Núm. 25, Agost 2013 - Web Oficial de l`Ajuntament de Sant Feliu de

Transcripción

Diu
E
FE
LL
T
LI
A
N
IX
A
U
U
S
B
Sant Feliu
U
ADF Guilleries-Montseny, Adrià Garcia, Afra Morera, Agustí Estapé, Aina Pla, Alba Pino, Alba Sala, Albert Estapé, Albert Fugarolas, Alber
uñoz, Aleix Pla, Alina Sabaté, Alumnes INS Vescomtat de Cabrera, Amalia Casadevall, AMPA de l’escola Alzines Balladores, Àngel Teixid
gel Torrent, Àngela Torné, Angelina Canaleta, Angelina Viñets, Anna Gubert, Anna Ibern, Anna Maria Ferrer, Anna Masferrer, Anna Masm
el, Anna Massagué, Anna Platero, Anna Sanitjas, Anna Santos, Anna Valls, Antoni Creus, Antoni el Churrero, Antònia Plans, Antonio Mar
, Ariadna Carbonell, Associació cultural amics de Sant Feliu de Buixalleu, Associació cultural amics de Sant Segimon, Associació de coun
serans, Associació Ducat del Montseny, Associació Joves de Sanfa, Associació TALP, Associació veïns de Sant Feliu de Buixalleu, Benja
a, Berta Pla, Berta Ramon, Can Cerdanya, Can Vilella, Carles Sala, Carme Carreras, Carme Roquet, Carmen Bassas, Carmen Comas, Carm
adera, Carolina Poche, Cascai Teatre, Cèlia Vives, Clara Antúnez, Colla senglanera de Sant Feliu de Buixalleu, Comissió de festes amics d
erans, Comissió de festes amics de Grions, Concepció Puigdevall, Cristina Codina, Cristina Gallego, David Gamarra, David Miralpeix, Des
Tejero, Dolors Vilà, Dolors Xamaní, Eduard Ferrer, Elisenda Terradas, Els Miratges, Emili Casellas, Emma Codina, Enric Roquet, Enriqueta V
revista
sant
buixalleu
art Dansaire
Montsoriu,de
Escola
Alzines feliu
Balladores,de
Esther
Coll, Esther Gubert, Esther Guilana, Família Baronat Codina, Família Baronat G
rran Ferré, Fina Torné, Fina Valverde, Francesc Avellaneda, Francesc Morfulleda, Francesc Pintu, Francisco Torres, Gabriel Gómez, Gemm
ormiga, Gerardo Montero, Grions Orientació, Grup Cap d'Estopes, Grup de teatre Riellenc, Guifré Carbonell, Helena Carles, Helena Pla, IN
escomtat de Cabrera, Isaac Gómez, Isabel López, Isabel Notivoli, Isabel Pelegrín, Jaume Colomer, Jaume Dordal López, Jaume Dordal Par
Jaume Fugarolas, Jean Michel Llacer, Jesús Rodríguez, Jesús Ruiz, Joan Call, Joan Coll, Joan R. Fornaguera, Joan Mosoll, Joan Xamaní,
Joanna Riera, Joaquim Masferrer, Joaquim Mateu, Joaquim Pla, Jordi Fugarolas, Jordi Guix, Jordi Riera Ferrer, Jordi Riera Cuadras, Jord
osado, Jordi Tura, Jordi Vall·llosera, Jordi Xamaní, Jordina Armengol, Josep Avellaneda Roig, Josep Avellaneda Gabarrón, Josep Barona
Josep Blanché, Josep Fugarolas, Josep Lluís Òdena, Josep Maria Iglesias, Josep Maria Reichardt, Josep Negre, Josep Pararol, Josep Pla
osep Riera Cuadras, Josep Riera Carbonell, Josep Roquet, Josep Sabadell, Josep Salvanyà, Josep Sanitjas, Josep Torrent, Josep Trallero
osep Tussell, Juan Antonio González, Juan Ceballos, Juli Sánchez, Júlia González, Júlia Roquet, Laura Hernán, Lídia Bosch, Lluís Figueras
Manel Coll, Maria Antònia Pastells, Marc Argemí, Marc Cantero, Marc Roura, Marcela Ramírez, Marcel·lino Oller, Maria Gabarrón, Maria
bert, Maria Masferrer, Marina Castro, Marina Sibina, Mariona Sabadell, Maritxu Irizar, Marta Canaleta, Marta Estapé, Marta Gadea, Ma
Masferrer, Marta Mosoll, Marta Roura, Marta Sanitjas, Martí Saula, Martina Ramon, Meritxell Codina, Meritxell López, Meritxell Planas,
ritxell Saula, Miquel Parés, Mireia Illa, Mireia Molas, Mireia Montolio, Míriam Benítez, Mossèn Rossend Roca, Montserrat Casellas, Mon
aniel, Montse Martorell, Montse Mataró, Montse Sendra, Neus Olivé, Neus Sastre, Neus Vilà, Nil Papiol, Núria Castanyer, Núria Rico, Núr
abadell, Odda Cardona, Olga Monsó, Oscar Trullàs, Pablo Blázquez, Paloma Monterroso, Paquita Cabra, Pares i mares dels nens nascuts d
4 al 2012, Pau Almagro, Paula Pla, Pep Collelldemont, Pep Sanchez, Pere Argemí, Pere Torné, Pitu Roig, Pol Anglisano, Quim Masferrer, Q
alart, Ramon Palomer, Ramon Ponsatí, Raquel Godoy, Raquel Massaguer, Rita Ramon, Robert Olivé, Rosa Barquero, Rosa Guiu, Rosa Mol
Rosa Pidemunt, Roser Rubió, Rubén Sola, Salvador Molas, Sandra Molins, Sandra Nualart, Sara Deulofeu, Sara Negre, Sergi Pérez, Sergi
rrasa, Sidru Mosoll, Sílvia Anfrons, Sílvia Pla, Sílvia Xamaní, Sixte Morera, Sonia Pararol, Sylvie Alcalde, Teresina Viladelbosc, Toni Cant
Tot Antic, Vanesa Sala, Veïns de Sant Feliu d’Amunt, Vicenç Bosch, Vicenç Buhils, Vicenç Domènech, Xavier Trias, Xavier Faixedas, Xavie
adó, Xavier Sitjà, Xavier Vallalta, Xavier Valls i Yolanda Campeny. ADF Guilleries-Montseny, Adrià Garcia, Afra Morera, Agustí Estapé, Ain
a, Alba Pino, Alba Sala, Albert Estapé, Albert Fugarolas, Albert Muñoz, Aleix Pla, Alina Sabaté, Alumnes INS Vescomtat de Cabrera, Ama
Casadevall, AMPA de l’escola Alzines Balladores, Àngel Teixidor, Àngel Torrent, Àngela Torné, Angelina Canaleta, Angelina Viñets, Anna
ubert, Anna Ibern, Anna Maria Ferrer, Anna Masferrer, Anna Masmiquel, Anna Massagué, Anna Platero, Anna Sanitjas, Anna Santos, An
lls, Antoni Creus, Antoni el Churrero, Antònia Plans, Antonio Martínez, Ariadna Carbonell, Associació cultural amics de Sant Feliu de Buix
u, Associació cultural amics de Sant Segimon, Associació de country Gaserans, Associació Ducat del Montseny, Associació Joves de San
ssociació TALP, Associació veïns de Sant Feliu de Buixalleu, Benjamí Vila, Berta Pla, Berta Ramon, Can Cerdanya, Can Vilella, Carles Sala
arme Carreras, Carme Roquet, Carmen Bassas, Carmen Comas, Carmen Fradera, Carolina Poche, Cascai Teatre, Cèlia Vives, Clara Antúne
lla senglanera de Sant Feliu de Buixalleu, Comissió de festes amics de Gaserans, Comissió de festes amics de Grions, Concepció Puigdev
istina Codina, Cristina Gallego, David Gamarra, David Miralpeix, Desiderio Tejero, Dolors Vilà, Dolors Xamaní, Eduard Ferrer, Elisenda Terr
, Els Miratges, Emili Casellas, Emma Codina, Enric Roquet, Enriqueta Vilà, Esbart Dansaire Montsoriu, Escola Alzines Balladores, Esther C
sther Gubert, Esther Guilana, Família Baronat Codina, Família Baronat Guiu, Ferran Ferré, Fina Torné, Fina Valverde, Francesc Avellaneda
Francesc Morfulleda, Francesc Pintu, Francisco Torres, Gabriel Gómez, Gemma Formiga, Gerardo Montero, Grions Orientació, Grup Cap
Estopes, Grup de teatre Riellenc, Guifré Carbonell, Helena Carles, Helena Pla, INS Vescomtat de Cabrera, Isaac Gómez, Isabel López, Isab
Notivoli, Isabel Pelegrín, Jaume Colomer, Jaume Dordal López, Jaume Dordal Paris, Jaume Fugarolas, Jean Michel Llacer, Jesús Rodrígue
esús Ruiz, Joan Call, Joan Coll, Joan R. Fornaguera, Joan Mosoll, Joan Xamaní, Joanna Riera, Joaquim Masferrer, Joaquim Mateu, Joaqui
Pla, Jordi Fugarolas, Jordi Guix, Jordi Riera Ferrer, Jordi Riera Cuadras, Jordi Rosado, Jordi Tura, Jordi Vall·llosera, Jordi Xamaní, Jordina
Armengol, Josep Avellaneda Roig, Josep Avellaneda Gabarrón, Josep Baronat, Josep Blanché, Josep Fugarolas, Josep Lluís Òdena, Jose
Maria Iglesias, Josep Maria Reichardt, Josep Negre, Josep Pararol, Josep Pla, Josep Riera Cuadras, Josep Riera Carbonell, Josep Roque
Josep Sabadell, Josep Salvanyà, Josep Sanitjas, Josep Torrent, Josep Trallero, Josep Tussell, Juan Antonio González, Juan Ceballos, Jul
chez, Júlia González, Júlia Roquet, Laura Hernán, Lídia Bosch, Lluís Figueras, Manel Coll, Maria Antònia Pastells, Marc Argemí, Marc Can
, Marc Roura, Marcela Ramírez, Marcel·lino Oller, Maria Gabarrón, Maria Gubert, Maria Masferrer, Marina Castro, Marina Sibina, Marion
Sabadell, Maritxu Irizar, Marta Canaleta, Marta Estapé, Marta Gadea, Marta Masferrer, Marta Mosoll, Marta Roura, Marta Sanitjas, Mar
Saula, Martina Ramon, Meritxell Codina, Meritxell López, Meritxell Planas, Meritxell Saula, Miquel Parés, Mireia Illa, Mireia Molas, Mireia
Montolio, Míriam Benítez, Mossèn Rossend Roca, Montserrat Casellas, Montse Daniel, Montse Martorell, Montse Mataró, Montse Sendra
eus Olivé, Neus Sastre, Neus Vilà, Nil Papiol, Núria Castanyer, Núria Rico, Núria Sabadell, Odda Cardona, Olga Monsó, Oscar Trullàs, Pab
zquez, Paloma Monterroso, Paquita Cabra, Pares i mares dels nens nascuts del 2004 al 2012, Pau Almagro, Paula Pla, Pep Collelldemont, P
anchez, Pere Argemí, Pere Torné, Pitu Roig, Pol Anglisano, Quim Masferrer, Quim Nualart, Ramon Palomer, Ramon Ponsatí, Raquel Godoy
uel Massaguer, Rita Ramon, Robert Olivé, Rosa Barquero, Rosa Guiu, Rosa Molas, Rosa Pidemunt, Roser Rubió, Rubén Sola, Salvador Mo
ndra Molins, Sandra Nualart, Sara Deulofeu, Sara Negre, Sergi Pérez, Sergi Vilarrasa, Sidru Mosoll, Sílvia Anfrons, Sílvia Pla, Sílvia Xama
ixte Morera, Sonia Pararol, Sylvie Alcalde, Teresina Viladelbosc, Toni Cantero, Tot Antic, Vanesa Sala, Veïns de Sant Feliu d’Amunt, Vicen
osch, Vicenç Buhils, Vicenç Domènech, Xavier Trias, Xavier Faixedas, Xavier Lladó, Xavier Sitjà, Xavier Vallalta, Xavier Valls i Yolanda Cam
DE
agost 2013
Sumari.4
8
10
13
14
18
36
46
50
53
54
55
57
58
59
Serveis al
L'Ajuntament
Informació municipal
Plens municipals i breus municipals
Espai polític
Informació i consells de seguretat
Com prevenir els robatoris en un aeroport
Joventut
Jove=grans projectes+treball transversal+nova generació
Ensenyament
L'escola i l'AMPA
Sant Feliu és actiu
40a Festa d'Homenatge a la Vellesa (pàgina 28)
Reportatge
Història de Sant Feliu Diu i els seus col·laboradors
Les nostres entitats
Esbart Dansaire Montsoriu
Els nostres records
Jaume Call Guillamet: relat de la guerra civil
El racó del mossèn
La inscripció de la llinda del portal de l'església de Grions
Salut
Canvi de model d'atenció sanitària a la nostra població
Medi ambient
Aprovació definitiva del PAES
Gastronomia
Menú de diumenge
Entreteniments
Agenda
Edita: Ajuntament de
Sant Feliu de Buixalleu
Foto Portada i Contraportada:
llista de tots els col·laboradors
Coordinació: Consell de redacció de
Sant Feliu Diu
Impressió: AG Cantalozella
Dipòsit legal: GI-401-2007
amb la col·laboració de:
Ctra. de Gaserans, 181
Tel: 972 864 018 / Fax: 972 864 616
Correu electrònic: [email protected]
Pàgina web: www.sfbuixalleu.cat
Oficines municipals
Horari: de dilluns a divendres de 9 del matí
a 2 de la tarda i dimarts també de 5 a 8 de la tarda
Arquitecte municipal_Sr. Lluís Figueras Bou
Horari d'atenció al públic: dimarts de 5 a 8 de la tarda
Serveis socials_Assistenta i educadora social
Horari: segon dilluns i quart dimarts de mes
prèvia citació a l'Ajuntament
Recollida de trastos vells
Primer dimarts de cada mes
Jutjat de pau_Sr. Josep Sanitjas Arcarons
Horari: els dimarts de 5 a 7 de la tarda
prèvia citació a l'Ajuntament
Oficina de correus
Horari: de dilluns a divendres de 2/4 de 10
a 2/4 d'11 del matí i els dissabtes de 10 a 11 del matí
Agutzil de nit_Sr. Josep Negre Almendros
Horari: de 11 de la nit de 2/4 de 7 del matí
de dilluns a divendres excepte dies festius
Telèfon: 628 738 737
Sala Polivalent: 972 865 116
(horari de dilluns a divendres als vespres)
Altres telèfons d'interès
Parc de Bombers: 972 864 420 / 972 874 085
ADF Guilleries-Montseny: Central: 972 864 433
Can Puig: 972 860 024
Emergències: 112
Sanitat:
CAP Hostalric / Sant Feliu de Buixalleu: 972 864 395
CAP Breda: 972 870 450
CAP Arbúcies: 972 162 210
CAP Santa Coloma de Farners: 972 843 016
Central: 061 (24 hores)
Sanitat Respon: 902 111 444
Mossos d'Esquadra: Santa Coloma: 972 181 675
Ensenyament:
Escola Alzines Balladores: 972 874 413
Escola Mare de Déu dels Socors: 972 864 469 / 972 874 130
IES Vescomtat de Cabrera: 972 864 987 / 972 865 357
Llar d'infants El Patufet: 972 864 435
Altres:
Estació de Servei Gaserans: 972 864 101
Recollida d'animals: 972 340 813
Auto-taxi Jaume: 872 012 203 / 609 188 172
Consell de redacció i col·laboradors:
Marc Argemí, Carmen Bassas, Joan Call, Angelina Canaleta, Marc Cantero,
Guifré Carbonell, Odda Cardona, Can Cerdanya, Meritxell Codina, Esther Coll,
Montse Daniel, Sara Deulofeu, Vicenç Domènech, Albert Estapè, Xavi Faixedas,
Eduard Ferrer, Lluís Figueras, Gemma Formiga, Albert Fugarolas, Jaume
Fugarolas, Esther Gubert, Anna Masferrer, Maria Masferrer, Quim Masferrer,
David Miralpeix, Mireia Molas, Gerardo Montero, Mireia Montolio, Afra i
Sixte Morera, Joan Mosoll, Isabel Notivoli, Josep i Sara Negre, Sandra Nualart,
Marcel·lino Oller, Maria Antònia Pastells, Aina i Paula Pla, Josep i Sílvia Pla,
Antònia Plans, Núria Rico, mossèn Rossend Roca, Pitu Roig, Josep Roquet, Marta
Roura, Jesús Ruiz, Anna i Josep Sanitjas, Martí Saula, Xavier Sitjà, Desiderio
Tejero, Fina Torné, Xavier Valls, Dolors Vilà, Angelina Viñets, ADF GuilleriesMontseny, AMPA Escola Alzines Balladores i Escola Alzines Balladores.
municipi.-
Editorial.-
Els restaurants
Bar restaurant La Conna: 972 864 522
Restaurant Grions: 972 865 121
Restaurant El Rieral: 972 871 111
Restaurant Can Puig: 972 860 024
Restaurant Mas Masferrer: 972 870 028
Bar piscina Els Pins: 647 723 001
Tot va començar fa 10 anys, quan la il·lusió per crear
una publicació local ens va moure per primera vegada. Un any és el que ens va costar treure el primer
número. Un mes de juny de 2004 amb l’Esbart Dansaire Montsoriu en portada, aixecant el nen emulant
el triomf de Sant Feliu Diu.
Farmàcies de guàrdia
de l'ABS de Breda - Hostalric - Sant Feliu
Horari: de 9 a 21 h de dilluns a diumenge
juliol
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
7
14
21
28
1
8
15
22
29
3
10
17
24
31
4
11
18
25
5
12
19
26
agost
6
13
20
27
7
14
21
28
5
12
19
26
6
13
20
27
5
12
19
26
6
13
20
27
7
14
21
28
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
setembre
3
10
17
24
31
4
11
18
25
octubre
2
9
16
23
30
3
10
17
24
31
4
11
18
25
25 números i 9 anys després, la revista continua endavant!
2
9
16
23
30
3
10
17
24
4
11
18
25
5
12
19
26
6
13
20
27
7
14
21
28
1
8
15
22
29
Segons decret 321/1996 la dispensació fora
de l'horari ordinari és amb guàrdia localitzada
Farmàcia Joan Recort Vilà
Passeig de les Escoles, 2, BREDA. Tel. 972 870 040
Farmàcia Núria Nasarre
Crta. d'Arbúcies, 87, BREDA. Tel. 972 871 002
Farmàcia Carme Tusell Massachs
Major, 59, HOSTALRIC. Tel. 972 864 155
Farmàcia Joaquim d'Ocon-Encarna Gil
Santa Fe, 5, RIELLS I VIABREA. Tel. 938 472 294
Farmàcia Maria Victòria Sánchez
Crta. de Grions s/n (La Conna),
SANT FELIU DE BUIXALLEU. Tel. 972 865 323
Horaris de les misses
Grions
Diumenges a les 10 del matí
Gaserans
Diumenges a les 11 del matí
Rector de Gaserans i Grions_Mn. Rossend Roca Massachs
Telèfon de la Rectoria (Massanes): 972 864 481
Dissabtes i vigílies de festa a les 6 de la tarda
Rector de Sant Feliu de Buixalleu_Mn. Eduard de Ribot Martínez
Telèfon de la Rectoria (Arbúcies): 972 860 080
1) Propera reunió 20 de setembre a les
21 h a l'Ajuntament.
2) Posar-se en contacte amb
l'Ajuntament i demanar per la Dolors
Vilà, l'Esther Gubert o en Sixte Morera.
3) Enviar un correu electrònic a:
[email protected]
Aquest fet és gràcies als molts col·laboradors que
hi participeu: tots vosaltres l’heu feta possible; heu
firmat cadascun dels articles ja siguin d’opinió,
d’activitats o més especialitzats. És per això que el
consell de redacció ha volgut centrar aquest número
en vosaltres, l’ànima de la revista. En aquesta edició,
tots els participants sortiu en la portada i contraportada. Un total de 259! Un número molt important,no
us sembla? Qui havia de dir que tants col·laboradors
i tan diferents, hi participaríeu?
A més, en un número com aquest, El reportatge, com
no podia ser d’una altra manera, havia de ser per a
i dedicat a vosaltres. Així alguns dels col·laboradors
que heu participat al llarg d'aquests 25 números que
ens acompanyen avui doneu opinió sobre la nostra
revista. I a més, una cosa molt important, veureu que
posarem cara als noms d'alguns que firmen els escrits!
Per tal de commemorar més aquest aniversari hem
redissenyat la revista, canviant l’aspecte i creant alguns nous apartats. Esperem que us agradi.
Sant Feliu Diu té un ahir, un avui i un demà!
Moltes felicitats a tots per fer-la possible!
Sessió extraordinària de 10 de gener de 2013
Resum dels plens municipals.
agost 2013_Sant Feliu Diu 25
4
Assistents: Josep Roquet Avellaneda, Albert Fugarolas Bagot, Francesc Pintu Pagès, Esther Gubert
Casanova, Sixte Morera Vilà, Marta Sanitjas Olea i Jaume Dordal López.
Secretària interventora: Pilar Berney Pujol.
S'aproven per unanimitat els següents punts:
dia 17 d'octubre de 2012 contra l'acord 1r del Ple
1- Aprovació de l'acta anterior.
de la Mancomunitat Verge dels Socors de data
2- Aprovació del plec de clàusules administrati20.7.2012: “Lectura i aprovació de l'acta de la
ves particulars i convocatòria de licitació per a
sessió anterior”.
la contractació pel procediment obert, urgent,
d'oferta econòmica més avantatjosa i un únic
criteri d'adjudicació, de:
- Projecte d'urbanització de l'aparcament
de Coll de Castellar.
- Estudi d'impacte i integració paisatgística de l'aparcament de Coll de Castellar.
- Annex al projecte d'urbanització de
l'aparcament de Coll de Castellar elaborat per Marina Trepat Fonalleras, amb el
vistiplau del cap de Medi Ambient de la
Diputació de Girona.
- Prescripcions contingudes a la documentació incorporada a l'annex núm. 1 del
projecte i en els informes emesos i resolucions dictades per les diferents administracions amb competències sectorials sobre la
matèria, incorporats a l'expedient administratiu.
- Acord de la CTU de Girona de data 20
de desembre de 2012 d'aprovació definitiva del Projecte d'urbanització de
l'aparcament de Coll de Castellar, dictat a
l'expedient 2012/046930/G.
3- Interposició de recurs contenciós administratiu contra la desestimació per silenci administratiu negatiu del requeriment previ formalitzat el
dia 17 d'octubre de 2012 contra l'acord 3r del Ple
20.7.2012: “Adjudicació per procediment negociat amb publicitat de les obres de millora del
confort tèrmic del CEIP Mare de Déu dels Socors
i altres actuacions de millora dels espais exteriors
del conjunt escolar situat a l'avinguda de la Fortalesa, 26, d'Hostalric.”
dia 17 d'octubre de 2012 contra l'acord 4t del Ple
20.7.2012: “Estudi de propostes del procediment
de dissolució de la Mancomunitat Verge dels Socors”.
6- Estudi i ratificació del Decret de l'Alcaldia
núm. 569.
Aprovació definitiva de la modificació de les ordenances fiscals:
- Núm. 5, de la taxa per a la prestació de
serveis administratius.
- Núm. 6, de la taxa per al servei de recollida i gestió de residus.
Sessió extraordinària de 7 de febrer de 2013
Assistents: Josep Roquet Avellaneda, Albert Fugarolas Bagot, Esther Gubert Casanova, Sixte Morera
Vilà i Jaume Dordal López.
excusen assistència: Francesc Pintu Pagès i Marta Sanitjas Olea.
2- Estudi i aprovació de la proposta de la mesa
de contractació de data 7 de febrer de 2013, de
les obres de la fase 1 del projecte d'urbanització
de l'aparcament de Coll de Castellar.
Sessió extraordinària de 21 de febrer de 2013
Vilà, Marta Sanitjas Olea i Jaume Dordal López.
excusen assistència: Francesc Pintu Pagès.
2- Adjudicació de les obres de la fase 1 del projecte d'urbanització de l'aparcament de Coll de
Castellar.
3- Aprovació inicial del pla d'acció per a l'energia
sostenible (PAES).
Sessió ordinària de 4 d'abril de 2013
Vilà i Marta Sanitjas Olea.
excusen assistència: Francesc Pintu Pagès i Jaume Dordal López.
Sol·licitud de subvenció al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya 2013-2016, per les despeses
de reparació i manteniment d'actuacions per als
exercicis 2013 a 2016, imputables a l'article pressupostari 21 de l'annex 3 de l'ordre EHA/3565/2008.
4- Estudi i ratificació del Decret de l'Alcaldia núm. 70.
Sol·licitud de subvenció al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya 2013-2016 per a l'execució l'any
2015 de l'obra Millora de serveis i pavimentació
del carrer Montseny.
Sol·licitud de subvenció al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya 2013-2016 per a l'execució l'any
2014 de l'obra per a la Reforma de les antigues
escoles de Gaserans.
6- Estudi i ratificació de l'acta de les operacions
de delimitació entre els termes municipals de Sant
Feliu de Buixalleu i de Riells i Viabrea.
Feliu de Buixalleu i de Santa Coloma de Farners.
Feliu de Buixalleu i de Breda.
Feliu de Buixalleu i de Riudarenes.
10- Aprovació del conveni amb Dipsalut de cessió
gratuïta de 2 desfibril·ladors fixos a l'Ajuntament
de Sant Feliu de Buixalleu.
11- Estudi i ratificació dels decrets d'Alcaldia núm.
16 i 62.
En el primer se sol·licita la incorporació a
l'expedient administratiu de tramitació i aprovació de la documentació tècnica complementària.
En el segon l'aprovació definitiva del Projecte
d'adequació de l'enllumenat públic del municipi
de Sant Feliu de Buixalleu amb l'objectiu d'assolir
un estalvi de recursos energètics i de la documentació tècnica complementària.
12- Estudi i ratificació del Decret d'Alcaldia núm. 91.
Compareixença en el recurs contenciós administratiu núm. 207/2012, que es tramita a la secció tercera
de la sala contenciosa administrativa del TSJC, interposat per l'Associació de Propietaris de Rio Park
del Montseny i d'oposició a la mesura cautelar.
núm. 11.
Es designa fins a les properes eleccions municipals, que tindran lloc l'any 2015, com a representant de l'Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu
al Consell Escolar del CEIP Alzines Balladores la
regidora d'Ensenyament Esther Gubert Casanova,
i substitut el regidor Sixte Morera Vilà.
núm. 12.
Es designa fins a les properes eleccions municipals, que tindran lloc l'any 2015, com a representant de l'Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu al
Consell Escolar de l'IES Vescomtat de Cabrera la
regidora d'Ensenyament Esther Gubert Casanova,
i substitut el regidor Sixte Morera Vilà.
16- Estudi i aprovació del conveni econòmic per
al finançament del Patronat per a la Gestió, Conservació i Millora del Castell de Montsoriu per als
exercicis 2012-2015.
17- Estudi i aprovació del Decret d'Alcaldia núm. 116.
i. Regulació legal per a la cancel·lació i pagament a proveïdors d'obligacions pendents de pagament, líquides, vençudes i
exigibles amb anterioritat a l'1.1.2012.
ii. L'any 2003 va ser necessari modificar els
estatuts de la Mancomunitat Comarcal Verge dels Socors per incloure en el seu objecte
estatutari la construcció i gestió de l'escola
bressol El Patufet.
iii. En aplicació de l'article 3 dels estatuts
de la Mancomunitat Verge dels Socors,
l'Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu,
per acord de ple de data 30 de desembre
de 2009 i Decret d'Alcaldia núm. 544 va comunicar a l'Ajuntament d'Hostalric que no
faria cap altre pagament a l'Ajuntament
d'Hostalric per l'escola bressol El Patufet,
ja que l'administració competent per a la
gestió d'aquesta escola bressol era i és la
Mancomunitat Comarcal Verge dels Socors.
iv. En virtut del disposat en l'article 23 del
RDL 4/2013 l'Ajuntament d'Hostalric ha
sol·licitat que l'Ajuntament de Sant Feliu
de Buixalleu expedeixi certificat per al pagament a proveïdors de les entitats locals,
en què reconegui l'existència d'obligacions
pendents de pagament de l'escola bressol
El Patufet, cursos 2009-2010 i 2010-2011,
5
Resolució de la sol·licitud de suspensió realitzada per l'Associació de Propietaris Rio Park del
Montseny a l'altressí dic del recurs de reposició.
2- Aprovació del conveni de col·laboració entre la
Diputació de Girona i l'Ajuntament de Sant Feliu
de Buixalleu per al desenvolupament del programa pedagògic “El Montseny a l'escola”.
núm. 245.
per imports de 4.873,59 € i 8.535,16 €.
18- Moció de suport als municipis catalans compromesos amb la declaració de sobirania.
19- Moció de suport a la declaració de sobirania
del poble de Catalunya i al procés de transició nacional.
20- Precs i preguntes.
No n'hi ha.
Sessió extraordinària de 29 d'abril de 2013
6
una d'elles, ja que els fets imputats i acreditats
d'aquesta proposta de resolució constitueixen la
2- Resolució de l'expedient sancionador de
comissió de dues infraccions greus tipificades als
l'Autòdrom núm. 3/2012, en què s'imposa a Autòarticles 82.2.a) de l'LPCA.
drom, SL, dues sancions de 35.000,00 euros cada
Sessió extraordinària de 14 de maig de 2013
3- Aprovació del plec de clàusules administratives particulars i convocatòria de licitació per a
2- Aprovació de l'informe complementari rela contractació pel procediment obert, urgent,
ferent al pressupost de la fase II del Projecte
oferta econòmica més avantatjosa i un únic criteri
d'urbanització de l'aparcament de Coll de Casd'adjudicació, de les obres de la fase II del Protellar, emès per Albert Sorolla Edo, de Naturalea
jecte d'urbanització de l'aparcament de Coll de
Conservació, SL.
Castellar.
Sessió extraordinària de 6 de juny de 2013
Casanova, Sixte Morera Vilà i Jaume Dordal López.
excusen assistència: Marta Sanitjas Olea.
2- Estudi i aprovació de la proposta de la mesa
de contractació de data 6 de juny de 2013, de les
obres de la fase 2 del projecte d'urbanització de
l'aparcament de Coll de Castellar.
Per unanimitat dels assistents s'acorda deixar
aquest punt sobre la taula, fins que la mesa
de contractació formuli una recomanació per a
l'adjudicació de les obres de la fase II del projecte d'urbanització de l'aparcament de Coll de
Castellar.
Sessió extraordinària de 11 de juny de 2013
1- Aprovació de l’acta anterior.
S’absenta de la sala la regidora Marta Sanitjas Olea.
2- Estudi i aprovació de la proposta de la mesa de
contractació de data 11 de juny de 2013, de les
obres de la fase 2 del projecte d’urbanització de
l’aparcament Coll de Castellar.
S’incorpora a la Sala la Regidora Marta Sanitjas Olea.
3- Estudi i ratificació del decret de l’alcaldia núm. 193.
Aprovació inicial del conveni entre l’Ajuntament
i Iniciativas Nilo, SL per la concreció, compliment
i execució de les prescripcions imposades en
els decrets d’alcaldia núms. 177 i 201, de dates
28.2.2008 i 30.4.2009, dictats en els expedients
d’obres 11/2008 i 96/2008.
4- Interposició de recurs contenciós administratiu
contra la desestimació per silenci administratiu
negatiu de la reclamació econòmica administrativa interposada per l’ajuntament de Sant Feliu
de Buixalleu en contra de la resolució del gerent
territorial del cadastre de Girona.
Nova ruta senderista de Gaserans al
castell de Montsoriu
Durant el mes de març
d’enguany es va dur
a terme la senyalització d’una nova ruta
de senderisme des
de la plaça de Gaserans fins a al castell
de Montsoriu (SLC 88)
que a l’alçada de Coll
de n’Orri s’uneix a la
ruta que va de Breda
al castell (PRC 201). El
recorregut no és circular, sinó que l’anada i tornada és per la mateixa
ruta que té una distància de 7,8 Km (anada) amb
durada de 2.30 h i de dificultat mitjana. A més,
et permet seguir per altres rutes que et poden
portar fins a Arbúcies o Breda.
El nou Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya
(PUOSC) va molt dirigit al manteniment i rehabilitació d’espais i edificis públics. Considerant
aquesta premissa l’Ajuntament ha cregut convenient que dues obres que hi encaixen bé i que es
podrien dur a terme dins aquest període són:
- La reforma de les antigues escoles de Gaserans, per l’any 2014.
- La millora dels serveis i pavimentació del
carrer Montseny de Grions, per l’any 2015.
Antigues escoles de Gaserans
En aquests moments l’Ajuntament n’ha presentat la sol·licitud i està pendent de la resolució
que ha d’emetre la Generalitat de Catalunya.
A més, hi ha una tercera línia inclosa dins el PUOSC
que va destinada a les despeses d’actuacions
de reparació i manteniment, així a Sant Feliu
de Buixalleu li correspon la quantia anual de
29.743,48 euros.
Carrer Montseny de Grions
Contractacions i substitucions del personal
durant l’estiu
En el període d’estiu i com a guaites forestals per
a la prevenció d’incendis al castell de Montsoriu,
s’ha contractat a Joaquim Iglesias de Sant Feliu i
Francesc Avellaneda de Gaserans.
Per cobrir les vacances d’estiu dels agutzils municipals de dia i de nit s’ha contractat a Josep Sabadell de Grions.
Per a realitzar l’activitat de Casal d’Estiu, s’han
contractat quatre veïns del municipi: com a directora, Mireia Molas de Gaserans; i com a monitors
a Joaquim Nualart i Rodolfo Villarroel de Grions,
Marina Mayol de Gaserans i Marta Parera, de
Dosrius.
Per últim, per donar suport en tasques administratives a l’Ajuntament en motiu de les vacances
del personal s’ha contractat a Àngela Torné de
Gaserans.
Breus municipals.
Sol·licitud del PUOSC pel període 2013-16
7
Exposició del llibre: “Homes i Dones de la Selva”
científica del Centre d’Estudis Selvatans.
L’exposició ubicada a la Sala Polivalent del 27 de
maig al 7 de juny, va permetre veure i conèixer
alguns dels personatges més destacats de la
publicació. Per a l’adquisició d’un exemplar
us heu de posar en contacte amb el Consell
Comarcal de la Selva.
8
És un diccionari biogràfic que recull les fites més
rellevants d'un total de 829 personatges que
han destacat a la vida col·lectiva selvatana des
d'àmbits com la cultura, l’educació, el món de
l’empresa, les arts plàstiques, la música, la vida
religiosa o militant, l‘activitat científica, tècnica,
judicial o sanitària. Ha estat editat pel Consell
Comarcal de la Selva i compta amb la direcció
Espai Polític
Estimats lectors,
Des de mitjan 2007 que sentim que Europa està
en crisi. Des de casa, pels telenotícies sentíem
que els bancs tancaven, sense la possibilitat
que els clients poguessin recuperar els estalvis,
que la gent es quedava sense feina i, encara
pitjor, amb la dificultat de no tornar-ne a tenir.
Que s’incrementaven els impostos i el preu dels
productes bàsics com la farina... Tothom ho
vivia com una cosa molt llunyana. Qui ens havia
de dir que avui seria aquesta la nostra situació?
Ja fa massa temps que, a casa nostra, també
anem sentint que estem en un moment
econòmic complicat, tant a nivell personal/
familiar/col·lectiu com de les administracions o
fins i tot institucional. Cada cop aquesta realitat
tan difícil i dura ens és més propera: tots tenim
amics, familiars o coneguts que no troben
feina, que fa molt temps que estan a l’atur;
gent competent, que per desgràcia no troba
l’oportunitat de tornar a començar. Famílies
que a part del fill que ha acabat els estudis i
no es pot incorporar al mercat laboral perquè
no hi ha oferta, tenen el pare que l’empresa on
ha treballat tota la vida ha fet un ERO i també
està a l’atur.
Són moments molt difícils, en els quals som
conscients que hem de resistir i ajudar-nos
els uns als altres. De com deia i diu el nostre
president: “Fer més amb menys.”
Des de l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu,
des del vostre i nostre Ajuntament,
treballem a diari per seguir endavant.
Cada dia ens esforcem per fer les coses de la
millor manera possible, anant amb compte, ja
que els temps no són fàcils, vigilant en tot, però
sense deixar de fer o deixar de sentir. Intentem,
per sobre de tot, garantir, en cadascuna de les
nostres accions, una clara transparència i una
màxima qualitat. Creiem fermament en la
bondat de dues paraules, les quals darrerament
sembla que hagin perdut valor o credibilitat,
com són cultura i democràcia.
Treballem per una democràcia digna i justa i,
per sobre de tot, per una cultura accessible a
tothom, a tots vosaltres.
És per això que, malgrat la crisi, les retallades,
l’anar amb compte a no gastar, des de
l’Ajuntament sempre hem invertit, invertim i
seguirem invertint en totes les àrees que ens
ocupen: urbanisme, tercera edat, educació... I
com no, cultura. Perquè per nosaltres, cultura
significa tot allò que ens fa persones, allò que
ens crea un sentiment de ser, d’identitat, de
pertinença a un poble, a un col·lectiu, a un
món. Coses com les tradicions, el patrimoni,
les festes, les maneres de viure d’una societat
o d’un poble. Totes aquelles petites coses que
ens faciliten el nostre espai de trobada, de
contacte, de compartir, de rebre, de veure’ns
les cares. De fer, ser i sentir un poble. Perquè
tots fem, som i sentim Sant Feliu.
[email protected]
L'ADF Guilleries-Montseny
Informa...
La finalitat principal de l’Agrupació és la prevenció i la lluita contra els incendis i, concretament nosaltres en l’àmbit de les Guilleries i el
Montseny, fonamentat en el voluntariat. És per
això que la nostra tasca no es limita a ser presents quan hi ha un incendi, sinó que treballem
molt en la prevenció.
Una de les actuacions més rellevants en aquesta
línia són les franges de protecció de camins públics. Aquest any s’ha executat la que va de Gaserans a Coll de Castellar, passant per Coll de n’Orri;
que se suma a la que es va fer deu fer un parell
d’anys a la carretera que uneix Grions i el nucli de
Sant Feliu i la de Cases Ramones fins al límit amb
el terme de Massanes. Aquestes actuacions estan
subvencionades pel Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, la
Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat.
A part, i com a eines de prevenció d’incendis
també cal destacar que un
any més s’ha
pogut ubicar
en el Parc de
Bombers de
Sant Feliu de
Buixalleu una
central d’estiu
que té com
a finalitat la
coordinació dels diferents agents, subvencionada per la Diputació de Girona.
A més, també és molt important conscienciar la
mainada del municipi en aquesta temàtica. És per
aquest motiu que vam fer una xerrada a l’Escola
Alzines Balladores on vam explicar, entre altres
coses, per què és perillós fumar a l’exterior i per
què les cases han d’estar netes d’estrats arboris.
Com prevenir els
robatoris en un aeroport
10
Totes les mesures de seguretat en els aeroports no necessàriament
impedeixen que es produeixin els robatoris dels teus objectes personals,
quan les bosses estan dempeus en la línia d'embarcament o en el
portaequipatges. Quan vas a viatjar amb avió, és necessari que tinguis cura de
les teves coses, i això pot ser difícil quan estàs tractant d'arribar al teu avió a
temps.
Consells
1. No siguis ostentós en viatjar. La idea és no cridar l'atenció, i la vestimenta molt cridanera és
contraproduent. Evita els rellotges de marca i cadenes d'or. No conservis els diners que dus per al
viatge en un sol lloc. Utilitza els cinturons especials de viatge per dur diners. Recorda que com menys
papers tinguis a la mà, més tranquil i atent estaràs; per això un portadocuments és més que suficient.
2. Protegeix-te contra els dits lleugers. Tant si tens previst facturar l'equipatge en el taulell o si tens
un equipatge de mà, és necessari que mantinguis els ulls en l'equipatge en tot moment. Fins i tot si
planeges parar en un restaurant o has de fer servir el bany, l'equipatge ha d'estar al teu costat.
3. Omet l'equipatge d'una marca cara. És temptador comprar maletes dels millors dissenyadors per
al viatge, pensant que han de ser de millor qualitat. Però quan estàs guardant totes les coses del teu
viatge en una maleta cara, els lladres poden pensar que tot el que és a l'interior ha de ser car també.
Utilitza un equipatge que sembli barat, que tingui un aspecte de baix
cost, i ni tan sols donaran a les teves bosses un segon cop d'ull.
4. Col·loca els objectes de valor en el teu equipatge de mà.
Abans d'acostar-te als controls de seguretat on has de
passar pel detector de metalls, les joies i els rellotges
col·loca'ls en una butxaca del teu equipatge de
mà. No els posis en una safata en el punt de
recorregut, deixant-los a la vista de tothom i
vulnerables al robatori.
5. Mantingues la línia en el detector de
metalls. Oblida't que hi ha 20 persones
ansioses darrere teu. Assegura't que la
persona que et precedeix hagi recollit
les seves pertinences i es troba en el
seu camí abans de col·locar el teu
equipatge o ordinador portàtil a la
cinta transportadora. A continuació,
pots passar pel detector de metalls més
o menys al mateix temps que les teves
pertinences.
6. Aterra, desembarca i corre. Bé, potser
no hauràs de córrer, però arriba a la
cinta transportadora de l'equipatge
tan aviat com sigui possible. No hi ha
vigilants al voltant de la cinta, i fins i
tot si n'hi hagués, no tenen manera de
saber si una bossa li pertany al viatger
que l'agafa. És millor arribar al carrusel
abans que arribi l'equipatge.
Quan viatges en avió, com
Com evitar que això ocorri?
El secret és viatjar lleuger i aconseguir ficar tota la teva roba en un equipatge de mà: una petita
maleta compacta amb rodes i agafador extensible que no passa dels 55 centímetres d'alt, el màxim
permès per la majoria de les aerolínies si el viatger vol dur-la a sobre. Així t'evitaràs el fastigueig de
facturar abans de l'enlairament i l'espera al costat de la cinta transportadora després de l'aterratge.
O l'emprenyada per no tenir roba neta per canviar-te després d'un interminable vol de 12 hores, en
el cas que l'equipatge es retardi o s'extraviï.
En els viatges de llarga distància, el més probable és que hagis de facturar alguna maleta. Aquestes
10 recomanacions poden ajudar-te que aquesta arribi a la seva destinació sense contratemps:
1. No posar-hi ampolles ni objectes fràgils sense embalar.
l'equipatge a peu de pista, amb la qual cosa la
precaució no haurà servit de res.
2. No deixar soltes les corretges de les bosses de
viatge: es poden enganxar en les cintes transportadores (que no es detenen).
6. Igual que l'equipatge de mà, el facturat passa per un control de rajos X. Respecta les recomanacions d'AENA referents a continguts perillosos (líquids inflamables, dissolvents...). No
col·loquis objectes que puguin provocar confusió: si els serveis de seguretat de l'aeroport detecten alguna forma sospitosa poden foradar
la carcassa per ficar una sonda, punxar la maleta o forçar el pany.
3. No sobrecarregar les maletes: poden rebentar en caure des dels remolcs de càrrega i el
contingut pot quedar desbaratat.
4. Posar cadenats en els tancaments de cremallera. Els objectes de valor, com ordinadors
personals o càmeres, han d'anar com a equipatge de mà; si et veus obligat a facturar-los,
col·loca'ls en l'interior de la maleta, mai en les
butxaques laterals, i anota els números de sèrie.
5. Millor una maleta rígida que una de flexible, més apropiada per al maleter d'un cotxe
que per a l'avió. Un bon truc per evitar robatoris és col·locar la bossa de viatge dintre d'una
maleta esgrogueïda poc atractiva. Els embalatges de plàstic i fleixos que faciliten en alguns
aeroports són també una forma eficaç de protecció, encara que amb l'actual obsessió per la
seguretat poden obligar-te a identificar i obrir
Encara que et semblin graciosos (que ho són),
no t'arrisquis amb aquests adhesius: el més probable és que el teu sentit de l'humor no sintonitzi amb el del personal de seguretat.
7. Retira les antigues etiquetes de facturació,
que poden despistar i fer que el teu equipatge
acabi a Cancun, i tu, a Roma.
8. Identifica la maleta amb una etiqueta on
aparegui el teu nom complet i un telèfon de
contacte, però no la teva adreça, que podria
convidar algun pispa a fer una visita a casa teva
mentre ets fora.
11
Segons l'informe del 2012 de la SITA (Société
Internationale de Télécommunications Aéronautiques
SC, empresa proveïdora de serveis de tecnologies de la
informació i comunicacions per a la indústria del transport
aeri), l'any passat es van extraviar 25,8 milions de maletes,
6,6 milions menys que l'any anterior (el 2007 se'n perdien
més de 45 milions). Una distracció que els costa a les
aerolínies, les responsables de pagar indemnitzacions
als passatgers, al voltant de 650 milions de dòlars. El
99 % dels equipatges facturats arriba a temps a la seva
destinació, però si un s'extravia, el més probable és que
sigui el teu, segons diu la “llei de Murphy”.
evitar que et perdin (o et
trenquin) la maleta
9. Revisa bé la maleta abans de sortir cap a
l'aeroport i no la deixis desatesa ni permetis
que la manipulin estranys. Una vegada a la
duana, el que contingui és estrictament responsabilitat teva. Tampoc has d'acceptar mai transportar equipatges o paquets de persones que
no siguin de total confiança. És preferible semblar descortès que veure't ficat en un embolic.
12
10. Duu una muda neta i un raspall de dents
en la bossa de mà. Si viatges amb la teva parella, reparteix la roba d'ambdós entre les dues
maletes: els calçotets poden ser còmodes per a
ambdós; les calces, no.
(Font: Blog “El viajero astuto”, d'Isidoro Merino)
Una persona que va treballar diversos anys facturant maletes dóna aquests consells addicionals:
- Dur maletes molt compactes en què les
rodes no sobresurtin.
- Assegurar-se que posen bé l'adhesiu,
ben enganxat, i que no sigui en anses
fràgils ni en les anses llargues de les maletes toves tipus bossa de gimnàs.
- Quedar-se amb el resguard de la maleta. Mai no l'enganxeu a la targeta
d'embarcament, és millor ficar-lo a la
cartera o el moneder.
- Ficar també dintre de la maleta un full
amb almenys el número de telèfon (amb
prefixos internacionals) i el trajecte del
vol.
- No sobrecarregar la maleta amb més de
32 kg (no les embarquen).
Desiderio Tejero
de la urbanització Ducat del Montseny
Espero que us sigui d'utilitat.
Reunió el proper 20
de setembre a les
21 h a l’Ajuntament
Vols participar
a Sant Feliu
Diu?
Envia’ns ho a
[email protected]
(màxim mitja pàgina)
= grans projectes + treball
transversal + nova generació
Tècnic compartit de joventut
En aquesta nova edició del Sant Feliu Diu
m’agradaria fer un resum de les principals actuacions que s’han anat desenvolupant i que
es desenvoluparan durant aquest 2013 des de
l’àrea de Joventut de Sant Feliu de Buixalleu
amb els joves del poble, on sense ells no hauria
estat possible desenvolupar res.
El treball fet pels joves durant aquests 4 anys
ha estat enorme. Fruit d’aquest treball i implicació han sorgit molts projectes en què ha pogut participar tota la població de Sant Feliu. Els
principals projectes que cal destacar han estat:
Associació de Joves de Sanfa. Fruit de les
Taules de Joves es va constituir l’associació
de Joves de Sanfa. L’associació ha esdevingut el motor de les polítiques de joventut del municipi. Sense ells la tasca
hauria estat molt difícil.
Els Tres Tombs de Sant Feliu. Els Tres
Tombs pretén treballar els hàbits saludables entre els joves i no tan joves de la
població. Creiem que la salut no es basa
solament en l’absència de malaltia, sinó
que inclou molts altres àmbits com ara:
el benestar físic i emocional de les persones.
Treballarem, també, en els projectes que porta a terme l’associació de Joves de Sant Feliu
(Joves de Sanfa), la qual serà un referent per a
aquesta nova generació de joves de Sant Feliu
de Buixalleu.
També volem fer un pas més i fer que la nova
generació de joves se sentin partícips dels Joves
de Sanfa i dels projectes de l’àrea de Joventut
de Sant Feliu de Buixalleu. Des d'aquí animem
a tots aquells joves de 15 a 20 anys que vulguin
formar part d’aquesta nova generació que ens
ho comuniquin o que participin a la taula de
joves + joves de Sant Feliu. Amb aquesta nova
taula pretenem que els mateixos joves siguin
els responsables de gestionar, decidir i desenvolupar les noves polítiques de Joventut del
municipi. Volem que els joves siguin capaços de
coresponsabilitzar-se per al desenvolupament
de projectes, sempre amb el suport del tècnic
i l’Ajuntament.
Astorock. Activitat d’oci dels joves. Ells
han estat el motor del projecte ja que
han fet tota la feina: des de la contractació dels serveis de seguretat, ambulàncies i músics, fins al disseny i la difusió de
la publicitat. El concert ha permès crear
grups de treball entre els joves, en què
cada jove ha pogut desenvolupar una
tasca en concret.
Per a aquest 2013, seguirem treballant en projectes de la Selva Sud. Pretenem desenvolupar
grans projectes aprofitant els recursos econòmics i/o personals de cada ajuntament que en
forma part.
Si voleu formar part de l’Associació de Joves de Sanfa,
no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres!
Tothom hi és benvingut!
[email protected]
13
David Miralpeix
Joventut
Jove
Setmana cultural
L'escola Alzines Balladores.
Ensenyament
14
Durant la setmana cultural els nens i nenes d'EI vam demanar als
bombers que vinguessin a l'escola a explicar-nos la seva feina. Vam
aprendre molt i ens ho vam passar molt bé! Com veieu vam ser
petits bombers per un dia fent servir la mànega d'aigua.
Els nens i nenes de primària vam sortir d'excursió amb l'ADF
perquè ens expliquessin la seva tasca al bosc. Ens ho vam passar
molt bé!
També vam fer diversos tallers internivells per potenciar la
creativitat i elaborar petits treballs amb elements del bosc per
decorar l'escola.
Per completar la setmana cultural es van fer exposicions internivells
preparades pels alumnes sobre temes relacionats amb el bosc.
Per concloure la setmana cultural vam organitzar un espectacle en anglès
d'en Pep López, del qual vam poder gaudir juntament amb les famílies.
Sant Jordi
amb els avis
El dia de Sant Jordi vam convidar els avis i àvies a
venir a l'escola per poder compartir una estona de
lectura amb ells. Ens agrada molt que puguin venir
a l'escola i esperem fer aquesta activitat més anys.
Agraïments
Volem agrair la col·laboració i implicació a diverses persones i entitats
per ajudar-nos a construir cada dia
una escola millor!
GRÀCIES!
- Per col·laborar sempre que ho demanem.
- Per la sorra del jardí zen i de les muntanyes
del pati.
- Per pintar l'escola, per fer-nos material (la
televisió, el drac...).
- Pels espectacles, pels oficis, per les aficions,
pels protagonistes, pels contes en anglès,
pel taller de perfums...
- Per deixar-nos visitar les vostres masies, el
bestiar, el planter...
- Per la donació de joguines, llibres, mobles
de biblioteca, robes, material pedagògic...
- Per ajudar-nos a mantenir el pati, el jardí,
els arbres, les instal·lacions...
ampa
Ajuntaments
als veïns
del poble
institut
pel nostre
Miquel
famílies
a en Joan per
pintar els
barracons
L'escola Alzines Balladores.
Ensenyament
15
Xerrada internet
segura
Va ser una xerrada molt interessant. El missatge que ens va voler deixar en Sergi va ser que
de la mateixa manera que el primer dia que
van sols a la platja, o a donar la primera volta
amb els seus amics, donem consells als nostres
fills sobre els perills que es poden trobar, també
hem d’explicar-los els perills que hi ha a Internet, que són molts.
És important que no els prohibim ni Internet ni
les xarxes socials (són eines pròpies de la seva
generació), sinó que els eduquem i els ensenyem a conviure-hi tot explicant-los els perills
que comporten i ensenyant-los a gestionar-los
amb mesura i enteniment.
Cal agrair el servei cangur que va haver-hi
a càrrec de l’AMPA de l’escola i també que
l’Ajuntament ens deixés la sala de plens.
L'AMPA de l'escola Alzines Balladores.
Ensenyament
16
El passat dimecres 13 de març, a les 19 h, a la
sala plens de l’Ajuntament, l’AMPA de l’Escola
Alzines Balladores va dur a terme una xerrada
sobre Internet Segura a càrrec de Sergi Mir,
mosso d’esquadra.
De les diferents coses que ens va explicar, una
és el lloc on posem l’ordinador: ha de ser una
zona comuna per on la gent passi sovint, com
el menjador de casa. És important que allò que
fem a Internet no sigui una cosa que calgui
amagar, sinó que es pugui comentar i parlar
amb la família.
Festa del llibre i
la rosa
El passat 21 d’abril, l’AMPA i l’Escola Alzines
Balladores van organitzar la festa del llibre i
la rosa aprofitant la proximitat de Sant Jordi.
Enguany la festa tenia dos objectius molt importants: passar un dia conjunt tota la comunitat educativa (pares, mestres, alumnes i poble),
així com aconseguir diners per tal que, de mica
en mica, es pugui comprar material informàtic
nou per a l’escola que ajudi a substituir el que
es van endur uns lladres a principis d’aquest
curs.
El dia va ser molt complet. Per començar hi va
haver l’entrega de premis dels jocs florals organitzats des de l’escola, on tots els alumnes i un
pare hi van participar. Els premis, atorgats per
l’AMPA, van ser simbòlics (flors per als tres primers i un lot de llibres per a cada classe), però
els treballs van ser magnífics.
A continuació es va fer un homenatge a en
Nacho Varela, mort recentment, per agrair les
Heu vist que maca que està l’escola? És impossible no fixar-s’hi, oi? Les parets de fora s’han
convertit en un colorit jardí amb milers de flors.
També hi ha uns cercles que t’abdueixen, i unes
figures “mironianes” que et fan volar la imaginació.
Tot va començar amb una petita idea, una senzilla il·lusió. Es pretenia “alegrar” les grises, mudes i avorrides parets dels mòduls de l’escola.
Des dels més petits fins als més grans, aquell
matí de dissabte tots vàrem poder embrutarnos una mica les mans (i les samarretes). Va ser
un matí familiar, creatiu, alegre i tranquil. De
veritat que es respirava un molt “bon rotllo”
entre tots. Ben bé érem una cinquantena.
Que maques i guarnides que han quedat aquestes tres parets. Ara ja no són avorrides, ni estan
mudes, ni són grises. Al contrari!!!!
Us imagineu que poguéssim pintar totes les altres? Per somniar que no quedi.
17
seva col·laboració amb l’escola, començant a
organitzar la pintada dels murals que s’han fet
als barracons. Així doncs es va destapar una petita placa i es van plantar dos rosers en honor
seu.
Seguidament hi va haver un dinar de germanor
en què més de 150 persones van poder gaudir
d’un magnífic arròs. Els més petits, havent
dinat, van poder jugar amb diferents joguines,
així com pujar a un inflable, mentre els grans
feien el cafè i gaudien del sorteig d’un bon
pernil.
Finalment, per acabar el dia, va venir la Lola
Casas, una contacontes que va deixar els nens
i els grans ben embaladits, així com també en
Tano, un burro del Montnegre, que va deixar
que tothom el toqués, mentre el seu amo anava
explicant les seves principals característiques.
Agraïm a l’Ajuntament la seva implicació en la
festa i la seva bona disposició per tal d’ajudar
que tot plegat sortís rodó.
En resum, va ser un bonic dia de companyonia
en el qual hi va haver temps per a emocions,
rialles i un bon tiberi a favor de l’escola!!!!
L'AMPA de l'escola Alzines Balladores.
Ensenyament
La idea, però, va anar creixent i creixent, i finalment es va convertir en un petit projecte
col·lectiu, el resultat del qual el podem veure i
gaudir cada dia.
L’instigador d’això va ser en Nacho, i va compartir la idea amb les mestres, l’AMPA, i la Natàlia..., i de mica en mica s’hi van anar incorporant en Joan, la Tània, la Mari, les mares i els
pares, l’Ajuntament... I per fi s’hi van apuntar
els infants de l’Escola Alzines Balladores, els veritables artistes.
Murals a la
façana de l’Escola
18
Taller de gintònics_2 de març
Sandra Nualart de Ca l’Agut
El gintònic és un còctel que s’obté de la barreja de la ginebra i la tònica, i que en els últims
temps s’ha posat molt de moda en bars i discoteques del nostre país.
Com es va inventar el gintònic? Qui va introduir-lo a Catalunya? Quins són els millors locals
per degustar-lo? Quines són les marques de referència? Quines varietats de ginebra hi ha? I
de tònica? Quin és el secret
del millor gintònic?
“els joves vam
tar a terme el taller, la Clara Antúnez, va desenvolupar una explicació teòrica per resoldre
diferents dubtes que el públic podia tenir sobre
la temàtica proposada. Tot seguit, després de
conèixer la història i les diferents procedències,
es van presentar la gran varietat de ginebres i
tòniques amb les quals es pot realitzar aquest
còctel.
A continuació, els assistents van
iniciar la tem- poder fer un petit tast d’alguns
dels gintònics que va elaborar
Després d’unes merescuporada proposant un tast de la ponent. Per finalitzar el tades vacances de Nadal els
ller, van fabricar el seu gintògintònics per respondre a
joves vam iniciar la temponic amb la ginebra i la tònica
moltes preguntes”
rada proposant un tast de
que volguessin, tot combinantgintònics per tal d’intentar
hi diferents espècies o fruites.
respondre moltes de les preguntes anteriors.
D’aquesta manera, la tarda va acabar amb un
El tast es va portar a terme a l’Espai Jove de
gintònic personalitzat per a cadascun d’ells.
Grions. El curs tenia una durada de dues hores
Des d’aquí els joves de Sanfa volem donar les
i el preu era de 10 € per persona. Cal destacar
gràcies a tota la gent que va venir al curs i, a
que les places disponibles per poder realitzar el
aquells que no ho van fer, volem animar-los a
taller eren 20 i es van exhaurir ben aviat.
venir a les pròximes activitats que organitzem!
En primer lloc, la persona encarregada de por-
Anna Masferrer de Cal Matxo
A l'Espai Jove de Grions, el psicoterapeuta Joan
Cintero va portar a terme un taller de creixement personal i intel·ligència emocional, al
qual vaig tenir el plaer d'assistir.
“crec que la salut mental i emocional
és molt important”
Val a dir que quan vaig veure per primer cop el
fullet que anunciava el taller el vaig llegir i em
vaig quedar igual, però al cap d'uns dies el vaig
tornar a veure i en llegir-lo vaig sentir alguna
cosa que em deia que hi havia d'anar, però no
sabia ni què era ni per què.
El psicoterapeuta va començar el taller descrivint segons ell els tres tipus de persones que
assisteixen habitualment a aquest tipus de
tallers; ràpidament em vaig situar en el grup
que ell anomenava turistes, persones que van a
veure què serà això i què passarà...
Un cop fetes les presentacions oportunes i tots
situats, vam anar al gra i vam passar a fer diferents activitats. A mi m'agradaria explicar-ne
una molt senzilla de fer per si voleu fer-la a
casa; veureu com us ajuda a conèixer-vos millor
i entendre una mica més com sou. És tan fàcil
com que apunteu en un full en blanc les coses
bones i dolentes dels vostres avis paterns, dels
vostres avis materns, dels vostres pares i finalment de vosaltres mateixos, després mireu el
que heu escrit i veureu segurament que hi ha
moltes coses o actituds que es repeteixen i que
està en les nostres mans canviar i intentar no
transmetre als nostres fills aquelles coses dolentes que nosaltres tenim perquè hem heretat
i que vénen de lluny però que no ens agraden.
Per acabar vull dir que vaig entrar en el taller
molt escèptica i que vaig sortir-ne molt contenta i satisfeta d'haver-hi anat. Crec que la salut
mental i emocional és molt important i que tallers com aquest resulten molt interessants per
ajudar-nos a conèixer, aprendre coses noves,
reflexionar sobre d'altres...
fira d'antiguitats_29 de març
Guifré Carbonell de Can Masferrer
La novena fira d'antiguitats va tenir la màxima
participació d'expositors, concretament disset,
que van omplir la plaça i l'interior del recinte
de Cal Mestre.
Tot i que les vendes no van ser les desitjades, el
temps ens va acompanyar i podem estar força
contents ja que cada cop ens visita més gent
dels pobles veïns de Sant Feliu de Buixalleu.
Així, esperem poder-ne fer una altra a l'agost i
poder-ne estar igual de contents.
Taller de creixement
personal_23 de març
19
20
Cotxe participant conduit per Xavi Faixedas
X Ral·li Costa Brava Històric_13 d'abril
Xavi Faixedas de la urbanització Buixalleu
Els passats dies 11,12 i 13 d'abril es va celebrar
El divendres començava amb dos trams
el X Ral·li Costa Brava Històric 2013 de regulad'allò més espectaculars, primer el circuit del
ritat per a vehicles clàssics. Un cop més, Lloret
Waterworld de terra, dissenyat específicament
de Mar va ser l'epicentre del Ral·li durant tot
per al Ral·li, i seguidament el de Sils.12 trams
el cap de setmana
més en un recorrei Sant Feliu va torgut que creuava
“la sortida de la plaça va ser un dels moments
nar a tenir un paper
tota la província de
protagonista ja que més bonics del Ral·li ja que un bon grapat de nens Girona. Els més cos'hi va organitzar
i grans del poble animaven tots els concursants” neguts van ser les
un reagrupament a
Serres, les Encies,
la plaça amb barbacoa inclosa.
Sant Martí de Surroca, Capsacosta, Santigosa,
Alpens, Vilanova de Sau, Sant Hilari, Cladells…
Dels 102 inscrits inicials, pràcticament la meitat
Finalment els supervivents acabaven arribant a
eren estrangers i la resta els millors especialisLloret a altes hores de la nit i amb les mecànites del país. Només 73 vehicles varen acabar, i
ques ja una mica cansades; la feina començaaixò demostra la duresa de la prova, considerava ara per als equips d'assistència per intentar
da per molts com la més dura i de més prestigi
deixar-ho tot a punt per a l'endemà.
que es disputa a Catalunya i a tot Espanya. Cal
destacar també la presencia de 6 motocicletes.
El dissabte va començar de nou en el circuit del
Waterworld i després d'un curt enllaç la prova
Vehicles de més de 25 anys, de marques diverarribava al nostre poble. Pujada pel mític tram
ses i mítiques en el món dels ral·lis, varen fer
de Grions fins al poble i baixada fins a la cagaudir un públic molt nombrós al llarg de tot
rretera d'Arbúcies, on finalitzava el tram. Ara
el recorregut. Porsche 911, 356, 914; Seat 600,
era el moment d'agafar forces i la caravana es
127, 124, 1430; Alfa Romeo, Toyota, Ford, Renva reagrupar davant l'Ajuntament de Sant Feault, Lancia, Fiat Triumph, Austin Haley,..., valiu, on tots els participants vàrem gaudir d'un
ren fer reviure records del passat als més grans
magnífic dinar a la Sala Polivalent. La sortida
i despertar noves passions als més joves.
de la plaça va ser un dels moments més bonics
La prova es va disputar per carreteres i trams
del Ral·li ja que un bon grapat de nens i grans
mítics de tota la vida. Més de 1.400 km repartits
del poble animaven tots els concursants, cosa
en tres dies posaven a prova les mecàniques i
que demostrava una excel·lent sintonia entre
les habilitats de pilots i copilots.
concursants i veïns del poble.
La prova començava el dijous a la nit, amb 6
trams que servien per treure els nervis inicials.
Alguns d'aquests eren Tossa, Sant Grau, els Àngels, Osor, Cladells, per acabar ja de matinada
al parc tancat de Lloret.
En definitiva, un Ral·li molt ben organitzat,
amb molt bona salut, i que té el futur assegurat
ja que tant els participants com els espectadors
esperen any rere any gaudir d'aquests cotxes
que en altres temps eren els autèntics reis de
les carreteres.
Fina Torné de Can Plademunt
Et despertes i quina mandra, has quedat per
anar a la Marxa del Roser. Bé, el compromís
és el compromís. Doncs som-hi!!! Quan et vas
apropant al lloc de trobada tot és moviment,
cotxes que arriben, gent saludant-se, inscrivintse, fent exercicis d'escalfament, fent rotllanes
per posar-se al dia dels seus afers; la quitxalla
ja està nerviosa i, per fi, les vuit del matí tots
ens posem en marxa. Ostres!!! Comencem la
marxa per les temibles pujades i baixades de
l'església. Per sort a la primera pujada trenquem i ens endinsem al bosc. La marxa es fa
sense gaire esforç, tret d'una pujada molt forta,
“un total de 134 participants
van fer, pas a pas, els 12 km de
recorregut”
però que com a recompensa et regala amb una
panoràmica del poble de Breda. En el decurs de
la marxa passem per les masies de Can Subirà,
Can Miloca, Can Torres (Turó d'en Blanc), Cal
Roig dels pins bords, Cal Trempat, Cal Notari,
la Torre de la Mora i Can Lladó i pas a pas arribem a l'església, on ens espera un bon entrepà de botifarra que any rere any ens preparen
aquestes màgnifiques dones de Gaserans que
pertanyen al grup Amics de Gaserans. Gràcies
al seu esforç podem gaudir de la Marxa del Roser, que per a molts dels veïns del poble ja s'ha
transformat en tota una tradició.
la marxa del roser
de gaserans_14 d'abril
21
22
curs de sardanes_ abril i maig
Pitu Roig de Can Nualart
Vista la demanda dels pares i mares de l'Esbart, l'Ajuntament va demanar
l'ajut de Joaquim Carreras, amant de les sardanes, per tal de muntar un curs i
iniciar-los en aquest món. Doncs es van aprofitar els horaris d'assaig i, a més,
es va obrir a tots els veïns del municipi que també s'hi van apuntar.
Anys i anys d'estar-me de ballar sardanes perquè no sabia puntejar, ni curts ni llargs, escoltant als aplecs manar els canvis de passos.
Amb la colla, anant a les festes majors i fent el
paperina, quan a les cinc de la nit fèiem sardanes boges o després de l'ofici només em podia
dedicar a fer el vermut.
Això es va acabar quan a la festa d'aniversari de
la meva dona, enmig d'una multitud d'amics,
va sonar la “Santa Espina” i vam formar una
gran rotllana. Jo, evidentment, seguia fent el
paperina.
Al primer curs de sardanes que vaig veure m'hi
vaig apuntar. Era a Arenys de Munt, d'on sóc
fill. Clar, allí ensenyen a l'empordanesa i ja vaig
aprendre que hi ha estils diversos. Em faltava el
de la Selva.
En Joaquim Carreras em va donar la possibilitat
de fer-ho. Fent poble, vaig anar a Cal Mestre
a rebre les primeres lliçons. Vaig sorprendre'm
de veure que èrem bastanta gent i gent jove.
A més fèiem dos grups horaris aprofitant els
grups d'esbart.
Els primers dies vam fer el bàsic, passos curts i
passos llargs. Un cop tens clar cada pas, arriba
el més complicat: els canvis de curt a llarg, amb
quin peu s'inicia (segons cada estil és diferent).
Amb el temps just, arribem a la trobada de
Santa Bàrbara i ens posem com a objectiu formar part de la ballada de sardanes que es fa
després del dinar. Només sentir les sardanes, ja
busquem el nostre professor, en Quim, com a
mestre de cerimònies i buscant la seva complicitat per guiar-nos en la nostra estrena pública
en una plaça. Formem la rotllana i comencem a
dansar. Això ja va i ens animem. Anem cridant
als companys del curs que s'afegeixin a la rotllana i que facin oficial i pública la seva estrena. Això ja funciona. En Quim ens dóna el seu
suport, i així és molt fàcil ballar sardanes. Un
cop acabada la primera sardana, ja desitgem
no parar de ballar i ja només estic pendent del
refilar de la cobla.
Em sento sardanista i m'entusiasma formar
part de la rotllana. Evidentment dins d'una sardana a la plaça aprenc moltíssim.
Els meus pares, ja jubilats, que feia anys que no
ballaven, també s'apunten. La meva nebodeta
de 8 anys igualment. La sardana ajunta les diferents generacions de les diferents famílies.
“trobada de Santa Bàrbara... busquem el nostre professor, en Quim i la
seva complicitat per guiar-nos en la
nostra estrena pública en una plaça”
Em sembla que el resultat final del curs de sardanes és fantàstic. Hem pogut ballar a Santa
Bàrbara. Hem passat l'examen. Ara ja només
cal seguir fent els deures ballant a noves trobades.
Per si de cas, fem un parell de sessions més
per anar polint detalls; saltar durant els passos
llargs, els canvis de curts a llargs, i entrem a
aprendre el que és més complicat de les sardanes: comptar i repartir, però en Quim Carreras
ja ens deixa clar que no hi ha prou temps i que
ho deixarem per al proper curs.
Així ja tenim excusa per al proper curs, seguir
fent cursos amb tots els nivells.
Gràcies, Quim.
23
ContraJazz
dia
internacional
de la dansa
28 d'abril
Isabel Notivoli de l'Associació TALP
Donem les gràcies un any més per haver pogut
celebrar el Dia Internacional de la Dansa a la
Sala Polivalent de Sant Feliu de Buixalleu.
Com a organitzadors de l'esdeveniment, TALP
ha volgut una vegada més reunir escoles de
molt diferents disciplines per tal d'enriquir la
mostra.
I realment així ha sigut: 14 escoles i 213 ballarins, tot un èxit.
Es pot parlar d'un esdeveniment totalment
consolidat gràcies a l'esforç i l'interès de
l'Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu.
Aplegar famílies senceres en un acte lúdic d'art,
en aquest cas el ball, és tot un repte.
Esbart Dansaire
Montsoriu i
Colla Bastonera
Els Picasoques
I que entitats i escoles de ball embolcallin la
iniciativa de la nostra Associació dedicada a
difondre el ball desde totes les vessants, és engrescador i vigoritzador a la vegada.
“més de 600 persones van venir a
gaudir de la dansa a Sant Feliu de
Buixalleu”
Tots tenim el deure de difondre l'art (part nobla) de l'ésser humà. I res millor que el Dia Internacional de la Dansa.
Podem aportar així el nostre granet de sorra a
la cultura.
Fins l'any que ve!!!
Colla del Tirabou
24
Trobada a l'ermita
de santa bàrbara_1 de maig
Xavier Valls de Sant Segimon
Després de passar uns dies de pluja i esperant
que passaria el cap de setmana, ens vam aixecar dimecres 1 de maig i feia un dia perfecte,
així que aviat cap a Santa Bàrbara, que avui
toca aplec!
Comencem fent dos focs, com cada any, i preparem el bar, esperem les coques i fem els primers cafès.
La gent va arribant i de mica en mica tothom
pren lloc. Són les onze i mossèn Eduard engega
la missa.
Un cop acabada, l'Esbart Dansaire Montsoriu
ens diverteix amb balls ja preparats i a tots
plegats ens cau la bava de tan bé com ho fan.
Els Picasoques escalfen els bastons i comencen
també a fer soroll amb els salts i les danses que
“gran privilegi ballar sardanes amb
aquell espectacular paisatge de
Santa Bàrbara”
els caracteritzen. I com no, la Colla del Tirabou
tampoc hi pot faltar.
Tot molt divertit, però la panxa ja ens crida i
això vol dir que és hora de dinar.
Quan ja tothom està tip s'ha de pair: tots a ballar sardanes amb la cobla, gran privilegi ballar
sardanes amb aquell espectacular paisatge de
Santa Bàrbara. Però no ens quedem sense forces, perquè hem de fer l'estirada de corda! I
quan tot s'ha acabat amb nostàlgia esperem
l'any que ve!
Anna Sanitjas de Can Campeny
per tractar i millorar les imatges.
Les fotografies s'han convertit en
part important de la nostra vida. “aquest estiu promet ser
El curs ha consistit en dues sessions
Mentre fa uns anys fèiem fotos
un estiu fotogràfic de teòriques i pràctiques. En la prinomés en dies especials, avui ja simera hem après quins paràmetres
pràctiques i proves”
gui amb la càmera digital o amb
de la càmera cal tenir en compte
el mòbil, fem fotografies a tort i a
alhora de fer una fotografia (condret intentant retenir per sempre un instant de
ceptes com la llum, la velocitat d'obertura, el
la nostra vida.
diafragama, la ISO, etc.) i en la segona hem
pogut fer anar un programa informàtic que
Ara som molts els fotògrafs aficionats que tepermet corregir i millorar les imatges capturanim una càmera reflex digital i que ens atredes. Han estat dos matins molt intensos en què
vim -amb més o menys fortuna- amb l'art de la
aquells que no en sabem gaire hem pogut fer
fotografia. Val a dir però que no és senzill fer
un pas de gegant en el món de la fotografia.
una bona foto i que sovint, per no dir sempre,
Val a dir, però, que el camí és molt llarg...
els que no hi entenem gaire, tot i la supercàmara, posem l'automàtic i premem el botó per
Aquest estiu promet ser un estiu fotogràfic de
capturar la imatge, esperant que la maquinària
pràctiques i proves. Així que si veieu una codigital hi faci més que nosaltres…
lla de gent parlant de càmeres i de conceptes
A l'Espai Jove de Grions s'ha dut a terme un
estranys possiblement som els del curs de fotografia, que carreguem càmeres i piles per
curs d'iniciació de fotografia digital, on unes
al setembre poder fer un curs de fotografia
18 persones hem pogut conèixer i dominar
avançat.
una mica millor les nostres càmeres i descobrir
quins programes informàtics es poden utilitzar
I després del curs, la Sara Deulofeu de Cal Minyó i la Núria Rico de Cal
Teixidor, ja feien fotos com aquestes!
curs d'iniciació a la
fotografia_11 i 25 de maig
25
26
concert astorock_18 de maig
Sandra Nualart de Ca l'Agut
Fotos de Croak.com
L'Associació de Joves de Sant Feliu organitzem diferents activitats durant tot l'any. Des
de marxes pel municipi, tallers de ratafia o de
gintònics, dinars familiars, retransmissions del
Barça, etc.
Totes aquestes activitats tenen l'objectiu de
permetre'ns poder programar una activitat de
major magnitud. És per aquest motiu que un
“el grup de Joves de Sanfa
havíem preparat a consciència
i amb molta il·lusió aquella
diada”
cop cada temporada intentem fer un concert
al municipi, per tal d'ambientar-lo i de donar
una opció a tots aquells joves i no tan joves a
divertir-se.
Així doncs, aquest any no podia ser menys! Després de molts mesos de feina el gran dia s'anava
acostant. El dissabte divuit de maig es va portar
a terme la tercera edició de l'Astorock. Aquest
any, en Miquel del Roig i el DJ Miquel Fontova
omplirien la Sala Polivalent de festa.
Fins a aquell moment, el grup de Joves de Sanfa havíem preparat a consciència i amb molta
il·lusió aquella diada, ultimant detalls perquè
tot anés com una seda. No obstant això, vam
tenir un imprevist uns dies abans del concert
que ens va obligar a canviar el DJ que havíem
contractat, que era l'Ernest Codina.
Tot i aquest petit detall, tot va anar molt bé! A
partir de les 12 de la nit va començar a arribar
la gent i el pavelló es va anar omplint.
L'assistència de públic va ser aproximadament
de 350 persones. És per aquest motiu que estem
molt orgullosos i satisfets amb la feina feta.
Finalment, vull donar les gràcies a tota la gent
que va venir per compartir amb nosaltres un
dels dies més importants de tota la temporada.
Josep Sanitjas de Can Campeny
Com des d’uns anys cap aquí, la Colla del Tirabou vam fer una ballada del recuperat ball
del tirabou.
també ballem a les trobades de pobles anomenats Sant Feliu, i sempre que podem representar el nostre poble.
Aquest ball es va recuperar l'any 1999 gràcies a
la iniciativa d’algunes persones de Gaserans i al
suport de l’Ajuntament. La primera ballada la
va fer el grup de grans de l’esbart el dia de la
festa dels avis.
Estem molt contents de fer-ho i francament serveix de motiu per trobar-nos una colla de veïns
que si no passaríem molts dies sense veure’ns
i al mateix temps mantenim viva una tradició
que forma part de la nostra cultura popular i
que ajuda a definir-nos com a poble.
Un grup d’adults del poble vam proposar-nos
recuperar la tradició i fer una adaptació del
ball més senzilla que la de l’esbart i ballar-lo
a Gaserans per la diada de Sant Isidre, com es
feia abans. Durant uns anys ens hi acompanyava algun esbart o colla convidada i els últims
anys ens hi ha acompanyat la colla de bastoners del poble, Els Picasoques.
Des de fa uns anys també acostumem a ballar
alguna de les danses de la cultura tradicional
catalana, que estrenem el dia de Sant Isidre, i
L’aperitiu de la festa de Sant Isidre, com sempre
molt complet, va anar a càrrec de l’Ajuntament.
Aprofitem l’oportunitat que ens ofereix el Sant
Feliu Diu per animar a tothom a venir l’any
vinent per Sant Isidre a Gaserans, i si algú se
sent atret o interessat pel ball, animeu-vos,
digueu-ho a algun dels balladors o a algú de
l’Ajuntament, i a veure si l’any vinent podem
ser alguns més!
“el públic, sota els paraigües, van poder gaudir
dels balls”
El grup del Tirabou, acompanyats de la Sílvia
Pla, monitora, i d'en Gilbert López, coreògraf.
ballada del tirabou_19 de maig
27
40a festa d'homenatge a la
vellesa_2 de juny
28
Uns dies abans...
Com cada any, tots els col·laboradors van donar un cop de mà per deixar a punt la Sala
Polivalent. Però aquest any, uns dies abans ja vam començar penjant el 40!
Uns quants el dissabte
abans paraven les taules i posaven a punt la
decoració, que enguany
era tota una feinada.
Altres clavaven una lletra darrere l’altra, fins
a aconseguir les paraules que l’endemà
es descobririen: Festa
d’Homenatge a la Vellesa. I, com no, els presentadors feien les últimes
proves de so.
Ja ha arribat el dia...
La celebració comença amb la benvinguda a tots
els avis i àvies del municipi per part de l’alcalde,
Josep Roquet. I seguidament amb la missa oficiada
per mossèn Rossend Roca i cantada pel Cor
parroquial de Massanes (dirigit per Ramon Duran).
xerinola!!
Entren la Colla Bastonera
Els Picasoques, l'Esbart
Dansaire Montsoriu i un grup
d'exdansaires de l'Esbart, tot
acompanyats de la música
dels grallers.
Els diferents grups aixequen les lletres i
apareix el 40! des del sostre!
L'alcalde dóna
la benvinguda a
tothom. Està molt
content d'estar tan
ben acompanyat a
dalt l'escenari.
A més, convida
tots els avis i àvies
a una sortida
amb visita guiada
al castell de
Montsoriu el
dissabte 15 de
juny!
Surten a l'escenari els presentadors de la festa, l'Àngela i en
Marc, i donen inici a les actuacions que es perllongaran fins
a un total de 12 balls!
!
s
t
a
t
i
felic
29
Tots els dansaires i responsables de grup, vestuari i material surten a l'escenari per a
donar-los les gràcies!
30
!
s
e
t
s
i
t
r
a
s
n
Sou u
Seguim endavant amb el sorteig de 6 places dobles per a la sortida de cap de setmana a
Cambrils que s'organitza per commemorar els 40 anys!
És l'hora de l'elecció
de la Padrina i el
Padrí...
Aquest any són la Maria Ferrer
i en Joan Bohils de Can Cornei
de Gaserans, que a més són
matrimoni.
La família els hi vol dedicar unes paraules...
La Festa, com sempre, va ser una diada molt
bonica per a totes les famílies que hi van assistir. En especial per a la meva, ja que els nostres avis van ser el Padrí i la Padrina d’aquest
any. Per a l’avi Joan, de quasi 90 anys, i la
iaia Maria, de 86, va ser una jornada molt
entranyable i plena d’emocions. Quan penso
en ells no puc evitar sentir un amor i una tendresa molt especials, i sempre penso que s’ha
de ser molt valent per haver viscut tant. Tenen tot el meu respecte i la meva admiració.
Us faré cinc cèntims de la seva vida perquè
els conegueu una mica més:
- L’avi va néixer el 19 d’octubre de 1923
a cal Rajoler, a Sant Feliu de Buixalleu.
La iaia va néixer el 16 de març de 1927
a Joanet, Arbúcies.
- Es van conèixer a Joanet, durant un
dels balls que es feien en aquella època.
- Es van casar el 20 d’octubre de 1951 a
Sant Miquel de Cladells, i ja fa 62 anys
!
s
t
a
t
i
Felic
que estan casats.
- L’avi sempre ha estat un home de
bosc, bon caçador i boletaire. La iaia
ha estat una excel·lent mare, àvia i esposa, i sempre ha cuidat la seva família.
- Tenen 3 fills: la Teresa, la Montse i en
Josep – Tenen 5 néts: en Marc, en Joan,
l’Alèxia, l’Helena i la Marta – Tenen 2
besnétes: l’Arlet i la Queralt.
Espero que aquest escrit serveixi d’homenatge al Padrí i la Padrina d’aquest any. Són
les persones més entranyables que he conegut mai i penso que en puc aprendre moltes
coses encara. Qualsevol de les històries que
m’explica l’avi Joan o em narra la iaia Maria
és molt més interessant i enriquidora que la
majoria de coses que sentim avui dia. Moltes
gràcies, avis.
Marta Roura
actiu
Sant
agost 2013_Sant Feliu
DiuFeliu
25 Diu 25_Juliol 2013
SantSant
Feliu Feliu
és actiu
és
I aquí tenim tots els avis i àvies homenatjats
del municipi assistents a la Festa
Tots els avis homenatjats junts!
SFDiu
31
31
Tots a dinar i com a tot aniversari
no podia faltar el pastís i la
bufada d'espelmes.
32
Un grup de mariachis fan gaudir
d'una agradable i musical
sobretaula; fent que molts dels
assistents recordessin cançons de
la seva joventut.
S'entreguen els obsequis, un tovalló i una argolla
personalitzats per a l'ocasió!
Per anar acabant, la colla del Tirabou surt a escena,
treuen a ballar alguns avis i àvies un vals. Donen
per iniciat la part final de la festa, el ball.
I per acabar, una sardana!
Esperem que tothom gaudís molt de la celebració.
Visca els 40 anys i els nostres avis i àvies.
I la celebració continua al castell de Montsoriu...
Ha tingut lloc la primera edició del Tractomotor Clàssic
Sant Feliu de Buixalleu, exposició de tractors i motors
clàssics promoguda per diversos veïns del nostre municipi.
L’esdeveniment va ser tot un èxit, tant de participació
com d'organització. Va aconseguir reunir més de 60
tractors (alguns originaris del poble, i d’altres provinents de tota la província), tots ells en perfecte estat de
funcionament, i en molts casos, restaurats fins al més
petit detall.
Després d’un bon esmorzar, fins a 30 tractors van sortir
a fer una ruta per alguns dels paratges més emblemàtics
del poble, passant entre d’altres llocs per les serres de
Grions i Gaserans. Un cop feta la volta, es va premiar a
tots els participants amb un obsequi record, i es va finalitzar la trobada amb un dinar de germanor.
Esperem que després d’aquesta gran primera trobada,
els cada cop més nombrosos aficionats als tractors clàssics del municipi comencin a treballar en la preparació
de properes edicions.
“fins a 30 tractors van sortir a fer una
ruta per alguns dels paratges més
emblemàtics del poble”
Pere Argemí, mostrant la millor de les peces exposades, un Lanz amb
rodes de ferro de l'any 1929.
Marc Argemí de Casa nova Riera
tractomotor clàssic_9 de juny
33
L'Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu,
en motiu de la celebració dels 40 anys
de la Festa d'Homenatge a la Vellesa
va muntar transport i visita guiada per
a tots els avis i àvies del municipi i un
acompanyant que vulguèssin visitar el
Castell de Montsoriu.
34
sortida al castell de
montsoriu_15 de juny
Can Cerdanya
Ens trobem a un quart de deu a Coll de Castellar amb els veïns que com nosaltres participen a la visita. Deixem el cotxe a l'aparcament
i enfilem cap amunt amb el tot terreny, que ja
ens esperava, amb els comentaris d'en Miquel
a cada revolt del camí.
Fa uns 20 anys ja hi havíem pujat... però llavors
només eren unes runes del que havia estat un
castell al mig del bosc. Ara, en una fase avançada
del que esdevindrà la seva total reconstrucció,
et pots adonar de com de magnífic i inexpugnable els vescomtes de Cabrera havien aconseguit
que fos el castell palau de Montsoriu.
De fora no pots imaginar-te el que trobaràs
dins: el pati d'armes, la cisterna, les estances,
la part més antiga del segle XI, la sala noble
amb la llar de foc, les portalades gòtiques, la
capella, les espieres, els merlets per amagar-se
els soldats en els atacs...
En la restauració han reconstruït fidelment allò
que sabien com era, però a les parts on era
desconegut, han canviat completament l'estil:
modern... però sempre guardant la línea dels
colors, pedra, fusta, acer patinable...
Arribem a l'esplanada i quedem bocabadats
en veure el canvi del que havíem vist i el que
és ara. Ens agrupem al voltant de la guia, una
noia tan entusiasta amb les seves explicacions
que, així que comença a parlar ja t'endinsa
en aquell món i et transporta al segle XIV i et
pots imaginar les estances on vivien en aquell
temps i els soldats defensant el castell del setge d'aquell rei que va trair en Bernat II de Cabrera (la història, si ens l'expliquessin així, seria
una meravella!), de com el vescomte de Cabrera anava casant les filles estratègicament a fi
d'augmentar el seu territori; i moltes més anècdotes que la guia ens ha anat explicant d'una
manera engrescadora, mentre podíem palpar
els festejadors a les finestres i pujar per l'escala
de cargol a la torre de l'homenatge i gaudir
d'una vista només permesa als ocells: quina vista! Fins i tot es veu el Tibidabo i la calitja de
Barcelona!
Des d'allà es pot veure el que queda de la torre de les Bruixes, amb la llegenda de com la
bruixa va aconseguir entrar a la torre mentre
el vescomte era fora i de com amb les seves ballaruques, calamarsada va calamarsada ve, i els
veïns del voltant emprenyats com una mona
van anar a buscar el rector que bonament la volia convèncer i en no fer-ho va haver de tirar-li
aigua beneïda i li va esclatar tanta picor que va
fer un salt i va anar a parar dins el gorg negre
de Gualba! I, com aquesta, moltes més anècdotes! Però no us les explicarem pas... és qüestió
d'anar-hi! Us faran viatjar per la màquina del
temps!
En acabar la visita hem agafat la drecera i hem
tirat corriol avall pel mig del bosc, on hem pogut veure la frondositat del bosc d'alzines, suros, arboços... Fins que hem trobat una bona
ombra per fer un mos: pa i trago! Ha estat un
dia complet!
Eduard Ferrer de la urbanització Can Noguera
Al principi, quan vàrem veure la propaganda de
la caminada nocturna de Grions, ens va semblar
que a la nit millor al llit.
“un total de 93 assistents van caminar sota la lluna per Grions”
Però amb els dies la idea ens va anar agradant
cada vegada més, fins que ens vam animar i vam
decidir anar-hi. En arribar vam anar a inscriure’ns
i amb l'ambient que hi havia ja vàrem veure que
ens divertiríem d'allò més. Els organitzadors, el
Joves de Sanfa, ja ho estaven preparant tot, tallant la síndria que ens donarien en els controls,
preparant les botifarres que endraparíem després, col·locant els regalets que
rebríem... Tot preparat.
El camí, encara que al principi semblava que seria fàcil, es va anar complicant: pujades difícils,
herba per tot arreu, basses, baixades lliscants...
Una mica de tot, però res que no es pogués superar, al contrari, molt divertit! Fins i tot en Joel,
de 6 anys, va ser capaç de superar-ho tot i acabar
la caminada.
Ens vàrem divertir molt, però el millor va ser
arribar i recollir els regalets i sobretot el pa amb
tomàquet i botifarra i un refresc de llauna.
L'any que ve, si podem, segur que repetirem, i
per a aquells que esteu indecisos, no ho dubteu,
esperem trobar-nos-hi, i estem segurs que us ho
passareu d'allò més bé.
Una petita explicació i el petard de sortida...
Els més atlètics quasi no els vam ni veure,
van arrancar a córrer des d’un bon inici.
Després, un altre grup, on ens trobàvem
nosaltres, que no anàvem ni ràpids ni
lents, a pas lleuger, i per últim aquells
que s'ho van agafar amb molta calma,
caminant... parlant... descansant...
revetlla de sant joan_23 de juny
Un any més, a Sant Feliu de Buixalleu vam gaudir d'una entranyable
revetlla de Sant Joan a la Sala Polivalent. Unes 80 persones van sopar-hi.
A partir de les 23 h es va donar per
iniciat el ball amb Pere Vila Grup, en
el qual hi van participar més de 200
persones.
I com cada any, l’Ajuntament va convidar a tots els veïns del municipi a
coca i cava.
tomb nocturn per grions_22 de juny
35
història de sant feliu diu i els
seus col·laboradors
Reportatge
36
L'Esther Gubert de Can Nualart i la Dolors
Vilà de Can Palet ens expliquen la història de
Sant Feliu Diu.
Ja han passat deu anys! Mare meva, si sembla que fos ahir que
vàrem coincidir a l’ajuntament i que fèiem propostes del que nosaltres volíem fer, o que pensàvem que s’havia de millorar. Comentàvem que no ens agradaven aquells fulls informatius massa seriosos, i que, de ben segur, molta gent quan els rebia a casa no se’ls
llegia. Nosaltres volíem fer una cosa més desenfadada, atractiva i
que contingués una informació més variada de tot el que passava al
poble i que pogués interessar el màxim de veïns del municipi.
També, potser perquè veníem d’uns pares que
sempre havien estat molt implicats a organitzar activitats i fer coses per al poble, nosaltres
vèiem que hi havia molts joves que no participaven en cap projecte, ni activitat del poble, a
excepció del grup de l’Esbart i les festes majors.
Per tant, vàrem voler ajuntar les dues coses: iniciar una revista o butlletí i fer participar la major part de joves i després ampliar-ho al màxim
de veïns possible.
Va ser fàcil: la nostra proposta va ser molt ben
acceptada per l’alcalde Vicenç Domènech,
que ràpidament ens va donar tot el suport,
juntament amb tota la resta de membres de
l’Ajuntament. Tots van dir “Endavant, vosaltres
mateixes!”, i l’Esther Coll es va oferir a donarnos un cop de mà. El següent pas va ser fer una
reunió amb tots els joves el 18 de juliol de 2003,
que va ser un èxit: els va semblar molt bona
idea i tots es varen oferir voluntaris a ajudar a
confeccionar la revista. Cada un d’ells participaria en el que més li agradés.
Començava la feina de veritat! Tots mans a
l’obra, a buscar diferents apartats que poguessin interessar el màxim de gent possible,
informació política de l’Ajuntament, festes, ac-
mireu Els joves
col·laboradors del primer
número com treballaven !
tivitats, esports, meteorologia, entrevista, un
reportatge diferent a cada revista amb persones destacades del poble, feines de l'hort, una
persona que conegués el món de la jardineria,
un apartat on el mossèn Rossend Roca també
ens podia aportar diferents visions, un apartat
dedicat a la història del municipi i qui millor
que en Jaume Fugarolas podia explicar-nos-la,
entreteniments, acudits, algú que dibuixés, un
apartat amb contes o poesies, alguna mestressa de casa o un restaurant per a l’apartat de
gastronomia... Tot això ja ho teníem controlat,
però ens faltava la mà d’algun professional
per assessorar-nos en temes més del món de
les editorials, dipòsit legal, subvencions per a
butlletins, buscar o no publicitat per cobrir part
de despeses, correccions de català, redacció,
els diferents formats de documents per enviar
textos i fotografies a l’editorial, maquetació i
disseny, impremtes,... Per casualitat va passar
per l’ajuntament el Sr. Pep Collelldemont que
havia estat director del Punt Diari, que ens va
donar tota la informació que ens mancava i va
voler col·laborar en el nostre projecte. Ell ens
va suggerir d’afegir un apartat de viatges i un
de sortides properes...
Sant Feliu Diu té un avui i un demà. 25 números narrant la història
Creiem que mirant els 25 números de la revista, ha quedat reflectit la major part del que ha
anat succeint en el municipi en aquests anys,
sempre des del punt de vista del col·laborador
que ens va fer arribar l’escrit.
I per fí va arribar el dia esperat: la presentació
de la revista a tot el poble, aprofitant un dia
molt especial com és la Festa d'Avis, en què hi
participen molt veïns del municipi. La acollida
va ser molt bona i les crítiques també.
Recordem els inicis, quan ens feien arribar els
textos escrits a mà, cada un amb el seu estil de
lletra, les faltes d’ortografia per anar corregint,
havíem d’interpretar exactament què volien
dir, fotografies originals per escanejar i tornarles, que no es podien perdre. Acompanyar cada
un dels joves que participava en algun apartat
Sixte Morera de Can Quatre Vents
Recordareu que en els primers exemplars
l'interior era en blanc i negre, i puntualment
hi havia alguna pàgina central en color, com
per exemple les dedicades al traçat i les cases
que es varen derruir pel pas del TGV a la revista
núm. 2 i a la núm. 6 amb motiu de la troballa
de restes humanes de principis del s. XIX a la
zona de Can Barrereta. La revista ens ha permès conèixer històries com la de la Torre de la
Mora, la Roca de les Creus, les Alzines Balladores,... històries del nostre poble i que així queden per sempre escrites. També seguir de ben a
prop la voladura, i la nova construcció del pont
de Grions entre 2004 i principis 2005.
La revista núm. 11 tenia en portada el canvi
d’alcalde al municipi després de 28 anys, i que
per a nosaltres també va suposar la nova incorporació d’en Sixte Morera, que va passar de ser
un col·laborador de la revista, a un reforç molt
important en el Consell de Redacció.
A la núm. 13, hi havia un ampli reportatge dels
alcaldes de Sant Feliu des de l'any 1900 fins al
2008, que suposem va interessar a molta gent
37
fins al lloc on havia de fer el seu escrit i explicar
a la gent el que volíem fer. Tots ells eren menors i no tenien mitjà de desplaçament per arribar fins al lloc. Després no tots tenien ordinador; per tant, havíem de quedar per passar tots
els textos a documents Word, buscar qui tenia
fotografies de les activitats, si no, encarregar a
algú que les fes. Adjuntar-ho tot, distribuir totes les pàgines, escollir portada i contraportada per enviar a maquetació i esperar el primer
esborrany, que mai era com nosaltres volíem;
sempre s’havien de fer moltes esmenes. Moltes
nits ens quedàvem fins molt tard per acabar les
correccions, reclamar textos que no ens arribaven, o acabar de fer-los nosaltres, escollir entre
moltes de les fotografies que ens feien arribar
quines eren de més bona qualitat o més originals, enviar-ho tot i tornar a esperar la següent
prova, desitjant que fos la definitiva.
Reportatge
Ja ho teníem tot, i anàvem sumant pàgines,
però ens va costar quasi un any que sortís la
primera revista. Estàvem molt contentes i
il·lusionandes per veure l’acceptació que tindria. Va ser com esperar un fill fins a veure’l
néixer.
del nostre municipi per vosaltres i per a vosaltres. Amb les vostres g
i no sabem si va ser aquest motiu o no, però es
va esgotar molt ràpid, no varen quedar exemplars.
Reportatge
38
Al llarg de moltes revistes hem pogut seguir
les diferents fases de restauració, les troballes
i la posterior obertura al públic del castell de
Montsoriu.
Durant aquests anys ha anat augmentant el
nombre de col·laboradors, fins al punt de no
poder fer sortir tots els escrits que ens arribaven a cada número. Alguns s’havia d’esperar al
següent número.
Un record molt maco també és veure tots els
nens que han nascut al municipi durant aquests
nou anys i que, dia a dia, van creixent com la
nostra revista. Algun d’ells ja ha passat a ser-ne
col·laborador!.
Ara amb les noves tecnologies sembla que no
hauríem de tenir tanta feina, però realment
no és així; nosaltres també ens hem tornat més
exigents i volem millor disseny, contingut més
original, que no siguin textos explicant les activitats repetitives de l’any anterior, buscar més
opinions de gent i col·laboradors nous que ens
aportin una visió diferent de les coses. En general intentem aconseguir més qualitat, sense
perdre l’esperit inicial i amb la participació de
tothom que ho desitgi!
Estem molt contents d'haver arribar fins aquest
número 25, ja que sense tots vosaltres no hauria estat possible. Volem donar-vos les gràcies
per les vostres col·laboracions i animar a participar a tots aquells que encara no ho heu fet
mai."
GRÀCIES I FELICITATS!
Una de les feines que va tenir el Consell
de redacció en els seus inicis va ser posar
nom a la revista.
de Sant Feliu, Històries santfeliuenques,
La vida a Sant Feliu, Sant Feliu Diu i
Buixariu.
Les propostes que van sortir van ser: La
Santfeliuenca, El nostre poble, La veu
de Sant Feliu, Sant Feliu express, El diari
Després de fer votacions el nom escollit
va ser Sant
Feliu
Diu .
I a continuació els col·laboradors opinen
Ens haguès agradat que tots els col·laboradors ens donessiu la vostra opinió però l'espai és
limitat i només uns quants ens l'heu pogut donar.
Per obtenir les opinions hem visitat a alguns de vosaltres, preguntant espontàniament què
us sembla la revista, quines seccions preferiu,... Tots ens deieu: ara? i així? A d'altres us hem
enviat un correu electrònic. De tot el que ens heu dit, n'hem fet una selecció, per intentar
que fossin diferents, ja que opinions com: la revista està molt bé, ha estat comuna.
A més, també us demanavem la vostra fotografia per acompanyar l'escrit, així posarem cara
a alguns col·laboradors.
josep roquet de Can Roquet
Alcalde.
“Sant Feliu Diu és la veu del poble. És:
- Comunicació. Des del primer dia l’Ajuntament va apostar per la revista municipal com a eina de comunicació. Mai ha estat concebuda com a eina de
l’Ajuntament, sinó tot el contrari; és concebuda i feta pel poble.
- Integració i cohesió. Som un municipi disseminat, però Sant Feliu Diu ha unit
més de 250 col·laboradors; això ens demostra la voluntat de participar i explicar
que tots teniu.“
“Nosaltres hi creiem i hi seguirem creient. Esperem que tots els veïns també ho feu,
participeu i feu que Sant Feliu Diu tingui veu per a molts números i anys més!”
ganes, participació, col·laboració i voluntat
1128 és el sumatori de pàgines
dels 25 números
Angelina Viñets de Can Costa
Ha participat en 6 revistes.
“Tot i que la lectura no m’agrada massa, sí
que m’agrada escriure a la revista.”
“Apartats com el del viatge i les sortides
són dels que sempre m’acabo llegint.”
Jesús Ruiz de la urbanització Ducat del Montseny
“La revista cada vegada evoluciona més,
però l’essència del principi encara es
manté.”
“Els 9 anys d’història són més importants
que el número 25.”
9 anys de vida
Jaume fugarolas antic estadant de Can Lleganya
“Una revista com aquesta en un municipi petit com Sant Feliu no n’hi ha
cap.”
“És la manera que els plens arribin a
casa i la gent se’ls pugui llegir.”
“La revista és una crònica del poble per
a un futur.”
“Em fa molta il·lusió participar-hi, perquè el meu pensament és de Sant Feliu
i poder-hi escriure m’agrada.”
Sant
DiuFeliu
“La revista, després de 25 números, es
manté igual de jove, aportant en cada edició notícies, excursions, viatges sempre interessants. És una gran aportació per al poble que espero que segueixi molt de temps
i que tothom hi segueixi col·laborant.”
39
SFDiu
39
Reportatge
InformacióReportatge
municipal
Xavier SItjà de Els Miratges
aconseguirem que la revista del nostre municipi no tingui un punt final,
Quim masferrer de Can Masferrer
“M'encata pujar a Sant Feliu a casa els pares a dinar i que la mare em digui: Quim,
avui ha arribat Sant Feliu Diu!
Reportatge
40
Moltes gràcies a tot l'equip de la revista i
a tots els col·laboradors per regalar-nos,
3 cops a l'any, aquest fantàstic regal ple
d'informació, escrits, fotografies, cròniques, crítiques, jocs... del meu poble que
tant m'estimo. Moltes felicitats a tots pels
25 números i els 9 anys de la revista.”
el verd i el blau,
amb 6 portades
cadascún, són els
colors més utilitzats
afra morera de Can Quatre Vents
Escola alzines balladores
“Gràcies a la revista per oferir-nos
l'oportunitat de donar a conèixer la nostra escola mostrant les nostres activitats,
projectes i il·lusions que ens fan créixer
cada dia.”
“Recordo tots els escrits que he fet,
però en especial un reportatge sobre el castell de Montsoriu. Vaig tenir
l’oportunitat de conèixer una mica més
la història del castell i les seves troballes. Espero poder seguir molts anys
escrivint a la revista i així poder tornar
a fer algun dia un altre reportatge tan
interessant.”
Sílvia pla de Villa Massaguer
“Sant Feliu Diu és una revista plena de ganes
i il·lusió. Llegint-la passes una bona estona i
veus que Sant Feliu està actiu! La meva publicació especial va ser a la revista número
1 en què Els nostres records va parlar de
l’Esbart Dansaire Montsoriu i l'article:“Una
experiència inoblidable. Per repetir!””
El reportatge de
la revista número
1 va ser al veí
del municipi Ramon
Palomer
Maria Masferrer i martí saula de Can Masferrer
La Maria ha participat en 6 revistes.
“És una gran font d’informació de les tres parròquies.”
“La revista més maca ha estat la número 23, on surt en portada la meva
mare com a Padrina del 2012.”
En Martí ha participat en 8 revistes.
“Des de la democràcia el municipi necessitava una revista com aquesta,
per tal de deixar constància de tot el que es fa.”
“Em quedaria amb el reportatge del castell de Montsoriu i seccions com
Els nostres records i El racó del mossèn.”
sinó que sempre sigui un punt i seguit amb
“És una revista bastant completa on
tothom diu la seva, tot i que no som
professionals.”
Vicenç Domènech de Can Domènech
Exalcalde.
“El nostre poble tenia una gran necessitat de comunicació, ja que, en ser un
municipi tan disseminat, la nostra gent
estava molt desinformada. Aquesta revista compleix amb tota satisfacció aquestes necessitats. Vull felicitar a tots els
que la fan possible, per no sols la seva
qualitat, sinó també que sigui tan amena, variada i oportuna. Un gran encert.
Desitjo que pugueu continuar molts anys
col·laborant-hi.”
els noms més comuns de
col·laboradors són, josep amb 23 i
anna amb 10
Gemma Formiga de Can Rata
“Jo només us puc dir que ha estat un plaer
col·laborar amb vosaltres: amb els articles
de salut, de fet només he fet el que faig
cada dia, explicar la meva feina, que alhora és fer educació sanitària. No és fàcil
escriure, encara que sigui del que un conegui, però alhora ha estat molt gratificant
veure que ha quedat prou clar i entenedor,
i el millor és que a la gent li agradi!”
25 números publicats
Sant
DiuFeliu
montse daniel de Cal Rumbo
41
SFDiu
41
Reportatge
Reportatge
la revista amb més esmenes ha
estat la 23
tot allò que fa de sant feliu un indret especial. Aquesta publicació é
sandra nualart de Ca l'Agut
42
Reportatge
a la 12 es va
fer el canvi a
impressió íntegra
en color
“Sovint el que acostumo a llegir amb més
profunditat de la revista és l'apartat on els
col·laboradors expliquen els viatges que han
realitzat. És una descripció molt detallada tot
ressaltant les sensacions viscudes en aquells
indrets. D'aquesta manera, els lectors se'ns fa
realment fàcil fer-nos una idea del viatge.”
david Miralpeix tècnic compartit de joventut
totes les revistes
juntes pesen 4,3 kg
esther coll de Can Pagès
Ha participat en 20
revistes.
“El millor de Sant Feliu
Diu: és un mitjà que ens
apropa a tots els santfeliuencs. És una manera
de fer-nos participar en
les festes, actes,... Que
per motius de feina, salut o altres, molts no hi
podem assistir i així estem informats del que
passa al municipi.“
“Quan vaig entrar a treballar a Sant
Feliu em varen proposar d’escriure una
petita columna/pàgina de Joventut. No
tenia gaire clar com enfocar l’escrit ni
com era la revista, si era un petit fullet
o no. La sorpresa va ser al cap d’uns
dies quan vaig trobar-me la revista sobre la taula. Era una revista molt agradable visualment i amb un contingut
informatiu molt interessant, una gran
revista!”
Ha participat
en 20 revistes.
les que més col·laboradors han
tingut són les 19 i 23 amb 53
Aniversari i vint-i-cinc "tirades" de la nostra revista
Hace nueve años fuimos testigos de tu nacimiento.
Aquellos días inolvidables; todos nosotros esperando tu primera palabra al
igual que se espera la de un bebé recién nacido.
La primera voz que se oyó fué...
"SANT FELIU DIU"
A partir de aquel momento, todos los vecinos de nuestro pueblo te visitamos,
hablamos de todo lo que pasa aquí, el día a día y también te enseñamos fotografías
e historias de nuestros orígenes.
Te contamos tantas y tantas cosas, que tú con ese "Don"que tienes para explicar con
toda transparencia, has contado coherentemente durante nada más y nada menos que
en "veinticinco" Sí "25" ejemplares que has escrito y que nosotros vecinos de Sant Feliu
nos orgullecemos.
Con toda sinceridad te dedico estas palabras:
T´ESTIMEM, "SANT FELIU DIU",
FA NOU ANYS QUE VAS SORTIR DEL NIU,
VINT-I-CINC SORTIDES VOLANT PELS CELS
EN EL POBLE ON VIUS.
jesús ruiz
és el reflex de l'essència del municipi,
angelina canaleta de Can Nualart
les revistes amb menys
pàgines són la 3 i la 10
amb 36
josep pla de Villa Massaguer
“L’apartat Els nostres records està
molt bé perquè són coses que han
passat i que, si no cauen en l’oblit.
Gràcies a això he conegut coses
que no sabia, com la història de
Bosc d’Amunt.”
“La revista va molt bé perquè si no
recordes alguna cosa acudeixes a
ella a buscar la informació.”
Desiderio tejero de la urbanització Ducat del Montseny
“La revista la trobava molt bé, però
tenia ganes de participar-hi.Com
ho podia fer? Se’m va ocórrer un
tema que jo domino: la informació
i seguretat ciutadana.”
en total hem tingut 259
col·laboradors
Sant
DiuFeliu
“Àngels de llum, vetlleu el son del món
d’aquest poblet de Joanet, joia dels que
en són habitants com jo, l’Angelina.
D'això, doncs, fa ja bastants anys, no
ho recordo certament. De Joanet i Sant
Feliu de Buixalleu, me’n recordo molt.
També d’una festa dels avis en què la
cantant Sra. Núria Feliu em va entrevistar durant la festa. I també les participacions en la revista, fent plats i poesia.
Felicitats a tots!”
SFDiu
43
Reportatge
Reportatge
de tots els seus veïns i veïnes. moltes gràcies a tots per fer-la pos
Sílvia Xamaní de la urbanització Can Noguera
el reportatge
que més recorda
la gent és el
del castell de
montsoriu
“La revista dóna a conèixer que Sant
Feliu de Buixalleu és un poble amb
molta extensió de terreny i pocs
habitants, però la qualitat de tots i
d’ella no té mesura.”
Reportatge
44
més de 13000 revistes
s'han imprès
mossèn rossend roca
“És molt completa: es tracten
molts temes i de tot el municipi.
És un reflex de la vida del municipi.”
antÒnia plans antiga estadanta
de Sant Jaume
Ha participat en 8
revistes.
“A vegades ens trobem que les
coses comencen però al cap d’un
temps s’acaben, però aquest no
és el cas de la revista, la qual
continua.”
“Ara no visc en el poble,
però encara hi treballo;
la revista és una manera
de continuar estant informada de tot el que
passa a Sant Feliu.”
“El treball de la revista és com el
de les formigues: vas acumulant
de mica en mica.”
josep riera i maria antònia pastells de Can Puig
En Josep ha participat en 11 revistes.
“No sóc de llegir-la tota, faig un repàs general.”
“La tenim sobre la barra i tothom que ve i se la mira ens diu: «Quina
revista més xula, per un poble tan petit»”
“Trobo a faltar molts més veïns del municipi opinant i explicant coses!”
La Maria Antònia ha participat en 2 revistes.
“És una manera de poder dir què fem i que els veïns ho sàpiguen.”
“Està ben treballada i dedicada. És molt important que surt de la gent
de Sant Feliu”.
alguns veïns opinen
Joan mosoll del carrer Montseny
“A casa la Cèlia és qui
es llegeix la revista i jo
la fullejo a veure què
ens explica de nou.”
marcel·lino oller del carrer Montseny
“No sóc amant de la lectura, ja que vaig deixar
l’escola ben aviat per anar
a treballar. Però em miro la
revista aquí, sota la figuera.”
ssible i que sigui tan viva com és i serà!
“M'agraden molt la portada i contraportada perquè hi ha moltes fotos. A vegades hi ha massa lletra;
s'haurien de posar més destacats o
negreta. El que més m'agrada són
les activitats i l'escrit del viatge.”
els nens que van nèixer
el mateix any que la
revista i van sortir a la
número 3 són: taher diao,
daniela molina, lea otin,
aaron pérez, jana robles i
oriol tomàs
NÚria rico de Cal Teixidor
“Tinc les revistes al costat del llit i
abans d’anar a dormir em llegeixo la
nova que ha arribat o em rellegeixo
les altres.“
“Potser hi ha gent que hi veu coses
negatives; jo a dia d’avui no les he
trobat.”
A la revista 8 surt la
inauguració de la nova
escola desprès de 30 anys
sense tenir-ne en el poble
Sant
DiuFeliu
45
Reportatge
InformacióReportatge
municipal
paula pla de Can Sidru Pla
La revista amb un nombre
de pàgines més elevat ha
estat la número 23 amb 72
45
SFDiu
Esbart dansaire Montsoriu
Una altra temporada passada de l’Esbart
Sílvia Pla de Villa Massaguer
46
Una altra temporada passada! Sí, sí, sembla
mentida, però els mesos passen... i l’esbart ja
ha fet una altra temporada! Aquesta ha estat
intensa: amb dansaires nous, amb moltes ganes d’aprendre, assajos i actuacions. Al llarg de
la temporada s’ha treballat molt i s’han compartit moltes experiències i vivències amb tots
i cadascun dels dansaires de l’esbart. S’ha fet
un treball on de mica en mica s’ha anat veient
l’evolució. De mica en mica, però a ritme de
la música han anat arribant les actuacions. En
aquestes, alguns dansaires tenien els primers
nervis, d’altres aconsellaven i animaven els
companys… Tota una experiència per a tots
plegats.
L’esbart ha participat a:
Trobada de Sant Felius - Sant Feliu Sasserra
Roda d’Esbarts - Tona
Roda d’Esbarts - Gualba
Roda d’Esbarts - Sant Feliu de Buixalleu
primer cap de setmana de juny ple d’actuacions.
Però... dansant amb ritme... i ànims!
El dissabte va començar anant a Blanes, ja que
vam ser convidats a la celebració dels 50 anys
de l’Esbart Joaquim Ruyra. Va ser un acte que
va durar tot el dia. Un dia amb: carrilet, jocs,
dinar i actuació. Va ser un dia complet i amb
molta calor. Cal dir, però, que el nostre esbart
va estar molt i molt content de poder assistir-hi
i volem agrair a l’Esbart Joaquim Ruyra la invitació. Gràcies i per molts anys!
L’esbart va continuar el diumenge… amb les
piles supercarregades per celebrar… 40 anys
de la Festa d’Homenatge a la Vellesa! Un dels
Aplec de Santa Bàrbara - Sant Feliu de
Buixalleu
Dia Internacional de la Dansa - Santa Maria
de Palautordera
Homenatge de la Vellesa - Massanes
Roda d’Esbarts - Manresa
Aniversari de l’Esbart Joaquim Ruyra Blanes
Dia Internacional de la Dansa - Sant Feliu de
Buixalleu
Homenatge a la Vellesa - Sant Feliu de
Buixalleu
La temporada ha estat amb força actuacions,
on tots els dansaires han posat totes les ganes,
il·lusions i com no… han pogut mostrar el gust
per la dansa i transmetre’l al públic.
El nostre esbart aquest
any ha participat dins
de la 34a Roda d’Esbarts
Catalònia. Tota una experiència gratificant, ja
que s’han compartit diferents actuacions amb
altres esbarts. Van ser
molt ben acollits en cada
actuació. Gràcies!
En cadascuna d’aquestes
actuacions, l’esbart s’ha
endut un munt de records,
aprenentatges,
vivències, sensacions…
que han fet omplir la
motxilla de creixement
de cadascun dels nostres
dansaires.
Cal destacar que aquest
any l’esbart ha tingut el
actes més importants per a nosaltres, ja que
va néixer per aquesta festa i cada any hi posa
el seu granet de sorra amb la seva actuació.
Aquest any, però, va ser un any especial, ja que
40 anys no es fan sempre. L’actuació va anar
molt bé i només de començar l’actuació es van
notar els nervis per part de tots els que formaven l’esbart. Tot va anar molt i molt bé i tots els
dansaires van mostrar, als nostres estimats avis
jocs d’aigua no es van poder portar a terme.
Això sí, pares i dansaires van ser partícips dels
diferents jocs proposats per tal d’agafar gana.
Després de jugar… de cara a la teca! Cal dir que
i acompanyants, el repertori de danses apreses
per a aquest dia. L’estrena va anar molt bé. Els
aplaudiments per part del
públic i les cares de satisfacció per part dels dansaires
ja ho explicaven tot.
La temporada de l’esbart va
concloure amb un berenar
sopar amb tots els pares i
dansaires. S’ho van passar
d’allò més bé, però el temps
no va acompanyar gens i els
aquest any també es va poder gaudir de les diferents aportacions de postres que van fer les
mares i algun/a dansaire de l’esbart. Mireu-les!
Mmmmm… Cada any amb més nivell!!
Va ser una tarda vespre plena de rialles, converses, valoracions, opinions i bones experiències!
Per acabar la vetllada, un gran acomiadament
de tots plegats i fins a la temporada que ve!
Que passeu un molt bon estiu i carregueu les
piles per a la propera temporada!
Els quatre engranatges de l’Esbart Dansaire
Montsoriu de Sant Feliu de Buixalleu
Parlant mecànicament, l’Esbart està format per
quatre engranatges, i aquests són els següents:
Sant Feliu, un poble petit amb un Esbart eixerit.
A) El més important, les nenes i els nens
-els dansaires-, que són els verdaders protagonistes de l’Esbart.
Bona cloenda a la Festa d’Avis i fins a la temporada vinent,
B) La Sílvia, la monitora de l’Esbart,
és la que ensenya els balls i al mateix
temps educa els dansaires. Això es
nota amb el tracte dels nens.
C) L’Ajuntament és l’organitzador de
l’Esbart.
D) Els pares acompanyen els seus fills
cada divendres als assajos i a les sortides corresponents. Dins d’aquests
pares cal destacar un grup que ajuda
la Sílvia per al bon funcionament de
l’Esbart.
Un pare, Josep Negre de la urbanització Can Noguera
47
“El dia de Sant Feliu vam fer la Roda d'Esbarts. Ens ho vam passar molt bé, tant
mirant com ballant. Els altres esbarts que van venir van fer diferents balls. En acabar
l'actuació ens van donar berenar i ens ho vam passar molt bé tots plegats.”
Sara negre i Aina pla, dansaires de l'Esbart
48
opinió.-
Mireia Montolio
Aquest any ens hem incorporat per primer cop
a l'Esbart Dansaire Montsoriu i ho hem fet a
la recta final de la temporada; tot i que ha estat una mica estressant perquè érem novells i
perquè se'ns ha ajuntat amb altres activitats,
hem tingut una molt bona rebuda per part de
tothom i crec que, en general, ha estat una experiència molt satisfactòria per a tots nosaltres.
Per a la canalla, ha suposat una activitat lúdica i
d'esbarjo que els ha ajudat a treure les tensions
acumulades durant la setmana escolar i, per a
la família, ha esdevingut una oportunitat per
compartir, pares i fills, una estona i una afició
junts. També ens ha obert les portes a conèixer altres famílies properes que, pel ritme tan
atrafegat que ens veiem obligats a portar en el
dia a dia, no havíem passat d'intercanviar un
“Hola” i un “Adéu”.
En resum, l'Esbart ha suposat quelcom més que
una simple activitat extraescolar per a nens i,
esperem que la propera temporada puguem
tornar a formar-ne part, ara ja una mica més
entrenats. De totes maneres, i si no fos possible, de segur que ja ens haurem endut un molt
bon record de l'experiència per un llarg temps.
L'Adriana Turcios de Can Xacó ens ha fet
arribar aquest bonic dibuix del grup de petits
de l'Esbart Dansaire Montsoriu.
Bruna Baronat, Marc Codina, Ona Espígol,
Narcís Feliu, Aniol Oliver, Laia Rosell, Núria
Rosell, Èlia Tarodo i Adriana Turcios.
Quina gran rotllana que estan fent!
Han passat ja 61 anys des que, davant la família i amics,
els meus avis es varen comprometre a passar tota la vida
junts. Ells ja sabien que no seria un camí fàcil, que hi
hauria discussions i moments difícils, però tot i això van
caminar junts amb alegria i optimisme per arribar a
formar la família que avui en dia som. Una família que
els estima, aprecia i admira. Una família que els vol
agrair tot el que han fet per ells, tot el que han lluitat i
tot el que els han ensenyat. Una família que els vol
demanar que somriguin sempre, que s’estimin i ens
estimin, que gaudeixin, que siguin positius, que s’ajudin
l’un a l’altre i sobretot i el més important, que siguin
molt feliços.
Gràcies per ser com sou i per seguir al nostre costat.
AFRA MORERA de Can Quatre Vents
Tota la família Vilà Rossell us desitja molta
felicitat!
Envia’ns la
teva foto
Participa en aquesta secció amb fotografies curioses, divertides o
anecdòtiques. Només cal que enviïs la teva fotografia, juntament
amb el nom de l’autor i una breu explicació, a la següent adreça
de correu electrònic: [email protected]
En Josep Pla de Villa
Massaguer ens ha fet
arribar aquesta fotografia
tan tendre que es va
trobar un dia en el
galliner de casa.
Els nostres records
50
En Jaume Call i Guillamet va néixer a Can
Vilella el primer de desembre de 1919, fill
de Joan Call i Rovira i Consol Guillamet
i Xarpell. El pare era del Viver i la mare,
de Can Jan de Castanyet. Les activitats i
ocurrències personals esdevingudes en el
transcurs de la vida d'en Jaume es troben
descrites en el llibre Sant Feliu de Buixalleu en el temps. Aquest treball només
proposa un relat autobiogràfic,contat pel
mateix Jaume, centrat en el capítol de la
Guerra Civil Espanyola(1936-1939). És una
notícia important no sols per tractar-se
d'unes vivències en si mateixes ja prou valeroses i tràgiques, sinó també perquè representen les peripècies que amb moltes
similituds de drama i d'enteresa visqueren
milers de persones en el transcurs de la
mateixa guerra.
ners armats a detenir els pares, cosa que
ja s'havia consumat en algun cas anterior
en què el pròfug no havia aparegut.
En veure el perill que corrien els seus pares, en Jaume escollí abandonar el refugi i es presentà tot sol a l'Ajuntament de
Sant Feliu de Buixalleu, a la Conna, directament al secretari, en Joan Busquets,
al qual explicà la seva situació. El senyor
Busquets es mostrà comprensiu i acordà
El març de l'any 1938 en Jaume tenia 18
anys i, ja ben avançada la Guerra Civil,
l'exèrcit republicà havia reclutat totes
les lleves en edat reglamentària per entrar a la guerra; així ara arribava el torn
al reclutament de les lleves més juvenils i
inexpertes. En Jaume Call i Guillamet fou
cridat a servir aquest mateix mes de març,
però ell, persuadit del perill de perdre la
vida a la guerra, en lloc de presentar-se
al quarter de reclutament de Girona, optà
per amagar-se a bosc a l'espera que la fi
del conflicte arribés aviat, una elecció de
deserció amb la qual també aventurava
la vida. Fins aleshores se sabia que havien
mort en els fronts de batalla en Francisco
Pascual de Can Vernedes, en Peret Funoyet de Ca n'Iglesias i en Francisco Rotllant
de Foravila. Es refugià al bosc del Bac de
la Conca en una barraca de carboners,
molt ben construïda entre el seu pare i
els germans, armat amb una escopeta i en
companyia d'un altre noi que es deia Pere
Fontanella, motejat en Peret de Can Jan
de Grions.
ajudar-lo. Després de fer els tràmits pertinents l'acompanyà personalment a Girona, capital a la qual accediren en tren,
i, segons confessa, arribà a la caserna
de reclutament mort de por. En Jaume
l'havien declarat pròfug en estat de guerra i s'exposava a un càstig molt sever, fins
i tot a la pena de mort. La presència del
senyor Busquets i els seus raonaments van
fer, però, que la seva incorporació a files
es fes seguint els procediments normals.
Mig any més tard, era el setembre de
1938, la situació es tornà insostenible per
a en Jaume quan els carrabiners, alertats
per un delator del poble, es presentaren
a la Conca i donaren un ultimàtum als pares, pel qual se'ls informava que si el seu
fill no es presentava a files en el decurs
de set dies ells serien detinguts i empresonats. Els delators sabien que si perseguien
personalment els desertors podien ser tirotejats abans no s'entreguessin. Així havien optat pel més fàcil: enviar els carrabi-
De Girona fou enviat amb un grup de reclutes, tots d'entre 17 i 18 anys, a Olot,
en el tren d'Olot, tren de via estreta “que
marxa quan vol i arriba quan pot”. Foren
aquarterats en un casal als Hostalets d'en
Bas, una gran torre senyorial anomenada
la Clapera, que l'exèrcit popular havia habilitat com a caserna militar després de ser
expropiada. Aquí visqué la seva primera
experiència de guerra quan un company
seu, ja de vespre, fosquejant, veient que
la barberia era oberta, s'hi acostà per ta-
Els primers mesos, bèl·licament parlant,
foren de tranquil·litat. Estaven posicionats a la serra de Camarasa, en la qual
operaven de dia parapetats a resguard
dels marges o de parets de rocs, mentre
de nit pernoctaven en barracons, mantenint un reduït nombre d'escoltes que
espiaven per prevenir qualsevol possible
ensurt. L'exèrcit republicà ocupava un
turó del qual en Jaume no recorda el nom
però que els soldats van motejar amb el
sobrenom del Merengue. El capità acabava les seves arengues als soldats dient:
“Venceremos. Nos los comeremos como
un merengue.”
Perduda la batalla de l'Ebre al mes
d'octubre, finalment, després de continuar perdent combats i de constants replegaments de l'exèrcit popular per tota
aquella regió, amb l'inexorable avanç de
les tropes nacionals que això
comportava, aparegueren estacionades a l'altra banda del
pantà de Camarasa, a una
distància prudencial del turó
del Merengue, enfront seu
mateix, les tropes de l'exèrcit
franquista, de moment sense
poder atacar per la dificultat
dels marges del riu Segre i
per l'extensió i profunditat
de les aigües del pantà. Els
nacionals es preparaven per
passar el riu pel punt més fàcil, esperant l'ordre d'assalt,
mentre els republicans es
L'exèrcit nacional disposava de més homes, equipats de millor armament, i venien amb la moral alta d'avançar després
d'un seguit de victòries consecutives en
pocs dies. La batalla al turó Merengue entre les dues fraccions enemigues fou lliurada els últims dies de desembre de 1938.
En principi fan una aferrissada defensa de
la posició, però aviat l'ofensiva nacionalista fa retrocedir el contraatac republicà.
Xiulaven bales per tot arreu. Així, després
d'un dia i una nit,veient com el nombre
de baixes que pateixen és cada vegada
més gran,el pànic s'apodera de la tropa
republicana, que opta per la retirada cap
a una serra propera, a fi de defensar-se
amb més garanties. L'ofensiva nacionalista continuà avançant i, a prop de l'ermita
de Sant Jordi, en Jaume veié com queia
mort el seu caporal. La contraofensiva
republicana prova de fer-se forta a cada
carena, obligada a retrocedir sempre,
fins a arribar a Sant Martí Sesgueioles,
després de molts dies de lluita i de perdre cinc combats seguits. Com a testimoni
d'aquests xocs cruents quedaren estesos
a terra nombrosos cadàvers de guerrers
republicans, tots els quals en Jaume creu
que no pogueren ser identificats i, en
molts casos, ni tan sols enterrats.
Reculats fins a Sant Martí Sesgueioles, davant el desànim existent i la por generalitzada d'un imminent desgavell total, allà
mateix en Jaume, mort per mort, escollí
desertar a peu cap a casa el vespre del
20 de gener de 1939. Primer de tot optà
per deixar abandonades a ple bosc totes les armes i municions que portava. La
seva preferència fou caminar sempre de
nit, aprofitant les moltes hores de plena
foscor, constantment en direcció al punt
de la sortida del sol, sense passar mai per
cap poble ni per cap carretera transitada.
De dia descansava amagat pels boscos i
A l'esquerre en Jaume Call amb la seva dona Dolors Moré, acompanyats
dels seus cunyats del Foguer. Anys 80 s.XX. Foto: Joan Call
51
Partint d'Olot retornaren a Girona per
ser transportats immediatament en el
tren cap a Sant Martí Sesgueioles. D'aquí
es traslladaren a Cubells, per pernoctar
la primera nit a l'església del poble, que
havia estat transformada en caserna per
a allotjament de tropa. Aquí en Jaume recorda que hi passà una nit de fred intensíssim que li gelava el cos. L'endemà tot
l'allistament fou enviat a les posicions dels
cossos d'infanteria que l'exèrcit republicà
tenia a Camarasa, a les ribes del riu Segre.
Tenia de companys en Francisco de Can
Pol i en Vador de Can Pagès, amics seus
de Sant Feliu de Buixalleu. Aquí foren més
o menys instruïts i posats a punt per entrar en guerra, per anar a primera línia de
combat, unint-se així com a reforç d'unes
tropes d'infanteria de l'exèrcit de terra
que ja feia temps que ocupaven aquella
zona de rereguarda.
disposaven per poder-los fer retrocedir.
Vivien moments immediats al combat, en
una espera de màxima tensió.
Els nostres records
llar-se els cabells i quan fou al mig del pati
el sentinella de vigilància, un home forassenyat, interpretant que ja no era hora
de rondar, li disparà un tret sense cridar
l'alto; la bala li travessà el tòrax i morí a
l'acte.
s'alimentava de menjar naps dels camps
dels pagesos. La seva màxima precaució
era assegurar-se de no ser vist mai per
ningú, ja que una denúncia per deserció
hauria representat per a ell la immediata
pena de mort.
Els nostres records
52
La dificultat més important la trobà quan
arribà al riu Llobregat, en un poble del
qual no preguntà el nom. Baixava molt
cabalós i no el podia passar a peu. L'únic
pont que hi havia era vigilat al seu final
per un milicià republicà que l'hauria identificat i denunciat com a desertor per ser
afusellat immediatament. Així estigué
estudiant amb molt de deteniment com
escapar de l'aparent carreró sense sortida que se li presentava, fins que optà per
arriscar-se a l'única solució que considerà
possible. Exposant-se a ser denunciat, explicà de manera franca l'atzucac en què
es trobava a un pagès ja gran que segava herba en un marge, esperant tenir la
sort de trobar-se amb una bona persona.
El pagès l'escoltà molt comprensivament i
el tranquil·litzà a l'instant, demostrant ser
realment molt bon home: “Mira, esperarem el captard i aleshores ens canviarem
de roba, tu et posaràs la meva i jo la teva,
agafaràs el sac d'herba que estic omplint,
el portaràs a l'esquena i travessarem el
pont tots dos junts.”
Aprofitant quan es feia fosc, i com que el
sentinella ja coneixia al pagès en qüestió,
no féu cas del seu acompanyant i així fou
com en Jaume pogué salvar la situació.
L'home el convidà a casa seva per donar-li
menjar i roba, però en Jaume, tot i la fam
que patia, va tenir por de ser vist per altra
gent que pogués tenir un pensament diferent i, donant-li les gràcies, escollí continuar el seu camí cap a casa com havia fet
fins aleshores. Confessa que sempre més
li ha dolgut no haver pogut retrobar-se
amb aquell home per agrair-li el gest tan
generós de jugar-se la seva pròpia vida
per ajudar-lo a ell, només per altruisme.
La primera perspectiva coneguda que
pogué albirar fou quan reconegué el
Montseny. A partir del coll de Revell ja
coneixia per on passava. Arriba a casa el
capvespre del dia 27 de gener després
de set nits i set dies de caminar. En la
seva aventura, la voluntat de sobreviure,
l'ànim convençut i la seva intuïció orientativa l'acompanyaren sempre amb encert,
superant perills i patiments dignes d'una
epopeia personal, fins a aconseguir l'èxit
final.
Quan a entrada de fosc arribà a la Conca,
auscultà bé els sorolls dels voltants de la
casa i comprovà que no hi havia cap persona forastera a dintre; volia assegurar-se
bé que ningú pogués saber el seu retorn.
En el moment d'entrar trobà la família
reunida i la seva presència inesperada
provocà un plor d'alegria tan gran als seus
pares i germans que, ara quan ho recorda,
diu que compartí unes mostres de felicitat
tan vives i indissimulables que són les més
grans que mai s'havien viscut a casa seva.
Tants sofriments físics i psíquics al llarg de
mesos l'havien afeblit molt. Després dels
incomptables dies de patir per la seva vida
tant al front com en la fugida, de passar
fred, de no alimentar-se, de no dormir,
de no afaitar-se, de no canviar-se la roba,
quan arribà a casa estava afamat i flac,
quasi sense forces per resistir més. Ell diu
que arribà mort de gana.
El primer que va fer va ser rentar-se amb
aigua abundant a la riera i canviar-se de
roba. Començà a menjar a poc a poc, sense deixar-se endur pel grau de necessitat,
a fi de no sofrir un col·lapse de les forces
vitals, fins a aconseguir recuperar la gana
normal. Se'n tornà a la barraca de bosc del
Bac de la Conca, en la qual encara s'hi retrobà amb en Pere Fontanella, en Peret de
Can Jan, amagat tota la guerra. Al cap de
pocs dies el malson de la guerra s'acabava
definitivament.
Quan el nou règim d'en Franco anava assentant les bases per a la reconstrucció
del país, al cap de poc temps d'acabar la
guerra, tots els soldats que havien servit
a l'exèrcit republicà foren obligats a complir de nou el servei militar, aquest cop a
les forces armades del fa poc estrenat govern de l'Estat. En Jaume hagué de passar
quaranta-dos mesos i mig fent el soldat a
la plaça de Ceuta, servint en el Regiment
d'Artilleria de Costa, destacat tocant el
mar de l'estret de Gibraltar.
Avui en Jaume Call i Guillamet té 93 anys.
Se'l veu un home encara vital, net d'esperit
i feliç. Tota la vida ha sigut fort i convençut de practicar habitualment el bé.
Ha cregut fermament en els principis de
la família i de l'honradesa, posant l'esforç
en el treball, sempre prudent, dintre de la
més absoluta modèstia, conviccions fundades sobre la tradició i que ha portat a la
pràctica en tots els esdeveniments i activitats. Així ha pogut viure una vida plena i
ha sigut un model a imitar. Unes aventures i uns crèdits personals que volem donar a conèixeren aquest paper en senyal
de consideració i de reconeixement, però
també amb la finalitat de ressaltar com un
home, sense practicar res més que les virtuts d'un bon home i d'una bona persona,
pot arribar a ser tan respectat i valorat en
la intimitat de la col·lectivitat.
La inscripció de la llinda del portal
d'entrada de l'església de Grions
Mossèn Rossend Roca
Ara la casa del nostre Pare Déu són els temples.
Cada diumenge crist ressuscitat espiritualment
ens hi convoca per a fer el memorial del seu
misteri pasqual. Crist ens alimenta amb el pa de
la Paraula i amb el pa de l'Eucaristia. Com diu el
Catecisme “Jesús és el senyor”. El diumenge és
el dia en què Crist, vencent la mort, ens ha fet
participants de la seva vida immortal.
Aquesta vida immortal serà plena i feliç per
sempre en la glòria del Cel. Per això veiem que
està molt ben trobada la segona part de la
inscripció, quan diu que el temple és també la
porta del cel, “PORTA COELI”.
“HAEC EST DOMUS DEI ET PORTA COELI”
“Aquesta és la casa de Déu i la porta del cel”
El racó del mossèn
En el llibre Grions, història i memòria gràfica, els seus autors Jaume Fugaroles i Josep
Pla dediquen diverses pàgines a descriure
l'arquitectura del temple i les funcions que en
ell s'hi han realitzat. Narren que, en el llarg
dels segles, l'edifici ha estat objecte de moltes
millores i modificacions. L'última devé ser l'any
1888. Així està gravat a la pedra de sobre el
portal d'entrada. En aquest mateix arc també
hi està gravada una inscripció que diu: “HAEC
EST DOMUS DEI ET PORTA COELI.” És una frase
llatina que vol dir: “Aquesta és la casa de Déu
i la porta del cel”. Està inspirada en el Gènesi,
que és el primer llibre de la Bíblia. A meitat del
capítol 28 narra la visió que, dormint, tingué
Jacob a Betel. Veié una llarga escala que anava
de la terra al cel, i que els àngels hi baixaven i
hi pujaven. I en despertar-se exclamà: “- Que
gran que és aquest lloc! És la casa de Déu i la
porta del cel”.
53
Canvi del model d’atenció sanitària a
la nostra població. Una realitat imminent
Odda Cardona de Can Castelló
Metgessa de l’equip PADES i malalt crònic del Bages
Salut
54
La tendència estructural cap a l’envelliment en
la població catalana és una realitat.
De fet, a dia d’avui, la població del nostre país
que té 65 anys o més ja representa el 62% del
total, i totes les projeccions de futur cap al 2021
estableixen un increment significatiu d’aquesta
franja poblacional de fins a 1,5 milions més. Tot
això sense menysprear aquell grup poblacional de catalans que acumularan vuit dècades o
més, que es preveu que arribaran a ser de fins
a 450.000!
Aquestes dades poden projectar diverses lectures, però, sanitàriament, està més que demostrat que la proporció de població amb alguna
malaltia crònica s’incrementa a mesura que les
persones envelleixen.
Reflexionem un moment: quants de vosaltres
patiu, o coneixeu aquell avi o àvia que presenta malalties cardíaques, respiratòries, renals,
metabòliques, osteoarticulars, de trastorn del
ritme deposicional…? I quants requereixen visites diverses a especialistes o serveis d’urgències
més propers, de forma habitual davant la descompensació d’una d’aquestes patologies?
I no oblidem tampoc la quantitat de medicació
que aquest col·lectiu sol tenir al seu domicili
que, donades les característiques físiques i psíquiques d’aquesta població, no podem tenir la
certesa que en facin un ús del tot adient.
Totes aquestes controvèrsies fan que sigui necessari replantejar-se el model d’atenció sanitària amb vista a adaptar-lo al repte que planteja la cronicitat al sistema de salut.
La cronicitat és un procés evolutiu lligat al curs
natural de les malalties, amb unes fases prèvies
que poden ser asimptomàtiques i una progressió que pot portar a episodis d’agudització,
complicacions i comorbiditat fins al final de la
trajectòria vital de la persona.
Per l’organització del funcionament dels nostres serveis assistencials, veiem que majoritàriament estan orientats a atendre pacients
amb episodis aguts i a resoldre el problema
en qüestió, sense tenir en compte molts cops
que la nostra presència intimidatòria és davant
d’una persona amb unes expectatives de cura i
empatia, i un entorn social particular junt amb
unes possibles voluntats anticipades…
Aquesta forma de valorar els pacients ha
d’anar canviant gradualment. S’ha d’instaurar
el model de valoració integral i cal adaptar-lo
al repte que planteja la cronicitat al sistema
de salut: coordinant les accions entre professionals de forma física, valorant quina pot ser
la millor alternativa de tractament, valorant el
suport i la realitat que es trobarà quan arribi al
seu domicili, valorant els desitjos i necessitats
de l’afectat, i en definitiva, fent un seguiment
actiu inclús per part del personal d’urgències.
Així, aprenent a obrir l’angle d’observació i millorant les vies de comunicació amb la persona
que tenim al davant, ajudarem que tant els cuidadors principals com el mateix afectat passin
la mala estona de la descompensació amb el
màxim de confort i tranquil·litat de les actuacions proposades.
Aquest no serà un canvi que pugui esdevenir de
forma sobtada. Però, tot el que la població pugui anar treballant, realitzant actes de promoció i protecció de la salut, així com la valoració
interdisciplinària per part dels professionals sanitaris, seran petits grans de sorra que podran
ajudar a mantenir un sistema públic de salut
amb una mica més de dignitat emmotllant-se
a la nova realitat desfavorable en la qual ens
trobem.
Aprovació definitiva del PAES
Marc Argemí Tècnic d'administració general
Lluís Figueras Arquitecte municipal
amb l’objectiu final de reduir en un mínim
del 20% les emissions de CO2 i de gasos
d’efecte hivernacle (GEH) abans de l’any
2020.
S’estima que l’any 2005 el municipi de Sant Feliu de Buixalleu va emetre 6.027,01 tn de CO2,
que representen el 0,64% del conjunt de la comarca. Els gràfics 1 i 2, extrets de la documentació del PAES, indiquen les emissions relatives
de les diferents categories analitzades. Cal tenir present que el PAES no considera les emissions produïdes pel sector primari, ni pel sector secundari, de manera que no es tenen en
compte les emissions associades a l’agricultura
i a la indústria.
Prèviament a la redacció del PAES, en el període 2005-2012, ja s’han realitzat un seguit
d’actuacions que han contribuït a disminuir
les emissions de CO2, entre les quals cal destacar les millores en l’enllumenat públic i en el
tractament de residus, com ara la implantació
del compostatge casolà. En el mateix sentit,
l’actuació que més ha contribuït en l’estalvi
Així doncs, en aquest període ja s’ha assolit
un estalvi de 1.466,29 tn de CO2, cosa que
representa una disminució de les emissions en un 24,33% respecte l’any 2005,
suficients per acreditar el compliment dels
compromisos adquirits.
Malgrat que ja hem assolit l’objectiu de reduir en un 20% les emissions de CO2 i de gasos
d’efecte hivernacle (GEH) respecta de les emissions de l’any 2005, i per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans del municipi, el PAES
de Sant Feliu de Buixalleu estableix vuit objectius estratègics, a desenvolupar en 24 actuacions (5 de les quals ja han estat realitzades). El
seu compliment suposarà una reducció total de
1.582,1 tn de CO2 a l’any 2020, que equivalen a
un 26,34% de les emissions del 2005. Aquests
objectius estratègics són els següents:
1. Reduir un 11% les emissions generades
en els edificis, equipaments i instal·lacions
municipals mitjançant actuacions de millora de l’eficiència energètica i noves
instal·lacions de biomassa.
2. Executar petites accions de millora de
l’eficiència energètica als equipaments:
Ajuntament, CEIP Alzines Balladores, Sala
Polivalent, Espai Jove de Grions, centre cívic
Cal Mestre i antigues escoles de Gaserans.
3. Disminuir un 3% el consum de l’enllume-
Gràfics 1 i 2
Síntesi dels
resultats de
l’inventari
d’emissions
de referència
del municipi
Factor d’emissió
electricitat
(2005): 0,481 tn
de CO2 / MWh
55
El punt de partida per a l’elaboració del PAES
són les tones de CO2 emeses l’any 2005,
d’emissions de CO2 ha estat la producció
d’electricitat verda del parc fotovoltaic de Sant
Feliu de Buixalleu, constituït per 25 plantes fotovoltaiques de 90 KW de potència.
Medi ambient
E
l dia 28 de febrer de 2012, el Ple de
l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu
va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes.
Aquest compromís d’abast europeu per lluitar
contra el canvi climàtic ha seguit el seu procés
al nostre municipi amb la redacció del PAES (Pla
d'Acció per a l'Energia Sostenible), que ha estat
aprovat definitivament per acord del Ple Municipal de data 28 de juny de 2013.
nat públic mitjançant la realització d’un inventari de l’enllumenat públic.
4. Produir energia tèrmica renovable als
equipaments municipals mitjançant l’ús de
biomassa: 250 MWh/any tèrmics.
Medi ambient
56
5. Incentivar la producció d’energia renovable tèrmica amb biomassa als sectors
domèstic i terciari: 20,66 MWh/any tèrmics.
6. Vetllar per la continuïtat de l’elevada
producció local d’electricitat renovable
que es dóna al municipi i que li confereix la
principal font d’estalvi d’emissions.
7. Reduir les emissions derivades del transport mitjançant la realització de cursos de
conducció eficient, l’adhesió a campanyes
de foment de la mobilitat sostenible o la
renovació de vehicles de la flota municipal
per altres de més eficients.
Prèviament a la redacció de la documentació
final del PAES es va portar a terme un taller de
participació ciutadana el dia 11 de novembre
de 2012. A partir d’ara es farà un seguiment del
Pla, sobre les accions que es duguin a terme i
les mesures correctores que s’introdueixin, que
es documentaran en un informe d’implantació
del PAES, a elaborar cada dos anys. Aquests informes d’implantació, acompanyats d’un inventari de seguiment d’emissions, formaran part
de l’informe d’acció del PAES, que s’elaborarà
cada quatre anys.
Us animem a contribuir en la reducció
d’emissions de CO2 i de gasos d’efecte hivernacle i a participar en les jornades de conscienciació que es duguin a terme. Us seguirem informant.
8. Aconseguir reduir el consum dels sectors
domèstic i terciari mitjançant el foment de
la renovació d’enllumenats i la promoció de
l’ús de la biomassa.
Les 19 actuacions del PAES que queden per
portar a terme s’organitzen en tres períodes, a
curt, mitjà o llarg termini, d’acord amb el corresponent pla d’inversions.
Xarxa Sio
La Xarxa de Serveis Integrals per a l’ocupació (XarxaSIO) és una iniciativa dirigida a detectar les necessitats
laborals de les persones de cada municipi i a convertirles en oportunitats. El servei
està dissenyat per fer front
als processos de recerca o
Demanar hora a l’Ajuntament de Sant
millora de feina, tot faciliFeliu de Buixalleu (de dilluns a divendres
tant l’accés a les eines i als
recursos laborals, i sempre
de 9 a 14 h, o dimarts de 16 a 20h).
buscant generar-ne de nous.
Com apuntar-s'hi?
Per informació d’ofertes vigents:
- A la web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu:
www.sfbuixalleu.cat
- Al taulell d’anuncis de la Sala Polivalent.
- A la web del Consell Comarcal de la Selva:
www.selva.cat/treball
menú de diumenge
Carmen Bassas i Meritxell Codina del carrer Ignasi Sagnier
Postres.- Coca de vidre
Ingredients.-
Ingredients.-
Ingredients.-
400 g de pernil dolç
8 filets de llenguado
5 cullerades soperes de llet
300 g de nata
8 gambes
5 cullerades d'aigua
40 g de mantega
16 fulles d’enciam
2 gots de farina
2 clares de ou
50 g de mantega
20 g de llevat fresc
2 trufes
1 llimona
Un pessic de sal
Sal
¾ got de caldo de peix
Sucre
1 xopet de vi de Madeira
Sal
Anís
Preparació.1. Tritura el pernil dolç
fins que quedi una massa
fina.
2. Afegeix-hi les clares de
ou, el vi i una trufa tallada fina, i remena amb la
nata.
3. Unta un motlle amb
mantega, afegeix-hi la
barreja anterior i deixaho a la nevera unes hores.
4. Desemmotlla-ho en
el moment de servir-ho
i decora-ho amb la trufa
restant i ou filetejat.
Pebre
SALSA: 1 got de vi blanc,
2 rovells, 1 cullerada de
farina de blat i 3 cullerades de nata.
Preparació.1. Bull les fulles d’enciam
amb aigua i sal durant
un minut i escorre-les.
2. Pela les gambes, salpebra-les i cou-les amb suc
de llimona.
3. Estén sobre la taula
dues fulles d’enciam, posa-hi a sobre un filet de
llenguado i una gamba, i
enrotlla-ho vigilant que
quedi ben tancat. Repeteix l’operació amb la
resta.
4. Daura els rotllets durant un minut, afegeixhi el caldo, cou-los a foc
lent durant 20 minuts i
retira'ls. Afegeix-hi el suc
de cocció, el rovell prèviament barrejat amb la
farina de blat i vi. Deixaho coure a foc suau removent fins que espesseixi i barreja-ho amb la
nata.
5. Serveix-ho amb la salsa
calenta.
Preparació.1. Barreja tots els ingredients.
2. Deixa-ho mitja hora en
repòs tapat amb un drap.
3. Agafa un pessic de
massa, posa-la a sobre
la taula i amb el corró
aplana-la i dóna-li la forma desitjada. Repeteix
l’operació fins a acabar
la massa.
4. Posa-ho en una safata
per al forn. Abans de posar-la dins, afegeix gran
quantitat de sucre per
sobre la massa.
5. Quan la coca estigui
ben rossa, treu-la del
forn. I finalment posa-hi
anís per sobre i canvia la
plata.
57
Segon plat.- Rotllet
de llenguado i gamba
Gastronomia
Primer plat.- Mousse de
pernil dolç
Les 7 diferències
solucions SFDiu24
Sudoku
Entreteniments
58
9
1
6
5
8
7
3
2
4
5
8
3
4
2
6
1
9
7
7
4
2
9
3
1
8
5
6
6
3
1
2
7
9
4
8
5
8
5
9
1
4
3
6
7
2
4
2
7
6
5
8
9
1
3
2
6
4
8
9
5
7
3
1
1
7
8
3
6
2
5
4
9
3
9
5
7
1
4
2
6
8
9
2
8
1
7
5
4
6
3
7
3
4
6
8
9
5
1
2
6
5
1
3
4
2
7
8
9
8
7
2
4
6
1
3
9
5
4
1
3
9
5
8
6
2
7
5
6
9
2
3
7
8
4
1
3
9
7
8
1
4
2
5
6
2
8
6
5
9
3
1
7
4
1
4
5
7
2
6
9
3
8
Les 7 diferències
Endevinalla
Un bon dia del mes de juny quan tenia uns
10 anys passant prop d’un hort tancat, vaig
veure que a dins hi havia un presseguer ple de
préssecs de la classe “Durans”. Saltant la tanca
corrents pujo dalt del presseguer per omplirme les butxaques de préssecs.
Quan salto del presseguer m’esperava el
masover que treballava a l’hort; furiós i amb
uns crits que semblaven trons d’estiu, un cop
calmat em diu:
"Res; m’has de donar la meitat dels préssecs
que portes més mig sense partir-ne cap", faig
el compte i li dono els préssecs que li toquen,
ja pots marxar per la porta.
Prop de la porta m’esperava l’amo de l’hort
amb uns crits pitjor que una tempesta de
tardor, amb cara de pocs amics em diu “dóna’m
la meitat dels préssecs que portes més mig
sense partir-ne cap", faig el compte li dono els
per Josep Pla
préssecs que li toquen, i surto corrents.
Uns quants metre més enllà, topo amb el
vigilant de la f inca, m’agafa per l’orella i em
pregunta d’un venia i li explico tot. Em mira
i em diu: "dels préssecs que t’han quedat me
n’has de donar igual que els altres, la meitat
més mig sense partir-ne cap"; faig el compte i
li dono els préssecs que li toquen.
De tots els préssecs que havia agafat de dalt del
presseguer un cop fets tots els repartiments,
tan sols me’n queda un per poder menjar.
Sabríeu calcular el total de préssecs que
m’havia posat dins les butxaques a dalt del
presseguer, i els que vaig haver de donar al
masover, a l’amo i al vigilant, no vaig haver de
partir cap préssec cap vegada. Suma’n el que
em vaig menjar. Quin es el total de préssecs?
(Resposta a la següent revista)
Agendajuliol-octubre
juliol
Dl
Dm
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
3
10
17
24
31
4
11
18
25
5
12
19
26
6
13
20
27
7
14
21
28
agost
Dl
5
12
19
26
Dm
6
13
20
27
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
7
14
21
28
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
3
10
17
24
31
4
11
18
25
setembre
Dl
2
9
16
23
30
Juliol
Divendres 26 - Festa local. Santa Anna patrona de la parròquia de Grions
Setembre
Dm
3
10
17
24
Dc
4
11
18
25
Dj
5
12
19
26
Dv
6
13
20
27
Ds
Dg
7
14
21
28
1
8
15
22
29
octubre
Dl
Dm
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
7
14
21
28
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
3
10
17
24
31
4
11
18
25
5
12
19
26
6
13
20
27
Agost
diumenge 18 - Fira d'antiguitats
Cal Mestre - nucli de Sant Feliu de Buixalleu
dissabte 14 - Presentació de les activitats temporada 2013-14
Sala Polivalent
cap de setmana 28 i 29 - Sortida amb Sant Feliu
d'Amunt
Port Vendres, Banyuls Sur Mer i Cerbère
Dimecres 11 - Diada Nacional de Catalunya
Gorg d'en Perxistor
Berenar a partir de les 18 h i concert de música catalana i ball amb el grup Què Tal
Anem de Festa Major A...
Grions!! juliol
Dissabte 27
23 h Ball de nit, a càrrec del grup Cafè Trio
Diumenge 28
12 h Ofici solemne en honor a Santa Anna
20 h Concert a càrrec del grup Setson
23 h Ball de nit a càrrec del grup Setson
Sopars a partir de les 20 h als roures de Can Peric
Organitza: Comissió de Festes Amics de Grions
Sant Feliu de Buixalleu!! agost
Dissabte 3
18 h Pallassos a càrrec de Cia. Fefe
23.30 h Ball de festa major a càrrec del grup Jesús i Núria
22 h Concert de cançons populars tradicionals a càrrec de
Susanna del Saz
Diumenge 28
Sopars populars amb reserva prèvia
a Restaurants Can Masferrer
13 h Missa en honor a Sant Feliu. Seguidament aperitiu
Organitza: Comissió de Festes Amics de Sant Feliu de Buixalleu
Gaserans!! agost
23 h Ball amb Gramola Orquestra
Divendres 9
2.30 h DJ Marvin
20 h Concert amb el grup La Montecarlo
Diumenge 11
22.30 h Ball amb el grup La Montecarlo
17.30 h Farcell de jocs tradicionals amb Cia. Fefe (infantil)
Dissabte 10
20 h Concert de música catalana amb grup Què Tal
12 h Ofici solemne en honor a Sant Llorenç acompanyat pel
Cor parroquial de Massanes. Seguidament aperitiu
23 h Ball de fi de festa amb grup Què Tal
16 h VII Campionat de botifarra
Sopars a partir de les 20 h a la plaça de les antigues escoles
de Gaserans
Organitza: Comissió de Festes Amics de Gaserans
Sant Segimon!! 31 d'agost i 1 de setembre
En el tancament de la revista no es coneixen els actes
Organitza: Comissió de Festes Amics de Sant Segimon
Programació més detallada a part
ADF Guilleries-Montseny, Adrià Garcia, Afra Morera, Agustí Estapé, Aina Pla, Alba Pino, Alba Sala, Albert Estapé, Albert Fugarolas, Alber
uñoz, Aleix Pla, Alina Sabaté, Alumnes INS Vescomtat de Cabrera, Amalia Casadevall, AMPA de l’escola Alzines Balladores, Àngel Teixid
gel Torrent, Àngela Torné, Angelina Canaleta, Angelina Viñets, Anna Gubert, Anna Ibern, Anna Maria Ferrer, Anna Masferrer, Anna Masm
el, Anna Massagué, Anna Platero, Anna Sanitjas, Anna Santos, Anna Valls, Antoni Creus, Antoni el Churrero, Antònia Plans, Antonio Mar
, Ariadna Carbonell, Associació cultural amics de Sant Feliu de Buixalleu, Associació cultural amics de Sant Segimon, Associació de coun
serans, Associació Ducat del Montseny, Associació Joves de Sanfa, Associació TALP, Associació veïns de Sant Feliu de Buixalleu, Benja
a, Berta Pla, Berta Ramon, Can Cerdanya, Can Vilella, Carles Sala, Carme Carreras, Carme Roquet, Carmen Bassas, Carmen Comas, Carm
adera, Carolina Poche, Cascai Teatre, Cèlia Vives, Clara Antúnez, Colla senglanera de Sant Feliu de Buixalleu, Comissió de festes amics d
erans, Comissió de festes amics de Grions, Concepció Puigdevall, Cristina Codina, Cristina Gallego, David Gamarra, David Miralpeix, Des
Tejero, Dolors Vilà, Dolors Xamaní, Eduard Ferrer, Elisenda Terradas, Els Miratges, Emili Casellas, Emma Codina, Enric Roquet, Enriqueta V
art Dansaire Montsoriu, Escola Alzines Balladores, Esther Coll, Esther Gubert, Esther Guilana, Família Baronat Codina, Família Baronat G
rran Ferré, Fina Torné, Fina Valverde, Francesc Avellaneda, Francesc Morfulleda, Francesc Pintu, Francisco Torres, Gabriel Gómez, Gemm
ormiga, Gerardo Montero, Grions Orientació, Grup Cap d'Estopes, Grup de teatre Riellenc, Guifré Carbonell, Helena Carles, Helena Pla, IN
escomtat de Cabrera, Isaac Gómez, Isabel López, Isabel Notivoli, Isabel Pelegrín, Jaume Colomer, Jaume Dordal López, Jaume Dordal Par
Jaume Fugarolas, Jean Michel Llacer, Jesús Rodríguez, Jesús Ruiz, Joan Call, Joan Coll, Joan R. Fornaguera, Joan Mosoll, Joan Xamaní,
Joanna Riera, Joaquim Masferrer, Joaquim Mateu, Joaquim Pla, Jordi Fugarolas, Jordi Guix, Jordi Riera Ferrer, Jordi Riera Cuadras, Jord
osado, Jordi Tura, Jordi Vall·llosera, Jordi Xamaní, Jordina Armengol, Josep Avellaneda Roig, Josep Avellaneda Gabarrón, Josep Barona
Josep Blanché, Josep Fugarolas, Josep Lluís Òdena, Josep Maria Iglesias, Josep Maria Reichardt, Josep Negre, Josep Pararol, Josep Pla
osep Riera Cuadras, Josep Riera Carbonell, Josep Roquet, Josep Sabadell, Josep Salvanyà, Josep Sanitjas, Josep Torrent, Josep Trallero
osep Tussell, Juan Antonio González, Juan Ceballos, Juli Sánchez, Júlia González, Júlia Roquet, Laura Hernán, Lídia Bosch, Lluís Figueras
Manel Coll, Maria Antònia Pastells, Marc Argemí, Marc Cantero, Marc Roura, Marcela Ramírez, Marcel·lino Oller, Maria Gabarrón, Maria
bert, Maria Masferrer, Marina Castro, Marina Sibina, Mariona Sabadell, Maritxu Irizar, Marta Canaleta, Marta Estapé, Marta Gadea, Ma
Masferrer, Marta Mosoll, Marta Roura, Marta Sanitjas, Martí Saula, Martina Ramon, Meritxell Codina, Meritxell López, Meritxell Planas,
ritxell Saula, Miquel Parés, Mireia Illa, Mireia Molas, Mireia Montolio, Míriam Benítez, Mossèn Rossend Roca, Montserrat Casellas, Mon
aniel, Montse Martorell, Montse Mataró, Montse Sendra, Neus Olivé, Neus Sastre, Neus Vilà, Nil Papiol, Núria Castanyer, Núria Rico, Núr
abadell, Odda Cardona, Olga Monsó, Oscar Trullàs, Pablo Blázquez, Paloma Monterroso, Paquita Cabra, Pares i mares dels nens nascuts d
4 al 2012, Pau Almagro, Paula Pla, Pep Collelldemont, Pep Sanchez, Pere Argemí, Pere Torné, Pitu Roig, Pol Anglisano, Quim Masferrer, Q
alart, Ramon Palomer, Ramon Ponsatí, Raquel Godoy, Raquel Massaguer, Rita Ramon, Robert Olivé, Rosa Barquero, Rosa Guiu, Rosa Mol
Rosa Pidemunt, Roser Rubió, Rubén Sola, Salvador Molas, Sandra Molins, Sandra Nualart, Sara Deulofeu, Sara Negre, Sergi Pérez, Sergi
rrasa, Sidru Mosoll, Sílvia Anfrons, Sílvia Pla, Sílvia Xamaní, Sixte Morera, Sonia Pararol, Sylvie Alcalde, Teresina Viladelbosc, Toni Cant
Tot Antic, Vanesa Sala, Veïns de Sant Feliu d’Amunt, Vicenç Bosch, Vicenç Buhils, Vicenç Domènech, Xavier Trias, Xavier Faixedas, Xavie
adó, Xavier Sitjà, Xavier Vallalta, Xavier Valls i Yolanda Campeny. ADF Guilleries-Montseny, Adrià Garcia, Afra Morera, Agustí Estapé, Ain
a, Alba Pino, Alba Sala, Albert Estapé, Albert Fugarolas, Albert Muñoz, Aleix Pla, Alina Sabaté, Alumnes INS Vescomtat de Cabrera, Ama
Casadevall, AMPA de l’escola Alzines Balladores, Àngel Teixidor, Àngel Torrent, Àngela Torné, Angelina Canaleta, Angelina Viñets, Anna
ubert, Anna Ibern, Anna Maria Ferrer, Anna Masferrer, Anna Masmiquel, Anna Massagué, Anna Platero, Anna Sanitjas, Anna Santos, An
lls, Antoni Creus, Antoni el Churrero, Antònia Plans, Antonio Martínez, Ariadna Carbonell, Associació cultural amics de Sant Feliu de Buix
u, Associació cultural amics de Sant Segimon, Associació de country Gaserans, Associació Ducat del Montseny, Associació Joves de San
ssociació TALP, Associació veïns de Sant Feliu de Buixalleu, Benjamí Vila, Berta Pla, Berta Ramon, Can Cerdanya, Can Vilella, Carles Sala
arme Carreras, Carme Roquet, Carmen Bassas, Carmen Comas, Carmen Fradera, Carolina Poche, Cascai Teatre, Cèlia Vives, Clara Antúne
lla senglanera de Sant Feliu de Buixalleu, Comissió de festes amics de Gaserans, Comissió de festes amics de Grions, Concepció Puigdev
istina Codina, Cristina Gallego, David Gamarra, David Miralpeix, Desiderio Tejero, Dolors Vilà, Dolors Xamaní, Eduard Ferrer, Elisenda Terr
, Els Miratges, Emili Casellas, Emma Codina, Enric Roquet, Enriqueta Vilà, Esbart Dansaire Montsoriu, Escola Alzines Balladores, Esther C
sther Gubert, Esther Guilana, Família Baronat Codina, Família Baronat Guiu, Ferran Ferré, Fina Torné, Fina Valverde, Francesc Avellaneda
Francesc Morfulleda, Francesc Pintu, Francisco Torres, Gabriel Gómez, Gemma Formiga, Gerardo Montero, Grions Orientació, Grup Cap
Estopes, Grup de teatre Riellenc, Guifré Carbonell, Helena Carles, Helena Pla, INS Vescomtat de Cabrera, Isaac Gómez, Isabel López, Isab
Notivoli, Isabel Pelegrín, Jaume Colomer, Jaume Dordal López, Jaume Dordal Paris, Jaume Fugarolas, Jean Michel Llacer, Jesús Rodrígue
esús Ruiz, Joan Call, Joan Coll, Joan R. Fornaguera, Joan Mosoll, Joan Xamaní, Joanna Riera, Joaquim Masferrer, Joaquim Mateu, Joaqui
Pla, Jordi Fugarolas, Jordi Guix, Jordi Riera Ferrer, Jordi Riera Cuadras, Jordi Rosado, Jordi Tura, Jordi Vall·llosera, Jordi Xamaní, Jordina
Armengol, Josep Avellaneda Roig, Josep Avellaneda Gabarrón, Josep Baronat, Josep Blanché, Josep Fugarolas, Josep Lluís Òdena, Jose
Maria Iglesias, Josep Maria Reichardt, Josep Negre, Josep Pararol, Josep Pla, Josep Riera Cuadras, Josep Riera Carbonell, Josep Roque
Josep Sabadell, Josep Salvanyà, Josep Sanitjas, Josep Torrent, Josep Trallero, Josep Tussell, Juan Antonio González, Juan Ceballos, Jul
chez, Júlia González, Júlia Roquet, Laura Hernán, Lídia Bosch, Lluís Figueras, Manel Coll, Maria Antònia Pastells, Marc Argemí, Marc Can
, Marc Roura, Marcela Ramírez, Marcel·lino Oller, Maria Gabarrón, Maria Gubert, Maria Masferrer, Marina Castro, Marina Sibina, Marion
Sabadell, Maritxu Irizar, Marta Canaleta, Marta Estapé, Marta Gadea, Marta Masferrer, Marta Mosoll, Marta Roura, Marta Sanitjas, Mar
Saula, Martina Ramon, Meritxell Codina, Meritxell López, Meritxell Planas, Meritxell Saula, Miquel Parés, Mireia Illa, Mireia Molas, Mireia
Montolio, Míriam Benítez, Mossèn Rossend Roca, Montserrat Casellas, Montse Daniel, Montse Martorell, Montse Mataró, Montse Sendra
eus Olivé, Neus Sastre, Neus Vilà, Nil Papiol, Núria Castanyer, Núria Rico, Núria Sabadell, Odda Cardona, Olga Monsó, Oscar Trullàs, Pab
zquez, Paloma Monterroso, Paquita Cabra, Pares i mares dels nens nascuts del 2004 al 2012, Pau Almagro, Paula Pla, Pep Collelldemont, P
anchez, Pere Argemí, Pere Torné, Pitu Roig, Pol Anglisano, Quim Masferrer, Quim Nualart, Ramon Palomer, Ramon Ponsatí, Raquel Godoy
uel Massaguer, Rita Ramon, Robert Olivé, Rosa Barquero, Rosa Guiu, Rosa Molas, Rosa Pidemunt, Roser Rubió, Rubén Sola, Salvador Mo
ndra Molins, Sandra Nualart, Sara Deulofeu, Sara Negre, Sergi Pérez, Sergi Vilarrasa, Sidru Mosoll, Sílvia Anfrons, Sílvia Pla, Sílvia Xama
ixte Morera, Sonia Pararol, Sylvie Alcalde, Teresina Viladelbosc, Toni Cantero, Tot Antic, Vanesa Sala, Veïns de Sant Feliu d’Amunt, Vicen
osch, Vicenç Buhils, Vicenç Domènech, Xavier Trias, Xavier Faixedas, Xavier Lladó, Xavier Sitjà, Xavier Vallalta, Xavier Valls i Yolanda Cam

Núm. 25, Agost 2013 - Web Oficial de l`Ajuntament de Sant Feliu de

Transcripción

Documentos relacionados

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona

fulldominical - Bisbat de Mallorca

Biblioteca Can Milans Caldes d`Estrac Febrer 2015

Les Filles de Maria Auxiliadora

l`Espurna nº 24/ juliol-setembre/2010

Déus i mites de l`antiguitat