Jim Bird - galeria altair
Transcripción
Jim Bird - galeria altair
JIM BIRD GALERIAALTAIR Ecos LA SENSACIÓ D’IMMENSITAT Es el blanco la oportunidad la vasta arrogancia y la nada, también es lo que hemos querido ser y no alcanzamos miedo y silencio. La immensitat no és una qüestió d’espai físic, és una sensació. I a més, és una sensació indefinida, com d’entrada a un estat gasós, en el qual no es pot tenir ni consciència de passat, ni de futur. Tampoc de present. La ment en blanc, o en negre, eteri el cos encara que se sap que per naturalesa té el seu pes. La mirada perduda o per ventura clavada a un punt del qual no se’n té cap certitud. La immensitat tendeix a l’infinit, però tampoc sabem molt bé perquè en tenim aquesta sensació. Ho veieu, la sensació, una vegada i una altra aquesta experiència sensorial que tampoc sabem ben bé que és, ni perquè esdevé. Hi entram, això sí, sense poder esbrinar les raons i sense saber quan en sortirem. Segurament hom entra en la immensitat, aquest poderós espai abstracte, per una necessitat inconscient de fugir de la consciència, de la tremenda concreció i constricció de la realitat. En la recerca d’aquesta sensació, moltes persones han provat de volar. I totes ho hem desitjat, almanco alguna vegada. Es nuestro vómito el negro pura alma derretida, también es el eco de lo que desconocemos miedo mascado espúreo silencio El punto rojo es nuestra mirada nuestra desconocida nostalgia. Ara mateix, tampoc jo no sé ben bé perquè he escrit tot això. Mirava una pintura de Jim Bird i m’he deixat dur per no sé què. I en comptes de començar a pensar en coses concretes, he sentit com si suràs, en unes aigües denses que de sobte m’han alliberat de tot el meu pes, de tots els meus pesos. Fins i tot, crec que he oblidat en Jim, encara que per força devia sentir-me transportada per ell. He oblidat que li dec una explicació de la seva obra i sobretot que li dec a vostè l’explicació de l’obra a la qual acompanyo amb aquest text, li dec a vostè, qui llegeix, i de qui jo ara mateix tampoc no en tenc cap certitud. Invitación JIM ha digerido ya su memoria y su trazo es la exhuberancia del presente, por eso más que decirnos nos invita a que encontremos Busquemos por tanto sus sueños sepultados encontremos la primigenia estima con la que ahora nos acaricia, encontremos la música en sus rescoldos. ¿Podremos desnudarnos en su intento? F. Verdú Abril 06 Oblidava que la immensitat ha de tenir una càrrega important d’experiència. El buit si no és ple, si no batega, no és res i tampoc no ens convida a volar. La immensitat a la qual ens transporten les pintures de Jim Bird, i especialment aquestes que ara es mostren a la galeria Altair i que es reprodueixen en aquest catàleg, és plena d’experiència. Aquests gestos negres, d’un negre tan dens i de tanta intensitat que no permet penetrar-hi, són fruits de l’experiència, com ho són tots i cada un dels sons improvisats a un concert de jazz, una música que fa part de les experiències més intenses i més fruïdes de Jim Bird. De la mateixa manera que un concertista de jazz no podria improvisar si no tengués uns coneixements immensos al darrera, si no portàs un gran bagatge en la seva motxilla, tampoc el pintor, Jim en aquest cas, tampoc podria deixar-se dur per l’acció de pintar, ni aquests gestos sortirien tots sols, ni semblarien tan lliures dins l’espai immens de la pintura. Les pintures de Jim Bird regalen sensacions de llibertat. I tanmateix segur que hi ha servituds al darrera. Una servitud amb la raó, amb un cert ordre, amb la pulcritud també, però així mateix amb un lliurament de l’artista als camins insondables de la intuïció. Però la intuïció també s’educa i, sobretot, s’estimula. I aquesta manera de pintar intuïtiva que té en Jim resultaria falsa i buida si no anàs precedida de tots els coneixements i vivències directes que l’artista va tenir al costat dels grans mestres de l’expressionisme abstracte americà, quan va viure llargs anys a Nova York. 3 Avui, les pintures de Jim Bird són més lliures que mai, també més lleugers que mai, per ventura perquè amb els anys s’han anat desprenent progressivament d’aquesta certa esclavitud que dóna l’experiència massa propera. Són lliures els gestos, que com una cal·ligrafia indefinible ballen entre uns fons de matisos infinits. Fons d’incomptables tons de gris, més o manco blanquinós, que donen sentit i enriqueixen aquest espai immens, d’aparença gasosa en el qual m’he sentit immersa des que m’hi he posat al davant. A sobre, el negre, per molt intens que sigui, no hi pesa, més bé diria que hi sura. Però la raó també s’imposa, i en Jim necessita del suport de la raó: en són testimoni i conseqüència, del pes de la raó, aquestes petites taques vermelles situats estratègicament a un costat o a l’altre del quadre. Només una taca, però lluminosa. És com el far entre la vastitud de la mar, perquè deixem d’anar a la deriva per la immensitat de la pintura i tinguem un punt en el qual recollir la mirada. Jim Bird ens convida a volar, però no vol que ens perdéssim en l’experiència. Cristina Ros Palma, abril de 2006 4 5 7 9 10 11 13 15 16 17 19 21 23 25 LA SENSACIÓN DE INMENSIDAD La inmensidad no es cuestión de espacio físico, es una sensación. Es más, es una sensación indefinida, como si se entrara en un estado gaseoso en el que no se puede tener consciencia del pasado, ni del futuro. Tampoco del presente. La mente en blanco, o en negro, etéreo el cuerpo aunque se sepa que por naturaleza tiene su peso. La mirada perdida o quizá clavada en un punto del que no se tiene certitud alguna. La inmensidad tiende al infinito, pero tampoco adivinamos el porqué de esa sensación. Lo veis, la sensación, una vez y otra esta experiencia sensorial que tampoco sabemos muy qué es, ni porqué aparece. Entramos en ella, eso sí, sin poder adivinar los motivos y sin saber cuándo lograremos salir. Seguramente se entra en la inmensidad, ese poderoso espacio abstracto, por una necesidad inconsciente de huir de la consciencia, de la tremenda concreción y constricción de la realidad. En búsqueda de esta sensación, muchas personas han intentado volar. Y todas lo hemos deseado, al menos alguna vez. Ahora mismo, tampoco yo se muy bien por qué he escrito todo esto. Contemplaba una pintura de Jim Bird y me he dejado llevar por no sé qué. Y en vez de empezar a pensar en cosas concretas, he sentido como si flotase en unas aguas densas que de pronto me han librado de todo mi peso, de todos mis pesos. Incluso creo que he olvidado a Jim, aunque por fuerza debía sentirme transportada por él. He olvidado que le debo una explicación sobre su obra y, sobre todo, que es a usted a quien debo una explicación sobre la pintura a la que acompaño con este texto. Se la debo a usted, que lee, aunque en este momento no tenga certitud alguna de ello. Olvidaba que la inmensidad ha de llevar una carga importante de experiencia. El vacío si no está lleno, si no palpita, es nada y no nos invita a volar. La inmensidad a la que nos transportan las pinturas de Jim Bird, y especialmente éstas que ahora se exhiben en la galería Altair y que se reproducen en este catálogo, esa inmensidad –decía- está llena de experiencia. Esos gestos negros, de un negro tan denso y de tanta intensidad que no permite que penetremos en él, son los frutos de la experiencia, como lo son todos y cada uno de los sonidos improvisados en un concierto de jazz, una música que forma parte de las experiencias más intensas y más disfrutadas de Jim Bird. Del mismo modo que un concertista de jazz no podría improvisar de no tener unos inmensos conocimientos previos, si no llevase un gran bagaje en su mochila, tampoco el pintor, Jim en este caso, tampoco podría dejarse llevar por la acción de pintar, ni esos gestos saldrían, así, solos, ni parecerían tan libres en el espacio inmenso de la pintura. Las pinturas de Jim Bird regalan sensaciones de libertad. Aunque a buen seguro que existen servidumbres tras ellas. Una servidumbre con la razón, con un cierto orden, también con la pulcritud, pero así mismo con la entrega del artista a los caminos insondables de la intuición. Ahora bien, la intuición también requiere educación y, sobre todo, estímulo. Y esta forma de pintar, intuitiva, que tiene Jim resultaría falsa y vacía si no fuese precedida de todos los conocimientos y experiencias 26 27 JIM BIRD 1937 Neix a Bloxwich. Anglaterra directas que tuvo el artista junto a los grandes maestros del expresionismo abstracto americano, cuando vivía en Nueva York. Hoy, las pinturas de Jim Bird se muestran más libres que nunca, también más ligeras, quizá porque con los años se han ido desprendiendo progresivamente de esa cierta esclavitud que da la experiencia demasiado cercana. Son libres los gestos que, como una caligrafía indefinible, danzan entre unos fondos de matices infinitos. Fondos de innumerables tonos de gris, más o menos blanquecino, que dan sentido y que enriquecen este espacio inmenso de apariencia gaseosa en el que me he sentido inmersa nada más ponerme frente a él. Sobre estos fondos, el negro, por intenso que sea, no pesa, mejor sería decir que flota en su seno. Pero la razón también se impone y Jim necesita apoyarse en la razón: son testimonio y consecuencia de ello esas pequeñas manchas rojas situadas estratégicamente en un lado u otro del cuadro. Sólo una mancha, pero luminosa. Es como el faro entre la vastedad del mar, puesto ahí para que dejemos de andar a la deriva por la inmensidad de la pintura y tengamos un punto en el que recoger la mirada. Jim Bird nos invita a volar, pero no quiere que nos perdamos en la experiencia. Cristina Ros Palma, abril de 2006 EXPOSICIONS INDIVIDUALS SEL·LECCIONADES 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1992 1991 1990 1989 1988 Galería Altair, Palma Jim Bird. Reconciliación. The New Art Gallery. Walsall. Anglaterra Edició Litografia Jim Bird - poema Roc Casagran. Editada especialment per SA NOSTRA Caixa de Balears, a cura d’Edicions 6a Obra Gràfica. Retrospectiva Jim Bird. Pintures 1987 - 2004. Itinerant: Sa Llotja. Palma; Museu de Menorca. Menorca; Sala de Cultura SA NOSTRA. Eivissa Two Shoes. Scolar Fine Art. Londres. Anglaterra Dos zapatos. Galeria Joan Prats. Barcelona Dos zapatos. Galeria Altair. Palma Jim Bird- Francesc Verdú. TANDEM. Galeria Altair. Palma Edició Maldat. JimBird - Francesc Verdú. Edicions 6a Obra Gràfica Galeria Joan Prats- Artgràfic. Barcelona Robert Green Fine Arts. San Francisco. USA Pensando en círculos. Diputació d´Albacete Poesia pintada. Casal Solleric. Palma Pàgines. Galeria Altair. Palma Pensando en Círculos. Ca n´Apolònia. Centre Cultural de Son Carrió McIntosh Gallery. Atlanta. USA Flanders Contemoprary Art Gallery. Minneapolis. USA Galeria Joan Prats. Nova York. USA McIntosh Gallery. Atlanta. USA Brenda Kroos Gallery. Cleveland. Ohio. USA Galeria Joan Prats. Barcelona Art Alpha Gallery. Tokyo. Japó Takei Gallery. Numazu. Japó Galeria Joan Prats. Nova York. USA Lucy Berman Gallery. Palo Alto. Califòrnia. USA Charlotte Jackson Fine Art. Santa Fe. Nou Mèxic. USA McIntosh Gallery. Atlanta. USA Charlotte Jackson Fine Art. Santa Fe. Nou Mèxic. USA Francis Graham- Dixon Gallery. Londres. Anglaterra Art Alpha Gallery. Tokyo. Japó Lucy Berman Gallery. Palo Alto. Califòrnia. USA Buschlen- Nowatt Gallery. Vancouver. Canadà Simonne Stern Gallery. Nova Orleans. USA Galeria Atxerri. San Sebastià Galeria Joan Prats. Nova York. USA Karl Bornstein gallery. Los Angeles. USA Esther Saks Gallery. Chicago. USA Galeria Espais. Girona Smith- Anderson Gallery. Palo Alto. Califòrnia. USA Waddington- Schiell Gallery. Toronto. Canadà Festival Chopin. Valldemossa Lucy Berman Gallery. Palo Alto. Califòrnia. USA 29 JIM BIRD 1987 1986 1985 1984 1983 1982 1981 1980 1979 1978 1975 1973 1972 1970 30 Robert Motherwell- Jim Bird. Galeria Machon. Madrid Galeria Palau. València Obres damunt paper. Robert Motherwell- Jim Bird. Sala Pelaires. Palma Letters to Spain. Monotips. Galería Altair. Palma Clar-Obscur. Renate Ponsold - Jim Bird . Galería Altair. Palma Galeria Joan Prats. Nova York. USA Goldman- Kraft Gallery. Chicago. USA Kingsborough College City University of New York. Nova York. USA Sala Pelaires. Palma River Gallery. Westport. Connecticut. USA Arthur Charles Gallery. Washington, D.C. USA The Redferm Gallery. Londres. Anglaterra Galeria Joan Prats - Guild Gallery. Nova York The Art Package. Chicago. USA Galeria Joan Prats. Barcelona The Art Package. Chicago. USA Sala Pelaires. Palma Galeria Punto. València Compendium Gallery. Birmingham. Anglaterra Galeria Vandres. Madrid Galeria Baroc. Sitges Pág. 5 Pág. 6 Pág. 7 Pág. 9 Pág. 10 Pág. 11 Pág. 13 Pág. 15 Pág. 16 Pág. 19 Pág. 20 Pág. 23 Pág. 25 S/T S/T S/T S/T S/T S/T S/T S/T S/T S/T S/T S/T S/T / / / / / / / / / / / / / 160 x 200 cm 200 x 100 cm 200 x 100 cm 150 x 140 cm 76 x 112 cm 76 x 112 cm 140 x 150 cm 200 x 100 cm 200 x 320 cm 150 x 140cm 100 x 210 cm 100 x 200 cm 112 x 76 cm / / / / / / / / / / / / / Acrílico sobre tela Acrílico sobre tela Acrílico sobre tela Acrílico sobre tela Acrílico sobre papel Acrílico sobre papel Acrílico sobre tela Acrílico sobre tela Acrílico sobre tela Acrílico sobre tela Acrílico sobre tela Acrílico sobre tela Acrílico sobre papel / / / / / / / / / / / / / 2006 2006 2006 2006 2005 2005 2006 2005 2004 2006 2006 2006 2005 31 JIM BIRD Abril - Mayo 2006 Catálogo editado por Galería Altair Fotografía Bering Comparini Poemas Francesc Verdú Texto Cristina Ros Diseño catálogo Galería Altair Impresión y encuadernación Impremta Muro s.l. Depósito Legal PM 819-2006 Galería Altair Palma, 2006 GALERIAALTAIR Sant Jaume 15. 07012 Palma. Mallorca. España Tel: 971 716 282 Fax: 971 711 004 [email protected] www.galeriaaltair.com