El concurs de cartells de l`Anís del Mono
Transcripción
El concurs de cartells de l`Anís del Mono
Ampolla d’anisat refinat Anís del Mono Vicente Bosch. Badalona (marca de fàbrica) Museu de Badalona (inv. 16711) Museu de Badalona Del 16 de juny al 26 de setembre de 2016 Plaça Assemblea de Catalunya, 1 08911 Badalona Museu Abelló Del 30 de setembre al 25 de novembre de 2016 Carrer de Berenguer III, 122 08100 Mollet del Vallès Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona COINCIDÈNCIES Gabinet de Premsa i Comunicació. Dipòsit legal: B 13629-2016 (inv. 7404) Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona Imatge portada: Ramon Casas Cartell, litografia. J. Thomas, Barcelona, 1902 Museu de Badalona (inv. 12769) Anís del Mono Ramon Casas Cartell, litografia Litografia Henrich y Cía. Barcelona, 1898 Museu de Badalona INSÒLITES Mono i mona. Ramon Casas i l’anís Museu de Badalona Museu Abelló Àrea de Cultura Educació i Esports Gerència de Serveis de Cultura Oficina de Patrimoni Cultural Comte d’Urgell, 187. 08036 Barcelona Tel. 934 022 566 [email protected] http://www.diba.cat/web/opc/coincidencies_insolites “Mono i mona” és el lema que Ramon Casas va utilitzar per titular un dels quatre projectes que va presentar al concurs de cartells que Vicenç Bosch Grau –propietari de l’Anís del Mono– va convocar a final de l’any 1897, i correspon precisament al que va guanyar el primer premi. Fins aleshores els cartells eren encàrrecs d’institucions per anunciar grans esdeveniments, però l’any 1898 va ser decisiu per a la història del cartellisme català: dues empreses del ram de les begudes alcohòliques –Vicente Bosch i Codorniu– van celebrar un concurs cadascuna, en tots dos casos molt ben dotats econòmicament. L’èxit va ser absolut, ja que hi van participar molts artistes reconeguts. Precisament, el primer concurs comercial a tot l’Estat espanyol va ser el de l’Anís del Mono, convocat només un any després que s’hagués celebrat a Barcelona, a la Sala Parés, la primera exposició de cartells de l’Estat. Les bases es van publicar a la premsa a final de l’any 1897. L’import dels tres premis, de 1.000, 500 i 250 pessetes, i el fet que hi pogués haver un nombre il·limitat d’accèssits retribuïts van atreure un gran nombre d’artistes. Hi van participar tots els pintors importants del moment i es van rebre 162 projectes. L’exposició de les obres presentades es va inaugurar el 31 de març de 1898 a la Sala Parés i es va tancar el 10 d’abril. El veredicte va ser dictat el 6 d’abril per Vicenç Bosch en persona, que va prescindir de convocar un jurat. La crítica dels diaris va ser totalment favorable al resultat del concurs –nombre d’artistes participants i excel·lència de les obres Postals dels cartells presentats per Alexandre de Riquer i Alfred Roig Valentí, 1898. Museu de Badalona Postal del cartell presentat per Miquel Utrillo, 1898. Museu de Badalona premi, es van fer canvis en la tipografia i en la col·locació de les lletres, i es va afegir una ampolla de l’anís que anunciava sota el braç del mico. Esbós per a l’anunci de l’Anís del Mono. Ramon Casas. Dibuix, 1898 Museu Abelló (inv. 2234) presentades–, i va apreciar el punt d’inflexió que aquella iniciativa significava per al cartellisme comercial. Ramon Casas hi va presentar quatre obres, quatre figures de dona de mida natural, tres vestides de xula –també conegudes com a manolas– i una amb barret i esclavina. Totes quatre van ser qualificades de superbes per la premsa. A més de guanyar el primer premi, va obtenir dos accèssits, el primer amb l’obra Con una falda de percal planchá i el segon amb Dios los cría y ellos se juntan. Postal d'un dels cartells presentats per Ramon Casas, 1898. Museu de Badalona Ramon Casas (primer accèssit). Cartell, litografia. J. Thomas, Barcelona, 1902. Museu de Badalona (inv. 12769) A la tardor del mateix any 1898, els cartells premiats de Ramon Casas ja es van veure a moltes ciutats catalanes. La impremta més important de Barcelona, Henrich & Cía., va ser l’encarregada de les reproduccions. Està documentat que les tintes que utilitzava eren de l’empresa badalonina Charles Lorilleux, d’origen francès. El segon premi va ser per a Alexandre de Riquer i el tercer per a Alfred Roig Valentí. Encara hi va haver tres accèssits més –per tant, cinc en total– a obres de Lluís Labarta, Miquel Utrillo i Jaume Borràs i Dachs. A instàncies de Vicenç Bosch, Ramon Casas va incorporar alguna modificació en relació amb els originals presentats. Al cartell que va guanyar el primer El primer accèssit també es va modificar per donar encara més força a la publicitat del producte. En l’original, la noia sosté amb la mà dreta un gotet amb anís, i s’hi va afegir un mico dret damunt un tamboret, que li aboca l’anís de l’ampolla que aguanta sota el braç. Aquesta modificació correspon al dibuix a llapis que es presenta en aquesta mostra. Ben aviat, i seguint una moda molt popular del moment, es va editar una col·lecció de targetes postals amb els vuit cartells guanyadors del concurs, que van circular per arreu del món i van contribuir a fer una difusió excepcional de l’Anís del Mono. El concurs de l’Anís del Mono va fer història gràcies al geni artístic de Ramon Casas, de qui commemorem el 150è aniversari del naixement, però també gràcies al geni publicitari de Vicenç Bosch, nascut fa 171 anys, que és qui el va fer possible.