Si som nosaltres

193 • 21 de juliol de 2010
Si som nosaltres
FOTOGRAFIA:
E
l maig de 1975, un informe policial relatava que prop
de 800 persones s’havien manifestat a Badalona contra
la construcció d’un port esportiu entonant uns versos
que resseguien la melodia del popular “No serem
moguts”: “No, no, no lo construirán / ni con la fuerza de la represión /
no lo construirán / El puerto es para los ricos / Lo pagará el obrero / Queremos más escuelas / Queremos más hospitales / Queremos más zonas
verdes / No más atropellos”.
Un any abans, la revista veïnal Can Oriach expressava la voluntat popular sabadellenca amb una sentència explícita: “No sólo
una ciudad para trabajar, sino también una
ciudad para vivir”.
El Pla Popular de la Verneda Alta, presentat el 1978 com una veritable contraproposta als projectes urbanístics d’un franquisme agonitzant, també era rotund en
manifestar la necessitat que “plantejar una
política oposada, en funció dels nostres interessos –que són oposats als seus–, és l’única
manera de satisfer-los”.
De la mateixa manera que, el 1976,
altres veïns i veïnes assumien que havien de lluitar “per fer un
Guinardó digne, aturar la degradació i salvar-lo de la destrucció
capitalista”.
Perquè el que també sabien els veïns de Nou Barris aquest
mateix any era que: “La especulación dió dinero a las inmobiliarias
capitalistas y nos lo quitó a los trabajadores; (…) robó del barrio solares destinados a zona verde, todo ello con la colaboración del Ayuntamiento”.
Albert Garcia
Què era allò que, en última instància, sabien els veïns i veïnes organitzades? Què assumien amb totes les seves conseqüències aquells que prengueren els carrers i les places els
últims anys de la dictadura, aquells que impediren la continuïtat d’aquesta dictadura, aquells que somiaren amb una altra ciutat, amb uns altres barris, amb una altra societat?
El cartell d’un acte veïnal celebrat el 1975 a Girona ens ofereix una pista: “Ni tú ni yo somos nadie si tú y
yo no somos nosotros”.
Però un altre lema em ve al cap quan
penso en la ciutat que m’ha tocat viure, no
aquella que volgueren transformar aquests
homes i dones que sabien perfectament qui
eren i què volien, sinó aquella altra que es presenta –orgullosa i moderna– com “la millor
botiga del món”. La mateixa que es permet
exportar un model propi d’urbanisme, una
marca registrada que ens contempla com a
simples consumidors de fòrums culturals,
espectadors d’esports olímpics d’hivern,
clients d’un hotel a primera línia de costa,
veïns cívics, uniformitzats, multats, colpejats,
desallotjats. Aquesta ciutat, la mateixa que, precisament ara que se
suma al tren de l’alta velocitat, s’adona de l’existència d’un petit
barri anomenat el Bon Pastor, que ha donat nom a una nova
parada de metro. Potser dependrà de nosaltres, del fet que nosaltres siguem nosaltres i no una suma d’un tu i d’un jo que començarà a pensar en una parada de metro que va donar nom a un barri.
El cartell d’un acte
veïnal celebrat el
1975 a Girona ens
ofereix una pista:
“Ni tú ni yo somos
nadie si tú y yo no
somos nosotros”
-
Ivan Bordetas Jiménez
Quaderns d’Illacrua
DIRECTA
COORDINACIÓ QUADERNS D’ILLACRUA: Gemma Garcia i Carles Masià. A FONS: Alba Gómez, Mar Carrera i Pau Casanellas.
MIRALLS: Jordi Garcia i Manuel Torres. PETJADES: Àlex Romaguera. BON VIURE: Marta Salinas.
DISSENY GRÀFIC: Roger P. Gironès • CONTACTE: [email protected]
MÉS QUE MIL PARAULES