Nucli Antic peatonal Dossiers: Anorèxia i Sitges

Transcripción

REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE BURJASSOT
GENER 2003
NÚM. 8
Nucli Antic peatonal
Dossiers: Anorèxia i Sitges
(pàg. 21)
Del Burjassot Medieval
(pàg. 31)
La dona en els anys 30
(pàg. 32)
Està en la nostra ciutat: La Constancia-ARDE
pàg.28
P.V.P.: 2,50 €
El Nucli Antic
En aquestes festes i sempre
compra al xicotet comerç
GENER 2003
El Nucli Antic
P.V.P.: 2,50 €
El Nucli Antic
REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE BURJASSOT
NÚM. 8
Nucli Antic peatonal
Dossiers: Anorèxia i Sitges
(pàg. 21)
Del Burjassot Medieval
(pàg. 31)
La dona en els anys 30
(pàg. 32)
pàg.28
REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ
DE VEÏNS NUCLI ANTIC
DE BURJASSOT
GENER 2003
Sumari
4
6
Fotografies
FOTOS EVA
GRUP DE DONES
DE BURJASSOT
LA CONSTANCIA-ARDE
ARXIU NUCLI ANTIC
Edita
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
NUCLI ANTIC
DE BURJASSOT
8
10
11
15
19
20
21
26
28
31
Redacció
Junta Directiva de
l’associació
TRINIDAD ANDRÉS
SALVADOR ARNAU
JESÚS DELEGIDO
ARTURO GONZÁLEZ
RAFAEL JIMÉNEZ
FRANCISCO LLOPIS
PURIFICACIÓN LÓPEZ
JOSEP MARTÍ
TOMÁS MARTÍNEZ
AMPARO PASTOR
VICENTA RIERA
Fotocomposició i
Impressió
Depòsit legal
V-4880-1997
Nucli Antic - GENER 2003
32
Pòrtic
L’Ajuntament respon: La limpieza de Burjassot,
un esfuerzo de todos.
Firma invitada
Burjassot peatonal
Avisos varis
La junta directiva informa
Els socis opinen (I): Poesia Carmen
Els socis opinen (II): Lletra Himne Mare de Déu
Dossier (I): La anorexia nerviosa
Dossier (II): Els graners de Malta i les Sitges de Burjassot
Del Burjassot medieval: El Hospital de Burjassot y la antigua
casa de baños
Una proposta cultural: La dona en els anys 30
ELS MEMBRES COMPONENTS DE LA JUNTA DIRECTIVA DESITGEM A TOTES LES
LECTORES I LECTORS DE LA NOSTRA REVISTA UNES BONES I AGRADABLES
FESTES.
LES
INDICACIONS COMERCIALS DE LA REVISTA SÓN GENTILESA DE
L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
NUCLI ANTIC
DE
BURJASSOT. L’OPINIÓ
DELS
COL·LABORADORS I SOCIS QUE ESCRIUEN NO EXPRESSA NECESSÀRIAMENT EL
PARÉIXER DE LA JUNTA DIRECTIVA NI DE L’ASSOCIACIÓ.
3
Associació Veïns Nucli Antic Burjassot
Pòrtic
É
s veritat que quan esta revista arri- a les mares i pares que poden passejar tranquils
be als domicilis dels associats hau- el carro des d’on el seu xiquet ens demana una
ran hagut canvis molt importants en paraula amable, una carícia.
la fisonomia del nostre nucli antic. Tal i com
vàrem tractar en l’assemblea de novembre de
És açò el que hi ha que posar a l’altre plat de
2002, la peatonalització del barri ja està ací. I la balança. Ser adults implica prendre decisions. I
com totes les novetats causa recels i inquietuds, això sempre és costós. Costa perquè en optar per
però també esperances. Hi ha el recel de si els una cosa, irremediablement deixem una altra
repartidors continuaran arribant als nostres anterior. El contrari és fer trampa, enganyar. I la
domicilis, la inquietud de saber si hi haurà apar- vida ens mostra múltiples exemples de l’engany,
cament per a tots, si una persona major podrà de votar hui per una cosa, i demà manifestar-se
arribar en vehicle fins el nostre domicili o, sen- per la contrària. Però no és eixe el nostre cas: cal
zillament, si podrem entendre’ns en les noves ser clars i tractar d’aclarir-nos i, una vegada predireccions. També hi ha, no podem negar-ho, la nim una opció, defendre-la. L’associació de veïns
incomoditat de pegar més voltes en el vehicle per Nucli Antic de Burjassot sempre ha cregut, i així
a eixir o entrar als nostres domicilis, i encara ho ha manifestat, que la millor opció era la peamolts més dubtes i incomoditats.
tonalització. Perquè encarats els avantatges i els
desavantatges, creguem que els primers superen,
Però també hi ha l’esperança. L’esperança de amb escreix, als segons, que viure una vida més
viure una vida més humana i més plena. humana és una opció superior a la que pot aporRecuperar el carrer per a les relacions estricta- tar un estil de vida presumptament més còmode.
ment humanes, per al passeig tranquil, per a la L’exemple del carrer Jorge Juan, creem que és
gent que s’acosta sense obstacles a les tendes, una bona mostra de la recuperació d’un espai
per als sopars dels veïns a la fresca a l’estiu, per públic per a la ciutadania i compatible amb l’ús
4
racional del vehicle per al repartiment, per als
Tampoc no podem amagar un fet, que verta-
proveïdors i per als propis veïns que han de fer ús
derament comportarà grans avantatges al barri.
dels seus cotxes. I això no vol dir que des de l’as- Durant molt de temps hem patit, i patim, com
sociació de veïns ens oblidem dels problemes que en tants pobles i barris, el malestar de la insela peatonalització comportarà. En absolut. Hi ha guretat ciutadana. La nostra junta directiva ha
pendent una assemblea on el regidor, el cap de participat en tots els fòrums que sobre este
policia s’han compromés a explicar a la ciutada- tema s’han realitzat, tant ací a Burjassot, com a
nia el projecte i realitat de la peatonalització, els València. Ara tenim, ja, un policia local –el
problemes pendents i recollir els suggeriments.
senyor Ventura- que fa la seua jornada exclusivament en el nucli antic. I al mes de maig, quan
Hi ha també el dubte que la peatonalització del hi haja més policies locals disponibles, la seua
nucli antic comportarà una sobrecàrrega o servi- faena es vorà complementada encara amb un
lisme compensadors en altres barris. Fals. El pla altre policia, també en dedicació exclusiva al
de mobilitat afecta a tot el poble de Burjassot. I si barri. Sabem que, com totes les coses que
comença pel nostre barri, és perquè el nucli antic impliquen seguretat o benestar per al barri, no
ha estat pioner en esta reivindicació. Però de cap és suficient: per definició mai no és suficient.
manera pot argumentar-se que a nosaltres ens van Però és un pas, un gran pas per a començar.
a arreglar la nostra zona a costa de la resta de Saludem, per tant, esta iniciativa municipal,
Burjassot. Ben al contrari: durant molts anys a que com totes les coses humanes és susceptible
Burjassot s’han estat fent estudis, en els quals no de millora, però que, indubtablement, en este
sols ha comptat l’opinió dels tècnics i dels polí- cas, marca el camí a seguir.
tics, sinó que s’ha comptat amb la participació de
la ciutadania en general i de les organitzacions i
entramat cívic en particular.
J. Martí
President
5
L’Ajuntament respon
La regidora de servicis municipals Teresa García Carrubí sempre ha estat, a més d’amiga, enterament
disponible a les necessitats del barri i atenta als suggeriments de l’associació de veïns. A més, sempre ha
posat, i posa, tots els mitjans i recursos perquè la Campanya de Neteja siga l’èxit que tots coneixem. Ara,
atenent de nou, a la crida del Nucli Antic, ens aporta un text molt interessant. Llegim-lo.
LA LIMPIEZA DE BURJASSOT,
UN ESFUERZO DE TODOS.
Como Concejala del Ayuntamiento de Burjassot, y
responsable del Área de Servicios Municipales, que
incluye, entre otras cosas, el mantenimiento y limpieza
viaria de nuestra ciudad, siento un gran respeto por la iniciativa adoptada desde la Asociación de Vecinos del
Nucli Antic, fomentando la limpieza y la concienciación,
a través de una Campanya de Neteja dirigida a los más
pequeños y a todos nosotros en general.
Nuestra ciudad dedica, a través de su Equipo de
Gobierno y de la gestión diaria, grandes esfuerzos económicos y de recursos humanos en el mantenimiento de
un entorno limpio y adecuado para el desarrollo cotidiano de nuestros quehaceres, pero ahora bien, es imposible
que sin la colaboración de todos, sin el esfuerzo por no
ensuciar, sin la conciencia y el comportamiento cívico de
todos nosotros, estas grandes inversiones den resultados
positivos.
"No es más limpio quien más limpia, sino quien
menos ensucia". Bajo esta premisa, todos, vecinas,
vecinos, responsables, técnicos, absolutamente todos,
debemos, sin la necesidad de leyes ni medidas coercitivas que así lo indiquen, mantener nuestras calles,
nuestros parques y nuestras ciudades limpias. Y gracias
a estas iniciativas vecinales, sumamos esfuerzos para
lograr el objetivo común. No sólo el Ayuntamiento es
el responsable de una ciudad limpia, los ciudadanos
también deben serlo, y los propios vecinos, son, en
muchas ocasiones, testigos de la falta de solidaridad de
los que nos rodean, de su falta de civismo para con los
demás. Siempre existirá aquel que se considera en el
derecho de ensuciar porque paga sus impuestos, pero
nuestra labor, a través de ésta y de otras iniciativas que
queremos extender al resto de barrios de la ciudad, es
enseñarle y explicarle que la realidad no es esa, que
nuestra realidad es una vida en común con cientos de
personas, todas ellas con sus particularidades, y que el
6
respeto por los demás comienza por el respeto a uno
mismo y a su entorno.
Los valores de los que estamos hablando hay que
inculcarlos desde pequeños entre nuestros hijos, nuestros
amigos y nuestros vecinos, por eso apoyamos y apoyaremos todas las iniciativas dedicadas a este fin, a enseñar a
los más jóvenes a no ensuciar, a generar hábitos de conducta saludables y sobre todo, a crear una conciencia que
les permita el día de mañana vivir sin tener que realizar
ningún tipo de campaña para favorecer la limpieza, ya
que será una utopía hecha realidad.
Desde aquí queremos hacer un llamamiento a todos,
ya que todos somos responsables de nuestra ciudad, para
que se fomente la participación en estas iniciativas, para
que sean también los propios vecinos, los educadores y
todos los responsables, tanto técnicos como políticos, los
que respalden estas campañas y sumen esfuerzos a la
hora de hacer llegar su mensaje; Vivir en una ciudad limpia es cuestión de todos, y todos debemos poner nuestro
grano de arena para lograrlo, porque de eso, depende
nuestro futuro.
Asimismo, quiero agradecer el esfuerzo realizado por
la Asociación de Veis del Nucli Antic en este proyecto y
proponer su extensión al resto de barrios de Burjassot, así
como animarles a que sigan por la línea emprendida,
línea que contará siempre con el apoyo de este Equipo de
Gobierno, sensibilizado y atento a las necesidades de
nuestros vecinos.
7
Firma Invitada
Manifest de la Campanya Ciutadana
contra la Base de l’OTAN
DEU RAONS CONTRA LA BASE DE L’OTAN
L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
(OTAN) ha de decidir a finals de l’any 2002 o a principis del 2003 la ubicació de tres futurs quarters de la seua
Força de Reacció Ràpida a Europa. Entre els sis candidats a ocupar una de les places es troba el quarter Jaume
I de Bétera, a la comarca de Camp de Túria del País
Valencià. El Govern espanyol, a través del Ministeri de
Defensa, ha oferit a l’Aliança aquesta caserna, situada a
16 quilòmetres de València, per a acollir un dels tres centres de comandament.
L’OTAN és una aliança militar de 19 estats comandada principalment pels EUA. Entre els socis d’aquest club
podem trobar alguns dels estats més rics del món
(Alemanya, Gran Bretanya, Canadà, Itàlia, França, i un,
com Turquia, que porta deu anys massacrant als kurds que
viuen dins de les seues fronteres. Cinquanta dos anys després de la seua fundació i desaparegut el bloc soviètic des
de fa dotze, l’OTAN no es dissol: es reforça i amplia.
Una nova OTAN?
Sí, però pitjor encara que l’antiga. Ara sense dubte
l’OTAN és un obstacle per a la pau:
1) És la bota del Nord sobre el Sud. No apunta les
seues armes cap als "russos" sinó cap als "pobres": les
poblacions dels països empobrits, com per exemple les
de l’altra ribera de la mediterrània o de l’Orient Mitjà. El
seu objectiu: defendre els privilegis econòmics i estratègics dels EUA i la Unió Europea a tot el món.
2) S’ha autoanomenat «sheriff» planetari des que es
va autoconcedir aquest dret l’any 1999, pot bombardejar
o atacar qualsevol lloc del món sense tenir en compte ni
tan sols a l’ONU.
3) Per justificar-se una vegada desaparegut el bloc
soviètic, ha exagerat o inventat nous enemics o "amenaces" de tot tipus: els nacionalismes emergents, el narcotràfic, l’islam, les migracions o el terrorisme internacional.
4) Vol fer del territori espanyol un plataforma d’agressió militar. Les bases de Rota i Morón ja van ser utilitzades per a bombardejar Bagdad durant la guerra del
Golf, i la base de València-Bétera, amb el port de
8
València i la base aèrea de Manises a uns quilòmetres, és
el lloc idoni per a dirigir atacs com els d’Afganistan, o
Libia, Irak o Iugoslàvia.
Més OTAN i més prop: menys democràcia.
5) L’Estat espanyol va vulnerar definitivament el
referèndum de 1986 quan va ingressar a l’estructura
militar de l’OTAN al 1997.
6) L’estratègia de l’OTAN, com tota estratègia militar, és secreta. Ni la ciutadania ni tan sols el Parlament
seran consultats abans que l’OTAN emprenga una acció
militar amb participació espanyola. S’obre la porta a la
presència d’armament de destrucció massiva (nuclear,
químic i biològic), per exemple, a la possible base de
l’OTAN a València
7) El Govern espanyol, en oferir a l’OTAN el quarter
Jaume I com a lloc per a instal.lar la seua base, nega la
sobirania del País Valencià, que deuria de ser qui decidira sobre aquesta important qüestió. Tampoc es respecta
la sobirania municipal, després de que l’Ajuntament de
Bétera i altres de la zona hagen manifestat el seu rebuig
a la instal.lació de la base.
Més OTAN: més despesa militar.
8) L’OTAN imposa un continu procés de rearmament que fa créixer encara més el pressupost militar en
detriment de la despesa social i de cooperació. Els nous
projectes armamentístics (Eurocaça, tancs Leopard, fragates de combat F-100) ja han col.locat la despesa militarista d’Espanya per damunt dels 2 milions de milions
de pessetes.
Volem viure lliures del perill d’atacs militars i d’atemptats.
9) Mig món està enfrontat a l’OTAN i els EUA després de 50 anys de les seues polítiques injustes, agressives i militaristes a tot el món, i especialment a l’Orient
Mitjà. L’àrea del quarter és una de les més densament
poblades d’Europa i es troba a més en plena expansió
demogràfica. La instal.lació de la base de l’OTAN farà
augmentar les mesures de control i vigilància en la zona.
Tots/es ens convertirem en potencials sospitosos.
Volem els espais urbans i naturals per a la ciutadania:
no per als usos militars.
10) Volem polítiques de pau i justía: no de guerra.
Volem que es desenvolupen polítiques actives i coherents en favor de la pau, dels drets humans i de les relacions igualitàries entre els pobles. La pau al món s’aconseguirà només prescindint d’instruments com els
exèrcits i les aliances militars, i eliminant les injustícies
i la misèria. La guerra l’únic que fa és augmentar-les.
Per totes aquestes raons:
* Diguem no a la instal·lació de la base de l’OTAN a
València.
* Rebutgem formar part de qualsevol aliança militar,
siga l’OTAN, l’UEO o l’Euroexèrcit.
*Demanem la dissolució d’aquestes organitzacions.
*Exigim l’apertura d’un debat social ampli, seriós i
en profunditat sobre una defensa i una política exterior
no militarista.
La Campanya contra la base de l’OTAN està desenvolupant una campanya de conscienciació i mobilització
ciutadana. Unes eines que han demostrat ser eficaces en
altres ocasions: la insubmissió i l’abolició de la mili,
l’antiglobalització i la suspensió de la cimera del Banc
Mundial a Barcelona, Salvem el Botànic i la retirada del
projecte de construcció davant el jardí... Ara és el
moment: l’OTAN no prendrà una decissió fins finals de
2002 i sempre preferirà un lloc "tranquil" a un amb una
forta oposició ciutadana.
Entre tots i totes encara podem aturar la base.
Plataforma Ciutadana Antibase de l´OTAN
9
BURJASSOT PEATONAL (8)
C
uando salga a la luz esta revista estará a punto
de ponerse en marcha la primera fase del proyecto de movilidad que ha sido realizado por el
Ayuntamiento y del cual hemos venido informando en
los últimos números de la revista. Precisamente el
Ayuntamiento ha decidido empezar a aplicar el proyecto
por nuestro barrio, pues debido a la escasa anchura de las
calles Jorge Juan, Obispo Muñoz y Mariana Pineda,
estas calles no pueden soportar el doble uso de tráfico de
vehículos y peatones. Por ello proponen la peatonalización de dichas calles que supone el acceso limitado sólo
a vecinos, y para carga y descarga. Igualmente las travesías Fernando Martín y Cervantes. Además todas las
calles tienen el mismo sentido de tráfico para evitar que
se conviertan en travesías. También la calle Bautista
Riera se quedaría con sentido único de tráfico, el mismo
que las otras tres. La calle Blasco Ibáñez se queda con un
sentido único en dirección contraria.
En la ultima reunión que la junta directiva mantuvo
con el concejal de trafico y con el jefe de la Policía Local,
se nos informó de que a partir de Enero se convocará a
todos los vecinos interesados a una reunión para informar
del tema, y que posteriormente se procedería a la peatonalización. Las señales de tráfico ya han sido colocadas,
aunque están tapadas, y se hará una especie de "puerta" de
entrada al barrio, que será un estrechamiento frente el
Castillo para permitir el acceso de un solo vehículo. Para
controlar el acceso se darán tarjetas a los vecinos que las
soliciten y habrá mayor control policial a través de un
Policía de barrio. Estará prohibido el aparcamiento en las
calles Jorge Juan, Obispo Muñoz y Mariana Pineda y las
travesías Fernando Martín y Cervantes y se multará a los
que repetidamente no lo cumplan. Solo se permitirá parar
para carga y descarga.
De todo ello la junta directiva informó a los asociados en la asamblea del día 22 de noviembre. Según las
opiniones recogidas en esa asamblea, la junta directiva
ha presentado al Ayuntamiento un escrito con sugerencias que puedan mejorar dicha propuesta y que incluye
las siguientes propuestas:
Es necesario asegurar esa tarjeta u otro medio de acceso a las personas que, sin ser residentes en el barrio, tienen
que venir con el coche por causas justificadas, como por
ejemplo, llevar a sus familiares al médico, u otras.
Hay que asegurar que se siguen manteniendo los servicios como antes, por ejemplo recogida de basuras o el
servicio de reparto del butano.
10
Es necesario habilitar zonas de aparcamiento, como
por ejemplo el solar que hay entre la estación de
Burjassot y la acequia o el solar que hay vallado junto al
Castillo. El hecho de prohibir todo el aparcamiento
puede generar protestas por algunos residentes.
Creemos que un único Policía de barrio no será suficiente para evitar el tráfico, y creemos que sería necesario
que se pusiera algún tipo de bordillo, además de las señales, para que se note mas que se entra en zona peatonal.
Por último, cabe indicar que, a la hora del cierre de
esta revista, el concejal encargado de este asunto, señor
Castro, nos ha convocado a los miembros de la junta
directiva responsables de esta área a una reunión para
ultimar el tema. La junta directiva, en efecto, ha realizado su papel de transmisora entre la opinión general de la
ciudadanía y el consistorio. Allí defenderemos las posturas mayoritarias esgrimidas en la asamblea. Como antiguamente solían decir en los noticiarios: les mantendremos informados.
Jesús Delegido
Avisos varis…
REME BLÁZQUEZ: FELICITATS
Estos dies la Federació d’Associacions de Veïns
ha estat noticia per alguna cosa més que les reivindicacions habituals –que en són moltes–. En
efecte, la secretària de la Federació, Reme
Blázquez, ha estat nomenada per tots els grups
polítics municipals jutgessa de pau suplent de
Burjassot. És un reconeixement públic a la seua
vàlua personal que no podem sinó aplaudir. Vaja
per a ella la nostra primera felicitació.
75 ANIVERSARI DE LA CORONACIÓ
DE LA MARE DE DÉU DE LA CABEÇA
Durant tot l’any, però especialment en el mes de
setembre, Burjassot s’ha vist immers en la celebració de les festes del 75 Aniversari de la
Coronació de la Mare de Déu de la Cabeça. Al
final, quan ja totes les manifestacions festives
són només record, queda, a més de la satisfacció
personal dels organitzadors i participants, l’edició de diversos llibres i revistes. A més de les
aportacions que l’associació ha fet a alguna d’estes publicacions, hi ha també la traducció de
l’Himne de la Proclamació Pontíficia de la Mare
de Déu de la Cabeça al valencià, perquè puguem
cantar-lo en la nostra llengua, el valencià.
L’aportació generosa de l’erudit Albert Pérez i
Marco l’oferim en esta mateixa revista.
"AMIGOS DE SAN ROQUE"
De manera callada, constant, com es fan les
coses ben fetes, els nostres Amics de Sant Roc,
continuen fent el seu camí, el seu interesantíssim camí. Com a mostra, la nova consecució
d’una subvenció per a les obres de restauració
de l’ermita de Sant Roc. No podem sinó reiterarlos la nostra admiració, la nostra felicitació i el
nostre suport.
11
PETICIÓ DEL CONSERVATORI
No obstant els esforços desplegats desplegats per
les associacions de veïns de Burjassot, associacions
de pares i mares d’alumnes, i altres entitats culturals, no ha hagut un número d’alumnes suficients
com per a poder iniciar el Conservatori Municipal
de Burjassot. D’esta manera els estudiants de música, una vegada arriben al Cicle Mitjà, han d’eixir
de Burjassot per a buscar places en els conservatoris dels municipis dels voltants: València, Torrent o
Montcada per posar-ne uns exemples. Ha sigut una
gran llàstima perquè tant, des de la Casa de la
Cultura, com des del M. I. Ajuntament de Burjassot
s’havien iniciat les gestions oportunes per a poder
iniciar este mateix curs 2002-2003 les classes.
Esperem que els organismes implicats no es desanimen i s’inicie una altra campanya, que esperem
tinga millor èxit que l’anterior.
EL SOPAR ANUAL DEL CLUB DEL
PADRE JOSÉ: TOT UN ÈXIT.
El passat 25 d’octubre de 2002, celebràrem el sopar
anual del club d’Amigos de José en el magnífic
local del Centre Cultural Tívoli, cedit a l’efecte pel
12
M. I. Ajuntament de Burjassot. El nivell de participació tornà a superar el d’anys anteriors, amb una
assistència de més de 300 persones i l’aportació de
moltes més que no hi pogueren acudir.
L’acte va estar carregat d’emocions de tot tipus.
Des de la intervenció dels nostres invitats especials, tots ells amb una llarga experiència a
Zimbabwe, passant pel rècord de recaptació, i
finalitzant amb les paraules del nostre alcalde des
de Suecia i les del propi José des de Zimbabwe,
gràcies al miracle de les telecomunicacions.
Este any la quantitat recollida ha estat de 21.050
euros, incloent els 4.200 de l’Ajuntament de
Burjassot. ¡Enhorabona! Gràcies a tots els que han
col·laborat. Molta gent no va a sentir-se tan desesperada ni tan abandonada a la seua sort. Amb la
vostra aportació arribem, cada vegada més, on
altres ajudes no arriben. Mai no ens cansarem de
repetir, que la vostra ajuda arriba directament i
sense cap pèrdua o disminució per intermediaris,
a les mans dels qui viuen entre els pobres, i saben
millor que ningú com i on emprar-la.
És per això que, en nom del pare José, vos donem
les gràcies i esperem tornar a comptar amb la
vostra valuosa ajuda l’any que ve.
SUBVENCIÓ DE LA REGIDURIA DE
L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL.
Estant tancada ja la revista, hem afegit des de la
impremta esta nota per tal de fer públic el decret
de l’àrea de Benestar Social del M. I. ajuntament
de Burjassot, pel que atenent a la nostra sol·licitud, i vista la proposta del regidor responsable
d’Educació Ambiental se’ns concedix una subvenció per a sufragar les activitats de respecte i
educació mediambiental. Volem agrair des d’estes pàgines la sensibilitat dels polítics responsables d’esta subvenció que, permetrà continuar la
tasca cultural de la nostra associació.
SITGES
El treball constant de la nostra associació per la
protecció i defensa del Pati de les Sitges comença a
donar els seus fruïts. Enguany s’han disparat els
focs d’artifici des del Camp de les Palmeres i altres
punts de Burjassot. Esta aposta, reconeguem que
arriscada, de l’equip de govern municipal, creguem
que ha estat un èxit doble: d’una banda del públic,
que ha pogut assaborir millor els diversos actes
pirotècnics, i d’altra banda, de la conservació del
nostre monument. Ben al contrari, hem d’indicar
l’actitud de despreci que, últimament mostra
l’Excm. Ajuntament de València que no es pren la
molèstia ni de contestar a les instàncies que sobre
este tema tan nostre del Pati de les Sitges, li dirigim.
Esperem que la recent resolució del Consell
Valencià de Cultura, impulse a l’Ajuntament de
València a complir en les seues obligacions, ajude
a que el M. I. Ajuntament de Burjassot puga assolir més competències sobre el tema i obligue a les
administracions competents a invertir els fons
necessaris per a retornar al nostre monument
nacional la dignitat perduda.
EL PONT SOBRE EL CAMÍ DEL MOLÍ
DE LA SAL
Una de les primeres mesures que ha pres la junta
directiva quan s’ha culminat el procés de tancament del traçat de la via fèrria entre l’Empalme i
Burjassot ha estat la de demanar que s’òbriga
immediatament un pas sobre la via per tal que les
persones de les alqueries i de l’horta no vegen
interrompuda la seua comunicació, com ara la
tenen, amb la resta de la ciutat. En eixe sentit hem
dirigit els nostres escrits al senyor alcalde i al
director general de Transports. I no sols ho hem
fet per escrit, sinó que ho hem exigit de paraula.
Esperem que les exigències, no sols nostres, sinó
dels veïns afectats, siguen fets.
13
ACCÉS A LA PISTA D’ADEMÚS
Un altre efecte colateral del scalextrixs que alguns
polítics, quasi tots, s’entestaren en regalar a
Burjassot, ha estat el de quedar-nos sense accés a
la pista d’Ademús en sentit ascendent en tot el
terme de la nostra ciutat. Ho vàrem advertir, en els
instants fugaços en què la junta directiva va poder
vore els plànols. Però els polítics, matisem: alguns
BURJASSOT POBLE ASSETJAT
Una bona definició de Burjassot seria el d’un poble
tancat per Llevant (barrera de l’Empalme), per
Tramuntana (via del tren), per Migjorn (la pista
d’Ademús). Ja solament, ens queda l’eixida de
Ponent, trufada d’urbanitzacions, parcs d’oci i
rotondes. Lamentem que no s’hagen fet estudis
d’impacte ambiental: com alteraran les 30 altures de
les finques el règim de brises, o el calor urbà. Ara,
però, ens queda el consol de vore com ens creix
l’ombra dels xirimbolos que, gràcies a la classe política de Burjassot vorem enlairar-se i enlairar-se en la
zona de l’Empalme. Després, quan comencen a sorgir els problemes, que surgiran, ja ho advertirem en
el número anterior, llavors vindran les lamentacions.
14
polítics, ens despreciaren. El despreci és l’arma
del neci, de l’ignorant que veu en l’altre no un
col·laborador, sinó un possible competidor, pot ser
un desemmascarador de la pròpia misèria. No és
eixe, no va ser eixe el cas. I ara ho paguem tots.
L’associació de veïns Nucli Antic, juntament amb
la Federació d’Associació de Veïns ja ha començat
les gestions perquè l’accés a la pista siga una realitat: esperem vore-la aconseguida ben prompte.
FELICITACIÓ A LA INICIATIVA DE
LA REGIDURIA DE CULTURA
La regiduria de Cultura està fent un veritable
esforç per estendre la cultura cinèfila entre el
poble de Burjassot. No podem sinó felicitar la
iniciativa de dedicar un dia a la setmana al
"cine d’autor". És veritat que, de moment, és
molt minoritària l’assitència a este tipus de
pel·lícules, però també és veritat que si mai no
es projecten films que escapen a les factories
de Hollywood, el poble no podrà assaborir
pel·lícules de qualitat. I la felicitació és per un
doble motiu, perquè ara pel preu d’un bitllet
d’entrada en regalen un altre a l’acompanyant.
La Junta Directiva informa
PÀGINA WEB DEL NUCLI ANTIC
http://elnucliantic.iespana.es
http://www.iespana.es/elnucliantic
Direcció de correu electrònic [email protected]
L’associació de veïns Nucli Antic de Burjassot, sempre a l’avantguarda del que suposa comunicació en els socis, i
estratègies per aconseguir els fins fundacionals, ja té pàgina WEB. Es tracta d’una iniciativa duta endavant pel soci, i ara
membre de la junta directiva, Rafael Jiménez Castillo. La pàgina WEB permetrà la consulta de tots els números editats
de la nostra revista El Nucli Antic, la connexió amb altres adreces electròniques d’interès, la inclusió d’una pàgina d’última hora on es poden visualitzar els problemes més candents i les propostes de la junta directiva. També incorporem
una direcció de correu electrònic: animem a totes les persones interessades a enviar-nos els seus suggeriments per dit
correu electrònic. Tot això i més: el Nucli Antic en l’avantguarda.
UN NOU ÈXIT DEL MOVIMENT VEÏNAL DE BURJASSOT
El Moviment Veïnal de Burjassot I Godella ve mantenint periòdiques reunions, en la Conselleria d'Obres Públiques,
Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana, amb D. Vicente Dómine, director general de Transports. El que inicialment van ser uns tímids contactes de les Associacions de Veïns, per a demandar davant de l'administració autonòmica el soterrament de les vies de Metro València al seu pas per les nostres localitats, s'han anat convertint amb el pas del
temps en reunions d'alt nivell amb la presència simultània de regidors d'estos dos municipis (en el que respecta al de
Burjassot, els senyors regidors José Martínez i Teresa García). Açò ens ompli d'esperança i ens fa considerar que hem
aconseguit, almenys, un primer objectiu.
Els clars propòsits del Moviment Veïnal de Burjassot i Godella, agrupats des de desembre del 2000 amb la presentació d'una Iniciativa Ciutadana davall el lema: "Que No Ens Xafen: Campaya pel Soterrament de les Vies", s'han vist
plenament culminats en l'última reunió celebrada el passat mes de juliol del 2002. En ella vam poder vore sobre plànols
i amb gran profusió de detalls un traçat subterrani per al Metro València, que comprendrà: des de l'eixida de l'estació de
Burjassot, on s'iniciarà la rampa de descens, discorrent per la c/ Mèxic, Plaça Francisca Navarro, c/Bétera, Estació de
Godella, i després de passada la carretera comarcal cap a Bétera iniciaria la rampa d'ascens.
És cert que la nostra satisfacció serà completa quan vegem entrar les màquines, camions, trepanadores, formigoneres, etc.., en estos carrers, perquè significarà que les obres estan en marxa. Però els plantejaments clars de la Conselleria
i el compromís ferm del director general de Transports, que en la pròxima legislatura s'abordarà este projecte ens fa
albergar clares esperances. Sabem que mentres duren les obres tindrem: sorolls, pols, molèsties en el servici de Metro
València; però tot es podrà vore compensat per l'alegria que suposarà el dia que puguem accedir a estes estacions baixant unes escales mecàniques, quan vegem augmentar la freqüència dels trens, quan puguem passejar tranquil·lament
per la renovada c/Bétera sense perill per als nostres majors i xiquets.
Cal significar que els representants de l'Ajuntament de Burjassot vénen manifestant recentment (vore Butlletí
Municipal Set/Oct 2002) que el tancament al trànsit del carrer València, sobre el pas a nivell de l'Empalme, és provisional una vegada es porte a terme el soterrament d'este tram de vies "ja que per a l'Equip de Govern Municipal Socialista,
els nous ponts són una solució transitòria". La postura de la Conselleria a este respecte és donar per solucionat el punt
conflictiu del pas a nivell amb la construcció del pont alternatiu i deixar el traçat actual del Metro en superfície després
d'haver restaurat tota l'estació de l'Empalme, com a centre de transbord intermodal per al Consorci de Transport
Metropolità de València, i estant pendent construir el tancament de la Ronda Nord de València, a través d'un túnel que
creuaria a la pista d'Ademús i vies del ferrocarril en la dita zona.
La nostra Associació de Veïns, junt amb altres col·lectius culturals i polítics, van reivindicar de forma clara amb
reunions informatives, assemblees i inclús una manifestació, que la solució acceptada per l'Ajuntament de Burjassot
15
de construir el pont per a salvar la via del tren en el carrer València, amb el suposat benefici addicional de permetre
el desenrotllament d'un polígon industrial, no era un bon plantejament, ja que la construcció d'estes infraestructures
implicaria l'abandó del plantejament del soterrament complet de la via del Metro. Les nostres prediccions s'han complit i ara pareix un poc tard demandar esta reivindicació, com clarament va assenyalar el senyor Vicente Dómine en
l'última reunió.
Informa F. Llopis.
MÉS ÈXITS DEL MOVIMENT CIUTADÀ
En l’haver del teixit cívic de Burjassot, en este cas de les associacions de mares i pares d’alumnes, cal apuntar un
veritable èxit que beneficia de manera extraordinària al nucli antic. En efecte, enguany les associacions de mares i pares
d’alumnes de Burjassot han aconseguit que les xiquetes i els xiquets del nostre barri des de primer fins a quart d’educació secundària obligatòria puguen utilitzar gratuïtament el servici d’autobusos que, a l’efecte a instal·lat l’Administració
educativa. És un gran pas a endavant en la consecució de l’educació gratuïta i de qualitat per al nostre barri, perquè permet que les famílies que han optat per l’ensenyament públic per als seus fills, puguen estar tranquil·les. No es tracta de
l’esforç d’anar a peu –cosa molt saludable– sinó, que hi ha la sobrecàrrega de pes de les motxilles, la inseguretat ciutadana i el perill del trànsit. Estos obstacles, de moment s’han salvat per a l’alumnat de l’ESO, esperem que el proper curs
siga extensible la gratuïtat del transport escolar també per a l’alumnat de batxillerat.
Val a dir que l’èxit de dites associacions de mares i pares ha estat doble. En efecte, també han aconseguit que el nou
institut d’educació secundària que va a construir-se, que en principi estava previst que abarcara només l’educació
secundària obligatòria, ara també impartirà batxillerat. Enhorabona: tot un exemple a imitar.
Informa: Jesús Delegido
VII CAMPANYA DE NETEJA I EDUACIÓ AMBIENTAL
El dimarts 12 del passat mes de febrer es concentraren a l’explanada del pati de Sant Roc els escolars pertanyents als
col·legis de San Juan de Ribera, Virgen de los Desamparados y San Miguel, dins de la VII Campanya de Neteja I
Educació Ambiental organitzada per esta associació i patrocinada pel M. I. Ajuntament de Burjassot.
L’acte va començar amb un gran carnaval, desfilant els escolars, professors, mares, pares i tots els que volgueren sumar-se a la comitiva festiva. El nostre objectiu era que els participants, amb les seues disfresses i pancartes
mostraren el seu respecte al medi ambient i, un any més, ens varen sorprendre, de manera molt grata, amb la seua
creativitat.
Enguany la campanya s’ha iniciat amb el lema "El barri és el teu medi Ambient", lema que va estar proposat a la
Regiduria de Servicis Municipals del M. I. Ajuntament que l’ha fet seu, estenent la Campanya a tot el municipi, ja que
ha inclòs cartells adhesius de grandària ben visible en tots els contenidors avisant dels horaris i de la necessitat de respectar les normes i els horaris en benefici de tots.
Una vegada que tots els escolars i familiars arribaren al Pati de Sant Roc, l’acte va estar ambientat pel grup d’animació de la Casa de la Cultura. A l’acte acudiren el senyor alcalde, qui ens va dirigir unes paraules d’ànim per a seguir
amb estes campanyes, pometent per al proper any millores en la megafonia i una major participació del consistori. El
regidor d’Educació, Vicent Herrero, i la regidora de Servicis Municipals, Teresa García Carrubí, als qui agraïm la seua
presència i col·laboració.
Però no ha d’acabar ací la campanya. Del nostre comportament depén que les zones que envolten els nostres contenidors presenten, alguns dies, un aspecte lamentable, per no ser suficientment responsables a l’hora de depositar
els nostres fems, vidres, cartons o plàstics. Hem de tindre en compte que tirar el fem en bosses sense tancar, que deixar caure la tapa fent soroll, que deixar el fem pel matí o a primera hora de la vesprada no és, sinó font de molèsties per al veïnat que té a prop el contenidor. Cal prendre’s la molèstia de tirar el cartró dins –no fora– del conteni-
16
dor i fer una recollida selectiva dels desperdicis. Hem de fer gala del nostre esperit cívic i, com ens ensenya el Llibre
de Tobies no hem de fer als altres el que no volem que ens facen a nosaltres. Fem nostre el lema "El teu barri és el
teu Medi Ambient".
Informa: Pura López
REUNIÓ AMB EL SECRETARI DE LA CONSELLERIA DE SANITAT
El passat mes de juliol hi hagué la entrevista amb el secretari de la Conselleria de Sanitat, en la qual s’abordà, de
manera primordial, la continuació del centre de salut primària (ambulatori) per a la zona de llevant del poble; és a dir, la
nostra, ja que el projecte de dita Conselleria contemplava la reubicació de l’atenció primària de tot Burjassot en l’ambulatori de Rubert y Villó (el de la travessera de la carretera de Llíria a la plaça de la Concòrdia. En este sentit estem a
l’espera d’una propera reunió que hi haurà a finals de 2002. Esperem donar més notícies al respecte en properes assemblees o reunions.
Informa: Pura López
BOMBERS
El passat 1 d’octubre celebràrem una reunió amb el responsable del Consorci de Bombers, Vicente Martínez Marco,
en la qual se’ns va informar a la Federació de Burjassot i de Godella que el nou macroparc, així com les oficines del
Consorci de Bombers, serà ubicat en el futur en la ciutat de l’Eliana. No obstant, les nostres peticions d’una ampliació
de l’actual parc de bombers de Burjassot, seguixen en peu. Se’ns va dir que el Consorci de Bombers anava a estudiar
una proposta de les Federacions de Burjassot i Godella pera fer una reserva de terreny amb la fi d’ubicar en el futur un
17
parc nou, així com la proposta d’ampliació de la gratuïtat de les taxes pels servicis que els bombers presten en les nostres ciutats. Estes, i noves propostes, seran motiu per a properes reunions per a reivindicar-lo.
D’altra banda, hem d’insistir en els tancaments que, de manera esporàdica patix els nostre parc des de fa dos
mesos. Ens expliquem: quan en diversos parcs de la província es produixen baixes, és el parc de Burjassot és el primer que ha d’acudir a completar les plantilles dels altres parcs. És per això, que de vegades, massa vegades, per al
nostre gust, el parc de Burjassot tanca les portes. Esta situació ja es va donar fa dos anys, i en converses amb el president del Consorci va acabar en esta situació. Esperem informar en la pròxima revista de la solució definitiva d’este
mal de camp intermitent.
Informa: Salvador Arnau
REUNIÓ AMB EL SUBDELEGAT DEL GOVERN
Degut al clima de inseguretat ciutadana que la nostra població va patir, fonamentalment en el primer semestre, representants de la Federació de Veïns de Burjassot –i, per tant, del Nucli Antic– ens vàrem reunir el dia 21 de juny amb el
subdelegat del govern per exigir major seguretat ciutadana en la nostra ciutat. Dit alt càrrec es va comprometre a completar la plantilla dels efectius de la Policia Nacional existents a la nostra ciutat. Així mateix, els representants dels veïns
li demanàrem que el nou comissari de Burjassot fóra persona relativament jove, per tal d’evitar la situació que estem
patint durant els últims anys, que els comissaris estan dos anys, com a màxim, en la nostra ciutat... i es jubilen. D’altra
banda el subdelegat del govern es va comprometre a instal·lar la comissaria en uns locals més dignes i a efectuar una
altra reunió passat un temps, per avaluar l’evolució de la seguretat ciutadana en la nostra població.
Informa: Trinidad Andrés
RESTAURACIÓ DE LA FAÇANA
Amb una participació més que notable de l’associació
de veïns Nucli Antic de Burjassot, la junta de Restauració
de la Façana de l’església de "San Miguel" ha canalitzat
tots els esforços per vore culminat un desig de tots els
burjassoters de cor: la restauració de la façana de l’església parroquial. En efecte, el pas dels anys –més de 200– i
el maltractament continu –miccions, balonades, pintures
salvatges i un llarg etcètera– havien conduït la façana a
un estat lamentable. Ara, després d’un gran esforç econòmic –i no sols de l’Administració, sinó del poble–, s’ha
materialitzat el somni: la façana ha estat restaurada. Però,
malauradament, això no ha significat el fi de les agressions. No sense estupor contemplem com continuen les
balonades, el llançament d’arròs en les bodes, les traques
sobre la mateixa façana, les miccions. Tant d’esforç pot
quedar en res, sinó ens conscienciem que el temple parroquial, a més, de ser el lloc de culte catòlic del barri, és un
monument històric i artístic de primera índole, i que és
obligació de tots respectar-lo i fomentar hàbits de conducta respectuosos amb ell, i amb tot el nostre entorn.
Informa: Vicen Riera
18
Els socis opinen (I)…
En el 75é aniversari de la coronació de la Mare
de Déu de la Cabeça
L’erudit –i soci– de l’associació de veïns Nucli Antic de Burjassot, no
és la primera vegada que oferix la seua colaboració a la revista. Ara és
per aportar la versió valenciana de l’Himne de la Mare de Déu de la
Cabeça. Esperem poder cantar-lo prompte en valencià, com cal
L’any 1927 tingué lloc la solemne coronació pontifícia de la Mare de Déu de
la Cabeça, patrona de Burjassot. amb ocasió de l’efemèride, es va escriure un
himne, en castellà, que és l’Himne oficial que es publica i es canta tots els anys.
Però Burjassot és un poble valencià i de parla valenciana, i més l’any 27. Tot i
això l’himne continua cantant-se en castellà. En l’any 1987, tot complint-se els
60 anys de la coronació vaig efectuar i publicar en el Calendari Senyera, editat
per Marí Montañana, de la ciutat de València, la versió valenciana de dit himne,
versió per a ser cantada.
Coincidint amb la commemoració del 75 aniversari de la Coronació, i festes
consegüents que se celebraren el setembre passat, la citada versió fou publicada
en el butlletí del dit mes i any 2002 pels Amics de Sant Roc en el seu butlletí
informatiu.
HIMNE DE LA PROCLAMACIÓ PONTÍFICIA
DE LA MARE DE DÉU DE LA CABEÇA
Déu vos salve, ¡oh gran Senyora!
Mare de gràcia i d’amor.
Senyora de la Cabeça,
Patrona de Burjassot.
Salve, Excelsa redemptora,
Bella esposa del Senyor,
Nostra Mare protectora,
Refugi del pecador.
Font de llum divina i pura,
Dolç encant ple de bondat.
La més santa concebuda
En virtut i en castedat.
Nord i guia seductora,
Camí de la salvació.
La més cega defensora
Del qui t’implora perdó.
La que portes més grandesa
I molt més saps compensar
D’aquell que erra, la curtesa
que és ofendre i és pecar.
Déu vos salve, ¡oh gran senyora!
Mare de gràcia i d’amor.
Senyora de la Cabeça.
Patrona de Burjassot.
Déu vos salve, ¡oh d’encant plena!,
Reina i Verge sense igual.
Consol dolç de nostra pena,
Remei sempre de tot mal.
R. FOLCH
Versió valenciana
ALBERT PÉREZ I MARCO
19
Els socis opinen (II)…
Està en el nucli antic
Hi ha la poesia en majúscules, diguem-ne, la poesia oficial. Però també està la "poesia
necessària", la "poesia per al poble". Esta poesia que necessitem, és la que, tan amablement ens proporciona Carmen Martínez. A més, amb una nostàlgia, no exempta de
confiança en el futur, ens il·lustra sobre un pasta que pareix llunyà, quan encara és ahir.
Gràcies, Carmen.
Quant entres en Burjassot
si ho fas venint de València,
a la dreta està el Pouet
i a l’esquerra el Castell
de Sant Joan de Ribera.
L’Església de Sant Miquel
és tan gran i té eixe encant
de tota la contornada:
és ella la catedral.
El campanar dóna enveja
arrogant y ben plantat,
i les campanes que té
quan voltegen en les festes
de prou lluny escoltarem.
Al silenci de la nit
s’escolten en alta mar:
uns mariners es pergueren,
la teua campana grossa
a terra els pogué guiar.
Molts anys està en Burjassot,
el "Circul Catòlic Sant Roc".
20
A la Plaça del Pouet,
on ara és casal faller,
varen viure dos germans,
treballaven de fusters.
Aficionats als coloms
es feren un colomer;
no hi havia en tot Burjassot
cap més gran ni més ben fet.
En Burjassot Nucli Antic
encara tenim la llet
acabada de munyir.
C. Martínez, octubre, 2002.
Dossier (I):
La Anorexia Nerviosa
Un problema que patixen cada vegada més les famílies és el vore com, sobretot les filles, probablement per seguir
els dictàmens d’una moda i d’uns models de bellesa imposats i absurdes, cauen en trastorns dels hàbits alimentaris. La Federació d’Associacions de Veïns prepara un cicle de conferències sobre el tema. Mentrestant, agraïm a
la doctora en Medicina, especialista en Pediatria, amiga i sòcia, la seua gentilesa en aportar-nos un primer avanç,
sobre este tema que ens preocupa a totes i a tos: l’anorèxia nerviosa.
INTRODUCCIÓN
Los trastornos de la conducta alimentaria incluyen la anorexia nerviosa y la bulimia nerviosa. La primera se caracteriza por el rechazo a mantener el peso corporal en los valores mínimos normales. La bulimia nerviosa por episodios
recurrentes de voracidad seguidos por conductas compensatorias inapropiadas como el vómito provocado, el abuso de
fármacos laxantes y diuréticos u otros medicamentos, el ayuno o el ejercicio excesivo. A diferencia de los enfermos con
anorexia nerviosa, las personas con bulimia son capaces de mantener el peso igual o por encima de un nivel normal mínimo. Una característica esencial de ambos procesos es la alteración de la percepción de la forma y el peso corporales.
En el presente artículo vamos a centrarnos en la anorexia nerviosa (AN). El término anorexia induce a confusión, ya
que no se trata de una pérdida de apetito, sino de un absoluto control del mismo por parte del paciente. Su incidencia ha
aumentado a lo largo de los últimos veinte años, conduce a la muerte en el 10% de los casos y la evolución puede mejorarse con un diagnóstico y tratamiento precoces. Así, se convierte en un tema de actualidad de gran importancia sociosanitaria, en cuya prevención y detección precoz deben colaborar padres, profesores y personal sanitario. Se calcula que
una de cada 100 mujeres de entre dieciséis y dieciocho años de edad la padece. Las mujeres afectadas superan a los hombres en una proporción de 10 a 1. El 25 por 100 puede tener menos de trece años.
Æ ¿Cuáles serían los criterios para el diagnóstico?
a) Rechazo a mantener el peso corporal igual o por encima del valor mínimo normal considerando la edad y la talla
(por ejemplo pérdida de peso que da lugar a un peso inferior al 85% del esperable, o fracaso en conseguir el
aumento de peso normal durante el período de crecimiento, dando como resultado un peso corporal inferior al 85
por 100 del peso esperable).
b) Miedo intenso a ganar peso o a convertirse en obeso, incluso estando por debajo del peso normal.
c) Alteración de la percepción del peso o la silueta corporales, exageración de su importancia en la autoevaluación o
negación del peligro que comporta el bajo peso corporal.
d) En las mujeres pospuberales, presencia de amenorrea; por ejemplo, ausencia de al menos tres ciclos menstruales
consecutivos.
Æ ¿Cuáles serían los subtipos?
Los pacientes con AN se subdividen en dos tipos según su forma de reducir calorías.
a) Tipo restrictivo: la pérdida de peso se consigue haciendo dieta, ayunando o realizando ejercicio intenso.
b) Tipo compulsivo/purgativo: el individuo recurre regularmente a atracones o purgas (o ambos), provocándose el
vómito o utilizando diuréticos, laxantes o enemas de una manera excesiva.
21
Æ Características psicológicas y conductuales de los pacientes con anorexia nerviosa.
Los pacientes con AN presentan una serie de alteraciones psicológicas y conductuales características. Niegan la existencia de cualquier tipo de problema, insisten en que se encuentran perfectamente y que lo único que necesitan es perder un poco más. Se quejan de un sentimiento persistente de desamparo e ineficacia y, cuando se les pregunta, suelen
restar importancia a sus logros pasados. Suelen ser perfeccionistas y su pérdida de peso les proporciona una sensación
de dominio y control. Por lo general, aunque no suelen mostrar su desacuerdo abiertamente, mantienen una postura de
resistencia pasiva.
Casi todos los pacientes suelen seguir asistiendo al colegio, estudiando de modo excesivo durante horas. Suelen
estar socialmente aislados y retraerse de las actividades de grupo y de los compañeros. Los síntomas de anorexia pueden aparecer tras una tensión psicosocial importante, como el abandono del hogar para ir a estudiar, la pérdida de la
pareja, un divorcio o la muerte de alguno de los padres, o después de una fase de conciencia progresivamente creciente del propio cuerpo o decepción con los propios logros o el aspecto. Los regímenes y la pérdida de peso contribuyen
a empeorar el estado psicológico y a aumentar el retraimiento social, lo que refuerza, a su vez, la preocupación por el
peso y por adelgazar.
Æ La familia y la anorexia nerviosa
Minuchin y cols. han estudiado las interacciones en familias con un anoréxico durante el período de manifestación
de los síntomas. En la relación de estas familias se observaron cinco características nocivas principales para su normal
funcionamiento: intrincación, sobreprotección, rigidez, falta de resolución de conflictos y complicación del enfermo en
los conflictos parentales sin resolver.
El término intrincación se refiere a la existencia de una compleja red de relaciones familiares, en la que cada uno de
los miembros es muy sensible frente a los demás; someten los intereses individuales al bien común.
La sobreprotección describe una relación en la que la autonomía está sacrificada y donde predominan relaciones de
crianza. Los miembros de la familia tienen una intensa sensación de vulnerabilidad y el miembro anoréxico suele ser tan
protector de sus padres y hermanos como éstos lo son de él.
Las familias con miembros anoréxicos tienen notables dificultades para posibilitar y fomentar la resolución de desacuerdos que, al permanecer sin resolver, crean un estado de estrés y tensión crónicos. Estas características se refuerzan
mutuamente y acaban por crear una estructura familiar frágil e incapaz de responder de una manera eficaz a los síntomas de la anorexia. La característica final común de estas familias es la complicación del niño sintomático en los conflictos parentales no resueltos.
A causa de la rigidez de los patrones de interacción, puede suceder que los padres estén más preocupados por corregir sus propias acciones que por su eficacia. Es posible que intenten hacer comer al paciente, pero cuando fracasan, se
retiran y se desentienden del tema, dejando al paciente anoréxico solo y sin ningún apoyo.
Æ Manifestaciones clínicas
La AN se asocia con trastornos de casi todos los sistemas corporales, aunque no se sabe cuáles son primarios y cuáles son el resultado de la desnutrición grave.
En algunos pacientes se producen trastornos del sueño, son muy frecuentes los problemas de termorregulación y, en
un tercio, la amenorrea no se resuelve tras recuperar el peso. El estreñimiento es una complicación muy frecuente.
Los efectos neuropsicológicos de la AN comprenden la alteración de la capacidad de concentración y de resolución
de problemas, así como de la función motora relacionada con la atención y la percepción.
Cuando los individuos con este trastorno sufren una considerable pérdida de peso, pueden presentar síntomas del tipo
de estado de ánimo deprimido, retraimiento social, irritabilidad, insomnio, pérdida de interés por el sexo. Estas personas
pueden presentar cuadros clínicos que cumplen los criterios para el trastorno depresivo mayor. Como estas características se observan también en las personas sin anorexia nerviosa que pasan hambre, muchos de los síntomas depresivos
pudieran ser secundarios a las secuelas fisiológicas de la semiinanición. Por eso es necesario reevaluar los síntomas propios de los trastornos del estado de ánimo una vez que la persona haya recuperado peso.
Se han observado en estos enfermos características propias del trastorno obsesivo-compulsivo, ya sea en relación con
la comida o no. La mayoría de las personas con anorexia nerviosa están ocupadas en pensamientos relacionados con la
22
comida, y algunas coleccionan recetas de cocina o almacenan alimentos. La observación de las conductas asociadas a
otras formas de inanición sugiere que las obsesiones y las compulsiones relacionadas con la comida pueden producirse
o exacerbarse por la desnutrición. Cuando los individuos con anorexia nerviosa presentan obsesiones y compulsiones no
relacionadas con la comida, la silueta corporal o el peso, se realizará el diagnóstico adicional de trastorno obsesivo-compulsivo.
Existen asimismo características que a veces pueden asociarse a la anorexia nerviosa, como son la preocupación por
comer en público, el sentimiento de incompetencia, una gran necesidad de controlar el entorno, pensamiento inflexible,
poca espontaneidad social y restricción de la expresividad emocional y de la iniciativa.
En comparación con los individuos con anorexia nerviosa de tipo restrictivo, los del tipo compulsivo/purgativo tienen más probabilidades de presentar problemas de control de los impulsos, de abusar del alcohol o de drogas, de manifestar más labilidad emocional y de ser activos sexualmente.
Æ Evolución
El curso y el desenlace del trastorno son muy variables. Algunas personas se recuperan totalmente después de un
único episodio, otras presentan un patrón fluctuante de ganancia de peso seguido de recaída y otras sufren un deterioro
crónico a lo largo de los años. En la AN, la tasa de mortalidad es de aproximadamente el 10%, y suele deberse a un trastorno electrolítico grave, arritmia cardiaca o insuficiencia cardiaca en el período de recuperación. Un aumento demasiado rápido del aporte calórico puede dar lugar a insuficiencia cardiaca.
Æ Tratamiento
El enfoque terapéutico debe abarcar tanto el cuerpo como la mente del paciente, y a éste en relación con su familia.
La presencia de ambos padres es fundamental y viene a subrayar la necesidad de que los padres y todos los miembros
de la familia estén involucrados en el tratamiento.
La mayoría de los regímenes que se emplean en la actualidad combinan la psicoterapia (individual y familiar), las
técnicas de modificación de conducta y la rehabilitación nutricional. El tratamiento farmacológico (fundamentalmente
antidepresivos) parece resultar útil para el subgrupo de pacientes deprimidos con trastornos de la conducta alimentaria.
La tasa de éxitos a corto plazo es de, aproximadamente, el 70 por 100.
La hospitalización, ya sea médica o psiquiátrica, llega a ser necesaria en un 15-20 por 100 de los pacientes con anorexia nerviosa, bien para hacer frente a complicaciones agudas o para las crisis del tratamiento.
Æ Prevención
Algunas publicaciones de prensa y campañas publicitarias sugieren que cualquiera puede estar delgado comiendo lo
que desee. En especial en lo que se refiere a las mujeres, el aspecto físico se considera un signo del propio valor como
persona.
El personal sanitario puede colaborar con las familias para estimular el desarrollo de un enfoque más moderado del
aspecto físico y del comportamiento dietético. También debe ser especialmente sensible ante las dificultades para desarrollar un control y una autonomía eficaces durante la adolescencia y primeros años de vida adulta.
El personal sanitario debe recurrir también a un trabajo conjunto con el profesorado para detectar los casos en los
que los regímenes de adelgazamiento o los hábitos alimenticios han causado problemas. Una detección precoz de estas
situaciones puede dar lugar a un tratamiento adecuado y a la consiguiente solución.
Y una última recomendación para los padres y familiares: un niño o adolescente que manifiesta su preocupación por
la comida, evita comer con otras personas, sigue dietas por decisión propia, se provoca el vómito, aún a pesar de su delgadez, debería ser valorado por personal sanitario (el pediatra hasta los catorce años y el médico de familia por encima
de esta edad).
Para finalizar, en los Anexos I y II se presentan dos cuestionarios que pueden orientar la sospecha de Anorexia
Nerviosa.
Carmen M. Casaní Martínez
Especialista en Pediatría. Doctora en Medicina
23
Bibliografía
- Behrman RE, Kliegman RM, Jenson HB. Nelson Tratado de Pediatría. 16.ª ed. Madrid: McGraw-HillInteramericana; 2000.
- Pichot P, López-Ibor Aliño JJ, Valdés Miyar M. DSM-IV Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. 4.ª ed. Barcelona: Masson, S.A.; 1995.
- Schwartz MW, Charney EB, Curry TA, Ludwig S. Manual de Atención Primaria en Pediatría. 2.ª ed. Madrid:
Mosby; 1994.
ANEXO I
MINI INTERNATIONAL NEUROPSYCHIATRIC INTERVIEW, VERSION 4.4 (Sheehan y cols, 1994; versión en
castellano: Ferrando y cols; en Manejo de los Trastornos Mentales y del Comportamiento en Atención Primaria, 2ª edición, editores J Bobes, M Bousoño y P Gonzalez, 1997).
Período de tiempo a evaluar: 3 meses.
Respuesta Sí: continuar con la entrevisa.
Respuesta No: excluye el trastorno.
AN1:
a) ¿Cuánto mides?
b) En el transcurso de los últimos tres meses, ¿cuál ha sido tu peso mínimo?
c) ¿Es el peso del paciente inferior al umbral crítico indicado para su talla? (Ver tabla a continuación). Sí/No
En el transcurso de los tres últimos meses:
AN2: A pesar de tu bajo peso, ¿evitaste engordar? Sí/No
AN3: ¿Tenías miedo de ganar peso o de llegar a estar más gordo? Sí/No
AN4:
a) ¿Te considerabas todavía gordo o pensabas que una parte de tu cuerpo estaba demasiado gorda? Sí/No
b) ¿La opinión o la estima que tu tienes de ti mismo estaba ampliamente influenciada por tu peso o tus formas corporales? Sí/No
c) ¿Pensabas que ese peso era normal, incluso excesivo?
AN5: ¿Hay al menos 1 respuesta = Sí en AN4?
AN6: Para mujeres: ¿En los últimos tres meses, te han desaparecido las reglas, aunque debieras haberlas tenido? Sí/No
Para mujeres: AN5 y AN6 = Sí Æ Anorexia Nerviosa.
Para hombres: AN5 = Sí Æ Anorexia Nerviosa.
Talla de correspondencia: Talla-Umbral de Peso Crítico
Talla cm
140
145
150
155
160
165
170
175
180
185
190
Peso Kg hombres
37
38
39
41
43
45
47
50
52
54
57
Peso Kg mujeres
41
43
45
47
49
51
52
54
56
58
61
24
ANEXO II
EATING ATTITUDES TEST (EAT)
(D.M. Garner & E. Garfinkel, Psychol. Med. 9, 273-279, 1979. Traducido por M. Gurpegui, Pamplona, enero 1980).
1. . . . . . . . . . Me gusta comer con otras personas
2. . . . . . . . . . Preparo comida para otros pero no como lo que cocino yo
3. . . . . . . . . . Me pongo ansioso/a antes de comer
4. . . . . . . . . . Me aterroriza pesar demasiado
5. . . . . . . . . . Evito comer cuando tendo hambre
6. . . . . . . . . . Me veo preocupado/a por la comida
7. . . . . . . . . . Me he dado atracones, en los que siento que puedo no ser capaz de parar
8. . . . . . . . . . Corto mi comida en trozos pequeños
9. . . . . . . . . . Soy consciente del contenido en calorías de los alimentos que como
10. . . . . . . . . . Evito particularmente alimentos con alto contenido en carbohidratos (p. ej. pan, patatas, arroz)
11. . . . . . . . . . Me siento hinchado/a después de las comidas
12. . . . . . . . . . Tengo la impresión de que los demás preferirían que yo comiese más
13. . . . . . . . . . Vomito después de comer
14. . . . . . . . . . Me siento extremadamente culpable después de comer
15. . . . . . . . . . Estoy preocupado/a por el deseo de estar más delgado/a
16. . . . . . . . . . Hago ejercicios agotadores para quemas calorías
17. . . . . . . . . . Me peso varias veces al día
18. . . . . . . . . . Me gusta llevar la ropa ajustada
19. . . . . . . . . . Disfruto comiendo carne
20. . . . . . . . . . Por la mañana me despierto temprano
21. . . . . . . . . . Como las mismas comidas un día tras otro
22. . . . . . . . . . Cuando hago ejercicio, pienso en quemas calorías
23. . . . . . . . . . Tengo regularmente los períodos menstruales
24. . . . . . . . . . Los demás piensan que estoy demasiado delgado/a
25. . . . . . . . . . Me preocupo pensando que tengo grasa en el cuerpo
26. . . . . . . . . . En las comidas tardo más tiempo que los demás
27. . . . . . . . . . Disfruto comiendo en los restaurantes
28. . . . . . . . . . Tomo laxantes
29. . . . . . . . . . Evito alimentos que contengan azúcar
30. . . . . . . . . . Como alimentos dietéticos
31. . . . . . . . . . Tengo la impresión de que la comida controla mi vida
32. . . . . . . . . . Exhibo mi autocontrol con la comida
33. . . . . . . . . . Noto que los demás me presionan para que coma
34. . . . . . . . . . Dedico demasiado tiempo y pensamiento a la comida
35. . . . . . . . . . Padezco de estreñimiento
36. . . . . . . . . . Me siento incómodo/a después de comer dulces
37. . . . . . . . . . Me dedico a seguir una dieta
38. . . . . . . . . . Noto el estómago vacío
39. . . . . . . . . . Disfruto probando nuevos alimentos muy nutritivos
40. . . . . . . . . . Me siento impulsado/a a vomitar después de las comidas
(Respuestas a elegir entre: siempre, muy a menudo, a menudo, a veces, rara vez, nunca)
25
Dossier (II):
Els graners de Malta i les Sitges
de Burjassot
L’obra que el Dr. Roberto Blanes Andrés ha anat deixant en les planes de la revista, constituixen, hui per hui, un
punt de referència imprescindible per tot aquell que vulga aproximar-se a la realitat històrica i actual del nostre
monument històric nacional: el pati de les Sitges de Burjassot.
Un monument com Les Sitges, amb una antiguitat de 428 anys, sol sorprendre’ns amb nombroses històries, però
encara més ens meravella la quantitat d’interrogants que el seu estudi genera. A una d’estes incògnites és la que anem a
tractar de respondre en este article.
En moltes ocasions m’he preguntat, i també m’han preguntat, per l’existència d’una fàbrica igual o pareguda als
nostres depòsits, tant a nivell estatal com europeu: el text present té com a objectiu el satisfer esta curiositat.
Al voltant de les Sitges s’han escrit interessants monografies i desenes d’articles1, tractant aspectes molt diversos de
la seua existència. D’entre estos articles recordarem, ara de nou, el del polifacètic en Manuel González Martí, intitulat
Les Siches de Burjasot2 que ens ajudarà a respondre la pregunta suscitada. La segona part del reportatge la completa amb
una notícia molt interessant apareguda en la revista Alrededor del mundo, on es fa referència a uns graners (sitges) existents a l’illa de Malta. Consultada la publicació, anem a reproduir-la en les seues grans línies. Diu així:
(...) les guerres que l’Imperi Turc (...) va sostindre contra les Ordens Militars, representants llavors del
poder cristià. D’aquells temps queden records molt curiosos a Malta, objecte especialíssim de la cobdícia musulmana, i un d’estos records el constituixen els graners de Valetta.
(...) Quan Solimàn, el 1565 va posar setge a Malta amb una flota, composada de dos-cents vaixells, amb
uns quaranta mil tripulants, era gran maestre de l’Orden de Malta Juan Parisol de La Valetta, qui va poder
resistir durant quatre mesos (...) Però varen ser tantes les privacions que amb el setge varen patir els assetjats que, no content amb haver salvat l’illa, volgué fer-la inexpugnable. I, a tal efecte, va manar construir
el 1568 una nova ciutat que, en honor seu du el nom de Valetta. Entre els medis amb què es v dota a esta
ciutat per a poder resistir un nou setge, es compta un gran número de graners oberts en la roca, i que no
són, sinó grans cavitats subterrànies, la boca de les quals es tanca amb una enorme pedra plana.
Estos graners encara s’utilitzen en la forma que indiquen els gravats3
Encara que la ressenya i el dibuix són de per si, suficientment expressius,
mereixen algun comentari. Un dels detalls més cridaners és el paregut entre
el contorn interior de les sitges malteses i els de Burjassot (un perfil de doble
curvatura, paregut al d’una gerra aplatada o d’una gran botella, amb volta
parabòlica, a l’igual que el mur inferior).4 Les analogies continuen en les
boques dels depòsits que, en ambdós casos estan formats per dos peces, les
primeres presenten una fixa d’aspecte circular, i una movible d’estructura
cilíndrica que fa de tapa. Els nostres es diferencien per tindre forma de piràmide truncada i semiesfera. Tant en les sitges de Malta, com en les de
Burjassot, complixen a la perfecció, la funció de segellar l’entrada.
1 També
este, de la bibliografia, que tractarem en altres escrits. La idea inicial és de confeccionar un llistat, el més exhaustiu possible sobre el nostre monument.
El Anunciador Valenciano, any 1913, crònica dividida en dos parts, publicades consecutivament en els mesos de gener i febrer, números 8 i 9,
respectivament. Sense paginar.
3 “Los extraños graneros de Malta. Un recuerdo de cuando Turquía era poderosa” Alrededor del Mundo, 27 de novembre de 1912, p. 424.
4 BLANES ANDRÉS, R. Los silos de Burjassot, València, 1992, p. 37.
2 Periòdic
26
El mètode per a l’extracció del gra, l’explanada entapitssada amb lloses de pedra rectangulars, la distribució anàrquica
dels magatzems, les edificacions que les circumden i, inclús les robes dels desensitjadors, pareixen situar-nos en l’entorn dels
nostres depòsits a principis del segle XX. La comparació realitzada la reafirmarem amb el testimoni gràfic següent:
En esta ocasió deixarem que la lectora o lector traga les seues pròpies conlusions, encara que la instantània es
comenta per si mateixa.
Pensem que estos testimonis són el
suficientment esclaridors com per a que
quede contestada la pregunta inicial. No
obstant això, la nostra curiositat ens ha
dut a indagar encara un poc més. És per
això que, de la bibliofrafia consultada
transcriurem el document de l’historiador francés Frederic Lacroix, qui, en el
seu llibre Història de Malta i el Gozo ens
comenta:
El forment que se sega a Malta a penes sí es suficient per a el terç dels seus habitants. Els terrenys
lleugers produixen una espècie particular que no se sembra fins a febrer, i dóna un pa extremadament
blanc. Per a remeiar esta insuficiència, el govern dels cavallers es veia precisat a comprar a l’estranger
el forment necessari per a les provisions. Amb este objectiu es va concloure un tractat amb la Sicília, la
qual s’obligà a subministrar a Malta una quantitat de cereals, mitjançant una exempció de drets. Els
grans es conservaven en grans fosses obertes en el rocam. Quan aquells graners subterranis es trobaven
suficientment plens, es tancava la pedra amb una gran pedra, unida cuidadosament amb PUZOLANA
(terra que s’hi trobava a prop de Nàpols). D’esta manera es podria deixar tancat el forment un gran
número d’anys sense tindre la menor avaria (L’ús de les sitges s’hi troba hui en dia en molts països i s’ha
introduït a França, on els rics propietaris que no tenen necessitat de vendre els seus grans després de cada
collita, la conserven en esta espècie de coves).5
Este text ens deixa entreveure algunes de les causes que justificarien la construcció de les sitges malteses, motius
molt semblants als esgrimits pels jurats de València per a la construcció dels nostres. És a dir, sol poc apte per al cultiu del forment, que es traduïa en una producció insuficient per a cobrir les necessitats anuals de la població, obligant
als responsables de l’abastament a enviar ambaixadors en busca de
grans, la qual cosa representava per a la ciutat considerables despeses. La necessitat d’emmagatzemar i conservar en bon estat grans
quantitats de forment evitant el desabastament i els negocis especulatius, molt freqüents en èpoques de crisi. Una altra similitud apuntada és el lacrat de les boques amb arena o argila sense cap altre
additiu.
Finalitzarem este article amb una fotografia de principis del
passat segle XX, que representa un dels carrers de la Valetta, on s’hi pot
observar un camí central que en el seu traçat final dividix, en dos, una
explanada pavimentada de lloses, en la qual es distingixen algunes de
les tapes indicades de les sitges que conservaven el forment del poble
de Malta.6
Roberto Blanes Andrés
5 LACROIX,
6
F. Historia de Malta y el Gozo. Barcelona, 1840, p. 11.
Imatge procedent d’Internet: http://www.magnet.mt/images/pict005.htm. Duu per títol “Cruficis Hill-Floriana” en Images of Malta
27
Està en la nostra ciutat…
Historial del “Ideal Centro Republicano”
y de la “Sociedad Cívico Cultural
La Constancia” de Burjassot (Valencia).
En esta secció portem hui el testimoni d’una associació d’arrel històrica en la nostra ciutat
Burjassot, pueblo de los aledaños de la capital del
Turia, con una población de cerca de 40.000 habitantes,
formando parte de lo que será la gran Valencia, es de tradición liberal, nobles sentimientos, trabajador, ordenado,
dinámico y emprendedor.
Pueblo amante de la LIBERTAD, tierra óptima para
la semilla hospitalaria y acogedora, tuvo la suerte o el
merecimiento por su vocación fraterna, de que los padres
del que después fuera ilustre escritor UNIVERSAL, D.
VICENTE BLASCO IBÁÑEZ, eligieran este pueblo
como lugar de descanso y veraneo.
Pronto entabló contactos Vicente Blasco Ibáñez, con
las juventudes de ideas republicanas y otras muchas personas de sentimientos liberales, y tras las luchas y sacrificios consiguientes, dieron con la formación de un
Centro Republicano, "EL IDEAL", que tomaba ese nombre por el del establecimiento de la primera residencia en
el pueblo.
Los republicanos no tenían local propio, el primer
local republicano estuvo a la entrada del pueblo, o sea,
en la esquina y encima del estanco que hay en la Plaza
del Pozo nº 4 ( Plaza del Beato Juan de Ribera ), y en el
nº 1 de la calle Mayor – hoy calle Vicente Blasco Ibáñez,
después se trasladaron en la misma calle Mayor al nº 70,
al lado de la serrería de Ricardo Sanchis (primero piso),
en la planta baja había una herrería muy importante en
aquellos tiempos, y mas tarde, fue el tercer local en la
vivienda de los padres de D. Vicente Blasco Ibáñez en la
plaza de D. Emilio Castelar i Ripio número 2, en cuya
planta baja estaba el Bar Manolo y en dicha vivienda se
habilitó años mas tarde la Biblioteca Municipal. Hoy en
día, en la planta baja en donde estuvo el Bar Manolo hoy
se encuentra la oficina bancaria de "La Caixa".
El empeño de los republicanos era el de siempre:
tener un local propio, y llegó por el tiempo aquel sueño
tan esperado. El local en donde hoy está la sede del partido republicano ARDE y la Sociedad Civil Particular
"La Constancia", era un chalet, y su dueño al que familiarmente le llamaban Polo, era capitán médico militar,
accedió a venderlo a los Republicanos de Burjassot, ya
que tantas veces insistieron en ello y es así como los
republicanos tuvieron por fin su local propio.
Aquel local estaba lleno de habitaciones y de unos
grandes armarios que disimulaban los cuatro enormes
pilares que hay en el centro del mismo, y allí las
Juventudes Republicanas trabajaron con ilusión compartiendo con los veteranos Republicanos muchas horas de
28
Sucedieronle los alcaldes también republicanos D. Valero
y D. Roque Riera Juan, este último de gran valía, que
acometió y terminó las obras de la actual Casa
Consistorial.
Por aquel tiempo, llevaba la dirección del Centro
Republicano D. Agustín Oliver como presidente, como
secretario D. Manuel Benedito y como tesorero-depositario D. Francisco Valero y posteriormente por los años
1923 se promueve una nueva emisión de acciones para
mejorar las dependencias del local social.
Pero en la noche, del 12 al 13 de septiembre de 1923
el general D. Miguel Primo de Rivera implantó en
Barcelona la dictadura con su pronunciamiento militar,
hasta el 28 de enero de 1930, que dejó el mando al general D. Dámaso Berenguer y Fuste.
Historia.- 13 de septiembre de 1923.
trabajo, tanto de día como de noche. Se derribaron las
verjas que rodeaban el jardín y se levantaron muros,
como actualmente se encuentra. Se construyó una pista
para poder organizar bailes muy numerosos, y también
se aprovechó al mismo tiempo dicha pista para patinar.
También se realizaron grandes mejoras en el local que se
llenaba de gente cuando venía a dar conferencias y mítines el Radical Socialista D. Fernando Valera Aparicio.
La historia del Centro Republicano, propiamente
dicha, se inicia en 1919 cuando el fervor republicano
culmina con la adquisición en propiedad de la finca en
que se fundó, para lo cual se emitieron acciones amortizables al portador sin intereses y con derecho de reembolso, que fueron adquiridas en su totalidad por gentes
del pueblo: liberales y republicanos, de modesta economía, pero llenos de entusiasmo y esperanzas en el hogar
desde donde se seguiría luchando por los ideales de
LIBERTAD, PAZ y JUSTICIA.
Tan hondo caló el empeño del joven luchador y
publicista Vicente Blasco Ibáñez, que siguiendo las
directrices entusiastas de este gran republicano, se funda
el partido de "UNIÓN REPUBLICANA AUTONOMISTA", que llegó a ser el partido de masas más importante
de la Región Valenciana.
En el año 1910 tuvo Burjassot su primer Alcalde
Republicano en la persona de D. Jaime Urios Safont, que
inició los trabajos para el resurgimiento de esta población.
El general D. Miguel Primo de Ribera y los jefes
militares que formaron el DIRECTORIO.
Los miembros del DIRECTORIO provisional formado tras el golpe de estado del general D. Miguel Primo
de Ribera, son los señores Hernosa Kith, Mayandía,
Ruiz del Portal, Navarro Requena, Gómez-Jordana,
Marqués de Magaz, Vallespinosa y Muslera.
Fue entonces cuando el centro republicano "El
Ideal", y para que no fuera incautado el local político por
la dictadura del general Primo de Ribera, los republicanos de Burjassot cambiaron las siglas de "El Ideal"
Centro Republicano por las de Sociedad Cívico Cultural
"La Constancia", como centro recreativo y cultural, (con
escritura notarial) pero continuando sus actividades político-republicanas dentro del mismo local.
Siguieron administrando el pueblo alcaldes
Republicanos y creciendo la influencia del partido
"Unión Republicana Autonomista", hasta el punto de
convertirse en la única representación de las tendencias
progresistas y republicanas de la comarca.
En 1919 es alcalde D. Vicente Llopis Mascarós, a
quien se debe la erección del monumento a los Mártires
de la Libertad en esta población, monumento que se
encontraba situado delante de la Casa Consistorial, y que
al término de la guerra civil, en 1939 fue destruido por
orden de los vencedores de aquella guerra fraticida.
En sesión extraordinaria del Ayuntamiento de
Burjassot en fecha de 20 de Mayo de 1927, a propuesta
de la comisión permanente de fecha 7 de abril de 1927,
se acuerda la expropiación de parte de la finca nº 78 de
la calle Vicente Blasco Ibáñez, propiedad del "Ideal
Centro Republicano" y de la "Sociedad Cívico Cultural
la Constancia", para proceder a la apertura de una vía
pública, que comunicará dicha calle de V. Blasco Ibáñez
29
con la de José Carsí, habiendo comparecido según consta en el expediente la mayoría del Consejo de
Administración de la indicada sociedad, manifestando su
conformidad absoluta al acuerdo de expropiación y comprometiéndose a vender al Ayuntamiento "DOSCIENTOS DOCE" metros cuadrados de superficie de la mencionada finca, conforme al pleno aprobado en la referida
sesión, y por la cantidad de "CINCO MIL QUINIENTAS" pesetas, precio que ha sido contrastado por el aparejador titular de este municipio, de cuya cantidad recibirán en el corriente ejercicio "TRES MIL" pesetas, y las
"DOS MIL QUINIENTAS" restantes en las dos anualidades siguientes, quedando propiedad de la mencionada
sociedad "LA CONSTANCIA", los materiales que se
obtengan de su derribo que será a cargo de la misma.
Y así continuó hasta el 14 de abril de 1931, fecha gloriosa de la proclamación de la II REPÚBLICA
ESPAÑOLA, que de nuevo volvió con las siglas de
"U.R.A.": Unión Republicana Autonomista.
Siguieron administrando el pueblo hasta el año 1936
alcaldes republicanos, los señores Albert, Valls, Yacer,
Pastor y Riera Durá que realizaron grandes obras en sus
respectivos periodos, siendo los últimos los que inician
y acaban las obras del nuevo Matadero Municipal.
Llegado el levantamiento militar, LA GUERRA
CIVIL, se reagrupan los republicanos de Burjassot con
las siglas de "I.R.", izquierda republicana, que así continuó hasta el 31 de marzo de 1939. La avalancha estrepitosa de los vencedores de la guerra civil se incautan de
querido local, habiendo sido utilizado por diferentes elementos e instituciones del nuevo régimen, con el natural
desencanto del pueblo liberal y republicano.
El 29 de diciembre de 1978, el Ayuntamiento devolvió el edificio a los legítimos propietarios, quienes ante
los deterioros, hubieron de nuevo reemprender los trabajos para restaurar el local. Este puñado de hombres entusiastas, con sus donativos unos, y con sus prestaciones
personales otros, remozaron el edificio.
Se acepta como precepto legal la fecha de inscripción
de A.R.D.E. en el registro de asociaciones políticas del
Ministerio del Interior. El partido político "Acción
Republicana Democrática Española", fue constituido en
el exilio republicano en el año 1959 por la fusión de los
partidos políticos Unión Republicana e Izquierda
Pepublicana. En 1962 organiza el Pacto de Munich y es
legalizado en España en el mes de agosto de 1977.
Desde 1977 la agrupación de A.R.D.E. ha tenido cuatro presidentes:
1º.- D. Eduardo Bello Marco, industrial, falleció el
día 14 de enero de 1981.
2º.- D. Daniel Belloch Roig, constructor, falleció el
día 1 de marzo de 1983.
30
3º.- D. Emilio Quer Alabadí, oficial de notaría, falleció el día 19 de marzo de 1986.
Y desde 1986 el presidente es D. José Galindo
Mendoza, empleado.
A.R.D.E. es miembro del Consejo Federal del
Movimiento Europeo.
La asociación cívico cultural "La Constancia", tuvo
como presidente a D. José Domingo Cervera, conductor,
fallecido el 19 de Noviembre de 1997, ocupando después la presidencia de la sociedad D. José Galindo
Mendoza, hasta el día 8 de abril de 1998.
La Asociación Cívica Cultural "La Constancia"
cuenta con las siguientes Asociaciones Deportivas y
Culturales:
Æ
Æ
Æ
Æ
Æ
Asociación Cívica Cultural "La Constancia", presidente D. Juan Fas Blat.
Peña Ciclista "El Sillín", presidente D. José Vicente
Maynero Lleonard.
Rondalla "La Amistad", presidente D. Germán de
Huertas Zaragaza.
Rondalla "Serenader´s", presidente D. Enrique
Alonso Vives.
Sociedad Ornitológica Pajaril, presidente D.
Francisco Cebriá Marco.
Los socios protectores de la Sociedad Cívica Cultural
"La Constancia" suman en la actualidad la cifra de 88.
Juan Fas Blat
José Galindo Mendoza
DEL BURJASSOT MEDIEVAL:
El Hospital de Burjassot y la
Antigua Casa de Baños
Des del primer número d’El Nucli Antic, l’associació s’ha honrat en tindre la constant col·laboració de
Ricardo Sixto, qui a més de les seues ocupacions cíviques i politiques, és un gran historiador, i historiador
del nostre poble, a qui no podem, sinó agrair-li la seua fidelitat
Por diferentes publicaciones y estudios sobre la historia de Burjassot, es conocida la existencia de un antiguo hospital en nuestro pueblo. No descubrimos pues
nada nuevo aquí al tratar sobre dicho hospital, que debió
haber sido de reducidas dimensiones y de cuya administración y características concretas nada se ha publicado y pocas referencias se conocen. El objeto de estas
líneas es clarificar en algo la ubicación que tuvo dicho
hospital.
Se trata sin embargo de una cuestión que reviste cierta complejidad, dado que no existe ninguna referencia
física sobre el terreno de su localización. No obstante
algunos documentos de compra-venta de casas en
Burjassot en el siglo XV nos permiten establecer con
relativa aproximación el área en que estuvo localizado.
Las menciones del hospital de que hablaremos aquí
son siete, correspondientes a otras tantas afrontaciones
de al menos cuatro casas diferentes. La primera de ellas
corresponde a un establecimiento enfitéutico1 por el titular del señorío, Domingo Mascó, al agricultor de
Burjassot Martí Avinyó, en 1410. La casa con huerto
objeto del contrato lindaba con otras dos, una de
Francesca, viuda de Sanxo Dalvir, y otra de la viuda de
Joan Miquel; también lindaba con dos huertos, los de
Bernat Peralada, y Antoni Ramo; y además con la acequia de Moncada y con el hospital2. La misma casa,
sujeta a un censo anual3 de once Sueldos a pagar en
Navidad, fue donada en 1433 por la viuda del enfiteuta a
su hijo, Jaume Avinyó, pero en este caso al definir las
afrontaciones solo constan la casa de Mateu Cristofol, la
plaza, y el hospital.4
La segunda casa que afronta con éste es inventariada
en 1411, tras la muerte de su enfiteuta Miquel Rodrigo.
Sujeta a un censo anual de diez Sueldos pagaderos el día
de san Miguel afrontaba con la casa de Domenga, una
calle, la plaza, y el hospital.5 En 1431 la misma casa es
vendida por Jaume Loça (Llossa) vecino de Benimámet,
a Marc Barberà, un notario ciudadano de Valencia, lindando en este caso con la casa de Jaume Domingo, la
plaza, y el hospital.6
La tercera casa, cuyo enfiteuta era Domingo Aparici
vecino de Burjassot, es inventariada en enero de 1452,
siendo mencionadas las afrontaciones con la casa de Just
Aparici, el huerto de Bertomeu Beneyto a espaldas, la
plaza, y el hospital. En abril de aquel mismo año esta
casa, por la que se pagaba un censo anual de siete
Sueldos y seis Dineros el día 15 de agosto, era subastada y vendida a Egidi Martí cuyo oficio era perator edilis
sive del Mustaçaf de Valencia, y en este documento la
casa afrontaba solo con la de Just Aparici, la plaza, y el
hospital.7
La cuarta casa que confrontaba con el hospital solo
es mencionada en una ocasión, cuando su enfiteuta
Vicent García, la dona a su hijo Bernat con ocasión de su
matrimonio con Antonia Almenar en 1451. Esta construcción que el documento describe y sitúa como unas
casas con huerto que solían ser los antiguos baños,
situada casi en la entrada de dicho Lugar [Burjassot],
1
El establecimiento enfitéutico es la venta por parte de quien ostenta la plena propiedad de un bien inmueble, es decir de su "señor", de la propiedad de
uso y disfrute del mismo. Se trata de una forma de propiedad dentro del marco feudal que desapareció tras la abolición de los señoríos en el siglo XIX.
Hoy en día lo podríamos comparar con una especie de alquiler indefinido que fuese transmisible entre terceros.
2 Archivo de Protocolos del Real Colegio del Corpus Christi (en adelante APPV), protocolo nº 28.439/G.Sanç del Port; 1410, diciembre 4.
3 El censo anual era un pago, normalmente en dinero aunque también en ocasiones era en especie, que el propietario enfiteuta del bien inmueble estaba
obligado a entregar al propietario señorial cada año en la misma fecha, normalmente la de una festividad señalada.
4 APPV, protocolo nº 25.612/J.Masó; 1433, diciembre 15.
5 Archivo del Reino de Valencia, Protocolos, nº 2.701/S.de Pastor; 1411, febrero 25.
6 APPV, protocolo nº 25.612/J.Masó; 1431, octubre 30.
7 APPV, protocolo nº 22.860/P.Masó; 1452, enero 30, abril 4.
31
cerca de la plaza,8 pagaba un censo anual de diecisiete
Sueldos y seis Dineros fragmentados en tres pagos a san
Miquel, Navidad, y san Matías. Afrontaba con la casa y
huerto de Didac Climent, ciudadano de Valencia, el
huerto de Domingo Aparici, la plaza y el hospital.9 Sin
embargo casi veinte años antes, en 1433, el presbítero
Albert Frexinet, como procurador de la Almoina de la
Seu, titular del señorío, estableció como enfiteuta al
vecino de Burjassot Jaume Avinyó, pagando dos
Sueldos y ocho Dineros anuales de censo en san Miguel,
en unas casas que antiguamente eran baños,10 situada
en la plaza, y que limitaba con casa de dicho Jaume
Avinyó, casa de Rodrigo Esteve, huerto de Didac
Climent, y la plaza.11
Los datos anteriores resisten cualquier intento de elaboración de un plano aproximado de situación de las
casas, el hospital y los baños. No existe hoy en día paralelismo alguno entre las propiedades mencionadas anteriormente y la disposición de las construcciones actualmente situadas entre la antigua entrada de Burjassot, la
denominada plaza del Portalet, y la plaza antiguamente
llamada Mayor y hoy del Pouet. Quizás el estudio arqueológico de esta zona podría proporcionar nuevos datos
que permitiesen una ubicación más exacta tanto del hospital como de los baños, que por todo lo anterior deducimos que eran edificios individualizados situados en la
actual calle Comandante Moreno, entre la acequia de
Moncada y la plaza del Pouet.
Ricardo Sixto Iglesias.
8
...quasdam domos cum orto que esse solebat antiquitus balneus, sita
et posita quasi in introhitum dicti loci, circa plateam...
APPV, protocolo nº 22.859/P.Masó; 1451, julio 4.
10 ...quasdam domos que antiquiter erant balneum...
11 APPV, protocolo nº 25.612/J.Masó; 1433, octubre 6.
9
32
UNA PROPOSTA
CULTURAL
El Grup de Dones de Burjassot està portant, des de ja fa uns
quants anys, una proposta cultural molt interessant: recull
materials, fragments, trossos del nostre passat col·lectiu, per tal
de retornar-nos la memòria. Ara, de nou, ens oferixen una mirada retrospectiva sobre la dona en els anys 30: una manera d’evidenciar-nos el que hem avançat i el que encara ens queda per
recórrer en el respecte i la igualtat entre els gèneres. Col·laborem, en la mesura que pugam, cedint-los fotos i objectes de l’època, que els arrepleguen tots els dilluns, de 18 a 20 hores en la
Casa de la Cultura.
LA DONA EN ELS ANYS 30
Els drets mai no els ha atorgat ningú gratuïtament:
els drets s’han aconseguit, s’aconseguixen, mitjançant el
treball, l’esforç i, de vegades, la lluita. Els drets de la
dona constituixen un bon exemple. La dona a principis
del segle XIX no tenia absolutament cap dret civil.
Estava sotmesa a l’autoritat del pare i, posteriorment, a
la del marit. No podia estudiar ensenyament secundari i,
molt menys encara estudiar una carrera superior, tampoc
podia exercir cap professió liberal. Varen ser les dones
dels països anglosaxons les primeres que es varen mobilitzar per tal d’anar aconseguint alguns drets elementals,
bàsics, com ara el de l’educació. D’esta manera
començava el moviment de la dona.
Un moviment cívic es diferencia d’un partit polític
pel seu caràcter massiu, per l’amplitud dels seus objectius, per la seua llarga trajectòria històrica, perquè patix
moments de baixada i, també períodes d’alça, però sempre subsistix. I perdura perquè els seus objectius sempre
estaran més enllà del seu compliment en la història.
Pensem en el moviment obrer: per molts drets que s’aconseguixen, sempre queden aspectes pels que continuar
treballant, o en el moviment ecologista: mai no és suficient la defensa pel medi ambient. Igual ocorre en la
dona: mai no s’acomplixen totalment els seus ideals.
El moviment de la dona, aconseguit el dret a l’educació, es va plantejar el dret al vot. Moltíssimes dones
varen patir maltractaments, presó i exili per reivindicar una cosa tan elemental com poder depositar el vot en
una urna, el dret al sufragi. En aquells temps es parlava
de sufragi universal quan podien votar tots... els
hòmens; les dones, no comptaven. Ara bé, l’arribada de
la primera Guerra Mundial va canviar moltes coses. La
guerra va durar molts anys, els soldats es quedaven literalment estacats en les trinxeres i les dones feien falta
per moure les màquines, per continuar la cadena productiva. En definitiva, per seguir fent funcionar els països.
Va ser el moment en què pogueren demostrar, de manera efectiva, la seua igualtat i, a partir d’este moment,
començaren a aconseguir el seu dret al sufragi. En Estats
Units la Cambra de Representants aprovà en 1918 una
esmena a la Constitució per la qual s’atorgava a les
dones el dret al vot i el mateix ocorria al Regne Unit.
En Espanya el dret al vot per a les dones s’aconseguiria amb l’arribada de la II República. És per això que
volem commemorar este fet i retre homenatge a les
dones que varen esforçar-se per aconseguir este dret tan
elemental. A tal efecte, anem a realitzar una exposició,
que volem que siga itinerant, sobre la Dona en els anys
30, cosa per la qual, fem una crida per a demanar material, per a que totes les persones que vulguen, ens deixen
vestits, fotografies, ferramentes, i tot tipus d’objectes
relacionades amb la dona i la dècada de 1930. Estarem
tots els dilluns, en la Casa de la Cultura, de 18 a 20
hores, a disposició de totes les persones que vulguen
col·laborar en esta exposició.
Pensem que és una bona manera de rememorar el
passat, no de manera autocomplaent, sinó per cobrar
impuls i continuar avançant. Avançar per evitar els maltractaments, avançar per aconseguir la no discriminació
laboral, avançar per evitar l’acosament en el treball,
avançar per solidaritzar-nos en les dones dels països
pobres. Per tot això i més, creem que no és inútil l’esforç
de recuperar la memòria, de reconèixer l’esforç de les
dones que ens precediren, i en el que ens precediren i
pensar en llegat que, sobre la dona, volem deixar a les
generacions que ens seguiran.
Moltes gràcies al veïnat del Nucli Antic per la seua
segura col·laboració.
Amparo Campos
Presidenta del Grup de Dones de Burjassot
33
34
www.elnucliantic.iespana.es
www.iespana.es/elnucliantic
[email protected]

Nucli Antic peatonal Dossiers: Anorèxia i Sitges

Transcripción

Documentos relacionados

AJUNTAMENT DE BURJASSOT

El Cor Ciutat de Burjassot crea su propia Escuela de Canto