Comença l`any amb un nou disseny a la portada d`aquesta revista

Transcripción

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA
Gener
Febrer 2013
N. 118
Comença l’any amb un nou disseny a la portada
d’aquesta revista, realitzada per un jove ampollero.
I també enguany, ben d’hora celebrem
el nostre Carnaval, ple de color, gresca i festa
Informació General · Pàgina 2
TELÈFONS
AJUNTAMENT
D'INTERÈS
SANITAT
SERVEI ELÈCTRIC
Ajuntament .......................... 977 460 018
Policia Local ........................ 616 448 446
Oficina de Turisme............... 977 593 011
Centre Cívic......................... 977 460 216
Poliesportiu .......................... 977 460 882
Casal de Jubilats .................. 977 460 697
Centre de Dia ....................... 977 593 617
CAP l'Ampolla....................... 977 460 601
Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337
Farmàcia del Port ................... 977 460 680
CAP l'Aldea ........................... 977 451 213
Ambulatori ............................. 977 501 797
H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100
Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112
Creu Roja local ...................... 977 593 030
Eléctrica del Ebro ................ 977 460 016
FECSA (avaries) .................. 902 536 536
SEGURETAT
ENSENYAMENT
ALTRES
Mossos Trànsit ................................... 088
Guàrdia Civil ..................................... 062
Comissaria de Policia .......... 977 440 447
Avisos Urgents ................................... 091
Bombers............................................. 085
CEIP Mediterrani .................. 977 460 151
Llar d'Infants.......................... 977 460 765
Correus .................................. 977 460 401
Parròquia................................ 977 460 057
DNI ........................................ 902 247 364
Serveis Funeraris i
Cementiri Municipal .............. 687 965 774
Tanatori Remsa ...................... 902 160 438
Veterinari ............................... 607 084 496
SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜES
Gestagua ................................ 977 593 077
Gestagua (urgències) ............. 690 634 858
URGÈNCIES GENERALITAT
POLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS
TRANSPORTS
Est. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705
Renfe ................................... 902 240 202
Autobusos Carrera ............... 977 823 143
Autobusos Hife .................... 902 119 814
Taxi ...................................... 628 897 462
677 556 136
112
ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRE
Tortosa ➡ Tarragona ➡ Barcelona
Tren
Tortosa
L'Ampolla
Tarragona
R.E.
R.E.
R.E.
R.
C.E.
C.E.
C.E.
R.
R.E.
R.
R.E.
6.12
7.48
9.18
10.45
13.24
15.54
17.25
18.03
18.50
19.12
19.36
6.33
8.06
9.39
11.06
13.43
16.12
17.42
18.19
19.10
19.29
19.57
7.21
8.54
10.32
11.56
14.28
16.58
18.30
19.12
19.57
20.39
21.00
Barcelona ➡ Tarragona ➡ Tortosa
Barcelona Obv.
Sans
8.35
10.05
11.35
13.05
15.35
18.05
19.35
20.35
21.05
21.40
22.05
(1)
(2)
(3)
(4)
Tren
Barcelona
Sans
Tarragona
L'Ampolla
Tortosa
Ob.
R.E.
C.E.
R.E.
C.E.
C.E.
R.E.
R.
R.E.
R.E.
R.
6.03
8.03
9.33
11.03
13.33
15.03
16.33
18.03
19.33
21.03
7.06
9.09
10.37
12.06
14.34
16.06
17.36
19.08
20.38
22.07
7.57
9.59
11.31
12.54
15.23
16.59
18.28
20.07
21.34
22.57
8.17
10.15
11.49
13.12
15.42
17.20
18.47
20.28
21.51
23.16
(1)
(1) No circula els diumenges ni el dia 1/05.
(2) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.
(1) No circula diumenges ni el dia 1/05.
(2) Només circula els diumenges i el dia 24/05.
(3) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.
(4) Només circula els diumenges i el dia 24/05.
MARINADA
Direcció: Francesc Arasa
Subdirecció: Ernest Plans i Colomé
Col·laboradors habituals:
Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló,
Guillem Comí, Ernest Plans Callau, Paco Cabrera,
Roser Martí i Cid
Núm. 118
Fotos: Digital Ebre, cedides i arxiu
Edita: Ajuntament de l'Ampolla
Dipòsit Legal: T-655/91
Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita
(2)
Editorial
Crec que una persona ha de buscar la part positiva de les coses sempre i en tot moment, a la vida sempre
s’ha de mirar com i de quina manera tirar endavant malgrat la situació en la que ens trobem sigui molt complicada; el que passa és que la situació actual no solament és complicada, difícil, agitada, escabrosa, penosa,
espinosa, laberíntica, enrevessada, etc… És que, a més, fa pudor i dóna ganes de vomitar.
Casos de corrupció en diferents partits, i per tant, no siguem il·lusos, corrupció instal·lada en diferents estaments
de tota la societat, malgrat aquesta sigui minoritària, la sensació d’una malaltia generalitzada es deixa entreveure en l’ambient general. Tot i que penso que el que ens fot a tots plegats és que amb els nostres impostos,
els diners es dediquin a anar a parar a les butxaques de quatre desgraciats sense escrúpols que no necessiten
aquests diners per a subsistir. Com sí és el cas de molts dels ciutadans que actualment estan vivint en situació
precària per la manca de competència d’alguns altres, que no tenint-ne prou en ser incompetents, damunt, es
dediquen a robar els fruits que la resta hem posat en un principi universal de solidaritat al servei de la nostra
comunitat per a que es realitzin inversions de profit, per a que tinguem ensenyament de qualitat, per a que
tinguem serveis mèdics dignes, per a que s’inverteixi en crear llocs de treball i en tot allò que fa progressar
veritablement a la nostra societat.
De tota manera, malgrat la situació que estem vivint, vull deixar ben clar que crec en la feina feta de la majoria
de gent que es dedica a la política, que treballen dia a dia per la seva gent i la seva comunitat i es guanyen
el sou dignament. Aquest percentatge de gent que es dedica a fer mal i a enriquir-se, no pot eclipsar a la majoria de ciutadans que treballen honradament per a la resta. Però per a que les persones no tinguem aquesta
sensació de corrupció generalitzada, cal que ells mateixos depurin casa seva, i no caiguin en el recurs fàcil
de “i tu més”; fins que això no succeeixi la resta de mortals continuarem malfiant-nos de tot allò que estigui
associat amb la política.
A causa de totes aquestes males praxis que ens han portat a la situació actual, la ciutadania se sent confusa i
agitada, però malgrat tot, hem de cercar sortides positives a la situació actual, que no vol dir claudicar, sinó
gestionar la situació el millor que puguem. Perquè el món no s’acaba avui i les generacions futures mereixen
la seva oportunitat tal com l’hem tinguda nosaltres gràcies a la lluita dels nostres avantpassats. Ara bé, sigui
com sigui, o fem net de tot el podrit que hi ha, o en l’ambient seguirà aquest tuf irrespirable que no ens deixarà
avançar en la construcció d’una societat amb futur per a les generacions posteriors.
Ernest Plans Colomé
Llaços de somnis - Sofia Múria Sentis
Acords Municipals · Pàgina 4
Ple de l'Ajuntament
31 d'octubre de 2012
SRS. ASSISTENTS
SR. ALCALDE-PRESIDENT
Francesc Arasa Pascual
REGIDORS
Laura Molina Cabrera
Rafel Tomàs Royo
José Luis Pitarque Balagué
Santi Cervera Blanch
Joan Segarra Piñana
Fermín Arques Esmel
Vicky Giménez Ismael
SRS. NO ASSISTENTS
Francesc Sancho Serena
Geno Cabrera González
que justifiquen la seva absència
Joan Navarro Cabrera
SECRETÀRIA-INTERVENTORA
Na Mª Carmen Alcoverro Beltran
1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE
L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 15
D’OCTUBRE DE 2012.
S’aprova per unanimitat.
2. SORTEIG DESIGNACIÓ MEMBRES MESES ELECTORALS ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA
2012.
Atès que el proper 25 de novembre se celebraran les
eleccions al Parlament de Catalunya es reuneix el Ple de
l’Ajuntament per tal de celebrar el sorteig dels membres per
a les meses electorals a les eleccions esmentades.
Ple de l'Ajuntament
5 de desembre de 2012
SRS. ASSISTENTS
SR. ALCALDE-PRESIDENT
Francesc Arasa Pascual
REGIDORS
Laura Molina Cabrera
Rafel Tomàs Royo
Geno Cabrera González
José Luis Pitarque Balagué
Santi Cervera Blanch
Joan Segarra Piñana
Fermín Arques Esmel
Joan Navarro Cabrera
Vicky Giménez Ismael
SRS. NO ASSISTENTS
Francesc Sancho Serena que justifica la seva absència
SECRETÀRIA-INTERVENTORA
Na Mª Carmen Alcoverro Beltran
1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE
L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 31
D’OCTUBRE DE 2012.
2.- APROVACIÓ DEFINITIVA, SI ESCAU, DEL PLA
PARCIAL Z-6 DEL POUM DE L’AMPOLLA PROMOGUT PER NUTAGUEL SL.
Es tracta d’un pla parcial que desenvolupa el sector de
sòl urbanitzable delimitat Z-6 CAMPING CAP ROIG previst en els articles 273 i següents de la normativa del Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Ampolla, aprovat
per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre en sessió
celebrada el dia 8 de novembre de 2010, i 24 de març de
2011, i publicat al DOGC del dia 26 de juliol del 2011.
S’acorda per unanimitat.
APROVAR DEFINITIVAMENT el Pla Parcial del sector Z6 del
POUM de l’Ampolla
3.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE LES BASES
REGULADORES DE L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA I DEL
PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME I ESPORTS.
S’acorda per unanimitat:
APROVAR INICIALMENT les Bases reguladores de l’atorgament de subvencions de l’Ajuntament de l’Ampolla i del
Patronat Municipal de Turisme i Esports, segons document
que consta a l’expedient.
4.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT REGULADOR DE ZONES
D’ESTACIONAMENT AMB HORARI LIMITAT (ZONA
BLAVA) DEL MUNICIPI DE L’AMPOLLA I DEL PÀRQUING MUNICIPAL DEL BARRANC DE CERVERA.
Acabada la temporada d’estiu que és quan es va implementar la dita zona, i després d’un primer any de funcionament
del pàrquing municipal es considera idoni que es pugui
utilitzar de forma privativa un determinat nombre de places
tant durant l’estiu com durant la temporada de funcionament
de la zona blava, per això s’ha modificat el Reglament de
funcionament segons el document que consta a l’expedient.
El Sr. Navarro diu que s’hauria d’estudiar si a l’estiu el pàrquing en lloc de com a zona blava funcionés amb barrera.
L’alcalde li contesta que ja s’estudiarà perquè que això pot
comportar majors costos de maquinària i personal.
Aprovar inicialment modificació del Reglament Municipal del
funcionament del servei municipal d’estacionament controlat
de vehicles a la via pública (aparcament - horari) i al pàrquing
municipal del Barranc de Cervera, sotmetre l’acord a informació pública pel termini de 30 dies durant els quals es podran
presentar al·legacions i reclamacions, transcorregut el qual
si no se’n presenta cap s’entendrà aprovat definitivament, i
es publicarà íntegrament per la seva eficàcia.
ANNEX 1.- ESPECIFICITATS PER A L’ÚS PRIVATIU
DEL PÀRQUING MUNICIPAL PER UN PERÍODE INFERIOR A 2 ANYS.
1.- Places adscrites. De les 115 places del pàrquing del
barranc de Cervera, les 37 de la primera planta es podran
destinar a ús privatiu mitjançant llicència o autorització de la
Junta de Govern Local per un període de temps inferior a 2
anys. NO LIMITARIA RES EL QUE CADASCÚ VULGUI. L’ÚNIC
DIFERENT SERIA EL PREU. SI ES PER UN PERÍODE DE 12
MESOS O MÉS, UN PREU I SI ÉS INFERIOR DIFERENCIARIA
SI ES ELS MESOS D’ESTIU O LA RESTA DE L’ANY.
2.- SOL·LICITUDS. Les persones interessades en l’ús privatiu
d’una plaça de pàrquing de la primera planta del Barranc
de Cervera hauran de formular per escrit la petició a
l’ajuntament, indicant un màxim de 3 matrícules de vehicles
els quals la podran utilitzar indistintament la plaça assignada.
5.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE
MODIFICAR L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 39 DE
LA TAXA PER L’ESTACIONAMENT DE VEHICLES DE
TRACCIÓ MECÀNICA A LA VIA PÚBLICA EN DETERMINADES ZONES I AL PÀRQUING MUNICIPAL DEL
BARRANC DE CERVERA.
S’acorda per unanimitat: APROVAR PROVISIONALMENT
la modificació de l’O. F. següent:
ORDENANÇA FISCAL NÚM. 39
Article 3. Àmbits i quanties.
3.5 Ús privatiu del pàrquing Barranc de Cervera. Els qui
hagin sol·licitat i se’ls hagi concedit l’ús privatiu d’una
plaça del pàrquing del Barranc de Cervera abonaran
mensualment la tarifa següent que correspongui segons el
temps de la llicència i en funció de la temporada de l’any
(inclou l’IVA corresponet). Per a facilitar el pagament hauran
de domiciliar-ho a un núm. de compte bancari, que serà
carregat de l’1 al 5 de cada mes. En cas d’impagament
d’un o més rebuts quedarà automàticament sense efectes
l’autorització o llicència d’ocupació privativa concedida.
Ús privatiu durant un període inferior a 12 mesos i que no
inclogui els mesos d’estiu (mínim 1 mes): 30,00 €/mes
(equival a 24,79 + 5,21 d’IVA).
Ús privatiu durant un període mínim de 12 mesos o superior:
35,00 €/mes (equival a 28,93 + 6,07 d’IVA)
Ús privatiu durant un període inferior a 12 mesos que coincideixen amb la temporada d’estiu (zona blava) (mínim 1
mes): 50,00 €/mes (equival a 41,32 + 8,68 d’IVA).
Ús privatiu durant un període inferior a 1 mes (mínim 1
setmana): 20,00 €/setmana(equival a 16,53 + 3,47d’IVA)
6.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE L’EXPEDIENT
DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 4 DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA EXERCICI
2012.
S’aprova amb el vot a favor de 6 membres de CiU, 2 del
PP, 1 d’ERC i l’abstenció d’1 del PSC-PM:
APROVAR INICIALMENT la modificació de crèdits núm. 4
del pressupost de l’Ajuntament de 2012 SEGÜENT:
Pressupost de despeses
Suplement de crèdit
011 91300
Amortització prèstecs
143.818,78 €
934 31100
Despeses de formalització i d'altres
9.000,00 €
Total modificació de crèdits n. 4
52.818,78 €
Aquesta modificació es finança amb romanent de tresoreria
per a despeses generals de la següent manera:
Romanent de tresoreria per a
despeses generals segons liquidació
del pressupost de l’exercici 2011
1.894.419,18 €
Romanent de tresoreria utilitzat en
anteriors modificacions
819.475,81€
Romanent de tresoreria utilitzat en
aquesta modificació
152.818,78 €
Romanent de tresoreria pendent
922.124,59 €
7.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE COMPLEMENTAR
LES PRESTACIONS A PERCEBRE PEL PERSONAL
FUNCIONARI INCLÒS EN EL RÈGIM GENERAL DE
SEGURETAT SOCIAL I EL PERSONAL LABORAL AL
SEU SERVEI EN LES SITUACIONS D’INCAPACITAT
TEMPORAL.
Complementar les prestacions que percebrà el personal
funcionari inclòs en el Règim General de Seguretat Social
i el personal laboral al seu servei.
8.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’EXPEDIENT DE
DECLARACIÓ DE NO DISPONIBILITAT DE CRÈDITS COM A CONSEQÜÈNCIA DE L’OBLIGACIÓ
D’IMMOBILITZAR I AFECTAR ELS CRÈDITS CORRESPONENTS A LA PAGA EXTRAORDINÀRIA DE
NADAL PER A L’EXERCICI 2012.
S’acorda per unanimitat: dels 10 membres presents dels
11 que legalment composen el Ple:
APROVAR LA DECLARACIÓ DE NO DISPONIBILITAT DEL
CRÈDIT PRESSUPOSTARI DE LES APLICACIONS PRESSUPOSTÀRIES CORRESPONENTS A LA PAGA EXTRAORDINÀRIA DE NADAL QUE ES DETALLEN, quedant els ingressos afectats a realitzar aportacions a plans de pensions
o contractes d’assegurança col·lectiva de conformitat a la
Llei Orgànica 2/2012, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i en els termes i abast que es determini
en les corresponents Lleis de pressupostos.
9.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.
Arribat el torn de precs, preguntes i mocions no se’n formula cap.
Junta de Govern de
19 de novembre de 2012
DESPATX OFICIAL.
Associació Cultural Sant Jordi.
Posen en coneixement de l’Ajuntament la composició dels
membres de la Junta.
Universitat de Barcelona
Facultat de Geografia i Història.
El Servei de Paisatge de la Universitat de Barcelona iniciarà
l’any 2013 el projecte EPAL (Estudis de Paisatge d’Àmbit
Local) amb l’objectiu de realitzar estudis de paisatge a nivell
municipal. Com que el municipi de l’Ampolla encaixa en
els objectius d’aquest projecte pilot es posen en contacte
per tal donar a conèixer el projecte.
La Junta de Govern, per unanimitat de tots els membres
que legalment la composen, ACORDA:
Comunicar l’interès de l’Ajuntament de l’Ampolla en el
projecte EPAL, restant a disposició d’una presa de contacte
per tal de determinar, mitjançant el corresponent conveni,
l’aportació de l’Ajuntament per a l’elaboració de l’estudi.
LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.
Expt. 115/2012. Club Nàutic L’Ampolla. Concedida.
Junta de Govern de
30 de novembre de 2012
DESPATX OFICIAL.
Departament de Territori i Sostenibilitat.
Trameten acord adoptat per la CUTT, en sessió de 22 de
novembre de 2012, referent a l’aprovació del Pla especial
del Port de l’Ampolla.
La Junta se’n dóna per assabentada.
Expt. 98/2012. Casadelta Resort SL. Concedida
Expt. 114/2012. Nova Estètica SL. Concedida
Expt. 116/2012. Joaquim Porcar Martorell.
Concedida
Expt. 117/2012. Comunitat de veïns Eudald Pedrola 22. Concedida
Expt. 118/2012. Maxime Jean Noël Thomas.
Concedida
Expt. 119/2012. Mª Jesús Royo Sanz. Concedida
Expt. 120/2012. Miguel Casas Curto. Concedida
Expt. 121/2012. Brian Constable. Concedida
ASSUMPTES ECONÒMICS
Aprovació despesa subvenció llibres curs escolar
2012-2013.
El Ple de l'Ajuntament, en sessió celebrada el dia 9 d’octubre
de 2009, va aprovar les bases que han de regir la convocatòria pública per a la concessió d'ajuts econòmics, de
caràcter individual, per a l'adquisició de llibres escolars per
a cada curs mentrestant no es modifiquessin o deroguessin.
La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:
Aprovar el total de la subvenció la quantitat de la qual
ascendeix a 10.254,46 €
ALTRES.
APROVACIÓ, SI ESCAU, PLEC DE CLÀUSULES TÈCNIQUES - ADMINISTRATIVES PARTICULARS PER A
LA IMPLEMENTACIÓ DEL CURS DE FORMACIÓ DE
PERSONAL DEL SECTOR D’HOSTALERIA I RESTAURACIÓ, i LICITACIÓ MITJANÇANT PROCEDIMENT
NEGOCIAT SENSE PUBLICITAT.
La Junta de govern local en sessió celebrada el dia 19
d’octubre de 2012, va aprovar portar a terme des de
l’Ajuntament de l’Ampolla un TALLER DE FORMACIO DE
PERSONAL DEL SERVEI DE RESTAURACIÓ I HOTELERIA,
aprovant les bases i/o criteris d’accés i selecció d’alumnes
que s’inscriguin, i de funcionament del propi curs.
La Junta de Govern acorda per unanimitat:
Aprovar el plec de clàusules tècniques i administratives particulars que han de regir la prestació del servei
d’implementació del curs de formació de personal del
sector d’hostaleria i restauració l’any 2013, i sotmetre-les
a informació pública pel termini de 20 dies, amb inserció
de l’anunci al BOP, al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament i
al perfil del contractant de l’Ajuntament de l’Ampolla, als
efectes de que, si escau, es puguin presentar reclamacions.
APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA LLISTA D’ADMESOS
I EXCLOSOS DEL CURS DE FORMACIÓ DE PERSONAL DEL SECTOR D’HOSTALERIA I RESTAURACIÓ
CONVOCAT PER L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA.
La Junta de govern acorda per unanimitat:
Admetre les 12 persones interessades i que reuneixen els
criteris d’admissió establerts en els Bases aprovades per
Junta de govern del dia 19 d’octubre de 2012, que són:
NÚM
1
2
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
COGNOMS I NOM
DNI/PASSAPORT/NIE
ESCRIVÀ CABRERA, ÀNGEL
40928540V
ARASA CURTO, ENRIC
52607937Z
MARTÍNEZ LÓPEZ, POL
53292517E
CABRERA GÓMEZ, NATIVIDAD
52606304Z
CURTO GARCIN, CARLOS
47826091Y
MUÑOZ MÉNDEZ, MONTSE
52391768E
ROCA ROYO, JOAN
47824246R
CIUCIULETE, CERASELA
X6703907M
PÉREZ FRANCH, BRIGIT
52606664Y
SENTIS PIÑOL, JOSEFA
40913224L
PRADES ACHELL, Mª TERESA
52604139B
STANGACIU, ROXANA
X6050871P
Junta de Govern de
14 de desembre de 2012
DESPATX OFICIAL.
INE.
L’Institut Nacional d’Estadística comunica la proposta
de xifres oficials de població previst en la Resolució de
25 d’octubre de 2005, essent la xifra per al municipi de
l’Ampolla de 3.606 habitants. Essent aquesta comunicació
merament de caràcter informatiu i no és recurrible.
Uni2 – Control Ambiental.
Es dóna compte a la Junta que el passat dia 11 de desembre
de 2012 es va portar a terme el tractament de desinfecció
de la xarxa d’aigua sanitària de les diferents instal·lacions
municipals (Consultori mèdic, Ajuntament, Camp de futbol,
CEIP Mediterrani, Llar d’infants, Centre d’Entitats, Telecentre,
Oficina Creu Roja, Oficina de Turisme, Llar de jubilats).
Departament d’Empresa i Ocupació.
Direcció General de Turisme.
Sol·liciten s’instal·li el gestor estadístic a l’oficina de turisme
a fi d’incrementar el coneixement d’aquells que ens visiten
i de conèixer les seves preferències i prioritats per millorar
l’oferta dels serveis turístics.
La Junta de Govern, per unanimitat de tots els membres
que legalment la composen, ACORDA: Instal·lar l’esmentat
gestor a l’oficina de turisme.
INSTÀNCIES I PETICIONS.
Silverio J. Curto Tomàs.
El Sr. Silverio J. Curto Tomàs, titular de la llicència municipal
de taxi núm. 2, comunica que per avaria substitueix temporalment el vehicle pel vehicle amb matrícula 6432 HMK.
Bar L’Estació.
La Junta de Govern, per unanimitat de tots els membres que
legalment la composen, ACORDA:
AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR DEL
BAR-RESTAURANT L’ESTACIÓ, per a poder portar a terme
les activitats esmentades, amb el següents condicionants:
1/ L’horari màxim per a fer música és fins a les 24:00
h, i respectant sempre no causar molèsties als veïns.
2/ Els Vigilants municipals controlaran que es compleixin
les condicions de la present autorització, en especial l’hora
màxima autoritzada per a fer música al restaurant, i el seu
incompliment serà motiu de denegar qualsevol altra autorització excepcional d’aquest tipus.
Jordi Llaó Pallarés
S’acorda per unanimitat: Concedir al Sr. JORDI LLAÓ
PALLARÉS, la targeta d’aparcament per a persones amb
disminució en la modalitat de titular conductor de vehicle.
Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que
caduca als 10 anys des de la seva concessió.
Francisco Llaó Bertomeu.
S’acorda per unanimitat: Concedir al Sr. FRANCISCO LLAÓ
BERTOMEU, la targeta d’aparcament per a persones amb
disminució en la modalitat de titular no conductor de vehicle.
Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que
caduca als 10 anys des de la seva concessió.
Margrit Maillard.
S’acorda, per unanimitat:
DENEGAR la petició a la Sra. MARGRIT MAILLARD ja que
l’Ajuntament ja té regularitzat el mercat setmanalment els
dimecres per a la venda de diferents articles.
Expt. 106/2012. Ramon Escrivà Curto. Concedida
Expt. 122/2012. Mª Cinta Villarroya Bertomeu.
Concedida
Expt. 123/2012. Amanda Vallcanera Massa.
Concedida
Expt. 124/2012. Elvira Alapont Martí. Concedida
Expt. 125/2012. Jordi Pitarque Margalef. Concedida
Expt. 127/2012. Joan Brull Bargalló. Concedida
ASSUMPTES ECONÒMICS
Aprovació, si escau, del pressupost presentat per
GESTAGUA.
La Junta de Govern, ACORDA: Aprovar el pressupost
presentat per GESTAGUA per renovar un tram de la canonada d’abastament d’aigua potable de fibrociment al
carrer Passeig del Centre de l’Ampolla per un import de
4.088,19 més l’IVA corresponent, amb càrrec a la partida
degudament acreditada del pressupost.
Aprovació pressupost presentat per l’ordenació
del voltant de l’església de l’Ampolla.
S’acorda, per unanimitat: Aprovar el pressupost presentat per CONTREGISA per a l’ordenació del voltant de
l’església, amb un import de 9.485,44 € (IVA inclòs).
ALTRES.
Aprovació, si escau, d’INADMETRE a tràmit la petició de responsabilitat patrimonial presentada pel
Sr. Joaquin Bo Durà per una suposada caiguda
a la via pública.
La Junta de Govern Local acorda per unanimitat:
INADMETRE a tràmit la reclamació de responsabilitat
patrimonial presentada pel Sr. Joaquin Bo Durà atès que
no s’ha aportat documentació que acrediti la “presumpta”
caiguda el dia, hora, i l’estat de la via pública (que suposadament li hauria produït la caiguda i aquests danys i
seqüeles físiques), SENSE entrar a valorar ni les seqüeles
ni els danys reclamats.
Expt. 01. Llicència ús privatiu de plaça de pàrquing al Barranc de Cervera.
La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:
CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA
PLAÇA núm. 35 de la planta 0 el pàrquing del Barranc
de Cervera a Beatriz Ramírez Rodríguez.
Expt. 02. Llicència ús privatiu de plaça de pàrquing al Barranc de Cervera.
La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:
CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA
PLAÇA núm. 10 de la planta 0 el pàrquing del Barranc
de Cervera a Núria Belles Aparicio.
Pressupostos 2013
El finançament de l'Ajuntament
En aquests temps on els mitjans de comunicació informen
dia sí i dia també dels problemes financers que afecten a
les administracions val la pena fer cinc cèntims sobre la
salut econòmica del nostre Ajuntament davant un any que
tothom preveu com novament força àrid. La situació financera de l’Ajuntament és a dia d’avui, i malgrat tot, prou
robusta. Tot i el context de crisi enguany creixerà
la inversió, amortitzarem préstecs per endavant
–fins situar-nos per sota de la meitat del límit
legal– i mantindrem les polítiques socials amb
la llar d’infants i el centre de dia com a vaixells
insígnia. Tot això ho aconseguirem aguantant
un any més els impostos bàsicament congelats
a la banda baixa com venim fent des de l’inici
de la crisi i malgrat que els impostos de la construcció –centenars de milers d’euros anuals– han
desaparegut des de l’inici de la mateixa. De fet
l’únic augment d’impostos significatiu d’aquests anys –el
10% del IBI al 2012– va venir per imposició de Madrid.
L’hem invertit en el taller ocupacional de cuina per aturats de llarga durada i en compensar el dèficit de la llar
d’infants, que ha crescut al disminuir l’aportació d’altres
administracions a la mateixa.
Aquest equilibri –que ens permet pagar els proveïdors al
dia i amb fons propis, sense emprar diners de l’estat ni de
ningú– no s’obté per què sí sinó amb un treball fiscal tan
rigorós com realista així com mantenint molt continguda la
despesa corrent malgrat les pujades de l'IVA o l’energia. Allí
on alguns han optat per retallar serveis o pujar impostos per
capejar la crisi nosaltres hem optat per mantenir la qualitat
de les polítiques de cohesió social i repartir l’esforç fiscal
per mantenir el de cadascú tan baix –o tan congelat– com
sigui possible. Així doncs, podem dir que l’Ajuntament
afronta el 2013 amb seguretat financera –la que permet
el context de crisi general en què vivim– combinada amb
la prudència necessària per gestionar uns diners que són
de tots.
Rafel Tomàs
Jutjat · Pàgina 8
Registre Civil
Matrimonis 2012
Noms
Alberto Almor Morujo.
Matilde Garcia Merino.
Josep Fabra Curto.
Roser Brull Brull.
Juan José Cervellera Piñol.
Roser Colomines Capera.
David Buera Fores.
Morgane Arrojo Albrecht.
J. Manuel de la Prada.
Rosa Mª Sánchez Hierro.
El Hadji Amadou Gaye.
Elvira Fajertag Cristóbal.
Juan Manuel Grau Guardia.
María José Polo Also.
Marcelo Omar Cachizumba.
Liliana Isabel Armua Mateos.
Mauricio Andrés Zamora.
Berenice Santana Campoverde.
Joan Viña Rebull.
Mª Carmen Arasa Tallon.
Óscar López Iglesias.
Lucía Ausach Bel.
Carlos Cabrera González.
Loredana Mihaela Petrosanu.
Arturo José Llorca Sartoli.
Bárbara Carrasco Morera.
Albert Vidiella Roig.
Susanna Subirats Solé.
Juan Costes Curto.
Sonia Márquez Llambrich.
Carlos Barberá Mola.
Noelia Agudo Subirats.
F. Javier Armengol Suárez.
Mª Carmen Mariño González.
Josep Llambrich Ferré.
Estefanía Clavero Pujol.
Agustín Efron.
Mª Elena Alonso Balleste.
Francesc Vergés Pitarque.
Data
1 de març
14 d’abril
21 d’abril
19 de maig
19 de maig
2 de juny
15 de juny
7 de juliol
2 d’agost
13 d’agost
1 de setembre
15 de setembre
22 de setembre
24 de setembre
6 d’octubre
11 d’octubre
20 d’octubre
3 de novembre
22 de desembre
Naixements 2012
Pares
Data
Constantin Florin Cana.
Denisia Chirila.
1 de febrer
Arnau Albujar Gonzalvo.
Antonio Albujar Font.
Olga Tomás Gonzalvo.
3 de febrer
Rita Colomines Saura.
Joan Colomines Capera.
Beatriz Saura Bertomeu.
11 de febrer
Aitziber Navarro Millan.
Ivan Navarro Cabrera.
Mª Isabel Millan Cayuela.
16 de febrer
Eduard Lluís Benito.
Itziar Lluís Del Hallazgo.
Sandra Del Hallazgo Cabrera. 28 de febrer
Lluc Lozano Galve.
Francisco Javier Lozano Llima.
Elisabet Galve Aixa.
28 de març
Mariam Ounamane
Hakim Ounamane.
Naima Ould Amer.
13 d’abril
Guillem Vidiella Subirats. Albert Vidiella Roig.
Susanna Subirats Solé.
10 de maig
Maria Valldepérez Vicedo. Valentín Valldepérez Aragonés.
Ester Vicedo Giner.
12 de maig
Nom
David Alec Cana.
Francisco Vergés Gómez.
Sivia Pitarque Roch.
14 de maig
Joan Cabrera Casanova. Lluís Cabrera Roch.
Romina Casanova Subirats. 9 de juliol
Aleix Fabregat Favà.
Amador Tomàs Fabregat Pino.
Eva Mª Favà Sans.
26 de juliol
Tabita Ciobanu.
Dimitrie Marius Ciobanu.
Rebeca Ciobanu
15 d’agost
Claudia Sánchez Miralles Pedro José Sánchez Miralles.
Inmaculada Esteve Lluís.
22 d’agost
Helga Gilabert Perelló.
José Manuel Gilabert Gil.
Mª Cristina Perelló Cotaina. 24 d’agost
Marc Mora Arques.
Antonio Mora Mulet.
Nuria Arques Garcin.
26 d’agost
Mariana Faneca Ayala.
Josep Faneca Trilla.
Mariana Ayala Herrera. 26 de setembre
Pablo Asin Cabrera.
Carlos Asin Querol.
Carmen Eva Cabrera Tenorio. 9 d’octubre
Aimar Estala Arques.
Jose Manuel Estala Arques.
Marta Arques
16 d’octubre
Samuel Bru Tena
Samuel Bru Rullo.
Mercè Tena Campos.
22 d'octubre
Ander Unai Garay Ronceros. Santiago Garay Hinojal.
Evelling Celia Ronceros. 26 d’octubre
Biel Camison Galbe.
José Joaquín Camison Pared.
Andrea Galbe Pasto.
30 d’octubre
Xavi Curto Sayas.
F. Xavier Curto Callau.
Eva Sayas Espuny.
22 de novembre
Aina Colomines Marchena. Marc Colomines Garcia.
Marta Marchena Suárez. 5 de desembre
Nom
Defuncions 2012
Data
Emilia Sánchez Verdes.
Josefa Del Hallazgo Galve.
Juana Arasa Beltri.
Rosmarie Zimmermann.
José Macipe González.
Joan Cabrera Galve.
Tomás Grau Brunet.
Daniel Enrique Zacutti.
Prudencia Curto González.
Jaume Colomines Roch.
Pascual Favá Franch.
Jaume Colomines Prades.
Else Willman.
Juan Franch López.
Santiago Tomás Capera.
Montse Palles Amor.
Josefa Fandos Del Hallazgo.
Maria Caballé Colomines.
Manuel Blanch Querol.
Rafael Méndez Cruz.
Manuel Martínez Moline.
María del Carmen Roca Aixa.
Carmen Tallon Estévez.
Carmen Cabrera Garcin
Victoria Escalante Martínez
Juan Colomines Caudet
22 de gener
27 de gener
14 de febrer
16 de febrer
26 de febrer
1 de març
17 de març
1 d’abril
6 d’abril
13 d’abril
11 de maig
20 de maig
13 de juny
13 de juliol
1 d’agost
4 d’agost
12 d’agost
11 d’agost
12 d’agost
29 d’agost
18 de setembre
5 d’octubre
25 d’octubre
4 de novembre
12 de novembre
17 de desembre
Anys
81
93
86
76
91
91
77
34
78
79
81
53
86
73
85
45
58
95
84
64
77
83
87
68
75
85
DADES FACILITADES PEL JUTJAT DE PAU DE L’AMPOLLA
Entitats · Pàgina 9
Visita del Pare Noel a l'Ampolla
El passat dia 23 de desembre va tenir lloc
l'acompanyament del Pare Noel autèntic, sense portar
la panxa ni barba postissa, cosa que no creem que
n'hagi hagut cap per aquesta comarca, per l'associació
"Amics dels Cavalls". Aquesta associació va fer tot el
possible per fer agradable la tarda en aquesta població de l'Ampolla. Esperem que, el pròxim any, es
pugui preparar amb el temps suficient, com per a que
el Pare Noel i els seus ajudants, puguin donar regals
als nens de la població i fer-se fotos amb ells, a part
de que vindrà el dia 24 tal com ha de venir, cosa que
per accident dels rens, que es van constipar al passar
pel Canadà, aquest any no va poder ser i sols es van
repartir caramels.
Donem gràcies a l'Excel·lentíssim Ajuntament de
l'Ampolla per haver-nos donat el suport necessari.
Pàrquing Municipal
Vols llogar
una plaça
tot l'any?
Passa per
l'Ajuntament
i apunta't
La Marató de TV3
Aquest any ha estat la 21a edició de la Marató, aquest
cop dedicada al Càncer. El passat 16 de desembre fou el
dia escollit per dur-la a terme, aquest any amb "l'eslògan"
LA MORT HAURIA DE SER EL FINAL DE LA VIDA.
EL CÀNCER, NO.
Al nostre poble, solidari com sempre, es dugueren a terme
unes quantes activitats per part de diferentes associacions i
entitats, que sumades a les que es dugueren a terme a tot
Catalunya aquest any han superat les 2.000.
Per començar. L'Ajuntament de l'Ampolla aquest any
va fer donar un donatiu d'1 € per cada ració de "bou
estofat" del sopar de la festa de la segregació amb una
recaptació de 377 €.
El Club de Pensionistes de l'Ampolla, també un any
més ha fet la seva aportació, del ball i berenar popular
amb 125 €.
El club de Futbol, amb dos partits de futbol base,
col·laborà també i recaptà un total de 168 €.
L'Associació Cultural Sant Jordi, divendres dia 14
dugué a terme una xerrada molt interessant sobre el càncer a càrrec de la biòloga Cristina Callau a la biblioteca,
i diumenge la 2a Caminada Popular de Nadal, on per
inscriure's feies la donació mínima d'1€. En total es recaptà 360 €.
L'Associació de Dones de l'Ampolla, aconseguí un
total de 390,40 € amb la xocolatada popular i la ballada
de Country.
La Penya Barcelonista de l'Ampolla, amb el seu
Bingo solidari, el qual la recaptació era la meitat per al
guanyador i l'atra per a la Marató, va ser de 215 €, tota
per a la Marató, ja que l'afortunat no va voler el premi i
ho va donar tot a la Marató.
La Coral Àmparo Llaó, el passat 22 de desembre va
fer el tradicional concert de Nadal, i posà allí mateix una
urna on els assistents deixaren els donatius, tots per a la
Marató, un total de 222,70 €.
Tot plegat al nostre poble varem recollir un total de
1.858,10 €, tot un èxit de participació i col·laboració
per part de tots.
Quan el dia 16 de desembre passada la 1 de la matinada es tancava el marcador de TV3 el total assolit era
de 10.113.152 €, un marcador rècord en la seva
història, i la xifra recaptada és encara provisional ja que
s'incrementarà amb recaptacions d'activitats que encara
no havien estat realitzades, (com la de la nostra Coral) i
donatius que es poden seguir fent a través de "La Caixa"
fins el 31 de març.
Tot això demostra que Catalunya és un país molt solidari,
tot i el temps que passem no són millors.
La injecció dels recursos obtinguts en la recerca oncològica
permetrà dissenyar noves eines de diagnòstic i avançar en
el tractament i curació del càncer.
Els que vulgueu veure les fotos de les activitats realitzades
al nostre poble o a d'altres poden entrar a la web:www.
TV3.cat/marato i allí veure el mapa de les activitats.
Com a coordinadora de les diferents activitats, solament
dir-vos GRÀCIES, moltíssimes gràcies a tots, per la vostra
bona disposició, a totes les associacions i entitats que heu
col·laborat i a totes les que desitjo que en noves edicions
ho facin.
Mercedes Castellà
Associació Cultural Sant Jordi
http://acsantjordi.blogspot.com.es/
L'associació va iniciar l'últim mes del 2012 organitzant el
divendres 14 una xerrada sobre el càncer, aquesta formava
part dels diferents actes amb què vàrem col·laborar a favor
de La Marató de TV3 va ser una xerrada molt entenedora
sobre les diferents tipologies del càncer i els avenços assolits
per tal de poder combatre aquesta malaltia. L'altre acte que
vàrem organitzar va ser la segona caminada popular de
Nadal el diumenge dia 16 a les 12 hores, una caminada
familiar i solidària, vàrem sortir de la plaça González
Isla, arribàrem fins a les Avellanes i d'allà anàrem fins a
l'escultura del papa Adrià VI, on ens vàrem fer una foto
plegats, retornant tot seguit fins al punt d'inici. Estem contents per la participació dels ampolleros i pels 360 € que
es van recollir per La Marató de TV3.
Començàrem el 2013 organitzant el Concurs de Pessebres
amb la col·laboració de la parròquia, hi van participar: el
Centre Cívic, el Centre de Dia, Sergi Curto, Paula Gatón,
Amèlia Cabrera i Carme, Anna i Xavi Cotaina. Hi havia
pessebres tradicionals, moderns, catalans, fets amb reciclatge, caganers, pastorets, camells, cabres dels Ports,
peixateries, i tota mena de motius. Els participants van ser
obsequiats amb un tortell de Reis.
El dissabte 19 de gener havíem d'anar a les Roques d'en
Benet però el mal temps ens ho va impedir. Ben aviat
tornarem a programar-la, tota la informació la trobareu
sempre al blog i al facebook de l'associació.
Comentar-vos també que ja està en marxa la novena edició
de l'esplai El Far, on xiquets i xiquetes s'eduquen en el
temps lliure treballant valors com amistat, companyonia,
treball en equip, coneixement del nostre entorn i les nostres
tradicions, etc. Cada dissabte a la tarda de 16 a 18 h al
saló parroquial.
Ernest Plans
Salutació del nou mossèn
Hola a tots;
Aprofitant l'oportunitat que em brinda la revista Marinada
voldria presentar-me a la gent de l'Ampolla. Em dic Eduard
i sóc el nou capellà. El passat diumenge 9 de desembre la
meua família i jo vam acudir a la parròquia de Sant Joan
Baptista per celebrar la Missa de presa de possessió. Amb
l'església plena i un poquet de nervis perquè no dir-ho, vam
començar la celebració.
Quan em van nomenar rector de l'Ampolla també em van
donar un altre càrrec, els qual hauré de compaginar, és
el de notari del Tribunal Eclesiàstic del Bisbat de Tortosa.
Això vol dir, dit en cristià, que viuré aquí però que també
hauré de treballar a les oficines de la Cúria diocesana.
Dir-los de mi, per si algú encara no ho sap, que sóc natural
de La Cava i als meus 36 anys en fa 10 que em van ordenar capellà. He estudiat a Tortosa, concretament a l'edifici
del Seminari, la qual cosa fa que hagi coincidit amb gent
d'aquí i que algunes cares vostres em resulten familiars.
El primer dia vaig dir unes paraules que m'agradaria repetir
de manera resumida: voldria que entre tots m'ajudeu a
conèixer cada dia més el poble, els costums i les tradicions.
A descobrir lo bo i millor que teniu, i també, a madurar i
augmentar la devoció a la Mare de Déu del Carme i Sant
Joan Baptista per sentir-me cada dia més un dels vostres.
Jo, per la meua part, em poso a disposició del poble per
ajudar, participar i contribuir
en tot allò que
necessi teu de
mi i de l'Església. Començo
un temps de
confiança entre vatros. Una
confiança que
donarà, si Déu
vol, molt bons
fruits.
Res més, ens
veiem per l'Ampolla.
Mossèn
Eduard
Nadal · Pàgina 14
Parc de Nadal de l'Ampolla
Una vegada més ens ho hem passat súper bé! Ha estat un
Parc de Nadal mooooolt mogut i saltarí! En especial això
últim, saltarí, ja que no hem parat de saltar i saltar a la
nova colxoneta, és impressionant! Però això no és l'únic nou
del parc, el Pare Noel ens va portar un joc del Mario per
la Wii però a que no sabeu què? És un pillo aquest Pare
Noel i en lloc de deixar-lo al Centre Cívic on tenim el Parc
ens va anar deixant pistes pel poble i vam haver d'anar
a munt i avall en busca del regal perdut! Això sí, quan el
vam trobar vam estar tots/es molt contents/es.
Com ja comencem a ser grans, els dijous la tarda vam fer
discoteca, amb llums de colors, música moderneta, Uopa
gangamstar també, clar... jejeje. Desfilada de moda amb
passis cool, platja, esport, sabates de tacó... Ni la Cibeles
al nostre costat! També hem fet festa de disfresses, sí, sí,
qui ha dit que les disfresses són només per a Carnaval?.
I de tan guapos i guapes que anàvem que vam anar al
centre de dia dels avis/es a enseyar-los-hi les disfresses i,
què ens vàrem trobar? Una exhibició de la policia local
de Tortosa i els seus gossos! Ens ho vam passar molt bé.
No havíem vist mai gossos policia, què guai! Moltes gràcies a tots els avis i àvies del Centre de Dia per haver-nos
convidat i als policies per ensenyar-nos com aprenen i
treballen els gossets.
També vàrem tenir la sort de poder pujar a un camió de
bombers, però dels de veritat eh! I ens vàrem provar el
seu equip de treball! Bé, ens anava un xic gran però... va
ser divertit i molt interessant ja que ens van donar consells
pràctics per si alguna vegada ens trobàvem en un incendi...
Amb tot això, també ens va donar temps de fer gimcanes,
jocs a l'exterior i de fer la carta dels Reis i donar-los-hi
als patges reials! Aquells dies vam esperar inquietants els
regals dels Reis Mags, de la mateixa manera que esperarem amb moltes ganes tornar a poder gaudir plegats de
les hores de joc.
Si algú vol tenir un record fotogràfic del Parc, pot passar
pel Centre Cívic amb una unitat d'emmagatzematge digital
i copiar-se-les.
Tots els xiquets i xiquetes que hem participat del Parc de
Nadal 2012/13 volem donar les gràcies a tots i totes els
que feu possible aquesta activitat i als pares i mares per
fer l'esforç d'apuntar-nos.
Moltes gràcies a tothom!
Els xiquets i xiquetes del Parc de Nadal 2012
Els Reis Mags
visiten
un any més
el nostre poble
carregats
de joguines,
il·lusió
i voluntat
de millora per
aquest any
Festival de Nadal
del Club
Gimnàstica
Rítmica l'Ampolla
El passat 22 de desembre el Club Gimnàstica Rítmica
l'Ampolla va organitzar, a les instal·lacions de pavelló
poliesportiu de l'Ampolla, el Festival de Nadal de 2012,
on els diferents agrupaments de gimnastes del club així
com d'altres convidades de l'Ametlla de Mar van encisar
al públic assistent amb les diferents coreografies de grup
i individuals presentades.
L'exhibició va ser un èxit tant des del punt de vista de la
qualitat de les execucions mostrades, com del nombrós
públic que va assistir a la festa nadalenca de la gimnàstica rítmica del nostre poble. Cal destacar la il·lusió de
totes les xiquetes en poder mostrar el fruit del seu treball i
esforç al llarg d'aquests mesos d'entrenament. És per això
que des d'aquí volem felicitar-les, així com a les seves
entrenadores, per la tasca realitzada i animar-les en el
seguiment d'aquesta pràctica esportiva que ens regalen
moments de joia.
Endavant, us esperem en properes exhibicions!
Junta del CGR l'Ampolla
Mans Unides Campanya Liv.
En temps de crisi apostem pels valors!
Estem passant una època de dificultats i problemes a tots els nivells: econòmics, socials,
polítics... Una crisi a nivell mundial. Aquesta
crisi no és tant una crisi econòmica, com una
crisi de valors.
Malgrat tot, la gent del carrer, els que patim
les retallades, som els que ens toca aixecar
el país afrontant les dificultats i ajudant amb
solidaritat aquells que es troben pitjor que
nosaltres. Quan més necessitat hi ha, més
solidaritat!
Amb esperit de solidaritat emprenem aquest
any la Campanya contra la Fam de Mans
Unides. Ajudem al veí, al de casa; però
no oblidem aquells que pateixen guerra,
fam, i que fa molts anys que viuen en crisi
permanent.
En temps de crisi practiquem els valors! Ho
hem fet amb el gran recapte de Càritas, ho
hem fet per la Marató… Ara, com cada any
per aquestes dates, demanem la vostra col·laboració en la
Campanya de Mans Unides.
Aquest any incidim en el 3r Objectiu de Desenvolupament
del Mil·lenni: Promoure la igualtat de gènere i
l’autonomia de les dones, amb el lema: “No hi
ha justícia sense igualtat”.
El 70% dels 1.300 milions de persones que viuen en la
pobresa extrema són dones.
El 60% de les persones que passen fam al món són
dones.
Les 2/3 parts dels mil milions d’analfabets són dones.
El 70% del comerç internacional d’ésser humans és de
nenes i dones.
Les dones pateixen manca d’assistència sanitària en
l’embaràs i el part, explotació sexual, salarial, esclavatge....
Mans Unides dóna suport a projectes educatius,
sanitaris, agrícoles de promoció de la dona per
acabar amb la desigualtat i restituir la dignitat.
COL·LABORA AMB LA CAMPANYA
DE MANS UNIDES!
EQUIP MANS UNIDES L’AMPOLLA
http://mansunidesampolla.blogspot.com
La solidaritat i els taps de plàstic
Les xarxes socials, com pot ser Facebook, Skype, Twitter,
moven muntanyes. Un dia van anunciar que, gràcies a la
recollida de taps de plàstic es podia ajudar a nens necessitats per malalties; uns necessitaven caminadors, d’altres
operacions en un altre país, d'altres necessitaven cadires
de rodes, etc...
A l'escola Mediterrani, ens va agradar la iniciativa, i
vam posar cartells per la recollida dels taps, fent que tot
el poble s’hagi implicat i ja portem dos anys recollint per
a qualsevol xiquet que ho necessiti.
Moltes gràcies a tots, pares, mares, nens, avis i a l'Ajuntament per la seva ajuda.
Tots junts pels xiquets!
Escola Mediterrani
Associació Cultural
Sant Jordi
II Jornada per la Pau
L'Ampolla 2013
"Crisi actual, nous reptes" (II)
justícia social • drets Humans • solidaritat • desenvolupament • relacions nord - sud • educació
Dissabte, 2 de març de 2013
09.15 h. Recollida de material.
09.30 h. Benvinguda.
– Sr. Eduard Falcó Masdeu, president d'honor de l'Associació Cultural Sant Jordi.
– Il·lm. Sr. Francesc Arasa Pascual, alcalde de l'Ajuntament
de l'Ampolla.
– Sr. Ernest Plans Colomé, coordinador de la jornada.
09.45 h. Espai Càtedra UNESCO de Filosofia per
la pau de la Universitat JAUME I de Castelló.
"Fer les paus en temps de crisi"
– Dr. Vicent Martínez Guzman, director honorífic de la
Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau i fundador del
Màster Universitari Oficial i el Doctorat en estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament.
10.40 h. Espai Institut Català Internacional per
la Pau.
"Cal que Catalunya tingui exèrcit?".
– Sra. Tica Font, directora de l'Institut Català Internacional
per la Pau (ICIP).
11.30 h. Pausa. Cafès, sucs, cócs i pastes casolanes.
11.50 h. Conferència. "Mi claustro es el mundo".
– Sor. Lucía Caram, dominica contemplativa fundadora
de la Plataforma Ciutadana de la Solidaritat i autora del
llibre "Mi claustro es el mundo".
12.40 h. Conferència. "Què passa amb la cooperació
internacional en aquests moments de crisi en què les prioritats canvien i a més no tenim recursos".
– Sr. Oliver Klein Bosquet, professor de Ciència Política a
la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, especialitzat
en gestió global de la immigració i cooperació internacional al desenvolupament.
13.30 h. Posada en comú.
Dinamitzen:
– Sr. Sergi Navarro Matutano, professor i activista dels
Drets Humans.
– Sr. Jacint Clavé Saltó, economista i activista de Banca
Ètica
14.00 h. Comiat.
_________________________________________________
Lloc: Llar de Jubilats de l'Ampolla. Inscripcions fins el 24
de febrer al tel. 977 460 216 (Centre Cívic), de 10 a 13
h i de 17 h 20 h. Preu 2 €.
Segueix-nos. A facebook: https://www.facebook.com/
jornadaperLapau A twitter: @jornadaperlapau.
Col·laboren: Ajuntament de l'Ampolla, Institut Català In-
ternacional per la Pau, Organización de las Naciones
Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura, Uni
Twin Cátedra Unesco de Filosofía para la Paz, Universitat
Jaume I, Bancaja Fundación Caja Castellón.
Qui és qui?
Vicent Martínez Guzmán
És Doctor en Filosofia i director
honorífic de la Càtedra UNESCO
de Filosofia per la Pau de la Universitat Jaume I de Castelló de la
qual ha estat vicerector. Ha realitzat treballs d'investigació a les universitats de Frankfurt (Alemanya) i
Berkeley (Califòrnia).
Fundador del Màster Universitat Oficial i Doctorat en Estudis Internacionals de Pau, que ha rebut la menció de
qualitat; cofundador del Centre Internacional Bancaixa
per la Pau i el Desenvolupament guardonat amb la Medalla d'Or Mahatma Gandhi per la Pau i la No-violència al
1999 i promotor de programes d'estudis per a la Pau i el
Desenvolupament en diferents universitats de tot el món.
Tica Font Gregori
És llicenciada en Física per la
Universitat de València. Va ser
fundadora del Centre JM Delàs
i és vicepresidenta de Justícia
i Pau. Ha estat presidenta de
la Federació Catalana d'ONG
per la Pau. Des de març de
2009 dirigeix l'Institut Català Internacional per la Pau
(ICIP). És experta en comerç d'armes i economia militar i
ha participat en nombroses investigacions i publicacions
sobre el tema, entre les quals: Atlas del militarismo en
España (2009), El comercio de armas español, 40 Años
de Justicia y Paz, Retos y Alternativas en la España de
Hoy (2008), Exportaciones de Material de Defensa 19982007.
Sor Lucia Caram
És monja dominica contemplativa. Compagina en la seva
vida claustral l'oració, l'estudi
i la vida en comunitat amb
l'activitat social al costat de les
persones més vulnerables, que
la va portar a promoure el Grup de Diàleg Interreligiós de
Manresa, el projecte MOSAIC de salut mental i la Fundació Rosa Oriol. Actualment dirigeix i realitza El Punt de
Trobada en RNE Ràdio 4, programa orientat a promoure
el canvi i el compromís social.
Oliver Klein Bosquet
Llicenciat en Ciències Polítiques i professor a la Universitat Rovira i Virgili
està especialitzat en Relacions Internacionals, en els àmbits també més concrets de la Cooperació Internacional
al Desenvolupament i la Gestió Global de la Immigració. Màster en Dret
Comunitari Europeu i Màster Europeu
en Dret Ambiental, en breu presentarà
la seva Tesi Doctoral que porta per títol "Reptes dels moviments forçats de població per causes mediambientals".
Ha impartit classes i ha participat en projectes a diferents
països europeus, d'Amèrica Llatina i del Món Àrab.
Sergio Navarro Matutano
Llicenciat en Ciències Químiques. Ha treballat en la mediació amb immigrants i l'educació
intercultural. Realitzà estudis
en el màster "Pau, Conflictes i
Desenvolupament" en la Càtedra UNESCO de Filosofia
per la Pau. Actualment treballa com a professor de Secundària obligatòria i Batxillerat al Col·legi Salesià Sant
Joan Baptista de Borriana i milita de forma activa en
"Castelló per Palestina", col·lectiu de solidaritat política
amb el poble palestí, integrant de la xarxa RESCOP (Red
Solidària Contra l'Ocupació de Palestina).
Jacint Clavé Saltó
És llicenciat en Economia Aplicada
per la UAB. Igualment, té els estudis de
postgrau d'agent de cooperació internacional (URV-Setem). Ha col·laborat
activament en l'organització Setem,
així com a l'Associació Catalana
d'Amics del Poble Sahrauí. Vinculat
a Fets, ha realitzat diversos treballs
sobre banca ètica i és autor de l'estudi. "El finançament
del tercer sector" i "Invitació a les finances ètiques". En
l'actualitat és responsable de l'oficina d'Oikocrèdit a Tarragona. També participa al grup de finances ètiques que
s'està gestant a Tarragona. Darrerament ha impartit xerrades sobre finances ètiques en diversos municipis de les
comarques tarragonines.
Horari de Setmana Santa Ampolla 2013
Diumenge de Rams
24 de març
Dimarts Sant
26 de març
Dijous Sant
28 de març
Divendres Sant
29 de març
Dissabte Sant
30 de març
Diumenge de Pasqua
31 de març
10.45 h
11.00 h
21.30 h
Benedicció de Rams (Plaça Catalunya)
Santa Missa
Confessions
20.00
22.00
17.00
20.30
22.00
Missa de la Cena del Senyor
Hora Santa
Oficis de la Passió i Mort del Senyor
Processó del Via Crucis
Solemne Vetlla Pasqual
h
h
h
h
h
11.00 h
11.00 h
(No hi ha missa a les 8.30 h)
Missa de Pasqua
La Parròquia us desitja feliç Pasqua de Resurrecció!
Festes · Pàgina 20
Discurs Carnestoltes 2013
(Cal que digues cal què?)
Ampolleros i ampolleres, grans i petits, senyores i senyors, xiquets i xiquetes, joves i no tan joves… un any
més ha arribat lo Carnaval a l’Ampolla i el Carnestoltes
d’enguany vol fer un discurs ben original.
Encara que la cosa està fotuda i que la crisis mos apreta,
retallant d’aquí i d’allà, hem aconseguit montar una passada de carreta! Què vos sembla? No hi falta detall, hem
incluït hasta un Bob Marley gegant!
En lo fàcil que és per a alguns polítics retallar en sanitat i
educació i lo que mos costa a natros apretar-mos lo cinturó.
Seria més fàcil arribar a final de mes sense Urdangarín,
Bárcenas i tants de sobrets! Tampoc se'n salven els banquers
i la ditxosa especulació. Ara fan com si res i s’aprofiten de
la situació. Cada dia hi ha més de 100 desnonaments i
diries que als de dalt tan los hi fot! I és que pareix mentira
que hi haiguen 6 milions de parats; mentres uns s'omplin
les butxaques, els altres en sortim malparats!
Però deixant de banda estos temes tan complicats, anem
a parlar de l'Ampolla, el nostre poble estimat.
Un muixonet m’ha dit que este estiu van posar zona blava. Quin goig feia aparcar davant de la platja i lo bé que
s'estava! Això sí, lo de canviar el tiquet cada tres hores, a
més d'un li tocava les pilotes!
I parlant de pilotes, los futbolistes de l’Ampolla se m'han
vingut a queixar. Diuen que el camp està en molt mal estat
i que així se'ls fa difícil marcar. A vore si és veritat que
en fan un de nou i posats a demanar, que sigue artificial,
sobre tot pels més joves, que tenim al futbol base una mica
abandonat.
Tampoc podem oblidar-nos del casal. Volem dir-li a
l’Ajuntament que els vestidors s’han quedat estrets. Pot
ser és que només 2 per a tants
d’equips, no són suficients! A vore
si fan una ampliació, que en lloc
de jugadors, semblen excursionistes fent una expedició. Tot lo dia
en les moxil·les amunt i avall, en
un estrés que rai rai!
I parlant de futbol, m'han comentat que tenim al Madrid una
mica desconsolat. Ni Mou ni
Cristiano se senten estimats, aiii
quina pena em fan! A Punto Pelota
ja no saben que inventar, fa molta
gràcia tot plegat!
Mentrestant, Messi fa història recollint la quarta pilota d'or i Piqué i
la Shaki són pares per primer cop!
Li posen nom de goma d’esborrar,
però ja podem riure que ell sí que
ha nascut amb un pa sota el braç!
Canviant de tema, una altra cosa volia demanar. Perdoneu-me, però la ben entesa he d'aprofitar! M'ha arribat
a les orelles que per al dia de la dona reclamen un boy!
No cal que sigue aquell que a totes ha enamorat (sí, parlo
del senyor Grey). Les ampolleres es conformen en un que
estigue ben dotat!
A més, m’han dit que aquest any tenim a l'Ampolla una
visita molt especial: es tracta d'un cisne de bellesa excepcional! A la platja de l’Arquitecto s'ha establert i no porta
intencions de marxar. Allà mateix volen posar un port nou:
mentre uns voten en contra els altres estan a favor. Al final
no sabrem què fer en tant de barco solt!
Això sí, potser si el cisne veigués al Rei, tocaria el dos
d'aquí, doncs diuen que s'ha aficionat a matar elefants i
altres animals estranys.
Però no patiu, que en aquest país de pandereta tot
s’arregla amb un “lo siento, me he equivocado y no volverá
a ocurrir”. Ara és quan nosaltres li diríem a ell: “¿Por qué
no te callas?”.
I després ens preguntaran als catalans per què ens volem independitzar i jo crec que està ben clar. Jo crec en
la llibertat, la llibertat d’un poble que s’ha sentit rebutjat.
Per a aquell que encara no estigue convençut, només cal
posar Intereconomia un minut. Catalunya pot ser un país
molt petit i a la vegada molt gran! L'onze de setembre
passat, ja es va demostrar!
Per acabar, vos convido a gaudir de la festa i a passarho bé, gent! Sense oblidar-nos d’un crit que està molt
present: VISCA CATALUNYA, VISCA L’AMPOLLA I VISCA
EL CARNAVAL!!!
Carnaval a la Llar d'Infants
Turisme · Pàgina 24
L'alcalde Francesc Arasa visita als
alumnes que realitzen el curs de restauració
L'alcalde de l'Ampolla en Francesc Arasa, acompanyat
del President de l'ADELA el Sr. Joan Muria i membres del
Patronat de Turisme, van visitar als alumnes que estan
realitzant el curs de Restauració. Aquest curs ha estat iniciativa de l'àrea de promoció econòmica de l'Ajuntament.
Durant la visita van poder gaudir de la bona presentació
i elaboració dels plats i també van assaborir-los.
Durant aquest curs de 850 h, els alumnes realitzaran de
dilluns a dijous una sèrie d'aprenentatges teòrics i pràctics,
els quals aplicaran els divendres als restaurants adherits
a la iniciativa, que ja compta amb 14 restaurants, així
com nocions bàsiques d'anglès aplicat a la cuina, higiene
i salut alimentària i recuperació de receptes tradicionals.
Col·laboracions · Pàgina 26
EL CARLISME A CASA NOSTRA
L’Ampolla va tenir un protagonisme destacat en alguns episodis
de les guerres carlistes del segle XIX
Guillem Comí
Les guerres carlistes van tenir un dels seus grans
escenaris a la regió de Tortosa. Sovint s’atribueix aquest
paper a les activitats i les operacions militars del general
Ramon Cabrera Griñó. Però hi ha molts altres episodis,
protagonitzats per altres cabdills carlistes, que no romanen
a la memòria popular i molt poc als llibres d’història.
Entre aquests episodis n’hi ha uns quants d’ocorreguts a
l’Ampolla i a les seves aigües, i que en aquesta crònica
intentarem explicar.
Les guerres carlistes van tenir el seu origen en una
disputa dinàstica, però en realitat confrontaven dos models
de societat. El carlisme no pretenia únicament imposar
una successió monàrquica tradicional, amb exclusió
de les dones, sinó mantenir un règim absolutista, en
alguns aspectes pràcticament feudal. La defensa carlista
dels furs històrics d’algunes regions espanyoles va ser
segurament oportunista. No en va el moviment carlista
defensava els privilegis jurisdiccionals als territoris on va
tenir implantació social i èxit militar, però descartava per
complet els drets històrics de les zones que van abraçar
la causa contrària, la liberal o isabelina.
Les guerres carlistes van ser tres enfrontaments armats,
separats en el temps al llarg del tram central del segle XIX.
El primer va desenvolupar-se entre 1833-1839; el segon,
entre 1846-1849, i el tercer, entre 1872-1876. Van haver
altres incidents violents que no van desembocar en una
conflagració bèl·lica perquè van ser temptatives que van
fracassar immediatament, com la insurrecció del general
Jaime Ortega el 1860, que explicarem amb detall a
continuació perquè l’Ampolla va ser-ne un dels escenaris.
L’ortegada del 1860
No ens consten esdeveniments d’entitat que tinguessin
l’Ampolla com escenari durant la primera i la segona
guerra carlistes. El primer episodi que hem pogut
documentar és l’ortegada, o intent d’insurrecció que el
1860 va liderar el general Jaime Ortega y Olleta,
capità general de Balears. Va ser una temptativa de cop
d’Estat que va fracassar per un mal molt estès al bàndol
carlí al llarg del prolongat conflicte: la falta de coordinació
entre els seus diferents líders, de la qual se’n van ressentir
sempre les seves operacions i plans, i que, entre altres
motius, obeïa a una sobreabundància d’egos i de divisme,
quan no a meres enveges personals.
La sublevació va planejar-se a principis de 1860 i va
consumar-se l’1 d’abril d’aquell any. El pla era reunir
tropes amb base a les Illes Balears, d’on Ortega era
capità general, i desembarcar a l’Ampolla. L’objectiu
secundari era l’ocupació de la ciutat de Tortosa. Era el
típic pronunciament militar de l’Espanya del segle XIX:
un acte de força limitat, però encaminat a provocar una
adhesió en cadena de les unitats i guarnicions de l’exèrcit.
Es va triar l’Ampolla per la proximitat a les Balears, on
es nodria de tropa i mitjans l’operació, i on els revoltats
comptaven amb trobar suport, tot i que els carlins van
discutir força sobre la possibilitat de desembarcar també,
o alternativament, a València.
Pocs dies abans de la Setmana Santa de 1860, Ortega
va embarcar uns 3.000 soldats en diferents vaixells. Van
El general Ramon Cabrera Griñó va ser un dels líders
carlistes. El seu camp d’operacions va ser bàsicament
la regió de Tortosa i el Maestrat. Nascut a Tortosa,
tenia relació familiar amb l’Ampolla. El retrat és de
l’època en què ja vivia exiliat a Londres.
(segueix de la pàgina anterior)
salpar en direcció a l’Ampolla el 31 de març, dissabte. I
van avistar el delta de l’Ebre el matí següent, Diumenge
de Rams. La cosa va anar per mal camí des de bon
començament. Algunes cròniques ressenyen un intent
d’amotinament de la tropa, quan aquesta, que no havia
estat informada del que anaven a fer, van començar a
sospitar. Però en apropar-se a la península, les febleses
de la planificació van posar-se en autèntica carn viva, al
punt de vorejar la xarlotada.
La idea d’Ortega era desembarcar a l’Ampolla. Si més
no, al port del Fangar. Hi ha testimonis contemporanis
als fets que ho acrediten, com les memòries d’Ignacio
Montfort, que era un dels secretaris del pretendent
Carles VI. El cronista tortosí Josep Monllaó, més conegut
pel pseudònim amb què signava a la premsa (Llaonet),
va recuperar aquestes memòries un segle després dels
fets i fa un relat, incomplet en alguns aspectes i sense
gaire contextualització, però molt il·lustratiu sobre els
detalls. Un de molt significatiu sobre com va acabar tot
plegat és que el general Ortega, a l’hora d’assenyalar
sobre un mapa la ubicació del desembarcament, va
posar una creu sobre l’Ampolla: una creu fúnebre,
segons Montfort, que acabaria sent premonitòria. “El
General me pidió –escriu Monfort– si yo podría
conducir las tropas embarcadas a las costas de
Catalunya. Mandó traer un mapa marino, y el
mismo, me marcó con lápiz el sitio de Ampolla.
Yo conservo aún éste mapa, que és para mí
uno de estos monumentos que deja la humana
fatalidad en el cumplimiento de sus designios.
La señal hecha por el General Ortega -recalca
Monfort– es una Cruz, cruz fúnebre con la cual,
el mismo señaló el punto decisivo –l’Ampolla– en
que iba a abandonarlo la suerte y en donde
debia emprender el camino que le condujo a
la muerte”.
L’ortegada, com hem dit, va ser un desori total. El gruix
de la flota insurrecta no va saber trobar el port del Fangar
i va acabar desembarcant a Sant Carles de la Ràpita.
Davant de l’Ampolla només va arribar un solitari vaixell,
el vapor “L’Haveuane”. Fins a cinc hores va esperar
la tripulació i la tropa embarcada l’aparició dels seus
companys d’aventura. Desprès de fer nombrosos senyals,
la dotació de “L’Haveuane” va desembarcar a l’Ampolla
per buscar la resta de l’esquadra, però sense resultat,
perquè a aquelles hores corria ja per la Ràpita i rodalia.
Sembla que la descoordinació va produir-se perquè
uns vaixells havien salpat de Palma i uns altres de Mahó.
Les ordres eren clares (el desembarcament havia de
ser a l’Ampolla) i costa de creure fossin incapaços de
trobar el seu destí, més encara quan tant l’oficialitat i la
marineria dels vaixells, i de fet també les unitats de terra
embarcades, pertanyien a unitats d’elit. El que està clar
és que les ordres no eren prou clares o la planificació
molt deficient. O potser les unitats participants no eren
tant d’elit...
Pascual Cucala era el comandant d’una partida carlista
que, el maig del 1873, va atacar l’estació de tren de
l’Ampolla.
El fracàs de l’operació
Vist el fracàs del desembarcament a l’Ampolla, l’únic
vaixell que va arribar-hi, “L’Haveuane”, va girar cua i es
va adreçar a València, on va recalar el 3 d’abril. El gruix
de l’expedició insurrecta era a Sant Carles de la Ràpita,
com hem comentat anteriorment. Però els problemes no
se li acabaven al general Ortega. Va reagrupar les seves
tropes prop d’Amposta per marxar contra Tortosa. Però
els soldats continuaven desconfiant. També uns quants
oficials, als quals no s’havia informat de les autèntiques
intencions del seu general. El 3 d’abril, aquests oficials
es van plantar, exigint explicacions. Fins i tot un coronel,
de nom Rodríguez Vega, va començar a cridar visques
a la reina Isabel II i al govern liberal, sent secundat
majoritàriament per la tropa. Ortega va intentar salvar la
situació fent una arenga a favor del pretendent carlista,
però el que va aconseguir va ser descobrir els autèntics
propòsits de l’operació.
L’amotinament va desfermar-se llavors al cent per cent i
Ortega va haver de fugir cames ajudeu-me per evitar l’ira
dels oficials i soldats. Se’l va veure marxar en direcció
a Ulldecona, acompanyat d’uns pocs suboficials que se
li van mantenir lleials. Era ja el 4 d’abril. Les autoritats
van buscar el general per tota la zona i van aconseguir
capturar-lo a Calanda (Terol). Traslladat a Tortosa, va ser
(continua a la pàgina següent)
jutjat en un consell de guerra el dia 17. Condemnat a
mort per traïció, va ser afusellat al matí següent.
Fins aquí el relat d’un episodi històric que tenia
l’Ampolla com a involuntària protagonista. I que hauria
pogut canviar el curs de la història, si no hagués estat
preparat amb tanta estultícia i amb la improvisació tan
característica de l’exèrcit espanyol d’aquelles èpoques.
Els darrers estertors del carlisme, a l’Ampolla
La tercera pugna carlista va començar el 1872, dotze
anys desprès de l’ortegada. La degeneració del conflicte
i les preteses causes invocades va fer-se més palesa
que mai. Els xocs bèl·lics, més emparentats amb el
bandolerisme i l’extorsió van sovintejar moltíssim, de la
mà d’una nova fornada de cabdills carlistes. Uns cabdills
que difícilment podríem qualificar de comandaments
militars en el concepte tradicional del terme, fins i tot en
un context de guerra de guerrilles. Podríem parlar més
aviat de capitostos (cabecillas, en espanyol) del que,
en la pràctica, eren poc més que partides de bandolers
enarborant una bandera.
L’Ampolla té el trist honor d’haver viscut algunes de
les salvatjades o actes de criminalitat protagonitzats
per partides carlistes comandades per personatges com
Cucala, Merdeli i Panera. O Tallada, Alemany,
Vallès i Josep Agramunt, aquest darrer capellà de Flix
que com a capità d’una quadrilla carlista va protagonitzar
algunes operacions d’èxit, així com escabetxines
esgarrifoses. La figura del “cura trabucaire”, de gran
arrelament a la història catalana, té bona part de la seva
base en les peripècies d’aquest sacerdot de Flix.
Algunes operacions d’aquesta època, com l’ocupació
del Perelló al mes de març del 1873 a càrrec d’un estol
comandat pel tortosí Francisco Vallés, semblaven
respondre a accions militars més clàssiques. Però en
realitat eren poc menys que saqueigs i sabotatges fets
en incursions molt breus.
L’atac al Perelló va ser protagonitzat per una tropa
d’uns 800 homes. Quan van arribar notícies a Tortosa,
les autoritats van enviar una columna a empaitar-los, ja
que aquells ja havien abandonat la vila. Però els militars
de la guarnició de Tortosa van actuar prudentment i
van aturar l’operació, ja que eren conscients de la seva
inferioritat numèrica i del fet que les seves tropes eren
voluntàries i amb només dos dies d’instrucció. Segons els
relats periodístics de l’època, això va evitar una matança.
Un incident col·lateral a aquests fets va tenir l’Ampolla
com a protagonista. El dia de l’ocupació, l’alcalde,
Esteban Torredemé, que era també diputat provincial,
va haver de fugir per les teulades. Quan ja era als afores
del poble, dos escamots carlistes el van sorprendre i
van començar a disparar contra ell. Va sortir il·lès per
autèntica fortuna i va acabar refugiant-se a l’Ampolla. Des
de l’estació de tren del poble va poder telegrafiar a les
autoritats de Tortosa i de Tarragona, donant així notícia
de la incursió.
Sabotatges i extorsions
Poques setmanes desprès d’aquests fets, ja al maig de
1873, una altra partida, comandada presumptament
per Pascual Cucala, va atacar les estacions de tren de
l’Ampolla i de l’Ametlla de Mar. Els carlistes van calar
foc als dos edificis. L’estació de l’Ampolla va quedar
completament destruïda, mentre que a l’Ametlla els danys
van ser menors. Les cròniques dels diaris dels dies següents
detallen que Cucala va tenir la “deferència” de fer
desallotjar les dues estacions abans de destruir-les. Tot i les
destrosses, els carlistes no van aconseguir interrompre la
circulació de trens, la qual cosa fa dubtar sobre l’autèntic
objectiu que perseguien: potser la destrucció per la simple
destrucció, si bé en el cas de l’Ametlla hi havia implicat
un tren de mercaderies carregat d’ovelles del qual no se’n
va tenir mai més notícia.
Tampoc eren infreqüents els atacs a trens en marxa.
Eren actes de pur terrorisme. A principis de juny de 1873,
un petit grup de carlistes la va emprendre a trets contra
la locomotora d’un tren que circulava entre l’Ampolla i
l’Ametlla de Mar, en direcció a Tarragona. Van resultar
ferits el maquinista i el fogoner, que no obstant les ferides
van aconseguir conduir el tren fins a la mateixa Tarragona.
El maquinista va morir uns dies desprès.
El mes de juliol de 1873, un estol liderat per Cucala va
assaltar un tren de mercaderies a l’entrada de l’estació
de l’Ampolla. Era un tren que, entre altra càrrega,
transportava fusells cap a València. Els rebels van
apropiar-se de totes les armes i van fugir emportant-se
presoners el maquinista del comboi i altres empleats de
l’estació. No consta la sort que van córrer els presoners.
Molt sovint, aquesta mena d’actes no buscaven proveirse d’armes o altres subministraments, sinó aconseguir
directament diners. Els carlistes havien organitzat un
autèntic sistema de “contribucions” que exigien als pobles
de la regió on tenien presència. El cobrament d’aquest
“impost revolucionari” es feia de vegades a l’engròs,
aprofitant els moviments pel territori d’unitats carlistes
de certes dimensions. Hem documentat un d’aquests
moviments, al mes d’agost de 1873, quan una partida de
600 homes comandada pel capitost Vallès va romandre un
temps a la regió de l’Ebre cobrant, poble a poble, el tribut,
però amb base a Xerta. Hem constatat que Vallès va enviar
una columna de 50 homes a recaptar la “contribució” a
Aldover, el Perelló, l’Ametlla de Mar i l’Ampolla.
Aquest sistema de finançament originava tota mena
d’abusos i pillatges de naturalesa personal. Hem localitzat
a la premsa de l’època un succés de setembre de 1874,
en el qual un “recaptador” carlista va ser afusellat a
l’Ampolla pel seu propi bàndol, acusat d’haver-se quedat
el tribut cobrat a diferents pobles de la dreta de l’Ebre. El
“recaptador” pertanyia a la partida del capellà de Flix.
En altres ocasions, la cobrança adquiria forma de
pirateria del tot manifesta. L’abril del 1875 un grup de
carlistes va apropiar-se d’una embarcació al port de
l’Ampolla i va anar a abordar un vaixell que estava
ancorat al Fangar, carregant sal a les salines de Bomba.
Un cop es van fer amb el control de la nau, van exigir un
rescat de mil rals a l’armador. Perquè es vegi fins on es
portava la lògica d’aquestes actuacions que tenien més
de delictives que de militars, aquell mateix dia, al mateix
lloc, els carlistes van assaltar un altre vaixell, que venia
de Tortosa i anava carregat de fusta. El capità va poder
eludir el rescat, de 4.000 rals en aquest cas, perquè va
poder acreditar, documents en mà, que ja havia pagat
el corresponent “tribut” al bàndol carlista. Com poden
comprovar, era bandolerisme, però contra expedició del
corresponent rebut...
Les autoritats locals de la zona, així com els principals
armadors, van aprofitar l’incident per reclamar al ministeri
de la Guerra que enviés un vaixell armat a patrullar la
desembocadura de l’Ebre, on sembla ser que aquests
problemes eren periòdics: el fet que moltes embarcacions
busquessin refugi als ports naturals del delta propiciava
aquesta mena d’abordatges. El ministeri, segons consta a
la premsa oficial de l’època, va destinar dues canoneres
de la base naval de Cartagena, la “Nervión” i la “Toledo”,
a vigilar el litoral de l’Ampolla i el de Sant Carles de la
Ràpita.
No sempre els carlistes se’n sortien amb èxit, i no perquè
l’armador ja hagués satisfet el xantatge. El desembre de
1874 un grup de 150 carlistes va presentar-se a l’Ampolla,
tot exigint tribut a les embarcacions que estaven ancorades
al poble. Un dels patrons ampolleros va negar-se i va fugir
de l’assetjament pel simple procediment d’hissar veles i
fugir a tot estrop: no va parar fins que va arribar amb la
seva muleta al port de Tarragona.
El contraban va ser una constant en la història de les
guerres carlistes. El punt d’origen del material era el litoral
magrebí. El tabac es convertí en l’article de matuta per
excel·lència. La llarga línea de costa entre l’Ampolla i
Sant Carles de la Ràpita, amb desèrtiques platges i el
port del Fangar de difícil accés, brindava unes condicions
ideals per a la descàrrega de la mercaderia. Els diners
procedents d’aquest comerç il·lícit significava una
L’estació ferroviària de l’Ampolla va quedar completament destruïda, en ser incendiada durant la incursió
protagonitzada per Pascual Cucala i els seus homes, el
maig del 1873. La foto és posterior, quan l’edifici ja havia estat reconstruït. (Col·lecció gràfica: Damià Capera)
supuració constant destinada a la subvenció i abastiment
d’armes a les bandes carlistes concentrades en gran
número per les poblacions de la perifèria tortosina,
entre elles L’Ampolla. El “Diario de Tarragona” del 26
de setembre del 1874 alertava dels mitjans furtius que
empraven els rebels per proveir-se i indicava la ruta
i els indrets per on traficaven: “Desde la costa de
Africa, en algunas horas, arriban los buques a
la de España, pudiendo desembarcar (és refereix
als “alijos” o fardells de tabac) desde el Cabo de
Oropesa hasta la Ampolla y la Ametlla, puntos
ocupados hoy por grandes fuerzas carlistas”.
L’Ampolla i altres viles com Amposta van ser fortificades
no tant per defensa pròpia com per garantir les
comunicacions de la ciutat de Tortosa. Altres mesures
defensives adoptades pels liberals es referien a
precaucions en la navegació. Aquestes mesures eren tant
per prevenir assalts pirates com els descrits anteriorment
com per rescabalar els efectes de la destrucció dels fars
de Buda i el Fangar que havien inutilitzat els carlistes per
entorpir el trànsit marítim. Per exemple, es proposava la
navegació amb vaixells de vapor, més ràpids que els de
vela, així com instal·lar canons a les embarcacions més
grans.
També va incrementar-se el patrullatge militar per terra,
si bé era difícil en punts amb forta presència carlista.
Per trencar aquest domini, el govern va tirar endavant
alguns atacs de certa entitat, autèntics cops de mà però
amb forces nombroses. L’Ampolla va ser escenari d’una
d’aquestes operacions. L’octubre de 1874, el brigadier
José Salamanca Márquez va desembarcar al poble
amb un fort contingent. Va aconseguir arribar a terra per
sorpresa i agafar amb els pixats al ventre un estol de la
partida del capellà de Flix, al qual van fer nombrosos
morts i ferits, segons l’informe que Salamanca va remetre
al ministeri de la Guerra.
L’informe del brigadier Salamanca és molt interessant,
perquè relata amb un gran detall quina era la distribució
de les forces carlistes a la regió tortosina aquella tardor
de 1874. “El cabecilla Alemany con su partida
està de avanzada en el Perelló. Desde el Perelló
hasta Amposta, el segundo batallón de Cucala,
repartido por la carretera entre Ampolla y las
partidas de Pa y Trossos y el Ranchero (a l’actual
Aldea) hasta las mismas puertas de Amposta.
Las fuerzas de los curas de Prades y de Flix
ocupan todos los caminos que van del Perelló
y Ampolla hasta Tortosa por el Coll del Alba. Y
las de Saulès y algún otro ocupan desde Bítem
y Pimpí hasta Tivenys”, relata el comandament de
l’exèrcit espanyol, que anys desprès, en acabar la guerra,
va acabar tenint casa d’estiueig a l’Ampolla i sent diputat
pel districte de Tortosa.
La resposta dels liberals durant la tercera guerra
carlista no era únicament militar. Quan era possible,
els caps dels rebels eren detinguts per la Guàrdia
Civil i sotmesos a judici. Les sentències ens permeten
saber d’altres moviments i d’altres capitostos citats molt
escassament en altres fonts. És el cas d’“El Pollastre” o
del “Mosset”, que van saquejar l’Ampolla i altres pobles
de l’entorn i van ser jutjats, a les acaballes de la tercera
guerra carlista, “complicados en diversos delitos
comunes” i encapçalar una banda que “tanto vejó
a los propietarios y colonos de la huerta”. En el
mateix judici era convicte el famós capellà de Flix. Tots
tres van acabar sent sentenciats a quinze anys de presidi.
Les inquines no van acabar
Les guerres carlistes van acabar definitivament el 1876,
però algunes de les aversions que van provocar van trigar
anys a extingir-se. Com en les ocasions anteriors, els
acords assolits per tancar el conflicte no van traslladar-se
gaire eficaçment a l’àmbit local, on estaven vius molts
odis per les matances i les desgràcies que les tres guerres
havien ocasionat al llarg de prop de mig segle.
Més de deu anys desprès del fi de la darrera guerra,
els descendents dels liberals protestaven amargament
que molts carlistes estiguessin ocupant càrrecs públics en
la nova situació. Va ser el cas precisament del municipi
del Perelló, del qual formava part l’Ampolla. El 1887,
prohoms liberals del municipi es queixaven en carta
pública de l’arraconament de funcionaris municipals de
provada trajectòria lleial al govern. I més que això, del
fet que havien estat substituïts per alguns dels carlistes
més perillosos. Protestaven en particular del nomenament
com a agutzil municipal d’un dels incendiaris de l’estació
de l’Ampolla, un piròman reconvertit en bomber de nom
Julián Barberá, que també havia destacat com a
cobrador del tribut carlista. Altres càrrecs municipals,
com el de secretari, guàrdia municipal i pèrit havien
recaigut en ex-oficials i ex-soldats de les partides carlistes.
Respectivament els elegits eren Jorge Llaó Sabater,
Antonio Gaya i José Pallarés Martí.
Els ànims van estar a punt d’esclatar en les eleccions
municipals celebrades el juny d’aquell 1887. Els liberals
del Perelló i l’Ampolla van denunciar una tupinada
electoral. Segons la denúncia, a l’Ampolla hauria
guanyat per golejada el partit liberal. Però al Perelló
va saltar l’escàndol. El col·legi electoral era ocupat per
gent “ebria y mal encarada”, que va obligar la
Guàrdia Civil a intervenir perquè pogués votar-se, tot i
que enmig d’amenaces, de vegades amb exhibició de
pistoles i ganivets fins i tot. No n’hi va haver prou amb
això, ja que una de les urnes del Perelló tenia un doble
fons i van acabar aflorant més vots que votants. No cal
dir en favor de qui.
Eren les últimes cuejades del conflicte, però no la fi del
carlisme. L’arribada del segle XX i la guerra civil espanyola
van significar una nova alenada per al moviment. Ficantse al costat del bàndol franquista, els carlistes van tenir
un paper destacat en la nova confrontació armada entre
espanyols, tot i que van acabar diluïts, amb la Falange,
dins del Movimiento creat per Franco.
Però això és una història a explicar en altres llocs.
Els pescadors de l’Ampolla van ser víctimes en diverses ocasions d’atacs carlistes. Molt sovint, es tractava únicament de cobrar-los un “impost revolucionari”. Alguna vegada, els patrons I mariners van plantar-se i van
evadir-se de l’assetjament, simplement pujant veles i fent-se a la mar. (Col·lecció gràfica: Damià Capera)
Urbanisme · Pàgina 31
Primera Crònica de Tomàs Grau
Ara que som a punt de complir el 1r Aniversari de la mort de Tomàs Grau, volem des d'aquí fer-li un petit homenatge,
posant al vostre abast la primera crònica que Tomàs va fer sobre l'Ampolla a ràdio Tarragona.
Així podem veure i recordar com es veia la nostra població fa més de 30 anys, i molt curiós comprovar com s'han anat
resolent la gran majoria de les mancances que hi teníem i el gran canvi que ha fet el nostre poble.
Mercedes Castellà
Primera Crònica de Tomàs Grau Brunet
sobre l'Ampolla (23/02/1977)
Des de l'Ampolla els informa en una primera crònica per
a Ràdio Tarragona, Tomàs Grau Brunet.
En aquest primer contacte amb vostès, els faré un petit
resum de la nostra població.
L'Ampolla que en l'actualitat té uns 1.500 habitants està
situada en un dels indrets més bonics de la Costa Daurada.
Està enclavada dins la Badia de Sant Jordi, on també es
troba el port natural El Fangar. L'esmentada badia amb
les aigües sempre quietes és apropiada per practicar tota
classe d'esports nàutics.
L'economia de la població es basa en l'agricultura, la
pesca i el turisme.
Pel que fa a l'agricultura, els conreus predominants són
l'arròs, l'oliva i la garrofa. Alguns camps d'arròs amb la
nova política de sanejament s'han convertit en hortícoles.
Actualment funciona una depuradora de marisc on hi treballen unes cinquanta persones, la qual cosa aporta una
font d'ingressos bastant important a vàries famílies.
L'hostaleria es va promocionant d'any en any. Són ja molts
els restaurants que hi ha. S'hi pot demanar tota classe de
menjars mariners, des de la típica paella fins a la varietat
més rara de guisat de peix.
Existeixen a l'Ampolla tres entitats esportives: el club de
futbol que té un equip a la segona categoria regional.
L'esmentat club ha inaugurat un camp de futbol amb totes
les instal·lacions al dia, potser a ser el més important la
tanca que cerca el camp.
El club de tennis consta de tres pistes i frontó.
El club nàutic, com he dit anteriorment, centra tots els seus
esforços en el futur esportiu.
Pel que fa a la pesca, la petita flota pesquera consta d'unes
vint-i-cinc barques. No totes elles poden estar fondejades al
port, ja que el calat de les aigües no ho permet. Les barques
més grans estan fondejades a ports veïns.
En una propera crònica els parlaré del port pesquer i també
del projecte d'un gran port esportiu del qual ja s'han fet els
primers passos per la seva posada en marxa.
El turisme d'uns anys ençà s'ha constituït en una font molt
important per l'Ampolla, si bé d'altra banda, ha transformat
el poble en tots els seus aspectes.
Són molts els apartaments que s'han construït, que no només s'ocupen durant l'estiu sinó que fins i tot, els caps de
setmana, festes de Pasqua i Nadal.
S'està formant una zona esportiva en què ja hi estan
enclavats el club de tennis i el camp de futbol. S'haurien
d'endreçar els accessos i fer-hi arribar el llum, ja que ambdues coses són de primera necessitat.
La població compta amb un centre cultural i recreatiu del
qual tot el poble pràcticament n'és soci. També un dia
parlarem d'aquesta entitat.
Les necessitats de l'Ampolla són moltes. Potser hauríem de
posar en primer lloc el sanejament de la població.
Les cases tenen totes aigua per mitjà de pous individuals,
doncs una de les riqueses naturals del poble és l'aigua que
es troba a molt poca profunditat en qualitat i quantitat. Tot
i així, els desguassos són pocs i deficients. Fins i tot, són
molts els pous negres que han contaminat els d'aigua.
A l'estiu el problema dels desaigües empitjora ja que la població passa a ser dels 1.500 habitants als 4.500 o 5.000.
L'enllumenat públic és una altra de les deficiències. Són
molts els carrers que estan mal enllumenats.
En arribar l'estiu el problema de les platges està a l'ordre
del dia. No se'n té cura com cal ni es netegen a principi
de temporada, com caldria.
L'Ampolla té estació de ferrocarril línia Barcelona-València,
i accés a la carretera nacional 340 que passa tocant al
poble. El que no té és accés a l'autopista del Mediterrani
que passa a uns cinquanta metres del poble. Malgrat
aquesta dificultat, el poble està ben comunicat.
Esperem que tots els problemes abans esmentats se solucionin aviat i poguem integrar l'Ampolla al progrés provincial
i regional que s'entreveu.
Coses nostres
Continuant la meva col·laboració a la Marinada reprodueixo un article de l'economista Xavier Sala i Martín,
professor de la Universitat de Columbia, referent al cobrament de les pensions, força interessant pel nostre col·lectiu.
Lluís Bultó i Antolín.
La Falacia de las Pensiones
Written by XSiM
La reacción del mundo político y mediático español a la
masiva manifestación de Barcelona del 11 de Setiembre
está siguiendo las pautas previstas. La sorpresa inicial se
ha transformado en negación de los hechos, amenazas y
augurios de calamidades ilimitadas si Catalunya se separa
de España. Nada que no estuviera en el guión que siguen
todos los maridos despechados que se creen propietarios
de sus esposas cuando éstas les piden el divorcio.
Entre las calamidades que anuncian los profetas del infortunio está la ruina completa de los pensionistas: "si Catalunya
se va de España, España se negará a pagar las pensiones
a los jubilados catalanes porque todo el dinero que han
contribuido a lo largo de la vida está en España y no en
Catalunya", avisan indignados. Este intento de meter miedo
en el cuerpo de los pensionistas es potente porque, a su
edad, los jubilados no tienen manera de ganarse un sueldo
por lo que si pierden la pensión, están perdidos. Y es un
argumento que podría desequilibrar la balanza en caso
de referéndum porque en Catalunya hay muchos jubilados.
El argumento, sin embargo, tiene un "pequeño" problema:
¡Es mentira! De hecho, no sólo es mentira sino que es una
monumental estupidez que sólo puede decir alguien que
no conoce cómo funciona els sistema de pensiones.
Veamos. Cuando un trabajador cotiza a la seguridad
social, el estado toma ese dinero y NO lo deposita en
una cuenta con el nombre del trabajador para que éste
se encuentre el dinero el día que se jubile. No. El dinero
que paga el trabajador hoy es utilizado para pagar a los
pensionistas de hoy. ¡Una vez pagado el pensionista, el
dinero desaparece! Del mismo modo, el dinero que los
pensionistas pagaron cuando eran trabajadores fue utilizado para pagar las pensiones de los jubilados de entonces. Utilizando jerga económica, el sistema de pensiones
español es un sistema de reparto.
Por lo tanto, la única garantía que tienen los jubilados
de cobrar su pensión, en España o en Catalunya, son los
jóvenes trabajadores dispuestos a dar una parte de su
sueldo para pagar a los ancianos de hoy a cambio de que
la siguiente generación haga lo mismo con ellos.
Eso es muy importante ya que quiere decir que las pensiones de los jubilados catalanes no las garantizan ni el
gobierno español ni ningún fondo depositado en algún
banco a nombre de esos trabajadores. La garantía de las
pensiones de los jubilados catalanes la dan los trabajadores catalanes que coticen a la seguridad social, sea ésta
catalana o española.
Entendido eso, pensemos qué pasaría ante una eventual
división de España. Imaginemos un ejemplo con 17 comunidades autónomas, cada una de las cuales tiene 4
trabajadores y un jubilado. Si las 17 CCAA están unidas
en un país que se llama España, en el conjunto del país
habrà 17x4 trabajadores (68 trabajadores) que harán
sus contribuciones a la Seguridad Social estatal y esas 68
contribuciones se dividirán entre 17 jubilados. Tocará a 4
trabajadores por jubilado.
Imaginemos ahora que una de las CCAA se independiza.
Las otras 16 comunidades tendrán menos cotizaciones
(porque solamente tendrán 16x4=64 trabajadores) pero
los jubilados no sufrirán porque también habrá menos
jubilados: no 17 sino a 16 jubilados. Fijaos que sigue
tocando a 4 trabajadores por jubilado. Por otro lado, la
comunidad que se ha separado, llamémosle Catalunya,
habrá 4 trabajadores y un jubilado. Como el número de
cotizantes por jubilado sigue siendo el mismo y por lo tanto,
las pensiones (que insisto, no paga el gobierno sino los
trabajadores) no cambiarán ni un céntimo. Ni en España
ni en Catalunya.
Dejadme acabar con dos comentarios finales. Primero, yo
no soy partidario de amenazar a la gente con eliminar
sus pensiones pero si los analistas quieren pensar qué
pasará con la seguridad social en caso de independencia, hagámoslo en serio. Lo digo porque en el ejemplo
que he dado he imaginado que existe el mismo número
de trabajadores en cada comunidad y que en todas ellas
cobraban lo mismo. En realidad, sin embargo, los salarios en Catalunya son un poco más altos (24.449 euros
anuales en Catalunya, 22.790 en España) y la tasa de
paro un poco más baja (paro en España es del 24'5% y
en Catalunya el 21'9%). Eso quiere decir que si Catalunya
fuera independiente, las contribuciones de los trabajadores
catalanes se irían íntegramente a financiar las pensiones
de los abuelos catalanes. Y como esas contribuciones son
superiores (porque insisto, los salarios son superiores y la
tasa de paro inferior), resultaría que las pensiones de los
abuelos catalanes en caso de independencia no sólo no
serían más bajas sino que serían más altas.
Y segundo, además del sistema de reparto que he mencionado arriba, España ha ido creando un "fondo de reserva
en la seguridad social". Dado que el sistema de pensiones
consiste en tomar el dinero de los jóvenes para dárselo a
los ancianos, los dirigentes españoles se dieron cuenta
de que el sistema pronto podría colapsar dado que venía
el "baby boom". Es decir, cuando en los años 50 y 60,
los españoles se dedicaron a tener muchos hijos, nació
una generación con muchos ciudadanos (de hecho, es mi
generación). La generación que viene después no es tan
numerosa. Por lo tanto, cuando nosotros nos jubilemos, la
pequeña generación que viene detrás tendrá que apechugar y pagar una parte muy substancial de sus salarios para
mantener a tanto jubilado. Para no tener que ahogar a esa
generación, el gobierno creó un "fondo de reserva" en la
que una parte de las cotizaciones se ha ido guardando
para esa eventualidad. En la actualidad ese fondo tiene
unos 66.000 millones de euros, una cantidad ridículamente
pequeña que no puede arreglar el problema de la generación del baby boom (notad que toca a menos de 1.500
euros por persona, una cantidad del todo insuficiente para
financiar las pensiones PARA TODA LA VIDA).
Los profetas de la catástrofe podrían argumentar que España se va a quedar todo ese fondo y no le va a dar la
parte correspondiente a los catalanes a pesar de que los
catalanes contribuyeron con sus sueldos a la acumulación
de ese fondo. Curiosamente, quienes argumentan que los
catalanes no tienen derecho a reclamar el porcentaje de
ese fondo que le corresponde también argumentan que
Catalunya se va a tener que llevar el 20% de la deuda
del gobierno español. Pero claro, si no se divide el fondo
de pensiones, tampoco se va a dividir la deuda pública.
Y recuerden que la deuda pública es de 617.000 millones
(10 veces superior al fondo de la seguridad social!). ¡Ya
verán como corren a dividir el fondo de pensiones!
Dicho esto, la realidad es que el fondo de reserva de la
Seguridad Social TAMPOCO tiene el dinero de los contribuyentes. Hoy mismo hemos visto como el gobierno está
utilizando ese dinero para financiar el gasto corriente. Y
el 90% del dinero del fondo se ha utilizado para comprar
bonos del estado. Es decir, el gobierno ha cogido el dinero
y, a cambio, ha dado un papelito con la promesa de que
lo devolverá en el futuro.
Que duerman tranquilos, pues, los jubilados catalanes
ante las amenazas y los falsos augurios de los profetas del miedo. Si uno entiende cómo funcionan las
pensiones en España, está claro que, en caso de que
Catalunya se independizara, no sólo no perderán ellos
sus pensiones sino que, con toda probabilidad, ¡se las
aumentarían!
Barcelona, melic de Catalunya
Mireia Curto Perelló
Tradicionalment, i des que existeixen els grans nuclis urbans, es tendeix a concebre el territori com una dualitat:
la ciutat i la seva àrea d’influència, d’una banda, i de
l’altra, tot el que queda fora d’aquest àmbit, etiquetat,
habitualment, amb el terme rural. Les ciutats i els pobles
catalans que no són Barcelona, ni tampoc pertanyen al
seu cinturó metropolità no se senten identificats amb el
tractament que els mitjans de comunicació públics –que en
teoria els representen– fan del seu territori. El món rural,
normalment només té espai als mitjans quan és protagonista
de successos i desgràcies i molt poques vegades apareixen
notícies d’actes, de curiositats o d’innovacions que milloren
la qualitat de vida dels seus habitants.
L’estudi que va realitzar l’Observatori de Comunicació Local
de la Universitat Autònoma de Barcelona reflecteix aquest
descontentament del món rural cap als mitjans públics.
Així doncs, el 65’7% dels ciutadans que viuen al món
rural –més de la meitat dels enquestats– no estan satisfets
amb la freqüència d’aparició dels temes rurals als mitjans.
En aquesta mateixa línia percentual els ciutadans no estan
d’acord amb el tractament que se li dóna al món rural en
els mitjans. La temàtica que més protagonisme té per tal
que ocupi un espai més elevat del que ho fa actualment
en els mitjans és la innovació. Certament és necessari
perquè encara existeix el tòpic d’associar el món rural
amb el tradicionalisme, l’antiguitat i l’obsolescència. Si es
donessin a conèixer les innovacions que es produeixen en
tots els camps de l’àmbit rural aquesta visió estereotipada
canviaria.
De la mateixa manera, el 44’1% de la informació que
apareix en els mitjans de comunicació públics de Catalunya
sobre el territori rural només fa referència a notícies catastròfiques, queixes, crisi, baixades de preus, reivindicacions,
vagues, talls de carreteres o irregularitats administratives.
El tractament continuat d’aquest tipus de notícies comporta
i crea una imatge negativa i esbiaixada del món rural.
Des dels mitjans de comunicació caldria prestar més atenció informativa a la diversitat del territori, amb una visió
transversal que tingui present la rellevància de la notícia
més enllà de la seva ubicació geogràfica. En aquesta mateixa línia, per tal de reflectir apropiadament la pluralitat
que conforma el conjunt de la societat catalana, seria
convenient intentar corregir els dèficits en aquest àmbit pel
que fa a la informació relacionada amb l’art, la cultura,
l’educació i l’ensenyament, la crònica política, etc. Així
com procurar incorporar la perspectiva territorial als criteris
de noticiabilitat. Perquè actualment sembla que només hi
hagin estrenes d’obres de teatre, exposicions de pintura o
reunions polítiques en el nucli urbà de Barcelona.
Els mitjans de comunicació generalistes catalans, en especial els públics, representen a tota la població catalana,
per tant haurien de deixar de percebre la informació com
una mercaderia que només té com a objectiu aconseguir
la major audiència possible i intentar ser més plurals. Així
doncs, s’hauria de tractar tot tipus d’informació amb un
pes similar entre el què ha passat a Barcelona i la resta de
Catalunya, perquè tots els catalans se sentissin identificats
en el mateix grau. Des dels mitjans també s’hauria d’ajudar
a fer desaparèixer el profund desconeixement social del
què és el món rural i el cert desprestigi del terme que tradicionalment s’ha associat a estereotips relacionats amb
l’obsolescència i la ignorància.
Novel·la · Pàgina 34
ASSASSINAT DE MATINADA
Lo dret a decidir es cosa bona. Pa enriquir la trama de la
novel·la, l'any 2011 l'Ampolla va decidir quin dels personatges havia de morir assasinat an lo capítol sisè: aleshores
li tocà lo rebre a l'Igor. I, l'any passat 2012, va decidir
qui havia d'ésser l'assassí. Capdavanters en consultes, tot
i que'ls votans no van arribar a 400.000. Enhorabona a
la guanyadora del concurs MIREIA CURTO PERELLÓ.
Extracte del succeït
Assassinen a l'octogenari vescomte Farbalan's. Atrament,
han desaparegut 700.000 milions d'euros –an bitllets de 5
i 10– de la cambra cuirassada. Lo comissari en cap Erkulí
Borinot i més tard lo xèrif local Juanito Vighilabé investiguen: no havia estat un robatori, sinó un préstec! En
sundemà, Stavros Papadeculus –en nom del moribund
govern grec– retorna lo fato del crèdit, que no era moc de
gall dindi. I assassinen d'una forma eròticament incorrecta,
a l'Igor, lo hereu del vescomte. Tot seguit se protegeix sir
Parker perquè coneix lo nom d'un munt de criminals per
desemmascarar. Borinot, en assabentar-se que'l mecenes,
i culer universal, vescomte Farbalan's volia finançar una
Catalunya Independent i Lliure –lo país més potent
del sud europeu però xuclat vampíricament pels talibans de
sempre, que me'l volien convertir an un gos famèlic i ple de
puces– sospita qui'l va pelar. D'atra banda, lo comissari ras
Jack Flannagan desxifra com s'emmetzinà al vescomte:
li dispararen an una sarbatana/flauta un ruixat de verí
dins lo plat del llamàntol; esta teoria se reforça perquè a la
pitrera de la camisa s'hi ha detectat un minúscul esquitx de
salsa. Quan Erkulí Borinot coneix los plans del nou amo,
lo Than, lo comissari en cap al·lucina per un tub: Than no
sent temor de que'l màtiguen!. Tot seguit, se descobrix lo
cos de la viuda Lolín: l'ha cascat. Assassinada? I au, pos.
CAPÍTOL TRETZÈ I ÚLTIM
Un cop Borinot hagi desemmascarat al criminal a través
del interrogatori programat, enviarà una gravació de la
confessió al Departament d'A.E.I.O.U. (Assumptes-Especials- Importants-Oligarques-Universals), i segur que rebrà
medalles i gaudirà del repòs del guerrer. Is podrà jubilar
…oco!… an una pensió de 2.893'71 € bruts cada mes
que li pertoca, de ple dret i ben merescudament, pel risc
que ha envoltat la seua vida laboral.
Pegant quatre ordres ben pegades, la parafernàlia de la
reunió se munta an un tres i no res. La festassa no tindrà
res a vore, malgrat lo tomata que a ben segur s'armarà,
an la histriònica barbacoa anual dels Edwing, a Dallas.
Tant a Juanito Vighilabé com a Jack Flannagan –lo
Jack pareix sofrir de goteres al sobreàtic i, de vegades,
sembla tenir durícies al cervell– los dixarà col·laborar an
ell, però… sense explicar-los, per a res, la seua estratègia
(que serà top secret) ja que'l comissari en cap no se'n refia
ni de la seua pròpia sombra. Al Juanito, com a xèrif de la
població i per a donar una mica més de solemnitat a l'acte,
li suggerirà que, an un imperdible, se subjecte l'estrella de
Manel Aguilar i Vallcorba
cinc puntes al jupetí. I que se l'enllustri. Ep! l'estrella. Però…
mira que si'l Juanito esdevingués l'assassí!
Erkulí Borinot –que s'ha de menejar per un perillós
territori comanxe de congostos plens d'indis armats an
winxesters i an coiots a la cantonada ti una carta amagada
a la màniga per a apanyarse-les i juar lo darrer tie break:
coranta dels seus hòmens més lleials –an los qui ha treballat
en molts de casos– se ficaran dintre les armadures de ferro
del gran saló, i si s'escau, l'avisaran de consevol indici
sospitós. Si algú se delata an un moviment an fals, lo millor
situat dels seus hòmens camuflats li enviarà un whatsApp.
A la gran mansió Farbalan's arriba la gent a la qual
s'ha convocat. Los serveis d'inteligència d'A.E.I.O.U. han
aconseguit congregar d'urgència a tothom relacionat an
lo cas (excepte lo transalpí Silvio Vergagrandi, que se
troba al bell mig de dos divorcis). Compareixen lo Stavros
Papadeculus (de Papadeculus & Papadeculus &
Papadeculus & Papadeculus & Papadeculus &
Papadeculus Investments Associats), il Eiaculathis
Espermhis (del consolat) los dos grecs que tornaren lo
fato dels 700.000 milions d'euros en metàl·lic); los capitostos russos Vladimir Pitov i Dmitri Kulov (los del
projecte fulletonesc de conduir gas natural d'una tirada des
de Sibèria hasta Catalunya); los francesos François
Metevous i Nicolàs Finselfons (los del mam que
sobra del Roine) il majordom sir Humphrey Edward
Parker (lo doctorat an Majordomia Superior Aplicada tan
a Òxford, Cambridge i Eton, com a Harvard, Berkeley i
Stanford, i amic de fea molts d'anys de l'aguasil Juanito
Vighilabé), que ha estat un dels primers en arribar al
puesto, custodiat pels vuitanta segurates personals que
té permanentment assignats. Sir Parker vesteix jaqué,
pantalon gris marengo a ratlles negres, camisa blanca de
doble puny an llaçada al coll, armilla d'un gris platejat,
levita a to, sabates negres de cordons i guants de cotó
blancs. Empolainat i inexpressiu. Però… com no sas mai.
En canvi, la Puri Sofreghida –la cuinera en cap– es un
manyoc de nervis. Serà perquè la mà de morter geganta
an que's pegà la garrotada al vescomte estava sota la seua
incumbència? D'atra banda, la Belinda Parlhapoc no
diu ni ase ni bèstia perquè es muda. Però… es muda de
veritat, o domés ho fa vore? La Belinda s'assenta al costat
de la funcionària dels serveis socials del poble, la Misericòrdia Beneïda, an qui comparteix excitants mirades
i arrambades –no cal descriure aromes ni refrecs, pos les
dues pareixen encaterinades de la vida–. Than, lo fill menut
i hereu del vint-i-unè títol nobiliari dels "Farba", denota
una actitud senyorial, ferma i gallarda, com si hagués de
menejar un país an majoria simple al parlament. Es fill de
mare birmana –la experta en sadomaso Aung Than San–
i està acostumat al dolor. I no domés per allò de la pinça.
A la dreta d'en Than, s'assenta lo purità secretari personal
John Terricabres Weskinshous –a l'escola bressol
havia tret molts notables a l'hora de la migdiada, segons
que havien esbrinat los serveis secrets d'A.E.I.O.U.– i li
xiuxiueja a sun amo a cau d'aurella, an la palma de la mà
feen pantalla p'amagar lo moviment dels llavis, com fa molta de gent. Ves tu a saber de que l'adverteix d'amagatotis
lo John –que va casual friday– al Than. Erkulí Borinot
tamé es fixa an l'advocat personal i marmessor de la família: n'Arthur Siaflüixes Hansföttenföra no pareix
estar an la línia d'en Than ni an la d'en Weskinshous:
se'ls remira a tots dos an desconfiança. Schadenfreude!
Lo doctor Livingstone –dels Livingstone forenses de tota
la vida– agarrat al seu tronat maletí de metge que mai no
l'abandona, s'està a tocar d'un dels finestrals –per a fugir
si la cosa se li posa fea per a ell?–. Segur que dins anquell
coi de sarró tant gastat hi porta xeringues usades, heroïna
adulterada, speed, crak en estat pur, cocaïna mixturada an
èxtasi, condons de segona mà i paracetamol sense recepta
mèdica. La seua esmaperduda mirada va més enllà, pa
ca les vuguenvíl·lees i la esplendorosa font aiguaneix de
desset piques d'alçada del jardí. Per la seua banda, lo
xofer privat Rocco Forçabrutta s'ha tret la gorra que
tant l'uniformitza i la fa girar, compulsivament, per unes
mans d'allò més suades. Neurastènic perdut?
Tamé s'han instal·lat pantalles gegants per a establir
videoconferències an gent de fora. Pa pugue resoldre
consevol dubte o aclariment, se troba connectat an Casa
lo Probe lo forense en cap Joe Bisthury (en directe
des de la seu central d'A.E.I.O.U. prop de Langley).
Tanmateix, des del cel –via antena celestial– lo vescomte
Farbalan's i sun fill l'Igor també estan a l'aguait per a
contestar preguntes, doncs si antes de morir hagueren vist
la cara de l'assassí, pos que ho díguiren. I des del infern
–via antena diabòlica– se contactarà an la xiqüela Lolín.
Evidentment, les presències ils enllaços s'establiran an les
seues ànimes, claro, perquè la carnassa ancara se troba de
cos present. I d'atra banda, des del purgatori –via antena
parabòlica– frau Pellarhinga von Phitrera, la velleta
sexy que havia extorsionat an xantatge al vescomte, podrà
confirmar si s'havia suïcidat o l'havien suïcidat.
Erkulí Borinot passeja la seua mirada de bòfies de
llarg recorregut per entre los convocats. Ha d'existir una
explicació completament lògica de tot plegat! Però per
a trobar-la, calia jugar-se-la, canviar lo xip i fer mans i
mànigues p'aconseguir la quadratura del cercle. NEVER
GIVE IN! –no te rendísquigues mai– que soltà lo fatxenda
Leonard Spencer Winston Churchill.
– Belinda Parlhapoc, donzella en cap del majordom sir Parker… estic esperant la vostra confessió! –Erkulí Borinot,
vol fer passar a tot quisqui per l'adreçador, i marca lo territori.
– Entenc, comissari en cap. Ho confesso. Jo no soc muda, ni
de bon tros. I a més, m'ho fai, lascivament i an furor uterí, an
la Misericòrdia Beneïda. Passa res? Però si he fingit durant
molts d'anys estar mancada del do de la xarrera es perquè una
de les condicions sine qua non per a pugue entrar al servei
de sir Parker, un veritable torracollons –los espanyols los
diuen gilipollas– era la d'ésser calladeta. I an la Mise mos
avenim i estimem, perquè domés una dona sap lo que li agrada
que li facin a una atra dona. I, entre les dues, reunim quatre
mamelles de monja. En consevol cas, ni la Mise ni jo tenim
res a vore an estos crims.
– Belinda! –sir Parker està totalment fora de sí– has fingit
tots estos anys! Això es mala llet! No ho hagués dit mai de
tu! Ostrons! Ves-te'n a cagar a la via del tren!
– Cuinera en cap Puri Sofreghida: estic esperant la vostra
confessió! –Erkulí Borinot prossegueix timonejant lo interrogatori.
– D'acord, comissari en cap. Si vostè m'ho demana ben demanat,
li contesto: jo domés mato pollastres, patos, conills i galls
d'indi. De persones, de moment no n'he morta cap, però…
tot arribarà. Tanmateix, vai advertir moviments sospitosos a
l'office –lo populatxo en diu los fogons– i vai vore com lo
majordom sir Parker rondava pel rebost lo mateix dia que
vai trobar a faltar la mà de morter geganta.
– Un moment, please! –sir Parker, saltava a la més mínima–
Comissari en cap: jo ja vai confessar-li a vostè que li vai
etzibar un viatge que no vegues a la closca del vescomte an
la mà de morter que vai agarrar (me la vai endur de la cuina
amagada sota lo esmòquing), però…l'amo no va morir del
cop!
– Xofer privat Rocco Forçabrutta, estic esperan la vostra
confessió – Erkulí Borinot continua interpel·lant the people.
– Entenc, comissari en cap: crec que puc col·laborar a la resolució d'algun punt confús que pugue haver. Lo xofer privat
d'una gran personalitat com fou lo vescomte Farbalan's sap,
an lo pas dels anys, moltes coses. L'amo me va fer jurar que
no obriria lo pap, però tenint en compte que ja es mort potser
contribuiré a aclarir inversemblances. Anem a pams…
– No us encantesseu…
– Que-va-que-va. Un bon dia, pronte farà quatre anys, anava
conduint una de les devuit limusines, an lo senyor vescomte
dintre –lo duia de passeig– quan me va fer desviar per un
caminet de terra batuda (conegut per natros, los professionals
del volant, com la ruta Ho-Chi-Min), a tocar de la carretera
nacional, avant lo club de top less masculí Kulkalent. I allà
estava ella!!! La Lolín fea de puta! An los seus baixos vaginals
i clitorians fea lo que li rotava. Esperava clients assentada a la
típica cadira blanca de plàstic. De veritat que trea lo singlot
i fea trempar lo canuto! Estava més bona qu'n plat de polps
an ceba! L'amo, l'apartà del camí del mal i d'anquell tragí de
mai no parar tan incòmode, principalment perquè quan no
plou te rostixes de calor i, sinó, te s'emporta lo mestral. I la
va duu pa ca'l castell. No hi va haver frame: s'hi casà per la
església.
– Ah!… això aclarix moltes foscors, senyor Pocaforça…
– Forçabrutta! Lo meu cognom es Forçabrutta, senyor
comissari en cap. Dels Forçabrutta de tota la vida. Però
li asseguro que no tinc res a vore an cap mort. Per cert, es
casualitat o no, que s'hagi trobat morta la vídua Lolín, an lo
somriure posat, just al mateix puesto on havia fet de meuca?
D'altra banda, a mi no se m'acut cap possible malfactor que
pogués ser l'autor de tanta mortaldat.
– Muy bien. Us ho agraeixo, senyor Foçabrutta. Veig que no
heu fugit d'estudi: la vostra aportació testimonial permet
il·lustrar i desvetllar alguns aspectes xocants de les relacions
entre humans.
L'ambient dins la sala noble de la gran mansió, se podia
tallar en lo ganivet del pa. Juanito Vighilabé, au dessus
de la melêe del interrogatori, hauria conegut lo passsat
tèrbol de la Lolín? En funció de l'expressió de la seua
cara, tan ho podia haver sabut com no, però Borinot
advertí durant los tres dies que porta investigant lo cas,
la devoció gairebé fanàtica que sentia lo Juanito pa
ca la atractiva vescomtessa. Se li nota d'una hora lluny.
– Aguasil Juanito Vighilabé: sabies del món de mones de
on provenia la Lolín? Coneixies lo seu passat? Tens algo a
vore an la seua mort, en la del vescomte, o en la de sun fill
l'Igor? O ets lo còmplice, lo cooperador necessari, d'algun
peix gros? – Erkulí Borinot seguix apretant clavilles.
– Es cert, comissari en cap, amic Erkulí: jo ja coneixia lo
pretèrit plusquamperfect de la Lolín. Mira si ho sabia, que
he estat client seu. Cada dissabte, de matí manyana, me
n'anava pa ca lo caminet de terra batuda on ella se menejava
i, an cinc minuts mal cronometrats, me fea una xarrupada,
un "complet" o una moixonadeta low cost. I me dixava com
nou. Però, quan se va convertir an la senyorassa del castell…
adéu guspira: ella an lo seu privilegiat puesto i jo, an lo meu.
Però no la vai assassinar ni tinc res a vore an les atres morts.
Ni soc còmplice de ningú, pots ben bé creure'm, brother.
En estes que'l comissari ras Jack Flannagan irrompre
–a lo bèstia, com cavall sicilià– i s'apropa al comissari
en cap Borinot entregant-li un e-mail acabat d'arribar
de New Scotland Yard. Flannagan l'ha clavat, doncs
este correu es la resposta d'una sol·licitud personal que
ha fet a un seu col·lega del Foreign Office. Erkulí Borinot lligix detingudament lo informe –que constituix
une-frappante-evidénce– il seu rostre se rejovenix desset
anys: ja té l'assassí agarrat pels ous. Genial!
– Los vai a desvetllar lo misteri i les morts ocorregudes al castell. Tenim lo criminal entre natros! Se tracta d'una conxorxa
d'alt nivell polític. Tothom sap que existixen los anomenats
infiltrats. Poden ser policies –lo cas de l'ertzaintza basca
on s'han introduït gudaris i maquetos, o com los agents
corruptes de la bòfia de Xicago, subornats pels gànsters–.
Fins i tot, hi ha infiltrats dins lo cos dels mossos! Son gent
que fa la seua faena an silenci. Los diuen "dorments". Es
normal, sempre hi ha hagut espies i contra/espies arreu, com
los anglòfons Philby, Burguess, o Blunt, o lo català Joan
Pujol "Garbo" (lo qui enganyà a Hitler).
– Erkulí, amic meu, desemmascara'ns d'una vegada l'assassí!
No mos tingues neguitosos! Se'm posa la gallina de pell! –lo
xèrif Juanito Vighilabé, expressa lo sentir general.
– Bé, no tardo gens ni mica. Dins lo castell hi ha un talp infiltrat al servei d'atres interessos: lo majordom sir Parker!!!
Subcontractat pels unionistes, volia fer descarrilar la inde-
pendència d'Escòcia. I, quan lo activaren, se transformà de
dorment en assassí a sou. Llogà mindundis per a disparar
lo verí al plat de llamàntol del vescomte i ell –més tard i
per a sembrar confusió– li pegà la garrotada a la closca i
dixà estoigs de mistos arreu il rellotge romput anterra. Tot
seguit li ordenaren que tamé traguesse del mig al fill hereu:
il vuitcentista il costumista sir Parker torna a matar, fent
vore que lo crim tenia connotacions sexuals i aprofitant-se
que la carn de l'Igor era coneguda com a dèbil.
– Pajarracu mal parit de Parker! Has assassinat la meua
família i a sobre ets un cochon-unionniste-de-merde! I
tamé m'haguesses pelat a mi perquè volia seguir finançant la
independència d'Escòcia, no? Pos que sàpigues que no pago
als traïdors! T'has quedat sense herència… que-cabroooó!
–lo Than, forassenyat.
– Efectivament, senyor Than: haguesseu estat lo següent.
En canvi, sir Parker no matà Lolín. Los forenses mos han
dit que morí d'enyorança i que'l fet de clavar-li per detràs
la daga al vore sun marit mort a la biblioteca fou –malgré
elle même– un acte reflex. Com si tirés de la cadena del
wàter. I avui s'ha dirigit pa ca lo caminet de terra batuda, on
havia llogat milions de vegades lo seu arc de triomf a ratos,
s'assentà a la cadira que li recordava sensacions inoblidables
i… morí de pena, de nostàlgia! Ho agarreu? Se veu que la
xica necessita més espai vital per a ella perquè patia una
ninfomanitis aguda i crònica.
– Quines coses que passen! Déu meu, probe Lolín! –lo Juanito no se'n sabia avenir.
– Senyor Than: vos culminareu tots los projectes començats
pel pare, oi?
– Oh, i tant, senyor Borinot! Lo meu compromís no es com
la promesa d'amor d'un mariner quan salpa de consevol port
despús d'enllitar-se an una menor. Ho faré, mesquesigue, a
la seua memòria. I vos, comissari en cap Erkulí Borinot,
sempre sereu molt benvingut al castell Farbalan's. Este saló
on mos trobem, se rebatejarà com "Saló Borinot"!
– Sir Humphrey Edward Parker: quedeu detingut per haver
comés dos assassinats. Llegixli los seus drets, Juanito.
I, per postres, una pesada manyopla de ferro pertanyent
a l'armadura que era més a prop de sir Parker pressionà les espatlles d'anquell magnicida. Mesquesigue, sir
Parker se'n duu un bon ensurt! D'atra banda, los tres
mil i escaig habitants del poble aplegats al bell mig de la
plaça –i que seguixen expectants los interrogatoris per la
pantalla gegant del circuit tancat de televisió– aplaudixen
satisfets. Uns brots verds sorgeixen de Casa lo Probe,
anquell castell feudal enclavat a les afores d'un poble mariner, majo i molt menut del sud de la costa mediterrània
tarragonina. I au!
Tanmateix, es peremptori que la novel·la ha d'acabar
ja! doncs lo rellotge no ha parat de fer tic-tac des de la
publicació del primer capítol –just ara s'acompleixen 26
mesos– i això ja dura massa. Tot i que… ancara falta per
descobrir de qui rebia ordres sir Parker!
S'HA ACABAT. JA NO CONTINUARÀ MÉS.
Natura · Pàgina 37
Aus del Delta de l'Ebre
FLAMENC COMÚ (Phoenicopterus ruber)
Castellà: Flamenco Común Gallec: Flamingo Portuguès: Flamingo Francès:
Flament rose Italià: Fenicottero Anglès:
Greater Flamingo Alemany: Flamingo.
Identificació: 127 cm. Au camallarg
grotesca, amb el coll extremadament llarg,
un cos com el de l'Oca, potes anormalment
llargues i el bec corbat cap avall i aparentment trencat. L'adult, blanc i rosa, mostra
les plomes cobertores roig carmí amb les
puntes de les ales negres, especialment en
vol; també presenta un bec rosa-blanquinós,
amb una estreta franja negra a l'extrem
de la curvatura i les potes completament
rosa. L'Immadur marró presenta un to gris
desllustrat, amb les ales i diferents zones del
plomatge nues o apagades.
Té una silueta de vol extraordinària, amb el coll i el cap
totalment estesos i lleugerament caiguts, amb moviments
semblants a l'oca però amb menys agilitat. Camina pausadament, afonant el bec i el cap a l'aigua per alimentar-se.
El seu aliment prioritari es un crustaci denominat Artemia.
Espècies similars: Flamenc Nan: Presenta una estatura
més reduïda que la del Flamenc Comú i també una coloració més pàl·lida. Amb la subespècie xilena (P. r. chilensis).
Veu: Un ar-jonc atrompetat, especialment en vol; les
bandades profereixen a cor, una algaravia similar a la
de les oques.
Hàbitat i àrea geogràfica: Llacunes litorals someres,
maresmes, llacs, platges de fangs, etc... Cria en colònies
sobre munts de fang, o en aigües someres, on construeix un
niu de fang apilat que surt de l'aigua alguns centímetres.
Els seus llocs de cria habitual però intermitent, ja que és un
migrador parcial, son: el sud de França, el delta de l'Ebre
i el sud d'Espanya, també visita irregularment Portugal i
Holanda.
Paco Cabrera Curto 1/1/2013
El sentit dels mots
Host ...................................Tropa armada
Onsevulga .........................A qualsevol lloc
Aplegats.............................Reunits
Reclòs .................................Tancat
Escambell ...........................Seient baix sense respatller
S'esdevingué .....................Va succeir
Queviures ..........................Aliments
Acatament .........................Obediència
Dol ......................................Sap greu
Fermes ...............................Decidides
Desfeta ...............................Derrota
Assaborir ...........................Paladejar
Soberg ...............................De presència imposant
Aplegar ..............................Reunir
Debades .............................Inúltiment
Remeiar .............................Posar remei
Dissortat.............................Desgraciat
Tot d'una ............................De sobte
Rancúnies ..........................Odis, rivalitats
Deler ...................................Afany, desig intens
Car ......................................Perquè
Cepat ..................................Corpulent, forçut
Pidolant..............................Demanà amb compassió
Ferrenys .............................Durs, enèrgics
Avesats ..............................Acostumats
Envers ................................Respecte a
Febles .................................Dèbils
Encontres ...........................Topades
Trametre ............................Enviar
Batuts .................................Derrotats, vençuts
Apesarat ............................Trist, adolorit
Destre .................................Hàbil
S'encomanen .....................Es contagien
Benaurat ............................Feliç
Esclat ..................................Brillantor
Parla...................................Llenguatge
Ultratges ............................Ofenses
Redrecen ............................Aixequen, posen drets
Aplec ..................................Festa al voltant d'una ermita
Angoixosa .........................Atribolada
Clam ...................................Queixa
Ernest Plans i Callau
Retalls de Premsa · Pàgina 38
Temps per la nostàlgia
Guillem Comí
Encetem una nova secció en aquest espai d’història local de
La Marinada. Temps per la nostàlgia serà un recull breu
de notícies i anècdotes recuperades de les hemeroteques.
Hi ha molts episodis que no arriben a la categoria de fets
transcendentals i que tampoc expliquen els canvis que ha
fet la societat ampollera al llarg dels anys. Però les coses
petites que passaven cada dia sí que ajuden a entendre
com era cada època i què preocupava la gent.
En alguns casos farem un resum breu dels fets publicats.
En altres, reproduirem parcialment o íntegra la notícia publicada als diaris. En tot cas, esperem que els ampolleros
coneguin una mica més la seva història, de forma didàctica
i entenedora.
Publicarem fets ocorreguts en els mateixos mesos, òbviament de diferents anys, de cada edició de La Marinada.
Preguem certa comprensió cap a les faltes d’ortografia
(algunes ho són perquè han canviat les normes), o cap
a formes d’explicar les coses que avui ens fan pujar els
colors de cara, atès que transcriurem fidelment allò que
va publicar-se.
15 de gener de 1903
(Notícia publicada a “Diario del Comercio”)
“Suplicamos a la primera autoridad civil de la provincia
se sirva dar las órdenes oportunas en Perelló, para que
se recoja á un mendigo en completo estado de idiotez
que implora la caridad pública en el barrio de Ampolla,
albergándose en una cueva de las inmediaciones del
citado poblado, de la cual no sale hasta que el hambre
le obliga. Se le conoce á este infeliz con el nombre de
‘Cadell’, no pudiéndo dar más detalles por que es tal su
estado que no pronuncia otro nombre que el anterior, sin
saberse más antecedentes sobre su vida y procedencia.
Además de su estado de idiotez le sobrevienen á menudo
varios ataques epilépticos. Esperamos que será atendida
tan humanitaria súplica”.
7 de febrer de 1904
(Notícia apareguda a “Diario de Tarragona”)
“Dicen de Ampolla que parece ser ya un hecho en aquella
población la contrata de un facultativo para la asistencia
médica del vecindario. El contratado es el joven médico
de Roquetas, nuestro particular amigo, D. Antonio Segura.
29 de febrer de 1910
(Notícia publicada a “Diario de Tarragona”)
“Un vecino de Tortosa llamado Pedro Gisbert (a) ‘Suís’,
tuvo la desgracia de caerse de un árbol en una finca de
la partida de la Ampolla. Fue conducido a la estación de
Ampolla, donde falleció al poco rato”.
20 de gener de 1916
(Notícia publicada a “La Vanguardia”)
“En la Ampolla, un joven de 25 años, casado, iba montado
en una bicicleta por la carretera y, al llegar al barranco de
San Pedro, tomó con la pendiente tal velocidad la máquina
que cayó enredado en ella con tan mala suerte que falleció
en el acto. Ayer se le dio sepultura en el cementerio de
la Ampolla, siendo acompañado el cadáver por todo el
vecindario, ya que era muy estimado en aquella población.
Se llamaba Juan Cabrera Casanova”.
3 de gener de 1917
(Notícia publicada per “Diario de Tarragona”)
“El teniente de carabineros D. Aniceto Abastos de Buen,
acompañado por su asistente, ha detenido en el término
de Ampolla 17 bultos de tabaco, con un total de 820 kilos,
habiendo detenido también un carro y caballería con dos
conductores. El tabaco ingresó ayer en los almacenes de
la Arrendataria”.
5 de gener de 1924
“Desde el día 1 del corriente, el concesionario del transporte del correo entre Ampolla y Perelló, don Rafael Llaó, ha
destinado para este servicio y el de pasajeros entre ambos
pueblos un magnífico autómnibus, que viene a sustituir a
los anticuados coches y tartanas con que hasta aquella
fecha se prestaron dichos servicios”.
15 de gener de 1927
“Un tren de mercancías procedente de Tarragona, que tiene
su llegada a Tortosa a la 1,30 de la tarde, arrolló entre las
estaciones de Ametlla y Ampolla, casi en el mismo fatídico
sitio en que ocurrió la última catástrofe ferroviaria, a un
hombre de unos cuarenta años de edad, destrozándole
el craneo. El tren, cuyos conductores no se dieron cuenta
de la desgracia, siguió su marcha. Como el expreso de
Barcelona seguía detrás del mercancías, al llegar al lugar
de la desgracia paró, separando de la vía los empleados
el cadáver. Hasta ahora la víctima no ha sido identificada”.
27 de gener de 1928
“Por averías en el motor tuvo que aterrizar ayer, a última
hora de la tarde, en la playa de La Ampolla, uno de los
aviones de la Compañía Tatécoére, que cubre la línea
de Toulouse a Casablanca. Iban en el aparato los pilotos
Gorsse y Lemner, los cuales no sufrieron daño alguno. La
correspondencia que llevaba el avión fué trasladada a
Valencia en el tren correo. En el mismo tren se trasladaron
a Alicante los mentados pilotos para reanudar desde allí,
en otro aparato, su viaje a Casablanca”.
13 de gener de 1931
“Hemos recibido del alcalde de Ampolla el siguiente
telefonema: “Hoy efectuádose inauguración Servicio telefónico en esta localidad. Complázcome en enviar Prensa
Tarragona afectuosos saludos.– Alcalde”.
Retalls del Poble · Pàgina 39
Foto cedida per Carmina Perelló Favà.
Grup d'amigues, tardor 1975, platja de les Avellanes.
(D'esquerra a dreta): Maripi Del Hallazgo,
Montse Gisbert, Mari Glòria Arasa,
Rosa Carme Tomàs, Carmina Perelló i Montse Piella
Foto cedida per Geno Cabrera
Geno i Grissel al Carnaval
Foto cedida per Carmen Franch
Viatges · Pàgina 40
La Marinada
volta el Món
La Marinada se'n va de creuer pel Mediterrani
Juanito, Pepi, Àngel, Carme, Antonio, Fina, Pepita, Juanito, Daniel, Pepi, Joan i Rosa
La Marinada visita el Camp Nou. El partit Barça-Getafe
Nutrició · Pàgina 41
DRA. ROSER MARTÍ I CID
Dipl. Nutrició Humana i Dietètica
Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments
Com disminuir el risc cardiovascular?
En l'actualitat les malalties cardiovasculars són el gran repte pel segle XXI. Les principals causes són: l'obesitat,
la hipertensió arterial, la diabetis, l'excés de colesterol LDL
(colesterol dolent), el dèficit de colesterol HDL (colesterol
bo), el tabaquisme i el sedentarisme; causes que són modificables, versus la resta de factors que no són modificables
com són: l'edat, el sexe, la menopausa i els antecedents.
La presència d'hipertensió arterial, diabetis tipus 2 i l'hàbit
tabàquic augmenten en un 50% el risc de patir malalties
cardiovasculars. Així mateix, si afegim a aquests factors
de risc la dislipèmia (colesterol LDL "colesterol dolent" elevat i colesterol HDL "colesterol bo" baix), el risc augmenta
en un 70% i en un 80% si a més a més tenim obesitat.
Per disminuir el risc de malaltia cardiovascular
podem actuar enfront els factors modificables,
per tant, s'aconsella:
– L'abstenció tabàquica.
– Aconseguir uns nivells òptims de colesterol LDL i HDL, i
de triglicèrids.
– Tensió arterial inferior a 140/90 mmHg.
– Glucosa en sang inferior a 100 mg/dL.
– Realitzar activitat física i controlar el pes.
Quant a la dieta, és important controlar el consum de
greixos, especialment els d'origen animal, els quals haurem de reduir. Els fitoesterols, són uns compostos que
competeixen amb l'absorció de colesterol i per tant, aconsegueixen reduir en un 10% el colesterol de l'organisme. Es
troben bàsicament en alguns preparats làctics, però cal tenir en compte que s'aconsella una ingesta màxima de 3 g/
dia de fitoesterols, doncs ingestes superiors no tenen efecte.
EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA
D'ANDREU CAPERA
"LO SALAT"
DEL 20 AL 27 D'ABRIL
AL SALÓ PARROQUIAL DE L'AMPOLLA
El Patronat de Turisme intensifica
la promoció turística de l'Ampolla
per aquest 2013
El Patronat Municipal de Turisme comença un cop més la
campanya promocional de fires.
Aquest proper any es promocionarà presencialment a Salon
Mahana a Tolosa (França) del 8 al 10 de febrer, Navatur a
Pamplona (del 22 al 24 de febrer), al SITC Barcelona del
19 al 21 d'abril, a Fira Andorra (pendent de confirmació)
i participarà en una promoció al sud de França (pendent
de confirmació).
Encara que, en principi, no serà possible l'assistència
presencial també s'enviarà material promocional a Fitur
Madrid del 31 de gener al 3 de febrer, a la fira Fiets &
Wandelbeurs a Amsterdam del 9 al 10 de febrer, a FIO a
Càceres del 25 al 27 de febrer, a la Fira MITT a Moscou
del 20 al 23 de març, a BBF a Ruthland (Anglaterra) del
16 al 18 d'agost, a Falsterbo Bird Show a Suècia del 30
d'agost a l'1 de setembre i al World Travel Market a Londres
del 4 al 7 de novembre.
Esports · Pàgina 43
S'acaba la Copa per a l'Ampolla
CF Ampolla "A" VS, 0 – FS Amposta, 3
Alineació CFS Ampolla “A”
1.- Marc Monteverde Mauri
3.- Joan Roca Royo
10.- David Camacho Margalef
13.- Danien Roca Royo
7.- Carlos Curto Garcin
Suplents:
6.- Ramon Calvo Baron
8.- Robert Querol Tomàs
4.- Miguel Martínez Latorre
11.- Samuel Bru Rullo
El Partit:
Gran tarda de futbol sala al pavelló de l’Ampolla on
s’enfrontaven, a vuitens de final de la Copa Tarragona,
el CFS Ampolla i el FS Amposta. L’ambient era magnífic,
més de 200 persones van assistir a l’esdeveniment amb
molt d’entusiasme i civisme, i amb l’energia necessària
gràcies a la baldanada popular que va organitzar el club
una hora abans de l’enfrontament.
El FS Amposta, que prové de la Territorial Catalana, entrava a aquesta nova fase de la Copa Tarragona sense
disputar cap partit degut a la seva superior categoria,
el CFS Ampolla havia eliminat anteriorment al Mediterrani Gelat Sirvent i l'AE Hospitalet (1r i 2n de la Preferent
Catalana).
Es va iniciar el partit amb la mateixa intensitat que s’havia
vist als partits anteriors de la Copa, amb moltes impre-
cisions per part dels dos equips i escasses oportunitats.
Malgrat això, es va poder veure alguna ocasió per ambdòs equips però o bé sigui per l’encert del porter o per
la poca fortuna de l’atacant, no es van materialitzar amb
gol. D’aquesta forma, s’arribaria a la mitja part amb un
0 a 0 al marcador, i amb molta incertesa de cara al final
del desenllaç del partit.
Començava la segona part amb la mateixa tònica, però
amb una major pressió per part dels visitants, que es van
fer dominadors del partit. Tot i això, no va ser fins al minut
43 que el FS Amposta va poder obrir el marcador, una
falta prop de l’àrea va ser transformada per Dani Tomàs
amb una gran qualitat. Dur cop per als locals que veien
així més complicades les opcions de passar a la següent
fase. L’esgotament dels locals es reflexava cada cop més,
quan quatre minuts després, una pèrdua de pilota per
part de Joan va permetre a Jordi Ortiga culminar amb
gol, la forta pressió dels visitants provocava molts maldecaps a la defensa ampollera. Amb el marcador advers, i
a falta de poc per al final del partit, els locals van intentar
jugar amb atac de cinc, però un xut refusat per la defensa
ampostina la va recollir Jordi Ortiga per fer el 0 a 3 final.
D’aquesta forma, s’acabava la participació del CFS Ampolla a la Copa Tarragona, eliminats pel FS Amposta, un
gran equip, que representa el futbol sala de les Terres de
l’Ebre per tot Catalunya.
La Junta Directiva del CFS Ampolla vol agrair a tots/es
aficionat/des al futbol sala que s’han passat pel pavelló
de l’Ampolla durant aquests tres partits de la Copa Tarragona, ajudant l’equip en tot moment. Gràcies.

Comença l`any amb un nou disseny a la portada d`aquesta revista

Transcripción

Documentos relacionados

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona

Les Filles de Maria Auxiliadora

Ous estrellats amb pernil Huevos estrellados con jamón Eggs on a

Déus i mites de l`antiguitat

l`Espurna nº 24/ juliol-setembre/2010

kikiriki 3

Guia Racó de Pares i Mares

CARP.VERDA-PREMSA12_ICONOSFERA1