Programació del XIII Festival Internacional de Jazz en Peñíscola

Transcripción

Programació del XIII Festival Internacional de Jazz en Peñíscola
XIII festival Internacional
Jazz PeÑÍscola
patrocina
col·Labora
Venda d’entrades: Taquilla Palau de Congressos
964 48 00 26 · www.instanticket.es
902 444 300 · www.culturalcas.com
organitza
PALAU DE CONGRESsOS 21-28 juliol
XIII festival Internacional
Jazz PeÑÍscola juliol 2016
PALAU DE CONGRESSOS 23h · 15€
22/7 Cécile MCLORIN SALVANT
24/7 KENNY BARRON TRIO
27/7 JOHN ABERCROMBIE QUARTET
JAZZ A LA SERENA · AccÉs lliure · 23h
Umbracle Palau
21/7 THE PROTOTYPE featuring Grant Stewart
23/7 YEI YI & CO Presentació Cd “Mull”
Plaça Sta. Maria
25/7 ARANTXA DOMÍNGUEZ - RICARDO BELDA
26/7 KIKO BERENGUER
28/7 TAT!
23/7 Jazz per a xiquets · Umbracle Palau 20:00h
História del Blues per J. Gallardo
patrocina
col·Labora
Venda d’entrades: Taquilla Palau de Congressos
964 48 00 26 · www.instanticket.es
902 444 300 · www.culturalcas.com
organitza
Exposició PHOCUZZ per A. Porcar Cano · Palau
Palau de Congressos
23 h · 22 juliol
15 €
Cécile McLorin Salvant, veu
Renee Rosnes, piano
Rodney Whittaker, baix
Lewis Nash, bateria
CÉCILE
McLORIN
SALVANT
Cècile McLorin Salvant, que obtuvo
el Premio Internacional de Jazz
Thelonious Monk en el 2010, ha
logrado en pocos años lo que otros
tardan una vida en conseguir. Su
disco “Woman Child” ha recibido
numerosos
reconocimientos
incluyendo una nominación al
Grammy y el aplauso de los críticos internacionales
de la revista DownBeat, que consideraron que era el
mejor álbum de jazz del año. La publicación también
la premió como Mejor Cantante Femenina de Jazz.
Posteriormente “For One to Love”, un proyecto más
íntimo que revela las nuevas dimensiones de esta
joven vocalista, obtuvo el Grammy en la categoría del
Mejor Disco Vocal de Jazz.
McLorin Salvant creció en un hogar bilingüe en Miami.
Hija de madre francesa y padre haitiano empezó a
estudiar piano a los 5 años y a los ocho comenzó a cantar
con la Sociedad Coral de Miami. Siguió sus estudios
musicales en Francia donde inició su carrera como
intérprete de jazz al mismo tiempo que estudiaba leyes
y canto clásico y barroco. Tres años después regresó
a Estados Unidos para participar como semifinalista
del prestigioso concurso Thelonious Monk donde un
jurado compuesto por personalidades como Dee Dee
Bridgewater, Dianne Reeves, Kurt Elling, Patti Austin y
Al Jarreau reconoció la belleza de su voz y su habilidad
para llenar el espacio emocional de cada tema. Así
fue como, sorpresivamente, esta concursante alcanzó
el más alto escaño de la competición de jazz más
exigente del mundo.
Su voz puede escucharse en un anuncio televisivo
para el perfume Chance de Chanel y en la película
“Bessie” de HBO, basada en la vida de Bessie Smith.
Sin embargo esta diversificación no ha comprometido
su pasión por el jazz.
Cécile McLorin Salvant que va
obtenir el Premi Internacional de
Jazz Thelonious Monk al 2010,
ha aconseguit en pocs anys el
que a altres els pren tota una vida
aconseguir. El seu disc “Woman
Child” ha rebut nombrosos
reconeixements incloent una
nominació al Grammy i l’aplaudiment dels crítics
internacionals de la revista DownBeat, que van
considerar que el seu disc era el millor àlbum de jazz
de l’any. La publicació també la va premiar com a
Millor Cantant Femenina de Jazz. I “For One to Love”,
un projecte més íntim que revela les noves dimensions
d’aquesta jove vocalista, va obtenir el Grammy en la
categoria del Millor Disc Vocal de Jazz.
McLorin Salvant va créixer en una llar bilingüe a Miami.
Filla de mare francesa i pare haitià va començar
a estudiar piano als 5 anys i als vuit va començar
a cantar amb la Societat Coral de Miami. Va seguir
els seus estudis musicals a França on va iniciar la
seva carrera com a intèrpret de jazz al mateix temps
que estudiava lleis i cant clàssic i barroc. Tres anys
després McLorin va tornar a Estats Units per participar
com a semifinalista del prestigiós concurs Thelonious
Monk on un jurat compost per personalitats com Dee
Dee Bridgewater, Dianne Reeves, Kurt Elling, Patti
Austin i Al Jarreau va reconèixer la bellesa de la seva
veu i la seva habilitat per omplir l’espai emocional de
cada tema. Així va ser com, sorprenentment, aquesta
concursant va arribar al més alt escó de la competició
de jazz més demandant del món.
La seva veu pot escoltar-se en el comercial de la
fragància “Chance” de Chanel i en la cinta “Bessie”
d’HBO, basada en la vida de Bessie Smith. No obstant
això aquesta diversificació no ha compromès la seva
passió pel jazz.
Palau de Congressos
23 h · 24 juliol
15 €
Kenny Barron, piano
Kiyoshi Kitagawa, contrabaix
Johnathan Blake, bateria
KENNY
BARRON
TRIO
Kenneth Barron nació en Filadelfia
en 1943. Estudió piano con la
hermana de Ray Bryant, y progresó
tan rápidamente que, hacia 1957,
ya colaboraba profesionalmente
con la orquesta de Mel Melvin. En
1959 Kenny formó parte del grupo
de Philly Joe Jones, y en 1960 se
unió a la banda de Yusef Lateef. Este mismo año se
trasladó a New York, donde empezó a trabajar con
James Moody, tras una memorable Jam Session en
el Five Spot Café.
En 1963 entró en la banda de Dizzy Gillespie, hasta
1966. Durante el resto de la década de los sesenta
trabajó como músico freelance junto a Stanley
Turrentine, Freddie Hubbard y Jimmy Owens. Durante
los años setenta trabajó de nuevo con Yusef Lateef,
brevemente con Milt Jackson, Jimmy Heath y Buddy
Rich.
En 1973 grabó por primera vez como solista (“Sunset
to Dawn”, Muse Records), y entró a formar parte del
profesorado de la Rutgers University para enseñar
piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980
colaboró con Ron Carter. En 1981, y junto a Charlie
Rouse, Ben Riley y Buster Williams formó el grupo
SPHERE en tributo a Thelonious Monk, uno de los
grandes ídolos musicales de Kenny. El grupo publicó
varios discos excepcionales, como “Four for All” y
“Bird Songs”, para Verve Records.
En 1986 Kenny grabó junto a Stan Getz el famoso
disco “Voyage”, y efectuó varias giras formando parte
del cuarteto de Getz, que incluía a Victor Lewis y
Rufus Reid. La música creada por este grupo está
recogida en dos discos reconocidos como entre los
mejores jamás grabados por Getz: “Anniversary”
y “Serenity”, para EmArcy Records. En 1991 Getz
y Barron actuaron en dúo durante cuatro noches
Kenneth Barron va néixer a
Filadèlfia el 1943. Va estudiar piano
amb la germana de Ray Bryant,
i va progressar tan ràpidament
que, cap 1957, ja col·laborava
professionalment amb l’orquestra
de Mel Melvin. El 1959 Kenny va
formar part del grup de Philly Joe
Jones, i el 1960 es va unir a la banda de Yusef Lateef.
Aquest mateix any es va traslladar a New York, on
va començar a treballar amb James Moody, després
d’una memorable Jam Session al Five Spot Café.
El 1963 va entrar a la banda de Dizzy Gillespie, fins
a 1966. Durant la resta de la dècada dels seixanta va
treballar com a músic freelance al costat de Stanley
Turrentine, Freddie Hubbard i Jimmy Owens. Durant
els anys setanta Kenny va treballar de nou amb Yusef
Lateef, breument amb Milt Jackson, Jimmy Heath i
Buddy Rich.
En 1973 va gravar per primera vegada com a solista
(“Sunset to Dawn”, Muse Records), i va entrar a
formar part del professorat de la Rutgers University
per ensenyar piano, harmonia i teoria musical. Entre
1976 i 1980 va col·laborar amb Ron Carter. El 1981, i
al costat de Charlie Rouse, Ben Riley i Buster Williams
va formar el grup SPHERE en tribut a Thelonious
Monk, un dels grans ídols musicals de Kenny. El grup
va publicar diversos discos excepcionals, com Four
for All i “Bird Songs”, per Verve Records.
El 1986 Kenny va gravar al costat de Stan Getz el
famós disc “Voyage”, i va efectuar diverses gires
formant part del quartet de Getz, que incloïa a Victor
Lewis i Rufus Reid. La música creada per aquest
grup va ser preservada en dos discs reconeguts com
entre els millors mai gravats per Getz: “Anniversary”
i “Serenity”, per EmArcy Records. El 1991 Getz i
Barron van treballar durant quatre nits consecutives
consecutivas en el Café Montmartre de Copenhague:
la música fue grabada y editada algún tiempo después
por EmArcy bajo el título “People time”, y representa
el punto álgido de la complicidad musical entre estos
dos gigantes.
Durante los años noventa, Kenny estaba ya
universalmente
considerado
como
uno
de
los principales exponentes del piano de jazz
contemporáneo. La mayoría de los “jóvenes leones”
del piano, como Danilo Pérez, Benny Green, Cyrus
Chestnut ó Eric Reed reconocen a Barron como una
influencia predominante en sus carreras.
En Junio de 2015 Kenny reunió en un estudio a sus ya
habituales cómplices Kiyoshi Kitagawa y Johnathan
Blake para grabar su último disco, “The Book of
intuition”.
al Cafè Montmartre de Copenhaguen: la música
va ser gravada i editada algun temps després per
EmArcy sota el títol “People time”, i representa el
punt àlgid de la complicitat musical entre aquests
dos gegants.
Durant els anys noranta, Kenny estava ja
universalment considerat com un dels principals
exponents del piano-jazz contemporani. La majoria
dels “joves lleons” del piano, com Danilo Pérez, Benny
Green, Cyrus Chestnut o Eric Reed, reconeixen a
Barron com una influència predominant en les seves
carreres.
Al juny de 2015 Kenny va reunir en un estudi als seus
ja habituals còmplices Kiyoshi Kitagawa i Johnathan
Blake per gravar “The Book of intuition”.
Palau de Congressos
23 h · 27 juliol
15 €
John Abercrombie, guitarra
Marc Copland, piano
Drew Gress, contrabaix
Joey Baron, percussió
THE JOHN
ABERCROMBIE
Nacido el 16 de diciembre de
1944 en Port Chester, Nueva York,
Abercrombie creció en Greenwich,
Connecticut, donde comenzó a
tocar la guitarra a los 14 años.
Como muchos adolescentes de la
época, comenzó imitando a Chuck
Berry, pero fue la música de Barney
Kessel la que lo atrajo al jazz. En 1962 se matriculó
en el Berklee College of Music de Boston. Estudió
allí hasta 1966, bajo la dirección de Jack Peterson,
e inició así una afortunada carrera como sideman y
como solista.
Durante su periodo de estudiante se unió a los Brecker
Brothers y pasó a formar parte del sueño de ese grupo,
quienes se convirtieron en una de las bandas más
destacadas de Jazz-Rock de finales de los años 60 y
principios de los años 70.
En Nueva York, grabó con artistas de la talla de Gil
Evans, el saxofonista Gato Barbieri o Barry Miles. Pero
comenzó a destacar con la banda de Billy Cobham,
quien también contó con los Brecker Brothers.
Abercrombie apareció en varios de los álbumes
de Cobham, como “Crosswinds”, “Total Eclipse” y
“Shabazz”, y apostó por un nuevo camino en el Jazz
Fusion. Pero se dio cuenta de que esa no era la carrera
que él quería continuar y poco a poco ha ido derivando
hacia un lenguaje y planteamientos más clásicos.
Abercrombie había estado, durante mucho tiempo,
enamorado del sonido del órgano de jazz, por lo que
se asoció con el organista Dan Wall y el baterista Adam
Nussbaum en el álbum “While We Were Young” y “Speak
of the Devil”, ambos en el año 1993. Recientemente ha
colaborado con multitud de destacadas figuras, entre
ellas los saxofonistas Joe Lovano y Charles Lloyd o el
pianista Michel Petrucciani.
Desde 2015 Marc Copland, pianista, forma parte del
Nascut el 16 de desembre de
1944 a Port Chester, Nova
York, va créixer a Greenwich,
Connecticut, on va començar a
tocar la guitarra als 14 anys. Com
molts adolescents de l’època, va
començar imitant Chuck Berry,
però va ser la música de blues de
Barney Kessel la que el va atreure al jazz. El 1962 es
va matricular al “Berklee College of Music” de Boston.
Va estudiar allà fins a 1966, sota la direcció de Jack
Peterson iniciant així una afortunada carrera com a
sideman i com a solista.
Durant el seu període d’estudiant, també es va unir
amb els “Brecker Brothers” i va passar a formar part
del somni d’eixe grup, els qui es van convertir en
una de les bandes més destacades de Jazz-Rock de
finals dels anys 60 i principis dels anys 70.
A Nova York, va gravar amb artistes de la talla de
Gil Evans, el saxofonista Gato Barbieri o Barry Miles.
Però va ser amb la banda de Billy Cobham, qui
també va comptar amb els “Brecker Brothers”, quan
va començar a destacar. Abercrombie va aparèixer
en diversos dels àlbums de Cobham, incloent
“Crosswinds”, “Total Eclipse” “Shabazz”, i ha apostat
per un nou camí en el JazzFusion. Però es va adonar
que aquesta no era la carrera que ell volia continuar.
Abercrombie havia estat, durant molt de temps,
enamorat del so de l’òrgan de jazz, pel que es va
associar amb l’organista Dan Wall i el bateria Adam
Nussbaum en l’àlbum “While We Were Young” i
“Speak of the Devil “, tots dos a l’any 1993. I l’any
1997 es va editar “Tactics” i “Open Land” al costat del
violinista Mark Feldman i el saxofonista Joe Lovano i
Charles Lloyd o el pianista Michel Petrucciani.
Des 2015 Marc Copland, pianista, col·labora en el
quartet de John. Tots dos són ja vells amics i aliats, les
QUARTET
nuevo cuarteto de John. Ambos son ya viejos amigos
y aliados, cuyas colaboraciones se remontan cuarenta
años atrás. Ambos fueron miembros del cuarteto de
Chico Hamilton y en los albores de la fusión fueron
miembros de la banda de Jazz-Rock Dreams. Por
aquel entonces, Marc tocaba el saxofón alto, y fue con
este instrumento con el que alcanzó una buenísima
reputación. Fue alrededor de 1970 cuando se pasó al
piano, destilando poco a poco diversas influencias en
un estilo de jazz muy personal.
Durante gran parte de la última década Abercrombie
y Copland han colaborado con el bajista Drew Gress
como miembro regular de sus respectivas bandas y
así lo han hecho también en su último trabajo, “39
Steps”.
col·laboracions es remunten quaranta anys enrere.
Tots dos van ser membres del quartet de Chico
Hamilton i en les albors de la fusió tots dos van ser
també pioners de la banda de Jazz-Rock “Dreams”.
En aquell temps, Marc tocava el saxofon alt, i va ser
amb aquest instrument amb el qual va aconseguir una
boníssima reputació. Va ser al voltant de 1970 quan
es va passar al piano, destil·lant poc a poc diverses
influències en un estil de jazz molt personal.
Durant gran part de l’última dècada Abercrombie i
Copland han col·laborat amb el baixista Drew Gress
com a membre regular de les seves respectives
bandes i així ho han fet també en el seu últim treball
“39 Steps”.
JAZZ A LA SERENA
21/7 · 23:00 h
Umbráculo Palau / Acceso gratuito
THE PROTOTYPE featuring Grant
Stewart
The Prototype
Inspirados en la tradición de trío de órgano Hammond
de Jazz de los 50, 60 y 70, recogen influencias desde
Jimmy Smith o Lonnie Smith, Jimmy McGriff, o Jack
McDuff, hasta las más contemporáneas como las
de Joey de Francesco o Larry Goldings. Prestan
especial atención a la herencia musical de Lou
Bennett, cuya influencia conocen de primera mano.
El repertorio del trío está basado principalmente en
la obra de Lou Bennett, concretamente en uno de sus
grupos formado con el pionero de la batería bebop,
Kenny Clarke, y los guitarristas míticos René Thomas
o Jimmy Gourley. También lo constituyen temas
clásicos de la tradición Hard-bop que Bennett solía
incluir en sus actuaciones.
El trío de órgano estilísticamente es muy abierto y
recoge toda la tradición de la música negra, desde
el Jazz, en un punto equidistante se acerca tanto al
Blues, Espiritual como al Soul, o el Funk.
The Prototype
Inspirats en la tradició de trio d’òrgan Hammond de
Jazz dels 50, 60 i 70, recullen influències des de Jimmy
Smith o Lonnie Smith, Jimmy McGriff, o Jack McDuff,
fins a les més contemporànies com les de Joey de
Francesco o Larry Goldings, prestant especial èmfasi
en l’herència musical de Lou Bennett, la influència del
qual coneixen de primera mà.
El repertori del trio està basat principalment en l’obra
de Lou Bennett, concretament en un dels seus grups
format amb el bateria de Miles Davis, Kenny Clarke, i
els guitarristes mítics René Thomas o Jimmy Gourley.
També el constitueixen temes clàssics de la tradició
Hard-bop que Bennett solia incloure en les seves
actuacions.
El trio d’òrgan estilísticament és molt obert i recull
tota la tradició de la música negra, des del Jazz, en
un punt equidistant s’acosta tant al Blues, Espiritual
com a Soul, o el Funk.
Grant Stewart
Nacido en Toronto, Canadá, en 1971, Grant Stewart
se inició en la música de Charlie Parker, Wardell Gray
y Coleman Hawkins gracias a su padre, profesor de
inglés en un instituto, y guitarrista semiprofesional.
Su primer instrumento fue el saxo alto, hasta que,
a los 17 años, Grant cambió el alto por el tenor y, al
poco tiempo, estaba ya trabajando junto a maestros
de la talla de Pat LaBarbera o Bob Mover. Stewart
considera a Bob Mover como uno de sus mentores
más importantes, y uno de los que más ha influido,
junto a Sonny Rollins, Don Byas y Lester Young, en
su estilo.
Cuando se trasladó a Nueva York a la edad de 19
años, Grant tuvo ocasión de estudiar con Donald
Byrd, Barry Harris, y Joe Lovano, y trabajó junto a
Curtis Fuller, John Hendricks, Clark Terry, Etta Jones,
Grant Stewart
Nascut a Toronto, Canadà, el 1971, Grant Stewart es
va iniciar en la música de Charlie Parker, Wardell Gray
i Coleman Hawkins gràcies al seu pare, professor
d’anglès en un institut, i guitarrista semi-professional.
El seu primer instrument va ser el saxo alt, fins que,
als 17 anys, Grant va canviar l’alt pel tenor i, al poc
temps, estava ja treballant al costat de mestres de la
talla de Pat LaBarbara o Bob Mover. De fet, Stewart
considera a Bob Mover com un dels seus mentors
més importants, i un dels que més ha influït, al costat
de Sonny Rollins, Don Byas i Lester Young, en el seu
estil.
Des que es va traslladar a New York a l’edat de 19
anys, Grant va tenir ocasió d’estudiar amb Donald
Byrd, Barry Harris, i Joe Lovano, i va treballar al
costat de Curtis Fuller, John Hendricks, Clark Terry,
Bill Charlap, Frank Gant, Bob Mover, Brad Mehldau,
Russell Malone, Larry Goldings, Peter Bernstein,
Jimmy Cobb, Mickey Roker, Arthur Harper, Jimmy
Lovelace, y Cecil Payne. Fue miembro del último
sexteto dirigido por el trombonista Al Grey antes de
su desaparición.
Grant Stewart ha trabajado regularmente en los
mejores Clubs de New York, además de efectuar
giras por Europa, Japón, Brasil y Taiwan y fue uno
de los primeros músicos de Jazz en dar conciertos
en los museos L’Hermitage de San Petesburgo y
Guggenheim de New York.
Entre sus grabaciones podemos destacar “Downtown
Sounds” (1992), seleccionado por Geoff Chapman,
del Toronto Star, como uno de los cinco mejores
discos del año; “Buen Rollo”, grabado en 1999 para
Fresh Sound Records con Fabio Miano al piano; “More
Urban Tones”, “The Awakening” (junto a Ryan Kisor),
“Wailin’” (2005) y “Reeds and Deeds”, (2006) (junto a
Eric Alexander), “Grant Stewart + 4” (2005), para la
productora holandesa Criss Cross, “The Shadow of
Your Smile” (Birds Records, Japon), “In the Still of the
Night” y “Young at Heart” (2008), ambos para Sharp
Nine Records.
Etta Jones, Bill Charlap, Frank Gant, Bob Moure,
Brad Mehldau, Russell Malone, Larry Goldings, Peter
Bernstein, Jimmy Cobb, Mickey Roker, Arthur Harper,
Jimmy Lovelace, i Cecil Payne, i va ser membre de
l’últim sextet dirigit pel trombonista Al Grey abans de
la seva desaparició.
Grant Stewart ha treballat regularment en els millors
Clubs de New York, efectuat gires per Europa, Japó,
Brasil i Taiwan i va ser un dels primers músics de
Jazz a donar concerts als museus L’Hermitage de
Sant Petersburg i Guggenheim de Nova York.
Entre els seus enregistraments podem destacar
“Downtown Sounds” (1992), seleccionat per Geoff
Chapman, del Toronto Star, com un dels cinc millors
de l’any; “Buen Rollo”, gravat en 1999 per Fresh
Sound Records, “More Urban Tones”, The Awakening
(al costat de Ryan Kisor), “Wailin” (2005) i Reeds and
Deeds, (2006) (al costat de Eric Alexander), “Grant
Stewart + 4” (2005 ), per a la productora holandesa
Criss Cross, i, recentment, “The Shadow of Your
Smile” (Birds Records, Japó), “In the Still of the Night”
i “Young at Heart” (2008), tots dos per Sharp Nine
Records.
Sergio Albentosa, órgano
Miquel Casany, guitarra
Felipe Cucciardi, batería
Sergio Albentosa, òrgan
Miquel Casany, guitarra
Felipe Cucciardi, bateria
Invitado especial:
Grant Stewart, saxo tenor
Convidat especial:
Grant Stewart, saxo tenor
JAZZ A LA SERENA
23/7 · 23:00 h
Umbráculo Palau / Acceso gratuito
YEI YI & CO
Presentación CD “Mull”
Yei Yi & Co ofrece al público la posibilidad de viajar
a través de paisajes sonoros eclécticos, fruto de la
improvisación y de las formas tradicionales del Jazz.
Composiciones originales que aportan cada uno de
sus miembros y que han sido reflejadas ya en tres
trabajos discográficos.
Ahora nos presentan su cuarto disco, “Mull”, editado
por Lemon Songs.
Yei Yi & Co ofereix al públic la possibilitat de viatjar
a través de paisatges sonors eclèctics, fruit de la
improvisació i de les formes tradicionals del Jazz.
Composicions originals que aporten cadascun dels
seus membres i que han estat reflectides ja en tres
treballs discogràfics.
Ara ens presenten el seu quart disc “Mull” editat per
Lemon Songs.
José Muñoz, saxo tenor
Joan de Ribera, teclados
Jesús Gallardo, batería
José Muñoz, saxo tenor
Joan de Ribera, teclats
Jesús Gallardo, bateria
JAZZ A LA SERENA
25/7 · 23:00 h
Plaza Sta. María / Acceso gratuito
ARANTXA DOMÍNGUEZ Y RICARDO
BELDA QUARTET: SÓLIDOS
Sólidos
A lo largo del tiempo, Arantxa y Ricardo han compartido
proyectos muy diversos en múltiples escenarios, lo cual
les ha proporcionado una comunicación musical natural,
nutrida y llena de emoción. El proyecto surge con la
intención de poder experimentar desde el mano a mano.
Así, incorporan arreglos, algunas adaptaciones de letras
en castellano, juegan con la improvisación… Añadiendo
su toque personal.
El enfoque es sencillo y sincero, haciendo lo que mejor
saben hacer Ricardo y Arantxa: música. En esta ocasión
se presentan en cuarteto.
Sólidos
Al llarg del temps, Arantxa i Ricardo han compartit
projectes molt diversos en múltiples escenaris, la qual
cosa els ha proporcionat una comunicació musical
natural, nodrida i plena d’emoció. El projecte sorgeix amb
la intenció de poder experimentar des del mà a mà. Així,
incorporen arranjaments, algunes adaptacions de lletres
en castellà, juguen amb la improvisació ... Afegint el seu
toc personal.
L’enfocament és senzill i sincer, fent el que millor saben
fer Ricardo i Arantxa: música. En aquesta ocasió es
presenten en quartet.
Arantxa Domínguez
Estudia canto, solfeo, armonía y se inicia en el piano
con Ricardo Belda y Joan Monné. También ha estudiado
diferentes planteamientos técnicos actuales: voicecraft,
speech level singing…
Con una dilatada experiencia, introduce en sus repertorios
temas de estilos diferentes dentro de la tradición
del jazz, así como de otras tradiciones musicales o
temas originales. El scat le proporciona un espacio de
expresión y de comunicación en el que trata de trasmitir
su sensibilidad musical. Pasa por formaciones de pop
(Revolver, Miguel Ríos...), o por grupos con una larga
trayectoria en el jazz (Ximo Tébar), además de participar
en diferentes proyectos musicales y crear en 1997
Arantxa +3, que continúa liderando. Desde hace algunos
años desarrolla su faceta como docente.
Ha tenido el honor de haber compartido escenario con
músicos como Louis Belson, Anthony Jackson, Rosa
Passos, Jorge Pardo, Dennis Roland, David Partor, Lluís
Llario, Felipe Cucciardi, Fabio Miano, Deborah Carter,
Perico Sambeat, Ricardo Belda, Ximo Tébar,…
Arantxa Domínguez
Estudia cant, solfeig, harmonia i s’inicia al piano amb
Ricardo Belda i Joan Monné. També ha estudiat diferents
plantejaments tècnics actuals: voicecraft, speech level
singing ...
Amb una dilatada experiència, introdueix en els seus
repertoris temes d’estils diferents dins de la tradició
del jazz, així com d’altres tradicions musicals o temes
originals. L’scat li proporciona un espai d’expressió
i de comunicació en el qual tracta de transmetre la
seva sensibilitat musical. Passa per formacions de pop
(Revolver, Miguel Ríos ...), o per grups amb una llarga
trajectòria en el jazz (Ximo Tébar), a més de participar en
diferents projectes musicals i crear en 1997 Arantxa +3,
que continua liderant. Des de fa alguns anys desenvolupa
la seva faceta com a docent.
Ha tingut l’honor d’haver compartit escenari amb músics
com Louis Belson, Anthony Jackson, Rosa Passos,
Jorge Pardo, Dennis Roland, David Partor, Lluís Llario,
Felipe Cucciardi, Fabio Miano, Deborah Carter, Perico
Sambeat, Ricardo Belda, Ximo Tébar, ...
Ricardo Belda
En 1973 comenzó sus estudios de piano en el
conservatorio. En 1983 se interesó por la música de
jazz, estudiándola de forma autodidacta, en seminarios
y con clases particulares. Ya en 1987 consiguió el primer
premio del III Concurso de Jazz de la Diputación de
Valencia. A partir de ese momento participó con su trío
en diversos festivales, entre los que cabe destacar el IX
Festival de Jazz de Madrid (1988).
Seguidor de Herbie Hancock, Mc Coy Tyner y Bill Evans,
ha evolucionado creando un estilo propio y, desde hace
algunos años, es uno de los pianistas más apreciados
del panorama jazzístico nacional.
Belda ha sido colaborador habitual del grupo de Ximo
Tébar, con el que ha actuado en España, Europa, URSS
y América Central. Asimismo, ha realizado giras con
Johnny Griffin, Sonny Fortune, Junior Cook, Wallace
Roney, Jimmy Owens, Billy Brooks, etc.
Desde 1992 hasta 1996 colabora con el grupo de música
pop Presuntos Implicados, con ellos ha realizado giras por
España, Alemania, Inglaterra, México, Chile, Colombia y
Portugal. A partir de 2000 realizó como músico y actor
unas 90 funciones de El Pianista del Océano. Por ellas
recibe una nominación a la mejor composición musical
para teatro en los Premios de las Artes Escénicas de la
Comunidad Valenciana.
En diciembre de 2001 recibe el premio al mejor pianista
de jazz de la Comunidad Valenciana en el certamen de
Promusics. Actualmente compagina sus conciertos de
jazz con la docencia en las escuelas de música Alameda
en Valencia y Taller 3 de Castellón.
Ricardo Belda
El 1973 va començar els seus estudis de piano al
conservatori. El 1983 es va interessar per la música de
jazz, estudiant-la de forma autodidacta, en seminaris
i amb classes particulars. Ja en 1987 va aconseguir el
primer premi del III Concurs de Jazz de la Diputació de
València. A partir d’aquest moment va participar amb el
seu trio en diversos festivals, entre els quals cal destacar
el IX Festival de Jazz de Madrid (1988).
Seguidor de Herbie Hancock, Mc Coy Tyner i Bill Evans,
ha evolucionat creant un estil propi i, des de fa alguns
anys, és un dels pianistes més apreciats del panorama
jazzístic nacional.
Belda ha estat col·laborador habitual del grup de Ximo
Tébar, amb el qual ha actuat a Espanya, Europa, URSS
i Amèrica Central. Així mateix, ha realitzat gires amb
Johnny Griffin, Sonny Fortune, Junior Cook, Wallace
Roney, Jimmy Owens, Billy Brooks, etc.
Des 1992 fins a 1996 col·labora amb el grup de música
pop Presuntos Implicados, amb ells ha realitzat gires per
Espanya, Alemanya, Anglaterra, Mèxic, Xile, Colòmbia i
Portugal. A partir de 2000 va realitzar com a músic i actor
unes 90 funcions de El Pianista de l’Oceà. Per elles rep
una nominació a la millor composició musical per a teatre
en els Premis de les Arts Escèniques de la Comunitat
Valenciana.
Al desembre de 2001 rep el premi al millor pianista de
jazz de la Comunitat Valenciana en el certamen de
Promúsics. Actualment compagina els seus concerts de
jazz amb la docència a les escoles de música Albereda a
València i Taller 3 de Castelló.
Arantxa Domínguez, voz
Ricardo Belda, piano
Lluís Llario, contrabajo
Felipe Cucciardi, batería
Arantxa Domínguez, veu
Ricardo Belda, piano
Lluís Llario, contrabaix
Felipe Cucciardi, bateria
JAZZ A LA SERENA
26/7 · 23:00 h
Plaza Sta. María / Acceso gratuito
Nacido en Xàbia (Alicante), comienza sus primeros
pasos en el mundo de la música en la banda de su
localidad, y al poco tiempo se traslada a estudiar al
conservatorio de Valencia donde obtiene el título de
profesor. Amplia estudios en el Liceo de Barcelona,
además de recibir lecciones de algunos de los mas
prestigiosos saxofonistas como Daniel Deffayet y Jean
Marie Londeix (Paris), Ralph Moore y Chris Cheek
(Nueva York).
Una inagotable inquietud musical y humana han llevado
a Kiko Berenguer a profundizar en sus propias raíces y
asimilar la música de otras culturas como son el jazz y el
flamenco, todo ello dentro de un lenguaje muy personal
en el que se dan la mano la fuerza rítmica y emocional
de estos estilos, con la expresividad que con los años
ha conseguido en la interpretación, como refleja en su
último trabajo discográfico “Aire”, en el que colaboran
artistas internacionales como el contrabajista israelí
Omer Avital, el acordeonista portugués Joao Frade y el
oudista de Tel Aviv Amos Hoffman.
Ha participado en numerosas grabaciones como
sideman y en la actualidad tiene tres discos a su nombre:
“Papi toca el saxo” (Xàbia Jazz), “Mi camino” y “Aire”
(KB). Ha trabajado con músicos de prestigio internacional
como Richie Cole, Dennis Rowland, Madeline Bell, Pat
Metheny, MP Mossman, Skip Hadden, Michel Camilo,
Claudio Roditi, Terell Stafford, etc. Ha tocado en
algunos de los festivales mas importantes como los de
San Sebastián, Alicante, San Javier, Murcia, Valencia,
Madrid, etc, e internacionales en países como Francia,
Suiza, Alemania, Portugal, Italia, EEUU, destacando
los festivales de Montreux y Montreal.
…” Berenguer nos deja muestras de un espíritu
sensible a través de un fraseo que materializa con una
sonoridad poderosa adornada con una gran variedad
de matices”… Vicente Ménsua, Cuadernos de Jazz.
KIKO BERENGUER
Nascut a Xàbia (Alacant), comença els seus primers
passos en el món de la música a la banda de la seva
localitat, i al poc temps es trasllada a estudiar al
Conservatori de València on obté el títol de professor.
Àmplia estudis al Liceu de Barcelona, a més de rebre
lliçons d’alguns dels més prestigiosos professors com
Daniel Deffayet i Jean Marie Londeix (Paris), Ralph
Moore i Chriss Cheek (N.Y.).
Una inesgotable inquietud musical i humana han portat
a Kiko Berenguer a aprofundir en les seves pròpies
arrels i assimilar la música d’altres cultures com són
el jazz i el flamenc, tot això dins d’un llenguatge molt
personal en el qual es donen la mà la força rítmica
i emocional d’aquests estils, amb l’expressivitat que
amb els anys ha aconseguit en la interpretació, com
reflecteix en el seu últim treball discogràfic “Aire”,
en el qual col·laboren artistes internacionals com el
contrabaixista israelià establert a N.Y. Omer Avital,
l’acordionista portuguès Joao Frade i l’oudista de Tel
Aviv Amos Hoffman.
Ha participat en nombrosos enregistraments com
“sideman” i en l’actualitat té tres discos com “leader”
“Papi toca el saxo” (Xàbia Jazz), “Mi camino” y “Aire”
(KB). Ha treballat amb músics de prestigi internacional
com Richie Cole, Dennis Rowland, Madeline Bell, Pat
Metheny, MP Mossman, Skip Hadden, Michel Camilo,
Claudio Roditi, Terell Stafford, etc. Ha realitzat concerts
en alguns dels festivals més importants com són els de
Sant Sebastià, Alacant, San Javier, Múrcia, València,
Madrid, etc, i internacionals en països com França,
Suïssa, Alemanya, Portugal, Itàlia, EUA , destacant els
festivals de Montreux i Mont-real.
... “Berenguer ens deixa mostres d’un esperit sensible
a través d’un fraseig que materialitza amb una sonoritat
poderosa adornada amb una gran varietat de matisos”
... Vicente Ménsua, Quaderns de Jazz.
Kiko Berenguer, saxo tenor y soprano
Juan de Pilar, guitarra flamenca
César Giner, bajo
Miquel Asensio, percusión
Kiko Berenguer, saxo tenor i soprano
Juan de Pilar, guitarra flamenca
César Giner, baix
Miquel Asensio, percussió
JAZZ A LA SERENA
28/7 · 23:00 h
Plaza Sta. María / Acceso gratuito
TAT!
TAT! Nace en Valencia a finales de 2013 en el
entorno del Conservatorio Superior de Música de
Valencia de mano de los alcorinos Víctor Colomer i
Carlos Medina, principales compositores del grupo.
Completan la formación el castellonense Tico Porcar
y losvalencianos Ramón Cardo i Jaume Guerra.
Después de un año de inactividad el grupo vuelve con
nuevas composiciones y con la revisión de algunos
temas de su repertorio.
Proyecto y sonido en evolución. ¡Bienvenidos!
TAT! Naix a València a finals de 2013 en l’entorn
del Conservatori Superior de Música de València de
mans dels alcorins Víctor Colomer i Carlos Medina,
principals compositors del grup. Completen la formació
el castellonenc Tico Porcar i els valencians Ramon
Cardo i Jaume Guerra. Després d’un any d’inactivitat
el grup torna amb noves composicions i amb la revisió
d’alguns dels temes del seu primer repertori.
Projecte i so en construcció. Sigau benvinguts!
Víctor Colomer, trombón
Carlos Medina, guitarra
Tico Porcar, batería
Jaume Guerra, contrabajo
Ramón Cardo, saxo tenor
Víctor Colomer, trombó
Carlos Medina, guitarra
Tico Porcar, bateria
Jaume Guerra, contrabaix
Ramon Cardo, saxo tenor
JAZZ PER A XIQUETS
23/7 · 20:00 h
Umbráculo Palau / Acceso gratuito
HISTORIA DEL BLUES
Tres músicos, una cantante y una actriz, juntos en
un escenario y dispuestos a contar la historia de
una música norteamericana hecha con elementos
importados de África. Nada más y nada menos que
la Historia de Blues
Diez temas insustituibles, una cantante y su poderosa
voz; una actriz, que nos enamora de los personajes; un
pianista, que nos recuerda la viveza de esta música;
un “Bluesman” con su armónica y sus guitarras
artesanales, un batería, que nos traslada con sus
ritmos… y una historia que merece ser contada de
esta forma. Un espectáculo que nos recuerda y nos
enseña que todo tiene una historia, un principio y un
final o mejor dicho, un origen y una razón de ser.
Robert Johnson, Bessie Smith, Muddy Waters, Big
Mama Thornton. Estas son algunas de las estrellas
más influyentes del blues sobre las que vamos a
hablar en este espectáculo. A través de una cuidada
selección de temas y con una narración repleta de
leyendas, anécdotas, sentimientos y vida de los
grandes maestros y cantantes de blues iniciaremos
un viaje hacia el universo sonoro de esta música.
Esto es “La Historia del Blues”, un pequeño
homenaje a este género musical imprescindible, tan
contundente y lleno de fuerza que por su evolución y
por todo lo que ha aportado y aporta a generaciones
de músicos es, para nosotros, mucho más importante
que cualquier otro estilo. Tres músics, una cantant i una actriu, junts en un
escenari i disposats a explicar la història d’una música
nord-americana feta amb elements importats d’Àfrica.
Ni més ni menys que la Història de Blues
Deu temes insubstituïbles, una cantant i la seva
poderosa veu; una actriu, que ens enamora dels
personatges; un pianista, que ens recorda la vivesa
d’aquesta música; un “Bluesman” amb la seva
harmònica i les seves guitarres artesanals, un bateria,
que ens trasllada amb els seus ritmes ... i una història
que mereix ser explicada d’aquesta manera. Un
espectacle que ens recorda i ens ensenya que tot té
una història, un principi i un final o millor dit, un origen
i una raó de ser.
Robert Johnson, Bessi Smith, Muddy Waters, Big
Mama Thornton. Aquestes són algunes de les estrelles
més influents del blues sobre les que parlarem en
aquest espectacle. A través d’una acurada i no menys
complicada selecció de deu temes i amb una narració
entrellaçada plena de llegendes, anècdotes, sentiments
i vida dels grans mestres i cantants de blues iniciarem
un viatge cap a l’univers sonor d’aquesta música.
Això és “La Història del Blues”, un petit homenatge a
aquest gènere musical imprescindible, tan contundent
i ple de força que per la seva evolució i per tot el que
ha aportat i aporta a generacions de músics és, per
a nosaltres, molt més important que qualsevol altre
estil.
Jesús Gallardo
Jesús Gallardo
EXPOSICIÓN
Desde el 1/7
Palau de Congresos / Acceso gratuito
Antonio Porcar Cano ha dedicado su vida al jazz.
Desde su trabajo al frente del añorado Café del
Mar Club de Jazz hasta su inestimable labor como
promotor artístico.
Su cercanía a los grandes de esta música a lo largo de
los años, ya sea en Castellón, Londres o Nueva York,
combinada con su dominio del arte fotográfico, le han
convertido en un observador privilegiado del jazz,
un retratista de categoría cuyo trabajo nos permite
atesorar hoy en esta exposición los momentos íntimos
y únicos capturados desde sus mismas entrañas.
El observador entrenado apreciará en su obra
su maestría en el encuadre y la composición, los
meticulosos acabados de su blanco y negro, el perfecto
reflejo de la atmósfera jazzística y la intensidad de
los sentimientos que han quedado atrapados para
siempre en cada instantánea.
Pero lo cierto es que detrás de cada toma hay,
además de un conocimiento profundo de la técnica,
un estudio concienzudo de la ubicación de los
músicos en el espacio escénico, una labor paciente,
callada y, por encima de todo, respetuosa hacia el
músico y el público, que garantiza preservar intacta
la magia única e irrepetible que se desencadena en
cada concierto de jazz.
En junio de 2015 recibió el premio a la mejor foto
de Jazz que otorga anualmente la Jazz Journalist
Association de Nueva York, obra que forma parte de
la exposición Phocuzz.
La exposición Phocuzz consta de 50 fotografías entre
las que hay retratos de importantes artistas de jazz,
como Bruce Barth, Scott Hamilton o Benny Golson,
así como escenas extraídas del más puro ambiente
jazzístico.
www. aporcar.com
EXPOSICIÓN PHOCUZZ
Fotografías de Antonio Porcar Cano
Antonio Porcar Cano, ha dedicat la seva vida al jazz.
Des de la seva feina al capdavant de l’enyorat Cafè del
Mar Club de Jazz fins a la seva inestimable tasca com
a promotor artístic.
La seva proximitat als grans d’aquesta música al llarg
dels anys, ja sigui a Castelló, Londres o Nova York,
combinada amb el seu domini de l’art fotogràfic, l’han
convertit en un observador privilegiat del jazz, un
retratista de categoria del que el seu treball ens permet
atresorar avui en aquesta exposició els moments
íntims i únics capturats des de les seues mateixes
entranyes.
L’observador entrenat apreciarà en la seva obra el
seu mestratge en l’enquadrament i la composició, els
meticulosos acabats del seu blanc i negre, el perfecte
reflex de l’atmosfera jazzística i la intensitat dels
sentiments que han quedat atrapats per sempre en
cada instantània.
Però la veritat és que darrere de cada foto hi ha, a
més d’un coneixement profund de la tècnica, un estudi
conscienciós de la ubicació dels músics a l’espai
escènic, una actitud pacient, callada i, per sobre de
tot, respectuosa amb el músic i el públic, que garanteix
preservar intacta la màgia única i irrepetible que es
desencadena en cada concert de jazz.
Al juny de 2015 va rebre el premi a la millor foto de Jazz
que atorga anualment la Jazz Journalist Association
de Nova York, obra que forma part de l’exposició
Phocuzz.
L’exposició Phocuzz consta de 50 fotografies entre
les quals hi ha retrats d’importants artistes de jazz,
com Bruce Barth, Scott Hamilton o Benny Golson,
així com escenes extretes del més pur ambient
jazzístic. www. aporcar.com
XIII festival Internacional
Jazz PeÑÍscola juliol 2016
VENDA D’ABONAMENTS I ENTRADES:
ABONAMENT 3 CONCERTS 30€
Els tres concerts inclosos en l’Abonament són:
22/7 Cécile MCLORIN SALVANT
24/7 KENNY BARRON TRIO
27/7 JOHN ABERCROMBIE QUARTET
VENDA D’ABONAMENTS A PARTIR DE L’1 DE JUNY FINS AL 22 DE JULIOL
VENDA D’ENTRADES SOLTES A PARTIR DE L’1 DE JUNY
Palau de Congressos de Peñíscola ·Tel. 964 480 026
Auditori i Palau de Congressos de Castelló ·Tel. 964 727 574
www.instanticket.es · Tel. 902 444 300 ·
patrocina
col·Labora
Venda d’entrades: Taquilla Palau de Congressos
964 48 00 26 · www.instanticket.es
902 444 300 · www.culturalcas.com
organitza
www.culturalcas.com

Documentos relacionados