pdf / 1,3 - líniazero
Transcripción
pdf / 1,3 - líniazero
DEVORAR PARÍS DEVORAR PARÍS PICASSO 1900-1907 Marilyn McCully amb contribucions de Ni e n k e Ba k k e r I s a b e l C e n d oya VAN GOGH MUSEUM MUSEU PICASSO MERCATORFONDS Pe t e r Re a d edició a càrrec de Mi c h a e l Ra e b u r n A q u e s t l l i b r e h a e s t a t p u b l ica t a m b m o t i u d e l ’ e x posició Picasso in Paris, 1900-1907 Van Gogh Museum, Amsterdam 18 de febrer - 29 de maig del 2011 Devorar París. Picasso 1900-1907 Museu Picasso, Barcelona 30 de juny - 15 d’octubre del 2011 p u b l ica C I Ó EX P O S I C I Ó A B A R C EL O N A L ’ EQU I P DEL MU S EU P I C A S S O Editors Mercatorfonds, Brussel·les Van Gogh Museum, Amsterdam Museu Picasso, Barcelona Direcció Pepe Serra DE B A R C EL O N A Producció Tijdsbeeld & Pièce Montée, Gant Ronny Gobyn (director) Comissària Marilyn McCully Departament de publicacions Suzanne Bogman, Van Gogh Museum Marta Jové, Museu Picasso Coordinació Barbara Costermans, Tijdgeest, Gant Geri Klazema, Van Gogh Museum, Amsterdam Ann Mestdag, Mercatorfonds, Brussel·les Edició de textos Rosa Mercader/líniazero edicions Traduccions Xavier Pàmies i Albert Nolla (de l’anglès al català) Documentació gràfica Linda Modderkolk, Anja Wisseborn, Van Gogh Museum Isabel Cendoya, Museu Picasso Disseny Janpieter Chielens, Tijdgeest Maquetat a Mercury Text G3 i Gotham HTF (Hoefler & Frere-Jones) Imprès en Périgord 150 g Maquetació Karakters, Gant Fotomecànica, impressió i enquadernació Die Keure, Bruges ISBN 978-90-6153-957-5 © 2011 Mercatorfonds, Brussel·les; Van Gogh Museum, Amsterdam; Institut de Cultura de Barcelona (Museu Picasso) © 2011 Marilyn McCully pels seus textos © 2011 Sucesión Picasso, París per les obres de Pablo Picasso © 2011 VEGAP, Barcelona per les obres de Joaquim Sunyer, Pierre Bonnard, Kees van Dongen i André Derain Gerència Núria Fradera Coordinació Isabel Cendoya Conservació preventiva Reyes Jiménez i Anna Vélez Registre Ana Fàbregas Disseny AV62 Arquitectos Direcció Pepe Serra Gerència Núria Fradera Contractació i relacions institucionals Lluís Bagunyà Coordinació de projectes Conxa Rodà Senior Curator Juan José Lahuerta Conservadors Malén Gual i Eduard Vallès Programes públics Anna Guarro Arxiu i Centre de documentació Sílvia Domènech Conservació preventiva i restauració Reyes Jiménez, Anna Vélez Registre Anna Fàbregas, Jesús San José Premsa i comunicació Manel Baena, Anna Bru de Sala Biblioteca Margarida Cortadella Arxiu fotogràfic Emma Morató Exposicions Isabel Cendoya, Montse Torras Activitats Marta Iglesias Educació Maria Alcover Publicacions Marta Jové Internet Mireia Llorella © 2011 Succession H. Matisse/ VEGAP per les obres d’Henri Matisse Gestió de públics Deirdre Haughey Queda prohibida la reproducció total o parcial sense el permís exprés dels editors, en els termes marcats per la llei. Projectes Claustre Rafart www.mercatorfonds.be www.vangoghmuseum.com www.museupicasso.bcn.cat L’exposició ha tingut el suport de Administració Mercè Gabriel, Cristina Junquera, Josep Maria Seró Secretària de direcció Isabel Alonso Seguretat Jesús Rico Producció Anna Lingua Gestió d’espais Aurora de la Rosa Consergeria Ángel Díaz AGRAÏMENTS La comissària, el Museu Picasso, Barcelona i el Van Gogh Museum volen manifestar el seu profund agraïment a totes les persones que han fet possible aquesta exposició i aquest catàleg. En primer lloc i molt especialment a Cathy Hutin per la seva contribució a aquest projecte, que ha comptat també amb l’insubstituïble recolzament de la Fundación Almine y Bernard Ruiz-Picasso para el Arte i de la Vincent van Gogh Foundation. Així mateix, la comissària, el Museu Picasso, Barcelona i el Van Gogh Museum volen agrair també la inestimable col·laboració Béatrice André-Salvini, Jean-Paul Avice, Manuel Barbié, Tobia Bezzola, Beatriz Blanco, Robert Bowman, Lucía Cabezón, Domènec Casals, Migi Coyle, Richard Cyzer, Mirin Dajo, Susan Davidson, Dr. Stephan Diederich, Maite van Dijk, Ignasi Domènech, Roland Doschka, M. i Mme André Fage, Evelyne Ferlay, Dr. Hartwig Fischer, Joanna Foyster, Joan Gaspar i Farreras, Amanda Geitner, Marta Gil de Biedma, Gloria Groom, Florianne M. van Hees-Simons, Danielle Hodel, Geurt Imanse, Rafael Inglada, Montserrat Isern, Núria Isern, Nichola Johnson, Atsuko Kanazawa, Hélène Klein, Daniel Malingue, Jill McLennon, Cristina Mendoza Garriga, Natalia Mikiszko, Maria Luisa Pacelli, Mertxe París Leza, Florence Perez, Brooke Perrin, Marina Picasso, Christine Pinault, Kay Poludniowski, Eliza Rathbone, Peter Read, Tara Reddi, James Roundell, Salvador Salort-Pons, Helen Simpson, Jaume Socias, Benno Tempel, Louis van Tilborgh, Eduard Vallès, Neil Warnock, Ann S. Woolsey i Jessica Yakubowicz. Volem expressar també el nostre agraïment sincer als museus, galeries i col·leccionistes següents que, sense oblidar a aquells que han preferit restar en l’anonimat, han accedit generosament a prestar les seves obres. The Edelweiss Trust Merzbacher Kunststiftung Col·lecció Gabriele i Horst Siedle, Alemanya Aix-en-Provence Musée Granet (Bruno Ely) Albi Musée Toulouse-Lautrec (Danièle Devynck) Amsterdam Stedelijk Museum (Ann Goldstein) Barcelona Col·lecció Eusebi Isern Dalmau Basel-Riehen Fondation Beyeler (Samuel Keller) Brussel·les Pieter i Olga Dreesmann Musée d’Ixelles (Claire Leblanc) Chicago The Art Institute of Chicago (James Cuno) Colònia Museum Ludwig (Prof. Kasper König) Copenhaguen Ordrupgaard (Anne-Birgitte Fonsmark) Detroit Detroit Institute of Arts (Graham W. J. Beal) Filadèlfia Philadelphia Museum of Art (Timothy Rub) Fort Worth Kimbell Art Museum (Eric McCauley Lee) Gant Museum voor Schone Kunsten (Robert Hoozee) Ginebra Petit Palais - Musée d’Art moderne (Prof. Claude Ghez) Londres Tate (Sir Nicholas Serota, Caroline Collier) Madrid Museo Thyssen-Bornemisza (Guillermo Solana) Martigny Fondation Pierre Gianadda (Léonard Gianadda) Mont-real François Odermatt Niça Musée Matisse (Dominique Szymusiak) Norwich Sainsbury Centre for Visual Arts (Paul Greenhalgh) Nova York The Metropolitan Museum of Art (Thomas P. Campbell) Solomon R. Guggenheim Museum (Richard Armstrong) Oxford The Ashmolean Museum (Christopher Brown) París Musée du Louvre (Henri Loyrette) Musée de l’Orangerie (Emmanuel Bréon) Musée d’Orsay (Guy Cogeval) MNAM/CCI Centre Pompidou (Alfred Pacquement) Providence Museum of Art, Rhode Island School of Design (Hope Alswang) Richmond Virginia Museum of Fine Arts (Alex Nyerges) Basilea Kunstmuseum Basel (Dr. Bernhard Mendes Bürgi) Rotterdam Hans Leijser Museum Boijmans Van Beuningen (Sjarel Ex) Berlín Nationalgalerie/Museum Berggruen (Dr. Kyllikki Zacharias) Saint-Germain-en-Laye Musée d’Archéologie nationale (Patrick Périn) Bilbao Museo de Bellas Artes de Bilbao (Javier Viar) Saint Louis Mildred Lane Kemper Art Museum, Washington University (Sabine Eckmann) San Francisco Fine Arts Museums of San Francisco (John E. Buchanan) Sitges Museu del Cau Ferrat (Antoni Sella) Stuttgart Staatsgalerie Stuttgart (Sean Rainbird) Toronto Art Gallery of Ontario (Matthew Teitelbaum) Washington The Phillips Collection (Dorothy Kosinski) Zuric Kunsthaus Zürich (Christoph Becker) p r e s e n t acions P icasso d e sco b r e i x P a r í s 9 15 Ma r i l y n M c C u l l y L ’ e x posició V o l l a r d d e l 1 9 0 1 35 Ma r i l y n M c C u l l y La fa m a d e V inc e n t van G og h a l Pa r í s d e vo ltan t s d e 1 9 0 0 75 N I E N K E B A K K ER E l s o r í g e ns f r anc e sos d e l ’ è poca b l ava 97 Ma r i l y n M c C u l l y P icasso si m b o l is t a 117 Ma r i l y n M c C u l l y La vi d a b o h è m ia 133 Ma r i l y n M c C u l l y « To t e s l e s d iscip l in e s d e l con e i x e m e n t » L’ a r t d e P i c a s s o i l ’ a m b i e n t i n t e l · l e c t u a l d e l s s e u s p r i m e r s a n y s a P a r í s P ETER RE A D 155 E l c e r c l e d e P icasso s ’ e i x a m p l a 177 Ma r i l y n M c C u l l y E m passan t f oc 195 Ma r i l y n M c C u l l y N O TE S 222 Bi b l iog r a f ia ci t a d a 231 C R O N O L O G ia 232 I S A BEL C E N D O Y A L l is t a D ’ o b r e s 238 Ín d e x 242 C r è d i t s f o t og r à f ics 246 so b r e e l s a u t o r s 247 El Museu Picasso ens torna a oferir la possibilitat d’acostar-nos als palaus del carrer Montcada per gaudir d’una nova aproximació a l’obra i la manera de treballar de l’artista malagueny. En aquesta ocasió, l’exposició temporal —realitzada en col·laboració amb el Van Gogh Museum d’Amsterdam— ens parla del Picasso que va descobrir París el 1900, en un dels moments de plena efervescència artística de la capital, i que va acabar convertint-se pocs anys més tard en el líder de l’avantguarda. La mostra aplega importantíssimes obres de Picasso, però també excel·lents exemples del treball de pintors i artistes gràfics que ell admirava i que va poder veure per primer cop al natural a París —Gauguin, Van Gogh, Cézanne, Toulouse-Lautrec i Steinlen, entre d’altres. A través d’aquesta acurada selecció de peces, la comissària Marilyn McCully ha volgut contextualitzar el treball de Picasso i mostrar-nos com es va reflectir l’impacte de les seves noves experiències vitals i artístiques en les tècniques i les temàtiques de les seves obres. Aquesta exposició ens permet copsar tota la força del Picasso que, a través de la fascinació pels grans mestres de la pintura i per les obres dels seus contemporanis, començava a forjar el seu estil personal. És, a més a més, una cita obligada per a tots els que vulguin seguir repensant la trajectòria de l’artista, en la línia del que el Museu Picasso ens ha estat proposant al llarg dels darrers anys. Jordi Hereu Alcalde de Barcelona 9 El Van Gogh Museum d’Amsterdam i el Museu Picasso departaments d’exposicions respectius, han fet possible el de Barcelona són centres especialitzats, consagrats cada préstec d’obres importants d’institucions i col·leccionistes un a l’obra d’un sol artista que ha passat a formar part de particulars d’arreu del món, cosa que ens ha permès l’imaginari col·lectiu mundial: dues figures essencials en aplegar una selecció excepcional de peces. D’altra banda, la història de l’art que han constituït un punt de la conveniència d’aquest projecte comú s’ha fet encara referència per a moltes generacions. més palesa amb la presència d’obres importants de les L’any 2007, el Van Gogh Museum d’Amsterdam va presentar la gran exposició «Barcelona 1900», un homenatge Van Gogh Museum d’unes quantes obres d’altres artistes a la ciutat i al seu panorama artístic al tombant de segle, que eren actius a Montmartre pels volts del 1900. i va convidar el Museu Picasso a participar-hi per mitjà del préstec d’obres cabdals. Tots dos museus van quedar L’exposició arrenca amb la visita d’un jove Picasso de dinou anys a l’Exposició Universal de París, la primera sorpresos per les semblances patents que hi havia entre ciutat on va exposar fora d’Espanya. Al començament es elles, l’analogia dels seus mètodes de treball i el desig va inspirar en els temes i els estils que va veure en l’obra d’establir vincles de col·laboració amb altres institucions. d’altres artistes, però així i tot sempre va aconseguir Aquesta constatació va desembocar quasi immediatament transmutar aquestes influències innombrables en un estil en l’organització conjunta d’una ambiciosa exposició que individual i personal. Al cap de pocs anys era al capdavant explorés l’aprenentatge de Pablo Picasso a partir de la de l’avantguarda i obria nous camins, després d’haver seva arribada a París i la seva immersió en la vida artística absorbit tot el que la capital francesa i els artistes estrangers de la ciutat. Per al Van Gogh Museum, l’interès resideix que s’hi havien sentit atrets —com ara Van Gogh— tenien en el fet que aquesta època de l’obra de Picasso està per oferir-li. L’objectiu d’aquest catàleg és mostrar pas a relacionada estretament amb la col·lecció del museu, pas l’aprenentatge de Picasso durant aquells anys crucials que conté obres de Van Gogh i de molts altres artistes que de París (1900-1907). treballaven a Montmartre a la darreria del segle xix i que La presentació al Van Gogh Museum dóna una van inspirar Picasso. A Barcelona, l’exposició també importància especial a les obres de Picasso perquè explora els paral·lels entre Picasso i Van Gogh, l’estada aquesta és la primera gran exposició dedicada als primers del qual a París va influir profundament en el seu anys de l’artista a París que es fa a Holanda, mentre que desenvolupament artístic. a Barcelona l’exposició se centra més en el context Des del primer moment ens va semblar que era essencial 10 nostres col·leccions respectives, incloent l’aportació del de Picasso a París i pretén enriquir la línia de recerca i que Marilyn McCully, una especialista destacada en producció d’exposicions que el Museu Picasso de Barcelona Picasso amb un profund coneixement de l’aprenentatge segueix des de fa uns quants anys. del jove artista, fos la persona que comissariés l’exposició. Hem de començar expressant la nostra immensa Tenim l’alegria de poder dir que el prestigi de la comissària, gratitud a Marilyn McCully, comissària convidada i que va ser la primera a suggerir la idea de fer-la, i la autora principal d’aquest catàleg, per haver concebut sòlida base del projecte desenvolupat pels nostres aquesta exposició única i per haver consagrat els seus grans coneixements i la seva gran experiència a obtenir elements destacats de les col·leccions permanents préstecs i a convertir aquest projecte en una feliç realitat. d’aquests museus, i per això ens alegrem especialment Els seus assajos sobre Picasso estudien i il·luminen aquesta que tot i així hagin estat d’acord a prestar tantes peces època crucial de la carrera de l’artista. Les idees de McCully excepcionals. sobre la proposta d’exhibició i la publicació corresponent En una exposició d’aquesta mena, el suport financer van ser concebudes de forma conjunta amb el seu marit, té també una importància cabdal. Agraïm el concurs Michael Raeburn, que ha editat aquest llibre amb una de SEACEX (Sociedad Estatal para la Acción Cultural entrega extraordinària. Els coautors Peter Read i Nienke Exterior), que ha fet d’avalador de part dels costos de Bakker, per la seva banda, proporcionen respectivament l’assegurança i el transport; i, a Amsterdam, estem una visió fascinant dels aspectes literaris i dels lligams immensament reconeguts al nostre patrocinador, Citroën, entre Van Gogh i Picasso, mentre que Isabel Cendoya que ha proporcionat una ajuda substancial a aquest completa el volum amb una valuosa cronologia. projecte únic. Volem també donar especialment les gràcies a Edwin Confiem que els lectors d’aquest catàleg i els visitants Becker, responsable d’exposicions del Van Gogh Museum; de l’exposició de tots dos museus acabaran apreciant a Benno Tempel, antic comissari del mateix museu; a les Picasso no pas com el geni aïllat que a vegades es dues coordinadores del projecte, Geeta Bruin pel Van Gogh considera que és, sinó com un artista que en els seus Museum i Isabel Cendoya pel Museu Picasso, que han primers anys va ser receptiu a altres artistes i que sempre engegat i han coordinat l’exposició amb gran tenacitat buscava camins nous i sorprenents. i dedicació, i a Lluís Bagunyà, Fouad Kanaan i Martine Kilburn per la seva inestimable ajuda en la realització del projecte. També agraïm a Mercatorfonds de Brussel·les, amb el seu director Jan Martens al capdavant, la seva col·laboració P epe S erra Director Museu Picasso, Barcelona i disposició a participar-hi. Del procés de publicació han vetllat, amb una professionalitat exquisida, Ronny Gobyn i els seus col·legues de Tijdsbeeld & Pièce Montée de Gant. Per acabar, voldríem manifestar el nostre agraïment A x el R ü ger Director Van Gogh Museum, Amsterdam més sincer a tots aquells qui amb tanta generositat ens han prestat les seves obres. En aquest sentit donem les gràcies especialment a la Vincent van Gogh Foundation per la seva generosa aportació de préstecs importants. Ni l’exposició ni aquest llibre no haurien sigut possibles sense la fe dels prestadors en els nostres dos museus i en aquest projecte. Som ben conscients que les obres són 11 CAT. 1 Picasso i Manuel Pallarès a París París, 1900 Tinta a ploma sobre paper, 8,8 x 11,1 cm Museu Picasso, Barcelona P i c a ss o d e s c o b r e i x Pa r í s M A R I LY N M c C U L LY A finals d’octubre del 1900, poc després de l’èxit de crítica podien veure a la fira. El fet que tota l’exposició estigués de la seva primera exposició a Barcelona a començaments il·luminada amb electricitat confirmava l’estatus de París d’any, Pablo Ruiz Picasso va marxar a París ple de com «la ciutat de la llum» i, simbòlicament, anunciava confiança i d’esperances sobre el seu futur artístic. Amb l’arribada d’un nou segle. A més a més, per als joves només dinou anys, Picasso va viatjar amb el seu amic, ambiciosos que arribaven a París el 1900, la nova Meca l’escriptor Carles Casagemas; tots dos havien estat representava un món d’oportunitats: el que era possible nomenats corresponsals de la revista barcelonina — tecnològicament i artísticament — estava a punt de Catalunya Artística per cobrir els esdeveniments de canviar. l’Exposició Universal, que s’havia de clausurar el 12 de L’arribada d’artistes d’arreu del món, que havia novembre. La celebració de l’exposició, que tenia un començat a finals del segle xix, era un fenomen sense 1 ambiciós programa constructiu i cultural, havia precedents en la història de París i va marcar un període transformat París en el curs dels últims mesos i havia d’immigració cultural que havia de redefinir el rumb i convertit la ciutat en la destinació d’artistes, d’actors, l’evolució artístics de l’avantguarda. Al principi, els grups d’escriptors, de buscadors de curiositats i d’entusiastes de de cada nacionalitat no es feien gaire amb els altres, tota mena de manifestacions artístiques i ètniques, de continuaven parlant la seva llengua i depenien dels demostracions científiques i dels últims invents, que es compatriotes que ja estaven establerts per fer contactes i P i c a ss o d e s c o b r e i x P a r í s 15 trobar feina. Això és certament el que es van trobar català, Joaquim Sunyer, va adquirir una certa fama fent Picasso i els seus amics en arribar. Alhora, alguns dels il·lustracions per a escriptors, especialment per a Les catalans que s’havien establert a París o que hi havien Soliloques du pauvre, de Jehan Rictus, el 1897. Les seves passat una bona temporada a la dècada del 1890, havien representacions de la vida dels marginats seguien entrat en contacte amb determinats cercles artístics l’exemple de Théophile-Alexandre Steinlen pel que feia al francesos, la qual cosa també facilitava l’arribada als tema i, en certa manera, pel que feia a l’estil (tot i que les nouvinguts. il·lustracions que Steinlen va fer per a Rictus van arribar La generació anterior d’artistes i escriptors barcelonins, que havien anat a la capital per estudiar i per assistir a les pintor que ja era a París el 1900 i que amb els anys es va exposicions universals anteriors, normalment s’havien fer molt amic de Picasso era Ramon Pichot, natural de instal·lat a Montmartre, un barri barat i de mala fama Cadaqués. La família Pichot, que era molt adinerada, va situat a la part més alta de la ciutat. De fet, Ramon Casas i ajudar Ramon a adquirir la Maison Rose, una caseta de Santiago Rusiñol havien viscut sobre el cèlebre Moulin de Montmartre on va poder muntar un estudi i on la seva la Galette (vegeu cat. 2) des del 1890 i, amb el seu futura esposa Germaine portaria un petit restaurant a la compatriota Miquel Utrillo, s’havien submergit en el món planta baixa. artístic que els envoltava. Mentre que Utrillo havia estat A més de les activitats dels artistes, la comunitat productor de teatre d’ombres xineses i un assidu als catalana també tenia el caixet polític especial de cabarets — i havia mantingut una relació amb la model l’anarquisme de finals de segle, que la distingia dels altres francesa Suzanne Valadon, de qui va reconèixer un fill grups nacionals. La dècada del 1890 havia estat una època (Maurice Utrillo) —, Rusiñol i Casas es van moure en uns difícil a Catalunya, i molts anarquistes o simpatitzants que cercles artístics una mica més convencionals i van exposar eren sospitosos de fomentar activitats antigovernamentals al Salon de la Société nationale des beaux-arts. Utrillo i havien buscat refugi a París. En comparació amb els Casas van tornar a París per a l’Exposició Universal del alemanys, els russos o els italians, la comunitat espanyola 1900, i la seva presència està documentada en les cartes de era relativament petita, de manera que la barreja d’artistes, Casagemas i en diversos dibuixos de Picasso. escriptors i activistes es va convertir en un aspecte normal Uns altres, com ara Isidre Nonell i Ricard Canals, que pertanyien a la segona onada d’immigrants de mitjans de del grup d’«exiliats». En aquest grup també hi havia uns quants bascos, que, com els catalans, tenien idees la dècada del 1890, també es van establir a Montmartre i separatistes respecte a la situació política a Espanya. Per es van forjar una carrera professional a França bàsicament regla general, tots tenien com a centre d’operacions com a pintors de temes espanyols. El seu èxit depenia en determinats cafès i cabarets on expressaven obertament gran mesura de la promoció que els fessin diversos les seves opinions polítiques.3 Alhora, la policia francesa marxants parisencs, especialment Le Barc de Boutteville, vigilava els seus moviments, i sembla que fins i tot Picasso Ambroise Vollard i, més endavant, Durand-Ruel. Un altre va tenir un expedient policial.4 2 16 uns quants anys més tard que les de Sunyer). Un altre P i c a ss o d e s c o b r e i x P a r í s CAT. 2 Ramon Casas Ball del Moulin de la Galette 1890 Oli sobre tela, 100 x 81,4 cm Museu Cau Ferrat, Sitges 17 FIG. 1 Estudi per a Darrers moments Barcelona, 1899-1900 Carbonet, clarió i traços de llapis negre sobre paper, 30 x 39,8 cm Museu Picasso, Barcelona Així que van arribar, Picasso i Casagemas es van horas que no eran d’ordre y tot anava tal y com no devia assabentar per la xarxa de catalans que el seu famós anar. Además que […] l’Odette, comensava á embrutirse á compatriota Nonell, que fins a l’abril havia exposat a la causa d’alcohol, doncs tenia la bona costum de atrapar una galeria de Vollard, estava a punt de deixar un estudi a mona cada nit. Per tant hem vingut en decidir que ni ellas Montmartre. El pis del carrer Gabrielle era prou gran per ni naltres ens aniram al llit mes tart de la mitja nit; que muntar-hi diversos estudis — Casagemas també volia ser acabariam de dinar cada dia avans de la una y, que després pintor — i perquè hi dormissin fins a sis persones. Un altre de dinar nosaltres nos aplicariam als nostres quadros y amic pintor, Manuel Pallarès, va arribar de Barcelona uns ellas farian feynes propres de la dona, tals cosir, netejar é quants dies després (cat. 1), i als tres companys se’ls van besarnos é deixarse fort grapeijar. En fi amic meu, que unir ben aviat tres models, Germaine Gargallo (coneguda aixó es una mena d’Eden ó d’Arcadia bruta».5 com a Laure Florentin), la seva germana Antoinette 18 A banda de la feina de reporter, Picasso també tenia un (Fornerod de casada) i una altra noia que es deia Odette motiu personal per assistir a l’Exposició: el seu quadre (coneguda com a Louise Lenoir), que es va ajuntar amb Darrers moments havia estat seleccionat per ser exposat a Picasso. Casagemas va escriure cartes a Barcelona la secció espanyola del Grand Palais. Aquesta tela de gran descrivint aquesta nova vida alliberada: «Hem considerat format que representa la visita d’un capellà a una dona qu’ens llevavam massa tart, y per lo tant que menjavem a moribunda també havia format part de l’exposició de P i c a ss o d e s c o b r e i x P a r í s CAT. 3 Sortint de visitar l’Exposició Universal, París (Odette, Picasso, Pichot, Utrillo, Casagemas i Germaine davant de l’entrada principal de l’Exposició) París, 1900 Llapis, carbonet i llapis de color sobre paper, 47,6 x 62 cm Col·lecció particular. Cortesia Galeria Manuel Barbier, Barcelona 19 FIG. 2 Grup de catalans a Montmartre: Pichot, Mañach, Casagemas, Brossa, Picasso i Gener París, 1900 Oli sobre fusta, 24,1 x 18,7 cm The Barnes Foundation, Merion, Pa. Picasso que havia tingut lloc al febrer a Barcelona. Un abandonar els estudis i va obrir una botigueta on es crític francès va esmentar aquest quadre com un dels més dedicava a comprar i vendre antiguitats. Quan se li destacats, i va comentar que «a Darrers moments de Ruiz presentava l’ocasió, també promocionava artistes joves i Picasso hi ha una veritable sensació de dolor». El fet que preferentment espanyols, entre els quals hi havia molts aquest quadre fos escollit per representar l’última dels catalans arribats a finals de la dècada del 1890.10 pintura espanyola per davant d’obres d’artistes barcelonins Casagemas va escriure sobre la primera visita de Mañach més establerts7 va ser important per posar el nom del jove al seu estudi de Montmartre el 19 de novembre del 1900 6 Picasso a primera línia, si més no pel que feia a la fama en una carta que va enviar al seu amic Reventós a que tenia al seu país natal. Aquest reconeixement limitat, Barcelona: «Ja ha vingut el senyor qu’esperavam. Ha estat però, també estava a punt de canviar. una pila d’estona aquí, ha vist els quadros y es segur qu’ens Un dels primers contactes que va ajudar Picasso a París diners si es que n’ha comprat algun. El corredor es un tipo com una mena de dandi i també com a corredor d’alguns que’s diu Mañac y que’ns cobre només el 20 per cent».11 marxants de Montmartre.8 Fill d’un serraller barceloní, A més a més, se sap que Mañach va oferir un contracte a Mañach havia arribat a París al començament de la dècada Picasso segons el qual li pagava 150 francs al mes per la seva del 1890 per continuar el negoci familiar, però va producció artística.12 Com que Casagemas també explica a 9 20 comprará algun. Ara estem esperant la contestació y’ls va ser Pere Mañach, un català que ja s’havia fet un nom P i c a ss o d e s c o b r e i x P a r í s FIG. 3 Cursa de braus Barcelona, 1900 Pastel sobre paper, 28 x 28 cm Col·lecció particular, París la carta que estaven buscant la manera de no pagar el lloguer comprar el quadre d’una criatura vestida de blanc.15 de l’estudi del carrer Gabrielle perquè no tenien diners, la La marxant Berthe Weill, que amb l’ajuda de Mañach promesa d’aquests ingressos els devia donar una mica de acabava d’obrir una petita galeria al número 25 del carrer seguretat. Mañach apareix en un dibuix que Picasso va fer Victor Massé,16 va anar a l’estudi de Picasso i li va comprar dels seus amics espanyols a la falda de Montmartre (fig. 2): tres pastels taurins (fig. 3), que va vendre immediatament a l’esquerra hi ha Pichot al costat de Mañach, mentre que al crític teatral i redactor en cap de Les Annales politiques Casagemas i Picasso estan drets davant els escriptors et littéraires, Adolphe Brisson.17 barcelonins Jaume Brossa i Pompeu Gener. 13 Gràcies a Mañach, Picasso va conèixer possibles Picasso havia començat a explorar la tècnica del pastel a Barcelona, però un cop a París va canviar els temes compradors, com ara el cònsol espanyol Emmanuel espanyols, com els que va comprar Weill, per temes Virenque, que va comprar La ballarina blava (1900, parisencs, com ara alguns esbossos de la vida francesa col·lecció particular), un espectacle de cabaret al Divan que va fer en un quadern minúscul. Entre els pastels més Japonais on apareixen un pierrot i una ballarina vestida grans que no es van vendre immediatament hi ha de blau, i una composició taurina titulada L’entrada de la L’abraçada (cat. 5) 18 i Al camerino (cat. 7). Aquestes plaça (1900; Museu d’Art Modern, Toyama).14 Un altre composicions donen una bona idea de com Picasso va col·leccionista era el polític Olivier Sainsère, que va passar de les escenes taurines, vibrants i assolellades, P i c a ss o d e s c o b r e i x P a r í s 21