Octubre
Transcripción
Octubre
Full Informatiu Octubre addif 2 0 1 0 - Associació en Defensa del Dret de la Infància a la família - Adopció i acolliment Pere Vergés,1, planta 11, despatx 8 08020 BARCELONA Tel. 93 313 49 59 www.addif.org [email protected] Des de 1992 al costat de les famílies adoptives, al costat de la infància. ▶ Editorial 18 anys! Aquest any celebrem a Addif la majoria d’edat, complim 18 anys. I ho hem volgut celebrar amb tots vosaltres fent una edició especial del nostre Full InformaBu. Des de l’esBu de 1992 en què fèiem la primera Trobada de Famílies, amb grups de treball per intercanviar opinions, certeses i incerteses al voltant de la paternitat i filiació adopBves, hem anat creant serveis i realitzant acBvitats i cursos per a la formació i orientació de les famílies adopBves. Primer com a Associació en Defensa del Dret de la Infància a l’Adopció (ADDIA) i, a parBr del 2000, com a Associació en Defensa del Dret de la Infància a la Família ‐Adopció i Acolliment‐ (ADDIF). La nostra associació va néixer gràcies a l’esforç d’un peBt grup de pares i professionals que, quan la paternitat i filiació adopBves encara es veien socialment com a una paternitat i filiació “de segona”, van creure en l’adopció com a dret dels infants en desemparament, com a procés èBc i transparent i com a paternitat en majúscules. ha estat abandonat o que no pot viure, per la seva pròpia seguretat, amb la seva família biològica. Infants que són fills biològics i fills adopBus, que conformen la seva idenBtat integrant aquesta dualitat i una història de vida, sovint diZcil, al costat dels seus pares adopBus. Dels seus pares, perquè, al final, i senzillament, és el que som: pares i fills. Amb tots els ets i uts que això comporta. Ens congratulem molt especialment que aquest any 2010, en què Addif compleix la seva majoria d’edat, sigui l’any en què sorgeix a Barcelona “La veu dels adoptats”, una delegació de l’associació “La voz de los adoptados”. Els nostres fills es van fent grans i tot el que ens diuen, amb la seva pròpia veu, és una escola d’aprenentatge imprescindible pels pares adopBus, per a que la paternitat adopBva sigui la paternitat que subjecta, conté, dóna els vincles que els fills necessiten per crear arrels i dóna, també, finalment, les ales que els permeten construir la seva pròpia vida. Des d’aquest 18è aniversari el nostre profund agraïment a totes aquelles persones que han passat per ADDIA, per ADDIF, aportant el millor d’elles en benefici dels pares i dels fills adopBus. Moltes gràcies. Podeu enviar els vostres comentaris i reflexions a: [email protected] I amb nosaltres, els pares, han anat creixent també els nostres fills, els subjectes de dret d’aquesta mesura de protecció que és l’adopció. Mesura de protecció i dret per a tot infant que Full Informatiu - Octubre 2010 ►► Amb motiu del nostre 18é aniversari ► Des de l’ICA Enguany, l’Associació en defensa del dret de la infància a la família (addif) celebreu el 18è aniversari de la vostra consBtució, que es va portar a terme a principis de l’any 1992, per part d’uns pares o mares ja adoptants o en tràmits d’adopció i per professionals interessats en temes de la infància, amb els objecBus de promoure l’adopció, tant nacional com internacional, facilitar als pares adoptants informació i assessorament, promoure la informació i formació de les famílies i afavorir el contacte entre pares adoptants pe a facilitar la comunicació, la reflexió i l’intercanvi. Després de tots aquests anys, la situació de l’adopció internacional i nacional, així com la realitat actual de la nostra societat han canviat considerablement. Com bé sabeu, a Catalunya hem estat i som capdavanters en xifres d’adopció a Europa, de manera que en aquests moments al nostre país ja hi ha més d’11.000 infants que han pogut arribar a gaudir d’una família per mitjà d’un procés d’adopció, essent ja alguns d’aquests infants, adolescents. Per aquests moBus, ens trobem en un bon moment per valorar la feina feta, parlar‐la, i reflexionar per cercar nous camins, amb la parBcipació i col∙laboració de tots els agents implicats. Amb l’experiència de tots aquests anys i tenint en compte l’evolució que ha sofert l’adopció internacional en quant a perfils dels infants a adoptar i en quant a l’allargament del temps d’espera, com l’adopció nacional, tenint present el canvi que suposa la nova Llei 14/2010 dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència, quant a la figura de l’acolliment preadopBu administraBu i quant als terminis d’impugnació per part dels pares biològics. Des de l’InsBtut Català de l’Acolliment i de l’Adopció creiem que ara, més que mai, cal vetllar per una bona formació i un bon acompanyament de les famílies en tot el procés de l’adopció., tant en el període de valoració per a la idoneïtat, en el temps d’espera, i com no, en el període posterior a l’adopció. És per aquest moBu que, des de l’any 2005, l’ICA va posar en funcionament el servei d’atenció postadopBva, com un servei públic i gratuït d’assessorament i orientació psicològica i educaBva per a totes aquelles famílies adopBves o persones adoptades que ho requereixen. També, com a fruit de l’experiència d’aquests anys, hem vist la necessitat de reflexionar sobre quines noves eines i quins nous espais d’ajuts hem d’oferir, com a professionals, a les famílies adopBves, amb la finalitat d’avançar per poder donar resposta a les noves necessitats que sorgeixin. En base a aquesta trajectòria i amb l’objecBu centrat en donar la màxima atenció i benestar a la infància del nostre país, hem treballat en un programa d’atenció a les famílies, del qual forma part el servei d’atenció postadopBva, així com els espais de formació i reflexió per a professionals que creiem necessaris per adoptar els recursos existents a les necessitats actuals d’infants i famílies. En aquesta mateixa línia que té com a eix fonamental la prevenció i la formació tant en els àmbits professionals, com dels infants i les seves famílies, per a la millora de les diferents fases del procés adopBu, crec que és fonamental l’aportació que es fa des de les associacions de famílies i concretament, la funció que desenvolupeu des de la vostra Associació. L’Administració del Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el nostre InsBtut Català de l’Adopció, porta a terme totes les competències i les funcions que té encomanades i, conhnuament, adequa la seva tasca a les necessitats que detectem a la realitat que ens envolta. Amb tot, crec que és primordial el paper que desenvolupeu des del teixit associaBu que, des de sempre, ha estat tan important a Catalunya, com a peça de l’engranatge sense la qual es faria diZcil d’avançar conjuntament en el procés adopBu Full Informatiu - Octubre 2010 ADDIF sempre ha portat a terme una valuosa tasca de sensibilització al conjunt de la societat sobre la figura de l’adopció, mitjançant les acBvitats que heu organitzat, informant, assessorant i facilitant formació als sol∙licitants i assessorant en relació amb el complex procés de l’adopció, des de la seva fase més inicial fins a la postadopció. Amb moBu de la celebració del vostre 18è aniversari, vull aprofitar aquesta oportunitat per felicitar‐vos i agrair‐ vos, molt sincerament, l’excel∙lent tasca que porteu i heu portat a terme al llarg d’aquests anys. Perquè la complexitat que comporta el procés adopBu necessita tot l’ajut que puguem oferir des dels diferents àmbits, amb la finalitat que el principi primordial que ens mou a tots nosaltres, que és l’interès superior del nen, s’assoleixi plenament. Sílvia Casellas i Serra Directora de l’InsBtut Català de l’Adopció Octubre 2010 Gemma Cánovas Sau Psicòloga Clínica Gemma Cánovas col∙labora amb Addif des de l'any 2000, oferint cursos i conferències sobre aspectes propis de la paternitat i filiació adopBves. Com a psicòloga clínica, ofereix també atenció i orientació psicològica a les famílies adopBves. Podeu concertar entrevistes amb ella a través de la nostra associació (93 313 49 59). Recordem que els socis d'Addif poden realitzar una primera visita, de caràcter orientaBu, gratuïta i a càrrec de l'associació. "La consulta preven@va és important ja que l'escolta i orientació de la professional davant de la situació que preocupa, afavoreix la resolució de certs conflictes actuals i pot evitar l'aparició dels que puguin surgir en el futur. Això és vàlid tant pels adults que viuen moments de crisi i són conscients del seu malestar, com pels infants que estan en procés de construïr la seva idenBtat." www.gemmacanovassau.com Full Informatiu - Octubre 2010 ► LES ADOPCIONS INTERNACIONALS Celebrar el divuitè aniversari d’ADDIF és celebrar, també , l’èxit de moltes adopcions fetes a l’estranger; celebrar la consolidació de moltes famílies amb fills provinents d’altres móns, d’altres cultures, d’altres ètnies. Tot i que la nostra Associació no fa disBncions en la procedència dels nens adoptats, sí que és cert que la gran majoria d’associats hem portat a terme el nostre projecte a l’estranger; cal recordar que, durant força anys, l’adopció nacional estava pràcBcament col.lapsada degut als pocs nens, llavors, en disposició de ser adoptats a casa nostra. Així, amb l’empenta i la perseverància de les primeres famílies, les administracions van anar obrint camins a molts països i van anar afilant la legislació i, per tant, els procediments, d’acord amb el Conveni de l’Haia, per tal que l’adopció internacional fos una mesura de protecció per a la infància en desemparament, garanBsta i transparent. Durant aquests anys, les adopcions internacionals han passat de ser quelcom minoritari a ser un fet socialment ben normal, i ben valorat i respectat. És un moBu d’orgull per a la nostra societat, una societat d’acollida i acollidora. Tot i així, no podem amagar que, darrerament, hi ha el temor que, tot plegat, hagi estat un parèntesi en la història de les adopcions al nostre país. El cert és que, any rere any, van baixant, arreu del món, als països d’acollida, les xifres de les adopcions internacionals realitzades. Els països d’orígen conBnuen, si fa no fa, sent els mateixos, però els processos tendeixen a alenBr‐se i, a cops, a aturar‐se. Voldríem pensar que, en el món, hi ha menys nens en situació d’abandonament; també, ens agradaria que els països d’orígen es poguessin fer càrrec de la protecció de la seva infància; però, ens temem que molts altres factors, que no són moBu d’alegria (interessos políBcs, o disfuncions burocràBques, o existència de mala praxi èBca...) interfereixen en el bon funcionament dels processos. Des d’ADDIF, no defallirem en el seguiment a casa nostra de tot el procés d’adopcions en general, així com d’aquells casos parBculars que reclamin de la nostra col.laboració, en cas que la poguéssim exercir d’alguna manera. Un dels nostres compromisos és el de seguir informant, a través dels nostres butlleBns, de les sessions que organitzem periòdicament i de l’atenció personalitzada que també oferim, sobre l’estat de la qüesBó, una qüesBó que és, en una bona part, una de les nostres raons de ser, de conBnuar associats: La defensa arreu del món del dret de la infància a tenir una família. Dolors Cruells Mare adopBva i membre de la Junta d’Addif Full Informatiu - Octubre 2010 ►► Parlen els fills... Reproduïm aquí algunes reflexions tretes de textos o xerrades d’alguns dels fills adopBus que han col∙laborat, o formen part, de la nostra associació. Les hem volgut destacar perquè creiem que són de gran interès. És la veu dels fills adopBus la que ens ha d’orientar en el camí, no sempre senzill, de la paternitat i filiació adopBves. ► Somos adoptados Por David Azcona, hijo adopBvo. Arhculo extraído de www.soyadoptado.es ”No sólo fuimos adoptados, si no que "Somos adoptados", el abandono y la adopción son nuestros compañeros de viaje, debemos conocerlos y ser capaces de expresar lo que senBmos. Hace sólo una generación, ser adoptado no parecía diferente en absoluto a haber nacido dentro de la familia que te criaba. La sociedad pensaba que los padres escogían y recibían un bebé perfecto, a la edad de dos o tres años le decían que era adoptado y luego todos seguían viviendo una vida feliz. La adopción se planteaba con cuidado y en el momento oportuno del desarrollo del niño, y luego no era necesario volver a tocarlo. Ahora sabemos que esto era una equivocación. Sabemos que ser adoptado puede influir en la relación de una persona con sus padres adopBvos, con su naciente senBdo de sí mismo y con las relaciones que forje a lo largo de su vida. Ahora sabemos que la cuesBón de ser adoptado volverá a surgir, de forma consciente o inconsciente en diversos momentos del crecimiento y de desarrollo del adoptado. También sabemos que es muy importante tener en cuenta no sólo la vida anterior del adoptado, si no también el contexto social en el que crezca. La adopción es una medida excepcional de protección a la infancia. La adopción es otorgar al menor su derecho a tener una familia. No existe el derecho a adoptar. Todavía muchos adoptados cuentan su historia desde el punto de vista de sus padres, no en primera persona. Nos cuentan el deseo de sus padres de formar una familia, pero no nos cuentan cómo llegaron a ser niños adoptables. Muchas veces nos olvidamos que los protagonistas son los niños y no los padres. No debemos separar adopción y abandono. Todos los niños adoptados son niños que han sido abandonados. Con frecuencia nos encontramos adolescentes adoptados que nunca han escuchado de sus padres la palabra abandono. Esto no quiere decir, ni mucho menos, que no se sientan abandonados, sino que sienten una rabia y un dolor al que no pueden poner nombre. Porque el abandono que sufren los niños adoptados es una cuesBón imposible de negar. Sin embargo nuestra cultura de la adopción, esconde y reprime con historias edulcoradas este abandono, condenando a muchos niños y niñas a la imposibilidad de elaborar y reconducir adecuadamente el sinZn de emociones de inseguridades, temores, incerBdumbres, vacíos, sufrimientos y secuelas que la conciencia de la condición adopBva y el mayor o menor impacto del abandonado vivido genera en sus personas, en su convivencia familiar, en sus procesos educaBvos y en su vida social. Al igual que es nuestro deber como sociedad hacer que se cumplan los derechos del niño, también es nuestro deber que este niño cuando sea adulto tenga las herramientas suficientes para comprender y enfrentar su situación y sus senBmientos.” ► Adopció i diferència racial: “Jo em sento d’aquí però ells em veuen d’allà” Conferència de Cari Mc Cay a Addif, el 14 de novembre de 2009 Aquestes van ser algunes de les reflexions de Cari Mc Cay, treballadora social, filla adopBva d’origen guineà i membre de la Junta d’Addif, a unes de les xerrades del curs passat. Una autènBca lliçó de vida pels assistents. Full Informatiu - Octubre 2010 “Jo em sento d’aquí, he crescut a la cultura catalana, espanyola. Em veig i em sento així, és quelcom natural. Però altra gent, des de fora, no ho veu així. Per a mi l’important és que jo sé qui sóc, i la meva família també. El que pensin, o la idea que es facin de mi els demés m’és igual. “La història de vida de tot fill adopBu no és fàcil. És bàsic saber d’on vens, per què ets diferent. Acceptar que ets d’aquí perquè et sents d’aquí, però que un tant per cent de la teva idenBtat prové també del teu origen. Aquesta acceptació requereix temps i ajuda de la família. És quan ets gran que acceptes aquesta coctelera de vida i cultura que és la teva idenBtat”. “Quan tu tens clara la teva idenBtat no et fa mal com et veuen els que no et coneixen. D’adolescent t’emprenyes, et rebotes, renegues de la teva diferència, et qüesBones a tu mateixa “. Respecte al que podem fer els pares per ajudar als nostres fills assenyalà: “Estant en aquesta conferència ja els esteu ajudant, perquè els esteu acompanyant. Procureu transmetre al vostre fill que la diferència és un fet posiBu, una riquesa, que n’esteu orgullosos de la seva diferència i feu‐la evident amb contes on apareguin nens de diferents races, etc. També és important que se n’adoni que si la seva diferència li causa angoixa és per l’entorn extern que la veu com quelcom negaBu, però que això no és ni un problema personal seu, ni de la seva família ni de les persones que l’esBmen. I no per tots els nens suposa un problema la seva diferència racial, depèn de les seves experiències”. Va assenyalar l’adolescència com un moment clau perquè comences a anar sol pel món (sense els pares al costat la gent et mira d’una altra manera per la teva diferència racial). Quan aquesta diferència és molt excepcional, quan ets l’únic jove negre a l’entorn, pots tenir la sensació que el món et vol canviar i corres el perill de voler adaptar‐te constantment per ser acceptat, i deixes de ser tu mateix, no vols senBr‐te o semblar diferent. “Arriba un moment, en la vida de tot fill adopBu de diferent raça, en que et planteges qui vols ser, qui ets, i llavors ja no t’importa com et veuen o el que pensen els altres. És quan resolts això que pots conBnuar la teva vida ►”Parlar de l’adopció em resulta terapèu@c” A la Trobada de Famílies anual d’enguany (el 30 de maig a Can Bosc, Sant Iscle de Villalta) vam tenir el privilegi de poder comptar, al decurs de la sobretaula, amb el tesBmoni de Iolanda Serrano, filla adopBva i coordinadora de La Veu dels Adoptats a Catalunya. Fem a conBnuació un breu resum de les seves reflexions. “És normal que alguns infants no vulguin parlar de l’adopció als 15 anys. Jo fa menys d’un any que puc parlar amb normalitat i esBc a la trentena. He descobert que el fet de parlar de tot el que senBa i sento m’ajuda a cicatritzar ferides. Em resulta terapèuBc. D’adolescent jo senBa vergonya de ser filla adopBva, els meus pares intentaven parlar de l’adopció amb normalitat però era jo qui posava barreres per no parlar‐ne. No forceu els vostres fills a parlar si no volen, només generareu refús i distanciament” “Pel fet de ser filla adopBva em senBa “de segona”, més d’un cop havia senBt allò de “quina sort vas tenir!” i això feria la meva autoesBma, em feia senBr com que ho devia tot, per això senBa vergonya. Cal anar molt en compte amb l’entorn. També evitava parlar del tema perquè creia que podia ferir a la meva mare pel fet que ella no havia pogut tenir fills biològics i això podia ser per ella dolorós.” “Ser fill adopBu no vol dir que hagis de tenir traumes forçosament. Jo he viscut malament alguns aspectes de l’adopció i això m’ha comportat dolor i problemes en les meves relacions personals. Però conec altres fills adopBus que no tenen el més mínim trauma, cap problema per la seva condició d’adoptats. A mi m’ha ajudat molt el fet de parlar amb altres fills adopBus com jo i l’ajuda directa d’un professional”. Full Informatiu - Octubre 2010 “Crec que la formació del pares en els aspectes específics de l’adopció és bàsica, imprescindible, per tal de tenir eines per a poder gesBonar els conflictes que poden sorgir amb els fills”. “El més important és que sapigueu transmetre seguretat com a pares als vostres fills. I que penseu en què és el que necessita el vostre fill”. ►► JORNADAS SOBRE INTEGRACIÓN Y ADOPCIÓN INTERNACIONAL Los pasados 7 y 8 de Mayo se celebraron en Barcelona las Jornadas La integración de la adopción internacional, organizadas por la Asociación AFIN con el apoyo del Ministerio de Ciencia e Innovación y la Universidad Autónoma de Barcelona A conBnuación ofrecemos extractos de algunas de las conferencias y estudios presentados a lo largo de las jornadas y publicados en el bolehn de AFIN nº 15, mayo 2010. Los resúmenes íntegros pueden consultarse en el propio bolehn (descarga en h{p://www.afin.org.es/) ► La integración familiar y social de los menores a d o p ta d o s i nte r n a c i o n a l m e nte : s e g u i m i e nto postadop<vo en la Comunidad de Madrid Ana Berástegui Pedro‐Viejo (UPCom‐AFIN) El objeBvo principal de este estudio fue elaborar un protocolo que permita recoger información regular y precisa de la evolución de los menores adoptados, a través de las entrevistas de seguimiento postadopBvo obligado por los países de origen de los menores. Los principales resultados de estos datos nos informan de que – La mayoría de los niños está bien, se encuentran contentos y a gusto a juicio de los técnicos de seguimiento, – La mayoría reconoce a sus padres y Bene relaciones afectuosas y normales con ellos y otros miembros de la familia – La inmensa mayoría de las familias se muestran contentas y saBsfechas con la vida después de la adopción. – En un 40% los resultados y aprendizajes escolares no son del todo buenos y en un 25% la adaptación escolar tampoco, aunque están bien con profesores y compañeros – Las familias aún encuentran muchas dificultades para abordar la comunicación sobre los orígenes y las diferencias y se encuentran lagunas en la comunicación, especialmente de los aspectos más dolorosos. Hablar con los hijos de la madre biológica sigue siendo, para muchos padres adopBvos, un tabú. ► El derecho a la búsqueda de orígenes de las personas adoptadas Blanca Gómez Bengoechea (UPCom‐AFIN) En relación con la invesBgación realizada en este Bempo sobre el derecho a la búsqueda de orígenes de las personas adoptadas pueden destacarse las siguientes conclusiones: 1.‐ Es necesario eliminar las incoherencias que quedan en nuestro ordenamiento jurídico después de introducirse en la legislación el reconocimiento expreso de este derecho. En concreto, es preciso armonizar lo dispuesto en la legislación registral, que por una parte establece la anotación marginal de la adopción fundamentada en la necesidad de asegurar el conocimiento del propio pasado, y por otro lado permite la susBtución de los datos de la familia de origen y del lugar de nacimiento. 2.‐ Resulta obligado plantear la necesidad de que los expedientes de los menores adoptados sean lo más completos posibles, y que se indague cuanto se pueda en las circunstancias previas a la adopción. 3.‐ En los casos en los que el acceso a la información concreta y personalizada resulte diZcil o incluso imposible, es preciso orientar la búsqueda de los adoptados internacionalmente dirigiéndola hacia los datos sobre sus orígenes de los que se puede disponer por el momento: país de origen, paisajes, costumbres, cultura, condiciones sociales y de vida en ese país en el momento en el que fueron adoptados o abandonados, orfanatos en los que vivieron, e Full Informatiu - Octubre 2010 incluso personas que les cuidaron... De manera que puedan hacerse una idea lo más completa posible, no de su familia en concreto, pero sí de las condiciones en las que probablemente vivieran ellos y en las que se desarrolló su vida antes de la adopción. 4.‐ En lo que respecta a la legislación española, la Ley de adopción internacional menciona que el derecho a acceder a la información sobre el propio origen “se hará efecBvo con el asesoramiento, la ayuda y mediación de los servicios especializados de la EnBdad Pública de Protección de Menores u organizaciones autorizadas para tal fin”. Queda aún pendiente en la mayoría de los casos, la definición del procedimiento de búsqueda o facilitación de la información. 5.‐ El que podamos intentar facilitar el ejercicio del derecho a conocer el propio origen de esta manera no debe hacernos olvidar que, por un lado, es necesario presionar a los países de origen para que reconozcan en sus leyes este derecho y tomen las medidas necesarias para hacerlo efecBvo; y, por otra parte, es preciso promover la existencia de convenios internacionales que recojan compromisos firmes en este senBdo, tanto por parte de los países de origen de los menores como de los países de desBno. ► Habilidades adapta<vas en menores adoptados Natàlia Barcons Castel (UAB‐AFIN) En el marco del proyecto MEC R+D SEJ 2006‐2009 15286 “Adopción internacional: la integración familiar y social de los menores adoptados internacionalmente. PerspecBvas interdisciplinarias y comparaBvas”, se ha llevado a cabo una invesBgación con 193 menores adoptados y sus respecBvas familias con el objeBvo de evaluar las habilidades adaptaBvas y sociales desarrolladas por estos menores. Como conclusiones podemos decir que el país de origen parece estar relacionado con las habilidades adaptaBvas y sociales del menor, siendo los menores de Europa del Este los que muestran una mayor problemáBca en el desarrollo de estas habilidades, y por otro lado, que el apego seguro aparece como variable significaBva en el posterior desarrollo de las habilidades adaptaBvas. Confirmamos la importancia de que una relación cálida, nutriBva y de apoyo, aunque no necesariamente presente en todo momento (Greenspan, 1997), protege o miBga los efectos nocivos de vivir en un medio adverso, y esta relación se convierte en uno de los factores a proteger y desarrollar por su importancia en el desarrollo de la resiliencia de los menores procedentes de adopción internacional. Es importante resaltar que el establecimiento de los lazos afecBvos con la familia adopBva no es sencillo y que la ayuda y el acompañamiento por profesionales especializados en el proceso de vinculación del menor a la familia es fundamental. Los menores Benen un pasado y a menudo rechazan aceptar “su vida” antes de la adopción y los padres adopBvos no saben cómo integrar a la familia biológica en el proceso de adopción. Todo esto conlleva que también aparezcan dificultades a corto y largo plazo en el proceso adopBvo, tanto para los padres adopBvos como para el menor adoptado. Proteger la formación de unos lazos afecBvos que proporcionen seguridad y autonomía en el menor adoptado, se convierte en prioritario en toda adopción. Full Informatiu - Octubre 2010 Full Informatiu - Octubre 2010 ▶► RECURSOS ►LLIBRES SOBRE ADOPCIÓ I DIVERSITAT PER A INFANTS: ‐ ¡Qué suerte hemos tenido con Paule!. Kirsten Boie. Alfaguara Narración literaria sobre una adopción interracial (Adultos y niños a parBr de 10 años) ‐ La historia de Ernesto. Mercè Company. Ediciones SM. Madrid, 1995. Una manera sencilla de explicar a los más pequeños lo que es una adopción. Un texto de gran sensibilidad. (Adultos y niños a parBr de 5 años). En ctalán y castellano. ‐ Cada uno es especial. Emma Damon. Beascoa Internacional, 1995. Un libro que nos habla de la gran riqueza de la diversidad, de las diferencias entre unas personas y otras. Lleno de pestañas para levantar y mirar, es especialmente atracBvo para los más pequeños de la casa. (Adultos y niños a parBr de 3 años) (En catalán y en castellano) ‐ La familia, del més pe<t al més gran. Núria Roca. Ed. Molino, 2000. Un llibre ideal per a treballar la diversitat familiar a l’escola (Adults i nens) ‐ Salta miralta. Helen Oxembury Colección de cuentos de tapas duras en cuyas ilustraciones aparecen niños y papás de “todos los colores” (Adultos y niños a parBr de 1 año) ‐ És al.lucinant! Robie H. Harris. Edicions Serres, 1999. Un llibre que parla als nens de la reproducció, la sexualitat i els diferents models de famílies (Adults i nens a parBr de 8 anys) ‐ Nina es adoptada. Dominique de Saint Mars. La Galera, 1998 Un excelente libro, que combina cómic y texto, que explica la adopción con humor, ironía y teniendo muy en cuenta los senBmientos. (Adultos y niños a parBr de 8 años) (En catalán y castellano) ‐Somos diferentes, pero somos iguales: la adopción internacional explicada a los niños. María Mateo; ilustraciones, Montse Baqués Edita CIES, 1997 (Adult0s i niños a parBr de 8 años) Un acercamiento a la realidad de la adopción (progenitores, familia adopBva, etc.) y a la riqueza de la diversidad. ‐ Soy adoptada, ¿y qué? Xosé A. Neira Cruz. Ed. La Galera Una historia sencilla que ayuda a integrar y normalizar la doble pertenencia de todo hijo adopBvo, a la familia biológica y a la familia adopBva. (A parBr de 8 años) (En gallego, castellano y catalán). ‐ Está bien ser diferente. Todd Parr. RBA Libros, 2006 Ilustraciones y textos breves y diverBdos para aprender a aceptar tus diferencias y las de los demás. A parBr de 5 años. PER A ADULTS: ‐Carta al meu fill adoptat. Pilar Rahola. Editorial Columna, 2000 L’autora ens parla, amb profunditat, sinceritat i gran qualitat literària, de tots els pensaments, dubtes, temors i emocions que comporta l’adopció d’un fill. (En català i castellà) ‐ La filla del Ganges. Asha Miró. Editorial La Magrana, 2003 Un recorregut per la pròpia experiència com a filla adopBva de l’autora, des que es troba amb els seus pares, fins que decideix afrontar com a adulta la seva història i els seus orígens. (En català i en castellà) Full Informatiu - Octubre 2010 ‐ Les dues cares de la lluna. Asha Miró. Editorial La Magrana ‐La aventura de conver<rse en familia. Beatriz San Román. Blur Ediciones Guía de adopción para padres sobre los aspectos propios de la paternidad y filiación adopBvas. ‐ Adopción y Escuela. Beatriz San Román. Editorial Beybe diseño Guía para las familias y los educadores sobre el hijo adopBvo y el entorno escolar. ‐Tú, nuestro sueño. Crónica de una adopción internacional. Puri Biniés Ilustraciones de Mabel Piérola. Edita ADDIF. Barcelona, 1995 Edición Digital, 2004 Un libro digital (para PC) que combina la música con una sucesión de ilustraciones y textos breves que nos acercan a la intensidad de senBmientos y pensamientos que suscita la maternidad y paternidad adopBvas. (Disponible en ADDIF) ‐ Històries d’una adopció. Dolors Cruells Des d’un accent inBmista, reflexiu i que qüesBona molts estereoBps, molts clixés, aquest llibre ens porta pels clars i obscurs, per les contradiccions, per les evidències i els grans dubtes de tota paternitat adopBva, sense oblidar el paper que hi juga en aquest model de família, els professionals que seleccionen a les famílies idònies, la societat, els companys d’escola del teu fill... (Disponible a ADDIF) ‐ Adoptar hoy. Eva Giber@ y otros. Paidós Un riguròs i complert estudi sobre la paternitat i la filiació adopBves des de la psicologia clínica. ‐ Su hijo adoptado. Stephanie E. Siegel. Ed. Paidós Una interesante y divulgaBva guía sobre los disBntos aspectos a tener en cuenta en la adopción. ‐ Cómo educar al niño adoptado. Lois Ruskai Melina. Ed. Medici En estos dos libros, se desarrollan, uBlizando un lenguaje divulgaBvo y dirigido a los padres, los aspectos fundamentales propios de la paternidad y filiación adopBva. ‐ Retrato en blanco y negro. Angelo B. Pereira. Ed. Síntesis Relato, repleto de sensibilidad y reflexión, de la adopción de un niño por parte de un hombre soltero y gay. Niño que finalmente manifiesta necesidades especiales. ‐ Models de familia‐ Què és el que compte de debò? Susan Golombock. Ed. Graó Un recorregut per la relació entre pares i fills en diferents models familiars. ‐ Guía Adoptar, Integrar y Educar , Comunidad de Madrid, 2007 Una guía divulgaBva que nos acerca a los temas claves de la paternidad y filiación adopBvas. ‐ L’altra cara de l’adopció. Carme Vilaginés. Llibres vermells. 2007 Un llibre que parla de les dificultats que poden sorgir a les famílies adopBves i que porten al que anomenem “adopcions fallides”. ‐ Adopción y vínculo. V. Mirabent, E.Ricart et alt. . Fundació Vidal i Barraquer y Paidós Un análisis profesional y riguroso que parte del trabajo directo con las familias. ‐ Piel color miel. Jung Ed. Rossell 2008 La historia de vida de un hijo adopBvo, escrita e ilustrada por él mismo. Un libro repleto de reflexiones interesantes y de una gran sensibilidad. Imprescindible para padres e hijos adopBvos (a parBr de la adolescencia). Full Informatiu - Octubre 2010 ‐El niño adoptado. Comprender la herida primaria. Nancy Newton Verrier. Editorial Albesa 2010 Este libro nos acerca a la paternidad y filiación adopBvas abordando con valenha y profundidad todos los elementos que la componen: el abandono, como herida primaria, el miedo a un segundo abandono, a defraudar las expectaBvas paternas, las pérdidas de unos y otros, las diferencias... ‐ Cuando los niños no vienen de París. Marga Muñiz Aguilar. Noufront Ediciones. 2007 Un interesante y divulgaBvo recorrido por los diversos aspectos que los padres adopBvos han de tener muy en cuenta en la construcción familiar. Sobre Interculturalitat: ‐La <erra de las papas. Paloma Bordons. Ed.SM. Madrid 1996 Una visión, a dos voces, que ayuda a comprender y respetar las diferencias culturales, las realidades diversas. Un interesante ejercicio intercultural. (Adultos) ‐Zenzele. Carta a mi hija. J.Nozipo Maraire. Grijalbo Mondadori. Barcelona 1996. Una madre africana escribe a su hija y entre sus palabras se enlazan conceptos como la idenBdad, las disBntas culturas, el origen de cada uno. Un alegato, repleto de afecBvidad, a favor de la construcción y el respeto a la propia idenBdad. (Adultos) Sobre Maternitat • • • • • • Los cambios en la vida de las mujeres, de Clara Coria, Anna Freixas y Susana Covas. Ed. Paidós Solas de C. Alborch. Ed. Aguilera Malas , C. Alborch. Ed. Aguilera El nacimiento de una madre , Daniel N. Stern. Ed. Paidós Abuelas, madres e hijas, de A. Freixas y otras autoras, Ed, Icaria El oficio de ser madre –la construcción de la maternidad‐ , de Gemma Cánovas Sau, Ed. Paidós Sobre Educació dels Fills: • • • • • • Decir NO a los hijos: 60 respuestas para padres desorientados y dubita<vos, de Mª Angeles Juez .Ed. Síntesis. Cómo no ser una madre perfecta, de Libby Purves, Ed. Paidós. El tacto en la enseñanza. Max van Manen, Ed. Paidós El niño feliz. Dorothy Corkille. Ed. Gedisa De pequeños te los comerías –Anecdotario para padres con y sin vocación‐, de P. Biniés Lanceta Ed. CCS, Madrid Ser pares avui: a la recerca del sen<t comú. P.Biniés Ed. Graó (castellà I català) Sobre Fills amb Necessitats Educa@ves Especials: • • • • Donde habita el corazón –Todos somos niños, niños dis<ntos‐. P. Biniés Lanceta. Editorial CCS Quiet. Màrius Serra. Editorial Empúries Soy Julia. Antonio Marhnez. Editorial Seix Barral Elogi a la feblesa. Alexandre Jollien. Ed. La Magrana Full Informatiu - Octubre 2010 ►PEL.LÍCULES RECOMANADES DES DE L’ASSOCIACIÓ ADDIF PER ADULTS: Sobre adopció La casa de los babys J.Sayles, 2003 Secretos y men<ras M. Leigh, 1996 Madre & hija R.Garcia. 2010 ‐ La pequeña Dolly, de Tavernier, B. 2004 ‐ Nordeste, de Solanas, J.D. 2005 ‐ La vergüenza, de Planell, D. 2009. Sobre la família El primer día del resto de tu vida R.Bezançon, 2008 PER INFANTS: Sobre diferència racial Corina, corina J.Nelson, 1993 Sobre la família Ponte en mi lugar M.Waters, 2009 Full Informatiu - Octubre 2010 Sed mis padres - Por David Azcona, hijo adoptivo. www.soyadoptado.es 25/06/2010 Decidme que vais a ser mis padres para siempre. Decidme que me queréis mucho. Decidme porqué me adoptasteis. Decidme que pasasteis miedo y llorasteis en la espera. Contadme cómo un juez hizo un documento que nos une para siempre. Contadme otra vez porque me adoptasteis en vez de tener un hijo biológico. Contadme que sentisteis cuando os dijeron que erais idóneos. Contadme lo que tuvisteis que aprender y formaros para poder adoptarme. Habladme de abandono porque necesito poner nombre a lo que siento. Habladme de mi madre biológica, no de una señora que me llevo en la tripa. Habladme de cómo era mi orfanato, mi centro o el lugar de donde vengo. Habladme de los años que tuvisteis que esperar desde que os ofrecisteis para adoptarme. Explicadme quién soy. Explicadme porqué mis ojos son diferentes a los vuestros. Explicadme porqué yo no nací de tu tripa. Explicadme aunque yo no pregunte, porque me dará miedo haceros daño. Entendedme cuando lloré por miedo a quedarme sólo. Entendedme cuando me sienta mal por sentirme diferente y contadme como os sentirías vosotros. Entendedme cuando os pregunte por mi madre biológica. Entendedme si hay veces que os cuestiono si sois mis padres. Acompañadme en mi infancia y adolescencia, haga lo que haga, diga lo que diga. Acompañadme cuando quiera buscar, cuando quiera entender. Acompañadme en los buenos momentos pero también en los malos. Acompañadme aunque yo os diga que sobráis. Ayudadme a entender que si tengo raíces. Ayudadme a buscar las piezas de mi puzzle y a construir las que no estén. Ayudadme a entender y elaborar mis sentimientos y mi rabia. Ayudadme a superar mi miedo al rechazo y al abandono. Sed mis guías. Sed mis compañeros. Sed mi ayuda. Sed mis padres. Full Informatiu - Octubre 2010 ADDIF 18è Aniversari ! Dibuix de Ramon Ràmia, 10 anys Des d’Addif volem agrair a tots els socis el seu suport i la seva confiança. També volem reconèixer i agrair la col∙laboració de tots aquells pares i fills adop<us que ens han aportat el seu tes<moni i les seves reflexions par<cipant a les ac<vitats forma<ves d’Addif. Finalment, agrair també el treball dels professionals que han fet possible, al llarg d’aquests divuit anys, tantes conferències, cursos i xerrades per a l’orientació i assessorament de les famílies en la pre i la post adopció. A tots, moltes gràcies. Les famílies sòcies d’Addif fan possible aquest treball i aquestes ac<vitats. La nostra força són els nostres associats. Us convidem a fer‐vos socis enviant un e‐mail, amb les vostres dades i número de compte, a [email protected] o trucant al 93 3134959 Quota de soci: 6 €/mes Construint, entre tots, una nova cultura de l’adopció Full Informatiu - Octubre 2010 ▶ Serveis d’Addif SESSIONS INFORMATIVES: Sessions informatives, individuals o en grups reduïts, d’orientació i assessorament en tots els aspectes psico socials, jurídics, ètics i de procediment que implica la paternitat i filiació adoptiva. Inscripcions per telèfon o per e-mail. ATENCIÓ PSICOLÓGICA: Els socis d’ADDIF poden concertar entrevistes personals (la primera gratuïta) amb una psicòloga especialitzada en l’adopció, per orientacions puntuals, diagnòstic, tractament, etc. CENTRE DE RECURSOS: Centre especialitzat en l’adopció i l’acolliment familiar, que ofereix a famílies (adults i nens) i professionals un servei de consulta i préstec (gratuït per als socis d’ADDIF). Hemeroteca, biblioteca, ludoteca, fonoteca, videoteca, etc. CONFERÈNCIES I XERRADES: Programació trimestral de conferències, taules rodones, debats..., sobre diferents aspectes informatius i/o psicosocials en relació a la paternitat i filiació adoptiva. TERTÚLIES MENSUALS: Un espai de reunió i intercanvi, al voltant d’un aspecte concret de l’adopció, dirigit a famílies adoptives o en procés de ser-ho. Tots els primers dimecres de cada mes, a les 18,30h. EDICIÓ DE MATERIALS: Edicions pròpies (Llibre Tú, nuestro sueño, de P. Biniés i M. Piérola, Guia per Educadors i Dossiers Adopció i Escola, Full informatiu periòdic, Documents de Debat, Fons editorial del Butlletí d’ Addif (1992-2008) i de la revista Infancia y Adopción (1997-2000), primera revista sobre adopció d’àmbit estatal). XARXA DE COL·LABORACIÓ ENTRE FAMÍLIES: Adreçada a famílies que s’inicien en l’adopció i que els permet de contactar amb famílies amb experiència per tal d’ajudar-los a resoldre els seus dubtes. SOM FILLS ADOPTIUS: Servei d’orientació, suport i intercanvi per a persones adoptades (de l’adolescència a l’edat adulta). Assessorament jurídic i psicològic. CURSOS DE FORMACIÓ EN LA PRE I LA POST ADOPCIÓ I TALLERS PER A FAMÍLIES MONOPARENTALS: Sessions conduïdes per una psicòloga, on es tracten diferents aspectes en torn a la paternitat i filiació adoptives. Aportació de vídeos, articles, testimonis , etc. Cursos Introductoris a l’Adopció (2 sessions). Cursos Post-Adoptius (4 sessions). Per a famílies adoptives monoparentals, Cursos (4 sessions) i Tallers Monogràfics. COMISSIONS DE TREBALL: Addif realitza col·laboracions puntuals amb diferents projectes d’ajut a la infància, així com un treball permanent en l’equiparació de drets entre famílies adoptives i biològiques i en la implantació de criteris ètics i legals en tota adopció. TROBADES I SORTIDES: Activitats lúdiques i formatives que afavoreixen el contacte i l’intercanvi entre les famílies adoptives. Full Informatiu - Octubre 2010
Documentos relacionados
revista Lambda
després. Ens ha situat com una de les societats capdavanteres del món, però, cal dir-ho també, ha tingut un efecte desmobilitzador. Ens recreem en un miratge on ho hem aconseguit tot amb drets lega...
Más detalles