Baixa`t el PDF - Cultura i Paisatge

Montblanc
Medieval
“Per conèixer bé una cosa, cal conèixer els seus detalls”, Valéry Larband.
No són pocs els qui pensen que Montblanc és el quart element de la Ruta del
Cister malgrat no ser un monestir, ni haver estat vinculat a l’orde cistercenca. El seu
patrimoni arquitectònic el situa com un dels principals atractius de la Costa Daurada.
Tanmateix, Montblanc com a destí turístic és molt més que una vila monumental,
és un conjunt de detalls. L’entorn natural, les festes i tradicions, la gastronomia, el
vi i el cava, els museus, la Setmana Medieval, el Festival Internacional de Ceràmica
justifiquen una estada a la vila on Sant Jordi lluità amb el drac.
36
CULTURA I PAISATGE
CULTURA I PAISATGE
37
MONTBLANC
Claustre de l’antic
hospital de Santa
Magdalena
A la pàgina seguent,
Santa Maria la Major.
A la dreta, Museu Arxiu
Comarcal.
A la pàgina anterior,
recinte emmurallat
portal “el foradot”
Claustro del antiguo
hospital de Santa
Magdalena
En la página siguiente,
Santa Maria la Major.
A la derecha, Museo
Archivo Comarcal
En la página anterior,
recinto amurallado portal
“el foradot”
MONTBLANC
PETITS DETALLS, GRANS EMOCIONS
Quan l’objectiu d’una càmera s’apropa podem veure de
prop els detalls; quan l’objectiu s’allunya contemplem
millor el conjunt. Quan visitem Montblanc passa una
cosa semblant, ens podem centrar en la visió parcial
d’algun tret característic o podem intentar copsar la
totalitat del que ens ofereix el municipi.
Tant si ens quedem amb el detall com si observem
el conjunt, Montblanc no ens deixarà indiferents.
Montblanc ens emocionarà.
Si no hem visitat mai la capital de la Conca de Barberà
és possible que en coneguem algun aspecte a través de
les referències que ens arriben de tercers: les oficines
de turisme del país, el web o el fullet promocional i
informatiu de la vila, altres webs i fullets, articles que
apareixen a la premsa i guies especialitzades, reportatges
de televisió, l’opinió de persones que ens són properes...
Tot d’influències que ens faran tenir una idea
preconcebuda de la vila. És a dir que, poc o
molt, Montblanc haurà generat en nosaltres
unes expectatives. Elevades o modestes, són unes
expectatives que cal satisfer per no caure en el desencís.
Així doncs, com a visitants, partim d’una informació
prèvia que volem experimentar personalment, acostant
l’objectiu al màxim.
38
CULTURA I PAISATGE
Si ja hem visitat algun cop Montblanc, si ja hem
apropat l’objectiu, probablement no haurem pogut
copsar la totalitat del que ens ofereix la vila i en serem
conscients. Qualsevol època de l’any és bona per visitar
Montblanc, pels contrastos de paisatge que ens ofereix,
per les tonalitats de la terra, per les olors dels boscos i els
conreus... Segur que encara ens queda algun moment de
l’any per anar a Montblanc. De ben segur que ens resta
una festa per viure, una celebració especial on participar,
un plat de temporada per degustar...
Tant si som dels que hem visitat algun cop Montblanc
com si som dels que mai hi hem entrat, hem de tenir
clar que amb acostar l’objectiu no n’hi ha prou per
veure. A Montblanc no podem ser subjecte passiu. És
impossible observar sense sentir. Montblanc emociona,
aquesta és la seva principal virtut.
Emociona per ser un tot, continent i contingut:
municipi extens, encatifat de vinyes, conreus i bosc; viu,
on l’activitat humana s’ha integrat per preservar el medi;
amb passat, testimoni en són les seves pedres vives, i
amb futur, com demostra l’empenta de la seva gent.
Les grans emocions les desfermen els petits detalls
que podem anar descobrint mentre passegem per
Montblanc, on Sant Jordi lluità amb el drac. Millor si
ho fem acompanyats d’un guia turístic de Montblanc,
cosa que ens facilitarà una immersió ràpida i amb
fonaments. Hi entrem?
L’any 1947 Montblanc és
declarat Conjunt Monumental
i Artístic i s’inicià la lenta
restauració dels seus monuments
CULTURA I PAISATGE
39
Montblanc fou fundat l’any 1163 pel rei Alfons I el
Cast. El primer nucli urbà comptava amb l’església, el
castell i el mercadal.
Durant el segle XIII la vila es va eixamplar. S’edificaren
l’església de Sant Miquel, el Palau Reial, el Call Jueu i
els convents de Sant Francesc, de la Serra i de la Mercè.
Es fundà l’Estudi Major, els Hospitals i les Escrivanies
Reials.
MONTBLANC
Recinte emmurellat
A la dreta, interior de
l’antiga església de Sant
Francesc
Ja en el segle XIV es bastiren la major part dels edificis
emblemàtics de la vila, que agafà una importància
rellevant i arribà a convertir-se en la setena ciutat de
Catalunya. En aquesta època, es van celebrar diverses
vegades les Corts Generals. També s’instaurà el Ducat
de Montblanc, a favor de Martí l’Humà (1387).
A la pàgina següent,
plaça Major de la Vila
Ducal de Montblanc
Recinto amurallado
A la derecha, interior de
la antigua iglesia de San
Francesc
En el segle XV es construí el nou Palau del Castlà
(representant militar del rei), assoliren gran
importància les confraries, els mercats i les arts.
En la página siguiente,
plaza Mayor de la Vila
Ducal de Montblanc
HORARI DE VISITES GUIADES
HORARIO DE VISITAS GUIADAS
Durant tot l’any els caps de setmana a
Montblanc són plens d’activitat: Tres Tombs,
calçotada, carnaval, Festa dels Traginers,
Setmana Medieval, Festes de Sant Maties,
Corpus, Aplec Sardanista, concerts d’estiu,
Festa Major, Festival de Ceràmica, trobades...
Durante todo el año los fines de semana en
Montblanc están repletos de actividad: Tres
Tombs, calçotada, carnaval, Fiesta de los
“Traginers”, Semana Medieval, Feria de San
Matías, Habeas, Aplec Sardanista, conciertos
de verano, Fiesta Mayor, Festival de Cerámica,
encuentros tradicionales, etc.
Això fa que qualsevol època de l’any sigui
bona per passejar per carrers i places, visitar
esglésies i palaus i, de la mà dels guies
turístics de Montblanc, descobrir la història
i les llegendes que guarden les pedres vives
tot realitzant una visita personalitzada.
I per acabar, res millor que una degustació
de cava PONT VELL a la cooperativa
modernista de Montblanc.
HORARI: Tots els dissabtes, diumenges i
festius de l’any a les 11.30 h
Esto hace que cualquier época del año sea
buena para pasear por calles y plazas, visitar
iglesias y palacios y, de la mano de los guías
turísticos de Montblanc, descubrir la historia
y las leyendas que guardan las piedras vivas
realizando una visita personalizada.
Y para finalizar, una degustación de cava
PONT VELL en la bodega modernista de
Montblanc.
HORARIO: Todos los sábados, domingos y
festivos del año a las 11.30 h
DURADA DEL RECORRREGUT: 2 hores
TIEMPO DE LA VISITA: 2 horas
INICI DE LA VISITA: Oficina Municipal de
Turisme
PREU PER PERSONA: 5 € majors de 14 anys,
3 € els nens entre 7 i 13 i gratuït els menors
de 7 anys.
INICIO DE LA VISITA: Oficina Municipal de
Turismo
PRECIO POR PERSONA: 5 € mayores de 14
años, 3 € niños entre 7 y 13 y gratuito los
menores de 7 años.
INFORMACIÓ I RESERVES:
Oficina Municipal de Turisme
Antiga església de Sant Francesc
43400 MONTBLANC
Tel i Fax 977 86 17 33
INFORMACIÓN Y RESERVAS:
Oficina Municipal de Turisme
Antiga església de Sant Francesc
43400 MONTBLANC - Tel y Fax 977 86 17 33
HYPERLINK “mailto:tur.montblanc@altanet.
org”[email protected]
HYPERLINK “mailto:turisme@montblanc.
cat”[email protected]
40
CULTURA I PAISATGE
Tanmateix, a finals d’aquest segle Montblanc entrà
en decadència a causa de les guerres de Joan II amb
la Generalitat. S’agreujà la situació durant la Guerra
dels Segadors, segle XVII, quan es destruí part de la
muralla, la façana de l’església de Santa Maria i els
arxius. La Guerra del Francès i les lluites entre liberals
i absolutistes (segle XIX) van acabar amb la grandesa
inicial de la vila.
En aquest segle fou molt important l’arribada
del ferrocarril a la vila (1863) i l’empenta gràcies
a la indústria vitivinícola. Aquesta segona època
d’esplendor acabà a finals de segle amb la plaga de
la fil·loxera que delmà la vinya (1893) i ocasionà el
despoblament de Montblanc i la comarca.
En el començament del segle XX hi hagué un
ressorgiment agrari a través del cooperativisme, però la
Guerra Civil espanyola provocà un nou estancament.
L’any 1947 Montblanc és declarat Conjunt
Monumental i Artístic i s’inicià la lenta restauració
dels seus monuments. Hi hagué una recuperació
industrial i cultural que provocà un nou augment de
població. En l’actualitat el turisme és un dels pilars
de l’economia local, s’hi fa vi i cava, dolços, embotits,
compta amb restaurants de prestigi, hotels, cases rurals
i un càmping.
Aquesta és la visió històrica i monumental del conjunt
format de petits detalls. Carrers, places, camins,
edificis, boscos, pedres, vinyes, gent, festa, cellers,
museus, vi, coques, cava, botifarra, ceràmica, Sant
Jordi... Perquè tot això t’emocioni, només hi faltes tu.
CULTURA I PAISATGE
41
MONTBLANC
UNA DESTINACIÓ CONSOLIDADA
I AMB FUTUR. PER QUÈ?
Carles Sanz i Laborel. President d’APTALC (Associació de
Professional de Turisme de l’Administració Local de Catalunya)
MONTBLANC
A LA COSTA DAURADA
Octavi Bono i Gispert.
Gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
És un fet més que contrastat que el valor, el pes i la
capacitat de competir d’una destinació turística passa
-entre d’altres coses- per la diversitat i la singularitat
dels recursos i els productes que pot oferir.
A la Costa Daurada això no és diferent. Els paisatges
a casa nostra són ben variats. Aquesta diversitat
contribueix a fer més rica l’experiència dels nostres
visitants i el que encara per a mi és més interessant,
permet al conjunt del territori enllaçar amb l’activitat
turística. A títol d’exemple, al llarg d’enguany veurem
de la mateixa manera a un visitant de Saragossa
gaudint del nostre litoral, a un holandès sortir de
Montblanc per caminar per les muntanyes de Prades,
a un suec coneixent cellers a la Conca, a molts
escolars visitant la Cova de la font major a l’Espluga,
a centenars de catalans divertint-se amb la calçotada
a Valls i a tants altres llocs de la comarca...Tenim tant
per oferir! I en aquest marc La Ruta del Cister és una
peça molt important. Ho són els tres monestirs i ho
són els 65 pobles que al seu voltant complementen
amb un reguitzell de propostes aquests tres espais.
42
CULTURA I PAISATGE
Montblanc ocupa un espai important en el conjunt de
la Ruta. El seu valor patrimonial i l’empremta deixada
per la Història fan de Montblanc un espai de molt de
valor a la Costa Daurada. Des de la capital de la Conca
han entès molt bé en els darrers anys aquest valor i ha
sabut gestionar el seu encaix en el conjunt de la Costa
Daurada.
El pas del temps ens ha portat a recordar Montblanc
des de diverses perspectives: el Montblanc on el rei
Jaume II reunia les Corts del país, el Montblanc
on Pere el Cerimoniós feia construir la muralla, el
Montblanc que veia jugar pels seus carrers als fills
del rei de Mallorca, el Montblanc de les grans ciutats
catalanes del s. XIV, el Montblanc del Ducat... Més a
prop també trobem el Montblanc declarat Conjunt
Monumental i Artístic, el Montblanc de la llegenda de
Sant Jordi, el Montblanc de la de Setmana Medieval...
Avui Montblanc s’expressa i s’anuncia com la porta de
la Costa Daurada i convida als qui arriben no només a
passar sinó a quedar-se. De ben segur que si ho fan se
sorprendran per una població i un entorn en el que el
visitant es sentirà ben atès i acollit.
Com qualsevol català, en els darrers anys, sense saber
perquè he sentit parlar de Montblanc. Perquè s’hi
celebren festivals, pel patrimoni arquitectònic, per
la qualitat del paisatge que l’envolta, per les visites
guiades que s’hi realitzen... Cal tenir en comte que jo
treballo a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, que
soc tècnic de turisme i potser aquest fet condiciona la
meva visió. Però dit això, la veritat és que Montblanc
ha aconseguit centrar la meva atenció per tots els
aspectes que abans apuntava.
ha estadístiques des de l’any 2000. Cal destacar la
importància de les dades que es desprèn de l’atenció
al taulell de l’Oficina de Turisme amb un important
increment, sobretot de l’any 2000 al 2005.
A partir d’aquí em genero una pregunta que jo mateix
intentaré respondre: què ha passat en els darrers anys
a Montblanc perquè s’hagi situat com una destinació
preferent dins el territori català?
Tot em fa a pensar que alguna cosa hi deu tenir a
veure el bon treball realitzat de manera coherent i
regular des de l’administració local. Segur que no és
l’únic element que ha condicionat aquesta millora de
Montblanc, però el patrimoni hi ha estat durant segles
i no ha estat fins els darrers anys que Montblanc s’ha
convertit en un referent.
Per contestar aquesta pregunta necessito informació
de manera que, com fem tots, em connecto a internet
busco Montblanc i vaig a parar a el web turístic oficial
de Montblanc. A primer cop d’ull el trobo senzill
però útil i el que més em crida l’atenció és que està
en quatre llengües (català, castellà, anglès i francès).
Això em dóna un clar indici que a l’Ajuntament de
Montblanc hi ha gent que es preocupa pel servei al
visitant i que té el xip connectat vers la visió turística
de la seva població.
Seguint navegant, i tornant a la meva visió de tècnic
de turisme d’una administració local, trobo que dins
el web hi ha un apartat dedicat a l’Àrea de Turisme.
Miro les dades de l’Oficina Municipal i veig que hi
Això, em porta a una altra reflexió: és casualitat que
es gestionin amb sentit comú, tot i els pocs recursos
econòmics i humans, les activitats, la informació i el
servei al visitant? I que això hagi comportat la millora
de Montblanc com a destinació?
Finalment, arribo a la meva conclusió. A Montblanc
es demostra que amb el treball ben fet de persones
adequadament formades es pot fer molt i molt pel
desenvolupament correcte d’una destinació.
Aquesta afirmació penso que hauria de fer reflexionar
a molts responsables municipals a l’hora de gestionar
els recursos. És important tenir els objectius clars i
que siguin coherents; treballar a mig i llarg termini;
i, sobretot, destinar recursos econòmics i humans a la
gestió d’un bon desenvolupament turístic de la seva
població.
CULTURA I PAISATGE
43
Montblanc Medieval
No son pocos los que piensan que Montblanc
es el cuarto elemento de La Ruta del Cister
pese a no ser un monasterio ni haber
estado vinculado a la orden cisterciense. Su
patrimonio arquitectónico lo sitúa como
uno de los principales atractivos de la
Costa Daurada. Sin embargo, Montblanc
como destino turístico es mucho más que
una ciudad monumental, es un conjunto
de detalles. El entorno natural, las fiestas y
tradiciones, la gastronomía, el vino y el cava,
los museos, la Semana Medieval, el Festival
Internacional de Cerámica justifican una
estancia en la villa donde San Jordi luchó
contra el dragón.
Si ya hemos visitado alguna vez Montblanc, si
ya hemos acercado el objetivo, probablemente
no habremos podido captar la totalidad que nos
ofrece la ciudad y seremos conscientes de ello.
Cualquier época del año es buena para visitar
Montblanc; por los contrastes de paisaje que nos
ofrece, por las tonalidades de la tierra, por los
olores de los bosques y los cultivos... seguro que
todavía nos queda alguna época del año para
visitar Montblanc. Bien seguro que nos falta una
fiesta por vivir, una celebración especial dónde
participar, un plato de temporada por degustar...
MONTBLANC. PEQUEÑOS DETALLES,
GRANDES EMOCIONES
Tanto si somos de los que hemos visitado alguna
vez Montblanc como si somos de los que nunca
hemos entrado, hemos de tener claro que
acercando el objetivo no es suficiente para ver.
En Montblanc no podemos ser sujetos pasivos.
Es imposible observar sin sentir. Montblanc
emociona, ésta es su principal virtud.
Cuando el objetivo de una cámara se acerca,
podemos ver los detalles; cuando el objetivo se
aleja contemplamos mejor el conjunto. Cuando
visitamos Montblanc sucede una cosa parecida.
Nos podemos centrar en la visión parcial de algún
rasgo característico o podemos intentar alcanzar la
totalidad de aquello que nos ofrece el municipio.
Emociona por ser un todo, continente y
contenido: municipio extenso, alfombrado
de viñas, cultivos y bosques; vivo, donde la
actividad humana se ha integrado para preservar
el medio; con pasado, testimonio son sus piedras
vivas y, con futuro, como demuestra el empuje de
su gente.
Tanto si nos quedamos con el detalle como si
observamos el conjunto, Montblanc no nos dejará
indiferentes. Montblanc nos emocionará.
Las grandes emociones las desatan los pequeños
detalles que podemos descubrir mientras
paseamos por Montblanc, donde Sant Jordi lucha
con el dragón. Mejor si vamos acompañados de
un guía turístico, cosa que nos facilitará una
rápida inmersión y con fundamentos. ¿Entramos?
Si nunca hemos visitado la capital de la Conca de
Barberà, es posible que conozcamos algún aspecto
a través de referencias que nos llegan de terceros:
las oficinas de turismo del país, la web o el folleto
promocional e informativo de la ciudad, otras
webs y folletos, artículos que aparecen en la prensa
y guías especializadas, reportajes de televisión, la
opinión de personas que nos son cercanas...
Todo de influencias que nos preconcebirán
una idea de la ciudad. Es decir, mucho o poco,
Montblanc habrá generado en nosotros unas
expectativas. Elevadas o modestas son unas
expectativas que hace falta satisfacer para no
caer en el desencanto. Así pues, como visitantes,
partimos de una previa información que queremos
experimentar personalmente, acercando el objetivo
al máximo.
44
CULTURA I PAISATGE
Montblanc fue fundada el año 1163 por el rey
Alfonso I el Casto. El primer núcleo urbano
contaba con la iglesia, el castillo y el mercado.
Durante el siglo XIII, la villa creció. Se
edificaron la iglesia de Sant Miquel, el Palacio
real, el barrio judío y los conventos de Sant
Francesc, de la Serra y de la Mercè. Se fundó el
Estudio Mayor, los Hospitales y las Escribanías
Reales.
se celebraron varias veces las Cortes Generales.
También se instauró el Ducado de Montblanc, a
favor de Martí l’Humà (1387).
turístico pasa, entre otras cosas, por la diversidad
y la singularidad de los recursos y productos que
puede ofrecer.
En el siglo XV se construyó el nuevo Palacio
del Castlà (representante militar del rey).
Alcanzaron gran importancia las cofradías, los
mercados y las artes.
En la Costa Dorada esto no es diferente. Los
paisajes en nuestra casa son muy variados.
Esta diversidad contribuye a hacer más rica
la experiencia de nuestros visitantes y, lo que
para mí es más interesante, permite al conjunto
territorial enlazar con la actividad turística. A
modo de ejemplo, a lo largo de este año veremos
de la misma manera a un visitante de Zaragoza
disfrutando de nuestro litoral, a un holandés
saliendo de Montblanc para caminar por las
montañas de Prades, a un sueco conociendo
bodegas de la Conca, a muchos escolares
visitando la Cova de la Font Major en la
Espluga, a centenares de catalanes divirtiéndose
en la calçotada de Valls y tantos otros lugares de
la comarca... ¡Tenemos tanto que ofrecer! Y en
este marco La Ruta del Cister es una pieza muy
importante. Lo son los tres monasterios, y lo son
los 65 pueblos que a su alrededor complementan
con varias propuestas estos tres espacios.
Asimismo, a finales de este siglo, Montblanc
entró en decadencia a causa de las guerras
de Joan II con la Generalitat. Se agravó la
situación durante le Guerra del Segadors, siglo
XVII, cuando se destruyó parte de la muralla,
la fachada de la iglesia de Santa Maria y los
archivos. La Guerra del Francès y las luchas entre
liberales y absolutistas (siglo XIX) acabaron con
la grandeza inicial de la ciudad.
Durante este siglo fueron muy importantes la
llegada del ferrocarril a la ciudad (1863) y la
industria vitivinícola. Esta segunda época de
esplendor terminó a finales de siglo con la plaga de
la filoxera que diezmó la viña (1893) y ocasionó
el despoblamiento de Montblanc y la comarca.
A principios del siglo XX hubo un resurgimiento
agrario a través del cooperativismo, pero la Guerra
Civil española provocó un nuevo estancamiento.
El año 1947 Montblanc fue declarado Conjunto
Monumental y Artístico y se inició la lenta
restauración de sus monumentos. Hubo una
recuperación industrial y cultural que provocó un
nuevo aumento de la población. En la actualidad,
el turismo es uno de los pilares de la economía
local. Se elabora cava, vino, dulces, embutidos;
cuenta con restaurantes de prestigio, hoteles, casas
rurales y un camping.
Esta es la visión histórica y monumental del
conjunto formado de pequeños detalles. Calles,
plazas, caminos, edificios, bosques, piedras, viñas,
gente, fiesta, bodegas, museos, vino, cocas, cava,
butifarra, cerámica, Sant Jordi... Porque todo te
emocione, sólo faltas tú.
MONTBLANC EN LA COSTA DORADA
En el siglo XIV se vistieron la mayoría de los
edificios emblemáticos de la ciudad, la cual cogió
una importancia relevante y llegó a convertirse
en la séptima ciudad de Cataluña. En esta época
Octavi Bono i Gispert. Gerente del Patronato de
Turismo de la Diputación de Tarragona.
Es un hecho más que constatado que el valor, el
peso y la capacidad de competir de un destino
Montblanc ocupa un espacio importante en
el conjunto de La Ruta. Su valor patrimonial
y la huella dejada por la historia hacen de
Montblanc un lugar muy valioso de la Costa
Dorada. Desde la capital de la Conca de
Barberà se ha entendido muy bien en los últimos
años este valor y se ha sabido encajar en el
conjunto de la Costa Dorada.
El paso del tiempo nos ha hecho recordar
Montblanc desde diversas perspectivas: el
Montblanc donde el rey Jaume II reunía las
Cortes del país, el Montblanc dónde Pere el
Cerimoniós hacía construir la muralla, el
Montblanc de las grandes ciudades catalanas del
siglo XIV, el Montblanc del Ducado... Más cerca
encontramos también el Montblanc declarado
Conjunto Medieval y Artístico, el Montblanc
de la leyenda de Sant Jordi, el Montblanc de la
Semana Medieval...
Hoy Montblanc se expresa y se anuncia como la
puerta de la Costa Dorada e invita a quienes
llegan no sólo a pasar sino a quedarse. Es bien
cierto que si lo hacen serán sorprendidos por una
población y un entorno en el cual el visitante se
sentirá bien atendido y acogido.
MONTBLANC, UN DESTINO
CONSOLIDADO Y CON FUTURO.
¿POR QUÉ?
esto haya llevado a la mejora de Montblanc
como destino?
Carles Sanz i Laborel. Presidente de APTALC
(Asociación de Profesionales del Turismo de la
Administración Local de Cataluña).
Todo esto me hace reflexionar sobre el buen
trabajo realizado de manera coherente y regular
desde la administración local. Seguro que no
es el único elemento que ha condicionado esta
mejora en Montblanc, pero el patrimonio ha
permanecido durante siglos y no ha sido hasta los
últimos años que Montblanc se ha convertido en
un referente.
Como cualquier catalán, en los últimos años,
sin saber por qué, he oído hablar de Montblanc.
Porque se celebran festivales, por el patrimonio
arquitectónico, por la calidad del paisaje que lo
rodea, por las visitas guiadas que se realizan...
Cabe destacar que yo trabajo en el ayuntamiento
de Sant Feliu de Guíxols, que soy técnico de
turismo y, a lo mejor este hecho condiciona mi
visión. Pero apuntado esto, la verdad es que
Montblanc ha conseguido centrar mi atención
por todos los aspectos que anteriormente he
apuntado.
Finalmente llego a mi conclusión: en Montblanc
se demuestra que con el trabajo bien hecho de
personas adecuadamente formadas y con el
desarrollo correcto de un destino turístico se
puede hacer mucho.
Creo que esta afirmación tendría que hacer
reflexionar a muchos responsables municipales
en el momento de gestionar los recursos. Es
importante tener objetivos claros y coherentes.
Trabajar a medio y a largo plazo y, sobre todo,
destinar recursos económicos y humanos a la
gestión de un buen desarrollo turístico de su
población.
A partir de aquí me formulo una pregunta que
yo mismo intentaré responder: ¿Qué ha sucedido
en los últimos años en Montblanc para que se
haya situado como destino preferente dentro del
territorio catalán?
Para responder esta pregunta necesito
información de manera que, como hemos hecho
todos, me conecto a Internet, busco Montblanc
y me sitúo en su web oficial. De entrada la
encuentro sencilla y útil y lo que más llama mi
atención es que está traducida a cuatro idiomas
(catalán, castellano, inglés y francés). Esto
me da un claro indicio que el Ayuntamiento
de Montblanc se preocupa por el servicio al
visitante y tiene el chip conectado hacia la visión
turística de su población.
Sigo navegando y vuelvo a mi visión de técnico
de turismo de una administración local, dentro
de la web hay un apartado dedicado al Área
de Turismo. Miro los datos de la Oficina
Municipal y veo que hay estadísticas desde el
año 2000. Me llaman la atención los datos
que se desprenden en el tablón de la Oficina de
Turismo con un importante incremento, sobre
todo del año 2000 al 2005.
Esto me lleva a otra reflexión: ¿es una casualidad
que se gestionen con sentido común, los pocos
recursos económicos y humanos, las actividades,
la información y el servicio al visitante? ¿Y que
Fiestas de Sant Jordi y Semana Medieval
“Para conocer bien una cosa, hace falta
conocer sus detalles”, Valéry Larband.
CULTURA I PAISATGE
45