pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat a llançà – pmu

Transcripción

PLA DE MILLORA URBANA EN SÒL URBÀ
NO CONSOLIDAT A LLANÇÀ –
PMU - 2 ROSES
13 de novembre 2013
COLL i FULCARÀ ARQUITECTES S.L. - Jaume Coll i Fulcarà, arquitecte
ÍNDEX
1. MEMÒRIES
1.1. MEMÒRIA INFORMATIVA
4. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ, ORDENACIÓ, DE PROJECTE.
4.1. PLÀNOL DE SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT
1.1.1.PROMOTOR DEL PLA DE MILLORA URBANA
4.2. PLÀNOL TOPOGRÀFIC
1.1.2.SITUACIÓ I CONFIGURACIÓ DEL TERRENY
4.3. PLÀNOL D’ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT
1.1.3.ESTAT ACTUAL
4.4. PLÀNOL DE ZONIFICACIÓ I ORDENACIÓ
1.1.4.ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT
4.5. DETALLS DE SECCIÓ DE CARRERS i DETALLS DE PAVIMENTACIÓ I
1.1.5.PLANEJAMENT VIGENT
4.6. DETALLS DE SECCIÓ DE CARRERS i DETALLS DE PAVIMENTACIÓ II
1.2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA
1.2.1.JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL PRESENT PMU
4.7. / 4.14. PLÀNOLS D’ESQUEMES DE SERVEIS: SANEJAMENT, SUBMINISTRE D’AIGUA, ELECTRICITAT,
TELECOMUNICACIONS, GAS I D’ENLLUMENAT.
1.2.2.JUSTIFICACIÓ LEGAL DEL PRESENT PMU
1.2.3.JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA
ANNEX 1; Justificació legal per la qual el PMU s’acull a la Llei 3/2009.
1.2.4.CRITERIS DE SOSTENIBILITAT
ANNEX 2; Memòria Social.
1.2.5.AVALUACIÓ ECONÒMICA DE L’ACTUACIÓ
ANNEX 3; Informe ambiental
1.2.6.QUADRE RESUM DEL PLANEJAMENT: SUP. APORTADES
ANNEX 4; Normativa tècnica d’aplicació en urbanisme
1.2.7.QUADRE RESUM DEL PLANEJAMENT: SUP. RESULTANTS
ANNEX 5; Plànol d’atermenament del Ministeri de Costes de l’àmbit objecte d’actuació
1.2.8.GESTIÓ DEL PLA I PLA D’ETAPES
1.2.9.JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES DETERMINACIONS SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE
1.3. MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1.3.1.NOMS I COGNOMS
1.3.2.MODE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ
1.3.3.COMPROMISOS ENTRE ELS URBANITZADORS I L’AJUNTAMENT
1.3.4.VIABILITAT ECONÒMICA DE LA PROMOCIÓ
2. NORMES URBANÍSTIQUES – Normes reguladores dels paràmetres d’ús i edificació del sòl
3. DETERMINACIONS I ESPECIFICACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DELS SERVEIS BÀSICS
1. MEMÒRIES
1.1. MEMÒRIA INFORMATIVA
1.1.2.SITUACIÓ I CONFIGURACIÓ DEL TERRENY
Els terrenys que conformen l'àmbit del Pla de Millora Urbana “2 Roses”, estan situats en el límit amb el
1.1.1.PROMOTOR DEL PLA DE MILLORA URBANA
terme municipal de El Port de la Selva, concretament en la zona anomenada Rec d’en Feliu i per sota
de l’actual carretera de El Port de la Selva, fins a la traça del Camí de Ronda. Formen part de la
El present Pla de Millora Urbana urbanístic és d’iniciativa privada. El promotor del mateix és la JUNTA DE
continuació de la trama urbana preexistent, completant les urbanitzacions vinculades al camí de ronda
COMPENSACIÓ PROVISIONAL DEL PMU-2 ROSES, propietària de terrenys situats en l’àmbit del sector del
de Cau del Llop i Fener de baix.
sòl urbà no consolidat PMU-2 ROSES quina superfície representa més del 50% de la superfície total del
Polígon d’Actuació Urbanística.
La zona limita amb el C/Roses, antiga carretera de El Port de la Selva i semi urbanitzada. El sector està
qualificat pel P.G.O.U. com a Sòl Urbà no consolidat, amb una propietat molt fragmentada, però amb
• El Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Llançà estableix com a sistema d’actuació
una parcel·lació, on la major part de les propietats tenen les condicions morfològiques, límits per a ser
urbanística per aquest àmbit el sistema de compensació, equivalent, en l’actualitat, al sistema de
futures parcel·les edificables.
reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica; i l’article 130.3 del Decret Legislatiu 1/2010
Algunes de les parcel·les incloses en l’àmbit procedeixen d’antigues segregacions i es troben edificades
de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i de LLEI 3/2012, del 22 de febrer,
per habitatges unifamiliars i en algun dels casos per habitatges plurifamiliars.
de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3
d’agost, atorga la iniciativa d’aquest sistema als propietaris que representen més del 50% de la
Els terrenys queden delimitats per les següents edificacions i zones: Pel nord el límit el produeix part la
superfície del Polígon.
traça del Camí de Ronda i part parcel·les edificables del C/Roses (urb. Fener de baix); per l’est el límit el
configura el límit del terme municipal amb el Port de la Selva; pel sud limita amb la Crta. de El Port de la
Selva i per l’oest, part amb la Crta. de El port de la Selva i part amb sòl Urbà (parcel·les edificades i/o
Així ho estableix el precepte invocat:
edificables del C/Roses).
L’accés a la zona es fa pel C/Roses i pel C/Cap de Vol des de la Carretera de El Port de la Selva,
ARTICLE 130.3 DEL TR DE LA LLEI D’URBANISME: Iniciativa i obligacions.
“3. La iniciativa de la modalitat de compensació bàsica correspon als propietaris o
propietàries de finques la superfície de les quals representi més del 50% de la superfície
total del polígon d’actuació urbanística.”
actualment, els dos, amb paviment de terra.
La superfície real de l’àmbit del present Pla de Millora Urbana, segons resulta dels límits naturals de les
propietats, i de l'aixecament topogràfic realitzat sobre els terrenys, és de 40.878’81m2, superfície que
D’altra banda, l’article 101 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per la LLEI 3/2012, del 22 de
febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3
d’agost; estableix, expressament, que la iniciativa privada pot formular Plans Especials urbanístics, Plans
de Millora Urbana i Plans Parcials. És a l’empara dels dos preceptes invocats que es promou, per part
de la JUNTA DE COMPENSACIÓ PROVISIONAL DEL PMU-2 ROSES aquesta figura de planejament
urbanístic.
queda dins del marge de variació del 5% sobre la superfície definida pel PGOU.
1.1.3.ESTAT ACTUAL
Actualment els terrenys que formen part de l’àmbit del Pla de Millora Urbana son parcel·les amb
caràcter de parcel·les edificables però sense la condició de solars, per trobar-se dins d’un àmbit de
planejament derivat; tot i així, tret de l’accés pavimentat, les parcel·les tenen una gran part d’elles
serveis d’aigua potable, clavegueram i subministre elèctric.
En total apareixen 36 finques de les quals 8 presenten edificacions destinades a ús residencial i a
habitatge i una a equipament de serveis tècnics. La resta no presenta cap edificació llevat de tanques,
filats, ...
Totes les edificacions de caràcter residencials, estan en perfecte estat i són aptes per a ser usades a tal
efecte. Totes elles es troben habitades i disposen de tots els serveis necessaris pel seu correcte ús. El
projecte de PMU i el futur projecte de Reparcel·lació definiran les parcel·les de superfície tal que totes
les parcel·les edificades compleixin amb l’edificabilitat permesa.
Part del límit nord de l’àmbit ja té construït par de la nova pavimentació del camí de ronda. Aquest, en
el seu límit est, encara està pendent de finalitzar-ne la urbanització.
En la documentació gràfica es podrà veure clarament les alineacions dels límits de l’àmbit territorial del
sector de sòl urbà PMU-2 Roses i les preexistències pel que fa a construccions, edificacions i
instal·lacions.
Les edificacions existents, en la gran majoria, són compatibles amb el Planejament proposat pel present
PMU. Només tres d’aquestes queden afectades per altres normatives, aquestes són:
−
La parcel·la inicial P33 i P34, contenen edificacions que es troben dins dels 20m de servitud de
protecció de la Zona Marítim Terrestre. Aquestes edificacions quedaran regulades per l’articulat
de la Llei de Costes 22/1988 de 28 de Juliol, i concretament per la seva Disposició Transitòria
Tercera punt tercer i Disp. Trans. Quarta.
Aquestes edificacions es van construir amb Llicència de l’Ajuntament de Llançà i, segons la seva
fitxa cadastral, amb data 1967 i 1965 respectivament.
1. Las obras e instalaciones construidas con anterioridad a la entrada en vigor de la presente Ley, sin la
autorización o concesión exigible con arreglo a la legislación de costas entonces vigente, serán demolidas
cuando no proceda su legalización por razones de interés público.
2. En las obras e instalaciones legalizadas conforme a los previsto en el apartado anterior, así como las
construidas o que puedan construirse al amparo de licencia municipal y, cuando fuera exigible,
autorización de la Administración del Estado otorgada con anterioridad a la entrada en vigor de esta Ley,
que resulten contrarias a lo establecido en la misma, se aplicarán las siguientes reglas:
a) Si ocupan terrenos de dominio público marítimo-terrestre, serán demolidas al extinguirse la concesión.
b) Si se emplazan en la zona de servidumbre de tránsito, no se permitirán obras de consolidación,
aumento de volumen, modernización o incremento de su valor de expropiación, pero si las pequeñas
reparaciones que exija la higiene, ornato y conservación previa autorización de la Administración del
Estado. Esta no se otorgará si no se garantiza cuando sea necesario la localización alternativa de la
servidumbre.
c) En el resto de la zona de servidumbre de protección y en los términos en que la misma se aplica a las
diferentes clases de suelo conforme a lo establecido en la disp. trans. 3ª, podrán realizarse, obras de
reparación y mejora, siempre que no impliquen aumento de volumen de las construcciones existentes
y sin que el incremento de valor que aquéllas comporten pueda ser tenido en cuenta a efectos
expropiatorios. En caso de demolición total o parcial, las nuevas construcciones deberán ajustarse
íntegramente a las disposiciones de esta Ley.
REAL DECRETO 1471/1989, DE 1 DE DICIEMBRE, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO GENERAL
PARA EL DESARROLLO Y EJECUCIÓN DE LA LEY 22/1988, DE 28 DE JULIO, DE COSTAS.
(Inclou les modificacions establertes pel Reial Decret 1112/1992, de 18 de setembre, el Reial Decret
1771/1994, de 5 d’agost i el Reial Decret 268/1995, de 24 de febrer)
ARTÍCULO 44.
En los primeros 20m de la zona de servidumbre de protección...
3. Solo se podrán autorizar cerramientos opacos hasta una altura máxima de un metro y debiendo ser
diáfanos por encima de dicha altura con, al menos, un 80% de huecos, salvo que se empleen elementos
vegetales vivos.
ARTÍCULO 46.
En la zona de servidumbre de protección...
... 2. Solo podrá permitirse la ejecución de desmontes y terraplenes, previa autorización, cuando la altura
de aquellos sea inferior a 3m, no perjudique al paisaje y se realice un adecuado tratamiento de sus
taludes con plantaciones y recubrimientos....
Disposición Transitoria TERCERA punto 4
4. Las obras e instalaciones legalmente construidas o que puedan construirse en el dominio público y en
la zona de servidumbre de protección, que resulten contrarias a lo previsto en la ley de costas, quedaran
sujetas al régimen que en cada caso corresponde conforme a lo previsto en la disposición transitoria
cuarta, apartado 2, de la ley y decimotercera de este reglamento....
Disposición Transitoria NOVENA i TRETZENA, punto 1C i 4
4. Lo establecido en el último párrafo de la letra c) del apartado 1 para los supuestos de demolición total
o parcial, se entiende sin prejuicio de lo prevenido en la disposición transitoria octava, apartado 3, de
este reglamento, en cuyo caso la reedificación será posible en los términos previstos en la citada
disposición.
55/1992, DE 10 DE FEBRER, PEL QUAL S’ATRIBUEIXEN COMPETÈNCIES AL DEPARTAMENT DE POLÍTICA
TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES EN LA ZONA DE SERVITUD DE PROTECCIÓ DE LA LLEI DE COSTES.
LEY 22/1988, DE 28 DE JULIO, DE COSTAS.
(Inclou les modificacions establertes per la Sentència del Tribunal Constitucional 149/1991, de 4 de juliol
i el Reial decret 268/1995, de 24 de febrer i la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de Mesures fiscals,
administratives i de l’ordre social).
(...
DISPOSICIÓN TRANSITORIA TERCERA
... 3. Los terrenos clasificados como suelo urbano a la entrada en vigor de la presente Ley estarán
sujetos a las servidumbres establecidas en ella, con la salvedad de que la anchura de la servidumbre de
protección será de 20 metros. No obstante, se respetarán los usos y construcciones existentes, así
como las autorizaciones ya otorgadas, en los términos previstos en la disposición transitoria cuarta.
DISPOSICIÓN TRANSITORIA CUARTA
Article 2
Les sol·licituds d'autorització es presentaran a la Direcció General de Ports i Costes per triplicat,
acompanyades de la documentació següent:
a) Projecte bàsic de les obres o instal·lacions.
b) Certificat urbanístic on s'especifiqui la data d'aprovació del planejament vigent, la classificació del sòl,
L’estat d'execució, els usos permesos i, si s'escau, les llicències urbanístiques atorgades.
c) Plànol de l'atermenament corresponent efectuat per l'òrgan competent de l'Administració de l'Estat.
−
La parcel.la inicial P3, conté un habitatge unifamiliar situat dins la zona d’afectació de
35
36
carreteres. Aquesta edificació quedarà regulada pel DL 2/2009 de 25 d’agost pel qual s’aprova
R
el TR de la Llei de Carreteres.
V
‘Segons l’art. 41 i els supòsits del seu punt 41.1, amb l’informe favorable previ de la direcció
C
general competent en matèria de carreteres, pot establir la línia d’edificació a una distància
NGKEL HERBERT
JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT
JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ
- Pas
Cessió anticipada sense formalitzar del vial del C/Cap de Vol de
la finca matriu propietat de JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA
CARME SANCHEZ i GUTIERREZ
VIAL C/ROSES - Antiga crta. Port de la Selva
VIALS no computables en sup.aportada
inferior a la que regula l’article 40 (25m).’ En les esmentades edificacions, s’haurà de seguir lo
333,07
2.320,90
0,860%
5,995%
4295110EG1849N0001US
4295111EG1849N0001HS
74,09
0,191%
Resta de finca matriu: Pas
1.622,88
4,192%
Resta de finca matriu: C/C. de Vol
(delimitació actual)
2.162,87
38.715,94
2.162,87
40.878,81
0,000%
Vial C/Roses - Delimitació actual
100,000%
estipulat en l’art. 47 pel que fa a l’autorització per a fer qualsevol obra.
1.1.5.PLANEJAMENT VIGENT
1.1.4.ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT
El present Pla de Millora Urbana es redacta tot donant compliment a allò establert a l’article 14 del
L’estructura de la propietat és la que s'indica en el plànol nº 0.3 del contingut del present PMU.
Els propietaris de terrenys ubicats a l’àmbit del PMU-2 i les superfícies de les finques aportades són les
PGOU del municipi de Llançà per a l’àmbit en qüestió, a fi i efecte d’ordenar, desenvolupar i
executar el sector de planejament classificat com a sòl urbà, delimitat en el propi Pla General
d’Ordenació Urbana del municipi de Llançà i anomenat “PE 2 Roses”, és a dir, PMU-2 Roses (Veure
que s’esmenten a continuació:
justificació en l’apartat 1.2.2 de la present memòria).
Nº de
Parcel.la
modificat
PROPIETARI
SUPERF.
AutoCad
M2
%
Sup.
Aportada
1
JEAN PIERRE PACREU, LAURE ACEZAT-PACREU I MICHELLE PECHPACREU
4.750,00
12,269%
2
AVIFLO FOUR, S.L.
954,10
2,464%
1.309,00
3,381%
581,10
1.329,00
1,501%
3,433%
4194115EG1849S0001OB
4194115EG1849S0002PZ
4194116EG1849S0001KB
4194119EG1849S0001XB
581,00
1,501%
4194120EG1849S0001RB
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
BABIN DE LIGNAC
ARLALORA,SL
AJUNTAMENT DE LLANÇÀ (Cessió anticipada de JEAN -PIERRE
MICHEL BERTHAULT, FRANCOISE MARIE JACQUELINE
BERTAHULT i ANNE-MARIE CHANTAL BERTHAULT)
Referència Cadastral de la parcel.la
El present Pla de Millora Urbana s’ajusta plenament a les característiques i objectius fixats al quadre
de característiques del sector, establert al PGOU, s’adequa a allò fixat als articles 14 i 90 de la
4194114EG1849S000MB
Normativa Urbanística del PGOU del municipi i respecta la totalitat dels paràmetres urbanístics
4293101EG1849S0001SB
4293102EG1849S0001ZB
4293103EG1849S0001UB
4293105EG1849S0001WB
4293104EG1849S0001HB
4293106EG1849S0001AB
4294101EG1849S0001JB
4294102EG1849S0001EB
4294103EG1849S0001SB
4294104EG1849S0001ZB
4294105EG1849S0001UB
4294106EG1849S0001HB
4294107EG1849S0001WB
4294108EG1849S0001AB
4294109EG1849S0001BB
4294110EG1849S0001WB
1.833,92
4,737%
CRISTINA MORENO I BONET
NICOLE
LUSKENS
ANTOINE
580,00
542,86
769,18
660,27
341,37
378,16
1,498%
1,402%
1,987%
1,705%
0,882%
0,977%
KUNZLI
912,46
2,357%
AUPIN
RAMON TOR i BASCO i MARINA BARDOLET i FONT
ALFONSO RUIZ I VANDELLOS
ROSA JOFRE FABREGA, ROSA FELIU JOFRE I ÀLVARO FELIU JOFRE
i ALTRES (1/4 part indivisa de R. JOFRE i 1/8 part indivisa a
meitats iguals entre R. FELIU i A. FELIU)
ROBERT MARES PALOU i MONTSERRAT YLLA LLOMBARD
HUBER
KUNZLI
LUCKAS
LUCKAS
LAILLER
JOAQUIN RUIZ FLUVIA
JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT, FRANCOISE MARIE
JACQUELINE BERTAHULT i ANNE-MARIE CHANTAL BERTHAULT
NGKEL HERBERT
LAROZE SERGE
429,38
421,46
572,43
1,109%
1,089%
1,479%
8.922,49
23,046%
379,73
436,54
422,69
532,41
555,67
384,48
387,27
422,21
393,35
0,981%
1,127%
1,092%
1,375%
1,435%
0,993%
1,000%
1,090%
1,016%
1.086,66
2,807%
4294120EG1849S0001LB
1.676,80
1.819,01
4,331%
4,698%
4295108EG1849N0001HS
4295109EG1849N0001WS
4294111EG1849S0001AB
4294112EG1849S0001BB
4294113EG1849S0001YB
4294114EG1849S0001GB
4294115EG1849S0001QB
4294121EG1849S0001TB
4294116EG1849S0001PB
4294117EG1849S0001LB
4294118EG1849S0001TB
4294119EG1849S0001FB
continguts a les Normes Urbanístiques del municipi.
Les determinacions que es contenen al Pla de Millora Urbana tenen precisió suficient per permetre
la seva execució sense necessitat de cap altre instrument de planejament, a l’hora que es fixen i
s’assignen els sistemes locals i generals amb càrrec al sector i es preveu, pel desenvolupament del
Sector, un termini màxim de 4 anys pel què fa a la realització de la urbanització i implantació dels
serveis.
De manera que es dóna ple compliment a allò fixat, amb caràcter general, als articles 14 i 90 del
PGOU del municipi.
Pel que fa a la regulació del sòl i l’edificació, el present Pla de Millora Urbana s’ajusta i complimenta
adequadament allò establert al Pla General del municipi, referent al PMU 2, ajustant-se i observant
la regulació i edificació del sòl classificat com urbà, fixada concretament en l’article 90; i molt
particularment les especificacions fixades pel Sector corresponent al PMU-2 “Roses”, en la fitxa
urbanística del PGOU Llançà. Fitxa urbanística que determina el següent:
P.M.U. 2
ROSES (Segons nomenclatura del PGOU PE 2 Roses) – Veure justificació en l’apartat 1.2.2 de la
1.2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA
present memòria
1.
1.2.1.JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL PRESENT PLA DE MILLORA URBANA
OBJECTIUS
Es tracta d'una zona en la qual existeixen alguns habitatges que es van realitzar en els anys 60. Disposen
d'accés rodat, els carrers no estan pavimentats, però tenen el subministrament elèctric, abastament d'aigua
potable i xarxa de desguàs connectada a la depuradora general de la vila. L' objectiu que es pretén es
El present Pla de Millora Urbana urbanístic té per objecte desenvolupar i executar les determinacions
fixades al planejament general del municipi de Llançà en relació a aquest àmbit de sòl urbà no
reurbanitzar el sector i obtenir la cessió de zones verdes i equipaments previstos.
consolidat.
2.
ÀMBIT
L'àmbit del sector es el que es descriu:
A tal efecte, s’estableix amb el detall i precisió requerits pel conjunt de la legislació i normativa
Al nord limita amb la zona marítima terrestre i el mar. Al sud, amb la carretera del Port de la Selva. A l'est, amb
urbanística, les condicions d’ordenació del Polígon d’Actuació PMU-2 Roses.
el terme municipal del Port de la Selva. A l'oest, amb Sòl urbà i part amb el rec d'en Feliu.
3.
Es tracta d'un territori de difícil gestió, degut a la fragmentació de la propietat i al fet que moltes de les
SITUACIÓ I CARACTERISTIQUES
NOM
FULL
PLANOL
PLA ESPECIAL
ROSES
P2-h
CODI
P.E. 2
parcel·les es troben edificades i amb habitatges habitats i amb els serveis.
US GLOBAL
Ciutat Jardí (clau 7e)
Els principals objectius del present Pla de Millora Urbana PMU-2 Roses, són els següents:
4.
SUPERFÍCIE, USOS I SOSTRE EDIFICABLE
USOS
SUPERF.
M2
%
Vials
3.010.-
7,29
Espais lliures
8.447.-
20,46
Equipaments
621.-
1,50
construïdes als anys 60; la nova urbanització permetrà millorar les característiques d’aquests
80.-
0,20
serveis tot permetent que aquests arribin a la totalitat de les parcel·les de l’àmbit.
12.158..-
29,45
2. Pavimentació del 100% de la vialitat fins al límit del terme municipal. Actualment, tan la traça
29.125.-
70,55
del C/Roses com la del C/Cap de Vol estan pavimentats amb terra, cosa que dificulta l’accés
41.283.-
100.00
Afecció rec
d'en Feliu
TOTAL USOS
PÚBLICS
TOTAL USOS
PRIVATS
TOTAL PE
EDIFIC.
BRUTA.
TOTAL
SOST.EDIF.
HABITA
T. Ha
1. Dotar a la totalitat de les parcel·les existents dels serveis necessaris, millorant els existents.
Actualment la zona compta amb serveis urbans que permeten habitar les edificacions
0,2822
11.650
10
del residents a la zona i també l’arribada dels serveis municipals. La pavimentació d’aquests
vials, permetrà tenir tota la vialitat, fins al límit del Terme municipal pavimentada.
5.
6.
CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS
3. Completar la cessió dels terreny destinats a zones verdes i equipaments de serveis tècnics, la
Les condicions de l'edificació i ús les determina la norma específica de la zona ciutat jardí (clau 7) subzona e., i
redacció i posterior aprovació del present PMU, permetrà realitzar les cessions dels espais
les seves corresponents ordenances generals.
definits pel PGOU de zones verdes. Amb anterioritat a la redacció del present PMU, es van cedir
CONDICIONS DE GESTIÓ
La gestió es realitzarà pel sistema de compensació o cooperació.
a l’Ajuntament de Llançà, amb cessió anticipada, els terreny d’equipament determinats pel
PGOU.
4. Es cediran i urbanitzaran els terrenys destinats a Sistema Hidrològic, per l’àmbit d’actuació
transcorren dos torrents (recs) que es delimitaran, netejaran i vegetaran segons les prescripcions
de l’ACA. Es preveu delimitar l’àmbit de protecció dels mateixos respecte les parcel·les
edificables.
5. S’assignaran usos i es delimitaran les zones en que es divideix l'àmbit territorial del Pla de Millora
Urbana.
6. Es dotarà al municipi dels espais lliures i d'equipament adequats, s’urbanitzarà i es condicionarà
el sòl apte per a la implantació d’habitatges.
7. S’efectuarà una proposta vàlida, coherent i amb criteris d’ordenació i planificació homogènia i
integrada, per a la prolongació de la trama viària del carrer Roses amb coherència amb el
Fitxa de Zonificació del present PMU:
Paràmetres
PMU 2: PLA DE MILLORA URBANA ROSES
Ciutat Jardí (clau 7e). Segons PGM
Camí de Ronda i dels d’habitatges.
Usos
8. Es minimitzarà l'impacte ambiental que suposa la implantació d’un nou sector residencial i
d’equipaments a la zona, seguint les prescripcions i recomanacions de l’estudi i de l’informe de
sostenibilitat ambiental i incorporant les mesures correctores oportunes.
Sistema Hidrogràfic (SH)
SH part 1
118,43
SH part 2
121,65
SH part 3
200,13
1,08%
8.457,46
20,69%
5.737,47
14,03%
Equipament (E5)
565,27
1,38%
Serveis tècnics (T)
55,73
0,14%
15.256,14
37,32%
urbanístics així com de la xarxa de comunicacions pròpies del sector i el seu enllaç amb el
Espais lliures (PJ)
13. Les principals obres d’urbanització quina execució correspondrà realitzar per executar i
desenvolupar el sector PMU-2 Roses, són les següents:
Xarxa viària (V)
PJ1
4.210,27
PJ2
2.632,16
PJ3
825,15
PJ4
668,47
PJ5
121,41
Crta. Port de la Selva
729,85
Camí de Ronda
523,26
C/Cap de Vol
Execució i urbanització de la vialitat de 5.737,47m2.
Passos i escales
Implantació de tots els serveis urbanístics al sector.
C/Roses
Soterrament de línies elèctriques i implantació d’Estacions transformadores i xarxes de
%
440,21
9. S’establiran en el futur projecte d’urbanització, les característiques i traçat dels serveis
sistema local de comunicacions existents en el municipi.
m2
1.477,67
366,32
TOTAL USOS PÚBLICS
Enllumenat públic amb un sistema de comandament per radio.
Conducció i canalització dels Recs que travessen l’àmbit en els passos per dessota
de la vialitat.
Clau 7e i /e.2 (*)
Sistema separatiu d’aigües residuals i aigües plujanes i conducció de les plujanes als
recs.
Implantació de la xarxa de telecomunicacions.
Illa 1
5.081,69
Illa 2
785,69
Illa 3
1.267,19
Illa 4
4.132,76
Illa 5
2.553,07
Illa 6
5.586,21
Illa 7 (7e.2)*
2.930,31
Illa 8
3.285,75
TOTAL USOS Privats
Total
Edif. màxima segons
PMU
25.622,67
25.622,67
62,68%
40.878,81
100,00%
Execució i urbanització de les zones verdes de 8.457,46m2.
Execució i urbanització de les zones del sistema hidrogràfic de 440,21m2.
total sostre
2.640,37
B.T.
Previsió de canalització subterrània del gas.
Edif neta
Sup.PGOUx0,95 < Sup. REAL <
Sup.PGOUx1,05
0,450
11.530,20
Edif. Prevista en PGOU
s/edif.
Edif bruta
total sostre
0,2822
11.536,00
La densitat bruta de l’àmbit és de 10hab/Ha.
1.2.2.JUSTIFICACIÓ LEGAL DEL PRESENT PLA DE MILLORA URBANA
El contingut del present Pla de Millora Urbana s'ajusta plenament a allò que es disposa al Decret
Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la nova Llei d’Urbanisme de Catalunya i
a la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel
Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, així com a les determinacions fixades al Reglament de la Llei,
En aquest sentit, integra la documentació del Pla de Millora Urbana, la següent:
aprovat per Decret 305/2006, de 18 de Juliol.
a) La memòria, i els estudis justificatius i complementaris.
En particular, el present Pla de Millora Urbana desenvolupa les Normes del PGOU de Llançà de sòl urbà
b) Els plànols d’informació, d’ordenació i de projecte.
“PE 2 Roses”, i conté totes les determinacions fixades als articles 65, 66, 86 i concordants del Decret
Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost de 2010 pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de
Catalunya i a la Modificació dels mateixos per la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text
refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, i els articles 90 i 91, 80,
81, 82 i 83 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.
c) Les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl.
d) L’avaluació econòmica de la promoció, i l’estudi i la justificació de la seva viabilitat i un
informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de les actuacions previstes en les
finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment
de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris..
e) El pressupost de les obres i els serveis.
En aquest sentit, i malgrat la nomenclatura fixada al PGOU, pel que fa a la figura urbanística a utilitzar
per desenvolupar el sector, –Pla Especial-, el cert és que l’instrument urbanístic més adient, de
conformitat amb allò establert a la nova legislació urbanística de Catalunya, seria el Pla de Millora
Urbana regulat a l’article 70 i quin contingut documental i material ha de respectar i es regula a l’article
f)
El pla d’etapes.
g) Justificació del compliment de les determinacions en matèria de mobilitat sostenible.
h) Informe ambiental.
65 i 66 del Decret Legislatiu 1/2010 i la modificació de la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació
del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, el contingut
i)
Memòria social.
documental i material que ha de respectar, amb les salvetats indicades en la pròpia Llei, pel que fa als
D’altra banda, el contingut documental del present Pla també s’ajusta a allò establert a l’article 102 del
Plans Parcials.
TR de la Llei d’urbanisme que, en regular les especificitats dels Plans urbanístics derivats d’iniciativa
És en aquest sentit que, malgrat la denominació de PE que determina el PGOU vigent, es considera que
el document s’ha d’anomenar Pla de Millora Urbana, atès que la figura de Pla Especial d’acord amb la
legislació urbanística vigent té unes altres finalitats, que les que aquest document tramita, per tant
s’adopta la nomenclatura de PMU,
i s’ajusta plenament a allò establert, tan pel que fa als seus
objectius –completar el teixit urbà, acomplir operacions de transformació d’usos, etc.-, com pel que fa
al seu contingut documental –articles 70 apartats 6, 7 i 8- i 65 i 66 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3
d’agost i la seva modificació per la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei
d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost.
En particular, el Pla de Millora Urbana qualifica el sòl de l’àmbit ordenat, regula els usos i els paràmetres
de l’edificació, defineix els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums, assenyala alineacions,
estableix el traçat de les obres d’urbanització bàsiques, les condicions de gestió i el termini per
privada, estableix, al seu apartat primer, el següent:
ARTICLE 102.1 TR LLEI D’URBANISME: Especificitats dels plans urbanístics derivats
d’iniciativa Privada.
“1. Els plans urbanístics derivats d’iniciativa privada, a més d’incloure les determinacions
establertes amb caràcter general per aquesta Llei, han de contenir documentació
específica referida a:
a) L’estructura de la propietat del sòl afectat.
b) La viabilitat econòmica de la promoció.
c) Els compromisos que s’adquireixen.
d) Les garanties de compliment de les obligacions contretes.”
De manera que la figura de planejament que aquí es presenta, s’ajusta plenament a allò establert en el
conjunt de la legislació urbanística.
1.2.3.JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA
promoure els instruments de gestió i per executar les obres d’urbanització, etc.
D'acord amb els objectius esmentats en l'apartat 1.2.1 de la present Memòria, el sector s'ha estructurat
La documentació integrant del Pla de Millora Urbana, s’ajusta també a aquella exigida per la legislació
urbanística en relació als Plans Parcials, que resulta aplicable també a la present figura de planejament.
de la següent manera:
La proposta de zonificació en que es basa aquest Pla de Millora Urbana respon a les necessitats
ne construir un cada 400m2 de sòl, complint amb la normativa del PGOU i de la Clau 7e (inclosa la
bàsiques de les preexistències del sector i segueix en tot moment les determinacions de zonificació del
densitat).
PGOU.
En la parcel·la objecte del present punt, la situada entre el C/Cap de Vol i la Crta. del Port de la Selva,
hi ha 2.930,31 m2 de sòl; amb una edificabilitat de 0,45m2s7/m2s, es podran construir 1.318,64 m2st i;
La traça del Carrer Roses i la del C/Cap de Vol es troben molt consolidades i per tant el seu traçat està
amb una densitat d’1hab/400m2, un total i màxim de 7 habitatges.
molt definit. Així mateix la presència de moltes parcel·les edificades i vinculades a la trama de vials
abans esmentada, fan molt difícil modificar-la considerablement. És per això que es preveu mantenir la
1.2.3.1. SISTEMA VIARI
traça dels vials existents, tot pavimentant-los i millorant-ne les seves dimensions. Es preveu en el primer
tram del carrer Roses crear una nova vialitat, que pugui respondre a les necessitats de l’àmbit. Es crea
El Pla de Millora Urbana 2 “Roses”, preveu la urbanització total dels vials projectats dins de la zona
doncs un vial de servei i accés a parcel·les edificables. Aquest es preveu amb un sentit i de trànsit
delimitada pel Pla.
restringit.
El Pla de Millora Urbana s’adapta, necessàriament al traçat dels vials existents sense pavimentar.
Es preveu la construcció d’un pas ‘peatonal’, que comunicarà el C/Cap de Vol i el C/Roses, facilitant la
Les característiques principals de la vialitat, les xarxes de subministrament i serveis urbanístics del Pla de
comunicació de les parcel·les de la part superior de l’àmbit, amb les de la part més propera al Camí de
Millora Urbana, són les següents:
Ronda. Aquest pas també facilitarà l’accés a l’esmentat camí dels residents a la zona de Sta. Isabel, a
l’altre costat de la Crta. de El Port de la Selva.
Els vials situats dintre del PMU són els següents:
Es preveu així mateix en la zona definida com a sistema hidrològic, la neteja de tot el llit dels recs i la
-
El vial continuació del C/Roses: tindrà una amplada total de 7m, 1,5m de vorera a la banda
possible adequació vegetal d’aquests.
mar i dos carrils de trànsit rodat de 2,75m cada un. (es concretarà en el Proj. d’Urbanització).
Totes les voreres, es preveuen amb molta vegetació, a base de plantacions lineals, plantacions en
En algun tram, el present vial, crearà unes zones de descans a mode de placeta, com és pel
conjunt i parterres ajardinats per a dotar al conjunt d’una harmonia i una alta qualitat paisatgística i
cas en la zona del Rec d’En Feliu, amb l’encontre del Camí de Ronda o amb l’encontre
ambiental.
amb el segon Rec de l’àmbit. La vorera i el vial estaran a la mateixa cota, preservant així el
caràcter més ‘peatonal’ de la urbanització.
La densitat de l’àmbit serà inferior als 10 hab/ha, tal i com determina el PGOU la fitxa del mateix PMU.
-
El vial continuació C/Cap de Vol: tindrà una amplada total de 8m, amb una única calçada
de trànsit rodat i àmbit de vorera a costat i costat de la zona de trànsit rodat. La vorera i el
Pel que fa a l’edificació, es preveu una única tipologia definida per la Clau 7e del PGOU de Llançà,
vial estaran a la mateixa cota, preservant així el caràcter més ‘peatonal’ de la urbanització.
amb l’única excepció de l’Illa, situada en la part més alta de l’àmbit, que es regularà també per la
Clau 7e, però amb determinacions de la SubClau 7e.2.
1.2.3.2. SISTEMA D'EQUIPAMENT I DE SERVEIS TÈCNICS
Aquesta zona, composta per la Illa 7, queda molt afectada per la traça de la Carretera del Port de la
Selva, deixant gran part de la seva superfície afectada per la servitud de carreteres.
Es defineix una àrea qualificada com a sistema de serveis tècnics, que es destinarà a la consolidació
Per a poder arribar a deixar un conjunt edificatori, respectuós amb l’estructura de la propietat existent,
dels Serveis Tècnics existents i necessaris per a l’àmbit.
es preveu definir la SubClau (7e.2) que permet regular els paràmetres de la parcel.la.
També es defineix una zona d’equipament E5, destinat a ús administratiu en el PGOU de Llançà, que
Aquesta Clau permet, mantenir l’edificabilitat màxima, l’ocupació màxima permesa, la densitat i la
envolta la zona de serveis tècnics.
separació a límits i veïns segons els paràmetres de la Clau 7e, amb la diferència que es tractarà d’una
parcel·la de gran superfície en la que s’hi podrà construir més d’un habitatge unifamiliar aïllat, podent-
1.2.3.3. ZONES DE SÒL EDIFICABLE
m² de parcel·la amb espècies triades d’acord amb els criteris previstos al D 123/2005, de 14 de juny, de
mesures de prevenció i criteris municipals.
Tal i com estableix la fitxa de característiques del sector, dins del PGOU, es defineix, com a tipologia
edificatòria, la de Ciutat Jardí, amb Clau 7e i 7e.2. S’ha treballat amb la precisió suficient com per
3- La relació entre les alçades de les edificacions i la seva separació és l’òptima per a evitar ombres
poder definir unívocament les parcel·les resultants, tot i que serà el projecte de reparcel·lació, el que les
projectades, alhora que s’afavoreixen les bones vistes per a tots els habitatges i la seva integració en les
definirà finalment.
zones no edificades.
1.2.3.4. SISTEMA HIDROLÒGIC/HIDROGRÀFIC
4- El planejament planteja zones d’espais lliures públics i privats. La superfície dels espais lliures
d’edificació en verd públic és del 20,69% lleugerament superior al percentatge i la superfície indicada
Comprèn els terrenys pels quals hi transcorre un torrent. Aquests terrenys es vegetaran i netejaran per a
en el PGOU; a més a més, en verd privat, es preveu un mínim de del 70% de la parcel.la edificable
formar part de la xarxa de zones verdes, tot i que sota la qualificació de Sistema Hidrogràfic. Estaran
(s/62,68%). L’espai destinat a sistema hidrogràfic, també es vegetarà com a element verd. Per tant, en
formats per la llera del torrent i una franja a banda i banda aproximada d’1m. Així mateix es tindrà en
còmput global, es pot considerar com a espai verd i lliure d’edificació, generen un total de verd del
compte que en una franja de 5m des del cap de talús del marge del rec no es podrà realitzar cap
65,6% de l’àmbit.
mena d’edificació sense consentiment de l’ACA.
L’edificació és aïllada i per tant, respondrà a una edificació amb una proporció majoritària de jardí
(mínim 70%) a cada una de les parcel·les. A més a més, la xarxa definida pel Sistema Hidrogràfic, anirà
acompanyada d’una traça vegetada al costat definint la zona de protecció.
1.2.4.CRITERIS DE SOSTENIBILITAT
També s’ha previst la conservació i millora d’una franja de verd públic, en tota la traça del Camí de
Ronda, emfatitzant d’aquesta forma el caràcter de respecte de l’actuació. També la traça de la
1.2.4.1. INTRODUCCIÓ
carretera i la seva servitud en la zona edificable, generarà més franja de verd, que reduirà de forma
contundent, l’impacte de l’edificació.
El desenvolupament urbanístic dels terrenys objecte d’aquest Pla de Millora Urbana suposarà la
consolidació d’un sector residencial existent en el que es pretén que s’assoleixin uns estàndards alts de
1.2.4.3. RECOMANACIONS GENERALS PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PLA
qualitat urbana mediambiental.
S’estudiaran les millores tecnològiques disponibles en el moment d’assumir la fase de la urbanització i
En aquest sentit, s’han establert uns criteris que han regit la pròpia concepció de l’ordenació i s’han
de la construcció, a fi d’incorporar-les al projecte quan sigui viable.
definit unes recomanacions per al futur desenvolupament del Pla, en les seves diferents parts: vials i
accessos, i edificacions.
Es posarà especial atenció en els següents aspectes:
-
Utilització de materials no contaminants (en la seva producció, ús o eliminació), de producció
sostenible i reciclables.
1.2.4.2. CRITERIS EMPRATS EN L’ORDENACIÓ
-
Reciclatge del material d’enderroc que es produeixi en els terrenys.
1- La disposició de les parcel·les garanteix que les futures solucions arquitectòniques dels nous
-
Reutilització de les terres excavades, evitant tant l’aportació com el transport a abocadors.
habitatges disposin de bon assolellament i ventilacions creuades.
-
Ús d’energies renovables i incorporació de mesures d’estalvi en el consum energètic i d’aigua, així
com la incorporació als nous habitatges de sistemes d’aprofitament d’energia solar.
2- Les ordenances fixen la necessitat de crear noves zones arbrades allà on sigui possible. Amb
l’obligació de mantenir una intensitat de vegetació corresponent a un mínim de 3 arbres per cada 100
-
La urbanització preveu la implantació d’una xarxa d’aigua regenerada, que servirà inicialment per a
reg de zones verdes i per a alimentar als hidrants del sector. Posteriorment es preveu que es puguin
connectar a aquesta xarxa les parcel·les privades, per a usar el subministre per a reg de jardins.
-
Sanejament dels sòls.
-
Recollida selectiva de residus sòlids.
-
Manteniment de les edificacions i espais privats i públics adjacents.
-
Moderació del trànsit i del pas de vianants, així com millorar al connectivitat ‘peatonal’ dels diferents
carrers.
1.2.4.6. RECOMANACIONS PER A L’EDIFICACIÓ
1.2.4.4. RECOMANACIONS PER A LES ZONES AMB VEGETACIÓ
-
Utilització preferent de plantes autòctones o adaptades al clima mediterrani, es proposa que la zona
a revegetar sigui contínua i que s’adoptin els següents criteris:
Per a la zona contigua als recs, si és possible per la humitat, plantar-hi aloc (Vitex agnus-
ambiental; fusteria amb doble vidre; aïllament adequat sense ponts tèrmics.
-
Control del consum d’aigua: aixetes amb airejadors, sanitaris de baix consum
-
Calefacció i producció d’ACS centralitzada d’alt rendiment amb gestió integrada, amb captadors
castus) i tamariu (Tamarix sp.) ja que contribuirien a la conservació global de l’hàbitat LIC
92DO. Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nero-Tamaricetea) de
Solucions de façana: persianes o altres sistemes i mecanismes tradicionals de control solar i
solars pel preescalfament i adaptada a l’ús d’electrodomèstics bitèrmics.
-
la xarxa Natura 2000, present a l’espai natural de l’Albera i proper a la zona objecte de
Sistemes de condicionament d’aire amb nivell sonor inferior d’un 5% a l’establert per les normes
aplicables.
l’actuació.
-
Sistemes de separació d’aigües residuals i pluvials.
Tanmateix i atès el risc d’incendi de la zona, cal evitar plantes que tinguin alta inflamabilitat
-
Instal·lació de xarxa d’aigua del terciari per a reg i piscines amb la instal·lació d’un doble
comptador.
malgrat siguin autòctones, i en aquest sentit s’han de potenciar les que figuren a l’annex 2
del Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les
-
Regulació a les diferents zonificacions per a la instal·lació de sistemes de reutilització de les aigües
grises.
urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana i que transcriuen
seguidament: Olea europaea (olivera, ullastre), Pistacia lentiscus (mata), Rhamnus alaternus
-
Ús de pintures exteriors i interiors de base aquosa, ecològiques (transpirables).
(aladern), Hedera helix (heura), Daphne gnidium (matapoll), Ruscus aculeatus (galzeran),
-
Limitació de l’ús de materials com: fustes exòtiques, PVC, fibres aïllants artificials.
Rubia peregrina (roja), Smilax aspera (arítjol), Viburnum tinus (marfull), Quercus sp. (alzina,
-
No utilització de CFC, FCF i HFC en els sistemes de refrigeració i de productes clorats.
alzina surera i roures), Arbutus unedo (arboç), Osyris alba (ginestó), Tamarix sp. (tamariu).
1.2.5.AVALUACIÓ ECONÒMICA DE L’ACTUACIÓ
Evitar la plantació de plantes exòtiques invasores.
-
Aprofitament per al regatge de les aigües freàtiques i de pluja i regenerades.
-
La urbanització de les zones verdes preveurà l’enllumenat de les mateixes, el pavimentació de
L’avaluació econòmica de l’actuació urbanística projectada i del cost d’implantació en tots els serveis
passos de vianants, enjardinament segons les prescripcions anteriors, reg automàtic i programat, ús
urbanístics, així com de les despeses de gestió i eventuals indemnitzacions i compensacions per drets
de fertilitzants naturals i un aterrassament per a poder disposar d’espais d’estada i altres usos.
afectats i incompatibles amb el nou planejament és la següent:
-
Aquestes recomanacions es tindran en compte tan en les zones verdes públiques com en les
privades.
-
PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE (segons preus ITEC 2013):
Tot en compliment dels criteris previstos al D 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció i
criteris municipals.
A.
PEC per a la zona verda urbanitzada (20% del total [ZMT+PJ+SH]): Es pren com a valor el JARDÍ Tipus 1 de
100m2, amb les partides de 50% de paviments, 50% d’enllumenat, enjardinament, equipament i seg. i salut, 40,32
1.2.4.5. RECOMANACIONS PER ALS VIALS I ACCESSOS
€/m2
20% s/9.420,93 m2 x 40,32 €/m2 =
-
75.970,38 €
Solucions constructives que facilitin l’accés dels equips mecànics de neteja de l’Ajuntament a totes
les zones pavimentades.
B.
PEC per a la zona verda sense urbanitzar (80% del total [ZMT+PJ+SH]): Es pren com a valor el JARDÍ Tipus 1
de 100m2, amb la partida d’enjardinament, 14,43 €/m2
80% s/9.420,93 m2 x 14,43 €/m2 =
108.755,22 €
tinguin per objecte alguna de les finalitats a què fa referència l'article 70.2 de la mateixa la
C.
PEC per a Secció de carrer tipus L3 de 8m d'amplària, amb vorera a nivell, per a intensitat de trànsit baix =
Llei d’Urbanisme. En aquests casos l’administració actuant no participaria en les càrregues
1.095,13 €/m.
d’urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment del deure
1.095,13 €/m x 325m =
355.917,25 €
1.095,13 €/m x 117m =
128.130,21 €
de cessió de sòl amb aprofitament que preveuen els articles 43 i 45.1.a), els quals s’han de
cedir urbanitzats. (art. 46).
El grau de consolidació de l’àmbit tan en edificacions existents com en una parcel·lació
D.
PEC per a l’extra d’urbanització del tram de camí de ronda que passa per l’àmbit. Increment de cost per
existent i molt fragmentada justifiquen excepcionalment, la impossibilitat de distribució
ml per a paviment i equipament.
100,00 €/m x 103m =
material del terrenys i per tant de poder fer efectiva la cessió del 10% de l’aprofitament
10.300,00 €
urbanístic (2.562,27 m2s).
E.
En aquest supòsit excepcional d’àmbit amb edificació consolidada en què no és possible la
PEC per a la urbanització dels trams d’escales per accés a les zones verdes. Es pren coma referència el la
secció de carrer tipus L1 de 4m d’amplària amb trànsit baix, sense serveis, excepte enllumenat i proporcional a
redistribució material dels terrenys, el projecte de reparcel.lació podrà establir que la cessió
1m2, per tant dividit en 4 = 167,84/4 = 41,96 €/m2.
de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui
41,96 €/m2 x 366,32m2 =
substituïda per
l’equivalent del seu valor econòmic.
15.370,79 €
L’import obtingut de l’alienació del sòl de cessió el punt anterior, o el seu equivalent
F.
econòmic, es pot destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la implantació de les
PEC per a partida d'imprevistos que inclou els costos derivats de la companyia elèctrica per a la eliminació
infraestructures, els serveis i els equipaments dins l’àmbit d’actuació o el cost de l’ampliació
de línies i per a la col·locació de les unitats transformadores necessàries.
90.000,00 €
G.
o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els equipaments externs que han de
15% DELS COSTOS D'URBANITZACIÓ PER A COSTOS DERIVATS: TÈCNICS, ADVOCATS, REGISTRE, TOPÒGRAF I
ESTUDIS DERIVATS.
donar servei a aquest àmbit.
-
15% s/784.443,84 € = 117.666,58 €
projectes d’urbanització complementaris amb càrrec al sector de planejament urbanístic.
-
SUMA (A+B+C+D+E+F)
La totalitat de les obres d’urbanització determinades pel planejament urbanístic i pels
784.443,84 €
Les indemnitzacions procedents per l’enderrocament de construccions i la destrucció de
plantacions, d’obres i d’instal·lacions que siguin exigits per a l’execució del Pla, d’acord amb
Despeses Generals 13%
la legislació aplicable en matèria de règim del sòl i de valoracions.
Benefici Industrial 6%
-
P.E.C
933.488,17 €
P.E.C. + (F)
1.051.154,75 € (+21% d’IVA a part)
El cost dels avantprojectes i dels plans i projectes d’urbanització complementaris així com el
cost dels instruments de gestió urbanística.
-
Les despeses de formalització i d’inscripció en els registres públics corresponents dels acords i
les operacions jurídiques derivats de l’instrument de gestió urbanística.
De conformitat amb allò que es disposa als articles 43, 44, 45, 46 i 115 del Decret Legislatiu 1/2010 i les
-
modificacions dels mateixos per la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei
d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, les despeses d’urbanització a càrrec
dels propietaris comprenen els conceptes següents:
-
Segons els art. 44, 45 i 46 del DL 1/2010, modificats per la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de
modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3
d’agost: Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat haurien de cedir a
l'administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic
dels sectors subjectes a un pla de millora urbana o dels polígons d'actuació urbanística que
Les despeses de gestió, degudament justificades, sota els principis de proporcionalitat i de
no-enriquiment injust.
-
Les indemnitzacions procedents per l’extinció de drets reals o personals, d’acord amb la
legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.
Les despeses d’urbanització es reparteixen entre els adjudicataris de les finques resultants de la
reparcel·lació en proporció al valor d’aquestes.
La homogeneïtat del sòl, dels usos, de la seva
localització i de l’aprofitament urbanístic així com de les condicions edificatòries del mateix, justifica
l’aplicació pel repartiment dels costos i despeses d’urbanització del sector d’un criteri de
proporcionalitat directa calculat en funció del percentatge relatiu de la superfície de sòl aportada i de
Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
sòl edificable adjudicat a cada propietari.
En concret, punts 5 i 6 de l’article 7. DOGC núm. 5342 - 19/03/2009
Justificació del supòsit excepcional d’aplicació de la Llei 3/2009:
(veure annex a la memòria nº1 – Justificació del supòsit excepcional d’aplicació de la Llei 3/2009 i
annex a la memòria nº2 – MEMÒRIA SOCIAL)
Els terrenys inclosos en el sector PE 2 ROSES es troben tots ells amb serveis, d’aigua potable, sanejament i
enllumenat, tal i com es pot comprovar en la documentació fotogràfica adjunta, els carrers existents,
justifiquen la vialitat de l’àmbit, tot i que no estan pavimentats, donen accés a les parcel·les edificades.
Les parcel·les edificades al voltant dels anys 60, varen obtenir la preceptiva llicència de l’Ajuntament
de Llançà per a la seva construcció, de la mateixa manera que llavors, les parcel·les existents en
l’àmbit eren urbanes segons el planejament.
La voluntat d’incloure els sector edificats en part, en paquets de sòl urbà no consolidat, tal i com
determina la fitxa del sector del PGOU, era clara: “L'objectiu que es pretén és reurbanitzar el sector i
obtenir la cessió de zones verdes i equipaments previstos.”
Les edificacions existents que compten amb els serveis necessaris: aigua, electricitat, clavegueram,
telefonia, ..., actualment incloses en l’àmbit del PE 2 Roses, hauran de cedir els terrenys destinats a
zones verdes i equipament determinats en el PGOU i fer-se càrrec de les obres de REURBANITZACIÓ del
Article 7
Deures de cessió
1. Els propietaris de sòl integrat en urbanitzacions objecte de regularització i classificat com a sòl
urbà no consolidat o com a sòl urbanitzable delimitat tenen el deure de cedir a l'ajuntament, de
manera obligatòria i gratuïta, el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics, de
conformitat amb el que estableix l'article 44 del text refós de la Llei d'urbanisme.
2. En les urbanitzacions amb cessions per a sistemes urbanístics pendents d'ésser efectuades, i
establertes en l'instrument de planejament a l'empara del qual es dugué a terme l'operació de
transformació del sòl o en el planejament aprovat per a regularitzar àmbits urbanitzats, la cessió no
dóna dret a rebre cap tipus de contraprestació urbanística o d'indemnització, llevat que no s'hagin
obtingut beneficis urbanístics. S'entén que la transmissió de les parcel·les i dels immobles de les
urbanitzacions que són objecte de regularització s'ha efectuat lliure de les càrregues urbanístiques de
cessió de sistemes i que s'han obtingut els beneficis urbanístics derivats de l'execució del planejament,
si no s'ha estipulat el contrari en el contracte o en l'acte de transmissió.
3. El deure de cessió a què fa referència l'apartat 2 es materialitza en el projecte de reparcel·lació
corresponent, el qual és un títol suficient per a inscriure el sòl a favor de l'administració actuant en el
Registre de la Propietat, sense que calgui el consentiment del titular registral, per mitjà de la
documentació que exigeix la legislació hipotecària.
4. Els propietaris de sòl integrat en urbanitzacions objecte de regularització, classificat com a sòl
urbà no consolidat o com a sòl urbanitzable delimitat, tenen el deure de cedir a l'administració
actuant, d'una manera gratuïta, el sòl urbanitzat corresponent al percentatge de l'aprofitament
urbanístic del sector o del polígon d'actuació que estableix la legislació urbanística.
5. En el supòsit excepcional d'àmbits amb edificació consolidada en què no sigui possible la
redistribució material dels terrenys, el projecte de reparcel·lació pot establir que la cessió de sòl
corresponent al percentatge d'aprofitament urbanístic sigui substituïda per l'equivalent del seu valor
econòmic.
6. L'import obtingut de l'alienació del sòl de cessió a què es refereix l'apartat 4, o l'equivalent
econòmic a què es refereix l'apartat 5, es pot destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la
implantació de les infraestructures, els serveis i els equipaments dins l'àmbit d'actuació o el cost de
l'ampliació o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els equipaments externs que han de
donar servei a aquest àmbit.
VALORACIÓ DE LA URBANITZACIÓ:
sector, que inclourà millorar els serveis bàsics existents i la pavimentació de la vialitat existent.
En virtut de l’exposat, es justifica:
El cost de les obres d’urbanització quina execució es preveu en el Pla de Millora Urbana 2 “Roses” i la
seva justificació concreta es realitzarà en el Projecte d’Urbanització, es preveu, ara per ara, una relació
Com a supòsit excepcional l’àmbit té una edificació consolidada en què no és possible la
redistribució material dels terrenys, i per tant, el projecte de reparcel·lació podrà establir que
de costos a partir del quals obtindrem una valoració aproximada de les despeses que es derivaran
d’aquesta urbanització:
la cessió de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda per
L’import obtingut de l’alienació del sòl de cessió, o el seu equivalent econòmic segons
indica el punt anterior, es pot destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la
implantació de les infraestructures, els serveis i els equipaments dins l’àmbit d’actuació o el
cost de l’ampliació o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els equipaments
externs que han de donar servei a aquest àmbit.
Els costos d’urbanització es fixen en un PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE (PEC) de 1.051.154,75
€ (SENSE EL 21% D’IVA)
(UN MILIÓ CINQUNATA-UN MIL CENT CINQUANTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS D’EURO)
Import que hauran de fer front, per a la urbanització, els propietaris a repartir proporcionalment a la
superfície adjudicada en la reparcel·lació.
De conformitat al l’art.66 del TR de la Llei d’Urbanisme Decret 1/2010 (no modificat per la Llei 3/2012), en
el seu apartat d, diu: “...L'avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l'estudi i justificació de
la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions
previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el
manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.”
En el cas que ens ocupa, la implantació del present àmbit d’actuació en el municipi de Llançà, per a
l’Administració actuant, en aquest cas l’Ajuntament de Llançà, incidirà en les finances públiques en els
següents punts:
1.- La superfície de zones verdes cedides, incloses en l’àmbit, tindran un manteniment mínim degut que
el seu tractament es preveu realitzar amb consciència d’un baix manteniment.
2.- La vialitat és el resultat de connexió d’actuals vials, aquesta unió permetrà millorar la circulació de la
zona i per tant fer més accessibles, zones que actualment eren degradades, pel seu baix ús i
manteniment. Aquestes noves connexions, permetran rendibilitat les tasques de manteniment de les
urbanitzacions contigües que ja es realitzen ara. L’accés de serveis a les actuals parcel·les és complicat
i costós, la previsió és que amb la urbanització de la zona aquest es pugui millorar i abaratir.
3.- L’Ajuntament de Llançà rebrà els ingressos corresponents a les llicències d’obres de les futures
construccions de l’àmbit i l’import de tots els IBIs de les futures construccions, que permetran
sobradament, realitzar el pagament de les despeses d’enllumenat i manteniment de l’àmbit.
4.- A més a més el PMU s’acull a la Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora
d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics i en concret en els punts 5 i 6 de l’article 7 de l’esmentada Llei,
proposant, que l’import obtingut de l’alienació del sòl de cessió del percentatge d’aprofitament
urbanístic que estableix la legislació vigent, en el seu equivalent econòmic, es pugui destinar PARCIAL O
TOTALMENT, a pagar el cost de la implantació de les infraestructures, els serveis i els equipaments dins
l’àmbit d’actuació o el cost de l’ampliació o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els
equipaments externs que han de donar servei a aquest àmbit.
1.2.6.QUADRE RESUM DEL PLANEJAMENT: SUPERFICIES AFECTADES
Nº de
Parcel.la
modificat
PROPIETARI
1
JEAN PIERRE PACREU, LAURE ACEZAT-PACREU I
MICHELLE PECH-PACREU
2
AVIFLO FOUR, S.L.
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
R
V
C
BABIN DE LIGNAC
ARLALORA,SL
AJUNTAMENT DE LLANÇÀ (Cessió anticipada de JEAN PIERRE MICHEL BERTHAULT, FRANCOISE MARIE
JACQUELINE BERTAHULT i ANNE-MARIE CHANTAL
BERTHAULT)
SUPERF.
AutoCad
M2
%
Sup.
Aportada
4.750,00
12,269%
954,10
2,464%
1.309,00
3,381%
581,10
1.329,00
1,501%
3,433%
1.2.7.QUADRE RESUM DEL PLANEJAMENT: SUPERFICIES RESULTANTS
Referència Cadastral de la parcel.la
propietats, i de l'aixecament topogràfic realitzat sobre els terrenys, és de 40.878’81m2, per tant
4194114EG1849S000MB
4194115EG1849S0001OB
4194115EG1849S0002PZ
4194116EG1849S0001KB
4194119EG1849S0001XB
11.530,66 m2st
Quadre d’edificabilitat de cada una de les parcel·les proposades.
581,00
1,501%
4194120EG1849S0001RB
1.833,92
4,737%
NICOLE
LUSKENS
JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i
GUTIERREZ
GUTIERREZ
ANTOINE
580,00
542,86
769,18
1,498%
1,402%
1,987%
660,27
1,705%
4294102EG1849S0001EB
341,37
0,882%
4294103EG1849S0001SB
378,16
0,977%
KUNZLI
912,46
2,357%
AUPIN
ROSA JOFRE FABREGA, ROSA FELIU JOFRE I ÀLVARO
FELIU JOFRE i ALTRES (1/4 part indivisa de R. JOFRE i 1/8
part indivisa a meitats iguals entre R. FELIU i A. FELIU)
GUTIERREZ
HUBER
KUNZLI
LUCKAS
LUCKAS
LAILLER
JOAQUIN RUIZ FLUVIA
GUTIERREZ
JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT, FRANCOISE MARIE
JACQUELINE BERTAHULT i ANNE-MARIE CHANTAL
BERTHAULT
NGKEL HERBERT
LAROZE SERGE
NGKEL HERBERT
GUTIERREZ - Pas
Vial del C/Cap de Vol de la finca matriu propietat de
GUTIERREZ
VIAL C/ROSES - Antiga crta. Port de la Selva
429,38
421,46
572,43
1,109%
1,089%
1,479%
4294104EG1849S0001ZB
4294105EG1849S0001UB
4294106EG1849S0001HB
4294107EG1849S0001WB
4294108EG1849S0001AB
4294109EG1849S0001BB
4294110EG1849S0001WB
8.922,49
23,046%
379,73
0,981%
4294112EG1849S0001BB
436,54
422,69
532,41
555,67
384,48
387,27
422,21
1,127%
1,092%
1,375%
1,435%
0,993%
1,000%
1,090%
4294113EG1849S0001YB
4294114EG1849S0001GB
4294115EG1849S0001QB
4294121EG1849S0001TB
4294116EG1849S0001PB
4294117EG1849S0001LB
4294118EG1849S0001TB
393,35
1,016%
4294119EG1849S0001FB
1.086,66
2,807%
4294120EG1849S0001LB
1.676,80
1.819,01
333,07
2.320,90
4,331%
4,698%
0,860%
5,995%
4295108EG1849N0001HS
4295109EG1849N0001WS
4295110EG1849N0001US
4295111EG1849N0001HS
74,09
0,191%
Reste de finca matriu: Pas
1.622,88
4,192%
Reste de finca matriu: C/C. de Vol (delimitació
actual)
2.162,87
38.715,94
2.162,87
40.878,81
0,000%
Vial C/Roses - Delimitació actual
VIALS no computables en sup.aportada
l’edificabilitat màxima de l’àmbit és de 11.536,00 m2st.
Tot i així, segons el P.M.U., l’edificabilitat màxima que es podrà assumir en l’àrea edificable, serà de
4293101EG1849S0001SB
4293102EG1849S0001ZB
4293103EG1849S0001UB
4293105EG1849S0001WB
4293104EG1849S0001HB
4293106EG1849S0001AB
4294101EG1849S0001JB
GUTIERREZ
La superfície real de l’àmbit del present Pla de Millora Urbana, segons resulta dels límits naturals de les
100,000%
4294111EG1849S0001AB
Parcel.les
Resultants
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
32
33
34
35
16
17
18
19
20
26
27
28
29
30
31
21
22
23
24
25
36
Total
Edif. Màxima
Edificabilitat
Edificabilitat
Sup
m2 edificables m2 construits
m2 sense
parcel.la
segons N.U.
parcel.la existents
consolidar
712,09
320,44
0
320,44
572,00
257,40
0
257,40
572,00
257,40
0
257,40
572,00
257,40
0
257,40
572,00
257,40
0
257,40
572,00
257,40
0
257,40
560,67
252,30
0
252,30
1.267,19
570,24
180
390,24
1.796,56
808,45
0
808,45
1.517,50
682,88
375
307,88
708,16
318,67
300
18,67
1.059,47
476,76
0
476,76
785,69
353,56
0
353,56
485,23
218,35
0
218,35
402,44
181,10
0
181,10
400,62
180,28
0
180,28
402,49
181,12
163
18,12
403,91
181,76
80
101,76
458,38
206,27
0
206,27
403,83
181,72
315
-133,28
850,81
382,86
0
382,86
427,31
192,29
0
192,29
413,11
185,90
0
185,90
702,32
316,04
0
316,04
490,28
220,63
0
220,63
401,05
180,47
0
180,47
400,75
180,34
0
180,34
465,95
209,68
0
209,68
519,62
233,83
150
83,83
511,18
230,03
230
0,03
733,48
330,07
0
330,07
643,65
289,64
0
289,64
631,91
284,36
0
284,36
632,51
284,63
0
284,63
644,20
289,89
0
289,89
2.930,31
1318,64
0
1318,64
25.622,67
11530,20
1793
9737,20
1.2.8.GESTIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA
Després de l'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana Urbanístic, i en un termini màxim de sis mesos,
haurà d’estar constituïda la Junta de Compensació, redactant-se i aprovant-se les Bases d'Actuació de
•
Polígons:
la Junta de Compensació i els corresponents Estatuts reguladors de l’organització i funcionament de la
Junta. Aquesta també dins d’aquest termini de sis mesos després de l’aprovació definitiva del Pla de
Tal i com es preveu en el PGOU, el Sector PMU-2 Roses, es desenvoluparà en un únic polígon
Millora Urbana presentarà el Projecte d’Urbanització de l’àmbit per a la seva tramitació i aprovació per
d’actuació.
part de l’Ajuntament de Llançà.
•
La Junta de Compensació formularà un Projecte de Reparcel·lació en la modalitat de compensació
Sistema d'actuació:
bàsica, que reparteixi els beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació del present Pla entre els
El sistema d'actuació fixat pel PGOU del municipi és el de Reparcel·lació en la modalitat de
propietaris del polígon d’actuació urbanística.
Compensació bàsica, regulat als articles 116 a 129 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010 pel qual
s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.
La Junta de Compensació iniciarà l'obra urbanitzadora un cop aprovats definitivament els
corresponents instruments de gestió urbanística; obra urbanitzadora que haurà de quedar totalment
executada en el termini màxim de 4 anys.
•
Projecte de reparcel·lació:
1.2.9.JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES DETERMINACIONS SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE
La distribució dels 11.530’66m² d’edificabilitat s’efectuarà entre els titulars de finques incloses al Polígon
en forma directament proporcional a la superfície de sòl aportada per cada propietari, tot això sense
perjudici dels corresponents ajustos pel que fa a excessos i defectes d’adjudicació previstos al Projecte
El present Pla de Millora Urbana urbanístic incorpora mesures quina execució i desenvolupament
facilitaran i milloraran la mobilitat sostenible del municipi.
de reparcel·lació.
En aquest sentit, es perllongarà tota la trama viària existent a la zona, que actualment queda
La seva distribució s’efectuarà en funció dels criteris fixats al Projecte de reparcel·lació, a les Bases i
Estatuts de la Junta de Compensació i a la legislació i normativa urbanística aplicable al sistema
d’actuació urbanística de reparcel·lació.
interrompuda i sense continuïtat als terrenys pendents de desenvolupament urbanístic del sector Roses;
és a dir, continuació dels carrer Roses, que actualment es troba sense pavimentar, permetrà arribar a
parcel·les actualment edificades, a través de vialitat pavimentada.
Així mateix ocorrerà amb la vialitat del carrer Cap de Vol que també està sense pavimentar i amb
•
Pla d’etapes
dificultats d’incorporació per part dels vehicles des de la carretera de El Port de la Selva.
Extrems, tots ells, que justifiquen la tramitació i aprovació d’aquesta figura urbanística.
El desenvolupament i execució d'aquest Pla de Millora Urbana Urbanístic es preveu en una única etapa
de quatre anys de durada.
La tramitació del Pla de Millora Urbana Urbanístic, es regula pels articles 80.2, 83, 85.1, 90 i 102.3 del
Decret Legislatiu 1/2010 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i la seva modificació per
la Llei 3/2012; aquest darrer, relatiu a l’obligació de notificació en forma personal i individualitzada, a les
persones propietàries de terrenys, el tràmit d’informació pública i l’aprovació definitiva del Pla.
1.3. MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1.3.1.
1.3.2.
NOMS I COGNOMS DELS PROPIETARIS AFECTATS
Nº de
Parcel.la
modificat
MODE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES DE URBANITZACIÓ I PREVISIÓ SOBRE LA CONSERVACIÓ
FUTURA
L'execució del Polígon PMU-2 es realitzarà mitjançant el sistema d’actuació urbanística de
PROPIETARI
reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. Correspondrà als propietaris del sector efectuar
les cessions de terrenys establertes al Pla i finançar i executar les obres d’urbanització.
1
JEAN PIERRE PACREU, LAURE ACEZAT-PACREU I MICHELLE PECH-PACREU
2
AVIFLO FOUR, S.L.
A tal efecte, es constituiran en Junta de Compensació de conformitat amb allò establert als articles
BABIN DE LIGNAC
124, 125, 126, 127 i 128 del Decret Legislatiu 1/2010 i la seva modificació per la Llei 3/2012.
ARLALORA,SL
AJUNTAMENT DE LLANÇÀ (Cessió anticipada de JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT,
FRANCOISE MARIE JACQUELINE BERTAHULT i ANNE-MARIE CHANTAL BERTHAULT)
El procediment pel lliurament i recepció de les obres d’urbanització serà el previst i regulat en l’article
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
R
V
NICOLE
LUSKENS
ANTOINE
KUNZLI
AUPIN
ROSA JOFRE FABREGA, ROSA FELIU JOFRE I ÀLVARO FELIU JOFRE i ALTRES (1/4 part
indivisa de R. JOFRE i 1/8 part indivisa a meitats iguals entre R. FELIU i A. FELIU)
HUBER
KUNZLI
LUCKAS
LUCKAS
LAILLER
JOAQUIN RUIZ FLUVIA
JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT, FRANCOISE MARIE JACQUELINE BERTAHULT i
ANNE-MARIE CHANTAL BERTHAULT
NGKEL HERBERT
LAROZE SERGE
NGKEL HERBERT
JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ - Pas
Vial del C/Cap de Vol de la finca matriu propietat de JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA
CARME SANCHEZ i GUTIERREZ
169 del Decret 305/2006 de 18 de Juliol pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i la
Disposició Final Quarta del Decret Legislatiu 1/2010 i demés normativa aplicable a la matèria.
1.3.3.
COMPROMISOS ENTRE ELS URBANITZADORS I L’AJUNTAMENT, I ENTRE AQUELLS I ELS FUTURS
PROPIETARIS DELS SOLARS
-
1. Cessió de sòl:
Els propietaris cediran gratuïtament a l'Ajuntament els següents terrenys:
El sòl destinat a vials
5.737,47 m2.
El sòl destinat a zones verdes
8.457,46m2.
El sòl destinat a equipaments
565,27m2.
El sòl destinat a Serveis Tècnics
55,73 m2.
El sòl destinat a Sistema Hidrogràfic
440,21 m2.
-
2. Urbanització.
Els propietaris del sector es constituiran en Junta de Compensació i aprovaran els Estatuts i Bases
d'Actuació.
La Junta de Compensació executarà l’obra urbanitzadora de conformitat amb allò establert als
instruments de planejament i de gestió urbanística aprovada pel sector.
Els propietaris assumeixen l'obligació de no procedir a executar les obres d’urbanització i la implantació
-
6. Recepció de les obres i conservació.
dels serveis urbanístics fins al moment en que es produeixi l'aprovació definitiva del Pla de Millora
El procediment pel lliurament i recepció de les obres d’urbanització serà el previst i regulat en l’article
Urbana, del Projecte de Reparcel·lació i del Projecte d’urbanització.
169 del Decret 305/2006 de 18 de Juliol pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i la
Disposició Final Quarta del Decret Legislatiu 1/2010 i demés normativa aplicable a la matèria.
-
3. Responsabilitat de la Junta de Compensació. Via de constrenyiment i expropiació (art.133
del Decret Legislatiu 1/2010 i no modificat per la Llei 3/2012)
Els propietaris del sector es comprometen a fer-se càrrec del manteniment i conservació de les obres
En la modalitat de compensació bàsica, la Junta de Compensació és directament responsable, davant
d’urbanització fins que es produeixi la seva recepció en la forma prevista a la normativa abans
l’Ajuntament, de la urbanització completa del sector de planejament urbanístic o el polígon d’actuació
invocada.
urbanística i, si s’estableix expressament, de l’edificació dels solars resultants.
A partir de la recepció de les obres d’urbanització per part de l'Ajuntament de Llançà, aniran a càrrec
La junta de compensació podrà sol·licitar a l’Ajuntament de Llançà la utilització de la via de
de l’Ajuntament les despeses de conservació i manteniment de les dotacions i serveis implantats al
constrenyiment per al cobrament de les quantitats endeutades a la junta pels seus membres. La junta
Polígon.
de compensació és la beneficiaria de les expropiacions que sol·liciti a l’Ajuntament per raó de
l’incompliment, tant per part dels membres de la junta com per part dels propietaris que no s’hi hagin
A tal efecte, la cessió d’obres d’urbanització, instal·lacions i dotacions quina execució està prevista al
adherit, de les obligacions i les càrregues urbanístiques imposades pel planejament urbanístic i pels
Pla de Millora Urbana s’efectuarà per la Junta de Compensació a favor de l’Ajuntament de Llançà dins
instruments de gestió urbanística que el desenvolupin.
d’un termini no superior a 3 mesos comptat des de la recepció per la Junta.
-
4. Edificació.
Acabada l’obra es notificarà a l’Ajuntament aquest fet amb sol·licitud de que incoï expedient
Els propietaris assumeixen el deure de no edificar abans d'obtenir la preceptiva llicència municipal
administratiu de recepció, sol·licitud que anirà acompanyada de la documentació tècnica
d'obres, d’haver-se aprovat tots els instruments de gestió i d'haver-se implantat els serveis urbanístics
corresponent descriptiva de l’obra executada i del seu ajust a les previsions del planejament i dels
bàsics al Polígon i definit les rasants definitives dels carrers. La llicència municipal d’obres permetrà
Projectes executats.
iniciar les obres d’edificació en el moment en que en la urbanització s’hagin definit amb exactitud les
rasants dels carrers amb la col·locació dels elements de vialitat necessaris.
L’Ajuntament comprovarà en termini de 3 mesos l’ajust de les obres realitzades a les determinacions
d’urbanització del planejament assenyalant, cas d’existir, les deficiències que cal esmenar.
-
5. Parcel·lació.
No es procedirà a realitzar cap acte de Parcel·lació urbanística, en l’àmbit del pla de Millora Urbana,
Les cessions seran formalitzades en actes que subscriuran l’Ajuntament, la Junta de Compensació i el
fins que no s'haurà obtingut l’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació del Polígon.
contractista.
Una vegada urbanitzada i cedida l’obra d’urbanització del sector a l’administració actuant, la junt de
Una vegada aprovada la reparcel·lació, tant en els documents públics com en els privats translatius del
compensació podrà transformar-se en junta de conservació d’acord amb el previst a l’article 201 i
domini de les parcel·les resultants, es farà constar l'existència de la Junta de Compensació, l'adhesió de
següents fins que l’edificació autoritzada del sector superi el 50% del sostre total del sector.
l’adquirent als seus Estatuts i Bases d’Actuació i el compromís de fer-se càrrec de les despeses
d’urbanització i demés càrregues urbanístiques que afecten a la parcel·la objecte de compravenda.
-
7. Cessió Obligatòria del 10% de l’Aprofitament Urbanístic o el seu equivalent econòmic, en
Amb anterioritat a l’inici de les obres i de conformitat amb allò que s’estableix a la legislació urbanística,
compliment de l’art. 7 del RD 3/2009.
es prestarà aval del 12% del pressupost de l’obra urbanitzadora davant l’Ajuntament de Llançà.
Els propietaris, tenen el deure de cedir a l’administració actuant, d’una manera gratuïta, el sòl
El present PMU valora la càrrega urbanística total del Pla en:
urbanitzat corresponent al percentatge de l’aprofitament urbanístic del sector o del polígon d’actuació
que estableix la legislació urbanística.
PEC
1.051.154,75 €
En el present àmbit i com a supòsit excepcional, en àmbits amb edificació consolidada en què no sigui
Costos del programa de seguiment ambiental
800,00 €
possible la redistribució material dels terrenys, el projecte de reparcel·lació podrà establir que la cessió
Honoraris i projectes (Planejament Derivat)
100.000,00 €
de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda per l’equivalent del seu
Gestió i Notaris i Registre
50.000,00 €
valor econòmic.
Subtotal
1.201.954,75 €
L’import obtingut de l’alienació del sòl de cessió a què, o el seu equivalent econòmic, es pot destinar,
(IVA 21%)
252.410,50 €
totalment o parcialment, a pagar el cost de la implantació de les infraestructures, els serveis i els
Previsió despeses deriv. Adm. actuant (1%)
12.019,55 €
serveis i els equipaments externs que han de donar servei a aquest àmbit.
L’IMPORT DE LA INVERSIÓ ÉS DE:
1.466.384,79 €
El projecte de reparcel·lació i conseqüentment el projecte d’urbanització determinarà el VALOR del
(*)
10% de l’aprofitament mig del sector objecte d’aquest PMU.
Tal i com ja hem esmentat en apartats anteriors, l’administració actuant podrà rebre l’import econòmic
equipaments dins l’àmbit d’actuació o el cost de l’ampliació o el reforçament de les infraestructures, els
corresponent a l’equivalent econòmic del percentatge sòl de cessió obligatòria, en aplicació de la Llei
3/2009. En aquest sentit, i pel que fa a l’objectiu justificatiu del present apartat de viabilitat econòmica i
Càlcul del 10% de l’AM:
Sòl total:
25.622,67 m2s
financera, cal esmentar que els privats tindrien dret al 100% de l’aprofitament total del sector, assumint
10% del sòl (equival al 10% del sostre):
2.562,27 m2s
el 100% de la càrrega urbanística total estimada més el valor, equivalent econòmic, del 10% de
l’aprofitament urbanístic.
1.3.4.
VIABILITAT ECONÒMICA DE LA PROMOCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA INVERSIÓ DEL PROMOTOR
Finalment indicar que la repercussió mitjana dels costos d’urbanització – incloent els de promoció i els
D'acord amb l'apartat 1.2.6 de la memòria, el cost de les obres d’urbanització per la implantació del
financers - per m² de sostre és de l’ordre dels 127,11 €, un import molt elevat tenint en compte la situació
Polígon i pel desenvolupament i execució del Pla de Millora Urbana, de les quals se n’hauran de fer
del mercat immobiliari actual. Tot i així, el fet que el propi promotor de l’àmbit sigui el propietari
càrrec els propietaris de les finques resultants de l’àmbit, s’estimen en de 1.051.154,75 € (PEC que inclou
particular de cada una de les parcel·les, justifica i assegura que aquest, amb el mateix valor de la finca
el 13% de despeses auxiliars, i el 6% de benefici industrial, però no el 21% d’ IVA).
objecte de transformació, pugui fer front a les despeses de transformació del sector.
Aquests costos són perfectament assumibles amb el valor del conjunt de patrimoni de sòl integrant de
l'àmbit del Pla de Millora Urbana, donat l'important potencial de transformació urbanística que el
mateix comporta i la revalorització del sòl que s'experimentarà com a conseqüència de l'execució del
Pla i de la futura edificabilitat dels terrenys, sempre i quan els paràmetres urbanístics que el regulen no
es vegin mermats, i que per tant el sector pugui desenvolupar les edificacions plantejades, amb els seus
respectius m2 de sostre i densitats establertes pel present PMU.
2. NORMES URBANÍSTIQUES
CAPÍTOL. I.-
DISPOSICIONS GENERALS.
Art. 1
Naturalesa.
Art. 2
Vigència
Art. 3
Àmbit territorial
Art. 4
Obligatorietat i força vinculant del Pla
Art. 5
Objecte del Pla
Art. 6
Contingut documental
Art. 7
Interpretació dels documents del Pla
Art. 8
Desenvolupament del Pla
Art. 9
Aplicació subsidiària de la Normativa Urbanística del PGOU.
CAPÍTOL. II.-
REGULACIÓ DE SISTEMES.
CAPÍTOL. III.-
REGULACIÓ DE LA ZONIFICACIÓ.
Art. 17 Identificació de les zones.
Art. 18 Tipus d’ordenació.
Art. 19 Parcel·les.
Art. 20 Aspecte exterior.
Art. 21 Característiques estètiques de l'edificació.
Art. 22 Voreres.
Art. 23 Usos.
Art. 24 Tanques.
CAPÍTOL. IV.- GESTIÓ DEL PLA.
Art. 25 Polígon d’Actuació.
Art. 26 Sistema d’Actuació.
Art. 10 Definició.
Art. 27 Projecte de Reparcel·lació i forma d’equidistribució dels beneficis i càrregues del sector.
Art. 11 Sistema viari (Clau V).
Art. 28 Procés Urbanitzador
Art. 12 Sistema de parcs i jardins urbans (PJ).
Art. 29 Pla d’Etapes.
Art. 13 Sistema Hidrogràfic (H).
Art. 30 Compromisos de cessions.
Art. 14 Sistema de serveis tècnics(Clau T).
Art. 31 Recepció de les obres.
Art. 15 Sistema d’equipament comunitari (E).
Art. 32 Conservació.
Art. 16 Sistema costaner (C).
Capítol I.- DISPOSICIONS GENERALS.
Art. 5
Objecte del Pla.
L’objecte d’aquest Pla de Millora Urbana és l’ordenació urbanística i la regulació del desenvolupament
Art. 1
Naturalesa.
1. El present Pla de Millora Urbana és una norma jurídica de caràcter reglamentari, que, de
conformitat amb allò disposat en la legislació urbanística, desenvolupa, complementa i executa
urbanístic, execució i gestió, dels terrenys inclosos en el Polígon PMU-2 Roses que es defineixen en els
esmentats plànols d’ordenació. A tal efecte, el present Pla de Millora Urbana desenvolupa i executa el
PLA GENERAL del municipi de Llançà respecte l’indicat àmbit territorial, essent els seus objectius els
definits en l’apartat 1.2.1 de la Memòria.
el Pla General d’Ordenació Urbana de Llançà pel que fa al sector de sòl urbà no consolidat
PMU-2 Roses.
2. D’acord amb aquesta naturalesa i amb la remissió normativa que s’efectua en l’article 5 de la
Art. 6
Contingut Documental.
Llei d’urbanisme i demés preceptes concordants, el present Pla derivat delimita i concreta el
1. La documentació integrant del present Pla s’ajusta a allò establert als articles 66, 70, 102 i
contingut del dret de propietat dels terrenys localitzats en el seu àmbit, i estableix l’ordenació,
concordants del Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei
l’aprofitament i el regim urbanístic dels mateixos.
d’Urbanisme i la modificació dels mateixos feta per la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació
del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost..
Art. 2
Vigència.
2. El contingut d’aquest Pla de Millora Urbana es conforma pels següents documents:
1. La vigència del Pla de Millora Urbana PMU-2 Roses és indefinida, de conformitat amb allò
establert a l’article 94 del TR de la Llei d’urbanisme. Vigència que començarà a produir-se a
partir del dia següent de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
2. Per a la modificació o revisió del Pla, caldrà seguir els procediments establerts en la legislació
vigent, tot respectant els mateixos tràmits seguits per a la seva aprovació, així com justificant la
necessitat de la iniciativa, la conveniència i oportunitat de la mateixa, en relació amb els
interessos públics i privats.
a) La memòria, i els estudis justificatius i complementaris.
b) Els plànols d'informació, d'ordenació, de projecte i, si escau, de detall de la urbanització.
c) Les normes reguladores dels paràmetres d'ús i d'edificació del sòl.
d) L'avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l'estudi i justificació de la seva viabilitat i un
informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions previstes en les finances
públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures
i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.
Art. 3
Àmbit territorial.
L’àmbit territorial del Pla de Millora Urbana PMU-2 Roses es defineix en el plànol 0.2- “Informació.
Topogràfic i delimitació del sector”, i es correspon amb el Polígon de sòl urbà no consolidat PMU-2 Roses
del PGOU del municipi de Llançà.
e) El pressupost de les obres i els serveis.
f) El pla d'etapes.
g) La divisió poligonal, si escau.
h) La justificació que es compleixen les determinacions del planejament urbanístic general sobre
mobilitat sostenible.
i) La documentació mediambiental pertinent i, com a mínim, l'informe mediambiental.
Art. 4
Obligatorietat i força vinculant del Pla.
Les determinacions del Pla de Millora Urbana obliguen a les Administracions públiques i als particulars, i
en conseqüència, tota intervenció relativa als usos del sòl i a l’edificació en el seu àmbit, haurà
d’ajustar-se a les determinacions del Pla.
Art. 7
Interpretació dels documents del Pla.
1.- Les Normes Urbanístiques del Pla s’interpretaran atenent al seu contingut i als objectius i finalitats
expressats en la resta de documentació.
2.- Les determinacions de tipus gràfic són les fixades en els plànols d’ordenació. En cas de discrepància
Sistema viari (Clau V). Art 11
entre aquests, prevaldran aquelles determinacions que s’expressin amb indicacions numèriques, i
Sistema de parcs i jardins urbans (PJ). Art 12
aquelles que derivin de l’escala gràfica més detallada.
Sistema Hidrogràfic (H). Art 13
Sistema de serveis tècnics(Clau T). Art 14
3.- Els dubtes en la interpretació del planejament urbanístic produïts per imprecisions o per
Sistema d’equipament comunitari (E). Art 15
contradiccions entre documents d’igual rang normatiu es resolen atenent els criteris de menor
Sistema costaner (C). Art 16
edificabilitat, de major dotació per espais públics i de major protecció ambiental, tot aplicant el principi
general d’interpretació integrada de les Normes, de conformitat amb allò establert a l’article 10 del TR
2.- La regulació d’aquests sistemes es realitzarà segons allò establert al Pla General d’Ordenació Urbana
de la Llei.
del municipi de Llançà, llevat que aquestes Normes fixin expressament d’altres determinacions.
4.- En el supòsit que es doni un conflicte irreductible entre la documentació imperativa del planejament
urbanístic, prevaldrà el què estableix la documentació escrita, llevat que el conflicte es refereixi a la
quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual caldrà atenir-se a la superfície real.
Art. 11 Sistema viari (V)
1. Definició: aquest sistema comprèn el sòl d’ús i domini públic, destinat a la circulació de vehicles i
vianants.
2. Àmbit: el sòl del sistema viari es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.
Art. 8
Desenvolupament del Pla.
3. Definició geomètrica: les alineacions i rasants es definiran en el projecte d’urbanització
1.- El present Pla de Millora Urbana serà objecte d’execució mitjançant els corresponents instruments de
4. El sistema viari quedarà regulat per allò establert a l’art. 65 de la Normativa Urbanística del PGOU de
gestió urbanística, i en particular, el Projecte d’urbanització i el Projecte de reparcel·lació.
Llançà
2.- Dins del Polígon d’Actuació, s’haurà de resoldre la distribució dels beneficis i càrregues
Art. 12 Sistema de parcs i jardins urbans (PJ)
corresponents, com a condició prèvia per a l’execució de les obres d’urbanització necessàries i dels
Definició: aquest sistema comprèn el sòl d’ús i domini públic, destinat a la ubicació de les àrees d’espai
aprofitaments edificables definits al si del Polígon.
lliure, parcs i jardins d’ús municipal.
1. Formen el sistema de parcs i jardins urbans tots els parcs, jardins, places, rambles i tot l'espai lliure de
verd públic, situat en sòl urbà o urbanitzable i que s'assenyalen en els plànols de zonificació.
Art. 9
Aplicació subsidiària de la Normativa Urbanística del PGOU.
2. L'ús fonamental dels parcs i jardins urbans és el descans i l'esbarjo de la població. La seva amplària
Tot allò que no estigui regulat o especificat en el present Pla de Millora Urbana es regularà per les
mínima, per als de nova creació, serà de 12 m. Sols s'hi admetran les construccions i instal·lacions que
determinacions normatives pròpies de les Normes de Planejament del PGOU del municipi de Llançà.
ajudin a aconseguir aquest fi. En qualsevol cas, aquestes no podran ocupar més del 5% de la superfície
total de l'espai lliure o zona verda. Temporalment, s'hi admet la instal·lació de fires, circs i atraccions que
no malmenin els espais enjardinats.
Capítol II.- REGULACIÓ DELS SISTEMES.
3. En cap cas s'admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d'aquests espais. No obstant això,
al subsòl d'aquests sistemes s'admet que s'hi situïn serveis públics sempre que es garanteixi
l'enjardinament de la superfície.
Art. 10 Definició.
2. Àmbit: el sòl del parcs i jardins i zones verdes es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.
1.- El Pla de Millora Urbana qualifica diferents terrenys segons els tipus de sistemes regulats en el Pla
3. Definició geomètrica: les alineacions i rasants es definiran en el projecte d’urbanització.
General, i en funció de la seva necessitat per a establir un correcta ordenació del conjunt de l’àmbit. A
4. Quedarà regulat per l’art. 69 del PGOU de Llançà.
tal efecte, l’àmbit territorial objecte de regulació qualifica sòls amb els següents sistemes:
5. La Clau urbanística corresponent a aquest sòl segons el PGOU de Llançà és la PJ corresponent a
Sistema de parcs i jardins.
6. La urbanització d’aquestes zones seguirà en tot moment les determinacions indicades en l’apartat
1.2.4.4 RECOMANACIONS PER A LES ZONES AMB VEGETACIÓ, de la present memòria i les prescripcions
de l’Estudi Mediambiental adjunt.
5. La Clau urbanística corresponent a aquest sòl segons el PGOU de Llançà és la T corresponent a
Sistema d’infraestructures i serveis tècnics.
6. No es permetran en aquestes zones altres obres que les de conservació i manteniment de les
Art. 13 Sistema Hidrogràfic (H)
instal·lacions i aquelles petites modificacions que justificadament accepti l’ajuntament per al seu futur
Definició: aquest sistema comprèn el sòl d’ús i domini privat de protecció, destinat a preservar el pas de
condicionament a excepció de les que corresponguin per tal d’ubicar les estacions transformadores i
torrents i recs.
que es recollirà en el preceptiu Projecte d’Urbanització. Es preveu que es puguin actualitzar les
1. El sistema hidrogràfic constitueix el conjunt compost per rius, canals, rieres, torrents, fonts naturals i el
instal·lacions existents de bombeig i instal·lacions transformadores.
subsòl de les diverses capes freàtiques.
2. Es mantindrà una franja de protecció urbanística de 5 metres als dos costats de la llera, mesurats des
del punt més alt del talús, en aquest àmbit no es podran ubicar construccions de cap tipus, excepte les
Art. 15 Sistema d'equipaments comunitaris (E)
de delimitació de finques, sempre que aquestes tinguin una alçada mai superior a 1m. El sistema
1. Definició: Formen el sistema d'equipaments comunitaris aquelles zones assenyalades pel Pla amb
hidrogràfic pròpiament dit es mesurarà des de l’eix del torrent, i un ample a banda i banda mínim de
aquesta qualificació.
2,5m. En aquest àmbit definit, es realitzaran tasques de neteja i vegetació amb planta adient, segons
2. Àmbit: el sòl del sistema d’equipament comunitaris es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.
les determinacions de l’ACA.
3. Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, a no ser que estiguin dictaminades per
l'Administració competent. En tot cas, es mantindran el domini i l'ús públic dels terrenys superficials del llit
5. La Clau urbanística corresponent a aquest sòl segons el PGOU de Llançà és la E corresponent a
anterior a la canalització.
Sistema d’equipaments comunitaris.
4. En qualsevol cas, es compliran les disposicions establertes per la Llei d’aigües 29/1985, de 2 d’agost.
2. Els possibles usos que es determinen com a sistema d'equipament comunitari són:
5. Àmbit: el sòl del sistema hidrogràfic es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.
E.1. Docent: Centres on es desenvolupa l’activitat educativa d’acord amb la legislació vigent en aquesta
3. Definició geomètrica: les alineacions i rasants es definiran en el projecte d’urbanització.
matèria.
E.2. Sanitari-assistencial: hospitals, centres extra hospitalaris i residències de vells.
5. La Clau urbanística corresponent a aquest sòl segons el PGOU de Llançà és la SH corresponent a
Sistema Hidrogràfic.
6. La urbanització d’aquestes zones seguirà en tot moment les determinacions indicades en l’apartat
E.3. Religiós: temples, centres religiosos.
E.4. Sociocultural: cases de cultura, biblioteques, centres socials, llars de vells, centres d'esplai...
E.5. Administratiu: Administració pública, congressos, exposicions, serveis de seguretat pública...
E.6. Proveïment: escorxadors, mercats i altres centres de proveïment.
1.2.4.4 RECOMANACIONS PER A LES ZONES AMB VEGETACIÓ, de la present memòria i les prescripcions
E.7. Cementiris.
de l’Estudi Mediambiental adjunt.
E.8. Esportiu i recreatiu: instal·lacions i edificacions esportives, d'esbarjo i serveis annexos.
3. L'edificació s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a
Art. 14 Sistema de serveis tècnics (T)
1. Definició: aquest sistema comprèn els terrenys destinats a la dotació d’infraestructures, encara que
siguin gestionades en règim de concessió, lloguer o propietat per empreses privades, d'abastament
d'aigües, serveis d'evacuació d'aigües residuals, centrals receptores i distribuïdores d'energia elèctrica i
la xarxa d'abastament, centrals de comunicació i de telèfon, parcs mòbils de maquinària, plantes
incineradores o abocadors de deixalles i altres possibles serveis de caràcter afí.
2. Àmbit: el sòl del sistema de serveis tècnics es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.
l'organització general del teixit urbà en què se situen, i a les condicions ambientals del lloc. Les
condicions de l’edificació seran les mateixes establertes per a la zona contigua on se situa
l’equipament. En el cas que l’equipament sigui contigu a dues zones diferents, s’adoptaran les
condicions de la zona de major edificabilitat i en qualsevol cas els paràmetres mínims seran
d’edificabilitat 0,75 m2s/m2p, ocupació 50% i l’alçada màxima serà de 10 m.
Per als aspectes no regulats en aquestes ordenances seran d’aplicació les ordenances d’edificació
Capítol III.- REGULACIÓ DE LA ZONIFICACIÓ.
corresponents a tot tipus d’edificació i les corresponents a l’edificació aïllada.
Art. 16 Sistema costaner (C)
Art. 17 Identificació de les zones.
1. Per a ordenar la zona costanera, desenvolupant les determinacions d’aquest Pla general, es
1.- Definició: El present Pla Parcial ordena el seu àmbit edificable tot qualificant-lo amb la Clau 7 Zona
formularan un o diversos Plans especials, d’acord amb les condicions establertes a la Llei 28/1969, de 26
ciutat jardí. Corresponen a aquestes zones els sòls ordenats d’aquesta manera en el plànol 0.4 – plànol
d’abril.
de zonificació, sota la Clau 7e i 7e2.
2. Àmbit: el sòl del sistema costaner es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.
2.-Els paràmetres i condicions d’edificació i ús en aquesta zona són els determinats en aquest Pla. En
allò no expressament regulat en aquestes ordenances seran d’aplicació les Normes urbanístiques del
PGOU de Llançà edificació aïllada Clau 7, i en particular l’article 87, així com els paràmetres referents a
l’edificació aïllada definits en la SECCIÓ 3 art. Del 35 al 45, ambdós inclosos de la Normativa del PGOU.
5. No s’admeten edificacions a una distància inferior a 20 m, comptats des de la línia de la zona
Art. 18 Tipus d’ordenació.
marítimo-terrestre en sòl urbà. Pel que fa a la zona d’influència, aquests sòls hauran de complir l’article
L’edificabilitat en les zones d’Edificació aïllada resulta del tipus d’edificació fixada en base a la forma i
30 de la Llei de costes.
mida de les parcel·les quines condicions d’edificació es regulen bàsicament a través d’un índex
d’edificabilitat màxim, una alçada màxima, un percentatge màxim d’ocupació i unes distàncies
6. Els accessos al mar hauran de regular-se pel que disposa l’article 27 i 28 de la Llei de costes.
mínimes de separació de l’edificació als límits de les parcel·les.
Aquestes parcel·les queden definides unívocament en el plànol 0.4 – plànol de zonificació, sota la Clau
7. Les obres i instal·lacions existents en domini públic, com en zona de servitud de protecció, hauran de
7e i 7e.2.
complir amb el que s’estableix la disposició transitòria quarta de la Llei de costes.
Aquesta edificació quedarà regulada per l’article 87 del PGOU i per tots els paràmetres edificatoris de
Les instal·lacions de tractament d’aigües residuals i col·lectors paral·lels a la costa, es projectaran fora
l’esmentat article i els que s’exposen a continuació:
dels primers 20 m de la servitud de protecció, tal com disposa l’article 44.6 de la Llei de costes.
1.- DEFINICIÓ
8. Els usos i edificacions en zona de servitud de protecció, estaran d’acord amb el que es disposa als
articles 24, 25 i 26 de la Llei de costes.
Comprèn els sòls urbans en que l'edificació respon al tipus d'ordenació segons edificació aïllada, a habitatges unifamiliars
o plurifamiliars segons els casos, en forma de ciutat jardí.
9. A més de la concreció o autorització d’altres administracions en raó de la seva competència
S'estableixen dues subzones que responen a diferents parcel·lacions. Aquestes subzones són:
qualsevol instal·lació, obra i ús de nova implantació, està subjecte a la prèvia obtenció de la llicència
municipal.
- Ciutat jardí tipus e
- Ciutat jardí tipus e.2
10. Hom condicionarà la llicència, quan sigui el cas, a l’adopció de mesures que evitin que les aigües
2.- TIPUS D’ORDENACIÓ
residuals siguin abocades directament al mar i a les que assegurin la qualitat del medi ambient.
A totes les subzones, el tipus d'ordenació aplicable és el d'edificació aïllada, admetent-ne només l’habitatge unifamiliar;
a la ciutat jardí 7e, es preveu un habitatge per parcel·la, mentre que la tipus 7e.2 permet, en una única parcel·la, la
construcció d’un conjunt d’habitatges unifamiliars aïllats amb una densitat d’habitatge per parcel·la màxima de
1hab/400m2 s.
3.- EDIFICABILITAT
L'índole d'intensitat neta d'edificació per cada una de les subzones, és l'establerta a la taula següent, en metres quadrats
de sostre per metre quadrat de parcel·la, descomptats els sòls de cessió obligatòria.
SUBZONA
M2s/m2p
7 e i 7.e2
0,45
4.- CONDICIONS ESTÈTIQUES I DE L’EDIFICACIÓ
4.1.- La superfície mínima de la parcel·la, la longitud mínima de façana i l'ocupació màxima de parcel·la en aquestes
subzones, és la que s'estableix a la taula següent:
SUBZONA
Sup mínima m2
Façana mínima (m)
Ocupació
Nombre habitatges
(%)
7.e
400
12
30
1 per parcel.la
7.e.2
400
12
30
1 per cada 400m2 de solar
4.5.- Sobre rasant només es permeten construccions lleugeres desmuntables per a umbracles, barbacoes i elements
tècnics per a piscines o instal·lacions. També es permeten piscines sempre que es col·loquin a una distància mínima de 1
m dels límits de propietat. Aquest elements es regularan segons els paràmetres de les edificacions auxiliars i estaran
construïts amb fustes tractades a l’oli o vernissades i/o pedra de la serra de rodes col·locada segons la pedra seca
tradicional, en les seves tonalitats fosques i amb un gruix mínim de 15cm. Els tendals seran de tons similars als de les
4.2.- L'alçada màxima per ciutat jardí 7e i 7e.2, és de 6 metres corresponents a la planta baixa i planta pis.
4.3.- La separació mínima de les edificacions fins als límits de parcel·la i a les altres edificacions situades a la mateixa
parcel·la, mesurades tot al llarg de la façana corresponent, seran:
- A tots els límits se separaran un mínim de tres metres.
façanes i/o fusteries.
4.6.- La màxima superfície impermeabilitzada d’aquest espai lliure, inclosa la làmina d’aigua de la piscina serà del 30%
de la superfície total.
4.7.- La longitud màxima de les façanes serà de 20m, inclosos els voladissos, terrasses i escales.
- La separació entre edificacions de la mateixa parcel·la serà de sis metres.
5.- CONDICIONS D’ÚS
4.4.- Es permet l'edificació auxiliar, sense excedir-se de la intensitat neta d'edificació establerta, ni l'ocupació, i amb una
alçada màxima de 3'30 metres. L'edificació auxiliar podrà construir-se adossada a l'edificació principal o separar-se
Els usos permesos son:
d'ella tres metres com a mínim. En el cas que el pendent natural del terreny en direcció normal a façana, en el lloc
d'emplaçament, presenti a 4 metres de la façana un desnivell de 2 metres, s'admetrà l'edificació auxiliar envaint
únicament la franja de reculades de façana.
La separació d’aquesta a la resta de límits serà sempre de tres metres com la principal excepte en la subclau 7.e.2, en la
que l’edificació auxiliar, obligatòriament s’haurà de situar adossada al carrer i al veí amb edificacions adossades dues a
dues, segons el següent esquema orientatiu.
1) Unifamiliar
7)Aparcament
2) Comerç al detall
8)Educatiu
<120m2
3)Supermercat petit
400m a 1299 m
9)Sanitari
<120m2
4) Oficines i serveis
<120m2
10)Esportiu
<120m2
5) Hoteler
11)Cultural
6) Restauració
12)Associatiu
6.- ALTRES ASPECTES FORMALS DE L’EDIFICACIÓ
projecte un espai mínim de rentat de roba de 2m2 per habitatge i una zona d’assecatge exterior o semi exterior,
protegida de vistes.
6.1.- En el cas de que les parcel·les tinguin un pendent superior al 20% i faci necessària la construcció de longituds de
rampa importants per tenir accés rodat, serà obligada, la construcció de la dotació mínima d’aparcaments amb una
6.3.- La possible col·locació dels garatges, anteriorment descrita en el punt 6.1, fa que quedin prohibides en la Clau 7,
volumetria independent de l’habitatge, alineada a vial i que computarà a tots els efectes en ocupació. Es distingiran dos
dins l’àmbit del PMU-2 Roses, la construcció de rampes de més de 5m de longitud per accedir a l’habitatge amb trànsit
grans grups:
rodat, quedant també, expressament prohibides les construccions de garatge aïllat a l’interior de la parcel·la.
6.4.- Pel que fa als acabats exteriors dels habitatges inclosos en el PMU i no definits en el present article, es regularan en
l’art. 20 i 21 de la normativa urbanística del Pla de Millora Urbana.
Art. 19 Parcel·les.
La situació i forma de les parcel·les ve determinada en el plànol 0.4 – plànol de zonificació. Tot i que
aquesta parcel·lació queda condicionada a l’aprovació definitiva del Projecte de Reparcel·lació de
l’àmbit.
La parcel·la mínima és de 400m2 i per tant les possibilitats de parcel·lació hauran de respondre a
aquesta superfície i al compliment de tots els paràmetres urbanístics referits a la Clau 7e i 7e.2.
a) les parcel·les que queden per sobre vial
En aquestes es permetrà la construcció d’un cos alineat a vial d’un màxim de 40m2 construïts i amb una façana màxima
de 7m. Aquesta construcció en cap cas superarà els tres metres d’alçada a comptar des del punt mig de la façana en la
Art. 20 Aspecte exterior:
vorera fins a la cara superior del forjat. Es permetrà per sobre d’aquesta alçada màxima la construcció d’una barana
El conjunt de les edificacions, es tractarà exteriorment d’una manera respectuosa amb l’entorn, tant
d’obra amb un màxim de 100cm d’alçada. La seva superfície superior, es podrà usar com a terrassa o jardí de
l’habitatge.
Pel que fa a l’aspecte exterior d’aquest element, serà obligatòria la concordança d’alçades i canvis de materials amb
pel que fa els buits i voladissos, com pel que fa als materials utilitzats en la construcció i en els acabats
exteriors. Caldrà tenir en compte les edificacions més properes en l’àmbit per fixar la unificació de les
les parcel·les contigües, recomanant els aplacats de pedra de la Serra de Rodes o similar, en les seves tonalitats fosques,
construccions, tan amb l’alçada reguladora, com en el punt d’ubicació de la planta baixa. La
col·locada en sec amb un gruix aproximat de 15cm.
construcció de les diferents parcel·les anirà condicionada a la harmonia de l’entorn, quedant
b) les parcel·les que queden per sota vial
totalment prohibits, els elements o colors discordants amb les edificacions ja construïdes.
Pel que fa a les parcel·les que queden per dessota del vial d’accés es permetrà la construcció d’un cos alineat a vial
d’un màxim de 40m2 construïts i amb una façana màxima de 7m i una fondària màxima de 6m. Aquesta construcció en
cap cas superarà els 280 cm d’alçada a comptar des del punt mig de la façana en la vorera fins a la cara superior del
forjat. El forjat haurà de tenir un acabat de llosa, sense la possibilitat de desenvolupar-hi cap ús ni col·locar-hi cap
element que pugui incrementar la seva alçada. Pel que fa a l’aspecte exterior d’aquest element, serà obligatòria la
concordança d’alçades i canvis de materials amb les parcel·les contigües, recomanant els aplacats de pedra de la
Serra de Rodes o similar, en les seves tonalitats fosques, col·locada en sec amb un gruix mínim de 15cm en les parts
Art. 21 Característiques estètiques de l'edificació
1. Les edificacions es projectaran de forma similar a les existents a la zona, conservant la seva
tipologia, amb disposició dels buits com a resultat del procés constructiu o de l’ús intern,
mantenint els ritmes de les edificacions de la mateixa urbanització.
opaques. Es tindrà en compte l’acabat d’aquest element des de l’interior de la parcel·la on per la seva alineació a vial,
2. En la realització dels elements que formen l’estructura externa de l’edificació i textura dels
agafarà una alçada considerable, quedaran prohibides en aquest aspectes les construccions palafítiques (plantes a
acabats, es posarà especial compte en no utilitzar aquells que puguin produir dissonàncies amb
nivell del terreny, obertes amb l’esquelet estructural de pilars vistos) i també l’ús de l’espai de dessota del garatge. Es
recomana la solució de pèrgoles o elements porxats oberts per a la construcció d’aquests elements de garatge.
l’entorn.
3. Amb la finalitat d’aconseguir un conjunt edificatori homogeni, harmònic i correctament integrat
6.2- Caldrà preveure la ubicació dels aparells d’aire condicionat en el projecte bàsic d’edificació, integrats en el volum
en l’entorn, queda prohibida la utilització dels següents materials, elements i formes
edificatori. Quedarà prohibida la seva col·locació en la coberta de l’habitatge. També s’haurà de preveure en el mateix
constructives, en la façana de les edificacions:
a. Aplacats de marbre, pedra polida, rajoles o altres materials brillants.
b. Aplacat de pedra amb juntes irregulars.
10. La urbanització dels espais lliures d’edificació amb vegetació haurà de seguir en tot moment les
c. Baranes d’alumini o d’elements prefabricats de formigó o pedra artificial.
determinacions indicades en l’apartat 1.2.4.4 RECOMANACIONS PER A LES ZONES AMB
d. Sostres i aplacats de fibrociment i pissarra.
VEGETACIÓ, de la present memòria i les prescripcions de l’Estudi Mediambiental adjunt i
e. Aplacats amb plafons plàstics.
l’ordenança de protecció de l’arbrat del municipi de Llançà de 29 d’abril de 2010, publicada al
f.
B.O.P. núm.81.
Canals de recollida d’aigua de P.V.C.
g. Aplacats de façana amb rajoles esmaltades amb acabats brillant.
Aquests espais mantindran una intensitat de vegetació corresponent a un mínim de 3 arbres per
h. Gelosies ceràmiques i de vidre de grans dimensions
cada 100 m² de parcel·la, els exemplars a plantar de nou tindran una alçada mínima de 2,00m i
i.
Imitacions de pedra (en arrebossats, pintures...)
un diàmetre de tronc a 1m d’alçada de 8cm.
j.
Canvis de tonalitat de fort contrast a la superfície d’una mateixa façana o en diferents
paraments del mateix edifici.
11. El tractament del la zona de jardí es farà amb la obligatorietat de conservar al màxim possible
les preexistències de parets seques (feixes), no afectades per l’edificació, restaurant-les o
4. Els colors d’arrebossats o estucats de façana no podran apartar-se de la gamma dels foscos i
construint-les de nou. La construcció de noves aterrassaments és realitzarà amb contencions
amb tonalitats que puguin oferir un mimetisme amb el paisatge. Uns exemples de RAL permesos,
realitzades amb murs de pedra de la Serralada de Rodes o similar, en les seves tonalitats
serien: el 3007, 3009, 5008, 6006, 6008, 6014, 6015, 6022, 7005, 7006, 7009, 7010, 7011, 7012, 7013,
fosques, col·locada en sec.
7016, 7021, 7022, 7026, 7039, 7043, 8014, 8019 i 8028.
5. La superfície opaca de façana corresponent a la planta baixa i semisoterranis, s’haurà de
revestir o executar directament amb pedra de la Serralada de Rodes o similar, en les seves
Art. 22 Voreres.
tonalitats fosques, col·locada en sec amb un gruix mínim de 15cm. Aquest mateix tractament es
Les voreres quedaran pavimentades i acabades en les obres d’urbanització del Pla de Millora Urbana,
realitzarà en els murs de tanca de les parcel·les, murs de jardineria i en les construccions
així com el pas soterrat de tots els serveis; i anirà a càrrec de la propietat de l’execució de l’edificació
alineades a carrer permeses.
qualsevol desperfecte ocasionat a la via pública, durant les obres d’edificació. Les ordenances
La resta d’edificació, és a dir, la planta primera, es preveu realitzar-la amb colors de tonalitats
municipals fixaran l’abast de la intervenció, els terminis i les garanties necessàries per la seva execució.
foques i descrites en l’anterior punt.
6. Les fusteries seran de fusta o d’alumini de colors lacats foscos, adients segons el color escollit en
la façana, uns exemples de RAL permesos, serien: el 3007, 5008, 5011, 6003, 7016, 7021, 7022,
7024, 7034, 8019, 8022 i 8028.
Art. 23 Usos.
S’admetran els usos establerts en l’article 18 del present PMU.
Art. 24 Tanques.
7. En el cas de realitzar cobertes inclinades, caldrà realitzar-les amb teula àrab de colors marrons
foscos.
8. Tots els elements de recollida d’aigua, canals, baixants exteriors, es realitzaran amb coure,
materials ceràmics sense esmaltar o amb colors lacats foscos o del mateix color que la fusteria.
9. Cal tenir en compte la prohibició de col·locar maquinària d’aires condicionats en les cobertes, i
24.1.
Tanques a carrer
Cas general:
Les tanques de les edificacions, que tinguin el carrer en la part superior de la parcel·la hauran de
construir una tanca a carrer amb un màxim de 100cm de part opaca podent col·locar un element
en el cas dels col·lectors o plaques solars, aquestes hauran de col·locar-se horitzontals, en el cas
calat, vegetal o de fusta fins a un màxim de 180cm des del nivell de la vorera.
de coberta plana o seguint el pendent de la teulada, en cobertes inclinades. En aquest segon
Les parcel·les, en canvi, que tinguin el carrer d’accés topogràficament per dessota, se’ls permetrà
cas, la superfície màxima ocupable en coberta inclinada per les plaques solars, és de 4m2. En el
construir una tanca, amb una alçada màxima de part opaca de 1,5m, podent col·locar un element
cas de voler-ne realitzar la instal·lació de més metres quadrats, aquesta s’haurà de fer en l’espai
calat, vegetal o de fusta fins a un màxim de 200cm des del nivell de la vorera.
de jardí, aportant un plànol, en el projecte, amb la seva ubicació i una justificació de reducció
d’impacte visual des de la via pública de les mateixes.
Art. 26 Sistema d’Actuació.
1. El sistema d’actuació urbanística per a l’execució i gestió del Pla serà el sistema de reparcel·lació en
modalitat de compensació bàsica.
2. Pel desenvolupament del Polígon, s’observaran les disposicions establertes als articles 116 a 129 i
concordants del DL 1/2010 i la seva modificació per la LL 3/2012 i els articles 170 i següents del Decret
305/2006 de 18 de juliol pel que s’aprova el Reglament de la Llei, així com les restants normes que
resultin d’aplicació.
3. A tal efecte, es procedirà a la redacció, tramitació i aprovació de les Bases i Estatuts de la Junta de
Compensació del PMU-2, així com a la seva formal constitució.
4. Correspondrà a la Junta de Compensació elaborar i presentar davant l’Ajuntament de Llançà, per a
la seva aprovació, el Projecte de reparcel·lació del sector, essent aquest l’instrument de gestió que
assegurarà el principi d’equidistribució dels beneficis i càrregues del planejament, entre tots els
Parcel·les afectades per les servituds del la Zona Marítim Terrestre:
propietaris del sector.
Els murs de límit a carrer i/o camí de ronda, s’hauran d’ajustar a les prescripcions de l’Article 44.3
o coincidents del RD 1471/1989, d’1 de desembre, pel qual s’aprova el reglament general pel
Art. 27 Projecte de reparcel·lació i forma d’equidistribució dels beneficis i càrregues del sector.
Les regles de distribució s’ajustaran també a allò establert a l’apartat 1.2.9 de la Memòria del present
desenvolupament i execució de la Llei de costes.
Pla de Millora Urbana, així com a la legislació i normativa urbanística aplicable al sistema d’actuació
urbanística de reparcel·lació.
24.2.
Tanques a veí o fons de parcel·la.
La resta de tanques de les edificacions aïllades es regularan per l’article 44 del PGOU, tenint en compte
Art. 28 Procés Urbanitzador.
de no tenir especials discordances amb les tanques veïnes i les tanques que quedin dins de la servitud
1. La urbanització del Polígon s’executarà un cop constituïda la Junta definitiva de Compensació del
de la Zona Marítim Terrestre, que s’hauran d’ajustar a les prescripcions de l’Article 44.3 o coincidents del
sector PMU-2 Roses i després d’haver-se aprovat definitivament el Projecte de reparcel·lació i el
RD 1471/1989, d’1 de desembre, pel qual s’aprova el reglament general pel desenvolupament i
Projecte d’urbanització.
execució de la Llei de costes.
2. No s’iniciaran les obres fins el moment en que s’hagi prestat en forma efectiva davant l’Ajuntament
de Llançà l’aval del 12% de l’obra urbanitzadora i s’hagi produït la publicació dels acords d’aprovació
24.3.
Condicions estètiques de les tanques
definitiva dels instruments de planejament i gestió urbanística del sector.
Totes les tanques que limitin a carrer, per la seva part exterior (des del carrer) hauran d’anar revestides
amb pedra de la Serralada de Rodes o similar, en les seves tonalitats fosques, col·locada en sec.
La resta de tanques es podran tractar amb formigons vistos i remolinats acabats amb el mateix color
que les façanes. No es podran deixar amb obra sense revestir.
Art. 29 Pla d’Etapes.
El desenvolupament i execució de la urbanització del present Pla de Millora Urbana s’efectuarà en una
única etapa de 4 anys de durada.
Capítol IV.- GESTIÓ DEL PLA.
Art. 30 Compromisos de cessions.
Art. 25 Polígon d’Actuació.
De conformitat amb allò establert al Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Llançà, el sector
PMU-2 Roses es desenvoluparà en un únic Polígon d’Actuació.
Correspondrà a la Junta de Compensació la cessió lliure de càrregues i gravàmens, a l’Ajuntament de
Llançà, de la totalitat dels sòls de cessió obligatòria i gratuïta, destinats a sistema viari, equipaments i
espais lliures, com a sòls de domini públic.
Així mateix, la Junta de Compensació es compromet a fer efectiva la cessió del 10% de l’Aprofitament
de l’àmbit.
Els propietaris de sòl integrat en urbanitzacions objecte de regularització, classificat com a sòl urbà no
consolidat o com a sòl urbanitzable delimitat, tenen el deure de cedir a l’administració actuant, d’una
manera gratuïta, el sòl urbanitzat corresponent al percentatge de l’aprofitament urbanístic del sector o
del polígon d’actuació que estableix la legislació urbanística.
En el cas que ens ocupa i coma a supòsit excepcional, l’àmbit té gran part d’edificació consolidada i
en el què no és possible la redistribució material dels terrenys, per tant, el projecte de reparcel·lació
establirà que la cessió de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda
per l’equivalent del seu valor econòmic, segons compliment de l’art. 7 de la Llei 3/2009.
L’import obtingut de l’equivalent econòmic del 10% de cessió del 10% a l’administració actuant, es
podrà destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la implantació de les infraestructures, els
serveis i els equipaments dins l’àmbit d’actuació o el cost de l’ampliació o el reforçament de les
infraestructures, els serveis i els equipaments externs que han de donar servei a aquest àmbit.
Art. 31 Recepció de les obres.
El procediment pel lliurament i recepció de les obres d’urbanització seguirà el procés normal i habitual.
Art. 32 Conservació.
1. Correspondrà a la Junta de Compensació, fer-se càrrec del manteniment i conservació de les obres
d’urbanització, dotacions i instal·lacions del Polígon fins el moment que es produeixi la seva recepció,
en la forma prevista a l’article anterior.
2. A partir del moment en què es produeixi la recepció formal de les obres d’urbanització per part de
l’Ajuntament de Llançà, la junta de compensació podrà transformar-se en junta de conservació
d’acord amb el previst a l’article 201 i següents del D305/2006, fins que l’edificació autoritzada del
sector superi el 50% del sostre total del sector.
transcorregut el temps corresponent d'enduriment del morter. No s'efectuarà sota cap
concepte
3. DETERMINACIONS I ESPECIFICACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DELS SERVEIS BÀSICS
rejuntats mitjançant lletada de ciment que deformaria el seu aspecte i textura. S'haurà
d'escollir la disposició de les lloses de manera que no es formi aigua estancada, i la base
haurà de tenir una pendent del 2-3%.)
El Pla de Millora Urbana PMU- 2 Roses, preveu la urbanització total dels vials projectats dins de la zona
-
delimitada pel Pla.
Aquest paviment es combinarà amb la peça TACTILE de 40x40x7cm també del mateix
El Pla s’adapta, necessàriament als accessos existents en l’àmbit i permet la possibilitat de connectar-se
color i material, per a la zona de passos de vianants i arribades d’escala. Els passos de
amb la vialitat existent.
vianants, es completaran amb tot el paviment del pas amb llamborda, ja que al tractar-
Les característiques principals de la vialitat, les xarxes de subministrament i serveis urbanístics del Pla de
se d’una calçada mixta, no s’indicaran a nivell de senyalització horitzontal.
Millora Urbana es concretaran en el projecte d’urbanització corresponent, i són les següents:
-
Tan en els accessos a guals del costat de vorera com en tot l’encintat del costat de
muntanya, es preveu la col·locació d’una vorada especial TR13 de 25x13cm
remuntable, color arena de BREINCO. Aquesta vorada, en el costat muntanya, anirà
3.1. Vialitat
acompanyada de la peça de rigola de 20x20x8cm amb el mateix acabat.
Les característiques constructives dels vials seran les següents:
Calçada mixta, formada per zona de vorera d’1,8/1,5m de pas i zona de circulació amb amplada
-
Per a la formació de graons, s’utilitzarà la peça de SUPERSTEEP de BREINCO color arena o
similar per a formar les escales (120x40x15cm)
mínima de 3m.
Es preveu fer l’adaptació de la urbanització existent amb la nova, mitjançant els encintats de la vorera
-
Paviment dels carrers a base d'aglomerat asfàltic en calent en les següents capes:1ª
capa (5 cm.) de composició densa (tipus D-12), la 2ª capa (7 cm.) de composició semi
existent:
-
-
L’encintat de la zona de vorera, es realitzarà amb tres peces de llamborda model
densa (Tipus G-20) amb granulat granític, estesa i compactada al 98% de l'Assaig
TERANA
Marshall, prèvia anivellació amb 15cm de SUB-BASE de tot-ú artificial amb estesa i
de BREINCO color arena o similar, que recollirà la il·luminació, la recollida
d’aigües, i el mobiliari urbà. Peça de 10,4x17,3x7cm.
piconat del material al 95% del PM, tot això sobre una subbase granular de 15cm de tot-
Vorades prefabricades de formigó tipus T-3 rectes de 17x28 cm. Col·locada sobre base
ú natural.
esplanada compactada, i rejuntada amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l’obra amb
formigonera de 165l.
-
-
En la zona del camí de ronda, es preveu la combinació de la llamborda amb la peça de
‘vulcano’, segons el detall d’urbanització.
Paviment de peces de formigó prefabricat 60x40x7cm, color arena LLOSA VULCANO de
BREINCO o similar, sobre suport de 20cm de formigó i col·locades amb morter d’unió
3.2. Xarxa d'aigua
380Kg/m3 (1/4) amb una junta de 3/6mm, elaborat a l’obra amb formigonera de 165l.
La xarxa d'aigua es realitzarà d'acord amb l'assessorament facilitat pel Servei Municipal d'Aigües SOREA,
(En el substrat de terra natural prèviament compactat s'elaborarà una base de formigó
amb connexió a la xarxa d'aigua existent en la zona.
H200 (18 a 20cm. d'espessor) convenientment anivellada. Sobre aquesta base es
col·locaran les lloses prèviament pintades en la seva part posterior amb una mescla de
Actuació segons projecte del Consorci de la Costa Brava, que implica la renovació de la xarxa del
ciment i aigua per a millorar l’adherència. Es pressionarà peça a peça sobre un
sector amb la instal·lació d’una canonada de fosa DN-250mm.
morter de presa de dosificació mínima de 380Kg/m3 (1/4). Es inacceptable el morter de
Paral·lelament a l’esmentada línia, s’instal·larà d'un conducte de polietilè Ф 110 mm, 125 mm, 160 mm i
consistència seca. Recomanem un morter de consistència tova amb un con d'Abrams 4-
200 mm (seguin l’esquema del plànol), amb connexions a cada parcel·la mitjançant ramal d'aigua
6. La llosa s'haurà de recolzar totalment sobre la base de morter a fi d'evitar fissures de les
col·locat amb armari de la Companyia d'Aigües SOREA al límit a vorera de les diferents parcel·les.
peces quan suportin càrrega. Les juntes s'ompliran posteriorment amb sorra fina per
Es preveu la col·locació de tres hidrants d’aigua d’acord amb les indicacions del Servei Municipal
successius escombrats de la superfície. S’evitarà el pas de personal durant els següents
d'Aigües i sense superar en cap punt els 200m entre ells.
dies i de vehicles auxiliars de la obra durant les tres setmanes posteriors, una vegada hagi
Es preveu realitzar, paral·lelament a la xarxa d’aigua, una xarxa d’aigua regenerada, que permetrà
3.4. Xarxa d'electricitat.
primerament alimentar tots els hidrants i en segon terme permetrà poder regar totes les àrees
La xarxa elèctrica de baixa tensió es preveu soterrada a partir del punt de connexió que fixi la
ajardinades, tant municipals com privades.
Companyia i d'acord amb l'assessorament facilitat per la Companyia Elèctrica FECSA-ENDESA.
Es preveu reserva per a l’equipament i per a la zona de serveis tècnics, com també la previsió de ramal
Es preveu inicialment una electrificació que podrà variar entre de 9,2 kW/15 kW per futur habitatge i per
per al rec de les zones verdes.
tant es determinaran les necessitats de l’àmbit, es determinarà una electrificació de 150 w per punt de
llum de l’enllumenat públic com a aproximació, per bé que caldrà definir la lluminària en el projecte
d’urbanització.
3.3. Xarxa de sanejament i recollida d’aigües pluvial
Pel que fa a la zona comunitària d’espai verd, es preveurà una electrificació suficient per a la ubicació
La xarxa de sanejament es preveu separativa amb dos tubs de formigó per la recollida d'aigües pluvials
d’una zona de lleure comunitari, essent aproximada de 20Kw.
i aigües negres respectivament.
Pel total de la urbanització s’estima, previ al projecte d’urbanització, la necessitat de ubicar una
La seva descripció es recull en el Plànol Esquemàtic corresponent a sanejament. La xarxa de
estació transformadora segons l’esquema del plànol adjunt.
recollida d'aigües de plujanes es dirigirà directament a la Rec d’En Feliu (prèvia autorització de l’ACA) i
Pel que fa als habitatges es determinarà per a cada habitatge un nivell d’electrificació i uns coeficients
estarà formada per tubs de formigó de diàmetre 40 cm (tubs de formigó armat, amb connexions de
de simultaneïtat, essent aquesta per a la totalitat de l’àmbit de 300 KW.
campana i junta de goma, tubs de 3 m. segons normes ASTM).
La il·luminació de tot l’àmbit és preveu que tingui unes necessitats de 6/10Kw.
La xarxa de recollida de les aigües brutes dels futurs habitatges estarà formada per tubs de formigó de
Per tant les necessitats aproximades de tot l’àmbit serien de l’ordre de 310/350 KW.
∅ 40 cm, (tubs de formigó armat, amb connexions de campana i junta de goma, tubs de 3 m. segons
normes ASTM) i aquesta es connectarà a la xarxa general del municipi existent que transcorre per l’Av.
3.5. Enllumenat Públic.
Mestral a l’Est de l’àmbit.
La xarxa d'enllumenat públic dels vials, s'ha previst instal·lar-la de les següents característiques:
Arquetes de registre prefabricades de formigó armat d´1 m. de ∅ interior amb marc i tapa de registre
Instal·lació d'un armari elèctric amb quadre de comandament.
de fosa de 60 cm. de ∅, amb junta de goma segons normes ASTM.
La nova xarxa s'ha previst amb doble encesa (mitja nit a tota nit)
Previsió de connexions a la xarxa de clavegueram de les parcel·les a base de tubs de PVC de ∅ 20 cm.
Punts de llum formats per lluminària tipus a decidir en el projecte d’Urbanització, i amb l’assessorament
No es preveu la connexió de pluvials, doncs els habitatges gestionaran les aigües pluvials mitjançant
dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Llançà, es preveu la col·locació de la BALIZA Dalia LED amb
drenatge del terreny, o reutilitzant les aigües per a ús de reg.
alçada especial de 120cm. Així mateix s’haurà de definir amb exactitud la tipologia d’il·luminació pel
Caixa per a embornal de 70x30x85 cm. amb parets de 15 cm. de gruix de maó calat, lliscat per dins
que fa als punts singulars com per exemple les zones verdes, aparcament i passeig camí de ronda.
amb morter de ciment pòrtland i enlluït. Bastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de
Es redactarà pel projecte d’urbanització un Estudi lumínic amb les característiques tècniques de
800x364x50 mm. exteriors.
l’enllumenat proposat.
Es preveurà, també la millora de la canalització dels petits torrents que arriben a l’àmbit prèvia a la seva
desembocadura a mar.
3.6. Xarxa de telecomunicacions
Pel que fa a la xarxa de sanejament de les parcel·les, es preveu la creació d’una servitud de pas de
La xarxa de telecomunicacions es preveu soterrada a partir de la xarxa existent en la zona i d'acord
clavegueram pel límit de les parcel·les, quan aquestes en el seu límit inferior no disposen de façana a
amb l'assessorament facilitat per l’Empresa Local-Ret.
carrer.
Aquesta servitud s’escripturarà amb la parcel·la i quedarà correctament registrada.
Les condicions i característiques son les determinades d’acord amb el projecte de Local-Ret.
3.7. Jardineria / Arbrat
Es preveu la plantació d’arbust de poca alçada combinat amb la il·luminació i la plantació d’arbre en
la zona més propera al camí de ronda. Es combinaran els MARFULLS (Virburnum tinus) amb el GINESTÓ
(Osyris alba) en les zones baixes, indicades com a planta arbustiva i com a arbres, es plantarà el
4. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ, ORDENACIÓ, DE PROJECTE.
TAMARIU.
La plantació es farà segons el plànol de jardineria del projecte d’urbanització i es preveurà la
PLÀNOL DE SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT
instal·lació de rec per degoteig en tota la zona.
PLÀNOL TOPOGRÀFIC
PLÀNOL D’ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT
Les zones verdes es tractaran amb espècies autòctones, intentant mantenir la vegetació actual:
-
PLÀNOL DE ZONIFICACIÓ I ORDENACIÓ
Per a la zona contigua als recs, si és possible per la humitat, plantar-hi aloc (Vitex agnus-
PLÀNOLS DE DETALL DE VIALS
castus) i tamariu (Tamarix sp.) ja que contribuirien a la conservació global de l’hàbitat LIC
ESQUEMES DE SERVEIS
92DO. Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (NeroTamaricetea) de la xarxa Natura 2000, present a l’espai natural de l’Albera i proper a la
-
zona objecte de l’actuació.
ANNEX 1; Justificació del supòsit excepcional d’aplicació de la Llei 3/2009. (a continuació)
Tanmateix i atès el risc d’incendi de la zona, cal evitar plantes que tinguin alta
ANNEX 2; Memòria Social. (a continuació)
inflamabilitat malgrat siguin autòctones, i en aquest sentit s’han de potenciar les que
ANNEX 3; Informe ambiental (documentació adjunta)
figuren a l’annex 2 del Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels
ANNEX 4; Normativa tècnica d’aplicació en urbanisme (a continuació)
incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana
ANNEX 5; Plànol d’atermenament del Ministeri de Costes de l’àmbit objecte d’actuació
i que transcriuen seguidament: Olea europaea (olivera, ullastre), Pistacia lentiscus
(mata), Rhamnus alaternus (aladern), Hedera helix (heura), Daphne gnidium (matapoll),
Ruscus aculeatus (galzeran), Rubia peregrina (roja), Smilax aspera (arítjol), Viburnum tinus
(marfull), Quercus sp. (alzina, alzina surera i roures), Arbutus unedo (arboç), Osyris alba
(ginestó), Tamarix sp. (tamariu).
Llançà, a 13 de NOVEMBRE de 2013
3.8. Recollida de residus
Es preveu la ubicació de dues zones de recollida de residus per fraccions i amb un sistema de recollida i
L’ARQUITECTE REDACTOR DEL PLA:
contenidors soterrats. La primera es situa en la intersecció del C/Cap de Vol amb la Crta. De el port de
Jaume Coll Fulcarà, Arquitecte col·legiat 37758-9 autor del Pla de Millora Urbana “PMU 2 Roses” a
la Selva. La segona es situa en la zona propera a l’estació de bombeig.
Llançà
EL PROMOTOR:
Junta de Compensació del PMU-2 Roses
ANNEX 1; Justificació del supòsit excepcional d’aplicació de la Llei 3/2009
JUSTIFICACIÓ TÈCNICA I LEGAL PER A LA CONSIDERACIÓ DELS TERRENYS INCLOSOS EN
EL SECTOR DE SOL URBÀ NO CONSOLIDAT ‘PE 2 ROSES’ DE LLANÇÀ A L’EMPAR DE L’ART.
7 DE LA LLEI 3/2009, DEL 10 DE MARÇ, DE REGULARITZACIÓ I MILLORA
D’URBANITZACIONS AMB DÈFICITS URBANÍSTICS.
ÍNDEX
1
ANTECEDENTS I DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT
2
DESCRIPCIÓ DE LA FITXA URBANÍSTICA DEL SECTOR
3
MARC LEGAL
4
JUSTIFICACIÓ DE LA CONSIDERACIÓ DEL SECTOR A L’EMPAR DEL MARC LEGAL
5
ANNEXES
a. Documentació Fotogràfica
1
ANTECEDENTS I DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT
Els terrenys que conformen l'àmbit del Pla de Millora Urbana “2 Roses”, estan situats en el límit
El contingut del present Pla de Millora Urbana s'ajusta plenament a allò que es disposa al
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme,
així com a les determinacions fixades al Reglament de la Llei, aprovat per Decret 305/2006,
de 18 de Juliol i pel Decret Llei 1/2007, de 16 d’Octubre, de mesures urgents en matèria
urbanística.
amb el terme municipal de El Port de la Selva, concretament en la zona anomenada Rec d’en Feliu i
per sota de l’actual carretera de El Port de la Selva, fins a la traça del Camí de Ronda. Formen part
de la continuació de la trama urbana preexistent, completant les urbanitzacions vinculades al camí
de ronda de Cau del Llop i Fener de baix.
La zona limita amb el C/Roses, antiga carretera de El Port de la Selva i semi urbanitzada. El sector
està qualificat pel P.G.O.U. com a Sòl Urbà no consolidat, amb una propietat molt fragmentada,
però amb una parcel·lació, on la major part de les propietats tenen les condicions morfològiques,
límits per a ser futures parcel·les edificables.
Algunes de les parcel·les incloses en l’àmbit procedeixen d’antigues segregacions i es troben
edificades per habitatges unifamiliars i en algun dels casos per habitatges plurifamiliars.
Els terrenys queden delimitats per les següents edificacions i zones: Pel nord el límit el produeix
part la traça del Camí de Ronda i part parcel·les edificables del C/Roses (urb. Fener de baix); per
l’est el límit el configura el límit del terme municipal amb el Port de la Selva; pel sud limita amb la
En particular, el present Pla de Millora Urbana desenvolupa les Normes del PGOU de Llançà de
sòl urbà “PE 2 Roses”, i conté totes les determinacions fixades als articles 70, 65, 66 i 85
concordants del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la
Llei d’urbanisme a i els articles 90 i 91, 80, 81, 82 i 83 del Decret 305/2006, de 18 de juliol,
pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.
En aquest sentit, i malgrat la nomenclatura fixada al PGOU, pel que fa a la figura urbanística a
utilitzar per desenvolupar el sector, –Pla Especial-, el cert és que l’instrument urbanístic més
adient, de conformitat amb allò establert a la nova legislació urbanística de Catalunya, seria el
Pla de Millora Urbana regulat a l’article 78 i quin contingut documental i material ha de
respectar i es regula a l’article 65 i 66 Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual
s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
És en aquest sentit que, malgrat la denominació de PE que determina el PGOU vigent, es
considera que el document s’ha d’anomenar Pla de Millora Urbana, atès que la figura de Pla
Especial d’acord amb la legislació urbanística vigent té unes altres finalitats, que les que
aquest document tramita, per tant s’adopta la nomenclatura de PMU, i s’ajusta plenament a
allò establert, tan pel que fa als seus objectius –completar el teixit urbà, acomplir operacions
de transformació d’usos, etc.-, com pel que fa al seu contingut documental –articles 70
apartats 6, 7 i 8- i 65 i 66 66 Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text
refós de la Llei d’urbanisme.
Crta. de El Port de la Selva i per l’oest, part amb la Crta. de El port de la Selva i part amb sòl Urbà
(parcel·les edificades i/o edificables del C/Roses).
El present Pla de Millora Urbana s’ajusta plenament a les característiques i objectius fixats al quadre
de característiques del sector, establert al PGOU, s’adequa a allò fixat als articles 14 i 90 de la
L’accés a la zona es fa pel C/Roses i pel C/Cap de Vol des de la Carretera de El Port de la Selva,
actualment, els dos, amb paviment de terra.
La superfície real de l’àmbit del present Pla de Millora Urbana, segons resulta dels límits naturals de
les propietats, i de l'aixecament topogràfic realitzat sobre els terrenys, és de 40.878’80 m2,
Normativa Urbanística del PGOU del municipi i respecta la totalitat dels paràmetres urbanístics
continguts a les Normes Urbanístiques del municipi.
De manera que es dóna ple compliment a allò fixat, amb caràcter general, als articles 14 i 90 del
PGOU del municipi.
superfície que queda dins del marge de variació del 5% sobre la superfície definida pel PGOU.
Pel que fa a la regulació del sòl i l’edificació, el present Pla de Millora Urbana s’ajusta i complimenta
2
DESCRIPCIÓ DE LA FITXA URBANÍSTICA DEL SECTOR
adequadament allò establert al Pla General del municipi, referent al PMU 2, ajustant-se i observant
la regulació i edificació del sòl classificat com urbà, fixada concretament en l’article 90; i molt
El present Pla de Millora Urbana es redacta tot donant compliment a allò establert a l’article 14 del
PGOU del municipi de Llançà per a l’àmbit en qüestió, a fi i efecte d’ordenar, desenvolupar i
particularment les
especificacions fixades pel Sector corresponent al PMU-2 “Roses”, en la fitxa
urbanística del PGOU Llançà.
executar el sector de planejament classificat com a sòl urbà, delimitat en el propi Pla General
d’Ordenació Urbana del municipi de Llançà i anomenat “PE 2 Roses”, és a dir, PMU-2 Roses (Veure
justificació).
Fitxa urbanística que, pedent de finalitzar la redacció del PMU, determina el següent:
P.M.U. 2
ROSES (Segons nomenclatura del PGOU PE 2 Roses) – Veure justificació en l’apartat 1.2.2 de la present memòria del
PMU
Article 7
1.
Es tracta d'una zona en la qual existeixen alguns habitatges que es van realitzar en els anys 60. Disposen d'accés rodat, els
carrers no estan pavimentats, però tenen el
subministrament elèctric, abastament d'aigua potable i xarxa de
desguàs
connectada a la depuradora general de la vila. L' objectiu que es pretén es reurbanitzar el sector i obtenir la cessió de zones
verdes i equipaments previstos.
1.
ÀMBIT
L'àmbit del sector es el que es descriu:
Al nord limita amb la zona marítima terrestre i el mar. Al sud, amb la carretera del Port de la Selva. A l'est, amb
el terme municipal del Port de la Selva. A l'oest, amb Sòl urbà i part amb el rec d'en Feliu.
2.
(... 5. En el supòsit excepcional d'àmbits amb edificació consolidada en què no sigui possible la
redistribució material dels terrenys, el projecte de reparcel·lació pot establir que la cessió de sòl
corresponent al percentatge d'aprofitament urbanístic sigui substituïda per l'equivalent del seu valor
econòmic.
6. L'import obtingut de l'alienació del sòl de cessió a què es refereix l'apartat 4, o l'equivalent
econòmic a què es refereix l'apartat 5, es pot destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de
la implantació de les infraestructures, els serveis i els equipaments dins l'àmbit d'actuació o el cost
de l'ampliació o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els equipaments externs que
han de donar servei a aquest àmbit.
SITUACIÓ I CARACTERISTIQUES
NOM
FULL
PLANOL
PLA ESPECIAL
ROSES
P2-h
CODI
P.E. 2
3.
Deures de cessió
OBJECTIUS
4
US GLOBAL
JUSTIFICACIÓ DE LA CONSIDERACIÓ DEL SECTOR A L’EMPAR DEL MARC LEGAL
Ciutat Jardí (clau 7e)
Els terrenys inclosos en el sector PE 2 ROSES es troben tots ells amb serveis, d’aigua potable, sanejament i
SUPERFÍCIE, USOS I SOSTRE EDIFICABLE
SUPERF.
M2
%
Vials
3.010.-
7,29
Espais lliures
8.447.-
20,46
Equipaments
621.-
1,50
Les parcel·les edificades al voltant dels anys 60, varen obtenir la preceptiva llicència de l’Ajuntament
80.-
0,20
de Llançà per a la seva construcció, de la mateixa manera que llavors, les parcel·les existents en
12.158..-
29,45
l’àmbit eren urbanes segons el planejament.
29.125.-
70,55
41.283.-
100.00
Afecció rec
d'en Feliu
TOTAL USOS
PÚBLICS
TOTAL USOS
PRIVATS
TOTAL PE
EDIFIC.
BRUTA.
0,2822
TOTAL
SOST.EDIF.
11.650
HABITA
T. Ha
enllumenat, tal i com es pot comprovar en la documentació fotogràfica adjunta, els carrers existents,
USOS
10
justifiquen la vialitat de l’àmbit, tot i que no estan pavimentats, donen accés a les parcel·les edificades.
La voluntat d’incloure els sector edificats en part, en paquets de sòl urbà no consolidat, tal i com
determina la fitxa del sector del PGOU, era clara: “L'objectiu que es pretén és reurbanitzar el sector i
4.
CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS
obtenir la cessió de zones verdes i equipaments previstos.”
Les condicions de l'edificació i ús les determina la norma específica de la zona ciutat jardí (clau 7) subzona e., i
les seves corresponents ordenances generals.
5.
CONDICIONS DE GESTIÓ
La gestió es realitzarà pel sistema de compensació o cooperació.
Les edificacions existents que compten amb els serveis necessaris: aigua, electricitat, clavegueram,
telefonia, ..., actualment incloses en l’àmbit del PE 2 Roses, hauran de cedir els terrenys destinats a
zones verdes i equipament determinats en el PGOU i fer-se càrrec de les obres de REURBANITZACIÓ del
sector, que inclourà millorar els serveis bàsics existents i la pavimentació de la vialitat existent.
3
MARC LEGAL
El sòl urbà del PE 2 ROSES resta classificat com a sòl urbà no CONSOLIDAT.
En virtut de l’exposat, es justifica:
Com a supòsit excepcional l’àmbit té una edificació consolidada en què no és possible la
redistribució material dels terrenys, i per tant, el projecte de reparcel.lació podrà establir que
Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits
urbanístics.
En concret, punts 5 i 6 de l’article 7. DOGC núm. 5342 - 19/03/2009
la cessió de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda per
L’import obtingut de l’alienació del sòl de cessió, o el seu equivalent econòmic segons
indica el punt anterior, es pot destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la
implantació de les infraestructures, els serveis i els equipaments dins l’àmbit d’actuació o el
cost de l’ampliació o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els equipaments
externs que han de donar servei a aquest àmbit.
5
ANNEXES
a. Documentació Fotogràfica
ANNEX 2; Memòria Social
Memòria Social que justifica la no reserva d’habitatge protegit o assequible en l’àmbit de PMU
2 Roses
MEMÒRIA SOCIAL QUE JUSTIFICA LA NO RESERVA D’HABITATGE PROTEGIT O
ASSEQUIBLE
EN L’ÀMBIT PE-2 ROSES
DEL MUNICIPI DE LLANÇÀ (GIRONA)
Índex de la Memòria Social
1. MARC LEGAL
2. DETERMINACIONS DE LA PRESENT MEMÒRIA SOCIAL
2.1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
2.2. ESTRUCTURA D’EDATS
2.3. EL PARC D’HABITATGES EXISTENT I PREVIST
2.3.1. Context actual general
2.3.2. Habitatges iniciats acollits a algun règim de protecció pública
2.4. DEMANDA D’HABITATGE DE PROTECCIÓ PÚBLICA
2.5. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA LLEI PEL DRET A L’HABITATGE
3. CONCLUSIÓ
Memòria Social que justifica la no reserva d’habitatge protegit o assequible en l’àmbit de
instruments de planejament urbanístic general, el planejament urbanístic derivat i llurs
PE-2 Roses del municipi de Llançà (Girona)
modificacions poden establir reserves de sòl per a habitatges de protecció pública,
mitjançant la qualificació de sòl, d'acord amb el que estableix l'article 57.7. Les reserves
mínimes que estableix l'article 57.3 s'han d'aplicar preceptivament i immediatament:
La present memòria social ens descriu les necessitats de la població de Llançà de previsions
.a) En els municipis de més de deu mil habitants i les capitals de comarca, als sectors
d’habitatge protegit i assequible i per tant, la conveniència o no, d’efectuar la reserva de sòl per a
subjectes a un pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat que prevegin usos
la construcció d’HPP en el PE-2 Sector Roses.
residencials de nova implantació i als sectors de sòl urbanitzable amb ús residencial,
llevat que tinguin un planejament derivat aprovat inicialment abans de l’entrada en vigor
1. MARC LEGAL
de la Llei 10/2004, del 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, d’urbanisme,
per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local.
L’objectiu d’aquesta memòria social és descriure i justificar les determinacions del PE-2 ROSES
L’òrgan
de
la
d’acord amb el que estableix l’article 59.1 h de la Llei d’Urbanisme, referent a la necessitat
excepcionalment la disminució de les reserves de sòl en els sectors per als
d’incorporar als Plans de planejament derivat una memòria social, en el cas de que el PGOU vigent
quals s’estableix una densitat inferior a vint-i-cinc habitatges per hectàrea i
no la contingui, que ha de contenir la definició dels objectius de producció o no d’habitatge protegit.
una
tipologia
Generalitat
d’edificació
competent
incompatible
en
amb
la
la
matèria
pot
construcció
autoritzar
d’habitatges
protegits." (...)
El Present Pla de Millora Urbana com a planejament urbanístic derivat d’un planejament general
aprovat amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 (31/12/2004) i en compliment
La densitat màxima final de l’àmbit PE-2 ROSES serà de 9/10 habitatges per hectàrea, tots ubicats
d’aquesta disposició, es determina, en relació a memòria social, que l’ordenació urbanística d’aquest
en ciutat jardí i tots unifamiliars (a excepció de dues edificacions existents).
planejament compleix amb la legislació actual.
L’article 73 del CAPITOL II – Solidaritat Urbana de la Llei 18/2007, del 28 de desembre,
El text refós de la Llei estableix en la seva “Disposició transitòria segona, apartat 3” el següent:
del dret a l’habitatge, determina els objectius de solidaritat urbana en matèria d’habitatge i diu:
(...) 1. Per a fer efectiu el dret a l’habitatge a tot el territori de Catalunya, tots els
3) (...). Les reserves mínimes que estableix l’article 57.3, en el cas dels municipis de
municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de disposar, en
més de deu mil habitants i les capitals de comarca, s’han d’aplicar preceptivament i
el termini de vint anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials
immediatament als sectors subjectes a un pla de millora urbana en sòl urbà no
del 15% respecte del total d’habitatges principals existents, tal i com els defineix l’article
consolidat que prevegin usos residencials de nova implantació i als sectors de sòl
3, considerant les circumstàncies de cada municipi i d’acord amb
urbanitzable amb ús residencial. (...)
el calendari que sigui establert per reglament.
2. El creixement del nombre d’habitatges que estableix l’apartat 1 obtingut en
Llançà a l’actualitat té 5.211 Habitants (dades Ajuntament de Llançà consulta 21/07/09) i no és
Cada quinquenni mitjançant la nova construcció, la rehabilitació o l’adquisició no pot
capital de comarca, per tant es troba fora del supòsit d’aplicació determinat per la Llei. Per tant, a
ésser inferior al 25% del nombre d’habitatges que manquen per a arribar a l’objectiu
primera instància no li és d’aplicació la reserva d’HPP.
final del 15% del total d’habitatges principals pel Pla territorial sectorial d’habitatge.…
Apartat 3 de la disposició transitòria tercera del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost de 2010 pel
La present memòria social justificarà que el municipi de Llançà a data d’avui ja compta amb les
qual s’aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme i modificada pel la Llei 3/2012 de 22 de febrer en
previsions d’un parc d’habitatges destinats a política social
el seu art.86, i que queda redactat tal com segueix:
necessitats de la Llei pel dret a l’habitatge
(…)..3. Si no hi ha un pla d'ordenació urbanística municipal o un programa d'actuació
urbanística municipal adaptats a les determinacions d'aquesta Llei, les modificacions dels
suficient per a respondre a les
Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits
2.1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
urbanístics.
En concret l’article 6. DOGC núm. 5342 - 19/03/2009
La població de Llançà en els darrers anys ha experimentat un creixement més elevat que en les
anteriors èpoques, però en cap cas ha generat un increment a considerar destacable, a efectes de
Article 6
percentatges. Així es pot observar en la següent taula en la que s’analitza la població en diferents
Estàndards urbanístics i reserves per a habitatges de protecció pública
etapes anteriors.
1. Els instruments de planejament urbanístic que s'elaboren per a regularitzar
l'ordenació urbanística d'una urbanització han d'establir les reserves per als sistemes de
comunicacions, equipaments comunitaris i espais lliures públics, d'acord amb el que
estableix la legislació urbanística.
2. Les reserves mínimes obligatòries per a habitatge de protecció pública que
estableix la legislació urbanística només s'han de preveure si, eventualment,
els instruments de planejament urbanístic que s'elaboren per a regularitzar la
urbanització admeten un increment de sostre o de densitat residencial respecte
al que estableix el planejament urbanístic a l'empara del qual es dugué a terme
1998
3930
Població
2000
2002
2004
4420
4063
4129
Població
6000
5000
4000
3000
2000
1000
l'operació de transformació del sòl o, si no n'hi ha, respecte a les condicions de
0
densitat i de sostre mitjanes de les parcel·les i de les edificacions existents. En
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
aquest cas, els percentatges de reserva s'apliquen sobre l'increment de sostre
residencial o sobre el sostre corresponent a l'increment de densitat.
2. DETERMINACIONS DE LA PRESENT MEMÒRIA SOCIAL
El present document intenta assolir els objectius plantejats en la Llei, analitzant els punt que
(Font: IDESCAT 2010)
Any 2009
Llançà
Alt Empordà
Naixements
52,0
1.634
Defuncions
38,0
1.043
Saldo migratori(catal.)
32,0
83,0
condicionen la conclusió que es planteja en la memòria social.
(Font: IDESCAT 2010 i padró Ajuntament de Llançà)
En el primer apartat s’analitza l’evolució de la població de Llançà entre els anys 1998-2006 des d’un
punt de vista particular i des d’un punt de vista intramunicipal i posant especial atenció al segment
El creixement de Llançà, en comparativa amb la resta de la comarca, en els darrers anys s’ha
de població jove.
ajustat, arribant a la mitja comarcal, tot i així el saldo migratori és més petit que a la resta de
poblacions de l’Alt Empordà. Aquest creixement migratori, que a Llançà no ha estat tan acusat, ha
Els apartats dos i tres es focalitzen en l’anàlisi de dos dels principals segments de població que ha
influït molt en alguns pobles de la comarca.
d’analitzar la memòria social (la població estrangera nouvinguda a Llançà, la gent jove i la gent
gran resident a Llançà) i les tipologies d’habitatge existent i futur. S’analitzarà doncs, el parc
2.2. ESTRUCTURA D’EDATS
d’habitatges que avui per avui presenta Llançà, definint d’una banda el volum, els ritmes de mercat
immobiliari, i la presència d’oferta d’habitatge de protecció pública proporcional a les necessitats del
Per tal d’analitzar la piràmide demogràfica del municipi de Llançà s’han tingut en compte les dades
municipi.
de tres anys puntuals (1.991, 1.996 i 2001) tenint en compte les dades disponibles de l’IDESCAT i
al Padró de l’Ajuntament de Llançà.
0-4 anys
1991
5-9 anys
179
167
183
167
188
247
85-1996
i més anys158
2001
80-84 anys163
2006
257
75-79 anys256
2009
70-74 anys
65-69 anys
60-64 anys
55-59 anys
50-54 anys
45-49 anys
40-44 anys
35-39 anys
30-34 anys
25-29 anys
20-24 anys
15-19 anys
10-14 anys
5-9 anys
0-4 anys
10-14 anys 15-19 anys 20-24 anys 25-29 anys 30-34 anys 35-39 anys 40-44 anys
267
262
297
280
223
211
210
178
279
289
320
307
227
229
181
158
280
285
334
335
251
210
216
229
387
405
431
411
207
213
233
339
465
448
459
800
Catalunya
700
Espanya
Estranger
600
1940-1949
1950-1959
1
52
6
1
181
16
1960-1969
1970-1979
2
344
84
1980-1989
4
151
81
6
110
105
500
400
2009
300
2006
200
2001
100
1996
0
Catalunya
Espanya
Estranger
1991
Catalunya
Mateixa comarca
Altra comarca
Resta Estat
Estranger
Total
2009
3.261
2.271
990
918
1.030
5.209
eixamplament entre 30-44a; la resta és habitual (eixamplament en majors edats). Per tant, la
2001
2.726
2.048
678
888
276
3.890
població de Llançà té una voluntat de reduir el pes de la població jove i augmentar la població
1996
2.542
2.021
521
918
383
3.843
2001
68.309
52.206
16.103
20.505
10.507
99.321
1996
66.592
51.925
14.667
20.700
5.880
93.172
2001
4.305.884
3.078.188
1.227.696
1.648.650
388.576
6.343.110
1996
4.165.361
3.063.962
1.101.399
1.752.873
171.806
6.090.040
0
100
200
300
400
500
Observant la piràmide es pot veure un escurçament de les línies de 10-19a en els últims anys; i un
Llançà
adulta.
Alt Empordà
Es pot afirmar que totes les franges d’edat s’han vist incrementades, excepte la jove que es manté
o disminueix en algunes franges. Precisament és aquesta franja de 10-24anys, que en els
propers anys formarà part de la forquilla d’edats amb possibilitat d’accedir a l’habitatge
en els propers anys.
Catalunya
La forquilla de 30 a 35 anys, que actualment ha d’accedir a la independència i per tant a l’habitatge
ha desenvolupat un creixement alt en els darrer anys.
Es dedueix que el municipi està rebent un augment de població a franges d’edat mitja-alta, que
Fonts : Idescat. Estadística de població 1996, i Ajuntament de Llançà
segurament son conseqüència de persones amb segona residència de propietat, que decideixen
Idescat. Cens de població 2001
prendre el municipi com a futura primera residència. Aquest creixement, no és una població a mig
Anys disponibles : 1981, 1986, 1991, 1996, 2001 (extrapolació amb dades de 2006 i 2009 IDESCAT)
termini necessitada de habitatge.
Segons el gràfic podem veure com en els anys 60 hi va haver una forta pujada d’immigració de la
Aquest augment de població en franges altes d’edat, segurament és degut a arribada de població
resta de l’estat, que actualment ha davallat completament, amb una tendència a ser pràcticament
estrangera. El següent gràfic permetrà veure l’arribada d’estrangers a Llançà, èpoques i
nul·la a curt termini. En canvi, el cas contrari, és el que ens indica l’arribada de població estrangera,
nacionalitats.
que en els darrers anys es posa capdavantera en l’arribada de població i creixement.
La previsió de població dins el ventall d’edats susceptible d’acollir-se al regim d’HPP, en
els pròxims 10 anys serà (segons dades) de 482 habitants, sumant-t’hi un 15% de
creixement resultant de la immigració, 554 habitants.
Distribució de nacionalitats
2.3. EL PARC D’HABITATGES EXISTENT I PREVIST
Espanyola
Resta UE
Resta Europa
Àfrica(Marroc i Tunísia) Nord Amer.
Amèrica S
Xina
4.134
448
49
132
13
115
6
3.666 (*)
170
12
28
1
9
4
Dades del padró de l’Ajuntament de Llançà 2009 i IDESCAT 2001 (*)
2.3.1. Context actual general
La següent taula dóna els percentatges segons la tipologia dels habitatges existents per zones del
municipi
Principal
Secundària
La major part dels estrangers, un 10%, arribats a Llançà són de procedència de la UE, la majoria
Grifeu
10%
90%
d’ells, segurament, amb un habitatge de segona residència. L’altre grup important és la immigració
Port de Llançà (inclou Sant Carles)
20%
80%
(Amèrica del sud i nord d’Àfrica) que resulta ser un 5% de la població. Tot i així és un valor baix en
Carboneres
10%
90%
comparació amb la resta de la comarca.
Fener de Dalt
5%
95%
Fener de Baix
5%
95%
Com a conclusió dels dos gràfics anteriors, per augment de població i nacionalitat, es pot afirmar
Vila
90%
10%
que Llançà rep molta població d’edats compreses entre els 55 i 70 anys que, aprofitant la segona
Valleta
50%
50%
residència de propietat, decideixen quedar-se al municipi, per raons que podrien ser el clima o la
qualitat de vida.
La zona objecte d’aquest estudi (PMU PE-2 Roses) i concretament la situació dins d’una zona fora
de la trama del nucli del municipi permet comprovar que el principal usuari dels habitatges de la
Un altre sector a tenir en compte en aquesta memòria social és el sector que engloba la gent gran.
zona és el propietari de segona residència.
La majoria de la població d’edat avançada resident a Llançà, viu en habitatges de propietat. Si a
aquest percentatge hi sumem els que actualment tenen alguns pagaments pendents de la seva
Els habitatges per tipus es distribueixen de la següent forma
residència per temes de finançament, però que a curt termini, seran habitatges de propietat, ens
situem pràcticament en un percentatge que contempla la totalitat de la població de major edat del
Habitatges Familiars
municipi.
Principals
Anàlisis de la franja d’edat susceptible de necessitar habitatge, és la que comprèn les edats entre
els 25 i 35 anys i en un futur, la de 15 a 25.
Convencionals
Dades 2001 IDESCAT
Percentatge
Proporc. 2010
No principals
Allotjaments
Secundaris
Vacants Altres
1.607
0
4.584
214
24,28%
2.158
0,00%
0
69,27%
6.156
3,23%
287
Total
213
Col.lectius
6.618
0
3,22% 100,00%
286
8.888
0,00%
0
Actualment els habitants de Llançà amb edats compreses entre 25 i 35 anys són 804
(segons dades del padró continu. IDESCAT 2009), amb una taxa de creixement negativa,
deduïda de la piràmide d’edats, per una franja de 10 anys, reduint-se al 60%.
Es pot comprovar doncs que quasi el 70% dels habitatges son de segona residència.
Per a la realització de la següent taula s’han tingut en compte dades de l’àrea
Pel que fa al creixement obtenim la següent taula:
d’Urbanisme de l’Ajuntament de Llançà (21/07/09), pel que fa a llicències i dades
de planejament derivat, que tot i que el PGOU vigent, no hi determina reserva d’HPP,
Any
Principals
No principal
son sectors de sòl urbanitzable, en zones properes al nucli urbà de primera residència i
1981
889
3.616
amb densitats superiors a 25Hab/Hectàrea.
1991
1.227
4.666
2001
1.607
5.011
Àmbit
Llicència d’Obres
Possibles
Amb planejament derivat
adjudicataris
En
tràmit
6000
5000
En
Concedida
Constr.
44 Hab.
0 Hab.
Coop.
21 Hab.
0 Hab.
SUP-1 La Selva
4000
Aprovat
INCASOL
Principal
No Principal
Pendent
1.512 m2st
SUP-2 Gardissó
3000
En tràmit
2.888 m2st
SUP-4 C. Jofre
6.868 m2st
SUP-8 Estanys
11.097 m2st
2000
1000
Amb una densitat de 80m2st/hab., els sectors SUP-1, SUP-2, SUP-4 i SUP-8, tindrien capacitat
per 344 habitatges.
0
1981
1991
2001
S’ha de tenir en compte que en tot sector de planejament derivat, l’administració actuant
Fonts : Idescat
rep un 10% de l’aprofitament mig, aquesta cessió en tot el sòl urbà no consolidat i
Anys disponibles : 1981, 1991, 2001
urbanitzable, s’ha de destinar a política d’habitatge.
En els sectors descrits anteriorment, el 10% de cessió de l’APM dels àmbits, serà d’uns
12.000m2st.
Llançà presenta un increment del pes dels habitatges de segona residència respecte els principals.
El increment ha estat força semblant en les dues tipologies. Això implica que la tendència és
2.4. DEMANDA D’HABITATGE DE PROTECCIÓ PÚBLICA
continuista, i que Llançà continua essent un municipi turístic.
El context actual de frenada econòmica i financera, farà que el procés de construcció de nous
De les dades anteriors prendrem les que permeten definir a mig termini la quantitat d’habitatges en
habitatges disminueixi notablement.
regim de protecció que es generaran. Per tant agafarem els habitatges amb llicència d’obres i
totes les reserves de sòl amb planejament derivat que en el termini de 10 anys, tenen
2.3.2. Habitatges iniciats acollits a algun règim de protecció pública
Fins fa uns anys, Llançà no comptava amb cap perspectiva d’habitatge de protecció pública.
possibilitat de desenvolupar-se.
-
Resultant un parc d’habitatges de protecció pública de Llançà, en els propers anys,
Actualment hi ha començades les següents promocions, i en planejament, les següents reserves de
de 344 habitatges, sense tenir en compte el percentatge del 10% de cessió de
sòl:
l’aprofitament mig de cada sector, que en pot generar molts més.
-
Amb la mitjana de dos ocupants per habitatge, aquests poden allotjar a 688 nous
habitants.
Llançà compta actualment amb un parc de 2.158 habitatges principals (font IDESCAT). El 15%
d’aquests és 323,7 habitatges. Actualment, segons el punt anterior (2.4), el parc d’habitatge de
-
Aquesta relació suposa que l’habitatge de protecció actualment previst a Llançà
protecció pública previst, amb llicència d’obres i en creixements de planejament derivat, és de 344
representa poder allotjar al 100% del creixement que es preveu en els propers 10
habitatges (sense tenir en compte l’alienació del 10% de l’aprofitament mig per a política
anys (587 habitants amb edats compreses entre 25-35anys en els pròxims 10 anys
d’habitatge social), suficient pel compliment de la Llei pel dret a l’Habitatge.
tenint en compte les hipòtesis de creixement de l’apartat 2.2)
-
Es cert que tenir en compte el desenvolupament de tots els planejaments derivats,
3. CONCLUSIÓ
es fa difícil, però s’ha de tenir en compte que en cap cas s’ha comptabilitzat la
possibilitat de gestionar el 10% per a incrementar el parc d’habitatge social.
Segons l’estudi efectuat en la present memòria social de demanda i HPP existent, es creu
innecessària la reserva en el present sector de habitatge social.
Aquesta quantitat, resulta suficient per a respondre a la demanda del creixement de la
població de primera residència dins del paràmetres i patrons de l’HPP.
El municipi a curt i mig termini té coberta la necessitat de HPP i compleix amb els art. 73 i 74 de la
Llei pel Dret a l’Habitatge, tal i com s’ha justificat en l’anterior punt (2.5).
Així mateix s’ha de fer especial esment en que de tots els sectors en desenvolupament de
Aquesta proposta contempla les zones de previsió d’HPP adients a la tipologia urbanística de la
població i que es troben en un desenvolupament iniciat o pendent d’iniciar-se en un termini
relativament curt.
planejament derivat, iniciats o pendents de fer-ho en sòl urbanitzable hauran de fer efectiva la
cessió del 10% de l’aprofitament del sector, que l’Administració Actuant, haurà de destinar
obligatòriament a polítiques d’habitatge social.
Es preveu doncs que per a posteriors etapes hi haurà nous sectors, ja esmentats, que podran fer
front a la futura demanda.
Així doncs tenint en compte lo explicat, es creu innecessària la reserva de sòl per a
habitatge de protecció pública en el sector PE-2 Roses del municipi de Llançà (Girona).
Les previsions de HPP definides per PGOU de Llançà, semblen ser suficients per a cobrir la demanda
prevista, en la seva totalitat. Exemple d’això és que actualment s’han construït dues promocions
d’habitatge de protecció oficial en el municipi (Concretament a gener de 2011, hi ha dos edificis, un
en construcció i l’altre acabat, a l’Av. Antoni Margarits, de 44 i 21 habitatges de protecció oficial).
Les llistes per a poder accedir als esmentats habitatges, existents a les dependències de
l’Ajuntament, ens indiquen que pocs han estat sol·licitats. Segons informació de
l’Ajuntament de Llançà, cap d’aquestes sol·licituds, s’ha pogut materialitzar, per tant el
consistori ha procedit a destinar els esmentats habitatges a Lloguer protegit.
2.5. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA LLEI PEL DRET A L’HABITATGE
Llançà, 11 de NOVEMBRE de 2013
Segons l’articulat de la Llei pel dret a l’Habitatge:
...tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de disposar, en el
termini de vint anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte
del total d’habitatges principals existents,...
Jaume Coll Fulcarà
ARQUITECTE REDACTOR DEL PMU (PE-2) ROSES (LLANÇÀ)
ANNEX 3; Informe de Sostenibilitat ambiental del Pla de Millora Urbana “PMU-2 Roses”
!"#
,QIRUPH DPELHQWDO GHO 3OD GH 0LOORUD 8UEDQD
3(5RVHVDOPXQLFLSL GH/ODQoj
Ë1'(;
,1752'8&&,Ï 0$5&/(*$/ 2%-(&7,86'(/¶,1)250( 0(72'2/2*,$'(75(%$// 0$5&*(2*5¬),& 6,78$&,Ï*(2*5¬),&$ 35(6(17$&,Ï'(/$3523267$'¶25'(1$&,Ï '(6&5,3&,Ï*(1(5$/'(/¶¬0%,7 &/$66,),&$&,Ï , 48$/,),&$&,Ï 85%$1Ë67,&$ $&78$/ '(
/
¬0%,7$)(&7$7 8626'(/6Ñ/ '(7(50,1$&,Ï'(/65(48(5,0(176$0%,(17$/6 '(6&5,3&,Ï*(1(5$/'(/0(', $7026)(5$ 0(',)Ë6,& 9(*(7$&,Ï,)$81$ (1725162&,2(&21Ñ0,& $63(&7(6,(/(0(176$0%,(17$/0(175(//(9$176 2%-(&7,86&5,7(5,6,2%/,*$&,216'(3527(&&,Ï$0%,(17$/ 2%-(&7,86,&5,7(5,6$0%,(17$/6'(/$3523267$ -867,),&$&,Ï$0%,(17$/'(/¶25'(1$&,Ï352326$'$ '(6&5,3&,Ï$0%,(17$/'(/$3523267$ 3523267$'¶25'(1$&,Ï 0(685(6$0%,(17$/635(9,67(6 ,1752'8&&,Ï &5,7(5,6(035$76(1/¶25'(1$&,Ï 5(&20$1$&,216 *(1(5$/6 3(5 $/ '(6(192/83$0(17 '(/ 3/$
5(&20$1$&,2163(5$/(6=21(6$0%9(*(7$&,Ï 5(&20$1$&,2163(5$/69,$/6,$&&(6626 5(&20$1$&,2163(5$/¶(',),&$&,Ï !"#
,'(17,),&$&,Ï,$9$/8$&,Ï'(/6()(&7(6$0%,(17$/6 ()(&7(662%5((/65(&856261$785$/6 ()(&7(6 , 0(685(6 62%5( (/6 $63(&7(6 , (/(0(176
$0%,(17$/0(175(//(9$176 $&&(6626$/(6(',),&$&,216 0856,029,0(17'(7(55(6 ()(&7(6'(5,9$76'(/$02%,/,7$7*(1(5$'$ !"#
,1)250( $0%,(17$/ '(/ 3/$ '( 0,//25$ 85%$1$ 3( 526(6 $/
081,&,3,'(//$1d¬
,1752'8&&,Ï
? @ !"#
5 , *# $? 0!
9A1
$9$/8$&,Ï */2%$/ '( /$ 3523267$ , -867,),&$&,Ï '(/ &203/,0(17
'(/62%-(&7,86$0%,(17$/6 A9 B 9?
$11(;26
9 : # $%%&'($()*'(')+*,-!$.'%$-/0(-
/? 9 ) /'1 B 4)'6 $%%&,$(')$*$-!$.'%$-/0(-
!"#
9 9 ,1 / ) ; "
0123
01234( 5#6
1? 1,*#$?0!
/C
701234' 6
$
8 /a 9
3 /:
0DUFOHJDO
; #/
-!5D
!/
E/<
< <
? /C/ ?E/
= 11
;;
? > ,?)
!/;;E 1? 6
F 1 B
/
$ $/?G!/
- !5 D
7 /5
? / 9 (E 1 ! /
-'),H3;=;
3/5
!"#
!"#
0$5&*(2*5¬),&
2EMHFWLXVGHO¶LQIRUPH
!/$I /1 9 9 6LWXDFLyJHRJUjILFD
!"#
?5G2
! A /1 A !"# $?
•
E1=
M 38C7
#
* # ? A I /$ #
A
9/#
5 N NF % 4%6 &E
% 2 5 % /F % /$ %
•
5 1 •
J K / @I /#/1
# 0
!/
/48365J?48;6J$E
#
L /1 1 $? , 9
A , , /E I 0 ! A
•
/#
•
@5 K0
- 9 9 /E1 /1
•
- •
9 /1
0HWRGRORJLDGHWUHEDOO
!5 /1/?5G 2
•
$# 1
/? •
1 1 E *5A17-/#55# A/
/,5#,@
/
•
( /
•
$# /1B
II9
I/5
•
C99:?#?1H
# 9 1
5 N1
FE
1/
- 5 D3
; ? / 9 (E 1 ! /
-'),H887;
=3
7
-0,$( E!"#OBP/B,@
QC 2DDRRRDEDST<>;UO,"P
7
!"#
!"#
! 19 5&J<=<C-
NA?EE5C5?9A
NC C 5
@ ; - NI 9
:
? F ? I % # 5 VE
V F
N5
N N9 $ @
5# 59
EE E # 57=>C
/@><>
87<3
951 5 9
A
); A I ? / E J$E
#
3UHVHQWDFLyGHODSURSRVWDG¶RUGHQDFLy
$A
5/V ?, I7>/
- 15/#
,1?1BN#
N#!"#
A * E
?F 8
3 );
-N ? E ) /'1 B 4)'6 09 !"#
!"#8
# : # ?<4B6
*57 B,@2*2(')
7 :
*5 1/
!"#
@ # # 951 5
!AB$
K / 9 5G
09$N
09$N
?:
5#2A
:# N*
8
) /'1 B !"# 9 9 9 ,1
/);"
8
3
!"#
AIC?9
A
I9 5E !"#
3 $5A?9EN#
@
; - ? ?X A : 1/C5
< 9#
C /1 1
C5F5
519#
CF,B/C5
= A N ? 1 / /? A
*58W :A/
*21 : *
8' 15G2
- V E 9 E
9 9B 7 , 1 @ A 9 ? 9F
8 ,A@C:5
;
<
!"#
!"#
!/ $YDOXDFLy GH OD TXDOLWDW GH O
DLUH ; - '(7(50,1$&,Ï'(/65(48(5,0(176$0%,(17$/6
$[5),@
E 5G2
'HVFULSFLyJHQHUDOGHOPHGL
$ OD =RQD GH TXDOLWDW GH O¶DLUH (PSRUGj HOV QLYHOOV PHVXUDWV GHO EHQ]q L HO
SORPHVWDQSHUVRWDGHOVYDORUVOtPLWHVWDEOHUWVSHUODQRUPDWLYDYLJHQW
7 $
5HVSHFWHDOVQLYHOOVPHVXUDWVG¶DUVqQLFFDGPLLQtTXHOQRV¶KDQVXSHUDWHOVYDORUV
YF
REMHFWLXHVWDEOHUWVDODOHJLVODFLy
!" . Y /$ (OVQLYHOOVG¶R]yWURSRVIqULFPHVXUDWVVyQVXSHULRUVDOYDORUREMHFWLXGHSURWHFFLy
/ #
?5/ # /$E
GH OD VDOXW KXPDQD G¶DSOLFDFLy D SDUWLU GH O¶DQ\ SHUz QR KL KD KDJXW FDS
# $? A 5# VXSHUDFLyGHOOOLQGDUG¶LQIRUPDFLyDODSREODFLyQLGHOOOLQGDUG¶DOHUWD
1 ! # 5HVSHFWHDOVQLYHOOVGHSDUWtFXOHVHQVXVSHQVLyGHGLjPHWUHLQIHULRUDPLFUHV
05/'HOLPLWDFLyGH]RQHVGHTXDOLWDWGHO¶DLUHD&DWDOXQ\D39
HO TXDO QR KD HQUHJLVWUDW FDS VXSHUDFLy GHOV YDORUV OHJLVODWLXV GH UHIHUqQFLD 6L
/ A 1 E !/5 V¶HVWXGLD O¶HYROXFLy UHVSHFWH D G¶DOWUHV DQ\V V¶REVHUYD HQ JHQHUDO XQD FHUWD
HQDTXHVWD]RQDOD[DU[DKDGLVSRVDWGXUDQWO¶DQ\G¶SXQWGHPHVXUDPHQW
99F?## #9
A/ /#
WHQGqQFLDDGLVPLQXLUHOVQLYHOOV
4-#-6
5HVSHFWH D O¶DYDOXDFLy GHOV QLYHOOV GH OD UHVWD GH FRQWDPLQDQWV D SDUWLU GH
$/$ #CC ?#Z
QLYHOOVVyQLQIHULRUVDOVYDORUVOtPLW
O¶LQYHQWDUL G¶HPLVVLRQV L OHV FRQGLFLRQV GH GLVSHUVLy GH OD ]RQD V¶HVWLPD TXH HOV
? 4 1
1 # 6 $ !" # 5 5 / 'HOLPLWDFLyGH]RQHVGHTXDOLWDWGHO¶DLUHD&DWDOXQ\D
YH
!"#9/@>>>" 5
9
!A/1 $? 9
$ ,@ 51 95< I - <;D> -/ ?
1?9F?99
:AH?
YCC9: F5
CC AH?2H
46 A :E );
/ H4$86 3
,@ - $ 1 9 51 9151?/,@-2-1A?
/ O BP &E J5# 91 ,1 $F ,@
QC 2DDRRR5DDCD[D$ZD$DYZZ
D$9D&EZZJ5ZZ9ZZZ,Z$
ZZ=&J,$Z>D.ZZ?ZZZZ=.Y$Z>D87\7838
UO,"P
=
;
,@ - $ [5 $91 Y / O
BP
-1
)
Y
$
>
QC 2DDRRR5DDCD[D$ZD$DYZZ
D$9DZZDD?\> UO,"P
7
-<;D>
9
?N 95!;D
=
@
1 1 H
N E -'), H
33;
;9>
>
!"#
- <;D> E 5G ? A !"#
,1B
H?2
-/ 5 ? 9 ! /1 •
•
. H 4$86 + : NH
/ 1=
/#
A 7 ? B ? : # . H 46 + EE : NH
9D E
5 B? V /V1/A 1?F#/#
5 / C
, I F % 9 ? #
/?1 V1 E -/ H / 1 4$6 - E A $
51
9EA5
? # ?
9 5 B?
9 9 ? H /F / /<!;D
=@
•
. 2 # /F # 1 #EE
! 5G 9 B / A
//E$
-<;D>
•
.2:A/ /F
/#
1 /#&E%
•
JBN14$6
=21(6'(6(16,%,/,7$7$&Ò67,&$,8626
'(/6Ñ/
91B$?A15G2
. 72 # ? B ? : # A
!4<CC6 !4C7C6 !47C<C6
•
. 82 # : # /H 9
=RQDGHVHQVLELOLWDWDF~VWLFDDOWD$
4$6 NF
4$6 : NH 33
33
83
4$76[5
3<
3<
8<
4$86:NH
;
;
3
=RQDGHVHQVLELOLWDWDF~VWLFDPRGHUDGD%
46 ,EF : NH 9 D ;3
E
;3
33
1/#/1
46:NH,
;3
;3
33
!55GI9/V1?5/E
476 + A E ;3
:NH
;3
33
9I9 , 9 /E # =
/# A 7
:?A/A?
#5A
5 F ? @ / /A1 E B? ? C
V /V1 E 5 5?5/1/
/G/HL/QtQGH[VG
LPPLVVLyGHVRUROOHQHOVSHUtRGHVGHGLDYHVSUHLQLWUHVSHFWLYDPHQW
=
- =D3
7 5
? / 9 5 9 !
;D
7 5
/1 / 1 -'),%H87<=
353
!"#
!"#
7 B
)555
$ 9 5:5
/ V9 / * $? A
9 5# B ,; EB!@/$99
%], ,/E0
$95:5
?AI B
I
? 5? ?
E?C?E A1 B
,594#B56
4#B56
$ A /
# : V9
?4[F6
59
5A:5CF
A /*1 D9
*53W(9/V15=D3
*2- $[5>>
*5;W 5:5A !"
//
*2):5,@2346
>
,@- $[5 191
,@ ( 9 /V1 O BP >
QC 2DDRRR5DDCD[D$ZD$D,Z
D9ZZZZDZZZ
D.Z5ZZ5ZZ Z9ZZZ
D\9 5UO,=P
7
!"#
!"#
$A?9/#
/C 951I
[5C55
!"# @C5#
5
? 95 # ? : F /A 45XEXV XOPLIROLXV6 *5
43WHULGLXP DTXLOLQXP6 ? / *
ICC4(ULFDDUERUHD6!43LVWDFLDOHQWLVFXV6
,@
995
?
?,E
J4? #
!"#/!"#6
H/
?
!"#
9# / *
? 9
/# $? 5
A !"#F55I
5 /@
I
5 9 /5 / ? I
? @ ? 9
5/5# 77 J51
! A ); #/ 9 X 1 ? /C $ 45KDPQXV DODWHUQXV6
'9 42OHD HXURSDHD
YDU 6\OYHVWULV6
! 43LVWDFLD OHQWLVFXV6
4(ULFD DUERUHD6
5 4&LVWXV PRQVSHOLHQVLV6
* 4)RHQLFXOXP YXOJDUH6
5
4$VSDUDJXV RIILFLQDOLV6
!5 4/RQLFHUD LPSOH[D6
, 9
4(TXLVHWXPUDPRVLVVLPXP6$5554&DOLFRWRQHVSLQRVD6
*5=J51A/*
$ A /#
I 5 /C 5
E 5 @ 43LQXV SLQHD6 ? /5 "
5 E (I /C
9 5
F/$A94$JDYHDPHULFDQD6
B/#
AI /C F
9?9?
E (I 9 * B 4&ULWKPXP PDULWLPXP6
F /
5B//?A? @5
*5<J5A );
8
3
!"#
!"#
A 5 4%6 5 F / A
? ? 9:5 /F
/
*5>-9514*B$A96
! F : A
#
/ A ? C 5
K /C0/C 59
4/DUXV ULGLEXQGXV6 1 4&ROXPED SDOXPEXV6
47XUGXV PHUXOD6 / 46WXUQXV YXOJDULV6
? E A A
9E F N F : /C 9 X 5 B ?
9 1
*5JA% /*
5
BF-/
$ A / C C C# /F (E
A/E /F ?9
? A 5 -9 #
78 :
NC#9J/E
#8
N 5 A 9@
B /? /F E ?C /E 1
/ ( ,? ) J
/#!"#
E
#>
N C $VSHFWHVLHOHPHQWVDPELHQWDOPHQWUHOOHYDQWV
# ? 5 5 ! N# F 951 $ /F B
A I 9 951 $ I
, 5
F / / ? E @ 1
? I K I # /# ? /C5 9 ! /J/E
#;<
/*I K ;
<
!"#
2EMHFWLXVFULWHULVLREOLJDFLRQVGHSURWHFFLyDPELHQWDO
! /? A /C # A # 5 51 F 5
-9#91
9 -9 # NC# 9J/E
#8
!/# # A ! , 1 : 7
9 @ :
#?995
7
,? !" /" 1 /; /C# / 3 1/ V 92
'¶DFRUG DPE HO TXH GLVSRVD O¶DUWLFOH Q GHO 7H[W UHIyV GH OD /OHL
G¶XUEDQLVPH DSURYDW SHU 'HFUHW /HJLVODWLX UHVWHQ VXEMHFWHV D OOLFqQFLD
XUEDQtVWLFDODWDODGHPDVVHVDUEzULHVGHYHJHWDFLyDUEXVWLYDRG¶DUEUHVDwOODWV
/HVDXWRULW]DFLRQVSHUFRQVWUXFFLRQVG¶KDELWDWJHVROHVOOLFqQFLHVXUEDQtVWLTXHVHQ
!"B
4-0,6 9 - B('
H? ) ,@ /@ 3
: A / #/?J/E
#>
JHQHUDO QRPpV SRGUDQ DXWRULW]DU OD WDOD GHOV TXH DIHFWLQ OD SUzSLD FRQVWUXFFLy L
PDL HOV TXH QR HVWLJXLQ HQ HO SHUtPHWUH /D OOLFqQFLD KDXUj GH SUHYHXUH OD
SODQWDFLyG¶XQDUEUHSHUFDGDPHWUHVTXDGUDWVGHSDUFHOāODOOLXUHG¶HGLILFDFLy
-/ - ;8D>>3
91 / 7
!"##A//
B F3@39 /C / !"#
3HOTXHIDDOVMDUGLQVSDUWLFXODUVHVGHPDQDTXHHVSODQWLQHVSqFLHVDXWzFWRQHV
DPEPHQ\VPDQWHQLPHQWWDQWHQOHVUHVWHVYHJHWDOVFRPHQHVWDOYLG¶DLJXD
91
B?)/'14)'6
N? !"#
E _`
I J/E
#;
5G2
-/ 9 95 9 1 H8 3
(VWUDFWDG¶XQD]RQDHQODTXDOH[LVWHL[HQDOJXQVKDELWDWJHVTXHHVYDQUHDOLW]DU
A H?2 HQ HOV DQ\V 'LVSRVHQ G¶DFFpV URGDW HOV FDUUHUV QR HVWDQ SDYLPHQWDWV SHUz
H 46 A :E )
WHQHQ HO VXEPLQLVWUDPHQW HOqFWULF DEDVWDPHQW G
DLJXD SRWDEOH L [DU[D GH
;
/ H 4$86 GHVJXjVFRQQHFWDGDDODGHSXUDGRUDJHQHUDOGHODYLOD
/
REMHFWLX TXH HV SUHWpQ HV UHXUEDQLW]DU HO VHFWRU L REWHQLU OD FHVVLy GH ]RQHV
YHUGHVLHTXLSDPHQWVSUHYLVWRV
/HV FRQGLFLRQV GH O¶HGLILFDFLy L ~V OHV GHWHUPLQD OD QRUPD HVSHFtILFD GH OD ]RQD
-9 <>D8>D, ,
N ><>
9 91 9-',!7
3><>4[C 6
-9>D87D,,
5>>
991C#
9 -', ! ;
>> 4[ C 6
FLXWDWMDUGtFODXVXE]RQDHYHXUHFDStWROGHODQRUPDWLYDJHQHUDO
2EMHFWLXVLFULWHULVDPELHQWDOVGHODSURSRVWD
^!@D>==
=
,'H=
>>==
7
-;8D>>3
<"
?NE 91N
-;D3
<-'),H
">>3
9 B @ /? 8
I E # A -<;D>
9
?/ 95!;D
=
@
1 1 H
/ E -'), H
33;
;9>
!"# : 3
-83D3
=9
?E /1 H-'),H83<
93
=
;
'" 1/ !"#')%H=
>
7
>
!"#
A ? I ? # ( !"#
•
:5? /
B
1 I ? /E /A1 1
/ ? 5
# ? 9
5 I 4 E % E 6 !
1
# 9 •
•
A E9
9 /1 ? C 5 : 1 /1 (I /C •
9 1
H 16
1
9:5 ? 5E E /
A 4 9
A 5 9 /9 5F /5
EB C5 ? /1
/C55G2
•
/ /5
- V ? 5E •
?:?9
•
9 1 / EE /5 5
? 9#
5 A 9 C , 9 A # 5 /51 5 B 9 9
# 7 5 ? EE V 9
5
V/
V
9 E E V ?
9 ? •
( /? : A1
9 9
•
•
99:
•
( 9 H ' A 1 " 9 1
9 C99 A1
C5951A
•
( B 9 I / B =< 9 5
? #
A1C5EB ?A951
5G2
•
/#
951 ? 1 :5 A% A!
AA/
9 I ? : 5
1 / /1 ;8Z/#
•
A : -
•
$ 55G#?
5
•
9A1A9/
91
9 91 / 9
H
",B
A/?# 5 # 5
/H A /1
/ /
? 9 9
/ 5 ?9
5G2
5G2
•
1# 9
EB 9
9
!"#
•
•
AA 91 , A9B#
?
9E1A1
9
?
5G2
•
!"#
99 A
A X 9 K ? F
•
, /5 E E
•
V1 1/$,0A/51
5
/H
/FF
•
A/93Z
?E •
A 1/5G 9
•
VEE/5 5 V1
/ •
5 A
V1 A15G5
•
A
E ?
:5?
4 6
•
!/HE:?
J,K
•
% A ,*,
*,* [*, 51 !/? /? 5G
2
•
5/1 59 95
A11C5
•
Y 1?991
7
!"#
!"#
-867,),&$&,Ï$0%,(17$/'(/¶25'(1$&,Ï352326$'$
'(6&5,3&,Ï$0%,(17$/'(/$3523267$
!/ 1 4_9 A`6 3URSRVWDG¶RUGHQDFLy
1 9 A F # #(E
E
A A1 9 /
B
!/1
E E
/'1 4)'6
-NN :
NC5G2
! A1?? )
#? EF
? C ? A
!", J
/ A
/1AI@
" # $EB E F ! A1 B E1
V99
:5/ 5
Ba E:? 9"
9 E
9 9 9 9 9
? 5
/#99I
V$? 9#5
91/ 9
?#, J ? # 1 V /# I ,B$? I # /I ,B A 0
/09
9EBEAC:5
?195/?
( 9
9 951
/C? 5B
?/1
9H 5 <
)/'14)'6!"#
/HE 1/
I/#
?5#I <
:
< $? A
3
? " 09
E
5 9 B 9
E 1/
E
9 4<6 5 1/ 5:5
8
3
!"#
!"#
/ #E
/ 1 #E
!/1 I K # 1 1
1 B 9K 5 # #B V$IIEE
<
F?#/ V5 B
0 [5#
# @ / " 95 9
? /C 5 C5 K 9 I A 1
/C5 V
8 :
(I/C 991/9 H
9<
`
",B
A/?# /1(I"99A
0HVXUHVDPELHQWDOVSUHYLVWHV
5# I 9
? # / /1
3 1
9 B @ /? 37 5 9 # 1 / E ? 0/ :5? / I?/E#?
A1 1
/ ?
?
/C?C5 : 1
59
/1 /C 9 # 15G 2
9 29
•
3 , /1
•
! 1 A1 4 9
1
H 16
1
V 5E ? •
5/? E@
•
A1E9
9/ 1 ?:? C5 9
•
!E9A#5
'5 1 V
/ V
•
5F /5
EB 1 C5 /
/ /5
9E ?5 •
b /5 9 1 /9 !1"9 1I/: •
! A1 9 1 / EE /5 5
?
9# 5A9 C
9 C?/9E9 C5951A
9 ? 5 V
9EE/55
5
•
A / H 9 ! B
/1 9 H I Z /#X 9 9 ? B <3Z : 9 : 5
9/1
C
;=ZC5#
59;3Z
•
0:
•
9:
•
9 H
/#
;
<
!"#
!"#
38 A951
3; /1
•
•
A
: X K? F
5G2
A 5 I C
C
•
49LWH[DJQXVFDVWXV647DPDUL[VS6?
91 5 /C# !, >-' ? C 41HUR7DPDULFHWHD6 •
/H/FF
•
OHQWLVFXV 46
5KDPQXV DODWHUQXV 46
+HGHUD KHOL[ 4C6
'DSKQHJQLGLXP4 6
5XVFXVDFXOHDWXV45A6
5XELDSHUHJULQD
•
V 1/5G 9
•
VEE/5 5 ? /
46
6PLOD[ DVSHUD 4B6
9LEXUQXP WLQXV 46
4XHUFXV VS
4A
A 6
$UEXWXV XQHGR 4"6
2V\ULV DOED
4516
7DPDUL[VS46
−
A/93Z
?E 5 5 :
? /C 5G<2 2OHD HXURSDHD 49
6
3LVWDFLD
,1 1/$,02VA/
51 5
/1
(E
F/A
9 ?5
,/52AEE
EE%
/ /$ A
−
X 9 ? A 9 951 5 B ? / −
0 "2 A
•
5 A
V1 A15G5
9 1 E:?9
•
A
E ?
:5?
4 6
•
$ 55
5G#?
5
•
!A1A9 9#/E
•
!/HE:?
J,
K
91 9
5 •
% A ,*,
*,* [*, 51 5 # 5
H A / /
•
$? A 9
H? 9
33 9
•
* /I ? # /$ A 9
"9
•
# 9
EB9
9
<
- 7D3
8 @
91 AK-'),H88<
;@3
=
>
!"#
!"#
; $
,'(17,),&$&,Ï,$9$/8$&,Ï'(/6()(&7(6$0%,(17$/6
/9 1 5 I
?1 CC 1
C5
# 5 1 / 1 B
9 4A1
c6 / 9 /C5
9 : I
/A1
?
? # 1
# A
5G
/CE 9 9
EB 9
/ 0/C 91 ?9 /? / /C E /? $ B / 9 5 ? 9 9C555 2
6 V?? 9
A1
? # 1 / 9 / #E 8 K " #E < $? 1 9#
#/" 5"
9 #
/?
(IHFWHVVREUHHOVUHFXUVRVQDWXUDOV
9 B #5
9 2 5
51
,# /F1
9995=
" #E
1 / / #E /" ! 9 B # B /C5
?/ E/?
#5:"
/" 9 V 5G
BV
(IHFWHV L PHVXUHV VREUH HOV DVSHFWHV L HOHPHQWV DPELHQWDOPHQW
6 V?? 9
UHOOHYDQWV
5 A # 1 @!//#9 5 9 ? C 5 5F
? 5 / 55GJ/E
#
? V?? 9/I
#
1/9/#E8K
"#E<##E;$?1 #=/" 5"
9 C# 9 C H VC V ? 9
? 5 9 " ? / E /?
@ 5 / #5:"/"9
/F / 9 ?
V5G
? 5 ? ? B ? # /
/?/ V
919
5# " X ? C ? B? 4 9 @
/?
96 I /H / 55 =
- D;
8 ? 5 / 1 /F-'),H83<8
;;
7
1 F5 E 1
/?55
7
!"#
!"#
Y C
< V-/?
1 I 3 5 /C5 @ # 1 F 0 1 # ? I E 5 F
//#
C "B
3 9 1
55K/ V
/ "V1 1/
AI B49LUEXUQXP
; 9
WLQXV65142V\ULVDOED6AE
05 ) /'1 4)'6
? 5 9X
#4(E
#E 1 / 4" ! 1
#5 # /A1 9#
65/?9#?9
V1 55A!A9
1C5
K5
F:
951
? /C55
9 /# $ I I 1 /C# ?GB 1 F?
? 2 _ A B # 5 9 #E
EF ?4E6 /1
!19IA#
! ? # 9 9 :5 5B
A `
9 #
? 9
B2
•
951
N 9 A FAA NC # E / /
? 9
?
A 1 E ,#
•
1 9 9> J
/E
#<
I /# E1
9 B /1 /" 5
/1
N5A9 5E @
V #
5?1 #1
C /
? C
E/#
? 9
K
5B
! E A
(A1 V1/1/1/C@
9 9 5
1 5 5 @ ?F / E ! 1 I/H
#E/
EA1
•
!1 9A:A
A1?/E/1
9# 51 5B $EB
E # A ? ?
5 #/
•
? A B
/E /51 D >
/E V 1B
-;8D>>3
<"
?NE 91N
-;D3
<-'),H
">>3
7
77
!"#
E
E !"#
C9 9
$9$/8$&,Ï */2%$/ '( /$ 3523267$ , -867,),&$&,Ï '(/
(IHFWHVGHULYDWVGHODPRELOLWDWJHQHUDGD
!/5 9 5 1
2
/C 5
?
#/
&203/,0(17'(/62%-(&7,86$0%,(17$/6
•
1 E # !"# E #
E
: @ 9 ? ?
5BK
•
/#A
5 / ? 9 A1
?:A
•
9 A /F 5 B
9 A
A 5
:5
E
•
9 F A / /5/9A1
(E
9 # 9 5
5
? /C A 052LL#)
):5
%HV57=
78
73
5\ !"(,/;(,G1:/1()-(*'/1(1/2#:&!<(:/$"#
(BOE 17/09/1990)
GENERAL
• LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu
1/2010, del 3 d’agost.
• Decret Legislatiu 1/2010 Text refós de la Llei d’urbanisme
(DOGC núm. 5686 de 5/08/2010)
• UNE-EN-124 1995. Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y
vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad.
• Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras”
(BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament).
Posteriors modificacions:
• Decret 305/2006 de 18 de juliol pel que s’aprova el Reglament de la Llei
(DOGC núm. 4682 de 24/07/2010)
• Código Técnico de la Edificación DB SI 5 Seguridad en caso de incendio. Intervención de los bomberos
RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV
984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es
modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE
11.03.10; en vigor des del 12.03.10; aplicació voluntària fins al 11.09.10)
•
Reglamento de seguridad en caso de incendio en establecimientos industriales, RSCIEI. Anexo II
RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)
• Decret 123/2005, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat
immediata amb la trama urbana.
(DOGC núm. 4407 de 16/06/2005)
• Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.
Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques
(DOGC núm. 1526 de 4/12/1991)
• Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de
barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreres
arquitectòniques urbanístiques –BAU-)
(DOGC núm. 2043 de 28/04/1995)
• Reial Decret 505/2007, pel qual s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les
persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.
(BOE 11/05/2007)
•
Llei 9/2003, de mobilitat
(DOGC 27/6/2003)
VIALITAT
• Ordre FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-IC “Secciones de firme”, de la
instrucción de Carreteras.
(BOE núm. 297 de 12/12/2003)
• Ordre FOM/3459/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.3-IC: “Rehabilitación de firmes”,
de la Instrucción de carreteras.
(BOE núm. 297 de 12/12/2003)
• Ordre 27/12/1999, Norma 3.1-IC. "Trazado, de la Instrucción de carreteras”
(BOE núm. 28 de 2/02/2000)
• Orden de 14/05/1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC “Drenaje superficial”
Ordre Circular 292/86 T, de maig de 1986
Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86)
Ordre Circular 293/86 T.
Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87.
Ordre Circular 295/87 T
Ordre Ministerial de 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques
Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació pasa a denominar-se PG-4)
Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88.
Ordre Circular 299/89.
Ordre Ministerial de 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG.
Ordre Ministerial de 18/09/89 (BOE 910/89)
Ordre Circular 311/90 , de 20 de març.
Ordre Circular 322/97, de 24 de febrer.
Ordre Circular 325/97, de 30/12/97.
Ordre Ministerial de 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres
de Carreteres i ponts en el relatiu a conglomerants hidràulics i lligants hidrocarbonats (BOE 22/1/2000).
Ordre Ministerial de 28/10/1999 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a
obres de Carreteres i ponts en el relatiu a senyalització, balissament i sistemes de contenció de vehicles (BOE 28/01/2000).
Ordre Circular 326/2000, de 17 de febrer.
Ordre Circular 5/2001, de 24 de maig.
Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques
Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons i acers. (BOE 6/03/2002)
Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que se actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions
Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la construcció d’explanacions, drenatges i fonaments (BOE, de l’11
de juliol).
Ordre Circular 8/01.
Ordre FOM/891/2004, de l’1 de març, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de prescripcions tècniques generals per
a obres de carreteres i ponts, relatius a ferms i paviments.
• Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona.
(BOP núm. 122 de 22/05/1991)
GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES
• Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Característiques que
han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que
discorren pel subsòl.
(DOGC núm. 1606 de 12/06/1992)
Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica
l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992.
(DOGC núm. 1649 de 25/09/1992)
• Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona.
(BOP núm. 122 de 22/05/1991)
• Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis.
• Normes UNE de materials, sistemes o mètodes de col·locació i càlcul
(BOPB núm. 143, de 16/06/1999, correcció d’errades BOP núm. 181 de 30/07/1999)
XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE
• Reial Decret 606/2003, de 23 de maig de 2003, modificació del Reglament de domini públic hidràulic.
(BOE 6/6/2003)
• Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre de 2003, Text refós legislació en matèria d’aigües de Catalunya
(DOGC 21/11/2003)
XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE GAS CANALITZAT
• Real Decreto 919/2006 “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus
instrucciones complementarias”:
(BOE 4/09/2006)
• Real Decreto 140/2003, de 7 de febrer, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua i
el consumo humano
(BOE 21/02/2003)
• Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de aguas.
(BOE 24/07/01)
• Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.
(DOGC 22/07/99)
• Ordre 28/07/1974, s’aprova el “Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimiento
de agua
(BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament)
• Norma Tecnològica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería: Abastecimiento”
ITC-ICG 01 Instalaciones de distribución de combustibles gaseosos por canalización
ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos
• Ordre 18/11/1974 s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos.
Ordre 26/10/1983 modifica la Ordre 18/11/74, per la que s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de
combustibles gaseosos” derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento
técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”,
aprovat pel RD 919/2006
• Real Decret 2913/1973, “Reglamento general del servicio público de gases combustibles”
(BOE 21/11/1973, modificació BOE 21/5/75; 20/2/84) derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es
disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones
tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006
• Norma Tecnològica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego”
XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA
• Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbit metropolità
Consell metropolità de 13/03/2003 i rectificacions posteriors
−
Hidrants d’incendi
• Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios”
(BOE núm. 298 de 14/12/1993)
XARXES DE SANEJAMENT
• Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament
(DOGC núm. 3894 de 29/05/2003)
• Llei 54/1997 del Sector elèctric
• Real Decret 1955/2000, pel que es regulen les activitats de transport, distribució comercialització
d’instal·lacions d’energia elèctrica.
(BOE núm. 310 de 27/12/2000) correcció d’errades (BOE 13/03/2001)
−
•
• Real Decreto-Ley 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de
les aigües residuals urbanes.
(BOE núm. 312 de 20/12/1995)
• Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de
Poblaciones”.
(BOE núm. 228 de 23/09/1986)
General
Alta Tensió
Real Decreto 223/2008 “Condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y
sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09”
(BOE: 19/3/2008). En vigor des del 19.03.2008.
•
Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a
les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç. (DOGC núm. 4827 de 22/2/2007).
NTP - LAMT Línies aèries de mitjana tensió
NTP - LSMT Línies subterrànies de mitjana tensió
Àmbit municipal o supramunicipal:
−
• Reglament metropolità d’abocaments d’aigües residuals.
(Àrea metropolitana de Barcelona)
(BOPB núm. 142, de 14/06/2004)
• Real Decreto 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.
(BOE núm. 224 18/09/2002)
En particular:
• Ordenança General del Medi Ambient Urbà del municipi de Barcelona
Títol V: Sanejament d’aigües residuals i pluvials
Baixa Tensió
ITC BT-06 Redes aéreas para distribución en baja tensión
ITC BT-07 Redes subterráneas para distribución en baja tensión
ITC BT-08 Sistemas de conexión del neutro y de las masas en redes de distribución
ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior
ITC BT-10 Previsión de cargas para suministros en baja tensión
ITC BT-11 Redes de distribución de energía eléctrica. Acometidas
• Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les
instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç
(DOGC núm. 4827 de 22/2/2007)
NTP - LABT Línies aèries de baixa tensió
NTP - LSBT Línies subterrànies de baixa tensió
−
Centres de Transformació
• Real Decret 3275/1982, “Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales
eléctricas y centros de transformación”
(BOE núm. 288 de 1/12/1982, Correcció d’errors BOE núm. 15 de 18/01/83)
• Ordre de 6/07/1984, s’aprova les ”Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del Reglamento
sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación”
(BOE núm. 183 de 01/08/1984)
• Resolució 19/06/1984: “Ventilación y acceso de ciertos centros de transformación”.
(BOE núm. 152 de 26/06/1984)
• Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les
instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç
(DOGC núm. 4827 de 22/2/2007)
NTP – CT
Centres de transformació en edificis
NTP – CTR Centres de transformació l’entorn rural
−
Enllumenat públic
• Real Decreto 1890/2008 Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus
instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07.
(BOE núm. 279 de 19/11/2008)
• Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient
(DOGC 12/06/2001)
• Real Decreto 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09
Instalaciones de alumbrado exterior.
(BOE núm. 224 de 18/09/2002)
• Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior”.
XARXES DE TELECOMUNICACIONS
• Especificacions tècniques de les Companyies
@\'+: ')-(,#!"#:("#:,)#'/:/$,#!/)# $,#$)#'-+"</, <N#1,#)-(1,&(1/2

pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat a llançà – pmu

Transcripción

Documentos relacionados

Ous estrellats amb pernil Huevos estrellados con jamón Eggs on a