nucli antic 5pdf - Nucli Antic i l`Almara
Transcripción
nucli antic 5pdf - Nucli Antic i l`Almara
REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE BURJASSOT GENER 2000 NÚM. 5 Visita de la imatge de la Mare de Déu Cantereria: 25 aniversari (pàg. 17) Tragèdia en l’estació de Burjassot: una mort evitable (pàg. 7) La organización municipal medieval en Burjassot pàg. 18 P.V.P.: 500 pts. El Nucli Antic El Nucli Antic Sumari REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE BURJASSOT GENER 2000 4 Carta del president 4 Carta del senyor alcalde de Burjassot 5 L’associació de veïns present en un altre fòrum: El Consell Assessor Cívic Municipal Edita ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE BURJASSOT Redacció Junta Directiva de l’associació TRINIDAD ANDRÉS SALVADOR ARNAU GONZALO BORONAT JESÚS DELEGIDO PURIFICACIÓN LÓPEZ FRANCISCO LLOPIS JOSEP MARTÍ MILAGROS MOSCARDÓ VICENTA RIERA Fotocomposició i Impressió Depòsit legal V-4880-1997 Nucli Antic - GENER 2000 6 Burjassot peatonal 5 7 Avisos varis 8 Els socis opinen: Burjassot, el seu territori i el seu passat: a la recerca del temps perdut 11 Hemeroteca, Las Provincias, 22 d’agost, 1901: En Burjasot 13 La imatge de la Mare de Déu a Burjassot: una visita autèntica 17 Està en la nostra ciutat: Cumpleaños en Canterería 18 Del Burjassot medieval: La organización medieval en Burjassot. ELS MEMBRES COMPONENTS DE LA JUNTA DIRECTIVA DESITGEM A TOTS ELS LECTORS I LECTORES DE LA NOSTRA REVISTA UN EFECTE 2000 PLE D’AMISTAT, CONCÒRDIA I AMOR. EN QUANT AL NOU MIL·LENI ESPEREM, COM CAL, AL 2001. LOS MIEMBROS COMPONENTES DE LA JUNTA DIRECTIVA DESEAMOS A TODOS LOS LECTORES Y LECTORAS DE NUESTRA REVISTA UN EFECTO 2000 PLETÓRICO DE AMISTAD, CONCORDIA Y AMOR. EN CUANTO AL NUEVO MILENIO, ESPERAREMOS, COMO TIENE QUE SER, AL 2001. 3 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot Carta del President Carta del señor Alcalde de Burjassot n la memòria queda encara l’últim sopar que celebràrem tots els membres de l’associació: era el primer dissabte de juny i estàvem en vespres dels comicis, els quals marquen el rumb i la vida del municipi en una singladura de quatre anys. Prèviament, la junta directiva, conscient del valor de la participació ciutadana havia començat, ja en el mes d’octubre del 1998, a preparar la contribució del veïnat del nucli antic en les eleccions. A tal fi es va convocar una assemblea oberta on lliurement i democràticament es varen posar i votar els principis fonamentals que volíem que els partits polítics assumiren per al nostre barri. Tots els punts bàsics en què estàvem d’acord les veïnes i veïns dels barri els vàrem proporcionar per escrit a tots i cadascun dels partits de l’àmbit municipal; posteriorment invitàrem a dits grups polítics a que participaren en la nostra revista aportant el que consideraven d’interès del seu programa municipal aplicable també al nostre barri. E E Després vingué l’acte estricte de la votació amb els resultats que tots coneixem. Valga la nostra felicitació a tots els partits polítics perquè tots han tingut la voluntat cívica de servir al poble de Burjassot des del regiment del Consistori. Ara, però, podem tindre una temptació: la de pensar que la nostra faena ha acabat, que ara toca el torn dels polítics que han de regir el destí del municipi. Certament, són els partits polítics i només els partits polítics qui, en funció del percentatge de vots recollits ostenten la representació municipal, però també és veritat que la participació ciutadana no pot limitar-se a l’acte estricte del vot cada quatre anys. La participació ha de permetre que les opinions i les iniciatives ciutadanes arriben a l’Ajuntament i siguen tingudes en consideració. Para ello tenemos que afrontar nuevos retos y proponernos objetivos para el siglo XXI como un Centro Urbano de calidad, donde las personas puedan pasear con tranquilidad y conservar y recuperar el casco antiguo, estudiando fórmulas de peatonalización que sirvan para potenciar al pequeño comercio, mantener y mejorar a todos nuestros barrios, descentralizar servicios municipales, asumir la lucha contra el desempleo como un objetivo prioritario municipal, integrar al campus universitario en el tejido social del municipio y muchos más, que con l participación de todos los ciudadanos hagan posible que nos sintamos orgullosos de ser ciudadanos de Burjassot. Hem de fer possible, per tant, una democràcia participativa, on les veïnes i veïns siguem conscients que res és inevitable, que la història mai no està escrita des d’un principi, sinó que la construïm les persones amb els nostres actes, amb l’esforç de cada dia. És possible, per tant, exigir i aconseguir el soterrament de les vies; és possible exigir i aconseguir la gratuïtat del servici de bombers, per posar-ne dos exemples. I és possible exigir-ho i demanar-ho perqué són causes justes. I ho aconseguirem, com anem aconseguint un barri més humà i més habitable. Totes les millores seran possibles si fem de l’associació de veïns Nucli Antic de Burjassot una plataforma viva i no una mera estructura dirigida per una junta directiva. stimados vecinos y vecinas: Es muy grato para mí dirigirme a vosotros desde esta revista que tan dignamente publica l’Associació de Veïns Nucli Antic de Burjassot. Quisiera aprovechar esta ocasión para agradecer a todas las asociaciones de vecinos de Burjassot la colaboración y el trabajo que realizaron junto a su Ayuntamiento, fruto de lo cual, y entre otras cosas conseguimos entre todos que el Parque de Bomberos no se fuera de Burjassot, y al asunto de la metadona se le diera una solución razonable. En esta línea esperamos seguir colaborando para conseguir lo mejor para Burjassot. Tenemos que seguir potenciando la colaboración y la participación ciudadana hasta alcanzar los niveles de una ciudad que aspira a ser para el 2000 la Ciudad de la Cultura y de las Personas. Esta nueva etapa que empezamos consolidará la que ya hemos conseguido, pero abrirá nuevos horizontes, y por ello, invito desde esta publicación a que todos muestren sus deseos para el 2000, participando activamente junto al Ayuntamiento para lograr el Burjassot que todos queremos, un Burjassot de las personas y para las personas. Espero contar con vuestra ayuda para hacerlo realidad. Recibid mi más cordial saludo. EL ALCALDE PRESIDENTE José Luis ANDRÉS CHAVARRÍAS Aprofitem estes línies per agrair al senyor alcalde de Burjassot l’escrit (i no es tracta d’un mer protocol) que ens dedica en esta revista. Valorem com cal la voluntat de l’equip de govern municipal de conservar i recuperar el barri o d’encetar fórmules de peatonalització. Esperem veure-ho en esta legislatura que ara comença. 4 Nucli Antic - GENER 2000 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot Asociación de Vecinos “Nucli Antic” L’Associació veïns present en un altre fòrum el consell assessor cívic municipal El pasado día 7 de octubre tuvo lugar en el Ayuntamiento de nuestra localidad la constitución del “Consejo Asesor Cívico en Materia de Seguridad Vial y Ciudadana”, convocado y presidido por el concejal de Tráfico D. Juan José Castro, asistiendo el Jefe de la Policía Local, D. Alfonso Luque, y diversos representantes de las asociaciones de vecinos. Este Consejo surge del compromiso personal que asume el concejal de cara a todos los vecinos de Burjassot, a fin de asesorarle en todas las decisiones en sus áreas de competencia, a saber: Policía Local, Tráfico y Protección Civil. Además, este Consejo servirá como foro de puesta en común de la problemática que pueda afectar a todos los habitantes de Burjassot en lo referente a las áreas señaladas, y tratará de ser un vinculo de unión entre los ciudadanos y los gestores municipales, quedando claro desde el primer momento que su carácter es meramente consultivo, sin que las decisiones que se pudieran tomar en este Consejo, fueran posteriormente a ser asumidas o no por la Concejalia de Tráfico. Formarán parte del mismo 2 o 3 representantes de cada una de las asociaciones de vecinos legalmente constituidas de la localidad, así como de otras asociaciones de interés en los temas señalados. D. Juan José Castro, nos indicó que uno de sus objetivos principales es la mejora en la ordenación del tráfico de la localidad, para ello ya ha tomado la ini- Nucli Antic - GENER 2000 ciativa con la instalación bolardos en la plaza del Ayuntamiento y en la calle Lauri Volpi, así como, permitir el aparcamiento en una de las aceras de dicha calle. Al mismo tiempo, ha solicitado a los técnicos municipales diversos informes respecto a la posibilidad de: (a) desdoblamiento del tráfico en la calle Lauri Volpi, (b) establecimiento de sentido único (dirección Valencia) en la calle Blasco Ibañez entre la plaza de Emilio Castelar y c/Navarra, con la subsiguiente modificación del sentido de circulación en la c/Emilia Carsí, permitiendo así el aparcamiento en uno de los laterales de la c/Blasco Ibañez, (c) posibilidad de establecer un desdoblamiento del tráfico en la calle Tierno Galván. Por otra parte, D. Juan José Castro señaló la conveniencia de realizar un Estudio Global de las necesidades de Tráfico en el Municipio de Burjassot, con proyección de futuro, de modo que se pudieran dar soluciones no sólo puntuales sino con una visión armonizada, se piensa ya en una persona capaz y experta en el tema. Los asistentes indicaron que dicho estudio mostrará el gran tráfico que circula por la población, motivado en parte por la falta de actuaciones viarias en el entorno de la comarca del Horta Nord, por lo que el Ayuntamiento debería recabar a la Consellería de Obras Públicas la aceleración de las obras previstas. Así mismo, deberían incluirse en dicho estudio temas como peatonalización de calles, anchura de aceras, etc. ; que tuviera por tanto un carácter más amplio que no afectara únicamente al simple cambio de dirección o desdoblamiento de algunas calles. En este sentido D. Juan José Castro señaló que algunos de estos temas no son directamente de su incumbencia, como anchura de aceras que correspondería más a la Concejalia de Urbanismo. Así mismo, el concejal señaló que otro de los grandes problemas que afectan al municipio es el mal aparcamiento en numerosas vías públicas del municipio, por lo que se tomarán medidas que traten de corregir estas deficiencias, indicando que a su juicio las sanciones correspondientes son de baja cuantía, por lo que no resultan suficientemente disuasorias. Los asistentes señalaron que en muchas ocasiones son los mismos vehículos los que de forma regular aparcan mal, y en esos casos es donde hay que hacer más incidencia. Del mismo modo, D. Juan José Castro mostró la conveniencia de confeccionar una ordenanza de tráfico, que señale las obligaciones tanto para el peatón como para el conductor, en el Municipio de Burjassot. Los asistentes cuestionaron si esto también incluía el ruido ambiental, que principalmente causan las motos sin el tubo de escape normalizado y las molestias causadas por las obras, a tal efecto se indicaron diversos casos prácticos, donde a juicio de los asistentes la actuación de la Policía Municipal no fue lo suficientemente diligente. A tal respecto se señaló la conveniencia de que en el Municipio de Burjassot se establezca una Ordenanza Municipal del Ruido, dado que actualmente sólo existe un bando del Alcalde a tal efecto. No obstante, D. Juan José Castro señaló que no es competencia exclusiva de esta Concejalia, sino más bien de la de Medio Ambiente. Finalmente, D. Juan José Castro, invitó a todas las asociaciones y sus afiliados a la inauguración de un Retén de la Policía Municipal en la zona de las 613 viviendas, el pasado 14 de octubre, informando que de momento funcionará en turnos de mañana y tarde, y pretende tener una visión más próxima de uno de los barrios con mayor problemática a efectos de Seguridad Ciudadana en Burjassot. 5 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot Burjassot peatonal [5] “Los peor parados en los accidentes de circulación suelen ser los peatones seguidos de los ciclistas, y sólo en tercer lugar los automovilistas” (El País, 13 de octubre de 1999). Ésta es la principal conclusión de un estudio realizado en diez hospitales sobre una muestra de 1.500 víctimas y presentado en el Congreso de Cirugía Ortopédica y Traumatología celebrado en Valencia a principios de Octubre. “El 37 % de las personas atendidas por traumatismos causados por accidentes de tráfico fueron peatones, frente al 27 % de ciclistas, que el estudio sitúa en el segundo grupo de riesgo. Por detrás de éstos, se encuentran los automovilistas, un 23 %, y los motociclistas, con un 13 % del total de las víctimas.” Ésta es una más de las múltiples noticias que vienen a confirmar lo que siempre hemos defendido en la junta directiva de nuestra asociación: es necesario avanzar en la implantación de medidas que defiendan a los peatones y ciclistas. En esta línea hemos venido trabajando y lo seguiremos haciendo, y de momento, hemos conseguido que los partidos políticos que se presentaban a las últimas elecciones locales incluyeran en sus programas distintas medidas en este sentido, que se pueden ver en el anterior número de nuestra revista. Así, el partido ganador, el P.S.O.E., incluía el “Estudio y puesta en marcha de la peatonalización en el Casco Antiguo” y la “Reestructuración de la Plaza del Ayuntamiento con parking subterráneo, así como la peatonalización y ajardinamiento en superficie”. Desde la junta directiva valoramos estas propuestas muy positivamente y deseamos ponernos a trabajar para llevarlas adelante cuanto antes y de la forma más consensuada posible. Igualmente vemos con optimismo la puesta en marcha de distintas mesas de negociación que pueden servir como cauce de participación ciudadana, por ejemplo, el “Consejo Asesor en Materia de Seguridad Ciudadana”, que con la participación de todas las asociaciones de vecinos, ya ha comenzado a funcionar. Otra mesa de negociación que puede ser clave en la consecución de la peatonalización es la Comisión para la Ordenación de la actividad Comercial, que se reunió por primera vez el día 9 de septiembre. Esta mesa surge como consecuencia de un convenio suscrito entre el Ayuntamiento y la Asociació de Comerc i 6 Servicis con el objetivo de fomentar el pequeño comercio; en ella están representados los comerciantes, el Mercado Municipal, Asociaciones de Consumidores, Asociaciones de Vecinos, Sindicatos, Concejales y está presidida por el Sr. Alcalde. Como consecuencia del mismo convenio, en mayo se celebró el Día del Comercio en Burjassot donde se presentó el estudio realizado por la Cámara de Comercio “Un diagnóstico sobre la actividad comercial en Burjassot. Propuestas para su desarrollo” donde, entre otras cosas, se sugiere “...fortalecer el papel del Mercado Municipal como motor del centro; ordenación del tráfico y reserva para peatones de los ejes principales; necesidades de dotación de aparcamientos”. Junto a ello, se realizaron conferencias y una mesa redonda donde, entre otras cosas, se afirmó “...el comercio exige que la gente pueda pasear y comparar”, “la peatonalización beneficia al comercio, pero no es suficiente: debe de ir acompañada de un cambio de mentalidad en el comerciante”, “es imprescindible que los coches desaparezcan al máximo del sitio donde se está comprando”. Nos alegra oir estas afirmaciones que, recordemos, no fueron realizadas por vecinos sino por expertos en comercio, como Marçal Tarragó, profesor de Urbanismo Comercial de la Universidad Politécnica de Cataluña o Manuel Agramunt, Gerente de Unión Gremial. Esto nos mantiene en la convicción de que la peatonalización no solamente no perjudica al pequeño comercio, sino que lo beneficia. En muchos Municipios se están llevando adelante con éxito planes para recuperar sus Cascos Antiguos rehabilitando viviendas, poniendo mobiliario urbano adecuado, creando espacios de paseo y convivencia, y sería lamentable que nuestro pueblo se quedara atrás a pesar de tener un valioso Casco Antiguo y una historia de la que carecen otros Municipios. Nucli Antic - GENER 2000 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot Avisos varis La nostra felicitació a Josefa Andrés, membre fundadora de la nostra associació, una de les components, per tant, de la primitiva junta gestora, i integrant de la junta directiva durant uns quants anys, ha estat elegida com a diputada autonòmica per la candidatura del PSPV-PSOE. Igualment hem de felicitar al col·laborador de la nostra revista Ricardo Sixto per la seua designació com a diputat en la Diputació Provincial de València. Des de la comunitat educativa de l’Institut d’Educació Secundària Federica Montseny (antic institut de formació professional) de Burjassot s’han dirigit a la junta directiva de l’associació per tal que fem constar la situació problemàtica que està patint dit centre educatiu. En efecte, en les vacances de Nadal del curs 1998-99 l’institut va ser desallotjat i traslladat a les instal·lacions de l’antic col·legi Fernando Díaz Pintado, perquè anaven a escometre’s les obres de adaptació a la LOGSE. Ara bé, ha passat quasi un any, i no s’ha fet cap obra i les classes estan donant-se en precari, tant en barracons com en aules inadequades. I encara no s’han acabat els problemes, ja que els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2000 no contenen la partida pressupostària corresponent per començar les obres en l’institut. Hi ha, a més, un factor social a tindre en compte, i és que dit centre recull part del seu alumnat de zones marginades i d’exclosos socials, això fa que s’estiga perjudicant, i perjudicant de manera molt greu, als alumnes més desfavorits socialment. Siguem solidaris. Diumenge 14 de novembre un comboi dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana atropellava un empleat de la companyia en l’estació de Burjassot. L’empleat treballava a la mateixa estació de Burjassot i sembla ser que havia confiat en què el tren havia de parar, però no parà a temps. La qüestió és que l’accident haguera pogut evitar-se. Efectivament, la junta directiva sempre atenta a les necessitats cíviques del nostre barri havia cursat en el mes d’octubre un escrit a la Companyia demanant que acondicionara l’esmentat pas. També havíem demanat que en el camí del Pont Trencat la barrera automàtica comprenguera no sols les vies del tren, sinó les del tramvia, puix ja ha hagut diversos accidents perquè quan s’alça la barrera del ferrocarril, conductors impetuosos encara que estiga el semàfor roig es llancen a creuar les vies. Esperem que la mort, desgraciada mort, del treballador servisca per a que FGV instal·le les mesures de seguretat necessàries per a que esta desgràcia, terrible desgràcia, no torne a repetir-se. Nucli Antic - GENER 2000 La junta directiva ha cursat les instàncies pertinents, tant a la regidora de Cultura com a la de Patrimoni de l’Ajuntament de València per tractar del pati de Sant Roc. De moment no han contestat. Confiem en poder contar coses positives sobre el nostre monument nacional en el pròxim número de la revista. Quan tanquem la redacció d’este número ens ha arribat la citació del diputat responsable dels bombers de la Diputació Vicente Martínez Marco i el gerent del Consorci Provincial de Bombers per al 15 de desembre de 1999 per tal de tractar sobre la gratuïtat del servici de bombers (ara per ara es paga) i per a que ens expliquen en quin estat administratiu es troba la construcció del nou parc de bombers. També estem a punt de constituir la Federació d’Associacions de Veïns de Burjassot. Més notícies sobre la qüestió en el pròxim exemplar de la revista. Ja està a punt de començar una nova edició de la Campanya de Neteja i Educació Ambiental. Propòsit de la junta directiva és que esta iniciativa no es quede sols en un nivell escolar, sinó que siga assumida per tota la ciutadania. És cosa de totes i de tots tirar el fem a les hores anunciades, i no quan a un o una li vinga en gana. Tirar el fem abans d’hora és, a més d’un acte d’incivisme i d’insolidaritat, puix les persones que viuen pròximes al contenidor han de suportar les molèsties de la mala olor, un atentat a la salubritat i sanitat pública. Respectem els horaris, com tota la vida s’ha fet, tirem els papers, cartons i vidres als contenidors especialitzats. Per als trastos vells, cridem al telèfon del servici municipal de recollida: 963 645 048. 7 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot El socis opinen... Josep Vicent Castelló, historiador, estudiant de filosofia i documentalista de la Comissió Bibliogràfica del Centre d’Estudis de l’Horta Nord i, òbviament soci del Nucli Antic, fa una aportació serena i raonada per a la reflexió i el debat sobre el futur i el present del nostre poble. Burjassot, el seu territori i el seu passat: a la recerca del temps perdut Burjassot és un poble que ha patit, al llarg d’aquest segle que s’acaba, un procés de creixement i transformació accelerats. El poble de Burjassot, que fa poc més de cinquanta anys era recomanat pels metges de València com “estació estival” per les seues peculiaritats ambientals i “climàtiques”, és hui una 8 ciutat plenament desenvolupada i modernitzada que presenta molts més trets de continuïtat que de contrast amb València. El creixement urbà i la modernització han canviat, de forma dràstica, la nostra forma de vida, tant en els aspectes materials com en els ideològics. És per això que la reflexió crítica sobre aquestos dos fenòmens, la urbanització i el procés de modernització, esdevé un exercici obligat per a qualsevol ciutadà conscient. És evident que la vida moderna, i quant més urbana més moderna, està plena d’atractius. La concentració de per- sones, en les societats desenvolupades, es traduix, en termes econòmics, en un creixement del mercat que permet accedir a gran quantitat de productes a preus més barats. Açò, que és tan evident a nivell de productes de consum, es pot també predicar de productes immaterials, dels servicis i, en particular, de la informació i dels productes culturals. També és cert que, a les ciutats, la complexitat social és major, a elles es concentren els centres de poder i només a elles és possible accedir a determinats tipus de relacions socials, polítiques o administratives. Nucli Antic - GENER 2000 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot No obstant això, no és menys cert que les grans concentracions, tan interessants en alguns aspectes, generen nombrosos efectes no desitjats que, més tard o més prompte, acaben perjudicant la societat. El propi dinamisme econòmic i social, de vegades tan beneficiós, és responsable també, per exemple, de la desestructuració territorial o del deteriorament mediambiental. Afortunadament, amb el temps hem anat sabent-ho i hui, tant a l’estat com a la societat civil, s’enceten iniciatives per a combatre aquestes distorsions del sistema. A banda de les esmentades pertorbacions de tipus material, podem trobar-ne d’altres de tipus sociològic que no són menys qüestionables. Per analitzar-les de forma estructurada només cal fer un recorregut per la forma que adopten, en la nostra societat hiperindustrial –per bé que s’haja generalitzat més l’adjectiu post-industrial-, els diversos elements que la conformen. Respecte de l’individu, per exemple, la societat hiperindustrial ha construït una imatge polimòrfica i desintegrada. L’individu és considerat com un aglomerat de rols al que la societat s’adreça considerant-lo de forma unidimensional, més com a consumidor, votant o treballador que com a home. És així com ens habituem a respondre de forma mecànica i irreflexiva al estímuls del sistema, com es debilita la nostra capacitat de reflexió, la nostra consciència i l’autonomia de la nostra voluntat. A la família el procés de desintegració és semblant. Els condicionants materials que imposa el sistema productiu han fet que es desenvolupe un model de família, anomenat nuclear, constituït per un nombre mínim de membres. Al cas més extrem, una dona i el seu fill són hui un model de família corrent. Debilitat el principal nucli d’integració social, la resta de la societat es descomposa. No és estrany que, a altres agrupacions socials majors, la construcció de projectes globals i d’interès general siga cada Nucli Antic - GENER 2000 vegada més difícil. En aquestes condicions, la societat tendix a convertir-se, com deia Ortega y Gasset, en la gran desalmada, una massa atomitzada d’individus que es relacionen de forma mecànica i inconscient amb un únic subjecte rector de tots els destins: el sistema productiu. Inicialment, potser no siga massa evident la “degeneració” que poden suposar aquestes tendències, perquè aquest model de relacions és el que resulta realment més funcional i coherent amb un model productiu on el consumisme i la llei omnipotent del benefici són admesos com axiomes… però ¿què ocorreria si volguérem canviar el model econòmic, social o polític en el que vivim? ¿Podria fer-ho la societat de forma lliure, racional i conscient? ¿Pot actuar de forma racional i conscient una societat en la que, fins i tot, es desintegra l’individu? ¿Qui o què va a ser subjecte de la consciència, la reflexió i l’acció? ¿Fins a quin punt estos mecanismes i processos inconscients no poden acabar obstruint el canvi i el progrés històric? Em resulta difícil trobar una resposta clara. És cert que tots els models socioeconòmics que han existit en la història han articulat mecanismes sociològics i ideològics que els han donat coherència i els han enfortit, però el nostre sistema, democràtic i tot, possiblement siga el que millor ha aconseguit fer-ho en controlar les bases sociològiques del canvi, establint una relació directa amb els individus i debilitant els lligams tradicionals de relació personal. Estos processos sociològics i inconscients són, a més, legitimats per la ideologia. Si fem una anàlisi del pensament que genera l’hiperindustrialisme per justificar-se, veiem que el sistema es presenta, a ell mateix, com la culminació del procés històric, com si, amb ell, la humanitat haguera arribat al seu cim. Però açò no és cert ni tan sols en part. Sabem que, encara que la majoria de nosaltres gaudim de cert nivell de benestar, el medi ambient, part de la nostra societat o altres societats que no són la nostra, estan patint-nos. És injust i irresponsable, històricament, que girem la cara davant d’esta realitat. Possiblement una acció cultural responsable per part nostra haguera de començar per reconèixer la territorialitat i la historicitat de la nostra cultura. La cultura de la que formem part no és un fruit sorgit de la ment de l’home en abstracte. És una manifestació adaptativa, en constant canvi, d’hòmens històrics sotmesos a factors ambientals i històrics determinats que, certament, es presenta com a més o menys triomfant, però, a més que no sabem quan de temps ens durarà el triomf caldria preguntar-se si no hem vulnerat les regles ètiques de les relacions interculturals. Tots estos trets de la vida urbana i moderna que he tractat, apretadament, de descriure, crec que estan presents, en alguna mesura, en un ambient com el del nostre poble. Vivim en una ciutat, com he dit en començar, plenament desenvolupada, moderna i urbana. Aquesta ciutat, però, és una realitat històrica que fa poc més de dos segles –un espai de temps insignificant en termes històrics- era un nucli rural perdut en la immensitat de la plana al·luvial del Túria. Fa prop de set-cents seixanta anys que Jaume I atorgà carta de població a un grapat de cristians que constitueixen un dels nostres referents històrics més remots. Fa molts més anys, però, prop de dos mil, un aqüeducte romà creuava el límit del nostre terme amb Paterna… i no sé quants segles més enllà hauria començat a desenvolupar-se la cultura humana a les nostres terres. És cert que no podem viure en la nostàlgia ni perdre el curs de la història, però ¿podem deixar que tot el nostre passat caiga en l’oblit? ¿No forma part, en alguna mesura, del nostre present? En una societat, com la nostra, en la que estan presents tantes inèrcies desintegradores ¿no seria bo que fonamentàrem el nostre futur reconeixent com a factors d’unitat el nostre passat i el 9 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot nostre territori comú? ¿No serà necessari, per això, deixar-hi testimonis per poder enriquir la tradició de la que, vulguem-ho o no, formem part? El passat mes de juny, en una visita organitzada per la nostra associació Nucli Antic, tinguérem ocasió de fer un recorregut turístic i històric per Requena gràcies a l’existència de dos interessants museus que han servit, a més, per rehabilitar i conservar un antic convent i un mas: el Museu de la Ciutat i un museu etnogràfic particular dedicat a la indústria vitivinícola. Gràcies a ells poguérem trobar-nos amb una imatge de Requena i la seua comarca perfectament situada al seu espai i al seu moment històric. A Burjassot, els darrers anys, gràcies al treball constant d’investigadors desinteressats, a les iniciatives editorials, entre d’altres, de l’associació Nucli Antic –amb la creació d’aquesta excel·lent revista-, de l’associació cultural l’Almara i del patrocini de l’Ajuntament, s’han editat valuosos treballs que ens han permés retrobar-nos amb el nostre passat. El treball que queda per fer és, però, immens. A Burjassot els elements més significatius del nostre patrimoni històric i artístic estan pràcticament soterrats per una proliferació de construccions en altura que s’han edificat amb indiferència respecte de qualsevol criteri històric o d’ordenació territorial. El nostre passat material, fins i tot els elements més simbòlics, jauen confosos entre l’asfalt i el formigó. En aquest sentit, encara que s’enceten iniciatives ja mateix, hauran de passar molts anys fins que pugam tindre una imatge visual més o menys nítida del que ha estat la trajectòria històrica del nostre poble. Crec que no és una dèria metafìsica considerar esta recuperació patrimonial un dels principals elements cimentadors de la nostra identitat com a societat. Per donar-li empenta al procés regeneratiu que ens cal podrien parlar d’alguns objectius immediats. Potser la creació d’un nucli de protecció arqueològica al PGOU i la col·laboració en la subvenció d’excavacions fora un primer pas. Potser el segon fóra l’adquisició d’un compromís més ferm per part de l’Ajuntament en l’edició d’estudis sobre el poble i, fins i tot, sobre la nostra comarca. Potser el tercer estiguera la construcció d’un Museu de la Ciutat de Burjassot. També a Burjassot tenim un històric convent per rehabilitar –i sé que no sóc el primer en dir-ho-. Burjassot té, a més, la sort de comptar amb una plèiade de joves llicenciats, historiadors i arqueòlegs, dispostos a col·laborar en aquesta recerca del temps perdut. La Comissió Bibliogràfica del Centre d’Estudis de l’Horta Nord, a la qual tinc el gust de pertànyer, podria sumar-se a esta iniciativa. Al Catàleg Bibliogràfic Comarcal, que està en vies d’edició, hi figuraran més de cent llibres i articles que han tractat sobre Burjassot i en els quals es recull, encara que a retalls, gran part del que hem sigut i som. Les condicions per a la regeneració estan donades. Ara queda, però, que es mobilitzen els que deuen ser els dos factors fonamentals de la nostra particular renaixença: la iniciativa pública i la conscienciació ciutadana sobre la inversió social a llarg termini que suposa este projecte de recuperació identitària. Josep Vicent Castelló Ballester PORTAL DE SAN ROQUE - Acuarela de 50x35 de Juan Albandea Santamaria • C/. Azucena, 18-6ª • Tel. 96 340 60 93 •46025 Valencia 10 Nucli Antic - GENER 2000 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot Hemeroteca En Burjasot L’associació de veïns sempre s’ha preocupat per la divulgació del nostre patrimoni, tant el natural com l’històric i artístic. En este sentit, per tal de comprendre’ns millor com a poble, des d’este número encetem una nova secció: Hemeroteca, en la que anirem traient escrits, o resums d’escrits que s’hagen publicat sobre Burjassot. Agraïm al Centre d’Estudis de l’Horta Nord, la seua col·laboració en facilitar-nos, des de la seua Comissió Bibliogràfica, el material necessari. Las Provincias, 1901, agost, 22. El primer veraneante de Burjasot.- Lo que era antes este pueblo.- Su adquisición por el Beato Juan de Ribera,- La famosísima carrasca.- Otros pormenores históricos. El artículo que á este pueblo, como sitio de veraneo, ha dedicado Las Provincias, se dice con mucha verdad que su primer veraneante fue sin duda el famoso patriarca de Antioquía, arzobispo y virrey de Valencia, beato Juan de Rivera. Esta cita me ah inducido á recordar algo de tan insigne personaje y del sitio que eligió para solaz de sus graves ocupaciones. antiguo castillo ó casa señorial en medio de una frondosísima dehesa. El lugar era muy saludable, ameno por el hermoso panorama de la ciudad y su campo; plugo mucho al beato Rivera y lo eligió como sitio de estudio y de descanso, bajo aquella selvática arboleda, en la cual sobresa- lía una carrasca colosal, que por mucho tiempo fué famosa como el árbol mayor del reino valenciano. Pasaba el patriarca largas horas en aquel retiro platicano de los asuntos de la Iglesia y del Estado con los hombres eminentes que le rodeaban, y aún se señala el sitio donde, en lo mas Para dotación de su Colegio de Corpus-Christi compró el señorío de Burjasot y también el del vecino pueblo de Alfara, que conserva el nombre de el Patriarca. Burjasot era entonces un lugarejo insignificante en medio de un pinar que comenzaba en estos collados á la vista de Valencia, y se extendía mucho al interior. Tenía un Nucli Antic - GENER 2000 11 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot oculto de aquella espesura, hacía áspera penitencia. Escolano, coétaneo del Patriarca, describe en los siguientes términos aquel frondoso parque: “Hoy día vemos un apacible bosque en este lugar apegado al palacio del señor, que lo era el Sr. D. Juan de Rivera, patriarca de Antioquía y arzobispo de Valencia, cuya vista es una de las famosas de la ciudad. Porque demás de los espesos y acopados olivos, pinos, carrascos y lentiscos que de suyo lleva, la diligencia curiosa y grandeza de este príncipe, ha recogido dentro dél las mas graciosas y medicinales especies de yerbas, plantas y animales salvaginos; y repartido todo esto con sumo artificio, le hace parecer un jardin de todos los bosques, ó un bosque de todos los jardines. En medio dél, como rey de los demás, se empina un monstruoso carrasco, que por su vejez y extraordinaria corpulencia y por sus desmesurados ramos, es uno de 12 los milagros de la naturaleza. No se tiene noticia de otro tan dilatado como este. Porque si bien en Villahermosa villa del reino de Valencia se levanta un pino que llaman Gacho, de tan crecida copa y ramos tan sobresalientes que le han echado pilares de ladrillo para que se apoyen en ellos, lo del carrasco de Burjasot sobrepuja la fé humana, pues tomada la medida de sus ramas de punta á punta en cruz ocupan tres hanegadas de diámetro o travesía, cuarenta y ocho pasos, y de ámbito (dándole una vuelta alrededor de sus extremidades) ciento cuarenta y cuatro. La sombra que abajo hace su copa es tan grande, que parece una espaciosa plaza y capaz de cualquier fiesta. Los ramos magistrales son catorce, y todos tan recios y encaramados, que puede pasar cada uno por una encina. A estos los reciben catorce pilares muy grandes que sustentan su peso, porque no se desgajen, y hacen tan hermosa correspondencia con ellos, que representan un claustro adornado de columnas, y con ser la copa tan disforme, el tronco no tiene de cuerpo mas que tres brazadas de hombre. En el inventario del castillo y dehesa del Patriarca, hecho á la muerte de este prelado, hay algunos detalles curiosos; uno de ellos es que había en la dehesa 26 pavos reales. El castillo, obra sólida y antigua, parece haber sido reedificado en el siglo XVI. El patriarca hizo en él obras de reparación; utilizó algunos de sus departamentos para salas de estudio, amueblándolas con mesas, armarios y estantes para libros. Tapizó sus habitaciones con tafetán de colores y las decoró con cuadros y objetos de arte, de los cuales se hace mención en los inventarios que se conservan en el archivo de Corpus-Christi. La iglesia parroquial de Burjasot guarda, como recuerdo del Patriarca un pequeño viril y una casulla bordada. Nucli Antic - GENER 2000 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot Ha passat… La imatge de la Mare de Déu a Burjassot: una visita autèntica L’onze de setembre passat la imatge de la Mare de Déu dels Folls i Innocents Desemparats venia a Burjassot, concretament als carrers del nucli antic. El fet, realment inusual, va estar propiciat pels clavaris de Sant Miquel de 1999, els quals ens han fet servir la crònica següent: memòria i homenatge. Podríem convenir que les visites de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats a les poblacions valencianes que reclamen la seua presència obeeixen a un ritual molt semblant: els voluntaris de cada localitat acudeixen a la basílica on, en companyia dels seguidors baixen la imatge de la Pelegrina del camerino per ubicar-la al maremòbil; després la imatge serà traslladada al poble on se l’espera per fer-li les processons que calguen, amb les acostumades mostres d’exaltat fervor. vell Burjassot, d’acostar-la especialment als xiquets, als malalts, als impedits, als marginats o exclosos. I del Molí de la Sal a la plaça del Portalet, accés al Burjassot primigeni. Allí, mosén Eduard Arnau, rector de la parròquia, enlairà la seua veu que pujava d’unes arrels profundes per donar-li la benvinguda a una de les patrones del territori valencià, (puix cal no oblidar que la patrona del regne de València era la Verge del Puig). Una acollida ben burjassotera se li anava a tributar en una altra de les places senyeres del poble: la del Pou. Allí va estar l’esclat dels trons, l’olor espessa de la pólvora, el primer tribut dels fallers, el primer bateig de pètals, el vol de les dècimes que per miríades anaven a escampar-se pel cel de Burjassot al Ara bé, la recepció que a Burjassot es va fer a la mencionada imatge va anar més enllà del que es demana i s’espera en aquests cerimonials, tant en allò que podríem convenir com acompliments externs com en els aspectes espirituals. Per començar, la semblança de la Verge en l’horabaixa pels camins de l’horta, el sol desfent-se en el vespre de setembre, el cel blau i pur, els alfals vinclats per l’airet suau, les palmeres de les alqueries retallant-se sobre l’horitzó de la Calderona, el remor antic i renovat de l’aigua corrent per la séquia de Tormos, el centenari molí de la Sal, la gent humil i fervorosa del poble esperant, els clavaris de Sant Miquel que farcits d’il·lusió es disposen a fer possible la presència de la representació de la Mare de Déu pels carrers de la circumscripció parroquial. Perqué en definitiva, d’això es tractava: de dur dita imatge a la parròquia de Sant Miquel, a fer-la patent pels carrers del Nucli Antic - GENER 2000 13 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot llarg de les jornades i al pas de la comitiva custòdia i garant de l’excelsa patrona. I els poemes. Cal fer esment dels poemes. Burjassot, lloc que ha fet seua la poesia, anava a tributar, persistentment, versos, rimes i metàfores a la Verge dels Desemparats. Els fallers, els seguidors, el poble espontani en qualsevol carrer, en qualsevol cantó, en qualsevol racó, a manera de saeta constantment anaven a 14 retre-li versos sentits, versos veritables, versos valencians d’admiració, amor i pregària. Als muscles dels clavaris de Sant Miquel les barres de ferro de l’anda. Clavaris i també voluntaris i voluntàries, tots carregant directament sobre el dur metall el parament de la imatge de la Patrona, ben envoltada de flors. Les portes de les cases d’un poble treballador i humil obertes, finestres i balcons de bat a bat, sempre plens de personal eren els signes de l’acolliment d’unes gents que han entés la visita com una cosa més que una excusa per la festa. I conforme la comitiva seguia el seu camí, el veïnat deixava les cases des d’on acabava d’aclamar la Verge per seguir l’itinerari de la Pelegrina. Quan el cansament dels portadors obligava a emprar les croses per fer un lleuger descans, d’entre el públic anònim brollava un poema, un clam, un crit, una flor als llavis que s’ofrenava a la Verge. En un, en molts racons recòndits llàgrimes rebels escapen furtives i corren lliures per les galtes. Els casals fallers, l’ajuntament, el mateix camp de futbol de l’equip degà d’entre els valencians, varen ser estacions obligades on les gents de bona voluntat s’acostaven i aportaven el seu particular tribut d’admiració: un frec del mant, de les borles de la imatge de l’Infant; les mares, i també els pares, acostant les seues criatures; la imatge a ran de terra quan la persona que s’apropava anava sobre un carret de rodes; el particular honor que els teixidors del mant de la imatge (Camilo Miralles) i artífexs del maremòbil (Subiela) lliuraren a la Mare de Déu al carrer Baptista Riera contribuïren a l’esplendor de la festa. Eren les 10 de la nit passades. El cansament total es reflectia als rostres dels portadors, però encara calia un esforç darrer: hi havia que visitar el carrer de Zamora on el veïnat il·lusionat esperava, Nucli Antic - GENER 2000 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot esperava amb la mateixa il·lusió esperançada que la resta del poble i amb els focs d’artifici preparats. Amb l’entrada de la imatge al temple s’encetava el temps de la litúrgia, de la reflexió, de l’oració. A mitjanit s’iniciava una litúrgia mariana; després el poble fidel que emplenava l’església es retirava per unes hores, suficients per reprendre l’alé, per retornar a saludar la Mare de Déu a trenc d’alba: volteig de campanes, dançà, salutacions. Els fidels continuaven presents als actes litúrgics en el temple: dos Eucaristies en honor de la Mare dels Desemparats. La primera, missa major en valencià presidida pel rector, qui va recordar el sentit religiós i transcendent de la visita de la imatge de la Verge; la segona, missa per als infants: juniors, cor Nucli Antic - GENER 2000 parroquial, i xiquets que acompanyats pels seus pares eren hisats per esforçats voluntaris per tal que besaren la semblança de la Mare de Déu. Entre mig, es va desvetllar un mosaic de manisetes que recordarà la singular visita. Vesprada del diumenge. Un carro tirat per quatre haques, llauradors escampant la murta, la imatge eixint en processó cap al pati de Sant Roc. Les acostumades mostres d’afecte pels carrers, antics i llargs que li atorguen la particular fisonomia a la ciutat. L’explanada de les Sitges: les imatges venerables i venerades dels sants patrons del poble (Sant Roc i Mare de Déu de la Cabeça) junt amb la de la Verge dels Desemparats. Les tres efígies des de l’atri de l’ermita mirant cap al poble de Burjassot, la València propera i llunyana, l’horta assetjada, la mar endevinada. Un ritual que ve del fons del temps: la benedicció del terme. La lletania cantada a la Mare de Déu. Els clavaris de Sant Miquel a manera de lletania inversa recorden deu notícies, deu desgràcies fortes que afligixen la humanitat i que hom ha trobat al periòdic durant l’estiu. Més càntics, més himnes, més poemes. No podrem oblidar el magnífic recitat d’Enric Andrés Soriano. És l’hora de partir, ja cap a baix, altra vegada a la porta de l’església, però ara ja no entrarà: continuarà fins la porta del castell de Sant Joan de Ribera, altre símbol del poble. El maremòbil de nou, tot molt modern. Els últims himnes. Els adéus ja segurs. Encara els festers de Sant Miquel seguiran, a manera de custodis, fins València, fins les torres de Serrans, on de nou l’anda als muscles acompanyaran la imatge al seu camerino habitual, la quotidianitat restaurada. 15 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot 16 Nucli Antic - GENER 2000 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot Està en la nostra ciutat Vàrem coincidir, en una nit d’estiu, en la festa de l’associació de veïns Lucense en el barri de Canterería. Allí, Miguel Ángel Vives Satorre, rector de l’església del barri ens va comentar els seus projectes de lectura ininterrompuda de la Bíblia durant tot l’any 2000, i també dels 25 anys de la fundació del temple de la Nativitat i dels quasi 100 dels orígens de la comunitat cristiana de Cantereria, eixe barri que tenim tan prop i tan lluny. Sobre això li vàrem demanar que ens escriguera unes línies per a la revista i, molt gustosament els se les oferim. CUMPLEAÑOS EN CANTERERÍA En la puerta de nuestro templo parroquial, frente al campanario recién remodelado y con dos nuevas campanas, con relativa frecuencia los forasteros suelen preguntar: “por favor, ¿por dónde se va a Burjassot?” Amablemente les indicamos que deben continuar todo recto, cruzando por debajo de la pista y atravesando la línea del tranvía, aunque en realidad ya se encuentran en Burjassot. Efectivamente, la parroquia de la Natividad de Nuestra Señora se encuentra situada en la ciudad de Burjassot, aunque en su extremo oeste y separada del centro por la pista de Ademuz. Sin embargo, hay que tener en cuenta que la demarcación parroquial abarca también calles de Benimàmet y el arciprestazgo al que pertenece es el de Paterna. Los orígenes de la comunidad cristiana de Canterería se remontan a principios de siglo, cuando la madre fundadora de las Esclavas de María Inmaculada, que se llamaba Juana María Condesa Lluch (nacida el 30 de marzo de 1862 y fallecida el 16 de enero de 1916), compró la “Canterería”, que ocupaba lo que actualmente es la iglesia y el colegio. Juana María iba buscando un lugar tranquilo y no muy apartado de la capital para instalar el noviciado de su nueva orden, dedicada a la juventud. Tras un par de años de obras y adaptación de los edificios, en Nucli Antic - GENER 2000 agosto de 1900, la comunidad de religiosas comienza a vivir en Canterería y el año 1911, el día 8 de septiembre, en la capilla tienen lugar los votos de la madre fundadora y primeras Esclavas de María. De ahí el titular de nuestra parroquia, dedicada a la Virgen María en la advocación de su Nacimiento. La orden de las Esclavas de María Inmaculada permaneció en Canterería desde 1900 hasta 1936, en que debido al estallido de la Guerra Civil abandonó el noviciado, siendo utilizado por el ejército. Durante la guerra los edificios fueron destruidos, salvo la Capilla, que permaneció en pie hasta hace 25 años en que se construyó la actual iglesia. El padre César Navarrete, jesuita, edificó el nuevo templo con gran esfuerzo y ayuda de muchos. Anteriormente, don Joaquín Sancho Albesa, recogiendo botellas de vidrio y “reciclando” antes de que se inventase esta palabra, construyó un barrio de casas y una “guardería” que es el origen del actual colegio. La Compañía de Jesús estuvo en el barrio de Canterería desde el año 1971 hasta el año 1993, consolidando, tanto el colegio como la parroquia. Los Hermanos Maristas y las Carmelitas de Vedruna también se han hecho presentes en nuestro barrio ayudando en la medida de sus posibilidades. El año pasado celebramos las bodas de plata del nuevo templo parroquial y las bodas de oro de los libros parroquiales. El año próximo deberemos celebrar el centenario de un lugar de culto cristiano en nuestro barrio. Estas celebraciones nos recuerdan nuestro pasado y nos animan a proyectarnos hacia el futuro con ilusión. Pero, sobre todo, son una llamada a vivir con intensidad nuestro presente, el tiempo que el Señor nos concede para consolidar nuestra comunidad. Día a día queremos formar una familia centrada en la Eucaristía, ya que el Corpus Christi es nuestro patrón. También con una referencia explícita al amor de Jesús manifestado en su corazón: la imagen del Corazón de Jesús que es venerada en la iglesia y en la clavaría que lleva su nombre, son un continuo recuerdo. Y en todo momento, bajo la protección de la Virgen de la Inmaculada, cuya imagen acabamos de restaurar y cuya fiesta celebramos con gran cariño. Todos los grupos que formamos la parroquia y que estamos representados en el Consejo Pastoral Parroquial nos sentimos felices de poder acoger a nuestros visitantes. Felicitamos a la asociación de vecinos Nucli Antic de Burjassot por su iniciativa de dar a conocer la historia de las distintas agrupaciones de nuestra ciudad y agradecemos la invitación a colaborar con vuestra revista, a la cual le deseamos una gran difusión y significativo reconocimiento. Miguel Ángel Vives Satorre Párroco 17 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot Del Burjassot medieval La organización municipal medieval en Burjassot Conjugant rigor científic i amenitat, Ricardo Sixto en cada revista ens apropa al Burjassot medieval: en esta ocasió a l’organització municipal del nostre poble. Els noms i les funcions d’aquells jurats, justícies, i altres càrrecs municipals, per la mà de l’historiador han eixit del silenci dels arxius per cobrar vida davant els ulls dels lectors actuals de la nostra revista. Son muy escasas las referencias documentales conservadas relativas a la organización municipal de cualquier pequeña población medieval. Burjassot no es una excepción, ya que en un rastreo exhaustivo de los registros notariales del siglo XV solo se han podido detectar un acta de una reunión de la universitat local, y referencias puntuales a los Justicies y Jurats. La organización municipal seguía el esquema de la ciudad de Valencia, aunque a menor escala. Estaba formada por un Justicia y dos Jurados, vecinos del lugar, y por la asamblea vecinal o universitat. El proceso de elección y nombramiento concretos de los cargos nos son desconocidos, aunque es bastante probable que siguiese el procedimiento de otros pueblos. Mientras los Jurados eran elegidos anualmente por la asamblea vecinal, el cargo de Justicia, también anual y además improrrogable, debió ser designado por la señoría previa nominación de candidatos por la asamblea. Sin embargo el proceso de formación del señorío de Burjassot no siguió las pautas de la mayoría de señoríos del territorio valenciano, y por ello es posible que el mecanismo sufriera variaciones. El Justicia tenía su tribunal independiente, en el cual oficiaban un notario como escribano, y el curritor (alguacil) local, que demás era agricultor y barbero en el caso de 1Pere Ferrando entre 1447 y 1459. El notario podía ser determinado por la señoría. A partir de 1425 la titularidad señorial recayó en la Almoina d’En Conesa, dependiente del Capítulo de la Catedral de Valencia, y desde antes de 1433 el notario Joan Masó ejerció como escribano del Justicia, y como notario público en Burjassot. Su hijo Pere continuó ejerciendo las mismas funciones, en Burjassot al tiempo que actuaba como notario público en Valencia. Los registros que ambos llevaban de los actos del Justicia y de los Jurados, y las actas de las reuniones de la universitat eran copiadas en libros separados de los que el notario llevaba ordinariamente. Por ello, al haber- 18 Nucli Antic - GENER 2000 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot se perdido la documentación originada por la administración municipal medieval y moderna de Burjassot, solo nos consta un acta de reunión de la universitat llevada a cabo en 1429 para nombrar procurador a Joan Rodrigo, con motivo de la urgente necesidad de comprar trigo que tenía la población2. Nucli Antic - GENER 2000 En aquella fecha se reunieron en el castillo los Justicia y Jurados locales, y veintidós vecinos: Jaume Eximeno, Pere Çolmella, Antoni de Ricla, Raimundo Torrent, Bertomeu Riutort, Bernat Cucaló, Joan Aznar, Joan Soriano, Pascual Lopez, Martí Ferriç, Domingo Perales senior, Joan Ferrero, Mateu Cristofol, Pere Simó, Joan Jumbre, Andreu Savolta, Salvador Juveda, Nadal Dalvir, Joan Felices, Martí Montfort, Antoni Peralada, y Domingo Perales junior, convocados por quien entonces ejercía como saig (alguacil) local, llamado Arnau Silva. La reunión se celebraba en el castillo dado que era ese el lugar 19 Associació Veïns Nucli Antic Burjassot CARGOS PUBLICOS DE BURJASSOT (1429-1462) AÑO JUSTICIA JURADOS 1429 Bertomeu Beneyto Simó Rossell y Antoni Goçalbo 1431 Joan Rossell 1433 Pere Martí 1434 Joan García(sr.) y Joan Rossell 1447 1450 Vicent Garcia y Miquel Rossell Joan Rossell 1451 Guerau Mateu y Martí Munyoç 1452 Nadal Dalvir 1457 Bernat García 1460 Martí Munyoç y Bernat García 1461 1462 Joan Rodrigo y Antoni Goçalbo Vicent Avinyó y Benedicto Escolano Pascual Calamoxa Vicent Avinyó y Benedicto Escolano Ricardo Sixto Iglesias AMB LA COL·LABORACIÓ DE M. I. AJUNTAMENT DE BURJASSOT CAJA MURCIA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA 5 APPV, protocolo nº 23.678/Desconocido; 1429, marzo 22. 6 José TOLEDO GUIRAU, “Un documento del siglo XIV interesante para la historia de Burjassot”, Anales del Centro de Cultura Valenciana, 1959, pp 30-35. 7 ≠Fernando ANDRES ROBRES: Crédito y propiedad de la tierra en el Pais Valenciano, Valencia, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1987, p.222. normal de reuniones municipales, y en su puerta se hacían las subastas locales, así como las publicaciones de algunos testamentos. El origen de esta prerrogativa señorial se halla en un acuerdo establecido en 1394 entre Domingo Mascó, titular del señorío, y los vecinos de Burjassot3. Aquella antigua concordia solucionó el enfrentamiento habido a raíz del pago de las obras que, por necesidad, había que emprender para la reparación y conservación del castillo, tras las guerras de la Unión y contra Castilla. El acuerdo final establecía, entre otras cosas, la obligación por la comunidad vecinal de reparar el castillo, mientras la señoría se comprometía a autorizar que en caso de peligro los vecinos pudiesen resguardarse en él, al tiempo que se les permitía utilizarlo normalmente para el desarrollo de las actividades públicas municipales. 20 Los veintisiete vecinos que aparecen en esta asamblea vecinal, y que se intitulan ellos mismos como consiliarii et proceres loci de Burjaçot y tota universitate dicti loci, debieron representar a buena parte de las familias locales, pero no a su totalidad. En el mismo protocolo del año 1429 aparecen otros vecinos, cabezas de familia, que no están relacionados en aquella reunión. Las ausencias producidas por causas que desconocemos son significativas, y debido a ello no resulta posible aventurar el posible número de habitantes del lugar en aquella fecha. A este respecto el historiador Fernando Andrés Robres ofrece en su libro Crédito y propiedad de la tierra en el País Valenciano4, algunas cifras de población de época moderna, calculadas con los datos censales de tres años dife- rentes, a saber, 1609, 1692 y 1794. Según sus datos los habitantes serían en esos años 280, 272, y 1280 respectivamente. Según los datos manejados por los protocolos notariales de la primera mitad del siglo XV es bastante probable que el número de vecinos y habitantes estuviese próximo a las cifras que enmarcan el siglo XVII. Además la extensión superficial del área habitada no había variado desde el siglo XV hasta finales del XVIII, cuando comienza una primera expansión en dirección al lugar donde la ciudad de Valencia había construido Les Sitges. Estos hechos parecen indicar que el número de habitantes de Burjassot experimenta una estabilidad de larga duración entre los siglos XV y XVIII, entre las doscientas y trescientas personas. Nucli Antic - GENER 2000 El nostre propòsit és traure dos números de la revista l’any: en desembre i en juny. Totes aquelles persones sòcies, o familiars de socis, que vulguen escriure a la revista, poden entregar els originals a qualsevol membre de la junta directiva. Nuestro propósito es publicar dos números de la revista al año: en diciembre y en junio. Todas las personas socias, o familiares de socios, que quieran escribir en la revista, pueden entregar los originales a cualquier miembro de la junta directiva. Fer associació és la nostra forma d’enfortir el teixit cívic, de fer democràcia. L’Associació de Veïns Nucli Antic de Burjassot és la nostra oportunitat de col˙laborar en la construcció del Nucli Antic que desitgen, del Nucli Antic que volem. COL·LABORA, FES-TE’N SOCI Hacer asociación es nuestra forma de fortalecer el tejido cívico, de hacer democracia. La Asociación de Vecinos es nuestra oportunidad de colaborar en la construcción del Nucli Antic que deseamos, del Nucli Antic que queremos. COLABORA, HAZTE SOCIO. AMB LA COL·LABORACIÓ DE CON LA COLABORACIÓN DE M. I. AJUNTAMENT DE BURJASSOT CAJA MURCIA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA El nostre agraïment i reconeixement a estes entitats que han fet possible la publicació d’esta revista, vincle d’unió dels socis, veïns i habitadors del Nucli Antic de Burjassot ✄ Associació Veïns Nucli Antic Burjassot Hoja de Inscripción Associació Veïns Nucli Antic Burjassot Nombre y apellidos: ........................................................................................................................... Domicilio:....................................................................................................nº .............puerta ............ D.N.I. .................................................................................................................................................. Profesión: ........................................................................................................................................... Teléfono:............................................................................................................................................. Firma:
Documentos relacionados
nucli antic 7pdf - Nucli Antic i l`Almara
ELS MEMBRES COMPONENTS DE LA JUNTA DIRECTIVA DESITGEM A TOTS ELS LECTORS I LECTORES DE LA NOSTRA REVISTA UNES BONES I AGRADABLES FESTES I, NO CAL DIR-HO, ELS NOSTRES MILLORS DESITJOS PER A L’ANY, S...
Más detalles