El concurs de cartells de l`Anís del Mono

Ampolla d’anisat
refinat Anís del Mono
Vicente Bosch.
Badalona (marca
de fàbrica)
Museu de Badalona
(inv. 16711)
Museu de Badalona
Del 16 de juny al 26 de setembre de 2016
Plaça Assemblea de Catalunya, 1
08911 Badalona
Museu Abelló
Del 30 de setembre al 25 de novembre de 2016
Carrer de Berenguer III, 122
08100 Mollet del Vallès
Xarxa de Museus Locals
de la Diputació de Barcelona
COINCIDÈNCIES
Gabinet de Premsa i Comunicació. Dipòsit legal: B 13629-2016
(inv. 7404)
Xarxa de Museus Locals
de la Diputació de Barcelona
Imatge portada: Ramon Casas Cartell, litografia. J. Thomas, Barcelona, 1902 Museu de Badalona (inv. 12769)
Anís del Mono
Ramon Casas
Cartell, litografia
Litografia Henrich
y Cía.
Barcelona, 1898
Museu de Badalona
INSÒLITES
Mono i mona.
Ramon Casas i l’anís
Museu de Badalona
Museu Abelló
Àrea de Cultura
Educació i Esports
Gerència de Serveis de Cultura
Oficina de Patrimoni Cultural
Comte d’Urgell, 187. 08036 Barcelona
Tel. 934 022 566
[email protected]
http://www.diba.cat/web/opc/coincidencies_insolites
“Mono i mona” és el lema
que Ramon Casas va
utilitzar per titular un dels
quatre projectes que va
presentar al concurs de
cartells que Vicenç Bosch
Grau –propietari de l’Anís
del Mono– va convocar
a final de l’any 1897,
i correspon precisament
al que va guanyar el primer
premi.
Fins aleshores els cartells
eren encàrrecs d’institucions per anunciar grans
esdeveniments, però l’any
1898 va ser decisiu per a la història del
cartellisme català: dues empreses del ram
de les begudes alcohòliques –Vicente Bosch
i Codorniu– van celebrar un concurs cadascuna,
en tots dos casos molt ben dotats
econòmicament. L’èxit va ser absolut, ja que
hi van participar molts artistes reconeguts.
Precisament, el primer concurs comercial a tot
l’Estat espanyol va ser el de l’Anís del Mono,
convocat només un any després que s’hagués
celebrat a Barcelona, a la Sala Parés, la primera
exposició de cartells de l’Estat.
Les bases es van publicar a la premsa a final de
l’any 1897. L’import dels tres premis, de 1.000,
500 i 250 pessetes, i el fet que hi pogués haver
un nombre il·limitat d’accèssits retribuïts van
atreure un gran nombre d’artistes. Hi van
participar tots els pintors importants
del moment i es van rebre 162 projectes.
L’exposició de les obres presentades es va
inaugurar el 31 de març de 1898 a la Sala Parés
i es va tancar el 10 d’abril. El veredicte va ser
dictat el 6 d’abril per Vicenç Bosch en persona,
que va prescindir de convocar un jurat.
La crítica dels diaris va ser totalment favorable
al resultat del concurs –nombre d’artistes
participants i excel·lència de les obres
Postals dels cartells presentats per Alexandre de Riquer i Alfred Roig Valentí, 1898.
Museu de Badalona
Postal del cartell presentat per Miquel Utrillo, 1898.
Museu de Badalona
premi, es van fer canvis en la tipografia
i en la col·locació de les lletres, i es va afegir
una ampolla de l’anís que anunciava sota
el braç del mico.
Esbós per a l’anunci de l’Anís del
Mono. Ramon Casas. Dibuix, 1898
Museu Abelló (inv. 2234)
presentades–, i va apreciar
el punt d’inflexió que aquella
iniciativa significava per
al cartellisme comercial.
Ramon Casas hi va presentar
quatre obres, quatre figures
de dona de mida natural,
tres vestides de xula –també
conegudes com a manolas–
i una amb barret i esclavina.
Totes quatre van ser
qualificades de superbes
per la premsa.
A més de guanyar el primer
premi, va obtenir dos accèssits, el primer amb l’obra Con
una falda de percal planchá
i el segon amb Dios los cría
y ellos se juntan.
Postal d'un dels cartells presentats per
Ramon Casas, 1898. Museu de Badalona
Ramon Casas (primer accèssit). Cartell, litografia.
J. Thomas, Barcelona, 1902. Museu de Badalona (inv. 12769)
A la tardor del mateix any 1898,
els cartells premiats de Ramon
Casas ja es van veure a moltes
ciutats catalanes. La impremta
més important de Barcelona,
Henrich & Cía., va ser l’encarregada de les reproduccions. Està
documentat que les tintes que
utilitzava eren de l’empresa
badalonina Charles Lorilleux,
d’origen francès.
El segon premi va ser per a Alexandre de Riquer
i el tercer per a Alfred Roig Valentí. Encara hi
va haver tres accèssits més –per tant, cinc en
total– a obres de Lluís Labarta, Miquel Utrillo
i Jaume Borràs i Dachs.
A instàncies de Vicenç Bosch,
Ramon Casas va incorporar
alguna modificació en relació
amb els originals presentats. Al
cartell que va guanyar el primer
El primer accèssit també es va modificar per
donar encara més força a la publicitat del
producte. En l’original, la noia sosté amb la
mà dreta un gotet amb anís, i s’hi va afegir un
mico dret damunt un tamboret, que li aboca
l’anís de l’ampolla que aguanta sota el braç.
Aquesta modificació correspon al dibuix
a llapis que es presenta en aquesta mostra.
Ben aviat, i seguint una moda molt popular
del moment, es va editar una col·lecció de
targetes postals amb els vuit cartells
guanyadors del concurs, que van circular
per arreu del món i van contribuir a fer una
difusió excepcional de l’Anís del Mono.
El concurs de l’Anís del Mono va fer història
gràcies al geni artístic de Ramon Casas,
de qui commemorem el 150è aniversari del
naixement, però també gràcies al geni
publicitari de Vicenç Bosch, nascut fa 171
anys, que és qui el va fer possible.