Descargar

Transcripción

Descargar

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA
Gener
Febrer 2014
N. 124
El Patronat de Turisme de l’Ampolla va presentar les Jornades
de la Galera de les Terres de l’Ebre a Fitur – Madrid –.
S’inicia així la campanya de promoció turística per a la que aquest
any s’han destinat més recursos i consolidar d’aquesta manera
l’oferta turística del nostre poble.
Informació General · Pàgina 2
TELÈFONS
AJUNTAMENT
D'INTERÈS
SANITAT
SERVEI ELÈCTRIC
Ajuntament .......................... 977 460 018
Policia Local ........................ 616 448 446
Oficina de Turisme............... 977 593 011
Centre Cívic......................... 977 460 216
Poliesportiu .......................... 977 460 882
Casal de Jubilats .................. 977 460 697
Centre de Dia ....................... 977 593 617
CAP l'Ampolla....................... 977 460 601
Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337
Farmàcia del Port ................... 977 460 680
CAP l'Aldea ........................... 977 451 213
Ambulatori ............................. 977 501 797
H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100
Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112
Creu Roja local ...................... 977 593 030
Eléctrica del Ebro ................ 977 460 016
FECSA (avaries) .................. 902 536 536
SEGURETAT
ENSENYAMENT
ALTRES
Mossos Trànsit ................................... 088
Guàrdia Civil ..................................... 062
Comissaria de Policia .......... 977 440 447
Avisos Urgents ................................... 091
Bombers............................................. 085
CEIP Mediterrani .................. 977 460 151
Llar d'Infants.......................... 977 460 765
Correus .................................. 977 460 401
Parròquia................................ 977 460 057
DNI ........................................ 902 247 364
Serveis Funeraris i
Cementiri Municipal .............. 687 965 774
Tanatori Remsa ...................... 902 160 438
Veterinari ............................... 607 084 496
SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜES
Gestagua ................................ 977 593 077
Gestagua (urgències) ............. 690 634 858
URGÈNCIES GENERALITAT
POLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS
TRANSPORTS
Est. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705
Renfe ................................... 902 240 202
Autobusos Carrera ............... 977 823 143
Autobusos Hife .................... 902 119 814
Taxi ...................................... 628 897 462
677 556 136
112
ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRE
Tortosa ° Tarragona ° Barcelona
Tren
Tortosa
L'Ampolla
Tarragona
R.E.
R.E.
R.E.
R.
C.E.
C.E.
C.E.
R.
R.E.
R.
R.E.
6.12
7.48
9.18
10.45
13.24
15.54
17.25
18.03
18.50
19.12
19.36
6.33
8.06
9.39
11.06
13.43
16.12
17.42
18.19
19.10
19.29
19.57
7.21
8.54
10.32
11.56
14.28
16.58
18.30
19.12
19.57
20.39
21.00
Barcelona ° Tarragona ° Tortosa
Barcelona Obv.
Sans
(1) No circula diumenges ni el dia 1/05.
(2) Només circula els diumenges i el dia 24/05.
(3) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.
(4) Només circula els diumenges i el dia 24/05.
8.35
10.05
11.35
13.05
15.35
18.05
19.35
20.35
21.05
21.40
22.05
(1)
(2)
(3)
(4)
Tren
Barcelona
Sans
Tarragona
L'Ampolla
Tortosa
Ob.
R.E.
C.E.
R.E.
C.E.
C.E.
R.E.
R.
R.E.
R.E.
R.
6.03
8.03
9.33
11.03
13.33
15.03
16.33
18.03
19.33
21.03
7.06
9.09
10.37
12.06
14.34
16.06
17.36
19.08
20.38
22.07
7.57
9.59
11.31
12.54
15.23
16.59
18.28
20.07
21.34
22.57
8.17
10.15
11.49
13.12
15.42
17.20
18.47
20.28
21.51
23.16
(1)
(1) No circula els diumenges ni el dia 1/05.
(2) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.
MARINADA
Direcció: Francesc Arasa
Subdirecció: Ernest Plans i Colomé
Col·laboradors habituals:
Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló,
Guillem Comí, Ernest Plans Callau, Paco Cabrera,
Roser Martí i Cid
Núm. 124
Disseny: Xavier Caballé
Fotos: Digital Ebre, cedides i arxiu
Edita: Ajuntament de l'Ampolla
Dipòsit Legal: T-655/91
Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita
(2)
Editorial
Ja ha arribat el Carnaval. Ens arriba abans de la quaresma cristiana amb la seva gresca i descontrol,
diuen que “tot s’hi val” i és per això que la gent se sol tapar el seu rostre per tal que no sigui reconegut.
Trobo un cert paral·lelisme amb la situació social actual, sembla que per un petit sector de la població
sigui Carnaval tot l’any, ens roben i se’n foten a la cara, ben resguardats, això sí, darrera les seves
“màscares protectores”. Es parla de 1.661 casos de corrupció en gairebé 800 jutjats. Noms com
Blesa, Gürtel, Nóos, Bárcenas, Malaya, Palma Arena, ITV, Pokémon, Campeón, entre d’altres, han
estat en boca dels mitjans de comunicació permanentment en aquests últims temps.
Aquest ha estat el Carnaval permanent que hem estat vivint dia a dia. Aquests “reis” del Carnestoltes
acompanyats de les seves agrupacions carnavalesques conegudes com a comparses, tenen el seu
origen com a festes d’hivern anomenades Saturnàlia i on no podien faltar unes bones bacanals. Per
altra banda a l’Estat existeixen moltes i diferents maneres de celebrar el Carnaval, a l’igual que de
dur a terme corrupteles de tota mena. Com podeu veure, existeixen certes similituds...
I per acabar, fixeu-vos bé amb la figura del rei del Carnaval, ell és el centre i és el que inaugura
el començament de la festa i deixa que les coses surtin del seu estat natural. Fins aquí tot han estat
paral·lelismes, però quan arribem al final, malauradament desapareixen del tot: Ni hi ha judici públic,
ni és declarat culpable.
Què passem tots plegats un bon Carnaval!!
Ernest Plans Colomé
El cel amenaçador - Marc Gonzàlez Alomà
Acords Municipals · Pàgina 4
Ple de l'Ajuntament
8 de novembre de 2013
SRS. ASSISTENTS
SR. ALCALDE-PRESIDENT
Francesc Arasa Pascual
REGIDORS
Francesc Sancho Serena
Rafel Tomàs Royo
Geno Cabrera González
José Luis Pitarque Balagué
Santi Cervera Blanch
Joan Segarra Piñana
Fermín Arques Esmel
Vicky Giménez Ismael
SRS. NO ASSISTENTS
Laura Molina Cabrera que justifica la seva absència
Joan Navarro Cabrera
SECRETÀRIA-INTERVENTORA
Na Mª Carmen Alcoverro Beltran
1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE
L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 24
DE SETEMBRE DE 2013.
S’aprova per unanimitat.
2.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE L’EXPEDIENT
DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 1 DEL PRESSUPOST DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME
I ESPORTS EXERCICI 2013.
Sotmesa la proposta a votació s’acorda amb el vot a favor dels 6 membres de CIU, 2 del PP i 1 en contra de la
regidora del PSC-PM, s’acorda:
APROVAR INICIALMENT la modificació de crèdits núm.
1 del pressupost del Patronat Municipal de Turisme de
l’exercici 2013.
3.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL PLA ECONÒMIC
FINANCER.
4.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.
"MOCIÓ PER L’ATURADA DEFINITIVA I DESMANTELLAMENT DEL PROJECTE CASTOR
Es proposa al Ple municipal l’adopció dels acords següents:
Primer.- Demanar al govern espanyol l’aturada definitiva
i permanent del magatzem de gas submarí Castor, i el
seu posterior desmantellament, perquè la seva posada en
funcionament no ofereix cap certesa ni seguretat que no
es tornin a reproduir sismes d’igual magnitud o superior.
Segon.- Donar suport al govern de la Generalitat de Catalunya en les actuacions empreses en la defensa dels municipis
catalans afectats, utilitzant els instruments polítics i jurídics
que escaiguin davant les institucions espanyoles i europees.
Tercer.- Demanar a l’empresa promotora del projecte
Castor i al govern espanyol que considerin part afectada
els municipis catalans afectats pel sisme i els ofereixin la
màxima informació i transparència sobre tots els efectes que
provoca i pot provocar diàriament l’activitat del magatzem
de gas Castor.
Quart.- Expressar el suport als habitants de les Terres de
l’Ebre que aquests dies veuen pertorbada de forma inquietant la seva tranquil·litat, així com els electes locals dels
municipis afectats, que amb impotència han de gestionar
uns fets inesperats i amb molt poca informació.
Cinquè.- Fer arribar aquest acord a la Presidència de la
Generalitat de Catalunya, al Departament d’Interior, al
Ministre d’Indústria, a la Plataforma en Defensa de les
Terres del Sénia, i al comissari de Medi Ambient de la
Unió Europea".
S’APROVA amb el vot a favor dels 6 membres de CIU, 2
del PP i 1 del PSC-PM.
MOCIÓ DE REBUIG A LA LOMCE DEL GOVERN
ESPANYOL
Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió
proposa al Ple de la corporació els següents
ACORDS
Primer. Rebutjar el projecte de Llei Orgànica de Millora de
la Qualitat Educativa (LOMCE) que suposa un atac frontal
a l’autogovern de Catalunya i al model català d’ensenyament i d’immersió lingüística i que, en canvi, no aporta cap
millora a la qualitat educativa.
Segon. Refermar el nostre compromís amb el model català d’immersió lingüística, que no només no es pot aturar
sinó que ha de seguir avançant en la seva contribució a
la cohesió social i a la formació de qualitat dels alumnes.
Tercer. Donar suport al Govern de la Generalitat en la
defensa del nostre model educatiu i lingüístic, així com en
la interposició d’un recurs davant el Tribunal Constitucional per considerar la LOMCE inconstitucional i contrària
a l’Estatut.
Quart. Enviar aquesta moció al Parlament de Catalunya,
al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al President del Govern espanyol, al Consell Escolar
Municipal i a les diferents associacions de mares i pares
d’alumnes del municipi”.
Vist l’exposat, S’APROVA amb el vot a favor dels 6 membres
de CIU, 1 del PSC-PM i l’abstenció de 2 del PP.
Ple de l'Ajuntament
23 de desembre de 2013
SR. ALCALDE-PRESIDENT
Francesc Arasa Pascual
REGIDORS
Francesc Sancho Serena
Laura Molina Cabrera
Rafel Tomàs Royo
Geno Cabrera González
José Luis Pitarque Balagué
Santi Cervera Blanch
Joan Segarra Piñana
Fermín Arques Esmel
Vicky Giménez Ismael
SRS. NO ASSISTENTS
Joan Navarro Cabrera que justifica la seva absència
SECRETÀRIA-INTERVENTORA
Na Mª Carmen Alcoverro Beltran
1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE
L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 8
DE NOVEMBRE DE 2013.
S’aprova per unanimitat.
2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL PRESSUPOST I
PLANTILLA DE L’AJUNTAMENT, DEL PRESSUPOST
DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME I DE LA
PRASAM CORRESPONENT A L’EXERCICI 2014.
L’alcalde de l’Ajuntament ha elaborat el pressupost per a
l’exercici 2014.
El Sr. Alcalde obre el torn d’intervencions i el Regidor d’Hisenda Sr. Rafel Tomàs fa una breu exposició del pressupost
general de la Corporació. Quant al pressupost d’ingressos
de l’ajuntament diu que els impostos estan congelats, que
la nova taxa turística no representa cap gran aportació,
però que les finances municipals permeten seguir, i fins i
tot millorar les polítiques socials amb col·laboració amb
entitats del tercer sector. El pressupost s’incrementa en un
10% respecte l’any anterior per la subvenció del PAM
de la Diputació que ens permetrà dur a terme la inversió
al camp de futbol municipal, se segueix apostant per la
millora de la qualitat de vida amb inversió per a carrers
i places, seguint la tònica dels últims anys de millora dels
espais urbans. Destacar també que s’ha previst una partida de 240 mil euros per a amortització avançada, tot
i que la càrrega financera de l’ajuntament està molt per
sota dels permesos legalment. S’incrementa l’aportació
de l’ajuntament al Patronat de Turisme, i entre les novetats
del pressupost del patronat destaca la implantació de la
telefonia, la fira gastronòmica i circuit de senderisme en
la part interior del municipi. Del pressupost de la PRASAM
no cal destacar cap variació és el mínim atès que no està
fent activitat, els ingressos són els que generen els dipòsits
bancaris i les despeses les mínimes d’una societat; l’IBI dels
béns que té, i uns mínims de funcionament.
Acabada la intervenció del regidor d’Hisenda el Sr. Segarra del PP pregunta sobre l’IBI que s’aplica. Li respon que
l’ajuntament de l’Ampolla, davant de les dues opcions que
permetia l’Estat als ajuntaments en relació a aquest Impost,
que en el cas de l’Ampolla era incrementar el valor cadastral donada l’antiguitat de la ponència de valors vigent al
municipi, i seguir amb l’increment del tipus impositiu un
10% prorrogant així l’aplicat durant el 2012-2013 fins
al 2015, va optar per aquesta última ja que és la menys
gravosa per als propietaris en transmissions, plusvàlues,
patrimoni, etc.
La regidora Sra. Giménez pregunta en relació a les previsions de les partides pressupostàries següents:
1r) (432 26000) Serveis Creu Roja platges i altres
81.000,00 € (l’any 2013: 44.000,00 €) i (432 4800)
Subvenció Creu Roja 10.000 € (l’any 2013: 31.000
€). Conjuntament, les dues partides representen enguany
respecte l’anterior, un increment de 16.000,00 €, es pot
explicar el perquè d’aquests canvis en aquestes partides?,
i l’augment i el descens respectiu a què es deu?
El Sr. Alcalde li contesta que és degut a que Creu Roja, fins
ara, ens prestava serveis, com el de salvament i socorrisme
a les platges a través de conveni, i ara ens han dit que
s’ha d’aplicar facturació amb l’IVA corresponent, per tant,
els costos s’incrementaran.
2n) (011 91300) Amortització préstecs 241.000,00 €
(l’any 2013: 50.000,00 €). En la Memòria es diu “Increment en amortització, una bona part voluntàriament”.
També es diu que “del total previst, hi ha un total de
61.000,00 € (...)”:
1. Se’ns podria explicar millor això que es diu dels
61.000,00 €?
2. L’increment en amortitzacions correspon a la primera
amortització del pàrquing del barranc de Cervera, per
54.000,00 €?
3. La part d’aquesta amortització voluntària és d’uns
49.000,00 €? I quin és el motiu de fer aquesta amortització anticipada?
El Sr. Alcalde diu que com ja ha dit el regidor d’Hisenda hi
ha una dotació per avançar en l’amortització del préstec,
es fa previsió d’amortització anticipada, una part amb fons
propis i l’altra és pel desenvolupament de l’antic càmping
Cap Roig. La interventora li diu que al POUM hi ha una
càrrega per als nous sectors de sòl urbanitzable que han
de pagar un nombre de places de pàrquing del barranc de
Cervera, i en principi si el sector de l’antic càmping Cap
Roig esdevé vigent haurà de pagar, per això, una previsió
de major amortització en funció de que aquesta previsió
es consolidi o no.
3r) El 17.09.2013 la Diputació de Tarragona va aprovar
concedir la subvenció corresponent al Programa d’Inversions del PAM anualitat 2013: Beneficiari Ajuntament de
l’Ampolla, en concepte de Projecte de gespa artificial al
camp de futbol de l’Ampolla, per un import concedit de
340.880,70 €.
El 23.10.2013 la Junta de Govern de l’Ajuntament de
l’Ampolla va aprovar l’adjudicació del contracte d’obres
del projecte anterior a la Mercantil AFICSA pel preu de
289.532,38 € més IVA.
I en el projecte del pressupost de l’any 2014, consta en
Ingressos: Subvenció PAM Diputació 340.880,70 €, és a
dir, l’import concedit. I en Despeses consta: Implantació
gespa artificial al camp de futbol 400.000,00 €.
Preguntem, si l’obra s’ha adjudicat per 289.532,38 € i
la Diputació la subvenciona amb 340.880,70 €, per què
és provisional aquesta obra al pressupost per 400.000 €?
El Sr. Alcalde li contesta que l’obra es va adjudicar per
l’import que efectivament diu però s’ha posat més dotació
per si hi ha acabats de fora la renovació de la gespa,
millora de l’entorn del camp que es pugui fer, atès que es
disposa de fons propis per a aquesta inversió.
Sense cap intervenció més se sotmet la proposta a votació
i s’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2
del PP i en contra d’1 del PSC-PM:
Aprovar inicialment el pressupost general per a l’exercici de
2014 d’acord amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària,
la regla de la despesa i l’objectiu del deute públic.
Junta de Govern de
23 d'octubre de 2013
3.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ORDENANÇA
MUNICIPAL PER LA QUAL S’APROVA LA CREACIÓ
DE FITXERS DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL.
S’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del
PP i 1 del PSC-PM:
APROVAR inicialment l’Ordenança reguladora de la
creació de fitxers de dades personals de l’Ajuntament de
l’Ampolla, relacionats a l’Annex.
4.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA PROPOSTA DE
MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI
LOCAL LOCALRET.
S’APROVA amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2
del PP i 1 del PSC-PM.
5.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.
El regidor Sr. Fermín Arqués vol felicitar a la Geno per
finalment haver canviat de lloc l’illa de contenidors del
barranc on es posen les atraccions infantils en festes.
El Sr. Segarra diu que ell vol felicitar a tots els regidors del
ple per com s’han aprovat els pressupostos, sense baralles
ni rèpliques malsonants, no es pot comparar amb el que
veus per aquests pobles.
DESPATX OFICIAL.
Servei d’Ocupació de Catalunya.
Trameten resolució dictada pel director del Servei
d’Ocupació de Catalunya, relativa a l’expedient de
subvenció atorgada per a la realització de projectes i
accions per a l’ocupació 2009Y1G140400/01, revocant
parcialment la subvenció en 78.87 € atès que els dos
treballadors han treballat un dia menys del temps que
tenien atorgat.
INSTÀNCIES I PETICIONS.
Domingo Curto Subirats.
El Sr. Domingo Curto Subirats, com a representant de
sender de la V vegueria a la FEEC (Federació d’Entitats
Excursionistes de Catalunya), sol·licitant autorització per
deixar senyalitzar el nou traçat del GR-92 produït arrel de
les modificacions del nou traçat en l’etapa núm. 30 que
passa pel camí de servei de la sèquia núm. 2, d’acord
amb l’exigit per la comunitat de regants sindicat agrícola
de l’Ebre, S’ACORDA, per unanimitat:
Donar-se per assabentats de la proposta de nova senyalització de l’etapa núm. 30 del traçat del GR-92 sense
perjudici però que sol·liciti l’autorització als altres òrgans
competents per raó de l’emplaçament.
LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.
Expt. 103/2013. Joan Segarra Piñana. Denegada
Expt. 105/2013. Òscar León Blasco. Ajornada
Expt. 110/2013. Agustí Royo Sorribes. Concedida
Expt. 111/2013. David Carrasquilla Parera.
Concedida
Expt. 112/2013. Carlos Besolí Vicente. Concedida
Expt. 113/2013. Grisel Colomines Prades. Concedida
Expt. 116/2013. Jordi Bosch Janer. Concedida
ASSUMPTES ECONÒMICS
IES Camarles.
L’IES de Camarles presenta escrit sol·licitant col·laboració
econòmica per al Centre i per al curs escolar 2013-2014.
La Junta de Govern, per unanimitat de tots els membres
que legalment la composen, ACORDA:
Atorgar un ajut econòmic de 500 € a l’IES de Camarles
per al curs escolar 2013-2014.
ALTRES
Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de redacció
“Projecte constructiu de pavimentació i serveis de l’Av. Sant
Joan a l’Ampolla”.
La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:
Contractar el servei de redacció “PROJECTE CONSTRUCTIU DE PAVIMENTACIÓ I SERVEIS DE L’AV. SANT JOAN
A L’AMPOLLA”, mitjançant el procediment del contracte
menor, per a dur a terme els esmentats treballs a PONENT
ENGINYERS S.L., per un import de 6.380,88 euros i
1.827,25 euros d’IVA.
Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de
redacció “Memòria valorada d’un nou dipòsit
regulació abastament”
Contractar el servei de redacció “MEMÒRIA VALORADA
D’UN NOU DIPÒSIT REGULACIÓ ABASTAMENT”, mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a terme
els esmentats treballs a PONENT ENGINYERS S.L., per un
import de 1.213,52 euros i 347,51 euros d’IVA.
Llicència ús privatiu de plaça de pàrquing al
Barranc de Cervera.
La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:
CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA
PLAÇA núm. 9 del pàrquing del Barranc de Cervera a José
Colomines Mauri.
APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ADJUDICACIÓ DEL
CONTRACTE D’OBRES “PROJECTE DE GESPA
ARTIFICIAL AL CAMP DE FUTBOL DE L’AMPOLLA”.
Per tot l’informe exposat la JUNTA DE GOVERN
ACORDA:
PRIMER: D’acord amb el que estableix la base 14 del plec
“2.2 QUALITAT DE LA GESPA. Qualitat tècnica de la gespa
segons el gruix del nervi central (entre 250 micres de gruix
mínim fins a 350 o superior), i aportar el certificat FIFA
Preferred Producers. Màxim 8 punts” , en relació amb el que
estableix l’article 145.1 del Reial Decret Legislatiu 3/2011,
de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de
la Llei de Contractes del Sector Públic, es REBUTGEN les
ofertes presentades per les empreses següents: SELPRATS
S.L., UTE CONTRATAS VILOR SL ACT DE INFRA. PÚBLICAS
Y CONSERVACIÓN S.L.,TEYCO S.L., I CONSTRUCCIONS
ÀRIDS I FORMIGONS S.A., perquè en l’oferta presentada
ofereixen una gespa amb qualitat de micres inferior a la
mínima exigida.
SEGON: D’acord amb la valoració de l’oferta que consta
en el quadre Annex 3 efectuada pels tècnics municipals,
avalat per l’informe dels serveis tècnics de la Diputació
elaborat per l’arquitecte tècnic David Gatell Anglès,
i els fonaments de dret dalt indicats, DESESTIMAR les
MANIFESTACIONS presentades per l’empresa Fielturf
Poligras i ADJUDICAR el contracte d’obres PROJECTE
GESPA ARTIFICIAL AL CAMP DE FUTBOL DE L’AMPOLLA
a la mercantil AFICSA d’acord amb l’oferta presentada i
pel preu de 289.532,38 € més l’IVA.
Aprovació inicial, si escau, del projecte “Ampliació dependències municipals. Banda Nord”.
Atès que s’ha presentat la necessitat d’ampliar l’edifici de
les dependències municipals per la seva banda nord per
tal de poder continuar contenint els diferents departaments
que el conformen, concretament per destinar-ho a l’arxiu
municipal, per això s’ha procedit a la redacció del projecte
“Ampliació dependències municipals. Banda Nord” per
part de l’arquitecte municipal Pablo Iriondo Sanz.
S’acorda per unanimitat:
Aprovar inicialment el projecte “Ampliació dependències
municipals”, amb un pressupost de contracta de 49.244,58
€ i sotmetre l’acord a informació pública pel termini de
trenta dies als efectes de reclamacions i/o al·legacions,
transcorregut el qual si no se’n presenta cap l’acord serà
definitiu.
Aprovació inicial, si escau, de la Memòria valorada de pavimentació de via pública.
Degut al seu mal estat del paviment del carrer Ventrol i la
vorera del carrer Lleida que està deteriorada i presenta un
paviment lliscós, s’ha procedit a la redacció del “Memòria valorada Pavimentació de la via pública” per part de
l’arquitecte municipal Pablo Iriondo Sanz.
S’acorda per unanimitat dels tres membres presents del
nombre de quatre que legalment la composen:
Aprovar inicialment la “Memòria valorada Pavimentació
de la via pública”, amb un pressupost de contracta de
27.286,13 € i sotmetre l’acord a informació pública pel
termini de trenta dies als efectes de reclamacions i/o allegacions, transcorregut el qual si no se’n presenta cap
l’acord serà definitiu.
Junta de Govern de
DESPATX OFICIAL.
Direcció General de Joventut.
Comuniquen la concessió d’una subvenció de 930,00 €
per a la línia d’actuacions del projecte de joventut expedient 927/2013.
Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat.
Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Trameten autorització a l’Ajuntament de l’Ampolla per tal
que realitzi el manteniment de la bocana d’entrada d’aigua
dolça de la bassa de les Olles amb la barca segadora de
la Comunitat de Regants. El període autoritzat serà entre
els mesos de novembre i desembre.
Zhangrong Wang.
La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA:
Acceptar la renúncia presentada per Zhangrong Wang i
deixar sense efecte l’expedient d’activitat 33/2013.
Bar L’Estació.
La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA:
AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR
DEL BAR-RESTAURANT L’ESTACIÓ, per a poder dur a terme
les activitats de karaoke, amb els següents condicionants:
L’horari màxim per a fer música és fins a les 24:00 h, i
respectant sempre no causar molèsties als veïns.
Aitor Ema Hoole.
La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:
AUTORITZAR a AITOR EMA HOOLE, en representació del
Càmping L’Ampolla a dur a terme la connexió d’abastament
sota la supervisió de Gestagua, no havent de dipositar prèviament una fiança com a garantia de la correcta execució
dels treballs ja que els treballs es faran amb la mateixa rasa
del clavegueram. Tanmateix prèvia a l’inici de les
obres haurà d’estar en possessió de l’autorització
de Costes per estar en zona d’afectació.
Maria Rosa Caudet.
AUTORITZAR a MARIA ROSA CAUDET a dur a terme
la connexió d’abastament. La seva realització l’ha
de dur a terme l’empresa Gestagua. Haurà de
dipositar prèviament una fiança de 300 € com
a garantia de la correcta execució dels treballs.
Francis Albert Sinoquet.
Autoritzar a FRANCIS ALBERT SINOQUET per fer un còrrec al davant de l’immoble ubicat a la cantonada de l’Av.
Cap Roig amb el carrer Mirador de la urbanització Cap
Roig de l’Ampolla d’acord amb el model que se li adjunta.
Significant-li a més a més que previ a l’inici de les
obres serà necessari que contacti amb els serveis
tècnics municipals per replantejar les obres que
es duran a terme.
Manel Vera Torres.
AUTORITZAR a MANEL VERA TORRES a dur a terme
la connexió d’abastament. La seva realització l’ha
de dur a terme l’empresa Gestagua. Haurà de
dipositar prèviament una fiança de 110 € com
a garantia de la correcta execució dels treballs.
Expt. 114/2013. Gas Natural Distribución SDG
S.A. Concedida
Expt. 115/2013. Petrus Elward. Ajornada
Expt. 118/2013. Mohamed Derrazi. Condedida
Expt. 120/2013. Comunitat Propietaris Edifici
Cala Avellanes. Concedida
Expt. 121/2013. Comunitat Propietaris Edifici
Vista Alegre 19. Concedida
Expt. 122/2013. Mª Pilar Aljarilla Zumaquero.
Denegada
Aprovació, si escau, del pressupost presentat per
GESTAGUA.
Aprovar el pressupost presentat per GESTAGUA per a la
reparació del comptador de sortida del pou Gilet per un
import de 1.242 € més l’IVA corresponent, amb càrrec a
la partida degudament acreditada del pressupost.
ALTRES
Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte
d’obres ”AMPLIACIÓ DEPENDÈNCIES MUNICIPALS. BANDA NORD”.
Dur a terme les obres relatives a “AMPLIACIÓ DEPENDÈNCIES MUNICIPALS, BANDA NORD” mitjançant el
procediment del contracte menor, amb el contractista
CONSTRUCCIONS SENTIS NAVARRO S.L. per un import
de 36.861,00 euros i 7.740,81 euros d’IVA.
d’obres ”PAVIMENTACIÓ VIA PÚBLICA”.
Dur a terme les obres relatives a “PAVIMENTACIÓ VIA
PÚBLICA” mitjançant el procediment del contracte menor,
amb el contractista CONSTRUCCIONS CURTO AIXA
S.L. per un import de 19.148,80 euros i 4.021,24 euros
d’IVA.
Junta de Govern de
DESPATX OFICIAL.
Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre.
El Sr. Ferran Bladé Pujol comunica el seu nomenament com
a Director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres
de l’Ebre.
Servei de Jocs i d’espectacles.
Donat compte a la Junta de Govern de l’escrit on ens
comuniquen que s’ha obert expedient informatiu arrel
d’una denúncia presentada per ACTYMA per uns fets
presumptament ocorreguts en la celebració d’espectacles
tradicionals amb bous a la plaça el dia 22 de juny del
2013, us informem sobre els aspectes concrets a què fa
referència la denúncia.
Avelina González Margalef.
Concedir a la Sra. Avelina González Margalef, la targeta
d’aparcament per a persones amb disminució en la modalitat de titular no conductor de vehicle. Fer-li constar que
la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10
anys des de la seva concessió.
Valentí Rebull Casanova.
Donat compte a la Junta de la instància presentada per
Valentí Rebull Casanova, en qualitat de membre de la
Junta del Club de Pensionistes de l’Ampolla, sol·licitant la
reserva de dues places d’aparcament per a minusvàlids al
costat mateix del Club davant de la necessitat de facilitar
l’accés de persones amb manca de mobilitat, S’ACORDA,
per unanimitat:
Acceptar la petició del Sr. Valentí Rebull Casanova i destinar dues places d’aparcament properes al Casal d’Avis
per a persones amb dificultats de mobilitat.
José Fco. Ginés Quiñones.
S’acorda, per unanimitat:
DESESTIMAR la petició del Sr. José Fco. Ginés Quiñones
ja que les places del mercat dels dimecres estan totes
ocupades, no havent disponibilitat actualment de col·locarne de noves.
Expt. 105/2013. Òscar León Blasco. Concedida
Expt. 129/2013. Mª José Buera Sebastià. Ajornada
Aprovació, si escau, del Conveni de Col·laboració
entre el Consell Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de l’Ampolla per garantir el transport
d’alumnes d’ensenyament secundari post obligatori de la comarca del Baix Ebre per al curs
escolar 2013/2014.
Aprovar el Conveni de col·laboració entre el Consell
Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de l’Ampolla, per
garantir el transport d’alumnes d’ensenyament secundari
post obligatori.
Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de
subministrament barana tub galvanitzat de la
zona lúdico-esportiva.
Adquirir i instal·lar una barana de tub galvanitzat per
tal de limitar la pista poliesportiva amb la comunitat
de propietaris llindant a la zona lúdico-esportiva de
l’Ampolla, mitjançant el procediment del contracte menor,
amb ASENSIO-SOL SCP per un import de 1.777,08 euros
i 373,19 euros d’IVA.
ALTRES
Llicència ús privatiu de plaça de pàrquing al
Barranc de Cervera.
La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:
CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA
PLAÇA núm. 13 del pàrquing del Barranc de Cervera a
Josep Cabrera Cabrera.
Baixa Llicència ús pàrquing.
Acceptar la petició de José Colomines Mauri i acceptar la
renúncia de la llicència d’ús de pàrquing atorgada.
Baixa Llicència ús pàrquing.
Acceptar la petició de Manuel Romero Zamora i acceptar
la renúncia de la llicència d’ús de pàrquing atorgada.
Junta de Govern de
DESPATX OFICIAL.
Consell Comarcal del Baix Ebre.
Notifiquen resolució del President del Consell Comarcal
del Baix Ebre, de data 30 d’octubre de 2013, sobre sollicituds del servei d’ajuda a domicili del Consell Comarcal
del Baix Ebre.
Notifiquen resolució del President del Consell Comarcal
del Baix Ebre, de data 11 de novembre de 2013, sobre
aprovació i denegació d’ajuts econòmics individuals per
a l’assistència a la llar d’infants.
Direcció General de Joventut.
El passat 26 de juliol de 2013, un tècnic degudament
acreditat va realitzar una visita de comprovació i seguiment a la nostra activitat amb el número de registre
0117E/00001712/2013, d’acord amb el que disposa
l’article 12 del Decret 137/2003, de 10 de juny, de
regulació de les activitats d’educació en el lleure en les
quals participen menors de 18 anys, essent el resultat de
la nostra activitat satisfactori.
Gestagua.
La Cap d’explotació de GESTAGUA, en qualitat d’empresa
concessionària del servei, tramet informe emès en relació
a la memòria valorada per la instal·lació d’un dipòsit nou
de regulació per a l’abastament al municipi de l’Ampolla.
Josep Cabrera Cabrera.
Concedir al Sr. Josep Cabrera Cabrera, la targeta d’apar-
cament per a persones amb disminució en la modalitat de
titular conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és
personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de
la seva concessió.
Expt. 119/2013. Comunitat Propietaris Edifici El
Mar. Denegada
Expt. 123/2013. Gilles Antoine Celotti. Concedida
Expt. 124/2013. Cristina Sanz Anguera i José
Ángel Vega Vilanova. Concedida
Expt. 125/2013. Paqui Domingo Martínez. Concedida
Expt. 126/2013. Osmani Juárez Alcántara. Concedida
Expt. 127/2013. Manolo Arques Ribes. Concedida
Pròrroga llicència expedient 36/09. Hilari Bonfill
Vilagrasa. Concedida
ALTRES
Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del
servei “MANTENIMENT DEL SISTEMA DE MUNICIPI
DIGITAL DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA ANY
2014”
Contractar el servei de “MANTENIMENT DEL SISTEMA
DE MUNICIPI DIGITAL DE L’AJUNTAMENT DE
L’AMPOLLA ANY 2014” mitjançant el procediment
del contracte menor, per a dur a terme els esmentats
treballs a TELEX S.A., per un import de 6.385,32 euros
i 1.340,92 euros d’IVA, i en els termes presentats en la
proposta de programa de manteniment.
Junta de Govern de
DESPATX OFICIAL.
Consell Comarcal del Baix Ebre.
Trameten els càlculs de l’annex per a l’exercici 2014 del
conveni marc per la prestació de serveis socials d’atenció
primària a la comarca del Baix Ebre per l’Ampolla els
quals s’estimen en 12.689,55 € corresponents a 1.560
hores de servei.
Adscripció vehicle a llicència d’autotaxi de 9
places, inclosa la del conductor.
ADSCRIURE el vehicle marca MERCEDES, model VITO,
núm. de bastidor WDF63970513770978, número de
matrícula 6432HMK a la llicència d’autotaxi de 9 places,
inclosa la del conductor, a l’Ampolla, i adjudicada a la
Sra. BEATRIZ CURTO COMÍ.
Club Gimnàstica Rítmica L’Ampolla.
DESESTIMAR la petició del Club Gimnàstica Rítmica L’Ampolla ja que la subvenció a les entitats es regeix per les
Bases reguladores de l’atorgament de subvencions havent
de fer la seva petició en temps i forma d’acord amb les
mateixes i, per la totalitat de les activitats.
Silverio J. Curto Tomàs.
El Sr. Silverio J. Curto Tomàs, com a titular de la llicència
municipal de taxi núm. 2 adscrit al vehicle amb matrícula
9050GYP, comunica que per avaria l’ha substituït temporalment fins que estigui reparat pel vehicle matrícula 6432
HMK.
Fernando Arasa Curto.
Concedir al Sr. Fernando Arasa Curto, la targeta d’aparcament per a persones amb disminució en la modalitat de
titular conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és
personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de
la seva concessió.
Fadil Kamil.
S’ACORDA, per unanimitat:
DESESTIMAR la petició del Sr. Fadil Kamil ja que actualment
les places del mercat dels dimecres estan totes ocupades,
no havent disponibilitat actualment de col·locar-ne de noves
o ampliar les existents.
Juan Guerrero Moreno.
DESESTIMAR la petició del Sr. Juan Guerrero Moreno
ja que actualment no es permet la connexió a la xarxa
d’abastament municipal de les finques sites en sòl rústic.
Expedient 128/2013. Blaumar SCP. Ajornada
Expt. 94/2013. Joaquín Jorge Comí Pitarque.
Concedida l’anul·lació.
Expt. 118/2013. Mohamed Derrazi. Concedida
Associació Catalana de Municipis i Comarques.
Aprovar la quota d’associat a l’Associació Catalana de
Municipis per a l’any 2014 en 748,00 €.
Ajut llibres alumnes primària i ESO.
Es dóna compte a la Junta que el total de l’ajut dels llibres
escolars per al curs 2013-2014 dels alumnes de primària i
secundària de l’Ampolla ascendeix a un total de 9.086,18
€, segons llistat que consta a l’expedient.
ALTRES
Aprovació inicial, si escau, del “Projecte constructiu de pavimentació i serveis de l’Av. Sant Joan
a l’Ampolla”.
Aprovar inicialment el “Projecte constructiu de pavimentació
i serveis de l’Av. Sant Joan a l’Ampolla”, amb un pressupost de contracta de 318.331,22 € i sotmetre l’acord a
informació pública pel termini de trenta dies als efectes de
reclamacions i/o al·legacions, transcorregut el qual si no
se’n presenta cap l’acord serà definitiu.
del servei de dinamització del Parc de Salut de
l’Arenal a l’Ampolla.
Contractar el servei de DINAMITZACIÓ PARC DE
SALUT DE L’ARENAL A L’AMPOLLA DURANT EL PRIMER
SEMESTRE DEL 2014, mitjançant el procediment del
contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a
la FUNDACIÓ SIEL BLEU, per un import de 1.043,00 €.
Junta de Govern de
Ana Casanova Tomás.
S’ACORDA, per unanimitat:
Autoritzar a Ana Casanova Tomás per a tenir 1 cavall a
la finca familiar ubicada a la parcel·la 51 del polígon 85
de l’Ampolla.
Janice MCInerney.
AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR
DEL BAR-RESTAURANT L’ESTACIÓ, per a poder dur a terme
les activitats de karaoke, amb els següents condicionants:
L’horari màxim per a fer música és fins a les 24:00 h,
i respectant sempre no causar molèsties als veïns.
Manel Colomines Forastero, llicència per la tinença d’animals especialment perillosos.
La Junta de Govern, acorda per unanimitat:
Concedir al Sr. Manel Colomines Forastero llicència administrativa per la tinença del gos potencialment perillós raça
American Staffordshire, de nom Shira.
Expt. 38/2013. Gas Natural Distribución SDG
S.A. Concedida.
Expt. 132/2013. Stephane Jerone Bertnouzoz.
Ajornada
Expt. 122/2013. Mª Pilar Aljarilla Zumaquero.
Ajornada
Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte d’obres
”ARRANJAMENT TRAM VORERA DE L’AV. BARCELONETA
DE L’AMPOLLA”.
Dur a terme les obres relatives a “ARRANJAMENT
TRAM VORERA DE L’AV. BARCELONETA” mitjançant el
procediment del contracte menor, amb el contractista
CONSTRUCCIONS CURTO AIXA S.L. per un import de
10.225,37 euros i 2.147,33 euros d’IVA.
ALTRES
Aprovació, si escau, d’adjudicar les obres
“Projecte ordenació zona Jocs Infantils Av.
Marítima Ramon Pous”.
RELACIÓ DE LICITADORS PRESENTATS:
- SPORTS FEVI S.L., € presenta un pressupost de 34.870,00
€ (més l’IVA corresponent).
- BIOMA FACIL ITIES S.L., presenta un pressupost de
21.336,75 € (més l’IVA corresponent).
- CLIMBING PLANET S.L., presenta un pressupost de
29.890,00 € (més l’IVA corresponent).
ADJUDICAR el contracte per l’execució de les obres “PROJECTE ORDENACIÓ ZONA JOCS INFANTILS AV. MARÍTIMA RAMON POUS” a l’empresa BIOMA FACILITIES S.L.
pel preu de VINT-I-UN MIL TRES-CENTS TRENTA-SIS EUROS
AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS (21.336,75 €) MÉS L’IVA
CORRESPONENT, atès que és l’oferta més avantatjosa
econòmicament.
Expt. 8/2013: Implantació d’una planta de GNL
a l’Ampolla.
ATORGAR al GAS NATURAL DE DISTRIBUCIÓN SDG SA
llicència municipal consistent en UNA PLANTA DE GNL a
una parcel·la de l’àmbit del sector Z3 al terme municipal
de l’Ampolla, segons el projecte redactat per l’enginyer
tècnic industrial Jordi Polo Campabadal, salvat el dret de
propietat i sense perjudici de tercers, amb la condició de
què aquesta activitat haurà de complir amb la normativa
sectorial aplicable a cada sector ambiental.
Expt. 68/2013. Canvi de Titularitat Tenda de
venda al detall de llaminadures.
Fer constar davant la interessada que l’Ajuntament de
l’Ampolla es dóna per assabentada que amb efectes de 5
de setembre de 2012 en endavant, Sr. Domènec Figueres
Callau, en representació de DOMÈNEC FIGUERES SCP,
ha començat a exercir legítimament l’activitat innòcua de
“VENDA AL DETALL DE LLAMINADURES”, a l’immoble situat
a la plaça González Isla, núm. 5 de l’Ampolla, en virtut
de la comunicació prèvia presentada en el seu dia davant
aquesta corporació local.
Junta de Govern de
10 de gener de 2014
DESPATX OFICIAL.
Ports de la Generalitat.
INFORMAR FAVORABLEMENT la instal·lació d’una línia
de mitja tensió de 25 Kv i un centre de transformació en
un local situat al port de l’Ampolla instat per la societat
Eléctrica del Ebro S.A.
Servei del Joc i d’espectacles.
Trameten resolució d’arxiu de l’expedient informatiu de
denúncia que va presentar l’entitat ACTYMA-ASOCIACIÓN
CONTRA LA TORTURA Y EL MALTRATO ANIMAL contra
els correbous de l’Ampolla.
Toni Mora Mulet.
Autoritzar a TONI MORA MULET per a la col·locació de
dos guals permanents per a l’entrada i sortida de vehicles al
garatge ubicat al carrer Ocells, núm. 2, d’aquesta localitat.
Expt. 130/2013. Santiago del Álamo Cano.
Concedida
E x p e d i e n t 1 3 2 / 2 0 1 3 . S t e p h a n e J e ro n e
Bertnouzoz. Concedida
Expt. 133/2013. Joan Colomines Chulvi. Concedida
Expt. 134/2013. Jordi Pagà Bertomeu. Ajornada
Expt. 135/2013. Michel Belliard. Concedida
Expt. 136/2013. Josep Cabrera Aixa. Concedida
Expt. 137/2013. Marcelo Sabater Prades. Concedida
Expt. 139/2013. Ferdinand Niderost. Ajornada
Bonificació tarifa plaça SAIAR.
La Junta de Govern, acorda per unanimitat:
Concedir la bonificació del 50 % de la tarifa de plaça
privada del Sr. JUAN CABRERA PIÑANA segons la jornada
que consta a la seva sol·licitud.
Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del
servei “Manteniment de les zones de jocs infantils
del municipi per al 2014”
Contractar el servei de MANTENIMENT DE LES ZONES DE
JOCS INFANTILS DEL MUNICIPI PER AL 2014, mitjançant
el procediment del contracte menor, per a dur a terme els
esmentats treballs a FRANCISCO BRU ALJARILLA, per un
import de 5.139,00 euros i 1.079,19 euros d’IVA.
ALTRES
Convocatòria atorgament subvencions de l’Ajuntament de l’Ampolla i del Patronat Municipal de
Turisme.
Les sol·licituds de subvencions de l’Ajuntament de l’Ampolla
i del Patronat Municipal de Turisme i Esports destinades a
activitats de les àrees de cultura, turisme, festes, esports,
educació, joventut, cooperació, consum o qualsevol altra
activitat que sigui complementària de l’activitat municipal i
susceptible de subvencionar per dirigir-se a un col·lectiu de
població determinat, que siguin dutes a terme per persones
físiques o jurídiques, públiques o privades, comunitats de
béns o qualsevol altre tipus d’unitat econòmica o patrimoni
separat que dugui a terme projectes o activitats que motiven
la concessió de subvenció, es tramiten a l’empara de la
convocatòria i bases generals reguladores de l’atorgament
de subvencions aprovades pel Ple de l’Ajuntament de
l’Ampolla, en sessió de data 5 de desembre de 2012, i
publicades al BOPT núm. 25 del 30 de gener de 2013.
Vist tot l’exposat, S’ACORDA:
Efectuar la convocatòria per a la concessió de
subvencions de l’Ajuntament de l’Ampolla i del
Patronat Municipal de Turisme i Esports per a
l’exercici actual de 2014.
Registre Civil
Matrimonis 2013
Noms
Eloy López González.
Seila Duarte Fernández.
Marcos Tuset Higueras.
Teima Caballé Llambrich.
Javier Benet Sánchez.
Noelia Sastre Martínez.
Jonatan Isaías Arroyo Martín.
Marta Aguilar Coll.
José Javier Porres Porres.
Carme Callau Duch.
Data
6 de gener
12 de gener
31 de gener
9 de febrer
12 de març
Entitats · Pàgina 12
Albert Pitarque Martí.
Continuació Registre Civil
Matrimonis 2013
Noms
Francisco Sancho Serena.
Carmen Alcoverro Beltrán.
Jean Pierre Lacaze.
Carmen Somoza Núñez.
Raúl Rodríguez Alejo.
Nuria Llaó Flores.
Roger Cabrera Fabra.
Paula Ramírez Serra.
José Juan Tena Aliau.
Begoña Climent Alapont.
Marc Colomines Garcia.
Marta Marchena Suarez.
Claudio Curto Aixa.
Ana María Gavrilas.
Rodrigo Palacios Martín.
María Carmen Bohoyo Rodríguez.
Jesús María Fernández Alfaraz.
María Isabel Pérez Giménez.
Francesc Josep Pilido Curto.
Natàlia Garcia Pares.
Joan Marc Matamoros Caballé.
Elisabet Comí Callau.
Pere Artigas Vidal.
Maria Hernández Navarro.
Daniel Pitarque Cepria.
Carina Navarro Franch.
Joan Pere Paga Margalef.
Anna Vaseva
Humbert Conti Martí.
Meritxell Jardí Llambrich.
George Danalia.
Elisabeta Nikola.
Ana Judith Alonzo Perdomo.
Fátima Jacquelin Coelho Fagundez
José Luis Abellan Yuste.
Felip Fandos Colomines.
Data
16 de març
28 de març
13 d’abril
20 d’abril
4 de maig
27 de maig
13 de juny
13 de juny
6 de juliol
10 d’agost
22 d’agost
14 de setembre
21 de setembre
28 de setembre
5 d’octubre
14 d’octubre
14 d’octubre
Sondos Ajouaoui
Nariman Ajouaoui.
Melhrab Ullah.
Eric González Palomares.
Joana Maria Pancratov López.
Josep Juan Prieto.
Alex Nicolás Curto Gavrilas.
Diego Duran Sancho.
Melissa Minciuna Lungu.
Joan Ochando Casanova.
Pol Sentis Montero.
Jordi Estorach Segarra.
Ian Sola Vicente.
Laura Bru Faiges.
Carla Juan Bellés.
Andreia Dorothea Danaila.
Valentina Caballé Gonzalvo.
Alexander Llaó Ramos.
Josep Llambrich Clavero.
Manu Venegas Rojas.
2 de novembre
Naixements 2013
Nom
Pares
Data
Julià Juan Balada.
Patrici Juan Serret.
Gemma Balada Franch.
16 de gener
Nayara Rodríguez Fernández. Eloy Rodríguez Pérez.
Mariona Fernández Pitarque. 30 de gener
Ilinca Gobert.
Jean Marie Gobert.
Luca Gobert.
Luminita Dorina Cozmaniuc. 21 de febrer
Nuria Siso Agullo.
Pablo Siso Muñoz.
Maria Agullo Couto.
26 de març
Taylor Rodríguez Martínez.
Walter Rodríguez Zumaque.
Surley Martínez Mora.
3 d’abril
Victoria Artigas Hernández.
Pere Artigas Vidal.
Maria Hernández Navarro.
8 d’abril
Aran Sabater Margalef
José Luis Sabater Mauri.
Laura Margalef Cabrera.
10 d’abril
Mehdi El Hassouni.
Mohamed El Hassouni.
Hind Chemchi.
11 d’abril
Jordi Moreno Brull.
Isard Moreno Romero.
Maria Brull Piñol.
27 d’abril
Liv Alonso Boet.
José María Alonso Xifro.
Valeria Boet.
8 de maig
Nom
Erika Spocchi.
José Cartes Bertomeu.
Teresa Martí Farnós.
José Llambrich Miralles.
Cinta Queralt Melich.
Margaretta Gutner
Agustina Cabrera Hierro.
Miguel Domingo Conesa.
Manuel Alapont Martí.
Julián del Hallazgo Garcin.
Jaime Tomás Mateu.
Patricia Keith.
Fernando Romero Mastral.
José Luque Godoy.
Lázaro Curto Cabrera.
Juana Albiol Martínez.
Enriqueta Llaó Pasto.
Teresa Homedes Homedes.
Josefa Sebastià Sabaté.
Melchor Pitarque Ros.
Vanesa Martí Fontanet.
31 de maig
El Hassane Ajouaoui.
Saida Nafih.
10 de juny
M.R. Awais Ullah.
Zaneta Polhosova.
11 de juny
J. Antonio González Alcántara.
Esther Palomares Callen.
12 de juny
Constantin Pancratov.
Maria Teresa López Garcia 12 de juny
Joan Juan Aixa.
Monica Prieto Costea.
21 de juny
Claudio Curto Aixa.
Ana María Gavrilas.
9 de juliol
Didac Duran Villodres.
Ana Sancho Agredano.
24 de juliol
Sergiu Ioan Minciuna.
Elena Lungu.
31 de juliol
Javier Ochando Cugat.
Ana Isabel Casanova Piñol 14 d’agost
Enrique Sentis Descarrega.
Rosa Montero Del Amo.
22 d’agost
Pere Estorach Curto.
Noelia Segarra Piñol.
27 d’agost
Alberto Sola Miravete.
Belén Vicente Ferrando.
6 de setem.
Francisco Bru Aljarilla.
Meritxell Faiges Albiol.
24 de setem.
Francisco Juan Reverté.
Nuria Bellés Aparicio.
25 de setem.
George Danaila.
Elisabeta Nikolla.
31 d’octubre
José Caballé Llambrich.
Ana Gonzalvo Teson.
30 d’octubre
Joan Pau Llaó Flores.
Encarnación Ramos Sánchez. 10 de desem.
Josep Llambrich Ferré.
Estefanía Clavero Pujol.
13 de desem.
Manuel Jesús Venegas Montero
Cindy Carolina Rojas Passos. 29 de desem.
Defuncions 2013
Data
6 de gener
29 de gener
31 de gener
4 de febrer
10 de març
16 de maig
20 de maig
28 de juny
13 de juliol
23 de juliol
27 de juliol
20 d’agost
23 d’agost
4 de setembre
16 d’octubre
6 de novembre
4 de desembre
22 de desembre
30 de desembre
Anys
70
96
92
92
92
89
82
---72
75
75
73
44
86
77
72
61
76
86
DADES FACILITADES PEL JUTJAT DE PAU DE L’AMPOLLA
La Teleassistència: l’Onada l’Ampolla
Actualment, moltes persones grans o depenents, viuen tot
soles al seu domicili, aquest fet provoca inseguretat i sentiment de soledat tant a elles com a les seves pròpies famílies.
Sovint els fills/es o familiars de referència han de treballar
i no poden estar permanentment atenent a les persones
grans del seu entorn, alguns vénen al Centre de dia i passen el dia amb nosaltres, l’esmorzar, les activitats, el dinar,
les excursions, les converses, les partides de dominó, la
retrobada amb vells amics... Però, què passa a les 18:00
de la tarda quan marxen cap a casa? Tornen a estar tot
sols/es i retorna la inseguretat, la por i la soledat. Amb el
servei de teleassistència de l’Onada, aquests sentiments
podrien convertir-se en acompanyament, seguretat i suport.
El nostre servei de teleassistència, neix amb la intenció de millorar la qualitat de vida d’aquells que necessiten un suport 24 h al dia els 365 dies de l’any.
Col·loquem un dispositiu al domicili de la persona beneficiària, i un collar amb un botó que prem l’usuari en
cas d’emergència, immediatament rep una trucada de la
central d’emergències, si la persona pot parlar i explicar
el que ha passat, s’escollirà quina és la millor opció per
solucionar l’incident: avisar al fill, la veïna, l’ambulància,
els bombers... Si no es pot parlar amb la persona s’inicia
el procés d’emergències immediatament!
No només atenem les urgències sinó que també, donem
suport psicosocial i companyia, potser només necessiten
conversar, realitzem un control i seguiment de l’usuari, el
felicitem pel seu aniversari, també posem a disposició de la
persona usuària, un servei automàtic d’agenda, el trucarem
per recordar-li esdeveniments importants, una cita amb el
metge, la presa de medicació, algun aniversari...
També orientarem a la persona en cas de necessitat d’algun
recurs, social, emocional, gestió de tràmits...
Com a mínim, la persona usuària rebrà una trucada mensual per part de l’equip per fer un seguiment del seu estat
físic, de salut i emocional.
La nostra missió és satisfer les necessitats de les persones.
Si el desig de la persona usuària és estar a casa, pot sentir-se acompanyada venint al centre de dia i disposant de
teleassistència de nit.
Per a més informació podeu contactar amb el Centre de
dia de l’Ampolla i us en donarem més detalls! Pregunteu
per la direcció del centre, Mireia Pagés, 977 593 617.
Medi Ambient · Pàgina 14
I Mostra reutilitza, recicla, reinventa
(del 27 al 30 de desembre de 2013 al Saló Parroquial)
Les 3 erres Reduir, Reutilitzar i Reciclar també haurien de
comptar amb la R de Reinventar, perque sovint aquesta
quarta R roman amagada en l'àmbit domèstic. La R de
Reserva de la biosfera poder ha estat la més important del
2013, però en el dia a dia, en la quotidianitat, la imaginació de la gent del nostre poble també havia de tenir un
espai per mostrar-se, i d'aquest esperit, parlant amb d'altres
persones, en sorgí la idea d'organitzar-ne aquesta I Mostra.
Els objectes amb els quals la gent ha participat han estat
força diversos, des dels més funcionals, com mobles i idees
per aprofitar i organitzar espais, fins als més decoratius, entre els quals, el Nadal, n'ha tingut una presència destacada.
Les persones participants també han estat força diverses,
des dels més menuts que han col·laborat a través de
l'Escola Mediterrani i de l'Esplai El Far, fins als més grans
i hem pogut arribar a totes elles gràcies a la col·laboració
d'entitats, d'associacions i de l'Ajuntament.
L'èxit de participació i de visites a l'exposició ha motivat
que hàgim convertit la Mostra en permanent, així tothom
pot tornar a visitar-la o, si s'escau, fer-ho per primer cop
des de la pàgina web: http://goo.gl/imt7IF tant des de
l'ordinador com des del telèfon mòbil
Hi ha qui ja m'ha preguntat "I ara què?" la resposta més
senzilla seria anem cap a una II Mostra, que és clar que
cal plantejar i fer, però també hem de ser conscients que
els punts de trobada han de permetre també crear xarxa,
establir relacions, compartir preocupacions i des de les
persones i per a les persones donar respostes a les seves
necessitats.
Reutilitza, Recicla i Reinventa no parla només d'objectes i
de reciclatge, sinó també de persones. La societat del país
està patint i molt; i la nostra petita comunitat no n'és aliena.
La resposta de les institucions no arriba a abastar totes
les necessitats i també som els ciutadans i les ciutadanes
els que ens hem de reinventar i junts i juntes és una bona
manera de fer-ho.
Josep Esteve
Llista de participants:
Cinta Carles, Marisa Iborra, Pepita Ros, Neus Also, Núria
Lapuerta, Marta Torelló, Sandra Milena, Ruth Morales, Jordi
Accensi, Laura Culvi, Splai El Far, Alumnos Escola Mediterrani, Personal Laboral del Comedor Escola Mediterrani.
Organitzadora i participant: Mª Ángeles Andrés Soto.
Institucions participants i col·laboradores:
Ajuntament de l'Ampolla, Parròquia, Joieria Fabregat, Forn
Cabrera, Capritxets, Azafra.
Medi Ambient · Pàgina 15
Parc de Nadal 2013-14
Tal i com prometia, el Parc de Nadal va ser una passada!!
No és que ho diguin les monitores sinó que cap dels nens i
nenes volíem que s’acabés, ha estat molt divers, entretingut,
divertit, intrigant...
El primer dia, jaquetes i bufandes preparades i a buscar
pinyes què, per cert, gairebé no en vam trobar. Però el
que sí que vàrem trobar van ser moltíssimes “caques” de
gossets i gossetes. Des d’aquí, tots els xiquets i xiquetes,
us volem demanar als que tinguéssiu mascotes que sigueu
més polits a l’hora de treure’ls a passejar i que recolliu els
seus excrements així, quan anirem passejant, no haurem
d’anar saltejant-los per no trepitjar-los.
Ens va quedar un súper arbre gegant fantàstic i... a més
a més màgic! Ja que per Nit Bona ens van aparèixer uns
regals misteriosos, igual que als calcetins que vàrem penjar
a la finestra on cada dia hi havia una petita sorpresa...
Tampoc ens va
faltar la festa
de disfresses, què ens
ho vam passar
de bé! Disfresses, cares pintades, ungles
de colors i... un
xic de música
i diversió que
vàrem endolcir
amb una bona
tassa de xocolata calenta,
mmm...
I les nadales?
Molts de nosaltres no havíem
sentit a parlar mai de cantar les “ovades”, això que ara es
diu “cantar nadales” però ens ha agradat molt, especialment la part de “entra, entra mochilero con la mochila en
la mano, para dar los buenos días al que te dé el arguilando...” i funciona eh! Bé, segur que és perquè ho vàrem fer
molt bé això de cantar ja que ens van donar llaminadures
i més coses... I en arribar al Parc, a què no sabeu qui hi
havia? Sorpresa! Ens va visitar el Pare Noel i ens va
portar un regalet i una piruleta de xocolata a cadascú!
També vàrem veure l’exhibició de Ball de Saló del Club
de Deltebre que ens van ensenyar el bé que ho feien i ens
van deixar practicar amb ells per a veure si se’ns encomanava el bon ritme.
Està bé això que el camet estigui tan pròxim al Parc de
Nadal, així hem pogut anar a jugar a futbol, als gronxadors i a la pista de bàsquet, és important això de fer esport!
Us recorda a alguna cosa, intriga, por, misteri... Sí, sí, en
aquest Parc tampoc han fet falta, hem gaudit del túnel del
terror. Pareixia fàcil però... a l’hora d’entrar per allí sota
el túnel, tot fosc, amb els ulls clucs i la llanterna... uppps sí
que feia por eh! Però al final, tots vàrem ser molt valents i
cap dins falta gent!
Què ho vareu veure quins salts més professionals amb
bicicleta i patinet? Salts, tirabussons i volteretes de fins a
360º a l’aire! Això sí que és difícil! Nosaltres només vàrem
practicar el més senzill, la resta, de poc en poc potser ho
anirem aconseguint.
El dia 2 vam tenir l’honor de rebre als Patges Reials
a qui els vam entregar les cartes amb tota la il·lusió i l’esperança que ens portessin allò que tant estàvem desitjant.
Vam tenir molt bona companyia musical amb el grup de
tambors i batuka els Trokasons de Sant Jaume qui a més, ens
van explicar que ben aviat començaran classes de tambors
aquí a l’Ampolla! Potser serà qüestió d’anar a practicar.
Però com tot en aquesta vida, el Parc també va acabar,
però no abans sense haver passat tot un dia plegats, esmorzant, jugant i dinant i jugant a la platja. Això sí
que són convivències, han estat uns dies súper divertits! Ara
només ens quedarà mirar les fotos per tenir un bon record,
per cert, si us les voleu gravar, estan al centre cívic, només
heu de portar-vos un aparell d’emmagatzematge digital i
ja ho tindreu.
Esperem tornar-nos a veure ben aviat!!
Moltes gràcies a tothom!!!
Els xiquets i xiquetes del Parc de Nadal 2013’14.
"Les Aventures de
l’Associació de Dones de L’Ampolla"
Al mes de novembre el dia 17 es va impartir per la Dra.
Roser Martí, un taller d’alimentació en temps de crisi.
Al mes de desembre vam col·laborar amb la Marató de
TV3 enguany dedicada a les malalties neurodegeneratives, es va dur a terme una festa infantil al poliesportiu,
marató de country ball en línia i una xocolatada amb la
que es van recaptar els diners per a la donació.
També va tenir lloc un taller durant tot el mes de desembre
dedicat a les manualitats nadalenques del tipus: centres
de Nadal, pinyes decoratives amb forma de tovalloler i
un taller de bijuteria (en el qual es van crear arracades,
polseres i collarets per regalar a les festes).
amb l’ADAM i intentaríem de nou per al mes de març
iniciar l’activitat.
Tenim previst fer una festa per Santa Àgueda el dia 5
de febrer amb motiu de celebrar el dia de les dones
i aprofitar i celebrar també el segon aniversari de
l’ADAM, tindrà lloc al local de l’associació, el dia 5/02
a les 17 h, esperem retrobar-nos amb totes les sòcies,
us convidarem a un berenar.
Cercle de Dones, els dilluns a les 17:30 h al local
de l’ADAM
Els hi recordem que seguim fent les següents activitats i
tallers i que estan oberts a noves sòcies o no sòcies que
vulguin participar:
Informàtica, dilluns i divendres de 16:30 a 17:30
h a la Biblioteca
Al mes de març i per primera vegada participarem a la
Rua del Carnestoltes, les sòcies que vulguin participar
poseu-vos en contacte amb l’Associació, les despeses
per confeccionar la disfressa són a compte de l’ADAM.
Country en Línia Iniciació, els dilluns de 18:15
a 19:00 h al Centre d’Entitats
Desitgem poder oferir ja que algunes sòcies ens han
demanat dur a terme l’activitat de dansa oriental, però
el grup és insuficient i fem una crida per a tota persona
que vulgui participar en el ball que es posi en contacte
Pintura, els dimarts de 16:30 a 18:30 h al local
de l’ADAM
Country en Línia Intermig, els dilluns de 19:00
a 19:45 h al Centre d’Entitats
Patchwork, els dijous de 16:30 a 18:30 h al local
de l’ADAM
Manualitats Diverses, els dimecres de 16:30 a
19.00 h al local de l’ADAM
Tertúlies Literàries, els divendres a les 17:30 h al
local de l’ADAM
Les Activitats de: Cercle de Dones, Pintura,
Manualitats Diverses i Tertúlies Literàries són
gratuïtes per a les sòcies!
* Per contactar amb l’Associació poden posarse en contacte via correu electrònic: [email protected], facebook: Associació
Dones de l’Ampolla, o al Tel. 630 154 491
La Marató TV3, 2013
Un any més la nostra població s’ha volcat amb la Marató de TV3, aquesta 22a edició ha estat dedicada a
les malalties neurodegeneratives.
El passat 15 de desembre fou el gran dia, amb “l’eslògan” LA SOLIDARITAT NO DEGENERA tots els catalans ens vam unir per recaptar la quantitat de 9.550.109
€, aquest era el marcador quan finalitzava el programa
especial de TV3, però, cal recordar, que, les donacions
segueixen obertes fins final de març.
Al nostre poble, diferents associacions i entitats dugueren
a terme activitats diverses per tal de recaptar el màxim
de diners possibles per aquest motiu.
Començarem amb l’Ajuntament de l’Ampolla,
amb el sopar de la segregació, tal com es va fer l’any
anterior, cobrant 1€ per cada ració de bou estofat, es
va recaptar un total de 503 €.
El Club de Futbol, va col·laborar amb la rifa durant
els partits de futbol base que es dugueren a terme dissabte 14 al matí, al camp de futbol municipal, amb una
recaptació de 101,50 €.
L’Associació Cultural Sant Jordi, el mateix diumenge 15
a les 12 del migdia va fer la 3a Caminata Popular de
Nadal a benefici de la Marató, amb una recaptació
total de 130 €.
Aquella mateixa tarda, al poliesportiu, l’Associació
de Dones de l’Ampolla, dugué a terme una festa
infantil, amb xocolatada i ball amb línia, recaptant un
total de 246 €.
La Penya Barcelonista de l’Ampolla, amb el seu
Bingo solidari, aquest any en va fer un al matí i un altre
a la tarda, va arreplegar la quantitat de 290 €.
Dissabte següent, el Club de Gimnàstica Rítmica
de l’Ampolla, va fer el Festival de Nadal, on les nenes
que practiquen aquest esport van fer una demostració
de tot el que estan aprenent, la quantitat recaptada va
ser de 37,30 €.
Aquella mateixa nit, l’Associació Coral Amparo
Llaó, va fer el seu tradicional Concert de Nadal, on es
va recaptar un total de 216 €.
I finalment, donacions voluntàries que la gent varen
anar deixant a la urna del Centre Cívic-Biblioteca,
un total de 38,90 €.
Entre tots la quantitat que vàrem recollir va ser de:
1.562,70 €, moltes gràcies a tots, ja que degut
als temps que corren no és gens fàcil sumar aquestes
quantitats.
Podeu veure les fotos de les activitats realitzades al nostre
poble i també d’altres a la web: www.tv3.cat/marato.
Moltes gràcies també a totes les associacions i entitats
que un any més han col·laborat amb les seves diferents
activitats. I des d’aquí convido a les que encara no ho
han fet a que l’any pròxim s’animen a fer-ho, i així tots
junts recaptar el major nombre de diners per tan bones
causes.
MERCEDES CASTELLÀ
Saldo a 31 desembre 2012 ........................
650,42
Saldo total disponible per a l'any 2013 .......14.104,25
Càritas
Parroquial de l'Ampolla
Any 2013
€
INGRESSOS
Quotes de socis
...................................
Donatius de particulars ...............................
Col·lectes parroquials .................................
Mercats solidaris ....................................
Institucions en l'Ofrena Sant Joan .................
Ajuntament de l'Ampolla .............................
Generalitat de Catalunya ............................
Consell Comarcal
................................
"La Caixa"
................................
Fundació Amancio Ortega ..........................
Classes d'idioma ....................................
1.020,00
2.886,12
1.400,97
1.310,16
960,00
1.700,00
1.205,06
494,22
900,00
1.477,30
100,00
Total ingressos.......... 13.453,83
Despeses
Aliments
.................................... 5.741,67
Ajudes a famílies en lloguers, llum,
aigua, farmàcia, etc. .................................. 5.867,56
Transeünts
....................................
403,07
Manteniment, material d'oficina ...................
144,37
Transferència a Càritas Dioc.
del 50% Col·lecta Corpus ...........................
457,00
Préstecs a usuaris ....................................
195,00
Càrrecs bancaris ....................................
53,56
Total despeses ......... 12.862,23
Saldo a 31 desembre 2013 .............. 1.242,02
Comentaris: Aquests números no comptabilitzen els
donatius rebuts en espècie, especialment aliments provinents del Gran Recapte, Banc d'Aliments, tancament de
súper, Ofrena Sant Joan, particulars, etc. Una valoració
d'aquestes aportacions suposa afegir uns tres mil euros en
concepte d'ingressos. A tots els col·laboradors, GRÀCIES!
Per l'Equip Càritas
Joan Sánchez Reverté
Rector de la Parròquia St. Joan
Mn. Eduard Falcó
Resum de les activitats
d’ADELA 2013
Tal i com era d’esperar, ha estat un any què, tot i les dificultats en les que ens trobem, hem pogut gaudir d’un ampli
ventall d’activitats i de jornades gastronòmiques al millor
indret i amb la millor companyonia; d’activitats turístiques
com les fires, de la nostra tradicional però no menys valguda desfilada de moda, de les ofertes dels forastocks...
Les activitats 2013 varen ser iniciades amb la campanya de
Nadal 2012’12-13 on van ser gratificades les vostres compres amb vals oferts gratuïtament pels comerços d’ADELA
per tal de defensar l’eslògan de la Regidoria de Comerç,
el nostre eslògan, “Comerç de l’Ampolla, Comerç de
qualitat”. Els clients van tenir l’oportunitat d’aconseguir
premis per valor de fins a 1.000 €.
El 28 d’abril teníem programada la III Diada de la fideuà
& botigues al carrer però, a causa de l’adversa climatologia, es va traslladar aquesta festa al dia 19 de maig.
A la festa hi van participar prop de mig miler de persones.
Som conscients que no és una participació excessiva però
no deixem d’estar contents del seu resultat ja què, hem de
tenir present que intentem reduir el màxim les despeses, per
això, pensem que s’ha realitzat una bona feina.
El dia 5 de maig vàrem posar el nostre granet de sorra
amb la participació a la Diada de l’Ostra amb els sorteig de
tots els productes què, gentiment, els socis vàreu oferir i, a
més a més, es va realitzar el sorteig del teu pes amb ostres.
El dia 13 de juliol, aquest any un xic més matinera ens
va arribar una de les celebracions més esperades de tot
l’estiu, la desfilada de moda. Tal i com era d’esperar,
el port de l’Ampolla es va omplir de moda, de glamour,
de novetats, de sensualitat... de la mà de professionals
internacionals i dels més joves del nostre poble, defensant
les firmes de moda local. Tot un èxit més que demostrat
ja què, tot i la interrupció de la pluja, les cadires es van
tornar a omplir, us vàreu quedar i vàreu esperar-vos per a
veure la resta de la desfilada, això no és participació, és
molt més, és admiració, és la confirmació que la desfilada
ha fet marca, que mostra i demostra qualitat.
Per tal d’apropar-vos, facilitar i dinamitzar les vendes, es
van realitzar dos forastocks d’estiu, el diumenge 21 de
juliol i el diumenge 18 d’agost. Les vendes sempre poden
anar millor, és cert, però l’important, a part dels resultats,
és la participació i la promoció i què millor que la plaça
una tarda de diumenge tots plegats fent comerç?
El 13 d’octubre en aroma de mar, sabor a la nostra terra
i, amb l’esperit de participació, lluita i constància que ens
categoritza a la gent d’ADELA, vam donar a conèixer a
tothom com es cuina l’arròs del caldo (amb la seva
patata, el peix fresc i l’immillorable arròs del Delta). Arròs
que ens han ensenyat a fer els nostres avis mariners i que
es mereix aquest reconeixement.
El nom de l’Ampolla és més conegut que mai a les terres
andorranes. L’últim cap de setmana d’octubre ADELA i el
patronat de turisme vam participar a la fira d’Andorra
promocionant les magnífiques ofertes que proporciona el
nostre poble. Els hotelers i el càmping, van tenir una aportació impressionant, sense la qual la fira no hauria tingut
l’èxit que va tenir, oferint nits d’allotjament gratis que van
ser sortejades entre els assistents. Un esforç econòmic i
personal que demostra l’herència del negoci i el caràcter
emprenedor dels joves de l’Ampolla.
Tanquem i obrim el nou any amb la Campanya de
Nadal 2013-14, on posem a la disposició dels nostres
socis la quantitat de mil euros per a que siguin repartits
entre els seus clients i, aquests, els puguin gaudir i invertir
amb els comerciants d’ADELA ja què, on es compra millor
que als nostres comerços?
RESULTAT SORTEIG REIS ADELA 2014
Relació de números premiats, quantitat a percebre a l’establiment que l’ha lliurat:
1r
2n
3r
4t
5è
6è
7è
6.254
9.362
8.347
254
454
735
167
300
200
100
100
100
100
100
€
€
€
€
€
€
€
Restaurant L’Illa
Peixateria Rosa
Clínica dental
Immobiliària Bahia Mar
Brull & Brull Jardiners
Restaurant Can Piñana
Hotel Roca Plana
Les persones afortunades han de posar-se en contacte amb
nosaltres mitjançant l’email [email protected] o al telèfon
609 72 57 81i se’ls hi farà entrega dels vals de compra
que podran utilitzar en qualsevol establiment que sigui soci
d’ADELA. Data màxima 30 de març de 2014.
Esperem poder tornar a gaudir de la vostra presència en
les activitats ADELA 2014
Botigues al carrer
Desfilada de moda
Forastock del juliol
Forastock agost
18 de maig
12 de juliol
dissabte 19 a partir de les 11h
diumenge 24 a la tarda
ADELA, l’Associació d’Empresaris de l’Ampolla,
no decau i no ho farà mentre vosaltres tingueu
ganes de lluitar i de pujar cada dia la reixa del
vostre local.
Ja has signat el teu vot per la independència?
El passat cap de setmana de l’11 i 12 de gener, l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar un altre acte per
continuar caminant cap a la independència de Catalunya.
Aquest cop va ser una recollida massiva de signatures.
L’acció s’emmarca en la campanya “Signa un vot per la
independència”.
A l’Ampolla es van recollir signatures a la Plaça González Isla durant els dos dies, de les 10 a les 14 h. Des
de l’Assemblea Territorial estan molt satisfets amb la gran
participació que hi va haver per part dels ampolleros i
ampolleres, es van recollir més de 300 butlletes durant tot
el cap de setmana. Tot i això, està previst repetir la campanya a l’Ampolla el 8 de febrer, el 19 d’abril i el 4 de
maig –aprofitant que se celebra la Diada de l’Ostra–. El
cap de setmana del 22 i 23 de març es tornarà a fer una
recollida massiva de signatures a nivell de tot Catalunya.
També cal destacar la bona aportació econòmica que es
va fer durant els dos dies. Des de l’ANC es demanava una
donació voluntària per part dels firmants perquè ajudessin a subvencionar la campanya, ja que l’Assemblea no
disposa d’ajuts per part de les administracions per poder
desenvolupar la seva activitat.
Amb aquest acte els catalans i catalanes exerceixen el seu
dret de petició. Es tracta de la Llei orgànica 4/2001, de
12 de novembre, reconeguda, tant per l’article 29 de la
Constitució espanyola com per l’article 29.5è. de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya, que preveu que el ciutadà es
pugui dirigir a qualsevol institució per demanar qualsevol
proposta.
L’ANC ha plantejat aquesta iniciativa com una mena de
pla B. La petició consta de dues parts. En la primera, els
signants demanen que el govern espanyol deixi celebrar la
consulta del 9 de novembre. En la segona, en el cas que no
s’autoritzi fer-la, es demana al govern català i als representants polítics que declarin unilateralment la independència.
Hi pot participar tothom que tingui 16 anys o més, residència a Catalunya o bé sigui estranger. Ara bé, t’has de
presentar a la mesa amb l’original del DNI, passaport o
NIE. És imprescindible que els apoderats comprovin que les
dades siguin totes correctes, ja que si hi ha un mínim error
en una butlleta, la base de dades dóna aquell vot per nul.
Les dades dels signats, estan protegides per la llei de protecció de les dades personals, baix la custòdia de l’ANC.
Un cop s’hagi tancat la campanya, que encara no se sap
segur el temps que durarà, les butlletes seran presentades
al Parlament de Catalunya, i/o als organismes, institucions,
i/o tribunals internacionals, i/o representants electes del
Poble de Catalunya.
Mireia Curto Perelló
Festes · Pàgina 24
Els Reis Mags
arriben a l'Ampolla
carregats d'il·lusió,
esperança i solidaritat
Festes · Pàgina 25
Dies de recollida:
22-23 de març
d'11.00 a 13.00 h
19 d'abril
de 17.00 a 19.00 h
4 de maig
d'11.00 a 13.00 h
Lloc:
Plaça González Isla
Obres · Pàgina 26
Obres al Camp de Futbol de l’Ampolla
Des que es van reprendre les competicions de futbol després
de les vacances de Nadal, el primer equip de l’Ampolla
es desplaça al camp de futbol de l’Aldea per disputar els
partits que es juguen a casa, i els equips del futbol base, els
juguen a les instal·lacions esportives d’El Perelló. El motiu
és positiu: la millora de les instal·lacions del camp de futbol
de l’Ampolla, canviant la gespa natural per gespa artificial.
Aquestes obres aportaran beneficis a les condicions de joc
dels equips locals que en fan ús. Francesc Arasa, alcalde
de l’Ampolla, ens explica quin és l’estat actual de les obres,
quan es tornarà a l’activitat a les instal·lacions, ens dóna
les xifres... entre altres aspectes.
Obres · Pàgina 27
Entrevista amb el Sr. Alcalde
– Quins són els canvis que s’estan realitzant al
camp de futbol de l’Ampolla?
• D’una banda, s’ha retirat tota la gespa natural que hi
havia fins ara, que la majoria era agram. D’altra banda,
també s’han extret els arbres que hi havia al voltant del terreny de joc per evitar que afectin a les noves instal·lacions.
A partir d’aquí, s’ha anivellat el terreny amb unes pendents
de quitrà i al damunt es posarà la gespa artificial que està
formada de cautxú i diferents tipus de sorra. Aquests materials són els que permeten que l’aigua filtri i el camp no
sigui dur. Al perímetre del terreny de joc també s’inclourà
un metre i mig o dos d’una tanca feta amb formigó per
delimitar l’espai entre els jugadors i els espectadors.
– A part del canvi de gespa teniu previst realitzar
alguna obra més de millora?
• Una vegada acabada l’obra, des de l’Equip de Govern
s’està estudiant fer unes millores a la resta de les installacions del camp, com són la cantina i la grada, per
exemple. Però com he dit, és una possibilitat que encara
no és del tot segur que s’acabi realitzant.
– Aquestes noves instal·lacions quins beneficis
aportaran als jugadors?
• Serà un camp més estable i per tant és menys probable
que es produeixin lesions, l’estabilitat de la pilota també
serà més bona... La pràctica en sí de l’esport millorarà
qualitativament, ja que s’ha de tenir en compte que serà
un camp pla i amb les pendents adients.
– Quines causes us han portat a l’execució
d’aquestes obres?
• En principi aquesta obra no estava considerada com a
prioritària, però durant els darrers 3 o 4 anys, amb l’increment dels equips de futbol base, i la major pràctica de
l’esport en aquestes instal·lacions, ha sorgit la necessitat
de dur a terme aquest canvi. S’ha de tenir en compte que
amb la gespa natural les condicions de qualitat del terreny
de joc disminuïen notablement a l’hora de realitzar tant
partits com entrenaments. I finalment, el canvi ja es podria
titllar de necessari.
– Quant temps fa que teníeu previst el canvi de
gespa?
• Fa uns 2 o 3 anys que ja havíem observat que amb l’increment del futbol base, sobretot tenint en compte la gran
tasca que està fent la junta directiva del Club de Futbol de
l’Ampolla per promoure aquest sector, cada cop seria més
necessari aquest canvi. De fet, a l’últim programa electoral
que vam presentar ja vam incloure aquest punt.
– De quin pressupost estem parlant per l’execució
d’aquestes obres?
• El pressupost total és de 350.300 euros.
– I aquesta xifra com es finança?
• 340.000 euros a través del PAM –Pla d’Acció Municipal–. És una subvenció que reben tots els ajuntaments
de la Diputació de Tarragona. Es concedeix cada quatre
anys i segons el nombre d’habitants que té el municipi. La
diferència restant –10.300 euros– està finançat pels fons
propis de l’Ajuntament de l’Ampolla.
– Us heu trobat amb algun imprevist durant el
temps que porteu d’obres?
• A la part sud del camp, la que està més a prop de l’autopista, s’ha trobat com una mena de terres i restes que
treien l’estabilitat que es busca amb el canvi de gespa.
Llavors s’ha hagut de retirar aquesta sorra, i s’ha posat
un altre tipus de terra de més consistència per evitar que
s’enfonsés el camp.
– Això farà retardar poder reprendre l’activitat
al camp?
• En principi no farà retardar el temps que es tenia previst
per finalitzar l’obra, que són dos mesos des de que es
van iniciar.
– Aproximadament quan es podrà estrenar la
gespa artificial?
• Des de l’Equip de Govern vam acordar amb l’empresa
que a principis d’abril els equips ja poguessin tornar a fer ús
de les noves instal·lacions amb total normalitat. Per tant, les
temporades de competició de tots els grups ja s’acabarien
jugant amb la gespa artificial.
– La inauguració oficial quan seria?
• Encara no hi ha adjudicat cap dia en concret. Suposo
que la inauguració seria en una data assenyalada, com
pot ser durant les Festes Majors o un dia assenyalat pels
ampolleros i ampolleres.
– A càrrec de qui aniria l’acte?
• Segurament que comptaríem amb la presència del
president de la Diputació de Tarragona, i també amb les
autoritats pertinents.
Mireia Curto Perelló
Cultura · Pàgina 28
Cursos 2013-14
L'Àrea de Promoció Econòmica juntament amb la
Regidoria de Cultura de l'Ajuntament, estan duent
a terme uns cursets d'anglès, francès i informàtica
bàsica i avançada, l'objectiu és ajudar a completar o
millorar la formació de tots els assistents i orientar-los
professionalment, ja que, molts tenen negocis de cara
al turisme, i d'aquesta manera poder donar també un
millor servei.
La Banda de la Unió Filharmònica
d’Amposta a l’Ampolla
El dia 28 de
setembre de
2013 la Banda de Música de la Unió
Filharmònica
d’Amposta
“La Fila”
va fer una
parada a
l’Ampolla
per venir a
recollir a dos
músics del
nostre poble
que des de
l’estiu passat
formen part
de la Banda
de Música de
La Fila. Es tracta dels germans Jofre i Biel Fortuño
Borràs, tots dos amb la trompeta.
El passat mes d’agost durant el 22è Festival de Bandes de
Música La Unió Filharmònica d’Amposta se’ls va fer entrega
de la insígnia que tots els músics llueixen al seu uniforme,
encara que per la distància no va ser possible passar a
recollir-los pel seu domicili, moment que és sempre emotiu
i perdura al record de tot músic i de la seva família.
Així, el dissabte 28 de setembre, un cop el director de la
Banda de Música, Carles Royo i Baiges els va fer entrega
del passador de corbata van incorporar-se a la formació
per ser part activa d’aquesta gran família de músics que
és La Fila.
Jofre i Biel Fortuño, a més de pertànyer a la Banda de
Música de la Unió Filharmònica d’Amposta, també formen part de la Banda Juvenil de l’Escola de
Música de la Unió Filharmònica d’Amposta i de
l’Agrupació Musical Camarles.
Per molts anys, Jofre i Biel!
Mònica Borràs
Un roure per a la història, un roure
que mira al futur
L’any 1714 Catalunya va viure un dels moments més decisius i importants de la seva història. Dins de la commemoració d’aquest tricentenari, el CIRE (Centre d’Iniciatives
per a la Reinserció de la Generalitat de Catalunya) promou
una iniciativa on la muntanya de Montserrat acollirà un
roure amb la terra arribada de tots els pobles del país. El
roure del Tricentenari vol simbolitzar la força d’un poble
per aconseguir un projecte col·lectiu, i que recordi a les
generacions futures el compromís assolit.
Amb aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha demanat
a tots els ajuntaments que envïin un saquet amb terra dels
seus paisatges, per tal de plantar el Roure del Tricentenari
amb terra de tots els indrets de Catalunya. L’Ajuntament
de l’Ampolla ha col·laborat amb la iniciativa enviant un
saquet amb sorra de la platja de Cap Roig, un dels llocs
més emblemàtics de la nostra població.
L’acte commemoratiu tindrà lloc el proper 2 de març al
Monestir de Montserrat, on es plantarà el Roure del Tricentenari amb presència de l’abad de Montserrat.
Col·laboracions · Pàgina 31
LA POSTGUERRA A L’AMPOLLA
(RECUPERANT LA MEMÒRIA HISTÒRICA)
Guillem Comí
El final de la guerra civil va deixar a l’Ampolla greus seqüeles
ferroviària Justiniano García Merino, de 53 anys i la seva
humanes i econòmiques. Va ser una etapa de la història intofilla Albina García Ramon, de 22, així com els pescadors
lerable que la van haver de patir els perdedors republicans
Guzmán Piñana Roch i Eugenio Piñana Roch, de 15
molt més que els que van alinear-se a favor de Franco. La
i 45 anys, respectivament.
postguerra al nostre poble va ser una etapa de dolor, penes
El desastre perpetrat per les bombes va ser de tal magnitud
i desconsol, però també de fam i escassetats. Els empresonaque en acabar la guerra la Dirección General de Regiones
ments, els exilis, la fam, el racionament, les migracions cap a
Devastadas y Reparaciones va haver d’admetre i manifestar la
les gran àrees industrials i sobretot el dol pels que havien mort
certesa de la catàstrofe incloent l’Ampolla al seu pla general
durant el conflicte van dibuixar una estampa summament trista
d’actuació. Aquest organisme seria l’encarregat de la reconsi desventurada que no diferia gaire de la dramàtica situació
trucció del poble, destacant l’edificació de 36 cases de nova
que es vivia a la resta de l’Estat espanyol. No obstant això,
planta al barri de la Barceloneta, el restabliment de l’església
mantenim la tesi que les repercussions en el període immediaque havia estat malmesa per l’acció de milicians anticlericals
tament posterior a la guerra van ser més infaustes en el cas
arribats de fora i la restauració de les Escoles Públiques. El 2
de l’Ampolla i volem explicar els arguments que sustenten
d’agost del 1940 va visitar l’Ampolla una secció d’empleats
aquest plantejament.
de l’Oficina de Devastación amb l’objecte, segons publicava
L’alt preu que l’Ampolla va pagar entre morts en combat, morts
el Diario Espanyol de Tarragona, de “sacar fotografías y
per bombardeigs, fugitius i empresonats va ser molt elevat.
datos de los pueblos de Aldea, Ampolla y Perelló,
El conjunt de la guerra va deixar un balanç calamitós de 38
necesarios para la formación de los expedientes
víctimes mortals i 55 damnificats per la repressió. A tenor dels
con motivo de la adopción por nuestro Caudillo de
censos municipals, la població real de l’Ampolla el 1940 era
los pueblos antes indicados a fin de proceder en su
de 72 persones menys que les inscrites al padró oficial del
día a la reconstrucción de los mismos”.
1935, cosa que revela que respecte al cens d’aquest any hi
Les víctimes de la repressió franquista
havia hagut una davallada per la pèrdua produïda durant
a l’Ampolla
els tres anys de conflicte. Des de la visió demogràfica, cal
En acabar la guerra els soldats de l’Ampolla capturats foren
constatar un fet important: d’aquest dessagnament la majoria
recluïts als camps organitzats per la Inspección General de
era d’homes joves en edat de procreació.
Campos de Concentración, mentre es procedia a investigar
A aquesta mancança cal sumar-hi els que van sobreviure
els seus antecedents polítics. La majoria de soldats ampolleros
al conflicte i que van exiliar-se, i els internats en camps de
van ser ingressats en camps de fora de Catalunya: a Miranda
concentració espanyols. Tot plegat va contribuir a una dràsde Ebro, Barbastre, San Marcos (León), Deusto, Saragossa i
tica reducció de la taxa de natalitat i a un fort increment de
València. Els internats intentaven mobilitzar els seus familiars i
l’índex de mortalitat infantil, xifrat en un 30% superior al del
amics perquè busquessin avals de persones afins al règim per
1935. A títol estadístic: durant l’any 1937 l’Ampolla registra
poder sortir en llibertat. Els escrits responent de la conducta
tres defuncions de menors: Francesc Gisbert
Número víctimes
Blanch amb 2 anys d’edat, Joan Prades El cost humà de la Guerra Civil a l’Ampolla
Morts
en
campanya
31
Franch de 9 mesos i Carme del Hallazgo
Morts pels bombardeigs
2
Garcín amb només un mes de vida.
Els danys de la guerra
Sis mesos abans que finalitzessin les operacions
militars de la guerra Civil, els franquistes van
devastar l’Ampolla per mitjà dels bombarders
italians Savoia-Marchetti. Tot i que no han estat
avaluades amb precisió les destrosses provocades pel conflicte, la memòria testimonial ens
confirma que la intensa pluja de bombes que va
caure sobre el poble va arrasar el 25 per cent
del seu nucli urbà. A causa de l’impacte dels
projectils i dels metrallaments aeris van morir
quatre veïns de la localitat: el cap de l’estació
Morts a camps de refugiats i a l’exili
3
Morts per metrallament aeri
2
Total d’ampolleros morts per la guerra
i la repressió
Ferits en combat
Refugiats camps de concentració a França
Empresonats per Consell de Guerra a Tarragona
38
3
9
14
Empresonats en camp d’extermini nazi
1
Empresonats al vaixell Manuel Arnús
6
Internats en batallons de treballs
10
Cridats per lleva en acabar la guerra
12
Total d’ampolleros damnificats per la guerra
55
política d’aquests reclusos havien d’anar també signats per
les autoritats franquistes del poble. Els no alliberats per falta
de bons informes van passar a batallons de treball o a les
presons si havien de ser processats.
Els empresonaments van ser la regla aplicada i els ampolleros, com ara explicarem, no van quedar redimits d’aquesta
violència planificada des del poder. Les autoritats franquistes
van buscar suports, confabulacions i cooperacions a cada
poble per a exercir la repressió contra els vençuts, instigant
la delació i la denúncia entre veïns com un compromís cívic
i de servei a la pàtria.
L’Ampolla no va ser una excepció i en aquesta trama malvada
s’hi van implicar com a delators i còmplices alguns individus
de la nostra localitat. Uns perquè es beneficiaven de les depuracions i postergacions que s’havien de fer. I altres a canvi
de prebendes, venjances personals o per fer mèrits patriòtics
o canvis de camisa. Aquests incentius van provocar denúncies
abjectes contra vint-i-tres pacífics veïns del poble. Tots ells van
acabar detinguts i més de la meitat van fer cap a la presó
expurgant i pagant com si fossin criminals. Els condemnats van
ser Ramon Aleixandre Cristòfol; David Also Colomines; Emili Asensio Pagà; Lluís Ballesté Antich; Manel
Blanch Estrada; Ramon Blanch Estrada; Alfonso
Cabrera Curto; Josep Cartes Gas; Josep Castelló
Serral; Joan Colomines Buera; Josep Maria Comí
Colomines; Joaquim Llaó Navarro, Teresa Lleixà
Franch i Joaquim Pàfila Monllaó.
Els catorze arrestats van ser-ho per la Guàrdia Civil, però
abans de lliurar-los als tribunals van haver de sofrir diversos
interrogatoris acompanyats de maltractes i violència. Els
expedients incoats van tramitar-se de forma arbitrària i als
inculpats no se’ls va permetre ni una ínfima defensa. Totes les
acusacions eren acceptades, ningú no comprovava la seva
veracitat. La seva desemparança resultava tan patètica que
ni tan sols van ser informats dels càrrecs que els hi imputaven
fins que no va començar el judici. Se’ls va comminar que
expliquessin amb detall què feien abans i després del 18
de juliol, com van acceptar la Rebel·lió, les seves filiacions
polítiques i sindicals, la seva activitat diària i privada i que
delatessin als seus companys.
Tal va ser l’opacitat d’aquesta actuació repressiva que fins i
tot els familiars dels detinguts no sabien on eren, de què eren
acusats, quan serien jutjats o si ja havien estat executats.
Aquesta obscuritat informativa sobre la realitat del que passava conferia un element anímic aterridor: els familiars dels
arrestats sabien del seu estat per informacions fragmentades
de famílies o amics, però no es tenia coneixement exacte de
l’abast de la crueltat i del pànic que estaven patint.
Finalment, el grup de detinguts va ser jutjat per un Tribunal
Militar sense cap dret jurídic i presumint de la seva culpabilitat a base únicament dels informes arribats de l’Ampolla
signats per les seves autoritats. El juí criminal contra aquests
infortunats es va ventilar en menys d’una hora amb sentències
condemnatòries que oscil·laven entre 6 i 12 anys. A les poques
hores, tots ells, foren ingressats a les presons tarragonines de
Pilats i la Punxa amb l’aflicció i desconsol profund propi dels
condemnats lliures de culpa.
Un llarg camí cap a França
El bàndol victoriós va perseguir sense contemplacions els
En acabar la guerra catorze ampolleros van ser empresonats al penitenciari tarragoní de Pilats. Per aquesta presó
van passar 6.870 republicans, 766 dels quals van ser
afusellats o hi van morir per les condicions carceràries.
vençuts. El 13 de gener del 1939 les tropes franquistes ocupen
Tortosa. Al dia següent prenen successivament, l’Ampolla
i el Perelló. En capitular Catalunya, els republicans més
compromesos de l’Ampolla van emprendre el llarg camí de
l’exili cap a França barrejant-se amb els milers de refugiats
que escapaven amb la seva família dels seus llocs d’origen.
Les vies de fugida foren extremadament penoses a causa
del fred, manca de menjar i, sobretot, perquè els caces
rebels assetjaven els desplaçats amb ràtzies i ràfegues que
ocasionaven nombroses víctimes. Les quilomètriques columnes
humanes semblaven pel seu patetisme extretes des d’una
màquina del temps que ens revelava les tràgiques imatges de
la major hecatombe de la història d’Espanya.
Els més de 500.000 fugitius que van poder arribar a França
foren agrupats en camps de concentració per les autoritats
franceses, les quals els van dispensar tracte de presoners i no
de refugiats. Els ampolleros foren instal·lats a la platja rossellonenca d’Argelès-sur-Mer, condicionada amb tanta precarietat
que feia molt difícil la supervivència. Es tractava de Ramon
Andreu Andreu; Miquel Borràs Simó; Eugenio Cabrera Cabrera; Manuel Ferré Solé; Pasqual Franch
Gilabert; Ricardo García Ramón; Marcel Miralles
Pallarés; Josep Pastó Rebull i Ernestina Soler Casabons. Exceptuant Marcel Miralles, que va morir als pocs
mesos de la seva reclusió i d’Ernestina Soler que ho va fer a
Perpinyà, la resta van tornar a l’Ampolla al cap d’un any i
mig, malgrat no haver cap política de reconciliació per part
del règim franquista.
D’aquesta expatriació a corre-cuita també en formava part
Jaume Perelló Siurò. Casat i amb dos fills, va haver de
fugir en solitari de la repressió i les depuracions cap a França
on va viure exiliat durant 9 anys. Jaume Perelló no va tornar
a l’Ampolla fins que l’evolució de les circumstàncies internes
del país li van permetre regressar.
Jaume Ballesté Antich: víctima de nazis i feixistes
Però un cas tràgic que s’aparta de l’ordinari és el d’en Jaume
Ballesté Antich. Jaume Ballesté va ser un lluitador per la llibertat i la democràcia. Durant la Guerra Civil 1936-1939 va
defensar la República, com a única garant dels drets polítics
i socials més bàsics dels catalans i els espanyols. Acabat el
L’ÈXODE REPUBLICÀ.
Les columnes de fugitius cobrien totes les carreteres amb direcció a França.
Interminables files d’homes espellissats, dones dessolades, ancians tristos i
melancòlics, xiquets abatuts per la fatiga, de ferits i mutilats.
conflicte, va exiliar-se a França, per tal d’evadir-se de la repressió instaurada pel general Franco. Com milers de refugiats
catalans, l’any 1940 es va allistar voluntàriament a l’exèrcit
francès i fou enviat a primera línia de foc a lluitar contra la
invasió nazi. Després de tres anys de participar en els fronts
de la Segona Guerra Mundial, el 1943 va ser fet presoner pels
alemanys i recluït al cèlebre camp d’extermini nazi de Dachau.
Ballesté, va ser condemnat a treballs forçats i va patir tota
mena de maltractaments i indignitats. El relat de les atrocitats
als camps nazis és prou conegut com per no insistir-hi. Només
a efectes de consignar-ho en el cas que ens ocupa, hem de
recordar que, quan l’exèrcit americà va redimir Dachau, Jaume
Ballesté pesava menys de 45 quilos, presentava un debilitament físic general i les seves funcions vitals estaven reduïdes
al mínim compatible amb l’existència. Les seqüeles anímiques
i emocionals van ser encara més dures, ja que segons el testimoni de la seva família, no va arribar a recuperar-se’n mai.
La seva memòria i la seva capacitat de concentració van patir
un fort retrocés i fins a la fi dels seus dies, més de mig segle
després, no va superar la síndrome de pànic originat per les
crueltats que havia vist i suportat.
La diàspora humana va tenir una altra cara: la dels republicans
que van veure’s forçats a un desterrament interior que tenia
com a destinació més habitual la ciutat de Tarragona i sobretot
l’àrea industrial de Barcelona. Aquest segon episodi no va
produir-se únicament a l’Ampolla, sinó que totes les localitats
de la regió tortosina se’n van ressentir. Era una emigració per
motius polítics, però també per necessitats econòmiques. Els
poders fàctics de cada poble van proscriure laboralment les
persones desafectes del nou règim dictatorial, en especial a
les més significades durant la República.
L’expressió “pacte de la gana” era moneda d’ús corrent entre
l’ample capítol de represàlies
que van aplicar els guanyadors
de la guerra sobre els vençuts.
Un exemple eloqüent d’aquestes
exclusions per raó d’ideologia, és l’anunci d’una oferta
de treball que la Delegación
Provin cial d'Ex-Combatientes
publicava l’any 1943 al Diario
Espanyol de Tarragona, que
deia: “Habiéndose de proveer por concurso oposición las plazas vacantes
de Auxiliar a los Sindicatos
Arroceros de Ampolla, San
Jaime, Jesús y María y La
Cava, dotadas con los sueldos de 3.665 pesetas más
los pluses por carestía de
vida, se advierte a todos
los excombatientes que
quieran tomar parte en el
citado concurso que la solicitud procedente deberán
presentarla antes del 15
de Enero”.
Confiscació i espoli del patrimoni dels vençuts
Les Lleis franquistes preceptuaven que les propietats immobles, mobles i els recursos econòmics dels partits, sindicats,
associacions, entitats, i persones “desafectas al Movimiento
Nacional” serien espoliades i una part passaria al patrimoni
de diferents organismes del nou Estat (Falange, etc.) i la resta
seria subhastada.
La Unió Cultural, una associació de caràcter republicà destinada a promoure la cultura entre la gent de l’Ampolla es va
veure privada del seu local, els seus béns mobles espoliats i
la seva biblioteca destruïda. En el cas particular d’aquesta
entitat no es va fer l’adjudicació directa del patrimoni confiscat
sinó que es va posar a subhasta per a que fos adquirit a preu
gairebé regalat per les mateixes persones de la localitat que
l’havia instada. També es forçà l’embargament i incautació
de les propietats dels exiliats. Tal és el cas de la casa de
l’alcalde republicà Manuel Ferré Soler que va ser incautada
arbitràriament pels falangistes i convertida en seu local del
Hogar del Frente de Juventudes per a la iniciació i formació
política dels seus afiliats.
Un destí paral·lel va seguir la Banda Municipal de Música
de l’Ampolla, fundada i dirigida per Marcel Miralles
Pallarés, un significatiu republicà que va morir al camp de
refugiats d’Argelés-sur-Mer en condicions infrahumanes. Sota
la batuta de Miralles, aquesta agrupació simfònica va aconseguir gran prestigi a la comarca difonent la cultura musical.
Però en acabar la guerra es van trencar els vincles existents
per la diàspora dels seus músics i els que es van quedar van
agrupar-se de nou fundant una petita orquestra dedicada a
interpretar música de ball.
En aquest context d’aïllament i opressió, la consciència política
del poble va quedar reduïda al no res i això encara va ser
potser pitjor que l’efecte material més visible de la derrota re-
CAMP DE CONCENTRACIÓ DE DACHAU.
Fotografia de reclusos que van compartir
amb Jaume Ballesté les desgràcies macabres
més inverosímils.
publicana: la supressió del nostre Ajuntament i la seva annexió
forçosa al del Perelló. Van haver de passar cinquanta anys
perquè l’Ampolla recuperés la condició de municipi independent, mentre altres localitats (Monistrol de Montserrat, com
explicàvem en un altre capítol) en les mateixes circumstàncies
retenien l’Ajuntament el 1939.
Fastos i celebracions franquistes a l’Ampolla
A tot Espanya el caràcter personal del règim de Franco es
reflectia en l’extraordinari grau d’adulació i submissió pública
a ell dirigida. Però a l’Ampolla els fastos franquistes van assolir
una dimensió de fervor tan insòlit que va despertar l’interès
mediàtic de tot el país. Solemnitzat per la Falange, els dies
20 i 21 de maig del 1939, al voltant d’un miler de persones
es van congregar a la nostra localitat per a celebrar les festes
de la Victoria Nacional. La majoria d’assistents enarboraven
banderes del règim i anaven vestits amb la parafernàlia
falangista.
Era evident que els actes a commemorar no oficiaven honors
fúnebres per a evocar o homenatjar als ampolleros caiguts
en combat, empresonats o exiliats, tot i que a l’Ampolla la
major part de famílies havien perdut algun ser estimat durant
la conflagració, sinó tot al contrari. La sarcàstica realitat del
que s’anava a festejar era el tribut apoteòsic i efusiu que els
ampolleros anaven a rendir al responsable epònim del descomunal desastre del seu propi poble. D’aquesta efemèride,
de record lacerant va fer-se’n ressò la premsa del règim i
per considerar-la d’interès històric, la Marinada la publica
íntegrament en aquesta mateixa edició a la secció “Temps
per la Nostàlgia”.
La fam i l’estraperlo
Els vells ampolleros encara recorden aquells fatídics i famèlics anys. Els aliments no tan sols eren escassos sinó d’ínfima
qualitat. Amb la finalitat de garantir el subministrament de
productes de primera necessitat, el 14 de maig del 1939, el
govern franquista va implantar la cartilla de racionament, tot
i que es va revelar clarament insuficient. Les poques famílies
del poble que disfrutaven d’una bona situació econòmica
recorrien al mercat negre malgrat que no era necessari ser
ric per a saltar-se el racionament. Qualsevol parent o amic a
l’ajuntament o la Falange tenia accés a productes al marge
de la cartilla.
Algunes famílies es guanyaven la vida amb l’estraperlo i
la resta eren pobres de solemnitat perquè no tenien mitjans
econòmics. La martingala de l’estraperlo consistia en reduir
el número de productes al mercat per a provocar una pujada
de preus per a després abastir-los clandestinament.
Per a tenir consciència del que passava al nostre poble, l’oli
d’oliva per al racionament es pagava a preu de tassa a 3,75
pessetes el litre i a 30 d’estraperlo.
Una llei de 1941, que amenaçava amb la pena de mort als
especuladors, no serví més que per a provocar que un empleat
de la Fiscalía Superior de Tasas, organisme que exercia un
control directe sobre les activitats de producció i distribució
d’aliments, fos a punt de ser sarpejat pel cap de la Falange
de l’Ampolla per atrevir-se a inspeccionar la producció del
seu molí d’oli.
Èxode camperol cap a França
Un altre aspecte de les penúries econòmiques posteriors a la
guerra era la precarietat absoluta de les feines agrícoles. Els
jornals que es pagaven eren a preus de misèria i les condicions de treball ratllaven la servitud. Fugint d’aquest entorn de
pobresa extremada molts ampolleros es van constituir en colles
de jornalers i van començar a anar amunt i avall buscant les
collites que els permetessin guanyar-se la vida de manera més
digna. Gairebé tot el fluix migratori estava format per colles de
pagesos que es desplaçaven temporalment a les regions franceses del Llenguadoc i la Provença a la recol·lecta de l’arròs i
a la verema. Al nord de França també es va desplaçar molta
joventut del nostre poble a la campanya de la remolatxa. Un
altre destí habitual d’aquest èxode camperol eren els municipis
aragonesos de Pina de Ebro, Monsó i Mequinensa per a segar
l’arròs de vora l’Ebre i vora el Cinca. També habituaven fer-ho
al Baix-Llobregat i el Baix-Empordà, on fins als anys 60 del
segle passat també s’hi conreava.
Quan no era temporada d’arròs, remolatxa o verema, les
colles es dedicaven a qualsevol altra collita. Si no trobaven
cap ocupació, feien la feina que fos i, en darrera instància,
s’enrolaven a la mar, encara que la pesca era en aquella
època el sector més deprimit de l’economia local. La gana,
però, apretava de valent perquè, a més de les mancances de
les cartilles del racionament, l’escassa ajuda alimentària que
l’Ampolla rebia dels nord-americans i destinada a la gent més
necessitada (formatge i llet en pols), era retinguda en part per
l’elit local, amb especial inclinació pel formatge.
Ben entrats els anys 50 una nova generació de joves van haver
de marxar fora per poder trobar un lloc de treball a grans
ciutats on no eren coneguts i on la seva presència passava
inadvertida. Gran part d’aquesta dispersió va replegar-se a
la S.A. Cros, l’empresa de fertilitzants radicada a Barcelona.
Aquesta companyia, avui difuminada en el holding Ercros és
present en la memòria de desenes d’ampolleros que, en el
crepuscle de la postguerra, hi van trobar, més que una forma
de vida, un autèntic refugi laboral.
Conclusió
Com hem dit al principi la postguerra va tenir tot un conjunt de
conseqüències en els àmbits econòmic, social i demogràfic de
tots els pobles. Però l’Ampolla va tardar més en recuperar-se
perquè a banda dels infortunis i calamitats que la van colpejar,
la pèrdua de la independència municipal va agreujar encara
molt més les escassetats de la postguerra. Els esforços per la reconstrucció es van quedar sense l’eina fonamental que hauria
estat l’Ajuntament. La restauració del poble va quedar lliurada
a l’acció de la
famosa Dirección General
de Regiones
Devastadas,
el balanç de la
qual, dins de
les especials
circumstàncies
del moment,
encara no va
ser negatiu
del tot. La piLes cartilles de racionament no cobrien caresca, però,
les necessitats alimentàries bàsiques i van
es va imposar
donar peu al comerç il·legal d’aliments,
en alguns caconegut amb el nom d’estraperlo.
Curiositats
sos i l’amistat amb el nou règim era sovint un argument més
poderós, per més que la idea original pogués ser bona. La
reconstrucció dels estralls va comportar, a més, la recuperació
de l’església i de les escoles l’any 1947.
Però malgrat aquesta intervenció pública, l’Ampolla no va
tenir l’alè econòmic per recuperar-se totalment. Mentre altres
localitats properes creixien ràpidament a l’empar de les rendes de l’estraperlo i acumulaven riqueses, el nostre poble va
haver de patir durant 10 anys les penúries del racionament i
just si subsistia. Aquesta situació, en combinació amb la falta
d’entitat institucional i la descapitalització humana a què hem
al·ludit anteriorment, va fer que l’Ampolla perdés fins als anys
setanta tots els trens de la recuperació i els del desenvolupament a partir dels setanta.
Hem explicat en altres capítols que l’Ampolla no va assolir fins
als anys vuitanta fites elementals, com els serveis més bàsics,
que qualsevol municipi tenia resoltes vint-i-cinc anys enrera.
Per tant, no seria agosarat afirmar que la postguerra es va
allargar a l’Ampolla molt més que a altres indrets, fins al punt
que semblava eternitzar-se indefinidament.
Bibliografia: El Perelló-L’Ampolla -1939-1940. (Lluís Bertomeu Camós); Pilatos 1939-1941. Prisión de Tarragona
(Josep Subirats Piñana); Història de Catalunya (Pierre
Vilar). Fonts orals: Miquel Ballesté Antich i Pere Estorach Caballé.
El rellotge
El rellotge mecànic té els seus orígens bastant foscos, alguns li atribueixen al fill del rei de Granada, Al Naser en
el 1309; altres als holandesos, anglesos o francesos per
la mateixa data.
Els primers rellotges de butxaca apareixen a Alemanya
a principis del segle XVII, i els mecanismes tenen un
avançament fins arribar al de corda. En el segle XVIII la
indústria especialment anglesa produeix una gran quantitat
de models.
Suïssa havia demostrat signes d'un desenvolupament de
la indústria rellotgera. El 1409 fou construït el rellotge
de l'església de Sant Joan en Schafjhausen. En el 1583
es crea una espècie de gremi de rellotgers en la mateixa
ciutat. Poc després en el 1601 es va fundar a Ginebre la
primera corporació professional. En el segle XX la tecnologia avança més ràpidament a Suïssa que en altres països.
Al 1933 es va construir el primer rellotge de quarts
oscil·lant, al 1954 el primer model atòmic; al 1970 el
rellotge de quars analògic, i al 1972 el primer LCD. Poc
després al 1982 es va obtenir la forma de canviar la
manera de fer un rellotge de quars inserint el mecanisme
directament a la caixa. D'aquesta forma es van reduir
els passos de producció que van passar de tres a un, i el
nombre de peces de 91 a 51.
De totes maneres els suïssos estaven poc convençuts de la
nova tecnologia i es van mostrar una mica rebecs a muntar
una nova indústria electrònica.
Pocs anys després, la tecnologia depreciada inundà el
mercat sota marques del Japó, deixant a una Suïssa alarmada i havent de fer una renovació de la seva antiquada
indústria; encara que els seus models d'alta qualitat seguien
dominant el mercat, el seu lloc en les altres categories
s'enfonsaven, lo que va forçar el tancament del 25% de
les empreses existents.
Avui en dia amb enginy i agressivitat comercial han recuperat molta part del mercat.
TIPUS DE RELLOTGES
Rellotge de pèndol: el seu moviment està regulat per
les oscil·lacions d'un pèndol.
Rellotge de clau: mogut per un mecanisme de ressort
accionat per una clau.
Rellotge de corona i canya: el ressort s'acciona per
la corona a través de la canya.
Rellotge automàtic: el ressort s'acciona per un mecanisme de petites peces situades a l'interior del rellotge; un
mínim moviment de la "monyeca" és suficient per donar-li
corda.
Rellotge de quars: basat en la freqüència d'oscil·lació
a nivell d'àtoms i molècules d'elements com el sesio. El
seu error és inferior a una milionèssima de segon al dia.
ERNEST PLANS i CALLAU
Unes escultures
al mig d’un Barranc
Jorge Martínez Cabrera
Res en sabia d’unes escultures que hi havia al mig d’un
barranc, fins que un amic meu em va fer el comentari, temps
va faltar per demanar-li anar a veure-les, ell com bon amic
i sense pensar-ho gens m’hi va portar.
Un recorregut per les voltes de l’Ampolla en direcció a
la muntanya, Lligallo del Mataret amunt, arribem a la
urbanització Bassa del Mig, una volta allí, un espai obert
envoltat d’abundant vegetació baixa i variada d’espècies
naturals, ens porta a una minsa sendera entre pins, que
s’endinsa fins un barranc. De sobte, ens presentem a la
part alta del barranc, parats en aquell talús, ja veiem les
escultures fetes a les roques del mig del barranc. Baixant per
aquella pendent t’anaves apropant a les escultures. Aquell
sosec, aquella pau envoltada de naturalesa, feia gaudir
d’aquell tros d’espai. No és d’estranyar que el misteriós
artista quedés bocabadat, tant el va fascinar, que va
despertar el seu interès, i l’artista fent volar la imaginació,
veia com poc a poc anava sortint del seu interior la part
creativa. No trigaria en fer-ho realitat.
Foto: Jorge Martínez Cabrera.
Gerard Agustoni
Foto: Ruth Agustoni
L’artista Gerard, esculpint la roca
Allí mateix, vaig donar les gràcies al meu amic per haverm’ho dit, i molt més portar-me. Haver-me fet sabedor
i coneixedor d’aquella meravella va fer que la meva
càmera fotogràfica immortalitzés aquell moment. Aquelles
figures esculpides a la roca quedarien presents a la meva
memòria, tant em van captivar que farien que indagués
sobre aquell personatge solitari. Prompte les indicacions
donades per un altre amic, em portarien a la seva casa
situada a la urbanització Bassa del mig i bastant a prop del
barranc on estaven les figures. Una volta allí, ens va rebre
la seva senyora, que per cert ja la coneixia, a l’indicar-li el
motiu de la visita, ens va dir que ho havia de consultar al
seu marit, al qual no li agradaven massa aquestes coses.
Uns segons més tard un senyor amb aspecte de bohemi,
ens rep, era el seu marit, per fi coneixia a l’artista, que
era totalment desconegut per mi. Amb certa desconfiança
per la seva part, comencen les salutacions, seguides
d’una apretada de mans, aquell acte universal obriria
les portes de la conversa, que una volta explicat el motiu
va accedir de bon grat a contestar les meves preguntes.
Que un cop acabades vam continuar amb una breu però
cordial xerrada.
L’artista, es deia, Gerard Agustoni, suís, de pare suís de la
part Italiana de Ticino. Mare suïssa, en l’actualitat té 75
anys.
Ell és escultor de pedra, havia estudiat a l’escola d’art de
Lucerna, centre de Suïssa. Havia fet exposicions a Barcelona junt amb altres escultors.
Gerard, em va dir, que esculpir la roca, era un somni. La
mare naturalesa li posava al seu abast aquelles roques al
mig d’aquell barranc qui li van fer prendre la decisió de
complir el somni de la seva vida “Esculpir a la roca”.
Va començar a treballar amb les escultures a l’estiu de l’any
2001. Es posava a treballar al matí per evitar al màxim el
sol, i acabava sobre la una de migdia, tres mesos de treball
diari pegant-li al cisell i al martell veurien finalitzar l’obra un
11 de setembre, que casualment coincidiria amb l’atemptat
a les torres bessones de Nova York.
Saber el que fer per crear i esculpir la seva obra en aquelles
roques l’empenyerien a donar un sentit més dinàmic a
aquella formació rocosa d’aquell solitari i quasi misteriós
L’Arquer
paratge. Encara que la mà de l’artista va trencar la virginitat
natural del lloc i d’aquelles roques ennegrides pel pas del
temps. L’artista, va posar els cinc sentits perquè la seva
obra no perjudiqués en lo més mínim aquell espai natural.
En aquest cas, he de dir que sent, un gran amant de la
natura, em vaig meravellar al veure-ho. Contemplar aquells
elements junts va ser un plaer. L’obra escultòrica tallada per
les mans d’un artista posaria de manifest que en algunes
ocasions, l’art humà es pot compartir perfectament amb
l’art de la natura.
Gerard, com els picapedrers antics va deixar gravat la
seua marca en la seva obra: l’Arquer, el Déu de l’amor, el
Caçador de dones. La Magrana una fruita santa, i la Dona
que l’arquer no podia tocar.
Allí està l’obra de l’artista. Ho he visitat alguns cops. El sol
fet d’estar allí t’omple de pau i tranquil·litat. Et fa oblidar
encara que només sigui per uns moments dels problemes
quotidians. Des d’aquestes línies, no tinc més que felicitar-lo.
Fotos: Jorge Martínez Cabrera.
La Magrana
La Dona
Varis · Pàgina 38
Problemes d'Escacs
amb Llàtzer Bru
Nivell fàcil
Nivell mitjà
Juguen negres i guanyen.
Juguen negres i guanyen.
Nivell difícil
Aquest últim
és considerat el millor problema
de la història
dels escacs.
Juguen blanques i guanyen.
Refranys Catalans
Dilluns és el diumenge dels ganduls.
Diumenge treballaria si en fos dia.
De l'aigua d'octubre i del sol de maig, en neix el blat.
Del juliol en poc foc, bull el perol.
A l'hivern el millor amic és un bon abric.
Al llit tot l'any és primavera.
Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern.
Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
Les herbes de St. Joan, tenen virtut tot l'any.
Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.
Gent jove, pa tou.
A cinquanta anys, pocs banys.
Barca vella no aguanta vela nova.
Desgraciat de l'home vell que necessita consell.
Qui molt viu, molt veu.
Mentre hi ha vida, hi ha esperança.
D'aquí a cent anys, tots calbs.
Quan fou mort lo combregaren.
Rient, rient, es va morint la gent.
Mans fredes, cor calent.
Del cor neixen sentiments, del cul excrements.
El vi fa sang, l'aigua fang.
A qui no vol cols, dos plats.
ERNEST PLANS i CALLAU
LO DIT A L'ULL
12 de octubre de 2013 - Día de la Hispanidad
Per un català de soca-rel com jo, anar aquell dia a la plaça
Catalunya, a Barcelona, va ser una vivència esfereïdora i
fantasmagòrica. Ara, a toro passat i amb el bloc de notes
ple d'apunts del que vaig esbrinar, no me'n penedeixo
gens ni mica d'haver-me traslladat des de l'Ampolla a la
capital del nostre país. Vaig poder copsar la naturalesa del
clavegueram on es cabussen a diari els que s'hi van aplegar.
Atès que he viscut 20 anys a la Travessera de les Corts –just
davant del camp del Barça– tinc ull clínic per a calcular el
nombre d'assistents en qualsevol acte. Quan l'estadi del
Futbol Club Barcelona s'omple amb 90.000 persones,
40.000 transiten per la Diagonal (gol nord), 40.000 per
la Travessera de les Corts (gol sud) i 10.000 l'enfilen per
l'avinguda Arístide Maillol. Aquest meu bagatge casolà
d'especialització en quantificar masses humanes, em permet donar fe –amb rigor quasi notarial– que el passat 12
d'octubre de 2013, a la plaça Catalunya, només es van
congregar 32.676.
– ¿Dónde está la gente? No ha venido nadie. Nos han
dejado tirados y abandonados –clamava al cel un dels
presents–. ¡Esta es la última vez que vengo! ¡Además, no
he dormido en toda la noche!
ions de persones, s'han de menjar la frustració i el bunyol
amb patates.
L'11 de setembre de 2014 viatjarem amb avió,
globus, tren, camió, autocar, helicòpter, automòbil, moto i
bicicleta –o a peu, si cal– cap a Brussel·les, Estrasburg
i Berlín, per tal de mostrar al món que la fruita madura
és a punt d'ésser collida: serem 3.000.000 de persones,
o serem més?
Manel Aguilar i Vallcorba
Bon humor - Acudits
Facècies - Comicitat
– Si te preguntan, si te preguntan... tu contesta que vienes
de PALAFURGEL. No te olvides del nombrecito, que se
las trae–. Aconsellava un home (talment arribat d'un altiplà
menyspreador), a un altre de ben submís que tenia al seu
costat–.
– ¡Que se acerca la tele! ¡Que se acerca la tele! –avisava
un capsigrany–. Todos a berrear, agitando las banderas.
(Però després, tot plegat tornava a ser un funeral de tercera).
Vaig travessar la plaça diversos cops. Hi havia clapes
i clarianes per tot arreu. Les banderes –els pals on
s'amanyogaven els pendons eren desproporcionadament gruixuts– es llençaven a terra quan les càmeres se
n'anaven. Resultava patètic. La fesomia dels participants
denotava amargura, contrarietat, incredulitat. Calculaven
ser 7.000.000?
Recordo perfectament l'11 de setembre de 1977
(1.000.000) i l'11 de setembre de 2012 (2.000.000).
I la recent cadena humana de l'11 de setembre de 2013
(1.600.000) on els rostres de la multitud reflectien il·lusió
col·lectiva per un futur que ja s'acarona, sana alegria i un
goig encisador. En canvi, els rostres d'aquells 32.676
–perdó, d'aquells 32.675, doncs jo no m'incloc– exterioritzaven enveja i ràbia contingudes. On estava la gent?
deien. Que no s'enganyin a sí mateixos: si munten una
contra manifestació i només s'hi apunten quatre i el cabo
per intentar fer empal·lidir a d'altres que han aplegat mil-
- Em sento 50% escocès i 50% anglès. On em fico?
- Elemental, Watson: de 9 a 12 trinxera A, i de 4
a 7 trinxera B.
- Això és absurd...
- No. L'absurd és el que vos sentiu!
COSES NOSTRES
Continuant la meva col·laboració a la Marinada i, fruit de la meva tasca d’investigació als mitjans, reprodueixo un article
de la Lola Toledano i González experta pel seu treball en qüestions de la vellesa i, que avui ens tracta un tema “tabú”
durant molts anys, si més no, prou important:
SEXUALITAT I VELLESA
Nascuda a Madrid, va estudiar Treball social a l’Escola
Oficial. Als anys 80 es va traslladar a Barcelona. Des del
84 exerceix la seva professió amb la gent gran, portant
el servei d’ajut a domicili, primerament, en Casals de la
Generalitat (Cornellà, Sant Boi i Sant Joan Despí) i, a partir
del 1998 a l’Ajuntament de L’Hospitalet. Al 1995 obtingué
la llicenciatura d’Antropologia. A l’any 2000 realitzà un
màster d’Orientació i Teràpia sexual, a la Societat Sexològica de Madrid i als anys següents coordinà tallers i
xerrades en Centres de dones i en Casals de gent gran,
a L’Hospitalet. (Des de l’octubre passat treballa en l’altre
vessant de la vellesa: l’envelliment actiu).
CONCEPTE DE SEXUALITAT
Erròniament s’ha considerat la sexualitat com quelcom que
només afecta els matrimonis i les parelles consolidades.
També que és una activitat limitada als joves i adults i, per
tant, ignorada durant la infantesa i la vellesa. I, a més,
s’ha suposat que només interessa als mascles, que són els
que segueixen marcant les pautes culturals de referència
a la nostra societat.
Tanmateix, la capacitat de sentir plaer no desapareix
mentre s’està viu. Per a això tenim uns òrgans dels sentits
que hi col·laboren: la vista, sobretot; també el tacte; i l’olfacte, que ens pot transportar a “paradisos” particulars i
provocar-nos instants de veritable plaer.
LA
SEXUALITAT
EN LA
VELLESA
És clar que es donen factors que
van condicionant
la sexualitat en la
vellesa i que hauríem de conèixer:
els canvis físics de
l’envelliment, les
conseqüències psicològiques que es
deriven del deteriorament natural de l’ésser humà i els
factors socials i culturals que la reprimeixen.
Què sabem de la conducta sexual de la gent gran? En
general ben poc, i quan apareixen notícies a la premsa
és per protagonitzar successos escabrosos o per haver
transgredit les normes morals imperants a cada època.
Normalment coneixem les dades estadístiques proporcionades per enquestes que mostren notables defectes: el
principal, per a mi, és que són les mateixes que realitzen
a homes i dones joves, adaptant-les després per a les edats
avançades. Hi recullen la freqüència de l’activitat sexual de
la parella anciana, però limitant-la a la pràctica del coit i,
en alguns casos, a d’altres pràctiques sexuals que també
els hi proporcionen satisfacció.
Per tant, cal desconfiar de les dades que ens ofereixen
els mitjans de comunicació, precisament per la dificultat
d’obtenir-ne respostes sinceres, ja que, els enquestats, en
general, es mostren recelosos. Però també, pels prejudicis
dels propis enquestadors, dels qui interpreten les dades
i elaboren les conclusions, i de molts de nosaltres, quan
neguem la sexualitat dels majors i la qüestionem, critiquem
o ridiculitzem, al considerar que és quelcom que caduca
amb els anys.
La gent gran encara necessita tocar i ser tocada, acaronar
i ser acaronada, potser llavors més que mai. D’ací l’èxit
dels casals i clubs de jubilats, sobretot les sessions de ball
i totes aquestes activitats socialment acceptades que els hi
permeten gaudir
de certa intimitat, i
que hi inclouen la
possibilitat del contacte corporal, per
efímer i impersonal
que ens pugui semblar als més joves.
Hauríem de revisar
aquests prejudicis
negatius que s’estenen entre la gent
gran, les seves famílies, i fins i tot
els professionals
sanitaris i socials,
ja que entre tots
aixequem les barreres socials, molt més difícil d’enderrocar
que les físiques, i que són producte d’un envelliment normal.
La gent gran pertany a una generació que relacionà el
sexe amb la virtut i el pecat, amb la prostitució i el dèbit
conjugal, amb desfogar-se i amb la repressió i, en poquets
casos, amb el plaer. Van sofrir tanta coacció que bona
part de la seva capacitat de gaudir ha restat pràcticament
intacta. Encara pitjor: l’aprenentatge ha estat erroni i en
molts casos agressiu, imposat per la cultura masclista dominant, on l’home era l’únic legalment actiu, tant a nivell
laboral com sexual.
ELLES. En el seu cas l’hermetisme, quant al tema sexual,
ha estat encara major, ja que en la seva educació la dona
decent no devia mostrar el menor interès per aquest tema.
Molt menys dir que li agradava, i que també sentia desig
sexual. Sempre aliena al seu cos, a la vellesa, quan s’ha
de despullar sent vergonya, però també desgrat, per haver
de mostrar un cos vell i deteriorat; i, el que moltes vegades
els fa titubejar és aquest sentiment d’un amor propi ferit, i
d’una autoestima per terra.
ELLS. Per a ells era diferent. I, encara que els preceptes
morals eren els mateixos, algunes conductes els hi eren
socialment menys reprovables. Al llarg de la vida, el
mascle tenia més possibilitats de mostrar-se nu al col·legi,
al gimnàs, al servei militar, als campaments juvenils, als
vestidors de les fàbriques, els tallers o les obres, la qual
cosa no els hi suposava cap conflicte.
Amb els anys, aquest homenàs que un dia va ésser, avui
és un ancià malalt, un ser fràgil que, tanmateix, encara
manté viu en algun racó de la seva psique aquest follet
entremaliat que li recorda que, com diu el refrany castellà,
“el que tuvo, retuvo, y guardó para la vejez”...
LA GRAN CONTRADICCIÓ
Els mitjans de comunicació bombardegen la gent gran amb
missatges contradictoris. Per una banda, se’ls imposa el
culte a l’eterna joventut, a estar sempre atractius per seduir
el sexe contrari, amb productes, teràpies, exercicis, pròtesis, cirurgies... i milers d’euros. Se’ls estimula a mantenir-se
sexualment actius, amb termes pomposos com “l’eròtica de
la tardor”; i, tanmateix, no poden manifestar lliurement,
com ara els joves i els adults, els seus desitjos, les seves
necessitats i tendències, o els seus problemes sexuals. Molt
menys encara les seves conductes, que la resta ja exerceix
sense traves.
La societat hauria de fomentar actituds positives sobre
les diverses manifestacions de la sexualitat a la vellesa,
conductes i problemes sexuals dels mateixos, i tolerància
envers les formes de relació que es puguin establir, sempre
lliures i consentides, així com respectar la seva intimitat.
Lluís Bultó i Antolin – l’Ampolla
Natura i Fauna · Pàgina 42
La Puput
(Upupa epops)
Castellà: Abubilla, Basc: Argi-ollas, Gallec: Bubela,
Portuguès: Poupa, Francès: Huppe fasciée, Italià:
Upupa, Anglès: Hoope, Alemany: Wiedehopf.
La Puput és un ocell d’entre 28-32 cm. Inconfusible sobre
tot per la seva llarga cresta de 28 plomes arrissades
quan s’alarma; posada a terra les té recollides cap enrere quan està tranquil·la, si no se la veu sempre es pot
identificar pel seu cant (puu puu puu), pareix que anuncia
el principi de la primavera i l’època d’aparellament. El
plomatge és fosc i rosat, en vol se la identifica per les
ales i cua molt amples i pel barrat blanc i negre; el seu
bec és llarg, negre i corbat cap avall; tant el mascle com
la femella són iguals i molt difícil identificar el sexe, si
no és perquè el mascle té els colors més vius.
Cria als forats dels arbres o dels murs sempre al mateix
forat de l’any anterior; s’aparellen de per vida; pon entre
abril i juny de 5 a 8 ous de color gris clar i els incuba
la femella durant 18 dies. Quan neixen els polls els
alimenten el pare i la mare i abandonen el niu a les 3
o 4 setmanes. L’alimentació està basada en larves d’escarabat, llagostes, saltarel·les, pregadéus, papallones,
formigues, etc. i tota mena d’insectes, tenint en compte
que es tracta d’un ocell insectívor.
Hi ha que dir que es tracta d’un ocell brut i pudent,
les causes d’aquesta pudor són vàries: per a la seva
defensa al naixement de la cua se’ls hi desenvolupa
als pocs dies de néixer una glàndula que produeix una
secreció fètida; les femelles a l’estar tants dies incubant
els ous se’ls apega aquesta pudor tan forta. Es diu per
les Terres de l’Ebre
que el nom l’agafen
de la pudor que fan
put put!! Un altre
dels motius és que
defequen dintre del
niu. També s’ha obser vat al mascle
portant al niu fem
de vaca, d’ovella,
cabra i porc, amb
aquests i els seus la
pudor que surt del
niu és indescriptible; utilitzen aquest
mitjà de defensa
per preservar els
ous i els polls dels
depredadors com
poden ser els llangardaixos i serps.
Durant el període d’incubació el mascle alimenta a la
femella; quan neixen els polls estan coberts de ploma
blanca bastant llarga i clara; durant els primers dies es
nota la gran diferència de mida entre el primer que neix
i l’últim, ja que pot haver-hi una setmana d’interval la
qual cosa es normalitza a mesura que la femella els hi
dóna el menjar que aporta el pare. Quan comencen a
estar plomats, són la
femella i el mascle
qui els engreixen
directament i creixen amb rapidesa.
Estan al niu entre
22 i 24 dies. Les
parelles que han
criat a l’abril és molt
freqüent que inicien
una segona posta al
juliol; durant 8-10
dies els joves acompanyen als pares
cercant el menjar
fins que aquests ja
són aptes per menjar sols.
Paco Cabrera Curto
Teatre · Pàgina 43
Teatre * Vodevil * Varietés
Tragicomèdia * Burlesque
TÍTOL DE L'OBRA: LO DIVORCI
Autor: Manel Aguilar i Vallcorba
ACTE SISÈ
La JUANI
Personatge femení
Esposa d'en Gerard
Interpreta a Catalunya (is not Spain)
lo GERARD
Personatge masculí
Marit de la Juani
Interpreta a l'Estat espanyol
La JUANI
lo GERARD
Quim i Marc, escolteu-me: lo passat 11 de setembre
varen venir a visitar-me una colla d'amics. Se'ns va ocórrer
envoltar lo jardí de casa fent una cadena humana, donantnos les mans. Agarrats com si balléssem sardanes i an lo
somriure posat. Lo vostre pare la vulguer travessar per la
força bruta –anava emprenyat, amb cara de pomes agres,
com sempre– però no va poder.
Se me'n fot, Juani. A la carretera nacional, pels caminets
de terra batuda, se troben portugueses engordides que't
dixen com nou per quinze euros: quatre quartos. Me tenia
que haver agenciat, pel dret de conquesta, una portuguesa
an lloc d'una catalana, com va dir an molta saviesa, bons
modals i sense mala intenció lo Gregorio Peixos Barra.
Gerard, la clau no és la institució, sinó la relació –que no
cal que, a hores d'ara, sigui una passió volcànica, perquè
ja tenim una edat– si més no, una relació cordial, sense
paraulotes per la teua part. I que no'm robis los diners que
guanyo an la suor de les meues aixelles.
Lo màxim que't puc amollar és un 15% del que guanyes
fregant escales. I los dissabtes, al mercat, te permeto parlar
an català mentre compres fruites i hortalisses. Los dimecres
tamé podràs xerrar an lo dialecte este al mercadillo, sense
temor. Tot això, a canvi de que me la xarrupes quan jo
vulgue.
Ets un carallot i un fatxa fastigós. Fins i tot, ancara podríem
intentar viure, conviure o sobreviure, cadascú a casa seua,
i comptes corrents separats. Tu a Boston i jo a Califòrnia, signant un pacte de no agressió per part teua, un atre
d'econòmic i un tercer d'afers exteriors per a puguer-me
relacionar an personal de fora i practicar esport an gent
de tot lo món.
Esto sí que no! Mai no te podràs relacionar an cap estrangerot de merda –de negociar an esta gentussa, sempre
m'he ocupat jo– però perquè vegues que t'estimo molt,
Juani, t'aniré fent obres de manteniment al solar dels teus
avantpassats, perquè estesses ben contenta, xica. Ah! i te
concediré un atre crèdit perquè pagues les medecines a
la farmàcia, morosa, més que morosa!
A més, tinc un pla per a tu!
Que ho sentiu, Quim i Marc, fills? Este home, a més de
lladre, és un barrut. I està tocat de l'ala. Jo intento obtenir
un divorci consensuat –mitjançant un servei de mediació
internacional, si escau– per tenir una relació normal de
separats, però ell me la vol fotre per avant i per detràs.
Claro, com mai no havia parat atenció a les coses que
passaven a casa!
Ja veig que vols aclofar-te a les trinxeres. Sortiràs perdent,
perquè jo tinc la força bruta, los sabres, les escopetes,
los canons, la mala llet, ils matxets. Entrompesseràs i te
quedaràs com anquella paia del tango: en-la-calle-perdidasin-rumbo-y-en-enojo.
Mai no podràs descolonitzar-te de mi, catalana de merda!
No oblides mai que jo sóc lo teu caudillo-por-la-graciade-Dios!
FI DE L'ACTE SISÈ
Retalls de Premsa · Pàgina 44
Temps per la nostàlgia
Guillem Comí
Diario Español (31 de mayo de 1939)
AMPOLLA ha celebrado las fiestas de
la Victoria con un entusiasmo y amor patriótico
incomparable
Los días 20 y 21 del actual mes de Mayo, se han celebrado en Ampolla las Fiestas de la Victoria, a las que
todo el vecindario ha demostrado de una manera clara
y terminante su verdadera adhesión a la causa Nacional
y a nuestro Caudillo Franco. Todos los vecinos sin distinción de clases ni edades, al lado de los camaradas que
componen la Jefatura local de FET y de las JONS, del
señor Alcalde y Comandante de Marina don Desidero
Ventosa, han cooperado para que dichas fiestas tengan
una resonancia tal, que nunca podrá olvidar el pueblo
de Ampolla por su importancia suprema y significación
patriótica.
Al pueblo de Ampolla que ha vivido siempre dominado
por el veneno y el engaño, por fin le ha llegado a la hora
feliz del descubrimiento de la verdad, que empieza ya a
resplandecer en el corazón de todos los ampollenses. En
estos días memorables de las Fiestas de la Victoria, ha
demostrado el pueblo de Ampolla la fe inquebrantable
por la religión católica y por el Caudillo de España.
El pueblo de Ampolla en masa ha asistido a todos los actos
que en honor de la bandera de España y de su Caudillo se
han celebrado. Para celebrar estas Fiestas de la Victoria
previamente se procedió a la reconstrucción del templo
sagrado de la Iglesia Parroquial habiendo adquirido las
imágenes del Sagrado Corazón de Jesús y de San Juan
Bautista, como patrón del pueblo ampollense, y otras
tantas imágenes que muchos vecinos fieles trajeron al
templo para su bendición y adorno del mismo.
Se celebró Comunión general en el acto de la Misa de
Campaña, que tuvo lugar en la Plaza Mayor de la población, a la que asistieron muchos fieles. Se hizo procesión
por todas las calles del pueblo, llevando en peana las
imágenes bendecidas y nunca demostró el pueblo de
Ampolla, como en la fecha presente, su verdadera fe en
la Religión, y confianza en el Gobierno. Todos los actos
religiosos fueron ejercidos por el eminente reverendo
D. Federico Domingo, de Tortosa, el cual bendijo las
imágenes que actualmente guarda el templo sagrado y
que todos los ampollenses reconocen como la verdadera
Casa del Pueblo.
Con los actos celebrados en conmemoración de la Victoria
Nacional, el pueblo de Ampolla ha expuesto a la vista
de todos los españoles el profundo arrepentimiento por la
política finada y su grande e incomparable satisfacción,
por el triunfo nacional. Y a petición de sus Autoridades
locales, han jurado tener por olvidada aquella farsa de
política histrionera, que jamás aceptarán, y desde la
hora presente, quieren todos ser españoles y demostrar
su inquebrantable adhesión a los propósitos de nuestro
Caudillo Franco, y amantes de la Religión Cristiana. Y el
primer ejemplo de esta su verdadera adhesión ha sido la
celebración de estas fiestas conmemorativas de aquella
Victoria nacional, que todos consideran la salvación de
España, asistiendo a todos cuantos actos se han realizado
en demostración de júbilo por la salvación de España, y
demostrativos de verdaderos patriotas y fieles cristianos,
convictos y confesos, de su error en lo pasado. Juraron
aquella promesa ante sus Autoridades locales, y ofrecen
todos hasta el máximo sacrificio para conseguir la futura
felicidad de España, y en sus actos religiosos piden y
suplican al Ser Supremo, que conceda muchos años de
vida al Caudillo de España, para que ésta, pueda llevar
a cabo su cometido en la reconstrucción de esta Nueva
España, Grande y Libre, en la completa confianza de
que no olvidará a estos nobles y bravos pescadores de
Ampolla, que juntos con sus dignas Autoridades gritan
una y mil veces: ¡¡Arriba España ¡¡Viva Franco!!
Nuestro Caudillo y su Gobierno tendrán en cuenta nuestros
sacrificios, y reconocerán que hemos sido siempre víctimas del engaño de aquellos enemigos de la Patria; pero
que desde la celebración de estas Fiestas de la Victoria
en las que los camaradas Jefes locales, en cooperación
de su digno Alcalde nos demostraron en sus pláticas lo
que la Nueva España aspira para lo futuro, nos hemos
convencido categóricamente de que España ha renacido
y que por la actuación del Caudillo (y cumplimiento de
nuestros deseos patrióticos) será una realidad lo dicho
de que España será Una, Grande y Libre. Y por último,
es digno de mención narrar el desfile general de la población, precedida por las Milicias de Falange Española
Tradicionalista y de las JONS y Organizaciones Juveniles
y Femenina por delante de la Jefatura local, expuestos al
público entre la Bandera Nacional y la de Falange, los
gráficos del Caudillo y de José Antonio, a los que nadie,
absolutamente nadie dejó de rendir homenaje.
Ampolla quiere que España entera conozca su fe
y adhesión a la causa nacional.
Ampolla, Mayo de 1939. Año de la Victoria.
JOSÉ BRU - Delegado Local de Propaganda
Retalls del Poble · Pàgina 45
Foto cedida per Carmina Perelló. Curs escolar. (Novembre de 1971)
Professor Enrique Rodríguez. Ma Carmen Climent, Luisa Cabrera, Montse Márquez,
Lupita Mauri, Carolina Escrivà, Asunción Martí, Ma José Buera, Neus Colomines,
Flori Favá, Roberto Cabrera, Amadeo Prades, Baltasar Capera, Rosa Ma Cabrera,
Mercedes Castellá, Carmina Perelló, Olga Casanova, Ma Teresa Royo, Joaquín Mauri,
J. José Muria, Estanislau Galve, Ma José Piñana, Teresa López,
Àngels Cabrera i Adela Miralles.
Foto cedida per Guillermo Julve. Pescant al riu Ebre,1960
Viatges · Pàgina 46
La Marinada
volta el Món
Paco, Montse,
Josep, Tere,
Susi i Amor.
Mezquita
de Córdoba.
Anna, Isabel, Josep, Viki i Josep. Mykonos (Grècia).
Nutrició · Pàgina 47
DRA. ROSER MARTÍ I CID
www.rosermarti.com
Dipl. Nutrició Humana i Dietètica
Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments
L'etiquetat nutricional
En l’actualitat, la importància de saber com interpretar correctament l’etiquetat nutricional dels aliments és
imprescindible en molts casos, per exemple en el cas d’al·lèrgies i intoleràncies, però també important en patologies
com la diabetis, la hipertensió, la hipercolesterolèmia... És per aquest motiu que en aquest número us volem explicar
la seva importància i com interpretar-lo.
Està clar que en l’etiquetat d’un aliment, existeixen múltiples dades, des de la denominació del producte, el domicili
del fabricant i/o envasador, la data de caducitat, fins a l’atenció al consumidor, un servei que molts cops ens pot
resultar útil principalment en situacions d’al·lèrgies o intoleràncies a un aliment o component alimentari. No obstant,
un nou concepte força interessant que s’ha introduït recentment en la informació nutricional és el semàfor nutricional,
el qual d’un mode visual ens permet detectar si l’aliment conté més o menys nutrients permetent-nos una orientació
segons les patologies associades a la nutrició que puguem tenir. A mode d’exemple, es mostra en aquesta fotografia
part de l’etiquetat d’unes galetes; en el qual es pot observar:
En color verd com l’aport en sal
és baix.
El color groc que l’aport en Kcal
(energia) és mitjà.
I en taronja com l’aport en sucres
(hidrats de carboni), greixos i
greixos saturats és elevat.
Així, amb els colors de l’etiquetat
nutricional i només d’una manera visual
podrem anar seleccionant alhora de
realitzar la compra, tot beneficiant la
nostra salut i fent una bona elecció dels
aliments que formaran part dels nostres
àpats.
Per exemple, si tenim en compte l’anterior
etiquetat, i sóc una persona amb
sobrepés, colesterol elevat i antecedents
cardiovasculars evitaré menjar aquest
tipus d’aliment, degut a que el greix
apareix marcat en color taronja, és a dir,
que ens indica que aquest aliment conté
força quantitat d’aquest greix perjudicial
per a la nostra salut. A més ens aporta força quantitat de sucres i en persones amb diabetis, la ingesta d’aquest
nutrient s’ha de controlar.
En l’etiquetat, molts cops també trobarem les CDO o QDR, és a dir la Quantitat Diària Recomanada, que són uns
valors de referència en nutrients que ha de tenir la nostra alimentació per mantenir-nos en un estat de salut òptim.
Tot i això cal tenir sempre present que aquestes recomanacions es realitzen per persones adultes estàndards i sanes,
i que cada individu és diferent, ja que depenent de l’edat, el sexe, l’activitat física i fins i tot alguna patologia pot
fer augmentar o disminuir aquestes necessitats, per tant només ens serveixen com a guia, MAI per seguir-ho al peu
de la lletra.
I recordeu... a banda de la informació nutricional, en l’etiquetat també podrem trobar consells de preparació de
l’aliment, així com alguns consells saludables que ens ajudaran a que realitzem uns bons hàbits tant dietètics com
físics.
Turisme · Pàgina 48
El Patronat Municipal de Turisme intensifica
la Promoció Turística de l’Ampolla per aquest
proper 2014
El Patronat Municipal de Turisme comença un cop més la campanya promocional de fires.
Aquest passat mes de gener es va promocionar presencialment a Fitur (Madrid) que va tenir lloc del dia 22 al 26
de gener. Aquesta fira és una de les fires
més importants a nivell europeu en quant
a nombre d’assistents tant professionals com de visitants professionals i no
professionals. També, dintre del marc
d’aquesta fira es va dur a terme la presentació de les Jornades de la Galera,
acció coordinada des de la delegació
de les Terres de l’Ebre del Patronat de
Turisme de la Diputació de Tarragona
en la que s’han unit l’Ametlla de Mar,
Alcanar, L’Ampolla i Sant Carles de la
Ràpita per realitzar de forma conjunta
aquestes jornades.
Posteriorment, l’Ampolla també es promocionarà presencialment a Navatur,
la Fira de Turisme que es duu a terme a
Pamplona del 21 al 23 de febrer i que,
degut a l’èxit de les darreres edicions,
s’està consolidant com un referent de les
fires del sector turístic al nord d’Espanya.
Ja al mes d’abril, concretament del 4 al
6, es durà a terme la promoció al Saló
Internacional de Turisme de Catalunya
i, encara pendent de confirmació, es
participarà a una promoció a Lió i a
Fira Andorra.
Tot i que en principi, no serà possible
l’assistència presencial també s’enviarà
material promocional a la fira Fiets &
Wandelbeurs a Amsterdam, a FIO a
Càceres, a la Fira MITT a Moscou, a BBF
a Ruthland (Anglaterra), a Falsterbo Bird
Show a Suècia i al World Travel Market
a Londres.
Aquest any també es durà a terme conjuntament amb el Patronat de Turisme de
les Terres de l’Ebre i altres municipis de
les Terres de l’Ebre una campanya de
publicitat conjunta al RAC 105.
Turisme · Pàgina 49
4.
CASA LLAMBRICH - JUANI
Av. Marítima R. Pous, 18 – T. 977 46 00 73
· Xarrup de crema de galera
· Galeres fregidetes amb allets tendres
· Caragols de mar amb romesco
· Arròs melós amb sípia a la seva tinta i fumet de galera
· Mil fulls de crema
· Vi DO Terra Alta, aigües minerals i cafè
5.
25€ (iva inclòs)
CLUB NÀUTIC – CASA MONTERO
Av. Marítima , s/n – T. 977 59 33 36
· Amanida de roure amb galeres i vinagreta de poma
· Ostra del Delta gratinada amb reducció de caldo de galera
· Saltejat de galera amb alls tendres confitats amb oli de mar
· Arròs bomba sec amb galera i carxofes de temporada
· Llet fregida amb gelat de torró, crema i cruixent de neula
· Vi Castell de Fontanells D.O Terra Alta, Blanc, negre i rosat a escollir
aigües minerals i cafè
30€ (iva inclòs)
6.
DEL MAR – FLAMINGO
Ronda del mar, 58 – T. 977 59 38 16
· Xarrup de suquet de galera
· Focaccia de baldana i poma àcida
· Cassoleta de mandonguilles de bacallà i pèsols
· Raviolis de galera
· Arròs de galera amb verdures de temporada
· Postres de la casa
· Vi negre Viña Dorada D.O Terra alta i aigües minerals
30€ (iva inclòs)
7.
LA BARRACA
Passeig de l’Arenal · T. 977 46 06 81
· Assortiment de fumats
· Galeres a l’estil “Barraca”
· Arròs amb galeres i carxofa
· Postre
L’AMPOLLA
· Vi D.O Terra Alta, aigües minerals i cafè
8.
30€ (iva inclòs)
LO GOLERO
Platja Arenal, Bassa de les Olles · T. 655 99 84 41
1.
BOTAVARA
Port pesquer · T. 977 46 07 08
· Amanida Goleró
· Tàrtar de galera amb verdures
· Arròs de galeres i carxofa
· Postre de la casa
· Amanida tèbia de galera
· Canapès d’anguila fumada
· Calamars a la Romana
· Musclos a l’estil “Botavara”
· Vi DO Terra Alta, aigües minerals i cafè
· Arròs caldós de galera amb verduretes de temporada
9.
RACÓ DEL PORT
Av. Marítima R. Pous, s/n. · T. 977 46 02 40
· Postre de la casa
· Vi D.O Terra Alta, aigües minerals i cafè
2.
30€ (iva inclòs)
CAN PIÑANA
Av. Marítima R. Pous, 20 · T. 977 46 00 33
· Torradetes d’anguila fumada
· Musclos al vapor
· Galeres flamejades
· Arròs caldós de galeres
· Postre casolà
· Vi D.O Terra Alta, aigües minerals i pa
· Mil fulls de galera amb carxofa i xampinyons
· Arròs melós de verdures i galeres
25€ (iva inclòs)
25€ (iva inclòs)
10.
RAFA
· Pastís de crema
Av. Marítima R. Pous, 34 · T. 630 80 83 34
· Vi Blanc D.O Terra Alta – Altès herència, aigües minerals i cafè
25€ (iva inclòs)
· Entrant de crema de galeres
· Pastís de galera amb torradetes
· Parrillada de galeres
· Arròs caldós de galeres o fideuà de galeres i sípia
3.
CASA DAVID
Port pesquer · T. 977 59 34 54
· Postre
· Vi D.O Terra Alta, aigües minerals
· Aperitiu de benvinguda Gelee de galera amb ratlladura de llima
· Cor de carxofa farcida amb mousse de foie i
· Ravioli de galera amb la seva salsa i bolets de temporada
11.
· Cassoleta de galera amb puré de patata, xip de tubèrcul i oli trufat o
Caldereta d’arròs,patata, carxofa i galera o
Llauna de galeres amb tomàquet, all i julivert
· Sopa de galeres amb crostons
· Escalivada amb peu cruixent
25€ (iva inclòs)
SOL – LLAMBRICH
Av. Marítima R. Pous, 18, 1r pis · Carrer Mig, 6 · T. 977 46 00 08
· Crema catalana o
· Sopa freda de taronja amb gelat de vainilla i fruits rojos
· Arròs Sol (arròs amb sípia, galeres i rap)
30€ (iva inclòs)
· Escuma de crema catalana
25€ (iva inclòs)
Esports · Pàgina 50
Exhibició de Nadal de Gimnàstica Rítmica
TOT UN ÈXIT! Aquesta seria la conclusió de l’exhibició
de Nadal que un altre any ens va oferir el Club Gimnàstica Rítmica l’Ampolla el passat 21 de desembre al
pavelló poliesportiu.
En aquesta ocasió, quatre clubs de diferents poblacions
de Catalunya, CE Mediterrània (Santa Coloma de Cervelló), CGR Costa Daurada (Vilaseca), CE L’Ametlla de Mar
i CGR L’Ampolla, van sumar un total de 74 gimnastes
que van mostrar al nombrós públic assistent diferents
coreografies, en modalitat individual o en conjunts, amb
aparells o mans lliures, que van fer la delícia dels espectadors. Entre els gimnastes, comptàvem amb campions
de Catalunya i Espanya, que van venir a donar suport
al nostre Club i donar-nos, al mateix temps, l’oportunitat
de veure en directe exercicis de gimnàstica rítmica de
gran nivell i bellesa.
Cal destacar que tant el públic assistent com els propis gimnastes van quedar sorpresos i encantats de la
decoració que per aquest motiu es va fer al pavelló.
Des d’aquí, volem aprofitar l’ocasió per agrair a tots
els pares i mares del Club, l’esforç i la col·laboració
mostrada en el muntatge de la pista, preparació dels
detalls i berenar, ja que sense ells i elles no hagués estat
possible dur-ho a terme.
Des de la junta del Club voldríem també agrair a
l’Ajuntament i als establiments col·laboradors de
l’Ampolla el seu suport, en èpoques com l’actual són
més necessaris que mai, ja que ens ajuden a poder tirar
endavant aquest Club, que no té cap altre objectiu que
formar a les nostres xiquetes en una disciplina esportiva i
donar-los-hi l’oportunitat de sentir-se protagonistes en experiències com l’exhibició de Nadal que ara ens ocupa.
Per això, continuarem esforçant-nos i esperem retrobarnos en l’exhibició d’estiu, per la que ja hem començat
a treballar i que esperem gaudeixi del mateix èxit.
Junta Directiva CGR L’Ampolla
Esports · Pàgina 51
Open Nadal 2013
Club Dòmino Joc Net l'Ampolla
El passat dia 28 de desembre, el club de dòmino JOC
NET va organitzar un open al Bar-restaurant LES PALMERES de l’Ampolla.
Els patrocinadors senyors Claudio i Ana María, propietaris del bar, van obsequiar a les dues primeres parelles
guanyadores amb unes magnífiques cistelles de Nadal.
Al migdia vam fer un dinar de germanor al mateix restaurant amb tots els participants.
El club de dòmino JOC NET va obsequiar, mitjançant
un sorteig, amb tres ampolles de bon vi.
Actualment el Bar-restaurant LES PALMERES és la seu
social del club de dòmino JOC NET. Un lloc paradisíac
davant mateix del mar. Totes les tardes de la setmana
entrenem al dòmino per arribar a ser més competitius.
Campions Esteve-Pepón
i subcampions Francesc i Maite
Hi ha jugadors de l’Ampolla que han començat enguany
a jugar. I especialment volem fer menció a un jugador,
l’Ivan Curto, el més jove de l’equip, que promet ser una
figura del dòmino amb el seu company Sisco Alapont.
El club de dòmino JOC NET us desitja un bon any
2014!!!
Que el nostre esperit de companyerisme, unió i amistat
es traslladi a tots. Sempre intentant fer un món millor!
Club Dòmino JOC NET
Ana María entregant el primer premi

Descargar

Transcripción

Documentos relacionados

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona

Ous estrellats amb pernil Huevos estrellados con jamón Eggs on a

Les Filles de Maria Auxiliadora

Déus i mites de l`antiguitat

l`Espurna nº 24/ juliol-setembre/2010