Dossier informatiu cicle Llegim Tàrraco 2012

CLUB DE LECTURA
Que els déus t’acompanyin
de Xavier Aguilar
Amb la col·laboració de l’ONCE
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
L’autor
Xavier Aguilar i Sastre
Xavier Aguilar i Sastre neix al barri de Gràcia de
Barcelona l’any 1947. Té ara, doncs, 63 anys.
Combina els seus estudis als Jesuïtes amb cursos de
belles arts a l’Escola Massana i representacions de
teatre amateur i cant coral en diverses agrupacions.
Estudia anàlisi i programació a la seu d’un
fabricant internacional d’ordinadors i s’hi dedica
professionalment des de l’any 1969.
L’any 1973 es trasllada a Tarragona. Sense renegar
dels seus orígens, Xavier Aguilar es sent més tarragoní
que altra cosa.
L’any 2000, per recomanacions mèdiques per evitar
l’estrès, deixa la informàtica i munta una cafeteria.
S’avorreix, organitza exposicions a la cafeteria i es
posa a escriure.
Escriu “Que els déus t’acompanyin” entre d’altres relats.
Actualment, Xavier Aguilar està casat, té dos fills i quatre nets i està feliçment jubilat.
Bibliografia
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
EL PUNT, dimecres, 21 de gener de 2004, Pàg.
escriptors del camp de tarragona
La suggestiva romanitat de Xavier Aguilar
FRANCESC ROIG QUERALT.
Xavier Aguilar, autor del llibre
Que els déus t’acompanyin.
Foto: C.F.
Treballar el passat és il·luminar la història; és fer del present un repte i no pas una nostàlgia metafòrica. I
aquesta neonecessitat de conèixer i de saber tots els camins poc explorats de l’ahir ens aboca a l’aventura
fantàstica d’allò desconegut. I aquesta voluntat de recerca del passat novel·lat de Tàrraco l’ha posat de nou
sobre la taula Xavier Aguilar amb el seu llibre Que els déus t’acompanyin, a manera de salvavides del
gran titànic cultural que ens enlluerna. Amb el tercer aniversari de la proclamació de la ciutat de Tarragona
com a Patrimoni de la Humanitat hem parlat de monuments, recuperacions arqueològiques, projectes de
ciutat, noves construccions de museus... Però calia també que la literatura traspassés la pedra endurida
de Tàrraco. Calia que la imaginació fecunda dels poetes i dels narradors fusionés l’excelsa vel·leïtat dels
mites i doblegués la voluntat dels déus. Un pioner en aquest sentit fou el novel·lista de Sant Jaume dels
Domenys, Alfons Maseras, iniciador a Catalunya de la denominada novel·la històrica decadentista, i que va
publicar, el 1915, la coneguda novel·la Ildaríbal, situada cronològicament a la ciutat de Tàrraco a meitats
del segle I, i reeditada el 1994, per l’editorial Columna. Ara ens trobem amb la novel·la de Xavier Aguilar
Que els déus t’acompanyin, editada per Arola com a número 3 de la col·lecció de narrativa contemporània
La Miloca. L’obra està situada també a la Tàrraco imperial, durant el mes de febrer de l’any 123 dC, en
plena convocatòria d’una assemblea per part de l’emperador Adrià. El personatge principal no és altre que
el cèlebre auriga Eutyches, a qui els déus han girat la mirada i viu els seus últims dies enmig del dolor com
a preludi de la mort sobtada. Xavier Aguilar ha encertat plenament en la tria del personatge. Jo diria que
l’autor és un home tàctil, subtilment intuïtiu, que igual que el protagonista de la famosa sèrie televisiva La
zona morta és capaç d’establir l’enllaç de le s sensacions només amb el simple contacte de les mans sobre
la làpida funerària del jove auriga, conservada actualment al Museu Diocesà de Tarragona. I serà a partir
d’aquest contacte que Xavier Aguilar viatjarà cap al passat i s’endinsarà pels carrers i les places de Tàrraco en
plena estada de l’emperador Adrià. I tot centrat al voltant de la vida i la lluita competitiva que genera el circ.
L’autor sap recrear situacions delicades on la sensualitat, les turgències, la bellesa, l’amor, la passió, el desig,
són llaminadures instructives per al lector, cada vegada més envigorit per la força i el tremp de la narració.
Les platges de la ciutat, el circ, les festes de l’emperador, les relacions comercials i contractuals entre amos
i servents. Tot el llibre respira romanitat a fons i el lector no tindrà en cap moment la sensació de veure
un decorat fantàstic, sinó una realitat viscuda. Els detalls són també elements essencials i així l’autor ens
descriu amb extrema subtilesa les diverses situacions familiars dels patricis i també les seves escapades als
prostíbuls selectes de Tàrraco, com és el cas de Calagurritana, situada al costat de la Via Augusta, a l’extrem
sud d’una llarguíssima platja de sorra daurada. Un detallisme tan precís, el de l’autor, que arriba fins i tot a
la descripció antropològica en l’ús del profilàctic fet amb les bufetes de cabra o també els tampons femenins.
Tota la novel·la descriu la vida de l’esclau Eutyches i la seva progressiva ascensió a la glòria dels campions
enmig de les curses del circ de Tàrraco. Relacions, odis, envitricolls polítics, vida de carrer i mercat, l’escola
d’aurigues de Semproni Diòfanes, el fòrum i les passejades de l’emperador Adrià. Tot un tapís suggeridor,
colorista, vital i extremadament real de la ciutat de Tàrraco durant les primeres dècades del segle II. La
resta de temes per descobrir queden a les mans del lector i sobretot de la seva astúcia deductiva a l’hora de
trobar el desllorigador de la ironia comparativa que, de tant en tant, l’autor introdueix respecte a determinats
personatges i situacions de la Tarragona actual.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Dibuix hipotètic de Tarraco al segle II dC
Copyright Francesc Tarrats.
Dibuix: A. Latre
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Aquilué, X.; Dupré, X.; Massó, J.; Ruiz de Arbulo, J.: Tàrraco. Guies del Museu d’Arqueologia
de Catalunya. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Tarragona 1999, pàg. 33 a 40.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
El circ i els aurigues
Els pocs testimonis indirectes del que succeïa al Circ es limiten a la documentació epigràfica que, si bé és
numèricament escassa, ens aporta algunes dades sobre dos protagonistes dels ludi circenses: els aurigues Eutyches
i Fuscus.
El monument funerari del servus Eutyches, datat al segle II, inclou, sota la imatge del difunt amb la palma, un
epitafi de 17 línies en capital quadrada dedicat pels seus amos Flavius Rufinus i Sempronia Diofanis. El text
poètic, en el qual s’ha volgut veure l’art de Marcial, ens presenta un jove, difunt de malaltia als 22 anys, conductor
de bigae, però que encara no havia aconseguit la gloria circi. Aquest monument, conservat al Museu Diocesà de
Tarragona, formava part al segle XVI de la col·lecció epigràfica de l’arquebisbe Antonio Agustín.
El monument sepulcral de Fuscus, ja documentat per Mariangelo Accursio el 1525 i des de 1722 a Anglaterra,
ens indica la seva pertinença a la factio veneta.
En tot cas, es tracta dels únics documents que ens permeten intuir l’existència a la Tàrraco del segle II d’una
societat immersa en un ambient controlat pels domini que gestionaven el món de les curses de cavalls i en el qual
els equips d’aurigues, les factiones, tenien un paper principal.
Eutyches
Estela funerària d’ Eutyches.
Segle II dC
Pedra calcària, 113 x 57 x 46 cm
Museu Diocesà de Tarragona, inv. PAT/158
D(is) M(anibus).
Eutycheti
aurig(ae) ann(orum) XXII,
Fl(avius) Rufinus et
Semp(ronia) Diofanis servo b(ene) m(erenti) f(ecerunt).
Hoc rudis aurigae requiescunt ossa sepulchro,
nec tamen ignari flectere lora manu.
Iam qui quadriiugos auderem scandere currus,
et tamen a biiugis non removerer equis.
Invidere meis annis crudelia fata,
fata quibus nequeas opposuisse manus.
Nec mihi concessa est morituro gloria circi,
donaret lacrimas ne pia turba mihi.
Ussere ardentes intus mea viscera morbi,
vincere quos medicae non potuere manus.
Sparge, precor, flores supra mea busta, viator;
favisti vivo forsitam ipse mihi.
A l’auriga Eutyches, de 22 anys. Flavius Rufinus i Sempronia Diofanis al seu servent que bé s’ho mereixia.
Descansen en aquest sepulcre les despulles d’un auriga novell, força destre, tanmateix, en l’ús de les regnes.
Jo, que conduia sense por carros de quatre cavalls no vaig tenir, amb tot, permís per conduir més que els de
dos. Els fats, els cruels fats, als que no és possible oposar resistència, van tenir enveja de la meva joventut. I, al
morir, no em va ser concedida la glòria del circ, per evitar que em plorés la fidel afecció. Abrasaren les meves
entranyes malignes ardors que els metges no van poder vèncer. Et prego caminant, escampis flors sobre les
meves cendres: potser tu em vas aplaudir mentre vivia.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Fuscus
Ara funerària de Fuscus.
Segle II dC
Pedra calcària Coneguda des del segle XVI, i al XVII es trobava en un lloc indeterminat entre el monestir
de Santa Clara (actual balcó del Mediterrani) i l’emplaçament de l’amfiteatre (al sud de la Rambla Vella).
Al segle XVIII (1722) l’Ajuntament de Tarragona la va regalar a l’almirall anglès Lord Stanhope i aquest
la portà a la casa pairal de Chevening (Kent). Actualment la seva localització és desconeguda.
Hem consagrat un altar a Fusc, de l’equip blau,
dels nostres recursos, afeccionats com n’erem i devots seus,
per tal que tothom el reconegui com a record seu i penyora d’afecte.
La fama la mantens sencera, per les teves carreres has merescut lloança,
has competit amb molts, tot i sense diners, no has temut ningú,
a pesar de patir enveges, sempre has callat, íntegre,
has viscut honradament, però com a mortal has mort quan t’ha trobat el destí.
Siguis qui siguis (que llegeixes), en buscaràs un altre com aquest. Atura’t, vianant,
llegeix amb calma, si vols recordar, si vols conèixer qui era aquest home.
Temi tothom Fortuna, digues només això:
«Fusc té ja les lletres de la mort, té una tomba.
La inscripció recull els ossos, ja està bé! Fortuna, ja pots marxar.
Hem vessat llàgrimes per aquest innocent, i ara vessarem vins. Preguem que reposis
plàcidament. Ningú comparable a tu!»
Per sempre més es parlarà de les teves lluites (carreres)
(Traducció i dades: Gómez Pallarès, Joan: “Poesia sobre pedra: l’altar dedicat a Fusc de Tarragona
(CIL II 4315, RIT 445), revisitat”, Faventia 20/2, 1998, pàg. 143-151.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Divinitats de l’índex
Prosèrpina
Filla de Júpiter i Ceres i esposa de Plutó –déu de l’Inframón, on governa sobre els morts–, que la va raptar mentre recollia flors prop de
l’Etna. Els grecs Perséfone i Hades. Captivat per la seva bellesa, Plutó va sortir de les profunditats amb un carro guiat per quatre cavalls
negres i se la va endur al Tàrtar amb ell. La seva mare, Ceres, deessa
de les collites, la va buscar per tot arreu desatenent les seves funcions
i fent així perillar tota la vegetació. Quan la va trobar, Prosèrpina ja
havia menjat sis grans d’una magrana que li havia ofert Plutó i ja no
podia abandonar el regne dels inferns, del que era deessa, però no per
pròpia voluntat. Davant la insistència de Ceres, Júpiter va concedir
que Prosèrpina visités la seva mare durant sis mesos, en els quals la
terra es torna fèrtil i frondosa, mentre que resta de l’any la passem
tots dos a l’inframón. Prosèrpina és símbol del cicle de la natura.
Manes
Els “benèvols”. Entre els romans, denominació usual dels esperits
dels avantpassats, considerats com a divinitats que podien influir en
els assumptes dels vius. Els manes eren objecte de culte familiar i, a
més, tenien celebracions públiques dues vegades l’any –les parentalia, que es celebraven del 18 al 21 de febrer i les feralia–durant les
quals se’ls oferien sacrificis de llet, mel i vi.. Amb aquest nom els romans designaven, també, la regió dels inferns habitada pels difunts.
Les làpides romanes sovint incloïen les lletres D. M., que significava
dis manibus (“dedicat als déus manes”).
Mercuri
Mercuri, l’Hermes grec. Déu dels camins, dels viatgers, del comerç,
dels lladres, però sobre tot, soc el missatger dels déus. Fill de Júpiter
i de la nimfa Maia. Servicial, intel•ligent, alegre i agradable. Porta
sabates alades –les que va prestar a Perseu per a poder arribar fins a
la Gorgona Medusa– casc i un bastó amb dues serps.
Venus
Nascuda de l’escuma del mar, quan Cronos hi va llençar els genitals
d’Urà. L’Afrodita grega. Deessa de l’amor, la bellesa i la fertilitat,
i molt important a Roma, ja que d’ella descendeixen Enees i Juli
Cèsar. Degut a la seva bellesa i per evitar discussions entre els altres
déus, Júpiter la va casar amb Vulcà, el més lleig i deforme de tots
els déus. Seductora, presumida, generosa, fugissera i deslleial, va
mantenir relacions amb infinitat de déus i mortals. La rosa és un dels
seus símbols.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Cupido
L’Eros, grec, fill de Venus –deessa de l’amor– i Mart –déu de la guerra–, responsable dels amors passionals. Amb les seves fletxes podia
capgirar la vida de les persones: amb una fletxa daurada amb plomes
de colom feia sentir un amor instantani. Si la fletxa era de plom amb
les plomes de mussol, feia patir la més profunda indiferència de la
persona estimada.
Mart
Déu de la guerra i de la força bruta. El grec Ares. Els seus símbols
són el casc, la cuirassa, l’escut la llança i el gall. És valent, ferotge,
maldestre i malcarat. El mot dimarts, prové del dies Martis, dia dedicat a Mart.
Orc
Orcus, divinitat itàlica de la mort i el món subterrani. Els romans el
van identificar amb l’Hades grec, el Plutó romà. També era un nom
sovint utilitzat per a referir-se als inferns.
Júpiter
Déu del cel, encarregat de les lleis i l’ordre social. El Zeus grec. El
més poderós de tots els déus. Divinitat de l’Univers, el cel i els fenòmens atmosfèrics. Fill de Rea i del tità Cronos, al que va haver de
derrocar, repartint-se els dominis amb els seus germans, Neptú –déu
dels mars- i Hades –déu de l’inframón-. És el pare de quasi tots els
déus i de molts herois i mortals. Savi, just, sensual i colèric, els seus
símbols són el ceptre –bastó que simbolitza l’autoritat–, el tro, el
llamp i l’àliga.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Juno
Juno, filla de Saturn i Ops i germana i esposa de Júpiter. Deessa de
la feminitat i del matrimoni. Especialment protectora de les dones
casades i les mares de família. Patrona dels parts. Reina del cel. Poderosa, temerària, gelosa i venjativa. Els seus símbols són el ceptre,
la diadema, la magrana (fidelitat), la vaca (fecunditat), la cigonya i el
paó. Esposa de Júpiter, era molt gelosa. Per vigilar el que feia el seu
marit feia servir el pastor Argos, que tenia cent ulls. Així podia vigilar dia i nit, ja que tancava uns quants ulls, però els altres li quedaven
oberts. A Júpiter no li agradava gens ser vigilat, per la qual cosa va
demanar a Mercuri que s’apropés a Argos tocant la flauta, fent que
aquest anés tancant tots els ulls a poc a poc. Mercuri li va poder tallar el cap, tal com li havia manat Júpiter. Quan Juno ho va saber, va
recollir els seus cent ulls i els va posar a les plomes del paó, l’animal
que més li agradava.
Còmmode
Marc Aureli
Anio
Anni
Rupilia
Lucil·la
Sabina
Marciana
Vibi
Trajà
Trajà
Luci Ver
Antoní Pius
Matídia
Faustina
Faustina
Rupili
Patruini
Marcia
Adrià
Plotina
Ulpia
EMPERADORS ANTONINS
Arbre genealògic
Eli Afer
Eli
Paulina
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Organització político-administrativa de l’època romana
Càrrecs del govern de l’imperi
Emperador. Autoritat màxima durant l’imperi (a partir d’August, 27 aC).
Cònsol. Magistrat romà que ostentà la màxima autoritat durant la república, situant-se per sota de
l’emperador a partir de l’imperi. Els cònsols són dos, i es trien anualment.
Pretor. Magistrat situat directament per sota del cònsol, amb atribucions fonamentalment jurídiques.
Inicialment n’hi hagué només un, a Roma, però el seu nombre anà augmentant a mida que es van
ampliar les províncies, i es va designar un a cadascuna, per fer funcions de governador.
Procònsol. Magistrat que actua en nom del cònsol a la ciutat.
Propretor. Magistrat que actua en nom del Pretor a la ciutat.
Càrrecs del govern de la Província
Legatus Augusti Propraetore provinciae Hispaniae citerioris. Governador provincial. Màxima
autoritat civil, judicial i militar de la província.
Legatus Augusti iuridicus pHc. Ajudant del governador.
Procurator Augusti pHc. Ajudant del governador. Responsable de les finances.
Administració.
Officium.
princeps officii Responsable de l’aparell administratiu.
Adiutor: ajudant.
Subprocuratores; tabularii, commentarienses, arkarii. Normalment esclaus i lliberts imperials
Tabularium pHc. Arxiu de la província, amb una còpia al Tabularium de Roma.
Arca pHc. Tresor de la província.
Concilium provinciae hispaniae citerioris. Assemblea de delegats de totes les ciutats de la província,
que es reuneix anualment a Tàrraco, entre d’altres coses, per designar els següents càrrecs:
Flamen Romae, Divorum et Augustorum PHC. Màxim sacerdot del culte provincial dedicat a
l’Estat (dea Roma) i al seu govern. Responsable de les celebracions i de la direcció de l’assemblea
provincial, amb residència a Tàrraco.
Flaminica pHc. Càrrec femení, habitualment concedit a la dona de l’anterior, o en casos excepcionals,
a dones destacades por la seva fortuna i personalitat.
Organització municipal
Cada ciutat té una llei pròpia que regula el funcionament de l’ordre social vigent. Cada cinc anys
s’actualitza el cens de la població que queda classificada segons l’origen i possibilitats econòmiques:
Ordre social.
Populus. Integrat per ciutadans de ple dret, residents o forasters de pas (incolae) nascuts lliures
(ingenui). La base però és la plebs (plebs) de la qual forma part el gruix de la població lliure.
Classes servils. servi (esclaus) i liberti (lliberts o esclaus alliberats). Sense drets.
Ordo decurionum. Assemblea de notables a imitació del Senat de Roma, formada per 100 decurions
(com a màxim) que representen l’autoritat municipal. Es tracta d’un càrrec vitalici, triats entre els més
rics de la ciutat. Han d’haver nascut lliures, i tenir una professió i conducta dignes, així com efectuar
el pagament d’una quantitat en metàl•lic (summa honoraria). Es reuneixen a la Curia on es guarda
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
l’arxiu de les reunions i el llistat dels membres (album).
IIviri (Duovirs). Els dos magistrats superiors de la ciutat, amb atribucions similars a les dels actuals
batlles i també les dels jutges. Presideixen les sessions de l’ordo i dirigeixen la vida municipal.
Cadascun té una sèrie de funcionaris públics com ajudants: un accensus (ajudant), dos lictores
(guardes de corps), un haruspex (aruspice), dos viatores (missatger), un praeco (herald), un librarius
(arxiver) y un tibicen (flautista).
IIvir quinquennalis (Duovir quinquennal). Censor. Es tria cada cinc anys per a la renovació del cens
de la població.
Aediles (Edils). Responsables del correcte funcionament de la vida quotidiana a la ciutat: ordre públic,
control de les obres públiques, xarxa viària etc. Cada edil té com ajudants a un scriba, un haruspex,
un praeco, un tibicen i quatre servi publici (esclaus públics).
Quaestor (Questor). Dos gerents o encarregats de les finances municipals.
Flamen. Sacerdot del culte imperial.
A més dels 38 ajudants dels duovirs i edils, la ciutat compta amb uns apparitores (encarregats de
l’administració), un dispensator (responsable del registre de comptes) i un tabularius (cap de l’arxiu
i de la correspondència).
Tribunals.
La ciutat compta amb tres grups de deu jutges els noms dels quals queden inscrits en l’album iudicum.
Sacerdocis.
A més del flaminat augustal cada ciutat compta amb un pontifex (cultes urbans), un augur i un
haruspice (responsables dels auspicis) amb càrrec vitalici.
Sevirs Augustals.
Sacerdots de culte imperial reservat als lliberts. Són sis, i es trien cada any.
Càrrecs de l’exèrcit.
El cap suprem durant l’imperi és l’emperador
Oficials superiors: càrrecs polítics
No són soldats professionals, però s’ha de passar per l’exèrcit com a promoció de la carrera política.
Consol. Després de l’emperador (durant l’imperi) ostenta el comandament suprem de les legions que
configuren un exèrcit.
Llegat militar. Comandament suprem de la legió, nomenat directament per l’emperador entre els
membres de la noblesa.
Tribú militar. Acostumen a ser joves nobles, sense experiència militar. Són sis a cada legió i cadascú
comanda una cohort, composta per 10 centúries.
Oficials de carrera
Prefecte. Era l’oficial superior del centurió, la majoria ascendits des del càrrec de centurió. En
absència de comandaments superiors poden dirigir la legió.
Centurió. Càrrec fonamental de l’exèrcit. La majoria són soldats professionals que obtenien el càrrec
després de molts anys de servei. La legió compta amb cinc primi ordinis, els més importants, i
d’altres centurions, un per cada centúria.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Bibliografia sobre Adrià i Sabina
Adriano: architettura e progetto (2000): Electa. Milano.
BIRLEY, Anthony Richard (2005): Adriano: la biografía de un emperador que cambió el curso
de la historia. Península. Barcelona.
BOATWRIGHT, Mary Taliaferro (2003): Hadrian and the cities of the Roman empire. Princeton
University Press. Princeton, Oxford, 2003
CHASTAGNOL, André (ed.) (1994): Histoire auguste: les empereurs romains des IIe et IIIe
siècles. Robert Lafont. Paris.
CHEVALLIER, Raymond (1998): L'Empereur Hadrien. Rémy Poignault. Presses Universitaires
de France. Paris.
GALIMBERTI, Alessandro (2007): Adriano e l'ideologia del principato. "L'Erma" di
Bretschneider. Roma.
GONZÁLEZ, Julián; PAVÓN TORREJÓN, Pilar (eds.) (2009): Adriano emperador de Roma.
"L'Erma" di Bretschneider. Roma.
Hadrian: empire and conflict. Thorsten Opper(ed.) (2008). British Museum Press. London.
HIDALGO DE LA VEGA, María José (2000) “Plotina, Sabina i las dos Faustinas : la función
de las Augustas en la política imperial”. Studia historica. Historia antigua Nº 18, 2000, p. 191-224
HIDALGO DE LA VEGA, María José (2010): “Emperatrices paganas y cristianas: poder oculto
e imagen pública”, en Dominguez Arranz, A. (ed.) Mujeres en la antigüedad clásica. Género, poder
y conflicto. Sílex. Madrid.
LEVI, Mario Attilio (2000): Adriano: un ventennio di cambiamento. Tascabili Bompiani. Milano.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
NOVEL·LES HISTÒRIQUES SOBRE L’IMPERI ROMÀ I TÀRRACO:
Una selecció
I. Què hi ha de nou
Cristina Teruel
El Sicario de los Idus. Asesinato en Tárraco
Barcelona : Edhasa, 2009
En els darrers anys del segle I d.C., mentre s’està construint el circ, un dels edificis
més emblemàtics de Tàrraco, apareix a les obres el cadàver d’un jove marbrista.
Després de la investigació rutinària es té la sospita que no es tracta d’una mort
accidental i s’hi troben algunes coincidències amb altres suposats accidents ...
Mentre llegim fem un vigorós recorregut per Tàrraco, ciutat que l’autora recrea
amb sensibilitat i de una forma molt vívida. Una novel•la que fusiona història i
trama de novel•la negra.
Xulio Ricardo Trigo
El somni de Tàrraco
Barcelona : Edicions 62, 2009
La història té lloc a Tàrraco, la ciutat que Octavi August va convertir amb la seva
presència (27- 25 a.C.) en la capital efectiva de l’Imperi Romà. Novel•la d’amor
i d’intriga, pretén reconstruir aquella època llunyana ajudant-se de la impagable
tasca dels historiadors, però també comptant amb la imaginació literària per omplir
els buits on la Història no pot arribar per manca de dades.
El somni de Tàrraco passa també a altres indrets importants de la Catalunya romana,
com ara Ausa (Vic) o Ilerda (Lleida).
M. Carme Roca
Barcino
Barcelona : Columna, 2009
Barcino, segle II. La fama d’un home traspassa totes les fronteres de l’època: és
Luci Minici Natal Quadroni Ver, fill d’una il•lustre família de la colònia, home de
gran atractiu, militar i polític brillant, que guanya, l’any 129, la perillosa cursa de
quadrigues als Jocs Olímpics. Una ombra, però, plana sobre l’heroi de Barcino.
Ni l’èxit professional, ni l’amistat, ni l’amor que sent per Kyrene, ni l’estima que
professa a la seva esposa Fausta, poden esborrar les petjades d’un esclau que va
marcar la seva infantesa i que sembla amagar-se rere cada traïció i assassinat: Teseu.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Eduardo Mendoza
El asombroso viaje de Pomponio Flato
Barcelona : Seix Barral, 2008
Pomponio Flato, un estudiós de les lleis de la naturalesa, el que Aristòtil denomina
amb propietat un fisiòleg, en el transcurs de la recerca d’una aigua miraculosa
arriba fins a Natzaret, on es veu immers, sense desitjar-ho en la resolució d’un crim.
El sospitós no és altre que el fuster de Natzaret, Josep, un home molt més gran que
la seva esposa, Maria, amb qui, a més, té un petit fill, Jesús, encara que el poble
dubti de la seva paternitat. Al sospitós se’l condemna a mort en creu per l’assassinat
del ric Epuló, però encara no ha estat executat perquè en ser l’únic fuster que hi ha
al poble, ell mateix ha de fer-se la seva pròpia creu ... Una novel•la on es barreja la
novel•la històrica i l’hagiografia amb un to esperpèntic i mordaç.
II. Novel•les històriques sobre Tàrraco
Aguilar Sastre, Francesc Xavier
Que els déus t’acompanyin
Tarragona : Arola Editors, 2003
Tàrraco, segle II dC. L’emperador Adrià convoca una assemblea i la ciutat gaudeix
el seu esplendor amb l’ambient festiu de l’arribada del César.As actes lúdics que
s’organitzen al Circ hi destaca un jove: Eutyches, jove esclau i agosarat aprenent
d’àuriga que ambiciona una vida amb amor i llibertat. Malgrat que Eutyches en
grec vol dir «bona sort», un fat cruel que enveja la seva bellesa i joventut el farà
passar a la fama per la posteritat.
Que els déus t’acompanyin és una novel•la que ofereix un esplèndid relat carregat
de passió i intriga; escrit amb una subtil ironia que equipara la Tàrraco del segle
II amb la Tarragona actual i, com de passada, integra i fa entenedores les restes
arqueològiques -que ara són patrimoni mundial- a la vida quotidiana del segle XXI.
Brunet i Las, Àngel-Octavi
Contra mendacium : El misteri dels còdex màgics
Tarragona : Edicions El Mèdol, 2000
Novel•la negra ambientada en una època no menys negra. En els darrers anys
de salut de l’emperador Flavi Honori, quan l’imperi era sagnat contínuament per
poder fer front als pobles bàrbars, fou celebrat, a la Colònia Iulia Urbs Triumphalis
Tarraco, un concili en presència del mateix comes Hispaniarum Asteri i del seu
exèrcit imperial, mentre, mar endins, sense saber-ho gairebé ningú, un vaixell
bàrbar romania ancorat enfront d’aquelles costes de la vetusta ciutat de l’apòstol.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Brunet i Las, Àngel-Octavi
El son de la medusa
Barcelona : Meteora, 2003
Nèstor Lefler, personatge inquietant que sembla disposat a fer fortuna sense gaire
miraments ni escrúpols, coneix en un viatge en diligència de València a Tarragona
l’erudit Ramiro Solé, ancià que guarda gelosament un bagul que, segons diu, conté
un tresor de valor incalculable. Corre l’any 1850 i els camins que duen a Tarragona
estan farcits de policies que encalcen, de moment sense èxit, un famós i perillosíssim
criminal anomenat Lo Vermell.
Quan Lefler arriba a Tarragona coneix l’arqueòleg Bonaventura Sanahuja, però els
esdeveniments es precipiten: segrestos, batusses, sarcòfags egipcis, mosaics romans
amb el rostre espaordidor de la Medusa... i, sobretot, un gran misteri: quin horrible
crim s’amaga darrere l’edició apòcrifa del Quixot, impresa als obradors de Felip
Robert a la Tarragona de l’any 1614? ...
Maseras, Alfons
Indaríbal
Barcelona : Columna, 1994
Ildaribal- un adolescent de família patrícia- ha nascut i viu a Tàrraco en els anys
cinquanta del segle I, dedicat a una vida amarada de plaers. Tanmateix, i malgrat
ser oficialment romà, sent bullir a la sang les seves arrels indígenes, alhora que viu
amb intensitat una estranya febre sensual per la dansarina Talahit. El compromís
amb Èlia-la innocent germana-, la vinculació d’Ildaribal amb una conjura contra el
pretor de Tàrraco i les seves interrogacions sobre el significat de la vida inicien una
trama on perill i amor es fan aliats fins a la fi.
Parera i Gutiérrez, Francesc Xavier
Imperatrix Romae i altres narracions
Mont-roig del Camp : Llibreria Monpapers, 1998
L’autor va nèixer el disset de febrer de 1966 a Tarragona. Des de la seva infantesa,
ha mostrat interès per escriure i llegir autors d’aventures i ha compaginat els seus
estudis i treball amb la tasca d’escriptor. Llicenciat en Geografia i Història, ha
col•laborat en revistes com L’Espineta de Tarragona, El Traginer i El Faro de Salou,
i actualment les seves narracions són publicades a L’Estímul, Diari de La Canonja.
Ha obtingut l’accèssit al VII Premi d’Assaig Mestre Gols. La seva trejectòria
comprèn prop de cent relats breus amb temes diferents, des d’aventures medievals
i orientals fins històries èpiques ...
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
III. Novel•les històriques sobre l’imperi romà
Aguiar, Joao
Viriato : [Iberia contra Roma].
Madrid : El País, 2005
Nascut a Lisboa el 1943 Joao Aguiar és un dels autors més llegits de Portugal. Va
despuntar el 1984, després de l’enorme èxit de la seva primera novel•la, Viriato,
Iberia contra Roma. Vint anys després ha tornat a recrear la mateixa època amb El
riu sagrat. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües.
Bulwer-Lytton, E.G.
Los últimos días de Pompeya
Madrid : El País, 2005
Novel•la escrita el 1834. Es tracta d’una novel•la històrica escrita en el romanticisme
que narra els darrers dies de la vida d’uns quants habitants de Pompeia, just abans
de la destrucció de la ciutat provocada per l’erupció del Vesubi l’any 79.
Caldwell, Taylor
La Columna de hierro : el gran Tribuno
Barcelona : México : Grijalbo, 1971
La novel•la és el resultat de nou anys d’investigació i treball sobre la vida de Marcus
Tullius Cicero a la Roma imperial. Taylor aconsegueix descriure’ns el món de
l’antiga Roma amb molta exactitud i copsar l’impacte d’una figura tan excepcional
i discutida com la de Ciceró. Però més enllà de la reconstrucció històrica, el llibre
és una apassionant novel•la on s’encreuen les intrigues de palau, les passions i els
críms, on surten els problemes que més preocupaven Ciceró: la religió, la política
i la guerra.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Darne, Alain
Diario de Nerón
Madrid : El País, 2005
Una molt acurada recreació de l’emperador Neró, la figura i l’època del qual han
atret l’atenció de molts bon novel•listes.
Davis, Lindsey
La plata de Britania
La Venus de cobre
La carrera del honor
Oda a un banquero
Las Saturnales
Los fiscales
A los leones
En busca de infamia
Tres manos en la fuente
L’escriptora Lindsey Davis és l’autora d’una sèrie de novel•les - ja en són 19 protagonitzades per un peculiar investigador privat romà: Marco Didio Falco. Són
una combinació d’aventures i alhora de recreació històrica. Hi sobressurt d’entre
totes: La Plata de Britania. La trama comença a Roma, Falco passeja pel fòrum i
se n’adona que uns malfactors persegueixen una jove. La família de la jove salvada
contractarà Didio Falco perquè descobreixi qui hi ha darrera de l’aparició d’uns
lingots de plata en el mercat negre. Seguint les pesquises relacionades amb un
assassinat, arriba a Britania, lloc que li porta mals records. Hi coneix, no obstant,
una de les dones més atractives de la seva vida. Es veu obligat a viure com un esclau
en una mina de plata per tal de descobrir finalment la conxorxa de corrupció que
s’extén fins la mateixa Roma.
Galvez, Pedro
Nerón : diario de un emperador
Barcelona : Grijalbo Mondadori, 2000
Neró acabava de fer matar la seva mare Agripina. Fou aleshores quan decidí
començar un dietari que li servís de guia. Hi veurem els antecedents de l’assassinat,
les intrigues i interesos per a la consecució del càrrec i les més que tèrboles relacions
amb el seu entorn. Hi apareixeran, no obstant, remordimients, mostres de les seves
dots artístiques i la seva por, tant a viure com a morir. És un retrat de la brillantor,
magneficència i cultures romanes, però també de la corrupció, l’excés i la depravació
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Graves, Robert
I, Claudius : from the autobiography of Tiberius Claudius, emperor of the romans
London : Penguin Books, 1953
Graves, Robert
Jo, Claudi : de l’autobiografía de Tiberi Claudi emperador dels romans
Barcelona : Edhasa, 1986
Graves, Robert
Yo, Claudio : a partir de la autobiografía de Tiberi Claudi, emperador de los romanos
Barcelona : Edhasa, 2003
Graves, Robert
Claudio el dios y su esposa Mesalina : el turbulento reinado de Tiberio Claudio, césar emperador
de los romanos
Madrid: Alianza, 1982
L’emperador Claudi, Tiberius Claudius Nero Germanicus, és el protagonista
dels llibres Jo, Claudi i Claudi el déu escrits en primera persona. Fins i tot, al
començament de l’obra, el mateix Claudi consulta l’oracle que li profetitza la
descoberta dels seus llibres mil nou-cents anys després.
Aquestes dues obres de Robert Graves són conegudíssimes gràcies a l’adaptació
televisiva que va fer-ne la BBC el 1976, en la qual Derek Jacobi interpretava el
paper de Claudi.
Graves, Robert
Rey Jesús
Barcelona: Edhasa, 1987
En aquest llibre Robert von Ranke Graves (Wimbledon, 1895 - Deià, Mallorca
1985), el gran poeta, erudit i novel•lista anglès ens proposa una biografia històrica
de Jesús en la perspectiva que era efectivament el legítim rei d’Israel.
Grimal, Pierre
Memorias de Agripina
Barcelona: Edhasa, 1993
En aquesta obra el reputat historiador i llatinista francès Pierre Grimal (1912-1996)
ens ofereix una descarnada visió de quina era la naturalesa del poder en el període
comprès entre Tiberi i Neró, els dos emperadors més cruels de la història romana.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Haefs, Gisbert
La primera muerte de Marco Aurelio
Barcelona: Edhasa, 2004
Som a l’any 165 d.C., el centurió Gai Pacuvi ha començat una investigació sobre la
misteriosa mort del senador Manli. La jove actriu Corina l’ajudarà a aclarir el que fa
tota la pinta de ser una conjura contra l’emperador Marc Aureli. Gisbert Haefs, autor
reconegut en el panorama de la novel•la històrica, ha escrit una novel•la d’intriga,
on destaquen com sempre l’acurada reproducció de l’època, dels ambients i dels
personatges.
Harris, Robert
Pompeia : una ciutat sota amenaça
Barcelona: Edicions 62, 2004
L’enginyer Marc Atili Primo ha pres sota la seva responsabilitat el manteniment
del gran aqüeducte Aqua Augusta, que subministra aigua potable a les nou ciutats
de la badia de Nàpols. En algun punt de la conducció principal de la xarxa hi ha un
problema, just a la falda del volcà Vesubi. Atili assegura a Plini, erudit i comandant
de la flota imperial, que pot solucionar-ho, però aviat se n’adona que una gran
catàstrofe és a punt d’ocórrer.
Massie, Allan
Tiberio : las memorias del emperador
Barcelona: Edhasa, 1992
L’autor ens fa creure que un estrany personatge anomenat Conde di Caltagirone
– tal vegada savi, estafador o visionari- ll ha lliurat un manuscrit en llatí que conté
l’autobiografia de Tiberi. La novel•la seria, així, la traducció d’unes memòries de
qui es considera a ell mateix, ni l’emperador famós per la seva crueltat, ni el més trist
del homes en paraules de Plini, sinó el més il•lustre i malaurat governant de Roma.
En el seu retir de Rodas es dedica a l’estudi de la filosofia i de les matemàtiques i a
desxifrar el sentit de la seva vida: la d’un home orgullós, aclaparat més pel pes del
deure que per les seves ànsies de poder.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
McCullough, Colleen
El primer hombre de Roma
LaCorona de hierba
Favoritos de la fortuna
Las mujeres de César
César
El caballo de César
Antonio y Cleopatra
Colleen McCullough és en l’actualitat una escriptora australiana de novel•les
romàntiques i històriques. Anteriorment, s’havia doctorat en neurologia i era
investigadora de la Universitat de Yale. Sobre l’antiga Roma ha escrit la famosa
sèrie en set parts Masters of Rome. El rigor històric d’aquestes novel•les romanes li
va suposar rebre el títol de Doctora en Lletres per la Macquarie University el 1993.
També és l’autora de la famosa obra El pájaro espino.
Las mujeres de César és el relat de l’ascens de Juli Cèsar fins al capdamunt de
l’imperi. A més de dominar el forum Cèsar conquesta les dones més nobles de
Roma. Per a ell l’amor és una arma més del seu arsenal polític per abastar el seu
únic objectiu: ésser el més gran. Heroi o canalla ?
Roca-Ferrer, Xavier
Les raons de Venus
Barcelona : la Magrana, 2007
La mestressa del bordell més visitat de Roma es jubila. Rica i aparentment en
pau amb el passat, retorna a la terra dels seus pares, Cortona. Una notícia del
tot inesperada destarotarà la vida reposada que tot just havia encetat. La novel•la
explica la història d’amor entre Aritima i l’excònsol Numeri Apià Galba.
Salisachs, Mercedes
El declive y la cuesta
Barcelona : Ediciones B, 2004
Prenent com a punt de partida el personatge de Dimas, el bon lladre, l’autora tracta
el tema del dolor i l’angoixa materns davant el patiment del fill. La novel•la narra
les vides de Dimas i de la seva mare, Eva, encreaudes amb la del profeta Jesús. En
certa manera és la història dels jueus i de l’imperi romà, però també una paràbola
sobre la condició humana.
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
Salvadó, Albert
L’anell d’Àtila : història d’una princesa
Barcelona : Columna, 1999
Els homes aixequen i esfondren imperis. Sever Antoni Brauli Teodosi, general, ambaixador
i senador, ha de viure tota una vida per descobrir aquesta veritat innegable. Mentrestant, tot
l’Imperi cau al seu voltant. Una època increïble, un home irrepetible, el gran Àtila, i una de
les figures que marcaren la fi de l’Imperi Romà d’Occident: Gal•la Placídia.
Saylor, Steven
Roma : la novela de la Antigua Roma
Barcelona : Columna, 1999
Steven Saylor (Texas, 1956) és autor d’una sèrie de novel•les ambientades als darrers anys de
la República romana, anomenada Roma Sub Rosa, traduïda a divuit idiomes i l’ha convertit
en una referència internacional del gènere. En qualitat d’expert en vida quotidiana romana i
en els polítics de l’època, ha participat en diversos documentals del Canal de Història.
Sienkiewicz, Henryk
Quo vadis?
Madrid : El País, 2005
Digues adéu, però no facis música; assasina, però no escriguis versos; fes servir el verí,
però no ballis; incendia, pero no toquis la cítara. Petroni escriu a Neró aquests consells,
encara que sabia que l’emperador preferiria veure’s allunyata del poder, abans que veure’s
ridiculitzat pel seu art. Neró ha passat a la història com un dels més cruels mandataris que
mai hi ha hagut, capaç de matar a la seva mare, a la seva dona i a Sèneca, de perseguir els
cristians i de fer-los responsables de l’incendi de Roma.
Vandenberg, Philipp
El Pompeyano : crónica de los últimos días de Pompeya
Barcelona : Península, 1998
En el segle I d.C., l’esclau pompeià Luci Cecili Afrodisi aconsegueix alliberar-se i ser
un llibert. Alguns negocis li permeten pujar ràpidament en l’escala social , però es veurà
embolicat en una trama d’assassinats. A més, el contingut d’un bagul li revela que la fi de
Pompeia és molt aprop ...
Vidal, César
Club de lectura
Que els déus t’acompanyin
El fuego del cielo
Madrid : Martínez Roca, 2006
A l’any 173 d. C. l’imperi romà té l’emperador Marc Aureli al capdavant.
Ha d’enfrontar-se als majors desafiaments que la història podia plantejar a
un emperador: assegurar les fronteres i mantenir l’ordre en una capital plena
d’interessos contraposats.
Wallace, Lewis
Ben-hur : una historia de los tiempos de Cristo
Madrid : El País, 2005
La caiguda d’una teula al cap del nou governador romà comporta un seguit
d’infortunis al príncep jueu Ben-Hur. L’acusen injustament d’intent d’assassinat, el
condemnen a fer de galiot de per vida, empresonen la seva família i Messala, amic
seu d’infantesa i centurió d’una legió, és qui ha de detenir-lo. Malgrat les seves
ànsies de venjança, la trobada amb Jesús de Natzaret li canvïa la vida.
Yourcenar, Marguerite
Memòries d’Adrià
Barcelona : Proa, 1996
Com una llarga epístola a Marc Aureli, Adrià dicta, quan sent la mort de prop,
les seves memòries. Repassa, així, una profitosa vida dedicada a l’organització de
l’Imperi i a realitzar, des de la convicció que és responsable de la bellesa del món,
l’ideal platònic de ’emperador-filòsof. Marguerite Yourcenar recrea amb profunditat
i precisió la vida de l’home més gran del seu segle, Adrià, polític i humanista, el
que veu l’esdevenidor, el que viu cada moment com si fos únic i irrepetible, i alhora
previst i lligat al seu destí, el que persegueix l’ombra de l’estimat enmig de les
creixents tenebres i que sens mostra com un dels darrers esperits lliures de ledat
antiga.
Guia per a ús del Club de Lectors