dossier de premsa

VILA DE GRÀCIA
FESTIVAL
DE
FOTOGRAFIA
EMERGENT
WWW.PHOTOGENICFESTIVAL.CAT
PHOTOGENIC FESTIVAL
DOSSIER DE PREMSA
I EDICIÓ
FESTIVAL DE FOTOGRAFIA EMERGENT DE CARÀCTER MULTIDISCIPLINARI
FOTO: NICOLÁS CARVALHO OCHOA
22
23
24
OCTUBRE
2015
EXPOSICIONS EMERGENTS
EXPOSICIONS PROFESSIONALS
CONFERÈNCIES
TAULES RODONES
TALLERS
ACTUACIONS EN DIRECTE
+
PHOTOGENIC FESTIVAL uneix projectes
i activitats de caràcter creatiu
que té la fotografia com a eix, els
fa presents i els projecta al gran
públic. D’aquesta manera, pretén
crear un ambient propici perquè
gaudint d’aquestes manifestacions
artístiques es generin intercanvis,
relacions, es trenquin barreres
i es doni un apropament entre
professionals,
aficionats
i
la
ciutadania en general. Així mateix,
aquest projecte posa de manifest
que la cultura no només es troba als
grans centres d’arts ni és només un
reclam turístic, és un dret de tots
i per a tots.
En aquesta primera edició de
Photogenic Festival s’exposaran 17
projectes fotogràfics de diversos
gèneres en comerços, locals i
entitats
culturals,
generant
una ruta expositiva que es veurà
enriquida amb la participació de
professionals de renom dins del
sector que, durant els tres dies,
oferiran conferències,
taules
rodones i tallers. Aquestes vindran
acompanyades amb altres activitats
complementàries
i
actuacions
escèniques de música, teatre i
dansa. Es tracta d’un concepte de
festival interdisciplinari i obert.
“¡Hágase la luz! y la realidad me golpea por dentro,
algo en el corazón me tiembla.
La luz que reflejan los cuerpos danza dentro de mis ojos,
se me clava en las niñas,
y dos clavitos negros me sangran muy adentro.
¡Si pudiera contarte lo que siento a través de mis ojos! Pero…
¿qué verán los tuyos?
¡La luz!, ¡trabajar con luz!, ¡la luz como instrumento de trabajo!
La fotografía es un ojo instantáneo.
Es el recuerdo de la mirada de esta edad humana.”
Fotografiar es un acto de amar, de
querer ver más y mejor este jardín
en el que estamos inmersos.
La fotografía no disecciona en su
investigación de la realidad, sino
que ama, y muestra la poesía que
emana de la realidad y disfruta
nuestra mirada, a los demás.
La fotografía ha removido
todos los esquemas del arte
contemporáneo. Desde su perfecta
captura de la realidad ha
despojado a la pintura de ese
oficio y la ha liberado para que
vuele con total libertad.
Hoy la fotografía invade no solo
el arte, sino todas las áreas,
publicitarias, empresariales,
periodísticas, ¿pues quién no
necesita hoy una fotografía?
También nos ha dado la posibilidad
de compartir la belleza, de
lo que vemos o el momento que
estamos sintiendo y de alguna
forma hacérselo sentir a personas
queridas que están lejos de manera
instantánea, capturas de luz que
viajan a velocidad de la luz.
Tenemos claro que la fotografía
es una esencial herramienta de
conocimiento humano, por eso
me parece tan importante esta
iniciativa que se estrena hoy en
Barcelona, el Photogenic Festival,
nacido con la idea de empujar a
los nuevos talentos a continuar
su andadura y hacernos partícipes
de su investigación en la mirada
humana.
Me interesa muchísimo saber
qué están preparando estos
talentos emergentes, y que suceda
justamente en la ciudad en la que
yo fui una jovencísima aprendiz,
y que me acogió y enseñó mucho
de lo que ha formado parte de mi
quehacer como artista.
Que el arte, la cultura, la
fotografía tomen las calles y
los lugares inesperados, que se
nos meta por los ojos cuando solo
pretendíamos ir a unas rebajas
de calcetines o a dar un paseo
con el perro, me parece genial,
romper esquemas, barrer barreras.
¡Que la cultura todo lo invada
y alegre! y nos recuerde que la
poesía es nuestra verdadera forma
de sentir.
Queda inaugurado, el Photgenic
Festival, ¡Larga vida!
OUKA LEELE
PROGRAMACIÓ
DIJOUS 22 D’OCTUBRE
19.30h
+ Obertura exposicions fotògrafs
emergents a comerços i locals.
(Consultar horaris a la pàgina
web)
+ Obertura exposicions
extraordinàries a la seu dels
Lluïsos de Gràcia:
- Exposició antològica de Jordi
Socias. Projecció de les obres
més destacades de la seva carrera
- FísicsQuímics, mostra de
fotografíes realitzades amb la
antiga tècnica del col•lodió
humit. Demostració en directe
dissabte tarda a les 18h.
Plaça del Nord
20.30h
+ Acte inagural.
Actuació dansa contemporànea a
càrrec de Igone Lopez, Almudena
Pardo, Amanda Rubi, Daniela
D’Acosta, Javier Guerrero i Raquel
Klein amb música electrónica
a càrrec de Knightbots + Shit
Japens.
Plaça Virreina
DIVENDRES 23 D’OCTUBRE
Exposicions fotògrafs emergents a
comerços i locals.
(Consultar horaris a la pàgina
web)
17h
+ Conferència sobre el Patrimoni
fotogràfic a Barcelona a càrrec
de Jordi Serchs, cap de l’arxiu
fotogràfic de Barcelona.
Sala polivalent de l’Espai Jove
Fontana
+ Actuacions a comerços.
17h-20h
+ Taller de fotografia i moviment
a càrrec de Xavier Manubens.
Sala taller 2 la fontana
18h
+ Visites guiades a les
exposicions.
(Inscripció a la pàgina web)
18.30h
+ Taula rodona de Barcelona,
territori social. Debat de mirades
fotogràfiques sobre la ciutat.
Ruido Photo i Josep M. de Llobet
d’ IEFC.
Sala Lluïsos de gràcia
19.30h
+ Conferència Dues mirades a
càrrec de Maria Espeus i Pere
Torrent Peret. Presentat per
Peret.
Sala La Violeta
+ Conferència 10 propostes al Pla
Nacional de Fotografia, a càrrec de
Lluís Salom, de l’UPIFC Sindicat
de la Imatge.
Sala Polivalent Espai Jove Fontana
DISSABTE 24 D’OCTUBRE
Exposicions fotògrafs emergents
a comerços i locals. (consultar
horaris a la pàgina web)
10H-14H
+ Taller d’iniciació a la
fotografia a càrrec de Sergi
Oriola.
Espai Lluïsos de Gràcia
+ Taller de fotografia estenopeica
per a nens a càrrec de Matteo
Rebufa.
Sala taller 2
Espai Jove la Fontana
11h-14h
+ Taller de fotografia analògica
experimental a càrrec de
Nostàlgic.
c/Goya, 18
+ Actuacions a comerços
18h
+ Taula rodona sobre la fotografia
de moda a càrrec de Mireia
Castané, Marta Español i Ferran
Calderón. Mediadora: Maria
Almenar.
Sala d’ actes
Espai Jove la Fontana
18.30h
+ Conferència Fotografia Aérea,
realitzada per el fotógraf aèri
Jordi Todó amb la col·laboració de
Lamberto Ramon, pilot i fotògraf.
Sala polivalent la Fontana
20h
+ Finalització
Per poder accedir a les conferències, taules
rodones, tallers i visites guiades caldrà
inscriure’s prèviament a:
[email protected]
Actuacions a comerços:
Petites escenes musicals, teatrals i de dansa
en els comerços participants al festival.
Consultar més informació a la pàgina web:
www.photogenicfestival.cat
LOCALITZACIÓ
RUTA EXPOSITIVA FOTÒGRAFS EMERGENTS
1 MINA MINA (Pl.de la Virreina,7)
“Mesmerize”, d’Andrea Torres.
2 LA BESNÉTA (c/Torrijos,37)
“Espacios indecisos”, de Roser Arques.
3 ENDZLAB (c/de les Guilleries,16)
“Identitat”, de Toni Montalvo.
4 LAPELU DE VERDI (c/de Vallfogona,11)
“La lotería del niño raro”, de Sandro Gordo.
5 PIN (Pl. Revolució de Setembre 1868,12)
“50”, de Conchi Martínez.
6 VEN Y CÓGELO (c/de Ramón i Cajal, 6)
“Escola de pastors”, de Joan Alvado.
7 GREEN LIFE STYLE (c/de Torrent de l’Olla,95)
“Arrels”, de Queralt Aloy.
8 CAFÈ DEL SOL (Pl.del Sol, 16)
“Black and forth into the unknow”, de
Matteo Rebuffa.
9 GARDEN COWORKING (c/del planeta,12)
“El pueblo de mi abuelo”, de Nicolás Carvalho.
10 DOCTOR PAPER (Travessera de Gràcia, 130)
“Faraway so close”, d’Àlex Llovet.
11 LA VERMU (c/de Sant Domènec,15)
“Universo de trapo”, de José Luís Pardina.
12 SI NA (c/de Sant Pere Màrtir,31)
“Mystère”, de Judit Bernat.
13 LA MEMÒRIA (Pl.de la Vila de Gràcia,19)
“Somnis rovellats”, de Dani Planas Labad.
“Barcelona civil war remains:An uncertain guide”,
de Shani Bar.
14 THE LIVING ROOM (c/de Martínez de la Rosa,53)
“Precintat per l’autoritat”, de Marcos Clavero.
15 LAS COSAS DE MARTÍNEZ (c/del Diluvi,5)
“Alter egos al carrer”, de Jordi Soldevila.
16 LA PIZZA (c/del Penedès,7)
“Real Surreal Irreal”, de Clara Garcés.
CONFERÈNCIES/TALLERS/EXPOSICIONS EXTRAORDINARIES
A
B
C
D
E
LLUÏSOS DE GRÀCIA (Pl.del Nord,7-10)
LA VIOLETA (c/de Maspons,6)
NOSTÀLGIC (c/ de Goya,18)
ESPAI LA FONTANA
PLAÇA DE LA VILA
A
JOANIC
A
CI
M
N
DÈ
ER
RR
CA
I
OV
DE
RD
VE
R
RE
AR
DE
LA
PR
I
C
CA
1
3
B
TR
ER
16
DE
14
DE
IA
T
EN
RR
TO
ÀC
L
DE
GR
12
C 13
15
ES
A
IA
ER
RR
CA
AN
GR
10
11
E
AV
R
SE
ÀC
ÈN
7
8
6
GR
IL
RR
CA
F
5
BA
9
GRÀCIA
4
DE
FONTANA
SA
2
R
PE
CA
M
DE
LL
ER
R
E
RR
R
RE
LA
LA
S
UÍ
NT
R
CA
OR
DE
CA
Ó
RR
D
DE
ER
ER
EN
CI
CA
C
R
AR
L’
RR
DE
L’
A
RN
DE
LA
OL
L’
FOTOGRAFS
EMERGENTS
1. ARRELS
Queralt Aloy
Lloc:
Green Life Style (boutique de roba ecològica)
2. ESPACIOS INDECISOS
Roser Arques
Lloc:
La Besnèta (pastisseria vegana)
3. BARCELONA CIVIL WAR REMAINS:
AN UNCERTAIN GUIDE
Shani Bar
Lloc:
La Memòria (llibreria esp. històrica)
4. MYSTÈRE
Judit Bernat
Lloc:
SI NA (botiga de roba i complements artesans)
5. EL PUEBLO DEL ABUELO
Nicolás Carvalho Ochoa
Lloc:
Garden (espai de coworking)
6. PRECINTAT PER L’AUTORITAT
Marcos Clavero Llorente
Lloc:
The Living Room (Espai de coworking)
7. SOMNIS ROVELLATS
Dani Planas Labad
Lloc:
La Memòria (Llibreria esp. història)
8. FARAWAY SO CLOSE
Àlex Llovet
Lloc:
Doctor Paper (Papereria i objectes de disseny)
9. 50
Conchi Martínez
Lloc:
PIN (Botiga d’objectes de disseny)
10. IDENTITAT
Toni Montalvo
Lloc:
Endzlab (Botiga urban style i lab)
11. UNIVERSO DE TRAPO
José Luís Pardina
Lloc:
La Vermu (Bar/Vermuteria)
12. LA LOTERÍA DEL NIÑO RARO
Sandro Gordo
Lloc:
La Pelu de Verdi (Perruqueria)
13. BACK AND FORTH INTO THE
UNKNOWN
Roser Arques
Lloc:
Cafè del Sol (Bar/Cafeteria)
14. MESMERIZE
Andrea Torres
Lloc:
Mina Mina (Botiga d’il·lustració i objectes
de disseny)
15. ESCOLA DE PASTORS
Joan Alvado
Lloc:
Ven y Cógelo (Roba d’elaboració pròpia)
16. ALTER EGOS AL CARRER
Jordi Soldevila
Lloc:
Las cosas de Martínez (Laboratori cultural i
galeria d’art)
17. REAL SURREAL IRREAL
Clara Garcés
Lloc:
La Pizza (Italià take away)
COL·
LABORADORS
PROFESSIONALS
CONFERÈNCIES
I
TAULES
RODONES
DUES MIRADES
MARIA ESPEUS + PERE TORRENT PERET
Maria Espeus i Peret es trobaran a la conferència
Dues Mirades on fotògrafa i dissenyador, que
comparteixen una llarga amistat, s’uneixen per
mostrar un retrat íntim i retrospectiu de la vida
i obra de l’artista sueca, passant per les seves
fonts d’inspiració. Dos punts de vista, l’intern i
l’extern.
DIVENDRES 23 D’OCTUBRE
19.30h
Sala La Violeta
MARIA ESPEUS:
Comença la seva carrera com a
fotògrafa a Suècia a l’any 1968 i
s’instal·la a Barcelona el 1977.
Reconeguda mundialment pels seus
retrats i campanyes, ha treballat
per La Casa Reial, La Generalitat
de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona. El 1992 es converteix
en la fotògrafa oficial dels Jocs
Olímpics de Barcelona i de la
Expo 92 de Sevilla. Realitza
anuncis de televisió per a ONCE
i l’Any Gaudí. Treballa per
publicacions com Vogue, Time, The
New York Times, The Sunday Times,
Elle, Marie Claire, El País i La
Vanguardia, entre molts altres.
Actualment és una de les
fotògrafes més prestigioses
del sector amb clients com Banc
Sabadell, BBVA, Canal +, La Caixa,
PSC, Bayer, Ducados, Lucky Strike,
Burberry, Gran Teatre del Liceu,
Martini, Nestlé, Once, Osborne i
Antonio Miró, entre molts altres.
TAULA RODONA FOTOGRAFIA DE MODA
MIREIA CASTANÉ + MARTA ESPAÑOL + FERRAN CALDERÓN
Mireia Castané compartirà la seva experència en el
sector a aquesta taula rodona, s’establirà un diàleg
on la fotògrafa i els models Marta Español i Ferran
Calderón aportaran els seus punts de vista sobre el
treball que desenvolupen, el modus operandi del món
de la moda i les qüestions i reptes que es plantegen.
Així mateix, donaran a conèixer com funciona realment
una gran campanya de moda, tots els professionals
que hi participen i els factors que s’han de tenir
en compte per obtenir el resultat desitjat.
DISSABTE 24 D’OCTUBRE
18h
Sala d’ actes
Espai Jova la Fontana
MIREIA CASTANÉ:
Fotògrafa i directora creativa,
les seves imatges s’han publicat
en les campanyes, editorials i
revistes més prestigioses del món
com Vogue, Vanidad, The Face, Neo2
o Woman, entre moltes altres.
L’any 1993 es trasllada a Londres
i treballa amb els millors com
Helmut Newton, Norman Watson,
Nick Knight, David Sims, Rankin i
Craig McDean.
Entre els seus clients es troben
moltes marques com Puig, Gas
Natural, San Miguel, Trident,
Colgate, Mango, Massimo Dutti,
Angel Schlesser, Agatha Ruiz de
la Prada, Armand Basi, Women’s
Secret, El Corte Inglés i molts
altres.
MARTA ESPAÑOL:
Guanya amb 15 anys el concurs
de models organitzat per una
revista d’adolescents. A partir
d’aquí, comença a fer-se un lloc
privilegiat al món de la moda i
comença a desfilar a Barcelona,
Madrid, París i Milà.
Al setembre de 2005 rep el premi
de la millor model de la desfilada
de Cibeles.
Ha realitzat campanyes per a
Chanel, Armani, Victor and Rolf,
Caramelo, El Corte Inglés,
Cortefiel i L’Óreal, entre moltes
altres, i realitza sessions i
portades per a revistes com Elle,
Marie Claire o Woman, entre moltes
més.
FERRAN CALDERÓN:
Comença la seva carrera amb 19
anys. Va ser al anar a París
a fer un spot de l’Òreal amb
Laetitia Casta, on va obtenir la
fama internacional.
Ha desfilat per Armani, John
Galliando, D&G, Hermes, entre
molts altres i ha fet campanyes
publicitaries per Gant, Chanel,
Burberry i Adolfo Dominguez,
entre altres.
FOTOGRAFIA AÈREA
JORDI TODÓ
Jordi Todó ens parlarà de la seva trajectòria a la
fotografia aèria, un apassionant i desconegut món que
permet captar els paisatges des d’una perspectiva
única. Ens comentarà algunes de les seves imatges
procedents de l’arxiu que el fotògraf ha anat
confeccionant des de fa més de vint anys, imatges
que l’han permès observar els canvis urbanístics i
com a anat evolucionant el territori. Podrem vore
treballs més formals però també els més abstractes
amb sorprenents efectes visuals. També participarà en
la conferència el pilot i fotógraf Lamberto Ramón.
DISSABTE 24 D’OCTUBRE
18.30h
Sala polivalent la Fontana
JORDI TODÓ:
Neix l’any 1955 a Barcelona.
El 1986 comença a treballar
en tasques de postproducció i
organització a TAVISA (Trabajos
de Aviación S.A.), empresa
especialitzada en publicitat i
fotografia aèria.
L’any 1988 s’inicia en la
fotografia aèria i comença a crear
un arxiu fotogràfic que inclou
imatges de Barcelona i Catalunya,
que avui compta amb més de 40.000
documents.
10 PROPOSTES AL PLA NACIONAL DE FOTOGRAFIA
LLUÍS SALOM (UPIFC SINDICAT DE LA IMATGE)
Lluís Salom presentarà les 10 propostes de l’UPIFC
Sindicat de la Imatge al Pla Nacional de fotografia.
La conferència tracta de propostes vinculades
a la situació del PROFESSIONALS que exerceixen
l’activitat, front a“LA FOTOGRAFIA” entesa com una
abstracció en un núvol. En la mateixa es tractaràn
temes com ara bé l’estudi sociològic del món de la
fotografia professional, la contratació de serveis
fotogràfics amb respecte a la propietat intel·lectual,
entre molts altres.
Més informació sobre la conferència a:
http://upisindi.cat/cat/10-propostes-sindicals-al-pnf/
DIVENDRES 23 D’OCTUBRE
19.30h
Sala polivalent
Espai jove la Fontana
LLUÍS SALOM:
Secretàri d’Organització de la
Comissió Executiva de l’UPIFC
Sindicat de la Imatge.
PATRIMONI FOTOGRÀFIC DE LA CIUTAT
JORDI SERCHS-ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA
Proposem un recorregut pel patrimoni fotogràfic de
la ciutat, a partir dels fons i les exposicions de
l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, un dels centres de
fotografia històrica més importants a Catalunya, creat
per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1931.
Parlem de 175 anys de fotografia a Barcelona, des del
primer daguerreotip fet al Pla de Palau l’any 1839
fins a la fotografia digital del nostres dies. Des
dels grans estudis fotogràfics del segle XIX com la
Nissaga dels Napoleón o Joan Martí, i les primeres
vistes de la ciutat fins la refotografia contemporània
del nordamericà Mark Klett l’any 2009, passant pel
fotoperiodisme del segle XX, la fotografia d’art o la
fotografia humanista.
Abordem també del paper actual de la imatge digital,
en un entorn de xarxes socials i Internet, que també
han de formar part d’aquest patrimoni fotogràfic i que
suposa uns nous reptes de conservació i difusió per
als arxius.
DIVENDRES 23 D’OCTUBRE
17h
Sala polivalent
Espai jove la Fontana
JORDI SERCHS:
Llicenciat en Geografia i Història
i Arxiver. Actualment és el cap de
l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
BARCELONA, TERRITORI SOCIAL. DEBAT DE MIRADES
FOTOGRÀFIQUES SOBRE LA CIUTAT
RUIDO FOTO + JOSEP M. DE LLOBET
La fotografia social està vinculada al que en diríem
el reportatge documental, però podríem dir el mateix
amb la fotografia d’arquitectura? Paisatge social i
paisatge urbà,
dues formes d’abordar una realitat,
però un document en comú: la relació entre la ciutat
i la gent.
El col·lectiu RUIDO PHOTO i el fotògraf Josep
M.Llobet, dialogaran sobre una ciutat, Barcelona, i
diferents estils fotogràfics.
DIVENDRES 23 D’OCTUBRE
18.30h
Sala Lluïsos de gràcia
RUIDO FOTO:
RUIDO Photo és una organització
integrada per fotògrafs,
periodistes i dissenyadors, que
entenen el documentalisme com una
eina de reflexió i transformació
social. És una plataforma des
d’on exercir un documentalisme
independent, amb fort contingut
social i compromís cultural.
COL·
LABORADORS
PROFESSIONALS
TALLERS
INICIACIÓ A LA FOTOGRAFIA
SERGI ORIOLA-ESTUDI NOS&SOTO
Taller de introducció a la fotografia on es
plantejaran els principis bàsics que ens permetran
millorar la qualitat de les nostres imatges i
entendre millor el funcionament de la nostra càmera.
Constarà d’un introducció teòrica i una sortida
al carrer per practicar allò aprés. El requisit
mínim per participar al taller és portar una càmera
fotogràfica.
DISSABTE 24 D’OCTUBRE
10h-14h
Espai Lluïsos de Gràcia
REQUISITS PEL TALLER:
CÀMERA FOTOGRÀFICA
SERGI ORIOLA:
Fotògraf i CEO a Nos&soto
fotògrafs S.L, amb més de vint
anys d’experiència professional.
Amb una especial presència en el
món de la fotografia industrial,
editorial i publicitària. Foto
d’estudi, reportatge, Photoshop,
Final Cut Pro.
Professor de fotografia a l’Escola
d’Arts i Oficis del 2005 al 2009.
A nivell personal segueix dues
línees de treball diferenciades.
El nu i la macrofotografia.
En totes dues disciplines, el
tractament de la llum juga un
paper molt important.
FOTOGRAFIA ANALÒGICA EXPERIMENTAL
NOSTÀLGIC
En aquest taller es descobriran les possibilitats
creatives que ofereix la fotografia analògica, només
s’ha de portar la teva càmera amb un rodet i moltes
ganes d’experimentar.
DISSABTE 24 D’OCTUBRE
11h-14h
Nostàlgic
c/Goya,18
REQUISITS PEL TALLER:
CÀMERA ANALÒGICA PRÒPIA
AMB CARRET
NOSTÀLGIC:
Nostàlgic és un projecte de la
Sara i el Miguel Ángel, dos
germans fotògrafs, que des de nens
han crescut rodejats de càmeres i
fotografies, gràcies a formar part
d’una família dedicada al món de
la imatge.
Miguel Ángel es gradua en
Fotografia i Creació Digital (UPC)
i la Sara es gradua en fotografia
(IEFC). Els dos van realitzar
una Diplomatura de postgrau en
fotoperiodisme (UAB) i cursos
d’especialització a “International
Center of Photography” de Nova
York. Posteriorment, treballen
per diferents editorials i firmes
de moda. Estàn especialitzats en
fotografia de producte, publicitat,
retrat, arquitectura, interiorisme
i retoc digital.
Després de treballar per separat,
al 2011, decideixen crear un
projecte en comú, un espai pels
amants de la fotografia i en
especial pels apassionats de la
fotografia analògica, una tenda
exclusiva i un estudi fotogràfic
compromès amb la qualitat dels
seus serveis. D’aquesta manera,
de la passió per la fotografia i
la il·lusió per compartir-la,
neix Nostàlgic.
FOTOGRAFIA ESTENOPEICA PER A NENS
MATTEO REBUFFA
La idea del taller consisteix en que cada participant
porti la seva pròpia llauna o caixa i la transformi
en una veritable càmera rudimentària, on introduirà
el paper fotogràfic sensible (el negatiu) i amb la
mateixa prendrà la seva fotografia, la revelarà i
obtindrà una imatge positivada. Es realitzarà un
forat a la llauna o caixa, i es carregarà amb paper
a la cambra fosca, després es sortirà a l’exterior
per captar la imatge. De tornada a la cambra fosca
revelarem els negatius i els positivarem. Tot es
fa amb les mans i amb eines manuals. És més que un
taller fotogràfic, té un missatge filosòfic intrínsec
que ens ensenya el camí senzill, la observació lenta
i la possibilitat de trobar-se amb errors que es
poden transformar en descobriments inesperats.
DISSABTE 24 D’OCTUBRE
10h-14h
Sala taller 2
Espai Jove la Fontana
REQUISITS PEL TALLER:
CAIXA DE SABATES
MATTEO REBUFFA:
Neix a Biella (Italia) el 1978. Al
2006 es va traslladar a Barcelona,
on encara viu i treballa. Format
en fotografia i especialitzat en
“Fotografia artística de creació
i d’autor”. Alguns dels seus
mestres han estat Manel Úbeda,
Moritz Neumüller, Martin Llorens,
Llorenç Reich i Luca Pagliari.
També es va especialitzar en
fotografia estenopeica. La seva
obra fotogràfica ha estat exposada
a numerosos festivals per tota
Europa.
FOTOGRAFIA I MOVIMENT
XAVIER MANUBENS
Entendre la fotografia més enllà d’una imatge
capturada per ser vista en un espai-temps fix és una
prioritat. Entendrem la fotografia com un fantasma,
com allò que romàn en una “inmovilitat amorosa”
infinita. L’entendrem també com part essencial del seu
context: una exposició i un públic, dos elements que
activen les fotografies per ser mirades i recordades.
La tercera capa d’aquest taller es centra en la
Performance com mitjà per abordar fotografia i autor.
L’objectiu és l’apropament d’aquesta disciplina
escènica tan extesa i construir ponts amb un públic
comú per a que puguin desxifrar, conèixer i entendre
millor l’art dels nostres dies, experimentant en ells
mateixos les claus de l’Art Contemporani.
Taller dirigit a un públic general adult. No és
necessària experiència prèvia.
DIVENDRES 23 D’OCTUBRE
17h-20h
Sala taller 2
Espai Jove la Fontana
XAVIER MANUBENS:
Xavier Manubens és performer
i ballarí. Format en dansa
contemporània, teatre i
performance. Treballa amb Idoia
Zabaleta (Mercat de les Flors,
la Tabakalera de Donosti). Dóna
classes d’investigació del
moviment al Centre de Dansa Karen
Taft i ofereix tallers regulars
en diferents centres. Ha estat
performer de Julián Fuentes
Reta amb Pentesilea, de H. Von
Kleist (Sala Cuarta Pared, Museo
del Romanticismo). Ha estat
intèrpret a la companyia de Dansa
Cómplutum. Treballa i presenta
peces personals i col·laboratives
en espais com DT espacio escénico,
Teatre Lliure, COAM, La New
Gallery, Arts Santa Mònica.
COL·
LABORADORS
PROFESSIONALS
EXPOSICIONS
EXTRAORDINÀRIES
“FÍSICSQUÍMICS”: MOSTRA DE FOTOGRAFÍES REALITZADES
AMB LA ANTIGA TÈCNICA DEL COL•LODIÓ HUMIT
JOAN PORREDON
Sota el títol global “FísicsQuímics”, Joan Porredon
mostra els seus retrats fets amb la tècnica del
Col•lodió Humit (procés que es va iniciar a mitjans
del segle XIX). Són ferrotips que conformen la sèrie
“Cardadors de llana”, persones que viuen a Cervera
i que, segons en Joan, comparteixen manera de fer.
Però a FisicsQuímics no veurem només aquests retrats,
ja que comptarem amb la presència de l’obra d’altres
fotògrafs que comparteixen la mateixa tècnica.
Amics d’en Joan Porredon que donaran una visió més
globalitzada dels treballs fets, físicament, amb
molta química.
DIJOUS 22 D’OCTUBRE
19.30h
Lluïsos de Gràcia
JOAN PORREDON:
En Joan Porredon neix a Cervera el
20 d’abril de l’any 1964. Estudia
cinema a l’EMAV (Escola de Mitjans
Àudio Visuals) i l’any 1984
s’incorpora, com a operador de
càmera, a Televisió de Catalunya
(TV3). Seduït per la fotografia,
l’any 1988 decideix entrar dins el
món del mig format (6x6cm) i l’any
1992 es fica de ple a la de gran
format (9x12cm). Encuriosit per
les tècniques antigues, l’any 2001
les comença a utilitzar a través
de la fotografia estenopeica. Poc
més tard, la tècnica del polaroid
transferit sobre paper aquarel·la
el sedueix moltíssim. Molt
encuriosit per aquestes tècniques
i per la digital, entra al grup de
col·laboradors d’espai fotogràfic.
L’any 2010 decideix treballar
en el sector més poc a poc i
això es materialitza recuperant
les tècniques argèntiques i els
processos fotogràfics del segle
XIX.
EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA DE JORDI SOCÍAS: PROJECCIÓ DE
LES OBRES MÉS DESTACADES DE LA SEVA CARRERA
JORDI SOCÍAS
Jordi Socías cedeix en format digital més de 70
imatges al festival que es projectaran en una
exposició que presentarà un apropament a l’obra del
fotoperiodista.
DIJOUS 22 D’OCTUBRE
19.30h
Lluïsos de Gràcia
JORDI SOCÍAS:
El seu interès per la fotografia
s’inicia a través del món del
cinema. Inicia el seu treball com
a fotoperiodista a la revista
Destino i La Vanguardia; a Cambio
16 va ser cap de fotografia.
L’any 1972 crea l’Agencia
Informativa Popular (API) i el
1979 va ser un dels fundadors de
l’agència Cover, considerada com
una agència gràfica emblemàtica
durant la transició espanyola.
L’any 1997 comença a treballar a
El País Semanal com editor gràfic
i fotògraf. La seva obra ha estat
exposada en prestigiosos centres
com la Biblioteca Nacional o
l’Institut Cervantes de Viena.
ALTRES
COL·
LABORADORS
OUKA LEELE
FOTÒGRAFA
Ouka Leele inaugura
Photogenic Festival amb
les seves paraules,
recollides en un text que
es pot llegir a la pàgina
web.
Ouka Leele és el pseudònim de
Bárbara Allende Gil de Biedma,
fotògrafa madrilenya.
Va ser una de les protagonistes
principals de la Moguda Madrilenya
dels principis dels 80. De
formació autodidàctica, destaquen
les seves característiques
fotografies en blanc i negre
acolorides i els seus gravats.
La seva prestigiosa obra s’ha
exposat en ciutats com París,
Londres, Tokio, São Paulo o Nueva
York.
L’any 2005 se li va concedir el
Premi Nacional de Fotografia.
ANTONI BERNAD
FOTÒGRAF DE MODA
Antoni Bernad serà membre
del jurat que escollirà
el guanyador del millor
projecte entre els
presentats per fotògrafs
emergents. Premi
patrocinat per Polaroid,
Nostàlgic i VMFoto.
Atret per la pintura, la música,
el teatre i la dansa, fa el
salt definitiu a la fotografia de
moda amb vint anys. L’any 1967
s’instal·la a París i comença
a treballar per les revistes i
publicacions més prestigioses de
tot el món.
Dedicat al món de la moda, destaca
també com un increïble retratista
amb una capacitat sorprenent per
descobrir la psicologia dels
subjectes retratats.
Durant més de 40 anys ha
col·laborat amb les millors
publicacions internacionals com
Vogue, Elle, Vanity Fair, Marie
Claire o Telva, entre moltes
altres, i s’ha convertit en un
dels fotògrafs més reconeguts
i sol·licitats per marques com
Pronovias, Antonio Miró, Chanel,
Carolina Herrera, Emporio Armani,
Zara, Massimo Dutti o Pertegaz,
entre molts altres.
Les seves obres es poden
visualitzar al Museu Nacional
d’Art Contemporani.
Participa a través d’instagram al
concurs que organitza PHOTOGENIC
FESTIVAL amb POLAROID i podràs
guanyar una IMPRESORA ZIP.
VILA DE GRÀCIA
FESTIVAL
DE
FOTOGRAFIA
EMERGENT
22
23
24
OCTUBRE
2015
EXPOSICIONS EMERGENTS
EXPOSICIONS PROFESSIONALS
CONFERÈNCIES
TAULES RODONES
TALLERS
ACTUACIONS EN DIRECTE
+
WWW.PHOTOGENICFESTIVAL.CAT
FOTO: NICOLÁS CARVALHO OCHOA
CONCURS
POLAROID
PARTNERS
I
SPONSORS
PATROCINA:
COL·LABORA:
MITJÀ COL·LABORADOR:
AMB EL SUPORT DE:
ORGANITZA
PHOTOGENIC FESTIVAL
ÉS UN ESDEVENIMENT
CREAT I GESTIONAT PER
L’ASSOCIACIÓ SOBREÀTIC.
ÉS UNA ASSOCIACIÓ
CREADA PER JOVES
PROFESSIONALS DE L’ÀMBIT
DE LA CULTURA, EL
PERIODISME, LA FOTOGRAFIA
I L’ORGANITZACIÓ
D’ESDEVENIMENTS.
ELS OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ
FONAMENTALMENT SÓN:
+ Contribuir a la unió dels
professionals i aficionats del
món de la fotografia, el disseny,
les arts escèniques i les noves
tendències artístiques.
+ Ajudar a la promoció dels
artistes emergents a través
d’exposicions i esdeveniments
de difusió organitzats per
l’associació.
+ Fomentar la fotografia, el
disseny i la creació en general
per ajudar a la formació d’un
públic més conscient i amb
pluralitat de pensament.
+ Facilitar el contacte amb l’art,
no només com espai d’evasió, sinó
com a plataforma per promoure
els valors, compartir cultures,
tradicions i ampliar fronteres.
+ Superar la tendència
a l’individualisme per
promoure accions conjuntes e
interdisciplinaris.
+ Vincular el món de la fotografia,
de l’art i el disseny amb les
causes que es dirigeixen a la
integració dels ciutadans en risc
d’exclusió.
EQUIP
+ ARNAU PUIGDELLÍVOL
Responsable de producció
[email protected]
+ ELIZABETH BERTOLÍN
Responsable de coordinació
[email protected]
+ MONTSE GIRALT
Responsable de comunicació
[email protected]
+ SARAY MUÑOZ
Community Management
[email protected]
+ VERÒNICA RAMÍREZ
Protocol i gestió d’invitacions
[email protected]
+ ANNA ALAJARIN PORTAS
Disseny gràfic
[email protected]
www.anna-onthemoon.com
+ QUERALT ANTÚ SERRANO
Assessorament i pàgina web
[email protected]
www.ovni.ws
+ MAUD-SOPHIE ANDRIEUX
Comissariat exposició
Jordi Socías i fotògrafa de
l’esdeveniment
http://maudsophie.com/
CONTACTE
COMUNICACIÓ PHOTOGENIC FESTIVAL
[email protected]
+34 610 054 999
www.photogenicfestival.cat
ANNEX I:
Descripció
dels
projectes
ARRELS
Queralt Aloy
En un món cada vegada més recobert d’asfalt on predominen presses, estrès, talons,
corbates, consumismes, comparacions, competitivitat... egos. Sovint oblidem què som,
d’on venim, deixem a un costat nostra pròpia essència. Abstrets al nostre petit món
creatiu i limitat per la nostra ment, no veiem la totalitat de les possibilitats de
la nostra existència.
Queralt Aloy presenta el seu projecte com un recordatori, un retorn, una invitació a
reflexionar, a connectar amb la teva pròpia naturalesa.
Ressons de vida en el silenci del bosc, entre el murmuri del vent i els misteris
en suspensió de l’ambient. Cada cèl•lula vibra en sincronia, la respiració unida
a la dels arbres, peus enfonsats en terra mullada, ja no hi ha divisió. Unides,
les arrels flueixen cap al centre de la terra. Les branques de sobte són extensions
dels braços que s’eleven cap al cel, a la dreta el sol, a l’esquerra la lluna i
tot s’uneix en el cor. Àtoms, protons i neutrons creats de la mateixa matèria.
Naturalesa som.
+
En un mundo cada vez más recubierto de asfalto donde predominan prisas, estrés,
tacones, corbatas, consumismos, comparaciones, competitividad... egos. A menudo
olvidamos qué somos, de donde venimos, dejamos a un lado nuestra propia esencia.
Ensimismados en nuestro pequeño mundo creativo y limitado por nuestra mente, no
vemos la totalidad de las posibilidades de nuestra existencia.
Queralt Aloy presenta su proyecto como un recordatorio, un regreso, una invitación a
reflexionar, a conectar con tu propia naturaleza.
Ecos de vida en el silencio del bosque, entre el murmullo del viento y los misterios
en suspensión del ambiente. Cada célula vibra en sincronía, la respiración unida a
la de los árboles, pies hundidos en tierra mojada, ya no hay división. Unidas, las
raíces fluyen hacia el centro de la tierra. Las ramas de repente son extensiones de
los brazos que se elevan hacia el cielo, a la derecha el sol, a la izquierda la
luna y todo se une en el corazón. Átomos, protones y neutrones creados de la misma
materia. Naturaleza somos.
ESPACIOS INDECISOS
Roser Arques
“Declarar el territori del Tercer Paisatge lloc privilegiat de la intel•ligència biològica: capacitat per
reinventar-se constantment”
Guillés Clement
Manifest del Tercer Paisatge.
Aquest projecte neix inspirat pels textos de Guillés Clement on parla del tercer
paisatge, denomina “espais indecisos” a aquests territoris en oberta subversió
enfront de la destinació comuna que sotmeten les exigències humanes als espais
naturals. El projecte de Roser Arques se centra en la cerca d’aquest tercer paisatge
que envolta els nostres territoris, espais que sorgeixen en els marges menys
visibles de la planificació urbanística, terrens orfes d’intenció que deixen al seu
pas el desenvolupament i l’expansió de les urbs.
Les imatges han estat obtinguts en el Delta de l’Ebre, un espai protegit on
conviuen naturalesa i home, un espai tacat per solars i projeccions urbanístiques
abandonades, carreteres foradades, habitatges buits... tot això en un mitjà natural
protegit on existeix una immensa biosfera natural. En aquests llocs és on podem
observar insospitades aparicions de la naturalesa, en definitiva el que Clement va
batejar com a Tercer Paisatge.
D’aquesta manera apareix Espais Indecisos presentant la incongruència de dos
paisatges antagònics que es completen i formen un espai únic.
+
“Declarar el territorio del Tercer Paisaje lugar privilegiado de la inteligencia biológica: capacidad
para reinventarse constantemente”
Guillés Clement
Manifiesto del Tercer Paisaje.
Este proyecto nace inspirado por los textos de Guillés Clement donde habla del 3er
paisaje, denomina “espacios indecisos” a esos territorios en abierta subversión
frente al destino común que someten las exigencias humanas a los espacios naturales.
El proyecto de Roser Arques se centra en la búsqueda de ese tercer paisaje que rodea
nuestros territorios, espacios que surgen en los márgenes menos visbles de la
planificación urbanística, terrenos huérfanos de intención que dejan a su paso el
desarrollo y la expansión de las urbes.
Las imágenes han sido obtenidos en el Delta del Ebro, un espacio protegido dónde
conviven naturaleza y hombre, un espacio manchado por solares y proyecciones
urbanísticas abandonadas, carreteras agujereadas, viviendas vacías... todo ello
en un medio natural protegido dónde existe una inmensa biosfera natural. En estos
lugares es donde podemos observar insospechadas apariciones de la naturaleza, en
definitiva lo que Clement bautizó como Tercer Paisaje.
De esta manera aparece Espacios Indecisos presentando la incongruencia de dos
paisajes antagónicos que se completan y forman un espacio único.
BARCELONA CIVIL WAR REMAINS: AN UNCERTAIN GUIDE
Shani Bar
Aquest projecte consisteix en la visualització dels llocs de la Guerra Civil
espanyola a la ciutat de Barcelona. Llocs que van caure en desús amb els anys, amb
l’objectiu de deixar el passat enrere i seguir endavant. A través del projecte
es commemora a les víctimes de la guerra, amb el descobriment de les restes de
la guerra a la ciutat, a través de la seva recerca i de la creació d’un objecte
fotogràfic que posa en evidència la seva existència.
La peça presentada és una cartografia artística que se centra en les restes de la
guerra, revisant com aquests llocs estaven actius en el passat. És un llibre guia de
tres refugis públics que estan encara oberts a la ciutat per visitar amb un tour i
dues bateries. Juntament amb les imatges hi ha una breu informació sobre cada lloc,
horaris d’obertura i transport. La resta de la guia està dedicada a l’invisible, més
de mil quatre-cents albergs que van ser construïts durant la guerra però amb els
anys es van convertir en espais obsolets que ja no es poden visitar.
Amb aquest projecte Shani Bar pretén reparar la falta d’interès sobre la guerra i
crear consciència pública. Defensa la idea que la història i el futur poden estar
vinculats pels monuments que són un recordatori constant dels successos ocorreguts
evitant que aquests es puguin repetir. Els monuments poden convertir-se d’aquesta
manera en una estructura vital, però no en un parc temàtic com ocorre amb la
mercantilización dels monuments turistics de la guerra que podem veure en Auschwitz
i Hiroshima. A Espanya en general i a Barcelona particularment trobem l’altre
extrem, a causa del caràcter de la guerra i la dictadura que va governar durant
tants anys després, s’han esborrat les restes. En aquesta peça hi ha una intenció de
trobar un equilibri.
+
Este proyecto consiste en la visualización de los lugares de la Guerra Civil
española en la ciudad de Barcelona. Lugares que cayeron en desuso con los años, con
el objetivo de dejar el pasado atrás y seguir adelante. A través del proyecto se
conmemora a las víctimas de la guerra, con el descubrimiento de los restos de la
guerra en la ciudad, a través de su investigación y de la creación de un objeto
fotográfico que pone en evidencia su existencia.
La pieza presentada es una cartografía artística que se centra en los restos de la
guerra, revisando como estos lugares estaban activos en el pasado. Es un libro
guía de tres refugios públicos que están aún abiertos en la ciudad para visitar
con un tour y dos baterías. Junto con las imágenes hay una breve información sobre
cada sitio, horarios de apertura y transporte. El resto de la guía está dedicada a
lo invisible, más de mil cuatrocientos albergues que fueron construidos durante la
guerra pero con los años se convirtieron en espacios obsoletos que ya no se pueden
visitar.
Con este proyecto Shani Bar pretende reparar la falta de interés sobre la guerra y
crear conciencia pública. Defiende la idea de que la historia y el futuro pueden
estar vinculados por los monumentos que son un recordatorio constante de los
sucesos ocurridos evitando que estos se puedan repetir. Los monumentos pueden
convertirse de este modo en una estructura vital, pero no en un parque temático como
ocurre con la mercantilización de los monumentos turísticos de la guerra que podemos
ver en Auschwitz y Hiroshima. En España en general y en Barcelona particularmente
encontramos el otro extremo, debido al carácter de la guerra y la dictadura que
gobernó durante tantos años después, se han borrado los restos. En esta pieza hay
una intención de encontrar un equilibrio.
MYSTÈRE
Judit Bernat
“No vagis a creure el que t’explico del món (ni tan sols això que t’estic
explicant), ja et vaig dir que el món és incomptable”
A partir d’aquesta cita de Mario Benedetti es presenta aquest projecte de Judit
Bernat que aborda la fotografia com una visió subjectiva del món que pot ser
reinterpretada constantment per l’espectador.
Bernat presenta una sèrie de fotografies que contrasten la llum i la penombra amb
un element recognoscible, idees, colors, textures emmagatzemades en una caixa de
fusta. Caixes que es converteixen en elements de creació, en un joc de comunicació
entre individus i els seus punts de vista, en el qual que els participants posen en
rellevància una mica del que són a través de la seva pròpia composició. Cada persona
que s’apropi a la proposta d’aquesta fotògrafa crearà una construcció diferent de la
mateixa, una obra amb centenars de possibilitats compositives que el seu objectiu és
que el visitant s’endinsi en el seu joc.
+
“No vayas a creer lo que te cuento del mundo (ni siquiera esto que te estoy
contando), ya te dije que el mundo es incontable”
A partir de esta cita de Mario Benedetti se presenta este proyecto de Judit
Bernat que aborda la fotografía como una visión subjetiva del mundo que puede ser
reinterpretada constantemente por el espectador.
Bernat presenta una serie de fotografías que contrastan la luz y la penumbra con un
elemento reconocible, ideas, colores, texturas almacenadas en una caja de madera.
Cajas que se convierten en elementos de creación, en un juego de comunicación
entre individuos y sus puntos de vista, en el que que los participantes ponen en
relevancia algo de lo que son a través de su propia composición. Cada persona que
se acerque a la propuesta de esta fotógrafa creará una construcción diferente de la
misma, una obra con cientos de posibilidades compositivas cuyo objetivo es que el
visitante se adentre en su juego.
EL PUEBLO DEL ABUELO
Nicolás Carvalho Ochoa
El poble de l’avi és un projecte documental sobre la reconstrucció de la història i
identitat desdibuixada de l’avi espanyol del periodista i fotògraf Nicolás Carvalho
i del seu poble Valtuille de Arriba, a la província de León. El projecte tracta una
història privada que potser podria interpretar-se també com un relat universal,
repetit més d’una vegada en la història espanyola i argentina. L’origen del projecte
és la curiositat del fotògraf de saber com havia estat la vida del seu avi a Espanya
durant els seus primers 20 anys abans d’emigrar al costat dels seus pares a Buenos
Aires.
El propi autor ens parla d’aquest projecte tan personal:
“Al meu avi poc ho vaig poder conèixer. Qüestions pròpies de la vida ens van separar
gairebé totalment durant els meus primers 20 anys. Quan per fi ens vam tornar a
retrobar va ser com tractar amb un desconegut. Tímidament em vaig ser apropant a ell
i descobrint el símbol i valor que representava dins de la meva família materna. Any
i mitjà després, el meu avi perdria la vida en un accident de cotxe. . . Vaig sentir
que alguna cosa molt gran se m’havia escapat de les mans. . .
Cada vegada que vaig viatjar a Valtuille de Arriba em van rebre com a cosí, nét i
fins i tot fill del lloc. D’una o una altra manera, vaig descobrir que més del 50 per
cent eren familiars meus i vivien la meva arribada com si fos el ressorgiment de
l’avi. Així vaig descobrir un poble on no viuen més de 60 persones i on la majoria
té una mitjana de 75 anys.”
+
El pueblo del abuelo es un proyecto documental sobre la reconstrucción de la
historia e identidad desdibujada del abuelo español del periodista y fotógrafo
Nicolás Carvalho y de su pueblo Valtuille de Arriba, en la provincia de León. El
proyecto trata una historia privada que quizás podría interpretarse también como un
relato universal, repetido más de una vez en la historia española y argentina. El
origen del proyecto es la curiosidad del fotógrafo de saber cómo había sido la vida
de su abuelo en España durante sus primeros 20 años antes de emigrar junto a sus
padres a Buenos Aires.
El propio autor nos habla de este proyecto tan personal:
“A mi abuelo poco lo pude conocer. Cuestiones propias de la vida nos separaron casi
totalmente durante mis primeros 20 años. Cuando por fin nos volvimos a reencontrar
fue como tratar con un desconocido. Tímidamente me fui acercando a él y descubriendo
el símbolo y valor que representaba dentro de mi familia materna. Año y medio
después, mi abuelo perdería la vida en un accidente de coche (...) Sentí que algo
muy grande se me había escapado de las manos (…)
Cada vez que viajé a Valtuille de Arriba me recibieron como primo, nieto y incluso
hijo del lugar. De una u otra manera, descubrí que más del 50 por ciento eran
familiares míos y vivían mi llegada como si fuese el resurgimiento del abuelo. Así
descubrí un pueblo donde no viven más de 60 personas y donde la mayoría tiene un
promedio de 75 años.”
PRECINTAT PER L’AUTORITAT MUNICIPAL
Marcos Clavero Llorente
Projecte que aborda la problemàtica existent a Barcelona respecte la gran afluència
d’apartaments turístics il•legals i les seves conseqüències entorn del habitatge:
desnonaments, pressions als inquilins, pujada de preus dels lloguers, fi de rendes
antigues així com la massificació de turistes en moltes zones de la ciutat.
Les fotografies han estat preses íntegrament en un cèntric immoble de Barcelona, en
origen de 600 m2 i que l’enginyer Joaquín Quílez, imputat per la trama de llicències
de Ciutat Vella, va reconvertir de forma il•legal en 16 apartaments turístics.
Les fotografies del projecte són una metàfora d’aquesta situació, imatges sumides en
un desordre que fan al•lusió al desordre legal o més aviat il•legal que hem viscut
i que seguim sofrint. Les imatges mostren una espècie de món intermedi que mai va
haver d’existir: records de visites a manera de cartes d’agraïment, flyers de llocs
turístics, llençols encara revoltes, caixes amb un contingut que ningú espera. La
recreació d’un no espai.
La presentació de les fotografies en caixes amb precinte emfatitza la recreació
del lloc i convida a l’espectador al fet que les percebi a través d’un espiell
com si s’endinsés en l’ocult, l’il•legal, el fosc dels successos. Marcos Clavero
ens presenta un dispositiu que farà que ens endinsem d’una forma especial en les
imatges, en el projecte. No només mostra les imatges sinó que ens introdueix en una
experiència.
+
Proyecto que aborda la problemática existente en Barcelona respecto la gran afluencia
de apartamentos turísticos ilegales y sus consecuencias en torno al habitaje:
desahucios, presiones a los inquilinos, subida de precios de los alquileres, fin de
rentas antiguas así como la masificación de turistas en muchas zonas de la ciudad.
Las fotografías han sido tomadas íntegramente en un céntrico inmueble de Barcelona,
en origen de 600 m2 y que el ingeniero Joaquín Quílez, imputado por la trama
de licencias de Ciutat Vella, reconvirtió de forma ilegal en 16 apartamentos
turísticos.
Las fotografías del proyecto son una metáfora de dicha situación, imágenes sumidas
en un desorden que hacen alusión al desorden legal o más bien ilegal que hemos
vivido y que seguimos sufriendo. Las imágenes muestran una especie de mundo
intermedio que nunca debió existir: recuerdos de visitas a modo de cartas de
agradecimiento, flyers de lugares turísticos, sábanas todavía revueltas, cajas con un
contenido que nadie espera. La recreación de un no espacio.
La presentación de las fotografías en cajas con precinto enfatiza la recreación
del lugar e invita al espectador a que las perciba a través de una mirilla como si
se adentrase en lo oculto, lo ilegal, lo oscuro de los sucesos. Marcos Clavero nos
presenta un dispositivo que hará que nos adentremos de una forma especial en las
imágenes, en el proyecto. No sólo muestra las imágenes sino que nos introduce en una
experiencia.
LA LOTERÍA DEL NIÑO RARO
Sandro Gordo
“Senyora, li ha tocat la loteria. Hi ha només vuit casos al món”, aquestes van ser
les paraules dels metges en néixer Adrián, i que la seva mare, Mª Elena Prieto,
no oblidarà mai. A partir d’aquí, l’odissea: operacions, medicaments, diagnòstics
erronis, passejar per hospitals, adaptacions a casa, cadires de rodes i, el més dur,
veure a un fill créixer entre limitacions, assenyalat com a “diferent” per tots,
inclòs el sistema sanitari.
Adrián Gros té 18 anys i pateix una malaltia rara anomenada Síndrome de Stüve
Wiedemann, una displàsia òssia congènita caracteritzada per alçada baixa, curvatura
congènita dels ossos llargs i hipertèrmia. Té una minusvalidesa reconeguda de
més del 65% i encara que a nivell mental és un noi completament normal, la seva
mobilitat reduïda li obliga a dependre dels seus pares per desplaçar-se i per a la
seva higiene bàsica.
Les dificultats es presenten diàriament en la vida de l’adolescent, que des del seu
naixement va ser sotmès a operacions quirúrgiques per pal•liar els símptomes de la
seva malaltia (prop de 20), l’última d’elles un eixamplament de medul•la que li va
tenir immobilitzat durant més de 6 mesos.
“La loteria del nen rar” és un projecte en desenvolupament que fins al moment
consta d’una sèrie de 20 retrats d’Adrián, germà de l’autor, en el seu entorn
que es redueix al seu habitatge, el centre educatiu i els centres sanitaris als
quals acudeix regularment. Un dia a dia ple de solitud i incertesa, ple de petits
obstacles que para ell es converteixen en grans barreres.
+
“Señora, le ha tocado la lotería. Hay sólo ocho casos en el mundo”, esas fueron
las palabras de los médicos al nacer Adrián, y que su madre, Mº Elena Prieto, no
olvidará jamás. A partir de ahí, la odisea: operaciones, medicamentos, diagnósticos
erróneos, deambular por hospitales, adaptaciones en casa, sillas de ruedas y, lo más
duro, ver a un hijo crecer entre limitaciones, señalado como “diferente” por todos,
incluido el sistema sanitario.
Adrián Gordo tiene 18 años y padece una enfermedad rara llamada Síndrome de Stüve
Wiedemann, una displasia ósea congénita caracterizada por estatura baja, curvatura
congénita de los huesos largos e hipertermia. Tiene una minusvalía reconocida de
más del 65% y aunque a nivel mental es un chico completamente normal, su movilidad
reducida le obliga a depender de sus padres para desplazarse y para su higiene
básica.
Las dificultades se presentan a diario en la vida del adolescente, que desde su
nacimiento fue sometido a operaciones quirúrgicas para paliar los síntomas de su
enfermedad (cerca de 20), la última de ellas un ensanchamiento de médula que le tuvo
inmovilizado durante más de 6 meses.
“La lotería del niño raro” es un proyecto en desarrollo que hasta el momento consta
de una serie de 20 retratos de Adrián, hermano del autor, en su entorno que se
reduce a su vivienda, el centro educativo y los centros sanitarios a los que acude
regularmente. Un día a día lleno de soledad e incertidumbre, lleno de pequeños
obstáculos que para él se convierten en grandes barreras.
FARAWAY SO CLOSE
Àlex Llovet
Aquest projecte és el diari d’un viatge com ens explica el seu autor:
“Al setembre de 2009 em converteixo en pare. De la nit al dia, i sense tenir ni
idea del que això anava a significar, veig com la meva dona porta al món a la nostra
primera filla. Un amor profund cap a aquell petit ser inunda a poc a poc la meva
vida.
Però com més intensa és la llum, més fosques són les ombres que aquesta projecta,
i la paternitat em retorna amb força a episodis foscos de la meva pròpia infància.
I és que no es pot ser pare sense tornar a ser fill, per la qual cosa cinc anys més
tard, tracte de cohesionar aquests dos rols a través de la fotografia, a la recerca
de la meva pròpia identitat: m’endinso en el bosc, de vegades sol, de vegades amb la
meva filla, perquè és allí on vibren els meus records, i on ressonen realitats tan
llunyanes en el temps i a l’espai, com a properes emocionalment.
I aquest exercici transcorre inevitablement a la frontera entre la realitat i la
ficció (igual que les meves imatges, algunes “trobades” i altres “escenificades”),
perquè la memòria és tan capritxosa com a esmunyedissa i el pas dels anys empeny les
veritats cap a l’oblit i potencia la imaginació”.
+
Este proyecto es el diario de un viaje como nos cuenta su autor:
“En septiembre de 2009 me convierto en padre. De la noche a la mañana, y sin tener
ni idea de lo que ello iba a significar, veo como mi mujer trae al mundo a nuestra
primera hija. Un amor profundo hacia aquel pequeño ser inunda poco a poco mi vida.
Pero cuanto más intensa es la luz, más oscuras son las sombras que ésta proyecta,
y la paternidad me devuelve con fuerza a episodios oscuros de mi propia infancia.
Y es que no se puede ser padre sin volver a ser hijo, por lo que cinco años más
tarde, trato de cohesionar estos dos roles a través de la fotografía, en busca de mi
propia identidad: me adentro en el bosque, a veces solo, a veces con mi hija, porque
es allí donde vibran mis recuerdos, y donde resuenan realidades tan lejanas en el
tiempo y en el espacio, como cercanas emocionalmente.
Y este ejercicio transcurre inevitablemente en la frontera entre la realidad y la
ficción (igual que mis imágenes, algunas “encontradas” y otras “escenificadas”),
porque la memoria es tan caprichosa como escurridiza y el paso de los años empuja
las verdades hacia el olvido y potencia la imaginación”.
50
Conchi Martínez
Les fotografies d’objectes són una constant en el treball de Conchi Martínez. Sempre
ha pensat que ells són una bona eina per retratar al gènere humà i les seves
peculiaritats. En aquesta ocasió ha intentat reflectir, a partir de les fotografies
d’alguns dels seus objectes personals, situacions quotidianes i llocs, les
sensacions i canvis que ha experimentat en traspassar la barrera dels 50.
Com ens explica la pròpia autora:
“Resulta difícil assumir el pas dels anys quan, malgrat les evidències, un se
segueix trobant jove, encara que la veritat és que hi ha un moment en què un cert
ressort, s’activa i et fa ser conscient que alguna cosa dins de tu està canviant.
Quan tires una mirada a aquests àlbums de fotos antics en els quals apareixes amb
30 anys menys i amb prou feines et reconeixes, la lletra que usen per escriure els
menús dels restaurants o els periòdics és cada vegada de menor grandària, vas a
prendre alguna cosa als teus bars de tota la vida i no reconeixes la música que
sona, les visites al metge són cada vegada més freqüents, la decisió de tenir o no
tenir fills deixa de ser una opció, els canvis metabòlics provoquen alteracions en
aquest pes que sempre havia estat regular, o alguns dels teus sers estimats s’han
anat quedant pel camí, és quan ets realment conscient que t’estàs fent major.
Malgrat això, no tot és negatiu. Si la vida et somriu, l’estabilitat emocional,
laboral i econòmica que et permet gaudir d’una certa folgança amb la qual viatjar
i sortir sovint, la llibertat de decidir sense dependre de l’opinió d’uns altres,
les capes de coneixement que has anat acumulant a causa de l’experiència o la gran
quantitat de persones que valen la pena i t’han anat acompanyant al llarg del
recorregut, són solament algunes dels avantatges d’aquesta nova etapa.”
+
Las fotografías de objetos son una constante en el trabajo de Conchi Martínez.
Siempre ha pensado que ellos son una buena herramienta para retratar al género
humano y sus peculiaridades. En esta ocasión ha intentado reflejar, a partir de las
fotografías de algunos de sus objetos personales, situaciones cotidianas y lugares,
las sensaciones y cambios que ha experimentado al traspasar la barrera de los 50.
Como nos cuenta la propia autora:
“Resulta difícil asumir el paso de los años cuando, a pesar de las evidencias, uno
se sigue encontrando joven, aunque la verdad es que hay un momento en que un cierto
resorte, se activa y te hace ser consciente de que algo dentro de ti está cambiando.
Cuando echas una mirada a esos álbumes de fotos antiguos en los que apareces con
30 años menos y apenas te reconoces, la letra que usan para escribir los menús de
los restaurantes o los periódicos es cada vez de menor tamaño, vas a tomar algo a
tus bares de toda la vida y no reconoces la música que suena, las visitas al médico
son cada vez más frecuentes, la decisión de tener o no tener hijos deja de ser una
opción, los cambios metabólicos provocan alteraciones en ese peso que siempre había
sido regular, o algunos de tus seres queridos se han ido quedando por el camino, es
cuando eres realmente consciente de que te estás haciendo mayor.
A pesar de ello, no todo es negativo. Si la vida te sonríe, la estabilidad
emocional, laboral y económica que te permite disfrutar de una cierta holgura con
la que viajar y salir a menudo, la libertad de decidir sin depender de la opinión
de otros, el conocimiento acumulado debido a la experiencia o la gran cantidad de
personas que valen la pena y te han ido acompañando a lo largo del recorrido, son
solo algunas de las ventajas de esta nueva etapa.”
IDENTIDAT
Toni Montalvo
Aquest és un projecte molt personal de Toni Montalvo, a través de les seves imatges
reflexa el sentiment de por de no trobar-se a un mateix.
La soledat, depressió i la pèrdua d’identitat, seran els sentiments principals que
es mostraran a través d’espais melancòlics i decadents que es fusionaran amb el
rastre del personatge. Aquestes fotografies van ser realitzades per l’estat anímic
propi de l’autor. És un viatge personal que mostra una por que tothom pot patir en
algun moment de la seva vida. Les imatges amb un to oníric i dramàtic expressen la
psicologia de l’autor.
Presenta una sèrie de 10 fotografies, algunes d’elles autoretrat, acompanyada d’un
vers que introdueix a les fotografies: “Silencio, no se oye nada, ando con los
pies dañados por cristales y piedras. Noto una presencia sin percibir nada. Estoy
perdido, no me encuentro, es el fin.”
+
Este es un proyecto muy personal de Toni Montalvo, a través de sus imágenes refleja
el sentimiento de miedo de no encontrase a uno mismo.
La soledat, depresión y la pérdida de identidad, serán los sentimientos principales
que se mostrarán a través de espacios melancólicos y decadentes que se fusionarán
con el rastro del personaje. Estas fotografías fueron realizadas a partir del estado
anímico propio del autor. Es un viaje personal que muestra un miedo que todo el
mundo puede sufrir en algún momento de su vida. Las imágenes con un tono onírico y
dramático expresan la psicología del autor.
Presenta una serie de 10 fotografías, algunas de ellas autorretrato, acompañada de
un verso que introduce a las fotografías:“Silencio, no se oye nada, ando con los
pies dañados por cristales y piedras. Noto una presencia sin percibir nada. Estoy
perdido, no me encuentro, es el fin.”
UNIVERSO DE TRAPO
José Luis Pardina
Jose Luis Pardina centra la seva activitat fotogràfica en la fotografia estenopéica,
els processos pigmentaris i els basats en sals de ferro, en el positivat clàssic
en blanc i negre i en la construcció de càmeres d’ultra gran format. Les obres que
presenta han estat realitzades a través d’aquestes tècniques clàssiques que doten a
les imatges d’un alo de misteri i ensomni.
Univers de drap s’origina com a part d’un projecte per a la presentació del primer
disc del cantautor de Huelva Pedro Sosa realitzat pel grup d’artistes La Mirada
Expandida. Pedro, metge de cures pal•liatives i col•laborador de l’O.N.G. Projecte
Hondures, buscava recaptar fons per a aquesta organització, que manté obert un
alberg per a nens abandonats i en risc extrem de mort en aquest país.
A través de les seves imatges Jose Luis Pardina pretén crear un espai oníric,
configurant un espai que resultés suggeridor i introspectiu perquè l’espectador pugui
entrar amb la seva imaginació en les imatges.
Les imatges van ser realitzades en el litoral català, concretament a la zona de
Vilanova i la Geltrú i en el camí de ronda de Palamós amb una càmera estenopéica
Zero Images de 6x6.
+
Jose Luis Pardina centra su actividad fotográfica en la fotografía estenopéica, los
procesos pigmentarios y los basados en sales de hierro, en el positivado clásico en
blanco y negro y en la construcción de cámaras de ultra gran formato. Las obras que
presenta han sido realizadas a través de estas técnicas clásicas que dotan a las
imágenes de un alo de misterio y ensoñación.
Universo de trapo se origina como parte de un proyecto para la presentación del
primer disco del cantautor onubense Pedro Sosa realizado por el grupo de artistas La
Mirada Expandida. Pedro, médico de cuidados paliativos y colaborador de la O.N.G.
Proyecto Honduras, buscaba recaudar fondos para esta organización, que mantiene
abierto un albergue para niños abandonados y en riesgo extremo de muerte en ese
país.
A través de sus imágenes Jose Luis Pardina pretende crear un espacio onírico,
configurando un espacio que resultara sugerente e introspectivo para que el
espectador pueda entrar con su imaginación en las imágenes.
Las tomas fueron realizadas en el litoral catalán, concretamente en la zona de
Vilanova i la Geltrú y en el camino de ronda de Palamós con una cámara estenopéica
Zero Images de 6x6.
SOMNIS ROVELLATS
Dani Planas
Molt a prop del districte del disseny i la innovació de Barcelona conviu una
realitat molt allunyada de la imatge de ciutat aparador que pretenen mostrar les
autoritats locals.
Una realitat on centenars d’immigrants sense papers es desperten cada matí del somni
europeu que els va impulsar a abandonar casa seva a l’Àfrica subsahariana.
A l´espai que va ocupar l´antic mercat dels Encants Vells es va formar al 2014
una petita comunitat d´uns 30 immigrants, la majoria de l´Àfrica de l´Oest. Sense
possibilitat de regularitzar la seva situació, ni per tant de trobar una feina, la
recollida de ferralla es converteix en el seu únic mitjà de subsistència. Dedicar-se
a la ferralla implica recórrer molts kilòmetres cada dia empenyent un pesat carro de
supermercat ple d´objectes.
“Jo pensava que Europa era un paradís, que només arribar l’endemà ja tenies una bona
feina”, “A Barcelona si tens una feina pots viure be”, “Quan t´acostumes a Europa és
molt difícil tornar a casa”, “Aquestes condicions no les havia vist mai! A Àfrica
no hi han naus!”,... són algunes de les frases que l’autor escoltava durant la
realització d´aquest reportatge.
Totes aquestes persones van deixar tot el que tenien als seus països d´origen, molts
van arriscar la seva vida travessant el mar en pasteres sobrecarregades, alguns van
rebre cops de la policia, tot per intentar realitzar el seu somni, una vida millor.
Malgrat les condicions de vida tant lamentables amb les que s´han trobat un cop
aquí, la majoria manté la seva confiança en un futur millor al continent europeu i es
resisteix a admetre el fracàs que significaria tornar a casa sense aconseguir-ho.
El passat 11 de març 2015, l´assentament de Glòries, el més gran de Barcelona
en aquell moment, va ésser desallotjat per la Guàrdia Urbana. Va començar a ser
enderrocat aquella mateixa tarda. Tots els seus habitants es van repartir per
diferents assentaments i altres naus industrials abandonades de la ciutat. Des de
llavors continuen, com sempre, vivint uns somnis rovellats
+
Muy cerca del distrito del diseño y la innovación de Barcelona aparece una realidad
muy alejada de la imagen de ciudad escaparate que pretenden mostrar las autoridades
locales.
Una realidad donde centenares de inmigrantes sin papeles se despiertan cada mañana
del sueño europeo que los impulsó a abandonar su casa en la África subsahariana.
En el espacio que ocupó el antiguo mercado de los Encantos Viejos se formó en 2014
una pequeña comunidad de unos 30 inmigrantes, la mayoría del oeste de África. Sin
posibilidad de regularizar su situación, ni por lo tanto de encontrar un trabajo, la
recogida de chatarra se convierte en su único medio de subsistencia. Dedicarse a la
chatarra implica recorrer muchos kilómetros cada día empujando un pesado carro de
supermercado lleno de objetes.
“Yo pensaba que Europa era un paraíso, que sólo llegar al día siguiente ya tenías
un buen trabajo”, “En Barcelona si tienes un trabajo puedes vivir bien”, “Cuando te
acostumbras a Europa es muy difícil volver a casa”, “Estas condiciones no las había
visto nunca! En África no hay naves!”,... son algunas de las frases que el autor
escuchaba durante la realización de este reportaje.
Todas estas personas dejaron todo el que tenían en sus países de origen, muchos
arriesgaron su vida atravesando el mar en pateras sobrecargadas, algunos recibieron
golpes de la policía, todo para intentar realizar su sueño, una vida mejor. A pesar
de las condiciones de vida tanto lamentables con las que se han encontrado una vez
aquí, la mayoría mantiene su confianza en un futuro mejor en el continente europeo y
se resiste a admitir el fracaso que significaría volver a casa sin conseguirlo.
El pasado 11 de marzo 2015, l´asentamiento de Glorias, el más grande de Barcelona
en aquel momento, va ser desalojado por la Guardia Urbana. Empezó a ser
derrocado aquella misma tarde. Todos sus habitantes se repartieron por diferentes
asentamientos y otras naves industriales abandonadas de la ciudad. Desde entonces
continúan, como siempre, viviendo unos sueños oxidados.
BACK AND FORTH INTO THE UNKNOWN
Matteo Rebuffa
“L’emoció més antiga i més forta de la humanitat és la por, i la més antiga i més
forta classe de por és la por al desconegut “ H.P. Lovecraft
Per Rebuffa la fotografia és mitjà de recerca i d’expressió, és cerca personal
i aquest projecte així ho planteja. És una cerca dels llocs on l’increïble, el
visionari i l’indesxifrable es poden trobar en el quotidià. Paisatges a la frontera
entre la ciutat i el camp, l’home en la naturalesa i la naturalesa que s’apodera de
l’humà. Elements estranys i visions fantàstiques agafen formes inesperades sota la
llum del crepuscle
La transició gradual de la llum del sol a la foscor sempre s’ha associat al
desconegut, l’ignot, la confusió i la il•lusió. El crepuscle és un moment temporal
on la por atàvica i l’instint primordial surten prepotentment del Jo per arrossegarho per un viatge interior que altera la rutina diària.
L’impuls innat de voler veure més enllà de la superfície es converteix en una
cerca física d’aquells llocs on l’increïble, el visionari i l’indesxifrable puguin
reflectir visualment la incertesa i les ànsies del camí interior que s’està apoderant
de l’ésser.
És el viatge quotidià d’anada i volta al desconegut.
+
“La emoción más antigua y más fuerte de la humanidad es el miedo, y la más antigua y
más fuerte clase de miedo es el miedo a lo desconocido “H.P. Lovecraft
Para Rebuffa la fotografía es medio de investigación y de expresión, es búsqueda
personal y este proyecto así lo plantea. Es una búsqueda de los lugares donde lo
increíble, lo visionario y lo indescifrable se pueden encontrar en lo cotidiano.
Paisajes en la frontera entre la ciudad y el campo, el hombre en la naturaleza y la
naturaleza que se adueña de lo humano. Elementos extraños y visiones fantásticas
cogen formas inesperadas bajo la luz crepuscular.
La transición gradual de la luz del sol a la oscuridad siempre se ha asociado a
lo desconocido, lo ignoto, la confusión y la ilusión. El crepúsculo es un momento
temporal donde el miedo atávico y el instinto primordial salen prepotentemente del
Yo para arrastrarlo por un viaje interior que altera la rutina diaria.
El impulso innato de querer ver más allá de la superficie se convierte en una
búsqueda física de aquellos lugares donde lo increíble, lo visionario y lo
indescifrable puedan reflejar visualmente la incertidumbre y las ansias del camino
interior que se está apoderando del ser.
Es el viaje cotidiano de ida y vuelta a lo desconocido.
MESMERIZE
Andrea Torres
Mesmerize neix de l’interès per la representació de la relació entre feminitat i
natura a través de la simbologia. Les imatges ens conviden a desxifrar un enigma
tàcit, on els personatges que hi apareixen adopten una actitud contemplativa,
explorant la relació que mantenen amb els objectes i el propi entorn.
Les imatges que es presenten són una selecció d’aquest projecte personal
desenvolupat per Andrea Torres, meticuloses i delicioses imatges d’un marcat
caràcter surrealista que atrapen a l’espectador
+
Mesmerize nace del interés por la representación de la relación entre feminidad
y naturaleza a través de la simbología. Las imágenes nos invitan a descifrar un
enigma tácito, donde los personajes que aparecen adoptan una actitud contemplativa,
explorando la relación que mantienen con los objetos y el propio entorno.
Las imágenes que se presentan son una selección de este proyecto personal
desarrollado por Andrea Torres, meticulosas y deliciosas imágenes de un marcado
carácter surrealista que atrapan al espectador.
ESCOLA DE PASTORS
Joan Alvado
El sector primari - i més concretament la ramaderia- es percebut per l’opinió
pública com un sector en decliu, quan no directament en vies d’extinció. L’ofici de
pastor se’ns mostra continuament com quelcom nostàlgic, associat sobretot al passat.
En cap cas el pastoreig es percebut com un ofici amb futur, que pugués resultar
atractiu per la gent jove, més enllà d’exemples folklòrics puntuals.
No obstant aixó, els darrers anys hem assistit al neixement d’una nova generació
de pagesos i ramaders, molt joves i amb un perfil totalment diferent a l’habitual.
Es tracta d’un fenómen actualment en eclosió a Catalunya, però que encara passa
desapercebut per a la majoria de la societat.
“Escola de Pastors” planteja una aproximació documental en profunditat cap al
fenómen de la Nova Pagesia actual, a partir sobretot de l’experiència de l’Escola de
Pastors de Catalunya. L’objectiu d’aquest treball fotogràfic és, sobretot, trencar
amb els clixés visuals establerts i oferir una aproximació novedosa i en clau
positiva a tota aquesta regeneració del món rural.
L’Escola, una experiencia pionera, ofereix la possibilitat de formar-se a joves,
molts provinents d’entorns urbans, que volen aprendre l’ofici de pastor. Amb 5
edicions completades i més d’un 60% d’alumnes ja incorporats al món laboral ramader,
l’Escola de Pastors demostra oferir alternatives reals dins un sector, el ramader,
que necessitava urgentment un relleu generacional.
+
El sector primario - y más concretamente la ganadería- es percibido por la opinión
pública como un sector en declive, cuando no directamente en vías de extinción. El
oficio de pastor se nos muestra continuament como algo nostálgico, asociado sobre
todo al pasado.
En ningún caso el pastoreo es percibido como un oficio con futuro, que pueda resultar
atractivo para la gente joven, más allá de ejemplos folclóricos puntuales.
A pesar de esto, en los últimos años hemos asistido al nacimiento de una nueva
generación de labradores y ganaderos, muy jóvenes y con un perfil totalmente
diferente al habitual. Se trata de un fenómeno actualmente en eclosión en Cataluña,
pero que todavía pasa desapercibido para la mayoría de la sociedad.
“Escuela de Pastores” plantea una aproximación documental en profundidad hacia el
fenómeno del Nuevo Campesinado actual, a partir sobre todo de la experiencia de la
Escuela de Pastores de Cataluña. El objetivo de este trabajo fotográfico es, sobre
todo, romper con los clichés visuales establecidos y ofrecer una aproximación
novedosa y en clave positiva a toda esta regeneración del mundo rural.
La Escuela, una experiencia pionera, ofrece la posibilidad de formarse a jóvenes,
muchos provenientes de entornos urbanos, que quieren aprender el oficio de
pastor. Con 5 ediciones completadas y más de un 60% de alumnos ya incorporados
al mundo laboral ganadero, la Escuela de Pastores demuestra ofrecer alternativas
reales dentro de un sector, el ganadero, que necesitaba urgentemente un relevo
generacional.
ALTER EGOS AL CARRER
Jordi Soldevila
És un projecte personal que neix el 2008 amb la voluntat de mostrar i donar
rellevància a través de la fotografia la fugacitat i mutabilitat de l’entorn urbà més
suggeridor i proper, la ciutat de Barcelona.
El projecte recull, des del 2008 i fins avui dia, imatges i fotografies inèdites
de petits elements, objectes, formes, taques, núvols, espais, carrers, places,
mobiliari urbà, murs, locals, edificis, obres, persones, accions i situacions de la
ciutat de Barcelona, sempre sota una mirada creativa, sensible, estètica, poètica i
a voltes, fins i tot cínica o reivindicativa, amb la voluntat de preservar o mostrar
aquelles coses que un dia podem trobar-nos pel carrer, però que al cap d’un temps,
possiblement, ja no existeixin.
Jordi Soldevila porta acabo aquest treball continu a través del seu blog /
photosolde.blogspot.com. és on publica les seves fotografies acompanyades d’un petit
text. En aquesta mostra presentem una selecció de les seves millors imatges.
+
Es un proyecto personal que nace en 2008 con el objetivo de mostrar y dar
importancia a través de la fotografía a la mutabilidad y fugacidad del entorno
urbano más sugerente y cercano, la ciudad de Barcelona.
El proyecto recoge desde 2008 hasta la actualidad, imágenes y fotografías inéditas
de objetos, formas, pequeñas manchas, nubes, espacios, calles, plazas, mobiliario
urbano, paredes, edificios, obras, personas, acciones y situaciones de la ciudad
de Barcelona, siempre bajo una mirada creativa, sensible, estética, poética y a
veces incluso cinica o reivindicativa, con la voluntad de conservar o mostrar esas
cosas que un día podemos encontrarnos por la calle pero que, después de un tiempo,
posiblemente desaparecerán.
Jordi soldevila lleva acabo este trabajo contínuo a través de su blog /photosolde.
blogspot.com.es donde publica sus fotografías acompañadas de un pequeño texto. En
esta muestra presentamos una selección de sus mejores imágenes.
REAL SURREAL IRREAL
Clara Garcés
L’autora d’aquest projecte, Clara Garcés es declara una recol•lectora, una
col•leccionista d’imatges. Va començar obtenint aquestes imatges de revistes,
postals... que unia amb objectes de la naturalesa i el seu entorn per realitzar el
seus collages.
Després d’uns quants anys, per motius de treball i pel seu interès per la imatge, va
entrar al món digital. Va aprendre i va treballar amb diferents programes de disseny
i fotografia que van acabar sent l’opció perfecta per poder realitzar la seves
creacions.
Amb la seva càmera digital i el seu mòbil captura imatges que processa i converteix
en collages fotogràfics com els de aquest projecte que presenta, formats per
fotografies de paisatges i de diferents elements figuratius i textures; formen un
conjunt on l’autora transforma la realitat.
Predomina la naturalesa, la qual està molt present actualment en la vida de
l’autora. El resultat és un conjunt de retalls fotogràfics reals que acaben
convertint-se en una sola imatge o en un quadre fotogràfic surreal i irreal. La
importància recau en la composició, la mescla de textures de les fotografies i el seu
impacte visual.
+
La autora de este proyecto, Clara Garcés se declara una recolectora, una
coleccionista de imágenes. Empezó obteniendo estas imágenes de revistas, postales...
que unía con objetos de la naturaleza y su entorno para realizar sus collages.
Después de unos cuántos años, por motivos de trabajo y por su interés por la
imagen, entró en el mundo digital. Aprendió y trabajó con diferentes programas de
diseño y fotografía que acabaron siendo la opción perfecta para poder realizar sus
creaciones.
Con su cámara digital y su móvil captura imágenes que procesa y convierte en
collages fotográficos como los de este proyecto que presenta, formados por
fotografías de paisajes y de diferentes elementos figurativos y texturas; forman un
conjunto donde la autora transforma la realidad.
Predomina la naturaleza, la cual está muy presente actualmente en la vida de la
autora. El resultado es un conjunto de recortes fotográficos reales que acaban
convirtiéndose en una sola imagen o en un cuadro fotográfico surreal e irreal. La
importancia recae en la composición, la mezcla de texturas de las fotografías y su
impacto visual.