Terra Nostra Lluís Hernández Tractoristes

Comentarios

Transcripción

Terra Nostra Lluís Hernández Tractoristes
Revista de Vidreres · 70 · estiu 2015
Parlem de...
Terra Nostra
Parlem amb ...
Lluís Hernández
Actualitat
Tractoristes
EDITORIAL
Telèfons d’interès
Emergències
Centre d’emergència de Catalunya .................112
Informació ciutadana..................................................012
Mossos d’Esquadra......................................................112
Bombers...................................................................................112
Ajuntament
Oficines municipals.............................972.850.025
Fax oficines municipals...................972.850.050
Vigilants.................972.850.000 /670.067.740
Assistent social........................................972.850.170
Llar de jubilats...........................................972.850.907
Jutjat de Pau..............................................972.851.870
Biblioteca Joan Rigau.......................972.851.285
Centre cívic Francesc Llobet.....972.850.067
Piscina municipal...................................972.850.027
Pavelló municipal (oficines).............972.851.445
Pavelló municipal (públic).................972.851.214
Deixalleria......................................................637.759.060
Ensenyament
Llar d’infants Sant Iscle..................972.850.917
Llar d’infants El Sorrer.....................646.571.809
Col·legi Sant Iscle..................................972.850.103
Preescolar Sant Iscle.........................972.850.836
Col·legi Salvador Espriu..................972.850.808
IES.........................................................................972.850.711
Sanitat
CAP(Centre d’Assistència Primària)...972.850.156
Farmàcia Vilardell..................................972.875.009
Farmàcia Adzet........................................972.875.666
Farmàcia Moré.........................................972.850.575
Consell comarcal
Oficines.......................................................... 972.842.161
Fax oficines...................................................972.840.804
Recaptació....................................................972.840.178
Recaptació (oficines Vidreres)...........972.851.094
Protectora animals (Tossa de Mar)...972.342.030
Transports
SAGALES........................................................902.130.014
TEISA..................................................................972.260.196
SARFA...............................................................972.850.157
Horaris de serveis
Oficines municipals
De dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda
Biblioteca municipal
Matins de dimarts a divendres de 9.30 a
13.30 h i tardes de dilluns a divendres de
16 a 20 h. Dissabtes de 10 a 13 h
Serveis tècnics
Arquitecte: David Calvo i Coromina, dijous d’11 a 14 h
Arquitecte tècnic: Jordi Llinàs i Joana
Enginyera: Anna Arnau i Planas de Farnés,
dimarts i dimecres de 8 a 14 h (prèvia hora)
Serveis Socials
Assistència social, dijous de 9 a 14 h
Farmàcies
Farmàcia Moré
C/ Catalunya, 48....................................972.850.575
Farmàcia Vilardell
Carrer de Girona, 37..........................972.875.009
Farmàcia Isabel Adzet
Carrer Josep Pla, 60..........................972.875.666
Jutjat de Pau
Dilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 h
Deixalleria
Dimarts, dimecres, dijous i divendres de 9
a 13 i de 15 a 18 h, Dissabtes de 9 a 14 h
Recollida de trastos vells
Segon i últim dimecres de cada mes
Regidories
Regidor d’Urbanisme i Hisenda: Jordi
Camps i Vicente
Regidora de Benestar Social, Sanitat i
Esports: Margarita Solé Ferrer
Regidora de Turisme i Cooperació
Ciutadana: Maria Artigas Ruhí
Altres serveis
Funerària (24 h.)
La Selva de germans Blanquera i Albarracín
Telèfon......................972.850.663/699.460.133
Rectoria.........................................................972.850.061
ENHER (avaries)......................................900.770.077
Comissaria Sta.Coloma de Farners
Telèfon..............................................................972.181.675
Fax........................................................................972.842.201
Bombers Maçanet Selva..............972.858.828
Veterinari (consultes privades)
Telèfon....................972.850.114 /972.858.785
Correus i telègrafs...............................972.851.133
Oficina de treball de Salt
Telèfon.............................................................972.942.950
Fax........................................................................972.942.953
Notaria Vidreres
Telèfon.......................972.875.957 / 72.875.958
Fax........................................................................972.875.959
[email protected]
Regidor d’Ensenyament, Cultura i Fires,
Festes i Serveis: Francesc Baltrons Lloveras
Regidor de Governació i Recursos
Humans, Urbanisme, Sostenibilitat
Medioambiental i Urbanitzacions:
Antonio Fernández García
Regidor de Sostenibilitat Energètica,
Joventut i Festes: Marc Carreras Barnada
Regidor de Territori (Món Rural
i Patrimoni) i Sostenibilitat
Medioambiental: Pere Raset Miquela
Regidor de Reactivació Econòmica,
Joventut i Festes: Lluís Galobart Vilamitjana
Farmàcies de guàrdia
Agost
Vilardell .........................................................del 1/8 al 2/8
Adzet ...........................................Setmana del 10 al 16
Moré..............................................Setmana del 22 al 30
Una mirada a les
eleccions municipals
Taxi Rafael Vico..972.851.139 /609.316.932
Renfe..................................................................902.240.202
Setembre
Vilardell ........................................Setmana del 31 al 6
Adzet ...........................................Setmana del 14 al 20
Moré........................................Setmana del 28 al 4/10
Per a més informació: www.cofgi.com
Normes per a les col·laboracions
Tothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies
a cos 12 a El Rec Clar, c/Catalunya, 29, 17411 Vidreres, o a [email protected] Una altra norma és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor i
un telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se amb
fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-los o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament
amb els articles que apareixen firmats.
02
EDITORIAL 03
PARLEM DE... 04
PARLEM AMB... 06
DES DE LA CASA DE LA VILA 09
ACTUALITAT 12
ANEM A ESTUDI 37
ESPORTS 43
CURAR-SE EN SALUT 44
OPINIÓ 45
PLOU I FA SOL 48
FEM UNA QUEIXALADA 49
ENTRETENIMENTS 50
EL REC CLAR PEL MÓN 51
SERVEIS
I like
+ REC CLAR
El Rec Clar no acaba al paper,
pots visualitzar-lo al web de
l’Ajuntament i opinar i dir-hi la
teva a través de les xarxes socials.
Crèdits:
Edita: Ajuntament de Vidreres
Consell de Redacció: Ramon Garriga,
Joan Martí, Anna Viader, Lluís Gascons,
Arnau Call, Helena Xirgu i Francesc Aldrich
Col·laboradors: Josep Formiga, Ángel
Teixidor, Eduard Adrobau, Jordi Presas,
Josep Borrell, Assumpció Moré, Júlia
Vilardell, Joaquim Bayé, Isabel Adzet.
Producció, coordinació periodística,
disseny i maquetació i correcció
lingüística:
Estudi de Comunicació Intus S.L.
Carrer Blancafort, núm.7, local 1
08530 La Garriga (Barcelona)
Foto portada: Jaume Mos
Impressió: Anman, Gràfiques del Vallès S.L.
Dipòsit legal: GI-235-98
Les recents eleccions municipals del nostre poble ens han portat un nou mapa
polític que destaca per la seva novetat i claredat.
Poques vegades en la història democràtica de Vidreres havia hagut un ajuntament
amb majoria absoluta d’algun partit polític. L’última vegada va ser el 1999, quan el
PSC va obtenir 6 dels 11 regidors. Es revalidava la mateixa victòria del 1995. Encara
abans, el 1979, el PSC va guanyar les primeres eleccions democràtiques després de
la llarga nit del franquisme.
Per tant, les recents eleccions són les primeres que Convergència i Unió les guanya
per majoria absoluta. L’equip dirigit per Jordi Camps ha passat de 5 a 8 regidors.
La segona força al consistori passa a ser el grup Vidreres som tots – ERC. Encara
que ha augmentat lleugerament en nombre de vots passa de 3 a 2 regidors. La
tercera força passa a ser el grup dels socialistes. Han perdut la meitat de regidors
i més de 300 vots, quedant-se amb 2 regidors. El darrer grup que ha aconseguit
representació és Vidreres per a tothom – Entesa que ha aconseguit 1 regidor. Cal
apuntar que aquest grup ha sigut l’únic capaç de guanyar a CiU en 1 de les 7 meses
electorals. En les altres 6 taules el grup convergent ha guanyat amb molta diferència
la resta de partits polítics. Cal destacar que el PP perd el regidor que tenia perdent
quasi la meitat dels seus vots. I en darrer terme, Plataforma per Catalunya amb 76
vots es queda fora del plenari de l’ajuntament.
Un tret a destacar és l’augment en la participació. Ha millorat en poc més de 10
punts, arribant al 57%. Representa un punt d’inflexió respecte les darreres eleccions
municipals. Encara però és un nivell de participació més baix que el de 2003 i
queda molt lluny dels registres dels anys 90, quan s’arribava a nivells de participació
superior al 70%. Cal apuntar que els nivells de participació han sigut diferents en
cada zona del municipi, amb una major participació en el nucli urbà i més discreta
a les zones més allunyades del nucli urbà. Ho podeu comprovar en el quadres
de dades de les eleccions que hi ha publicats en aquest número. Mirant aquestes
dades es pot concloure que ha sigut CiU el partit que ha capitalitzat l’augment
de la participació. Allà on hi ha més participació Convergència guanya amb més
rotunditat.
Per acabar, i encara que els analistes aconsellen no comparar eleccions diferents,
resulta interessant apuntar que la suma dels vots de CiU i ERC en les municipals
és de 2220 vots. I en la consulta del 9 de Novembre l’opció del sí-sí va aconseguir
2263 vots. Suposant que la resta de partits estan en contra de la independència de
Catalunya, la suma dels seu vots arriba als 809. Esperem però que en els propers
mesos tots plegats sortim de dubtes respecte quin és el futur polític què vol el
conjunt de la societat catalana.
El Consell de Redacció
3
EL REC CLAR 70 · EDITORIAL
Taula de Serveis
PARLEM DE...
5
EL REC CLAR 70 · PARLEM DE...
Lluís Gascons i Clarió
EL REC CLAR 70 · PARLEM DE...
4
Terra Nostra de Vidreres
El Terra Nostra actuant en la Pista Jardí del Casino Unió.
El vint-i-u de juny comença l’estiu, però a la Costa
Brava no se li dóna la benvinguda fins el primer dissabte de juliol quan des de Calella de Palafrugell es
fa la tradicional cantada d’havaneres, segurament us
ve la imatge de cantaires d’havaneres a dalt d’un escenari fent que els qui els escolten des de les barques
bressolades pel mar o des de la platja preparant rom
cremat, els segueixin moguent els mocadors al ritme
de la Bella Lola o vibrant i emocionant-se quan sonen les primeres notes del Meu Avi. En aquestes cantades havia actuat un grup d’havaneres de la nostra
vila, el Terra Nostra.
La història d’aquest grup comença en un dimarts de
carnaval de l’any 1977 quan grup d’amics format per:
Josep Basté, Ramon Ruhí, Joaquim Font i Miquel
Massa, reunits al voltant d’una taula del Casino feien petar la xerrada i van tenir la pensada de fer un
grup d’havaneres per anar actuar en els restaurants
dels voltants de Vidreres per amenitzar els àpats i
fer algun cèntim. El mig de la conversa engrescada
d’aquells amics hi va passar en Joaquim Fàbrega i li
van comentar la idea que havien tingut. En aquell
mateix moment, li van demanar si el seu sogre, el
Mestre Mas estaria disposat a dirigir-los?
El Terra Nostra actuant a Can Pou en una celebració de la
Penya Blaugrana de Vidreres
Aquella idea que havia nascut en una conversa de cafè
es va anar fent realitat. D’aquell petit grup d’amics es
van anar afegint gent del poble que tenien interès en
formar-hi part, com: Francesc Mas (director), Francesc Balmanya (Contrabaix), Jaume Figueres (Piano), Dídac Gázquez, Miquel Vergés, Joaquim Fàbrega, Francesc García (primeres veus), Maria Bassas,
Isabel Barranco, Anna Mas, Adelaida Peidró (segones veus), Miquel Cantó, Ernest Ribera, Narcís Gascons, Jaume Colls (baixos), també en van formar part
en algun moment de la vida del Terra Nostra: Àngel
Bancells (piano), Jaume Burjachs (acordió), Mariona
Fabregas, Antoni Guerrero, Ramon Mor, Adolf Ramos (guitarra); així la nit de Nadal d’aquell mateix
any van fer la primera actuació al Casino Unió. El
llarg de la vida del grup van oferir sempre un concert
per les nits de Nadal.
El Terra Nostra va actuar per tota la geografia del
país, la primera va ser a Lloret de Mar i en van seguir d’altres com: Palamós, Mora d’Ebre, Sant Pere
Pescador, Girona, Barcelona, Puigcerdà i molts més.
En una actuació del grup van conèixer el compositor del Meu Avi , Josep Lluís Ortega Monasterio que
havia seguit en gran interès l’actuació del grup i li va
agradar molt la sonoritat del Terra Nostra i els hi va
proposar si volien estrenar una nova havanera escrita
per ell, titulada Nadala Marinera. Van quedar molt
sorpresos per aquell oferiment i van acceptar el repte
d’interpretar la nova havanera, que la van cantar en
un dels concerts de Nadal al Casino, amb la presència
del compositor que va quedar impressionat de la interpretació.
L’any 1993 van fer
l’última actuació a la
Sala del Casino per
acomiadar-se del
públic de Vidreres
El Terra Nostra va tenir molts seguidors,
alguns d’aquests els hi
van dedicar poemes.
Com el poema d’en Josep Puigdemunt pel
desè aniversari del grup o el poema de la Dolors Selis
explicant la formació del grup vidrerenc d’havaneres
i les bones sensacions que feien tenir en escoltant-los.
I el 1993 van fer una última actuació a la Sala del Casino per acomiadar-se del públic que els havia anat seguint. Qui sap? Si en un futur uns nous cantaires d’havaneres agafaran el relleu del Terra Nostra. Per últim
agrair la col·laboració d’en Joaquim, l’Anna i en Miquel.
AL GRUP “TERRA NOSTRA”
TERRA NOSTRA, 10 ANYS
Quant temps fa?. Ja no ho recordo.
-Tant se val set anys com dotzeque Vidreres, bressol de músics,
veié néixer “Terra Nostra”.
Avui ja fa deu anys
que com el nostre gran Clavé,
alça un cant, aquí a Vidreres
el mestre, en Francesc Mas i Jené.
Amb un grup de nois i noies
d’un coratge indefinit,
ens canten cançons de la terra
sortides de dins el pit.
Canten sardanes i havaneres
i quasi sempre en català,
per això es posaren “Terra Nostra”
que es terra de bon cantar.
Canten cançons d’amor,
del bressol i de la mar,
com canta la mare i el pescador
a dins de la seva llar.
Saben cantar amb alegria
i també amb sentiment,
segons si és una Ave Maria
o una cançoneta del moment.
Canten cançons del pla i de la muntanya,
també del cel i de la terra
i ens agrada d’en Balmanya
quan fa voltar la “berra”.
Canten a la fe i a l’esperança,
a n’el pobre i a n’el malalt
i també a la nostra Verge
aquest dia de Nadal.
Hi ara per acabar
us demanem amb afany,
no deixeu mai de cantar.....
dons, tindríem un desengay.
Vidreres cantant ets i seràs,
en tenim una bona mostra
amb el mestre Francesc Mas
i el seu grup “Terra Nostra”.
Els cantaires de la Selva
a molts llocs us anomenen
i a vegades solament
us diuen......”els de Vidreres”.
Varen ser forts puntals
d’eixa bella agrupació
el molt anyorat Miquel Massa.....
l’Adolf Ramos i en Quimet Font.
En seguir la seva tasca
vosaltres n’heu estat ferms.
Cançons, records i alegria
escampeu als quatre vents.
I quan l’enyor d’un company
la veu trenca i els ulls s’entelen,
demaneu al “Noi de l’Estanc”
que faci voltar la “berra”.
Els veieu entre vosaltres
-es fa més viu el recordNo creieu que en siguin fora,
doncs Terra Nostra en són tots.
Del mestre Mas Jené
crec que no cal ni parlar-ne.....
Ell ha estat de Terra Nostra
quasi en podríem dir...... el pare.
I qui dubti de la dita
de que la cançó els cors acosta
que vingui fins a Vidreres i.....
Silenci.... està cantant Terra Nostra.
Dolors Selis i Masnou
Desembre 1985
Josep Puidemunt i Coll
Desembre 1988
PARLEM AMB...
Més info a:
www.institutvidreres.cat
Helena Xirgu
Vidreres ha canviat molt en pocs anys
i l’institut també. Els alumnes de fa
14 anys enrere són molt diferents dels
actuals, i en Lluís n’és un testimoni com
a director de l’IES. La crisi econòmica
o l’arribada de les noves tecnologies
són només alguns aspectes que han
incidit en l’educació dels joves del poble.
Una educació que segons en Lluís s’ha
d’encarar sobretot en el tracte humà vers
els alumnes.
De petit havies estudiat a Vidreres?
Sí, vaig anar al Sant Iscle fins a 8è. Fins i tot he estat company de feina d’algun dels professors que havia tingut aleshores, com en Salvans o en Llorenç.
intentar assolir cicles formatius de més famílies, i fins i tot,
cicles de grau superior, i transportant-los a la tarda. Així
tindríem el centre en ple rendiment i aprofitaríem la inversió forta que s’hi va fer. Això també donaria molta més
vida al poble.
I què tal és la relació?
Un alumne no és un Ja oferiu un cicle de grau mitjà en SisMolt bona, la veritat és que no m’ha costat res. Amb en Salvans no vaig coincidir currículum amb cames temes microinformàtics i xarxes. Què
gaire temps però amb en Llorenç, com
més us agradaria oferir?
sinó quelcom més
que ha tingut sempre el mateix caràcter,
Sé que és difícil però si alguna persona
tant és la posició que ocupis d’alumne,
té poder de decisió i és coneixedora del
company o de director, que la relació amb ell sempre ha sistema, aquí hi a unes instal·lacions esportives que dubto
estat la mateixa. molt que cap poble les tingui. Hi ha un camp de futbol, piscina, pavelló, pistes de tennis, de pàdel. Aleshores, alguna
Quants anys portes a Vidreres?
cosa relacionada amb el tema esports, jo crec que estaria
14 cursos. Sempre deia que canviaria cada 7 set anys i mira, molt bé. El grau mitjà és complicat però amb un grau sum’he acabat quedant.
perior es podria aprofitar l’entorn. I a partir d’aquí, doncs
mirar també de treure suc del teixit industrial agroalimenHas notat gaire canvi en aquests catorze anys?
tari de la zona. El problema és que a Hostalric han obert
Sí, molt. Abans l’institut era sociològicament molt més ho- un cicle nou fa poc i hi topem. A més, s’ha de pensar en
mogeni del que és ara. Actualment hi ha molta més diver- instal·lar un cicle que després tingui sortida a nivell de fer
sitat cultural, social, socioeconòmica i això es nota. A més, pràctiques a l’entorn, i a vegades és una mica complex.
era un institut de barracons i ara estem a un edifici nou.
S’ha notat la crisi a l’institut?
S’ha notat moltíssim. Hi ha situacions econòmiques molt
Quin propòsit de futur teniu?
Volem ampliar la base post obligatòria. Considerem que si complicades que han provocat grans dificultats. L’entorn és
amplies la base post obligatòria - i això ho tinc en el projec- molt més complex ara que abans del 2007 i la crisi ha inte de direcció- pots oferir un altre tipus d’ensenyament que cidit molt en el tipus de família que tenim. Això, vulguis o
s’aparta una mica de la secundària obligatòria. La idea seria no, genera un clima complicat dins les famílies. Moltes ve-
7
EL REC CLAR 70 · PARLEM AMB...
EL REC CLAR 70 · PARLEM AMB...
6
Lluís Hernández
Il·lustració de Cristina
gades això es porta al centre i a la convivència. Hem hagut blemes no es poden generar. El problema lingüístic
de lluitar per intentar que la cohesió social es mantingués i el portem relativament bé, malgrat hi ha moltes difeque les oportunitats estiguessin més anivellades. Hem estat rències lingüístiques. I amb això sí que aplico el meu
molt flexibles a l’hora d’intentar trobar mesures perquè les sentit mediador que les coses vagin per on han d’anar. famílies no haguessin de renunciar a pagar llibres o dur els
fills a excursions. On no arribaven elles
Vull fomentar
A l’IES us hi venen els nens del
hem intentat arribar-hi nosaltres d’una
Sant Iscle i el Salvador Espriu. Vemanera o una altra, tant per part de
el departament
l’institut com de l’AMPA. nen amb nivells diferents o estan
d’atenció orientativa i
psicopedagogia
O sigui, us trobàveu famílies que us
deien que el seu fill no podia anar d’excursió ?
Sí. En aquest aspecte jo he aplicat alguns sistemes novedo-
sos aquests anys. Per exemple, el cas d’un pare a l’atur
i no pot pagar l’excursió del seu fill. Doncs nosaltres
li paguem i a canvi, el pare ens arregla unes pissarres.
Però això es produeix en casos molt concrets. I és clar,
això també t’obliga a diferenciar qui té realment la necessitat del que no. Alguna família us ha demanat l’educació en castellà?
Aquí a Vidreres mai. Des que jo sóc director i ara he
finalitzat el setè any, no he trobat cap família. He trobat famílies que m’ho han manifestat però he dialogat
amb elles, hem parlat i els he comentat que els pro-
força igualats?
És molt cíclic, depèn una mica de la
promoció. Som conscients d’aquest
problema i també que les escoles estan fent una tasca fantàstica. Ara bé, mai informem a
les famílies de quina escola és millor. Aquí el que ens
interessa és rebre’ls a tots; quan formem els grups de
primer d’ESO els formem sota tres criteris molt clars:
grups heterogenis, equilibris entre nois i noies i equilibri entre escoles.
Creus que hi hauria d’haver més relació entre l’institut i les escoles, ja sigui entre els alumnes o amb
activitats?
Si, nosaltres de fet això ja ho estem fent. Nosaltres
com a centre tenim diferents objectius, tres concretament. Un d’ells és incrementar el nivell de coordinació que tenim a les escoles. És un dels aspectes dels
PARLEM AMB...
Jordi Camps
web: www.ciuvidreres.com
fb: ciu.vidreres
tw.: @ciuvidreres
quals n’estic més satisfet. S’ha treballat molt a través
de les coordinacions pedagògiques de cap d’estudis
de les escoles i l’institut. Pot ser bo que algunes de
les estratègies que utilitzem nosaltres les coneguin les
escoles. Alguna cosa a millorar?
Crec que una de les coses que hem de millorar és
que la gent sigui coneixedora del que es fa aquí dins.
Molts es queden amb una visió molt parcial del problema a partir de la mirada que tenen els seus fills. Altres coses a millorar són els diferents processos
pedagògics. Per exemple, jo sóc partidari de fer anar
entrant les noves tecnologies a l’aula i abandonar el
llibre de text, utilitzar els nostres propis materials
elaborats per nosaltres, incrementar la coordinació
entre els diferents professors i aplicar un concepte
que jo crec que és fonamental, l’educació integral. Un
alumne no és un currículum amb cames sinó quelcom més. Crec que un alumne requereix ser diferenciat de la resta, saber què necessita.
Tots els alumnes tenen mòbil, i en ell el Facebook,
Whatsapp. Com afecta això a les classes?
Hem de vigilar molt. Nosaltres aconsellem no portar
el mòbil, en el sentit que si volen una trucada, el centre disposa de telèfon i poden utilitzar-lo però som
conscients de la realitat. El que demanem és que no
l’utilitzin quan no toca. Hem tingut problemes de
persones que són molt amigues, van d’excursió i al
sortir de la dutxa es fan una foto. Llavors deixen de
ser amigues i tot l’institut té la foto d›una noia despullada; també s’han donat casos d’escarni al professorat. Moltes vegades ho fan des de la inexperiència i
no són conscients que això té conseqüències penals.
Consideres que els alumnes que vénen a l’institut
estan contents amb l’educació que reben?
Jo crec que quan acaben la seva vida en el centre la
gran majoria tenen un gran record, el que passa és
que quan estàs al mig de la batalla a vegades et fixes més en els patiments que en les bondats. És quan
ja has recorregut el trajecte que dius, ostres, doncs
això m’ha anat bé i sento que sóc
La
nostra
obligació
d’aquest institut. Veus les persones
Relacionat amb les noves tecnologies, deu ser completament difeés adaptar-nos al que que surten de 4t d’ESO i que van a
treballar o a fer la formació profesrent l’educació que tu vas rebre de
viuen els joves
sional, o de batxillerat amb carrepetit a la que es dóna ara.
res, i jo estic molt content. Aquest
Sí, no té res a veure. Jo em sento còmode amb el model actual però no es poden oblidar any hem tingut resultats molts bons, tant a 4t d’ESO
les bondats del model anterior. Els canvis, si estan bé, com a la Selectivitat, però el que més m’interessa és el
són interessants i la nostra obligació és adaptar-nos sentiment de pertinença al centre. I això és molt més
al que viuen als joves. Sense oblidar tot el tema d’in- meritori ara perquè som una població molt dissemitel·ligències múltiples, una cosa en què crec molt. nada. Quan jo vivia a Vidreres érem 3000 persones i
De fet, vull singularitzar aquest centre en fomentar ara en som 8000. Hi ha procedències molt diferents,
el departament d’atenció orientativa i psicopedago- amb perfils sociològics molt diferenciats i aconseguir
gia. Això pot servir, precisament, per detectar aquells que tothom en un mateix centre, que és l’espai comú,
problemes que impedeixen el bon desenvolupament pugui conviure i se’l senti seu és un fet molt valorable. curricular i afavorir el concepte educatiu final que
busquem.
Potser és una percepció personal però sembla que
ara els nens i joves tenen més problemes que abans?
Jo vaig ser un nen molt feliç. On hi ha l’institut jugava
a cabanyes i a la riera anava a buscar granotes. Jo recordo arribar a casa d’escola a les 5 de la tarda, deixar
la maleta i anar a jugar. Això ara és molt més difícil.
L’estructura familiar era molt més constant, ara les estructures familiars són molt variants, tenim tipologies de famílies molt variades. La incidència de separacions és alta, es fan moltes extraescolars, esports... Els
nois i noies van tan pressionats que moltes vegades
se’ls dificulta tot. I per altra banda, hi ha molt casos
que passen moltes hores sols.
Fe d’errades de l’anterior edició del
Rec Clar número 69:
Les fotografies de l’article de l’Escola Sant
Iscle no eren de Mari Dominguez sinó de
Dolors Iborra.
Grup de CiU Vidreres
Governem gràcies a l’amor i no la “bayoneta”
Frase popular
facilitarem als veïns de la zona perquè puguin decidir
quina volen.
Gràcies per la força que ens heu donat per superar
els obstacles durant aquests 4 anys, gràcies per la
força que ens heu donat per continuar treballant per
Vidreres. Ens podem sentir forts amb els 1670 vots
que ens heu aportat, però us vull fer saber que en cap
moment ens faran allunyar del costat de la gent de
Vidreres. Hem guanyat gràcies a vosaltres. Gràcies,
gràcies, gràcies.
Cartipàs municipal
A finals de juny vam aprovar les regidories que portarien els membres de l’equip de govern i que quedaran de la següent manera. Margarita Solé (Benestar,Família, Salut, Esports). Maria Artigas (Cooperació
ciutadana i Turisme), Francesc Baltrons (Serveis, Ensenyament, Cultura, Fires i Festes), Antonio Fernández (Barris i Urbanitzacions, Sostenibilitat Medi
ambiental, Urbanisme i Governació i RR.HH), Marc
Carreras (Festes, Joventut i Sostenibilitat energètica)
Pere Raset (Món rural, Patrimoni i Sostenibilitat Mediambiental), Lluís Galobart (Recuperació econòmica, Festes i Joventut) i Jordi Camps (Alcaldia, Hisenda i Urbanisme).
Durant la campanya electoral dèiem que un vot ens
podia fer guanyar un carrer, un vot podia fer guanyar
un barri, un vot ens podia donar un regidor i un regidor l’alcaldia. 1670 vots van representar una marea
que ens va portar a fer història amb un resultat de 8
regidors, i tots hem rebut el vostre encàrrec de treballar de valent i junts per Vidreres.
Des de l’endemà mateix de les eleccions, ja vam començar a embastar els projecte que hem de tirar endavant i fer realitat durant aquesta legislatura. Són els
100 compromisos que vam plasmar sobre paper, els
que ens anireu dient i els que apareixeran durant el
mandat. Nosaltres ens vam presentar per continuar
fent realitat els somnis de la gent de Vidreres, dient
que treballaríem junts, perquè la nostra forma de ser
i de fer, és estar al costat del poble.
Temes pendents
Voreres carretera de Lloret. Tirarem endavant l’adequació de les voreres amb una subvenció que ens ha
atorgat la Diputació de Girona. Continuarem amb la
imatge del carrer Costa Brava. Obra que realitzaran
els industrials de Vidreres.
Pressupost. Després d’estar treballant durant tres
anys amb el mateix pressupost, aquest més de Juliol
aprovem el pressupost de 2015, on es contemplaran
les necessitats del moment.
Enllumenat. Durant aquest 2015 començarem a
executar l’obra del Pla Director Lumínic, l’hem estat
treballant durant molt de temps i que donarà feina a
industrials de Vidreres.
Centre de Dia. El serveis tècnics ja estan treballant
en el projecte constructiu del nou edifici tan demanat
per la gent de Vidreres.
Casc Antic. Tenim tres propostes diferents per arreglar els carrers del casc antic, però abans de res, les
Retribucions
Les retribucions econòmiques s’han congelat, totes
són les mateixes que la passada legislatura excepte les
aportacions per Juntes de Govern que s’han reduït i
també una disminució de l’alcaldia que passa a tenir
dedicació parcial del 95%. Volem deixar clar que no
hi ha cap increment, tot el contrari congelació i reducció.
Diputació de Girona
El fet de que l’Alcalde estigui a la Diputació, ha començat a ser criticat per part d’algunes persones
properes a certs partits polítics, oblidant-se de quan
els seus representants formaven part del Consell Comarcal. Volem fer saber que estar a la Diputació, no
representa està menys hores a l’Ajuntament o que ja
no estarem als actes, com alguns han dit de forma
intencionada, ja que estar a la Diputació ha de ser
positiu per Vidreres. Formar part d’aquest organisme, representa la possibilitat d’estar més assabentats
de les subvencions que es puguin donar, i mirar de
treballar de valent per poder aconseguir-les.
Primer per sobre de tot, és VIDRERES.
Un poble es governa ignorant les paraules plenes
d’odi de persones que no pensen amb el cor ni amb
el poble, sinó que pensen amb les ganes que tenen de
fer mal perquè si, un poble es governa amb dedicació,
esforç, passió i amb compromís. Un poble es governa
treballant en positiu, estant al costat de la seva gent
i creient amb les capacitats que té el municipi. Si es
treballa conjuntament i amb amor es pot arribar molt
lluny. Visca Vidreres!!!!
9
EL REC CLAR 70 · DES DE LA CASA DE LA VILA
EL REC CLAR 70 · PARLEM AMB...
8
ESPECIAL ELECCIONS
Si bé els últims mesos hem estat centrats sobretot en la
construcció del projecte republicà, d’esquerres i independentista a nivell local, ara és l’hora de bolcar tots
els esforços cap al procés constituent nacional, Vidreres no en pot ser una excepció i no ho serà. Deia Junqueras en un acte al Fòrum: «Mai no havíem arribat
tan lluny i mai no havíem tingut tanta força ni havíem
tingut una oportunitat com aquesta». I és ben cert,
amb l’arribada de la «democràcia» a Espanya, es va donar per entès un pacte no firmat entre les diferents forces polítiques. Aquesta entesa consistia en constituir
una unitat democràtica per modernitzar i europeitzar
Espanya tot respectant les particularitats «regionals» o
nacionals no estatals, bàsicament basques i catalanes,
a canvi de deixar aparcades les aspiracions d’autodeterminació que poguessin tenir aquestes dues nacions.
Aquest pacte va restar més o menys estable fins a l’arribada d’Aznar. Amb el nou president del govern espanyol del PP, recolzat per CiU, retornava un discurs
i una sociologia camuflada neofranquista, centralitzadora, conservadora, nacionalista espanyola i catòlica.
Tots sabem les conseqüències de la nova política aznarista que perdura fins a l’actualitat: sentència del TC
al nou Estatut, polítiques re-centralitzadores, menyspreu a l’autogovern català, atac a les expressions culturals i lingüístiques catalanes, absoluta inflexibilitat,
incapacitat de diàleg, etc.
Amb aquest gir de timó del govern central, es començava a esquerdar el “pacte de la transició” entre
les forces espanyoles i les catalanes. Davant la miopia
política del govern de l’Estat Espanyol l’independentisme ha anat guanyant adeptes i s’ha transversalitzat.
fb: Vidreresperttohom
Vidreres SomTots - ERC-AM
En fou protagonista d’aquesta transversalització les
consultes populars locals on les bases de tots els partits catalanistes s’uniren per treballar plegats, per un
objectiu comú, deixant enrere les picabaralles sorgides
en el si dels partits nacionalistes durant i després del
tripartit.
Amb la mobilització constant de la societat civil, reflexada de forma indiscutible amb les grans manifestacions dels onzes de setembre a partir de l’any 2011 i amb
la culminació de la consulta del 9N-2014, el procés
s’ha dotat d’una majoria social favorable, consolidada
i amb arguments.
El discurs independentista és sòlid i no només això,
sinó que és seriós i és inqüestionable intel·lectualment. Hem aconseguit vincular independència amb
benestar social, amb progrés i democràcia i no només
són paraules o valors, sinó que són una realitat i han
esdevingut indestriables dotant de contingut la independència. Hem de deixar-nos la pell fent campanya,
fent pedagogia entre els indecisos i animar-nos entre tots nosaltres. Hem d’estar en campanya constant,
ja sigui amb ERC o amb les diverses organitzacions i
d’altres partits polítics compromesos amb el procés. Si
no ho fem ara i nosaltres, qui i quan es farà? És cert
que estem cansats, però com diu la dita popular, els
cansats fan la feina. Aquest 11 de setembre tornarem
als carrers, a Vidreres i també a la capital del país, Barcelona i també farem un èxit indiscutible la jornada
del 27S, on decidirem democràticament, amb la fórmula més adequada, el futur col·lectiu del país. Així
doncs, ara és l’hora, via fora, que tal i com deia l’avi
Macià, «guanyarem perquè tenim la raó i perquè tenim la força!». Vidreres per tothom
Després de les eleccions del passat 24 de maig de 2015
Vidreres per Tothom vol agrair als seus 240 votants
la confiança dipositada en el nostre partit, que ha fet
que aconseguim poder representar-nos amb el regidor
aconseguit. Us volem transmetre el nostre agraïment i
que treballarem aquests quatre anys per fer una oposició positiva transparent i seriosa.
Transcorregudes aquestes eleccions, hem de dir que
ha estat una experiència agradable i positiva el fet de
poder participar en unes eleccions municipals. Hem
de dir que embarcar-se en un projecte d’aquesta envergadura és difícil però ens ha servit d’experiència, ja
que Vidreres per Tothom no ha vingut de pas, sinó que
treballarem per fer realitat i perquè es portin a terme
tots els projectes que hem presentat en el nostre programa. Farem propostes de projectes, tot i que sabem
que el partit guanyador governa una majoria absoluta,
nosaltres creiem i venim a treballar conjuntament amb
la resta de partits polítics. Creiem que treballant junts
podem arribar a realitzar els millors projectes per a Vidreres. D’això se’n diu venir a sumar, que exactament
RESUM ELECCIONS LOCALS 2015
Secció
1A
1B
2U
3A
3B
4A
4B
VOTS
REGIDORS PxC Plataforma per Catalunya
PxV-CP Progrés per VidreresCandidatura de Progrés
PxC
14
11
16
8
5
5
17
76
0
PxV-CP
79
69
68
45
63
32
30
386
2
322
295
337
255
285
72
104
1670
8
9
11
21
17
21
83
59
221
1
83
78
104
86
78
62
78
569
2
VST-EERC-AM Vidreres som
Tots-Esquerra-Acord Municipal
6
6
7
12
15
6
7
59
0
PP Partit Popular
CiU
VpT-E
VST-ERC-AM
PP
Cens Electoral
5.463
Total vots a candidatures 3.029
Votsa en Blanc
59
26
Vots nuls
Participació
57%
PARTICIPACIÓ PER TAULA
VidreresSomTots!
és l’origen i l’objectiu de Vidreres per Tothom.
Tenim clar que Vidreres per Tothom mantindrà les seves propostes i els seus ideals presentats als ciutadans
en assembles. Durant aquests quatre anys hi haurà
decisions importants i realitzarem les comunicacions
pertinents perquè tots els interessats estiguin informats de tots els nostres moviments i de les decisions
preses en benefici de tots.
Per acabar, dir que Vidreres per Tothom està molt contenta d’estar i haver arribat on ens trobem i de tenir
l’oportunitat de tenir representant en la política municipal de Vidreres. Ens sentim orgullosos de tenir representació en el poble que ens ah vist créixer i per
això no us defraudarem.
Finalitzem, donant-vos de nou les gràcies pel vostre
recolzament i dient-vos que durant aquests quatre
anys seguirem informant de la nostra evolució i escribint més àmpliament de la política municipal que es
desenvolupi a Vidreres.
Gràcies VPT-E
1A
1B
2U
3A
3B
4A
4B
69,48 %
63,68 %
61,50%
57,05 %
61,15 %
40,25 %
43,01 %
CiU Convergència i Unió
VpT-E Vidreres per a TothomEntesa
ZONES DEL MUNICIPI CORRESPONENTS A CADA TAULA:
1 A Nucli Urbà (A-K)
1 B Nucli Urbà (L-Z)
2 U Les Serres + C/ Ponent, C/ Maçanet, C/ Mercè Rodoreda, C/ Lloret, C/ Eres, C/ Barcelona, C/ Quirze Jordà, part esquerra C/ Dr. Deulofeu, C/ Angel Guimerà,
C/ La Cellera, C/ Nou, part C/ Pompeu Fabra, C/ Sense Sortida + Pla de la Font
3 A Mas Flassià, Urb. La Goba, els Salzes, Les Bòries (AK)
3 B Mas Flassià, Urb. La Goba, els Salzes, Les Bòries (L-Z)
4 A Aiguaviva Parc, Puig Ventós, Terrafortuna, Santa Ceclina, diseeminats (Caulés i Cartellà) (A-K)
4 B Aiguaviva Parc, Puig Ventós, Terrafortuna, Santa Ceclina, diseeminats (Caulés i Cartellà) (L-Z)
11
EL REC CLAR 70 · DES DE LA CASA DE LA VILA
EL REC CLAR 70 · DES DE LA CASA DE LA VILA
10
Guanyarem!
web: www.vidreressomtots.cat
a/e: [email protected]
Tel.: 608.188.432
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
12
Juga, crea i llegeix!!!
Durant el mesos d’estiu us oferim diferents tallers relacionats amb la lectura, els contes i les biblioteques.
A la segona edició del «Juga, crea i llegeix!!!» us
oferim tallers pensats per als més petits, i aquest any,
la proposta lúdica dirigida al públic infantil i familiar
de Vidreres, us ofereix les següents activitats:
Dimecres 15 de juliol a les 17.30 h
Taller de “Figures mòbils amb Cds reciclats”
Una activitat infantil que estimula la creativitat i la
imaginació dels més menuts endinsant-los en el món
màgic de les de les figures mòbils amb la creació de
personatges ben divertits i originals. Amb la possibilitat de adequar-les al nostre gust, i després divertir-nos inventant històries.
Agost
Dimecres 12 d’agost a les 17.30 h
Taller “Decorem la biblioteca”
En aquest taller, els nens i nenes posen a prova la seva
imaginació en la creació d’un espai personal a la seva
biblioteca. El principal objectiu és crear i fomentar
l’interès i l’apropament per part dels més petits al
món dels llibres i a la biblioteca, i despertant també
EXPOSICIÓ “Els colors de Moçambic”, del 22 de
Juliol al 31 d’Agost, a la sala d’actes en horari de
biblioteca.
TALLER Juga, crea i llegeix!!!
Dimecres 12 a les 17:30 Taller de manualitats
relacionat amb la lectura, els contes i les biblioteques.
Setembre
BIBLIOPISCINA de l’1 al 15 d’Agost, a la Piscina
Municipal de Vidreres.
HORA DEL CONTE en anglès “Gina Ginger’s Birthday
Party», a càrrec de Kids&Us.
Dissabte 5 de Setembre a les 11:00 h.
ACTIVITAT INFANTIL “Contes musicats i taller de
xapes», a càrrec de la companyia La Sal.
Dimecres 23 de Setembre a les 17:30 h.
EXPOSICIÓ «El llegat dels contes de fades». Obres
pictòriques basades en els contes del Germans
Grimm, del 29 de Setembre al 19 d’Octubre, a la
sala d’actes en horari de biblioteca.
SESSIÓ DEL CLUB DE LECTURA. Dimecres 30 de
Setembre a les 20:30 h.
Biblioteca de Vidreres
Joan Rigau i Sala
c/ Orient, 18
Telèfon 972.85.12.85
a/e: [email protected]
les seves actituds creatives. Serà una manera fàcil i
divertida de potenciar la imaginació i les manualitats
artístiques en general, i a més a més, deixar la sala
infantil engalanada per a tot l’estiu.
Dissabte 5 de setembre a les 11.00 h
“Hora del Conte en anglès”
Des de l’APA de
l’Escola Sant Iscle,
s’ha organitzat una
Storytime a la Biblioteca de Vidreres.
Kids&Us ens representarà un conte
“Gina Ginger’s Birthday Party”, que és una representació d’una història
a través de diferents personatges, cançons, etc., per
fer que els més petits gaudeixin de l’espectacle en anglès.
Els contes estan pensats i desenvolupats per oferir
als petits històries divertides i fàcils d’entendre.
Aquesta activitat va dirigida a nens i nens de 3 a 10 anys.
La Bibliopelu continua!
Èxit del projecte de l’extensió de la Biblioteca a les
perruqueries de Vidreres
Durant tot aquest mes de juny aquest nou servei, la
Bibliopelu, ha estat oferint-se a quatre de les perruqueries del poble. Després d’una petita avaluació i
de l’èxit en el préstec de llibres, hem decidit continuar aquest nou projecte variant l’oferta de llibres a la
vostra disposició.
Les obres més prestades han estat les novel·les no
massa voluminoses i els llibres per a infants.
El servei consisteix en un petit aparador a cadascuna
de les perruqueries de la vila, on s’exposen una mostra de novel·les recomanades per poder començar a
llegir allà mateix, o endur-se el llibre a casa, durant
tot un mes.
Per tornar-lo només caldrà que el porteu a la biblioteca, on podeu deixar-lo a la bústia 24 hores o tornar-lo a la mateixa perruqueria.
A més del préstec de llibres tindreu a l’abast un fulletó amb els serveis i les programacions socioculturals
que ofereix l’equipament.
Novetats a la Biblioteca!!!
Neix la nova plataforma ebiblio
de préstec de llibres digitals
eBiblio Catalunya és un servei del Sistema de Lectura Pública de Catalunya que fa possible el préstec de
continguts digitals a tots els usuaris amb carnet de les
biblioteques públiques catalanes.
La plataforma permet agafar en préstec les principals
novetats editorials en format de llibre electrònic per
llegir-los en diferents dispositius, com ara: ordinadors de taula, portàtils, tauletes, mòbils o lectors de
llibres electrònics. Per fer ús d’aquest servei has de
ser usuari de qualsevol de les biblioteques públiques
de Catalunya.
El servei està disponible a l’adreça http://catalunya.
ebiblio.cat.
També s’hi pot accedir descarregant l’aplicació eBiblio Catalunya, disponible per a Android.
eBiblio ofereix als usuaris una col·lecció de novetats
editorials de diverses temàtiques:
-Obres de ficció per a públic adult i per a públic infantil i juvenil, que inclouen còmic, narrativa, poesia
i teatre.
A l’estiu, llegeix!
Vols llegir més? Xerra menys. Tingues un llibre a la tauleta. Lleva’t quinze minuts abans.
Llegeix en veu alta un poema cada nit, abans
de sopar. No pots dormir? No comptis xais,
llegeix. Tanca la tele. Sintonitza un llibre. Obre
els teus horitzons. Llegeix per divertir-te. Llegeix per informar-te. Vine a les biblioteques1.
1 Traduït i adaptat d’un anunci de l’ALA (American Library Association) pel
Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona.
L’objectiu de la BiblioPelu és apropar la Biblioteca a
la població i donar a conèixer els serveis i recursos
disponibles, mitigant qualsevol barrera física, social
o cultural; posicionar la Biblioteca com un agent dinàmic dins la seva àrea d’influència, i donar a conèixer la seva oferta de serveis d’informació, formació
i lleure.
Agraïm la col·laboració de les perruqueries de Vidreres:
Anna Muns Perruquers, Perruqueria Neri, Perruqueria Raquel i Perruqueria “Y yo con estos pelos”.
Tornem a donar les gràcies per la implicació en el
projecte i la difusió de la cultura i la lectura al poble
de Vidreres.
Marta Cuesta Puche
Biblioteca Municipal Joan
Rigau i Sala
Biblioteca
-Obres de no-ficció per a públic adult i per a públic
infantil i juvenil, que inclouen obres de ciències socials, desenvolupament personal, esports, informàtica,
viatges, etc.
La Biblioteca de Vidreres t’ofereix informació sobre
com donar-te d’alta al sistema, i també t’oferim suport sobre la nova plataforma de llibres electrònics.
Entra a l’enllaç http://catalunya.ebiblio.cat, registra’t
com a usuari de la biblioteca i descarrega’t el llibre
que més t’agradi. Ara ja no tens excuses!!!
I també, Bibliopiscina!!!
És l’activitat que organitza cada any la Biblioteca, amb
la col·laboració indispensable de la Piscina Municipal
de Vidreres.
La Bibliopiscina estarà en funcionament de dilluns a
diumenge, de l’1 de juliol al 15 d’agost a la piscina municipal de Vidreres.
La Bibliopiscina és un servei totalment gratuït de consulta i lectura dels documents a la mateixa piscina. Si
algun banyista vol algun document en préstec per endur-se a casa seva, ho podrà demanar personalment
a la Biblioteca.
La Bibliopiscina està pensada perquè tothom trobi la
seva lectura més refrescant. Els adults i joves trobaran
aquí una selecció de revistes actuals de moda, bellesa
i cuina, així com una tria de còmics i novel·la.
Els documents dels quals podreu gaudir són llibres,
contes i revistes per adults. Els nens i les nenes, per la
seva banda, podran fullejar els seus contes preferits i
jugar amb els llibres d’imaginació i curiositats de la
Biblioteca.
13
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
ACTUALITAT
ACTUALITAT
Carrer Ponent, 29
Telèfon: 972 85 09 07 [email protected]
Desprès els dies 16 i 18 de juny vàrem anar a l’IES,
igual que l’any passat, a compartir durant quasi dues
hores amb els alumnes de 2n d’ESO les nostres activitats, jocs de dominó i bingo, pintura, francès, manteniment de la memòria, ballar sardanes i country i jocs
varis. Va ser molt gratificant sobre tot per a nosaltres.
EXCURSIÓ MES DE JUNY
El dimarts dia 16 de juny entràrem a França pel Roselló cap el llac de Salses, on trobàrem la Fortalesa de
Salses. Baluart defensiu, declarat monument històric,
visita guiada per veure, pati d’armes, capella, torre de
l’homenatge, etc. acabada la visita cap a Roses per dinar a un conegut restaurant i després cap a casa.
XXII trobada de gimnástica
DIADA DE SANT JORDI
El dijous dia 23 d’abril, Sant Jordi, com cada any, es
va regalar una rosa vermella a totes les sòcies que
van venir al nostre Casal a recollir-la. Si alguna sòcia
no va poder venir i ens ho va fer saber, se li va portar
a casa seva.
BERENAR- BALL ABRIL
Va ser el divendres dia 24 d’abril. El músic que va
animar la vetllada va ser Chus.
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS ANY 2015
Va tenir lloc el dissabte dia 25 d’abril a les 5 de la tarda, entre altres punts es van aprovar els comptes de
l’exercici 2014 i el pressupost per a l’any 2015. Aquest
any va ser més concorreguda de socis.
Grup de jubillats jugant a petanca
REUNIÓ JUNTES CASALS VEÏNS
Va tenir lloc al Casal de Riudellots el dimarts dia 19
de maig a les 5 de la tarda.
EXCURSIÓ MES DE MAIG
El dimarts 19 de maig vàrem anar cap a Berga a visitar el Santuari de Queralt. La Mare de Deu de Queralt, fou trobada per un pastor el segle XIV, és un
centre de gran devoció comarcal. És anomenat el
“balcó de Catalunya”, per la gran panoràmica que es
pot admirar. Seguirem camí per anar a dinar a Sant
Corneli amb animada sobretaula i ball.
EXCURSIÓ DEL MES D’ABRIL A MONTSERRAT
Clàssica excursió que fem cada any per poder visitar
la Basílica, escoltar l’escolania i pujar al cambril per
adorar la Verge. Un dinar Els Brucs amb sobretaula
i ball i cap a casa.
TROBADA DE CASALS VEÏNS
Com cada any, el mes de maig, ens vam reunir els set
Casals veïns de la comarca de La Selva. Aquest any
ens tocava organitzar-ho el casal de Vidreres. El matí
del dijous dia 21 de maig ens vàrem trobar a Platja
d’Aro on es va oficiar una missa en sufragi dels socis
difunts dels set Casals. La missa va ser cantada per la
coral “La Veu de la Gent Gran”. El dinar de germanor
va ser al restaurant “La Terrassa”, Hi va haver ball,
comiats i tornada cap a casa. Tot molt animat i concorregut, ja que érem més de 300 persones.
XXIII FIRA DE MANUALITATS
Es va celebrar el diumenge dia 17 de maig a la localitat de Breda. Hi van participar cinc Casals de la Gent
Gran de la comarca de La Selva. Els treballs que van
presentar el nostre Casal varen ser molts i de molta
qualitat. La diada va estar molt lluïda.
CANTADA DE PRIMAVERA 2015
La nostra coral “La Veu de la Gent Gran” ens va
oferir el dissabte dia 23 de maig, a la tarda, el seu
variat repertori de cançons. Va ser molt aplaudit i
participat per a tots els assistents. Després hi va haver un aperitiu de germanor.
CANTADA DE NADALES
El dimarts dia 30 de desembre a les 5 de la tarda, la
nostra coral “La Veu de la Gent Gran” ens va oferir la
cantada de Nadales d’enguany. Un bon grup de socis
vam sentir més de prop el Nadal a l’escoltar el seu tradicional repertori.
BERENAR-BALL MAIG
Va tenir lloc el divendres dia 29 de maig. Músic Francesc Mas.
REUNIÓ DELEGATS A SANTA COLOMA DE
FARNERS
El Consell Consultiu de Sta. Coloma i els delegats
dels diferents Casals de la comarca de La Selva ens
vàrem reunir el divendres dia 29 de maig.
XXII TROBADA DE GIMNÁSTICA
Aquest any s’ha celebrat a Vidreres, el dimecres dia
3 de juny. Els set Casals participants: Caldes de Malavella, Hostalric, Breda, Sta. Coloma de Farners,
Riudellots, Sant Hilari i Vidreres, varen presentar les
seves actuacions amb una gran precisió i entusiasme.
A l’acabar es va lliurar un record a cada Casal i un
dinar de germanor va posar el punt final a la nostra
festa esportiva.
ACTIVITATS INTERGENERACIONALS
El dimarts dia 9 de juny uns 80 nois i noies de l’IES
de Vidreres varen venir a conèixer el nostre Casal. Els
vam explicar les activitats que fem.
BERENAR-BALL JUNY
Va tenir lloc el divendres dia 26 de juny. Músic Parry,
molt concorregut i animat.
...I demà…
EXCURSIÓ JULIOL
La tenim programada pel dimarts dia 14 de
juliol. Anirem a Tavertet, Rupit, La Gleva.
CANTADA D’HAVANERES
A finals de juliol la Coral” La Veu de la Gent
Gran” ens oferirà la seva cantada d’havaneres
d’estiu.
BERENAR-BALL JULIOL
Serà el divendres dia 31 de juliol. Músic Duet
Ciclon.
BERENAR-BALL AGOST
Serà el divendres dia 28 d’agost. Músic Parry.
DIADA DEL SOCI 2015
Està programada per divendres dia 18 de
setembre. Per aquest motiu el mes de setembre
no es programarà cap excursió.
BERENAR-BALL SETEMBRE
Serà el divendres dia 25 de setembre. Músic
Leo i Rosemari.
NOTA: Les activitats del Casal corresponents als mesos de
juliol i agost queden suspeses per vacances.
15
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
Casal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
14
Activitats del nostre Casal
Bon estiu a tothom !!!
ACTUALITAT
Jornades Breyting:
impressions i conclusions
www.activa21.com
fb: activa21oficial
Activa 21
17
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
16
El mapa que es va presentar va ser, doncs, necessàriament incomplet i contradictori, però incomparablement fascinant. De la mateixa manera que davant el
sublim s’alterna el terror a l’abisme i l’aclaparament
més absolut, també aquesta gran transformació ens
genera emocions paradoxals. No obstant, a diferència
de l’astorament del sublim, l’evolució constant i multidireccional de la societat de la informació demana de
nosaltres un paper actiu i compromès. I les segones
Jornades Breyting van ser precisament això: una invitació a prendre consciència del nostre paper d’actors.
S
U
U
S
T
U
A U
F
I
E
I
V
R
E
N
I
U
S
S
N U O N
L
I
R
E
T
F
S
S
E
L
I
L
U D O
I
J
U B
T
S
L
I
T
E
U
E
I
S
U
E
S
C U
A R
J
A R U
R
A
J
A M E
U S
A U
L
A
U R
A N
A M
N U
A C N
A R
I
T
E
E S
A R R
A C
I
O
U
R
U
S
L
A
R
U
R
A
I
R
T
N
E
E M
B
I
U
S
E
I
N
E
T
S
U M O
E
N
U
S
S
U
MOTS ENCREUATS
i pràctics d’aquesta anomenada “revolució digital”.
Les diferents institucions culturals han reaccionat
diferent davant l’apocalipsi 2.0, originant una nova
querella entre acadèmics. Però sembla que ja resulta inevitable escapar a les forces centrífugues d’internet. El món de l’audiovisual, així com el literari,
busquen sinèrgies constants per amplificar les possibilitats creatives del nou medi. I les institucions, públiques i privades, capegen com poden el temporal:
la producció i distribució cultural viu un dels seus
moments més tensos.
Gregorio Luri té la paraula
A X
2
1
7
4
4
7
8
6
6
3
1
5
4
8
5
7
9
3
5
9
9
3
7
4
1
2
6
9
8
8
4
1
7
2
6
5
3
1
1
5
2
8
9
4
7
6
2
2
7
4
9
3
1
8
4
5
5
1
8
3
6
9
2
7
3
3
2
9
6
5
8
4
SUDOKU
SOPA DE LLETRES
Solucions: Amic Frederic, Belladansa, Blancaflor, Burjachs, Colomer, Deuanyera, La gitana, Mas,
Mas Bellveí, Nualart, Ravalet alegre, Rosa de Vidreres, Rosell, Va de tenor.
Solucions dels entreteniments
8
6
6
9
5
2
7
3
1
El passat 10, 11 i 12 d’abril vam celebrar la 2a edició legislacions sobre el copyright o la transformació de
de les Jornades Breyting a Vidreres, sota el lema In- les possibilitats de l’art és explicar com el progrés
formació,Coneixement i Xarxa, amb el comissariat tècnic ha reconfigurat el mapa i els actors rellevants
de Joan Manuel Tresserras, exconseller de cultura. dels espais de poder. No es tracta d’un moviment
Les Jornades Breyting són un congrés anual, divul- només subversiu (Twitter com a catalitzador revolugatiu, gratuït i obert a tothom per aprendre, refle- cionari, Reddit com a font de participació democràxionar i discutir sobre els problemes, inquietuds i tica) ni d’un moviment només reaccionari (major
vigilància digital, control social a trafenòmens socials més rellevants, amb
vés de l’estructuració de l’espai públic).
la presència de personalitats intel·lecAquestes
Estem davant d’una transformació en
tuals, acadèmiques o socials de refesegones
Jornades
procés, on alguns punts no fan sinó
rència.
Breyting van ser reforçar les jerarquies preestablertes,
Quan es tracta de reflexionar sobre
però on molts d’altres poden resultar
una invitació
les vicissituds de la societat contemcertament esperançadors.
porània no és possible parlar de cona prendre
Aquesta és, precisament, la segona
clusions i certeses. Al contrari, al final
consciència del impressió: que la societat digital ha
d’unes jornades com aquestes, el que
de definir-se més per les possibilitats
sorgeixen són moltes més preguntes.
nostre paper
futures que per les realitats passades.
Però és en aquesta distància entre el
d’actors
L’enorme desenvolupament de les TIC
desconeixement i el qüestionament on
i les seves diferents apropiacions culles activitats culturals prenen tot el seu
turals ens porten a pensar en formes
sentit, això és, en servir d’invitació vers
originals de relació amb aquest univers tecnològic.
la “docta ignorància”.
Com vam veure, el cas d’Àfrica és paradigmàtic.
Una primera impressió té a veure amb l’eix polític, Però sense moure’ns del nostre imaginari cultural,
que és transversal i omnipresent. Cal dir, d’entrada, la recerca centrada en l’anàlisi i utilització de les
que a l’endinsar-nos en les problemàtiques de la so- xarxes complexes resulta una fita científica amb imcietat de la informació un descobriment important plicacions enormes, des de l’epidemiologia fins a la
que cal compartir és que quan parlem de qüestions crítica socioeconòmica.
polítiques no ens referim merament a la típica estructuració partidista, el repartiment entre eixos Però si tot això ens sembla un perillós vol d’Ícar, que
socials i nacionals, etc. Aquí la política es redueix per voler acostar-se massa al sol del progrés corre el
a una qüestió de relacions de poder i de dominació. risc de cremar-se, hem de recaure també en una terExplicar el món que sorgeix de les xarxes socials, les cera dimensió, molt més pedestre: els usos socials
Sergi Valverde, ponent, i Andreu Encinas, d’amfitrió
T
Presentació de Güelfa Garriga
A M A S
D’esquerrra a dreta: Salvador Sunyer, Joan Manuel Tresserras, Ferran Mascarell, Vicenç Villatoro i Bru Rovira.
ACTUALITAT
Escola Municipal de Música
de Vidreres
Esther Carrillo
19
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
EMMV
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
18
Arribem altre cop
a fi de curs
I l’escola un any més va celebrar el festival de fi de
curs, el primer de la “nova etapa”. Cares velles, cares noves... però mateix objectiu: el culte a l’art de la
música, que sempre suma, mai resta.
El festival comença mesos abans, quan es comença
a planificar: com tot espectacle, al darrere hi ha una
gran feinada invisible que el fa sostenible.
L’Alba assaja amb els grups de coral les cançons de la
cantata; la Yolanda fa mans i mànigues perquè els petits
s’aprenguin la lletra i afinin les cançons una mica complicades. L’Esther tragina amb les culleres amunt i avall
practicant la polirítmia. En Marc haurà d’acompanyar
al piano, i ja cal que s’aprengui bé les entrades perquè
si no l’Alba trinarà! La Deni amb els nens de l’EOC ha
de triar tema i coreografia a l’alçada dels seus alumnes.
La noia d’acollida de l’EOC (que ara no recordo com es
diu) ens retalla 1000 estrelles de colors per llançar-les
al final de la cantata. L’Iñaki emprenyant als poc amics
de la música amb els seus assajos de combos per tancar
el festival i de postres en Marc amb tots els “Pitus de la
Big Band”.
Sort que l’orquestra de guitarres de la Judit és més
silenciosa, a l’igual que l’orquestra de pianos de l’Alba, que no han irritat la orella insensible a l’art intemporal. L’orquestra Va de sons, amb en Joan Cozar, varen perdre més de la meitat de les partitures
durant els assajos d’última hora! Ai, quins nervis vàrem passar....Tancarà la primera part del festival la
Coral Veus de caulés, que un cop més demostraran
que a les mans de l’Alba poden fer “meravelles”.
Ui! s’han de repartir els certificats de grau elemental als 10 alumnes que han superat la prova aquest
curs (100% !!!!), en Jaume ràpid a preparar els documents oficials. El regidor de cultura Francesc Baltrons serà l’encarregat de repartir-los als alumnes i
farem la foto oficial de rigor. En Jordi Pagès, la Ruth,
en Manolo, la Marce, en Joan....allà els tenim sempre
al peu del canó, formant part d’aquest “hàbitat” que
és el centre cívic de Vidreres. Un cop allà professors
voluntaris per ajudar: la Judit farà de narradora i la
Neus suport logístic. Altres profes també hi eren,
i segur que m’he deixat a algú. Munta i desmunta,
porta i transporta....tot és part del festival, per tant:
un fort aplaudiment a tots els alumnes i professionals que aquest curs heu col·laborat en aquest final
de curs. Moltes gràcies!!!
ACTUALITAT
La independència és
a les nostres mans
ANC Vidreres
ACTUALITAT
La flama de teatre és
viva a Vidreres
facebook
El Grup Teatral Vidrerenc
Enviem aquest article el dia 6 de juliol, aquest cap de setmana un 96% dels
membres de ple dret de l’ANC hem demanat unitat, transversalitat i anar plegats a les eleccions plebiscitàries del 27
de setembre. Quan llegim aquest escrit
ja haurem resolt incògnites i entrebancs
que ens trobarem per articular aquesta
llista que haurà de concórrer a les eleccions, i potser no haurem aconseguit fer
una llista i en seran dos o tres. Avui dilluns 6 de juliol en cara no ho sabem...
21
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
20
Vine a l’Assemblea!
twitter: acnvidreres
Hashtag: #11s2012
fb: acnvid
web: www.assemblea.cat
a/e: [email protected]
El que sí que hem de saber, però, tots els
independentistes, és què hem de votar
el 27-S. I per saber la resposta tan sols
ens hem de fer una pregunta: Votem per
començar el procés d’independència o
votem per canviar o ratificar el govern
autonòmic? És ben clar que el nostre
propòsit és votar perquè aquestes eleccions es converteixin en un referèndum,
un plebiscit, sobre la independència. Per
tant, tan sols podem votar aquesta llista
unitària i transversal o alguna de les llistes que presentin la independència com
a objectiu principal. Aquesta vegada qui
decidirà si les eleccions són per escriure
en majúscules, som nosaltres, cada un
dels votants del país. Aquesta vegada, a
les eleccions del 27-S els votants decidirem molt més que no hem decidit mai.
Amb la nostra tria convertirem les eleccions en el plebiscit que obre la porta a
la independència o ens limitarem a decidir qui presideix l’esquifida i cada cop més inservible autonomia
que tenim.
Fotografia del grup An-danda-ra d’Andorra
Per tant, rumieu molt bé el vostre vot, aquesta vegada
el camí cap a la llibertat només depèn de nosaltres.
Fragments extrets de l’editorial de Vilaweb del 19 de juny de 2015
Cens de la Població
Del 16 de març de 2015 al 15 de juny de 2015
La població de Vidreres ha disminuït en 49 habitants. Ha passat dels 8.100
del 15 de març de 2015 als 8.051 del 15 de juny de 2015.
D’aquests habitants, 4.270 són homes i 3.788 són dones.
FONT: Padró Municipal d’Habitants
L’activitat del Grup Teatral continua durant l’estiu a
Vidreres. En aquests moments està preparant l’espectacle dels Pastorets per a les festes de Nadal. Treballa
també per a la consolidació del grup amb la incorporació de nous membres, ja sigui com a artistes o com
a socis. D’altra banda, dins dels convenis signats entre
l’Ajuntament de Vidreres i la Diputació de Girona, el
Grup Teatral Vidrerenc farà d’amfitrió de nous grups
i espectacles teatrals: FITAG - 2015 i Campanya de
teatre amateur – 2015.
FESTA MAJOR
Hem estat convidats a fer el pregó de la Festa d’enguany.
FITAG – 2015
Trobareu referència d’aquest conveni en un article
d’aquest mateix número de la revista RECCLAR, on
s’explica la celebració d’aquest festival de teatre en diferents llocs de la demarcació gironina. Pel que fa a
l’actuació a Vidreres el grup internacional convidat
serà la Companyia An-danda-ra d’Andorra la Vella,
creada l’any 2002, que ha presentat un seguit d’espectacles de creació pròpia i d’altres autors. L’any passat
en el FITAG -2014 es va presentar La casa de Bernarda Alba de Federico Garcia Lorca en català. L’espectacle d’aquest any a Vidreres serà la comèdia Bruixes
de l’autora Irina Robles. L’obra estarà dirigida per la
pròpia autora. Es tracta d’una creació que presenta en
format teatral les llegendes tradicionals més conegudes del nostre país.
No disposem encara dels quatre grups actuants, però
sí de les dates de les representacions acordades, que
seran el 25 d’octubre, en que també es farà un acte de
presentació de la Mostra, i els dies 1,8 i 15 de novembre per a la resta de representacions.
La representació de l’ obra tindrà lloc el 28 d’Agost.
Des del G.T.V. els donem per endavant la benvinguda
i la col·laboració en el que puguin necessitar mentre
estiguin entre nosaltres.
CAMPANYA DE TEATRE AMATEUR 2015.
Es tracta d’un altre conveni entre el G.T.V., la Casa
de Cultura de la Diputació de Girona i la Federació
Teatral Amateur de Catalunya pel qual s’ oferirà una
Mostra de Teatre a la tardor amb l’ actuació de quatre
grups diferents en un interval de sis setmanes.
Tots els interessats a participar
com a socis, actors o
col·laboradors del
Grup Teatral
Vidrerenc
informeu-vos a:
[email protected]
grupteatralvidrerenc2015 facebook.com
ACTUALITAT
web: www.fitag.cat/2015
A/e: [email protected]
Tel. 972 226 822
Casa de Cultura de Girona,
Plaça de l’Hospital, 6
17004 Girona
Divendres 28 d’agost
a les 20 h al Teatre del Casino
Entrada Lliure
La Cia. An-Danda-Ra, D’andorra La Vella,
Presenta la comèdia Bruixes
FITAG
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
22
FITAG 2015
arriba a Vidreres
Fitag 2015
“Festival Internacional De Teatre”
FESTIVAL DE FESTIVALS
És una de les novetats que presenta el FITAG
i consisteix en unes jornades de treball a les
quals s’ha convidat dotze personalitats, organitzacions o directors de festivals de prestigi
per debatre sobre el teatre amateur d’arreu del
món. A partir d’aquest debat s’elaborarà un
document-declaració final que es presentarà
públicament el dissabte 29 d’agost al matí.
El Festival Internacional de Teatre Amateur de les
Comarques Gironines (FITAG) ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Vidreres per portar la seva
proposta de teatre al municipi. Amb la incorporació
de Vidreres, de moment ja són sis els pobles adherits
a la proposta “Fitag als municipis”, un dels baluarts
de l’organització del festival per fer extensible la seva
oferta de teatre a tot el territori gironí. El altres municipis on, de moment i a l’espera de noves incorporacions, també hi haurà Fitag són Lloret de Mar, Palamós, Maçanet, La Jonquera i Figueres.
Amb aquest conveni, l’Ajuntament de Vidreres vol
impulsar sistemes de col·laboració amb els grups de
teatre amateur locals, conscients de la importància
del seu treball com a element de dinamització cultural del territori. La intenció de l’Ajuntament és col·
laborar amb el teatre amateur vidrerenc com a eina
motivadora per un cantó, i per l’altre, retre l’homenatge merescut a una bona colla d’anys i de vidrerencs dedicats al teatre a casa nostra.
Adjuntem imatge de la signatura del conveni entre el
director del Fitag, Martí Peraferrer i l’equip de govern
de Vidreres.
D’acord amb el conveni establert amb Fitag, les representacions es faran al Casino la Unió, un equipament remodelat amb més de cent anys d’història.
Una de les intencions que es reflecteixen en el conveni és la de connectar el grup de teatre convidat
amb el teatre local i, en aquesta línia, s’han fet uns
primers passos per lligar l’estada dels actors que venen amb el Grup Teatral Vidrerenc que col·laborarà
com a grup local acollint a un grup de teatre d’Andorra divendres 28 d’agost, la Cia: An-danda-ra que
PETIT FITAG
Continua la proposta del FITAG per als més
menuts de la casa gràcies a la bona entesa del
festival amb l’escola de teatre El Galliner, i
s’obren les inscripcions per presentar propostes curtes i divertides al FITAG de Nits ([email protected]).
presentarà l’obra: “Bruixes.” A les 20 h al teatre del
Casino.
FITAG ALS MUNICIPIS
Cal destacar l’increment de municipis dins del
projecte FITAG als Municipis, els quals programaran espectacles internacionals del FITAG durant els dies del festival. Els municipis
que acolliran aquesta proposta són Figueres,
Vidreres, Lloret de Mar, Sant Gregori, Sant
Pere Pescador, Palamós, la Jonquera i Maçanet de la Selva.
El proper FITAG, patrocinat per la Diputació de Girona amb el suport de la Casa de Cultura i l’Ajuntament
de Girona, tindrà lloc del 25 al 29 d’agost d’enguany.
Com ja és habitual, s’ubicarà en diferents escenaris
de la ciutat i es beneficiarà, a més, de la complicitat
de diversos municipis gironins que formen part de la
xarxa FITAG als Municipis.
En el FITAG 2015 hi participaran un total de vint-isis companyies, que presentaran fins a trenta espectacles, repartits en set escenaris diferents. El festival
tindrà deu propostes de grups amateurs de les comarques gironines, amb dues coproduccions pròpies
(una amb Mèxic i una altra amb Israel) i posarà en
escena fins a dos-cents vuitanta actors amateurs.
El director del festival vol destacar la presència de
grups d’arreu del món, però sobretot de Llatinoamèrica, així com la col·laboració, per primera vegada,
del festival amb la campanya de teatre amateur de la
Diputació de Girona. En aquest edició, la major part
dels espectacles tindran un caràcter festiu, «amb una
tria d’espectacles més vistosos i amb molta energia
positiva. És una programació plena d’espectacles que
conviden a la festa».
Ens trobem davant d’un festival viu, com ho demostra que cada any incorpora noves propostes i es va
estenent com una taca d’oli per tot el territori.
La inauguració del FITAG es farà al Teatre Municipal
de Girona i serà a càrrec de la companyia Quantus Teatre de Lloret de Mar, que presentarà l’espectacle Lisístrata, obra que es va presentar recentment a Vidreres.
PROGRAMA D’ACTIVITATS 2015-2016
CLUB OLÍMPIC VIDRERES
ANA
M
T
SE
ÏTA!
U
T
GRA
ATLETISME:
Nens i nenes de 3 a 6 anys
Nens i nenes de 7 a 12 anys
VOLEIBOL:
Torneig de Volei platja Girona
Escola per a nens i nenes de primària (1r a 6è)
VOLEI PER ALS MÉS GRANS
(ESO i BATXILLERAT )
PREU: 25€/mes | INSCRIPCIONS: es podran fer via:
Mail: [email protected] | Telèfon: Martin 629.802.781 | Personalment: pavelló Municipal de Vidreres.
23
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
ACTUALITAT
ACTUALITAT
tw: @ranxo_vidreres
fb: ComisiódelRanxoVidreres
25
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
Comissió del Ranxo
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
24
Un Ranxo d’alçada, 4 històrics
i 2 fitxatges!
El 17 de febrer del 2015, dimarts de Ranxo a Vidreres, representava una fita històrica per la nostra festa. Era el 50è Ranxo d’en Carles Sais, el 4t membre
del selecte grup de Ranxers en actiu cinquantenaris
encapçalat per l’Enric Llinàs i seguit per en Josep
Deulofeu (“Niell”) i en Josep Martorell. A tots ells
els agraïm l’esforç, voluntat i dedicació, durant tants
i tants anys, per mantenir viva la tradició més nostrada de Vidreres.
integrants de la Comissió. Entenem que ser Ranxer
és un orgull vidrerenc, però també és una gran responsabilitat mantenir viva una tradició bicentenària
i marca d’identitat del poble, i cal assegurar que tots
els integrants sentin el Ranxo i estiguin completament compromesos amb la tradició. Prenem nota de
la crítica constructiva i ens comprometem a debatre
internament aquest assumpte per ser una entitat més
transversal i propera al nostre poble.
És un orgull per la nostra entitat disposar de 4 jugadors històrics en actiu,
però com fan els grans clubs de futbol,
cal reforçar la plantilla conscients que
la mitjana d’edat augmenta, i no hauríem pogut fer millors fitxatges. En Jaume Call i en Josep ‘Pitu’ Dalmau han
passat a formar part de la Comissió del
Ranxo, i han superat amb escreix les
expectatives esperades en el seu debut
en partit oficial.
Un cop més, la Comissió del Ranxo
ens sentim afortunats de la implicació
de tot el poble amb aquesta festa, des
de l’ajuntament fins a l’últim vidrerenc que ha col·laborat. Perdoneu que
ens permetem el luxe de personalitzar
una part dels agraïments que farem a
continuació. Moltes gràcies a les Pubilles i Hereus per tot l’esforç que heu fet
aquests dies, heu fet un treball excel·
lent. També volem agrair l’ajuda de la
brigada municipal que ens facilita molt la nostra tasca sobretot en el muntatge i desmuntatge de la plaça.
Gràcies a l’Emilia Garriga i família per deixar-nos
un local en una situació privilegiada per guardar-hi
tots els estris i també la família de la carnisseria Garriga per deixar-nos el seu garatge entre moltes altres
coses. Per últim, volem agrair en Josep Boada i a
tothom que ens ajuda amb l’exposició del Ranxo de
forma altruista.
En Carles Sais és
nou membre del
selecte grup de
Ranxers en actiu
cinquantenaris
encapçalat per
l’Enric Llinàs
Enguany, durant el matí de Ranxo, el Mossèn Lluís
ens esperava a casa seva per regalar-nos el privilegi de pujar a dalt de tot del campanar de l’Església
de Santa Maria de Vidreres, per immortalitzar amb
unes imatges d’alçada l’elaboració del nostre àpat tradicional. Moltíssimes gràcies Mossèn.
Volem aprofitar aquest escrit per agrair al “Show
del Caulès” per fer-nos protagonistes del “Show”
de Carnaval i per inventar-se un himne del Ranxo
tan collonut. També volem transmetre que hem rebut la seva crítica constructiva, on se’ns deia que la
nostra entitat és sectària i l’entrada dins de la Comissió és molt difícil ja que ho escollim els mateixos
Compromesos amb la nostra tasca de mantenir i
potenciar el Ranxo de Vidreres, des de la Comissió
del Ranxo volem crear un arxiu històric amb tots els
documents escrits i visuals relacionats amb la nostra
festa. És per aquest motiu que estarem molt agraïts
de qualsevol vidrerenc que tingui algun document
relacionat amb el Ranxo i el comparteixi amb nosaltres. De cara al Ranxo de l’any que ve ens agradaria
fer una exposició amb fotografies del Ranxo des de la
més antiga que trobem a la més moderna. Aquest és
un dels nostres objectius de cara al Ranxo del 2016
i esperem la vostra col·laboració. Tampoc desistirem
en la recerca d’algun document que ens ajudi a esbrinar l’origen exacte del Ranxo a Vidreres, si algú en
coneix informació, estarem molt agraïts de saber-la.
la trobada catalana de l’any... ja us convidarem a venir
quan ho sapiguem!
Un record especial també mereix la trobada de Ranxos que va tenir lloc a La Seu d’Urgell. Per segon
any consecutiu (després de Vidreres), el gran àpat vidrerenc va ser presentat al cor dels Pirineus! Com
a Vidreres, les vuit principals colles ranxeres del país
(Albons, Capmany, Castellterçol, Gelida, La Seu d’Urgell, Ponts, Verges i Vidreres), es van trobar per oferir
a l’Alt Urgell i a la gent que va venir d’altres punts de
Catalunya, les antigues receptes que avui en dia encara mengem per Carnaval (o altres dates) en aquests
esmentats pobles.
Molta salut, visca Vidreres i visca el RANXO!!
Va ser una gran experiència de germanor entre les diferents generacions ranxeres i altres vidrerencs i vidrerenques que no es van voler deixar perdre un partit
fora de casa, perquè de feina, aquesta vegada, n’hi va
haver ben poca... Si amb tota l’alineació titular de ranxers i ranxeres vam fer tan sols una perola, això vol
dir que el que vam fer no era ranxo, sinó passar-ho
molt bé! No podem passar per alt el gran esforç organitzatiu que va fer la gent de La Seu per aconseguir
l’èxit de la trobada i una gran germanor entre totes les
aficions. A dia d’avui, estem encara pendents d’on serà
Volem dedicar les últimes línies del nostre escrit a la
Creixença i la Mercè, ambdues jubilades com a ajudants oficial de la Comissió del Ranxo. Enguany era
el primer any que no col·laboraven activament amb
el Ranxo i les hem enyorat moltíssim.
Finalment, qualsevol dubte, crítica, comentari i documents escrits o visuals del Ranxo que vulgueu
compartir amb nosaltres els podeu enviar al nostre
correu electrònic: [email protected]
ACTUALITAT
Festival de Jazz a la
fresca de Vidreres
Divendres 28 d’agost
“Cscc Quartet” | “Sbb Jazz Orquestra”
Dissabte 29 d’agost
“Nus Quartet”
Diumenge 30 D’agost
“Andrea Motis & Joan Chamorro Trío”
“ Agusti Burriel Sings Frank Sinatra”
Festival de Jazz
men part de cada concert. També comptarem amb
l’actuació de la SBB JAZZ ORQUESTRA, amb la
col·laboració de la Carme de Can Tinus, una jove de
16 anys molt vinculada a Vidreres i les seves festes.
La Selva Big Band (SBB Jazz Orquestra) és una agrupació musical fundada pel seu director Ramon Alsina l’any 1990 i integrada per músics professionals
reconeguts per la seva experiència dins el camp de la
música moderna. La Big Band va néixer a causa de
l’interès mostrat pels músics fundadors d’interpretar
la música de “l’Era del Swing”. El concert està format per temes dels grans intèrprets d’aquesta època:
Duke Ellington, Count Basie, Benny Goodman, Ella
Fitzerald, .... així com versions amb ritme de swing
de Frank Sinatra, Ray Charles i The Beatles.
Fotografies de Vicente José Joan Martí Castelló
Festa de les Flors
Gran acollida de la segona edició
de la Festa de les Flors de Vidreres
a finals del mes de maig
Amb la voluntat de promoure el jazz a Vidreres i rodalies, i alhora que es ret un sentit homenatge als
fundadors del club de jazz de Vidreres que es va fundar a la dècada dels 50 i que va presenciar en directe
concerts de figures memorables com Amstrong, en
Lionel Hampton, o que va organitzar vetllades jazzístiques inoblidables com la del Tete Montoliu, la
regidoria de cultura de l’Ajuntament de Vidreres organitza amb força la 2a edició del Festival de jazz a la
fresca de Vidreres.
Aquesta edició que com sempre es farà al pati de
Can Xiberta té un fil conductor: fer tribut a la veu, a
Frank Sinatra. Atès que és el centenari del seu naixement, i per això, el lema del festival és: CENTENARI
SINATRA...1915-2015.
Totes les agrupacions faran les seves actuacions i tindran uns moments per dedicar a Sinatra, tot versionant alguns dels seus temes. Aconseguint fer créixer
l’ambient Sinatra fins al punt àlgid que serà diumenge, dia de cloenda del festival amb una mostra completa dels seus millors temes.
A part del fil conductor no podem obviar la qualitat dels grups que en podrem gaudir a partir del 28
d’agost a es 22 h amb CSCC QUARTET, en el qual
actua un músic vidrerenc, Josep Colls, que va començar els seus estudis a l’escola de música municipal i
actualment és un reconegut baixista i músic professional. CSCC és un grup format per Saphie Wells a la
veu, Carles Cruz a la guitarra, Santi Colomer a la bateria i Pep Colls al baix. Interpretaran temes que els
han influenciat del món del jazz, la música brasilera,
el blues i el rock. Aquest grup entén la música d’una
manera viva, on la improvisació i les sorpreses for-
El dissabte 29 d’agost a les 21 h arriba NUS QUARTET. Iñaki Caparrós i la Maia Kanan en són els fundadors. NUS va néixer fa aproximadament tres anys,
amb la intenció de poder compartir amb el públic les
cançons que els agradaven. Per aquest motiu, el repertori és extens i tan variat que fa incursions des del
jazz acaronant-se amb altres gèneres com la bossa i
el blues fent que la proposta sigui fresca, agradable i
variada. En el concert de Vidreres el duet s’acompanyarà del percussionista i bateria Fidel Cuentas (Bolivia) i el baixista Josep Colls (Vidreres).
L’última jornada, el diumenge 30 d’agost a les 19.30
començarà l’actuació d’ANDREA MOTIS & JOAN
CHAMORRO TRÍO, considerats la revelació del
jazz català. En aquesta ocasió, el conegut tàndem
jazzístic oferirà un espectacle ple de matisos on es
podran escoltar grans estàndards del jazz passats pel
filtre Motis-Chamorro. Molt ben acompanyats per
Josep Traver a la guitarra, tindrem la sort d’escoltar
a qui ja ha actuat a les grans cites europees i internacionals com la gala You & The Night & The Music a
l’Olympia de París o l Cape Town International Jazz
Festival de Ciutat del Cap (Sud-àfrica).
Per acabar, un tancament de luxe amb els millors temes de Sinatra per tal de retre-li l’homenatge que es
mereix, amb AGUSTI BURRIEL sings FRANK SINATRA. Agustí Burriel és una de les veus més reconegudes i sol·licitades entre les formacions de swing i blues que circulen pel país. Apropiar-se del repertori de
Frank Sinatra i defensar-lo amb solvència i personalitat pròpia no es troba a l’abast de qualsevol. Conscient
del repte que això suposa, Burriel s’ha envoltat d’un
grup de músics de primera perquè el particular tribut
que recorda a ‘la Veu’ tingui els honors que es mereix.
27
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
TRACTORISTES
2015
Fotografies de Vicente José Mateos Pizarro
ACTUALITAT
29
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
Elies Guari
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
28
El vidrerenc Elies Guari guanyador
del concurs CanJop
Tot va començar uns dies després de reis, un cop ha- no podia fallar, i com últim bombó vam fer una trufa
via passat tota la feina de fer torrons i tortells, quan d’oli d’oliva, amb una compota de tomàquet i una gade cop i volta a mig esmorzar em diu l’Abraham: “Ei, leta de cacau...ah, i si mai no heu provat un entrepà
què et sembla apuntar-te al “CANJOP”?”, jo no sa- de pa amb tomàquet i xocolata, ja podeu córrer a la
bia quina mena de concurs era, però vaig acceptar. nevera a preparar-lo, us asseguro que no tornareu a
A partir d’aquell dia vàrem començar a buscar antics menjar la xocolata sola, amb pa.
guanyadors del concurs, quines receptes havien fet,
com els hi havia anat, quin patró havien seguit... Vam canviar quatre cops el pastís, cada cop que el
provàvem li trobàvem alguna cosa i finalaquest any el tema del concurs era la
pintura i a partir d’aquest tema vàrem
La trajectòria ment van ser els mateixos gustos però totalment diferent al primer, els punts imanar acostant totes les elaboracions a la
de
l’Elies
Guari
portants en un pastís són: el tall (colors
pintura.
l’ha dut a ser i formes que es veuen un cop tallat), el
Havia de fer quatre bombons, dos de
gust (com més gustos té un pastís, millor,
el guanyador sempre i quan combinin entre ells i no
motlle i dos de banyats, unes postres
on l’ingredient principal fos el formates matin), les textures (mentre mengem,
d’enguany
ge, un pastís que pesés entre 900 i 1100
gaudim dels cinc sentits, el del tacte semdel prestigiós bla que sigui el menys important alhora
grams, una peça de pastisseria típica de
la regió a la qual representava, i que no concurs CanJop de menjar, però és molt més divertit tropassés de 80 grams, i una peça artística
bar trossos cruixents, esponjosos, crede postres
de caramel o xocolata.
mosos... a que tot sigui monòton i sense
“sorpreses”), finalment vaig decidir fer-lo
El més complicat de tot va ser a l’hora d’escollir els
de cinc gustos i sis textures, avellana, cacau, xocolata
gustos, combinacions, textures, colors...vam comentorrada, llimona i poma.
çar pels bombons, vaig fer els quatre bombons però
alhora de provar-los vàrem veure que el de “tofee i Per les postres, amb l’ajuda del “jefe, amic i company”
albercoc” no es notaven gustos i directament va ser vam voler sorprendre el jurat amb un “trampantojo”,
descartat; el de gintònic tenia massa pols de soda i per fora sembla un tomàquet però per dins és una
era una mica massa “explosiu”; el “green” dedicat als mousse de formatge i una gelatina de fruits vermells
famosos batuts verds a base de cogombre, llimona i i el que simulava la sorra era una galeta d’espècies i
gingebre, no hi havia nassos d’emulsionar la trufa, una esponja d’avellana al microones.
sempre se’ns tallava, sort que al final vàrem trobar les
proporcions correctes i va quedar ben quallada en En quan a la pastisseria típica no ho vaig dubtar, què
un altre bombó vam decidir versionar un “ferrero”, més gironí que un “xuixo”? A més ho tenia senzill,
aquest des de el primer moment va agradar, aquest l’Abraham és un crack amb els xuixos...i ell va ser
el que em va ensenyar a fer-los sense l’ajuda de màquines que em facilitessin la feina, ja que allà en el
concurs no les tindria.
nia i ho vaig aconseguir, si més no, havia aconseguit
que partint de trossos em quedés una figura bastant
maca i vistosa.
La peça artística la vam deixar pel final, i mal fet perquè és el que crida més l’atenció a l’hora de muntar
“l’aparador”, nosaltres vam decidir fer mitja peça de
caramel i mitja de xocolata, una paleta de pintor feta
amb sucre i un cavallet de xocolata.
I tant temps de feina, de quedar-te les tardes treballant per anar fent proves, de veure com les receptes
cada cop evolucionen cap a millor, que tot va tirant
endavant i si al final tens la sort de guanyar...realment
te n’adones que tot esforç té la seva recompensa.
Amb totes les receptes, ingredients pesats, el material que necessitava, la roba i no sé quantes coses més
carregades el cotxe vam enfilar camí cap a Madrid,
havia de ser a “Ifema” a les sis de la tarda del diumenge per deixar-me les coses preparades i a punt pel dia
següent, allà ens vàrem conèixer amb els altres tres
concursants i junts vam sopar a l’hotel. El dilluns havia de fer les postres, els bombons i el pastís, tot va
anar rodat i sense cap imprevist vaig poder entregar tot a temps, el problema va venir dimarts, quan
mentre cremava la paleta de sucre es va esquerdar i
d’una paleta, en vaig treure quinze trossos, un cop
dur i inesperat perquè en cap prova feta a casa m’havia passat. Vaig fondre més sucre i la vaig fer de nou,
semblava que havia quedat bé, però als deu minuts
s’esquerdava de dalt a baix, als cinc minuts de dreta
a esquerra...jo no sabia que fer, realment va ser un
moment molt frustrant, tant de temps preparant-ho
tot perquè a l’hora de la veritat se’t trenqui no un,
sinó dos cops seguits i aquí és on vaig haver de treure
el poder de la imaginació i oblidar tots els esquemes
que tenia de com havia de ser la figura final, tenia
sis trossos i amb allò havia de lluitar fins al final, em
van venir al cap els rellotges desfets d’en Dalí i ja ho
tenia, havia de fer que la paleta semblés que es fo-
I només em queda agrair tota la paciència als companys de feina, a l’Abraham Balaguer i la Irene, a la
família pel suport, als amics i amigues, als tres concursants que ens vam ajudar entre tots quan alguna
cosa ens faltava, als comissaris, jurat i membres de la
CEEAP, als alumnes de l’escola de pastisseria de Madrid per la seva gran ajuda, al gremi de pastissers de
Girona pel seu suport i a tots els que varen fer possible que el concurs tirés endavant tot i les dificultats.
P.D: Una abraçada molt forta a tots el que em vareu
felicitar per les xarxes socials, gràcies Vidreres, gràcies Vidrerencs.
ACTUALITAT
ACTUALITAT
www.grupesplaividrerenc.com
Centre Cívic
31
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
Grup Esplai Vidrerenc
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
30
Un estiu de somnis!
C/ Orient 122
Tel.: 972 85 00 67
a/e: [email protected]
Inscripcions online:
http://civic.enginydigital.com/vidreres/
Un dia vam tenir un somni. Vam somiar en l’estiu.
Un estiu de somriures i moltes fefes!
Cada matí ens trobàvem tots a les 9 h del matí per
passar el matí junts jugant, aprenent, creixent, fent
nous amics, descobrint nous móns, creant nous horitzons...
Els matins s’acaben amb l’entrada d’un dinar d’allò
més bo per carregar forces i finalment els dies d’estiu
acaben amb les tardes més punkis-hippies d’enlloc,
on les ganes de riure i ser feliços s’acaben de fer realitat!
Diuen que els somnis sempre es poden fer realitat!
Aquest estiu estem aprenent que per a fer el somnis
realitat tan sols cal un atrapa-somnis ple de coloraines que els atrapi i alguna cançó per
poder-los-hi cantar!
Calor d’estiu, aigua fresqueta i ganes d’anar a la piscina! Vam somiar que cada matí d’aquell estiu era
espectacular! Però l’estiu de somnis no
Aquest estiu
tan sols era durant els matins! Vam somiar que dinàvem junts i fins i tot que
estem aprenent
les tardes les compartíem! Que el casa realitzar
tell de Vidreres rebia tot de gent d’arreu del món que amb ganes de reconssomnis tot
truir-lo passaven els matins recuperant
la memòria històrica del nostre castell! jugant, aprenent,
I fins i tot, vam somiar en una colla de creixent, fent nous
monitors i monitores ben engrescats
amb ganes de fer-ne de l’estiu un estiu amics, descobrint
de somnis!
nous mons, creant
Tots volem que es compleixin els nostres somnis, és per això que aquí us deixem la lletra de la nostra cançó d’estiu!
Si la canteu sota un atrapa-somnis que
hagi caçat al vol els vostres somnis, els
somnis se us faran realitat.
A somiar !
«Una oreneta volant, volant, ens fa saber que l›estiu ha començat.
Mosquits al riu i ocells que fan el niu,
piulen contents que ja som estiu!
Volant, somiant, s’acomiada la prima-
Després de tota la nit somiant, vam
nous horitzons
despertar-nos! «-Uau! Quin somni
més bonic!» Va dir un dels monitors, «Què us sem- vera,
volant, volant, somiant, somiant, ja és estiu que tot
bla si lluitem per fer-lo realitat?»
ho alegra!
I uns mesos més tard ens complau fer-vos saber que
Que qui busca, busca, troba, troba, flors d’estiu en
aquí estem, vivint un estiu de somnis! El nostre estiu
un cel viu.
de somnis fet realitat!
Que qui busca, busca, troba, troba, fefes, rialles,
Els matins d’aquest estiu els estem passant jugant i somnis d’estiu!
aprenent al Casal-Casalet, ens els passem cantant i El Sol badalla però la Lluna encara té més ganes de
ballant al Casal Musical i ens els passem al Castell rauxa,
de Sant Iscle reconstruint la memòria històrica d’una els dies s’allarguen, les nits s’escurcen, somiant que el
part molt màgica de Vidreres!
temps mai s’atura!»
ACTUALITAT
web: www.vitraris.blogspot.com-es
a/e: [email protected]
Vidreres:
una mirada enrere
33
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
Grup Vitraris: cultura i tradició
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
32
ACTUALITAT
Ja fa uns anys que des del Grup Vitraris impulsem Però, a banda d’explicar-vos l’estructura del llibre,
l’edició d’un calendari amb imatges antigues vincula- també voldríem fer-vos alguna reflexió al voltant de
des a la nostra població. Així, a partir de les aportaci- les fotografies i de la seva vinculació amb el patrimoons i la col·laboració de nombroses famílies, entitats i ni documental. En aquesta qüestió cal tenir present
empreses locals, la nostra associació ha pogut recollir els objectius generals que es volen aconseguir en el
i digitalitzar un munt de fotografies que ens perme- moment de fer una fotografia: hi poden haver moten resseguir l’evolució històrica de Vidreres des de tivacions periodístiques, artístiques, de denúncia, de
diversos punts de vista (l’urbanisme, els paisatges, les comunicació social o, simplement, hi pot haver un
modes, les tradicions, el treball, les festes...). Però a interès pel record, per a deixar constància d’un acte
o d’un fet específic. Per aquesta darrepartir de l’edició dels calendaris (amb
un màxim de dotze pàgines) es feia di“Vidreres: una ra motivació, la del record, la fotografia
passa per dues fases diferenciades. En
fícil difondre el voluminós fons d’imatmirada enrere”, un primer moment, la imatge només
ges que hem anat aplegant al llarg dels
anys; i és per això que vam propo- una publicació de interessa a l’esfera privada (familiars i
coneguts); però en una segona fase, la
sar-nos l’edició d’un llibre de fotografi200
pàgines
i
350
fotografia pot transcendir el marc pries antigues que ens permetés compartir
vat i pot convertir-se en un document
amb tots vosaltres aquest esplèndid pafotografies
que pot interessar a un àmbit social
trimoni fotogràfic.
molt més ampli.
Així, el dia 23 de maig, es va poder presentar a la sala
d’actes de l’Ajuntament el llibre “Vidreres: una mira- La major part de les imatges que generosament ens
da enrere”, una publicació de 200 pàgines i 350 foto- heu cedit per a l’elaboració d’aquest llibre es consergrafies que abraça un període cronològic ben ampli: vaven en àlbums temàtics, en capses o en calaixos de
del 1880 al 1980 (cent anys d’història gràfica de Vi- casa vostra. Òbviament, totes aquestes fotografies es
dreres). Les diferents imatges les trobareu aplegades trobaven en la primera fase d’interès social perquè
en diverses temàtiques i estructurades en capítols i només concernia a l’àmbit privat; però sens dubte,
subcapítols. Per a cada fotografia hem elaborat un algunes tenen un valor afegit pels personatges que
text explicatiu on identifiquem les persones, els llocs, hi apareixen, els edificis o locals que s’identifiquen, o
les dates aproximades i el context històric en què es l’acte que representa i, per tant, el seu interès va més
va realitzar cadascuna. Sens dubte, creiem que aques- enllà de l’estrictament familiar. És llavors quan la fota és la millor manera per entendre-les, gaudir-les i tografia antiga pren més valor i es converteix en un
valorar-les. També hem volgut ser molt respectuosos document que pot passar a formar part del patrimoni
amb la indicació de la procedència de les fotografies fotogràfic del municipi; perquè esdevé un testimoni
i és per això que al peu de foto hi trobareu el nom de històric que ens permet conèixer com eren els edificis
de la nostra vila, com eren els carrers i les places, com
la persona o família que ens la va cedir.
vestien els nostres avantpassats, com es divertien, conveni assumeix les despeses d’edició i que, a cancom treballaven... És per això, doncs, que cal protegir vi, la nostra entitat s’ha fet càrrec de les despeses de
les fotografies antigues, conservar-les adequadament maquetació i es compromet a cedir totes les imatges
i, si és possible, descriure els personatges, els llocs i recollides a l’Ajuntament); però que, per sobre de tot,
les dates de cadascuna. Afortunadament, encara ara ha comptat amb la indispensable col·laboració de
hi ha molta gent gran que pot ajudar-nos en aques- moltes famílies que ens han obert les portes de casa
ta tasca d’identificació; però, sens dubte, cal fer-la el seva i que ens han deixat un munt de fotografies. Òbmés aviat possible, perquè, tal i com s’ha demostrat viament, sense la darrera aportació, aquest projecte
en determinades experiències, a partir de la tercera no hagués estat possible; i per tant, us volem agrair la
confiança i la generositat que heu tingeneració, si no són capaços d’identiPodeu comprar gut amb nosaltres. Moltes gràcies.
ficar els protagonistes de les imatges o
els indrets que hi apareixen, augmenta
el primer volum L’any vinent, si tot va bé, publicarem el
considerablement el risc de què les fosegon volum de “Vidreres: una mirada
a l’Estanc de
tografies s’acabin destruint.
enrere”. Mentrestant, podeu comprar el
Vidreres,
a
la
primer volum a l’Estanc de Vidreres,
També cal destacar per a la fotografia antiga una funció terapèutica ben
llibreria L’Avanç a la llibreria L’Avanç o a la Biblioteca Municipal, pel mòdic preu de 10 €.
interessant que permet estimular els
o a la Biblioteca Pels que ja l’hàgiu adquirit, us recomarecords i que ens ajuda a reconstruir
nem que degusteu el llibre amb calma i
episodis puntuals del nostre passat. En
Municipal
tranquil·litat. Observeu les imatges, lleaquest sentit, la observació d’una imatge ens pot transportar a una època determinada de giu-vos els textos que les acompanyen, i deixeu-vos
la nostra vida i, tot seguit, es poden desencadenar un emportar pels records. Ah! I ho podeu fer sols o amb
conjunt d’estímuls del nostre cervell que ens fan re- companyia, perquè els comentaris de l’un i de l’altre
viure fets o anècdotes relacionades amb la imatge que estimularan molt més la vostra memòria.
apareix en aquella fotografia.
Per acabar, volem deixar constància que aquesta publicació ha estat el fruit d’un projecte col·lectiu que
han coordinat la Lídia Daranas, en Josep Formiga i
en Quim Daban; que també ha comptat amb la participació d’en Quim Bayé per a la correcció final dels
textos i per a la restauració de les imatges; que s’ha
impulsat des de Grup Vitraris; que ha comptat amb
la col·laboració de l’Ajuntament (qui a través d’un
ACTUALITAT
www.bancsang.net
Josep: 608.357.633
fb: creamus
Gràcies donant
Ass. Donants de sang
Sabies que... si dones sang a la primavera, estiu, tardor
i hivern hauràs ajudat a salvar 12 vides?
La sang és un teixit format per diversos elements amb
característiques i funcions diferents. Per això diem
que es transfonen per separat a malalts diferents i, en
conseqüència, una única donació de sang pot beneficiar a més d’un malalt.
Les donacions de sang es fraccionen per
obtenir essencialment tres productes:
concentrats d’hematies, concentrats de
plaquetes i plasma.
Ja fa prop de dos anys que va néixer l’associació de
músics de Vidreres, CREAMUS. Va néixer amb la
intenció de crear una plataforma cultural on Músics,
artistes en general o qualsevol persona amb inquietuds creatives pogués trobar el seu lloc.
El primer projecte que vam posar en marxa va ser la
idea de recuperar la celebració del dia internacional
de la música i amb aquest motiu vam muntar el primer playmusic 2014.
El playmusic es tracta d’un concert que intenta involucrar el màxim número de Músics de la nostra vila.
Després de recollir les inscripcions dels Músics és realitza un sorteig per formar les diferents agrupacions
que tocaran el dia del concert. Dos mesos abans del
concert les diferents agrupacions es comencen a reunir per preparar el repertori que tocaran al concert.
Enguany hem celebrat la segona edició, Playmusic2015, i la companyonia, proximitat i col·laboració
entre tots ha estat un èxit.
Fent honor a la llarga tradició de Músics a la nostra
vila, volem continuar apostant per fer valer el valor
cultural de la música.
Creamus encara és molt jove, però en poc temps
ha realitzat més de nou projectes i col·laboracions
que van fent prendre forma i consolidant el projecte
CREAMUS com una alternativa per potenciar l’oferta cultural de la nostra vila, tret identitari d’un poble.
Si tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revista
El Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a [email protected]
Foto: Vicente José Mateos Pizarro
Finalment la tercera bossa s’hi guarden les plaquetes,
que són unes petites cèl·lules de la sang molt necessàries per evitar les hemorràgies. De fet, molts dels
transplantaments que actualment es fan, sobretot els
de medul·la òssia, s’han pogut realitzar gràcies a la
transfusió de plaquetes.
Amb una sola punció, la donació de sang, que dura
aproximadament 10 minuts, fa que
aquesta acte voluntari i altruista ajudi
La propera
com a mínim a salvar tres vides. Fins i
donació serà el tot, depenen del donant, pot arribar a
dia 2 d’octubre de salvar-ne moltes més.
En una bossa es guarden els hematies i
eritròcits, que són els encarregats de distribuir l’oxigen per tot el cos i s’utilitzen
en casos de pèrdues de sang, en casos
greus d’accident o en intervencions complexes.
17 a 20 h
En una altra bossa es separa el plasma, que és la part
líquida de la sang. S’empra en els malalts que pateixen
problemes de fetge, o bé en els infants que neixen amb
manca de defenses i que gràcies al plasma poden créixer sense patir greus infeccions.
Per tot això no ens cansem de donar-vos
les gràcies. Gràcies donant, per salvar vides.
En la darrera donació del mes de juny a Vidreres hi
van haver: 58 donacions, 4 oferiments (persones amb
voluntat de donar, però que per algun motiu no han
pogut) i 16 donants de medul·la, ja que excepcionalment en aquesta ocasió s’ha pogut fer aquesta donació
en el nostre municipi.
El campió vidrerenc Jesús Pla
El vidrerenc Jesús Pla aconsegueix el
primer premi en modalitat de tractor
antic i llaurada reversible en el 49è
concurs d’arada celebrat a la Fira de
Tractoristes de Vidreres d’enguany.
A part dels premis del concurs a Vidreres, en Jesús ha estat convidat a participar en el Campionat de Catalunya
celebrat a Sant Vicenç de Castellet.
35
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
Creamus
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
34
CREAMUS
l’associació de músics
ACTUALITAT
ACTUALITAT
ANEM A ESTUDI
Institut Vidreres al Concurs
First Lego League
Arnau Vilaplana Placis
First Lego League
MORE THAN LEGO
Escola Sant Iscle
37
EL REC CLAR 70 · ANEM A ESTUDI
Un final de curs de tele!
EL REC CLAR 70 · ACTUALITAT
36
web: https://sites.google.com/a/
xtec.cat/escolasantiscle/
El dia 24 de gener, alguns dels alumnes de 3r d’ESO
de l’institut vam participar al concurs FIRST LEGO
League.
consistia en les comunitats autònomes d’Espanya fetes amb Lego. L’havies de construir, col·locar la bandera i el nom corresponent a cada comunitat.
FIRST LEGO League és un programa internacional,
amb la presència de 62 països, per a joves d’entre 10
i 16 anys. És un desafiament a la capacitat d’innovar:
s’han de trobar solucions reals a problemes de la societat actual mitjançant l’elaboració de projectes científics i la construcció i programació de robots autònoms.
En el moment de la veritat, de cinc premis ja només
en quedaven dos per lliurar. Pensàvem que tot estava perdut, però no! Quan aquell home va dir les dues
primeres lletres del nostre nom, vam exaltar-nos i
vam sortir cridant alegres, a recollir el nostre premi.
Ens havien lliurat el Premi del Projecte Científic.
La cosa va anar així...
Després de moltes tardes de preparació, concentrats
programant el robot, preparant el projecte i fent el
cartell, va arribar el gran dia.
En arribar, ens van donar les nostres acreditacions i
ens vam dirigir cap a la zona del “PIT”, on hi havia el
nostre racó de descans i zones per practicar. Un cop
deixat els nostres objectes al “PIT”, vam anar a escoltar la presentació. Hi havia dos presentadors; animaven molt i se’ls veia molt enrotllats.
La competició consistia en què el robot, en tres assalts
repartits en tot el dia, durant dos minuts i mig, resolgués una sèrie de missions que nosaltres prèviament
havíem programat a l’institut. A part de les missions
del robot, també havíem de presentar un projecte científic, i el tema havia d’estar relacionat amb l’aprenentatge dels alumnes. Nosaltres vam escollir el tema
de com motivar els alumnes amb la geografia.
Com que no ens agrada el mètode d’aprendre la geografia amb el típic mapa que has de pintar i posar-hi
els noms, vam crear el LEGO GEOGRAPHY, que
Va ser un moment inoblidable; aquelles cares d’emoció i alegria no tornarem a veure-les mai més, a no ser
que l’any que bé rebem un altre premi.
Per poder realitzar aquesta activitat, vam contar amb
el suport de l’AMPA de l’institut, i amb les empreses
Disseny Gràfic i Web Bosco, Achon i Bar la Piscina
Vidreres. Moltes Gràcies!
L’any que ve, esperem tornar a participar, amb més il·
lusió, alegria, treball, esforç... I millorant tots els errors
que hàgim pogut cometre aquest any per aconseguir
un millor rendiment i a ser possible un altre premi.
Fins l’any que bé!
Feia setmanes que esperàvem que arribés aquest dia.
Des de que ens van trucar del programa Fish and
Chips del Club Súper 3 dient-nos que havíem passat el
càsting, que ens en moríem de ganes!
I per fi arriba el dia d’anar a la tele! L’Ampa de l’escola,
molt generosament, es fa càrrec del cost de l’autobús
per tots els nois i noies de cicle superior. Pels tres concursants tot són nervis i pels acompanyants emoció
de pensar que serem en un plató de televisió i viurem
en primera persona la gravació d’un concurs. De camí
a Barcelona, a l’autobús, assagem els càntics, els crits
d’ànim i també les proves: càlcul en anglès, lletrejar...
Ho fem prou bé, però ara caldrà mantenir els nervis
sota control i que la sort ens acompanyi.
L’autobús ens deixa davant dels estudis de MediaPro.
Esmorzem allà mateix mentre esperem que ens vinguin a buscar. Tan bon punt entrem als estudis, s’enduen la Laura, l’Hugo i la Cristina cap a maquillatge
i perruqueria. La resta anem a una sala molt gran i a
través d’una pantalla mirem el programa que estan
gravant en aquell moment amb dues altres escoles. Ens
anem ambientant però l’espera se’ns fa llarga i tenim
ganes de que comenci tot.
Finalment ens avisen que ja és l’hora i anem a plató. És
tan gran! La decoració és espectacular i allà pentinats i
maquillats hi ha els nostres companys. Encara nerviosos
però concentrats ja per la tasca que tenen per endavant.
Ens donen les instruccions. Ens expliquen com hem
d’animar, aplaudir, somriure i ballar. Ens fan una munió
de fotos. A les mestres les acompanyen a una saleta adjunta, elles no poden ser amb nosaltres mentre es grava.
Per fi arriben els presentadors i comencem. Nosaltres som els Fish, de l’equip blau. L’escola Bonavista de
Bellcaire d’Urgell són els nostres adversaris, els Chips,
l’equip taronja. Al presentador, que és anglès, li costa
dir el nom de l’escola Sant Iscle i han de tallar dues
vegades només començar. Després la càmera mòbil,
la del braç articulat, en un moviment estrany que fa,
tomba els polsadors del concurs. I tornen a tallar, i
aquesta vegada una bona estona, ja que ho han hagut
de muntar altre cop. Per sort no s´ha trencat res i hi
tornem.
El nostre equip comença perdent la primera prova
però de seguida remuntem i els marcadors canvien.
Guanyem la segona prova i ens posem per davant. Els
adversaris ho fan molt bé però nosaltres també i anem
sumant punts. Arriba el final del programa i tots volem
guanyar. Ens sap greu pels de la Terra Ferma però la
victòria és nostra! Ho celebrem amb crits i abraçades.
El premi és una càmera Gopro, perfecta per filmar la
festa de l’aigua de final de curs. Però el millor premi és
haver-hi anat, haver viscut un dia que ens costarà molt
d’oblidar. Ens sentim molt orgullosos de la Cristina,
L’Hugo i la Laura per haver superat els nervis i haver
estat uns concursants fabulosos, però també n’estem
molt de tots els altres alumnes que els han acompanyat,
animant-los i fent-los sentir que podien superar qualsevol obstacle. Gràcies a tots per ser com sou.
ANEM A ESTUDI
Comiat Rosa
39
EL REC CLAR 70 · ANEM A ESTUDI
CEIP Salvador Espriu
EL REC CLAR 70 · ANEM A ESTUDI
38
Web: www.xtec.cat/ceip-espriu-bdn
Aquest acabament de curs a l’escola Salvador Espriu,
no ha estat com els altres anys. Sí que hem fet la Festa
de Fi de Curs, el comiat dels alumnes de sisè, la Festa de l’AMPA... però també hem preparat diferents
actes per a dir adéu a la Rosa, la nostra directora, i
mestra de l’escola des dels seus inicis al setembre del
1983. Aquí us deixem unes paraules que han acompanyat algunes d’aquestes emotives celebracions:
“Quants moments compartits al llarg d’aquests trenta-dos anys de treball en comú. Juntes hem vist
néixer i créixer aquest Salvador Espriu que tant estimem. Els records se’ns acumulen:
Aquella primera reunió als serveis territorials per
veure qui seria director.
El camí de terra i els sotracs del cotxe per a arribar-hi: era una escola allunyada de la civilització. La
no recepció oficial del centre (el senyor Sala, l’alcalde
en aquells moments, ho volia tot ben acabat).
El pati sense cap ombra, havíem d’aconseguir arbres
d’allà on fos (encara recordem el que ens regalava
cada any la Diputació de Girona).
La lluita perquè ens construïssin el gimnàs, que aproven els pressupostos i ens diuen que el que s’aprova
no cal que s’executi, i nosaltres cap als plens municipals a fer força.
Les nits a casa de les famílies, a la recerca desesperada d’alumnes que volguessin venir.
Les festes, impensables avui dia, amb els nostres
mestres cavallers cavalcant amb autèntics cavalls pel
pati. Quan tots érem definitius, com una família, i el
temps es mesurava per la caducitat dels iogurts.
Aquella primera setmana de la Pau, amb manifesta-
ció inclosa, plena de pancartes fins al mateix Ajuntament.
Aquell primer dinar de mestres a l’Escala, que gairebé va acabar en un esmorzar. La lluita dels primers
anys per treure’ns la fama de mestres joves i eixelebrats que només organitzàvem festes. I la setmana
cultural sobre alguns països d’Europa, on varem engalanar l’escola com mai.
Aquelles plates de panellets corrent per tota l’escola
i cotxes amunt i avall per portar-los a coure al forn
del poble.
Les primeres cantades de nadales i els Pastorets, i el
vestíbul de l’escola convertit en atrezzo per fer els decorats on, dia sí, dia també, veies la Nuri i la Clara
enfilades. I aquells clixés plens de tinta!
Els tallers de cuina, amb tu de xef i jo de marmitó,
com que no hi havia Centre Cívic, nosaltres i l’APA
organitzàvem totes les activitats extraescolars.
Les primeres colònies, allò sí que era una feinada:
ho preparàvem tot: jocs, àpats amb cuinera i cotxes
carregats de menjar inclosos, i els nostres personatges fantàstics que ens acompanyaven cada any: la
Tosquigeta, en Verdolaga, en Mohamed Fapaps, en
Khindasvint, l’Escorça...i les fèiem dijous, divendres
i dissabte, per no perdre tants dies d’escola.
I l’organització dels racons a Cicle Inicial i dels tallers de Cicle Mitjà, cap a veure escoles de BCN per
a obtenir informació.
Els nostres gegants i capgrossos que ens acompanyaven a la plaça per Carnaval.
Les nostres excursions del dia 27 de novembre, dia
de Sant Josep de Calasanç, el nostre patró: que a les
mines de sal de Cardona, que a Vilafranca del Conflent, que a Albí i a Cordes...formàvem una família.
Jo penso que hi ha tres moments claus on vam poder gaudir de la teva capacitat organitzativa i la teva
tenacitat: la setmana del Marroc, la quina solidària i
el pessebre vivent. Quan calia, no hi havia dies festius que valguessin, hem treballat totes les hores i
més per a tirar-ho tot endavant, mai no ens ha espantat la feina. Davant de les dificultats, mai no has
declinat, hi dormies i l’endemà ja ens apareixies amb
tot muntat i estructurat. Ets una organitzadora nata i
una bona directiva. Per una banda, sempre has tingut
clar què cal fer i cap a on cal anar i, per l’altra, tens un
vessant humà que ens aixopluga a tots i totes sota les
teves branques.
Nosaltres no podem imaginar-nos arribar el setembre i no trobar-te, és tant el que hem viscut plegades... ens faltaràs tu, aquella Rosa que ho soluciona
tot, que t’escolta, que t’acull, que et mira a la cara i
de seguida sap si et passa alguna cosa. Ens costarà
renunciar a l’empatia que et caracteritza.
Assumpta Valls
Rosa, com no podia ser d’una altra manera, en nom de
l’AMPA i en el meu propi, vull deixar escrites unes línies per a tu. El primer que cal dir és que ha estat un autèntic privilegi tenir-te amb nosaltres com a MESTRA,
en majúscules. L’ensenyament és un treball vocacional
i en el teu cas és quelcom que vaig notar des de la primera vegada que vaig parlar amb tu. Els teus alumnes,
la teva escola, els teus companys i fins i tot els propis
pares ens hem sentit inclosos dins d’aquest projecte de
construcció de vides amb què ens has embolcallat.
En l’exercici de la teva professió, el més significatiu
ha estat que, qualsevol dels pares que hem tingut la
sort de tenir-te com a professora dels nostres fills,
estem plenament satisfets, i no només pel contingut
dels coneixements transmesos, sinó també pels valors que, molt hàbilment, has aconseguit implantar
en les seves ments.
En la faceta de Direcció, la teva actuació ha estat impecable. En sobresurt el teu caràcter integrador amb
què, utilitzant els teus dots de persuasió, has aconseguit establir i mantenir un equilibri d’opinions
on, d’alguna manera, tots ens hem sentit escoltats
i, finalment, beneficiats. Els escassos conflictes que
sóc capaç de recordar, en els darrers quinze anys de
pertinença a l’AMPA, han estat resolts d’una forma
eficaç i, sobretot, justa. A alguns de nosaltres, acostumats a treballar en estructures empresarials, ens
agradaria poder comptar amb perfils directius com
el que ens has mostrat com a Directora. Inspectors,
companys, polítics i pares hem anat continuant i participant en els compassos de la sintonia que, com a
mestra experimentada, has sabut dirigir. D’això se’n
diu eficàcia i feina ben feta.
La missió d’aquesta AMPA: intentar recolzar les iniciatives del quadre de professors, estar presents d’una
forma discreta, però atents a les necessitats que ens
han anat arribant, ha estat un treball fàcil i constructiu. Ens queda un sentiment de gratitud per tants
anys de dedicació, tenint cura del millor que tenim,
que són els nostres fills, i ajudar-nos en aquesta difícil tasca d’educar.
Rosa, com tants cops t’he dit: la teva escola, l’escola
que ens has regalat, és un luxe. Moltíssimes gràcies
Ramón Gracia, President de l’AMPA
ANEM A ESTUDI
ANEM A ESTUDI
La col·lecció d’ocells dissecats de l’Anicet
Salvans, donada a l’Institut
Xavier Viñas i Teixidor
C/ de l’Institut, s/n · Telf: 972 850 711
Web: www.institutvidreres.cat
a/e: [email protected]
INS Vidreres
41
EL REC CLAR 70 · ANEM A ESTUDI
EL REC CLAR 70 · ANEM A ESTUDI
40
En Xavier Viñas, la Rosa Vergés i en Lluís Hernàndez davant la col·lecció de l’Anicet
A Vidreres, tothom d’una edat compresa entre els 25
i els 70 anys coneix l’Anicet Salvans. Tothom sap que
era mestre, i molts dels vidrerencs i vidrerenques han
coincidit, en la seva edat escolar, amb ell, sigui al col·
legi o bé a l’institut. I molts l’han tingut com a professor de ciències naturals.
Jo el vaig conèixer el 1997, quan va decidir-se a fer el
pas a l’institut, i vam coincidir com a companys del
Departament de Ciències Experimentals de l’institut
fins que es va jubilar, a final de curs, l’any 2003.
Era un company entranyable i, a més, un home inquiet i profund coneixedor dels llocs especials de les
rodalies on hi vivia aquella espècie de tortuga, aquella rara petxina d’aigua dolça o bé dels indrets on s’hi
podien trobar cristalls minerals especialment ben
formats... Havíem fet unes quantes excursions i havíem gaudit plegats de molt bones estones, parlant de
procediments recol·lectors (per exemple: com s’ha de
fer per recollir bons motlles de petjades d’animals),
de rareses i particularitats del món natural i, també,
del canvi profund que ell havia vist en l’ensenyament
des dels seus inicis com a mestre fins a les classes de
l’institut.
Tenia passió per les motos, això ja ho sabia; però el
que no sabia és que també tenia afició per la cacera,
i que havia après, de manera autodidacta, a dissecar
ocells. Me’n va parlar un bon dia la seva esposa, la
Rosa Vergés, professora com ell, però de francès i al
Vedruna de Palamós. I me’n va parlar quan, després
de la mort d’en Salvans, volia que la col·lecció d’ocells
que havia anat confeccionant ell mateix al llarg de més
de 40 anys, no es perdés, i per això havia pensat de fer-
ne donació a l’institut. La Rosa el recorda amb afecte,
i sempre l’anomena pel cognom, com pràcticament
tothom amb qui parlo d’ell; molt pocs l’anomenen pel
seu nom de pila.
L’estat dels ocells de la col·lecció que la Rosa ha donat
a l’institut és impecable. En Salvans l’anava mantenint
tan bé que el Taxidermista de Cassà va dir que, fet i
fet, només calia treure’ls la pols per donar-los un aspecte més lluminós... i va explicar la bona tècnica per
fer-ho a la Rosa. De fet, en els últims temps de vida, en
Salvans havia dedicat llargues estones a complementar alguns detalls que faltaven per acabar de polir l’aspecte d’alguns dels ocells que tenia a dissecats mitges:
bases de suport i ulls de vidre, etc...
De manera que la col·lecció ja la tenim a l’institut.
Vam haver de demanar autorització al Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural, perquè hi ha una normativa de protecció dels animals i
les plantes que prohibeix dissecar qualsevol animal si
figura en una llista d’animals protegits, de manera que
les col·leccions antigues, d’abans d’aquesta normativa, s’han de donar d’alta en un registre i només n’és
autoritzada la possessió en casos d’interès pedagògic.
Que és el nostre cas. Vam buscar un lloc per ubicar-la
i vam fer construir una vitrina per tal que fossin ben
visibles i, al mateix temps, ben protegits de la claror
del Sol i de la invasió de la pols.
És una col·lecció gran, que consta d’uns 75 exemplars.
Molts són espècies corrents (des de pardals i cardines
fins a ànecs coll-verd, polles d’aigua, un gavià i fotges),
però hi ha alguns exemplars rars (un bitó, una becada i un durbec), alguns exemplars de mida gran (com
Aguilot agafant un abellerol
L’Enriqueta i l’Esteban en un moment de la festa
un bernat pescaire) i alguns rapinyaires (dos aguilots,
un xoriguer, mussols i alguna xibeca), de manera que
constitueix, en conjunt, una bona representació de
l’avifauna de les rodalies... i, amb l’avinentesa de poder
disposar d’aquesta col·lecció, i amb el consegüent permís de la Generalitat, vam poder-hi afegir una fagina
que jo mateix vaig trobar morta en una carretera i que
ens va dissecar el taxidermista de Cassà.
La utilitat de la col·lecció és aquesta: veure al natural
l’aspecte dels ocells més comuns de les nostres contrades, i aquesta és la finalitat principal a què dedicarem
la col·lecció, tot i que també la utilitzarem per explicar
les relacions de parentiu entre les espècies i les piràmides alimentàries que s’estableixen entre els diferents
representants de la fauna avícola mediterrània.
Agraïm a la Rosa que hagi pensat en nosaltres com a
dipositaris de la col·lecció aplegada amb dedicació i
esforç pel nostre company i amic l’Anicet Salvans.
Comiat de l’Enriqueta
Becada
El passat dilluns 29 de juny els membres de l’Institut Vidreres vam celebrar la jubilació de la nostra
companya Enriqueta Camps. Se’ns fa difícil escriure unes notes sobre el comiat, perquè el mateix dia
l’Enriqueta encara era companya de feina i això fa
que la paraula comiat no acabi de tenir sentit. Va
estar però, un acte entranyable i ens atrevim a dir
creatiu, com no podia ser d’altra manera, perquè
és el que l’Enriqueta ens ha inspirat a tots i així
ho vam fer palès els seus companys en el llibre de
dedicatòries que li vam lliurar. Podríem dir que
l’Enriqueta ha estat una professional entregada a
la feina i en aquest sentit podríem dir, també, que
una professora tradicional i complidora amb totes
les tasques docents, com ella mateixa va manifestar durant el comiat, quan va dir que fins i tot li
agradaven les reunions. Però alhora l’Enriqueta
ha estat sempre una incessant innovadora. Ens ha
esperonat sovint, tant a companys de feina com a
alumnes, a ser crítics, lluitadors i creatius, quan, de
fet, no calia que ho fes: només calia que seguíssim
el seu exemple. Enamorada de l’art, de qualsevol
manifestació artística i convençuda que tan important és el contingut com la forma per arribar
a com més persones millor, ens ha regalat excel·
lents exposicions a la biblioteca, de la qual s’encarregava, cuidades en la forma i el contingut, sobre
treballs d’alumnes i professors, sobre aspectes crítics del món global o sobre llibres de diferents te-
ANEM A ESTUDI
ESPORTS
Santi Achón Angel
EL REC CLAR 70 · ANEM A ESTUDI
42
màtiques, motivant tothom a gaudir de la lectura i el
pensament. També en aquest sentit ha mirat sempre
d’apropar-se als alumnes, de buscar com motivar-los
arribant-hi des de les noves tecnologies amb els concursos de twits o els blogs amb què els feia treballar;
de fer-los veure que hi ha més vida a part de l’institut,
introduint-los, per exemple, en el festival Curt.doc o
arribant a ells de manera més directa i emocional portant-los de primera mà testimonis propers d’exalumnes que els explicaven les seves diverses feines i que els
feien pensar ja en un futur proper i en la importància
de ser-hi actius.
Per tot això que ens ensenya l’Enriqueta i per tot el
que ens l’apreciem, li vam dedicar un comiat entranyable amb un recital de cançons que sabíem que li
agradaven, per part d’un altre company de feina, en
Xevi, i també, un comiat creatiu amb la projecció d’un
curtmetratge, La capsa indiscreta que vam filmar i dedicar-li la resta de companys del centre i amb el qual
vam riure tots plegats.
Caràtula del curt que li vam dedicar
Ja hem dit al principi que comiats com els de l’Enriqueta són difícils d’acceptar, haurien de ser graduals i
sabem que així ho serà aquest, ja que comptem amb
ella per a qualsevol activitat d’aquelles una mica diferents que fem a l’institut de cara al curs vinent.
Així, només ens resta dir-te: Bon estiu ENRIQUETA!
VOLEI PER A TOTS I TOTES!
VINE A PRACTICAR AQUEST ESPORT AL PAVELLÓ MUNICIPAL DE VIDRERES,
DOS DIES A LA SETMANA!
[email protected]
695.382.399 - Maribel
PAVELLÓ : en horari d’extraescolars
MAIL:
WHATSAPP :
Torneig Montessori
ANA
SETM
!
UÏTA
T
A
GR
FSCE
43
EL REC CLAR 70 · ESPORTS
L´Onze ideal
Comiat de l’Enriqueta
Web: www.atleticvidreres.com
a/e: [email protected]
La temporada s’ha acabat i ja n’hem fet onze a l’Atlètic Vidreres. Amb uns quants canvis, perquè ha estat
la primera de la nova junta, i amb més il·lusió que
mai. Durant tot l’any ens hi hem deixat la pell al camp i la
gola tot animant i fent pinya. Amb els valors de sempre, que són el respecte, implicació, esforç i amistat.
Aquesta temporada vinent volem assolir l’objectiu
en el qual hi treballem des de fa uns anys, completar l’escola de futbol sala. Això vol dir tenir equips
de totes les categories d’edat possibles: escoleta,
prebenjamí, benjamí, aleví, infantil, cadet, juvenil,
sènior femení, sènior masculí A i sènior masculí B
(veterans). És un objectiu ambiciós i engrescador,
que sintetitza aquest afany de servei senzill al poble
i de divertiment a través de la implicació que ens té
robat el cor des de fa una dècada. Animem a petits
i grans de tot Vidreres a que ells també s’engresquin
amb nosaltres per gaudir de l’amistat i l’esport.
Gestionar el dia a dia de l’entrenament, la competició, la federació i l’equipament d’un centenar de
nens, adolescents, joves i adults al llarg de tota una
temporada, provoca sempre que sorgeixin petits errors, i això ens ha passat aquest darrer any, però mirarem de corregir-los la temporada vinent.
Entrenadors i jugadors haurem de descansar durant l’estiu per gaudir de bon futbol i molta amistat
i companyerisme d’aquí a pocs mesos. Sense passió
no hi ha plaer, així que la temporada vinent encara
ens hi haurem d’esforçar més cada dia, amb disciplina i alegria, per entrenar i jugar amb tot el cor i tot
el cap. La satisfacció de posar-hi el coll en cada passada, en
cada moviment de conjunt, en cada posició defensiva que entrenem, als adults ens ajuda com a persones, però encara és molt millor si estàs en aquesta
apassionant etapa de la vida que és l’escola, l’institut
o la universitat. Són anys inoblidables, perquè cada
dia és un món nou i excitant, ple de coneixements i
creixement. El temps regalima màgia quan ets un nen o un adolescent. Somien què faran quan siguin grans, però
aleshores sabran que el somni autèntic és el camí
únic que han passat per arribar-hi, i sospiraran per
cada esclat d’infantesa i joventut, pels dies en què
agafaven la lluna amb les mans. Som dels que pensen que cada moment pot ésser una experiència vital si ho encares amb desig i esforç, però, sobre tot,
si ho comparteixes amb els altres. I un plaer màxim
si aquesta experiència compartida ho és amb una pilota ben tractada amb els peus.
Bon estiu, bons banys, molta felicitat i ens veurem
amb més empenta que mai en la nova temporada de
l’Atlètic Vidreres. Atlètic, endavant!
OPINIÓ
La diftèria.
Consideracions generals
Júlia Vilardell Fajula
EL REC CLAR 70 · CURAR-SE EN SALUT
44
Farmacèutica titular
de Farmàcia Vilardell
Amicus Plato, sed plus
magis amica est veritas
Poema
Francesc Bosch
Bon dia: Em dic Francesc i soc un veí de la Goba.
Fa ara uns mesos que estic fent poesia (jo dic poesia
“Naif ”), i l’altre dia tot anant cap a casa, en veure el
castell de sant Iscle, em van venir a la ment unes poques paraules, i he fet aquest poema.
Us el passo, i si creieu que pot omplir algun espai de la
vostra revista, doncs cap problema.
Salutacions, Francesc
Castell de SANT ISCLE, allà dalt encimbellat;
pedres mudes, que ara sou;
testimonis de vides viscudes,
reconstruides, de bell nou.
La diftèria és una malaltia infecciosa i contagiosa
d’origen bacterià.
L’agent patogen responsable és el Corynebacterium
diphteriae. És un bacteri grampositiu que elabora una
exotoxina molt potent que s’aboca a la sang i en contacte amb diversos teixits pot afectar òrgans importants com el cor, els ronyons…
L’hàbitat natural són les mucoses respiratòries i la pell
dels malalts o dels portadors sans (que són l’1% de la
població).
La font d’infecció cal cercar-la precisament en la concentració del bacteri en les secrecions mucoses. Això,
n’afavoreix la propagació i la dispersió per l’aire i facilita el contagi per via respiratòria. El període d’incubació oscil·la entre dos i sis dies.
Els primers símptomes s’inicien amb una inflamació
de les mucoses amb un quadre de faringitis, laringitis,
febre, tos, ronquera i malestar general. Durant el procés es formen unes pseudomembranes diftèriques que
poden ocasionar l’oclusió més o menys pronunciada
de les vies aèries. En aquest estadi fàcilment pot provocar asfíxia i derivar en insuficiència cardíaca, arítmies i abocar a un xoc cardiovascular. Es tracta, per
tant, d’una afecció greu, S’estima que el percentatge de
defuncions arriba al voltant del 20%.dels afectats. En
conseqüència, la diftèria, és actualment una malaltia
de DECLARACIÓ OBLIGATÒRIA.
La mesura profilàctica és l’aplicació del vaccí antidiftèric, és a dir, la vacunació. La de la diftèria forma part
del vaccí DTP o triple antibacteriana juntament amb
el tètan i la tos ferina.
Als països on la vacunació s’efectua de manera sistemàtica en infants, la malaltia es fa més aviat estranya
i només es pronostica, molt de tant en tant, en casos
aïllats..
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana
la vacunació i argumenta dues raons fonamentals:
-protegir qui rep la vacunació
-protegir els qui l’envolten.
Cal advertir que, les malalties contra les quals s’està
vacunant de manera sistemàtica i general tornaran a
aparèixer si s’interrompen els programes de vacunació.
En aquest sentit, és important recordar que, encara en
ple segle XX i abans de les vacunacions massives, la
diftèria, el tètanus, la tos ferina i la pòlio van esdevenir
causa directa de mortalitat, especialment en infants, i,
en molts casos de superació i supervivència a la malaltia, van deixar seqüeles importants. En conseqüència,
el nadó no vacunat s’exposa a un elevat risc de contagi
que pot derivar en la mort o una discapacitat greu.
L’administració simultània de diferents vacunes representa un gran avantatge, ja que redueix el nombre de
visites mèdiques i facilita l’acompliment del calendari
de vacunació recomanat per les autoritats sanitàries.
A casa nostra, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, estableix el calendari vacunal que ha
de rebre la població. Aquest es va modificant i adaptant en base a l’evidència científica.
Si parlèssiu, a les oïdes ens farieu mal.
Guerres, lluites, amors, i desamors,
a les portes, i muralles menystinguts,
ferms, i en silenci, heu hagut de soportar.
Tota mena d’armes, us han volgut anorrear:
Catapultes, bombardes, i canons,
cordes i escales, en vosaltres recolzats,
fletxes, i espases, vostra duresa, ha esmicolat.
Malgrat bretxes obertes, petites i grans,
els vostres hostes, heu sabut guardar.
Tot ho heu vist, tot ho heu escoltat:
Cants de trobadors, i poncelles esperant.
Tota mena de comerciants, i venedors,
als vostres peus, han fet negoci, i han medrat,
cistellers, terrissaires, falconers, i indigents.
D’altres, han dormit, o s’han eixuplugat.
No us mereixeu trobar-vos així,
després de tantes experiencies viscudes,
després de tant patiment soportat.
Us hem de donar, després de segles, més valor;
castell i pedres, resteu caigudes; sense restaurar.
Us veig, allà dalt, castell, i pedres de SANT ISCLE.
Parleu-nos, com sabeu: Amb silenci, i valentia.
Cloc els ulls, i penso que encara sou vius,
Castell, i pedres, encimbellats, a la llunyania.
Arià Bayé Daranas
El poble és savi i com que en ell resideix la sobirania, cal
respectar sempre les decisions majoritàries. Parlo de la majoria absoluta de CiU a Vidreres, una victòria aclaparadora
i indiscutible que deixa molt d’esperar de la resta de partits
polítics. No obstant, si bé d’una banda és innegable l’equip
preparat, honest i capacitat per a l’exercici de la funció pública que ha entrat al nou govern, més qüestionable és la
voluntat de l’alcalde i les seves intencions; un polític que ha
anteposat el benefici individual per sobre del bé col•lectiu
i no entrarem en explicar casos concrets, alguns ben coneguts, alguns que s’aniran coneixent i d’altres, diguem-ne,
més de clientelisme quotidià.
Sembla ser que l’alcalde comença a crear marca política
pròpia per afrontar el que podríem anomenar el cursus honorum de la política catalana, amb l’entrada com a diputat a
la Diputació. Ara té el trampolí municipal; quan no el tenia,
per irrompre amb CiU a l’ajuntament l’any 2011, va fundar
una empresa «fantasma» quinze dies abans de la campanya
electoral per tal de crear-se la imatge d’emprenedor, l’empresa s’anomena Technologic Camps Solutions sl., amb seu
social al carrer Azcona núm. 36 de... Madrid.
No són poques les males praxis que ha comés l’alcalde, des
de dubtoses contractacions, a obres clientelars i populistes,
fins a actes constitutius de presumpte delicte; em refereixo
a l’intent d’amagar els requeriments de l’Oficina d’Antifrau
amb registre de sortida de l’OAC: S-0224 de 17.04.2013,
S-0317 de 17.05.2013, S-0460 de 29.07.2013 i S-0496 de
3.9.2013. Aquest acte només va poder respondre o bé a una
actitud prepotent, a un abús de poder o a una ignorància
inexcusable. Aquest fet és constitutiu d’un presumpte delicte d’infidelitat en la custodia de documents i violació de
secrets, establerts als articles 413 i següents del codi penal.
Les diverses pràctiques esmentades, així com les dutes a
terme en campanya i precampanya electoral, com ara convidar a mig poble a entrar a llistes de CiU, capgirar tot el
centre del poble, fer inauguracions massives i absolutament
electoralistes com per exemple les de Can Torronet, centre
social d’Aiguaviva, l’Escorxador... (equipaments inaugurats
però inactius) o estar sempre a primera línia dels actes de
les entitats per fer-se la selfie i intentar guanyar protagonisme, semblen ser actituds polítiques de la vella escola, actualment ja transcendides.
En definitiva, només amb la perspectiva històrica que tot
acte constitueix, podrem jutjar més de forma objectiva i
clarivident, la intencionalitat de l’actual alcalde: Vocació
pública política o carrera professional política?
I acabant pel principi, deia Aristòtil, deixeble de Plató:
«Amicus Plato, sed plus magis amica est veritas», en llatí peninsular evolucionat: Plató és el meu amic, però més
amiga és la veritat.
45
EL REC CLAR 70 · OPINIÓ
CURAR-SE EN SALUT
EL REC CLAR 70 · OPINIÓ
46
OPINIÓ
Agenda dietari de Vidreres
Benvolgut senyor i amic director del Rec Clar de Vidreres:
Malgrat no sóc vidrerenc, llegeixo aquesta publicació local,
gosaria dir des dels seus orígens. El felicito. Sense ampul·lositats i amb exquisida presentació, llambreja les vivències
i tarannà de la vila, tot i les diferències i diversitats de llurs
ciutadans. Amb motiu de les votacions municipals del proppassat 24 de maig li ofereixo a vostè i lectors, dos fets a
guisa d’agenda-dietari.
Divendres 22/05/2015
A Girona, un bon amic, m’obsequia amb un exemplar d’
“El Punt Avui” senyalant-me flemàticament la pàgina 52:
“Comèdia, tensió i retrets al Teatre del Casino de Vidreres”
Dono per descomptat l’atenció analítica de llur lectura: “...
les intervencions i interaccions dels sis alcaldables i el públic van tenir tots els elements de comèdia, drama, tensió i
un desenllaç que no acabarà fins al diumenge 24, dia de les
eleccions”.
Estimo Vidreres i la gent que conec. Companyolment atents
i humans escolten i es fan escoltar. Per això, semblant descripció em va decebre i doldre. No puc esmorteir-ho amb
la dita “tot queda a casa”. Avui qualsevol reportatge corre,
no en el paper sinó per l’infinit i difital espai mediàtic. Encara ho estic palesant... Per què aquestes conductes?... La
paraula de mosa és “crisi”! Oblidant els subjectivismes de
“grup” (el “jo”, posseïdor de tota veritat)...; la possibilitat de
valors humans minsos o les desorientacions en les idees,
o les inseguretats d’ambients socials transversals... Però, no
és aquest el moment d’exposar una lliçó de Filosofia de la
Història, ans de centrar-me en l’objectiu d’aquest escrit: LA
FESTA DE LES FLORS, a Vidreres per 2a vegada.
Dissabte 23/5/2015
Origen d’una festa:
-Se celebrava a Roma, a finals d’abril en honor de la Deessa
Flora
-1323: a Tolosa, i en llengua occitana es fa menció d’uns
Jocs Florals o conurs, amb la participació de 7 trobadors
-1393: Són oficialitzats amb el nom de “Gaia Ciència”
-1854: A Catalunya, per pressions socials, es demana el seu
restabliment titulant-los “Pàtria, Fides i Amor”
-1859: El Consell de Cent de Barcelona reforma l’estructura
literària (Jocs de Gaia Saber) i Florals (premis: l’Englantina,
la Viola i la Flor Natural)
-1936-30: Guerra Civil
-1940-1970: Certàmens literaris l’1 de maig anual; i concurs Florals en festivitats religioses, p.e.: Catifes de Corpus
en es carrers
Preparatius de Vidreres:
-En 2014, emmillarant-se en “Temps de Flors”, a la a ciutat de
Girona (setmana famosa internacionalment) es féu una experiència en el pati de Can Xiberta. Resultat: positiu i exitós).
J.M . Nicolau
-Enguany l’any 2015, sense sorolls i amb abundosa volició,
foren els vilatants qui s’engrescaren més. Es posaran a treballar institucions i famílies. Centenars de flors artificials,
dotzenes de naturals i plantes exòtiques amb notable originalitat de domicilis particulars, tot de cop van aparèixer
24 hores abans de la festa. no em correspon a mi la descripció d’aquest esclat de formosor... prou que serà objecte
d’exposicions, filmacions i milers de fotos recordatori... em
cenyeixo a unes breus dades per perfilar aquesta efemèride.
A mitja tarda del dissabte vaig atrevir-me a fer-hi un breu
recorregut.
-Enderrocament del “Cementiri vell” per convertir-lo en
una plaça ben abillada, pacte del municipi (propietari del
solar) i Plàstics González (patrocinador del jardinatge). La
meva enhorabona per la dignificació de l’antiga Seu Històrica dels difunts de Vidreres. Hi Havia anat per recordar i
pregar per persones conegudes i estimades.
-C.J.Ferrer. M’ho va aconsellar un amic: “Des de la Casa de
la Vila contempli el llarg carrer que baixa fins a la biblioteca
i l’entrada a l’exposició de Les Flors a Can Xiberta” Només
cal al·lucinar-se contemplant una de les múltiples fotografies fetes.
-Exposició, vaig contabilitzar 18 parcel·les reservades
a institucions: UEC, MOTOS, CASINO, CFS, JOVES,
GEGANTERS, TRACTORISTES, RANXO, GRUP TEATRAL, JUNTA CÀNCER, MANS UNIDES, PENYA
BARÇA, CAULÈS, VITRARIS, AIRSOFT, ASO, MÚSICS,
GENETS, ACESV, CAÇADORS.
-A l’interior: EXPOSICIÓ CERÀMICA CENTRE CÍVIC.
-Zona BIBLIOTECA: exposició “BONSAIS, CACTUS,
FLORS, RAMS, TORRETES exòtiques i RAMS PRIVATS
LLIURES...
-Nou pati vidrerenc a l’entrada de la Biblioteca amb “maniquis! i MODELS de vestits.
Diumenge 24/5/2015
-DIA DE LA FESTA DE LES FLORS!
-Programa complet publicat per a tota la població
-Molts domicilis “repintaren llurs façanes col·locant en
llurs entrades “macetes! amb flors de les seves “eixides” o
jardins privats
-I els aparadors dels comerços... ofertes dels seus articles
guarnits amb la seva flor...
-Visitants? una sola paraula: Multitud al llarg de la jornada.
Corol·lari
Final del trajecte, fit a fit amb la façana de la parròquia i
gravat en marbre blanc: “El Vent de nostres banderes abriga el cor de tothom. el cor de Déu, el seu nom, manté la fe
de Vidreres. Llar de Déu ,divina brasa, aquesta És la nostra
casa” Mn. Pere Ribot
A propòsit de Selma
El mes de març es va estrenar en els cinemes del país
la pel·lícula Selma. Aquest film parlava de la lluita que
van portar els afroamericans dels EEUU pel seu dret
al vot i per l’abolició de la segregació racial. Aquesta
lluita va ser liderada per un dels personatges històrics
més importants del segle XX: Martin Luther King.
Qui va ser Luther King? Va néixer a Atlanta el 15
de gener de 1929, va ser pastor de l’església baptista,
president de la Conferència de Dirigents Cristians del
Sud i dirigent de l’Associació per al Progrés dels Afromericans. Durant el seu període d’activitat va ser empresonat vint vegades. Participà en tots els moviments
mundials per a la Pau, com la Conferència “Pacem in
Terris” a Ginebra el 1967.
Aquesta tasca a favor de la seva comunitat i per la pau
mundial li fou reconeguda amb varis premis com ara
el “Premi John Kennedy” del Consell Catòlic per a
la col·laboració interracial al 1964 i, el mateix any, el
Premi Nobel de la Pau. També va ser designat “Home
de l’any” per la revista americana Time.
Morí assassinat a Memphis, Tennessee, el 4 d’abril
de 1968 a l’edat de trenta-nou anys. A títol pòstum li
fou concedit el Premi Nehru. El 1986 el Congrés dels
EEUU va declarar el dia 15 de gener, coincidint amb
l’aniversari del seu naixement, la diada nacional “Martin Luther King” per retre-li homenatge.
Per entendre o descobrir el pastor King, una bona manera és fer la lectura del seu llibre La força d’estimar
que és un recull de sermons que escrigué durant la
campanya de protesta contra la segregació en els autobusos o quan fou empresonat. Fent la lectura podem
descobrir els valors humans i evangèlics que Luther
King tenia com ideari de vida.
Tot i la distància en el temps, podem fer algunes similituds amb l’actualitat. Potser les èpoques canvien,
però els problemes de la humanitat són sempre els mateixos. Ens podem fixar en les primeres paraules que
escriu en el prefaci del llibre:
En aquests dies revolts, d’incertesa, els genis malignes
de la guerra i de la injustícia econòmica i racial amenacen fins i tot la supervivència de la raça humana.
Certament, vivim en un moment de crisi greu. Els sermons d’aquest volum tenen com a fons la crisi actual, i han estat seleccionats per a aquest volum perquè,
d’una forma o altra, tracten dels problemes personals i
col·lectius que la crisi presenta.
El final del llibre té un capítol dedicat a la lluita no-violenta amb el títol : Pelegrinatge a la no-violència . En
Lluís Gascons Clarió
aquest capítol descriu el seu camí cap a la no-violència i com va descobrir l’actitud que va tenir Mahatma
Gandhi en la lluita per la independència de la Índia
dels britànics. King a mesura que entrava en la vida
i en la doctrina de Gandhi, va anar comprenent el
concepte de satyagraha (satya és la veritat equivalent
a l’amor, i graha és la força; de manera que satyagraha significa “veritat-força” o “amor-força”) i li resultà
fondament significatiu. Després d’entendre això, se’n
va adonar que la doctrina cristiana de l’amor, operant
a través del mètode gandhià de la no-violència, és una
de les armes més potents de què disposa un poble
oprimit en la seva lluita per la llibertat.
Segueix explicant l’aplicació de la lluita no-violenta
quan arriba de pastor a Montgomery el 1954 amb el
conflicte dels autobusos. Aclareix que aquest principi li ha estat la llum guiadora al llarg del moviment.
Ho resumeix així: Crist fornia l’esperit i la motivació i
Gandhi fornia el mètode.
Si us decidiu a fer-ne la lectura, coneixereu més a Martin Luther King i us pot ajudar a entendre les notícies
sobre discriminació que ens arriben amb freqüència
des dels EEUU.
47
EL REC CLAR 70 · OPINIÓ
OPINIÓ
Resum de la primavera
del 2015
Llom farcit amb préssec
Pa de pessic amb xocolata
La primavera que ens ha deixat, ha passat amb més pena
que glòria, gairebé no ha existit, ja que ha sigut un clar
avançament de l’estiu en temperatures i en precipitació.
VALORS MITJANS
D’entrada, les temperatures han estat bastant per sobre a
la mitja (+2ºC a maig i +1,5ºC a juny respecte les temperatures de l’any 2014), i és que, malgrat tenir un hivern
que tot i no ser intens sí que va ser llarg, va deixar-nos
per entrar en aquesta estació amb temperatures d’estiu
avançat des de mitjans d’abril. El mes de maig ja vam fregar diversos dies els 30ºC, i durant juny, 10 dies hem superat aquesta xifra, i molts altres dies hi hem estat a prop.
Així doncs, d’hivern tardà, vam passar a estiu avançat en
poques setmanes, i hem patit fins i tot algun dia pràcticament d’onada de calor fora de temporada (que seria
normal a juliol/agost, però no a maig/juny).
GENER
TEMPERATURA
Jordi Presas
Pel que fa a les precipitacions, les coses han anat encara
pitjor. Si s’imagina que a la primavera les pluges són generoses per afrontar els mesos de canícula, enguany no
n’hi ha hagut ni per garantir la bona qualitat dels conreus
de secà, i és que hem rebut la quantitat total de 57 l/m2
en els 3 mesos. Bé que l’any 2014 va ser un any anormalment plujós i ens va deixar una primavera amb 403 l/m2,
però enguany la diferència ha estat un 86% menys.
Així doncs, i partint ja d’un hivern fresc i sec amb 152 l/
m2 i la present primavera amb tan sols 57, portem una
acumulació de 209 l/m2 en mig any del 2015, i encarem
l’estació més càlida i seca de l’any amb un dèficit hídric
molt elevat i unes temperatures disparades anticipadament. Veurem com el passem, si segueix aquesta tendència canicular, o ens prepara alguna sorpresa...
FEBRER
MARÇ
HUMITAT
13,2ºC
77%
17,8 ºC
71%
22,2ºC
66%
PRESSIÓ
1013,2 hPa
1010,3 hPa
1010,6 hPa
0,7 m/s
0,8 m/s
0,9 m/s
70º (ENE)
25 l/m2
75º (ENE)
23 l/m2
78º (ENE)
9 l/m2
VELOCITAT DEL VENT
DIRECCIÓ
PRECIPITACIÓ MENUSAL
TEMPERATURA MÀX.
24,9ºC dia 14
29,8ºC dia 3
32,4ºC dia 29
TEMPERATURA MÍN.
0,2ºC dia 7
6,9ºC dia 22
10,6ºC dia 6
HUMITAT MÀX.
98% dia 20
98% dia 11
97% dia 17
HUMITAT MÍN.
26% dia 15
23% dia 22
22% dia 4
PRESSIÓ MÀX.
1025,1 hPa dia 7
1019,1 hPa dia 10
1015,9 hPa dia 3
PRESSIÓ MÍN.
985 hPa dia 27
999,3 hPa dia 5
1001,4 hPa dia 12
8 m/s dia 30
17 l/m2 el dia 19
8,9 m/s dia 2
12 l/m2 el dia 20
9,8 m/s dia 22
6 l/m2 el dia 8
VELOCITAT MÀX. VENT
PRECIPITACIÓ MÀX.
PLUJA EN L/M2
TEMPERATURES DE LA PRIMAVERA
Llom farcit
amb préssec
½ canya de llom
200 g de sucre
½ branca de canyella
1 culleradeta de vainilla amb pols
200 g de préssec en almívar
1 polsim de sal
ELABORACIÓ: Tallem el llom per la meitat sense obrir-lo
del tot, com si fos un llibre. A continuació, el préssec
tallat finet, el posem dins del llom, tanquem el “llibre”
i el cosim amb un fil. Després hem d’embolicar tota
la canya de llom amb un drap de fil i ho lliguem amb
un cordill.
Agafem una cassola gran, que hi càpiga tota la canya
de llom, l’emplenem d’aigua i hi afegim un polsim de
sal, el sucre, la canyella, la vainilla i el llom. Tot junt
ho posem a bullir uns 45 minuts. Per saber si està
ben cuit s’ha d’agafar una agulla i punxar el llom, si
l’agulla surt calenta és que ja està cuit. Un cop cuit,
retirem el llom, i deixem reduir l’aigua fins que quedi
com un xarop.
Una vegada el llom s’hagi refredat, el tallem a rodanxes i per sobre hi tirem una mica de xarop.
És un plat per menjar fred, apropiat per l’estiu. Barrejar carn i fruita és molt freqüent en la cuina catalana,
occitana, italiana i també en la magrebí.
Josep M. Oller LLadó
c
p e s si a
e
d
a
P
at
xocol
b
m
a
a
anteg
negre
de m
100 g e xocolata
d
200 g
s
u
4o
cre
afé
de su
100 g radet a de C
e
1 cull rbonat
a
de bic farina
e
d
80 g
us
d e no
g
0
0
1
ELABORACIÓ: En un bol posem la mantega i la xocolata
i ho escalfem fins que es desfaci i es pugui remenar bé.
Per una altra banda batem els ous, el sucre i la vainilla
fins que quedi ben esponjós. Hi afegim la farina, ho
remenem tot fins que quedi ben lligat. Després hi
afegim la barreja de mantega i xocolata, i les nous.
Finalment, un cop ho tinguem tot ben barrejat, ho
aboquem en un motlle que prèviament haurem folrat
amb paper film. Tapem el motlle amb paper d’alumini
i ho posem al forn a 180º de 35 a 40 minuts. Quan
s’hagi refredat el podrem desemmotllar i ja estarà
llest per menjar.
49
EL REC CLAR 70 · FEM UNA QUEIXALADA
FEM UNA QUEIXALADA
VALORS EXTREMS
EL REC CLAR 70 · PLOU I FA SOL
48
PLOU I FA SOL
ENTRETENIMENTS
Fem poble tot
entretenint-nos
Solucions a la pàgina 11
Joaquim Bayé
J
U B
I
L
U D O
L
A U
S
U
I
L
L
T
E
R
E
U U
A M
I
S
T
L
N U O N
E
J
A N
I
A R
A C
O
N
S
U
A R R
E
U
S
U S
I
E S
A M E
U M O
R
E
S
J
U
S
T
A
R
U
E
A R U
T
I
U
A R
A
I
N
E
C U
L
B
I
F
A U
E
U
S
U
T
E
R
I
U R
I
S
S
E M
S
U
I
V
N
A C N
E
U
R
E
T
A X
I
U
S
A
T
U
R
I
N
A M A S
S
E
N U
S
U
A
T
Horitzontals 1. La Rosa i l’Enriqueta se les tenen ben guanyades (per molts anys, companyes!). 2. Ho fa el llop, però també
el vent. Feien suar els cavalls abans de l’arribada dels tractors.
3. N’hi poses a les sopes. Innocents. Una mica de moderació.
4. Reté maldestrament una noia. Ram de Margarites. 5. Reconciliar. Cal ser-ho per anar al Cel. 6. Anant et porta a la Xina
però torna per Egipte. Per fer-ho, cal el vent. S’interposa entre
en Curial i la Güelfa. 7. Una garantia sense cap ni peus. Tor-
SUDOKU. Cal omplir les caselles amb els números de l’1
al 9 sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o quadre interior. Hi ha més d’una solució.
5
6
5
2
6
8
8
2
6
4
8
4
2
4
3
7
3
6
6
7
3
4
8
5
4
2
5
4
7
8
EL REC CLAR 70 · EL REC CLAR VA PEL MÓN
51
EL REC CLAR 70 · ENTRETENIMENTS
50
nant d’orient, pararà el piset dalt d’un arbre. 8. Es passa la vida
sota el sol. Condemnada a ser sempre la segona. El Rec Clar a
l’estiu. Inicialment accepteu-me la bona intenció. 9. Referent a
la primera llar de tothom. Disminuïm la superfície d’una vela.
10.També cal per fer samfaina. Contràriament en la direcció
contrària (dues paraules). Provoca repeticions. 11. Alça la
bandera en senyal de llibertat (definició clàssica del gran Tísner). Cal que s’aturin quan arribin al límit. 12. Preparen el pa
de cada dia. Està en condicions perquè li facin vores.
Verticals 1. L’has encertat de ple amb tres paraules. 2. És la
fi de l’H-titud. L’habitació del fill de la Montse i l’Ibu. La part
inferior d’un ram. 3. Difumina una mica els contorns. S’ha
perdut entre aquesta i aquella. 4. L’aigua les limita del tot. Són
d’aquellles coses que val més no perdre. 5. Apareix amb la malaltia. Es refereix a qualsevol cosa creada o imaginable. Nega
per naturalesa. Fa sortir el sol. 6. Mira, la que condemna a
aquella d’abans a ser la segona. Pedres radioactives. Acostumat
a rebre els cops 7. Uniré amb una hipoteca. Surt, iridescent, del
fons del mar. 8. No ens quedarem aquí. Podria ser una de les
Flors del Calvari. 9. Anar contra direcció sense ser una infracció, sinó un mèrit. Per sort, aquests no són els meus greixos.
10. No gaire neta. Els entorns de Vidreres ho són, tot i que
no tant com abans. Obren el mot anterior. 11. Dos i dos fan
quatre, tres i tres fan sis. Al principi, sobrevolava només la pell
de brau, de qui va agafar el nom. 12. S’oposa a la força de la
gravetat o del desànim.
L’Enric i la M.Dolors a Paris ,
de viatge de Noces d’Or
Maria Vila,
Alba Gómez,
Vero Sureda
Corbetta, A
, Manu
nna Figueras
, Jordi Bosch
Pasqual i Sa
,
Carles
ül Pérez a P
amplona
SOPA DE SARDANES
Trobeu-hi el nom de cinc compositors vidrerencs i el de nou
sardanes seves, algunes de les quals podreu sentir a la Nit de la
Sardana el 29 d’agost vinent.
T
R
A
L
A
U
N
O
R
A
R
U
L
R
R
A
P
M
F
T
J
R
O
I
O
I
I
B
O
Q
Q
Y
A
H
R
B
N
O
L
U
J
Y
A
S
L
U
E
S
Q
W
E
H
F
S
Q
Y
N
J
A
R
H
L
K
O
T
G
A
B
G
E
A
J
R
D
W
M
N
F
E
E
C
Q
G
I
T
L
E
Y
E
P
J
N
D
Z
N
T
E
C
I
J
Y
L
R
V
M
K
A
T
A
Y
C
L
G
Z
N
Q
B
P
I
B
V
G
L
B
R
F
A
K
A
S
Y
X
L
D
U
F
B
Q
O
J
L
N
U
I
A
O
V
S
R
R
N
C
I
R
E
D
E
R
F
C
I
M
A
E
J
B
E
L
L
A
D
A
N
S AH H
F
R
A
P
P
R
A
V
A
L
E
T
A
L
E
G
R
E
C
O
I
E
V
L
L
B
E
S
A
M
V
Q
S
H
Y
C
O
L
O
M
E
R
J
B
G
O
O
R
S
ney
La Lara i la Dana Cornellà a Dis
Foto: VICENTE MATEOS

Documentos relacionados