Guia turística - Ajuntament de Centelles

Transcripción

Guia turística - Ajuntament de Centelles
portada-1
16/5/12
18:06
Página 1
Guia de Centelles
Guia de Centelles
Centelles Guide
index-1
16/5/12
18:03
Página 1
Promotor:
Ajuntament de Centelles
Disseny, edici— i producci—:
Edicions El Portal de Centelles SL
Correcci—:
Edicions El Portal SL
Textos:
Ajuntament de Centelles
Edicions El Portal
Fotografies hist˜riques i mapes:
Arxiu Ajuntament de Centelles
Fotografies:
Arxiu Ajuntament de Centelles, Miquel GarcŽs, Iolanda Mart’n i
Josep ParŽ Mart’.
Dip˜sit legal:
B-17425-2012
index-1
16/5/12
18:03
Página 2
êNDEX
2-3
Presentaci—
Presentaci—n
Presentation
6-7
Hist˜ria del municipi
Historia del municipio
History of the Municipality
Historia del mercado
History of the Market
4-5
8-9
Centelles Žs mˆgia
Hist˜ria de la indœstria
Centelles es magia
Historia de la industria
Centelles is magic
History of the Industry
10 - 11
Hist˜ria del mercat
12
Patrimoni natural
Patrimonio natural
Natural Heritage
14 - 15
Ruta de la baronia
Ruta de la baron’a
Route of the Barony
13
16 - 17
18 - 19
i el comer
Patrimoni cultural
Ruta vila comtal
Ruta modernista
i dÕestiueig
y el comercio
Patrimonio cultural
Ruta villa condal
and the Trade
Cultural Heritage
Route of the County Village
Ruta modernista
Modernist route
y de veraneo
and Summer resort
20 - 21
Ruta del cam’ de la
Ruta del camino
Route to the Cost
22 - 23
Ruta dels molins
Ruta de los molinos
Route of the Mills
Ruta tierra de brujas
Route Land od Witches
La Via ferrada
La Via ferrata
Via ferrata
Instalálacions culturals
Instalaciones culturales
Cultural grounds
costa i el Cerdˆ
de la costa y el Cerdˆ
24 - 25
Ruta del cam’ fluvial
Ruta del camino fluvial
28 - 29
Ruta dels rellotges de sol
Ruta de los relojes de sol
32 - 33
Productes de Centelles
26 - 27
30 - 31
34
36
Ruta terra de bruixes
Instalálacions esportives
Productos de Centelles
Instalaciones deportivas
1
and to Cerdˆ
Route of the river road
Route of the Sundials
Products of Centelles
Sports grounds
presentació-1
16/5/12
18:17
Página 1
(1) Vista aria del poble de Centelles des del Tur— del Puigsagordi
PRESENTACIîN
Esta publicaci—n que tenŽis en las manos quiere ser una radiograf’a de Centelles, del presente y del pasado hist—rico a travŽs de las actividades lœdicas, comerciales, festivas y del patrimonio arquitect—nico y cultural.
Este tipo de publicaciones siempre son un referente que nos da a conocer nuestra poblaci—n y en consecuencia
tanto sirven para los vecinos y vecinas de Centelles c—mo para otras personas que tengan interŽs por el municipio.
Un lugar lo aprecias m‡s cuando conoces a alguien y es por eso que os ofrezco este peque–o presente gr‡fico que
rememora los conocimientos y recuerdos acumulados a lo largo de los a–os.
Nuestro municipio tiene m‡s de 1100 a–os de historia y forma parte de la zona que se denomin— la Catalu–a vieja,
que hoy est‡ incluida en la Catalu–a central. Ha sido tierra de paso -como principal testigo nos queda la v’a romana- a travŽs del r’o Congost hacia la llanura de Vic y hasta llegar a la frontera con Francia.
Es por todo esto que a lo largo de los a–os se ha ido asentando un nœcleo de poblaci—n que al final ha conformado lo que entendemos hoy por Centelles; la villa actualmente es una comunidad de m‡s de 7300 habitantes que
vive entre el VallŽs Oriental y el ‡rea metropolitana por un lado y Osona y El Ripolls por el otro y que tiene una
fuerte actividad industrial, comercial, cultural y lœdica que queda plasmada en esta gu’a.
Por este motivo queremos dar a conocer nuestra realidad para que puedan participar todas aquellas personas que
tienen interŽs por la cultura, la historia, la industria y el comercio de una comunidad como la nuestra con larga tradici—n pero instalada plenamente en el siglo XXI.
Miquel Arisa Coma
Alcalde
(1) Vista aŽrea del pueblo de Centelles, desde la cima del Puigsagordi.
2
presentació-1
16/5/12
18:17
Página 2
PRESENTACIî
Aquesta publicaci— que teniu a les mans vol ser una radiografia de Centelles, del present i del passat hist˜ric a travŽs de les activitats lœdiques, comercials, festives i del patrimoni arquitect˜nic i cultural.
Aquest tipus de publicacions sempre s—n un referent que ens d—na a conixer la nostra poblaci— i en conseqŸncia tant serveixen per als centellencs i centellenques com per a dÕaltres persones que tinguin inters pel municipi.
Qualsevol indret te lÕestimes si en un moment donat hi coneixes algœ i Žs per aix˜ que us ofereixo aquest
petit present grˆfic que rememora aquelles coneixences i records acumulats al llarg dels anys.
El nostre municipi tŽ mŽs de 1100 anys dÕhist˜ria i forma part del que es va anomenar la Catalunya vella,
que avui estˆ inclosa en la Catalunya central. Ha estat terra de pas -com a principal testimoni ens queda
la via romana- a travŽs del Congost cap a la plana de Vic i fins arribar a la frontera amb Frana.
ƒs per tot aix˜ que al llarg dels temps sÕhi ha anat assentant un nucli de poblaci— que al final sÕha conformat pel que entenem avui per Centelles; actualment Žs una comunitat de mŽs de 7300 habitants que viu
a cavall entre el Valls Oriental i lՈrea metropolitana per un cant— i Osona i el Ripolls per lÕaltre i que tŽ
una forta activitat industrial, comercial, cultural i lœdica que queda plasmada en aquesta guia.
ƒs per aquest motiu que volem donar a conixer la nostra realitat perqu en puguin participar totes aquelles persones que tenen inters per la cultura, la hist˜ria, la indœstria i el comer dÕuna comunitat com la
nostra amb llarga tradici— per˜ instalálada plenament al segle XXI.
Miquel Arisa Coma
Alcalde
PRESENTATION
This publication that you have in your hands wants to be a radiography of Centelles, from the present and from
the historical past through the activities playful, commercial, holiday to the architectural and cultural heritage.
This kind of publications always are a referent that announces us our village and as a consequence they serve also
for our citizens and for other people that has interest for our municipality.
You could love some place if you know somebody for that reason I offer you this small graphic present that recalls
the knowledge and the reminiscences accumulated along the years.
Our municipality has more than 1100 years of history and forms part of what it is called the old Catalonia, but today
it is included in the central Catalonia. It has been a land of passing through -as a main witness remains the Roman
road- through the Gorge (Congost) to the flat of Vic (Plana de Vic) and finally reaching the border with France.
It is for all these reasons that along the times a core of population has formed the current village of Centelles,
nowadays Centelles is a community of more than 7300 inhabitants that lives between the Valls Oriental and the
metropolitan area of Barcelona, for one side, and Osona and the Ripolls for the other side.
Centelles has a strong industrial, commercial, cultural and playful activity that it remains reflected in this guide.
It is for this reason that we want to announce our reality, we would like that everybody can take part of our
community and if you want can get to know our culture, our history, the industry and the trade of a community
like ours with a long tradition but fully installed into the 21st century.
Miquel Arisa Coma
Mayor
(1) Aerial photo of the village of Centelles, from the area of Puigsagordi.
3
guia petita-2NOVA
16/5/12
20:59
Página 1
CENTELLES ƒS MËGIA
DESEMBRE
Fira de la tòfona
Festa del PI
OCTUBRE
GENER-FEBRER
Caminada popular
Festa de Sant Antoni Abat
Mercat anticrisi
Cau de bruixes
Carnestoltes
AGOST – SETEMBRE
ABRIL
Festa Major
Fira del col·leccionisme i
Premi Centelles de Pintura
mercat de l’art
Sant Jordi i festes de
primavera
JULIOL
MAIG
Botiga al carrer
Aplec del turó de Puigsagordi
Festa del batre
Festa de la cooperació i del comerç just
Caminada nocturna
Trobada de cotxes clàssics
JUNY
Portes obertes a l’esport
Fira de la ratafia i productes de la terra
Sant Joan i Flama del Canigó
Pedalada popular
DICIEMBRE: Feria de la trufa/ Fiesta del Pino
ENERO-FEBRERO: Fiesta de San Antonio Abad / ÒCau de
bruixesÓ (fiesta de brujas) / Carnaval.
ABRIL: Feria del coleccionismo y mercado del arte /
Sant Jordi y fiestas de primavera.
MAYO: Aplec del Tur— de Puigsagordi (Romeria del
cerro del Puigsagordi) / Fiesta de la cooperaci—n y el
comercio justo / Encuentro de coches cl‡sicos.
JUNIO: Puertas abiertas al deporte/ Feria de la rataf’a y
productos de la tierra/ Sant Joan y Flama del Canig—
(recepci—n de la llama con la que se encienden las
hogueras de Sant Joan) / Pedalada popular.
JULIO: Comercios en la calle / Fiesta de la Trilla /
Caminada nocturna.
AGOSTO-SEPTIEMBRE: Fiesta Mayor / Premio
Centelles de pintura.
OCTUBRE: Caminada popular / Mercado anticrisis.
4
DECEMBER: Fair of the Truffle / Feast day of he Pine.
JANUARY-FEBRUARY: Feast of Saint Antonio Abad /
ÒCau de bruixesÓ (Party of Witches) / Carnival.
APRIL: Fair of Collecting and Art Trade / Saint George
and Spring party.
MAY: Aplec del Tur— de Puigsagordi (A kind of pilgrimage to the hill of Puigsagordi) / Meeting of classic cars.
JUNE: Fair of ÒRatafiaÓ (fruit liquour) and LandÕs products / Saint Joan and Flame of Canig— (with this flame
which comes from Mount Canig— people light on the
fires of Saint Joan) / Popular cycling.
JULY: Trade on the street / Party of the Tresh / Night
walking.
AUGUST-SEPTEMBER: Annual Festival / Centelles
Painting Prize.
OCTOBER: Popular walking / Market against crisis.
guia petita-2NOVA
16/5/12
(1) Roses per Sant Jordi
20:59
Página 2
(2) Cau de bruixes
(3) Festa Major amb els gegants del poble
Centelles ofereix al visitant un comer actiu i modern
amb productes locals i de la terra, un ric patrimoni natural i cultural, tradicions i festes per viure i conviure.
Partint d'aquesta premissa, la marca ÒCentelles Žs
mˆgiaÓ serveix per donar a conixer que cada diumenge
hi ha mercat, que la vila tŽ una diversitat de comeros
molt interessant i que s'hi fan diferents fires al llarg de
l'any que es complementen amb el mercat, els comeros
i els productes de qualitat.
Per fomentar les visites, tambŽ Žs interessant potenciar
les activitats culturals que es desenvolupen a la vila i
donar a conixer les rutes pel patrimoni i l'entorn. En
definitiva, amb aquesta marca es donen a conixer els
diferents potencials tur’stics i comercials de Centelles
per consolidar l'arribada de nous visitants al municipi,
que se sentin atrets per la mˆgia que tŽ la nostra vila.
CENTELLES IS MAGIC
CENTELLES ES MAGIA
La vila de Centelles ofrece al visitante un comercio activo y moderno con productos locales y de la tierra, un
rico patrimonio natural y cultural, tradiciones y fiestas
para vivir y convivir. Partiendo de esta premisa se ha
creado la marca "Centelles Žs mˆgia", que sirve para
dar a conocer que en Centelles cada domingo hay mercado, que Centelles tiene una diversidad de comercios
muy interesante y que se hacen diferentes ferias a lo
largo del a–o que se complementan del mercado, los
comercios y los productos de calidad que ofrecen. Para
fomentar las visitas, tambiŽn es interesante potenciar
las actividades culturales que se desarrollan en el pueblo y dar a conocer las rutas por el patrimonio y el
entorno. En definitiva, con esta marca se dan a conocer
los diferentes potenciales tur’sticos y comerciales de
Centelles para consolidar la llegada de nuevos clientes
en el municipio, que se sientan atra’dos por la magia
que tiene nuestra villa a lo largo del a–o.
----------------------------------------------------------------------(1) Rosas para vender el d’a de Sant Jordi
(2) ÒCau de bruixesÓ (Fiesta de brujas)
(3) Los quatro gigantes del pueblo
(4) La Fiesta del Pino (Siempre el dia 30 de diciembre)
(4) El 30 de desembre es celebra la Festa
del Pi
The village of Centelles offers to the visitors a modern
and active trade with local products, a rich natural and
cultural heritage, traditions and festivals to live and to
live together. Based on this premise it has been created
the brand "Centelles is magic," which serves to raise
awareness that there is a market every Sunday in
Centelles, that Centelles has a variety of interesting
shops, that we make different fairs throughout the year
that complement the market, shops and the quality of
the products that they offer. To encourage to have got
visits is also interesting to enhance the cultural activities
taking place in the town and publicize routes for heritage and environment. In short, with this mark we disclosed our various tourist and commercial potential in order
to consolidate Centelles. And to achieve the arrival of
new customers in the municipality, which are attracted
by the magic that our town has throughout the year.
5
-------------------------------------------------------------------------(1) Roses for selling the Feast of Sant Jordi
(2) ÒCau de bruixesÓ (party of Witches)
(3) The four giants of the village
(4) Feast of the Pine (Always, the 30th of december)
guia petita-2NOVA
16/5/12
20:59
Página 3
HISTñRIA DEL MUNICIPI
(1) Portal de la vila a final del segle XIX
Pels voltants del municipi es troben restes de lÕantiguitat com
s—n la tomba de lÕOllich, dolmen funerari, o bŽ trams de la via
romana que anava de Barcelona a Vic i tambŽ sÕha trobat elements ibrics. Per˜, la primera referncia hist˜rica del top˜nim
Centelles apareix lÕany 898.
Aquest nom Žs adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve
(Sant Mart’) que el segle XIV es converteixen en barons. El
poble va nŽixer al voltant de la sagrera de lÕesglŽsia de Santa
Coloma de Pujolric, que va passar a anomenar-se Santa Coloma
de Vinyoles. El segle XV els barons traslladen la seva residncia
del castell a la sagrera i un segle desprŽs la baronia esdevŽ
comtat del Castell de Centelles. El comtat tenia 85 km2 i inclo•a
els termes actuals de Balenyˆ, Sant Mart’ de Centelles i Sant
Quirze de Safaja. El segle XVI, el bar— Llu’s I va convertir el nucli
en una vila emmurallada que pren el nom de Santa Coloma de
Centelles. El recinte comptava amb tres portals: el de Sant
Antoni, el dÕAmunt o de Sant Mart’ i el Nou, l՜nic que sÕha conservat. Entre 1688 i 1690 es va produir la revolta dels
Barretines que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi
havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes,
el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El
moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar
a assetjar Barcelona. En la Guerra de Successi— (1705-1714)
Centelles va donar suport a Felip dÕAnjou i va ser assaltada per
les tropes austriacistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva
adhesi—, Felip V li va concedir el t’tol de fidel’sima Villa de
HISTORIA DEL MUNICIPIO
Por los alrededores del municipio se encuentran restos de la antigŸedad como son la tumba del Ollich, dolmen funerario, o bien tramos de la v’a romana que iba de Barcelona a Vic y tambiŽn se ha
encontrado elementos ibŽricos. La primera referencia hist—rica del
top—nimo Centelles aparece en el a–o 898.
Este nombre es adoptado por los se–ores del castillo de San Esteban
(San Mart’n) que el siglo XIV se convierten en varones. El pueblo
naci— alrededor de la Sagrera de la iglesia de Santa Coloma de
Pujolric, que pas— a llamarse Santa Coloma de Vinyoles.
En el siglo XV los barones trasladan su residencia del castillo a la
Sagrera y un siglo despuŽs la baron’a convierte condado del Castillo
de Centelles. El condado ten’a 85 km2 e inclu’a los tŽrminos actuales
de Balenyˆ, Sant Mart’ de Centelles y Sant Quirze de Safaja. El siglo
XVI, el bar—n Llu’s I convirti— el nœcleo en una villa amurallada que
toma el nombre de Santa Coloma de Centelles. El recinto contaba
con tres portales: el de San Antonio, el de Arriba o de San Mart’n y
el Nuevo, el œnico que se ha conservado.
Entre 1688 y 1690 se produjo la revuelta de los ÒBarretinesÓ que se
inici— en Centelles por el malestar que hab’a entre los campesinos
por una devastadora plaga de langostas, el prolongado alojamiento
de tropas y el pago de censos. El movimiento se extendi— por el territorio y los campesinos llegaron a sitiar Barcelona.
En la Guerra de Sucesi—n (1705-1714) Centelles apoy— a Felipe de
Anjou y fue asaltada por las tropas de los Austrias el 28 de febrero
de 1714. Por su adhesi—n, Felipe V le concedi— el t’tulo de fidel’sima
Villa de Centellas, otorg‡ndole diversos privilegios. Un siglo despuŽs,
las tropas francesas que ocuparon la villa durante la Guerra de la
Independencia (1808-1812) devastaron parte del nœcleo urbano.
Ya en el s. XX, pese a seguir siendo una villa agr’cola, tiene un gran
desarrollo comercial e industrial, sobre todo en los sectores de ali-
6
mentaci—n y textil, y tambiŽn de veraneo por el impulso que supone
el paso del ferrocarril por el pueblo. Los a–os de tensi—n vivida por
la duplicidad de suministros de energ’a elŽctrica se resuelven con la
municipalizaci—n del servicio y la fundaci—n de la Electra Municipal
en 1926. Tras la Guerra Civil, Centelles no conoci— una Žpoca de
prosperidad hasta la dŽcada de los 60. El aumento de la poblaci—n,
por la natalidad y la inmigraci—n; la expansi—n y la diversificaci—n de
la industria (textil, hilatura, embutidos, construcci—n, curtidos, avicultura ...); la expansi—n urban’stica y el resurgimiento de la vida cultural son algunos rasgos de este crecimiento.
En las œltimas dŽcadas, Centelles ha vivido importantes cambios que
se han traducido en una gran transformaci—n urban’stica y un crecimiento demogr‡fico que ha llevado la villa a superar los 7.000 habitantes en el a–o 2007. òltimamente, la inauguraci—n de diversos
equipamientos y la vitalidad econ—mica, industrial y cultural hacen
de Centelles una villa preparada para afrontar los retos del siglo XXI.
Por otro lado hay que destacar dos centellences de prestigio:
Ildefons Cerdˆ Sunyer (Centelles 1815 Ð Caldas de Besaya,
Cantabria, 1876) hijo ilustre de la villa y Pere Barnils Giol (Centelles,
1882 - Barcelona, 1933) fue un importante fil—logo y fonetista. Cerdˆ
era ingeniero, urbanista, jurista, economista y pol’tico, autor de la
Teor’a general de la urbanizaci—n, obra pionera de la especialidad,
considerado uno de los fundadores del urbanismo moderno. Su proyecto m‡s importante fue la reforma urban’stica de la Barcelona del
siglo XIX, conocida como el Pla Cerdˆ, y cre— el actual barrio del
Ensanche. Barnils, a partir del 1917 organiz— el Laboratorio de
FonŽtica del Institut dÕEstudis Catalans, y el 1918 fue nombrado
director de la Escuela Municipal de Sordomudos (1918-1930) donde
aplic— los nuevos mŽtodos de experimentaci—n fonŽtica.
------------------------------------------------------------------------------------------(1) Portal de la villa a final del siglo XIX.
(2) Cruz de tŽrmino del Paseo. Principios del siglo XX.
guia petita-2NOVA
16/5/12
20:59
Página 4
Centellas, atorgant-li diversos privilegis. Un segle desprŽs, les tropes
franceses que van ocupar la vila durant la Guerra de la Independncia
(1808-1812) van devastar part del nucli urbˆ. Ja en el s. XX, tot i continuar essent una vila agr’cola, tŽ un gran desenvolupament comerciall i
industrial, sobretot en els sectors dÕalimentaci— i txtil, i tambŽ dÕestiueig per lÕimpuls que suposa el pas del ferrocarril pel poble. Els anys de
tensi— viscuda per la duplicitat de subministraments dÕenergia elctrica
es resolen amb la municipalitzaci— del servei i la fundaci— de lÕElectra
Municipal el 1926. DesprŽs de la Guerra Civil, Centelles no va conixer
una poca de prosperitat fins a la dcada dels 60. LÕaugment de la
poblaci—, per la natalitat i la immigraci—; lÕexpansi— i la diversificaci— de
la indœstria (txtil, filatura, embotits, construcci—, pells adobades, avicultura...); lÕexpansi— urban’stica i la revifalla de la vida cultural s—n
alguns trets dÕaquest creixement.
A les darreres dcades, Centelles ha viscut importants canvis que sÕhan
tradu•t en una gran transformaci— urban’stica i un creixement demogrˆfic que ha portat la vila a superar els 7.000 habitants a lÕany 2007.
Darrerament, la inauguraci— de diversos equipaments i la vitalitat eco- (2) Creu de terme del Passeig.
n˜mica, industrial i cultural fan de Centelles una vila preparada per
Principis del segle XX
afrontar els reptes del segle XXI.
DÕaltra banda, cal destacar dos centellencs de prestigi: Ildefons Cerdˆ i Sunyer (Centelles 1815 Ð Caldas de Besaya,
Cantˆbria, 1876) fill ilálustre de la vila i Pere Barnils i Giol (Centelles, 1882 - Barcelona, 1933) fou un important
fil˜leg i fonetista. Cerdˆ era enginyer, urbanista, jurista, economista i pol’tic, autor de la Teor’a general de la urbanizaci—n, obra pionera de lÕespecialitat, considerat un dels fundadors de lÕurbanisme modern. El seu projecte mŽs
important va ser la reforma urban’stica de la Barcelona del segle XIX, coneguda com el Pla Cerdˆ, i que va crear
lÕactual barri de lÕEixample. Barnils, a partir del 1917 organitzˆ el Laboratori de Fontica de lÕInstitut dÕEstudis
Catalans, i el 1918 fou nomenat director de lÕEscola Municipal de Sordmuts (1918-1930) on aplicˆ els nous mtodes dÕexperimentaci— fontica.
HISTORY OF THE MUNICIPALITY
On the outskirts of town there are some remains of antiquity such
as the tomb of Ollich, dolmen burial, there are also sections of the
Roman road running from Barcelona to Vic and Iberian elements.
The first historical reference of the name Centelles appears in the
year 898 AD.
Centelles is the name adopted by the lords of the castle of St.
Stephen (St. Mart’) who in the fourteenth century become
barons. The village grew up around the Sagrera (sacred area) of
the church of Santa Coloma de Pujolric, which was renamed as
Santa Coloma de Vinyoles.
In the fifteenth century the masters of the castle transfer their
residence to the Sagrera and a century later the barony becomes
the County of the Castle of Centelles. The county had 85 km2 and
included the current terms of Balenyˆ, Sant Mart’ of Centelles and
Sant Quirze of Safaja. In the sixteenth century, the Baron Llu’s I
converted the center of the village into a walled town named
after Santa Coloma of Centelles. The site had three portals: San
Antonio, Above or Sant Mart’ and the New, the only one preserved.
Between 1688 and 1690 take place the revolt of the "Barretines"
(Catalan cap) which began in Centelles due to the civil unrest
among the peasants tired of the prolonged housing of troops and
the payment of the census in a time that they suffered a devastating plague of locusts. The movement spread through the territory and the peasants came to besiege Barcelona.
During the War of Succession (1705-1714) Centelles supported
Philip of Anjou and the village was attacked by troops of the
Austrians on 28 February 1714. For this reason Philip V conceded
the title of most faithful town to Centelles, granting various privileges.
A century later, French troops occupied the village during the War
of Independence (1808-1812) and devastated parts of the town.
In the twentieth century was still an agricultural village, but it had
7
a great commercial and industrial development, especially in food
and textile sectors, and due to the impulse of having train station
the village became a summer resort.
In 1926 was founded the Electra Municipal for giving the electric
supply to the village. The creation of this municipal corporation
stopped the years of problems and protest produced by the disagree with the company which provided the power supplies.
After the Civil War, Centelles not know a time of prosperity until
the 60's. The increase in population, birth and immigration, the
expansion and diversification of industry (textile, spinning, sausages, construction, leather, poultry ...), the urban expansion and
the revival of cultural life are some features of this growth.
In recent decades, Centelles has lived important changes that
have resulted in a major urban transformation and the population
growth to exceed 7.000 inhabitants in 2007. Lately, the inauguration of various equipments and the economy, the industry and
the cultural vitality makes of Centelles a village ready to face the
challenges of the XXI century.
On the other hand it is necessary to highlight two sons of
Centelles with prestige: Ildefons Cerdˆ Sunyer (Centelles 1815 Ð
Caldas of Besaya, Cantabria, 1876) named favourite son of the
village and Pere Barnils Giol (Centelles, 1882 - Barcelona,1933)
was an important philologist and phonetician. Cerdˆ was an engineer, town planner, jurist, economist and political, author of the
Teor’a general de la urbanizaci—n (General Theory of
Urbanization), pioneering work of the speciality, considered one
of the founders of the modern town planning. His most important
project was the reform of Barcelona in the 19th century, known
as the Plan Cerdˆ, know also as Eixample (Widening). Barnils, in
1917 organised the Laboratory of Phonetics of the Institute of
Catalan Studies, and in 1918 was appointed director of the
Municipal School of Deaf-mutes (1918-1930) where applied his
new methods of phonetics experimentation.
-----------------------------------------------------------------------------------------(1) Gate of the village at the end of the 19th century
(2) Boundary Cross at the Passeig. Beginning of the 20th c.
guia petita-2NOVA
16/5/12
20:59
Página 5
HISTñRIA DE LA INDòSTRIA
La hist˜ria industrial de Centelles estˆ clarament
lligada al txtil sense oblidar lÕorigen rural. A mŽs,
la hist˜ria econ˜mica del poble estˆ marcada per
les crisis que hi ha hagut per˜, Žs interessant la
recuperaci— econ˜mica que sempre ens ha donat
un avantatge amb els pobles del voltant per la
rˆpida recuperaci— i els resultats obtinguts. Per
entendre lÕevoluci— industrial Žs interessant llegir
el llibre dÕAntoni Pladevall: Centelles. Aproximaci—
(2) Dibuix de la fabrica txtil Estabanell y Pahisa
(principis del segle XX)
(1) Vista parcial del pol’gon de la Gavarra, un
dels tres pol’gons del municipi junt amb
Puigxoriguer i el Congost
a la seva hist˜ria ja que explica ancdotes vinculades
a la industrialitzaci—. LÕany 1515 Centelles tenia 34
fam’lies, a lÕany 1533 nÕhi havia registrades 68.
DÕaquestes 68, una trentena, com a m’nim, es dedicaven a lÕofici txtil. Els altres tenien oficis (ferrers, sastres, hostalers, barber, metge, etc.) eren necessaris
per al servei de les prop de les 400 persones que
mica que hicieron que Centelles fuera m‡s importante
que Manlleu o Torell—. Durante la primera mitad del s. XIX
Centelles sufri— un repliegue fruto de las nuevas fuentes
de energ’a mec‡nica, la falta de r’os y de vapor y la introducci—n de productos como el algod—n. A partir de 1845
se pusieron las bases de la recuperaci—n, pero no fue una
realidad hasta despuŽs de la llegada del tren (en 1875) y
con la creaci—n de las primeras grandes empresas,
Estabanell en 1883 y la curtidor’a de Vicen Batlle en
1890. El ferrocarril abre la villa a la industrializaci—n y el
veraneo. En este contexto de finales de siglo y principios
del s. XX se debe tener en cuenta la falta de energ’a elŽctrica suficiente y que es el origen de la empresa elŽctrica
municipal actual. Los a–os 80 y 90 est‡n marcados por
una fuerte crisis econ—mica y el cierre de empresas. A partir del a–o 1995 la situaci—n se recupera con nuevas
industrias que diversifican el tejido industrial y la creaci—n
de nuevos servicios. Es importante destacar las industrias
del metal, de la alimentaci—n y de las chimeneas.
--------------------------------------------------------------------------(1) Vista parcial del pol’gono de la Gavarra, uno de los tres
pol’gonos del municipio junto con Puigxoriguer y Congost.
(2) Dibujo de la f‡brica tŽxtil Estabanell y Pahisa (principios del siglo XX).
(3) Productos realizados en empresas de Centelles.
HISTORIA DE LA INDUSTRIA
La historia industrial de Centelles est‡ claramente ligada
al textil sin olvidar el origen rural. Adem‡s, la historia econ—mica del pueblo est‡ marcada por las crisis que ha habido sin embargo, es interesante la recuperaci—n econ—mica que siempre nos ha dado una ventaja con los pueblos
de alrededor por la r‡pida recuperaci—n y los resultados
obtenidos. Para entender la evoluci—n industrial es interesante leer el libro de Antoni Pladevall: Centelles.
Aproximaci— a la seva historia ya que cuenta anŽcdotas
vinculadas a la industrializaci—n. En el a–o 1515 Centelles
ten’a 34 familias, en el a–o 1533 hab’a registradas 68. De
estas 68, una treintena, como m’nimo, se dedicaban al
oficio textil. Los otros ten’an oficios (herreros, sastres,
hosteleros, barbero, mŽdico, etc.) Eran necesarios para el
servicio de las cerca de las 400 personas que deb’an vivir
en la villa y de las 118 mas’as que ten’a la baron’a. A pesar
de la falta de censos, el a–o 1600 la villa ten’a 130 familias. Esta evoluci—n demogr‡fica del s. XVI muestra la vitalidad del municipio. El oficio predominante era el de curtidor y tejedor de lana y lino.
A finales del s. XVII est‡ la revuelta de los ÒBarretinesÓ y el
s. XVIII la Guerra de Sucesi—n, aunque en este s. XVIII se
vivieron unos momentos de euforia demogr‡fica y econ—-
8
guia petita-2NOVA
16/5/12
20:59
Página 6
(3) Productes realitzats a empreses de Centelles
devien viure a la vila i de les 118 masies que tenia la baronia. Tot i la manca de censos, a lÕany 1600 la vila
tenia 130 fam’lies. Aquesta evoluci— demogrˆfica del s. XVI mostra la vitalitat del municipi. LÕofici predominant era el de paraire i teixidor de llana i lli.
A finals del s. XVII hi ha la revolta dels barretines i el s. XVIII la Guerra de Successi—, tot i que en aquest s.
XVIII es van viure uns moments dÕeuf˜ria demogrˆfica i econ˜mica que van fer que Centelles fos mŽs
important que Manlleu o Torell—. Durant la primera meitat del s. XIX Centelles va sofrir un replegament
fruit de les noves fonts dÕenergia mecˆnica, la manca de rius i de vapor i la introducci— de productes com
el cot—. A partir del 1845 es van posar les bases de la recuperaci—, per˜ no fou una realitat fins desprŽs
de lÕarribada del tren (el 1875) i amb la creaci— de les primeres grans empreses, lÕEstabanell el 1883 i la
pelleria de Vicen Batlle el 1890. El ferrocarril obre la vila a la industrialitzaci— i a lÕestiueig. En aquest context de finals de segle i principis del s. XX sÕha de tenir en compte la manca dÕenergia elctrica suficient i
que Žs lÕorigen de lÕempresa elctrica municipal actual. Els anys 80 i 90 estan marcats per una forta crisi
econ˜mica i el tancament dÕempreses. A partir de lÕany 1995 la situaci— es recupera amb noves indœstries
que diversifiquen el teixit industrial i la creaci— de nous serveis. ƒs important destacar les indœstries del
metall, de lÕalimentaci— i de les llars de foc.
HISTORY OF THE INDUSTRY
The industrial history of Centelles is clearly tied to textiles
without forgetting the rural activity. Moreover, the economic history of the village is marked by the crisis that
has been taking place along the years. However, is interesting to remark that the economic recovery has always
given us an advantage in the relation with the surrounding villages due to the rapid recovery and results. To
understand the industrial evolution is interesting to read
the book by Antoni Pladevall: Centelles.Aproximaci— a la
seva hist˜ria (Centelles. Approach to its history).
The year 1515 there were 34 families in Centelles, in 1533
there were 68. In these 68, at least thirty, were engaged
in textile trade. The others had trades (blacksmiths, tailors, hotel keepers, barbers, doctors, etc..) who were
necessary to serve the approximately 400 people who
were living in the village and for the 118 farms that had
the barony. Despite the lack of census, by 1600 the village had 130 families. This demographic evolution of XVI
century shows the vitality of the town. The predominant
occupation was working with wool and linen weaver.
At the end of XVII century occurred the revolt of the
barretinas and in the XVIII century the War of Succession.
Even though in the XVIII century the village lived a time of
demographic and economic euphoria that made it more
9
important the village than Manlleu or Torell—.
During the first half of the XIX century Centelles suffered
a recession because of the new sources of mechanical
energy, the lack of rivers and steam and the introduction
of products such as cotton. In 1845 began the recovery,
but it was not a reality until the arrival of the train (in
1875) and the creation of the first big business: Estabanell
y Pahisa (textiles) in 1883 and Vincente Batlle (tanned and
leather) in 1890. The railroad opened the village to industrialization and as a summer resort. At the end of the XIX
century and the beginning of the XX century the lack of
sufficient electric power was the origin of the Electra
Municipal (1926), a local company for distributing and
selling electricity.
The years 1980 and 1990 are marked by a severe economic crisis and company closures. Beginning 1995 the
situation was recovered with the implantation of new
industries that diversify the industry and the establishment of new services. It is important to emphasize some
industries of metal, food and chimneys.
--------------------------------------------------------------------------(1) Partial view of the polygon of the Gavarra, one of the
three polygons of the municipality together with
Puigxoriguer and Congost.
(2) Drawing of the company Estabanell y Pahisa
(Beginning of the 20t century).
(3) Products made in companies of Centelles.
guia petita-2NOVA
16/5/12
20:59
Página 7
HISTñRIA DEL MERCAT I EL COMER‚
(1) Mercat dominical a la Plaa Major
Centelles, al llarg de la hist˜ria, ha estat vinculada al comer, al mercat i a les fires. La vila ha tingut mercat i fires documentades des dels s. XV i XVI. El mercat, durant els tres darrers segles, es fa el diumenge,
si bŽ antigament sÕhavia fet entre setmana. Les fires inicialment eren el 25-26 de novembre (Sta.
Caterina) i el 2 de febrer (la Candelera) i eren de roba i bestiar. Al s. XIX per desestacionalitzar les fires
seÕn va crear una al mes de juny per facilitar la comercialitzaci— de productes dÕestiu.
A principis del s. XXI sÕha definit el calendari de fires per promoure els productes locals com la t˜fona, els
embotits o els dolos. Les fires s—n un complement al mercat setmanal i es fan durant lÕany: el mercat
mˆgic (gener-febrer), el mercat de productes de la terra (juny), el mercat anticrisi (octubre) o la fira de la
t˜fona (desembre). El mercat de la t˜fona es va iniciar a Centelles els anys 20 i per la qualitat de les t˜fo-
HISTORIA DEL MERCADO Y EL COMERCIO
Centelles, a lo largo de la historia, ha estado vinculada al
comercio, al mercado y a las ferias. La villa ha tenido mercado y ferias documentadas desde los s. XV y XVI. El mercado, durante los tres œltimos siglos, se hace el domingo,
si bien antiguamente se hab’a hecho entre semana. Las
ferias inicialmente eran el 25-26 de noviembre (Sta.
Catalina) y el 2 de febrero (la Candelaria) y eran de ropa
y ganado. En el s. XIX para desestacionalizar las ferias se
cre— una en el mes de junio para facilitar la comercializaci—n de productos de verano.
A principios del s. XXI se ha definido el calendario de
ferias para promover los productos locales como la trufa,
los embutidos o los dulces. Las ferias son un complemento en el mercado semanal y se hacen durante el a–o: el
mercado m‡gico (enero-febrero), el mercado de productos de la tierra (junio), el mercado anticrisis (octubre) o la
feria de la trufa (diciembre ). El mercado de la trufa se ini-
ci— en Centelles en los a–os 20, por la calidad de las trufas que se encontraban en el pueblo fue uno de los mercados m‡s importantes del s. XX. Las transacciones se
hac’an de forma medio secreta aprovechando el mercado del domingo. A lo largo de los œltimos siglos encontramos referencias de tiendas de alimentaci—n y de servicios
que demuestran la vinculaci—n al comercio. Actualmente
tenemos m‡s de 200 comercios y servicios. Se han creado nuevos establecimientos a pesar de que muchas tiendas tienen una historia familiar que perdura con el tiempo. Encontramos establecimientos con m‡s de 50 a–os
de historia y comercios con m‡s de 100 a–os como Casa
Esteve, Can Guixa, Carpinter’a Costa y LÕEstanc.
--------------------------------------------------------------------------(1) Mercado dominical en la Plaza Mayor.
(2) Mercado en la Plaza Mayor y una parada del mercado
de la t—fona que se hace una semana antes de Navidad.
Abajo, pancarta que anuncia que en Centelles cada
domingo se hace mercado.
10
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 8
(2) Mercat a la Plaa Major i una parada del mercat de la t˜fona que es fa una setmana abans de Nadal.
A sota, pancarta que anuncia que a Centelles diumenge Žs mercat
nes que es trobaven al poble va ser un dels mercats mŽs importants del s. XX. Les transaccions es feien
de forma mig secreta aprofitant el mercat del diumenge. Al llarg dels œltims segles trobem referncies de
botigues dÕalimentaci— i de serveis que demostren la vinculaci— al comer. Actualment tenim mŽs de 200
comeros i serveis. SÕhan creat nous establiments tot i que moltes botigues tenen una hist˜ria familiar
que perdura amb el temps. Trobem establiments amb mŽs de 50 anys dÕhist˜ria i comeros amb mŽs de
100 anys com Casa Esteve, Can Guixa, Fusteria Costa i LÕEstanc.
HISTORY OF MARKET AND TRADE
1920 due to the quality of the truffles that were found
ans sold in the village, it was one of the most important
markets of XX century. Transactions were made in a half
secret way taking advantage of the Sunday market. Over
the last century we found references to food shops and
services that demonstrate the linkage to trade. We
currently have over 200 shops and services. New establishments have been created, even though many stores
have a family history that endures over time. We find
properties with over 50 years of history and business with
more than 100 years old as Casa Esteve, Can Guixa,
Carpentry Costa and lÕEstanc.
Centelles, throughout history, has been linked to trade,
market and fairs. The market town has been documented
since the XV and XVI century fairs. The weekly market,
over the past three centuries, is on Sunday, but formerly
had done during the week. The fairs were originally on
25-26 November (St. Catherine) and 2 February
(Candlemas) and had got clothing and livestock. In XIX
century was created a fair in June to facilitate the marketing of summerÕs products.
At the beginning of XXI century was defined the schedule
of fairs to promote local products such as truffles, sausages and sweets. Fairs are a complement to the weekly
market and are made during the year: the magic market
(January-February), the market for local products (June),
the anti-crisis market (October) and the truffle fair
(December). The truffle market of Centelles started in
--------------------------------------------------------------------------(1) Sunday market in the Plaa Major.
(2) A view of the Sunday market in the Plaa Major, and
some products sold in the Market of Truffle that takes
place a week before Christmas. Below banner that says In
Centelles every Sunday there is a market.
11
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 9
PATRIMONI NATURAL
El municipi de Centelles estˆ situat al sud de
la comarca i tŽ una clara influncia mediterrˆnia. La inversi— trmica que afecta la
plana de Vic sÕescapa en aquest indret que
estˆ format per alzinars, rocams i cingleres i
espais agr’coles amb un alt valor ambiental.
El fort creixement de la poblaci— ha fet minvar la superf’cie agr’cola i la seva fauna i flora
i sÕha fet necessˆria la seva protecci—. Sauva
Negra Žs una fageda de singular bellesa, protegida dins del Pla dÕEspais dÕInters Natural.
ƒs un espai natural protegit (67,35 ha) molt
desconegut i que atresora boscos de faigs,
roures, blades, aurons, moixeres i avellaners.
En conjunt el patrimoni natural es pot descobrir a travŽs de les rutes que sÕexpliquen en
aquesta guia.
(1) Font de Sauva negra
(2) El Tur— de Puigsagordi vist des del poble i salt de la Tosquera un dia de molta pluja
PATRIMONIO NATURAL
NATURAL HERITAGE
El municipio de Centelles est‡ situado al sur de la comarca y tiene una clara influencia mediterr‡nea. La inversi—n
tŽrmica que afecta a la plana de Vic escapa en este lugar
que est‡ formado por encinares, zonas rocosas y acantilados y espacios agr’colas con un alto valor ambiental. El
fuerte crecimiento de la poblaci—n ha mermado la superficie agr’cola y su fauna y flora y se ha hecho necesaria su
protecci—n. Sauva Negra es un hayedo de singular belleza,
protegida dentro del Plan de Espacios de InterŽs Natural.
Es un espacio natural protegido (67,35 ha) muy desconocido y que atesora bosques de hayas, robles, arces blancos, arces, serbales y avellanos. En conjunto el patrimonio
natural se puede descubrir a travŽs de las rutas que se
explican en esta guia.
--------------------------------------------------------------------------(1) Fuente de Sauva negra.
(2) El Tur— (cerro) del Puigsagordi visto des del pueblo y la
cascada de la Tosquera un d’a de fuerte lluvia.
The village of Centelles is located in the south of the
region of Osona and it has a Mediterranean influence in
its climate. The thermal inversion affecting the region
of Vic goes away in that area with oaks, rocks and cliffs
and farmland with a high environmental value. Even
though strong population growth has reduced the agricultural area and its wildlife and its protection has become necessary.
Sauva negra (beechwood black) is a beechwood of singular beauty, protected by the Plan for Areas of Natural
Interest. It is a nature reserve (67.35 ha) very known
with forests of beech, oak, maple trees, rowan and
hazel. Overall the natural heritage can be discovered
through the routes outlined in this guide.
------------------------------------------------------------------------(1) Fountain of Sauva negra.
(2) The Tur— of Puigsagordi since the village and the
waterfall of Tosquera after a heavy rain.
12
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 10
PATRIMONI CULTURAL
Centelles compte amb un patrimoni cultural molt ampli, que el
municipi vetlla per tal que perduri i es conservi amb el pas del
temps. Tot el patrimoni de Centelles, amb les seves variants, es
pot consultar al mapa del patrimoni cultural del municipi, a la
web www.centelles.cat.
El patrimoni del municipi es classifica de la segŸent manera:
-Patrimoni immoble: edificis, conjunts arquitect˜nics, elements
arquitect˜nics, jaciments arqueol˜gics i obra civil.
-Patrimoni moble: elements urbans, objectes i coláleccions.
-Patrimoni documental: fons dÕimatges, fons documentals i
(1) Grup escultural dels Baliga-Balaga a
fons bibliogrˆfics.
la plaa Major
-Patrimoni immaterial: manifestacions festives, tcniques artesanals, tradici— oral, mœsica i dansa i costumari.
-Patrimoni natural: zones dÕinters natural i espcimens botˆnics singulars.
Bona part del patrimoni citat Žs pœblic i es pot visitar ( centre
dÕart Mar— Vell, arxiu...) o contemplar en la trama urbana del
municipi. Una altra part Žs privada com serien exemple coláleccions particulars.
Finalment Žs interessant destacar la vitalitat cultural del municipi, que es pot dir que forma part de la nostra identitat com a (2) Elements arquitect˜nics de diversos
poble.
edificis de la vila
PATRIMONIO CULTURAL
CULTURAL HERITAGE
Centelles cuenta con un patrimonio cultural muy amplio,
que el municipio vela para que perdure y se conserve con
el paso del tiempo. Todo el patrimonio de Centelles, con
sus variantes, se puede consultar en el mapa del patrimonio cultural del municipio, en la web www.centelles.cat.
El patrimonio del municipio se clasifica de la siguiente
manera:
-Inmueble: edificios, conjuntos arquitect—nicos, elementos arquitect—nicos, yacimientos arqueol—gicos y obra
civil.
-Mueble: elementos urbanos, objetos y colecciones.
-Documental: fondo de im‡genes, fondos documentales y
fondos bibliogr‡ficos.
-Inmaterial: manifestaciones festivas y de costumbres,
tŽcnicas artesanales, tradici—n oral, mœsica y danza.
-Natural: Zonas de interŽs natural y espec’menes bot‡nicos singulares.
Buena parte del patrimonio citado es pœblico y se puede
visitar (centro de arte Mar— vell, archivo...) o contemplar
en el casco urbano del municipio. Otra parte es privada
c—mo ser’an ejemplo colecciones particulares.
Finalmente es interesante destacar la vitalidad cultural
del municipio que forma parte de nuestra identidad como
pueblo.
-------------------------------(1) Grupo escultural del grupo Baliga-Balaga (mœsica
popular) en la Plaza Mayor.
(2) Elementos arquitect—nicos de diversos edificios de la
villa.
Centelles has got a cultural heritage very wide, the
municipality takes care of it in order that remains and
preserve with the passing of time. All the heritage of
Centelles, with its variants, can be consulted in the map
of the cultural heritage of the municipality: web
www.centelles.cat.
The Heritage of the municipality classifies in the following way:
-Immovable: buildings, architectural groups, architectural elements, archaeological fields and civil work.
-Movable: urban elements, objects and collections. Documentary heritage: bottom of images, documentary
bottoms and Bibliographic bottoms.
-Immaterial: festive demonstrations, handicraft techniques, oral tradition, music, dance and local customs and
manners.
-Natural: Zones of natural interest and singular botanic
specimens.
Part of the quoted heritage is public and can be visited (
centre of art Mar— vell, Municipal Archive ...) Or look at
in the urban area of the municipality. Another part is private as could be an example some particular collections.
Finally it is interesting to emphasize the cultural vitality
of the municipality, and we can say that it forms part of
our identity as a village.
---------------------------------------------(1) Sculptural group of the Baliga-Balaga (group of the
village that plays popular music) at the main square.
(2) Architectural elements of several buildings of the
village.
13
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 11
RUTA DE LA BARONIA
LÕany 898 es documenta per primera vegada el
castell de Sant Esteve (ÒCastro Sancti StephaniÓ)
entre els llocs adscrits a la jurisdicci— de lÕesglŽsia
de Santa Coloma de Vinyoles. El castell passˆ a
anomenar-se Òdels CentellesÓ quan aquest llinatge seÕl fa seu entre els segles XII-XIII. A partir del
XIV, el domini dels Centelles ja era una de les
principals baronies catalanes i, lÕany 1599, es va
convertir en comtat.
La baronia sÕestenia sobre un territori de 85 km2
1) Parroquia Sant Fruit—s de Balenyˆ 2) Creu de terme de
Balenyˆ 3) Santuari de lÕAjuda 4) El Jalech 5) Vila comtal
de Centelles 6) Rentadors de la Font Grossa 7) Mol’ de la
Llavina 8) Santa Magdalena de Vilarastau 9) El Cerdˆ 10)
La Serra de Santa Anna 11) El Pujol 12) Castell de Sant
Mart’ o dels Centelles 13) Sant Mart’ de Centelles 14) El
Pou 15) Veinat de lÕAbella
RUTA DE LA BARONIA
El a–o 898 se documenta por primera vez el castillo de San
Esteban ("castro Sancti Stephani") entre los puestos adscritos a la jurisdicci—n de la iglesia de Santa Coloma de
Vinyoles. El castillo pas— a llamarse "de los Centelles" cuando este linaje lo hace suyo entre los siglos XII-XIII. A partir del
XIV, el dominio de los Centelles ya era una de las principales
baron’as catalanas y, en el a–o 1599, se convirti— en condado.
La baron’a se extend’a sobre un territorio de 85 km2 situado
entre el r’o Congost en el este y los riscos de Collsuspina al
oeste, la cabecera del r’o Congost en el norte y los acantilados de Sant Miquel del Fai al sur.
Con la abolici—n del rŽgimen feudal (siglo XIX), la baron’a dio
paso a los municipios actuales de Balenyˆ, Centelles, Sant
Mart’ de Centelles y Sant Quirze Safaja.
La ruta de la Baron’a se puede hacer partiendo de la plaza
Mayor, o empezando en un extremo, por ejemplo, lÕAjuda,
o por el otro extremo partiendo de Sant Mart’, ya que de
hecho est‡ pensada para hacerse de forma circular.
14
La ruta es una iniciativa de los ayuntamientos de Centelles,
Hostalets de Balenyˆ y Sant Mart’ de Centelles para promover la Baron’a. Si hacemos la ruta entera saldremos de la
parroquia de (1) Sant Fruit—s de Balenyˆ, en el nœcleo urbano de Els Hostalets, pasaremos por la (2) cruz de tŽrmino de
Balenyˆ hasta llegar al (3) santuario de lÕAjuda. Desde aqu’,
iremos direcci—n Centelles pasando por (4) El Jalech y atravesaremos nuestra (5) villa condal hasta llegar al pol’gono
de la Gavarra para ir a los lavaderos de la (6) font Grossa.
Desde aqu’ nos podemos desviar a ver el (7) molino de la
Llavina o ir en direcci—n al (9) Cerdˆ i (8) Santa Magdalena
de Vilarestau. Seguiremos direcci—n al (11) Pujol pasando
por la mas’a del siglo XIII de la (10) Serra de Santa Ana hasta
llegar al (12) castillo de Sant Mart’ o los Centelles. Desde
aqu’ bajaremos hasta el edificio rom‡nico de (13) Sant Mart’
de Dalt seguiremos direcci—n a (14) la masia del Pou donde
destaca la torre defensiva. La ruta finaliza en el vecindario
de la (15) Abella en Sant Mart’. Aunque podemos volver a
Centelles pasando por Sant Pau.
-----------------------------------------------------------------------------(1) Castillo de Sant Mart’.
(2) Vista del casco antiguo desde el Portal a la plaza Mayor.
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 12
situat entre el riu Congost a lÕest i les cingleres de
Collsuspina a lÕoest, la capalera del riu Congost al
nord i els espadats de Sant Miquel del Fai al sud.
Amb lÕabolici— del rgim feudal (segle XIX), la baronia
va donar pas als municipis actuals de Balenyˆ,
Centelles, Sant Mart’ de Centelles i Sant Quirze Safaja.
La ruta de la Baronia es pot fer partint de la plaa
Major, o
comenant a un
extrem,
p e r
(1) Vista del castell de Sant Mart’
exemple,
lÕAjuda, o per lÕaltre extrem partint de Sant Mart’, ja que de
fet estˆ pensada per fer-se de forma circular.
La ruta Žs una iniciativa dels ajuntaments de Centelles,
Hostalets de Balenyˆ i Sant Mart’ de Centelles per promoure
la Baronia. Si fem la ruta sencera sortirem de la parr˜quia de
Sant Fruit—s de Balenyˆ, al nucli urbˆ dels Hostalets,passarem
per la creu de terme de Balenyˆ fins arribar al santuari de
lÕAjuda. Des dÕaqu’, anirem direcci— Centelles passant pel
Jalech i travessarem la nostra vila comtal fins arribar al pol’gon de la Gavarra per anar als rentadors de la font Grossa.
Des dÕaqu’ ens podem desviar a veure el mol’ de la Llavina o
anar en direcci— al Cerdˆ Santa Magdalena de Vilarestau.
Seguirem direcci— al Pujol passant per la masia del segle XIII
de la Serra de Santa Anna fins arribar al castell de Sant Mart’
o dels Centelles. Des dÕaqu’ baixarem fins a lÕedifici romˆnic
de Sant Mart’ de Dalt seguirem direcci— al Pou on destaca la
torre defensiva. La ruta finalitza al ve•nat de lÕAbella a Sant
Mart’. Tot i que podem tornar a Centelles passant per Sant
(2) Del Portal de la vila a la Plaa Major
Pau.
ROUTE OF THE BARONY
In the year 898 AD is documented for the first time the
castle of St. Stephen ("Castro Sancti Stephani") between
the possessions assigned to the jurisdiction of the church
of Santa Coloma de Vinyoles. The castle was renamed "of
the Centelles" when it does its lineage between the
twelfth and thirteenth centuries. From the XIV century,
the dominion of the Centelles was one of the main Catalan
baronies, in 1599, became a county.
The barony extended its dominion over an area of 85 km2
located between the river Congost in the east and in the
west the cliffs of Collsuspina, the headwaters of the river
Congost in the north and the cliffs of Sant Miquel del Fai
in the south.
With the abolition of feudalism (nineteenth century), the
barony gave way to current municipalities as: Balenyˆ,
Centelles, Sant Mart’ de Centelles, Sant Quirze de Safaja.
The route of the Barony can be done starting from the
Plaza Mayor of Centelles, or starting at one end, for example, lÕAjuda (Balenyˆ), or in the other starting end as San
Mart’ de Centelles, because is designed to be circular.
The route is an initiative of the municipalities of Centelles
15
Hostalets de Balenyˆ and Sant Mart’ de Centelles in order
to promote the Barony. If we will do the entire route we
can begin in the parish of (1) Sant Fruit—s Balenyˆ in the
village of Els Hostalets, pass through the (2) cross of the
municipal district of Balenyˆ to reach (3) the sanctuary of
lÕAjuda. From here, we will address to Centelles going to
(4) the Jalech, go through (5) the village until the industrial
polygon of the Gavarra to go to the source washes of the
(6) Font Grosa. From here one can go forward to see (7)
the mill of the Llavina or take the direction of (8) Santa
Magdalena de Vilarestau near to (9) the house of Cerdˆ.
We must follow to the house of (11) the Pujol, we will pass
through the thirteenth century farmhouse of (10) the
Santa Ana. Following the road by the Pujol we reach (12)
the castle of Sant Marti of Centelles. From there we descend to a Romanesque building of (13) Sant Mart’ de Dalt
in order to continue to address (14) the Pou which emphasizes its defensive tower. The route ends in the neighborhood of (15) Sant Marti (LÕAbella). Although we can return
to Centelles through Sant Pau.
--------------------------------------------------------------------------(1) The castle of Sant Mart’ de Centelles.
(2) Old quarter from the gate (Portal) to the main square.
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 13
RUTA VILA COMTAL
El nucli antic de Centelles conserva les traces de la vila emmurallada que fou, a partir del segle
XIV, la capital pol’tica i econ˜mica de la Baronia i desprŽs Comtat
de Centelles. LÕempremta dÕaquell per’ode es conserva tant en
la forma urbana com en els
carrers principals que creuaven
la vila, els edificis mŽs emblemˆtics, els detalls decoratius de portals i faanes, etc.
Per fer la ruta es pot partir del
centre de la vila, comenant per
lÕesglŽsia i la sagrera de Santa
Coloma, es pot veure on hi havia
la Cort del Batlle (plaa Vella),
visitar el carrer dels Estrangers,
el de lÕHospital, de Sant Antoni, i
anar cap la plaa Major on hi ha:
el Palau Comtal, ca lÕEsparter (on
(1) Esglsia i Sagrera de Santa
Coloma. (2) Cort del Batlle de
Centelles. (3) Carrer dels
Estrangers. (4) Carrer Hospital.
(5) Carrer Sant Antoni. (6) Palau
comtal de Centelles. (7) Ca
lÕEsparter. (8) Can Sors. (9) Casa
Carreras-Artau, o can Domingo.
(10) Carrer Soc—s. (11) Capella
del Soc—s. (12) Safareig del
Serrat. (13) Portal nou. (14)
Capella de Jesœs. (15) Muralla de
la Cira. (16) Carrer Jesœs. (17)
Carrer Collsuspina
RUTA DE LA VILLA CONDAL
El casco antiguo de Centelles conserva las trazas de la villa
amurallada que fue, a partir del siglo XIV, la capital pol’tica y econ—mica de la Baron’a y despuŽs Condado de
Centelles. La huella de aquel periodo se conserva tanto en
la forma urbana como en las calles principales que cruzaban la villa, los edificios m‡s emblem‡ticos, los detalles
decorativos de portales y fachadas, etc.
Para hacer la ruta se puede partir del centro de la villa,
comenzando por (1) la iglesia y la sacrist’a de Santa
Coloma, se puede ver donde estaba (2) la Corte del
Alcalde (Plaza Vieja), visitar (3) la calle de los Extranjeros,
el (4) del Hospital, (5) de San Antonio, e ir hacia la plaza
16
Mayor donde se encuentran: (6) el Palacio Condal, es (7)
Ca lÕEsparter (donde estaba la residencia de un hermano
del bar—n Luis I), (8) Can Sors donde estaba la notar’a de
la villa de Centelles, (9) la casa Carreras-Artau (Can
Domingo) donde hab’a habido una casa de otro hermano
del bar—n. DespuŽs ya se puede seguir hacia el (10) Soc—s,
donde est‡ la capilla que da nombre a la calle (11) (Virgen
dels Socors).
TambiŽn se pueden visitar (12) los lavaderos del Serrat,
(13) el portal nuevo de la villa (œnico que queda en pie).
(14) La capilla de Jesœs, (15) muralla de la Cira, (16) la calle
de Jesœs y (17) la de Collsuspina.
--------------------------------------------------------------------------(1) Calle Estrangers (estranjeros). (2) Iglesia y Plaza Mayor.
(3) Casa de can Sors. (4) Palacio Condal (Plaza Mayor).
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 14
(1) Carrer dels Estrangers
(2) EsglŽsia i plaa Major
(3) Can Sors
(4) Palau comtal a la plaa Major
hi havia la residncia dÕun germˆ del bar— Llu’s I), can Sors on hi havia la notaria de la vila de Centelles, la
casa Carreras-Artau (Can Domingo) on hi havia hagut una casa dÕun altre germˆ del bar—. DesprŽs ja es
pot seguir cap al Soc—s, on hi ha la capella que d—na nom al carrer (Mare de DŽu dels Socors).
TambŽ es poden visitar els safareigs del Serrat, el portal nou de la vila (œnic que resta en peu). La capella
de Jesœs, el carrer de Jesœs i el de Collsuspina.
ROUTE OF THE COUNTY VILLAGE
dence of a brother of the Baron Ludwig I), (8) Can Sors,
where lived the notary of the village of Centelles, (9)
Carreras-Artau (Can Domingo) where there had been the
house of another brother of the baron. After that you can
go to the street of (10) Soc—s, where youÕll find (11) the
chapel which give the name to the street Mare de DŽu del
Soc—s (Virgin of Help).
You can also visit (12) the old laundries of the Serrat, (13)
the new gate (Portal) of the town (the only one which left
standing). (14) The chapel of Jesœs, (15) the wall of the
Cira, the streets of: (16) Jesus and (17) Collsuspina.
--------------------------------------------------------------------------(1) Street of Estrangers (Foreigners).
(2) Church (Iglesia). Main Square (Plaa Major).
(3) House of can Sors.
(4) Main Square (Plaza Mayor).
The old quarter of Centelles retains traces of the walled
town, from the fourteenth century, when it was the political and economic capital of the Barony and after when
it was the County of Centelles. The footprint of that
period is conserved in the urban form and on main roads
crossing the town, landmark buildings, the decorative
details of gates and walls, etc..
To make the route you can start can from the center of
the village, starting with visiting (1) the church and the
sacristy of Santa Coloma, you can see where (2) the Court
of Batlle was (Plaza Vieja), visit the Streets of: (3)
Estrangers (Foreigners), (4) Hospital, (5) San Antoni, and
go to the Plaa Mayor where you will find: (6) the Count's
Palace, the houses of: (7) Esparter (where was the resi-
17
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 15
VILA MODERNISTA I DÕESTIUEIG
(1) Casa Oller o ÒCan Gaud’Ó. (2) El Passeig. (3) Casa Pratmars—. (4) Societat Coral ÒLa VioletaÓ.
(5) Carrers del Marqus de Pe–aplata i dÕAnselm ClavŽ. (6) Casa Pujol. (7) Casa Ripoll.
(8) Estaci— de ferrocarril. (9) Centre parroquial. (10) Escola Ildefons Cerdˆ.
Centelles fou, des de finals del segle XIX, una destinaci— privilegiada dÕestiueig. La frescor del seu clima i
les modernes comunicacions Ðla carretera de Ribes a mitjan segle XIX i, sobretot el tren lÕany 1875Ð van
propiciar la construcci— de residncies estiuenques. Algunes dÕaquestes cases foren obra de reputats
arquitectes, com Manuel J. Raspall (1877-1937).
A la mateixa poca, Centelles es desvetllava com una vila industrial, activitat que tambŽ ha deixat valuoses empremtes arquitect˜niques. Entre dÕaltres llocs modernistes creats per Raspall, a la vila, cal mencionar la casa Oller o Òcan Gaud’Ó, el Passeig, la casa Pratmars—, i can Ripoll.
VILLA MODERNISTA Y DE VERANEO
Centelles fue, desde finales del siglo XIX, un destino privilegiado de veraneo. La frescura de su clima y las
modernas comunicaciones-la carretera de Ribes a
mediados del siglo XIX y, sobre todo el tren en el a–o
1875 - propiciaron la construcci—n de residencias veraniegas. Algunas de estas casas fueron obra de reputados
arquitectos, como Manuel J. Raspall (1877-1937).
En la misma Žpoca, Centelles se desvelaba como una
localidad industrial, actividad que tambiŽn ha dejado
valiosas huellas arquitect—nicas. Entre otros lugares
modernistas creados por Raspall, en la villa, hay que
mencionar (1) la casa Oller o "can Gaud’", (2) el Paseo,
(3) la casa Pratmars—, y (7) can Ripoll.
De estilo modernista tambiŽn hay varios edificios de (5)
la calle MarquŽs de Pe–aplata y Anselm ClavŽ, como
puede ser (4) el edificio de la sociedad coral La Violeta,
(6) la casa Pujol y (8) la estaci—n del ferrocarril.
En otros lugares del municipio se encuentra la nave
industrial de Ca l'Estabanell y el Mas Martral.
TambiŽn son edificios interesantes de la Žpoca, si bien
son novecentistas, (10) la escuela Ildefons Cerdˆ y (8) el
Centro Parroquial.
--------------------------------------------------------------------------(1) Detalle modernista de la casa Pratmars— (Passeig).
(2) Casa Gaud’ (C/ Jesœs y Passeig).
(3) Vidriera modernista situada en el ayuntamiento.
(4) Farola, reja y muro de M. Raspall (Passeig).
18
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 16
(1) Detall modernista de can Pratmar—
DÕestil modernista tambŽ hi ha diversos edificis del
carrer Marqus de Pe–aplata i Anselm ClavŽ, com
pot ser lÕedifici de la societat coral La Violeta, la casa
Pujol i lÕestaci— del ferrocarril.
En altres indrets del municipi hi ha la nau industrial
de ca lÕEstabanell i el Mas Martral.
TambŽ s—n edificis interessants de lՏpoca, si bŽ s—n
noucentistes, lÕescola Ildefons Cerdˆ i el Centre
Parroquial.
(2) Casa Gaud’ dÕestil modernista
(4) Fanal, reixes i mur dissenyats per Manuel J.
Raspall, al Passeig
(3) Vitrall modernista situat a lÕAjuntament
MODERNIST VILLA AND SUMMER RESORT
Centelles has been since the late nineteenth century, a
favorite holiday destination in summer. The freshness of
its climate and modern communications as the road
Barcelona-Ribes (mid nineteenth century), and especially the train in 1875, led to the construction of summer homes. Some of these houses were the work of
renowned architects, such as Manuel J. Raspall (18771937).
At the same time, Centelles unveiled as a local industrial
activity has also made valuable architectural relics.
Other sites created by Raspall modernists in the village,
we must mention (1) the OllerÕs house or can Gaud’, (2)
el Passeig, (3) the Pratmars—Õs house, and (7) can Ripoll.
19
There are also several Modernist buildings in (5) the
streets of Marques de Pe–aplata and Anselm Clave, such
as (4) the building of the Choral Society la Violeta, (6) the
PujolÕs house and (8) the railway station. Outside of the
village there is the warehouse of Estabanell, the house
of Martral and many more.
They are also other interesting buildings of the time, but
are not modernist (They are called ÒnoucentistesÓ), as
(10) the school Ildefons Cerdˆ and (9) the Centre
Parroquial.
-------------------------------------------------------------------------(1) Modernist detail of the house of Pratmars— (Passeig).
(2)The house of can Gaud’ (C/ Jesœs y Passeig).
(3) Modernist glass window in the city hall.
(4) Street lamp, bars and wall design of Manuel J.
Raspall (Passeig).
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 17
RUTA DEL CAMê DE LA COSTA I EL CERDË
Dominada per lÕalter—s
Puigsagordi i la cinglera de
les Baumes Corcades, la
Costa Žs el grandi—s escenari
que emmarca la vila de
Centelles per la banda de
ponent. En aquest sector
muntanyenc es troben nombroses masies, algunes de
les quals s—n continuadores
dels primers assentaments
medievals dels segles IX i X.
Aquest itinerari ressegueix el
rerepa’s pags de Centelles i
Žs el complement perfecte
de la visita al nucli urbˆ, on
es troben els testimonis
g˜tics de lÕantiga vila comtal.
(1) Pla del Mestre. (2) El
Puig vell. (3) La tosquera
de Vinyoles. (4) Riucerdˆ.
(5) Tur— de Puigsagordi.
(6) La tiradora. (7) El
morro de porc, peu de
Costa. (8) La Rovira de
baix. (9) El Pujol i la Serra
de Santa Anna. (10)
Carretera de Sant Feliu de
Codines. (11) El Cerdˆ.
(12) Santa Magdalena de
Vilarestau. (13) Font del
Bof’. (14) Carrer del Mas
Llavina.
RUTA DEL CAMINO DE LA COSTA Y EL CERDË
Dominada por el altivo Puigsagordi y el risco de las
Baumes Corcades, la Costa es el grandioso escenario que
enmarca la villa de Centelles por el lado de poniente. En
este sector monta–oso se encuentran numerosas mas’as,
algunas de las cuales son continuadoras de los primeros
asentamientos medievales de los siglos IX y X.
Este itinerario recorre la zona campesina de Centelles y
es el complemento perfecto de la visita al nœcleo urbano,
donde se encuentran los testimonios g—ticos de la antigua villa condal.
La ruta sale del (1) Pla del Mestre (hay un panel informativo) hasta (2) el Puig Vell y (3) la Tosquera de Vinyoles, se
pasa por (4) las ruinas de Riucerdˆ y se puede visitar (6)
20
la tiradora (lugar por donde tiraban los troncos de la
costa en la parte baja) y llegar al (5) Puigsagordi. DespuŽs
se puede ir al (7) Morro de Porc, siguiendo hacia (8) la
Rovira de abajo, hay que encaminarse hacia (9) el Pujol y
la sierra de Santa Ana, para llegar a (10) Carretera de Sant
Feliu i al (11) Cerdˆ y a (12) Santa Magdalena de
Vilarestau, pasando por (13) Fuente del Bof’ i (14) calle
Mas Llavina i regresar al lugar de partida. El recorrido est‡
se–alizado con marcas de color amarillo i es de 15 km.
aunque se puede hacer por tramos. Es de dificultad
media.
------------------------------------------------------------------------(1) Nacimiento que se lleva a la Costa.
(2) Aplec del Tur— de Puigsagordi.
(3) Caminando hacia la Costa.
(4) El Cerdˆ, casa natal de Ildefons Cerdˆ.
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 18
(1) Pessebre a la Costa de Centelles
(2) Un aplec del tur— de Puigsagordi
La ruta surt del pla del Mestre (hi ha un panell informatiu) direcci— al puig Vell i la Tosquera de Vinyoles,
es passa per les runes de Riucerdˆ i es pot visitar la tiradora (lloc per on tiraven els troncs de la costa a la
part baixa) i arribar al Puigsagordi. DesprŽs es pot anar al Morro de Porc, seguint cap a la Rovira de baix,
cal encaminar-se cap al Pujol i la serra de santa Anna, per arribar al Cerdˆ i retornar al lloc de partena.
El recorregut estˆ senyalitzat amb marques de color groc. TŽ un recorregut de 15 km. tot i que es pot fer
per trams. ƒs de dificultat mitjana.
(3) Pujant a la Costa de Centelles
(4) El Cerdˆ, casa natal dÕIldefons Cerdˆ
ROAD TO THE COAST AND TO THE CERDË
Dominated by the lofty Puigsagordi and the cliff of the
Baumes Corcades, the Coast is the great scene that frames the village of Centelles on the western side. In this
mountainous area there are numerous farmhouses,
some of which are continuations of the first medieval
settlements (centuries IX and X).
This itinerary covers the peasant hinterland of Centelles
and is the perfect complement to a visit into the town
center, where you can find the testimony of the old
Gothic buildings of the town.
You can start this route in (1) the Pla del Mestre (there
is an information panel) go to (2) the Puig vell and (3)
the Tosquera of Vinyoles, you pass (4) by the ruins of the
house of Riucerdˆ and you can visit (6) the tiradora (the
21
place where the logs were pulled from the coast to the
bottom of the mountain) and reach (5) the Puigsagordi.
Then you can go to (7) Morro de Porc, following to (8)
the Rovira de baix. If you want to go to (11) the Cerdˆ
you must be directed towards (9) the Pujol and the Serra
de Santa Ana, passing the (10) road of Sant Feliu. In the
Cerdˆ you can go to (12) Santa Magdalena de Vilarestau,
passing by (13) the spring of Bof’ and (14) the street of
Mas Llavina and return to the place of departure. The
route is marked with yellow markings. It has a distance
of 15 km. but it can be done in sections. It is of medium
difficulty.
-------------------------------------------------------------------------(1) One nativity scene in the Coast.
(2) Annual party in the Puigsagordi.
(3) Hiking to the Coast.
(4) The Cerdˆ, house where Ildefons Cerdˆ was born.
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 19
RUTA DELS MOLINS
(1) Torrent de la Cira. (2) Vinyoles. (3) Mol’ de lÕEstrada. (4) Horts de
lÕEstrada. (5) Font Grossa. (6) Salt del Purgatori. (7) Mol’ de la Llavina.
(8) Mas i mol’ del Rosell. (9) Mas i mol’ de les Canes. (10) Sant Antoni
de les Codines.
LA RUTA DE LOS MOLINOS
La ruta de los molinos est‡ integrada por el molino (1) de
la Estrada, el (7) de la Llavina y el (8) del Rosell. Salimos del
parque del Pla del Mestre, vamos a buscar la v’a principal
de la villa, formada por las calles Sant Joan, Soc—s y Nou.
Pasamos por debajo del Portal y enfilamos hacia la izquierda arriba hasta el colegio Ildefons Cerdˆ. Cruzamos la
carretera C-1413 para coger una pista pavimentada que va
en direcci—n a la Costa. El primer desv’o a la izquierda de
la pista lleva a los restos del Mol’ de lÕEstrada. Para ir a
otros molinos hay que seguir las marcas azules que pasando por (5) la font Grossa nos llevar‡n hasta (7) el molino de
la Llavina, de origen medieval y el œnico que est‡ en funcionamiento en Catalu–a de esta Žpoca. Desde la Llavina
se va hacia el Gorg Rod— que lleva a (8) la casa del Rosell.
Se pasa por debajo del puente del ferrocarril y, a mano
derecha, est‡ el indicador que lleva al molino del Rosell.
Unos metros m‡s abajo, junto al r’o Congost, est‡ (9) el
molino de las Canas, des de donde se pude volver atr‡s. O
se puede seguir la ruta del camino fluvial.
Las marcas de esta ruta circular son de color azul. Tiene
una longitud de 10 km. y es de dificultad baja.
--------------------------------------------------------------------------(1) Molino de la Estrada.
(2) Masia del Rosell.
(3) Molino de la Llavina.
22
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 20
(1) Mol’ de lÕEstrada
(2) El Rosell
La ruta dels molins estˆ integrada pel mol’ de
lÕEstrada, el de la Llavina i el del Rosell. Sortim del
parc del Pla del Mestre, anem a buscar la via principal de la vila, formada pels carrers Sant Joan,
Soc—s i Nou. Passem per sota el Portal i enfilem
cap a lÕesquerra amunt fins al CEIP Ildefons Cerdˆ.
Travessem la carretera C-1413 per agafar una
pista pavimentada que va en direcci— a la Costa. El
primer trencant a lÕesquerra de la pista porta a les
restes del Mol’ de lÕEstrada. Per anar als altres
molins cal seguir les marques blaves que passant
per la font Grossa ens portaran fins al mol’ de la
Llavina, dÕorigen medieval que Žs l՜nic que estˆ
en funcionament a Catalunya. Des de la Llavina es
va cap al Gorg Rod— que porta a la casa del Rosell.
Es passa per sota el pont del ferrocarril i, a mˆ
dreta, hi ha lÕindicador que porta al mol’ del (3) El mol’ de la Llavina
Rosell. Uns metres mŽs avall, junt al riu Congost,
hi ha el mol’ de les Canes, des dÕon es pot tornar enrera. Les marques dÕaquesta ruta circular s—n de color
blau. Si es vol es pot enllaar amb el cam’ fluvial.
TŽ una longitud de 10 km. i Žs de dificultat baixa.
THE TRAIL OF THE MILLS
The route of the mills consists of visiting the mills of: (3)
Estrada, (7) the Llavina and (8) the Rosell. We start at the
Park of the Pla del Mestre, we will find the main street of
the town, formed by the streets of: Sant Joan, Soc—s, and
Nou. We passed through the portal and headed left up to
the Ildefons Cerdˆ school. We crossed the road C-1413 to
pick up a paved trail going towards the coast. The first
turn to the left of the track leads to the remains of the
Mol’ de l'Estrada. To go to other mills you have to follow
the blue marks through (5) the Font Grossa this takes us
to the mill (7) of the Llavina, medieval origin, it is the only
one of this time operating in Catalonia. From the mill of
the Llavina goes to the Gorg Rod— leading to (8) the house
of Rosell. Go under the railway bridge and right hand, is
the indicator that leads to the mill of Rosell. Some meters
down, by the river Congost, there is (9) the mill of the
Canas, from there you can come back. From here if you
want, you could follow the route of the river road.
Traces of this circular route are blue. It has a length of 10
km. and it is of low difficulty.
--------------------------------------------------------------------------(1) The mill of the Estrada.
(2) The house of Rosell.
(3) The mill of the Llavina.
23
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 21
RUTA DEL CAMê FLUVIAL
RUTA DEL CAMINO FLUVIAL
El camino fluvial parte de (3) cerca del cementerio municipal, se baja para seguir la riera de la Cira hasta encontrar
el r’o Congost cerca del antiguo matadero. En este punto
nos podemos desviar para ir a buscar un espacio arreglado tras (5) la curtidor’a de la Doma o seguir hasta donde
se cruzan los caminos hasta salir a (6) la avenida Ildefons
Cerdˆ donde hay que subir para ir hacia (7) la capilla de
Sant Antoni a buscar la ruta, via (8) camino de Sant Pau
hacia (10) el Rosell y (11) el molino de La Llavina. Se puede
volver por el mismo camino, por el pol’gono industrial o
seguir la ruta de los molinos hasta el centro de la villa.
Se trata de un recorrido donde se puede conocer bien la
flora y la fauna locales ya que las actuaciones realizadas
en el lugar han restaurado la vegetaci—n aut—ctona sacando las plantas invasoras que estropeaban el ecosistema.
La ruta est‡ se–alizada con carteles direccionales, tiene
3,5 km. y es de dificultad baja.
--------------------------------------------------------------------------(1) Puente sobre el r’o Congost cerca de la Doma.
(2) Vista aŽrea de la casa y molino de la Llavina.
(3) Puente cerca del molino de la Llavina.
(4) Cartel del comienzo de la ruta del camino fluvial.
24
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 22
(1) Pont sobre el riu Congost prop la Doma
(2) Vista aeria de la LLavina
(3) Pont de la Llavina
(4) Cartell de lÕinici de la ruta del cam’ fluvial
El cam’ fluvial parteix de prop del cementiri municipal, es baixa per seguir la riera de la Cira fins a trobar
el riu Congost prop de lÕantic escorxador. En aquest punt ens podem desviar per anar a buscar un espai
arranjat darrere la pelleria de la Doma o seguir fins on es creuen els camins fins a sortir a lÕavinguda
Ildefons Cerdˆ on cal pujar per anar cap a la capella de Sant Antoni a buscar la ruta cap al Rosell, carretera de Sant Pau, i el mol’ de la Llavina. Es pot tornar pel mateix cam’, pel pol’gon industrial o seguir la
ruta dels molins fins al centre de la vila. Es tracta dÕun recorregut on es pot conixer bŽ la flora i la fauna
locals ja que les actuacions fetes a lÕindret han restaurat la vegetaci— aut˜ctona traient les plantes invasores que malmetien lÕecosistema.
La ruta estˆ senyalitzada amb cartells direccionals, tŽ 3,5 km. i Žs de dificultat baixa.
ROUTE OF THE RIVER ROAD
The river road starts near the municipal cemetery, (3)
gets out to follow the stream of the Cira to find the river
Congost near the old slaughter house. At this point we
can divert our way to fetch a space arranged behind the
buildings of the company of the Doma (5) or follow up
where they cross roads to get to (6) the street of Ildefons
Cerdˆ where you will find (7) the chapel of Sant Antoni
and continue until to find the path (8) called the way to
Sant Pau and go to (10) the Rosell and to (11) the mill of
La Llavina. You can return by the same way, by the indus-
trial estate or follow the route of the mills to the town
center.
This is a course where you can discover the local flora and
fauna and see the actions made at the site where has
been restored the native vegetation by removing the
invasive plants that spoiled the ecosystem.
The route is marked with directional signs, is 3.5 km. long
and it is of low difficulty.
--------------------------------------------------------------------------(1) Bridge over river Congost near the Doma.
(2) Aerial view of the house and mill of the Llavina.
(3) Bridge near the mill of the Llavina.
(4) Poster at the beginning of the route of the river road.
25
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 23
RUTA TERRA DE BRUIXES
Sortim del parc del Pla del
Mestre i anem a buscar la via
principal de la vila, formada pels
successius carrers Sant Joan,
Soc—s i Nou. Passem per la plaa
Major i travessem per sota el
Portal (porta de la muralla del
segle XVI) i enfilem cap a la
dreta pel Passeig. Continuem
cap al carrer Jesœs fins arribar a
una confluncia de carrers.
Agafem el carrer que fa una lleugera pujada pel vessant de lÕantic tur— de Bellesguard (aqu’ es
trobaven les forques dels comtes de Centelles), avui zona
enjardinada. Tombem a lÕesquerra i creuem la carretera C-1413
en direcci— a la casa de col˜nies
de Banyeres. Abans dÕarribar al
cˆmping, a lÕesquerra, podem
veure la casa de Terrades (amb
una torre medieval adossada).
Seguim i trobem un cartell de la
via ferrada. Aqu’ trenquem a
lÕesquerra, salvem una cadena i
uns metres mŽs endavant, a la
dreta, veiem el Cercle de les
Bruixes, cercle de xiprers esotricament disposats. Seguim pel
cam’ fins a una pedra de forma
(1) Plaa de Mossen Xandri. (2) Palau dels Comtes. (3) Cort del Batlle
de Centelles. (4) Tur— de Bellesguard. (5) Terrades. (6) Banyeres. (7)
Font Calenta. (8) Vinyoles.
RUTA TIERRA DE BRUJAS
Salimos del parque del Pla del Mestre y vamos a buscar la
v’a principal de la villa, formada por las sucesivos calles
Sant Joan, Soc—s y Nou. Pasamos por (2) la plaza Mayor y
atravesamos el Portal (puerta de la muralla del siglo XVI) y
subimos hacia la derecha por el Paseo. Continuamos hacia
la calle Jesœs hasta llegar a una confluencia de calles.
Cogemos la calle que hace una ligera subida por la ladera
de (4) la antigua colina del Bellesguard (aqu’ se encontraban las horcas de los condes de Centelles), hoy zona ajardinada. Giramos a la izquierda y cruzamos la carretera C1413 en direcci—n a (6) la casa de colonias de Banyeres.
Antes de llegar al camping, a la izquierda, podemos ver (5)
la casa de Terrades (con una torre medieval adosada).
Seguimos y encontramos un cartel de la v’a ferrata. Aqu’
giramos a la izquierda, salvamos una cadena y unos
metros m‡s adelante, a la derecha, vemos el C’rculo de las
Brujas, c’rculo de cipreses esotŽricamente dispuestos.
Seguimos por el camino hasta una piedra de forma singu-
26
lar el Queixal corcat (muela carcomida) que da nombre a
la V’a Ferrata de las Baumes Corcades. En la bifurcaci—n
tomamos el camino de la izquierda, bajando y continuando por un camino que sale del bosque y atraviesa un
campo, al final del cual vamos hacia la derecha en direcci—n a la casa del Puig Vell. Continuamos por la pista hasta
la bifurcaci—n, cruzamos un puentecito girando a la derecha y, pasados de 200 metros, encontramos (7) la Font
Calenta. Seguimos en direcci—n monta–a, pasamos por
delante de (8) la puerta de la finca de Vinyoles, dejamos
una pista a nuestra derecha que lleva a la casa del Soler y,
en la pr—xima bifurcaci—n, giramos a la izquierda y siguiendo en direcci—n a Centelles llegamos al punto de inicio de
la ruta al Pla del Mestre. Sobre el terreno hay marcas de
color fucsia para seguir esta ruta que es circular con inicio
y final al Pla del Mestre.
El recorrido tiene 6 km. y es de dificultad baja.
------------------------------------------------------------------------(1) C’rculo de las brujas.
(2) Piedra del Queixal corcat (muela carcomida).
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 24
(1) Cercle de les bruixes a Banyeres
(2) Pedra anomenada el Queixal corcat
singular el Queixal Corcat que d—na nom a la Via Ferrada de les Baumes Corcades. A la bifurcaci— agafem
el cam’ de lÕesquerra, baixant continuant per un caminet que surt del bosc i travessa un camp, al final del
qual anem cap a la dreta en direcci— a la casa del Puig Vell. Continuem per la pista fins a la bifurcaci—, travessem un pontet girant a la dreta i, al cap de 200 metres, trobem la Font Calenta. Seguim en direcci—
muntanya, passem per davant de la porta de la finca de Vinyoles, deixem una pista a la nostra dreta que
porta a la casa del Soler i, en la propera bifurcaci—, girem a lÕesquerra i seguint en direcci— a Centelles arribem al punt dÕinici de la ruta al Pla del Mestre.
Sobre el terreny hi ha marques de color fœcsia per seguir aquesta ruta que Žs circular amb inici i final al
Pla del Mestre.
El recorregut tŽ 6 km. i Žs de dificultat baixa.
ROUTE LAND OF WITCHES
We start this route in the Park of the Pla del Mestre, and
we will find the main streets of the town: Sant Joan, Soc—s
anf Nou. We passed the main square and pass below the
Portal (gate in the wall of the sixteenth century) and headed to the right to the street of Jesœs until you reach a
junction of streets. We take the street Carretera de
Ba–eres that makes a slight climb up the side of the old
hill of the Bellesguard (here were the forks of the counts
of Centelles), now a garden. Turn left and cross the road
C-1413 toward the house of Banyeres. Before arriving at
the campsite, on the left, we see the house of Terrades
(with a medieval tower attached). Passing by Banyeres
we must continue until found a poster of the ferrata.
Here turn left, save a string and a few meters ahead on
the right we see the Witches Circle, circle of cypresses
esoterically disposed. We followed the road to a stone
27
called Queixal corcat (rotten tooth) which give the name
to the Via Ferrata of the Baumes Corcades. At the fork
take the left path, continuing down a path that leaves the
forest and go through a field, after which we go to the
right towards the house of Puig Vell. Continue along the
track to the fork, cross a bridge turn right and after 200
meters, find the Font Calenta. We continue towards the
mountain we passed the door of the farm of Vinyoles,
leave a track on your right leading to the house of Soler
and in the next fork, turn left and follow direction
Centelles for going to the starting point of the route the
Pla del Mestre.
On the ground there are marks of fuchsia color to follow
this route. It is circular with start and end in the Pla del
Mestre.
The route is 6 km. long and has a lower difficulty.
------------------------------------------------------------------------(1) Circle of the witches.
(2) Stone named the Queixal corcat (rotten tooth).
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 25
RUTA DELS RELLOTGES DE SOL
A Centelles podem trobar
diversos rellotges de sol.
Tenen diferents nivells
dÕimportˆncia tcnica, hist˜rica o art’stica.
Al nucli urbˆ en trobem al
carrer Fortuny, 11; a lÕinterior dÕuna casa particular i
Žs de ferro forjat. El
segŸent el trobem al
carrer Rafael Casanova,
43; a la terrassa de lÕedifici
de pisos es pot veure un
rellotge fet amb rajoles de
cerˆmica, molt decorat. El
tercer el trobem a la faana de lÕinstitut Pere
(1) Carrer del Fortuny,
11. (2) Carrer Rafael
Casanova, 43. (3)
Avinguda Pere Barnils
s/n - Institut
Pere
Barnils. (4) Carrer de
Sant Jaume, 14 - Can
Marinal. (5) Carrer del
Mas Llavina, 9. (6)
Carrer de Guer, 17. (7)
Can Melcior. (8) Can
Moreu. (9) Can General.
(10) El mol’ de la
Llavina. (11) El Cerdˆ de
la Garga.
RUTA DE LOS RELOJES DE SOL
En Centelles podemos encontrar varios relojes de sol.
Tienen diferentes niveles de importancia tŽcnica, hist—rica
o art’stica.
En el nœcleo urbano encontramos (1) en la calle Fortuny,
11; en el interior de una casa particular y es de hierro forjado. El siguiente (2) lo encontramos en la calle Rafael
Casanova, 43; en la terraza del edificio de pisos se puede
ver un reloj hecho con baldosas de cer‡mica, muy decorado. El tercero lo encontramos en (3) la fachada del instituto Pere Barnils, perfilado sobre los ladrillos de la pared.
Con el lema: "Sabes la m’a pero no la tuya". El siguiente
reloj lo encontramos en (4) la calle de Sant Jaume, 14; en
can Marina. El reloj, que se puede ver desde la calle
Rodolfo Batlle, es esgrafiado y decorado con los signos del
zodiaco, la luna con un bœho y un gallo. TambiŽn incorpo-
ra los meses del a–o y el lema dice: "ÀQuŽ miras bœho, soy
un reloj de sol". El siguiente lo encontramos en (5) la calle
del Mas Llavina, 9. El œltimo del nœcleo urbano lo encontramos en (6) la calle de Guer, 17. En las cercan’as encontramos en (7) can Melcior un reloj de baldosas de cer‡mica. El siguiente est‡ en (8) can Moreu y (9) can General,
tambiŽn es prefabricado y tiene como leyenda "Tempus
fugit". En (10) el molino de la Llavina encontramos uno en
una losa de piedra que se hizo para conmemorar los 500
a–os de la familia Llavina en 1997. Los œltimos relojes de
sol los encontramos en (11) el Cerdˆ de la Garga, en la
casa natal de Ildefons Cerdˆ. Est‡n uno a cada lado de la
fachada principal. Se supone que datan, como la mas’a, de
1773 y por tanto son los m‡s antiguos del municipio. La
ruta se ha creado con la colaboraci—n del Centro
Mediterr‡neo del Reloj de Sol.
------------------------------------------------------------------------(1) Relojes de sol en: Instituto, Cerdˆ, General y Mas Llavina.
28
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 26
(1) Rellotges de sol de lÕInstitut, el Cerdˆ,
Can General i el Mas Llavina
Barnils, perfilat sobre els maons de la paret. Amb el
lema: ÒSaps la meva per˜ no la tevaÓ. El segŸent
rellotge el trobem al carrer de Sant Jaume, 14; a can
Marina. El rellotge, que es pot veure des del carrer
Rodolf Batlle, Žs esgrafiat i decorat amb els signes de
zod’ac, la lluna amb un mussol i un gall. TambŽ incorpora els mesos de lÕany i el lema diu: ÒQu mires
mussol, s—c un rellotge de solÓ. El segŸent el trobem
al carrer del Mas Llavina, 9. El darrer del nucli urbˆ el
trobem al carrer de Guer, 17. A les rodalies en trobem a can Melcior on hi ha un rellotge de rajoles de
cerˆmica. El segŸent estˆ a can General, tambŽ Žs
prefabricat i tŽ com a llegenda ÒTempus fugitÓ. Al
mol’ de la Llavina en trobem un en una llosa de pedra
que es va fer per commemorar els 500 anys de la
fam’lia Llavina el 1997. Els œltims rellotges de sol els
trobem al Cerdˆ de la Garga, a la casa natal dÕIldefons
Cerdˆ. Estan un a cada cant— de la faana principal.
Se suposa que daten, com el mas, de 1773 i per tant
s—n els mŽs antics del municipi. La ruta sÕha creat
amb la colálaboraci— del Centre Mediterrani del
Rellotge de Sol.
ROUTE OF THE SUNDIALS
In Centelles we can find several sundials. Have different
levels of technical importance, historical or artistic.
In the village we found one in (1) the street of Fortuny,
number 11, inside a private house and it is made of
wrought iron. The following is found in (2) the street
Rafael Casanova, number 43, on the terrace of the apartment building, you can see a clock made with ceramic tile,
highly decorated. The third is found in (3) the front of the
institute Pere Barnils, profiling on the bricks of the wall.
With the motto: "You know my time but not your time."
The following clock is found in (4) the street of Sant
Jaume, number 14, in the house of can Marina. The clock,
which can be seen from the street Rodolf Batlle is sgraffito decorated with the signs of the zodiac, the moon with
an owl and a rooster. It also incorporates months of the
year and the slogan says, "What are you looking owl, I am
29
a sundial." The following is found in (5) the street Mas
Llavina, number 9. The last of the urban core is found in
(6) the street of Guer, number 17. Nearby can be found in
(7) the house of Melcior a ceramic tile clock. The following are in (8) Can Moreu and (9) at the house of can
General, prefabricated and has the inscription "Tempus
Fugit". In (10) the mill of the Llavina we will find one on a
stone slab that was made to commemorate 500 years old
of the family Llavina in 1997. Recent sundials are found in
(11) the house of the Cerdˆ, birthplace of Ildefons Cerdˆ
engineer who made the Pla Cerdˆ of the city of
Barcelona. They are one on each side of the main facade.
It is supposed to date, as the farmhouse, in 1773 and are
therefore the oldest in the township. The route has been
created with the collaboration of the Centre Mediterrani
del Rellotge de Sol.
------------------------------------------------------------------------(1) Sundials in: Institut, el Cerdˆ, can General, Mas Llavina.
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 27
LA VIA FERRADA
La via ferrada de les Baumes Corcades sÕenfila fins al cim del tur— de Puigsagordi. La via sÕinicia desprŽs
de la casa de col˜nies de Banyeres. SÕha de seguir una pista a lÕesquerra, direcci— sud: unes marques grogues indiquen el cam’. MŽs endavant el cam’ gira a la dreta cap al Queixal corcat. SÕha de continuar fins
al peu del Quicarell on hi ha les primeres instalálacions. Aquest primer tram, un dels mŽs verticals, porta
fins a una esplanada que Žs un autntic mirador. DesprŽs de superar aquest tram es fa un tros de cam’
fins que sÕarriba a una franja de roca amb unes balmes plenes de forats. Aquesta franja de roca d—na nom
a la ferrada de les Baumes Corcades. A pocs metres es troba un rtol que indica el pont nepals, el mŽs
llarg dÕEuropa (de 70 m. de llarg) en aquesta modalitat, dÕaqu’ es pot optar per pujar per una variant dif’cil fins el pont o continuar avanant per un tram fˆcil, fins on es troba el llibre de registre, punt on sÕuneixen les dues variants.
Continuar per la franja de roca balmada, fins un altre rtol on es pot: pujar i sortir directament al pla de
Riucerdˆ; o baixar uns metres per seguir per una franja de roca, on es passa per una gran balma, fins a
un dels racons mes emblemˆtics de Centelles, la Tosquera; en aquest punt es pot optar per anar a la dreta
LA VIA FERRATA
La v’a ferrata de las Baumes Corcades (cuevas carcomidas) sube hasta la cima de la colina de Puigsagordi. La v’a
se inicia tras la casa de colonias de Banyeres. Hay que
seguir una pista a la izquierda, direcci—n sur: unas marcas
amarillas indican el camino. M‡s adelante el camino gira
a la derecha hacia el Queixal corcat.
Se debe continuar hasta el pie del Quicarell donde est‡n
las primeras instalaciones. Este primer tramo, uno de los
m‡s verticales, lleva hasta una explanada que es un
autŽntico mirador. Tras superar este tramo se hace un
trozo de camino hasta llegar a una franja de roca con unas
grutas llenas de agujeros. Esta franja de roca da nombre a
la ferrata de las Baumes Corcades. A pocos metros se
encuentra un letrero que indica el puente nepalŽs, el m‡s
largo de Europa (de 70 m. de largo) en esta modalidad, de
ah’ se puede optar por subir por una variante dif’cil hasta
el puente o continuar avanzando para un tramo f‡cil,
hasta donde se encuentra el libro de registro, punto
donde se unen las dos variantes.
30
Continuar por la franja de roca hueca, hasta otro letrero
donde se puede: subir y salir directamente el llano de
Riucerdˆ; o bajar unos metros para seguir por una franja
de roca, donde se pasa por una gran gruta, hasta uno de
los rincones m‡s emblem‡ticos de Centelles, la Tosquera,
en cuyo punto se puede optar por ir a la derecha por el
espol—n de la Tosquera, tramo de mucha dificultad o a la
izquierda por un tramo f‡cil. Por uno o por el otro se sale
al llano de Riucerdˆ y un trozo de camino que atraviesa la
pista asfaltada conduce al tramo m‡s dif’cil de la v’a. Una
escalera suspendida al vac’o ayuda a superar un techo y
unos desplomes llevan a otro tramo de camino donde
gracias a una corta instalaci—n se alcanza la cima de la
colina, por debajo de la bandera.
Para el descenso, hay que seguir las marcas amarillas que
gu’an el retorno al inicio de la v’a ferrata de las Baumes
Corcades. Hay que llevar el material adecuado para hacerla.
-------------------------------------------------------------------------(1) Tramo del espol—n.
(2) Puente nepalŽs.
(3) Un tramo de la via ferrada de las Baumes Corcades.
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 28
(1) El tram de lÕesper— de la Tosquera
(2) Pont nepals
per lÕesper— de la Tosquera, tram de molta
dificultat i atltic o a lÕesquerra per un tram
fˆcil. Per un o per lÕaltre es surt al pla de
Riucerdˆ i un tros de cam’ que travessa la
pista asfaltada condueix al tram mŽs dif’cil de
la via. Una escala suspesa al buit ajuda a
superar un sostre i uns desploms porten a un
altre tram de cam’ on grˆcies a una curta instalálaci— sÕassoleix el cim del tur—, per sota de
la senyera.
Pel descens, cal seguir les marques grogues
que guien el retorn a lÕinici de la via ferrada
de les Baumes Corcades. Cal portar el material adequat per fer-la.
(3) Un tram de la via ferrada de les Baumes Corcades
VIA FERRATA
The ferrata of the Baumes Corcades (Caves rotten) climb
to the top of the hill of Puigsagordi. The path starts
behind the house of Banyeres. We have to keep a track
on the left, going south: yellow marks show the way. The
road ahead turns right into the Queixal corcat (Tooth rotten). You should follow towards the foot of Quicarell
where there are the first installations. This first section,
one of the most vertical, leads to a flat place that is a
viewpoint. After passing this stretch there is another
stretch of the road until you reach a rock band with a
cave full of holes. This rock band gives the name the
Baumes Corcades to the via ferrata. A few meters away
is a sign indicating the Nepalese bridge, the longest in
Europe (70 m. Long) in this mode. From there you can
choose to climb a difficult variant to the bridge or continue to grow to a length easy, where you can find the
record book, point where join the two variants.
31
You must go along the hollow rock band to a panel where
you can: climb out to Riucerdˆ plain directly, or to track
down a few meters by a strip of rock, where it passes
through a cave, until one of the corners Centelles flagship, the Tosquera, at which point you can choose to go
right on the spur of the Tosquera, very difficult stretch,
athletic or go to left by an easy stretch. Both of them go
to the plain of Riucerdˆ and a piece of road across the
tarmac leads to the most difficult stretch of the road. A
staircase suspended in vacuum helps to overcome a roof
and a few crashes lead to another stretch of road where
thanks to a short installation one can reach the top of the
hill, below the flag of the Puigsagordi.
On the descent, follow the yellow marks that guide
homing of the via ferrata of the Baumes Corcades. Note:
You must carry the right equipment to do it.
-------------------------------------------------------------------(1) A section of the spur.
(2) Nepalese bridge.
(3) Section of the via ferrada of the Baumes Corcades.
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 29
PRODUCTES DE CENTELLES
Centelles sempre sÕha caracteritzat per tenir productes propis. Molts dÕells han estat ben valorats, especialment en lՈmbit industrial. Hi ha pocs productes que es comercialitzin amb
la marca Centelles i els que hi ha majoritˆriament han estat
per iniciatives privades i vinculats a la Festa del Pi. En s—n
exemple elements de cerˆmica, puzles, samarretes, licors o
les colomes de Centelles.
Amb el temps, productes que es realitzaven pels recursos de
lՏpoca han quedat com a locals. LÕexemple mŽs clar Žs la
samfaina, que Žs la mostra que antigament per menjar sÕutilitzava tot el que es podia dels animals com en aquest cas
usant la sang, el cor i la perdiu del xai. Cada persona o establiment tŽ la seva manera de fer-la.
La t˜fona ha passat a ser un producte propi pel fet que la la
t˜fona negra que es troba al nostre entorn estˆ molt valorada
per cuinar. SÕestˆ recuperant la seva comercialitzaci— i tant es
PRODUCTOS DE CENTELLES
Centelles siempre se ha caracterizado por tener productos propios. Muchos de ellos han sido bien valorados,
especialmente en el ‡mbito industrial. Hay pocos productos que se comercialicen con la marca Centelles y los que
hay mayoritariamente han sido por iniciativas privadas y
vinculados a la Festa del Pi. Son ejemplo elementos de
cer‡mica, puzzles, camisetas, licores o las ÒcolomesÓ
(palomas) de Centelles.
Con el tiempo, productos que se realizaban por los recursos de la Žpoca han quedado como locales. El ejemplo
m‡s claro es la ÒsamfainaÓ, (a base de sangre, coraz—n y
pulmones de cordero), que es la muestra mas clara de
que antiguamente para comer se utilizaba todo lo que se
pod’a de los animales. Cada persona o establecimiento
32
tiene su manera de hacerla.
La trufa (tof˜na) ha pasado a ser un producto propio debido a que la la trufa negra que se encuentra en nuestro
entorno est‡ muy valorada para cocinar. Se est‡ recuperando su comercializaci—n y se puede encontrar fresca o
con productos elaborados como chocolate, embutido o
queso.
La puesta en valor del patrimonio y la consolidaci—n de
fiestas como el Cau de Bruixes potencia la creaci—n de
nuevos productos que se extienden con los diferentes
comercios de Centelles. Podemos encontrar rataf’a
embrujada, cartas del tarot, picatostes de brujas, el portal
de chocolate o camisetas de Centelles.
-------------------------------------------------------------------------(1) Samfaina.
(2) Embutidos con trufa.
(3) Ratafia, ÒcolometesÓ (palomas) y portal de chocolate.
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 30
(1) Samfaina de sang i perdiu
(2) Embotits de t˜fona
pot trobar fresca o amb productes elaborats com
xocolata, embotit o formatge. La posada en valor
del patrimoni i la consolidaci— de festes com el Cau
de Bruixes potencia la creaci— de nous productes
que sÕestenen amb els diferents comeros de
Centelles. Podem trobar ratafia embruixada, cartes
del tarot, crostons de bruixes, el portal de xocolata
o samarretes de Centelles
(3) Ratafia, colometes, i portal de xocolata
PRODUCTS OF CENTELLES
Centelles always has been characterized by making its
own products. Many of them have been highly valued,
especially in the industrial field. There are some products
that are marketed under the brand Centelles and there
were mostly private initiatives and linked to the Festa del
Pi. Examples are ceramic elements, puzzles, shirts, liquor
or Centelles pigeons (cookies).
Over time, some products that were made from the
resources of the time have been local specialities. The clearest example is the Ratatouille (here called samfaina and
it is made with blood, lang and heart of lambs), which is
the sign that people used to eat everything they could
from the animals. Each person or establishment has its
33
way of doing it.
The truffle has become an own product because the black
truffles found in our environment are highly valued for
cooking. It is recovering its marketing in our village and
can be found fresh or in processed products such as chocolate, sausage or cheese.
The valorisation of assets and the consolidation of parties
like the Cau de Bruixes makes possible to create new products that can be found in different shops of Centelles.
We can find haunted Ratafia, tarot cards, croutons of
witch, the medieval portal made with chocolate or shirts
with images of Centelles its magic.
-------------------------------------------------------------------------(1) ÒSamfainaÓ (Ratatouille).
(2) Sausages made with meat and truffles.
(3) Ratafia, cookies ÒcolometesÓ (doves) and gate of chocolate.
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:00
Página 31
INSTALáLACIONS CULTURALS I ESPORTIVES
4
2
4
6
3
9
5
7 6
1
2
8
5
8
3
7 9
34
1
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:01
Página 32
1
2
3
4
5
6
7
8
9
CULTURALS
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Biblioteca la Cooperativa (*)
Casa de Cultura
Casal Francesc Maciˆ
Capella de Jesœs (*)
Centre dÕArt el Mar— vell (*)
Centre Parroquial
Espai la Riera Blanca
Parc del Pla del Mestre
Societat Coral La Violeta
(*) SALES DÕEXPOSICIONS
ESPORTIVES
1
2
3
4
5
6
7
8
Camp de futbol de gespa artificial
Club dÕescacs i billar
Piscina municipal coberta
Pista Poliesportiva de lÕescola Ildefons Cerdˆ
Pista Poliesportiva del pavell— gran
Pista Poliesportiva del pavell— petit
Pistes de petanca
Pistes de tennis
9 Skate park
35
guia petita-2NOVA
16/5/12
21:01
Página 33
1
2
3
4
5
6
7
8
9
36
contraportada-1
16/5/12
18:11
Página 1
www.centelles.cat

Documentos relacionados

Màgia 1 - Ajuntament de Centelles

Màgia 1 - Ajuntament de Centelles LA VIA FERRADA DE LES BAUMES CORCADES - Aquesta via ferrada, amb el pont nepalí més llarg d’Europa, s’enfila fins al cim del turó de Puigsagordi per feixes de pedra verticals, enmig d’un paisatge s...

Más detalles