Descarregar PDF - Diputació de Barcelona

Descarregar PDF - Diputació de Barcelona

Edita: DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Oficina de Patrimoni Cultural
Urgell, 187
08036 Barcelona
Tel. 93 402 25 66
Fax 93 402 28 25
A/e: [email protected]
http://www.diba.es
Coordinació: Daniel Solé
Realització: Lluís Calvo
Sumari
Impressió: Centre d’Impressió
i Reprografia
ISSN: 1138-0799
Dipòsit legal: B-15676-96
Publicació periòdica
Distribució gratuïta
Paper ecològic
2/ Oficina de
Patrimoni
Cultural
7/ Notícies dels
municipis
9/ Agenda
11/ L’espill
16/ L’equipament
Dossier
de Patrimoni Cultural
Març-maig 2001
117
Un estat de la qüestió
sobre els museus locals
Fa nou anys, els museus locals de la província de
Barcelona van iniciar una campanya conjunta de promoció denominada El museu més gran de Catalunya,
un nom que -en aquell ja llunyà any olímpic- no estava exempt d’una certa intenció de provocació.
I és que les dimensions reals del fenomen museístic local
eren desconegudes fins i tot per al col·lectiu professional
que s’hi relaciona més directament. Perquè és indiscutible que la Comissió de Cooperació de Museus Locals
constitueix en conjunt el sistema museístic més important del país en molts aspectes.
En el moment de replantejar la Comissió per tal de
transformar-la en una veritable Xarxa de museus locals,
l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de
Barcelona es va trobar amb la necessitat de disposar
d’informació detallada i de primera mà sobre tots i
cadascun dels museus que la integren. Amb aquest
motiu, es va elaborar una extensa enquesta a partir de
la qual s’han diagnosticat els dèficits, les necessitats i
les potencialitats d’aquests museus.
El conjunt de les respostes permet oferir dades fiables
sobre el conjunt de museus de la Comissió, xifres que
reflecteixen la magnitud del fenomen museístic local,
tant en els aspectes positius com en els negatius.
Aquests trenta set museus, pertanyents a vint-i-nou
ajuntaments, administren onze hectàrees de territori i
ocupen edificis suficients per cobrir l’extensió de més
de sis camps de futbol. Disposen de 26.306 m2 d’exposicions permanents i d’un espai de 5.245 m2 per a
exposicions temporals.
Les seves reserves ocupen 10.007 m2, i custodien més
de tres-cents mil objectes. Més de la meitat dels museus
té els dipòsits saturats, i només un terç considera que
les seves condicions de conservació i seguretat són
correctes.
Oficina
de Patrimoni Cultural
En relació amb la documentació dels
fons, els seus llibres de registre contenen 188.345 entrades, corresponents a objectes o a grups d’objectes, i es calcula que n’hi ha 27.812
més pendents de registrar. La mitjana d’ingressos anuals és de 2.881.
Disposen de més de 130.000 fitxes
d’inventari general i tenen un romanent de 53.886 objectes o grups
d’objectes que ja estan registrats
però que encara estan pendents
d’inventariar. Aquests dèficits de
documentació es concentren en uns
pocs museus, ja que només n’hi ha
quatre amb més de mil objectes
pendents de registrar i sis amb més
de mil objectes pendents d’inventariar. En canvi la informatització de la
documentació està molt endarrerida
a nivell general. Es calcula que més
del 60% de les fitxes d’inventari
general està pendent d’informatització. Vint-i-un museus fan servir el
programa DAC en exclusiva, i tres
més el combinen amb una base de
dades d’elaboració pròpia.
a l’any, dels quals un 20% es tracta
als sis museus que disposen de restaurador. Es calcula que els museus
tenen 6.919 objectes pendents de
restaurar.
Hi ha sis museus que utilitzen serveis
de vigilància privada i tretze que disposen d’una normativa de seguretat.
L’any 1999, el públic conjunt dels
museus de la Comissió va ser de
584.439 visitants, sobre un públic
potencial directe, als propis municipis dels museus, de 2.500.504 habitants.
Als museus de la futura Xarxa de
museus locals hi treballen dues-centes trenta-set persones, entre les
quals setanta-dos conservadors i tècnics. Aquest capital humà és potser
la riquesa més gran de la Xarxa, que
ha de comptar amb la seva participació, les seves opinions i les seves
aportacions. Malgrat això, dels
museus de la Comissió, n’hi ha cinc
que encara no tenen en plantilla un
tècnic superior a temps complet, i
tretze que tan sols en tenen un. N’hi
ha deu, en canvi, que en tenen tres
o més.
Les biblioteques auxiliars dels
museus constitueixen també un conjunt patrimonial en si mateixes, amb
un total de 128.090 volums. Deu
d’aquestes biblioteques tenen més
de 4.000 títols, límit a partir del qual
podríem deixar d’emprar el terme
“auxiliar” per passar a considerar-les
veritables centres d’informació i de
consulta.
El pressupost gestionat pel conjunt
dels museus locals és de 1.099
milions de pessetes, una xifra molt
inferior al seu cost real, ja que sovint
no s’hi inclouen els salaris, els manteniments, les inversions o els consums.
En relació amb la conservació, els
museus sumen un total de 97 aparells de control climàtic, però n’hi ha
quinze que no en tenen cap i n’hi
ha vint-i-cinc que no tenen cap
mena d’aparell de correcció de les
condicions climàtiques. El conjunt fa
restaurar més de cinc-cents objectes
En qualsevol cas, es pot afirmar que
l’expressió El Museu més gran de
Catalunya no està tan lluny de la
realitat com podia semblar.
2
EXPOSICIONS ITINERANTS DE LA
XARXA DE MUSEUS LOCALS
ploma, proves i primeres edicionsde les obres Impresiones de Arte
(1897), Oracions (1897), Fulls de la
Vida (1898) i L’Auca del senyor
Esteve (1907). Aquests llibres
podrien ser considerats els manifestos dels seus ideals estètics i la justificació de la seva trajectòria vital.
L’exposició Milions d’anys, 30 anys
de Paleontologia a Catalunya es
podrà visitar fins a finals de març a
la sala d’exposicions del Museu de
Granollers, c/ Anselm Clavé, 40.
El Primat Humà, exposició produïda
pel Museu d’Història de l’Hospitalet i
l’Oficina de Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona es podrà visitar fins a finals d’abril al Museu
Thermàlia de Caldes de Montbui,
Plaça de la Font del Lleó, 20.
La mostra s’estructura en quatre
àmbits, que responen als llibres presentats, on s’exposen 126 dibuixos
originals, deguts a Rusiñol, Casas,
Pichot, Mas i Fondevila, Oller, Utrillo
i Zuloaga. Cada àmbit s’introdueix,
amb textos del propi Rusiñol, que
permeten emmarcar la publicació en
el propòsit de l’autor, i s’acompanya
amb una breu fitxa-resum de cada
llibre, que complementa el sentit
global de la mostra.
Una oportunitat única per veure
aquestes obres, la majoria de les
quals, normalment no estan exposades al públic.
Recer de viatgers. Ocells, migracions i zones humides litorals,
exposició itinerant produïda pel
museu de Mataró i l’Oficina de
Patrimoni Cultural de la Diputació de
Barcelona, es pot visitar al Museu de
Granollers - Ciències Naturals,
Francesc Macià, 51, fins a finals d’abril.
Noves exposicions:
Brogit, Colors, Olors: Les Fires
Estètica per als ulls, poesia per la
vida. Del llegat de Rusiñol al Cau
Ferrat
Fins al 18 de març de 2001 : Sala
d’Exposicions de Ca n’Ametller . Pl.
Catalunya, 25, Molins de Rei.
Fins al 15 d’abril de 2001.
Sala Vaixells. Palau Maricel. Sitges.
Horari: de dimarts a divendres, de
10 a 14h
Dissabtes i diumenges, de 10 a 18 h
ininterrompudament
L’exposició està organitzada pel
Museu Municipal de Molins de Rei i
la Diputació de Barcelona, Servei de
Patrimoni Cultural, amb la col·laboració de la Xarxa de Museus Locals.
Aquesta exposició, organitzada pel
Consorci del Patrimoni de Sitges
amb la col·laboració de l’Àrea de
Cultura de la Diputació de Barcelona
i del MNAC, es presentarà a Sitges i
desprès recorrerà altres poblacions
de la Xarxa de Museus Locals.
Es una mostra basada en les il·lustracions originals de diversos llibres de
Santiago Rusiñol, que es conserven
algunes al Museu Cau Ferrat i la
major part a la seva reserva i que, en
conjunt, no s’havien exposat mai.
Conformen la mostra els dibuixos i
altre material que hi té relació -cartells, planxes de fotogravat a la
3
Amb motiu de la commemoració
del 150 aniversari de la Fira de la
Candelera, el Museu Municipal de
Molins de Rei, ha proposat una
exposició que tracta de la significació
històrica de les fires.
Aquest fenomen econòmic, que té a
més implicacions socials, polítiques i
culturals ha estat objecte d’estudis
parcials localitzats sobre tot en
aquells indrets que tradicionalment
han estat seu de gran fires. Com va
posar-se de manifest a les XIV
Journées Internationales d’Historie
de L’Abbaye de Flaran, celebrades el
setembre de 1992, a Europa es
compta amb interessants estudis a
països com França, Itàlia, Alemanya
i Anglaterra però a nivell de la
península ibèrica, només estan ben
estudiades les fires a la Corona de
Castella, mentre que no existeix un
estudi aprofundit sobre les fires a la
Corona d’Aragó, atès que aquest va
quedar abortat per la mort de l’historiador Miquel Gual Camarena que
ho tenia en projecte. Aquesta exposició suposa ,doncs, un important
esforç de síntesi dels estudis parcials
de que es disposen fins el moment.
El marc geogràfic de l’exposició es
restringeix a l’Europa Occidental,
parant una especial atenció a aquells
aspectes que, essent comuns al territori europeu, han caracteritzat el
desenvolupament de les fires a
Catalunya i, per tant, poden esdevenir més fàcilment reconeguts.
Durant la visita, el públic podrà fer
un recorregut per un espai firal
“tipus”, de la mà de personatges
entranyables, on trobarà la informació documental i històrica dels aspectes més rellevants de la història de
les fires, així com tot un seguit d’aspectes visuals i sensorials, que l’ajudaran a percebre i comprendre el
fenomen firal com un esclat de
sons, colors i olors.
El guió de l’exposició planteja un discurs que cronològicament abasta l’època medieval i moderna (segles XII
al XVII), etapa en que s’assentaren
les bases del que coneixem actualment com a fires.
Conceptualment, la mostra analitza
aquells aspectes que han anat configurant, en el decurs d’aquests
segles, els trets més significatius d’aquests tipus de mercats fins els nostres dies -el marc legal, la temporització, l’espai firal, el paisatge humà,
l’espai simbòlic- posant de manifest
la importància i la incidència de les
fires en l’àmbit de la economia, la
cultura i l’art en la Europa medieval i
moderna, fins els segle XVIII o XIX,
en que els nous criteris del capitalisme comercial, junt amb els avenços
tecnològics i la millora de les vies de
comunicació, han provocat la progressiva pèrdua de sentit d’aquests
tipus d’esdeveniments.
Vuit parades, típicament firals són el
suport de l’exposició. Aquesta disposició ja de per si suposa que l’actitud
del públic emula la d’aquell que visita una fira qualsevol: trobar-se “tafanejant” la diversitat de l’oferta firal.
El tractament gràfic dels plafons,
reflecteix la varietat cromàtica i formal d’una fira tradicional. L’aspecte
més purament cromàtic de l’ambient
firal el reforcen els tendals de les
parades de colors diferents potenciats per la il·luminació indirecta cap
a aquests.
4
Centelles, el Masnou, la Roca del
Vallès, Santa Margarida i els Monjos,
Santa Maria de Palautordera, i s’han
iniciat les de Gelida, Palau-solità i
Plegamans, Polinyà i Vilobí del
Penedès. A l’Hospitalet de Llobregat
continuen les tasques iniciades l’any
1998.
La barreja olfactiva, un dels aspectes
més poc tangibles d’una fira alhora
que més sugerents, és pressent
d’una forma molt subtil. S’ha jugat
amb la impregnació dels tendals de
les parades en essències diverses que
evoquen diferents olors típics de fira.
En quant a la reproducció del brogit
i l’aglomeració propis de qualsevol
fira, s’inclouen en el muntatge expositiu un grup de personatges, a
tamany real, que representen escenes diverses. Es tracta de personatges paradigmàtics d’una fira tipus (el
xerraire, el “pispa”, el pregoner, els
venedors, els tractants ...) que han
estat realitzats pel dibuixant molinenc Josep M. Madorell, conegut al
país pel Massagran i el seu treball a
Cavall Fort.
L’ambientació es complerta amb la
música ambiental que es pot sentir
durant la visita. Es tracta d’una selecció de música tradicional popular
que contribueix a submergir el visitant en l’ambient propi d’una fira.
PROGRAMA DE SUPORT
AL PATRIMONI DOCUMENTAL
MUNICIPAL
Darrerament s’han efectuat o bé es
troben en curs diferents intervencions que s’han traduït, a diferents
nivells, amb l’assessorament, la
redacció de projectes tècnics i en el
suport directe en l’organització dels
fons documentals municipals.
A banda de les accions esmentades,
també s’ha continuat amb la difusió
dels fons documentals dels municipis
que s’han anat organitzant des de la
Diputació de Barcelona. Així s’han
publicat els tríptics informatius dels
arxius municipals de Balenyà,
Castellar de N’Hug, Fogars de
Montclús, Gaià, Gallifa, Gualba, Lliçà
d’Amunt, Monistrol de Calders,
Montclar, Montmajor, Sant Fruitós
de Bages, Sant Llorenç d’Hortons,
Sant Quirze Safaja, Santa Fe del
Penedès, Subirats, Tiana, Tona i
Vilanova del Vallès.
Pel que fa a l’assessorament s’ha
continuat el suport als ajuntaments
de Manlleu, Montcada i Reixac,
Montmeló i Sant Esteve Sesrovires.
S’ha finalitzat la redacció d’un projecte tècnic per a la normalització del
servei d’arxiu de l’ajuntament de
Castelldefels.
En el suport directe en l’organització
dels fons documentals s’han finalitzat els ajuntaments de Cercs,
l’Estany, Marganell, els Prats de Rei i
Sentmenat.
CARDEDEU 1901.
L’INICI D’UN SEGLE
L’Oficina de Patrimoni Cultural en el
seu programa de suport als museus
locals ha participat en el finança-
En l’actualitat, es troben en curs les
intervencions als ajuntaments de
5
vida cultural i Les festes de sempre
mostren una intensa activitat lúdica
amb testimonis gràfics, fotogràfics i
una interessant filmació del 1902.
Cada un dels temes s’ il.lustra amb
documents, imatges i objectes procedents, la majoria, del propi fons
del Museu - Arxiu. Tot plegat ens
permet fer el dibuix d’un Cardedeu
que iniciava un nou segle, el XX,
cabdal en la seva transformació i
creixement.
ment i suport tècnic a aquesta exposició que inaugurà el Museu-Arxiu
Tomàs Balvey de Cardedeu.
L’ exposició Cardedeu 1901. L’inici
d’un segle és plena d’intencions volgudes. Es un pretext per obrir les
sales del Museu totalment renovades. Amb la mostra s’ inaugura la
sala d’exposicions temporals de la
planta baixa del museu. I amb ella
és presenten i es posen a l’abast del
públic nous serveis complementaris a
la visita.
Amb aquesta revisió del passat es
pretén reflexionar sobre el canvi i la
permanència, la transformació de
l’espai i la conservació del patrimoni,
l’essència que desprès de cents anys
conservem com a municipi. Encetem
una nova etapa, un nou Museu, un
nou segle, el XXI. Però ho volem fer
sense oblidar el segle XX, que també
ha estat el nostre, per figurar la línia
imaginaria que uneix passat, present
i futur.
A primers del 2001, s’inicia una nova
etapa en el Museu. Amb una altra
intenció volguda: mirar, revisar,
conèixer el Cardedeu de fa cent any.
El viatge imaginari a través del
carrers, dels oficis, del viure de
Cardedeu de 1901 l’ hem volgut fer
amb un acompanyant: Tomàs Balvey
i Bas (Cardedeu 1865-1954), farmacèutic i fundador del Museu.
Del 16 de març al 30 d’agost de
2.001
Horari:
tardes de dimarts a dissabte de 18 a
21 h.
Diumenges i festius de 11,30 a 14 h.
El 1901 Tomàs Balvey i Bas tenia 36
anys. Feia prop de cinc anys que es
dedicava a escriure el dia a dia de
Cardedeu en uns Dietaris manuscrits. A més de posar ordre a les
antigues col·leccions i receptes de la
farmàcia Balvey, de llarga tradició
familiar, i iniciar els treballs de creació del futur Museu-Arxiu.
Museu-Arxiu Tomàs Balvey.
C. Daurella, 1
08440 Cardedeu
Tel. 93.871.30.70 / Fax.
93.971.14.77
e-mail: [email protected]
Un dels seus Dietaris, el de 1901, és
ara el fil conductor d’ aquesta història. A través de les seves cites, de les
notes manuscrites encetem el recorregut per diversos àmbits de la vida
a primers de segle: L’espai i la gent,
mostra l’ urbanisme i població del
moment; Les idees i el fets reflexiona
sobre la política, l’ordre públic i les
millores locals; La terra i el treball,
ofereix un panorama dels cultius i el
treball al camp, els oficis al poble, les
primeres indústries, el comerç i les
fires i mercats; L’educació, permet
conèixer l’escola per a nois i per a
noies; La salut mostra les tendències
higienistes del moment; La religió
s’intueix com un fet social i cultural;
L’estiueig, es presenta com a fenomen transformador del municipi i La
6
Notícies dels municipis
2001 ANY PUIG I CADAFALCH
combina perfectament l’obra
escultòrica d’Eusebi Arnau, realitzada amb pedra de Montjuïc. Cal destacar-ne sobretot l’escultura de “La
Filosa”, emblemàtica, situada sobre
el portal d’entrada, els estucats i els
esgrafiats, els recobriments de ceràmica de la balconada i els ferros forjats de reixes i baranes, que inclouen
símbols de la indústria tèxtil. A l’interior, interessants estucats amb esgrafiats de colors decoren les plantes
nobles i l’escala principal.
En conjunt, aquestes edificacions
constitueixen un significatiu i valuós
patrimoni modernista que la ciutat
de Mataró, juntament amb la
d’Argentona (on es conserven
també importants obres de Puig i
Cadafalch, com la casa d’estiueig de
l’arquitecte o la sumptuosa Casa
Garí) desitja mantenir, divulgar i
potenciar.
Enguany, amb la proclamació de
l’Any Puig i Cadafalch, a tot
Catalunya i, especialment a Mataró,
viurem un any de regust modernista.
I, sobretot, podrem aprofundir en la
personalitat de l’il·lustre arquitecte
mataroní amb conferències, exposicions, publicacions i moltes altres
activitats i conèixer i gaudir el llegat
de la seva obra amb les rutes i visites
que s’han programat.
El 2001 ha estat declarat Any Puig i
Cadafalch, una transcendent commemoració que han promogut, conjuntament, els ajuntaments de
Barcelona, Mataró i Argentona (i a la
qual s’han adherit moltes altres localitats del país) i que s’inclou dins el
programa internacional de la Ruta
Europea del Modernisme, d’homenatge, estudi i difusió de la personalitat i l’obra dels grans arquitectes
modernistes catalans.
Parlar de Modernisme a Mataró és,
essencialment, parlar de l’arquitecte,
historiador i polític Josep Puig i
Cadafalch, fill il·lustre de la ciutat. La
nostra ciutat conserva una part molt
característica de l’obra arquitectònica primerenca de Puig i Cadafalch i,
alhora, edificacions públiques realitzades quan va exercir d’arquitecte
municipal (de 1892 i 1896). Cases
particulars (com la Casa Sisternes la
Casa Parera), botigues (com La
Confianza), equipaments municipals
com l’antiga Beneficència (actual seu
del Patronat Municipal de Cultura),
El Rengle (parades del mercat municipal de la Plaça Gran) i altres projectes en els quals va participar l’insigne arquitecte com la reforma del
Saló de Sessions de l’Ajuntament o
la modernització de la xarxa de clavegueram de la ciutat.
La seva obra màxima a Mataró i un
dels símbols de la ciutat és la Casa
Coll i Regàs, actual seu de la
Fundació Laietana, immoble construït entre els anys 1897 i 1898 per
encàrrec de l’industrial que li dóna
nom: Joaquim Coll i Regàs. Es tracta
d’un edifici que, en la seva concepció, resumeix l’esperit creatiu d’aquest arquitecte capdavanter del
modernisme català. A la façana hi
RUTA MODERNISTA PUIG
I CADAFALCH
MATARÓ-ARGENTONA
Promotors: Ajuntaments de Mataró i
d’Argentona. En procés. Junydesembre del 2001
En el marc de la commemoració de
l’Any Puig i Cadafalch, els
Ajuntament de Mataró i
7
d’Argentona, d’acord amb els termes del conveni de col·laboració
subscrit entre ambdues administracions el desembre del 2000, estan
revisant i actualitzant les dades
sobre el patrimoni de Josep Puig i
Cadafalch conservat a ambdues ciutats (on s’hi reuneix un volum considerable d’edificacions de Puig i
Cadafalch corresponents a la seva
primera etapa com a arquitecte)
amb l’objectiu de confeccionar,
específicament, una ruta cultural i
turística que permeti divulgar i donar
a conèixer la seva obra i, alhora,
millorar la ruta modernista que ja
existeix a la ciutat de Mataró.
En el procés de documentació de
l’obra de Josep Puig i Cadafalch i de
confecció de la ruta s’han pogut
aportar noves dades sobre les edificacions i determinar amb més exactitud les dades existents. La ruta,
preferentment, centra el seu interès
en les edificacions d’estil modernista
de l’arquitecte, però no oblida la
resta de la seva producció realitzada
a les dues localitats. Es preveu que la
ruta sigui operativa l’estiu d’enguany.
La ruta Puig i Cadafalch MataróArgentona s’inscriu, alhora, dins el
projecte que promou l’IMPU (Institut
Municipal del Paisatge Urbà i la
Qualitat de Vida de l’Ajuntament de
Barcelona) de Ruta Puig i Cadafalch
per Catalunya.
Cadafalch en el càrrec d’arquitecte
municipal de la ciutat, va intervenir
en diverses obres a l’interior de la
basílica de Santa Maria. A l’exposició
s’exhibeixen dibuixos originals de
l’arquitecte i plànols d’aquests projectes, documents del fons propi de
l’Arxiu de Santa Maria de Mataró.
EXPOSICIONS DE L’ANY
PUIG I CADAFALCH
Durant l’any 2001 se succeïran els
diferents actes, que culminaran en la
clausura de l’any Puig i Cadafalch el
mes de desembre d’enguany.
Hi ha també altres mostres previstes,
com ara:
*El Procés de restauració de la
botiga “La Confianza” de Puig i
Cadafalch. Sales d’exposicions de
Can Palauet. Octubre-novembre del
2001.
*Escultura commemorativa a
Josep Puig i Cadafalch de
M. Cusach. Projecte i Plànols.
Vestíbul de l’edifici de l’Ajunament
de Mataró de la Riera. Primaveraestiu 2001.
*L’obra de Puig i Cadafalch a
Mataró. Exposició fotogràfica. Sala
d’exposicions del MASMM. Octubre
del 2001-gener del 2002.
*Puig i Cadafalch. Mataró i el seu
patrimoni modernista. Sales d’exposicions del Museu de Mataró.
Novembre 2001-gener 2002.
Alhora, també hi ha haurà nombroses conferències al voltant de la figura de Puig i Cadafalch.
Entre les exposicions programades
amb motiu de la celebració de l’any
Puig i Cadafalch cal esmentar El
modernisme a Santa Maria. Emili
Cabañes, arquitecte. La mostra ha
estat organitzada pel Museu Arxiu
de Santa Maria de Mataró
(MASMM) i tindrà lloc a la sala d’exposicions del MASMM fins al març
del 2001.
Introductor de l’estil modernista a
Mataró, Emili Cabañes, arquitecte
mataroní, antecessor de Josep Puig i
8
Agenda
PROGRAMA CULTURA 2000
TALLER D’INTERPRETACIÓ
DEL PATRIMONI
La Comissió Europea concedeix ajuts
d’entre 50.000 i 150.000 euros per
a iniciatives que es moguin en els
següents àmbits: “patrimoni cultural
comú europeu”, “creació artística i
literària europea” i “coneixement
mutu de la història i la cultura dels
pobles d’Europa”. Termini: per als
projectes diferents al tipus “acords
de cooperació”, fins al 4 d’abril de
2001; per als projectes de tipus
“acords de cooperació”, fins al 15
de maig de 2001.
Aquest taller tindrà lloc a la Casa del
Parc Nacional d’Espot (Pallars Sobirà)
els dies 20, 21 i 22 d’abril de 2001.
Es tracta d’un programa de reciclatge destinat de manera preferent a
les persones que posseeixen el títol
de guies interpretadors del Parc
Nacional d’Aigüestortes i estany de
Sant Maurici, a càrrec de Jorge
Morales Miranda, tècnic d’interpretació ambiental.
Parc Nacional d’Aigüestortes i estany
de Sant Maurici. Tel. 973 624 036
(Espot), 973 696 189 (Boí).
Patronat Català Pro Europa. C/ del
Bruc 50, 2n, 08010 Barcelona. Tel.
935 672 626, fax 935 672 628.
Diario Oficial de las Comunidades
Europeas
II ESCOLA D’ESTIU DE
MUSEOLOGÍA: WWW.MUSEUS
I JORNADAS IBÉRICAS DE
ECOLOGÍA DEL PAISAJE.
ANÁLISIS E INTERPRETACIÓN DE
LOS PAISAJES CULTURALES
Els dies 10 i 11 de juliol de 2001 es
cel.lebrarà a Girona la 2a edició de
l’Escola d’estiu de Museologia
organitzada per Institut Del
Patrimoni Cultural - Universitat de
Girona i Associació de Museòlegs de
Catalunya. Sota la direcció de
Gabriel Alcalde (Universitat de
Girona), Josep Manuel Rueda
(Universitat de Girona) i Daniel Solé
(Associació de Museòlegs de
Catalunya).
Del 17 al 21 d’abril tindrà lloc al
Campus de Santa Apolónia, Escola
Superior Agrária de Bragança
(Portugal) les I Jornadas Ibéricas
de Ecología del Paisaje. Les jornades s’estructuren en taules rodones i
excursions a l’entorn de quatre
temes: “Funcionalitat i evolució del
paisatge: ecologia humana i història
ecològica”; “Anàlisi espaial i topologia del paisatge”.
L’edició d’aquest any de l’Escola
d’Estiu de Museología, estarà condicionada per la realització de la trobada de l’ICOM a Barcelona de l’1 al
6 de juliol, de tota manera volem
continuar la seva presència sense
cap interrupció per tal d’esdevenir
un punt de referència anual del
col.lectiu de professionals i estudiants de la museología a Catalunya.
En aquesta ocasió està dedicada a
Secretaría del Departamento
Interuniversitario de Ecología Sección de Alcalá. Facultad de
Ciencias, 28801 Alcalá de Henares.
Tel. 918 855 090,
[email protected],
http://paisagem2001.esa.ipb.pt/
9
analitzar les possibilitats d’utilització
d’internet per part dels museus. Es
farà referència a àmbits concrets de
la seva utilització i, al mateix temps,
es presentaran algunes propostes
específiques. El curs està dirigit de
manera específica a persones que
treballin en museus i, també, a estudiants universitaris interessats en la
museología.
tindrà lloc un programa tècnic, científic i professional. S’han organitzat,
en aquest sentit, una sèrie d’esdeveniments com ara congressos, seminaris, col·loquis, assemblees, taules
rodones, conferències magistrals,
tallers, etc, en què hi intervindran
distingides i prestigioses personalitats del món acadèmic, científic, tècnic i professional que tractaran sobre
temes d’actualitat en el món del
patrimoni. El programa estarà supervisat per la Asociación Española de
Gestores de Patrimonio Cultural.
Entre els actes programats ocupa un
lloc preponderant el I Congreso
Iberoamericano del Patrimonio
Cultural, esdeveniment que té lloc,
per primer cop, a l’Estat espanyol. El
congrés vol convertir-se en l’eix de
tots els temes referits al foment,
gestió, conservació, difusió, creació i
valoració del patrimonio cultural.
Els actes tindran lloc a Madrid
durant els dies 29 i 30 de novembre
i 1 de desembre de 2001.
Fundació Universitat de Girona.
Tel. 972 210 299,
[email protected]
Associació Museòlegs de Catalunya.
[email protected]
Asociación Española de Gestores de
Edificio B, Mas Ferré
Campus de Somosaguas
Universidad Complutense de Madrid
28223 Madrid
Tels: 91 352 84 76 y 636 050 636
Fax: 91 311 50 19
[email protected] y [email protected]
www.aegpc.org
EL I CONGRESO IBEROAMERICANO DEL PATRIMONIO CULTURAL
Dins del I Saló Internacional de la
Restauració, Rehabilitació i
Conservació del Patrimoni Cultural
10
L’espill
Carta Internacional sobre
Turismo Cultural
(8º Borrador, para su aprobación por la Asamblea General de ICOMOS)
La gestión del turismo en los sitios con patrimonio significativo
Introducción
El Espiritu de la Carta
En su más amplio sentido, el Patrimonio natural y cultural pertenece a todos los pueblos. Cada
uno de nosotros tiene el derecho y la responsabilidad de comprender, valorar y conservar sus
valores universales.
El concepto de Patrimonio es amplio e incluye sus entornos tanto naturales como culturales.
Abarca los paisajes, los sitios históricos, los emplazamientos y entornos construidos, así como
la biodiversidad, los grupos de objetos diversos, las tradiciones pasadas y presentes, y los conocimientos y experiencias vitales. Registra y expresa largos procesos de evolución histórica, constituyendo la esencia de muy diversas identidades nacionales, regionales, locales, indígenas y es
parte integrante de la vida moderna. Es un punto de referencia dinámico y un instrumento
positivo de crecimiento e intercambio. La memoria colectiva y el peculiar Patrimonio cultural de
cada comunidad o localidad es insustituible y una importante base para el desarrollo no solo
actual sino futuro.
En estos tiempos de creciente globalización, la protección, conservación, interpretación y presentación de la diversidad cultural y del patrimonio cultural de cualquier sitio o región es un
importante desafío para cualquier pueblo en cualquier lugar. Sin embargo, lo normal es que
cada comunidad en concreto o grupo implicado en la conservación se responsabilice de la gestión de este patrimonio, teniendo en cuenta las normas internacionalmente reconocidas y aplicadas de forma adecuada.
Un objetivo fundamental de la gestión del Patrimonio consiste en comunicar su significado y la
necesidad de su conservación tanto a la comunidad anfitriona como a los visitantes. El acceso
físico, intelectual y/o emotivo, sensato y bien gestionado a los bienes del Patrimonio, así como
el acceso al desarrollo cultural, constituyen al mismo tiempo un derecho y un privilegio.
Esto conlleva la responsabilidad de respetar los valores del Patrimonio Natural o Cultural, así
como los intereses y patrimonios de la actual comunidad anfitriona, de los pueblos indígenas
conservadores de su patrimonio o de los poseedores de propiedades históricas, así como la
obligación de respetar los paisajes y las culturas a partir de las cuales se ha desarrollado el
Patrimonio.
La Interacción dinámica entre el Turismo y el Patrimonio Cultural
El Turismo nacional e internacional sigue siendo uno de los medios más importantes para el
intercambio cultural, ofreciendo una experiencia personal no sólo acerca de lo que pervive del
pasado, sino de la vida actual y de otras sociedades. El Turismo es cada vez más apreciado
como una fuerza positiva para la conservación de la Naturaleza y de la Cultura. El Turismo
puede captar los aspectos económicos del Patrimonio y aprovecharlos para su conservación
generando fondos, educando a la comunidad e influyendo en su política. Es un factor esencial
11
para muchas economías nacionales y regionales y puede ser un importante factor de desarrollo cuando se gestiona adecuadamente.
Por su propia naturaleza, el Turismo ha llegado a ser un complejo fenómeno de dimensiones
políticas, económicas, sociales, culturales, educativas, biofísicas, ecológicas y estéticas. Se pueden descubrir numerosas oportunidades y posibilidades conociendo la valiosa interacción existente entre los deseos y expectativas de los visitantes, potencialmente conflictivas, y de las
aspiraciones y deseos de las comunidades anfitrionas o locales.
El Patrimonio natural y cultural, la diversidad y las culturas vivas constituyen los máximos atractivos del Turismo. El Turismo excesivo o mal gestionado con cortedad de miras, así como el
turismo considerado como simple crecimiento, pueden poner en peligro la naturaleza física del
Patrimonio natural y cultural, su integridad y sus características identificativas. El entorno ecológico, la cultura y los estilos de vida de las comunidades anfitrionas, se pueden degradar al
mismo tiempo que la propia experiencias del visitantes.
El turismo debería aportar beneficios a la comunidad anfitriona y proporcionar importantes
medios y motivaciones para cuidar y mantener su Patrimonio y sus tradiciones vivas. Con el
compromiso y la cooperación entre los representantes locales y/o de las comunidades indígenas, los conservacionistas, los operadores turísticos, los propietarios, los responsables políticos,
los responsables de elaborar planes nacionales de desarrollo y los gestores de los sitios, se
puede llegar a una industria sostenible del Turismo y aumentar la protección sobre los recursos
del Patrimonio en beneficio de las futuras generaciones.
En cuanto autor de esta Carta, ICOMOS, Consejo Internacional de Monumentos y Sitios, se
compromete con este desafío en unión con otras organizaciones internacionales y con la
industria del Turismo.
Objectivos de la Carta
Los objetivos de la Carta Internacional de Turismo Cultural, son:
• Facilitar y animar a cuantos están involucrados en la gestión y conservación del Patrimonio
para que transmitan su importancia tanto a la comunidad anfitriona como a los visitantes.
• Facilitar y animar a la industria del Turismo para que éste se promueva y gestione con la
finalidad de respetar y acrecentar el Patrimonio y las culturas vivas de las comunidades anfitrionas.
• Facilitar y animar al diálogo entre los intereses de la conservación del Patrimonio y los intereses de la industria del Turismo, acerca de la importancia y frágil naturaleza de los sitios con
Patrimonio, sus variados objetos y sus culturas vivas, incluyendo la necesidad de lograr un
desarrollo sostenible para ambos.
• Animar a las partes interesadas para formular planes y políticas concretas de desarrollo,
objetivos mensurables y estrategias para la presentación e interpretación de los sitios con
Patrimonio y sus actividades culturales para su defensa y conservación.
Además,
• La Carta apoya otras iniciativas abiertas por ICOMOS, por otras instituciones internacionales
y por la industria del Turismo para mantener la integridad del Patrimonio, su gestión y su conservación.
• La Carta anima al compromiso entre todos aquellos que tengan intereses relevantes o intereses ocasionalmente en conflicto, responsabilidades y obligaciones, para que se esfuercen en
poner de acuerdo sus objetivos.
• La Carta anima a que las partes interesadas formulen pautas detalladas que faciliten la puesta en práctica de los Principios de esta Carta, de acuerdo con las peculiares circunstancias de
cada una de ellas, o según las exigencias planteadas por las comunidades u organizaciones
pertinentes.
PRINCIPIOS DE LA CARTA DE TURISMO CULTURAL
Principio 1
Desde que el Turismo nacional e internacional se ha convertido en uno de los más
importantes vehículos para el intercambio cultural, su conservación debería propor12
cionar oportunidades responsables y bien gestionadas a los integrantes de la comunidad anfitriona así como proporcionar a los visitantes la experimentación y comprensión inmediatas de la cultura y patrimonio de esa comunidad.
1.1 El Patrimonio natural y cultural es al mismo tiempo un recurso material y espiritual y ofrece
una perspectiva de desarrollo histórico. Desempeña un papel importante en la vida moderna y
el público en general debería tener acceso tanto físico como intelectual y/o emotivo a este
Patrimonio. Los programas para la protección y conservación del patrimonio natural y cultural
en sus características físicas, en sus valores intangibles, expresiones culturales contemporáneas
y sus variados contextos, deberían facilitar a la comunidad anfitriona y al visitante, de un modo
equilibrado y agradable, la comprensión y el aprecio de los significados de este Patrimonio.
1.2 Los aspectos individualizados del patrimonio natural y cultural tienen diversos niveles de
significación, algunos de valor universal, otros de importancia nacional, regional o local. Los
programas de interpretación deberían presentar estos significados de manera relevante y accesible para la comunidad anfitriona y para el visitante, usando métodos apropiados, atractivos y
actuales en materia de educación, medios informativos, tecnología y desarrollo personal, proporcionando información histórica, cultural, además de información sobre el entorno físico.
1.3 La interpretación y presentación de los programas debería proporcionar un alto nivel de
conciencia pública y el soporte necesario para la supervivencia del Patrimonio natural y cultural
a largo plazo. 1.4 Los programas de interpretación deberían proporcionar el significado de los
sitios del Patrimonio y de sus tradiciones y prácticas culturales así como ofrecer sus actividades
dentro del marco tanto de la experiencia del pasado como de la actual diversidad cultural de la
comunidad anfitriona y de su región, sin olvidar las minorías culturales o grupos lingüísticos. El
visitante debería siempre estar informado acerca de la diversidad de los valores culturales que
pueden adscribirse a los distintos bienes patrimoniales.
Principio 2
La relación entre los sitios con Patrimonio y el Turismo, es una relación dinámica y
puede implicar valoraciones encontradas. Esta relación debería gestionarse de modo
sostenible para la actual y para las futuras generaciones.
2.1 Los sitios con Patrimonio tienen un valor intrínseco para todo el mundo por constituir la
base de la diversidad cultural y del desarrollo social. La protección y conservación a largo plazo
de las culturas vivas, de los sitios con Patrimonio, de sus variados objetos, de su integridad física y ecológica y de su contexto medioambiental, debería ser un componente esencial en el
desarrollo de las políticas sociales, económicas, políticas, culturales y turísticas.
2.2 La interacción entre los recursos o valores del Patrimonio y el Turismo es dinámica y está en
continuo cambio, generando para ambos oportunidades y desafíos así como potenciales situaciones conflictivas. Los proyectos turísticos, sus actividades y su desarrollo, deberían conseguir
resultados positivos y minimizar los impactos negativos para el Patrimonio y para los modos de
vida de la comunidad anfitriona, al mismo tiempo que deberían responder a las necesidades y
expectativas del visitante.
2.3 La conservación, la interpretación y los programas de desarrollo turístico deberían basarse
en la diáfana comprensión de los aspectos específicos y significativos del Patrimonio en cada
sitio en particular, a menudo complejos y conflictivos. Es importante la continua investigación y
el asesoramiento para lograr una permanente comprensión y aprecio de estos significados.
2.4 Es importante conservar la autenticidad de los sitios del Patrimonio y de la variedad de sus
objetos. La autenticidad constituye un elemento esencial del significado cultural expresado a
través de los materiales físicos, del legado de la memoria y de las tradiciones intangibles que
perduran del pasado. Los programas deberían presentar e interpretar la autenticidad de los
sitios y de sus experiencias culturales para mejorar el aprecio y la comprensión del patrimonio
cultural.
2.5 Los proyectos e infraestructuras y los proyectos para el desarrollo turístico deberían tomar
en cuenta la dimensión social, estética y cultural, los paisajes naturales y culturales, las características de su biodiversidad, así como los amplios contextos visuales de los sitios con
Patrimonio. Deberían utilizarse preferentemente los materiales propios de cada localidad y
tomar en cuenta los estilos de la arquitectura local y de la tradición vernacular.
13
2.6 Antes de que un creciente turismo promueva o desarrolle sitios con Patrimonio, los planes
de gestión deberían sopesar los valores naturales y culturales de estos recursos. Los planes de
desarrollo deberían establecer límites adecuados para que el cambio sea asumible, sobre todo
en relación al impacto que un excesivo número de visitantes puede producir en las características físicas del Patrimonio, en su integridad ecológica, en la diversidad del Sitio, en los sistemas
de transporte y acceso y en el bienestar social, económico y cultural de la comunidad anfitriona. Si el previsible nivel de cambio es inaceptable, deberían modificarse los planes de desarrollo
que se propongan.
2.7 Deberían elaborarse programas de evaluación continua para valorar los impactos progresivos de las actividades turísticas y de los planes de desarrollo en cada Sitio o comunidad.
Principio 3
La Planificación de la conservación y del turismo en los Sitios con Patrimonio, debería
garantizar que la Experiencia del Visitante le merezca la pena y le sea satisfactoria y
agradable.
3.1 Los programas de Conservación del Patrimonio y los del Turismo, deberían ofrecer contenidos de máxima calidad para optimizar la comprensión del visitante a cerca de las características
significativas del Patrimonio y la necesidad de su protección, haciéndole capaz de disfrutar adecuadamente de su visita.
3.2 Los visitantes deberían poder experimentar los sitios con Patrimonio de modo tranquilo y a
su propio ritmo, si éste es su deseo. De todos modos, pueden ser necesarios itinerarios especiales de circulación de visitantes para minimizar los impactos sobre la integridad y constitución
física del Sitio y de sus características naturales o culturales.
3.3 El carácter sagrado de los sitios con significación espiritual así como sus prácticas y tradiciones, constituyen un importante punto de reflexión para los gestores de los sitios, los visitantes,
los legisladores, los planificadores y los operadores turísticos, Se debe animar a los visitantes
para que se comporten como huéspedes bienvenidos, respetando los valores y el estilo de vida
de la comunidad anfitriona, rechazando el producto de posibles robos o el comercio ilícito de
propiedades culturales, comportándose de manera que inciten a ser nuevamente bienvenidos
si alguna vez regresan.
3.4 La planificación de actividades turísticas debería ofrecer al visitante posibilidades adecuadas
de confort, seguridad y de sentirse a gusto, de modo que aumente el disfrute de la visita sin
impacto negativo para las características significativas o ecológicas del sitio.
Principio 4
Las comunidades anfitrionas y los pueblos indígenas deberían involucrarse en la planificación de la conservación del Patrimonio y en la planificación del Turismo.
4.1. Deberían respetarse los derechos e intereses de la comunidad anfitriona, local y regional,
así como a los propietarios y a los pueblos indígenas implicados que ejercen derechos o responsabilidades tradicionales sobre su propio territorio y sitios significativos. Todos ellos deberían involucrarse en el proceso de establecer objetivos, estrategias, políticas y métodos para la
identificación, conservación, gestión, presentación e interpretación de sus propios recursos
patrimoniales, de sus prácticas culturales y de sus actuales expresiones culturales, dentro del
contexto turístico.
4.2 Cuando el Patrimonio de un Sitio o región concretos pueda tener una dimensión universal,
deberían respetarse las necesidades y los deseos de las diversas comunidades o pueblos indígenas para restringir o administrar la región y el acceso físico, espiritual o intelectual a determinadas prácticas culturales, conocimientos, creencias, actividades, objetos o lugares.
Principio 5
Las actividades del Turismo y de la conservación del Patrimonio deberían beneficiar a la comunidad anfitriona.
14
5.1. Los legisladores deberían promover medidas para una equitativa distribución de los beneficios del Turismo de modo que éstos sean repartidos entre los diversos países o regiones,
aumentando los niveles de desarrollo económico y contribuyendo a erradicar la pobreza cuando así sea necesario.
5.2 La gestión de la conservación del patrimonio y de las actividades turísticas debería proporcionar beneficios equitativos de carácter económico, social y cultural a los hombres y mujeres
de la comunidad anfitriona, a todos los niveles, a través de la educación, la formación y la creación de oportunidades de empleo a tiempo completo.
5.3. Una parte significativa de la renta proveniente de los programas turísticos en Sitios con
Patrimonio, debería dedicarse a la protección, conservación y presentación de los propios
Sitios, incluyendo sus contextos naturales y culturales. Cuando así sea posible, los visitantes
deberían ser informados acerca de esta distribución de la renta.
5.4 Los programas turísticos deberían alentar la formación de los intérpretes y guías del Sitio
provenientes de la propia comunidad anfitriona, para aumentar la capacidad de la población
local en la presentación e interpretación de sus propios valores culturales.
5.5 Los programas educativos y de interpretación del Patrimonio entre las personas de la
comunidad anfitriona deberían involucrar a los interpretes locales. Los programas deberían
promover el conocimiento y el respeto de su patrimonio, animando a los hombres y mujeres
de la comunidad a interesarse en el cuidado y la conservación del mismo.
5.6 La gestión de la conservación del Patrimonio y de los programas de Turismo debería incluir
la educación y posibilidades de formación para los legisladores, planificadores, investigadores,
diseñadores, arquitectos, intérpretes, conservadores y operadores turísticos. Los participantes
en estos programas de formación deberían ser incitados para comprender y ayudar a resolver
los puntos de vista, a menudo conflictos, y los problemas a los que se enfrentan el resto de
sus colegas.
Principio 6
Los programas de promoción del Turismo deberían proteger y ensalzar las características del Patrimonio natural y cultural.
6.1 Los programas de promoción del Turismo deberían producir expectativas reales e información responsable en los visitantes potenciales, acerca de la cultura específica y de las características patrimoniales del Sitio o de la comunidad.
6.2 Los Sitios y las colecciones de diversos objetos de significación patrimonial deberían promocionarse y gestionarse de modo que se proteja su autenticidad y aumente la vivencia del
visitante, diluyendo los flujos de visita pública en las llegadas al Sitio y evitando el excesivo
número de visitantes al mismo tiempo.
6.3 Los programas de promoción del Turismo deberían proporcionar correcta distribución de
beneficios y amortiguar la presión sobre los Sitios más visitados animando al visitante a experimentar otros diversos aspectos del patrimonio cultural y natural de la región o localidad.
6.4 La promoción, distribución y venta de recuerdos locales y otros productos deberían ofrecer
una razonable contrapartida social y económica a la localidad anfitriona y asegurar al mismo
tiempo que no se degrada su propia integridad cultural.
ICOMOS, Comité Científico Internacional de Turismo Cultural.
Aquesta informació ha estat extreta de la següent pàgina web de Estudio de Museología
Rosario: http://emuseoros.wm.com.ar
15
L’equipament
Centre d’Interpretació
de Romanticisme
T
erra del XIX és un viatge per la
història del segle romàntic a través
de pel.licules, vídeos, escenografies,
ciclorames i objectes de l’època.
La visita es realitza amb la guia
d’una família imaginària anomenada
Margalló. L’exposició mostra les dues
cares aprentment contraposades del
s. XIX: els invents de la revolució
industrial i la màxima exaltació de la
sensibilitat en la decoració i els
objectes quotidians.
A través de les diferents sales podem
veure des de la perspectiva dels diferents membres de la familia l’evolució de la comarca a través del s. XIX
i com la cultura, la tecnologia i el
comerç van marcar els esdeveniments d’aquesta época.
Masia d’en Cabanyes, s/n
08800 Vilanova i la Geltrú
Tels. 93 811 57 15
93 810 04 00
Fax: 93 810 00 55
A/e: [email protected]
Reserves per a grups: Mercè García
Tel. 93 811 57 15
Horaris:
De setembre a abril
Dimarts; dijous i dissabte de 10h a 14h
De maig a agost
Dimarts; dijous; dissabte i diumenge
de 10h a 14h
Àmbits:
Sala Les claus del romanticisme
Sala els Margalló
Sala Elies el comerciant
Sala Cristòfol, el navegant
Sala L’aventura del ferrocarril
Sala Isabel, a romàntica
Sala Pau, el poeta
Sala Cristòfol, l’Americano
Sala Artur, el Pintor
Llegat Cabanyes
El futur de Terra XIX
PAPER ECOLÒGIC TCF
FITXA TÈCNICA