dedicació a les
persones més necessitades, especialment en l’àmbit de les famílies. Ha recollit el premi en nom de la
Fundació el Gmà. Josep Guiteras com a President d’aquesta, i Visitador de La Salle Catalunya.
PÀG. 9
8. Entrevista
La Salle Girona amb la Fundació PROIDE
El centre ha programat diverses activitats al març i a l’abril per finançar el projecte
“Construcció i adequació d’un espai per a una aula d’informàtica a l’escola Manos de
Dios a San Juan de Luringacho, Perú”.
Aquest 2014, La Salle Girona col·laborarà amb el projecte de la Fundació PROIDE “Construcció i
adequació d’un espai per a una aula d’informàtica a l’escola Manos de Dios a San Juan de
Lurigancho, Perú”.
Per a impulsar la participació i la implicació de les famílies de l’escola, han organitzat diverses activitats
per els propers mesos. Per exemple, com cada any, l’alumnat vendrà els tiquets dels llantions que
encendran a l’Encesa Solidària, que es celebrarà el proper 28 de març a les 20.00 del vespre a les
escales de la Catedral de Girona. La venda dels llantions és l’activitat més important de recollida de fons,
per tant, des de l’escola agraeixen per endavant la implicació i col·laboració de tothom.
Així mateix, dimecres 9 d’abril els alumnes d’ESO i Batxillerat tindran la possibilitat de comprar un tros de
coca solidària al preu de 1€. Només hauran de estar a la hora del pati a la porta de la biblioteca (ESO) o
l’entrada de l’escola (Batxillerat).
Des de La Salle Catalunya us animen a tots els que pugueu a participar en aquestes iniciatives que, amb
molt poc, poden fer molt.
PÀG. 10
9.Trobada Recés 2014
Oberta la inscripció per a la Trobada Recés de la
Família Lasal·liana 2014
Es celebrarà els dies 4, 5 i 6 d’abril a Sant Martí Sesgueioles, i aquest any tindrà com
tema principal la relació i convivència amb els nostres veïns i veïnes.
Un any més des de La Salle Catalunya us volem oferir un cap de setmana a Sant Martí per descansar,
conviure, compartir, reflexionar i celebrar. Serà el 4-5-6 d'abril, i treballarem entorn del lema del curs
"Som harmonia de colors", així com i el valor de la tolerància, la convivència i la relació amb totes les
persones que ens envolten.
Antigament, el “celobert” de les cases era el lloc de trobada, on es convivia, on es compartia… Era el lloc
del diàleg, un espai per expressar emocions, sentiments, esdeveniments… Molts veïns en el “celobert”
s’han intercanviat la sal, s’han explicat con fer el “tall-rodó”, s’han dit possibles remeis contra el reuma,
han cantat, han rigut i plorat.
Et convidem a viure uns dies en el “celobert” de la comunitat educativa, on hi ha roba estesa, de diferents
colors, que diu molt de qui viu en una casa: el seu tarannà, ofici, les seves aficions... Per això, per
participar a la trobada és necessari portar una peça de roba que us identifiqui i dues agulles d’estendre.
Podeu fer la inscripció i consultar el programa complert a l’adreça:
http://www.lasalle.cat/inscripcio-trobada-reces-2014/
PÀG. 11
10.Saló Ensenyament 2014
Un any més, hem presentat la
informativa al Saló de l’Ensenyament
nostra
oferta
Amb l’objectiu de donar a conèixer el nostre Projecte Educatiu als joves i famílies, hem
estat presents a la Fira de Barcelona del 12 al 16 de març al estand A-132.
Barcelona es converteix cada any, al començament de març, en el punt de informació per excel·lència
per els joves que han de decidir els seus estudis superiors i totes aquelles famílies que busquen un
col·legi per els seus fills/es en el Saló de l’Ensenyament. Ubicat des de fa més de 25 anys a la Fira de
Barcelona de Montjuïc, enguany es celebrà des del 12 fins al 16 de març, de 10.00 del matí fins les 19.00
de la tarda.
Aprofitem aquest espai per donar a conèixer el nostre Projecte Educatiu i la gran oferta formativa de La
Salle Catalunya en els nostres 25 centres. Alumnes, professors/es i responsables de les diverses àrees
formem equip aquest dies per oferir informació específica i atendre a tots els interessats en créixer amb
nosaltres.
Aquest any, el nostre estand ha estat ple de novetats: dos nous cicles formatius, Vídeo, Discjòquei i So
que es podrà realitzar a La Salle Mollerussa; el cicle de grau superior d’Automoció a La Salle
Barceloneta. Així mateix, el curs vinent La Salle Girona s’incorporarà com centre de Formació
Professional amb dos cicles, Gestió Administrativa i Sistemes Informàtics i Xarxes.
Amb aquesta aposta, volem apropar-nos a les noves tendències i necessitats del món laboral, cada cop
més a prop de les noves tecnologies. El cicle de Vídeo, Discjòquei i So prepara als alumnes per
PÀG. 12
convertir-se en tècnics de so i llum en tot tipus de esdeveniments, així com en discjòquei, videojòquei
professional. El cicle d’Automoció, per la seva banda, oferirà els coneixements necessaris per
especialitzar-se com tècnic superior de reparació de vehicles.
El nostre estand (A-132) que com cada any s’ha situat al pavelló 2, just a l’entrada de l’avinguda Reina
Maria Cristina, ha estat dissenyat per a l’ocasió i ha incorporat tots els elements característics de la
nostra xarxa: els colors blau i groc, l’estrella, i un espai obert i ampli, com la visió que transmetrem a tots
els que formen La Salle.
Una vegada finalitzar aquesta nova edició del Saló de l’Ensenyament, volem donar les gràcies a tots els
alumnes i professors/es que ens han ajudat en les tasques d’informació de l’estand de La Salle
Catalunya. Sense vosaltres no podríem aconseguir tot el potencial de persones que han mostrat interès
a venir a La Salle.
PÀG. 13
Orio
NEWSLETTER 97
articles 97
1. La Salle Bonanova
Conmemoración125 años de La Salle Bonanova
Hermano Santiago Temprado Ordíaz
Estamos de conmemoración, pues hace 125 años se fundó la Escuela Cristiana de La Salle Bonanova,
en Barcelona. Esta conmemoración es una toma de conciencia del tiempo. Las fechas elegidas se
descifran, dejan el recuento de los días idénticos, vacíos, insignificantes, presas fáciles del azar, materia
de olvido. Esta es la condición del tiempo de los hombres, que no reitera, que no se limita a la fidelidad
tenaz e inconsciente de los ritmos y estaciones de la naturaleza, sino que devuelve a los actos
fundacionales, una vida constante, un sentido permanentemente restaurado. Esta conmemoración no es
nostálgica, pues una cosa es la nostalgia y otra es la distancia con que se ven las cosas, en perspectiva,
cara el futuro. Esta conmemoración es un encuentro agradable de personas conocidas, que se reúnen
nuevamente y recuerdan tempos pasados felices en la vida de colegio, entre profesores y compañeros.
PÀG. 14
Juan Bautista de La Salle, creó la primera Escuela Cristiana en Reims en
1679 y desde entonces se han creado cientos de miles de Escuelas
Cristianas en todo el mundo, bajo el nombre de La Salle. En 1878 se creó la
primera Escuela Cristiana en España, para los Huérfanos del Sagrado
Corazón de Jesús. La primera Escuela Cristiana de La Salle que se creó en
Barcelona fue en la casa particular de dos pisos y terraza en la Calle Pont
de la Parra, que fue la casa matriz del actual Colegio Comtal, de la calle
Amadeu Vives, junto al Palau de la Música Catalana. Luego se creó otra en
1880 en la calle Ferlandina. A continuación se crearon escuelas de La Salle
por toda Catalunya, pues en el mismo año de 1880 se creó el Pensionado
de Manlleu y en 1881 en Cassà de la Selva, luego en Arenys y en 1887, Les
Corts y por fin en 1889 la Escuela Cristiana de Bonanova, un año después
de la famosa exposición de 1888. Se empezó con una escuela gratuita en la
Finca Muntadas y unos cuantos metros más arriba empezó el Colegio
Comercial hispano-francés de la Bonanova. La escuela se llenó desde el
primer momento, mientras se terminaban las obras de sus amplios y confortable espacios y locales.
El primer Director fue el Hno: Sénateu-Isidore, que contrató al arquitecto e ingeniero D. Ignasi Romañà i
Saurat, para construir las dependencias necesarias para un Pensionado. El maestro de obras fue el Sr.
Jaume Vall Freixas, que dirigió todos los picapedreros y albañiles que levantaron el maravilloso edificio
del colegio. La construcción inspirada en Poblet, de piedra de Montjuïc, fue conflictiva por la localización,
los materiales y los préstamos económicos. Las ventanas y puertas las decoró el escultor Sr. Corominas.
Después del trienio fundacional, tomó las riendas como director, el Hno. Lange, que durante cuatro años
vigiló la construcción del edificio. En 1892 fue elegido primer provincial de Barcelona.
En 1896, llegaba como Director el Hno. Adolphe-Alfred, que planeó el grandioso Planisferio del Hall del
Colegio. Fundó LAIPSA. Creó los estudios de Peritaje mercantil y de la Escuela Industrial de Terrassa y
publicó la primera Memoria Escolar. En 1900, año de la canonización de San Juan Bautista de La Salle,
construyó la capilla grande del colegio en su honor, y en los Juegos florales, invitó a Mn. Cinto
Verdaguer, que compuso los Goigs de St. Joan Baptista de La Salle.
En 1904, vino de Condal el nuevo Director Hno. Jovinien-Louis, que instaló la corriente eléctrica en una
gran parte del edificio.
En 1905 el Hno. Sécondin-Michel, llevó un año la dirección del colegio, alternando con el cargo de
Provincial de Barcelona.
En 1906 vino como Director el Hno. Anselm-Prosper, que instituyó los estudios de Bachillerato, construyó
los pabellones de Terrassa y de Montserrat, fundó la Asociación Bonanova de Antiguos Alumnos,
organizó las Bodas de Oro del colegio. Dirigió el colegio 17 años, durante los cuales tuvo lugar la
Semana Trágica de Barcelona en 1099, durante la cual vino a Bonanova el Hno. Miguel Febres Cordero
y al año siguiente el Hno. Senén, que con un grupo de voluntarios de alumnos herbolizó los alrededores
de Barcelona y creó el Museo Botánico, que pasó a la Ciudad.
En 1923, el subdirector del colegio que era el Hno. Héraclius-Joseph, pasó a ser Director, que hizo
construir el altar de N. S. de Lourdes en la capilla grande y la Gruta de Lourdes en el parque.
En 1929, tomó la antorcha de la dirección del colegio el Hno. Sécondaire-Augustin, que coincidió con la
Exposición Internacional de Barcelona en 1929 en la montaña de Montjuïc, y aceptó a cuatro Hermanos
del Colegio incendiado de Maravillas de Madrid.
En 1932, de subdirector pasó a Director del colegio el Hno. Dionisio Luis, que le tocó vivir la
secularización de todo el personal, a causa de la República. El Bachillerato se trasladó a un local
PÀG. 15
externo y tomó el nombre de “Academia Verdaguer”, comenzó la construcción del
edificio nuevo de la Escuela gratuita, celebró las Bodas de Plata de la Asociación
Bonanova. Murió martirizado en 1936 en La Seu d’Urgell y beatificado en 2013 en
Tarragona.
Durante los treinta meses de guerra, de 1936 a 1939, el colegio quedó en manos de
los milicianos que lo convirtieron en clínica y hospital de sangre con más de 1.500
camas y desapareció mucho material, muebles y toda clase de objetos, pero el
Museo se salvó. Hubo 16 mártires, 12 Hermanos, dos capellanes, dos profesores.
En 1939, tomó posesión del colegio Bonanova el Hno. Eusebio Félix que recuperó el
edificio y gran cantidad de muebles y objetos y restauró diferentes locales. En 1940 todo el colegio
participó en la Peregrinación nacional al Santuario del Pilar de Zaragoza. Hizo restaurar toda la Capilla
grande que había sido incendiada y el Sr. Joan Massagué la decoró, puso la Cruz cimera del edificio, las
estatuas de la Virgen de Lourdes y de San Juan Bautista de La Salle en la entrada del parque.
Desde 1945 por dos años fue piloto de Bonanova el Hno. Fabriciano Luis, que participó en el Congreso
Catequístico de la Diócesis de Barcelona con gran número de alumnos, construyó en el segundo piso de
la Escuela Gratuita el Preuniversitario y en 1947 fue nombrado Consejero del Superior General en
Roma.
En 1947, el Hno. Bernabé Andrés, pasó de Josepets a Director de Bonanova en el Año Santo de 1950,
organizó excursiones de todo el Colegio al teatro de La Passió d’Esparraguera. En 1951 celebró con
gran esplendor las Fiestas del Tricentenario del nacimiento del Fundador, con Juegos Florales en el
Palacio de la Música y Misa solemne en los patios del Colegio. Encomendó a los Talleres de la calle
Provenza 209 del alemán Ludwig Dietrich von Beärn la vidriera en honor del Patrón universal de los
Maestros Juan Bautista de La Salle y al artista Sr. Tarrassó las pinturas de la sala de visitas y al final fue
de Director a Figueres.
En 1951 tomó el relevo de Director el Hno. Plácido Fermín, que inició las obras de ampliación del
colegio, compró dos casas de la calle Ribagorça y el torrente de Belén para colocar las tierras del
vaciado del teatro y hacer un campo de fútbol. Durante el Congreso Eucarístico organizó las Jornadas
Internacionales de Cáritas y se colocó la estatua de S. J. B. de La Salle en Montserrat con la asistencia
de 1.300 alumnos, encargó al Sr. Manuel García Martín el diseño y decoración de la capilla de la
comunidad con el altar y vidrieras y la Virgen Madona, y las pinturas del comedor de los alumnos,
pavimentó los patios de recreo y la plantación de plátanos, organizó el III Congreso Mundial de Antiguos
Alumnos, construyó el Casal de Sant Martí Sesgueioles con la cripta de los mártires y creó la Escuela de
Ingenieros de Telecomunicaciones.
En 1954 fue nombrado Directo el Hno. Leandro Camilo, que inauguró el campo de fútbol en el torrente
de Belén, el nuevo gimnasio, la pisa polivalente y las instalaciones de la cocina.
En 1958, de Tarragona pasó a Director de Bonanova el Hno. Justo Bernardo, que organizó la III
Asamblea de la Falca, inauguró el auditorio del colegio y el nuevo pabellón San José, celebró las Bodas
de Oro de la Asociación Bonanova con las obras benéficas en el barrio de Somorrostro donde se crearon
escuela gratuitas, creó la orquesta de La Salle Bonanova y murió inesperadamente a la edad de 44
años.
PÀG. 16
En 1961 fue nombrado Director el Hno. Paciano Miguel
que inició los Ejercicios en el Casal La Salle de Sant
Martí Sesgueioles, organizo la Jornada de oración por el
Papa Juan XXIII, celebró las Bodas de Oro de la
Asociación Bonanova con tres actos solemnes en el Saló
de Cent con discurso del Excmo. Sr. Laureano López
Rodó y Concierto de música de órgano en el Palau de la
Música.
De agosto a diciembre de 1968, fue Director de
Bonanova, el Hno. Ramón Grau, fecha en que pasó a ser
Provincial de Barcelona.
En 1968 fue nombrado Director de Bonanova el Hno. Joaquim Morató, que trabajó a fondo el Laboratorio
de Psicología, creó el Laboratorio Langcentre de Idiomas, renovó el Salón de visitas, montó el
Laboratorio de Audiovisuales, construyó el Polideportivo La Salle, renovó las cocinas y estableció el
autoservicio en el comedor.
En 1976, es nombrado Director del colegio el Hno. Ramon Pujol que creó un parque infantil delante del
gimnasio, renovó la colonia de estudiantes de inglés en Irlanda, reformó el comedor de Les Orenetes,
colocó energía solar en el Polideportivo, introdujo la coeducación en el centro y en Sant Martí se estrena
la Pasqua Jove.
En 1981 tomó posesión del colegio el Hno. Jaume Palom, alumno del colegio con su hermano Antoni,
hijos del Sr. Palom, benefactor de los Hermanos. Tuvieron lugar las Jornadas Internacionales de Canto
coral, se canonizó al Hermano Miguel Febres Cordero, tuvo lugar el III Congrés de Escola Cristiana de
Catalunya, se crea la Escuela de padres.
En 1985, de profesor y coordinador pasó a Director del colegio el Hno. Modest Senmartí, que organizó
las Fiestas del Centenario del colegio, celebró las Bodas de Diamante de la Asociación Bonanova, en
EUETT colocó la primera piedra de los nuevos edificios de la calle Ribagorça, tuvo lugar la Beatificación
del Hermano Arnoldo en Roma, en 1986 es elegido Superior General el Hno. John Johonston en el 41º
Capítulo General, se organizan los Primeros Juegos Florales de Cultura y Poética escolar. Se organizan
grupos de Oración, se crea la Semana del Educador Cristiano, se celebran Els Pastorets de Foch i
Torres, tiene lugar la Beatificación del Hno. Escubilión en la isla de La Reunión de Madagascar por el
Papa Juan Pablo II, se beatifica al Hno. Jaime Hilario y a los Mártires de Asturias y se canoniza al Hno.
Muciano, La Salle recibe el Premio NOM A, en el Año Internacional de la Alfabetización.
El Año 1991 es nombrado Director del colegio el Hno. Rossend Cotonat; se inaugura la Universidad
Ramon Llul, con la Escuela Universitaria de Ingeniería Técnica de comunicaciones La Salle y la Escuela
Técnica Superior de Ingeniería Electrónica e Informática. Se crea la Residencia Universitaria del centro
con 170 residentes y el Colegio Mayor Universitario La Salle de la calle Reus, es reelegido como
Superior General el Hno. John Johnston.
En 1994 se nombra, por segunda vez, al Hno. Joaquim Morató, Director de Bonanova, que renueva
algunos museos y laboratorios, se organiza una Gala Artística a favor de PROIDE, se crea el Grupo
Excursionista La Salle, se celebra el Año Internacional de la Tolerancia, se celebra el Concili Provincial
Tarraconense, se crea el Club Esportiu La Salle, se crea la Escuela de Idiomas Langcentre, se crea el
Voluntariat de Finestra Oberta, se organizan Colònies d’Estiu en Berga, se crea el Departamento de
Informática, se crea la Escuela de Iniciación a la Música y la Escuela de Iniciación Esportiva, se instala el
riego automático del jardín, se restauran las cocinas y el comedor de los alumnos, se crean aulas de
Tecnología, se celebra el V Congrés de l’Escola Cristiana de Catalunya, se organiza la Misa Familiar los
domingos, el escultor Sr. Manuel Álvarez diseña y construye, en el jardín, un Monumento
Conmemorativo de las actividades en el centro, se organiza el Juliol Diferent, se renueva y mejora el Hall
de la primera planta de acceso directo al patio, se celebra la Missa del Gall en el salón de Actos, se
construye el Patio Cubierto, se renuevan las Pinturas del Congreso Eucarístico del comedor del colegio,
PÀG. 17
en el 2000 es elegido el Hno. Álvaro Rodríguez, Superior General, tiene lugar la canonización de 9
Hermanos mártires de La Salle en Roma, nieva en el colegio y en Barcelona, se celebran los 50 años de
Handbol en La Salle Bonanova.
En el año 2000, viene de Director el Hno. Josep Maria Ramos, del colegio de Horta, que instala en la
capilla de la Comunidad el Retablo de la Santidad La Salle, actualiza habitaciones nuevas para los
Residentes, se celebra el Año Verdaguer, se construye el nuevo edificio moderno de Educación Infantil
La Salle, se renueva el Estadio La Salle y el Parking, se celebran los 100 años de la primera Memoria
Escolar del colegio, se consigue el Certificado ISO de calidad, reforma el Taulell de Recepció.
En el año 2009, viene de Director el Hno. Joan Carles Jara, del colegio de Manlleu, que trabaja en
equipo en locales de Dirección, Administración y Secretaría, construidos en los antiguos locales del
Psicotécnico; se cambia la estatua de La Salle de cemento del jardín por otra de bronce; remodela los
locales del Pabellón Sant Jordi a donde traslada el Bachillerato; se remodela el comedor de los
Residentes, de los Profesores y de Educación Primaria; se instala el control del comedor con impresión
digital; construye el nuevo campo de fútbol con nuevos vestuarios y
una rampa de acceso. Los lunes organiza Tallers d’educació
emocional i d’interioritat, La Salle Vida; ha sido nombrado miembro de
la Fundació Escola Cristiana de Catalunya; edita trimestralmente el
Butlletí BONA NOVA, con nuevo título y nuevo diseño, edita la
Memoria Escolar anual con nuevo tamaño y nuevo diseño, crea y edita
anualmente La Guia del Professor y la Guia de l’alumne, se consigue
cada curso el Certificat de Qualitat 9001.
PÀG. 18
2. Què oferir als altres
“Els microtraumes
generació”.
passen
de
generació
en
Víctor M. Amela
Tinc 34 anys. Sóc d’Olot. Sóc psicòloga i pedagoga. Tinc parella, sense fills. Política?
Agnòstica. No tinc creences religioses. Tinc un màster en Evolució Normal i Patològica
en la Infantesa i l’Adolescència. Treballo al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció
Precoç.
Publicat al diari La Vanguardia el 19 de març de 2014
El 4,5% dels nens són maltractats, la majoria dels quals (60%) amb maltractament físic; un 37%, per
negligències; un 18%, psicològic, i sexual, un 5%. Això pot ocasionar un trastorn mental. L’opinió
medicopsiquiàtrica hegemònica diu que és un fenomen biològic, cerebral, orgànic. medicable amb
fàrmacs: un reduccionisme que Anna Rigat i altres psicòlegs i pedagogs rebutgen, perquè consideren el
trastorn mental un fenomen de base relacional, interpersonal i social, derivat de relacions -més o menys
pertorbades- entre ments. Ho exposen amb casos clínics a l’assaig Relaciones, vivencias i
psicopatología. Las bases relacionales del sufrimiento mental excesivo (Herder).
Torturem els fills?
De vegades els maltractem, els infligim un patiment mental excessiu.
Patiment mental?
D’altres parlen de psicopatologia, medicalitzant aquest patiment… innecessàriament. Hi ha un patiment
mental natural, part de la vida, i un altre d’excessiu.
PÀG. 19
Causat pels pares?
Pares i adults. És la nostra responsabilitat analitzar-nos per evitar-los als nostres nens! O els causarem
microtraumes.
Què és un microtrauma?
Conductes subtils, poc òbvies, però que deixen alguna empremta en la criatura: una falta d’atenció o
afecte, una negligència… Des que neix, el nen busca una cosa: la mirada i la veu dels pares.
I no sempre la troba?
De vegades aquests pares no van rebre aquesta mirada i no la saben donar.
Això s’hereta, per tant?
No és genètic, però sí que és intergeneracional!: els microtraumes es transmeten, sí.
Serà més il·lustratiu un cas real.
Després de molt de temps de ser incapaç de dibuixar res, una nena traça una carona amb ulls. I la mare
deixa anar: “En blau no!”
. Aquesta mare porta la filla a consulta per les seves rebel·lies, i t’adones del trauma de la mare: explica
que la van abandonar en un internat però que no té rancúnia.
Doncs ho paga amb la nena…
Exacte, i no ho fa expressament. Acaba plorant, i la filla, que havia entrat amb el cap cot i els cabells
tapant-li la cara, diu: “No m’ho havies explicat mai, mama”, i li passa un braç per l’espatlla i l’acaba
consolant!
Bravo!
Es crea un vincle, sí. Tots naixem buscant un vincle emocional, i si ens falta a casa queda una ferida, i
busquem afecte fora. Mai no escatimis elogis als teus fills!
I això per què?
Perquè elogiïs petits èxits del nen no el faràs un arrogant… Al contrari! Li dónes seguretat, autoestima. Si
no, tendirà al narcisisme per compensar la mancança.
Val més passar-me que fer curt.
Sí, reforça les coses bones, no desvaloris: si el teu fill arriba amb un notable, felicita’l! No li diguis: “A
veure si la pròxima és un excel·lent”.
Reforçar l’autoestima…
Si els pares se centren a renyar, castigar, sense donar calidesa, el nen aprendrà aquesta fredor. I la
reproduirà en les relacions futures amb col·legues, parelles, fills…
Hi ha nens més difícils que d’altres, oi?
Aquestes desobediències, alteracions del son, pors, ansietats, rebel·lies… són símptomes d’alguna
disfunció relacional, no de cap malaltia! Però encara impera la idea que convé diagnosticar i medicar
símptomes. No: prefereixo indagar-ne la causa.
I tot té solució?
Tot pot millorar, i serà més fàcil com més aviat l’abordem. Una nena no es podia adormir sola, i els seus
pares s’enfadaven…
I?
PÀG. 20
N’hi va haver prou que el pare la fes jeure i li expliqués un conte durant deu minuts. La criatura necessita
seguretat…
Què més necessita el nen?
El que jo anomeno a, e, i, o, u.
A veure.
A: amor. E: educació. I: instigació. O: ordre. U: unió.
Com convé expressar l’amor?
Amb presència: els pares que preparen l’esmorzar, acompanyen a l’escola, juguen, són els que guanyen
autoritat davant el nen!
Educació.
Consisteix a ser coherent, sensible, posar límits: les sancions només seran eficaces si abans has
guanyat autoritat amb amor.
Instigació.
Juga amb el teu fill, fantasieja, imagina, crea.
Ordre.
Hàbits diaris, rutines, seguretat.
Unió.
Vincle emocional: que hi hagi més amor que negativitat. És impossible ser pares perfectes, però és
possible ser prou bons!
La separació dels pares traumatitza?
No si està ben gestionada, si hi ha consens en l’educació, si no hi ha baralles, si la relació del nen amb
cada progenitor és sana.
Hi ha una síndrome del fill adoptat?
Hi ha una memòria sensorial i emocional: sempre aflora una ràbia derivada de l’abandonament… És
normal. Però de pares només n’hi ha uns: els que exerceixen, cuiden i són presents. Res de sentir-se
culpables!
Està bé dir-ho.
De vegades el fill adoptat és rebel: por de l’abandonament! I posa proves als pares inconscientment, fa
que les coses siguin difícils per verificar que no l’abandonen! És normal.
Expliqui’m algun altre cas.
A una nena maltractada la van separar de la mare. Vam aconseguir que la mare millorés i la visités cada
setmana. I llavors arriba la justícia… i condemna la mare a allunyar-se sis mesos de la nena. Quin
desastre!
I si a un nen li toca un pare o una mare… complicadets? Què fem?
La societat ha de donar armes al nen per ajudar-lo a elaborar això, i enfortir-lo, que sàpiga que no és
culpable i sobrevisqui.
PÀG. 21
3.Temps de canvi
És segur el Facebook del meu fill?
Publicat al diari ARA el 19 de març de 2014
Un estudi de la Fundació Pere Tarrés fet a pares amb fills adolescents conclou que un 73% dels joves
tenen perfil a les xarxes socials i que, d’aquests, un 55% tenen els seus pares entre els contactes. ¿Són
segurs, però, els perfils creats per aquests adolescents? El mateix estudi afirma que el 61% dels pares
creuen que els seus fills utilitzen les xarxes socials de manera segura: tot i així més de la meitat estan
amoïnats per quin tipus d’informació personal hi pengen. El que més els angoixa és que detallin l’adreça
de casa o telèfons, el tipus de continguts que comparteixen i, sobretot, que acceptin com a amics
persones que no coneixen. “També els preocupen les notícies que surten als mitjans de comunicació
sobre fets greus, com baralles, que acaben circulant per les diferents xarxes, perquè no volen que els
seus fills passin per una situació similar”, explica el director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep
Oriol Pujol. Un dels últims exemples més mediàtics va ser la brutal agressió d’una noia de 14 anys a una
menor de la mateixa edat al centre de Sabadell (Vallès Occidental). La baralla es va produir en presència
d’altres joves, una de les quals va registrar la pallissa amb un telèfon mòbil i la va penjar a la xarxa.
Perquè els pares sàpiguen quines mesures han de prendre els seus fills per evitar ensurts, Facebook i la
Fundació Pere Tarrés han dut a terme un programa d’educació dirigit a ells sobre la utilització de les
xarxes socials. La iniciativa s’ha desenvolupat en quatre mercats de Barcelona -els de la Concepció, la
Sagrada Família, la Guineueta i les Corts- i es preveu estendre-la a altres punts concorreguts de la ciutat
que encara estan per determinar. “Ensenyem tres pautes bàsiques: les configuracions de privacitat i les
de seguretat [que permeten a l’usuari decidir quin nivell de protecció vol] i un centre de seguretat per a
famílies que acabem de posar en servei en què es poden trobar consells per als pares, adolescents o
professors sobre com utilitzar la xarxa social”, explica la directora d’assumptes públics de Facebook a
l’Estat, Natalia Basterrechea. Segons la portaveu de la plataforma és important que els pares coneguin
aquestes eines per poder assessorar correctament els fills.
Segons Facebook una altra clau perquè el perfil sigui segur és la comunicació entre usuaris. L’últim
informe de la xarxa social, elaborat conjuntament amb experts de psicologia i de la ciència de les
emocions, conclou que quan un usuari es posa en contacte amb un altre per dir que li molesta una
fotografia o un contingut que ha penjat, acostuma a ser eliminat. Segons el mateix estudi en un 85% dels
casos les dues persones estableixen una conversa i en un 62% l’usuari contactat reacciona de manera
PÀG. 22
positiva quan se li demana que esborri un post. “Per arribar a aquest punt és clau la comunicació entre
pares i fills sobre l’ús d’internet”, explica Basterrechea.
La Mònica Casadevall té un fill de 17 anys, l’Àlex. Fa dos anys que es va crear un perfil a Facebook. Té
més de 800 amics, alguns dels quals -admet la mare- no coneix personalment. Tot i que ella també té un
perfil, va optar per no ser amiga del seu fill. “No volia que se sentís controlat”, explica. La Mònica, però,
va demanar a dues amigues seves que se sumessin a la xarxa de contactes de l’Àlex. “Si algun cop han
vist alguna cosa estranya m’ho han comentat i jo m’ho he fet venir bé per fer sortir el tema”, detalla. El
que sí que va fer la Mònica és conscienciar el seu fill que no publiqués cap mena d’informació personal.
“Al principi ell ho va trobar exagerat. Ara ho entén perfectament, sobretot quan veu notícies als mitjans de
comunicació sobre vídeos violents que s’han penjat a la xarxa”, explica la mare. Durant aquests dos anys
dues noies han molestat l’Àlex via missatges privats. “Primer els va dir educadament que el deixessin
tranquil però com que elles insistien finalment va optar per bloquejar-les”, indica la Mònica.
Els educadors són partidaris que els pares formin part de la xarxa de contactes del seu fill. “Així pots tenir
un mínim control”, explica la Marta, una de les educadores de la Fundació Pere Tarrés. Alhora insisteixen
que el primer contacte de l’adolescent amb la xarxa el faci amb algun dels pares al costat. “Els pares
tenim la responsabilitat d’educar els fills i en aquesta educació hi ha una nova realitat social que són les
xarxes socials”, insisteix el director general de la Fundació.
“És millor ajudar que prohibir”
L’Elisabet Puig té una filla de 14 anys, la Maria, que acaba de crear un perfil a Facebook. El primer que
van fer és fer-se amigues. “Tot i que crec que és molt jove, prefereixo que l’obri davant meu que prohibirli i que ho faci pel seu compte”, explica. Durant la creació del perfil, l’Elisabet li va ensenyar a través de
l’opció de privacitat com limitar només als amics la visualització de totes les publicacions. “Per mi el més
important és escoltar els seus dubtes, saber on es connecta i aprofitar les eines que li dóna la mateixa
xarxa per denunciar o posar límits a tot el que penja”, explica l’Elisabet. Aquesta mare creu que
Facebook ha millorat les eines de seguretat, però no entén com per defecte quan crees un nou perfil
tothom hi pot accedir. “Tampoc trobo lògic que sigui l’usuari qui hagi de denunciar un contingut inapropiat.
La mateixa plataforma hauria de tenir els seus propis mecanismes per controlar què es penja i què no”,
explica. La Maria porta dues setmanes a Facebook i de moment només s’ha fet amiga de companyes de
classe o familiars. “Ara vol obrir-se compte a Twitter, però s’haurà d’esperar perquè primer m’he
d’informar de com funciona”, indica la seva mare.
Consells que han de seguir els adolescents quan creen un perfil
La contrasenya és secreta
Les dues premisses més importants que has de tenir en compte a l’hora de crear un perfil a Facebook és
que mai comparteixis la contrasenya amb ningú i que tampoc acceptis sol·licituds d’amistats de persones
que no coneguis. Per millorar la seguretat els experts recomanen que periòdicament canviïs la
contrasenya.
No permetis missatges ofensius al teu mur
Si reps algun missatge o publicació de caràcter ofensiu o abusiu al teu mur pots ignorar-lo, demanar a la
persona que s’abstingui de comunicar-se amb tu, deixar l’amistat o directament bloquejar aquesta
persona. També és important que ho expliquis a algun adult de la teva confiança perquè t’ajudi a
gestionar correctament el cas.
Denuncia tots els continguts abusius
Facebook no filtra els continguts abusius, com els vídeos d’adolescents barallant-se que en els últims
mesos s’han pogut veure en diferents xarxes. Han de ser els usuaris els que els denunciïn encara que no
siguin directament afectats. També es pot alertar de pàgines inadequades o perfils falsos. Totes les
denúncies són confidencials.
PÀG. 23
Has de ser responsable del que escrius
Tot el que publiques, des d’un comentari fins a una nota, es pot copiar, enganxar i distribuir a qualsevol
altre usuari o xarxa encara que no ho vulguis. Per tant, abans d’escriure qualsevol cosa pensa si aquest
contingut t’agradaria que s’estengués per tota l’escola o se n’assabentés algú amb qui poguessis arribar
a tenir alguna mena de relació.
Recomanacions bàsiques per als pares
Crea el teu propi perfil
Obrir un compte a Facebook és senzill i és la millor manera perquè puguis familiaritzar-te amb la xarxa
social.
Demana ajuda al teu fill
És molt probable que el teu fill tingui més coneixements de les xarxes socials que tu. Demana-li que
t’ajudi a resoldre qualsevol dubte que tinguis.
Crea un grup familiar
És un bon començament i us permetrà tenir un espai privat on podreu compartir fotografies i mantenirvos en contacte.
Compartir informació
Ensenya al teu fill els aspectes bàsics per navegar de manera segura a internet i perquè el seu perfil
sigui tan segur com sigui possible. Parla-li sobre la seguretat tecnològica de la mateixa manera que ho
fas amb la seguretat viària.
Protegeix la teva privacitat
Per defecte Facebook permet que tothom pugui contactar amb un nou perfil o buscar-lo. Fins i tot la resta
d’usuaris poden veure tot el que es penja al mur. Per evitar que això passi s’ha d’anar a la pestanya de
privacitat i limitar la visualització de tota la informació només als amics.
Denuncia
Qualsevol usuari pot denunciar un contingut ofensiu i alhora comprovar l’estat d’aquesta denúncia.
Centre d’ajuda
És una eina on trobaràs informació sobre qualsevol aspecte relacionat amb el funcionament de la
plataforma. Per accedir-hi has d’anar a l’adreça: www.facebook.com/ help.
Centre de seguretat familiar
Trobaràs consells, recursos i informació dirigida especialment a pares i fills. L’adreça per accedir-hi és
www.facebook.com/ safety. Pots visitar-la encara que no tinguis perfil a la xarxa social.
PÀG. 24
4.Educació 2.0.
“Preferiria un mestre que en sabés de tot menys de
tecnologies que no al revés”.
Dolors Reig, psicòloga social i una de les veus més reputades sobre educació 2.0.
Publicat a “El diari de l’educació” el 8 de març de 2014.
Per Dolors Reig el desembarcament de les noves tecnologies en l’educació no és incompatible amb la
reivindicació de la figura del mestre. Al contrari. En un entorn en què tot esdevé més immediat i on hi
intervenen cada cop més fluxos d’informació, el professor és un far que orienta. No cal que sigui un
expert en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), només que sigui suficientment obert de
mentalitat com per incorporar-les amb l’ajuda dels seus alumnes.
Aquestes són algunes de les conclusions d’una entrevista amb una de les veus més respectades a l’hora
de parlar educació 2.0, al llarg de la qual repassem els principals avantatges i riscos de la incorporació
de les tecnologies en l’aprenentatge. Un avantatge? Que ens acosta a les antigues utopies educatives
que reclamaven ensenyar de manera col·laborativa i participativa. Un risc? El costum d’obtenir resultats
immediats en tot el que fem.
Reig, que es defineix com a psicòloga social, s’acostaria al que molts poden encasellar com un gurú de
les noves tecnologies: assessora empreses i administracions sobre innovació social en entorns
col·laboratius i sobre xarxes socials, imparteix incomptables conferències arreu del món i ha estat
considerada una de les persones més influents a Internet a Espanya (El Economista), en part gràcies al
seu blog El Caparazón, que ha obtingut nombrosos premis internacionals.
Ha fet falta que vinguessin les TIC a dir-nos que els alumnes han d’aprendre participant?
A vegades fan falta elements que provoquin revulsius que empenyin cap al canvi. L’ésser humà ha estat
sempre participatiu, però potser no tenia eines prou potents per fer-ho a l’escola. Les TIC no estan
inventant res, no s’han de veure des d’un plantejament disruptiu. Ja les teories de Vigotski deien que
havíem d’aprendre col·laborativament i en grup, i això que ens costava tant potser les TIC ens ho
faciliten. Ens ajuden a realitzar antigues utopies educatives. Sobre empoderament, protagonisme de
l’infant en l’aprenentatge… ja en parlava Freire! I no era fàcil aplicar-ho a l’aula. Ara pots dedicar la
PÀG. 25
classe a fer treball proactiu si la sessió teòrica se la poden repassar els alumnes en vídeo a casa. Però el
més important és el canvi de mentalitat. Tant li fa si és un vídeo o un llibre, l’important és motivar els
joves.
Qualsevol eina és vàlida si li sabem dotar-la de caràcter pedagògic?
Sí. El problema aquí no es tracta de si considerem una eina vàlida, sinó quina els agrada als joves.
Podem defensar el llibre però si fas classes amb vídeos, música, interactius… triomfaràs molt més. Es
tracta d’adaptar-ho a llenguatges més actuals.
Per què una aplicació per a mòbils motiva més?
Perquè està més adaptada al que fan els joves en el seu temps d’oci. Al final l’ésser humà és coherent.
Cal apropar l’escola al ritme dels altres elements de l’entorn dels joves… que no sigui tan feixuga.
El professorat està preparat per adaptar-se? I disposat?
En això he anat canviant de parer. Si tingués un pressupost que donés per a poc prioritzaria un mestre
que sap de tot i no té ni idea de TIC que no en formar-lo en TIC sense que tingui idea de res més. De
tecnologies els joves ja en saben, és molt més important el professor sigui savi i que, si pot ser, estigui
obert a acceptar les suggerències que els propis joves facin per incorporar les TIC a l’aula. Això seria
fantàstic.
Això seria treballar amb mentalitat 2.0 sense dominar la tecnologia?
Extacte! Amb la tecnologia sovint espantem el professorat, que sent que el que sap ja no serveix. Sí que
serveix! Un exemple que vaig viure a l’Argentina: una mestra va encarregar a un grup un dibuix, i una
nena no va poder fer-lo, però va trobar una app que te’l feia. La mestra, en comptes de suspendre la
nena, va incorporar l’app a la classe l’any següent. Internet obre una bonica possibilitat de que els
mestres i pares aprenguin dels joves. Al jove li has de dir que no tot el que hi ha a internet és vàlid, que
faci cas de la teva experiència, valors i cultura. I a l’adult li has de dir que allò escrit no és millor que un
interactiu. Que cadascú aporti la seva expertesa.
Es parla molt de l’adaptació tecnològica a l’escola i poc a casa.
La cultura es transmet a l’escola, però els valors a en família. També per a les tecnologies. Poso un altre
exemple: un pare li diu al fill: ‘Anem a parlar de sexe’, i el nen engega l’ordinador i li respon: ‘què vols
saber, papa?’. Llavors el que hauria de fer el pare és avisar-lo de que els tres primers resultats de Google
no són la vida real. Explicar-li per què i imprimir-li els valors.
En aquest cas el pare ja no transmet la informació, sinó que la filtra. El mestre ha de fer el mateix?
Probablement. Intentar tenir al cap més coses de les que el nen trobarà a internet és impossible. Hi hem
de renunciar. Hem de fer veure al noi o noia que les tecnologiques són molt guais però que cal aplicar la
qüestió humana, i que d’això en saben més els professors, per experiència.
Quan els mestres hagin après a manejar aquests dispositius ja hi hauran altres novetats a les
quals s’hauran d’adaptar?
Aquest és el problema. Hi ha una generació, la dels estudiants, acostumada a aprendre sempre. Vindrà
la wearable technology i els nens i nenes ni s’adonaran que estan aprenent. Aprenen com un joc. En
canvi les generacions anteriors, un cop hagin après a fer anar les tablets, veuran això i es voldran morir.
La clau, doncs, no està en dominar la tecnologia sinó en la mentalitat oberta a aprendre dels alumnes. A
que puguin ser ells qui ho introdueixin. Un dia apareixerà un nen amb ulleres de realitat augmentada i
potser, amb la seva ajuda, el mestre ho pot incorporar l’any següent.
Participes al projecte Horizon Reports, que intenta visualitzar el paper de les noves tecnologies
sobre l’educació en el futur. Quin és el repte principal a què ens enfrontem?
La ubicació dels docents i els pares. El mestre tradicional que no es veu amb cor d’adaptar-se s’ha de
reubicar i revaloritzar. Malbaratar el seu potencial cultural seria anar contranatura. Hem de conscienciar
PÀG. 26
els mestres de que segueixen sent útils, però que han d’estar oberts de mentalitat davant les propostes
de TIC que facin els joves.
Quines competències digitals hauria de saber alumne en acabar la seva etapa escolar?
La majoria ja les coneixen del seu temps d’oci. Fer les servir eines, obrir comptes a les xarxes…
Em referia a competències que tenen a veure amb un ús adequat: privacitat, treball col·laboratiu,
creació de coneixement…
En això cal treballar els valors de sempre aplicats als usos de les xarxes. Per prevenir elbullying, per
exemple, què s’ha de treballar? Esperit crític, empatia… Els valors són molt importants perquè aquestes
eines potencien les capacitats dels joves, tan les benignes com les malignes. Amb una impressora 3D
pots imprimir ronyons o pistoles. Dependrà de quins valors tinguis. I d’això no se’n parla massa a
l’escola.
S’hauria de parlar també de gestionar la immediatesa? A internet estem acostumats a obtenir
resultats a curt termini.
Sí, i ens hem acostumat a un feedback immediat. Si penges alguna cosa a Facebook i no tens likes al
cap d’una hora et frustres. Això és signe d’immaduresa. En psicologia, si agafes un jove delinqüent
d’entorn desestructurat, li dones un grapat de caramels i li dius que si s’espera, li donaràs també un
pastisset, no s’espera i agafa tots els caramels igualment. És senyal d’immaduresa, que s’està estenent
a tota la societat. No és bo, però té algun avantatge, com és el fet de potenciar l’autoestima a través de
premis. En un món amb mésfeedback –ja siguin likes, copets a l’esquena o recompenses– seríem més
feliços.
Les TIC condueixen cap a una major individualització de l’aprenentatge. Això es traduirà més
inclusió?
Sí. Les tecnologies són inclusives d’entrada. Abans si amb un mateix test comparaves la intel·ligència
d’un jove dels EEUU amb la d’un jove d’una tribu dels Urals de Rússia, el dels Urals quedava com tonto.
Però la intel·ligència no és el que un sap si no el potencial que té de saber, i avui dia això ha crescut amb
internet. El noi dels Urals pot fer cursos de Harvard. No serà un 100% d’igualtat, però el nivell cultural
dels qui tenen accés augmenta, perquè depèn de la seva curiositat. El potencial inclusiu, doncs, és
evident, però amb un perill: com més inclusiva és una eina, pitjor és l’escletxa si te’n quedes fora.
A Catalunya hi ha alumnes que no tenen accés a aquestes eines.
És un problema que pot generar una escletxa que es veurà amb els anys. Les escoles més
tecnologitzades desgraciadament en temps de crisi són les privades.
L’Administració no aposta prou per les noves tecnologies?
Té un problema econòmic. Si tens diners i pots comprar una impressora que funciona més bé, fes-ho.
Això és indiscutible. Però si hi ha escassetat dedica els diners al que realment val la pena. Per exemple,
a EEUU es comença a parlar del bring your own device [porta el teu propi aparell], en les zones on els
nens ja tenen iPads i els poden dur a l’aula perfectament. Així fas polítiques diferenciades segons el
nivell adquisitiu de la població, i pots subvencionar dispositius als que no se’ls poden pagar.
Per suplir aquesta manca de recursos, la Generalitat, per exemple, ha impulsat una assignatura
de creació d’apps finançada amb diners privats del GSMA. Això és pervertir el sistema públic?
A l’Argentina la presidenta va iniciar un 1×1 [un nen, un ordinador], que és un dispendi econòmic brutal
però a la vegada una aposta de futur. És arriscat però intel·ligent. Ara bé, aquí hauria de primar la
piràmide de Maslow: la prioritat és calmar els problemes econòmics de base. Millor destinar aquests
diners a beques menjador que a ordinadors. Segurament caldria racionalitzar aquest finançament.
PÀG. 27
4.Reflexió
La Fundación Lealtad publica el primer informe en
España sobre los efectos de la crisis en las ONG.
Los ingresos privados de las ONG, la fuente de financiación más resistente ante la crisis. El
estudio identifica el perfil de las ONG mejor posicionadas frente la crisis y las más vulnerables.
Las ONG mantienen su compromiso con la transparencia y la rendición de cuentas. El grado de
cumplimiento de los Principios de la Fundación Lealtad es del 86,4%.
La Fundación Lealtad ha publicado el informe “Las ONG españolas ante la crisis (2007-2013): Análisis de
la evolución de las ONG de la Guía de la Transparencia” que estudia el comportamiento de las ONG
españolas durante la crisis económica según su tamaño, ámbito de actuación y forma jurídica, e
identifica el perfil de las ONG más vulnerables ante la crisis y aquellas mejor posicionadas para hacer
frente a sus efectos. Se trata del primer estudio en España que agrupa datos auditados y contrastados
de asociaciones y fundaciones que desarrollan proyectos de atención a colectivos desfavorecidos en
España, cooperación al desarrollo y acción humanitaria, y medio ambiente. La investigación de la
Fundación Lealtad concluye que frente a una caída anual del 10% de los ingresos públicos de las ONG
desde el año 2011, los ingresos privados de estas organizaciones se han mantenido.
El informe de la Fundación Lealtad señala que mientras el PIB español registró un crecimiento negativo
del 0,2% anual en el periodo 2007-2010, las ONG continuaron creciendo una media del 5% anual. A
partir de entonces, las entidades sociales han sufrido en mayor medida los efectos de la crisis
reduciéndose sus ingresos en un 5% anual (frente al crecimiento negativo del 2% del conjunto de la
economía). El principal motivo de esta caída es el recorte de los fondos públicos que desde 2011 han
disminuido un 10% anual tras los ajustes en las administraciones locales y autonómicas y en la
Administración Central.
Salvador García-Atance, presidente de la Fundación Lealtad, ha señalado que “a diferencia de otros
sectores, la disminución de los fondos públicos se produce en un momento de mayor actividad de las
ONG, cuando tres de cada cuatro organizaciones que desarrollan sus proyectos en España han visto
aumentar el número de personas que solicitan su ayuda como consecuencia de la crisis económica”.
El informe destaca el apoyo de la sociedad española a las ONG durante la crisis, Patricia de Roda,
directora general de la Fundación Lealtad, ha destacado que “el 75% de las ONG analizadas cuenta con
más voluntarios que en 2007, y se producido un aumento del número de socios, aunque concentrado en
pocas organizaciones. Además, la Fundación Lealtad ha identificado más de 450 acciones de
colaboración de las empresas con las ONG con una valoración económica que supera los 10,5 millones
de euros.”
Las ONG españolas ante la crisis
El informe de la Fundación Lealtad se basa en la información facilitada por las ONG para su análisis de
transparencia y buenas prácticas. En conjunto las 181 ONG analizadas gestionan 1.100 millones de
euros, cuentan con el apoyo de más de 1.350.000 socios-colaboradores y 60.600 voluntarios, 24.000
empleados y sus proyectos benefician a 83 millones de personas en España y en los países en vías de
desarrollo.
Las principales conclusiones del informe de la Fundación Lealtad son:
PÀG. 28
1. La crisis llega más tarde a las ONG, pero les afecta en mayor medida: 4 de cada 10 ONG analizadas
por la Fundación Lealtad sufre tensiones de liquidez, 1 de cada 2 tiene un ratio de endeudamiento
elevado, y el 41% ha realizado ajustes en sus plantillas reduciendo el número de empleados
remunerados.
2. La sociedad aumenta su colaboración con las ONG a través de donaciones y voluntariado. Sin
embargo, el crecimiento de socios se concentra en pocas ONG muy grandes que ya cuentan con una
amplia base social y numerosos voluntarios, y que en su mayoría trabajan en cooperación al desarrollo.
Esta concentración de socios también se da en otros países de nuestro entorno.
3. Las ONG mejor posicionadas frente a la crisis: son las entidades pequeñas (menos de 1 millón de
euros de presupuesto) o muy grandes (más de 25 millones de euros), con una financiación diversificada
y que han destinado más recursos en el pasado a la captación de fondos (entre un 8% y un 9% de sus
gastos frente al 3% y 4% de las entidades medianas y grandes).
4. Las ONG más vulnerables a la crisis: son las organizaciones medianas y grandes que gestionan entre
1 y 25 millones de euros, con un elevado porcentaje de financiación pública (con un promedio del 70%) y
una excesiva dependencia de un único financiador.
5. La caída de los ingresos es mayor en cooperación al desarrollo. Mientras que los ingresos de las
ONGD han caído un 7% desde 2011, las ONG de acción social han visto reducir sus ingresos un 2% en
este periodo. Sin embargo, las entidades que desarrollan sus programas en España tienen una situación
financiera más delicada al depender en mayor medida de la financiación autonómica y local para
mantener sus centros y servicios de atención a mayores, personas con discapacidad, familias, etc.
6. Pese a la crisis, las ONG han mejorado en su funcionamiento: El grado de cumplimiento de los
Principios de Transparencia y Buenas Prácticas es del 86,4%.
Las ONG han reconocido el valor diferencial que les aporta la trasparencia a la hora de lograr el apoyo
de la sociedad, y desde el año 2010, el número de ONG que han solicitado ser evaluadas por la
Fundación Lealtad ha aumentado un 42%. Un total de 59 ONG se han incorporado en este periodo a la
Guía de la Transparencia y Buenas Prácticas (www.guiatransparenciaong.org), y el 97% de las ONG que
ya formaban parte de ella han renovado su análisis.
El informe ha puesto de manifiesto como la evaluación de la Fundación Lealtad ayuda a las ONG a
mejorar su gestión, mientras las nuevas entidades alcanzan un 83,3% de cumplimiento de los Principios
de Transparencia y Buenas Prácticas, las ONG que han actualizado su evaluación alcanzan el 87,5%.
Las conclusiones del estudio, en línea con las recomendaciones de la Fundación Lealtad a través de sus
Principios de Transparencia y Buenas Prácticas, señalan la importancia de que las ONG dediquen más
esfuerzos a diversificar su financiación y aumentar sus ingresos privados como medida ante la crisis. En
este sentido, Salvador García-Atance, presidente de la Fundación Lealtad ha declarado que “la actividad
de las ONG obtiene sus mejores resultados cuando la colaboración de la sociedad civil se produce de
forma responsable, y esto es así cuando los donantes actúan tras informarse sobre la organización con
la que van a colaborar y cuando después se interesan por los impactos de las donaciones”.
El informe “Las ONG españolas ante la crisis (2007-2013): Análisis de la evolución de las ONG de la
Guía de la Transparencia” se encuentra disponible para consulta en este enlace.
Para completar el informe la Fundación Lealtad ha elaborado una presentación con datos comparativos
de las entidades de la Guía de la Transparencia. Además de los datos globales de las ONG se pueden
consultar diferentes gráficos y magnitudes según el tamaño, ámbito de actividad y forma jurídica de las
entidades. Para acceder a la presentación pulsa aquí.
PÀG. 29
Nota: La muestra de entidades está compuesta por 181 entidades de diferente tamaño, desde ONG
pequeñas que gestionan menos de 1 millón de euros (el 40,3% del total, incluidas las micro ONG), ONG
medianas con un presupuesto entre 1 y 5 millones de euros (36,5%), ONG grandes de hasta 25 millones
de euros (18,2%), y organizaciones muy grandes de más de 25 millones de euros (5%). Respecto a su
forma jurídica, 103 entidades están constituidas como fundaciones, 78 son asociaciones (incluidas
federaciones y confederaciones). El 71% de las ONG participantes son de acción social, el 26% de
cooperación al desarrollo, y el 3% restante de medio ambiente. La entidad más pequeña gestiona un
presupuesto de 20.000 euros, frente a los 105 millones de euros de la ONG de mayor tamaño.
PÀG. 30

agenda 97 - La Salle Catalunya

Transcripción

Documentos relacionados

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona

Les Filles de Maria Auxiliadora

Déus i mites de l`antiguitat

iBesora_90_Abril_16

Sin título-1 - Fira Gata al Carrer

Guia Racó de Pares i Mares

NETWORKING Número 5 v9.indd - MBA-URV

El Gran Casino de la Rabassada

Dossier LSJ2.012 - Grupo Scout Sayela

Carácter propio de los Centros La Salle