El projecte - Bisbat de Mallorca

N. 47 - 20 de novembre de 2016
El projecte
ets
la fe
dóna
color
a la
Ja fa anys, un feligrès de
la meva parròquia, em
va fer aquesta pregunta a
d’estiu: “Fins quan
Paraules finals
he d’anar a catequesi? Ja fa
DE V IDA
més de vint-i-cinc anys que
hi vaig!” Es referia als anys de participació
en els grups de catequesi d’adults. El vaig
felicitar i li vaig dir que era un bon exemple
per a tots. I va afegir: “Si vaig a catequesi
és perquè em fa molt de bé, he après molt,
ara conec molt millor que és això de ser
cristià i voldria que tothom entengués la
necessitat que tots tenim de conèixer més
Jesús i deixar que l’Evangeli ens ajudi a
viure. Avui, per a ser cristià és bo estar al
dia i molt preparat”.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe Administrador
Apostòlic de Mallorca
La percepció que molts tenen de la
catequesi no és aquesta, la rebaixen a
uns pocs anys durant la infància, sobretot
-diuen- per preparar la primera comunió
i la confirmació, i prou. I, què queda de
tot això si no continuam creixent? Les
parròquies i, especialment, els catequistes,
avui, no ho tenim fàcil, quan trobam tanta
resistència. D’altra banda, si l’ambient és
favorable i la família se sent responsable
de la transmissió i l’educació de la fe dels
seus fills, tot roda bé. Com també, si des
dels primers anys de la vida s’ha creat un
bon clima a casa i ser cristià es viu amb
normalitat, els fills i tota la família ho
respiren.
vida
DIA DE LA CATEQUESI
DE LES ILLES BALEARS
DIUMENGE 20 NOVEMBRE 2016
Bisbat de Mallorca
Catequesi,
tota la vida?
BISBAT D’EIVISSA
Per això és tan important i decisiu que
cuidem el creixement cristià a qualsevol
edat i no deixem la comunitat cristiana,
l’Església. Què faríem sols? He de fer
l’elogi dels catequistes. Contagien allò
que viuen. Ho dic amb el papa Francesc:
“Han sortit de la pròpia comoditat i s’han
atrevit a arribar a totes les perifèries que
necessiten la llum de l’Evangeli” Viuen
l’art de l’acompanyament, com Jesús
amb els deixebles d’Emaús, posant-se a
caminar amb ells i obrint-los el cor perquè
el reconeguessin. En aquesta Diada, a
vosaltres, catequistes, pares i mares,
educadors cristians, professors de religió,
la nostra pregària i l’agraïment més sincer
de part de tota la comunitat cristiana.
Estam amb vosaltres!
OPINIÓ
¿EN QUÉ LENGUAS ESTÁ
ESCRITA LA BIBLIA?
LLIBRE
Mn. Francesc Ramis Darder
El Nuevo Testamento está escrito en griego; pero no según
los parámetros de la lengua clásica de Platón y Aristóteles
(siglo V aC), sino en la forma popular del griego hablado en
el siglo I. Esta modalidad del griego se denomina (koiné),
o lengua común. Este detalle es muy importante. El NT no
se redactó en una lengua que sOlo pudieran comprender
los intelectuales, se escribió –elegantemente– en el habla
normal del pueblo. El antiguo Testamento está escrito en
tres lenguas: hebreo, Arameo y griego. El texto arameo es
breve y se reduce a (Dn 2, 4 - 7, 28; Esd 4, 8 - 6, 18; 7, 1226); y, a algunas palabras desperdigadas entre los demás
libros. En griego tenemos varios libros: Judit, Tobías,
Macabeos I-II, Sabiduría, Eclesiástico, Baruc, Carta de
Jeremías, y algunos fragmentos de Daniel y Ester. El resto
de los libros está redactado en hebreo.
DIOS CON NOSOTROS
Adviento y Navidad Ciclo A
EDITORIAL: Verbo Divino
Recursos pastorales para facilitar las
celebraciones eucarísticas del Tiempo
Ordinario (Ciclo C) y la Cuaresma
2016: lecturas y exégesis, homilías, lectura familiar del
evangelio, moniciones, oraciones... Además, se incluye
una nueva sección de recursos pastorales con esquemas
de reuniones de formación (Lectio divina, Iniciación en la
fe, Documentos eclesiales, Doctrina social de la Iglesia) y
también una propuesta de oración o retiro para grupos.
Las conquistas de Alejandro Magno (336-323) extendieron
por Oriente el uso del griego. En la ciudad de Alejandría
(Egipto), por los siglos (III-I a C), el texto hebreo del
AT fue traducido por los judíos a la lengua griega. Esta
traducción se denomina “Traducción de los Setenta”. Las
primeras comunidades cristianas, cuando leían el AT, no
leían habitualmente el texto hebreo, sino que leían esta
traducción al griego. El Imperio Romano difundió en
Occidente la lengua latina. Los cristianos se apresuraron a
traducir el texto, que leían en griego, al latín. Esta traducción,
del griego al latín, se conoce como “Vetus Latina” y fue la
utilizada por S. Agustín (354-430). Por encargo del Papa
Dámaso, S. Jerónimo (342-420) emprendió una traducción
de la Biblia al latín partiendo de las lenguas originales. Esta
traducción a la lengua latina desde el hebreo, arameo y
griego se denomina “Vulgata”. El Concilio de Trento adoptó
oficialmente el texto de la Vulgata, y el Papa Clemente
VIII la editó en 1592. En siglos posteriores esta edición
fue mejorada. Era el texto bíblico utilizado en la liturgia
antes del Concilio Vaticano II. El Concilio promovió la
celebración de la liturgia en lengua vernácula y alentó las
traducciones a partir de los lenguas originales.
MÉS INFORMACIÓ: bibliayoriente.blogspot.com
fulldominical
la revista cristiana de la diòcesi de mallorca
EDITA
Secretaria de Comunicació
Carrer Seminari, 4 - 3r pis
07001 Palma (Illes Balears)
Tel. 971 21 46 01
[email protected]
2
DIRECCIÓ
Cristina Sànchez Bernardo
www.bisbatdemallorca.com
Dipòsit legal: PM 696/1986
IMPRIMEIX
Serveis Gràfics Eugeni
Carrer Temple, 16
07001 Palma (Illes Balears)
Tel. 971 24 49 79
[email protected]
LES DIÒCESIS DE LES ILLES
CELEBREN EL DIA DE LA CATEQUESI
fulldominical
El proper diumenge 20 de
novembre, solemnitat de Jesucrist,
rei de l’Univers, les diòcesis de les
Illes Balears celebren el Dia de la
Catequesi. El lema que enguany es
proposa per emmarcar l’esmentada
jornada i que encapçala el
cartell elaborat per a tal fi vol
ser una convidada a la reflexió,
no exempta d’una certa càrrega
provocativa. Perquè, què volem
dir quan afirmam que “El projecte
ets TU”?... A què o a qui ens estam referint amb aquest TU?...
familiaritat i confiança, a qui podem
tractar com un amic tracta el seu
amic, que ens acompanya sempre i
que dóna la vida en aquesta realitat
concreta... Déu ha de ser en tot
moment el nostre PROJECTE de
vida, perquè com diu l’apòstol Pau:
“En Ell ens movem, som i existim”. En primer lloc cal dir que d’ençà que el Papa Francesc va
començar el seu pontificat s’ha esforçat en moltes ocasions a
accentuar i remarcar de forma notable la gran importància que té
la concreció de la pastoral, de la catequesi i de lévangelització.
Com ens recorda al núm. 231 de l’Evangelii Gaudium, si oblidam que la realitat és més important que la idea i no instauram
un diàleg fecund entre l’una i l’altra, ens podem acabar perdent
en la pura elaboració de projectes més formals que reals. És
per això que les grans qüestions de la transmissió de la fe no
es debaten als despatxos, congressos, gabinets..., sinó que es
juguen en el dia a dia amb la gent, fent olor dovella com el Bon
Pastor, cercant de crear vincles concrets amb els catequitzands...
És per això que el PROJECTE no consisteix en la multitud
de papers que sovint elaboram, ni en el nostre programa,
planificació o projecte de pastoral. El vertader PROJECTE
és cada persona concreta. Ets Tu, tu com a catequista, el
tu que representa el nin, ládolescent, el jove o adult que
fa el procés de fe. Aquest és el “tu” que ha d’esdevenir
sempre el subjecte i destinatari de tots els nostres esforços.
Però aquest TU, escrit així, en majúscules, també vol apuntar
a una altra realitat molt més significativa i plena, a aquest
TU que és Déu. El TU de Déu a qui ens adreçam amb tota
la revista cristiana de la diòcesi de mallorca
Per altra banda, el centre del cartell
l’ocupa una família, perquè el “tu”,
com no podria ser d’altra manera,
també s’hi refereix al fet que la participació de tots els
seus membres (i no únicament dels infants) en la catequesi
constitueix un dels centres d’interès de les tres diòcesis de les
Illes. Interès que l’Església universal ha manifestat enguany
de forma especial en la celebració del Sínode de la família i
l’aparició de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia i que, a
més, esdevindrà el tema central del III Congrés dEvangelització
que celebrarà la diòcesi de Mallorca el proper mes de març. “La fe dóna color a la vida” ha pintat aquesta família. Però no
perquè la fe ens faci veure el món de color de rosa, sinó perquè
ens permet prendre consciència de tots els matisos que conté la
pròpia realitat... Ni el color rosa, com tampoc el negre, esgota
la infinita gamma de colors que constitueixen la realitat...
Únicament la fe, que neix de la trobada personal i autèntica
amb Déu, capacita per contemplar la realitat del món en la seva
infinita varietat i bellesa. Vet aquí, per tant, la urgent necessitat
de recuperar i conrear l’experiència espiritual profunda,
la mística autèntica de la trobada amb Déu i amb els altres. Aprofitem per tant el dia de la Catequesi per esdevenir més
conscients de tot allò que ens distreu del que és vertaderament
essencial i molt especialment per donar gràcies a Déu pel do
de tots els catequistes que, a les nostres diòcesis, treballen
vocacionadament per iniciar infants, adolescents, joves i adults
a la vida cristiana.
Actes de la cloenda de l’Any Jubilar en commemoració del 700 aniversari
de la mort del Beat
25 de novembre de 2016
19:30 h. Oració de vespres a la Basílica de Sant Francesc
i sortida en processó cap a la Catedral de Mallorca amb les relíquies del Beat.
26 de novembre de 2016
21 h. Vigília d’oració a la Catedral de Mallorca.
27 de novembre de 2016
www.ramonllull700.com
10:30 h. Solemne Eucaristia presidida per
l’Emm. i Rvdm. Sr. D. Angelo Cardenal Amato, SDB.
Amb l’assistència de
Sa Majestat la Reina Sofia
Trasllat de les relíquies cap a la Basílica de Sant Francesc i cant d’acció de gràcies.
3
NOTÍCIES d’actualitat
L’ADMINISTRADOR APOSTÒLIC VISITA EL
SEPULCRE DEL BISBE TEODOR ÚBEDA EN
EL DIA DELS FEELS DIFUNTS
Mons. Taltavull diposità un centre
floral damunt el sepulcre de Mons. Úbeda.
Com ja és tradició a la Diòcesi, l’Administrador Apostòlic de
Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, visità el dimecres 2 de
novembre, festivitat dels Feels Difunts, el sepulcre del bisbe
Teodor Úbeda, situat a la Capella del Santíssim de la Seu de
Mallorca. Amb aquest gest, en nom de la Diòcesi, retrà homenatge a la llarga llista de bisbes que han passat per la nostra illa. Mons. Taltavull presidí la missa conventual d’aquest
dia i, acte seguit, diposità un centre floral damunt el sepulcre
de Mons. Úbeda. FORMACIÓ MENSUAL
DELS DIAQUES PERMANENTS
Aquesta vegada les oblates varen presentar la feina que fan
en el Casal Petit a favor de les dones en situació de prostitució.
El passat 29 d’octubre, els diaques permanents, com fan cada
mes, es varen reunir a Pina per a compartir en grup la seva
formació i convivència mensual. Aquesta vegada les oblates
varen presentar la feina que fan en el Casal Petit a favor de
les dones en situació de prostitució. També varen presentar la
historia de la congregació i el perquè de la seva tasca”. MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
L’ADMINISTRADOR APOSTÒLIC ES
REUNEIX AMB ELS PREVERES DELS
ARXIPRESTATS
COM SANT ALONSO RODRÍGUEZ,
“DEIXAU-VOS ENROBUSTIR PER DÉU,
QUE SIGUI ELL QUI ENS FACI FORTS”
L’Eucaristia d’acció de gràcies va ser presidida pel Bisbe Administrador
Apostòlic de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull.
30 d’octubre: Festa de Sant Alonso Rodríguez. L’Església de
Monti-sion acollí el passat dilluns 31 la festa del porter, pare
de família i jesuïta més famós de Monti-sion. L’Eucaristia
d’acció de gràcies va ser presidida per l’Administrador
Apostòlic de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, qui, en la
seva homilia, va fer actual la figura de Sant Alonso Rodríguez:
“Estam convidats a reconèixer en ell l’experiència de vida
que trobam a faltar en molts: la força, la llum i el consol en
Jesucrist. Aquest és el secret de la seva vida, una vida plena
de recerca, de lluita i de dificultats...” Monti-sion celebrarà
aquest any vinent el 400è aniversari de mort de Sant Alonso
Rodríguez.
MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
4
Les trobades s’emmarquen en l’interès que Mons. Taltavull ha expressat
per conèixer tots els capellans i tenir un contacte personal amb ells.
Prendre el pols a la Diòcesi i conèixer de primera mà els reptes,
inquietuds i projectes dels sacerdots. Aquest és l’objectiu
de les trobades que l’Administrador Apostòlic de Mallorca,
Mons. Sebastià Taltavull, està realitzant als arxiprestats de
l’illa. En concret, ha visitat ja els arxiprestats de Palma 1,
Ponent, Sóller i es Pla i s’ha reunit amb els preveres, religiosos
i diaques de cada zona. Les trobades s’emmarquen en
l’interès que el Bisbe Administrador Apostòlic va expressar
tot d’una després de la seva arribada a Mallorca per conèixer
tots els capellans i tenir un contacte personal amb ells. Aquest
encontre s’ha traduït en un moment llarg de reunió de treball,
on tots exposen els seus projectes, com viuen, amb quin
ànim es troben i com va el funcionament de les parròquies:
“Tot plegat ajuda a crear un clima de confiança, necessari
en aquesta gran família que és el presbiteri”, afirmà Mons.
Taltavull. MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau
un correu electrònic a [email protected]
CONFER REGIONAL ES REUNEIX A LA
BASÍLICA DE SANT FRANCESC
Mons. Sebastià Taltavull va acompanyar els religiosos a la trobada
Els religiosos i religioses de les tres illes balears es reuniren
el passat dissabte 29 d’octubre a la Basílica de Sant Francesc
per a una nova assemblea de CONFER Regional. El lloc triat
per a l’ocasió era obligat en l’Any dedicat a redescobrir la
figura de Ramon Llull en el 700è aniversari de la seva mort.
L’Administrador Apostòlic de Mallorca, Mons. Sebastià
Taltavull va acompanyar durant tota la jornada els religiosos,
tot descobrint que la vida religiosa, “a Mallorca, és un món
molt ric on, cadascú des del seu carisma, treballa per al bé
de l’Església”. Va ser acompanyat pel Bisbe d’Eivissa Mons.
Vicent Juan Segura. Després de l’Assemblea els participants
es varen traslladar al Santuari de Cura, on va tenir lloc la
celebració de la Santa Missa. De retorn cap a Palma es va
visitar el Santuari de Gràcia, on va tenir lloc una pregària
mariana. MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
fulldominical
la revista cristiana de la diòcesi de mallorca
EL BISBE SEBASTIÀ S’ACOSTA A LA
REALITAT DE CÀRITAS DIOCESANA
A la reunió hi va ser present també el Delegat General Mn. Antoni Vera.
El Bisbe Sebastià Taltavull es reuní el passat 28 d’octubre amb
la Comissió Permanent de Càritas, que inclou la direcció i els
coordinadors dels diferents equips. A la reunió hi va ser present
també el Delegat General, Mn. Antoni Vera. Es va parlar de
la situació dels diferents projectes que es duen a terme des de
Càritas, sobretot de nous projectes per donar resposta a les
necessitats de les persones que atenen, la relació de l’entitat
amb les administracions locals, insulars i autonòmiques, la
situació econòmica i patrimonial de l’entitat, la relació entre
les Càritas a nivell Regional i amb Càritas Espanyola i el
programa de formació per als tècnics de Càritas. El mateix
dia es reuní amb el Consell Directiu Diocesà. La Directora,
el Delegat, la Secretària General i els voluntaris representants
dels grups d’acció social dels diferents arxiprestats pogueren
expressar al Bisbe les seves preocupacions i la diversitat dels
diferents territoris de Mallorca. MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
NOMENAMENTS ECLESIÀSTICS
L’Administrador Apostòlic de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull
Anglada, ha fet públics els nomenaments eclesiàstics següents: Mn. Llorenç Lladó Calafat
Capellà de l’Hospital Joan March
LA CORAL “ES RESSOL”
DE CIUTADELLA OFEREIX
UN CONCERT PER A MANS UNIDES
Solidaritat amb Haití.
El divendres 4 de novembre la parròquia de Sant Jaume de
Palma va ser l’escenari del concert ofert per la coral “Es
Ressol” de Ciutadella per Mans Unides Mallorca. El grup
musical, que es troba realitzant un seguit d’actuacions a
Mallorca, va delectar un nombrós i entregat públic amb el
repertori del seu concert “Napolitanes”. Sota la direcció de
Martina Garriga i amb l’acompanyament de Toni Pons al
piano, varen interpretar temes de Gardillo, De Curtis o Di
Capua. La recaptació obtinguda va ser destinada a les tres
línies d’#EmergenciaHaití que en aquests moments té oberta
Mans Unides: sanitat, reparació d’habitatges i camins i
compra de llavors per a la reactivació de l’agricultura. En
conjunt, una dotació aproximada de 150.000,00€ i que tindrà
com a beneficiaris unes 65.000 persones. Mn. Josep Cerdà Tomàs
Rector de la Parròquia de s’Horta
Mn. Josep Adrover Vallbona
Promotor de Justícia del procés sobre vida i virtuts del
Servent de Déu Antoni Aguiló Valls MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com
5
JESUCRIST, REI DE L’UNIVERS
JESUCRISTO, REY DEL UNIVERSO
Lectura del segon llibre de Samuel
5, 1-3
En aquells dies les tribus d’Israel anaren a veure David a
Hebron i li digueren: -«Som família teva, som os del teu os
i carn de la teva carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre
rei, tu conduïes les tropes d’Israel quan anaven a la guerra
i quan en tornaven, i el Senyor et digué: «Tu pasturaràs
Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà.» Així, quan els
ancians d’Israel anaren a veure el rei a Hebron, el rei David
va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei
d’Israel.
Lectura del libro segundo de Samuel
5, 1-3
En aquellos días, todas las tribus de Israel fueron a Hebrón
a ver a David y le dijeron: Hueso y carne tuya somos; ya
hace tiempo, cuando todavía Saúl era nuestro rey, eras tú
quien dirigías las entradas y salidas de Israel. Además el
Señor te ha prometido: «Tú serás el pastor de mi pueblo,
Israel, tú serás el jefe de Israel.» Todos los ancianos de
Israel fueron a Hebrón a ver al rey, y el rey David hizo con
ellos un pacto en Hebrón, en presencia del Señor, y ellos
ungieron a David como rey de Israel.
Salm responsorial (salm 121)
Quina alegria quan em varen dir:
«Anam a la casa del Senyor.»
Salmo responsorial (salmo 121)
Qué alegría cuando me dijeron:
«Vamos a la casa del Señor.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Colosses
1, 12-20
Germans, donam gràcies al Pare, que us ha fet dignes de
tenir part en l’heretat del poble sant, en el Regne de la llum.
Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al
Regne del seu Fill estimat, en qui tenim el nostre rescat, el
perdó dels nostres pecats. Ell és imatge del Déu invisible,
engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes
les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant
les visibles com les invisibles, tronos, sobirans, governs i
potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat
a ell. Ell existeix abans de tot, i tot es manté unit gràcies a
ell. Ell és també el cap del cos que és l’Església. Ell n’és
l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts,
perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís
en ell la plenitud de tot lo que existeix; per ell Déu volgué
reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot lo que hi ha
tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
Lectura de la carta del Apóstol
san Pablo a los Colosenses
1, 12-20
Hermanos: Damos gracias a Dios Padre, que nos ha hecho
capaces de compartir la herencia del pueblo santo en la
luz. Él nos ha sacado del dominio de las tinieblas, y nos
ha trasladado al reino de su Hijo querido, por cuya sangre
hemos recibido la redención, el perdón de los pecados.
Él es imagen de Dios invisible, primogénito de toda
criatura; porque por medio de él fueron creadas todas las
cosas: celestes y terrestres, visibles e invisibles, Tronos,
Dominaciones, Principados, Potestades; todo fue creado
por él y para él. Él es anterior a todo, y todo se mantiene en
él. Él es también la cabeza del cuerpo: de la Iglesia. Él es
el principio, el primogénito de entre los muertos, y así es
el primero en todo. Porque en él quiso Dios que residiera
toda la plenitud. Y por él quiso reconciliar consigo todos
los seres: los del cielo y los de la tierra, haciendo la paz por
la sangre de su cruz.
Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
23, 35-43
En aquell temps, les autoritats, i la gent que s’ho estava
mirant, se’n reien de Jesús clavat en creu i deien: -«Ell,
que en salvava d’altres, que se salvi a ell mateix, si és el
Messies de Déu, l’Elegit.» Els soldats també se’n burlaven:
oferint-li vinagre, deien: -«Si ets el rei dels jueus, salva’t tu
mateix.» Damunt ell hi havia una inscripció que deia: «El
rei dels jueus.» Un dels criminals penjats a la creu, també li
deia insultant-lo: «¿No ets el Messies? Salva’t a tu mateix
i a nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo, li respongué: -«Tu
que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc tens temor de
Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estam sofrint
el càstig que ens correspon per lo que hem fet, però aquest
no ha fet res de mal.» I deia: -«Jesús, recordau-vos de mi,
quan arribeu al vostre Regne.» Jesús li respongué: -«T’ho
dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi en el paradís.»
Lectura del santo Evangelio según san Lucas
23, 35-43
En aquel tiempo, las autoridades y el pueblo hacían
muecas a Jesús, diciendo: -A otros ha salvado; que se
salve a sí mismo, si él es el Mesías de Dios, el Elegido.
Se burlaban de él también los soldados, ofreciéndole
vinagre y diciendo: -Si eres tú el rey de los judíos, sálvate
a ti mismo. Había encima un letrero en escritura griega,
latina y hebrea: «Éste es el Rey de los Judíos.» Uno de los
malhechores crucificados lo insultaba diciendo: -¿No eres
tú el Mesías? Sálvate a ti mismo y a nosotros. Pero el otro
lo increpaba: -¿Ni siquiera temes tú a Dios estando en el
mismo suplicio? Y lo nuestro es justo, porque recibimos
el pago de lo que hicimos, en cambio, éste no ha faltado
en nada. Y decía: -Jesús, acuérdate de mí cuando llegues
a tu reino. Jesús le respondió: -Te lo aseguro: hoy estarás
conmigo en el paraíso.
6
SANTORAL de la setmana
Dilluns, 21
Setmana XXXIV de durant l’any i II del saltiri.
La Presentació de santa Maria Verge,
sant Ruf, sant Gelasi I papa. Missa: Ap 14, 1-3. 4b-5; Sal 23,
1-6; Lc 21, 1-4.
Dimarts, 22
Santa Cecília,
sant Pere Esqueda Ramírez. Missa: Ap 14, 14-19; Sal 95,
10-13; Lc 21, 5-11.
Dimecres, 23
Dimecres de la setmana XXXIV.
Sant Climent I papa, sant Columbà, santa Lucrècia. Missa:
Ap 15, 1-4; Sal 97, 1. 2-3ab. 7-9; Lc 21, 12-19.
Dijous, 24
Sant Andreu Dung Lac i màrtirs del Vietnam,
sant Crisògon, santes Flora i Maria. Missa: Ap 18, 1-2. 2123. 19, 1-3. 9a; Sal 99, 2-5; Lc 21, 20-28.
Divendres, 25
Divendres de la setmana XXXIV.
Santa Catalina d’Alexandria, sants Pere d’Alexandria,
Hesiqui, Pacomi i Teodor. Missa: Ap 20, 1-4. 11 – 21, 2; Sal
94, 1-7; Lc 21, 29-33.
Dissabte, 26
Dissabte de la setmana XXXIV.
Sant Lleonard de Porto Maurizio, sant Sirici papa, sant
Conrad. Missa: Ap 22, 1-7; Sal 94, 1-7; Lc 21, 34-36.
Diumenge, 27
Diumenge I d’Advent. Cicle A i setmana I del saltiri.
Beat Ramon Llull, sants Facund i Primitiu, sant Virgili.
Missa: Is 2, 1-5; Sal 121, 1-2. 4-9; Rm 13, 11-14a; Mt 24,
37-44.
COMENTARI a l’Evangeli
¡Más allá del sufrimiento
resplandece la gloria!
Esta escena y este diálogo han llamado siempre la atención.
Narrativamente es expresiva y de significación profunda
para entender lo que está ocurriendo en el Calvario. Nótese
en primer lugar la insistencia del narrador en hablar del “Mesías” en el marco de la crucifixión; y, en segundo lugar, la
insistencia en el tema de la “salvación” en ese mismo marco.
El narrador quiere dejar bien clarificada su intencionalidad.
Y esta intencionalidad es reafirmar al final, en la cima de
la vida de Jesús, algunas de sus preocupaciones: Jesús es
verdaderamente el Mesías y Jesús es verdaderamente el Salvador del mundo. No es fácil discernir bien lo que solemos
llamar la situación vital en Jesús mismo, la situación vital de
la comunidad y la situación vital del evangelista. Es decir, es
muy difícil acceder a lo que ocurrió realmente en el Calvario
o si estamos leyendo el relato de un hecho con su interpretación pos-pascual propia de la comunidad iluminada por
el Espíritu y propia del evangelista iluminado también por
la experiencia de la comunidad y por el Espíritu. En todo
caso, estamos ante una desconcertante y misteriosa realidad:
la realeza real de Jesús entendida y presentada en la humillación de la cruz y en medio del rechazo de su pueblo y del
sufrimiento. El buen ladrón alcanza a comprender la maravilla que se está produciendo en el calvario (representaría al
creyente que, después de la Pascua, sabe que la cruz no es un
fracaso, sino la realización del proyecto salvador de Dios).
El lector de hoy se encuentra a la vez con el acontecimiento
histórico y su interpretación. Cristo es Rey en la cruz porque
es la expresión suprema del amor liberador y humanizador
de Dios. El Dios escondido y el Rey escondido descubierto por la luz del Espíritu que hace clamar al buen ladrón:
Acuérdate de mí cuando vengas como rey (porque yo estoy
seguro de que tú eres rey realmente). Y Jesús responde a él y
a quienes quieran adherirse a esta fe que rebasa y trasciende
el escándalo de la cruz y se apoya en ella: Hoy estarás conmigo en el paraíso. Hoy se abre el paraíso para el hombre,
porque hoy se restablece la comunión de lo humano y lo divino que fue el proyecto de Dios original al crear al hombre
(conforme a la simbología que encontramos en los relatos de
Gn 2). Es posible la libertad, la comunión y la felicidad para
la humanidad en una vida sin fin. Y esto sucedió en la cruz
gloriosa de Jesús resucitado.
ESGLÉSIA DE LA MISSIÓ
Novena en honor de la
Verge Immaculada de la
Medalla Miraculosa, que
se celebrarà a l’església
de la Missió del 19 al
27 de novembre a les
18 h. La novena serà
predicada pel P. Óscar
Muñoz Ruiz, CM.
7
Catequesis, ¿toda la vida?
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe Administrador
Apostòlic de Mallorca
Paraules
DE VIDA
Hace años, un feligrés de mi parroquia, me hizo esta pregunta a finales de verano: “¿Hasta cuando tengo que ir
a catequesis? ¡Hace ya más de veinticinco años que voy!” Se refería a los años de participación en los grupos de
catequesis de adultos. Le felicité y le dije que era un buen ejemplo para todos. Y añadió: “Si voy a catequesis
es porque me hace mucho bien, he aprendido mucho, ahora conozco mucho mejor qué es eso de ser cristiano
y quisiera que todo el mundo entendiera la necesidad que todos tenemos de conocer más a Jesús y dejar que el
Evangelio nos ayude a vivir. Hoy, para ser cristiano es bueno estar al día y muy preparado.”
La percepción que muchos tienen de la catequesis no es esta, la rebajan a unos pocos años durante la infancia,
sobre todo —dicen— para preparar la primera comunión y la confirmación, y basta. Y, ¿qué queda de todo esto si no continuamos
creciendo? Las parroquias y, especialmente, los catequistas, hoy, no lo tenemos fácil, cuando encontramos tanta resistencia. Por
otra parte, si el ambiente es favorable y la familia se siente responsable de la transmisión y la educación de la fe de sus hijos, todo
rueda bien. Como también, si desde los primeros años de la vida se ha creado un buen clima en casa y ser cristiano se vive con
normalidad, los hijos y toda la familia lo respiran.
Por eso es tan importante y decisivo que cuidemos el crecimiento cristiano a cualquier edad y no dejemos la comunidad cristiana,
la Iglesia. ¿Qué haríamos solos? Tengo que hacer el elogio de los catequistas. Contagian lo que viven. Lo digo con el Papa
Francisco: “Han salido de la propia comodidad y se han atrevido a llegar a todas las periferias que necesitan la luz del Evangelio.”
Viven el arte del acompañamiento, como Jesús con los discípulos de Emaús, poniéndose a caminar con ellos y abriendo el corazón
para que lo reconocieran. En este Día, a vosotros, catequistas, padres y madres, educadores cristianos, profesores de religión,
nuestra oración y el agradecimiento más sincero de parte de toda la comunidad cristiana. ¡Estamos con vosotros!
AGENDA
Del 20 al 27 de novembre 2016
20 DIUMENGE
JESUCRIST REI
Dia de la Catequesi de les Illes Balears.
Cloenda de l’Any de la Misericòrdia.
CANTATA DE L’AMIC I L’AMAT
A càrrec de la Coral Universitat de les
Illes. Composició: Antoni Mulet. Direcció: Joan Company. A la Basílica de
Sant Francesc a les 21 h.
PARRÒQUIA DE SANTA CREU
Adoració Eucarística: Església Diocesana. A les 11:45 h.
21 DILLUNS
RÀDIO MARIA
Missa retransmesa des de la Parròquia
de Santa Catalina Thomàs. A les 10 h.
22 DIMARTS
ARXIPRESTAT PONENT
Reunió a les 20 h a Calvià.
23 DIMECRES
DELEGACIONS
D’EVANGELITZACIÓ
Reunió a les 10 h a Santa Llucia.
UNITAT PASTORAL D’ANDRATX
“Mano Amiga”. Acompanyar i compartir la vivència del dol. Reunió a les 17
h a la Rectoria d’Andratx. A les 21 h,
estudi de l’Evangeli a l’estil pradosià.
8
24 DIJOUS
REUNIONS ARXIPRESTATS
Reunions dels preveres dels arxiprestats
amb l’Administrador Apostòlic. A les
20:30 h a Campos (arxiprestat de Migjorn).
PRESENTACIÓ LLIBRE
Presentació del llibre Vivat ars lul·liana
Ramon Llull i la seva iconografia, de Miquela Sacarès. Amb la intervenció del Bisbe Administrador Apostòlic, Sebastià Taltavull. A les 19:30 h a Caixa Fòrum.
25 DIVENDRES
ANY RAMON LLULL
A les 19:30 h, Vespres a la Basílica de Sant
Francesc i trasllat de les despulles des de
Sant Francesc a la Seu.
DELEGACIÓ D’ENSENYAMENT
Curs: “Experiència de Déu mitjançant l’art
(I). Com llegir una obra d’art”. Al Seminari Nou de 17 a 20 h.
COL·LEGI LLAÜT
Curs d’orientació familiar: Amor Matrimonial 1: “Diferencias hombre-mujer.
Afectividad y sexualidad”. A les 21 h al
Col·legi Llaüt.
PREGÀRIA A L’ESTIL DE TAIZÉ
Amb la Creu de l’Amor Sense Límits. A
les 20:30 h a l’església de Sant Antoniet
de Palma.
26 DISSABTE
ANY RAMON LLULL
Vigília d’oració davant les relíquies de
Ramon Llull. A les 21 h a la Seu.
DELEGACIÓ D’ENSENYAMENT
Curs: “Experiència de Déu mitjançant
l’art (I). Jesús i Maria al Museu del Prado”. Al Seminari Nou de 17 a 20 h.
ERMITA DE SANT HONORAT
Curs d’espiritualitat interreligiosa a
l’ermita de Sant Honorat (Randa):
“L’autoestima en les diverses religions”.
De 10 a 18 h. Animadors: Eduardo Caselles, Paula Cantallops i Miquel Mascaró.
Més informació: www.ermitasanthonorat.org.
MONESTIR DE SANTA CLARA
III Cicle de litúrgia i cant coral. Missa
i posterior concert a càrrec del Cor de
Dones (filial de la Coral Universitat de
les Illes). A les 18 h.
27 DIUMENGE
ANY RAMON LLULL
Missa de Cloenda de l’Any Ramon Llull
a les 10:30 h presidida pel Cardenal
Amato. Retorn de les despulles a la Basílica de Sant Francesc.