del 6 al 8 d`agost

Transcripción

del 6 al 8 d`agost
XVI FESTIVAL INTERNACIONAL
2016
2016
del 6 al 8 d’agost
6 D’AGOST 22:30 H
ACHROMATIC
PROJECT
Daniel García Bruno: Batería
Richie Ferrer: Contrabajo
Carmen Bou: Mezzo-soprano
Jordi Pinyol: Cello
Kiko Berenguer: Saxos
Daniel Picazo: Piano
Achromatic Project : la simbiosi entre el jazz i la música clàssica.
La idea d'acostar el jazz i la música clàssica ha sigut una constant des de mitjan del segle XX en un intent d'estimular la creativitat dels compositors i
intèrprets i d'arribar a un públic el més ampli possible. Este projecte s'endinsa en este territori amb una proposta original que destaca pel caràcter líric
de les seues melodies i per una varietat de sonoritats i ritmes que s'entrellacen i fluïxen de manera natural. Achromatic Project busca un so propi però
sense renunciar a distintes influències: des d'autors clàssics fins a músics contemporanis com Brad Mehldau o el contrabaixista Avishai Cohen.
L'objectiu és oferir una música de vocació universal. L'estructura del grup Achromatic Project varia en funció dels temes i es presenta de vegades en
formació de trio de piano i en altres, incorporant la veu d'una mezzosoprano o un violoncel, que aporten una riquesa sonora amb un timbre molt
especial, potent i al mateix temps delicat…
Al capdavant d'Achromatic Project està el compositor i pianista nascut a Dénia, Daniel Picazo. Procedent de l'àmbit de la música clàssica, s'inicia en el
jazz amb el pianista Ricardo Belda i continua la seua formació amb Arturo O Farrill i Ramón Valle. Actua en els festivals de jazz de Dénia, Gandia,
Albacete, Màlaga (amb la cantant nord-americana Madeline Bell), i en escenaris internacionals tan importants com el Festival Internacional de Jazz
de Montreal i l'Atlantic Jazz Festival, ambdós a Canadà; així com l'actuació en directe en la TV canadenca Musimax. El seu primer disc Al voltant de
Mompou, basat en arranjaments d'obres del compositor català amb la incorporació d'alguns estàndards, va rebre excel·lents crítiques de la premsa
especialitzada, i el va presentar en festivals d'importància com el de Peníscola (Castelló), Festival de Jazz del Politècnic de València i el Festival
Internacional de Jazz de San Javier.
Achromatic Project : la simbiosis entre el jazz y la música clásica.
La idea de acercar el jazz y la música clásica ha sido una constante
desde mediados del siglo XX en un intento de estimular la creatividad
de los compositores e intérpretes y de llegar a un público lo mas
amplio posible. Este proyecto se adentra en este territorio con una
propuesta original que destaca por el carácter lírico de sus melodías y
por una variedad de sonoridades y ritmos que se entrelazan y fluyen
de manera natural. Achromatic Project busca un sonido propio pero
sin renunciar a distintas influencias: desde autores clásicos hasta
músicos contemporáneos como Brad Mehldau o el contrabajista
Avishai Cohen. El objetivo es ofrecer una música de vocación universal.
La estructura del grupo Achromatic Project varía en función de los
temas, presentándose unas veces en formación de trío de piano y en
otras incorporando la voz de una mezzosoprano o un chelo, que
aportan una riqueza sonora con un timbre muy especial, potente y a la
vez delicado…
Al frente de Achromatic Project está el compositor y pianista nacido
en Dénia, Daniel Picazo. Procedente del ámbito de la música clásica,
se inicia en el jazz con el pianista Ricardo Belda y continúa su
formación con Arturo O Farrill y Ramón Valle. Actúa en los festivales de
jazz de Dénia, Gandía, Albacete, Málaga (con la cantante norteamericana Madeline Bell), y en escenarios internacionales tan importantes
como el Festival Internacional de Jazz de Montreal y el Atlantic Jazz
Festival, ambos en Canadá; así como la actuación en directo en la TV
canadiense Musimax. Su primer disco Al voltant de Mompou, basado
en arreglos de obras del compositor catalán con la incorporación de
algunos standards, recibió excelentes críticas de la prensa especializada, presentándolo en festivales de importancia como el de
Peñíscola (Castellón), Festival de Jazz del Politécnico de Valencia y el
Festival Internacional de Jazz de San Javier.
Achromatic Project: the symbiosis between jazz and classical music.
The idea of bringing jazz and classical music together has been a
constant within this world since the mid 20th century, in an attempt to
stimulate the creativity of composers and musicians and to reach out
to a much wider audience. This project delves into this territory with an
original proposal, worthy of mention thanks to the lyrical tone of its
melodies and its varied sounds and rhythms which intertwine and flow
in the most natural manner. Achromatic Project seeks to find its own
sound, but without relinquishing certain influences: ranging from
classical composers to contemporary musicians such as Brad Mehldau
or the double bassist Avishai Cohen. Always focusing on creating music
of a universal vocation. The structure of the Achromatic Project band
varies depending on the songs; sometimes it appears in the form of a
piano trio and other times it includes the voice of a mezzo-soprano or a
cello, which provide a richness of sound bearing a very special, powerful
yet delicate tone...
Achromatic Project is headed by the Denia born, composer and pianist,
Daniel Picazo. Originating from a classical music environment, he
started off in jazz with the pianist Ricardo Belda and continued his
training with Arturo O Farril and Ramón Valle. Performing at the jazz
festivals in Denia, Gandía, Albacete, Málaga (with the North American
singer Madeline Bell), and on famous international stages such as the
Montreal International Jazz Festival and the Atlantic Jazz Festival, both
of which are in Canada; as well as performing live on the Canadian
television Musimax. Their first album “Al voltant de Mompou”, based on
arrangements of works by the Catalan composer with the incorporation
of certain standards, received excellent reviews from the specialised
press, and it was presented at renowned festivals such as the one held
in Peñíscola (Castellón), the UPV Jazz Festival of the Polytechnical
University of Valencia) and the San Javier International Jazz Festival.
ST FUSION
Satomi Morimoto: Voz-teclado
Tomas L-P Cruz: Bajo
Miguel Manescau: Guitarra
Akior Garcia: Batería
En deu anys de vida, ST Fusion s'ha llaurat un camí intens, amb cinc discos editats i una presència en països
tan diversos com Portugal, Brasil, Japó i Regne Unit. En la seua evolució constant, ha apostat per una línia de
jazz fusió cada vegada més elèctrica i virtuosa. La diversitat dels seus músics imprimix a la banda un segell
únic. ST Fusion és un bloc porós però sense clavills, on el lluïment individual de cada component dóna com a
resultat un retrat col·lectiu quasi perfecte. Des dels seus inicis ha col·laborat o compartit cartell amb un
nombrós grup d'artistes de primer nivell: Stanley Clarke, Branford Marsalis, Paul Jackson, Dee Dee
Bridgewater, Bill Frisell, Steve Swallow, Chano Dominguez, Snarky Puppy, John McLaughlin, Chucho Valdés,
Hamilton d'Holanda, Kenny Barron, Dave Holland, Marcus Miller, Roy Hargrove, Joe Lovano, Christian Mcbride,
Steve Lukater, Chris Potter, Jonathan Kreisberg. La seua música ha sigut protagonista en espais tan
destacats com l'EFG Jazz London Festival, Festival de la Guitarra de Camp Gran (Brasil), Girando por Salas
(GPS), FMAC, i el Canàrias Jazz&Más Heineken...
En 2010, a més, ST Fusion va obtindre el primer guardó dels Premis Nacionals de la Música Independent al
Millor Àlbum de Jazz amb el seu tercer treball discogràfic amb el títol, 3. En l'actualitat, la banda presenta el
seu quint treball Common Time un projecte sòlid i carregat d'energia amb què es refermen, a partir de 10
temes nous, en un estil més definit, més elèctric, amb una nova força compositiva i interpretativa que els
situa en el moviment d'avantguarda del jazz fusió.
En diez años de vida, ST Fusion se ha labrado un camino intenso, con cinco discos
editados y una presencia en países tan diversos como Portugal, Brasil, Japón y Reino
Unido. En su evolución constante, ha apostado por una línea de jazz fusión cada vez más
eléctrica y virtuosa. La diversidad de sus músicos imprime a la banda un sello único. ST
Fusion es un bloque poroso pero sin grietas, donde el lucimiento individual de cada
componente da como resultado un retrato colectivo casi perfecto. Desde sus inicios ha
colaborado o compartido cartel con un nutrido grupo de artistas de primer nivel: Stanley
Clarke, Branford Marsalis, Paul Jackson, Dee Dee Bridgewater, Bill Frisell, Steve Swallow,
Chano Dominguez, Snarky Puppy, John McLaughlin, Chucho Valdés, Hamilton de Holanda,
Kenny Baron, Dave Holland, Marcus Miller, Roy Hargrove, Joe Lovano, Christian Mcbride,
Steve Lukater, Chris Potter, Jonathan Kreisberg. Su música ha sido protagonista en
espacios tan destacados como el EFG Jazz London Festival, Festival de la Guitarra de
Campo Grande (Brasil), Girando por Salas (GPS), FMAC, y el Canarias Jazz&Más, Heineken...
En 2010, además, ST Fusion obtuvo el primer galardón de los Premios Nacionales de la
Música Independiente al Mejor Álbum de Jazz con su tercer trabajo discográfico bajo el
título 3. En la actualidad, la banda presenta su quinto trabajo Common Time un proyecto
sólido y cargado de energía con el que se afianzan a través de 10 temas nuevos, en un
estilo más definido, más eléctrico, con una nueva fuerza compositiva e interpretativa que
los sitúa en el movimiento de vanguardia del jazz fusión.
Over the past ten years, ST Fusion has travelled an intense journey, with five edited albums;
gaining presence in many different countries such as Portugal, Brazil, Japan and the United
Kingdom; and proving a remarkably constant evolution during which its jazz fusion has taken
on an ever increasing electric and virtuoso note. The diversity of its musicians has helped to
generate the band's unique seal. ST Fusion is a porous block yet without cracks, in which the
individual shine of each member results in a nearly perfect collective portrait. Since their
early days they have collaborated and shared billboards with a nurtured group of first rate
artists. Stanley Clarke, Branford Marsalis, Paul Jackson, Dee Dee Bridgewater, Bill Frisell,
Steve Swallow, Chano Dominguez, Snarky Puppy, John McLaughlin, Chucho Valdés, Hamilton
de Holanda, Kenny Baron, Dave Holland, Marcus Miller, Roy Hargrove, Joe Lovano, Christian
Mcbride, Steve Lukater, Chris Potter, Jonathan Kreisberg. Their music has been performed on
renowned stages such as the EFG Jazz London Festival, Campo Grande guitar festival
(Brazil), Girando por Salas (GPS), FMAC, the Canarias Jazz&Más Heineken...
In 2010, ST Fusion and their third album titled "3" were also awarded the Best Jazz Album
Award within the National Independent Music Awards. The band is currently presenting its
fifth album "Common Time"; a solid project exuding energy with which they have established
their presence, comprising 10 new songs, in a more defined and electric style, with a new
compositional and interpretative strength that has gained them a foothold at the forefront of
the fusion jazz movement.
7 D’AGOST 22:30 H
JOHN
ABERCROMBIE
QUARTET
John Abercrombie: Guitarra
Marc Copland: Piano
De Drew Gress: Contrabajo
Joey Baron: Batería
Ha pasado mucho tiempo desde el sensacional debut de John
Abercrombie con The Brecker Brothers en la ciudad de Nueva York
con Dreams, y 39 steps (ECM) aclamado por Down Beat como uno
de los mejores discos del 2014. Cuarenta y cinco años y 50 álbumes.
Desde que llegó a la ciudad de Nueva York, John se ha establecido
como uno de los maestros del jazz guitar, un experimentador
incansable, que sin perder de vista el jazz más tradicional, no deja de
innovar en este género musical. Sus grabaciones para ECM han
ayudado a definir la progresiva reputación del jazz de cámara. Su
estilo nunca se aleja demasiado de sus raíces de swing-jazz, sin
embargo, también muestra una sofisticación armónica incomparable, así como el conocimiento del estilo ecléctico, desde el folk y el
rock a las músicas de arte oriental y occidental. Abercrombie
comenzó su carrera con el organista Johnny Hammond. A
continuación conoció a los Brecker Brothers, los cuales le invitaron a
que se uniera a grabar con su grupo, Dreams. En 1971 se trasladó a
Nueva York, uniéndose a Copland, la banda del batería Chico
Hamilton, y pronto se convirtió en uno de los músicos más
demandados. Grabó con Gil Evans, Gato Barbieri, y Billy Cobham, con
los que comenzó a atraer la atención generalizada entre el público.
Manfred Eicher lo invitó a grabar un álbum para ECM, el resultado fue
Timeless, en el que estuvo acompañado por Jan Hammer y Jack
DeJohnette. Recibió elogios de forma unánime. Décadas de éxito se
sucedieron en las grabaciones para el sello Followed- Gateway
(DeJohnette y Dave Holland), cuartetos, tríos y dúos de órganos.
Ha passat molt de temps des del sensacional debut de John
Abercrombie amb The Brecker Brothers en la ciutat de Nova York amb
Dreams i 39 steps (ECM) aclamat per Down Beat com a un dels
millors discos del 2014. Quaranta-cinc anys i 50 àlbums. Des que va
arribar a la ciutat de Nova York, John s'ha establit com un dels
mestres del jazz guitar, un experimentador incansable, que sense
perdre de vista el jazz més tradicional, no deixa d'innovar en este
gènere musical. Les seues gravacions per a ECM han ajudat a definir la
progressiva reputació del jazz de cambra. El seu estil mai s'allunya
massa de les seues arrels de swing-jazz, no obstant això, també
mostra una sofisticació harmònica incomparable, així com el
coneixement de l'estil eclèctic, des del folk i el rock a les músiques
d'art oriental i occidental. Abercrombie va començar la seua carrera
amb l'organista Johnny Hammond. A continuació va conéixer els
Brecker Brothers, que el convidaren a gravar amb el seu grup,
Dreams. En 1971 es va traslladar a Nova York i es va unir a Copland, la
banda del bateria Chico Hamilton, i prompte es va convertir en un dels
músics més demandats. Va gravar amb Gil Evans, Gato Barbieri, i Billy
Cobham, amb els qui va començar a atraure l'atenció generalitzada
entre el públic. Manfred Eicher el convidà a gravar un àlbum per a ECM,
el resultat va ser Timeless, on estava acompanyat per Jan Hammer i
Jack DeJohnette. Va rebre elogis de manera unànime. Dècades d'èxit
es van succeir en les gravacions per al segell Followed- Gateway
(DeJohnette i Dave Holland), quartets, trios i duos d'òrgues.
It's a long way from John Abercrombie's sensational 1970 New York
City debut with the Brecker Brothers' “Dreams”, to “39 Steps”
(ECM)--hailed by Down Beat as one of the best CDs of 2014.
Forty-five years 50 albums since he took NYC by storm, John has
established himself as one the masters of jazz guitar-- a restless
experimenter, working firmly in the jazz tradition while pushing the
boundaries of the music. His recordings for ECM have helped define
that label's progressive chamber-jazzreputation. His style never strays
far from his swinging jazz roots, yet also displays an unrivaled
harmonic sophistication, as well as familiarity with eclectic forms
ranging from folk and rock to Eastern and Western art musics.
Abercrombie began his career touring with organist Johnny
Hammond. He then met the Brecker Brothers, who invited him to join
and record with their break though group, Dreams. In 1971 he moved
to New York, joining Copland in drummer Chico Hamilton's band, and
soon became one of the most in-demand session musicians. He
recorded with Gil Evans, Gato Barbieri, and Billy Cobham, with whom
began attracting widespread attention among the general public.
Manfred Eicher invited him to record an album for ECM, The result was
Timeless, on which he was joined by Jan Hammer and Jack
DeJohnette. It received virtually unanimous critical acclaim. Decades
of successful recordings for the label followed-- Gateway (DeJohnette
and Dave Holland), quartets, trios, organ trios, and duets wit.
8
D’AGOST
22:30 H
MARIA JOÃO +
ORQUESTRA JAZZ
DE MATOSINHOS
(OJM)
Maria Joâo és la cantant més aclamada en l'escena del jazz
portugués, amb un estil únic i una veu reconeguda en tot el món.
Amb més de dos dotzenes de discos editats, la cantant practica
contínuament el desafiament de la mescla de diferents estils de
música. En 2011, María João i l'Orquestra Jazz de Matosinhos
(OJM) van llançar l'àlbum Amoras e Framboesas i des d'aleshores
l’han presentat en uns quants festivals internacionals de jazz a
Portugal, Espanya i França.
Este programa presenta quatre mons musicals i mostra un
repertori divers i memorable. En un primer moment, tindrem els
temes clàssics del cançoner americà: el melancòlic Spring Can
Really Hang You Up The Most, per F. Landesman i T. Wolf; el swing
de The Surrey With The Fringe On Top, per O. Hammerstein i R.
Rodgers; i el jazz modern de Skylark, per J. Mercer i H. Carmichael. En acabant, Maria João i OJM presentaran algunes
cançons de folk brasiler, com: el Cant d’Ossanha de Baden Powell
i Ligia, de Vinícius de Moraes. A continuació, jazz i música del
món, amb temes de Maria João i Mário Laginha com: Há gente
Aquí, Flor, i Torrente. El programa inclou també música pop, com
és el cas del gran arranjament fet per OJM per al tema de Bruce
Springsteen, Dancing in the Dark.
Tots els arranjaments en este repertori estan realitzats pels
directors d'OJM Carlos Azevedo i Pedro Guedes i pels compositors
Paulo Perfeito i Telmo Marques.
Maria Joâo es la cantante más aclamada en la escena del jazz
portugués, con un estilo único y una voz reconocida en todo el
mundo. Con más de dos docenas de discos editados, la cantante
practica continuamente el desafío de la mezcla de diferentes
estilos de música. En 2011, María João y la Orquestra Jazz de
Matosinhos (OJM) lanzaron el álbum Amoras e Framboesas y
desde entonces lo han presentado en varios festivales internacionales de jazz en Portugal, España y Francia. Este programa
presenta cuatro mundos musicales, mostrando un repertorio
diverso y memorable. En un primer momento, tendremos los
temas clásicos del cancionero americano: la meláncolica Spring
Can Really Hang You Up The Most, por F. Landesman y T. Wolf; el
swing de The Surrey With The Fringe On Top, por O. Hammerstein
y R. Rodgers; y el jazz moderno de Skylark, por J. Mercer y H.
Carmichael. Más tarde, Maria João y OJM presentarán algunas
canciones de folk brasileño, como: el Canto d’Osanha de Baden
Powell y Ligia, de Vinícius de Moraes. A continuación, jazz y
música del mundo, con temas de Maria João y Mário Laginha
como: Há gente Aqui, Flor, y Torrente. El programa incluye
también música pop, como es el caso del gran arreglo hecho por
OJM para el tema de Bruce Springsteen, Dancing in the Dark.
Todos los arreglos en este repertorio están realizados por los
directores de OJM Carlos Azevedo y Pedro Guedes y por los
compositores Paulo Perfeito y Telmo Marques.
Maria João is the most acclaimed singer in Portuguese jazz scene,
with a unique style and a voice renowned all over the world. With
more than two dozen records released, the singer has continually
embraced the challenge of mixing different music styles. In 2011,
Maria João & Orquestra Jazz de Matosinhos (OJM) have released
the album “Amoras e Framboesas” and since then have presented
it in several international jazz festivals in Portugal, Spain and
France. This program presents four musical worlds, showcasing a
diverse and memorable repertoire. At first, we will have the classic
themes from the American Songbook: the melancholic Spring Can
Really Hang You Up The Most, by F. Landesman and T. Wolf; the
swing of The Surrey With The Fringe On Top, by O. Hammerstein
and R. Rodgers; and the modern jazz of Skylark, by J. Mercer and
H. Carmichael. Then, Maria João and OJM will present some
Brazilian Folk Songs, as Baden Powell’s Canto de Ossanha, and
Vinícius de Moraes’ Ligia. Next, there will be jazz and world music,
with themes by Maria João and Mário Laginha, as Há gente Aqui,
Flor, and Torrente. The program includes also pop music, as is the
case of the powerful arrangements by OJM for Bruce Springsteen’s Dancing in the Dark.
All the arrangements on this repertoire are by OJM’s directors
Carlos Azevedo and Pedro Guedes and by the composers Paulo
Perfeito and Telmo Marques.
XVI FESTIVAL INTERNACIONAL
2016
ORGANITZA:
COL.LABOREN:
Venda anticipada: Oficines Turisme Xàbia i Instant Ticket
Entrada 1 día: 15 €. - Abonaments 4 concerts: 40 €.
Menors de 25 anys i majors amb carnet de jubilat:
Entrada 1 día: 12 €. - Abonaments 4 concerts: 30 €.
+Info: www.ajxabia.org
www.xabiamusica.org
Oficines Turisme Xàbia
al: 96 579 43 56

Documentos relacionados