Consulta a l`expert Preguntes més freqüents 1a edició 2010
Transcripción
Consulta a l`expert Preguntes més freqüents 1a edició 2010
DOSSIER Col·lecció Dossiers Professionals 01 Aïllament Acústic Aislamiento acústico Acoustic Insulation 02 Guió de continguts. Projectes d’instal·lacions tèrmiques. PROFESSIONAL 16 Projectes d’instal·lacions elèctriques. Projectes d’instal·lacions petrolíferes. 03 Serveis Jurídics. Preguntes i Respostes 04 Manual de bones pràctiques per a la presentació de projectes d’activitats 05 Emissió acústica en activitats industrials Emisión acústica en actividades industriales 06 Qualitat acústica en l'edificació Calidad acústica en la edificación 07 Gestió del coneixement a l'enginyeria Gestión del conocimiento en la ingeniería 08 Visat-e. Visat electrònic dels Enginyers Industrials de Catalunya. Guia d'usuari 09 Guia de disseny per a l'enginyer projectista. Instal·lacions en establiments de restauració: Ventilació i Protecció Contra Incendis Guía de diseño para el ingeniero proyectista. Instalaciones en establecimientos de restauración: Ventilación y Protección Contra Incendios. 10 Guia de tramitació d'instal·lacions solars fotovoltaiques 11 Guia de disseny per a l’enginyer projectista. Instal·lacions en Aparcaments: Ventilació i Protecció Contra Incendis 12 Els Enginyers Industrials a l’Administració Local 13 Guia de Tramitació i Elaboració de Projectes de Construcció 14 Edificios de Oficinas Eficientes: Criterios de Diseño 15 Llistat de pèrits judicials 16 Consulta a l'expert Preguntes més freqüents Servei de consulta a l'expert. Preguntes més freqüents P.V.P: 15 e Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 • 08003 - Barcelona www.eic.cat 1a edició 2010 d16faq.qxd 24/3/10 08:49 Página 4 d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 1 d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 2 Associació / Col·legi d'Enginyers Indsutrials de Catalunya Via Laietana, 39, 08003 Barcelona Tel. 93 319 23 00 www.eic.cat [email protected] Queda expressament prohibida, sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d'aquesta obra sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, tant si és feta per reprografia o per tractament informàtic com per qualsevol altre mitjà o procediment. Queda igualment prohibida la distribució d'exemplars d'aquesta edició mitjançant lloguer o préstecs públics. Dipòsit legal: Primera edició © 2010, Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 3 Presentació La Comissió d’Acció Professional, d’acord amb la seva missió d’articular els serveis que els enginyers industrials necessiten per dur a terme la seva activitat professional, des del punt de vista de l’exercici professional, els visats i les atribucions, ha cregut interessant demanar l’elaboració d’aquest nou dossier professional a l’Infocentre, el servei d’informació i documentació de l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Un dels serveis més apreciats pels enginyers, els seus clients i les empreses és el de la informació especialitzada sobre normativa en general i els criteris d’aplicació d’aquesta. Concretament, en el servei Consulta a l’Expert s’atenen dubtes sobre legislació i normes tècniques, tecnologia, materials, productes i processos de producció, competidors, proveïdors, clients i exportació, informació per a la planificació i finançament, entre d’altres. El dossier professional Consulta a l’Expert: preguntes més freqüents recull un seguit de les consultes més freqüents sobre normativa, resoltes per l’Infocentre, les quals hem cregut que podrien ser d’utilitat en l’exercici professional dels enginyers. Al web www.eic.cat es pot trobar permanentment actualitzada tota aquesta informació, així com l’accés al servei. Àlex Zaragoza President de la Comissió d’Acció Professional Abril 2010 d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 4 d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 5 ÍNDEX El document que teniu a les mans recull alguns dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert com a resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei. La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes. Hi ha un apartat per cada un dels temes següents: 1. Legalització d’activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 1.1. Activitats recreatives, de lleure i sanitàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 1.2. Activitats relacionades amb animals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 1.3. Acústica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 1.4. Altres activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 1.5. Bars, restaurants, menjadors, cuines i cases rurals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 1.6. IIAA. Aspectes generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18 1.7. Residències geriàtriques, llars d’infants i ludoteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18 1.8. Serveis de neteja, serveis de manteniment, treballs en altura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 2. Construcció i edificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 2.1. Aparcaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 2.2. Barreres arquitectòniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 2.3. Habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 2.4. Indústries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 2.5. Piscines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 2.6. Altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 3. Marcatge CE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 3.1. Aparells a pressió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 3.2. Màquines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 3.3. Màquines i equips de treball antics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 3.4. Material elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 3.5. Productes de la construcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 4. Medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 4.1. Aigües residuals i estalvi d’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 4.2. Contaminació acústica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 4.3. Contaminació atmosfèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 4.4. Residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 5ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 6 5. Obres públiques i infraestructures de transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 5.1. Aeroports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 5.2. Ports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 5.3. Tramvies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 6. Seguretat de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 6.1. Accidents greus i plans d’emergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 6.2. Aparells elevadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 6.3. Distribució de subministraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 6.4. Instal·lacions interiors d’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 6.5. Instal·lacions de climatització i aigua calenta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 6.6. Instal·lacions de combustibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 6.7. Instal·lacions de protecció contra incendis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 6.8. Instal·lacions elèctriques i il·luminació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .107 7. Vehicles, homologació i reformes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 7.1. Emissions de vehicles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .114 7.2. Reformes de vehicles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .116 7.3. Homologació de vehicles i les seves parts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .118 Cal recordar que es poden obtenir tots els textos legals citats en aquests documents accedint als Serveis de Normativa que facilita l’Infocentre del Col·legi a través de la nostra web http://www.eic.cat, seguint la ruta següent: Portal Informar-se Normativa Serveis de Normativa En particular, cal recomanar el DL Abstract com a servei més adequat. Els Serveis de Normativa estan subvencionats totalment o parcialment per als enginyers associats/col·legiats, però cal que es realitzi el tràmit de donar-se d’alta. La primera vegada que s’accedeix a un dels serveis, apareix una informació que indica si ja s’hi està subscrit o no. Si s’hi està subscrit, es pot accedir al servei sense cap problema. Si no s’hi està, s’ha de clicar el botó Alta i es demana el mail. Donant aquesta informació, a continuació l’usuari ja apareix com a subscrit. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 6ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 7 1. Legalització d’activitats Aquest apartat inclou informació sobre la normativa aplicable a la legalització d’activitats. Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert com a resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei. La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes. Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Construcció i edificació o Seguretat de les instal·lacions. 1.1. Activitats recreatives, de lleure i sanitàries • Legislació aplicable a un saló recreatiu (06-10-2008) • Los centros de estética que disponen de aparatos de rayos UVA, ¿están sujetos a inspecciones periódicas? (18-11-2008) 1.2. Activitats relacionades amb animals • Legislació aplicable a una residència canina (06-10-2008) 1.3. Acústica • Legislación y normativa aplicable al aislamiento acústico en un bar en Pallejà (22-01-2008) • Legislación sobre acústica aplicable a oficinas en Cornellà de Llobregat (18-02-2008) 1.4. Altres activitats • Legislació específica per a locals d’impremtes i arts gràfiques (18-07-2008) • Legislació i normativa aplicable a forns de pa (03-04-2008) 1.5. Bars, restaurants, menjadors, cuines i cases rurals • Legislació estatal que reguli l’obligatorietat de vestuaris i/o magatzems en locals de restauració (25-07-2008) • Legislación para comedores y cocinas de empresa en naves industriales (13-02-2008) 1.6. IIAA. Aspectes generals • Classificació, segons la IIAA, d’un taller de pintura (05-02-2008) 1.7. Residències geriàtriques, llars d’infants i ludoteques • Quina és la legislació aplicable a les residències geriàtriques? (04-01-2008) • Possibilitats d’ampliació d’una llar d’infants (18-11-2008) 1.8. Serveis de neteja, serveis de manteniment, treballs en altura • Legislación aplicable a una empresa de servicios de limpieza y trabajos en altura (10-03-2008) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 7ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 8 1.1. Activitats recreatives, de lleure i sanitàries ? Legislació aplicable a un saló recreatiu (06-10-2008) A Catalunya, els salons recreatius estan regulats per: Decret 22/2005, de 22-02-2005, d’aprovació del Reglament de salons recreatius i de joc. DOGC núm. 4330 de 24-02-2005 Resum: Este Reglamento regula la instalación, el funcionamiento y la explotación de los salones recreativos y de juego, así como la inscripción de sus titulares en el Registro de Empresas de Máquinas Recreativas y de Azar. Decret 53/2008, d’11 de març, de modificació del Decret 240/2004, de 30 de març, d’aprovació del catàleg de jocs i apostes autoritzats a Catalunya i dels criteris aplicables a la seva planificació; i del Decret 22/2005, de 22 de febrer, d’aprovació del Reglament de salons recreatius i de joc. DOGC núm. 5091 de 14-03-2008 Decret 23/2005, de 22-02-2005, pel qual s’aprova el Reglament de màquines recreatives i d’atzar. DOGC núm. 4330 de 24-02-2005 Resum: Regula el juego desarrollado mediante máquinas recreativas y de azar, o aparatos automáticos que a cambio de un precio ofrecen un tiempo de utilización para el entretenimiento o bien la obtención de un premio; asimismo regula las máquinas, las actividades y las personas, empresas y establecimientos dedicados a estas actividades. Decret 24/2005, de 22-02-2005, que regula determinades prohibicions d’accés a establiments de joc i el registre de persones que tenen prohibit l’accés a salons de joc, casinos i sales de bingo. DOGC núm. 4330 de 24-02-2005 Resum: Este Decreto regula determinadas prohibiciones de acceso a algunos establecimientos de juego, con el fin de hacer efectiva la limitación de entrada de determinadas personas en estos establecimientos a petición propia, como consecuencia de un procedimiento sancionador o de una resolución judicial, y el registro de personas que tienen prohibido el acceso a salones de juego, casinos y salas de bingo. Decret 240/2004, de 30-03-2004, d’aprovació del catàleg de jocs y apostes autoritzats a Catalunya i dels criteris aplicables a la seva planificació. DOGC núm. 4104 d’01-04-2004 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 8ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 9 ? Los centros de estética que disponen de aparatos de rayos UVA, ¿están sujetos a inspecciones periódicas? (18-11-2008) Los centros que proporcionan servicios de bronceado artificial en Cataluña están obligados a que una EIC realice un control anual de sus aparatos de bronceado, tal y como se especifica en: Orden TIC/212/2003, de 02-05, que regula el control de los establecimientos que prestan servicios de bronceado artificial. DOGC núm. 3883 de 14-05-2003 Resumen: El objetivo de esta Orden es establecer las condiciones de apertura que tienen que cumplir los establecimientos que presten servicios de bronceado artificial (rayos UVA) y también regular el procedimiento a seguir por las entidades concesionarias de la Generalitat de Catalunya para llevar a término el control y la vigilancia de los bancos solares utilizados en la prestación de estos servicios. La legislación catalana que regula los centros que realizan bronceado artificial es: Decret 348/2001, de 04-12, pel qual es regulen els centres de bronzejat artificial. DOGC núm. 3541 de 27-12-2001. Decret 276/2003, de 21-10, que modifica el Decret 348/2001, de 04-12, pel qual es regulen els centres de bronzejat artificial. DOGC núm. 4013 de 19-11-2003 La venta y utilización de aparatos de rayos UVA está regulada por: Real Decreto 1002/2002, de 27-09, por el que se regula la venta y utilización de aparatos de bronceado mediante radiaciones ultravioletas. BOE núm. 243 de 10-10-2002 Los centros de estética en Cataluña no tienen una legislación específica que los regule, si bien no pueden realizar ciertos tratamientos, exclusivos de los centros de medicina estética (tratamientos de la patología estética del tejido graso y de la piel, remodelaciones labiales, implantes...). Sin embargo, los centros que ofrecen terapias naturales estan regulados por: Decret 31/2007, de 30 de gener, pel qual es regulen les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals. DOGC núm. 4812 d’01-02-2007 Resum: Sección 1a (art. 4 a 11) que establece requisitos generales relativos a las condiciones de los establecimientos y de las personas que aplican terapias, requisitos estructurales de los establecimientos, equipamiento e instrumental mínimo, higiene y protección personal, datos personales y de salud, consentimiento informado y gestión de residuos. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 9ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 10 1.2. Activitats relacionades amb animals ? Legislació aplicable a una residència canina (06-10-2008) Per tal d’assegurar la protecció i el manteniment en condicions adequades dels animals, es declaren els nuclis zoològics als centres i establiments que alberguin, comercialitzin, tractin i reprodueixin animals. Aquests establiments i centres s’han d’inscriure al Registre de Nuclis Zoològics. El titular de l’establiment ha de sol·licitar la inscripció al Registre, prèviament a l’inici de les seves activitats, a les oficines comarcals o a: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614, 8a planta 08007 Barcelona Telèfon: 933 046 700 http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR La legislació aplicable és: Ordre de 28-11-1988, de creació del Registre de Nuclis Zoològics de Catalunya, DOGC. Núm. 1087 de 30-12-1988 Especifica els requisits que han de complir aquests establiments per a la seva autorització, a més del que disposa la Llei de protecció dels animals. Llei 22/2003, de 04-07-2003, de protecció dels animals. DOGC núm. 3926 de 16-07-2003 Decret 6/1999, de 26 de gener, pel qual s’estableixen les condicions de manteniment dels animals de companyia. DOGC núm. 2817 d’01-02-1999 Pel que fa a la IIAA, les residències d’animals es consideren com una activitat de l’annex III, és a dir, és una activitat sotmesa al règim de comunicació i control ambiental: Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i se n’adapten els annexos. DOGC núm. 3911 de 25-06-2003 Es troben classificades a l’epígraf 12.33: 12.33 Centres i establiments que allotgen, comercialitzen, tracten i reprodueixen animals que no estan compresos en els annexos anteriors i que ultrapassen l’equivalent de 500 kg de pes viu. A més, si en aquestes residències es volen dur a terme activitats veterinàries, també els centres veterinaris estan considerats com una activitat de l’annex III: «12.32 Centres veterinaris». Es pot trobar més informació a: http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/iiaa/inici.jsp A l’ajuntament corresponent es demana un projecte que descrigui l’activitat i una certificació acreditativa de l’acompliment de la normativa ambiental aplicable. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 10ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 11 1.3. Acústica ? Legislación y normativa aplicable al aislamiento acústico en un bar en Pallejà (22-01-2008) La legislación sobre acústica a tener en cuenta en bares es la siguiente: Real Decreto 1371/2007, de 19-10-2007, por el que se aprueba el Documento Básico «DB-HR Protección frente al ruido» del Código Técnico de la Edificación y se modifica el Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. BOE núm. 254 de 23-10-2007 (+ corr. errores BOE núm. 304 de 20-12-2007) Resumen: Este DB establece reglas y procedimientos que permiten cumplir las exigencias básicas de protección frente al ruido. Su correcta aplicación supone que se satisface el requisito básico. Tanto el objetivo del requisito básico como las exigencias básicas se establecen en el artículo 14, parte I, del CTE y son (I): Limitar riesgo de molestias o enfermedades que el ruido pueda producir a los usuarios. Para ello, los edificios se proyectarán, construirán y mantendrán de forma que los elementos constructivos que conforman sus recintos tengan características acústicas adecuadas para reducir la transmisión del ruido aéreo, ruido de impactos y ruido y vibraciones de instalaciones, y para limitar el ruido reverberante de los recintos. El DB-HR especifica parámetros objetivos y sistemas de verificación cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico. También deberán tenerse en cuenta las ordenanzas municipales sobre este tema. En el caso de Pallejà: Ordenanza del Ayuntamiento de Pallejà de ruidos y vibraciones. BOPB núm. 4 de 04-01-2002 y sus posteriores modificaciones: Modificación de la Ordenanza Municipal de Pallejà de ruido y vibraciones. BOPB núm. 167 de 13-07-2007 (+ corr. errores BOPB núm. 181 de 30-07-2007) ? Legislación sobre acústica aplicable a oficinas en Cornellà de Llobregat (18-02-2008) Los edificios de oficinas deben cumplir las especificaciones establecidas en el Código Técnico de la Edificación (CTE): Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE núm. 74 de 28-03-2006 Y, en particular, el Documento Básico «DB-HR Protección frente al ruido»: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 11ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 12 Real Decreto 1371/2007, de 19-10-2007, por el que se aprueba el Documento Básico «DB-HR Protección frente al ruido» del Código Técnico de la Edificación y se modifica el Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el CTE. BOE núm. 254 de 23-10-2007 (+ corr. errores BOE núm. 304 de 20-12-2007) Debido al período transitorio de aplicación de este Real Decreto, durante el período de un año, del 24-10-2007 al 24-10-2008 es posible aplicar tanto este RD como la NBE CA-88. Además se debe tener en cuenta la siguiente ordenanza municipal de Cornellà: Ordenanza General del Ayuntamiento de Cornellà de Llobregat de Convivencia Ciudadana. BOPB núm. 29 de 03-02-2006 Véase título IV, capítulo 1. 1.4. Altres activitats ? Legislació específica per a locals d’impremtes i arts gràfiques (18-07-2008) Els locals destinats a impremtes o arts gràfiques no tenen una legislació específica. Però, a més de complir amb els requisits bàsics de les instal·lacions (elèctriques, de gas, d’aigua, contra incendis), han de complir amb les següents disposicions legals: Emissions COV: Real Decreto 117/2003, de 31-01-2003, sobre limitación de emisiones de compuestos orgánicos volátiles debidas al uso de disolventes en determinadas actividades. BOE núm. 33 de 07-02-2003 (+ corr. errors BOE núm. 79 de 02-04-2003) Resum: El objetivo es evitar o reducir efectos directos o indirectos de las emisiones de compuestos orgánicos volátiles sobre el medio ambiente y las personas; quedan incluidas las instalaciones citadas en el anexo I siempre que superen los umbrales de consumo de disolvente establecidos en el anexo II. Existen prescripciones concretas sobre: - instalaciones para la limitación de emisiones, - instalaciones en las que se utilicen sustancias o preparados de riesgo, - medidas de control. Los titulares de instalaciones existentes se adaptarán a los requisitos de este RD antes de 31-10-2007. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 12ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 13 Emmagatzematge de productes químics: Per sobre d’unes determinades quantitats, l’emmagatzematge de productes químics està regulat pel següent reial decret i les seves modificacions: Real Decreto 379/2001, de 06-04, por el que se aprueba el Reglamento de almacenamiento de productos químicos y sus instrucciones técnicas complementarias (ITC): MIE APQ-1, MIE APQ2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 y MIE APQ-7. BOE núm. 112 de 10-05-2001 Artículo 2. Ámbito de aplicación. 1. El presente Reglamento y sus instrucciones técnicas complementarias (ITC) se aplicarán a las instalaciones de nueva construcción, así como a las ampliaciones o modificaciones de las existentes, referidas en el artículo anterior no integradas en las unidades de proceso y no serán aplicables a los productos y actividades para los que existan reglamentaciones de seguridad industrial específicas, que se regirán por ellas. Quedan excluidos del ámbito de aplicación de este Reglamento, además de los indicados en las diferentes ITCs, los almacenamientos de productos químicos de capacidad inferior a la que se indica a continuación: a) Sólidos tóxicos: clase T+, 50 kg; clase T, 250 kg; clase Xn, 1.000 kg. b) Comburentes: 500 kg. c) Sólidos corrosivos: clase a, 200 kg; clase b, 400 kg; clase c, 1.000 kg. d) Irritantes: 1.000 kg. e) Sensibilizantes: 1.000 kg. f) Carcinogénicos: 1.000 kg. g) Mutagénicos: 1.000 kg. h) Tóxicos para la reproducción: 1.000 kg. i) Peligrosos para el medio ambiente: 1.000 kg. Salut i seguretat dels treballadors: Real Decreto 374/2001, de 06-04, sobre la protección de la salud y seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con los agentes químicos durante el trabajo. BOE núm. 104 de 01-05-2001 Resum: Se establece la realización de una evaluación de riesgos y se describen los principios generales para la prevención de los riesgos por agentes químicos. Se listan medidas específicas de prevención y protección, y medidas a adoptar frente a accidentes, incidentes y emergencias. Real Decreto 665/1997, de 12-05, sobre protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo. BOE núm. 124 de 24-05-1997 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 13ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 14 Resum: Se establecen las disposiciones mínimas aplicables a las actividades en que los trabajadores estén o puedan estar expuestos a agentes cancerígenos como consecuencia de su trabajo, como identificación y evaluación de riesgos, prevención y reducción de la exposición a estos agentes, medidas de higiene personal y de protección individual, sustitución de agentes cancerígenos, vigilancia de la salud, información a las autoridades competentes, información, formación, consulta y participación de los trabajadores, etc. El anexo I incluye la lista de sustancias, preparados y procedimientos, y el anexo II las recomendaciones prácticas para la vigilancia sanitaria de los trabajadores. Real Decreto 1124/2000, de 16-06, por el que se modifica el Real Decreto 665/1997, de 12-05, sobre protección de los trabajadores contra riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo. BOE núm. 145 de 17-06-2000 Real Decreto 349/2003, de 21-03-2003, por el que se modifica el Real Decreto 665/1997, de 12-05, sobre protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo, y amplía su ámbito de aplicación a los agentes mutágenos. BOE núm. 82 de 05-04-2003 Real Decreto 614/2001, de 08-06, sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico. BOE núm. 148 de 21-06-2001 Legislación aplicable a las instalaciones eléctricas de los lugares de trabajo y a las técnicas y procedimientos para trabajar en ellas o en sus proximidades para garantizar la seguridad de los trabajadores. Real Decreto 681/2003, de 12-06, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores expuestos a los riesgos derivados de atmósferas explosivas en el lugar de trabajo. BOE núm. 145 de 18-06-2003 Real Decreto 485/1997, de 14-04, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. BOE núm. 97 de 23-04-1997 ? Legislació i normativa aplicable a forns de pa (03-04-2008) La legislació específica que s’aplica als forns de pa és la següent: Decret 333/1998, de 24 de desembre, sobre comercialització i venda de pa. DOGC núm. 2798 de 04-01-1999 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 14ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 15 Real Decreto 1137/1984, de 28-03-1984, por el que se aprueba la Reglamentación técnicosanitaria para la fabricación y comercio de pan y panes especiales. BOE núm. 146 de 16-06-1984 Resum: Título II - Condiciones de los establecimientos de fabricación, de los establecimientos de venta, las condiciones de los materiales y utensilios que van a entrar en contacto con las materias primas; las exigencias que debe cumplir el personal de fabricación, distribución y venta y las manipulaciones permitidas y prohibidas en la fabricación. Real Decreto 1771/1976, de 02-07-1976, por el que se modifican algunos artículos y epígrafes de determinadas reglamentaciones técnico-sanitarias y normas alimenticias. BOE núm. 180 de 28-07-1976 Real Decreto 285/1999, de 22-02-1999, que modifica el Real Decreto 1137/1984, de 28-031984, por el que se aprueba la Reglamentación técnico-sanitaria para la fabricación, circulación y comercio del pan y panes especiales. BOE núm. 46 de 23-02-1999 Resum: En el artículo 8 (Condiciones de los establecimientos) se sustituye el apartado 8.1, se modifica el 8.3, se suprime el 8.4 y se modifica el 8.16. Real Decreto 1202/2002, de 20-11-2002, por el que se modifica la Reglamentación técnicosanitaria para la fabricación, circulación y comercio del pan y panes especiales, aprobada por Real Decreto 1137/1984, de 28-03-1984. BOE núm. 280 de 22-11-2002 També facilitem la legislació específica que aplica als obradors de pastisseria per si interessa: Real Decreto 2419/1978, de 19-05, por el que se aprueba la Reglamentación técnico-sanitaria para la elaboración, circulación y comercio de productos de confitería, pastelería, bollería y repostería. BOE núm. 244 de 12-10-1978 Resum: Se establecen los requisitos industriales e higiénico-sanitarios de las industrias o elaboradores de productos de confitería, pastelería, bollería y repostería; las condiciones generales de los materiales y productos regulados por esta Reglamentación; las condiciones del personal manipulador; las manipulaciones permitidas y prohibidas en la elaboración de los productos; los métodos de análisis; las condiciones del transporte, empaquetado, venta, rotulación, etiquetado y comercialización. Real Decreto 1355/1983, de 27-04, que modifica los artículos 13 y 14 del Real Decreto 2419/1978, de 19-05, por el que se aprueba la Reglamentación técnico-sanitaria para la elaboración, circulación y comercio de productos de confitería, pastelería, bollería y repostería. BOE núm. 126 de 27-05-1983 Real Decreto 1909/1984, de 26-09, que modifica el punto 4 del artículo 14 del Real Decreto 1355/1983, que modificó el Real Decreto 2419/1978, de 19-05, por el que se aprueba la Reglamentación técnicosanitaria para la elaboración, fabricación y comercio de productos de confitería, pastelería y repostería. BOE núm. 259 de 29-10-1984 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 15ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 16 1.5. Bars, restaurants, menjadors, cuines i cases rurals ? Legislació estatal que reguli l’obligatorietat de vestuaris i/o magatzems en locals de restauració (25-07-2008) En el següent reial decret es regulen les condicions mínimes que han de complir els llocs de treball: Real Decreto 486/1997, de 14-04, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. BOE núm. 97 de 23-04-1997 Concretament, a l’annex V A) 2 es llegeix el següent: 2. Vestuarios, duchas, lavabos y retretes 1. Los lugares de trabajo dispondrán de vestuarios cuando los trabajadores deban llevar ropa especial de trabajo y no se les pueda pedir, por razones de salud o decoro, que se cambien en otras dependencias. 2. Los vestuarios estarán provistos de asientos y de armarios o taquillas individuales con llave, que tendrán la capacidad suficiente para guardar la ropa y el calzado. Los armarios o taquillas para la ropa de trabajo y para la de calle estarán separados cuando ello sea necesario por el estado de contaminación, suciedad o humedad de la ropa de trabajo. 3. Cuando los vestuarios no sean necesarios, los trabajadores deberán disponer de colgadores o armarios para colocar su ropa. 4. Los lugares de trabajo dispondrán, en las proximidades de los puestos de trabajo y de los vestuarios, de locales de aseo con espejos, lavabos con agua corriente, caliente si es necesario, jabón y toallas individuales u otro sistema de secado con garantías higiénicas. Dispondrán además de duchas de agua corriente, caliente y fría, cuando se realicen habitualmente trabajos sucios, contaminantes o que originen elevada sudoración. En tales casos, se suministrarán a los trabajadores los medios especiales de limpieza que sean necesarios. 5. Si los locales de aseo y los vestuarios están separados, la comunicación entre ambos deberá ser fácil. 6. Los lugares de trabajo dispondrán de retretes, dotados de lavabos, situados en las proximidades de los puestos de trabajo, de los locales de descanso, de los vestuarios y de los locales de aseo, cuando no estén integrados en estos últimos. 7. Los retretes dispondrán de descarga automática de agua y papel higiénico. En los retretes que hayan de ser utilizados por mujeres se instalarán recipientes especiales y cerrados. Las cabinas estarán provistas de una puerta con cierre interior y de una percha. 8. Las dimensiones de los vestuarios, de los locales de aseo, así como las respectivas dotaciones de asientos, armarios o taquillas, colgadores, lavabos, duchas e inodoros, deberán permitir la utilización de estos equipos e instalaciones sin dificultades o molestias, teniendo en cuenta en cada caso el número de trabajadores que vayan a utilizarlos simultáneamente. 9. Los locales, instalaciones y equipos mencionados en el apartado anterior serán de fácil acceso, adecuados a su uso y de características constructivas que faciliten su limpieza. 10. Los vestuarios, locales de aseos y retretes estarán separados para hombres y mujeres, o deberá preverse una utilización por separado de los mismos. No se utilizarán para usos distintos de aquellos para los que estén destinados. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 16ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 17 No s’ha trobat cap legislació que especifiqui que obligatòriament sigui necessària l’existència d’un magatzem dins d’un local de restauració. De totes maneres, es recomana consultar les ordenances municipals de la ciutat on es vulgui obrir el local de restauració, ja que de vegades s’hi especifica l’obligació que l’establiment tingui magatzem. ? Legislación para comedores y cocinas de empresa en naves industriales (13-02-2008) Tal y como se indica en la Orden de 17-03-1965 de ordenación turística de restaurantes (BOE núm. 75 de 29-03-1965), los comedores para trabajadores de una empresa quedan excluidos de ser considerados como restaurantes. Por tanto, las cocinas y comedores de empresa no tienen actualmente una legislación específica que haga referencia a su diseño y distribución. Por otro lado, es posible tomar como referencia la legislación aplicable a las cocinas de restaurantes: Real Decreto 3484/2000, de 29-12, por el que se establecen normas de higiene para la elaboración, distribución y comercio de comidas preparadas. BOE núm. 11 de 12-01-2001. Real Decreto 640/2006, de 26 de mayo, por el que se regulan determinadas condiciones de aplicación de las disposiciones comunitarias en materia de higiene, de la producción y comercialización de los productos alimenticios. BOE núm. 126 de 27-05-2006 Por lo que respecta a las características técnicas e instalaciones, hay que tener presente: Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE núm. 74 de 28-03-2006. Especialmente el documento básico referido a incendios. También hemos localizado la siguiente norma UNE que puede ser de nterés: UNE 100165: 2004 «Climatización. Extracción de humos y ventilación de cocinas». Además es necesario tener en cuenta las ordenanzas municipales que pueda haber elaborado y aprobado el ayuntamiento, o bien el Consejo Comarcal o entidad local supramunicipal referentes a locales destinados a la restauración, donde esté ubicada la industria, y que puedan afectar a sus instalaciones. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 17ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 18 1.6. IIAA. Aspectes generals ? Classificació, segons la IIAA, d’un taller de pintura (05-02-2008) La Llei 3/1998 de la intervenció integral de l’Administració ambiental (IIAA) va ser publicada al DOGC núm. 2598 de 13-03-1998. Aquesta disposició i les seves posteriors modificacions es troben a: http://mediambient.gencat.cat/cat/empreses/iiaa/inici.jsp?ComponentID=59023&SourcePageID=593#1 Un taller de pintura per a camions amb cambra de pintura, segons la IIAA, es classifica sota dos epígrafs, en funció de la quantitat de pintura emmagatzemada: 2. Annex II.1 Activitats sotmeses al règim de llicència ambiental i que requereixen un informe preceptiu emès per l’òrgan ambiental competent de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. 12.3 Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d’impressió sobre qualsevol suport i la cuita i l’assecatge corresponents, quan la quantitat emmagatzemada d’aquestes substàncies en els tallers és superior a 1.000 kg. 4. Annex III Relació d’activitats sotmeses al règim de comunicació 12.3 Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d’impressió sobre qualsevol suport i la cuita i l’assecatge corresponents, quan la quantitat emmagatzemada d’aquestes substàncies en els tallers sigui de fins a 1.000 kg. 1.7. Residències geriàtriques, llars d’infants i ludoteques ? Quina és la legislació aplicable a les residències geriàtriques? (04-01-2008) Les residències geriàtriques estan considerades com a serveis socials, i com a tals han de tenir en compte el que especifiquen les disposicions reguladores d’aquests serveis: Decret 284/1996, de 23-07-1996, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. DOGC núm. 2237 de 31-07-1996 Es defineixen aquests tipus de centres, els objectius, les funcions, a qui van destinats i el personal amb què han de comptar, les condicions generals per sol·licitar subvencions… Decret 176/2000, de 15-05-2000, de modificació del Decret 284/1996, de 23-07, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. DOGC núm. 3148 de 26-05-2000 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 18ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 19 Pel que fa a les instal·lacions, les residències geriàtriques han de tenir en compte la legislació següent: Real Decreto 842/2002, de 02-08, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión. BOE núm. 224 de 18-09-2002 En particular: ITC-BT 28 «Instalaciones en locales de pública concurrencia». Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE núm. 74 de 28-03-2006 Llei 20/1991, de 25-11, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. DOGC núm. 1526 de 04-12-1991 Decreto 135/1995, de 24-03-1995, de desarrollo de la Ley 20/1991, de 25-11-1990, de promoción de la accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas, y de aprobación del Código de Accesibilidad. DOGC núm. 2043 de 28-04-1995 Derogat parcialment per: Decreto 204/1999, de 27-07, por el que se da nueva redacción al capítulo 6 del Decreto 135/1995, de 24-03, de promoción de la accesibilidad y de supresión de barreras arquitectónicas y de aprobación del Código de Accesibilidad (DOGC núm. 2944 de 0306-1999) y su correspondiente corrección de errores (DOGC núm. 3048 de 03-01-2000). ? Possibilitats d’ampliació d’una llar d’infants (18-11-2008) La disposició que regula les llars d’infants a Catalunya és: Decret 282/2006, de 04-07-2006, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres. DOGC núm. 4670 de 06-07-2006 Pel que fa a les dimensions del pati d’esbarjo, diu el següent: Article 13 Requisits d’espais i instal·lacions c) Un pati d’esbarjo a l’aire lliure que ha de tenir una superfície mínima de 2 metres quadrats per cada infant en utilització simultània, i un mínim de 75 metres quadrats. S’han de respectar aquestes mesures, en funció del nombre d’infants que està previst que assisteixin a la llar d’infants, i l’ampliació no es pot fer a costa del pati d’esbarjo quan la seva superfície quedi per sota del que està estipulat. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 19ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 20 Si la seva consulta es refereix a altres possibilitats d’ampliació de la llar d’infants (a costa dels edificis del costat, per exemple), caldrà que ens ho faci saber, i adreçarem una consulta a Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. 1.8. Serveis de neteja, serveis de manteniment, treballs en altura ? Legislación aplicable a una empresa de servicios de limpieza y trabajos en altura (10-03-2008) Las empresas que se dedican a ofrecer servicios de limpieza (en edificios, limpieza final de obra, de fachadas...) son empresas de servicios, y como tal no tienen una legislación específica que las regule. Para empezar su actividad deben darse de alta del IAE y pedir los permisos de abertura al ayuntamiento correspondiente. Pero las empresas que realizan trabajos en altura deberán tener en cuenta lo siguiente: Real Decreto 2177/2004, de 12-11-2004, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, 1807-1997, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura. BOE núm. 274 de 13-11-2004 Por medio de la disposición adicional única se especifica que el Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT) modificará la guía técnica relativa a equipos de trabajo y desarrollará los criterios técnicos tanto para el montaje, utilización y desmontaje de andamios, como para la realización de las técnicas de acceso y posicionamiento mediante cuerdas. Anexo: 4. Disposiciones relativas a la utilización de los equipos de trabajo para la realización de trabajos temporales en altura. 4.1 Disposiciones generales. 4.2 Disposiciones específicas sobre la utilización de escaleras de mano. 4.3 Disposiciones específicas relativas a la utilización de los andamios. 4.4 Disposiciones específicas sobre la utilización de las técnicas de acceso y de posicionamiento mediante cuerdas. Y desde el punto de vista de la salud de los trabajadores, ya que pueden estar expuestos a agentes químicos (eliminación de grafiti, limpieza de fachadas...): Real Decreto 374/2001, de 06-04, sobre la protección de la salud y seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con los agentes químicos durante el trabajo. BOE núm. 104 de 01-05-2001 Se establece la realización de una evaluación de riesgos y se describen los principios generales para la prevención de los riesgos por agentes químicos. Se listan medidas específicas de prevención y protección, y medidas a adoptar frente a accidentes, incidentes y emergencias. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 20ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 21 2. Construcció i edificació Aquest apartat inclou informació sobre la normativa aplicable a projectes de construcció i edificació. Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert com a resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei. La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes. Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Legalització d’activitats o Seguretat de les instal·lacions. 2.1. Aparcaments • Ventilació de vestíbuls d’independència d’aparcaments (06-02-2008) • Regulació dels accessos de vianants als pàrquings (05-03-2008) • Disposicions legals sobre dimensions i alçades de les places de pàrquings (23-12-2008) 2.2. Barreres arquitectòniques • Legislació sobre accessibilitat per a persones de mobilitat reduïda a recintes hotelers (26-02-2008) • És obligatòria l’aplicació de la legislació referent a supressió de barreres arquitectòniques en un auditori de l’any 1993? (11-02-2008) • En la reforma d’un edifici privat d’habitatges, l’ascensor ha de complir amb el Codi d’Accessibilitat? (02-05-2008) 2.3. Habitatges • Legislación sobre la dimensión de los patios de ventilación de viviendas (01-12-2008) 2.4. Indústries • Com s’han d’assenyalar les vies de circulació en una indústria? (01-04-2008) • Quina és l’alçada mínima d’una oficina en una indústria? (13-08-2008) 2.5. Piscines • Legislación y normas aplicables a las piscinas prefabricadas de acero (29-10-2008) 2.6. Altres • Legislació aplicable a la construcció d’estructures metàl·liques per a benzineres (24-01-2008) • Consideracions respecte al nombre de lavabos i amplada de passadissos d’un centre comercial (17-03-2008) • Legislació i normes sobre ventilació de sales de màquines (25-04-2008) • Segons el CTE, és obligatori subministrar xapes galvanitzades d’un determinat gruix de recobriment? (29-08-2008) • Legislació referent a la instal·lació de parallamps en edificis (20-10-2008) • És obligatori, per qüestions sanitàries, enrajolar lavabos i obrador en una rostisseria de Mollet del Vallès? (12-11-2008) • Què s’entén per orden de encargo en relació amb un projecte d’obres? (12-11-2008) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 21ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 22 2.1. Aparcaments ? Ventilació de vestíbuls d’independència d’aparcaments (06-02-2008) A més del que diu el CTE al Document Bàsic «DB-SI Seguretat en cas d’incendi» que ja coneixeu, els documents bàsics «DB-HS Salubritat» i «DB-HS3 Qualitat de l’aire interior» defineixen les condicions per als sistemes de ventilació en aparcaments. No hem localitzat cap document que eximeixi que els vestíbuls d’independència dels garatges hagin d’estar ventilats. Indiquem a continuació alguns documents que poden ser d’utilitat: UNE-EN 13779:2005 «Ventilación de edificios no residenciales. Requisitos de prestaciones de los sistemas de ventilación y acondicionamiento de recintos». Tres documents elaborats per la TINSCI i per la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis de la Generalitat: • DT 08: 2007 «Trasters en aparcaments» TINSCI, 2008 • DT 02: 2004 «Evacuació de fums en els aparcaments» TINSCI, 2004 • «Condicions de protecció contra incendis en aparcaments» Fitxa d’aplicació del CTE de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de la Generalitat de Catalunya Altres documents de la TINSCI estan accessibles a: http://www.gencat.net/interior/esc/docs/esc_prevencio_06.htm ? Regulació dels accessos de vianants als pàrquings (05-03-2008) Els accessos de vianants als aparcaments es troben regulats al CTE: Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE núm. 74 de 28-03-2006 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 22ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 23 El seu Document Bàsic «DB-SU Seguretat d’utilització» diu el següent: Sección SU 7 Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento 1-Ámbito de aplicación 1 Esta sección es aplicable a las zonas de uso aparcamiento y vías de circulación de vehículos existentes en los edificios, con excepción de los aparcamientos de las viviendas unifamiliares. 2-Características constructivas 1 Las zonas de uso aparcamiento dispondrán de un espacio de acceso y espera en su incorporación al exterior, con una profundidad adecuada a la longitud del tipo de vehículo y de 4,5 m como mínimo y una pendiente del 5% como máximo. 2 El acceso a los aparcamientos permitirá la entrada y salida frontal de los vehículos sin que haya que realizar maniobras de marcha atrás. 3 Existirá al menos un acceso peatonal independiente. Para que un acceso peatonal contiguo al vial para vehículos se pueda considerar como independiente deberá cumplir las siguientes condiciones: a) su anchura será de 800 mm, como mínimo; b) estará protegido, bien mediante barreras de protección de 800 mm de altura, como mínimo, o bien mediante pavimento a un nivel más elevado, en cuyo caso el desnivel cumplirá lo especificado en el apartado 3.1 de la sección SU 1; 4 Las pinturas o marcas utilizadas para la señalización horizontal o marcas viales serán de clase 3 en función de su resbaladicidad, determinada de acuerdo con lo especificado en el apartado 1 de la sección SU 1. 3-Protección de recorridos peatonales 1 En plantas de aparcamiento con capacidad mayor que 200 vehículos o con superficie mayor que 5.000 m2, los itinerarios peatonales utilizables por el público (personas no familiarizadas con el edificio) se identificarán mediante pavimento diferenciado con pinturas o relieve, o bien dotando a dichas zonas de un nivel más elevado. Cuando dicho desnivel exceda de 550 mm, se protegerá conforme a lo que se establece en el apartado 3.2 de la sección SU 1. 2 Frente a las puertas que comunican el aparcamiento con otras zonas, dichos itinerarios se protegerán mediante la disposición de barreras situadas a una distancia de las puertas de 1.200 mm, como mínimo, y con una altura de 800 mm, como mínimo. 4-Señalización 1 Debe señalizarse, conforme a lo establecido en el Código de la Circulación: a) el sentido de la circulación y las salidas; b) la velocidad máxima de circulación de 20 km/h; c) las zonas de tránsito y paso de peatones, en las vías o rampas de circulación y acceso. Los aparcamientos a los que pueda acceder transporte pesado tendrán señalizado además los gálibos y las alturas limitadas. 2 Las zonas destinadas a almacenamiento y a carga o descarga deben estar señalizadas y delimitadas mediante marcas viales o pinturas en el pavimento. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 23ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 24 També s’haurà d’estar al cas del que diuen les ordenances municipals o metropolitanes. Per exemple, les ordenances metropolitanes d’edificació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona diuen: Article 115. Accés i sortida de vianants 1. L’accés de vianants al garatge-aparcament públic es farà a través de locals o passos destinats únicament al servei propi, i separats per murs o tanques d’una altura de 0,80 m, com a mínim, de qualsevol altre local o dependència aliena. Es permetrà, en circumstàncies especials adequades, l’accés per muntacàrregues o cintes transportadores, amb unes característiques de capacitat i de càrrega útil que s’hauran de consignar en rètols col·locats de manera que es puguin llegir fàcilment per empleats i usuaris. En aquest últim cas, els pisos elevats i soterranis corresponents tindran, cada un, dues sortides d’emergència independents per al personal. Les caixes dels muntacàrregues hauran de quedar aïllades de la resta del local, a excepció de l’accés, per murs d’obra o material incombustible. 2. Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, amb un informe previ dels serveis tècnics municipals, podran substituir-se les dues sortides d’emergència per una única amb unitat de pas equivalent, en consideració al nombre de places, facilitat constructiva i una altra circumstància anàloga. ? Disposicions legals sobre dimensions i alçades de les places de pàrquings (23-12-2008) Ni al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) ni a cap altra disposició legal de nivell estatal o autonòmic, pel que hem pogut comprovar, es parla de les dimensions mínimes de les places de pàrquing. Indiquem, a continuació, els documents del CTE que fan referència a pàrquings: • El Document Bàsic «DB-HS 3 Qualitat de l’aire interior» dóna les prescripcions sobre les condicions generals dels sistemes de ventilació dels aparcaments. • El Document Bàsic «DB-SE.AE Seguretat estructural. Accions a l’edificació», en el seu punt 3.1, parla de la sobrecàrrega per ús. • El Document Bàsic «DB-SI Seguretat en cas d’incendi» parla de diversos aspectes relacionats amb la protecció contra incendis que han de complir els aparcaments. • El Document Bàsic «DB-SU Seguretat d’utilització» parla d’aspectes com els paviments, les proteccions, les escales i rampes i la seguretat davant del risc causat per vehicles en moviment. Les ordenances metropolitanes d’edificació, per contra, sí que donen indicacions sobre les dimensions dels aparcaments: http://www3.amb.cat/normaurb2004/Docs/edificacio.htm (Vegi’s títol II, capítol 3r, article 104, sobre les dimensions de les places d’aparcament, i el 109 per a les alçades.) També és possible que les ordenances municipals de l’ajuntament on s’ha de fer l’aparcament contingui indicacions sobre el tema. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 24ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 25 2.2. Barreres arquitectòniques ? Legislació sobre accessibilitat per a persones de mobilitat reduïda a recintes hotelers (26-02-2008) La legislació referent a supressió de barreres arquitectòniques és la següent: Pel que fa a l’Estat espanyol: Ley 13/1982, de 07-04-1982, de integración social de los minusválidos. BOE núm. 103 de 30-04-1982 Concretament, el títol IX, secció 1. Real Decreto 556/1989, de 19-05-1989, de medidas mínimas de accesibilidad de los edificios. BOE núm. 122 de 23-05-1989 Resum: El presente Real Decreto establece, de forma genérica, exigencias dimensionales mínimas, que, afectando a la accesibilidad y desplazamientos en los edificios para personas con movilidad reducida, tendrán carácter supletorio de las disposiciones que corresponda dictar a las comunidades autónomas en ejercicio de sus competencias. Ley 51/2003, de 02-12-2003, de igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad. BOE núm. 289 de 03-12-2003 Resum: Esta Ley tiene por objeto establecer medidas para garantizar y hacer efectivo el derecho a la igualdad de oportunidades de las personas con discapacidad. Se aplicará en los siguientes ámbitos: a) telecomunicaciones y sociedad de la información; b) espacios públicos urbanizados, infraestructuras y edificación; c) transportes; d) bienes y servicios a disposición del público; e) relaciones con las administraciones públicas. Las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación establecerán, para cada ámbito o área, medidas concretas para prevenir o suprimir discriminaciones, y para compensar desventajas o dificultades. Real Decreto 505/2007, de 20-04-2007, por el que se aprueban las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones. BOE núm. 113 de 11-05-2007 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 25ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 26 Resum: El capítulo I (art. 1 a 8) establece condiciones para el acceso a edificios y utilización de los mismos: objeto, accesos, edificios accesibles, espacios situados a nivel y en diferentes niveles, utilización, información y señalización y seguridad en caso de incendio. Las condiciones básicas tienen por objeto garantizar a todas las personas la utilización no discriminatoria, independiente y segura de los edificios (art. 1.1). Para satisfacer este objetivo los edificios se proyectarán, construirán, reformarán, mantendrán y utilizarán de forma que se cumplan, como mínimo, las condiciones básicas, promoviendo la aplicación avanzada de tecnologías de la información y telecomunicaciones, al servicio de las personas con algún tipo de discapacidad (art. 1.2). Pel que fa a Catalunya: Decreto 93/1986, de 20-03, de requisitos mínimos de infraestructura de los alojamientos turísticos. DOGC núm. 677 de 25-04-1986 Resum: El presente Decreto establece que en la construcción o ampliación de alojamientos turísticos se deberá prever las instalaciones necesarias para satisfacer los siguientes servicios: - suministro de agua potable; - suministro de energía eléctrica; - evacuación de aguas residuales; - recogida y tratamiento de residuos; - estacionamientos; - medidas tendentes a la supresión de barreras arquitectónicas. Ley 20/1991, de 25-11-1991, de promoción de la accesibilidad y de supresión de barreras arquitectónicas. DOGC núm. 1526 de 04-12-1991 (+ corr. errors DOGC núm. 1527 de 09-12-1991) Resum: La presente Ley tiene por objeto garantizar a las personas con movilidad reducida o cualquier otra limitación la accesibilidad y la utilización de los bienes y servicios de la sociedad así como promover la utilización de ayudas técnicas adecuadas que permitan mejorar la calidad de vida de dichas personas, mediante el establecimiento de las medidas de fomento y de control en el cumplimiento de la normativa dirigida a suprimir y evitar cualquier tipo de barrera u obstáculo físico o sensorial. Están sometidas a la presente Ley todas las actuaciones en materia de urbanismo, edificación, transporte y comunicación que sean realizadas en Cataluña por cualquier entidad pública o privada, así como personas individuales. Decreto Legislativo 6/1994, de 13-07-1994, por el que se adecua la Ley 20/1991, de 25-111991, de promoción de la accesibilidad y de supresión de barreras arquitectónicas, a la Ley 30/1992, de 26-11, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común. DOGC núm. 1926 de 27-07-1994 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 26ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 27 Decreto 135/1995, de 24-03-1995, de desarrollo de la Ley 20/1991, de 25-11-1991, de promoción de la accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas, y de aprobación del Código de Accesibilidad. DOGC núm. 2043 de 28-04-1995 (+ corr. errors DOGC núm. 2152 de 10-01-1996) Resum: Pretende desarrollar las normas reglamentarias dictadas para garantizar la accesibilidad y la utilización de los bienes y servicios de la sociedad a las personas con movilidad reducida o cualquier otra limitación, así como promover la utilización de ayudas técnicas mediante el establecimiento de la normativa que se ha de suprimir y evitar cualquier tipo de barrera o obstáculo físico o sensorial. Lo que se dispone en el presente reglamento es de aplicación a las actuaciones que se realicen en Cataluña en materia de urbanismo, edificación, transporte y comunicación. Así mismo también trata sobre las acciones para fomentar la accesibilidad a dichas personas y suprimir las barreras (en este sentido se crea el fondo para la supresión de barreras arquitectónicas y la donación de ayudas técnicas), medidas de control y régimen sancionador. Incluye los siguientes anexos: Anexo 1. Normas de accesibilidad urbanística. Anexo 2. Normas de accesibilidad a la edificación. Anexo 3. Normas de accesibilidad en el transporte. Anexo 4. Criterios de accesibilidad en la comunicación. Anexo 5. Reglamento de régimen interno del Consejo para la Promoción de la Accesibilidad y la Supresión de Barreras Arquitectónicas. Anexo 6. Símbolos de accesibilidad. Anexo 7. Principales parámetros de accesibilidad. Aquest Decret està derogat parcialment pel: Decreto 204/1999, de 27-07, por el que se da nueva redacción al capítulo 6 del Decreto 135/1995, de 24-03, de promoción de la accesibilidad y de supresión de barreras arquitectónicas y de aprobación del Código de Accesibilidad. DOGC núm. 2944 de 03-06-1999 (+ corr. errors DOGC núm. 3048 de 03-01-2000) Pel que fa al CTE (Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, BOE núm. 74 de 28-03-2006), al Document Bàsic «DB-SU Seguretat d’ús» es fa referència a determinats aspectes relacionas amb l’accessibilitat: CTE «DB-SU 1 Seguretat davant del risc de caigudes» CTE «DB-SU 2 Seguretat davant del risc d’impacte i atrapament» CTE «DB-SU 3 Seguretat davant del risc d’aprisonament» Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 27ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 28 ? És obligatòria l’aplicació de la legislació referent a supressió de barreres arquitectòniques en un auditori de l’any 1993? (11-02-2008) Segons ens ha informat el servei jurídic Sirius, ofert per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), hi ha obligatorietat de fer accessible l’accés a l’escenari a partir de l’any 1995, sempre que s’hagi de demanar un permís o llicència a l’ajuntament per tal de realitzar una reforma, ampliació o canvi de llicència d’activitat. En aquest cas, cal complir amb el Decret 135/1995 (referenciat més avall). Si, per contra, no s’ha de realitzar cap ampliació, reforma o canvi d’activitat i no cal realitzar cap tràmit amb l’ajuntament, no hi ha obligatorietat de fer accessible l’accés a l’escenari. A continuació llistem la legislació que hi ha a Catalunya: Ley 20/1991, de 25-11-1991, de promoción de la accesibilidad y de supresión de barreras arquitectónicas. DOGC núm. 1526 de 04-12-1991(+ corr. errors DOGC núm. 1527 de 09-12-1991) Decreto Legislativo 6/1994, de 13-07-1994, que adecua la Ley 20/1991, de 25-11-1991, de promoción de la accesibilidad y de supresión de barreras arquitectónicas, a la Ley 30/1992, de 2611, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común. DOGC núm. 1926 de 27-07-1994 Decreto 135/1995, de 24-03-1995, de desarrollo de la Ley 20/1991, de 25-11-1991, de promoción de la accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas, y de aprobación del Código de Accesibilidad. DOGC núm. 2043 de 28-04-1995 (+ corr. errors DOGC núm. 2152 de 10-01-1996) Les dades de contacte de Sirius són les següents: SIRIUS (servei jurídic de l’ICASS) Agnès Sala Tel.: 934 838 418 A/e: [email protected] Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 28ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 29 ? En la reforma d’un edifici privat d’habitatges, l’ascensor ha de complir amb el Codi d’Accessibilitat? (02-05-2008) El Decret 135/1995, que desenvolupa la llei per la qual s’aprova el Codi d’Accessibilitat, es refereix a l’accessibilitat exigible als edificis d’ús públic (art. 19) i a les condicions d’accessibilitat dels edificis d’ús privat de nova construcció que disposin d’ascensor (art. 27). Però, en canvi, no es refereix a la necessitat de disposar d’un ascensor adaptat en edificis reformats, per la qual cosa entenem que no és d’aplicació en aquest Decret. Únicament, i tal com diu l’article 31, els propietaris i/o usuaris poden fer les obres de transformació de l’habitatge per tal d’aconseguir-ne l’adaptació, si així ho decideixen: Article 31 Adaptació especial de l’habitatge 31.1 De conformitat amb els articles 35 i 36 de la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l’habitatge, els propietaris i els usuaris poden dur a terme les obres de transformació necessàries perquè els interiors dels habitatges o els elements i els serveis comuns de l’edifici siguin utilitzables per les persones amb mobilitat reduïda que hi hagin de viure, sempre que disposin, si s’escau, d’autorització de la comunitat, segons el que preveu la Llei 3/1990, de 21 de juny, per la qual es modifica la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de propietat horitzontal, o del propietari, respectivament, sens perjudici de les autoritzacions administratives que siguin preceptives. 31.2 En el supòsit que la comunitat o el propietari deneguin l’autorització a la qual es refereix l’apartat anterior, aquesta pot ser sol·licitada al Departament de Benestar Social, complint els requisits següents: Acreditar la situació de mobilitat reduïda i acreditar que l’habitatge no és practicable o accessible per a qui hi resideix o hi ha de residir habitualment i permanentment. Presentar una descripció detallada de les obres que cal fer, acreditativa que no són d’entitat desproporcionada a la causa. 31.3 Per a l’atorgament o la denegació de l’autorització administrativa sol·licitada, cal tenir en compte el que estableix el present reglament i també la proporcionalitat entre les obres i la causa que les motiva. Està previst que les escales d’edificis d’habitatges es puguin reduir per tal de poder instal·lar un ascensor. A l’octubre de 2006, la TINSCI va publicar un document tècnic en el qual es defineix l’ample mínim d’escala quan cal reduir-lo en edificis d’habitatges existents per instal·lar-hi un ascensor i millorar-ne l’accessibilitat. Vegi’s el document: TINSCI DT-4 «Reducció de l’ample d’escala en edificis d’habitatges existents per instal·lar un ascensor» a la plana http://www.gencat.net/interior/esc/docs/esc_prevencio_06.htm. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 29ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 30 2.3. Habitatges ? Legislación sobre la dimensión de los patios de ventilación de viviendas (01-12-2008) El artículo 234 de las normas urbanísticas del Plan General Metropolitano (PGM) habla de las características dimensionales de los patios de ventilación. En Cataluña, para obtener la cédula de habitabilidad, los patios de una vivienda deben atenerse a lo que se dice en los artículos 2.4.4 i 2.4.5 del: Decreto 259/2003, de 21-10-2003, sobre requisitos mínimos de habitabilidad en los edificios de viviendas y de la cédula de habitabilidad. DOGC núm. 3999 de 30-10-2003 Desde el punto de vista de seguridad contra incendios, se deberá tener en cuenta el Documento Básico DB-SI del CTE y el documento interpretativo de la TINSCI DT-6: «Patis per a la ventilació d’escales protegides i especialment protegides» Documento TINSCI, julio 2006 (Véase el documento en http://www.gencat.net/interior/esc/docs/TINSCI/DT_6_pati_interior.pdf.) En caso de conflicto, lo que se diga en las ordenanzas municipales del municipio donde se ubique la vivienda prevalecerá ante lo que diga el Plan General Metropolitano (ya sea en sus normas urbanísticas como en sus ordenanzas urbanísticas). 2.4. Indústries ? Com s’han d’assenyalar les vies de circulació en una indústria? (01-04-2008) Per assenyalar les vies de circulació en una indústria s’ha de complir les indicacions relatives a la senyalització als llocs de treball: Real Decreto 485/1997, de 14-04, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. BOE núm. 97 de 23-04-1997 A l’annex VII, punt 3, es parla de com s’han d’assenyalar les vies de circulació en una indústria. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 30ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 31 ? Quina és l’alçada mínima d’una oficina en una indústria? (13-08-2008) L’alçada mínima d’unes oficines està establerta al: Real Decreto 486/1997, de 14-04, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. BOE núm. 97 de 23-04-1997 L’annex I d’aquest Reial Decret diu el següent: 2. Espacios de trabajo y zonas peligrosas. 1º Las dimensiones de los locales de trabajo deberán permitir que los trabajadores realicen su trabajo sin riesgos para su seguridad y salud y en condiciones ergonómicas aceptables. Sus dimensiones mínimas serán las siguientes: a) 3 metros de altura desde el piso hasta el techo. No obstante, en locales comerciales, de servicios, oficinas y despachos, la altura podrá reducirse a 2,5 metros. b) 2 metros cuadrados de superficie libre por trabajador. c) 10 metros cúbicos, no ocupados, por trabajador. 2.5. Piscines ? Legislación y normas aplicables a las piscinas prefabricadas de acero (29-10-2008) Las piscinas prefabricadas de acero no disponen en España de ningún trámite de homologación ni marcado CE. Como marco legislativo general han de cumplir la legislación sobre seguridad de productos: Real Decreto 1801/2003, de 26-12-2003, sobre seguridad general de los productos. BOE núm. 9 de 10-01-2004 Este Real Decreto es una adaptación de la Directiva Europea 2001/95/CE. Impone la obligación general de seguridad para cualquier producto destinado al consumidor, o que pueda ser utilizado por consumidores. Un producto se entenderá que es seguro cuando no presenta riesgos para la seguridad de las personas. Esto se puede demostrar si cumple las normas técnicas armonizadas, o si no existen (como es el caso de estas piscinas), si cumple otras normas nacionales o europeas. Las normas que hemos localizado sobre piscinas construidas con paneles metálicos son, únicamente, las siguientes: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 31ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 32 Edelstahl Rostfrei. Merkblatt 831: 2000 «Edelstahl Rostfrei in Schwimmbädern». Descriptores: Applications * Chemical composition * Chromium steels * Cleaning * Components * Construction * Corrosion resistance * Corrosion-resistant steels * Design * Fine steels * Finishes * Indoor pools * Material properties * Material selection * Materials * Rustless * Selection * Specification (approval) * Stainless * Stainless steels * Steel construction works * Steel grades * Steels * Structural metal work * Structural steel members * Structural steel work * Surfaces * Swimming pools * Tension crack corrosion * Use * Implementation. Edelstahl Rostfrei D 882: 2001 Dokumentation 882: «Neue Perspektiven mit Edelstahl Rostfrei in Schwimmbädern». Descriptores: Applications * Chemical composition * Chromium steels * Cleaning * Components * Construction * Corrosion resistance * Corrosion-resistant steels * Design * Fine steels * Finishes * Indoor pools * Material properties * Material selection * Materials * Prevention of corrosion * Rustless * Selection * Specification (approval) * Stainless * Stainless steels * Steel construction works * Steel grades * Steels * Structural metal work * Structural steel members * Structural steel work * Surfaces * Swimming pools * Tension crack corrosion * Water slides * Use * Implementation. DIN 18195-7: 2008 «Water-proofing of buildings - Water-proofing against pressing water from the inside - Part 7: Dimensioning and execution» Abstract: This standard deals with the waterproofing of structures by means of bitumious materials, metal strips and synthetic waterproofing sheats to prevent leakage of water pressing from the inside, i. e. water exerting hydrostatic pressure on the waterproog seal from inside, such as in drinking water tanks, reservoirs, swimming pools and stormwater retention tanks. This standard does not deal with seals for earthworks or for protection against chemicals. Incluimos también la norma siguiente, aunque se refiere a la prevención de la corrosión en depósitos de agua potable: UNE EN 12502-1: 2005 «Protección de materiales metálicos contra la corrosión. Recomendaciones para la evaluación del riesgo de corrosión en sistemas de distribución y almacenamiento de agua. Parte 1: Generalidades». Recomendamos la consulta de las normas que elabora el Consejo Superior de Deportes, que depende del Ministerio de Educación, Política Social y Deportes, llamadas Normas sobre Instalaciones Deportivas y de Esparcimiento (NIDE). La de piscinas al aire libre se encuentran en: http://www.csd.gob.es/csd/noticias/normas-reglamentarias-201cnide-4201d-referentes-adeportes-de-hielo/ Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 32ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 33 Dice lo siguiente: 7.5 Vasos: - Los vasos de piscina se construirán con una estructura que garantice la estabilidad y estanquidad del vaso y será independiente de la estructura de las playas perimetrales, disponiéndose las juntas de dilatación así como las juntas estancas y sellados necesarias. (...) - El revestimiento de las paredes y fondos del vaso será de un material impermeable que permita una fácil limpieza y desinfección, resistente a los agentes químicos de depuración del agua y de características antideslizantes al menos en el fondo y en el rebosadero, admitiéndose como mínimo los de clase B (ángulo ≥ 18º) según método de ensayo DIN 51097. Las esquinas estarán redondeadas para facilitar la limpieza. La legislación en Cataluña sobre piscinas de uso público, que no habla de piscinas metálicas, es la siguiente: Decreto 95/2000, de 22-02-2000, que establece las normas sanitarias aplicables a las piscinas de uso público. DOGC núm. 3092 de 06-03-2000 2.6. Altres ? Legislació aplicable a la construcció d’estructures metàl·liques per a benzineres (24-01-2008) Pel que fa a la legislació aplicable a la construcció d’estructures metàl·liques per a benzineres, cal tenir present la legislació següent: Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE núm. 74 de 28-03-2006 I, en concret, els documents bàsics: «DB-SE Seguretat estructural» «DB-SE.A Acer» Hi ha més informació i els textos legals del CTE a: http://www.codigotecnico.org/index.php?id=33. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 33ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 34 També hi ha diverses normes tècniques referides a estructures metàl·liques: UNE-ENV 1090-1: 1997 «Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas para edificación». UNE-ENV 1090-2:1999 «Ejecución de estructuras de acero. Parte 2: Reglas suplementarias para chapas y piezas delgadas conformadas en frío». UNE-ENV 1090-3:1997 «Ejecución de estructuras de acero. Parte 3: Reglas suplementarias para aceros de alto límite elástico». UNE-ENV 1090-4:1998 «Ejecución de estructuras de acero. Parte 4: Reglas suplementarias para estructuras con celosía de sección hueca». UNE-ENV 1090-6:2001 «Ejecución de estructuras de acero. Parte 6: Reglas suplementarias para acero inoxidable». UNE-ENV 1993-1-1:1996 Eurocódigo 3: «Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-1: Reglas generales y reglas para edificación» (+ UNE-ENV 1993-1-1/A1:1996). PNE-EN 1993-1-2 Eurocódigo 3: «Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-2: Estructuras expuestas al fuego». PNE-EN 1993-1-3 Eurocódigo 3: «Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-3: Reglas generales. Reglas suplementarias para perfiles y chapas de paredes delgadas conformadas en frío». PNE-EN 1993-1-4 Eurocódigo 3: «Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-4: Reglas generales. Reglas suplementarias para los aceros inoxidables». PNE-EN 1993-1-5 Eurocódigo 3: «Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-5: Placas planas cargadas en su plano». PNE-EN 1993-1-8 Eurocódigo 3: «Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-8: Uniones». PNE-EN 1993-1-9 Eurocódigo 3: «Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-9: Fatiga». PNE-prEN 1993-4-2 Eurocódigo 3: «Proyecto de estructuras de acero. Parte 4-2: Depósitos». Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 34ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 35 A més, adjuntem la legislació aplicable a benzineres tant de Catalunya com de l’Estat espanyol i que recull diversos aspectes com: accessos per carretera, Reglament d’instal·lacions petrolíferes, instal·lacions elèctriques, posada en servei, emissions i etiquetatge ecològic. Es troben recollits en el llistat següent: Decreto 130/1994, de 16-05, por el que se regula el establecimiento de instalaciones de venta al por menor de gasolinas y gasóleos de automoción. DOGC núm. 1906 de 08-06-1994 Orden de 16-12-1998 sobre el procedimiento de actuación de las empresas instaladoras, entidades de inspección y control y de los titulares, con relación a los parques de almacenamiento de líquidos petrolíferos y las instalaciones fijas para su distribución al por menor. DOGC núm. 2800 de 07-01-1999 Resolución MAH/2386/2005 que establece los criterios ambientales para el otorgamiento del distintivo de garantía de calidad ambiental a las estaciones de servicio y a las unidades de suministro. DOGC núm. 4449 de 17-08-2005 Resolución MAH/2385/2006, de 08-05-2006, de modificación de la Resolución MAH/2386/2005, de 02-08-2005, por la que se establecen los criterios ambientales para el otorgamiento del distintivo de garantía de calidad ambiental a las estaciones de servicio y a las unidades de suministro. DOGC núm. 4681 de 21-07-2006 Real Decreto Ley 4/1988, de 24-06, por el que se modifica el régimen de distancias mínimas entre estaciones de servicio. BOE núm. 153 de 27-06-1988 Real Decreto 155/1995, de 03-02-1995, por el que se suprime el régimen de distancias mínimas entre establecimientos de venta al público de carburantes y combustibles petrolíferos de automoción. BOE núm. 42 de 18-02-1995 Real Decreto 1905/1995, de 24-11, por el que se aprueba la distribución al por menor de carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al público y se desarrolla la disposición adicional primera de la Ley 34/1992, de 22-12, de ordenación del sector. BOE núm. 304 de 21-12-1995 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 35ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 36 Real Decreto 2085/1994, de 20-10, por el que se aprueba el Reglamento de instalaciones petrolíferas. BOE núm. 23 de 27-01-1995 Real Decreto 2201/1995, de 28-12, por el que se aprueba la Instrucción técnica complementaria MI-IP04 «Instalaciones fijas para distribución al por menor de carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al público». BOE núm. 41 de 16-02-1996 (+ corr. errors BOE núm. 79 de 01-04-1996) Real Decreto 1523/1999, de 01-10-1999, por el que se modifica el Reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994, de 20-10, y las instrucciones técnicas complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 15-09-1997, y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995, de 28-12-1995. BOE núm. 253 de 22-10-1999 (+ corr. errors BOE núm. 54 de 03-03-2000) Real Decreto 2102/1996, de 20-09-1996, sobre el control de emisiones de compuestos orgánicos volátiles (COV) resultantes del almacenamiento y distribución de gasolina desde las terminales a las estaciones de servicio. BOE núm. 259 de 26-10-1996 Orden de 16-12-1997 por la que se regulan los accesos a las carreteras del Estado, las vías de servicio y la construcción de instalaciones de servicio. BOE núm. 21 de 24-01-1998 Orden FOM/392/2006, de 14-02-2006, de modificación parcial de la Orden de 16-12-1997 por la que se regulan los accesos a las carreteras del Estado, las vías de servicio y la construcción de instalaciones de servicio. BOE núm. 42 de 18-02-2006 Orden FOM/1740/2006, de 24-05-2006, por la que se modifica la Orden de 16-12-1997, del Ministerio de Fomento, por la que se regulan los accesos a las carreteras del Estado, las vías de servicio y la construcción de instalaciones de servicios. BOE núm. 134 de 06-06-2006 Resolución de 11-11-1988 por la que se aprueba la Instrucción, de 28-06-1988, interpretativa de la MI BT 027, capítulo 9, relativa a estaciones de servicio, garajes y talleres de reparación de vehículos a motor. DOGC núm. 1087 de 30-12-1988 (+ corr. errors DOGC núm. 1128 de 07-04-1989) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 36ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 37 ? Consideracions respecte al nombre de lavabos i amplada de passadissos d’un centre comercial (17-03-2008) Els centres comercials estan regulats a Espanya per la Ley 7/1996, de 15-01, de ordenación del comercio minorista (BOE núm. 15 de 17-01-1996). Aquesta llei indica que l’obertura de grans superfícies està subjecta a una llicència comercial específica, l’atorgament de la qual correspon a l’Administració autonòmica corresponent. En el cas de Catalunya: Ley 18/2005, de 27-12-2005, de equipamientos comerciales. DOGC núm. 4543 de 03-01-2006 (+ corr. errors DOGC núm. 4644 de 30-05-2006) Resum: Esta Ley establece las directrices que deben adecuar los equipamientos comerciales e impulsa un modelo de urbanismo comercial, de ocupación y utilización racional del territorio que permita un desarrollo sostenible. Promueve la adaptación de equipamientos existentes, regula la implantación de grandes y medianos establecimientos y establece condiciones que garanticen libertad de elección de consumidores, equilibrio entre empresas presentes y nuevas. Però és a les ordenances municipals o metropolitanes (que pel que comenteu a la vostra consulta ja coneixeu) on pot estar regulat el nombre de lavabos i l’amplada dels passadissos (la normativa urbanística metropolitana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es troba a http://www3.amb.cat/normaurb2004/index.htm). ? Legislació i normes sobre ventilació de sales de màquines (25-04-2008) La legislació relativa a ventilació de sales de màquines o calderes, si es tracta de sales de màquines d’instal·lacions tèrmiques, és: Real Decreto 1027/2007, de 20-07-2007, por el que se aprueba el Reglamento de instalaciones térmicas en los edificios (RITE). BOE núm. 207 de 29-08-2007 (Vegi’s, en concret, la IT 1.3.4.1.2 «Salas de máquinas».) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 37ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 38 Pel que fa a les normes tècniques sobre ventilació de sales de màquines o calderes: UNE 100020:2005 «Climatización. Sala de máquinas». UNE 9013:1992 «Sala de calderas». ? Segons el CTE, és obligatori subministrar xapes galvanitzades d’un determinat gruix de recobriment? (29-08-2008) El CTE és un codi destinat a vetllar per la seguretat de les edificacions. El responsable d’aquesta seguretat ha d’assegurar que els materials que hi posa, i l’execució de l’obra i les instal·lacions compleixen els requisits exigits. Per tant, no és que vostè, com a fabricant de xapes, estigui obligat a subministrar un recobriment (galvanitzat) de 275 gr/m 2 de capa de zenc, sinó que el responsable de l’edificació i de l’acompliment del CTE ha de garantir que els materials que hi posa són segurs, i ha d’exigir als seus proveïdors que els materials compleixin amb les normes indicades al CTE. La norma UNE-ENV 1090-2:1999 diu el següent: 10 Tratamientos de protección Este capítulo de la Norma Europea Experimental ENV 1090-1 es aplicable con las excepciones siguientes: (...) La norma ENV 1090-1:1996 diu el següent: 10.3 Métodos de recubrimiento (...) 10.3.2 Galvanización: (1) La galvanización se debe realizar de acuerdo con ISO 1459, ISO 1460 o ISO 1461, según proceda. La norma UNE-EN ISO 1461:1999 citada especifica, en el capítol 6.2, l’espessor dels recobriments, i facilita unes taules (taula 2 i taula 3). En el capítol 6.5 dóna els criteris d’acceptació, indicant que l’espessor del recobriment no ha de ser inferior als valors expressats a les taules 2 i 3. A l’annex D.3 facilita unes taules (taula D.1 i taula D.2; vegi’s l’annex d’aquest informe) on indica les masses aproximades de recobriment que corresponen als espessors donats a les taules 2 i 3 citades anteriorment. Recomanem la lectura de la norma UNE-EN ISO 1461:1999 completa. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 38ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 39 ? Legislació referent a la instal·lació de parallamps en edificis (20-10-2008) El CTE regula la instal·lació de parallamps: Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE núm. 74 de 28-03-2006 I, en concret, els documents bàsics: «DB-SU 8 Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo» El CTE està modificat per la disposició següent: Real Decreto 1371/2007, de 19-10-2007, por el que se aprueba el Documento Básico «DB-HR Protección frente al ruido» del Código Técnico de la Edificación (CTE) y se modifica el Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE núm. 254 de 23-10-2007 Hi podem llegir les següents modificacions, referents a la instal·lació de parallamps en edificis: - En el Documento Básico DB-SU Seguridad de utilización, apartado SU 8-1, el punto 1 queda redactado de la siguiente forma: “Será necesaria la instalación de un sistema de protección contra el rayo, en los términos que se establecen en el apartado 2, cuando la frecuencia esperada de impactos Ne sea mayor que el riesgo admisible Na.” - En el Documento Básico DB-SU Seguridad de utilización, apartado SU 8- 2, el punto 1 queda redactado de la siguiente forma: “La eficacia E requerida para una instalación de protección contra el rayo se determina mediante la siguiente fórmula: Na E=––––– Ne - En la tabla 2.1, en la última línea de la columna “Eficiencia requerida” se añade una llamada a nota (1) y al pie de la tabla el siguiente texto para dicha nota: “(1) Dentro de estos límites de eficiencia requerida, la instalación de protección contra el rayo no es obligatoria.” ? És obligatori, per qüestions sanitàries, enrajolar lavabos i obrador en una rostisseria de Mollet del Vallès? (12-11-2008) Totes les activitats que es dediquin a la venta minorista d’aliments destinats al consum humà (siguin establiments de restauració o comercials) han de complir la disposició següent: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 39ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 40 Real Decreto 381/1984, de 25-01, por el que se aprueba la Reglamentación técnico-sanitaria del comercio minorista de la alimentación. BOE núm. 49 de 27-02-1984 (+ corr. errors BOE núm. 101 de 27-04-1984) En aquesta disposició podem llegir que els establiments dedicats al comerç minorista de l’alimentació s’han d’enrajolar, o pintar amb pintura plàstica o similars: Título II Artículo 10. Condiciones de los establecimientos Los locales destinados al comercio minorista de alimentacion deberán reunir las siguientes condiciones: (...) 10.7. Las paredes y los techos se revestirán de azulejos, pintura plástica u otros materiales de especial resistencia a los lavados y a la temperatura de los locales. 10.8. Dispondrán de agua corriente potable con servicio de lavabo para las necesidades del establecimiento. Una altra disposició que s’ha de tenir en consideració és el Reial Decret 3484/2000, encara que no menciona que sigui obligatori enrajolar ni l’obrador de manipulació d’aliments ni els lavabos: Real Decreto 3484/2000, de 29-12-2000, que establece normas de higiene para la elaboración, distribución y comercio de comidas preparadas. BOE núm. 11 de 12-01-2001 Pel que fa a la necessitat d’enrajolar els lavabos, no s’ha trobat cap disposició relacionada amb la restauració que n’indiqui l’obligació. Al Reial Decret 486/1997 tampoc s’indica que sigui obligatori: Real Decreto 486/1997, de 14-04, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. BOE núm. 97 de 23-04-1997 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 40ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 41 Per ampliar informació, es pot consultar un resum de les condicions tecnosanitàries que han complir els restaurants en aquesta URL: http://www.diba.es/salutpublica/seguretatalimentaria/fitxes/restaurant.asp Per conèixer la normativa de seguretat alimentària en l’àmbit del comerç minorista, es pot entrar en aquesta URL: http://www.diba.es/salutpublica/seguretatalimentaria/normativa.asp Per últim, és possible que la rostisseria estigui afectada per les següents ordenances municipals de Mollet de Vallès: Ordenanza reguladora de la intervención integral de la Administración municipal en las actividades e instalaciones. BOPB núm. 55 de 04-03-2004 Ordenanza Municipal de Mollet de Vallès de los establecimientos de concurrencia pública en el ámbito de las actividades recreativas de restauración, musical, de juegos y atracciones, audiovisuales y similares. BOPB núm. 225 de 19-09-2000 ? Què s’entén per orden de encargo en relació amb un projecte d’obres? (12-11-2008) Pel que fa a l’aplicació a projectes, el Reial Decret 1247/2008, de 18 de juliol, pel qual s’aprova la Instrucció de formigó estructural (EHE-08), diu el següent: Disposición transitoria única. Aplicación a proyectos y obras. Lo dispuesto en este Real Decreto no será de aplicación a los proyectos cuya orden de redacción o de estudio, en el ámbito de las administraciones públicas, o encargo, en otros casos, se hubiese efectuado con anterioridad a su entrada en vigor, ni a las obras de ellos derivadas, siempre que éstas se inicien en un plazo no superior a un año para las obras de edificación, ni a tres años para las de ingeniería civil, desde dicha entrada en vigor. Amb relació a la interpretació d’aquesta disposició transitòria, i sobre el significat d’orden de encargo en aquest context, hem consultat amb l’Àrea Jurídica del Col·legi, i ens han contestat el següent: De la redacció de la disposició transitòria esmentada entenem que, en contractes no referits a les administracions públiques, “l’encàrrec” es refereix a actuacions de qualsevol tipus efectuades abans de l’1 de desembre, de les quals n’hagi de resultar una edificació, sempre que les seves obres comencin en un any a comptar de l’1 de desembre en obres d’edificació, o en tres anys en obres d’enginyeria civil. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 41ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 42 Per “encàrrec” entenem tot document que serveixi de forma contractual i que permeti entendre que hi ha una relació entre promotor i una de les restants figures jurídiques de la construcció (constructor, projectista...) que constati l’existència d’una obligació d’edificar. Normalment un contracte escrit, un full d’encàrrec, un pressupost acceptat, etc. No hi ha una forma obligatòria o solemne en aquesta mena de contractes. Fins i tot valen si són verbals, tot i que existeix un problema de prova en aquests casos. Però, a grans trets, tot document que permeti demostrar que hi ha una voluntat d’executar una obra d’edificació hauria de ser vàlid. Sempre, és clar, que l’obra comenci en un o tres anys (entenem que a partir de l’1 de desembre, però la redacció també permet entendre que a comptar de la data de l’encàrrec). El problema, segons entenem, és la constatació fefaent de la data de l’encàrrec. S’ha de tenir en compte que l’article 1227 del Codi Civil diu que la data d’un document privat, com pot ser un contracte entre les parts, no es comptarà respecte de tercers sinó des del dia en què s’hagués incorporat o inscrit en un registre públic; des de la mort de qualsevol dels que el van signar; o des que es lliurés a un funcionari públic per raó del seu ofici. Per tant, la data del contracte anterior a l’1 de desembre, perquè l’Administració se “l’hagi de creure”, o es porta a algun registre o es lliura a algun funcionari. En cas contrari, l’Administració no té cap obligació d’entendre que la data del contracte privat és la veritable i sempre pot al·legar que la data abans de l’1 de desembre ha estat falsificada per no sotmetre’s a la nova normativa. Per tant, el que s’ha d’aconsellar és que, sigui com vulgui, o elevi a públic el contracte (per notari) o el presenti a l’Administració per iniciar l’expedient o el registri (i potser el visat li serviria com a sistema de registre). Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 42ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 43 3. Marcatge CE Aquest apartat inclou informació sobre la normativa relativa al marcatge CE de màquines, material elèctric, aparells a pressió, productes de la construcció o sanitaris... Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert com a resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei. La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes. Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Seguretat de les instal·lacions. 3.1. Aparells a pressió • Legislació aplicable a aparells a pressió i a determinats accessoris com ara motobombes (16-05-2008) 3.2. Màquines • Qui és el responsable del marcatge CE d’una instal·lació en què intervenen el fabricant de les màquines, els instal·ladors del conjunt i l’enginyeria? (21-02-2008) • Legislació i normes aplicables a màquines del sector tèxtil (12-06-2008) • Legislació aplicable a les màquines de la indústria alimentària (08-09-2008) • Els components de les màquines també estan subjectes al marcatge CE? (15-12-2008) 3.3. Màquines i equips de treball antics • Requisits per a la legalització de màquines antigues i aparells a pressió antics (09-07-2008) 3.4. Material elèctric • Els armaris elèctrics per a processos industrials han de tenir algun dispositiu de seguretat respecte a l’obertura de la seva porta? (27-05-2008) 3.5. Productes de la construcció • Classificacions de reacció al foc de materials de construcció diversos (26-05-2008) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 43ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 44 3.1. Aparells a pressió ? Legislació aplicable a aparells a pressió i a determinats accessoris com ara motobombes (16-05-2008) Si es tracta d’aparells a pressió i els seus components, han de complir amb la Directiva d’aparells a pressió: Directiva 97/23/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 29-05, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre equipos a presión. DOCE L-181 de 09-07-1997 Real Decreto 769/1999, de 07-05, que dicta las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 97/23/CE relativa a los equipos de presión y se modifica el Real Decreto 1244/1979, de 04-04, que aprobó el Reglamento de aparatos a presión. BOE núm. 129 de 31-05-1999 En l’àmbit d’aplicació, diu: Artículo 1. Ámbito de aplicación y definiciones 1. El presente Real Decreto se aplica al diseño, la fabricación y la evaluación de la conformidad de los equipos a presión y de los conjuntos sometidos a una presión máxima admisible PS superior a 0,5 bar. 2. A los efectos del presente Real Decreto se entiende por: 2.1 “Equipos a presión”, los recipientes, tuberías, accesorios de seguridad y accesorios a presión. En su caso, se considerará que forman parte de los equipos a presión los elementos fijados a las partes sometidas a presión, como bridas, tubuladuras, acoplamientos, abrazaderas, soportes, orejetas para izar, etc. (...) 2.1.4 “Accesorios a presión”, los dispositivos con fines operativos cuya cubierta esté sometida a presión. A més, les bombes o grups motobomba elèctrics han de complir les especificacions de seguretat de les directives de màquines, de compatibilitat electromagnètica. Això implica que han de posar el marcatge CE i que han de complir amb tots els requisits establerts. El fet de posar el logotip CE dóna lloc a una presumpció de conformitat amb tots els procediments d’avaluació establerts per cada directiva. Màquines: Directiva 98/37/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22-06-1998, relativa a la aproximación de legislaciones de los estados miembros sobre máquinas. DOCE L-207 de 23-07-1998 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 44ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 45 Ha estat recentment derogada per la: Directiva 2006/42/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 17-05-2006, relativa a las máquinas y por la que se modifica la Directiva 95/16/CE (refundición). DOUE L-157 de 09-06-2006 Aplicable a partir del 29-12-2009. Els estats membres disposen d’un termini fins al 29-06-2008 per tal de realitzar la transposició d’aquesta Directiva. Real Decreto 1435/1992, de 27-11-1992, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89/392/CEE, de 14-06-1989, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre máquinas. BOE núm. 297 de 11-12-1992 Real Decreto 56/1995, de 20-01-1995, por el que se modifica el Real Decreto 1435/1992, de 2711-1992, relativo a las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89/392/CEE sobre máquinas. BOE núm. 33 de 08-02-1995 Compatibilitat electromagnètica CEM: Directiva 2004/108/CE, de 15-12-2004, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros en materia de compatibilidad electromagnética y por la que se deroga la Directiva 89/336/CEE. DOUE L-390 de 31-12-2004 A partir del 20-7-2007 ha derogat la Directiva 89/336/CE i les seves modificacions. Real Decreto 1580/2006, de 22-12-2006, por el que se regula la compatibilidad electromagnética de los equipos eléctricos y electrónicos. BOE núm 15 de 17-01-2007 Transposa la Directiva 2004/108/CE. Per a les bombes o motobombes hem localitzat les següents normes, harmonitzades per la Directiva de màquines: UNE-EN 809:1999 (+ UNE-EN 809/AC; 2002) «Bombas y grupos motobomba para líquidos. Requisitos comunes de seguridad». Resum: Establece los requisitos de seguridad relativos a la construcción, el montaje, la instalación, el funcionamiento y el mantenimiento de las bombas y los grupos motobomba para líquidos. Esta norma incluye una lista de riesgos importantes que pueden aparecer durante el período de una bomba o de un grupo de motobombas, y establece los requisitos y/o las medidas conducentes a una reducción de riesgos. Bombas para líquidos como las bombas rotodinámicas, las bombas volumétricas y las bombas volumétricas alternativas. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 45ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 46 UNE-EN 12639:2000 (+ UNE-EN 12639/AC;2004) «Bombas y grupos motobomba para líquidos. Código de ensayo acústico. Clases de precisión 2 y 3». Resum: Recoge toda la información necesaria para realizar con eficiencia y en condiciones normalizadas, la determinación, la declaración y la verificación de la emisión de ruido ambiental de bombas o grupos motobomba para líquidos. Se especifican los procedimientos operatorios para la medición del ruido, así como las condiciones de funcionamiento y de montaje que deben utilizarse en el ensayo. UNE-EN 12162:2001 «Bombas para líquidos. Requisitos de seguridad. Procedimiento de ensayo hidrostático». Resum: Especifica el procedimiento de ensayo hidrostático aplicable a las partes sometidas a presión de todos los tipos de bombas para líquidos y sus equipos auxiliares que forman una unidad de bomba. UNE-EN 13951:2003 «Bombas para líquidos. Requisitos de seguridad. Equipo agroalimentario; reglas de diseño para asegurar la higiene en la utilización». Resum: Trata de los requisitos técnicos especiales de seguridad para bombas y grupos motobomba para líquidos utilizados en productos agroalimentarios. Per altra banda, si la bomba està connectada a la xarxa elèctrica, a més ha de complir amb les especificacions de seguretat de la Directiva de baixa tensió: Directiva 73/23/CEE del Consejo, de 19-02-1973, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre el material eléctrico destinado a utilizarse en determinados límites de tensión. DOCE L-77 de 26-03-1973 (Derogada per la Directiva 2006/95/CE) Directiva 2006/95/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12-12-2006, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre el material eléctrico destinado a utilizarse con determinados límites de tensión (versión codificada). DOUE L-374 de 27-12-2006 Real Decreto 7/1988, de 08-01-1988, relativo a las exigencias de seguridad del material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados límites de tensión. BOE núm. 12 de 14-01-1988 Real Decreto 154/1995, de 03-02-1995, por el que se modifica el Real Decreto 7/1988, de 0801-1988, por el que se regulan las exigencias de seguridad del material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados límites de tensión. BOE núm. 53 de 03-03-1995 (corr. errors BOE núm. 69 de 22-03-1995) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 46ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 47 Normes de bombes, harmonitzades per a baixa tensió: UNE-EN 60335-2-41:2005 (+ UNE-EN 60335-2-41/A1:2005) «Aparatos electrodomésticos y análogos. Seguridad. Parte 2-41: Requisitos particulares para bombas». Resum: Esta norma trata de la seguridad de las bombas eléctricas para líquidos cuya temperatura no sobrepasa de 35ºC, para usos domésticos y análogos, cuya tensión asignada no es superior a 250 V para los aparatos monofásicos y a 480 V para el resto de los aparatos. Los aparatos no destinados a un uso doméstico normal pero que a veces pueden constituir una fuente de peligro para el público, tales como los aparatos destinados a ser utilizados por usuarios no expertos en almacenes, tiendas, industria ligera o granjas, están comprendidos en el campo de aplicación de esta norma. Si ens vol indicar altres parts o accessoris dels seus equips, li buscarem les possibles normes aplicables. 3.2. Màquines ? Qui és el responsable del marcatge CE d’una instal·lació en què intervenen el fabricant de les màquines, els instal·ladors del conjunt i l’enginyeria? (21-02-2008) Antecedents: Es tracta d’una enginyeria que fa instal·lacions, com per exemple: cintes transportadores de maletes per als aeroports, classificació automàtica de mercaderies, etc. Ells fan els plànols de la instal·lació i compren les màquines necessàries (que porten el marcatge CE) a una empresa externa. Encarreguen l’execució (a una altra empresa externa) de tot el que implica la instal·lació per al client: part elèctrica, mecànica i de control. Ells únicament supervisen la instal·lació. Un cop lliurat el projecte, el client signa l’acceptació que li presenta l’enginyeria. De qui és la responsabilitat del marcatge CE? En vista del que diuen les directives de marcatge CE, i en particular la de màquines, la de compatibilitat electromagnètica i la de baixa tensió, entenem que els responsables últims de tota la instal·lació és l’enginyeria. Entenem que l’enginyeria és la que prepara l’expedient tècnic del conjunt, que consta de: memòria tècnica, plànols de construcció i manual d’instruccions. També és la que presenta la declaració CE de conformitat i són els responsables de col·locar el marcatge CE a la instal·lació. ? Legislació i normes aplicables a màquines del sector tèxtil (12-06-2008) Les màquines del sector tèxtil han de complir amb els requisits de seguretat especificats a la Directiva de màquines i a la seva transposició a Espanya i, si s’escau, amb la Directiva de baixa tensió. A més, si disposen de components electrònics també han de complir amb els requisits de la Directiva de compatibilitat electromagnètica. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 47ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 48 Això implica que el fabricant de la màquina ha de preparar un expedient tècnic de construcció de la màquina (memòria, manual d’instruccions i plànols de construcció) i una declaració de conformitat, en la qual ha de fer constar quines normes tècniques s’han utilitzat per tal de garantir l’acompliment dels requisits de seguretat. A més, estamparà el logotip CE a la màquina. LEGISLACIÓ Màquines Directiva 98/37/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22-06-1998, relativa a la aproximación de legislaciones de los estados miembros sobre máquinas. DOCE L-207 de 23-07-1998 Ha estat derogada per la: Directiva 2006/42/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 17-05-2006, relativa a las máquinas y por la que se modifica la Directiva 95/16/CE (refundición). DOUE L-157 de 09-06-2006 Aplicable a partir del 29-12-2009. Els estats membres disposen d’un termini fins al 29-06-2008 per tal de realitzar la transposició d’aquesta Directiva. Real Decreto 1435/1992, de 27-11-1992, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89/392/CEE, de 14-06-1989, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre máquinas. BOE núm. 297 de 11-12-1992 Real Decreto 56/1995, de 20-01-1995, por el que se modifica el Real Decreto 1435/1992, de 27-111992, relativo a las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89/392/CEE sobre máquinas. BOE núm. 33 de 08-02-1995 Baixa tensió Si la màquina està alimentada per baixa tensió, també ha de tenir en compte la legislació del marcatge CE de material elèctric per a baixa tensió: Directiva 73/23/CEE del Consejo, de 19-02-1973, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre el material eléctrico destinado a utilizarse en determinados límites de tensión. DOCE L-77 de 26-03-1973 (Derogada per la Directiva 2006/95/CE) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 48ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 49 Directiva 2006/95/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12-12-2006, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre el material eléctrico destinado a utilizarse con determinados límites de tensión (versión codificada). DOUE L-374 de 27-12-2006 Real Decreto 7/1988, de 08-01-1988, relativo a las exigencias de seguridad del material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados límites de tensión. BOE núm. 12 de 14-01-1988 Real Decreto 154/1995, de 03-02-1995, por el que se modifica el Real Decreto 7/1988, de 0801-1988, por el que se regulan las exigencias de seguridad del material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados límites de tensión. BOE núm. 53 de 03-03-1995 (corr. errors BOE núm. 69 de 22-03-1995) Compatibilitat electromagnètica CEM Directiva 89/336/CEE, de 3 de mayo de 1989, sobre la aproximación de las legislaciones de los estados miembros relativas a la compatibilidad electromagnética. DOCE L-139 de 23-05-1989 (+ modificacions: Directiva 92/31/CEE i rectificació de la Directiva 92/31/CEE) Directiva 2004/108/CE, de 15-12-2004, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros en materia de compatibilidad electromagnética y por la que se deroga la Directiva 89/336/CEE. DOUE L-390 de 31-12-2004 A partir del 20-07-2007 ha derogat l’actual Directiva 89/336/CE i les seves modificacions. Real Decreto 444/1994, de 11-03, por el que se establecen los procedimientos de evaluación de la conformidad y los requisitos de protección relativos a compatibilidad electromagnética de los equipos, sistemas e instalaciones. BOE núm. 78 de 01-04-1994 (+ modificació del Reial Decret 1950/1995) Derogats pel RD 1580/2006 Real Decreto 1580/2006, de 22-12-2006, por el que se regula la compatibilidad electromagnética de los equipos eléctricos y electrónicos. BOE núm. 15 de 17-01-2007 Transposa la Directiva 2004/108/CE Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 49ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 50 NORMES TÈCNIQUES Adjuntem, a continuació, les normes tècniques harmonitzades per la Directiva de màquines, aplicables a les màquines tèxtils: Normes tècniques genèriques sobre màquines UNE-EN 1050:1997 «Seguridad de las máquinas. Principios para la evaluación del riesgo». Esta norma da indicaciones sobre la información necesaria para permitir efectuar la evaluación de riesgo. Se describen procedimientos para identificar peligros, estimar y valorar riesgos. El objetivo de la norma es dar consejos para la toma de decisiones en materia de seguridad de las máquinas y sobre el tipo de documentación necesaria para verificar la evaluación del riesgo efectuada. UNE-EN ISO 12100-1:2004 «Seguridad de las máquinas. Conceptos básicos, principios generales para el diseño. Parte 1: Terminología básica, metodología». La anterior denominación de esta norma era EN 292-1. Se define la terminología básica y métodos generales de diseño con el objeto de ayudar a diseñadores y fabricantes a conseguir diseños de máquinas seguros, con fines profesionales y no profesionales. UNE-EN ISO 12100-2:2004 «Seguridad de las máquinas. Conceptos básicos, principios generales para el diseño. Parte 2: Principios técnicos». La anterior denominación de esta norma era EN 292-2. Esta norma define las especificaciones básicas respecto a los requisitos de seguridad de las máquinas diseñadas. También puede ser usada para otros productos técnicos que puedan causar accidentes similares. UNE-EN 60204-1:1999 (+ UNE-EN 60204-1:2007) «Seguridad de las máquinas. Equipo eléctrico de las máquinas. Parte 1: Requisitos generales». Esta norma es aplicable a los equipos y los sistemas eléctricos y electrónicos de las máquinas, o de un grupo de máquinas que trabajan conjuntamente de forma coordinada, pero excluyendo aspectos relativos a instalaciones (por ejemplo, las comunicaciones entre sistemas). No cubre todos los requisitos (por ejemplo, protección, enclavamiento o mando), los cuales son indicados por las normas destinadas a proteger a personas de peligros distintos a los eléctricos. Cada tipo de máquina tiene exigencias propias que deben tenerse en cuenta para obtener una seguridad adecuada. El equipo cubierto por esta norma comienza en el punto de conexión de la alimentación al equipo eléctrico de la máquina. Normes específiques per a màquines tèxtils UNE-EN ISO 11111-1:2005 «Maquinaria textil. Requisitos de seguridad. Parte 1: Requisitos comunes». Esta norma ha sido elaborada para la conformidad de los requisitos esenciales de seguridad que marca la directiva de máquinas. Para peligros no cubiertos por esta norma deberá usarse la norma EN 292 de seguridad de máquinas. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 50ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 51 UNE-EN ISO 11111-2:2005 «Maquinaria textil. Requisitos de seguridad. Parte 2: Máquinas de preparación a la hilatura y de hilatura». Especifica los peligros y los correspondientes requisitos y/o medidas de seguridad para las máquinas de preparación a la hilatura y de hilatura. UNE-EN ISO 11111-3:2005 «Maquinaria textil. Requisitos de seguridad. Parte 3: Máquinas para la fabricación de no tejidos». Especifica los peligros significativos y los correspondientes requisitos y/o medidas de seguridad para la maquinaria de producción de no tejidos. UNE-EN ISO 11111-4:2005 «Maquinaria textil. Requisitos de seguridad. Parte 4: Máquinas de transformación del hilo y máquinas de producción de cuerdas y artículos de cordelería». Especifica los peligros y los correspondientes requisitos y/o medidas de seguridad para las máquinas de transformación de hilo y máquinas de fabricación de cuerdas y artículos de cordelería. Es aplicable a toda la maquinaria, planta y equipo relacionado destinado a utilizarse para doblado, reunido, torcido, texturado, devanado, bobinado, ovillado y fabricación de cuerdas de artículos de cordelería y trenzado. UNE-EN ISO 11111-5:2005 «Maquinaria textil. Requisitos de seguridad. Parte 5: Máquinas de preparación a la tejeduría de calada y de punto». Especifica los riesgos y los correspondientes requisitos y/o medidas de seguridad para las máquinas de preparación a la tejeduría de calada y de punto. UNE-EN ISO 11111-6:2005 «Maquinaria textil. Requisitos de seguridad. Parte 6: Máquinas para la fabricación de tejidos». Especifica los riesgos y los correspondientes requisitos y/o medidas de seguridad para las máquinas de fabricación de tejidos. UNE-EN ISO 11111-7:2005 «Maquinaria textil. Requisitos de seguridad. Parte 7: Máquinas para la tintura y el acabado». Especifica los riesgos y los correspondientes requisitos y/o medidas de seguridad para las máquinas para la tintura y el acabado. UNE-EN ISO 9902-1:2001 «Maquinaria textil. Código de ensayo acústico. Parte 1: Requisitos comunes». Se aplica a todas las máquinas, las instalaciones y los equipos según la norma EN 11111, incluyendo el material que permite la operación automatizada de las máquinas y los procesos para máquinas individuales o instalaciones complejas, pero excluye el equipo para el transporte entre las interfases de las máquinas. UNE-EN ISO 9902-2:2001 «Maquinaria textil. Código de ensayo acústico. Parte 2: Maquinaria para la preparación de la hilatura y maquinaria para la hilatura». Especifica los requisitos de montaje, funcionamiento y medición necesarios para la medición, la declaración y la verificación del ruido emitido por las máquinas de preparación a la hilatura y máquinas de hilatura. Ejemplos: máquinas para el cardado, el lavado de lana, el embalado, la hilatura, el cortado y la rotura por estirado de los cables de filamentos, etc. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 51ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 52 UNE-EN ISO 9902-3:2001 «Maquinaria textil. Código de ensayo acústico. Parte 3: Maquinaria para la fabricación de no tejidos». Especifica los requisitos de montaje, funcionamiento y medición necesarios para la medición, la declaración y la verificación del ruido emitido por las máquinas para la producción de telas no tejidas. Define códigos de ensayo acústico para: - napadoras extendedoras; estiradoras de tela; máquinas de punzonado previo; punzonadoras de agujas; máquinas de ligado por cosido-tricotado (no tejidos); máquinas de ligado por chorro de agua; máquinas difusoras pora aerosol. UNE-EN ISO 9902-4:2001 «Maquinaria textil. Código de ensayo acústico. Parte 4: Maquinaria para la transformación del hilo y para la fabricación de cuerdas y artículos de cordelería». Especifica los requisitos de montaje, funcionamiento y medición necesarios para la medición, la declaración y la verificación del ruido emitido por diferentes tipos de máquinas de transformación del hilo y de produccción de cuerdas y de artículos de cordelería. Ejemplos de máquinas: - para el procesado del hilo (máquinas de doblar, retorcer, bobinar, ovillar…); - para la producción de cuerdas y artículos de cordelería (máquinas de estiraje direccional o extendedoras, acabadoras...); - para la formación de cordones y cableados combinados, la producción de cableados con dispositivos de formación de cordones integrados; - para el trenzado. UNE-EN ISO 9902-5:2001 «Maquinaria textil. Código de ensayo acústico. Parte 5: Maquinaria de preparación para el tisaje y la confección de tejidos de punto». Especifica los requisitos de montaje, funcionamiento y medición necesarios para la medición, la declaración y la verificación del ruido emitido por diferentes tipos de máquinas de preparación a la tejeduría de calada y de punto. UNE-EN ISO 9902-6:2001 «Maquinaria textil. Código de ensayo acústico. Parte 6: Maquinaria para la fabricación de tejidos». Especifica los requisitos de montaje, funcionamiento y medición necesarios para la medición, la declaración y la verificación del ruido emitido por diferentes tipos de máquinas de producción de tejidos. Aplicable a: - máquinas de tejer a todo el ancho con lanzaderas, con lanzas rígidas, telescópicas, flexibles, con proyectiles; - máquinas de tejer a todo el ancho de inserción de la trama por chorro hidráulico (chorro de agua) o por chorro neumático (chorro de aire); - máquinas de tejer cintas con inserción de la trama por lanzaderas o agujas; - máquinas de tejer de tipo multifase o circular; - máquinas Jacquard; Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 52ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 53 - máquinas de fabricación de punto circular, rectilíneas, por urdidumbre, Raschel, algodón; - máquinas de cosido-tricotado. UNE-EN ISO 9902-7:2001 «Maquinaria textil. Código de ensayo acústico. Parte 7: Maquinaria de tintura y aprestos». Especifica los requisitos de montaje, funcionamiento y medición necesarios para la medición, la declaración y la verificación del ruido emitido por diferentes tipos de máquinas para la tintura y el acabado. Máquinas de preparación, tintura, estampado, fijado, humectado, secado, acabado y acondicionamiento. No es aplicable a máquinas para la extracción de líquido (centrifugación). Si vol adquirir alguna d’aquestes normes es pot adreçar a la Biblioteca de l’Associació. ? Legislació aplicable a les màquines de la indústria alimentària (08-09-2008) La maquinària utilitzada a la indústria alimentària ha de complir diversos aspectes legislatius. Per una banda, tot el que fa referència al marcatge CE, que implica que el fabricant europeu de l’equip (o, si es fabrica fora de la Unió Europea, l’importador o comercialitzador europeu) ha de preparar un expedient tècnic de construcció de la màquina (memòria, manual de instruccions...) i una declaració de conformitat, en la qual ha de fer constar quines normes tècniques s’han utilitzat amb l’objectiu de garantir l’acompliment dels requisits de seguretat expressats a les directives que li són d’aplicació (màquines, material elèctric i compatibilitat electromagnètica en aquest cas). A més, ha d’estampar el logotip CE a l’equip. Per altra banda, les màquines utilitzades a la indústria alimentària, pel que fa a la seguretat alimentària, i a la higiene necessària durant la fabricació i manipulació dels productes alimentaris, hauran de tenir en compte: Reglamento CE 852/2004, de 29-04-2004, relativo a la higiene de los productos alimenticios. DOUE L-139 de 30-04-2004 Establece normas generales destinadas a los operadores de empresa alimentaria en materia de higiene de los productos alimenticios. Anexo II: Requisitos higiénicos generales aplicables a todos los operadores de empresa alimentaria (excepto si es de aplicación el anexo I): - Cap. I. Requisitos generales de los locales destinados a los productos alimenticios (que no sean los mencionados en el capítulo III). - Cap. II. Requisitos específicos de las salas donde se preparan, tratan o transforman los productos alimenticios (excluidos los comedores y los locales mencionados en el capítulo III). - Cap. III. Requisitos de los locales ambulantes o provisionales (como carpas, tenderetes y vehículos de venta ambulante), los locales utilizados principalmente como vivienda privada pero donde regularmente se preparan productos alimenticios para su puesta en el mercado, y las máquinas expendedoras. - Cap.IV. Transporte. - Cap. V. Requisitos del equipo. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 53ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 54 Diu el següent: 1. Todos los artículos, instalaciones y equipos que estén en contacto con los productos alimenticios: a) deberán limpiarse perfectamente y, en caso necesario, desinfectarse. La limpieza y desinfección se realizarán con la frecuencia necesaria para evitar cualquier riesgo de contaminación; b) su construcción, composición y estado de conservación y mantenimiento deberán reducir al mínimo el riesgo de contaminación; c) a excepción de los recipientes y envases no recuperables, su construcción, composición y estado de conservación y mantenimiento deberán permitir que se limpien perfectamente y, en caso necesario, se desinfecten; y d) su instalación permitirá la limpieza adecuada del equipo y de la zona circundante. 2. Si fuese necesario, los equipos deberán estar provistos de todos los dispositivos de control adecuados para garantizar el cumplimiento de los objetivos del presente Reglamento. 3. Si para impedir la corrosión de los equipos y recipientes fuese necesario utilizar aditivos químicos, ello deberá hacerse conforme a las prácticas correctas. També les màquines han de complir amb la legislació sobre els materials en contacte amb aliments: Reglamento CE 1935/2004, de 27-10-2004, sobre los materiales y objetos destinados a entrar en contacto con alimentos y por el que se derogan las directivas 80/590/CEE y 89/109/CEE. DOUE L-338 de 13-11-2004 Pel fet de ser un Reglament, és d’aplicació directa a tots els estats membres, sense necessitat de transposició. S’ha de tenir en compte que el següent reial decret, transposició de la Directiva 89/109/CEE, encara està vigent a Espanya: Real Decreto 397/1990, de 16-3, por el que se aprueban las condiciones generales de los materiales para uso alimentario, distintos de los poliméricos. BOE núm. 74 de 27-03-1990 Si la màquina conté elements plàstics ha de complir: Real Decreto 866/2008, de 23-05-2008, por el que se aprueba la lista de sustancias permitidas para la fabricación de materiales y objetos plásticos destinados a entrar en contacto con los alimentos y se regulan determinadas condiciones de ensayo. BOE núm. 131 de 30-05-2008 (+ corr. errors BOE núm. 138 de 07-06-2008) Directiva 2002/72/CE, de 06-08-2002, relativa a los materiales y objetos plásticos destinados a entrar en contacto con productos alimenticios. DOCE L-220 de 15-08-2002 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 54ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 55 Directiva 2004/19/CE, de 01-03-2004, por la que se modifica la Directiva 2002/72/CE relativa a los materiales y objetos plásticos destinados a entrar en contacto con productos alimenticios. DOUE L-71 de 10-03-2004 Directiva 2005/79/CE, de 18-11-2005, por la que se modifica la Directiva 2002/72/CE relativa a los materiales y objetos plásticos destinados a entrar en contacto con productos alimenticios. DOUE L-302 de 19-11-2005 Directiva 2007/19/CE de la Comisión, de 30-03-2007, por la que se modifica la Directiva 2002/72/CE relativa a los materiales y objetos plásticos destinados a entrar en contacto con productos alimenticios, y la Directiva 85/572/CEE del Consejo por la que se determina la lista de los simulantes que se deben utilizar para controlar la migración de los componentes de los materiales y objetos de material plástico destinados a entrar en contacto con los productos alimenticios. DOUE L-91 de 31-03-2007 (+ corr. errors DOUE L-97 de 12-04-2007) Directiva 2008/39/CE de la Comisión, de 06-03-2008, por la que se modifica la Directiva de 2002/72/CE relativa a los materiales y objetos plásticos destinados a entrar en contacto con productos alimenticios. DOUE L-63 de 07-03-2008 ? Els components de les màquines també estan subjectes al marcatge CE? (15-12-2008) En primer lloc, una consideració amb relació al marcatge CE. Es tracta d’una autocertificació; és a dir, el responsable de posar el marcatge CE és el fabricant (o l’importador si la màquina o aparell s’ha fabricat fora de la Unió Europea). Les seves obligacions són: assegurar-se que la màquina compleix els pertinents requisits de seguretat i salut; facilitar les instruccions d’ús pertinents; dur a terme els corresponents procediments d’avaluació de conformitat; redactar la declaració CE de conformitat i col·locar el logotip del marcatge CE. Els components de màquines que es venen a un tercer per ser incorporats a una màquina, també estan subjectes a la Directiva de màquines. Han de portar el marcatge CE i han d’anar acompanyats d’una declaració de fabricant, també anomenada declaració d’incorporació. El reial decret de transposició de la Directiva de màquines 2006/42/CE és: Real Decreto 1644/2008, de 10-10-2008, por el que se establecen las normas para la comercialización y puesta en servicio de las máquinas. BOE núm. 246 de 11-10-2008 (Entrada en vigor: 29-12-2009, excepte l’article 14 («Organismos Notificados») que és el 12-10-2008) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 55ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 56 A l’article 13 defineix el procediment necessari per a les quasi màquines: Artículo 13. Procedimiento para las cuasi máquinas 1. El fabricante de una cuasi máquina o su representante autorizado deberá velar, antes de la comercialización, por que: a) se elabore la documentación técnica pertinente descrita en el anexo VII, parte B, b) se elaboren las instrucciones de montaje indicadas en el anexo VI, y c) se haya redactado la declaración de incorporación descrita en el anexo II, parte 1, sección B. 2. Las instrucciones de montaje y la declaración de incorporación deberán acompañar a la cuasi máquina hasta que se incorpore a la máquina final y pase así a formar parte del expediente técnico de dicha máquina. 3.3. Màquines i equips de treball antics ? Requisits per a la legalització de màquines antigues i aparells a pressió antics (09-07-2008) Màquines antigues Les màquines antigues (que estaven al mercat abans de l’entrada en vigor de la Directiva de màquines, és a dir 01-01-1995) no estan subjectes al marcatge CE, però sí que han de complir amb una sèrie de requisits de seguretat. El que s’ha de fer és comprovar si aquestes màquines compleixen aquests requisits, que es troben a: Real Decreto 1215/1997, de 18-07, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo. BOE núm. 188 de 07-08-1997 Resum: Este RD establece, en el marco de la Ley 31/1995 de prevención de riesgos laborales, las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo. Se incluyen las obligaciones generales del empresario, la comprobación de los equipos de trabajo, las obligaciones en materia de formación e información, etc. El anexo I recoge las disposiciones mínimas aplicables a los equipos de trabajo y el anexo II las relativas a la utilización de los equipos de trabajo. Adapta la Directiva 89/665/CEE. L’adequació de màquines l’estan realitzant nombroses empreses i consultories tècniques amb persones qualificades en aquest tema, així com tots els organismes notificats per la Directiva de màquines. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 56ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 57 L’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball ha elaborat guies per a l’avaluació i la prevenció dels riscos relatius a la utilització dels equips de treball, que es poden descarregar a: http://www.insht.es/portal/site/Insht/. I concretament la Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la utilización de los equipos de trabajo, que és una ajuda per a la comprensió del text del Reial Decret. Aparells a pressió antics Abans que sortís la Directiva sobre aparells a pressió, els aparells a pressió havien d’estar legalitzats i complir les condicions del Reglament d’aparells a pressió: Real Decreto 1244/1979, de 04-04-1979, por el que se aprueba el Reglamento de aparatos a presión. BOE núm. 128 de 29-05-1979 Resum: Este Reglamento, denominado RAP, dicta las normas necesarias para el establecimiento de las condiciones de seguridad de los aparatos a presión. Es aplicable a aparatos destinados a la producción, almacenamiento, transporte y utilización de los fluidos a presión, en los términos que resulten de las correspondientes instrucciones técnicas complementarias (ITC). Incluye el modelo de ficha técnica como apéndice. Modificado por: - Rectificación del Real Decreto 1244/1979, de 04-04-1979, por el que se aprueba el Reglamento de aparatos a presión. Corrige las dos casillas de la parte inferior de la ficha técnica y ciertos errores de escritura. - Real Decreto 507/1982, de 15-01-1982, por el que se modifican los artículos sexto y séptimo del Reglamento de aparatos a presión (BOE núm. 61 de 12-03-1982). - Real Decreto 1504/1990, de 23-11-1990, por el que se modifican determinados artículos del Reglamento aprobado por Real Decreto 1244/1979, de 04-04 (BOE núm. 285 de 28-11-1990). La modificación afecta a los artículos 6, 9, 19, 20 y 22. Derogado parcialmente por: - Real Decreto 769/1999, de 07-05-1999, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 97/23/CE relativa a los equipos de presión y se modifica el Real Decreto 1244/1979, de 04-04, que aprobó el Reglamento de aparatos a presión (BOE núm. 129 de 31-05-1999) a partir del 29-05-2002, en todo lo referente a diseño, fabricación y evaluación de la conformidad de los equipos a presión y de los conjuntos incluidos en el ámbito de aplicación de este Real Decreto, manteniéndose en vigor en su integridad para los excluidos y no contemplados en el mismo. - Real Decreto 222/2001, de 02-03-2001, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva 1999/36/CE, de 29-04-1999, relativa a equipos a presión transportables (BOE núm. 54 de 03-03-2001). En cas de no tenir cap documentació de l’aparell, entenem que l’aparell és un equip de treball i també ha de complir, igual que les màquines usades, el Reial Decret 1215/1997 citat anteriorment. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 57ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 58 3.4. Material elèctric ? Els armaris elèctrics per a processos industrials han de tenir algun dispositiu de seguretat respecte a l’obertura de la seva porta? (27-05-2008) Segons l’opinió d’un expert consultat, s’han de tenir en compte dos aspectes: la prevenció de riscos elèctrics als llocs de treball i el marcatge CE de la instal·lació juntament amb l’aplicació del REBT. Pel que fa a la prevenció de riscos elèctrics: Real Decreto 614/2001, de 08-06, sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico. BOE núm. 148 de 21-06-2001 Resum: Legislación aplicable a las instalaciones eléctricas de los lugares de trabajo y a las técnicas y los procedimientos para trabajar en ellas o en sus proximidades para garantizar la seguridad de los trabajadores. Diu que l’empresari ha de prevenir els possibles riscos elèctrics. En concret: Artículo 4. Técnicas y procedimientos de trabajo 1. Las técnicas y procedimientos empleados para trabajar en instalaciones eléctricas, o en sus proximidades, se establecerán teniendo en consideración: a) La evaluación de los riesgos que el trabajo pueda suponer, habida cuenta de las características de las instalaciones, del propio trabajo y del entorno en el que va a realizarse. b) Los requisitos establecidos en los restantes apartados del presente artículo. 2. Todo trabajo en una instalación eléctrica, o en su proximidad, que conlleve un riesgo eléctrico deberá efectuarse sin tensión, salvo en los casos que se indican en los apartados 3 y 4 de este artículo. Para dejar la instalación eléctrica sin tensión, antes de realizar el trabajo, y para la reposición de la tensión, al finalizarlo, se seguirán las disposiciones generales establecidas en el anexo II.A y, en su caso, las disposiciones particulares establecidas en el anexo II.B. Per prevenir els riscos elèctrics, l’expert consultat ha apuntat dues possibilitats: • Per tal de poder obrir la porta de l’armari amb seguretat, es pot disposar d’un mecanisme que tregui la tensió abans de poder obrir la porta. Això s’aconsegueix instal·lant una palanca a l’exterior de l’armari, que connecti amb el seccionador de tensió que hi ha dins l’armari. S’ha d’accionar la palanca, obrint així el seccionador (és a dir, treure la corrent) per poder obrir la porta. • Impedir l’accés als treballadors; és a dir, tancar l’armari amb clau, i que la clau la tingui el personal de manteniment de l’empresa. Pel que fa al marcatge CE i al REBT: Els armaris elèctrics han de complir amb les especificacions de seguretat recollides a la Directiva de baixa tensió i s’ha d’elaborar l’expedient tècnic indicat, així com incorporar el marcatge CE als aparells. La legislació aplicable és: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 58ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 59 Directiva 73/23/CEE del Consejo, de 19-02-1973, relativa a la aproximación de las legislaciones de los setados miembros sobre el material eléctrico destinado a utilizarse en determinados límites de tensión. DOCE L-77 de 26-03-1973 (Derogada per la Directiva 2006/95/CE) Directiva 2006/95/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12-12-2006, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre el material eléctrico destinado a utilizarse con determinados límites de tensión (versión codificada). DOUE L-374 de 27-12-2006 La transposició de la Directiva 73/23/CE és (la Directiva 2006/95/CE encara no ha estat transposada): Real Decreto 7/1988, de 08-01-1988, relativo a las exigencias de seguridad del material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados límites de tensión. BOE núm. 12 de 14-01-1988 Real Decreto 154/1995, de 03-02-1995, por el que se modifica el Real Decreto 7/1988, de 0801-1988, por el que se regulan las exigencias de seguridad del material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados límites de tensión. BOE núm. 53 de 03-03-1995 (corr. errors BOE núm. 69 de 22-03-1995) Les normes aplicables als armaris elèctrics són les de la sèrie EN 60439 «Conjuntos de aparamenta de baja tensión» (harmonitzades segons la directiva de baixa tensió) i citades també al REBT: UNE-EN 60439-1:2001 «Conjuntos de aparamenta de baja tensión. Parte 1: Conjuntos de serie y conjuntos derivados de serie». (+ UNE-EN 60439-1:2001/A1:2005) UNE-EN 60439-3:1994 «Conjuntos de aparamenta de baja tensión. Parte 3: Requisitos particulares para los conjuntos de aparamenta de baja tensión destinados a estar instalados en lugares accesibles al personal no cualificado durante su utilización. Cuadros de distribución». (+ UNE-EN 60439-3/A1:1997 + UNE-EN 60439-3/A2:2002) UNE-EN 60439-4:2005 «Conjunto de aparamenta de baja tensión. Parte 4: Requisitos particulares para conjuntos para obras (CO)». UNE-EN 60439-5:2007 «Conjuntos de aparamenta de baja tensión. Parte 5: Requisitos particulares para los conjuntos destinados a ser instalados al exterior en lugares públicos. Conjuntos de aparamenta para redes de distribución (CRD)». Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 59ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 60 3.5. Productes de la construcció ? Classificacions de reacció al foc de materials de construcció diversos (26-05-2008) La classificació espanyola: M0, M1, M2, M3 i M4 (UNE 23727) era: - M0 - Incombustibles. - M1 - No inflamables. - M2 - Difícilment inflamables. - M3 - Mitjanament inflamables. - M4 - Fàcilment inflamables. Fins ara cada país disposava de diferents mètodes d’assaig i sistemes de classificació i no hi havia un sistema de correspondència o reconeixement mutu dels resultats dels assajos, ni de les classificacions obtingudes pels materials en diferents països, ni tan sols quan s’aplicava el mateix assaig. Això implicava que un fabricant que volgués exportar els seus productes els havia de sotmetre als assajos exigits a cada país en què volia vendre. En l’actualitat, l’aplicació de la Directiva 89/106/CEE, de 21-12-1988, relativa a l’aproximació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres sobre els productes de construcció (DOCEE L-40 de 11-02-1989) ha fet canviar aquesta situació. En l’àmbit europeu s’ha aprovat una classificació de reacció al foc homogènia per a tots els països de la Unió Europea. A Espanya s’ha publicat a través del: Real Decreto 312/2005, de 18-03-2005, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego. BOE núm. 79 de 02-04-2005 Ha estat modificat: Real Decreto 110/2008, de 01-02-2008, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005, de 1803-2005, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego. BOE núm. 37 de 12-2-2008 A l’annex IV «Adaptación de las exigencias reglamentarias de reacción al fuego» consta un apartat, «Adaptación de las clases de reacción al fuego», en què hi ha unes taules que relacionen les antigues classificacions de la norma UNE 23727 amb les noves classes i explica les possibilitats d’adaptació entre les dues classificacions. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 60ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 61 4. Medi ambient Aquest apartat inclou informació sobre la normativa relativa al medi ambient: aigües residuals, estalvi d’aigua, contaminació atmosfèrica, residus, contaminació acústica... Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert com a resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei. La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes. Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Legalització d’activitats. 4.1. Aigües residuals i estalvi d’aigua • Abocaments d’aigües residuals: quantitats i qualitats mínimes a partir de les quals s’ha de demanar permís (08-02-2008) • Responsabilitats en què pot incórrer la persona que signa una declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua - DUCA (16-12-2008) 4.2. Contaminació acústica • Nivells d’immissió sonora màxima en les activitats. Legislació que regula l’aïllament acústic (24-09-2009) 4.3. Contaminació atmosfèrica • Legislació sobre la contaminació atmosfèrica industrial (05-02-2008) • Classificació del fum d’un forn de pa a l’escala de Ringelmann. Alçària de la xemeneia per evacuar el fum d’un forn de pa (06-07-2009) 4.4. Residus • Legislació sobre els residus d’equips informàtics (25-11-2008) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 61ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 62 4.1. Aigües residuals i estalvi d’aigua ? Abocaments d’aigües residuals: quantitats i qualitats mínimes a partir de les quals s’ha de demanar permís (08-02-2008) La legislació catalana que regula els serveis públics de sanejament i els abocaments és la següent: Decret 130/2003, de 13-05, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament. DOGC núm. 3894 de 29-05-2003 Segons l’article 7, els usuaris no domèstics l’activitat dels quals està compresa a les seccions C, D i E de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 1993 (aquesta classificació es troba a: http://www.idescat.net/Classif/Classif?TC=4&V0=1&V1=76), o bé els que generen uns abocaments superiors a 6.000 m3/any, resten obligats a demanar permís d’abocament al sistema públic de sanejament i a respectar les prohibicions establertes a l’annex I i les limitacions que recull l’annex II del Reglament. ? Responsabilitats en què pot incórrer la persona que signa una declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua - DUCA (16-12-2008) L’article 22.2 del Decret 103/2000 indica que s’ha de presentar periòdicament la declaració: 22.2 Presentación periódica de la declaración Los datos consignados en la declaración inicial se han de actualizar periódicamente en función del tipo de declaración y de acuerdo con lo siguiente: a) La declaración abreviada tiene un plazo de validez de cuatro años, finalizado el cual el sujeto pasivo debe renovar los datos declarados. Dicha renovación ha de presentarse durante el último trimestre del año en que se cumplen los cuatro años de la declaración anterior. b) La declaración básica tiene validez anual, y debe presentarse durante el último trimestre del año anterior a aquel en que ha de producir efectos. Asimismo, en caso de que no se haya producido ninguna variación en los datos declarados, el sujeto pasivo puede optar por ratificar, en el mismo plazo y de manera expresa, la declaración básica anterior. A l’article 25 del Decret 103/2000 s’expliquen les conseqüències de no presentar la declaració i el procediment d’ofici: Artículo 25. Efectos de la falta de presentación de la declaración y procedimiento de oficio 25.1 El incumplimiento del deber de presentación de la declaración del uso y contaminación del agua o la presentación de declaraciones incompletas o fraudulentas, es constitutivo de una infracción tipificada en el artículo 52.6.a) de la LOGTA, sin perjuicio de que la Agencia inicie de oficio, previo requerimiento, los trámites para la determinación del tributo aplicable al establecimiento. (...) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 62ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 63 A l’article 32 del Decret 103/2000 explica les obligacions del signant després de que s’hagi fet per part de l’Agència una inspecció, realitzant una mesura directa de l’aigua: Artículo 32. Obligaciones derivadas de la medida directa 32.1 En los casos en que de las actuaciones derivadas de los procedimientos de oficio para la determinación y/o corrección de datos, en especial las pruebas, analíticas, muestreos y otros gastos, resulte una corrección al alza de la base o el tipo del tributo, todos los gastos corren íntegramente a cargo del sujeto pasivo. 32.2 En todos los casos, son por cuenta del sujeto pasivo los gastos derivados de las actuaciones siguientes: a) La realización de las obras y acondicionamientos del vertido necesarios para la cumplimentación de la declaración por parte del interesado, así como aquellas que requiera la Agencia Catalana del Agua para poder efectuar medidas de comprobación. b) La instalación de elementos de medida de caudales que pueda requerir la Agencia, de acuerdo con el artículo 42.8 de la LOGTA. La LOGTA, esmentada al Decret 103/2000, és la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, la qual va ser derogada per: Decreto Legislativo 3/2003, de 04-11-2003, por el que se aprueba el texto refundido de la legislación en materia de aguas de Cataluña. DOGC núm. 4015 de 21-11-2003 A l’article 77 d’aquest Decret Legislatiu 3/2003 estan referides les possibles infraccions i sancions tributàries. Es obligació dels usuaris industrials de pagar el cànon de l’aigua: Artículo 76. Liquidación del canon del agua directamente por la Agencia Catalana del Agua 1. La Agencia Catalana del Agua liquida el canon del agua y lo notifica directamente a los contribuyentes, titulares o usuarios reales de los aprovechamientos de aguas superficiales o subterráneas y de las instalaciones de recogida de las aguas pluviales. 2. La Agencia Catalana del Agua liquida el canon del agua en el supuesto de consumos de agua de cualquier procedencia efectuados por usuarios industriales y asimilables a los que se determina el tipo específico según el sistema individualizado que establece el artículo 72. Artículo 77. Régimen de gestión. Infracciones y sanciones tributarias 77.1 La Agencia Catalana del Agua gestiona y recauda el canon del agua y los otros que establece esta Ley, de acuerdo con sus determinaciones y las disposiciones reglamentarias que son aplicables. Supletoriamente, rige la legislación general aplicable a la percepción, a la comprobación y a la inspección de los tributos de la Generalitat. 77.2 Los sujetos pasivos y los que colaboran en la función de gestión y de recaudación, a los cuales esta Ley impone obligaciones de carácter material o formal en relación con la percepción de los ingresos que se regulan, quedan sujetos a las determinaciones que en materia de inspecciones y régimen sancionador establece la legislación tributaria. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 63ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 64 4.2. Contaminació acústica ? Nivells d’immissió sonora màxima en les activitats. Legislació que regula l’aïllament acústic (24-09-2009) Les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica, així como l’especificació dels nivells d’immissió sonora màxima en les activitats, estan regulades per: Llei 16/2002, de 28-06-2002, de protecció contra la contaminació acústica. DOGC núm. 3675 de 11-07-2002 També és molt important tenir en compte les ordenances reguladores d’aquest tema (l’específica de contaminació acústica, o la de medi ambient, o la de l’IIAA...) que pugui haver elaborat i aprovat l’ajuntament (o bé el consell comarcal o bé l’entitat local supramunicipal, en cas que els municipis els hagin delegat les competències) d’on estigui ubicada l’activitat. Pel que fa a l’aïllament acústic, les condicions de disseny i dimensionament estan especificades al Codi Tècnic de l’Edificació, concretament al Document Bàsic «DB-HR Protección frente al ruido». En els enllaços següents es pot localitzar l’esmentat DB-HR i la «Guía de aplicación del DB-HR». http://www.codigotecnico.org/fileadmin/Ficheros_CTE/Documentos/CTEabr09/DB%20HR%2 0abril%202009.pdf http://www.codigotecnico.org/fileadmin/Ficheros_CTE/Documentos/CTEabr09/GUIADB_HR.pdf 4.3. Contaminació atmosfèrica ? Legislació sobre la contaminació atmosfèrica industrial (05-02-2008) La legislació aplicable a Catalunya sobre la contaminació atmosfèrica industrial es troba a: Ley 22/1983, de 21-11-1983, de protección del ambiente atmosférico. DOGC núm. 385 de 30-11-1983 Resum: Establece el régimen especial aplicable a las actividades industriales potencialmente contaminantes de la atmósfera. Contempla las situaciones de agravamiento esporádico o accidental y las más permanentes de contaminación atmosférica. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 64ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 65 Decreto 322/1987, de 23-09-1987, de desarrollo de la Ley 22/1983, de 21-11-1983, de protección del ambiente atmosférico. DOGC núm. 919 de 25-11-1987 Resum: Este Decreto establece las determinaciones para la formulación de los mapas de vulnerabilidad y capacidad del territorio, las actuaciones en las zonas clasificadas, el régimen de implantación de centros en la red de vigilancia y previsión de la contaminación atmosférica y el régimen especial aplicable a las actividades industriales potencialmente contaminadoras de la atmósfera. En el anexo I se presenta el catálogo de actividades potencialmente contaminadoras de la atmósfera y en el anexo II la lista de sustancias contaminantes más importantes. Ley 7/1989, de 05-06-1989, de modificación parcial de la Ley 22/1983 de protección del ambiente atmosférico. DOGC núm. 1153 de 09-06-1989 Resum: El objetivo de la presente Ley es modificar la disposición final quinta de la Ley 22/1983, de 21-12-1983, de protección del medio ambiente atmosférico, en la cual asigna competencias al Consejo Ejecutivo, con el fin de agilizar los trámites. Ley 6/1996, de 18-06-1996, de modificación de la Ley 22/1983, de 21-11-1983, de protección del ambiente atmosférico. DOGC núm. 2223 de 28-06-1996 Ley 34/2007, de 15-11-2007, de calidad del aire y protección de la atmósfera. BOE núm. 275 de 16-11-2007 Resum: Aplicable a todas las fuentes de los contaminantes relacionados en el anexo I correspondientes a las actividades potencialmente contaminadoras de la atmósfera enumeradas en el anexo IV ya sean de titularidad pública o privada. Se excluyen de esta ley: ruidos y vibraciones, radiaciones ionizantes y no ionizantes, contaminantes biológicos. Real Decreto 430/2004, de 12-03-2004, por el que se establecen nuevas normas sobre limitación de emisiones a la atmósfera de determinados agentes contaminantes procedentes de grandes instalaciones de combustión, y se fijan ciertas condiciones para el control de las emisiones a la atmósfera de las refinerías de petróleo. BOE núm. 69 de 20-03-2004 Resum: Se regulan las emisiones a la atmósfera de dióxido de azufre, óxidos de nitrógeno y de partículas procedentes de grandes instalaciones de combustión, y ciertas condiciones para el control de las emisiones a la atmósfera de las refinerías de petróleo, reguladas por el Decreto 833/1975, de 06-02, por el que se desarrolla la Ley 38/1972, de 22-12, de protección del ambiente atmosférico. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 65ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 66 El capítulo es aplicable a las instalaciones de combustión cuya potencia térmica nominal sea igual o superior a 50 MW, cualquiera que sea el tipo de combustible que utilicen (sólido, líquido o gaseoso), y destinadas a la producción de energía, a excepción de las que usen de manera directa los productos de combustión en procedimientos de fabricación. També s’han de tenir en compte les ordenances municipals sobre medi ambient que pugui tenir l’ajuntament d’on estigui ubicada l’activitat. ? Classificació del fum d’un forn de pa a l’escala de Ringelmann. Alçària de la xemeneia per evacuar el fum d’un forn de pa (06-07-2009) L’escala de Ringelmann es troba definida a la següent disposició: Orden de 18-10-1976 sobre prevención y corrección de la contaminación industrial de la atmósfera. BOE núm. 290 de 03-12-1976 És a dir, per saber on es classifica un fum, sigui quin sigui el seu origen, dins de l’escala de Ringelmann, s’ha de realitzar una prova pràctica. Hem localitzat una ordenança, de la localitat d’Aribe (Navarra), en què es classifiquen els fums a l’escala de Ringelmann sense haver de fer la prova, i també s’hi indica quina és l’alçària de la xemeneia adient segons si el fum pertany a una categoria o a una altra. A l’annex II de l’Ordre de 18-10-1976, esmentada més amunt, estan especificades unes instruccions per al càlcul de l’alçària de xemeneies d’instal·lacions industrials petites i mitjanes. L’àmbit d’aplicació d’aquestes instruccions és: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 66ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 67 L’àmbit d’aplicació de l’Ordre de 18-10-1976 són les activitats potencialment contaminadores establertes a l’annex II del RD 833/1975, però aquest annex va ser derogat per: Ley 34/2007, de 15-11-2007, de calidad del aire y protección de la atmósfera. BOE núm. 275 de 16-11-2007. La indústria del pa es troba com a activitat potencialment contaminadora segons la Llei 34/2007. És important consultar també les ordenances municipals de la població on es vol començar l’activitat, perquè de vegades hi ha indicacions de com han de ser les xemeneies. 4.4. Residus ? Legislació sobre els residus d’equips informàtics (25-11-2008) Els residus d’equips informàtics es consideren residus d’aparells elèctrics i electrònics. La legislació estatal que afecta aquesta mena de residus és la següent: Real Decreto 208/2005, de 25-02-2005, sobre aparatos eléctricos y electrónicos y la gestión de sus residuos. BOE núm. 49 de 26-02-2005 Resum: Aplicable a todos los aparatos eléctricos y electrónicos que figuran en las categorías citadas en el anexo I, y se excluyen los que formen parte de otro tipo de aparato no incluido en su ámbito de aplicación y los equipos destinados a fines específicamente militares, necesarios para la seguridad nacional. Los productores cumplirán las obligaciones establecidas en la Ley 10/1998, de 21-04-1998, de residuos, y financiarán los costes de la gestión de estos residuos que pongan en el mercado garantizando una recogida selectiva. Los productores de aparatos eléctricos y electrónicos declararán a la comunidad autónoma donde se encuentre ubicada su sede social y al Registro de Establecimientos Industriales de ámbito estatal la condición de productor y el procedimiento elegido para el cumplimiento de las obligaciones establecidas en este artículo. Disposición adicional primera. Inscripción en el Registro de Establecimientos Industriales de ámbito estatal, por parte de los productores (Real Decreto 697/1995). Incluye la información que debe presentarse en el Registro. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 67ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 68 Segons el Reial Decret 208/2005, tots els aparells elèctrics o electrònics, previstos en el seu àmbit d’aplicació i posats al mercat després del 13 d’agost de 2005, han de dur el símbol de recollida selectiva. Aquest símbol s’ha de col·locar sobre el producte de manera visible, llegible i indeleble; excepcionalment, si el producte no pot ser etiquetat per les seves dimensions o per la funció que desenvolupa, el símbol s’estamparà a l’envàs, a les instruccions d’ús o a la garantia de l’aparell. (art. 10 del RD 208/2005). El símbol que indica la recollida selectiva d’aparells elèctrics o electrònics és el contenidor d’escombraries ratllat (annex V): L’organisme competent a Catalunya és l’Agència de Residus de Catalunya, del Departament de Medi Ambient. Per a més informació, es pot consultar l’adreça següent: http://www.arc-cat.net/ca/altres/raee/ Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 68ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 69 5. Obres públiques i infraestructures de transport Aquest apartat inclou informació sobre la normativa aplicable a les obres públiques i a les infraestructures dels mitjans de transport. Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert com a resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei. La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes. Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Construcció i edificació. 5.1. Aeroports • Especificacions sobre la senyalització lluminosa i visual als aeroports i als seus voltants (16-09-2008) 5.2. Ports • Legislació i normes sobre els ports i les esculleres (06-05-2008) 5.3. Tramvies • Circulación de tranvías por la ciudad. Regulación de distancias a las viviendas (27-02-2008) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 69ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 70 5.1. Aeroports ? Especificacions sobre la senyalització lluminosa i visual als aeroports i als seus voltants (16-09-2008) La senyalització lluminosa i visual al voltant dels aeroports està regulada per un conveni promogut per l’Organización de Aviación Civil Internacional (OACI; en anglès, ICAO). Es pot adquirir a través del web de l’OACI: http://www.icao.int/icao/en/sales/cat_2008_es.pdf Anexos al Convenio sobre Aviación Civil Internacional Normas y métodos recomendados internacionales adoptados por el Consejo de la OACI en virtud de los artículos 54, 37 y 90 del Convenio sobre Aviación Civil Internacional. Juntamente con las normas y métodos recomendados, que por conveniencia se han designado como anexos al Convenio, están los preámbulos explicativos, las notas y, en algunos casos, textos de orientación adicionales aprobados por el Consejo para su inclusión en cada uno de los anexos y destinados a ayudar en la aplicación de las normas y métodos recomendados. Los anexos tienen suplementos en los que se enumeran las diferencias que los estados contratantes han informado a la OACI que existen entre sus reglamentos y métodos y las normas y métodos recomendados internacionales correspondientes. Anexo 14. Aeródromos Volumen I. Diseño y operaciones de aeródromos El anexo 14, volumen I, contiene normas y métodos recomendados en los que se prescriben las características físicas, las superficies limitadoras de obstáculos y las ayudas visuales que deben proporcionarse en los aeródromos, así como ciertas instalaciones y servicios técnicos normalmente proporcionados en un aeródromo. 4a. edición, julio de 2004. Reimpreso en noviembre de 2005, incorpora las enmiendas 1 a 7. 248 págs. E, A, C, F, I, R ISBN 92-9194-358-4 Núm. de pedido AN14-1 129,00 $ Enmienda 8 (fecha de aplicación: 23/11/06) y enmienda 9 (fecha de aprobación: 15/06/06) Núm. de pedido AN14-1/S/13 Indiquem a continuació la legislació espanyola localitzada respecte als aeroports i les servituds aeronàutiques: Decreto 584/1972, de 24-2-1972, de servidumbres aeronáuticas. BOE núm. 69 de 21-03-1972 Real Decreto 1541/2003, de 05-12-2003, por el que se modifica el Decreto 584/1972, de 24-021972, de servidumbres aeronáuticas, y Decreto 1844/1975, de 10-07-1975, de servidumbres aeronáuticas en helipuertos, para regular excepciones a los límites establecidos por las superficies limitadoras de obstáculos alrededor de aeropuertos y helipuertos. BOE núm. 303 de 19-12-2003 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 70ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 71 5.2. Ports ? Legislació i normes sobre els ports i les esculleres (06-05-2008) Ports La legislació sobre els ports, a Catalunya i Espanya, és la següent: Ley 27/1992, de 24-11-1992, de puertos del Estado y de la Marina Mercante. BOE núm. 283 de 25-11-1992 (+ corr. errors BOE núm. 298 de 12-12-1992) Ley 62/1997, de 26-12-1997, de modificación de la Ley 27/1992, de 24-11-1992, de puertos del Estado y de la Marina Mercante. BOE núm. 312 de 30-12-1997 Orden FOM/4247/2006, de 28-12-2006, por la que se aprueban las normas y condiciones generales para la contratación de puertos del Estado y las autoridades portuarias. BOE núm. 17 de 19-01-2007 Ley 5/1998, de 17-04-1998, de puertos de Cataluña. DOGC núm. 2632 de 05-05-1998 (+ corr. errors DOGC núm. 2653 de 04-06-1998) Decreto 258/2003, de 21-10, de aprobación del Reglamento de desarrollo de la Ley 5/1998, de 17-04, de puertos de Cataluña. DOGC núm. 3999 de 30-10-2003 Decreto 41/2007, de 20-02-2007, por el que se aprueba el Plan de Puertos de Cataluña. DOGC núm. 4827 de 22-02-2007 Carreteres: murs d’esculleres La següent ordre, del Ministeri de Foment, parla del murs d’esculleres de les carreteres: Orden FOM/1382/2002, de 16-05, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. BOE núm. 139 de 11-06-2002 Resum: Dóna una nova redacció a determinats articles de l’Ordre de 6 de febrer de 1976 de l’aleshores Ministeri d’Obres Públiques, que queden redactats com s’indica a l’annex d’aquesta Ordre. Vegi’s el «658 Escollera de piedras sueltas», pàgina 35 i següents. Per altra banda, hi ha dues normes UNE sobre el tema que tracten els tipus d’àrids i pedres que s’han d’utilitzar a les esculleres: UNE-EN 13383-1:2003 «Escolleras. Parte 1: Especificaciones». (+ UNE-EN 13383-1/AC:2004) UNE-EN 13383-2:2003 «Escollera. Parte 2: Métodos de ensayo». Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 71ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 72 5.3. Tramvies ? Circulación de tranvías por la ciudad. Regulación de distancias a las viviendas (27-02-2008) La Ley de ordenación de los transportes terrestres (LOTT) entiende por ferrocarril lo siguiente: 3º Los transportes por ferrocarril, considerándose como tales aquellos en los que los vehículos en los que se realizan circulan por un camino de rodadura fijo, que les sirve de sustentación y de guiado, constituyendo el conjunto camino-vehículo una unidad de explotación. El Reglamento que la regula es: Real Decreto 1211/1990, de 28-09, por el que se aprueba el Reglamento de la Ley de transportes terrestres BOE núm. 241 de 08-10-1990 Y dice: Título VIII. Policía de Ferrocarriles Capítulo II. Delimitación de los terrenos inmediatos al ferrocarril Artículo 281 1. La zona de servidumbre consiste en sendas franjas de terreno a ambos lados de la línea férrea, delimitadas interiormente por la zona de dominio público, y exteriormente por dos líneas paralelas a las aristas exteriores de la explanación, a una distancia de 20 metros, medidos en horizontal y perpendicularmente al carril exterior de la vía férrea desde las aristas exteriores a la explanación. 2. La zona de afección de la línea férrea consiste en sendas franjas de terreno a ambos lados de la misma, delimitadas interiormente por los límites externos de las zonas de servidumbre, y exteriormente por dos líneas paralelas a las aristas exteriores de la explanación, a una distancia de 50 metros medidos en horizontal y perpendicularmente al carril exterior de la vía férrea desde las aristas exteriores de la explanación. 3. Las distancias previstas en los dos puntos anteriores para definir las zonas de servidumbre y de afección podrán ser modificadas para casos concretos por el Ministerio de Transportes, Turismo y Comunicaciones, siempre que se acredite la necesidad de la modificación y no se ocasione perjuicio a la regularidad, conservación y libre tránsito del ferrocarril. Artículo 282 En suelo calificado como urbano por el correspondiente planeamiento urbanístico, las distancias establecidas en los artículos anteriores para la protección del ferrocarril serán de cinco metros para la zona de dominio público, ocho metros para la de servidumbre y 25 metros para la de afección, contados en todos los casos desde las aristas exteriores de la explanación. Dichas distancias podrán ser reducidas por el Ministerio de Transportes, Turismo y Comunicaciones siempre que se acredite la necesidad de la reducción y no se ocasione perjuicio a la regularidad, conservación y libre tránsito del ferrocarril, sin que la correspondiente a dominio público pueda ser inferior a 2 metros. En Cataluña, la Ley ferroviaria dice: Ley 4/2006, de 31 de marzo, ferroviaria DOGC núm. 4611 de 10-04-2006 Título VI Normas específicas para los sistemas tranviarios (...) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 72ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 73 Artículo 40. Dominio público y zonas de protección 1. Son de dominio público los terrenos ocupados por la infraestructura tranviaria, incluidos, en todos los casos, los ocupados por la plataforma de vía y aquellos donde se hallan los elementos funcionales o instalaciones afectos al uso y explotación del tranvía. También forman parte del dominio público afecto al servicio tranviario el subsuelo y la proyección vertical de los terrenos ocupados por la infraestructura tranviaria, en la forma que se determine por reglamento. 2. La administración titular y el ente local correspondiente, como titular del subsuelo y de la proyección vertical de los terrenos, en los casos en que la infraestructura tranviaria, en todo su recorrido o en alguno de sus tramos, deba integrarse en el dominio público viario municipal, deben establecer por convenio, en función de sus competencias respectivas, las condiciones que sean precisas para hacer viables el establecimiento y la explotación del tranvía. Este convenio debe concretar las condiciones de uso del dominio público municipal y las obligaciones de ambas administraciones. Asimismo, debe establecer las condiciones en que debe prestarse el servicio del transporte tranviario con relación a la circulación, las vías públicas afectadas, los cruces, la seguridad de los peatones, la regulación del tránsito y los demás aspectos que se consideren necesarios. 3. Solo pueden efectuarse obras o instalaciones en la zona de dominio público, previa autorización de la administración titular de la infraestructura tranviaria, si son necesarias para la prestación del servicio público de transporte de viajeros o bien si lo requiere la prestación de un servicio de interés general. Excepcionalmente, por causas debidamente justificadas, puede autorizarse que obras o instalaciones de interés privado crucen la zona de dominio público. En el caso de obras de urbanización o relativas a los servicios o actividades municipales, la autorización corresponde al ayuntamiento, previo informe de la administración titular de la infraestructura. 4. Las autorizaciones de la administración titular de la infraestructura tranviaria deben fijar las condiciones técnicas y temporales de ejecución de las obras o instalaciones autorizadas en la zona de dominio público, procurando que la afectación del sistema de transporte de viajeros sea mínimo. Antes de otorgar la autorización preceptiva, debe concederse audiencia al operador del sistema tranviario para que informe sobre los condicionantes técnicos de las obras previstas en la zona de dominio público. 5. La autorización a que se refieren los apartados 3 y 4, si la infraestructura tranviaria se integra en el dominio público municipal, debe darla el ayuntamiento correspondiente, previo informe del operador del sistema tranviario y de la administración titular de la infraestructura tranviaria, que tiene carácter vinculante en cuanto a los aspectos de naturaleza ferroviaria. 6. La zona de protección es contigua al dominio público y consiste en una franja de terreno de ocho metros contados desde las aristas exteriores de la plataforma de vía. Esta franja debe reducirse en zonas de suelo urbano consolidado, a propuesta del ayuntamiento afectado y previo informe favorable de la administración titular de la infraestructura tranviaria. En la zona de protección, no pueden ejecutarse obras y solo se permiten los usos que son compatibles con la seguridad del tránsito tranviario. 7. El derecho de uso que deben conceder las administraciones titulares de los puentes, túneles y demás infraestructuras de obra civil a favor de la administración titular del sistema tranviario que pasa por los mismos debe acordarse por medio de la firma de los convenios pertinentes entre las administraciones implicadas. En el País Vasco: Orden de 04-05-2001 que aprueba el Reglamento de circulación y señales del ferrocarril metropolitano de Bilbao. BOPV núm. 105 de 04-06-2001 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 73ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 74 Orden de 15-10-2002 por la que se aprueba el Reglamento de circulación de tranvías de Eusko Trenbideak - Ferrocarriles Vascos, S.A. BOPV núm. 209 de 04-11-2002 También es posible que exista alguna regulación a nivel municipal o metropolitano. Por ejemplo, en las normas urbanísticas del Plan General Metropolitano del Área Metropolitana de Barcelona: (http://www3.amb.cat/normaurb2004/Docs/normes.htm) Secció 4a Sistema general ferroviari Article 191. Règim de limitacions. 1. Sens perjudici de la competència estatal en matèria de ferrocarrils, aquest Pla General conté les determinacions que, des de la perspectiva de l’ordenació urbana, s’han d’establir respecte al sòl afectat a aquest sistema i a l’entorn o espai sotmès a un règim de limitacions per raó d’aquest sistema. 2. La construcció i edificació i l’establiment d’instal·lacions i, si escau, els usos, al sòl immediat a les vies fèrries, estan subjectes a les limitacions que per raons de seguretat o de conservació de les vies s’estableixen a la legislació de policia de ferrocarrils. Article 192. Limitacions per raons urbanístiques. A més de les limitacions establertes per la legislació especial en matèria ferroviària respecte a edificacions, construccions, instal·lacions i usos, i sens perjudici d’aquestes, s’estableix per aquest Pla General, per raons d’ordenació urbana, la inedificabilitat en tota la franja confrontant per un o altre costat amb el ferrocarril, en una amplada de vint metres comptats des de l’eix de la via fèrria més pròxima, llevat per a edificis o instal·lacions al servei directe de la xarxa ferroviària que requereixin, per exigències del servei ferroviari, una ubicació més pròxima a la via. Article 193. Aplicació de la limitació en àrees edificades. 1. La inedificabilitat establerta a l’article anterior s’aplicarà sigui quina sigui la qualificació del sòl immediat al sistema ferroviari, fins i tot en aquelles àrees en què s’hagin realitzat edificacions dins de la franja de protecció definida a l’article precedent. 2. No obstant això, al sòl urbà, qualsevol que sigui la seva zonificació, i sens perjudici de les operacions de reforma que es puguin realitzar, no hi regirà la limitació d’inedificabilitat a la franja de vint metres en els supòsits següents: a. Quan entre els solars i la via fèrria s’interposi un vial. En aquest cas l’edificació continuarà l’alineació existent enfront d’aquest vial encara que se situï dins la franja de vint metres definida a l’article anterior. b. Quan dins la franja de vint metres esmentada existeixi una zona edificable donant front a un vial situat a major distància. En aquest cas es requerirà l’elaboració d’un pla especial o estudi de detall referit a illes completes per determinar la profunditat de la franja edificable i el límit de la zona lliure. Article 194. Plans parcials de sectors immediats a les vies fèrries. 1. Els plans parcials d’ordenació urbana corresponents a sectors de sòl urbanitzable programat o no programat, immediats o travessats per les vies fèrries, han de regular l’edificació i l’ús i ordenar el sòl, respectant les limitacions imposades per la legislació especial ferroviària i per aquestes normes. 2. Quan el veïnatge del ferrocarril no impedeixi, limiti o destorbi la destinació, en tota o en part, de la franja no edificable de vint metres d’amplada a espais verds o estacionaments, es podrà destinar aquest sòl a aquesta finalitat, computant-lo a aquests efectes. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 74ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 75 6. Seguretat de les instal·lacions Aquest apartat inclou informació sobre la normativa relativa a la seguretat en tot tipus d’instal·lacions: elèctriques, de gas, d’abastament d’aigua, de combustibles, d’aparells elevadors, de climatització i aigua calenta, de telecomunicacions, de protecció contra incendis... Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert com a resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei. La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes. Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Construcció i edificació o Marcatge CE. 6.1. Accidents greus i plans d’emergència • Legislació i bibliografia sobre plans d’emergència i evacuació (07-02-2008) 6.2. Aparells elevadors • Legislació per legalitzar grues d’obra (31-07-2008) • Distancia mínima entre una grúa y una línea de alta tensión (26-08-2009) 6.3. Distribució de subministraments • Distància mínima entre xarxes elèctriques, de telecomunicacions i subministrament d’aigua i de gas en una via pública (04-09-2008) • Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de cables elèctrics d’alta tensió (20-04-2009) 6.4. Instal·lacions interiors d’aigua • Qui és el responsable de garantir la pressió d’aigua adequada en punts de consum en un habitatge (cas particular d’una vivenda a Vilanova del Vallès) (26-09-2008) 6.5. Instal·lacions de climatització i aigua calenta • Legislació sobre climatització i instal·lacions d’aigua a naus industrials (07-02-2008) • Legislació per a una sala de màquines de climatització amb instal·lació de gas i elements elèctrics o electrònics (21-02-2008) • La ventilació de les aules de formació, segons el RITE, pot ser natural? (13-05-2008) • Legislació sobre ventilació de naus industrials on es realitzen processos de soldadura (20-012009) • Normativa per realitzar el càlcul de la potència que cal instal·lar per a l’escalfament de les piscines cobertes (23-02-2009) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 75ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 76 6.6. Instal·lacions de combustibles • Legislació sobre instal·lació de dipòsits de gasoil (05-02-2008) • Legislació sobre seguretat d’una benzinera i sobre l’emmagatzematge soterrat de benzina (0503-2008) • Legalització de dipòsits de combustible per a grups electrògens d’obres (16-03-2009) • Ventilació dels locals on hi ha una instal·lació receptora de gas natural en una bugaderia industrial (28-08-2009) • Legislació aplicable a les instal·lacions de gas per a locals comercials i industrials (07-09-2009) 6.7. Instal·lacions de protecció contra incendis • Cálculo y límites de estabilidades al fuego (EF) de vigas metálicas (05-02-2009) • Normativa de prevenció d’incendis que s’ha d’aplicar en una explotació agropecuària (16-07-2009) • Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació automàtica d’extinció) d’una sala de calderes de P = 70 kW (11-12-2008) • Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb oficines? Es poden evacuar unes oficines situades en una nau industrial a través de la nau industrial mateix? (08-01-2009) • Com han de ser les portes de les places de pàrquings compartimentades? (19-01-2009) • Cal demanar un permís per instal·lar extintors? (09-03-2009) • Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de cables elèctrics d’alta tensió (15-04-2009) • Consideracions respecte al compliment del Codi d’Accessibilitat i dels recorreguts d’evacuació en cas d’incendi d’un local destinat a la formació de persones amb mobilitat reduïda (25-05-2009) • Dades sobre el comportament al foc dels teixits de fibra de vidre (08-06-2009) • Legislació aplicable a la legalització d’un extintor d’explosió (31-08-2009) • Recorreguts d’evacuació en un pavelló poliesportiu (28-09-2009) 6.8. Instal·lacions elèctriques i il·luminació • Requisits sobre protecció contra sobretensions o sobreintensitats als quadres elèctrics de comandament. Quan entren en vigor? (24-01-2008) • Per portar a terme un canvi d’ubicació del quadre elèctric, és necessària l’elaboració de projecte? (23-02-2009) • Elaboración de la memoria técnica simplificada para legalizar una instalación eléctrica antigua de más de 100 kW (24-03-2009) • Requisits per a les instal·lacions domòtiques. Tràmits i documentació necessària (18-06-2009) • Com han de ser les preses de terra d’un grup electrogen i d’un parallamps? A quina distància han d’estar? Quina resistència han de tenir? (20-07-2009) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 76ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 77 6.1. Accidents greus i plans d’emergència ? Legislació i bibliografia sobre plans d’emergència i evacuació (07-02-2008) La legislació vigent sobre els plans d’emergència aplicats a edificis i locals comercials és la següent: Real Decreto 393/2007, de 23-03-2007, por el que se aprueba la Norma Básica de autoprotección de los centros, establecimientos y dependencias dedicados a actividades que puedan dar origen a situaciones de emergencia. BOE núm. 72 de 24-03-2007 L’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball publica unes notes tècniques de prevenció, entre les quals destaca la següent, relativa a plans d’emergència, tot i que és una mica antiga i fa referència a una legislació que ja no és vigent: NTP 361 «Planes de emergencia en lugares de pública concurrencia». Es pot descarregar i trobar més informació a: http://www.insht.es/portal/site/Insht/. A més, a la Biblioteca dels EIC disposem dels següents llibres sobre el tema: Luis M. AZCUENAGA LINAZA. Elaboración de un plan de emergencia en la empresa. Madrid: Fundación Confemetal, 2001. 149 p. ISBN 8495428466 Número de referència: 614.8 AZC Geary W. SIKICH. Manual para planificar la administración de emergencias. Mèxic: McGraw-Hill, 1998. XVII, 484 p. ISBN 970101832X Número de referència: 614.8 SIK Lluís POU I MARIN. La planificación preventiva. Los planes de autoprotección y su implantación: recintos con gran cantidad de público. Desconegut: [s.n.], 2000. 29 f. Número de referència: 614.84 POU Salvador CASADESUS PURSALS. La evacuación de edificios. Terrassa: UPC. Departament d’Estadística i Investigació Operativa, 2007. II, 64 p. ISBN 8469024892 Número de referència: 614.8 CAS Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 77ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 78 ASOCIACIÓN PARA LA PREVENCIÓN DE ACCIDENTES; CONFEMETAL. Guía de un plan de acción preventiva en la empresa. Madrid: Fundación Confemetal, 1997. 156 p. ISBN 8489786372 Número de referència: 614.8 GUI 6.2. Aparells elevadors ? Legislació per legalitzar grues d’obra (31-07-2008) Les grues torre han de tenir en compte el que s’especifica a la disposició següent: Real Decreto 836/2003, de 27-06, por el que se aprueba una nueva Instrucción técnica complementaria MIE-AEM-2 del Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referente a grúas torre para obras u otras aplicaciones. BOE núm. 170 de 17-07-2003 (+ corr. errors BOE núm. 20 de 23-01-2004) Resum: Es aplicable a todas las grúas torre de más de 15 kN.m de momento nominal, movidas mecánicamente, destinadas a la elevación y distribución de materiales, tanto en obras como en otras aplicaciones. Regula los aspectos relativos a fabricación y comercialización (art. 4), instalación y puesta en servicio (art. 5), empresas instaladoras (art. 6), utilización (art. 7), mantenimiento y revisiones (art. 8), empresas conservadoras (art. 9), empresas instaladoras-conservadoras (art. 10), inspecciones extraordinarias (art. 11) y modificaciones esenciales en grúas instaladas (art. 12). Per una altra banda, a la pàgina web de l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) de la Generalitat de Catalunya s’indica que les instal·lacions de grues i ascensors han de ser legalitzades per una entitat d’inspecció i control (ECA o ICICT) per tal de garantir les condicions de seguretat que indica la reglamentació vigent. Es pot consultar: http://www.gencat.net/oge/tramits/grues_ascensors/installacions/index.html L’OGE facilita, a través de la seva pàgina web, els impresos normalitzats corresponents a cada tipus d’instal·lació. Es pot consultar: http://www.gencat.net/oge/documents/ascensors_grues/index.html Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 78ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 79 ? Distancia mínima entre una grúa y una línea de alta tensión (26-08-2009) En la instrucción técnica relativa a grúas torre: Real Decreto 836/2003, de 27-06, por el que se aprueba una nueva Instrucción técnica complementaria MIE-AEM-2 del Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referente a grúas torre para obras u otras aplicaciones BOE núm. 170 de 17-07-2003 dice lo siguiente: Artículo 5. Instalación y puesta en servicio 5.1 Proyecto de instalación. La instalación de los aparatos incluidos en esta ITC requiere la presentación de un proyecto ante el órgano competente de la comunidad autónoma, suscrito por técnico titulado competente y visado por el colegio oficial al que pertenezca. En el anexo II se indica el contenido mínimo del proyecto de instalación. Dicho proyecto se realizará de acuerdo con lo expresado en cuanto a condiciones de instalación en la norma UNE 58-101-92, parte 2 «Aparatos pesados de elevación. Condiciones de resistencia y seguridad en las grúas torre desmontables para obras. Condiciones de instalación y utilización». La referencia a la imposibilidad de contacto de cualquier parte de la grúa, así como de las cargas suspendidas, contenida en el segundo párrafo del apartado 4.1 de la norma UNE 58101-92, parte 2, se entenderá referida en líneas de baja tensión exclusivamente a la imposibilidad de contacto eléctrico. Por tanto, remite a la norma UNE 58101-2:1992, la cual se convierte de obligado cumplimiento. Dicha norma dice lo siguiente: 4. Instalación de la grúa y de la vía 4.1 Emplazamiento El emplazamiento de la grúa y de su camino de rodadura será elegido de manera tal que: El espacio libre mínimo para el paso de personal, entre las partes más salientes de la grúa y cualquier obstáculo, sea de 0,60 m de ancho por 2,50 m de alto. En caso de imposibilidad de aplicación de esta condición, se prohibirá el acceso de personal a esta zona peligrosa. En ningún momento cualquier parte de la grúa, así como las cargas suspendidas, pueden entrar en contacto con líneas eléctricas. Si estas líneas eléctricas son de alta tensión debe existir entre estas líneas y dichos elementos un espacio de seguridad de 5 m mínimo medidos en su proyección horizontal. Es decir, el espacio mínimo exigible entre una grúa y una línea de alta tensión es de 5 metros. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 79ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 80 6.3. Distribució de subministraments ? Distància mínima entre xarxes elèctriques, de telecomunicacions i subministrament d’aigua i de gas en una via pública (04-09-2008) Pel que fa a legislació estatal, està vigent aquesta disposició: Real Decreto 842/2002, de 02-08, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión. BOE núm. 224 de 18-09-2002 L’article 2.2 de la Instrucció tècnica ITC-BT-07 sobre «Xarxes subterrànies per a distribució en baixa tensió» està dedicat íntegrament a «Condicions generals per a creuament, proximitats i paral·lelisme». En aquest article podem llegir els requisits següents: Cruzamientos: Siempre que sea posible, se procurará que los cables de baja tensión discurran por encima de los de alta tensión. La distancia mínima entre un cable de baja tensión y otros cables de energía eléctrica será: 0,25 m con cables de alta tensión y 0,10 m con cables de baja tensión. La distancia del punto de cruce a los empalmes será superior a 1 m. Cuando no puedan respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, el cable instalado más recientemente se dispondrá en canalización entubada según lo prescrito en el apartado 2.1.2. Cables de telecomunicación La separación mínima entre los cables de energía eléctrica y los de telecomunicación será de 0,20 m. La distancia del punto de cruce a los empalmes, tanto del cable de energía como del cable de telecomunicación, será superior a 1 m. Cuando no puedan respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, el cable instalado más recientemente se dispondrá en canalización entubada según lo prescrito en el apartado 2.1.2. Estas restricciones no se deben aplicar a los cables de fibra óptica con cubiertas dieléctricas. Todo tipo de protección en la cubierta del cable debe ser aislante. Canalizaciones de agua y gas Siempre que sea posible, los cables se instalarán por encima de las canalizaciones de agua. La distancia mínima entre cables de energía eléctrica y canalizaciones de agua o gas será de 0,20 m. Se evitará el cruce por la vertical de las juntas de las canalizaciones de agua o gas, o de los empalmes de la canalización eléctrica, situando unas y otros a una distancia superior a 1 m del cruce. Cuando no puedan respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, la canalización instalada más recientemente se dispondrá entubada según lo prescrito en el apartado 2.1.2. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 80ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 81 Conducciones de alcantarillado Se procurará pasar los cables por encima de las conducciones de alcantarillado. No se admitirá incidir en su interior. Se admitirá incidir en su pared (por ejemplo, instalando tubos), siempre que se asegure que ésta no ha quedado debilitada. Si no es posible, se pasará por debajo, y los cables se dispondrán en canalizaciones entubadas según lo prescrito en el apartado 2.1.2. Depósitos de carburante. Los cables se dispondrán en canalizaciones entubadas según lo prescrito en el apartado 2.1.2. y distarán, como mínimo, 0,20 m del depósito. Los extremos de los tubos rebasarán al depósito, como mínimo 1,5 m por cada extremo. Proximidades y paralelismos: Los cables subterráneos de baja tensión directamente enterrados deberán cumplir las condiciones y distancias de proximidad que se indican a continuación, procurando evitar que queden en el mismo plano vertical que las demás conducciones. Otros cables de energía eléctrica Los cables de baja tensión podrán instalarse paralelamente a otros de baja o alta tensión, manteniendo entre ellos una distancia mínima de 0,10 m con los cables de baja tensión y 0,25 m con los cables de alta tensión. Cuando no puedan respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, el cable instalado más recientemente se dispondrá en canalización entubada según lo prescrito en el apartado 2.1.2. En el caso de que un mismo propietario canalice a la vez varios cables de baja tensión, podrá instalarlos a menor distancia, incluso en contacto. Cables de telecomunicación La distancia mínima entre los cables de energía eléctrica y los de telecomunicación será de 0,20 m. Cuando no puedan respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, el cable instalado más recientemente se dispondrá en canalización entubada según lo prescrito en el apartado 2.1.2. Canalizaciones de agua La distancia mínima entre los cables de energía eléctrica y las canalizaciones de agua será de 0,20 m. La distancia mínima entre los empalmes de los cables de energía eléctrica y las juntas de las canalizaciones de agua será de 1 m. Cuando no puedan respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, la canalización instalada más recientemente se dispondrá entubada según lo prescrito en el apartado 2.1.2. Se procurará mantener una distancia mínima de 0,20 m en proyección horizontal, y que la canalización de agua quede por debajo del nivel del cable eléctrico. Por otro lado, las arterias principales de agua se dispondrán de forma que se aseguren distancias superiores a 1 m respecto a los cables eléctricos de baja tensión. Canalizaciones de gas La distancia mínima entre los cables de energía eléctrica y las canalizaciones de gas será de 0,20 m, excepto para canalizaciones de gas de alta presión (más de 4 bar), en que la distancia será de 0,40 m. La distancia mínima entre los empalmes de los cables de energía eléctrica y las juntas de las canalizaciones de gas será de 1 m. Cuando no puedan respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, la canalización instalada más recientemente se dispondrá entubada según lo prescrito en el apartado 2.1.2. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 81ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 82 Se procurará mantener una distancia mínima de 0,20 m en proyección horizontal. Por otro lado, las arterias importantes de gas se dispondrán de forma que se aseguren distancias superiores a 1 m respecto a los cables eléctricos de baja tensión. Acometidas (conexiones de servicio) En el caso de que el cruzamiento o paralelismo entre cables eléctricos y canalizaciones de los servicios descritos anteriormente se produzcan en el tramo de acometida a un edificio, deberá mantenerse una distancia mínima de 0,20 m. Cuando no puedan respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, la canalización instalada más recientemente se dispondrá entubada según lo prescrito en el apartado 2.1.2. La canalización de la acometida eléctrica, en la entrada al edificio, deberá taponarse hasta conseguir una estanquidad adecuada. En el Reial Decret 919/2006, de 28-07-2006, pel qual s’aprova el Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos y les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11, BOE núm. 211 de 04-09-2006, a l’article 5.3, es llegeix el següent: 5.3 Ejecución de las instalaciones Las instalaciones reguladas por este reglamento deberán ser realizadas por las empresas que determine, en cada caso, la correspondiente ITC. Cuando las instalaciones de gas concurran con las correspondientes a otras energías o servicios deberán adoptarse las medidas precautorias correspondientes, en especial por lo que se refiere a las canalizaciones y distancias en cruces y paralelismos, según lo establecido en los reglamentos específicos y las ITCs que les sean de aplicación. A Catalunya, les distàncies entre serveis a la via pública estan regulades per les disposicions següents: Decret 120/1992, de 28 d’abril, pel qual es regulen les característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl. DOGC núm. 1606 de 12-06-1992 Decret 196/1992, de 04-08-1992, de modificació parcial del Decret 120/1992 pel qual es regulen les característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl. DOGC núm. 1649 de 25-09-1992 Ordre de 05-07-1993 per la qual s’aprova el procediment de control aplicable a les xarxes dels serveis públics que discorren pel subsòl. DOGC núm. 1782 d’11-08-1993 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 82ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 83 Resolució de 09-10-1996 per la qual es desenvolupa l’Ordre de 05-07-1993 que va aprovar el procediment de control, aplicable a les xarxes de serveis públics que discorren pel subsòl. DOGC núm. 2341 de 28-02-1997 Orden TIC/341/2003, de 22-07, por la que se aprueba el procedimiento de control aplicable a las obras que afectan a la red de distribución eléctrica enterrada. DOGC núm. 3937 de 31-07-2003 Resolución TRI/301/2006, de 03-02-2006, por la que se establecen los requisitos de señalización y protección de las redes soterradas de distribución eléctrica de media y alta tensión, en el ámbito territorial de Cataluña. DOGC núm. 4584 de 02-03-2006 ? Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de cables elèctrics d’alta tensió (20-04-2009) El mes de març del 2009 es va publicar el següent Reglament sobre línies d’alta tensió: Real Decreto 223/2008, de 15-02-2008, por el que se aprueban el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09. BOE núm. 68 de 19-03-2008 És d’obligat compliment a partir dels dos anys de la seva entrada en vigor (19-09-2008), i es considera d’aplicació voluntària a partir del 19-09-2008. N’hem parlat amb un expert de la Subdirecció d’Indústria del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i ens ha comentat que moltes empreses instal·ladores ja l’estan aplicant, tot i que encara no és d’obligat compliment. En cas de no voler estar al corrent del que diu aquest Reglament, i atès que no hi ha cap altra legislació vigent, haurien de demanar indicacions a Bombers de la població on es fa la instal·lació, per si tenen alguna especificació que hi faci referència. El Reial Decret 223/2008 esmentat diu el següent, a la seva Instrucció tècnica complementària ITC-LAT 06 «Línies subterrànies amb cables aïllats»: 4. Instal·lació de cables aïllats (...) 4.3 En galeries (...) Galeries de longitud superior a 400 m Les galeries de longitud superior a 400 m, a més de les disposicions anteriors han de disposar d’il·luminació fixa, d’instal·lacions fixes de detecció de gas (amb sensibilitat mínima de 300 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 83ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 84 ppm), d’accessos de personal cada 400 m com a màxim, d’enllumenat de senyalització interior per informar de les sortides i referències exteriors, d’envans de sectorització contra incendis (RF120) amb portes tallafoc (RF 90) cada 1.000 m com a màxim i de les mesures oportunes per a la prevenció contra incendis. 6.4. Instal·lacions interiors d’aigua ? Qui és el responsable de garantir la pressió d’aigua adequada en punts de consum en un habitatge (cas particular d’una vivenda a Vilanova del Vallès) (26-09-2008) Cal tenir en compte que la legislació tècnica d’instal·lacions interiors d’aigua es va modificar l’any 2006 amb l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) el 29-03-2006 i, per tant, s’ha de conèixer sota quina legislació s’ha executat i tramitat la instal·lació davant d’Indústria. Anteriorment, les instal·lacions s’havien de dissenyar i executar d’acord amb les anomenades normes NIA: Orden de 09-12-1975 sobre Normas Básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua (NIA). BOE núm. 11 de 13-01-1976 (+ corr. errors BOE núm. 37 de 12-02-1976) Resolución de 14-02-1980 por la que se complementa el apartado 1.5 del título I de las Normas Básicas para las instalaciones interiores de agua, en relación con el dimensionamiento de las instalaciones interiores para tubos de cobre. BOE núm. 58 de 07-03-1980 Tanmateix, en el disseny i execució de la instal·lació, també cal tenir en compte si en el municipi on es troba l’habitatge hi ha alguna disposició legal d’àmbit local com ara un reglament del servei municipal d’abastament d’aigua potable que pugui establir requeriments més específics. Pel que fa a la pressió màxima que pot arribar de xarxa, aquesta està determinada per la companyia subministradora i pot variar en funció de la localització. Aquesta pressió pot estar indicada en un reglament municipal del servei municipal d’abastament d’aigua potable. En el cas de Vilanova del Vallès no hi ha publicat cap reglament. Pel que fa a la pressió de servei i a la pressió en punts de consum, les normes NIA estableixen el següent: Título 1 (…) 1.4. Materiales que constituyen las instalaciones interiores 1.4.1. Los materiales empleados en tuberías y grifería de las instalaciones interiores deberán ser capaces, de forma general y como mínimo para una presión de trabajo de 15 kg/cm2 en previsión de la resistencia necesaria para soportar la de servicio y los golpes de ariete provocados por el cierre de los grifos. (…) (...) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 84ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 85 Título 6 (…) 6.2. Pruebas de las instalaciones 6.2.1. Todos los elementos y accesorios que integran las instalaciones serán objeto de las pruebas reglamentarias. 6.2.2. Antes de proceder al empotramiento de las tuberías, las empresas instaladoras están obligadas a efectuar la siguiente prueba: 6.2.2.1. Pruebas de resistencia mecánica y estanquidad. Dicha prueba se efectuará con presión hidráulica. a) Serán objeto de esta prueba todas las tuberías, elementos y accesorios que integran la instalación. b) La prueba se efectuará a 20 kg/cm2. Para iniciar la prueba se llenará de agua toda la instalación manteniendo abiertos los grifos terminales hasta que se tenga la seguridad de que la purga ha sido completa y no queda nada de aire. Entonces se cerrarán todos los grifos que nos han servido de purga y el de la fuente de alimentación. A continuación se empleará la bomba, que ya estará conectada, y se mantendrá su funcionamiento hasta alcanzar la presión de prueba. Una vez conseguida, se cerrará la llave de paso de la bomba. Se procederá a reconocer toda la instalación para asegurarse de que no existe pérdida. c) A continuación se disminuirá la presión hasta llegar a la de servicio, con un mínimo de 6 kg/cm2 y se mantendrá esta presión durante 15 minutos. Se dará por buena la instalación si durante este tiempo la lectura del manómetro ha permanecido constante. El manómetro a emplear en esta prueba deberá apreciar, con claridad, décimas de kg/cm2. d) Las presiones aludidas anteriormente se refieren a nivel de la calzada. El CTE, al seu Document Bàsic «DB-HS Salubritat - Secció HS 4. Subministrament d’aigua», estableix el següent: 2.1.3 Condiciones mínimas de suministro (...) 2. En los puntos de consumo la presión mínima debe ser: a) 100 kPa para grifos comunes (1 kg/cm2); b) 150 kPa para fluxores y calentadores (1,5 kg/cm2). 3 La presión en cualquier punto de consumo no debe superar 500 kPa (5 kg/cm 2). (…) 3.2.1.5.2 Sistemas de reducción de la presión 1. Deben instalarse válvulas limitadoras de presión en el ramal o derivación pertinente para que no se supere la presión de servicio máxima establecida en 2.1.3. 2. Cuando se prevean incrementos significativos en la presión de red deben instalarse válvulas limitadoras de tal forma que no se supere la presión máxima de servicio en los puntos de utilización. Independentment de la normativa tècnica amb què es dissenyi i s’executi la instal·lació, la responsabilitat que aquesta instal·lació funcioni adequadament hauria de recaure en tots i cadascun dels agents que hagin participat en el procés constructiu de la instal·lació i que es demostri que han incorregut en una “negligència”, voluntària o no, i ja sigui directament o subsidiàriament: projectista, empresa instal·ladora / instal·lador, direcció d’obra, etc. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 85ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 86 6.5. Instal·lacions de climatització i aigua calenta ? Legislació sobre climatització i instal·lacions d’aigua a naus industrials (07-02-2008) El Reglament d’instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE) no s’aplica a les instal·lacions industrials. Pel que fa a la climatització de naus industrials, s’aplica la legislació següent: Real Decreto 486/1997, de 14-04, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. BOE núm. 97 de 23-04-1997 Resum: Se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo entendiendo como tales las áreas del centro de trabajo, edificadas o no, en las que los trabajadores deban permanecer o a las que puedan acceder en razón de su trabajo. Se incluyen servicios higiénicos, áreas de descanso, comedores, zona de primeros auxilios, etc. Quedan excluidos los medios de transporte usados fuera del centro de trabajo, las obras de construcción temporales o móviles, las industrias de extracción, los buques de pesca, y los campos de cultivo, bosques y otros terrenos del centro de trabajo agrícola o forestal situados fuera de la zona edificada de los mismos. Los lugares de trabajo deberán cumplir las disposiciones mínimas establecidas en el presente Real Decreto respecto a sus condiciones constructivas, orden, limpieza y mantenimiento (anexo II), señalización, instalaciones de servicio y protección, condiciones ambientales (anexo III), iluminación (anexo IV), servicios higiénicos y locales de descanso (anexo V), y material y locales de primeros auxilios (anexo VI). El anexo I define las condiciones generales de seguridad en los lugares de trabajo. (Vegi’s, en concret, l’article 7 i l’annex III, punt 3.) Les Normes Bàsiques per a les instal·lacions interiors de subministrament d’aigua NIA-NBE actualment ja no són vigents, ja que han quedat substituïdes pel text del CTE, Document Bàsic «DB-HS Salubritat - Secció HS 4. Subministrament d’aigua». ? Legislació per a una sala de màquines de climatització amb instal·lació de gas i elements elèctrics o electrònics (21-02-2008) Si a la sala de màquines hi ha sistemes de detecció de gas que activen una electrovàlvula que talla el subministrament elèctric, no hi ha inconvenient a fer una instal·lació de climatització a la sala de màquines que ja tenen. Com es tracta d’instal·lacions de climatització amb instal·lacions de gas i instal·lacions elèctriques a la mateixa sala, cal tenir present la legislació següent: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 86ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 87 Real Decreto 1027/2007, de 20-07-2007, por el que se aprueba el Reglamento de instalaciones térmicas en los edificios (RITE). BOE núm. 207 de 29-08-2007 I, concretament, a la seva Instrucció IT 1.3.4.1.2 parla de les sales de màquines i de les característiques de seguretat que han de complir en funció de les característiques dels locals i elements que s’hi han d’instal·lar. Per a la instal·lació de gas, cal complir amb: Real Decreto 919/2006, de 28-07-2006, por el que se aprueban el Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG 01 a 11. BOE núm. 211 de 04-09-2006 Cal tenir en compte el Reglament per a baixa tensió: Real Decreto 842/2002, de 02-08, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión. BOE núm. 224 de 18-09-2002 Finalment, la instal·lació de gas, si s’ubica a la sala de màquines, la mateixa sala on hi ha components elèctrics, en cas que hi hagi una fuita pot afectar la normativa sobre atmosferes explosives: Real Decreto 400/1996, de 01-03, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 94/9/CE (Directiva ATEX) relativa a los aparatos y sistemas de protección para uso en atmósferas potencialmente explosivas. BOE núm. 85 de 08-04-1996 ? La ventilació de les aules de formació, segons el RITE, pot ser natural? (13-05-2008) El nou RITE, a la seva IT 1 «Disseny i dimensionament», diu el següent: IT 1.1.4.2 Exigencia de calidad del aire interior IT 1.1.4.2.1 Generalidades 1. En los edificios de viviendas, a los locales habitables del interior de las mismas, los almacenes de residuos, los trasteros, los aparcamientos y garajes; y en los edificios de cualquier otro uso, a los aparcamientos y los garajes se consideran válidos los requisitos de calidad de aire interior establecidos en la sección HS 3 del Código Técnico de la Edificación. 2. El resto de edificios dispondrá de un sistema de ventilación para el aporte del suficiente caudal de aire exterior que evite, en los distintos locales en los que se realice alguna actividad Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 87ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 88 humana, la formación de elevadas concentraciones de contaminantes, de acuerdo con lo que se establece en el apartado 1.4.2.2 y siguientes. A los efectos de cumplimiento de este apartado se considera válido lo establecido en el procedimiento de la UNE-EN 13779. IT 1.1.4.2.2 Categorías de calidad del aire interior en función del uso de los edificios En función del uso del edificio o local, la categoría de calidad del aire interior (IDA) que se deberá alcanzar será, como mínimo, la siguiente: IDA 1 (aire de óptima calidad): hospitales, clínicas, laboratorios y guarderías. IDA 2 (aire de buena calidad): oficinas, residencias (locales comunes de hoteles y similares, residencias de ancianos y de estudiantes), salas de lectura, museos, salas de tribunales, aulas de enseñanza y asimilables y piscinas. IDA 3 (aire de calidad media): edificios comerciales, cines, teatros, salones de actos, habitaciones de hoteles y similares, restaurantes, cafeterías, bares, salas de fiestas, gimnasios, locales para el deporte (salvo piscinas) y salas de ordenadores. IDA 4 (aire de calidad baja) IT 1.1.4.2.3 Caudal mínimo del aire exterior de ventilación 1. El caudal mínimo de aire exterior de ventilación, necesario para alcanzar las categorías de calidad de aire interior que se indican en el apartado 1.4.2.2, se calculará de acuerdo con alguno de los cinco métodos que se indican a continuación. A. Método indirecto de caudal de aire exterior por persona a) Se emplearán los valores de la tabla 1.4.2.1 cuando las personas tengan una actividad metabólica de alrededor 1,2 met, cuando sea baja la producción de sustancias contaminantes por fuentes diferentes del ser humano y cuando no esté permitido fumar. Tabla 1.4.2.1 Caudales de aire exterior, en dm3/s por persona Categoria dm3/s por persona IDA 1 20 IDA 2 12,5 IDA 3 8 IDA 4 5 Els nivells d’IDA de categoria 2, de 12,5 dm3/s per persona de la taula 1.4.2.1, únicament es poden aconseguir amb ventilació forçada; per tant, no és possible proporcionar-los amb ventilació natural. ? Legislació sobre ventilació de naus industrials on es realitzen processos de soldadura (20-01-2009) Podem afrontar el problema des de dos punts de vista: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 88ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 89 a) Incendis El RSCIEI (Real Decreto 2267/2004, de 03-12, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales, publicat al BOE núm. 303 de 1712-2004) indica, al seu article 7 de l’annex II, les condicions de ventilació i eliminació de fums i gasos de la combustió en els edificis industrials. Remet a la norma: UNE 23585:2004 «Seguridad contra incendios. Sistemas de control de temperatura y evacuación de humos (SCTEH). Requisitos y métodos de cálculo y diseño para proyectar un sistema de control de temperatura y de evacuación de humos en caso de incendio». b) Llocs de treball S’ha de tenir en compte la legislació que estableix les condicions ambientals dels llocs de treball, establertes per la disposició següent: Real Decreto 486/1997, de 31-07, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. BOE núm. 97 de 23-04-1997 A l’annex III s’especifiquen les condicions ambientals dels llocs de treball. Parla de la temperatura i de la renovació d’aire dels locals de treball. ? Normativa per realitzar el càlcul de la potència que cal instal·lar per a l’escalfament de les piscines cobertes (23-02-2009) El RITE, a la seva IT 1 «Disseny i dimensionament», diu el següent: IT 1.1.4.3.2 Calentamiento del agua en piscinas climatizadas 1. La temperatura del agua estará comprendida entre 24° y 30°C según el uso principal de la piscina (se excluyen las piscinas para usos terapéuticos). La temperatura del agua se medirá en el centro de la piscina y a unos 20 cm por debajo de la lámina de agua. Però al RITE no s’especifica com s’han de fer els càlculs de la potència necessària per realitzar l’escalfament de les piscines cobertes. En el «Documento sobre preguntas y respuestas sobre la aplicación del RITE» elaborat per ATECYR i l’IDAE es diu el següent: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 89ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 90 IT 1.1.4.3.2 Calentamiento del agua en piscinas climatizadas 1. La temperatura del agua estará comprendida entre 24° y 30°C según el uso principal de la piscina (se excluyen las piscinas para usos terapéuticos). La temperatura del agua se medirá en el centro de la piscina y a unos 20 cm por debajo de la lámina de agua. 2. La tolerancia en el espacio, horizontal y verticalmente, de la temperatura del agua no podrá ser mayor que ± 1,5°C. IT 1.1.4.3.1. ¿Cómo dimensionar la producción de ACS? Ya desde el RITE de 1998, se abandonó la obligatoriedad de una acumulación equivalente a dos horas de producción, como exigía el RICCACS de 1981; como prevención de la legionelosis se tiende a acumulaciones menores, lo que implica mayor potencia para el servicio de ACS. El dimensionado de las instalaciones de ACS consiste en combinar la potencia de producción con la capacidad de acumulación, con el fin de poder atender a la demanda punta; cuanto menor sea la acumulación, mayor deberá ser la potencia, siendo la situación límite las instalaciones de producción instantánea en las que la potencia debe ser capaz de hacer frente a la mayor punta de consumo que se presente en el día. Lo habitual es considerar la energía que se consume en ACS en la hora punta y dimensionar la instalación teniendo en cuenta la energía almacenada en los depósitos y sumarle la de producción. Creiem que aquests mètodes de càlcul es troben en manuals tècnics. No obstant això, hem localitzat les següents normes UNE sobre mètodes de càlcul dels requisits d’energia dels sistemes de calefacció dels edificis: UNE-EN 15316-3-1:2008 «Sistemas de calefacción en los edificios. Método para el cálculo de los requisitos de energía del sistema y de la eficiencia del sistema. Parte 3-1: Sistemas de agua caliente sanitaria, caracterización de necesidades (requisitos de acometida)». UNE-EN 15316-3-3:2008 «Sistemas de calefacción en los edificios. Método para el cálculo de los requisitos de energía del sistema y de la eficiencia del sistema. Parte 3-3: Sistemas de agua caliente sanitaria, generación». UNE-EN 15316-4-5:2008 «Sistemas de calefacción en los edificios. Método para el cálculo de los requisitos de energía del sistema y de la eficiencia del sistema. Parte 4-5: Sistemas de generación para calefacción de locales, calidad y prestaciones de los sistemas de calefacción urbana y de los sistemas de gran volumen». UNE-EN ISO 13790:2008 «Eficiencia energética de los edificios. Cálculo del consumo de energía para calefacción de espacios». Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 90ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 91 6.6. Instal·lacions de combustibles ? Legislació sobre instal·lació de dipòsits de gasoil (05-02-2008) Les instal·lacions d’emmagatzematge de carburants i combustibles líquids per al seu ús propi estan regulades pel Reglament d’instal·lacions petrolíferes, y, en concret, per la ITC MI-IP03, aprovada per: Real Decreto 1523/1999, de 01-10, por el que se modifica el Reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por Real Decreto 2085/1994, de 20-10, y las instrucciones técnicas complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 15-09, y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995, de 28-12. BOE núm. 253 de 22-10-1999 (+ corr. errors) Orden de 27-06-2000 que modifica la Orden de 20-11-1998 para adaptarse al Real Decreto 1523/1999, de 01-10, que modifica el Reglamento de instalaciones petrolíferas y sus instrucciones técnicas complementarias MI-IP03 y MI-IP04. DOGC núm. 3182 de 13-07-2000 Més informació a: http://www.gencat.net/oge/tramits/quimics/installacions/prod_petrolliers/index.html ? Legislació sobre seguretat d’una benzinera i sobre l’emmagatzematge soterrat de benzina (05-03-2008) Les benzineres estan regulades per: Real Decreto 2201/1995, de 28-12, por el que se aprueba la Instrucción técnica complementaria MI-IP 04 «Instalaciones fijas para distribución al por menor de carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al público». BOE núm. 41 de 16-02-1996 (+ corr. errors BOE núm. 79 de 01-04-1996) Resum: Se aprueba la ITC MI-IP 04 «Instalaciones fijas para distribución al por menor de carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al público» del Reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por RD 2085/1994, de 20-10, que se incluye como anexo al presente RD. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 91ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 92 En la presente ITC se establecen las prescripciones técnicas a las que se han de ajustar las instalaciones fijas para distribución al por menor de carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al público. Se aplicará a las nuevas instalaciones fijas para la venta al público de carburantes y combustibles petrolíferos, así como a las ampliaciones y modificaciones de las existentes. Real Decreto 1523/1999, de 01-10-1999, por el que se modifica el Reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994, de 20-10, y las instrucciones técnicas complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 15-09-1997, y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995, de 28-12-1995. BOE núm. 253 de 22-10-1999 (+ corr. errors BOE núm. 54 de 03-03-2000) Resum: Se modifican los artículos 2, 6 y 8 del Reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por el RD 2085/1994, de 20-10, y las ITC MI-IP03 «Instalaciones petrolíferas para uso propio» y ITC MI-IP04 «Instalaciones fijas para distribución al por menor de carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al público», que se adjuntan como anexos I y II del presente RD. Anexo II. Instrucción técnica complementaria MI-IP04 «Instalaciones para suministro a vehículos». La presente Instrucción técnica pretende establecer las prescripciones técnicas a las que han de ajustarse las instalaciones para suministro a vehículos, de acuerdo con la definición establecida en esta Instrucción. A més, cal tenir present el Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials, donat que segons el seu article 2.b, les benziners es poden considerar com a emmagatzematges industrials: Real Decreto 2267/2004, 03-12-2004, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales. BOE núm. 303 de 17-12-2004 També han de complir el Reglament de baixa tensió: Real Decreto 842/2002, de 02-08, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión. BOE núm. 224 de 18-09-2002 (Consulti’s la ITC-BT-29 «Prescripciones particulares para las instalaciones de locales con riesgo de incendio o explosión». A Catalunya, a més, cal tenir en compte: Resolución de 11-11-1988 por la que se aprueba la Instrucción, de 28-06-1988, interpretativa de la MI-BT 027, capítulo 9, relativa a estaciones de servicio, garajes y talleres de reparación de vehículos a motor. DOGC núm. 1087 de 30-12-1988 (+ corr. errors DOGC núm. 1128 de 07-04-1989) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 92ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 93 Resum: La Instrucción MI-BT 027, capítulo 9, fija las condiciones que han de reunir los elementos de las instalaciones eléctricas de determinados locales especiales, según se encuentren en los volúmenes peligrosos o fuera de ellos, considerando la mayor o menor probabilidad de la presencia de atmósfera explosiva. El ámbito de aplicación de la presente Resolución afecta a las estaciones de servicio, garajes, talleres de reparación de vehículos y aparcamientos públicos. Els aparells que s’hi instal·lin han de complir la legislació referida a atmosferes explosives: Real Decreto 400/1996, de 01-03, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 94/9/CE (Directiva ATEX) relativa a los aparatos y sistemas de protección para uso en atmósferas potencialmente explosivas. BOE núm. 85 de 08-04-1996 Resum: Este Real Decreto que adapta la Directiva 94/9/CE (Directiva ATEX) se aplica a los aparatos y sistemas de protección para uso en atmósferas potencialmente explosivas. Y también se aplica a los dispositivos de seguridad, control y reglaje destinados a utilizarse fuera de atmósfera potencialmente explosiva pero que son necesarios o que contribuyen al funcionamiento seguro de los aparatos y sistemas de protección en relación con los riesgos de explosión. Clasifica los grupos y categorías de aparatos. Des del punt de vista de la seguretat dels treballadors: Real Decreto 681/2003, de 12-06, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores expuestos a los riesgos derivados de atmósferas explosivas en el lugar de trabajo. BOE núm. 145 de 18-06-2003 Resum: Este Real Decreto tiene por objeto, en el marco de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales, establecer las disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores que pudieran verse expuestos a riesgos derivados de atmósferas explosivas en el lugar de trabajo, según se definen en el artículo 2. ? Legalització de dipòsits de combustible per a grups electrògens d’obres (16-03-2009) Abans de posar en marxa la instal·lació de dipòsits de gasoil per a grups electrògens d’obres, és necessari presentar davant de les entitats d’inspecció i control la documentació que justifiqui l’acompliment de les condicions tècniques i administratives establertes. La instrucció tècnica que s’ha de complir és la MI-IP03 «Instalaciones de almacenamiento para su consumo en la propia instalación» del Reglament d’instal·lacions petrolíferes. Són d’aplicació les disposicions següents: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 93ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 94 Real Decreto 1427/1997, de 15-09, por el que se aprueba la Instrucción técnica complementaria MI-IP03 «Instalaciones petrolíferas para uso propio». BOE núm. 254 de 23-10-1997 (+ corr. errors BOE núm. 21 de 24-01-1998) Real Decreto 1523/1999, de 01-10-1999, por el que se modifica el Reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994, de 20-10, y las instrucciones técnicas complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 15-09-1997, y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995, de 28-12-1995. BOE núm. 253 de 22-10-1999 (+ corr. errors BOE núm. 54 de 03-03-2000) A Catalunya, el procediment administratiu per a l’aplicació d’aquesta ITC està regulat per les disposicions següents: Orden de 20-11-1998 sobre el procedimiento de actuación de las empresas instaladoras, de las entidades de inspección y control y de los titulares en las instalaciones petrolíferas para uso propio reguladas por la Instrucción técnica complementaria ITC MI-IP03 «Instalaciones petrolíferas para uso propio», del Reglamento de instalaciones petrolíferas. DOGC núm. 2782 de 09-12-1998 Orden de 27-06-2000 que modifica la Orden de 20-11-1998 para adaptarse al Real Decreto 1523/1999, de 01-10-1999, que modifica el Reglamento de instalaciones petrolíferas y sus instrucciones técnicas complementarias MI-IP03 y MI-IP04. DOGC núm. 3182 de 13-07-2000 Orden TRI/395/2005, de 04-08-2005, de modificación de la Orden de 21-01-2003 referente a la regulación de instalaciones existentes sin autorización o inscripción en el Registro Industrial de Almacenamiento de Carburantes y Combustibles Líquidos para su consumo en la propia instalación, reguladas por la Instrucción técnica complementaria MI-IP03. DOGC núm. 4484 de 06-10-2005 ? Ventilació dels locals on hi ha una instal·lació receptora de gas natural en una bugaderia industrial (28-08-2009) Es tracta del projecte d’una instal·lació receptora de gas natural, a una pressió inferior a 5 bar, per a una bugaderia industrial d’uns 200 kg de potència calorífica. La consulta és si, per a la ventilació del local, s’ha de complir la norma UNE 60670-6. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 94ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 95 La resposta del Sr. Portero, de la Direcció General de Qualitat i Seguretat Industrial del Ministeri d’Indústria, és la següent: Si he comprendido bien la consulta, la instalación de gas que se quiere realizar no contempla la instalación de ninguna caldera o generador de calor o frío con potencia útil superior a 70 kW. En ese caso, no resulta aplicable la previsión de que se utilice la norma UNE 60601, la cual se refiere únicamente a ese tipo de aparatos (y, por ello, no se aplica a los demás –aparatos para lavado, secado o planchado, entre otros-). Es decir, una instalación de aparatos, por mucho que supere los 70 kW, no lleva a aplicar la norma UNE 60601, salvo que sí exista una caldera o generador en esas condiciones y dicha norma solo se aplicaría a estos últimos. Efectivament, el punt «1 Objeto y campo de aplicación» de la norma UNE 60601:2006 «Salas de máquinas y equipos autónomos de generación de calor o frío o para cogeneración, que utilizan combustibles gaseosos» indica que aquesta norma estableix els requisits exigibles als locals on hi hagi generadors per a la producció de calor o fred mitjançant fluid termòfor, o bé equips de cogeneració de consum calorífic nominal conjunt superior a 70 kW que utilitzin combustibles gasosos. Entenem, doncs, que han d’aplicar el que diu el Reial Decret 919/2006 sobre utilització i distribució de combustibles gasosos a la seva ITC-ICG 07: 2. Diseño y ejecución de las instalaciones receptoras En edificios de nueva construcción y edificios rehabilitados, cuando dispongan de chimeneas para la evacuación de los productos de la combustión, éstas se diseñarán y calcularán de acuerdo con los procedimientos descritos en las normas UNE 123001, UNE-EN 13384-1 y UNE-EN 13384-2, y los materiales deberán ser conformes a la norma UNE-EN 1856-1 cuando éstos sean metálicos o a la norma NTE-ISH-74 cuando sean no metálicos. Con carácter general, la evacuación de los productos de la combustión deberá efectuarse por cubierta. Excepcionalmente, cuando se trate de aparatos estancos o de tiro forzado de potencia útil nominal igual o inferior a 70 kW, así como de tiro natural para la producción de agua caliente sanitaria de potencia útil nominal igual o inferior a 24,4 kW, la evacuación de los productos de la combustión podrá realizarse mediante salida directa al exterior (fachada o patio de ventilación), sin perjuicio de lo que establezca el Reglamento de instalaciones térmicas de los edificios. En edificaciones ya existentes que se reformen, si disponen de conducto de evacuación adecuado al nuevo aparato a conectar y si éste reúne las condiciones establecidas en la reglamentación vigente, la evacuación de los productos de la combustión se realizará por el conducto existente. Aquellos patios de ventilación destinados a la evacuación de los productos de combustión de aparatos conducidos, deben tener como mínimo una superficie en planta, medida en metros cuadrados, igual a 0,5* NT, con un mínimo de 4 m2, siendo NT el número total de locales que puedan contener aparatos conducidos que desemboquen en el patio. En caso de patios de ventilación en edificios de nueva edificación, la superficie mínima en planta será igual a 1 NT, y siempre mayor que 6 m2. Además, si el patio está cubierto en su parte superior con un techado, éste debe dejar libre una superficie permanente de comunicación con el exterior del 25% de su sección en planta, con un mínimo de 4 m2. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 95ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 96 ? Legislació aplicable a les instal·lacions de gas per a locals comercials i industrials (07-09-2009) El RIGLO, Reglament d’instal·lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials, va ser derogat a partir del 04-03-2007, moment en què va entrar en vigor el nou reglament: Real Decreto 919/2006, de 28-07-2006, por el que se aprueban el Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG 01 a 11. BOE núm. 211 de 04-09-2006 És aplicable tant a les instal·lacions de gas per a locals comercials com a les instal·lacions industrials. Pel que fa als procediments administratius, la Direcció General d’Energia i Mines ha emès la Instrucció 1/2007 per a l’aplicació a la Comunitat Autònoma de Catalunya d’aquest Reial Decret: Instrucción 1/2007, de 28-02-2007, de la Dirección General de Energía y Minas, sobre procedimiento administrativo para la aplicación en la Comunidad Autónoma de Cataluña del RD 919/2006, de 28-07-2006, por el que se aprueban el Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG 01 a 11. DOGC s/n de 28-02-2007 A més, segueix vigent: Ordre de 28/03/1996 sobre el procediment d’actuació de les empreses instal·ladores, de les entitats d’inspecció i control i dels titulars de les instal·lacions de gasos combustibles. DOGC núm. 2196 de 19-04-1996 Per a més informació recomanem el web de l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE): http://www.gencat.cat/oge/tramits/aigua/gas/intallacions_gasos/index.html 6.7. Instal·lacions de protecció contra incendis ? Cálculo y límites de estabilidades al fuego (EF) de vigas metálicas (05-02-2009) Los métodos de cálculo de las estabilidades al fuego (EF) se encuentran descritos en manuales sobre estructuras y tal vez en normas técnicas, como las que indicamos a continuación: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 96ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 97 UNE-ENV 1090-1:1997 «Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas para edificación». UNE-ENV 1993-1-1:1996 Eurocódigo 3: «Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-1: Reglas generales y reglas para edificación». (+ UNE-ENV 1993-1-1/A1:1996) PNE-EN 1993-1-2 Eurocódigo 3: «Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-2: Estructuras expuestas al fuego». En cuanto a la legislación (límites de EF aceptables), dependerá de si es un entorno industrial o no. Para el caso de los establecimientos industriales es de aplicación el RSCIEI; para el resto, el CTE: Real Decreto 2267/2004, de 3-12, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales. BOE núm. 303 de 17-12-2004 Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE núm. 74 de 28-03-2006 (En concreto, el Documento Básico «DB-SI Seguridad en caso de incendio») ? Normativa de prevenció d’incendis que s’ha d’aplicar en una explotació agropecuària (16-07-2009) Segons l’article 2.1 del CTE, el qual indica l’àmbit d’aplicació d’aquest marc normatiu, diu textualment el següent: Artículo 2. Ámbito de aplicación 1. El CTE será de aplicación, en los términos establecidos en la LOE y con las limitaciones que en el mismo se determinan, a las edificaciones públicas y privadas cuyos proyectos precisen disponer la correspondiente licencia a autorización legalmente exigible. Si consultem la LOE (Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació), en concret l’article 2, llegim el següent: Artículo 2. Ámbito de aplicación 1. Esta Ley es de aplicación al proceso de la edificación, entendiendo por tal la acción y el resultado de construir un edificio de carácter permanente, público o privado, cuyo uso principal esté comprendido en los siguientes grupos: a) Administrativo, sanitario, religioso, residencial en todas sus formas, docente y cultural. b) Aeronáutico; agropecuario; de la energía; de la hidráulica; minero; de telecomunicaciones (referido a la ingeniería de las telecomunicaciones); del transporte terrestre, marítimo, fluvial y aéreo; forestal; industrial; naval; de la ingeniería de saneamiento e higiene, y accesorio a las obras de ingeniería y su explotación. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 97ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 98 Per tant, una explotació agropecuària ha de seguir el CTE pel que fa a la prevenció d’incendis (en concret, el «DB-SI Seguridad en caso de incendio»). Però, per una altra banda, en el «DB-SI Seguridad en caso de incendio» no es parla en cap moment de les explotacions agropecuàries. Per tal de resoldre aquest problema d’interpretació del Document Bàsic «DB-SI Seguridad en caso de incendio» del CTE, hem consultat l’arxiu «Consultas sobre los documentos básicos “DB-SI Seguridad en caso de incendio” y “DB-SU Seguridad de utilización”», elaborat pel Ministeri de Vivenda a partir de consultes dirigides a la Direcció General d’Arquitectura i Política de Vivenda. En una de les consultes, es llegeix això: ¿Es exigible el cumplimiento de las condiciones del DB-SI cuando un incendio no suponga riesgo para las personas? La aplicación del DB-SI tiene por objeto cumplir las exigencias básicas de SI y con ello satisfacer el requisito básico SI, el cual tiene por objetivo “(…) reducir a límites aceptables el riesgo de que los usuarios de un edificio sufran daños derivados de un incendio de origen accidental (…)” (Parte I, art. 11.1). Por tanto, la aplicación de las condiciones del DB-SI es exigible en la medida en que exista riesgo para las personas y voluntaria si únicamente existe riesgo para los bienes. A título de ejemplo, en un edificio de uso agropecuario, garaje o almacén, de poca superficie, una planta, ocupación mínima y ocasional, suficiente separación respecto de otros edificios, etc., pueden no ser exigibles las condiciones de: - propagación interior (sección SI 1), - propagación exterior (SI 2), - instalaciones de protección contra incendios (SI 4), - intervención de los bomberos (SI 5), - resistencia al fuego de la estructura (SI 6), siendo suficiente aplicar las condiciones de evacuación (SI 3) que realmente puedan resultar necesarias para la seguridad de las personas. ? Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació automàtica d’extinció) d’una sala de calderes de P = 70 kW (11-12-2008) a) Propagació interior Segons la taula 2.1 de la secció SI 1 del «DB-SI Seguretat en cas d’incendi» del Codi Tècnic de l’Edificació, es classifica com a risc baix una sala de calderes quan aquesta té una potència útil nominal: 70 < P ≤ 200 kW; per tant, les condicions que ha de complir el local són les de la taula 2.2, que no preveu l’existència d’un vestíbul d’independència del local amb la resta de l’edifici. b) Instal·lació automàtica d’extinció Per saber si és necessari disposar d’instal·lació automàtica d’extinció, així com d’altres tipus d’instal·lacions de protecció contra incendis, cal consultar la taula 1.1 de la secció SI 4 del DB citat. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 98ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 99 NOTA: Si la potència hagués estat > 70 kW caldria, a més, haver tingut en compte el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE), aprovat pel Reial Decret 1027/2007 (BOE núm. 207 29-08-2007), concretament la IT 1.3.4.1.2 «Sales de màquines». Segons s’indica a la Instrucció citada, les sales de màquines amb generadors de calor a gas han de complir la norma UNE 60601:2006 que, entre d’altres, estableix requisits de seguretat contra incendis. ? Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb oficines? Es poden evacuar unes oficines situades en una nau industrial a través de la nau industrial mateix? (08-01-2009) a) Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb oficines? L’annex II del RSCIEI «Requisitos constructivos de los establecimientos industriales según su configuración, ubicación y nivel de riesgo intrínseco» especifica els recorreguts d’evacuació dels edificis industrials en funció del tipus d’edifici de què es tracti (en el cas d’aquesta consulta, desconeixem de quin tipus d’edifici es tracta). Recomanem la lectura de la «Guía técnica de aplicación: Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales», editada pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç l’octubre de 2007, que indica que quan el RSCIEI cita la NBE/CPI96, tenint en compte que està derogada, s’ha d’aplicar el CTE SI. Així, i segons el tipus d’edifici de què es tracti, recomanem seguir les indicacions que aporta la citada guia pel que fa a l’evacuació d’edificis industrials: Edifici tipus A, punt 6.2, pàgina 88 Edifici tipus B, punt 6.3, pàgines 88-101 Edifici tipus C, punt 6.4, pàgines 101-102 Edifici tipus D i E, punt 6.5, pàgina 102 b) Es poden evacuar unes oficines situades en una nau industrial a través de la nau industrial mateix? Com que de la legislació consultada no es dedueix de manera directa si és possible evacuar unes oficines a través de la nau industrial on estan situades, recomanem que es faci la consulta directament a Bombers, ja sigui als de Barcelona o als de la Generalitat: Bombers de Barcelona C/ Provença, 178 08036 Barcelona Tel.: 932 915 301 http://www.bcn.es/bombers/ca/prevencio_quefem_incendis.html Bombers de la Generalitat C/ Diputació, 355 08009 Barcelona Tel.: 935 512 000 A/e: [email protected] http://www.gencat.net/interior/emergencies/bombers/index.htm Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 99ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 100 ? Com han de ser les portes de les places de pàrquings compartimentades? (19-01-2009) El «DB-SI Seguridad en caso de incendio» del CTE no especifica les característiques de les portes de les places de pàrquings compartimentades pel que fa al seu calat. Únicament, a la taula 1.2 «Resistencia al fuego de las paredes, techos y puertas que delimitan sectores de incendio» diu el següent: Puertas de paso entre sectores de incendio: EI2 t-C5 siendo t la mitad del tiempo de resistencia al fuego requerido a la pared en la que se encuentre, o bien la cuarta parte cuando el paso se realice a través de un vestíbulo de independencia y de dos puertas. La TINSCI va elaborar un document, que adjuntem, «DT-5 Aparcaments en places tancades», que corrobora el que acabem de citar: 1. Antecedents (...) En aparcaments integrats en edificis d’habitatges també s’està donant la tipologia de places tancades amb zona d’accés comú, per millorar la seguretat enfront de possibles intrusismes. Aquestes tipologies singulars no queden recollides de forma específica a la normativa i és per això que cal tenir presents les consideracions següents: - Normalment les places tancades no constitueixen un sector d’incendi ja que les portes de vehicles no acostumen a ser resistents al foc, de manera que s’estudiarà les places i zones de circulació de manera conjunta a efectes d’establir les condicions de seguretat en cas d’incendi. També s’hauran de garantir uns recorreguts generals d’evacuació per zones comunes, ja que aquests no es poden resoldre a través de les places tancades que, per definició, no són accessibles a les persones que no són les propietàries o llogateres. - Alternativament, es podria optar perquè cada plaça tancada fos un sector d’incendi complint els requeriments que estableix el Document Bàsic «Seguretat en cas d’incendi», DB-SI, del Codi Tècnic de l’Edificació (RD 314/2002) per als locals de risc d’incendi baix. En aquest cas, caldrà tenir en compte especialment que en cada plaça tancada la porta de vehicles ha de ser resistent al foc EI2 60 C5 i que ha d’haver una sortida d’evacuació –bé directa a l’habitatge en cas d’habitatges en filera, o bé a través d’una porta de vianants inserida a la porta de vehicles. La zona comuna de circulació i la resta de places no tancades s’estudiaran de manera conjunta, tal com s’explica a l’apartat anterior. Hem estat buscant si existeixen normes UNE que especifiquin les característiques de calat de les portes de les places de pàrquings compartimentades, però no hem trobat cap norma UNE que tracti d’aquest tema. Recomanem que es faci la consulta directament, ja sigui a Bombers de Barcelona si l’aparcament està situat en aquesta ciutat, o bé als de la Generalitat. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 100ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 101 ? Cal demanar un permís per instal·lar extintors? (09-03-2009) Per les indicacions facilitades a la consulta, entenem que es tracta d’un edifici destinat a ús residencial (vivendes). És important aclarir aquest punt ja que si es tractés d’un edifici d’ús industrial estaria afectat pel RSCIEI, i si l’ús de l’edifici estigués destinat a alguna activitat econòmica podria estar afectat per la LIIA. Entenem que es tracta d’un edifici d’habitatges, i, per tant, està afectat pel CTE. Si per llei un edifici o establiment no està obligat a instal·lar certs equips i tot i així els titulars i/o propietaris els volen instal·lar, no estan obligats a notificar-ho a l’Administració. Només cal notificar-ho quan la instal·lació sigui obligatòria i quan aquest tràmit aparegui com a requisit en el text de la disposició. A més, les condicions d’instal·lació i manteniment de tots els equips i mitjans de seguretat contra incendis estan regulades pel Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (Reial Decret 1942/1993, de 5-11, i posteriors modificacions per l’Ordre de 16-04-1998 –vegi’s arxius adjunts–). I en aquest RD, en el seu article 10, llegim el següent: És a dir, la instal·lació d’extintors portàtils és l’única que no cal que la faci un instal·lador autoritzat. No obstant això, per instal·lar extintors igualment s’han de seguir les indicacions establertes en el DB-SI-4 (sobretot les referents a les distàncies mínimes entre extintor i extintor i que ha d’haver extintors a totes les plantes). (Es pot consultar a http://www.codigotecnico.org/.) Per últim, cal tenir en compte que encara que la instal·lació no té perquè fer-la un instal·lador autoritzat, sí que és obligatori que el manteniment dels extintors el faci un mantenidor autoritzat (art.13 del RIPCI): Per ampliar informació, es pot trucar al Servei de Prevenció de la Generalitat: 935 867 907. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 101ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 102 ? Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de cables elèctrics d’alta tensió (15-04-2009) El mes de març de 2009 es va publicar el següent reglament sobre línies d’alta tensió: Real Decreto 223/2008, de 15-02-2008, por el que se aprueban el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09. BOE núm. 68 de 19-03-2008 És d’obligat compliment a partir dels dos anys de la seva entrada en vigor (19-09-2008), i es considera d’aplicació voluntària a partir del 19-09-2008. Hem parlat amb un expert de la Subdirecció d’Indústria del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i ens ha comentat que moltes empreses instal·ladores ja l’estan aplicant, tot i que encara no és d’obligat compliment. En cas de no voler estar al corrent del que diu aquest Reglament, i atès que no hi ha cap altra legislació vigent, haurien de demanar indicacions a Bombers de la població on es fa la instal·lació, per si tenen alguna especificació que hi faci referència. El Reial Decret 223/2008 diu el següent, a la seva Instrucció tècnica complementària ITC-LAT 06 «Línies subterrànies amb cables aïllats»: 4. Instal·lació de cables aïllats (...) 4.3 En galeries (...) Galeries de longitud superior a 400 m Les galeries de longitud superior a 400 m, a més de les disposicions anteriors han de disposar d’il·luminació fixa, d’instal·lacions fixes de detecció de gas (amb sensibilitat mínima de 300 ppm), d’accessos de personal cada 400 m com a màxim, d’enllumenat de senyalització interior per informar de les sortides i referències exteriors, d’envans de sectorització contra incendis (RF120) amb portes tallafoc (RF 90) cada 1.000 m com a màxim i de les mesures oportunes per a la prevenció contra incendis. ? Consideracions respecte al compliment del Codi d’Accessibilitat i dels recorreguts d’evacuació en cas d’incendi d’un local destinat a la formació de persones amb mobilitat reduïda (25-5-2009) En l’elaboració d’un projecte per a un local destinat a la formació de persones amb mobilitat reduïda, cal tenir en compte que s’ha d’aplicar, de manera independent, la legislació sobre accessibilitat i la legislació sobre seguretat en cas d’incendi. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 102ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 103 a) Codi d’Accessibilitat Segons el Decret 135/1995 (art. 20.1), una de les entrades des de la via pública ha de ser accessible. En el seu cas, ens indica que l’ascensor de l’edifici que dóna a l’interior del local és practicable. Però s’ha de tenir en compte que tot el recorregut des de la via pública ha de ser practicable, i les escales han de complir el que diu l’apartat 20.5. Respecte a l’entrada al local des del carrer, si es posa un elevador a les escales d’accés ja s’accepta com a recorregut practicable. b) Protecció contra incendis - Recorregut d’evacuació En vista del plànol del local que ens facilita, hem de fer diverses consideracions respecte al recorregut d’evacuació que proposa a través de l’accés de l’escala comunitària. Si el recorregut d’evacuació considerat inicialment (el marcat en el plànol) supera en poc la distància de 25 metres, s’ha de consultar amb l’Administració ja que podria ser admès com a vàlid. En cas contrari, si es vol considerar com a recorregut d’evacuació el que porta a la sortida per l’escala comunitària, cal tenir en compte que el recorregut haurà de complir el següent: • Que compleixi tots els requeriments que marca el CTE pel que fa a distància màxima de recorregut, amplades, portes (que han d’obrir cap a l’exterior), escales, etc. • Que una sala tècnica no pot formar part d’un recorregut d’evacuació. • Segons el CTE, si el quadre elèctric és un quadre general de distribució del local, es considera que el local on s’ubica el quadre ha de ser de risc baix i, per tant, ha de complir les condicions del CTE per a aquest tipus de local (CTE SI 1, punt 2 «Locals i zones de risc especial», taula 2.1). Aquest requeriment va ser incorporat al CTE mitjançant el Reial Decret 1371/2007. Hem consultat un expert que ens ha dit que l’Administració consideraria vàlid que el quadre estigués tancat en un armari de EI 90. Però, com a conseqüència d’això, la sala tècnica podria perdre amplada, i no assolir l’amplada mínima que requereix un recorregut d’evacuació. • La condició que un quadre elèctric qualsevol, de potència igual o superior de 50 kW, s’ha d’emplaçar en un local de risc especial baix es troba indicada a l’Ordenança de protecció contra incendis de Barcelona, i, per tant, és vàlida per a aquest municipi, la qual cosa no exclou el compliment del paràgraf anterior. Cal recordar que la distància màxima de recorregut d’evacuació de 25 metres es pot ampliar a 50 metres si es disposa de dues sortides d’evacuació, i els corresponents recorreguts d’evacuació compleixen els requeriments marcats pel CTE. Recomanem, no obstant això, que es faci la consulta directament a Bombers, ja sigui de Barcelona o de la Generalitat segons correspongui. ? Dades sobre el comportament al foc dels teixits de fibra de vidre (08-06-2009) Per tal de localitzar dades relatives a la densitat de càrrega de foc dels teixits de fibra de vidre, hem consultat l’arxiu de disposicions legals i diversos manuals de Mapfre, Itsemap, l’Institut Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 103ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 104 Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) i la National Fire Protection Association (NFPA). A cap disposició legal hem trobat les dades requerides. Únicament en el següent manual de la NFPA hem localitzat informació sobre els teixits no combustibles, que inclouen els de fibra de vidre, i que reproduïm a continuació: Fire Protection Handbook. NFPA, 1991. Capítol 3: «Materials. Products and environments», «3-33 Fibers and Textiles» ? Legislació aplicable a la legalització d’un extintor d’explosió (31-08-2009) Els extintors d’explosió, segons un tècnic de l’Àrea d’Indústria i Energia de la Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya, considerant que la finalitat de l’extintor d’explosió és apagar incendis, han de ser tractats com a extintors i no com a explosius. Per tant, els extintors d’incendis han complir els requisits expressats a: Real Decreto 1942/1993, de 05-11-1993, por el que se aprueba el Reglamento de instalaciones de protección contra incendios (RIPCI). BOE núm. 298 de 14-12-1993 APÉNDICE 1. CARACTERÍSTICAS E INSTALACIÓN DE LOS APARATOS. EQUIPOS Y SISTEMAS DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS Los aparatos, equipos y sistemas, así como sus partes o componentes y la instalación de los mismos, deben reunir las características que se especifican a continuación: (...) 6. Extintores de incendio 1. Los extintores de incendio, sus características y especificaciones se ajustarán al Reglamento de aparatos a presión y a su Instrucción técnica complementaria MIE-AP5. 2. Los extintores de incendio necesitarán, antes de su fabricación o importación, con independencia de lo establecido por la ITC-MIE-AP5, ser aprobados de acuerdo con lo establecido en el artículo 2 de este Reglamento a efectos de justificar el cumplimiento de lo dispuesto en la norma UNE 23.110. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 104ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 105 Les normes UNE 23110 vigents actualment són les següents: UNE 23110-3:1994 «Extintores portátiles de incendios. Parte 3: Construcción, resistencia a la presión y ensayos mecánicos». UNE 23110-6:1996 «Extintores portátiles de incendios. Parte 6: Procedimientos para la evaluación de la conformidad de los extintores portátiles con la Norma EN 3, partes 1 a 5». UNE 23110-15:2002 «Lucha contra incendios. Extintores portátiles de incendios. Parte 15: Documento de interpretación de la Norma Europea EN 3». Les altres parts de les normes UNE 23110 han estat reemplaçades per la norma següent: UNE-EN 3-7:2004+A1:2008 «Extintores portátiles de incendios. Parte 7: Características, requisitos de funcionamiento y métodos de ensayo». Els extintors d’explosió no són aparells a pressió, per la qual cosa no han de complir la ITC-MIEAP5, ni han de portar el marcatge CE. Una vegada que l’extintor compleix les normes UNE 23110 esmentades, el pas següent és que un organisme de control ho certifiqui (art. 2 del RIPCI). A Catalunya, els organismes de control que porten a terme aquestes inspeccions són ECA (http://www.eca.es) i ICICT (http://www.icictsa.com/). ? Recorreguts d’evacuació en un pavelló poliesportiu (28-09-2009) La definició que fa el CTE (DB-SI, annex SI A, «Terminologia») de recorregut d’evacuació és la següent: Recorrido que conduce desde un origen de evacuación hasta una salida de planta, situada en la misma planta considerada o en otra, o hasta una salida de edificio. Conforme a ello, una vez alcanzada una salida de planta, la longitud del recorrido posterior no computa a efectos del cumplimiento de los límites a los recorridos de evacuación. En el cas concret de la consulta, per excloure la rampa en el còmput total del recorregut d’evacuació, l’inici de la rampa s’hauria de poder considerar sortida de planta. Segons la definició que fa el CTE (DB-SI, annex SI A, «Terminologia»), una sortida de planta ha de complir algun dels requeriments següents: Es alguno de los siguientes elementos, pudiendo estar situada, bien en la planta considerada o bien en otra planta diferente: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 105ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 106 1. El arranque de una escalera no protegida que conduce a una planta de salida del edificio, siempre que el área del hueco del forjado no exceda a la superficie en planta de la escalera en más de 1,30 m2. Sin embargo, cuando en el sector que contiene a la escalera, la planta considerada o cualquier otra inferior esté comunicada con otras por huecos diferentes de los de las escaleras, el arranque de escalera antes citado no puede considerarse salida de planta. 2. El arranque de una escalera compartimentada como los sectores de incendio, o una puerta de acceso a una escalera protegida, a un pasillo protegido o a un vestíbulo de independencia de una escalera especialmente protegida. Cuando se trate de una salida de planta desde una zona de hospitalización o de tratamiento intensivo (...). En el caso de escaleras, dicha superficie se refiere a la del rellano de la planta considerada, admitiéndose su utilización para actividades de escaso riesgo, como salas de espera, etc. 3. Una puerta de paso, a través de un vestíbulo de independencia, a un sector de incendio diferente que exista en la misma planta, siempre que: - el sector inicial tenga otra salida de planta que no conduzca al mismo sector alternativo; - el sector alternativo tenga una superficie en zonas de circulación suficiente para albergar a los ocupantes del sector inicial, a razón de 0,5 m_/pers, considerando únicamente los puntos situados a menos de 30 m de recorrido desde el acceso al sector. En uso Hospitalario (...); - la evacuación del sector alternativo no confluya con la del sector inicial en ningún otro sector del edificio, excepto cuando lo haga en un sector de riesgo mínimo. 4. Una salida de edificio. En cas contrari, si la rampa no es pot considerar sortida de planta, i ha de formar part del recorregut d’evacuació, la seva amplada s’ha de dimensionar d’acord amb el que s’indica a la taula 4.1 del DB-SI 3. Altres consideracions estan incloses dins de la definició que fa el CTE sobre el que es considera recorregut d’evacuació: La longitud de los recorridos por pasillos, escaleras y rampas, se medirá sobre el eje de los mismos. (...) Los recorridos por rampas y pasillos móviles se consideran válidos cuando no sea posible su utilización por personas que trasladen carros para el transporte de objetos y estén provistos de un dispositivo de parada que pueda activarse bien manualmente o bien automáticamente por un sistema de detección y alarma. Los recorridos que tengan su origen en zonas habitables o de uso Aparcamiento (...). En uso Aparcamiento (...). En establecimientos de uso Comercial (...). En establecimientos comerciales (...). En los establecimientos en los que no esté previsto el uso de carros (...). Excepto en el caso de los aparcamientos, de las zonas de ocupación nula y de las zonas ocupadas únicamente por personal de mantenimiento o de control de servicios, no se consideran válidos los recorridos que precisen salvar, en sentido ascendente, una altura mayor que la indicada en la tabla que se incluye a continuación. Máxima altura salvada Uso previsto y zona En general, exceptuando los casos que se indican a continuación Hospitalario, (...) docente (...) Hasta una salida de planta Hasta el espacio exterior seguro 4m 6m Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 106ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 107 Les mateixes consideracions anteriors es poden aplicar a l’altra sortida. Si el problema és que els recorreguts d’evacuació superen la distància màxima permesa, una alternativa és disposar d’una zona que es pugui considerar “sortida de planta” com ja s’ha plantejat, i l’altra alternativa és acollir-se a la consideració feta en l’anotació (1) a la taula 3 del DB-SI 3, segons la qual: (1) La longitud de los recorridos de evacuación que se indican se puede aumentar un 25% cuando se trate de sectores de incendio protegidos con una instalación automática de extinción. En qualsevol cas, es recomana consultar el cas concret amb el servei de Bombers competent per tal d’estudiar si és possible implementar mesures de seguretat alternatives; això si no es pot complir exactament el que marca el CTE. En aquest sentit, el CTE preveu aquesta possibilitat a l’apartat b) de l’article 5: b) soluciones alternativas, entendidas como aquellas que se aparten total o parcialmente de los DB. El proyectista o el director de obra pueden, bajo su responsabilidad y previa conformidad del promotor, adoptar soluciones alternativas, siempre que justifiquen documentalmente que el edificio proyectado cumple las exigencias básicas del CTE porque sus prestaciones son, al menos, equivalentes a los que se obtendrían por la aplicación de los DB. També es pot consultar el document elaborat per la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments que resumeix els requeriments de protecció contra incendis en el cas de pública concurrència: http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/jornades/Us_Publica_Concurrencia_CTE-dbSI.pdf I el text refós de DB-SI: http://www.codigotecnico.org/fileadmin/Ficheros_CTE/Documentos/CTEabr09/DB%20SI%20ab ril%202009.pdf 6.8. Instal·lacions elèctriques i il·luminació ? Requisits sobre protecció contra sobretensions o sobreintensitats als quadres elèctrics de comandament. Quan entren en vigor? (24-01-2008) Els requisits aplicables a les proteccions contra les sobretensions o sobreintensitats de les instal·lacions elèctriques es troben al: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 107ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 108 Real Decreto 842/2002, de 02-08, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). BOE núm. 224 18-09-2002 En concret, a les seves instruccions ITC-BT 22 «Instalaciones interiores o receptoras. Protección contra sobreintensidades» i ITC-BT 23 «Instalaciones interiores o receptoras. Protección contra sobretensiones». També el REBT determina que és d’obligat compliment la norma: UNE-EN 60439-1 «Conjuntos de aparamenta de baja tensión». No hem trobat enlloc que la data d’aplicació d’aquestes proteccions sigui l’01-01-2008. Al contrari, el REBT va entrar en vigor l’any de la seva publicació; és a dir, que està vigent des del 18-09-2003. ? Per portar a terme un canvi d’ubicació del quadre elèctric, és necessària l’elaboració de projecte? (23-02-2009) A l’article 3.2 de la ITC-BT-04 «Documentación y puesta en servicio de las instalaciones» del REBT es llegeix que: La definició d’ampliació i modificació d’importància es troba a l’article 2 de l’articulat del REBT: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 108ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 109 Els edificis verticals destinats a oficines sí que són instal·lacions assenyalades a l’article 3.2, però entenem que el canvi d’ubicació del quadre elèctric no afecta la potència instal·lada ni tampoc línies completes de processos productius. Seguint l’article 4 de la ITC-BT-04 «Documentación y puesta en servicio de las instalaciones», es llegeix el següent: Per tant, per canviar la ubicació del quadre electric general d’una empresa s’ha de realitzar memòria tècnica de disseny. ? Elaboración de la memoria técnica simplificada para legalizar una instalación eléctrica antigua de más de 100 kW (24-03-2009) La empresa debe hacer una memoria técnica simplificada para legalizar una instalación eléctrica antigua, según indica el Decreto 363/2004 y la Instrucció 10/2005 de la Direcció General d’Energia i Mines, per la qual es fixa un termini provisional per a la inscripció d’instal·lacions d’energia elèctrica de baixa tensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica. La instalación tiene más de 100 kW y una antigüedad anterior al 18-09-1998. Hemos consultado los ingenieros responsables de los visados en el COEIC y nos han comentado que ya han visado numerosas memorias técnicas simplificadas de estas características, y todas ellas difieren mucho en su contenido. No tienen noticia de que la Administración haya desestimado ninguna de ellas. Recomiendan que la memoria que realicen sea descriptiva, incluyendo por ejemplo las protecciones, las secciones de los cables, las caídas de tensión, el esquema... Pueden utilizar como modelo lo que indica el REBT del año correspondiente a cuando se hizo la instalación, y se pueden basar en la siguiente publicación del COEIC: Guió de continguts per a projectes d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió (BT) ? Requisits per a les instal·lacions domòtiques. Tràmits i documentació necessària (18-06-2009) Les instal·lacions domòtiques han de seguir les especificacions indicades en el REBT, i en particular en la ITC-BT 51: REBT ITC-BT-51 «Instalaciones de sistemas de automatización, gestión técnica de la energía y seguridad para viviendas y edificios». Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 109ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 110 Diu el següent: 4. Requisitos generales de la instalación Todos los nodos, actuadores y dispositivos de entrada deben cumplir, una vez instalados, los requisitos de seguridad y compatibilidad electromagnética que le sean de aplicación, conforme a lo establecido en la legislación nacional que desarrolla la Directiva de baja tensión (73/23/CEE) y la Directiva de compatibilidad electromagnética (89/336/CEE). En el caso de que estén incorporados en otros aparatos se atendrán, en lo que sea aplicable, a los requisitos establecidos para el producto o productos en los que vayan a ser integrados. Todos los nodos, actuadores y dispositivos de entrada que se instalen en el sistema deberán incorporar instrucciones o referencias a las condiciones de instalación y uso que deban cumplirse para garantizar la seguridad y compatibilidad electromagnética de la instalación, como por ejemplo tipos de cable a utilizar, aislamiento mínimo, apantallamientos, filtros y otras informaciones relevantes para realizar la instalación. En el caso de que no se requieran condiciones especiales de instalación, esta circunstancia deberá indicarse expresamente en las instrucciones. Dichas instrucciones se incorporarán en el proyecto o memoria técnica de diseño, según lo establecido en la ITC-BT 04. Toda instalación nueva, modificada o ampliada de un sistema de automatización, gestión de la energía y seguridad deberá realizarse conforme a lo establecido en la presente Instrucción y lo especificado en las instrucciones del fabricante, anteriormente citadas. La citada ITC concreta quines són les instal·lacions que necessiten projecte o bé memòria tècnica de disseny i diu el següent pel que fa al certificat d’instal·lació, que l’ha d’emetre l’instal·lador autoritzat: REBT ITC-BT- 04 «Documentación y puesta en servicio de las instalaciones». 5. Ejecución y tramitación de las instalaciones (...) 5.5 Antes de la puesta en servicio de las instalaciones, el instalador autorizado deberá presentar ante el órgano competente de la comunidad autónoma, al objeto de su inscripción en el correspondiente registro, el certificado de instalación con su correspondiente anexo de información al usuario, por quintuplicado, al que se acompañará, según el caso, el proyecto o la memoria técnica de diseño, así como el certificado de dirección de obra firmado por el correspondiente técnico titulado competente, y el certificado de inspección inicial con calificación de resultado favorable, del Organismo de Control, si procede. Es poden trobar unes guies d’aplicació d’aquestes dues ITC-BT a les següents adreces del Punto de Información sobre Reglamentación de Seguridad Industrial: http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/Archivos/rbt/guias/guia_bt_51_feb07R1.pdf http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/Archivos/rbt/guias/guia_bt_04_sep03R1.pdf Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 110ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 111 ? Com han de ser les preses de terra d’un grup electrogen i d’un parallamps? A quina distància han d’estar? Quina resistència han de tenir? (20-07-2009) Es tracta d’una instal·lació on hi ha un grup electrogen (GE) amb un neutre connectat a terra. També hi ha un parallamps amb una presa de terra. Pregunta 1: Les preses de terra del GE i del parallamps són independents? A quina distància s’han de posar? Resposta: Les dues preses de terra han de ser independents. Segons la ITC-BT 40, punt 8.2.1: 8.2 Características de la puesta a tierra según el funcionamiento de la instalación generadora respecto a la Red de Distribución Pública. 8.2.1 Instalaciones generadoras aisladas conectadas a instalaciones receptoras que son alimentadas de forma exclusiva por dichos grupos. La red de tierras de la instalación conectada a la generación será independiente de cualquier otra red de tierras. Se considerará que las redes de tierra son independientes cuando el paso de la corriente máxima de defecto por una de ellas no provoca en la otra diferencias de tensión, respecto a la tierra de referencia, superiores a 50 V. En las instalaciones de este tipo se realizará la puesta a tierra del neutro del generador y de las masas de la instalación conforme a uno de los sistemas recogidos en la ITC-BT 08. (...) Pel que fa a les distàncies, es pot fer servir com a guia el que diu la ITC-BT 18, punt 11, on es defineix la distància entre preses de terra en cas d’un centre de transformació. Remet a una fórmula, on un dels components és intensidad de defecto a tierra, que no sempre és possible conèixer-lo. Hem consultat un expert en temes d’instal·lacions elèctriques i ens ha dit que el que s’acostuma a fer és deixar una distància d’entre 15 metres i 20 metres entre les dues preses de terra (del parallamps i del GE). Pregunta 2: La presa de terra del neutre del GE ha de tenir necessàriament un valor < 5 ohms? I si no es pot assolir? Resposta: Com a regla general, l’expert consultat ens ha dit que s’utilitzen valors ≤ 10 ohms en la connexió de terra dels parallamps (segons la UNE 21186:1996 «Protección de estructuras, edificaciones y zonas abiertas mediante pararrayos con dispositivos de cebado», i la NTE-IEP 1973 «Instalaciones de puesta a tierra»). Aquest valor li pot servir de referència a l’hora de tenir en compte la connexió de terra del GE, ja que el valor de 5 ohms que indica a la consulta només és obligatori en el cas que es tracti d’un règim TN (ITC-BT 08, punt 2). Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 111ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 112 També ens ha dit que per disminuir la resistència de connexió de terra, en cas que sigui necessari, es poden utilitzar elèctrodes de sals minerals o de grafit, o també augmentar el nombre d’elèctrodes. Per ampliar aquesta informació es poden consultar les guies d’aplicació del REBT a la pàgina web: http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/rebt_guia.asp. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 112ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 113 7. Vehicles, homologació i reformes Aquest apartat inclou informació sobre la normativa relativa a les emissions de vehicles, la seva homologació i les reformes de vehicles. Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert com a resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei. La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes. 7.1. Emissions de vehicles • Legislació i normes sobre emissions de CO2 de vehicles (07-02-2008) 7.2. Reformes de vehicles • Legislació aplicable a una reforma d’importància realitzada en un vehicle automòbil. Tràmits que cal realitzar (16-10-2008) 7.3. Homologació de vehicles i les seves parts • Requisits d’homologació dels vehicles que no necessiten permís de conducció (15-09-2008) • Legislació aplicable a l’homologació d’una motocicleta (22-04-2009) • Legislación sobre homologación de bicicletas y sobre sistemas de anclajes eléctricos de bicicletas (13-05-2009) Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 113ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 114 7.1. Emissions de vehicles ? Legislació i normes sobre emissions de CO2 de vehicles (07-02-2008) Les disposicions legals que regulen les emissions dels vehicles són les següents: Decreto 3025/1974, de 09-08-1974, sobre limitación de la contaminación atmosférica producida por los vehículos automóviles. BOE núm. 267 de 07-11-1974 Orden de 09-12-1975 para la aplicación del Decreto 3025/1974 sobre limitación de la contaminación atmosférica producida por los vehículos a motor. BOE núm. 307 de 23-12-1975 Reglamento 15 sobre homologación de vehículos con motor de encendido por chispa en lo que se refiere a emisión de gases contaminantes. BOE núm. 180 de 29-07-1970 Reglamento 15 sobre homologación de vehículos con motor de encendido por chispa en lo que se refiere a emisión de gases contaminantes. Serie enmiendas 03. BOE núm. 132 de 03-06-1982 Reglamento 15 sobre homologación de vehículos con motor de encendido por chispa en lo que se refiere a emisión de gases contaminantes. Serie enmiendas 04. BOE núm. 205 de 27-08-1986 Real Decreto 2616/1985, de 09-10-1985, relativo a la homologación de vehículos con motor de encendido por chispa en lo que se refiere a la emisión de gases contaminantes. Reglamento 15. BOE núm. 13 de 15-01-1985 (+ rectificación en el BOE núm. 50 de 27-02-1986) Reglamento 83 sobre reglas uniformes relativas a la homologación vehículos respecto a la emisión de contaminantes gaseosos por el motor y condiciones de combustible del motor, anejo al Acuerdo de Ginebra de 20-03-1958 relativo al cumplimiento de condiciones de homologación y reconocimiento de piezas de vehículos a motor. BOE núm. 218 de 11-09-1991 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 114ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 115 Orden de 16-10-1992 sobre el cumplimiento de la Directiva 91/441/CEE sobre emisiones de gases de escape procedentes de vehículos automóviles. BOE núm. 255 de 23-10-1992 Adapta las directivas 70/220/CEE, 88/77/CEE y 91/441/CEE. Real Decreto 837/2002, de 02-08, que regula la información relativa al consumo de combustible y a las emisiones de CO2 de los turismos nuevos que se pongan a la venta o se ofrezcan en arrendamiento financiero en territorio español. BOE núm. 185 de 03-08-2002 Orden PRE/29/2004, de 15-01-2004, por la que se modifica el Anexo III del Real Decreto 837/2002, de 02-08-2002, por el que se regula la información relativa al consumo de combustible y a las emisiones de CO2 de los turismos nuevos que se pongan a la venta o se ofrezcan en arrendamiento financiero en territorio español. BOE núm. 16 de 19-01-2004 Orden CTE/3216/2002, de 12-12, por la que se dictan normas para el cumplimiento de Decisión 1753/2000/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 22-06, que establece un plan de seguimiento de la medida de las emisiones específicas de CO2 de los turismos nuevos matriculados. BOE núm. 302 de 18-12-2002 Per als vehicles amb motor dièsel: Decreto 524/1974, de 07-02, relativo a la homologación de vehículos con motor diésel en lo que se refiere a la emisión de gases contaminantes. BOE núm. 50 de 27-02-1974 Reglamento 24 sobre prescripciones uniformes relativas a la homologación de los vehículos equipados con motor diésel en lo que se refiere a las emisiones contaminantes por el motor. Revisión 2 que recoge la serie 03 de enmiendas que entraron en vigor el 20-04-1986. BOE núm. 97 de 23-04-1991 Reglamento 49 sobre prescripciones uniformes relativas a la homologación de motores diésel y sus vehículos, relativo a las emisiones de gases contaminantes, anejo al Acuerdo de Ginebra de 20-03-1958. Incorpora serie 01 de enmiendas de 14-05-1990, serie 02 de 30-12-1992 y corrección de la serie 02. BOE núm. 80 de 03-04-1997 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 115ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 116 Per als ciclomotors: Reglamento 47 sobre disposiciones uniformes relativas a la homologación de ciclomotores equipados con motor de explosión en lo relativo a las emisiones de gases contaminantes, anejo al Acuerdo de Ginebra de 20-03-1958 relativo al cumplimiento de condiciones uniformes de homologación de equipos y reconocimiento de piezas de vehículos a motor. BOE núm. 164 de 10-07-1998 7.2. Reformes de vehicles ? Legislació aplicable a una reforma d’importància realitzada en un vehicle automòbil. Tràmits que cal realitzar (16-10-2008) La legislació que afecta les reformes d’importància en els vehicles és la següent: Real Decreto 736/1988, de 08-07-1988, que regula la tramitación de reformas de importancia de vehículos de carretera y modifica el artículo 252 del Código de la Circulación. BOE núm. 170 de 06-07-1988 Resum: Se establecen diferentes procedimientos de tramitación y la exigencia de unos requisitos mínimos para la solicitud de tramitación de reformas en los vehículos, según la importancia de éstas. Distingue entre reformas importantes individualizadas y generalizadas. Como anexo I se adjunta una tabla en la cual se detallan los requisitos específicos necesarios para la aceptación de realización de reformas de importancia, y como anexo II se adjunta modelo del documento en el cual se ha de hacer constar el tipo de reforma realizada en el vehículo y la persona que la ha realizado. Artículo 4. Tramitación, documentación y requisitos generales 1. Las reformas de importancia individualizadas, según su caso, podrán requerir todos o alguno de los siguientes requisitos: 1.1 Proyecto técnico detallado de la reforma a efectuar, y certificación de obra en el que se indique que la misma se ha realizado según lo establecido en dicho proyecto, suscritos ambos por técnico titulado competente. En la certificación de obra se hará constar de forma expresa el taller y la fecha en la que se efectuó la misma. Orden de 22-05-1989 de modificación de los anexos del Real Decreto 736/1988, de 08-07-1988, que regula la tramitación de reformas de importancia de vehículos de carretera y modifica el artículo 252 del Código de la Circulación. BOE núm. 131 de 02-06-1989 Resum: Se modifica el anexo I del RD 736/1988, de 08-07, sustituyendo la tabla por la que se adjunta como anexo I de la presente Orden y se añaden nuevos requisitos específicos para la realización de reformas de importancia en los vehículos. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 116ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 117 Orden CTE/3191/2002, de 05-12, por la que se tipifican nuevas reformas de importancia y se modifican los anexos I y II del Real Decreto 736/1988, de 08-07, por el que se regula la tramitación de reformas de importancia de vehículos de carretera y se modifica el artículo 252 del Código de la Circulación. BOE núm. 301 de 17-12-2002 Resum: En el anexo I «Requisitos generales» se especifica la reglamentación y documentación exigible para la ejecución de reformas en los vehículos. El anexo II muestra el modelo de informe para reformas de importancia emitido por un laboratorio autorizado, el fabricante del vehículo o su representante debidamente autorizado. Anexo. El anexo muestra una tabla en la cual se muestra la reglamentación exigible en la reforma de los vehículos y la documentación que se ha de aportar para verificar el cumplimiento de dicha reglamentación. Para ciertos casos, que se codifican con la letra A, será exigible la presentación de un proyecto suscrito por técnico competente y visado por el colegio oficial correspondiente y certificación de ejecución de obra. Tràmits: Tota modificació o substitució efectuada en un vehicle, prèvia o no a la matriculació, que no està inclosa en l’homologació de tipus i que modifica alguna de les característiques del vehicle reflectides a la seva targeta d’ITV o que pot alterar les característiques fonamentals i/o condicions de seguretat definides de manera reglamentària, es considera com una reforma d’importància. L’Administració ha d’autoritzar el fet de poder fer reformes d’importància en els vehicles automòbils. L’inici de la tramitació i el cobrament de les taxes corresponents es realitza a les oficines de l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE). El Servei d’Automòbils, Productes i Metrologia és el que s’encarrega de la resolució d’aquests tràmits. Els documents que cal presentar i el preu de les taxes per realitzar aquests tràmits es poden consultar a l’enllaç següent: http://www.gencat.cat/oge/tramits/vehicles/certificats/desballestament/modalitats/index.html L’imprès de sol·licitud es pot trobar a l’enllaç següent: http://www.gencat.cat/oge/documents/automobils/index.html Les dades de contacte de l’Oficina de Gestió Empresarial a Barcelona són: Passeig de Gràcia, 129, planta baixa 08008 Barcelona Tel.: 012 Fax: 934 849 230 A/e: [email protected] http://www.gencat.cat/oge Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 117ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 118 Les dades de contacte del Servei d’Automòbils, Productes i Metrologia són: Avinguda Diagonal, 405 bis 08008 Barcelona Tel.: 93 484 93 73 Fax: 93 484 94 10 A/e: [email protected] Una vegada aconseguida l’autorització per part de l’Administració, per legalitzar una reforma efectuada en un vehicle cal adreçar-se a qualsevol estació ITV de la xarxa de Catalunya amb el vehicle per inspeccionar i aportar els documents adients, segons el tipus de reforma. Per a més informació, s’aconsella consultar l’enllaç següent: http://www.gencat.cat/itv/ (opció Altres inspeccions i reformes dels vehicles). 7.3. Homologació de vehicles i les seves parts ? Requisits d’homologació dels vehicles que no necessiten permís de conducció (15-09-2008) Els vehicles que es poden conduir sense necessitat de permís de conducció, segons els tècnics d’Idiada que hem consultat, s’assimilen als ciclomotors. Els requisits d’homologació dels ciclomotors estan especificats a la legislació següent: Orden de 10-07-1984 de ciclomotores. Homologación de tipo. BOE núm. 179 de 27-07-1984 Orden de 28-03-1985 que modifica la Orden de 10-07-1984 de ciclomotores. Homologación de tipo. BOE núm. 84 de 08-04-1985 Orden de 27-12-1985 por la que se modifica la Orden de 10-07-1984 de homologación de tipo de ciclomotores. BOE núm. 11 de 13-01-1986 Orden de 28-10-1991 que modifica las órdenes de 10-07-1984 y 27-12-1985 sobre homologación de tipo de ciclomotores. BOE núm. 272 de 13-11-1991 Orden de 28-12-1993 que modifica las órdenes de 10-07-1984 y 27-12-1985 sobre homologación de tipo de ciclomotores. BOE núm. 313 de 31-12-1993 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 118ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 119 Orden de 09-03-1995 que modifica la Orden de 10-07-1984 sobre homologación de tipo de ciclomotores. BOE núm. 69 de 22-03-1995 Les empreses fabricants de vehicles s’han d’inscriure al Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC), segons la legislació vigent: Decreto 324/1996, de 01-10, por el que se aprueba el Reglamento del Registro de Establecimientos Industriales de Cataluña. DOGC núm. 2265 de 07-10-1996 La descripció dels tràmits necessaris es troba a: http://www.gencat.cat/oge/tramits/reic/index.html ? Legislació aplicable a l’homologació d’una motocicleta (22-04-2009) La legislació aplicable a l’homologació d’una motocicleta és també la dels vehicles automòbils i els seus remolcs i parts: Real Decreto 2140/1985, de 09-10, que dicta normas sobre homologación de tipos de vehículos automóviles, remolques y semiremolques, así como de partes y piezas de dichos vehículos. BOE núm. 277 de 19-11-1985 Té nombroses modificacions: • Orden de 22-05-1989 por la que se modifica el anexo 8 del Real Decreto 2140/1985, de 09-10-1985. • Orden de 19-01-1995 por la que se modifica el anexo 11 del Real Decreto 2140/1985 de 09-10-1985. • Orden de 31-03-1998 por la que se actualizan los anexos del Real Decreto 2140/1985 (BOE núm. 90 de 15-04-1998). • Orden de 01-07-1998 por la que se actualizan los anexos del Real Decreto 2140/1985 (BOE núm. 166 de 13-07-1998). • Real Decreto 1204/1999, de 09-07, que modifica el Real Decreto 2140/1985, de 09-10 (BOE núm. 173 de 21-07-1999). • Orden de 17-04-2000 por la que se modifican los anexos 10 y 11 del Real Decreto 2140/1985 (BOE núm. 100 de 26-04-2000). • Real Decreto 711/2006, de 09-06-2006, por el que se modifican determinados reales decretos relativos a la inspección técnica de vehículos (ITV) y a la homologación de vehículos, sus partes y piezas, y se modifica, asimismo, el Reglamento general de vehículos, aprobado por el Real Decreto 2822/1998, de 23-12-1998 (BOE núm. 147 de 21-06-2006). • Orden ITC/2536/2006, de 26-07-2006, por la que se regula el soporte electrónico para la tarjeta ITV y se modifican los anexos 10 y 11 del Real Decreto 2140/1985 (BOE núm. 184 de 03-08-2006). Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 119ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 120 També s’ha de tenir en compte el següent reial decret i les seves modificacions: Real Decreto 2028/1986, de 06-06-1986, sobre las normas para la aplicación de determinadas directivas de la CE, relativas a la homologación de tipo de vehículos automóviles, remolques, semirremolques, motocicletas, ciclomotores y vehículos agrícolas, así como de partes y piezas de dichos vehículos. BOE núm. 236 de 02-10-1986 Recordem que es considera ciclomotor aquell vehicle de dos o tres rodes equipat amb motor tèrmic o elèctric i que compleix les condicions següents: - No tenir una cilindrada superior a 50 centímetres cúbics. - No tenir una potència superior a 1.000 watts, si es tracta d’un motor elèctric. - No poder arribar, per construcció, en pla, a una velocitat superior als 40 km/h. ? Legislación sobre homologación de bicicletas y sobre sistemas de anclajes eléctricos de bicicletas (13-05-2009) a) Bicicletas Todas las bicicletas, tanto de fabricación nacional como de importación, quedan sometidas a la obligatoriedad del requisito de la homologación de tipo, así como a la certificación de la conformidad de la producción con el modelo homologado, según la legislación siguiente: Real Decreto 2406/1985, de 20-11-1985, por el que se declaran de obligado cumplimiento las especificaciones técnicas de las bicicletas y sus partes y piezas y su homologación por el Ministerio de Industria y Energía. BOE núm. 312 de 30-12-1985 Resumen: Establece las especificaciones técnicas relativas a la homologación de las bicicletas y a la de los faros de posición delanteros, pilotos de posición traseros, catadióptricos, generadores y lámparas para dichos vehículos, que figura como anexo en el presente RD. Y su modificación: Real Decreto 82/1999, de 22-01-1999, por el que se modifica el Real Decreto 2406/1985, de 2011-1985, por el que se declaran de obligado cumplimiento las especificaciones técnicas de las bicicletas y sus partes y piezas y su homologación por el Ministerio de Industria y Energía. BOE núm. 40 de 16-02-1999 Resumen: Se establece que las bicicletas, los faros de posición delanteros, los pilotos de posición traseros, los catadióptricos, los generadores y las lámparas para dichos vehículos deben cumplir las normas de seguridad establecidas en el anexo del Real Decreto 2406/1985. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 120ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 121 Los fabricantes, sus representantes legales y los agentes económicos establecidos en la Unión Europea o el espacio económico europeo deben acreditar su cumplimiento o el de las normas armonizadas que, en su caso, existan o el de las normas nacionales de los países miembros que ofrezcan un sistema de seguridad equivalente, a través de la correspondiente homologación o procedimiento equiparable. b) Seguridad de productos Como marco general, tanto las bicicletas como los sistemas de anclaje para bicicletas deben cumplir los requisitos de seguridad de productos expresados en: Real Decreto 1801/2003, de 26-12-2003, sobre seguridad general de los productos. BOE núm. 9 de 10-01-2004 Resumen: El objetivo de este Real Decreto es garantizar que los productos que se pongan en el mercado sean seguros. Se aplicará a todo producto destinado al consumidor, incluidos los ofrecidos en el marco de una prestación de servicios, y aunque se le suministre a título gratuito, ya sea nuevo, usado o reacondicionado. Se considerará que un producto que vaya a comercializarse en España es seguro cuando cumple las normativas de obligado cumplimiento en España. También en los aspectos regulados por normas técnicas nacionales que sean transposición de normas europeas armonizadas. Es la transposición de la Directiva 2001/95/CE. Existen tres normas de producto relativas a bicicletas, según el tipo de bicicleta, armonizadas para esta Directiva: UNE-EN 14764:2006 «Bicicletas de paseo. Requisitos de seguridad y métodos de ensayo». UNE-EN 14766:2006 «Bicicletas de montaña. Requisitos de seguridad y métodos de ensayo». UNE-EN 14781:2006 «Bicicletas de carreras. Requisitos de seguridad y métodos de ensayo». c) Sistema de anclaje eléctrico El sistema de anclaje para bicicletas objeto de la consulta funciona a 24 V, por lo que no está sujeto a las especificaciones de seguridad de la Directiva de baja tensión (a partir de 50 V). Sin embargo, si este sistema puede causar interferencias electromagnéticas debido a la presencia de algún componente electrónico, deberá cumplir la Directiva de marcado CE respecto a la compatibilidad electromagnética y su transposición en España: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 121ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 122 Real Decreto 1580/2006, de 22-12-2006, por el que se regula la compatibilidad electromagnética de los equipos eléctricos y electrónicos. BOE núm. 15 de 17-01-2007 Transpone la Directiva 2004/108/CE. Las normas básicas de CEM que se deben cumplir son: UNE-EN 61000-6-1:2007 «Compatibilidad electromagnética (CEM). Parte 6: Normas genéricas. Sección 1: Inmunidad en entornos residenciales, comerciales y de industria ligera». Esta norma sobre los requisitos de inmunidad se aplica a los aparatos electrónicos en un entorno residencial, comercial y de industria ligera, para los cuales no existen normas específicas de producto o de familia de productos. Se incluyen requisitos de inmunidad para la gama de frecuencias de 0 Hz a 400 GHz. Anteriormente esta norma era conocida como EN 50082-1. UNE-EN 61000-6-3:2007 «Compatibilidad electromagnética (CEM). Parte 6: Normas genéricas. Sección 3: Norma de emisión en entornos residenciales, comerciales y de industria ligera». Esta norma contiene los requisitos de emisión para aparatos eléctricos y electrónicos en un entorno residencial, comercial y de industria ligera, para los cuales no existen normas específicas de producto o de familia de productos. Se incluyen requisitos de emisión para la gama de frecuencias de 0 Hz a 400 GHz. Anteriormente, esta norma era conocida como EN 50081-1. d) Residuos de aparatos electrónicos Se debe asegurar la correcta gestión de los residuos que generan estos anclajes eléctricos: Real Decreto 208/2005, de 25-02-2005, sobre aparatos eléctricos y electrónicos y la gestión de sus residuos. BOE núm. 49 de 26-02-2005 Resumen: Este Real Decreto tiene por objeto establecer medidas para prevenir la generación de residuos procedentes de aparatos eléctricos y electrónicos y reducir su eliminación y peligrosidad de sus componentes, así como regular su gestión para mejorar la protección del medio ambiente. Adapta las directivas 2002/95/CE, 2002/96/CE y 2003/108/CE. Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 122ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 123 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 123ngs d16faq.qxd 24/3/10 13:03 Página 124 Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d’accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes. 124ngs d16faq.qxd 24/3/10 08:49 Página 124 DOSSIER Col·lecció Dossiers Professionals 01 Aïllament Acústic Aislamiento acústico Acoustic Insulation 02 Guió de continguts. Projectes d’instal·lacions tèrmiques. PROFESSIONAL 16 Projectes d’instal·lacions elèctriques. Projectes d’instal·lacions petrolíferes. 03 Serveis Jurídics. Preguntes i Respostes 04 Manual de bones pràctiques per a la presentació de projectes d’activitats 05 Emissió acústica en activitats industrials Emisión acústica en actividades industriales 06 Qualitat acústica en l'edificació Calidad acústica en la edificación 07 Gestió del coneixement a l'enginyeria Gestión del conocimiento en la ingeniería 08 Visat-e. Visat electrònic dels Enginyers Industrials de Catalunya. Guia d'usuari 09 Guia de disseny per a l'enginyer projectista. Instal·lacions en establiments de restauració: Ventilació i Protecció Contra Incendis Guía de diseño para el ingeniero proyectista. Instalaciones en establecimientos de restauración: Ventilación y Protección Contra Incendios. 10 Guia de tramitació d'instal·lacions solars fotovoltaiques 11 Guia de disseny per a l’enginyer projectista. Instal·lacions en Aparcaments: Ventilació i Protecció Contra Incendis 12 Els Enginyers Industrials a l’Administració Local 13 Guia de Tramitació i Elaboració de Projectes de Construcció 14 Edificios de Oficinas Eficientes: Criterios de Diseño 15 Llistat de pèrits judicials 16 Consulta a l'expert Preguntes més freqüents Servei de consulta a l'expert. Preguntes més freqüents P.V.P: 15 e Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 • 08003 - Barcelona www.eic.cat 1a edició 2010