Photo berriak

Transcripción

Photo berriak
Photo berriak
Las novedades fotográficas
Gipuzkoako Foru Aldundia
Diputación Foral de Gipuzkoa
1993tik Argazkigintzaren alde
Photomuseum
Argazki & Zinema Museoa
Zarautz
12
Comenz amos este númer o de nuestr a
rev is ta con el poema “G er nik ak o arbola”
G ur e aldizk ariaren ale honi VIctor
Hor nen argaz ki batek in doan J os e Mar ía
de J os e Mar ía Iparr aguirr e acompañada
por una fotogr afía de Victor Hor n.
Iparr aguirr e-r en “G ernikak o ar bola”
poemar ek in has ier a ematen diogu.
Seguimos con un ar tículo a modo de
homenaje a la cas a Kodak y a su
Hainbat urtetan ar gazk igintz aren alde
lan egin duten Kodak etx ear i eta ber e
cr eador G eor ge Eastman, por s u gr an
labor ejer cido dur ante tantos años a
sor tz ailear i, G eor ge Eas tman- i
esk einitak o artik ulu batek in jarr aitz en
fav or de la fotogr afía.
dugu homenaldi modur a.
Ter minamos con las inv estigaciones
de Etienne- J ules Mar ey en el campo
Kr onofot ogr afiar e n es par r ua n
Etienn e- J ules Mar ey - k eginik o
de la cr onofotogr afía que ampliar emos
en el s iguiente númer o con los es tudios
de Eadwear d Muybr idge s obr e el
ik er k etek in a mai er a e mat en di ogu.
Dator r en ale an ga i ber din ea n egi nik o
Eadwe ar d M uy dbr ige- r en
mis mo tema.
ik er k untz ek in os otuk o dugu.
SUMARIO / AURKIBIDEA
Gernikako arbola
0303- 09
José María Iparraguirre
Eastman Kodak Company,
Jose Maria Iparragirre
1010- 41
un imperio fotográfico
La Cronofotografía de Marey
Gernikako arbola
Eastman Kodak Company,
argazki imperio bat
4242- 127
Marey-ren Kronofotografia
GERNIKAKO ARBOLA
JOSE MARIA IPARRAGIRRE
1853
Gernikako Arbola
da bedeinkatua
euskaldunen artean
guztiz maitatua.
Eman ta zabal zazu
munduan frutua
adoratzen zaitugu
Arbola santua
Mila urte inguru da
esaten dutela
Jainkoak jarri zuela
Gernikako Arbola.
Zaude bada zutikan
orain ta denbora
eroritzen bazera
arras galdu gera
Ez zera eroriko
Arbola maitea
baldin portatzen bada
Bizkaiko Juntea.
Laurok hartuko degu
zurekin partea
pakian bizi dedin
euskaldun jendea.
HORN, Víctor
HORN, Víctor
Árbol de Guernica.
Gernikako arbola.
Jose Maria Iparragirre Balerdi
Betiko bizi dedin
Jaunari eskatzeko
jarri gaitezen danok
laster belauniko.
Eta bihotzetikan
eskatu ezkero
Arbola biziko da
orain eta gero.
Arbola botatzia
dutela pentsatu
Euskal Herri guztian
danok badakigu.
Ea bada jendea
denbora orain degu
erori gabetanik
eduki behar degu.
Beti egongo zera
udaberrikoa
lore aintzinetako
mantxa gabekoa.
Erruki zaitez bada
bihotz gurekoa
denbora galdu gabe
emanik frutua.
Arbolak erantzun du
kontuz bizitzeko
eta bihotzetikan
Jaunari eskatzeko.
Gerrarik nahi ez degu
pakea betiko
gure lege zuzenak
hemen maitatzeko.
Erregutu diogun
Jaungoiko Jaunari
pakea emateko
orain eta beti.
Bai eta indarra ere
zerorren lurrari
eta bendizioa
Euskal Herriari.
JOSE MARIA IPARRAGIRRE BALERDI
Oriundo de Idiazábal, nació en Urretxu
(Gipuzkoa) el 12 de agosto de 1820 y
Jatorriz Idiazabalgoa zen arren Urretxun
(Gipuzkoa) jaio zen 1820eko abuztuaren
falleció en Itsaso el 6 de abril de 1881.
12an eta Itsason hil zen 1881eko
apirilaren 6an.
Su padre, comerciante, deseó que
estudiase y lo envió a Zerain, donde un
tío suyo le enseñó castellano y gramática;
Aita merkataria zen eta semeak
ikasketak burutzea nahi zuen, hori dela
a los 11 años lo llevaron a Vitoria-Gasteiz
con el fin de que aprendiese latín -al
eta Zerainera bidali zuen. Han, osaba
batek gaztelania eta gramatika erakutsi
parecer se proponían que fuese
sacerdote-. Posteriormente, con 13 años,
zizkion. 11 urte zituela Gasteiza bidali
zuten latina ikas zezan -itxura batean
la familia se trasladó a Madrid e ingresó
al muchacho en el colegio de San Isidro
apaiz izatea nahi zuten-. Ondoren, 13
urterekin, familia Madrilera aldatu zen eta
el Real, regentado por los jesuitas.
mutikoa jesuiten San Isidro el Real
ikastetxean sartu zuten.
En 1833, al es tallar la carlistada
primera, Iparraguirre se escapó de su
casa -"Sin más opinión que el amor a
1833an lehen karlistada lehertu zenean,
etxetik alde egin "Nire herrikideenganako
mis paisanos"- y marchando hacia el
País Vasco se alistó en las filas carlistas ,
maitasunak bultzatuta, eta ez beste
ezerk" eta Euskal Herrira abiatu zen
en el primer ba tallón de Gi puzkoa.
Contaba por entonces sólo 14 años. En
los momentos que le quedaban libres ,
Iparraguirre, karlistekin Gipuzkoako lehen
batailoiean borrokatzeko. 14 urte besterik
ez zituen. Atseden unetan, gitarra hartzen
pulsó la guitarra, acompañándose en
canciones cuya letra y música creaba.
zuen berak sortutako letra eta
musikarekin abestiak jotzeko.
Fue herido en la batalla de A rrigorriaga
(1835) y después se incorpora a la
Arrigorriagako borrokan (1835) zauritu
egin zuten. Haren ostean, Carlosen
compañía de alabarderos de D. Carlos.
alarbaderoen konpainian sartu zuen.
B IBLIOGRAFÍA
B IBLIOGRAFÍA
AINHOA AROZAMENA AYALA, Auñamendi
AINHOA AROZAMENA AYALA en Auñamendi
enziklopedia.
enziklopedian.
VICTOR HORN
Victor Horn fue un personaje singular. El
Alemán, como se le conocía en Reus,
Victor Horn pertsonai berezia izan zen.
Alemana, Reus-en ezagutzen zuten
donde vivió y murió, fue piloto de
aviación durante la I Guerra Mundial.
bezala, bertan bizi eta hil zen. I. Mundu
Gerran aire pilotu izan zen. Merkataria,
Comerciante, aficionado a la fotografía y
al montañismo y, al parecer, coronel de
las SS y uno de los espías más
argazkilaritzazalea eta mendizalea, eta
dirudienez, SS-tako koronela eta nazi
erreginmenaren espia
importantes del régimen nazi en España.
garrantzitsuenetariko bat Espainian gerra
zibilaren garaian.
Durante la Guerra Civil Horn llegó a Reus
desde su Berlín natal en 1922 en calidad
Horn bere sorterri Berlinetik 1922an iritsi
de comerciante y ejerció como cónsul
alemán no oficial para coordinar el
zen, merkatari bezala eta konsul aleman
ez ofizial papera bete zuen garai hartan
intenso comercio que existía en aquella
época entre Reus y el Reich. Trabajó
como gerente en una empresa de
Reus eta Reich-aren arteko merkataritza
bizia koordinatzeko. Fruitu lehorren
enpresa baterako gerente modura egin
exportación de frutos secos y se le
recuerda como una persona amable y
zuen eta pertsona adeitsu eta
erreserbatutzat gogoratzen dute, nahiz
reservada, aunque, finalizada la Guerra
Civil, los rumores que le acusaban de
eta Gerra Zibila bukatu ostean, espiatzat
saltasen zuten zurrumuruak bere
espía le acompañaron hasta su muerte.
heriotzararte jarraitu zioten.
Con su cámara hace un seguimiento de
Bere kamerarekin Gerra Zibilaren
la Guerra Civil acompañando a la Legión
Cóndor y los primeros años de la
jarraipen bat egiten du Kondor lejioa
jarraituz eta gerraostearen aurrenengo
posguerra hasta su muerte en 1948.
urteena bere heriotzararte 1948an.
Tras un breve periodo en Berlín donde
realiza fotografías de los Juegos
Olímpicos y los desfiles de las juventudes
Berlinen igarotako denboraldi baten
ostean, non Joku olinpikoen eta hitlerren
gaztediaren desfilen argazkiak egin
hitlerianas, Horn y su esposa volvieron a
España en 1937 y viajaron por Burgos,
zituen, Horn eta bere emaztea Espainia
bueltatu ziren 1937an eta Burgos,
Salamanca, Sevilla y Marruecos. Al
parecer, Horn tenía la misión de evaluar
Salamanca, Sevila eta Marokora bidaiatu
zuten. Dirudienez, Horn-ek bere
con su cámara fotográfica los efectos de
las armas alemanas. Dos son los temas
kamerarekin arma alemanek eginikoa
balioztatu behar zuen. Bi gai nagusi dira:
que dominan: las destrucciones de
edificios y las liberaciones de las
eraikinen hondamendia eta
errepublikarrek hartutako herrien
poblaciones tomadas a las fuerzas
republicanas. Horn destruyó sus
fotografías antes de morir de un cáncer
askapena. Reus-en kantzerraz hil baino
lehen, 52 urte zituelarik, bere argazki
guztiak puskatu zituen, baina ez zen
en Reus a los 52 años, pero no se atrevió
o no quiso destruir los negativos.
negatiboak suntsitzera ausartu edo ez
zuen nahi izan.
EASTMAN KODAK COMPANY
UN IMPERIO FOTOGRÁFICO
ARGAZKI INPERIO BAT
Eastman Kodak Company (popularmente
conocida como Kodak) es una compañía
Eastman Kodak Company ( Kodak
bezala ezaguna ) diseinu lanak, argazki
multinacional dedicada al diseño,
producción y comercialización de
ekipamenduetako produkzio eta
komertzializazioak egiten dituen
equipamiento fotográfico. La actual
empresa tiene su antecedente en la
Eastman Dry Plate Company fundada por
konpainia multinazional bat da. Gaurko
enpresak Eastman Dry Plate Company-an
du bere aurrekaria , George Eastman
el inventor George Eastman y el hombre
de negocios Henry Strong en1881. El 19
asmatzaileak eta Henry Strong negoziogizonak 1881ean sortuta. 2012ko
de enero de 2012 entró en concurso de
acreedores.
urtarrilaren 19an hartzekodunen
konkurtsoan sartu zen.
Con el eslogan "Presione un botón,
“Zuk botoi bat presionatu eta guk
nosotros hacemos el resto", George
Eastman puso en 1888 la primera cámara
sencilla en manos de un gran número de
gainerakoa egiten dugu" esloganarekin,
George Eastman-ek lehen kamera jarri
zuen. 1888an kontsumitzaile-kopuru
consumidores. Con ello, convirtió un
proceso engorroso y complicado en una
aparta lortu zuen prozesu gogaikarriak
utzita eta era errazean ia guztien
tarea fácil y al alcance de casi todos.
eskurakoa bihurtu zuelarik.
Desde entonces, Eastman Kodak
Company ha estado en cabeza con una
gran cantidad de productos y procesos
Harrezkero, Eastman Kodak Company
buruan egon da produktu kopuru
handiekin eta argazkingintza erraza,
nuevos que han hecho la fotografía más
sencilla, más útil y más divertida. De
erabilgarria eta dibertigarria eginez,
prozesu berrien bitartez. Hori ez gutxi
hecho, Kodak es conocida hoy en día no
sólo por la fotografía, sino también por
eta, argazkiengandik ez ezik baita ere
entretenimendua eta zientzialariak aisia-
las imágenes utilizadas en una variedad
de aplicaciones de ocio, comerciales, de
entretenimiento y científicas.
merkataritza-aplikazioetarako erabilitako
irudiengadik ere ezagutzen da Kodak
gaur egun.
EL NACIMIENTO DE UNA CO MPAÑÍA
En abril de 1880, Eastman alquiló el
KO NPAINIA BATEN JAIO TZA
1880ko apirilean, Eastman-ek Rochester-
tercer piso de un edificio de State Street
en Rochester y comenzó a fabricar
eko State Street-en eraikin bateko
hirugarren solairua alokatu zuen eta plaka
placas secas con la intención de
venderlas. Una de sus primeras
adquisiciones fue un motor de segunda
lehorrak egiten hasi zen haiek saltzeko
asmoarekin. Bere lehen eskuratzeetako
bat, 125 dolarregatik erosi zuen bigarren
mano que compró por 125 dólares.
eskuko motore bat izan zen.
Los experimentos de Eastman estaban
orientados a buscar un soporte más
Eastman-en esperimentuak kristala
baino euskarri malguago eta arinago bat
flexible y ligero que el cristal. Su primera
propuesta fue aplicar una capa de
bilatzera zuzenduta zeuden. Bere lehen
proposamena , emultsio fotografikoko
emulsión fotográfica sobre papel y
después cargar el papel en un
portarrollos. El portarrollos se utilizaba en
geruza bat paperaren gainean aplikatzea
izan zen eta papera gero argazki-filmak
eramateko batean kargatzea. Argazki-
las cámaras fotográficas de gran tamaño
en lugar de los soportes de las placas de
filmak eramatekoa tamaina handiko
argazki-kameretan erabiltzen zen, kristal-
cristal.
plaketako euskarrien ordez.
Este sistema de fotografía que utilizaba
un portarrollos tuvo un éxito inmediato.
Sin embargo, el papel como base para la
Argazki-filmak eramateko bat zerabilen
argazki sistema honek berehalako
arrakasta izan zuen. Hala ere,
emulsión no era un soporte del todo
satisfactorio, porque era bastante
emultsiorako oinarri bezala papera ez zen
erabat gogobeteko euskarria, paper
probable que el grano del papel
apareciera en la fotografía.
garaua argazkian agertzea nahiko
litekeena zelako.
La solución de Eastman fue revestir el
papel con una capa de gelatina lisa y
Eas tman- en k onponbidea, paper a,
gelatina lis o eta dis olbagarr i batez eta
soluble y otra capa de gelatina insoluble
y sensible a la luz. Después de la
ar giar i s entiber a iz an z edin, beste
gelatina ger uz a dis olbaezin batez
exposición y el revelado, la gelatina con
la imagen se desprendía del papel, se
es taltz ea iz an z en. Ex pos ak etar en eta
err ebelatz ear en ondor en, gelatina
transfería a una lámina de gelatina clara y
se aplicaba encima una capa de
paper etik ask atz en z en, gelatina ar gik o
orr i bater a tr ans fer itu eta gainean
colodión, una solución de celulosa que
formaba una película flexible y resistente.
A medida que perfeccionaba la película
kolodioi ger uz a bat ematen z en, film
malgu eta hausk aitz a er atz en z uen
zelulos ak o s oluz io bat. Film gar dena eta
Oficina Central de Kodak en Londres, ca.1900
Kodak-en Bulego Nagusia Londresen, ca. 1900
transparente en rollo y el portarrollos,
Eastman cambió el enfoque de su trabajo
ar gark i-filmak eramatekoa hobetu ahala,
Eastman-ek bere lanaren ikuspegia
y estableció la base sobre la que
sostendría el éxito que alcanzó en la
aldatu zuen eta argazki zaleentzako
argazkigintzaren gainean lortuko zuen
fotografía para aficionados.
arraskasta sostengatuko zuen oinarria
ezarri zuen.
Más adelante dijo: "Cuando
comenzamos con el plan de fotografías
en películas, pensábamos que todos los
Aur r er ago es an z uen: "Fi lm etak o
ar gazk i negoz i o plan ek in has i
que usaban placas de cristal cambiarían
rápidamente a utilizar las películas. Pero
ginen ean, k r is tal- plak ak z er abiltz aten
guz tiak filmak er abiltz er a biz k or
nos encontramos con que los que lo
hicieron fueron relativamente pocos. Para
aldatuk o z ir ela pents atz en ge nue n.
Bai na hor i egi n z utenak gutx i batz uk
hacer crecer el negocio, teníamos que
llegar al público general".
baino ez z ir en iz an, hor r etar ak o
publik o or ok or r ar i ir its i behar ginen".
PUBLICIDAD
La relevancia que otorgó Eastman a la
PUBLIZITATEA
Eastman-ek publizitateari, bai
publicidad, tanto para la compañía como
para el público, no tenía límites. Los
konpainiarako bai publikoarentzat, eman
zion garrantziak ez zuen mugarik. Kodak-
primeros productos Kodak se anunciaron
en periódicos importantes y diarios, con
anuncios escritos por el propio Eastman.
en lehen produktuak eguneroko egunkari
garrantzitsuetan iragarri ziren, berez
Eastman-ek idatzitako iragarkiekin.
Eastman acuñó el eslogan "Presione un
botón, nosotros hacemos el resto"
Eastman berak, Kodak kamera 1888an
aurkeztu zuenean "Zuk sakatu botoia guk
cuando presentó la cámara Kodak en
1888, y en menos de un año, el eslogan
gainerakoa egingo dugu" eslogana sortu
zuen, eta urte bat baino lehenago,
se convirtió en una frase conocida.
Tiempo después, gracias a la labor de
eslogana esaldi ezaguna bihurtu zen.
Hainbat denbora beranduago ,
directores y agencias de publicidad que
pusieron en práctica sus ideas, el
mensaje de Kodak aparecería en
zuzendari eta publizitate-agentziei esker,
bere ideiak praktikan jarri ziren. Kodak-en
mezua, aldizkarietan, egunkarietan,
revistas, periódicos, anuncios y vallas
publicitarias.
iragarkietan eta publizitate-hesietan
azaltzeraino.
El famoso eslogan de Kodak "Presione un botón,
nosotros hacemos el resto". 1888.
Kodak-en eslo gan ospetsua "Zuk sakatu botoia,
guk gainerakoa egingo dugu" , 1888.
Kodak comenz ó a ocupar es pacio en
las expos iciones mundiales , y la "Chica
Kodak espazioa hartzen hasi zen
munduko erakusketetan, eta "Kodak
Kodak ", con s u estilo de r opa y con una
cámar a que iba cambiando cada año,
Neskak" bere arropa-estiloarekin eta
urtero aldatzen ari zen kamerarekin,
sonr eía con encanto a los fotógr afos de
todas par tes . En 1897, la palabr a
"Kodak" comenz ó a brillar en un
argazkilarientzat leku guztietatik
lilurarekin irribarre egiten zuen. 1897an,
"Kodak" hitzak distira egiten hasi zen
anuncio luminos o de Tr afalgar Squar e
en Londr es , uno de los pr imer os
Londresen Trafalgar Square-ren iragarki
argidunean, mota honetako lehen
anuncios de es te tipo.
iragarkietako batean.
Kitty Krammer
La pri m er a “ chi ca Kod ak ” / Lehe neng o “ Kod ak nes k a”
25 d e ener o d e 1889 / 188 9k o ur tarril ak 25
ESTABLECIENDO LAS BASES
L OS COMIENZOS
O INARRIAK EZARRIZ
H ASIERAK
En 1789, Londres es el centro del mundo
fotográfico y empresarial. George
1879an, Londres enpresa eta
argazkigintza munduaren zentroa da.
Eastman se traslada allí con el fin de
obtener una patente para su máquina de
revestimiento de placas. Un año
George Eastman hara doa bere plakaestaldura makinarako patente bat
lortzeko asmoz. Urte bat geroago,
después, consigue la patente
estadounidense.
patente estatubatuarra lortzen du.
En 1880, Eastman comienza la
1880an, Eastman-ek plaka lehorren
merkataritza-fabrikazioa hasten du.
fabricación comercial de las placas
secas. El éxito de esta operación
Operazio honen arrakastak asko
hunkitzen du Henry A. Strong enpresaria,
impresiona sobremanera al empresario
Henry A. Strong, que invierte parte de su
capital en la empresa de reciente
eta bere kapitalaren parte bat sorrera
berriko enpresan hontan inbestitzen du.
creación.
1881eko urtarrilaren 1ak, Eastman-ek eta
Edificio Kodak, Rocherster.
Kodak eraikina, Rochester.
El 1 de enero de 1881, Eastman y Strong
forman una sociedad a la que llaman
Strong-ek Eastman Dry Plate Company
deitzen dioten sozietatea eratzen dute.
Eastman Dry Plate Company. Más tarde
ese mismo año, Eastman deja su puesto
Beranduago urte berean, Eastman-ek
bere postua uzten du Rochester Savings
en el Rochester Savings Bank para
dedicarse por completo a la nueva
empresa y a sus negocios. A la vez que
Bank-en enpresa berrian eta bere
negozioetan guztiz lan egiteko.
Konpainiaren jardueretako fase guztiak
gestiona activamente todas las fases de
las actividades de la compañía, continúa
kudeatzen dituen ein berean, ikerkuntzaahaleginak egiten jarraitzen du
realizando esfuerzos de investigación
para simplificar la fotografía.
argazkigintza sinplifikatzeko.
En 1883, Eastman sorprende a la
1883an, Eastman-ek argazkigintza
industria ustekabean harrapatzen du
industria con el anuncio de películas en
rollos, con un portarrollos adaptable a
casi todas las cámaras de placas del
argazki-filmak eramatekoaren
iragarpenarekin, ia merkatuko kamera
plaka guztietara moldatzeko modukoa.
mercado. En 1888, con la cámara
KODAK, establece la base para que la
1888an, KODAK kamerak argazkigintza
guztien eskura egon dadin oinarria
fotografía esté al alcance de todos.
ezartzen du .
La cámara KODAK, cargada
previamente con película suficiente para
KO DA K k amer a, aurr ez 100
ex pos iz ioetar ak o film batez k ar gatuta,
100 exposiciones, podía transportarse y
manejarse cómodamente durante su uso.
err ez garr aiatu eta er os o er abil
z itek een k amer a z en. 25 dolar r ek o
Tenía un precio de 25 dólares. Después
de la exposición de la película, se
enviaba a Rochester la cámara completa.
pr ez ioa z uen. Filmar en ex pos iz ioez
betea, Roc hes ter- er a bidaltz en z en.
Filma han er r ebelatz en z en, k opiak
Allí, se revelaba la película, se realizaban
las copias y se insertaba una película
egiten z ir en eta film berr ia s ar tz en;
hur a guz tia 10 dolar k os tatz en z en.
nueva; todo ello costaba 10 dólares.
1884an, Eas tman- Str ong s oz ietateak
En 1884, la sociedad Eastman-Strong da
paso a una nueva compañía, Eastman
k onpainia berr i bati bide ematen
diote, Eas tman Dr y Plate and Film
Dry Plate and Film Company, que cuenta
con 14 accionistas. Eastman Company
se creó posteriormente en 1889.
Company , 14 ak z iodunek os atua.
Eastman C ompany ger oago s ortu z en
1889an.
La compañía se ha llamado Eastman
Konpainia Eas tman Kodak Company
Kodak Company desde 1892, cuando se
creó la compañía Eastman Kodak
deitu da, New York ek o Eas tman Kodak
Company sor tu z enetik 1892an .
Company de Nueva York. En 1901, se
forma la compañía actual, Eastman
Kodak Company de Nueva Jersey, según
1901ean, gaurko k onpainia s or tz en da
New J ers ey-k o Eastman Kodak
Company iz enarekin, estatu hor tako
la legislación de este estado.
leger iar i jarr aik i.
Eastman construye su negocio a partir
de cuatro principios básicos:
Eas tman- ek ber e negoz ioa er aik itz en
du lau pr intzipiotan oinarr ituta:
• Fabricación en serie a bajo costo.
• Distribución internacional.
• Kos tu bax ur ak o s er iek o fabr ik az ioa.
•Nazioar tek o banak eta.
• Publicidad abundante.
• Orientación al cliente.
• Publiz itate ugar ia.
• Bez er oarentz ak o or ientaz ioa.
Eastman consideraba que estos cuatro
principios estaban estrechamente
Eas tman- ek lau pr intz ipio hauek
her ts ik i er laz ionatuta z eudela ir izten
relacionados. La fabricación en serie no
podía justificarse sin la distribución a
zion. Ser iek o fabr ikaz ioa ez z itek eela
jus tifik atu esk ala handik o banak etar ik
gran escala. La distribución, a su vez,
necesitaba el apoyo de una publicidad
gabe. Banak etak , publiz itate s endok o
eusk ar r ia behar z uen. Has ier atik,
sólida. Desde el principio, inculcó en la
compañía la convicción de que satisfacer
las necesidades y deseos de los clientes
konpainir en arr as k asta lortz ek o bide
bak arr a bez er oen nahiak as etz ea baino
ez z ela aldarr ik atu z uen.
era el único camino para lograr el éxito
en una empresa.
Ber e negoz ioar en has ier an honak o
A sus principios básicos del negocio,
oinarr izk o portaer a bideei eman z ien
lehentas una:
añadió las siguientes líneas de
comportamiento:
• Fomento del crecimiento y desarrollo a
• Hazk undear en s ustapena eta
ik erk untz a jarr aitu baten bidezk o
gar apena.
través de la investigación continua.
• Trat o jus t o y res pet uos o a los e mple a dos .
•. Tr atua z uz en eta begir unets ua
enplegatuei.
• Reinversión de los beneficios para la
construcción y ampliación del negocio.
• Onur en berr inber ts ioa negoz ioar en
hazk under ak o.
La historia de Kodak es una historia de
progreso en el desarrollo de estas líneas
Kodak- en histor ia por taer a hauen
gar apenar en eta oinarr izk o pr intz ipioen
de comportamiento y principios básicos.
his tor ia da.
F ABRICACIÓN EN SERIE A BAJO COSTE
Durante los primeros años de la
K OSTU BAXURAKO SERIEKO FABRIKAZIOA
Konpainiar en lehen urteetan z ehar ,
compañía, Eastman se centró en la idea
de suministrar herramientas fotográficas
Eastman, pr ezio posible tx ik ienean,
ahalik eta perts ona-k opuru haundienar i
al menor precio posible y al mayor
número de personas. El rápido
crecimiento del negocio hizo que la
err eminta fotogr afik oez hor nitz ear en
ideian z entr atu z en. Negoz ioar en
hazk unde az k arr ak , ek oiz pena esk ala
producción a gran escala fuera una
necesidad. La creación de herramientas
handian egitea behar tu z uen. Er reminta
eta film - fabr ikaz ior ak o pr oz es u
y procesos ingeniosos para la fabricación
de películas permitió a la nueva
igenios oen s orr er ak k onpainia ber r iari
publik o or ok orr ar en esk ur a z euden
compañía producir mercancía de alta
calidad a precios de venta que estaban
kalitate handik o s algaiak pr oduz itz ea
ahalbider atu z uen.
al alcance del público general.
En 1896, se fabrica la cámara KODAK
1896an, KO DAKen 100.000.
zenbak idun k amer a egiten da. Urte
número 100.000. Ese mismo año, la
longitud de película y papel fotográfico
horr etan, filma eta hilabetek o, 640
kilometr oetar a ( 400 miliatar a) heltz en da
fabricados alcanza los 640 kilómetros
(400 millas) al mes. En esta época, la
paper fotogr afik oar en fabr itatutak o
luz er a. G ar ai honetan, 5 dolar rengatik
cámara de bolsillo KODAK se vendía por
5 dólares. No contento con esto, Eastman
trabaja para crear una cámara de
KO DAK s ak ela k amer a s altzen z uten.
Honek in ez z ela ask i eta, Eas tman- ek
dolar batengatik s al z itek een
funcionamiento simple y eficaz que
pueda venderse por un dólar. El
funtz ionamendu s inple eta
er agink orr ek o k amer a bat sortz ek o lan
resultado de este esfuerzo es la
presentación, en 1900, de la primera de
egiten du. Ahalegin honen emaitz a,
1900ean, BRO WNIE k amer a herr ik oien
una larga línea de las populares cámaras
BROWNIE.
linea luz ek o lehen k amer ar en
aurk ez pena da.
D ISTRIBUCIÓN MUNDIAL
En la época en la que Eastman lanzó su
M UNDUKO BANAKETA
Eastman-ek plaka lehorren negozioa
negocio de placas secas en 1880,
Europa se mostraba entusiasta por la
hasi zuen garaian, 1880an, Europa
gogotsu azaltzen zen argazkigintzaren
fotografía, pero su práctica quedaba,
sobre todo, limitada a los profesionales.
alde, baina bere praktika
profesionalengana mugatuta geratzen
zen, batez ere.
Eastman se dio cuenta del potencial del
mercado para los fotógrafos aficionados
Eastman mundu guz tiko argazkilari
de todo el mundo. Sólo cinco años
después de que Eastman Dry Plate and
zaleen merkatuaren potentzialaz
konturatu zen. Bost urteren ondoren
Film Company se estableciera en
Estados Unidos, se abrió una oficina de
Eastman Dry Plate and Film Company-a
Estatu Batuetan ezarri ondoren, salmenta
ventas en Londres. En los años
siguientes, sobre todo después de la
presentación de la cámara KODAK y de
-bulego bat ireki zuen Londresen.
Hurrengo urteetan, batez ere KODAK-a
kameraren aurkezpenaren ondoren eta
los métodos simplificados de Eastman,
realizar fotografías se hizo popular para
Eastman-en sinplifikatutako metodoei
esker, argazkiak egitea herrikoia bihurtu
cientos de miles de aficionados.
zen milaka eta ehunkadaka zaleentzat.
En 1889, se constituy e en Londres ,
Inglaterr a, Eastman Photogr aphic
1889an, Londr es en, Ingalaterr an,
Eas tman Photogr aphic Mater ials
Mater ials Company, Limited, cuyo fin era
el manejo de la dis tribución de los
Company Limited delak oa s or tu z en,
zeinen helbur ua Kodak pr oduk tuen
productos Kodak fuera de los Estados
Unidos . Al principio, todos los ar tículos
se fabricaban en Rochester. Poco
banak eta Es tatu Batuetatik k anpo z en
lor tz ea z en. Has ier an, ar tik ulu guz tiak
Rochester - en egiten z ir en. Handik
des pués, la combinación de la demanda
nacional e inter nacional hiz o que los
gutxir a, naz io eta naz ioar tek o esk ar iak
as es etzek o fabr ik ak o baliabideak
recurs os de la planta no fuer an
suficientes.
nahik oak ez z ir ela ik us i z en.
La construcción de una fábrica en
Londres etik hur bil, Har r ow- en,
Ingalaterr an fabr ik a bat er aik intz en
Harrow, Inglaterra, justo a las afueras de
Londres, se termina en 1891. Para 1900,
existen puntos de distribución en Francia,
da1891ean. 1900 urter ak o, Fr antz ian
banak eta puntuak daude, Alemania,
Italia eta beste herr i eur opar batz uetan
Alemania, Italia y otros países europeos.
Se considera la creación de un punto de
bez alax e. Salmenta- puntu baten
sorr er a k ontuan har tz en da J aponian
venta en Japón y se planea la
construcción de una fábrica en Canadá
eta Kanadak o fabrik a batek o
er aik untz ar en plana egiten da
con la creación de Canadian Kodak
Company, Limited.
Canadian Kodak Company Limited- en
sorr er er ek in.
A MPLIANDO EL IMPACTO DE LAS IMÁGENES
Cuando George Eastman lanzó al
I RUDIEN INPAKTUA HANDITUZ
Geor ge Eas t man- ek film g ar de nek o lehen
mercado el primer rollo de película
transparente en 1889, el impacto se dejó
biribilkia at era z uene an merk at ura 188 9a n,
arg az k igintz a prof es ionalare n ga n dik et a
sentir más allá de la fotografía profesional
y de consumo. Por un lado, permitió al
inventor Thomas Edison desarrollar la
k onts u mok o aren g an dik harat ag ok o
inpak t ua lort u z ue n. Bat etik, lehen z ine mak a mera 18 91 n garat z ea b ai me n du z ion
primera cámara de cine en 1891, y en
1896, Kodak ya comercializaba una
Tho mas E dis on as mat z aileari, et a 1896 an,
jada K o dak -ek zine marak o film bat
película con revestimiento especial para
el cine.
merk at urat z en z ue n est aldur a berez ik o f il m
bat .
Este es sólo un ejemplo del papel que
Hau da Ko d ak -ek iz an du en g arrant ziaren
Kodak ha desempeñado en una serie de
industrias clave.
adi bi de b at z enb ait in dus t ria s ail
garra nt zit s uet an.
George Eastman y Thomas Edison en 1928.
George Eastman eta Thomas Edison, 1928an.
P ELÍCULAS
Actualmente, las películas Kodak
F ILMAK
G aur egun, Kodak filmek , munduk o
continúan grabando la acción que se
desarrolla en la mayoría de los platós
plato zinematogr afik o gehienetan
gar atz en den akz ioa gr abatz en
cinematográficos del mundo y se utilizan
para proyectar las películas en los cines.
jarr aitz en dute eta filmak z inemetan
pr oiektatz ek o er abiltz en dir a.
Desde que comenzaran a otorgarse los
Oscar, todas las ganadoras en la
Os k ar- ak ematen has i z irenetik,
"Pelik ula hober enar en" k ategor iak o
categoría de "Mejor película" han sido
rodadas en película Kodak. La compañía
ir abaz le guztiak Kodak filmean egin
dituz te. Konpainiak gainer a,
cuenta incluso con ocho Premios de la
Academia propios por la excelente
Akademiar en z or tz i s ari ditu k alitate
zientifik o eta tek nik o bik ainagatik
calidad científica y técnica.
lor turik oak.
S ALUD
El pa p el f und a ment al que des e mp e ñó la
OSASUNA
1895k o az ar oan Wilhelm Roentge- ek X
co mp añía en el d es arrollo del s ect or de las
imá gen es para la s alu d co menz ó cu an d o
-iz pialk as matu z ituen eta as mak ar i
honetatik ur te bete pas a baino
t odav ía no ha bía t rans currid o un año des d e
qu e Wilhel m R oent gen des c u briera los
ray os X, en nov ie mbre d e 1895.
lehenago k onpainiak funts ezk o par er a
iz an z uen os as unar en s ek tor ek o
ir udiak lortz en.
En 1896, Ko dak pres ent a el pri mer me dio
1896an, Kodak - ek , ber ez ik i
de ca pt ura (un p a pel f ot o gráf ico) dis e ña do
es p ecial me nt e para la ca pt ura d e
dis einetatuk o X iz pietak o ir udiak
har tz ek oa ( paper fotogr afik oa)
imá gen es de ray os X. En 19 14, la
co mp añía t enía co nt rat a dos a d os ex pert os
aurk ez ten du. 1914a n, k onpainiak
k ontr atupek o bi aditu z ituen
en radio graf ía para s olucion ar los
pro ble mas t éc nicos de los client es y en
192 9, el nú mero d e e mplea d os t écnicos
err adiogr afian, bez er oen ar az o
tek nik oak k onpontz ek o eta 1929an,
enplegatu tek nik oen k opur ua 26etar a
alcanz a b a los 26.
heltz en z en.
A me di da q ue el ne g ocio crecía, Ko d ak
ad a pt ó s u película y t ecn olo gía de ca pt ura
Negoz ioa has i ahala, Kodak - ek
os as unek o s ektor ear en behar
de i má g enes p ara s at isf acer las
nec es ida d es es pe ciales d el s ect or de la
ber ez iak as etz ek o ir udiak har tz ek o
tek nología moldatu z uen . Bigarr en
Mundu G er r an z ehar , adibidez,
s alud. Dura nt e la Se gu n da G uerra Mun dial,
por eje mplo, la co mp añía creó p elículas
par a det ect ar la ex pos ición a la radia ción
de los tra baja d ores qu e est ab an
des arrolland o la b o mb a at ó mic a. A lo lar go
de los añ os , s e des arrollaron ot ras
películas con cara ct erís ticas es pe ciales
par a aplicacio nes d e cardiolo gía,
od ont olo gía, ma mo graf ía y on colo gía (par a
el t rat a mient o del cánc er por radia ción).
k onpainiak bonba atomik oa gar atz en
ar i z ir en langileen er r adiaz ioar ek ik o
es pos iz ioa antz ematek o filmak s or tu
z ituen. Ur teetan z ehar , k ar diologiaaplik az ioetar ak o ez augar r i ber ez iek ik o
beste film batz uk er e, odontologia,
ma mogr afia eta onk ologia
( err adiaz ioagatik o minbiz iar en
tr atamendur ak oa) gar atu z ir en.
I MPRESIÓN Y PUBLICACIÓN
A pesar de que, desde sus primeros
I NPRIMATZEA ETA ARGITALPENA
Kodak-ek, bere lehen urteetatik,
años, Kodak suministraba materiales a la
industria de impresión, la compañía no
inprimatze-industrialerako materialez
hornitu arren, konpainiak ez zuen sektore
comenzó la venta de materiales diseñados
especialmente para este sector hasta
1912. Ese año, George Eastman adquirió
honetarako material salmentik hasi
bereziki, 1912 arte. Urte horretan, George
Eastman-ek material fotografikoak
Wratten & Wainwright, con sede en
Londres, que fabricaba materiales
produzitzen zituen eta Londresen egoitza
zuen Wratten & Wainwright firma hartu
fotográficos para la impresión comercial.
zuen.
En las décadas siguientes, el nombre
Kodak se hizo cada vez más popular en la
Kodak izena, hurrengo hamarkadetan,
inprimatze -industrian are eta ezaguna
industria de impresión. Actualmente, las
tecnologías Kodak están relacionadas con
aproximadamente el 40% de las páginas
egin zen. Gaur egun, Kodak-en
teknologia munduan inprimatzen diren
merkataritza-orrialdeen % 40an agertzen
impresas comerciales del mundo .
da, gutxi gorabehera.
El sistema de impresión Kodak Versamark VL4200
funciona a 125 metros/minuto.
Kodak Versamark VL4200 inpresio sistemak 125 metro/
minutuko funtzionatzen du.
E XPLORACIÓN ESPACIAL
Kodak ha trabajado en colaboración con
E SPLORAZIO ESPAZIALA
Kodak - ek NASA- r ekin k olabor az ioan
la NASA en proyectos de ciencia
espacial y misiones de sensores remotos
lan egin du z ientz ia espaz ialean eta 40
urte baino gehiagotan z ehar s ents or e
durante más de 40 años. Cuando John
Glenn se convirtió en el primer
estadounidense en situarse en órbita, su
urr unek o mis ioetak o pr oiek tuetan.
J ohn G lenn lehen es tatubatuar r a
orbitan jar r i z enean, 28.000 k ilometr o
impresión de viajar por el espacio a
28.000 kilómetros (17.400 millas) por
orduk o ( 17.400 miliatar a) abiadur an
espaz iotik bidaiatz ek o me mentua
hora queda grabada en una película
Kodak. Cuando Glenn regresa al espacio
k odak film batean gr abatuta ger atu
z en. G lenn es paz ior a itz ultz en denean
más de 35 años después, maneja una
cámara digital Kodak modificada para
35 ur te ber anduago, Kodak es paz iok o
mis io his tor ik oa dok umentatz ek o
documentar la histórica misión de la
lanzadera espacial.
.
moldatutak o k odak k amer a digitala
dar abil.
EVO LUCIÓ N DEL LO GO TIPO
C OMIENZOS DE 1900
LO G O TIPO AREN BILAKAERA
1900 HASIERAN
Kodak es la primera compañía en crear
un símbolo con su nombre e imagen.
Kodak lehen k onpainia da s inbolo bat
sor tz en ber e iz ena eta ir udiarek in.
19301930 -1940
La atención se centra en el nombre
Kodak y en el color rojo y amarillo del
19301930- 1940
Arr eta, Kodak iz enean eta merk ataritz a
-dis einuar en k olor e gor ri eta hor ian
diseño comercial.
1960--1970
1960
jar tz en da.
1960-- 1970
1960
Se introduce la esquina curvada.
1970--1980
1970
Iz kina k ur batua ez artz en da.
1970-- 1980
1970
La marca mantiene los colores rojo y
amarillo y el nombre Kodak, pero se
Mar k ak, k olor e gorr iak , horiak eta
Kodak iz ena mantentz en ditu, baina
añaden un recuadro y un elemento
gráfico en forma de K.
1980--1990
1980
lauk ia eta K itx ur azk o elementu gr afik oa
gehitz en dir a.
1980--1990
1980
Un tipo de letra más contemporáneo
hace más aerodinámico el nombre Kodak
Letra-tipo garaikideagoa eta
aerodinamikoagoa ezartzen zaio Kodak
dentro del logotipo existente.
H OY
logotipoari.
G AUR EGUN
Se elimina el recuadro, lo que simplifica
el logotipo. El tipo de letra más
redondeada.
Logotipoa sinplifikatzen duen laukia
ezabatzen da. Letra-tipo biribilduagoa.
irudi garaikideagoa eskeintzen dute..
GEORGE EASTMAN
Dejó los estudios y fue tachado de "no
tener talento" cuando se le evaluó con los
Ikasketak utzi zituen eta garaiko
akademikoek akademi-irizpideekin
criterios académicos de la época. Nació
en el seno de una familia pobre y ya de
ebaluatu zutenean "talenturik ez zuela"
erabaki zuten. Familia behartsu baten
joven se encargó de mantener a su
madre viuda y a sus dos hermanas, una
de las cuales tenía una minusvalía grave.
barnean jaio zen eta jada gaztetik bere
ama alargunaz eta bere bi arrebetaz
arduratu zen, zeienen hauetako baten
ezintasun larria zuen.
Hablamos de George Eastman y de su
capacidad para superar la adversidad
económica, de su talento para la
George Eastman-ri buruz hitz egiten
dugunean, zoritxar ekonomikoa
organización y la gestión y de su mente
despierta e ingeniosa, características
gainditzeko bere ahalmenari buruz
hitzegin behar dugu, antolaketarako eta
que lo convirtieron en un empresario de
éxito antes de cumplir los 30 años y le
permitieron situar a la compañía Eastman
kudeaketarako bere talentuari, eta bere
buru bizkor eta zorrotzari buruz, 30 urte
bete baino lehen arrakasta enpresairala
Kodak a la cabeza de la industria
estadounidense.
izan zuen eta Eastman Kodak firma,
industria estatubatuarraren buruan
kokatzea lortu zuen.
Fue un hombre modesto, sin
pretens iones... un inventor , un mercader ,
una pers ona con v isión de futur o, un
filántropo y un defens or de la
Gizon apala izan zen, pretentsiorik
gabe ... asmatzaile bat, merkatari bat,
etorkizun ikuspegia zuen pertsona bat,
integr ación.
filantropo bat eta integrazioaren
defendatzaile bat.
Eastman se quitó la vida el 14 de marzo
de 1932, a la edad de 77 años. Eastman,
Eastman-ek 77 urterekin bere buruaz
con una discapacidad cada vez más
acusada resultante de un endurecimiento
de las células de la médula espinal
beste egin zuen, 1932ko martxoaren
14an. Eastman, beheko bizkarrezurmuineko zelulen gogortze baten
inferior y sintiéndose cada vez más
frustrado por la incapacidad de mantener
ondoriozko ezgaitasun gero eta
nabarmenagoarekin eta bizitza aktiboa
una vida activa, comenzó a organizar sus
asuntos personales preparando su
mantentzeko ezgaitasunak zapuztua
sentituz, bere gai pertsonalak antolatzen
muerte.
hasi zen bere heriotza prestatuz.
"Eastman se convirtió en un factor
formidable para la educación del mundo
"Eastman faktore ikaragarri batean
bihurtu zen mundu modernoaren
moderno", destacaba una editorial del
New York Times tras su muerte. "Cedió
heziketarako", New York Times-aren
editorialak bere heriotzaren ondoren
una gran cantidad de las ganancias que
obtuvo con sus empresas a causas
benéficas; fomentó la música, donó
nabarmentzen zuenez. "Ongintzakausetarako utzi zituen bere enpresekin
lortu zituen irabazien kantitate handiak;
fondos para el aprendizaje, apoyó a la
ciencia en sus investigaciones y a la
musika sustatu zuen, ikasketarako
fondoak eman zituen, zientzia ikerkuntza
enseñanza, trató de promover la salud y
de combatir las enfermedades, ayudó a
sustatu zuen, irakaskuntza, osasuna
bultzatzen edota gaixotasunei aurre
los más desfavorecidos en su lucha
hacia la luz, convirtió su propia ciudad en
egiten saiatu zen, kaltetuenei lagundu
zien, bere hiria arte gunea bihurtu zuen
un centro de arte y glorificó a su propio
país ante los ojos del mundo".
eta bere herrialdea munduko begien
aurrean jarri zuen".
LA CRONOFOTOGRAFÍA DE MAREY
MAREY-REN KRONOFOTOGRAFIA
La cr onofotografía cons iste en el
proces o de captur ar una s ecuencia de
Kronofotogr afia, esz ena edo
mugimendua ir udik atzen duten ir udi
imágenes fijas que r epr es entan una
es cena o un movimiento.
fink ok o s ek uentz ia hartz ek o pr oz esuan
datz a.
Mar ey , que tr abajaba como pr ofes or de
Histor ia Natur al, s e había es pecializ ado
Mar ey , histor ia Natur alek o ir ak as le
bez ala lan egiten z uena, 60.
des de principios de los años 60 en los
estudios fis iológicos r elacionados con el
hamark adar en hasier atik estudio
fis iologikoetan er laz ionatutako k ausetan
or igen, las caus as y las for mas del
mov imiento. En s u opinión, “el animal er a
eta mugimenduar en for men jatorrian
espez ializ atu z en. Ber e ir itz ian, animalia
como una máquina”.
mak ina bat bez ala z en.
Planteó s us inv estigaciones s obr e la
locomoción como un pr oblema de
ingenier ía, como s e v e en s us libr os
Ber e ik erk untzak lok omoz ioar en gainek o
ingeniar itz a ar az o bat bez ala plateiatu
zituen, ber e libur uetan agertz en den
“Du mouvements dans les fonctions de
bez ala:“Mouvements dans les fonctions
la vie” ( 1868) o “La Machine animale.
Locomotion terrestre et
de la vie” ( 1868) edo “La Machine
animale. Locomotion terrestre et
aérienne” ( 1873) .
aérienne” ( 1873) ”.
DU MOUVEMENTS DANS LES
FONCTIONS DE LA VIE
MAREY, Etienne-Jule s.
Du mouvement dans le s fonctions de la vie . Leçons faites au Collège de France
Paris: G. Baillière, 1868.
LA MACHINE ANIMALE.
LOCOMOTION TERRESTRE ET AÉRIENNE
MAREY, Etienne-Jule s.
La machine animale, lo comotion terrestre et aérienne
Paris: G. Baillière, 1873.
Introdujo en sus investigaciones el uso
del llamado método gráfico, cuya
Ber e ik erk untzetan metodo gr afik oa
deitutak oa er abiltz en has i z en, z einen
aplicación habría que entender dentro de
la tendencia generalizada en esa época
aplik az ioa gar ai horr etak o joer a or ok or
baten barr uan uler tu daitek een,
de desentrañar la naturaleza profunda de
los fenómenos y traducirlos, de un modo
científico, a un código visual que
fenomenoen iz aer a s ak ona ar gitz ean,
er a zientifik o batean ber e analis ia eta
inter pr etaz ioa err ez tek o eta
permitiera y facilitara su análisis e
interpretación.
baimentz ek o ik us te k ode bater a
itz ultz ean datz a.
Marey pensaba que la imagen
Mar ey-k ir udi fotogr afik oak
fotográfica podía transcribir “de la forma
más simple” los movimientos más
mugimendur ik korapilats uenak for mar ik
sinpletar a tr ansk iba z itezk eela
complicados.
pents atz en z uen.
Por eso publicó como suplemento a “La
Horregatik argitaratu zuen "La Méthode
Méthode graphique” (1878), su libro
graphique” (1878), bere liburuaren
“Développement de la méthode
gehigarri bezela “Développement de la
graphique par l’emploi de la
méthode graphique par l’emploi de la
photographie” (1885). Donde expuso las
posibilidades de la utilización de la
photographie” (1885). Erregistro-sistema
bezala argazkigintzaren erabileraren
fotografía como sistema de registro.
posibilitateak adierazi zituelarik.
Etienne-Jules Marey
Heliograbado
Heliograbatua.
LA MÉTODE GRAPHIQUE
MAREY, Etienne-Jule s.
“Sur la méthode graphique”
MAREY, Etienne-Jule s.
“Sur la méthode graphique”
En Bulletin de l'Académie de médecine, 1878,
tomo VII, n° 27, p. 689-690; tomo VII, n° 31,
Bulletin de l'Académie de médecine-ean, 1878,
VII. liburukia, zk. 27, 689-690 orr.; VII. liburukia
p. 824-826.
zk. 31, 824-826 orr.
Escribió sobre la cronofotografía en
varios números (nº23-nº31) de la revista
1892an, “Il dilettante di fotografía”
“Il dilettante di fotografia” en 1892.
aldizkariaren hainbat aleetan idatzi zuen
kronofotografiari buruz (23.z-31.z.).
Mostraba diferentes aparatos para
realizar las imágenes, además del
vestuario utilizado por los modelos a
Argazkituak diren modeluen arropez
gain, irudiak egiteko hainbat aparatu
erakusten zituen eta bere metodo
retratar y explicaciones de su método
grafikoa azaltzen zuen.
LA CRONOFOTOGRAFIA
MAREY, Etienne-Jule s
“La cronofotografía: nuovo metodo per analisi del
MAREY, Etienne-Jule s
“La cronofotografía: nuovo metodo per analisi del
movimiento nelle scienze fisiche e naturali”
En Il diletante di fotografía, nº 23, p. 355-356;
movimiento nelle scienze fisiche e naturali”
Il diletante di fotografía-an, zk. 23, 355-356 orr.;
nº 24, p. 376-377; nº 25, p.390-394, n° 26,
p. 405-411; n° 27, p. 423-427; n° 28, p 441-443;
n° 29, p. 453-457; n° 30, p.471-475; n° 31,
zk. 24, 376-377 orr.; zk.25, 390-394 orr., zk. 26,
405-411 orr.; zk. 27, 423-427 orr.; zk.28,
441-443 orr.; zk. 29, 453-457 orr.; zk. 30,
p.488-490.
471-475 orr.;
Además, aportó algunas mejoras
para la captación fotográfica de las
G ainer a, hobek untz a batz uk az aldu
zituen mugimendu ar en har tz e
secuencias del movimiento,
desarrollando nuevos instrumentos
fotogr afik or ak o, fus il fotogr afik oa
(1882) deitur ik o tr amank ulu berr ia
como el fusil fotográfico (1882).
bez ala.
En la revista “La Nature”, Marey
“La Natur e” aldiz k ar ian, Mar ey-k ,
explicó la génesis de sus trabajos
con este tipo de aparato. Fueron
apar atu honek in eginik o lehen lanak
az aldu z ituen. J ans s e- ek
inspiradas por el revolver fotográfico
que Janssen había utilizado para sus
er abilitak o“ar gazk i pis tolan oinarr ituak
iz an z ir en, Venus planeta, eguzk i
estudios sobre el paso del planeta
Venus ante el Sol.
aurr etik pas atz ean eginik o es tudio
batean er abiliak iz an z ir enak .
POYET
Quatrième banquet de la
conférence Scientia,
offert à M. le Professeur
Marey
1901
Helio grabado
Helio grabatua
LE FUSIL FOTOGRAPHIQUE
Una importante aplicación científica de
estas imágenes fueros sus
Ir udi hauen aplik az io z ientifik o
garr antzits uenetak o bat 1883tik aurr er a
cronofotografías geométricas realizadas
a partir de 1883 y cuya teoría expuso en
egindak o kr onofotogr afia geometr ik oak
iz an z ir en, z einen teor iak "Le
su libro “Le Mouvent” (1894). Fotografía
al modelo sobre un fondo de color negro
Mouvent" ( 1894) ber e libur uan er ak uts i
con un traje también de color negro en el
que aparecían señaladas las
extremidades con una línea blanca y con
puntos blancos, las uniones entre
articulaciones y la cabeza. Al revelar las
fotografías, el resultado era un conjunto
de líneas y puntos que mostraban la
dirección y la flexión de las articulaciones
durante el acto realizado ante la cámara.
Así la fotografía se convertía en un
método gráfico para comprensión de
cualquier movimiento.
Richer, Paul
Congres International des Sciences Physiologiques
París, 1977
zituen. Modeloar i ar gazk ia fondo beltz
baten gainean, muturr ak lerr o
zuriar ek in s einalatuta egiten z itz aiz k ion
kolor e beltz ek o jantz i batek in eta
ar tik ulaz ioen ar tek o puntu z ur iek in,.
Argazk iak err ebelatz er ak oan,
emaitz ar en lerr oak eta puntuak
nor abidea eta k amer ar en aur r ean
egindak o ar tik ulaz ioen flex ioa
er ak usten z uten.
Hor r ela ar gaz kia edoz ein mugimentu
uler tz ek o metodo gr afik o batean
bihurtu z en.
LE MOUVEMENT
ÉTIENNE JULES MAREY
(Beaune,1830 – París, Francia,1904)
Médico, fotógrafo e investigador francés,
(Beaune,1830 – París, Frantzia 1904)
Medikua, argazkilaria eta ikertzaile
destacó por sus investigaciones en el
estudio fotográfico del movimiento.
frantziarra, mugimenduaren argazkilaritza
-estudioaren ikerkuntzengatik
Etienne-Jules Marey fue fisiólogo y
nabarmendu zen.
Retrato de Marey realizado por Nadar a la
edad de 39 años. Justo después de
haber sido designado por el Collège de
France, sustituyendo a Flourens.
Marey-ri Nadarrek eginiko argazkia 39
urte zituelarik. Orduantxe Collège de
France-k izendatua zuen, Flourens
ordezkatuz.
cronofotógrafo. Fue a París en1849 y se
matriculó en la facultad de medicina para
Etienne-Jules Marey fisiologoa eta
kronofotografolaria izan zen. 1849an
estudiar cirugía y fisiología. Se graduó
como médico en1859 y en1864 fundó un
Parisera joan zen eta medikuntza
fakultatean matrikulatu zen kirurgia eta
pequeño laboratorio en París donde
estudió la circulación de la sangre,
publicando "Le mouvement dans les
fisiologia estudiatzeko. 1859an mediku
bezala graduatu zen eta 1864an Pariseko
laborategi txikia sortu zuen odolaren
fonctions de la vie" en 1868.
zirkulazioa estudiatu zuelarik bertan,
1868an "Le mouvement dans les
Desde 1863, Marey perfeccionó los
fonctions de la vie" argitaratuz.
primeros fundamentos de su “método
gráfico”, que estudiaba el movimiento
utilizando instrumentos de registro y
gráficos. Utilizando polígrafos e
instrumentos de registro similares tuvo
éxito en analizar con diagramas el
caminar de un hombre y de un caballo, el
vuelo de los pájaros y los insectos.
Los resultados –publicados en "La
Machine Animale" en1873– despertaron
mucho interés y llevaron a Leland
1863tik, Marey-k mugimendua
estudiatzen zuen bere "metodo
grafikoaren" lehen oinarriak hobetu
zituen, erregistro-tresnak eta metodografikoak erabiliz. Poligrafoak eta antzeko
erregistro-tresnak erabiliz arrakasta izan
zuen gizon baten, zaldi baten, txorien
hegaldi-zabaltasuna eta intsektuen
ibiltzea diagramez analizatzean.
Emaitzek 1873an "La Machine Animale”-
Stanford y Eadweard Muybridge a
proseguir sus propias investigaciones,
ean argitaratuak, interes asko piztu zuten
Leland Stanford eta Eadweard
Muybridge, argazkigintzaren bidez
por medio de la fotografía, en el
movimiento de los caballos. A su vez la
zaldien mugimenduaren bere ikerkuntzak
aurrera eraman zituzten. Era berean,
influencia de Muybridge y las personas
próximas a Marey, incluyendo a
Alphonse Penaud, llevaron al fisiólogo a
Muybridge eta Marey-ri hurbilak
zitzaizkion pertsonen eraginak, Alphonse
estudiar la fotografía para el estudio del
movimiento.
Penaud barne, fisiologoa, argazkigintza
estudiatzera eraman zuten
mugimenduaren ikerketarako.
EL FUSIL FO TOG RÁFICO
En 1882, perfeccionó la 'el fus il
FUSIL FO TO G RAFIKO A
1874ko Jules Janssen astronomoaren
fotográfico', inspir ado por el “fus il
astr onónico” inv entado en 1874 por el
fusil astronomikoan oinarrituta, 1882an
Mareyk fusil fotografikoa hobetu zuen.
astr ónomo Jules J anss en. En 1882
Mar ey abr ió la Es tación fisiológica en el
Bois de Boloigne, fundada por la ciudad
Urte hontan Bois de Bouloignen estazio
fisiologikoa ireki zuen, Pariseko hiriak
sortua, Georges Demeny zelarik
de París , con G eorges Demeny como
asistente. Mar ey abandonó rápidamente
laguntzailea. Marey-k bere fusil
fotografikoa bizkor utzi zuen eta 1882an
su fus il fotográfico y en 1882 inv entó una
cámar a de placa fija cr onomatográfica
plaka finkoko kamera batek buxatzaile
mekanikoarekin hornitutako kamera
equipada con un obtur ador mecánico.
Utiliz ándola, tuv o éx ito al combinar en
kronomatografikoa asmatu zuen. Hura
erabiliz, arrakasta izan zuen hainbat irudi
una placa v ar ias imágenes s ucesiv as en
un s imple movimiento.
plaka batean mugimendu sinplean
konbinatzerakoan.
Para facilitar el disparo desde diferentes
posiciones, la cámara se colocó dentro
Tir oa pos iz io des ber din etatik
err ez tek o, k amer a er r ail en batz ue n
de una gran cabina de madera que
corría sobre raíles. Entre 1882 y 1888 se
gainea n jar r i z uen, z ur ek o k abina
handi bat en bar r uan. 18 82 eta 188 8
tomaron numerosas placas en la
estación, incluyendo las famosas figuras
geométricas.
bitar tean es taz ioa n plak a ugar i h ar tu
z ituzten, ir udi ge om etr ik o os pets uak
bar ne.
Fusil fotográfico de Marey
Marey-ren fusil fotografikoa
En 1888 Marey de nuevo mejoró su
invento reemplazando la placa de cristal
1888 an Mar eyk ber e as mak iz una
berr ir o hobetu z uen, kr is tal- plak a
por una larga tira de papel sensible. La
primera película sobre papel, que tomó
paper s entiber ak o tir a luz e baten ordez
or dez katuz . Lehen aldiz hogei ir udi
veinte imágenes en un segundo, se
mostró, pero no se proyectó en la
Academia de Ciencias el 29 de Octubre
segundo batean har tu zituenar en, lehen
filma er ak uts i z en, baina ez z en
pr oiek tatu, Zientz ia- Ak ademian 1888k o
de 1888. La tira se movía
intermitentemente en la cámara con la
Ur riar en 29an. Tir a hau k amer an
inter mitentek i mugitz en z en
ayuda de un electroimán. Dos años
después, Marey reemplazó el papel con
elek tr oiman baten laguntz ar ek in. Bi urte
ger oago, Mar ey-k paper a, 90mmk o
una película transparente de celuloide de
90 mm de ancho y 1,2 m o más de largo.
zabaler ak o eta 1,2mk o luz er ak o film
gar den batek in or dez k atu z uen. Pr es io-
Una placa de presión inmovilizaba la
película y un muelle la soltaba cuando la
presión disminuía.
plak a batek filma inmobiliz atz en z uen
eta malguk i batek pr es ioa gutx itz en
zenean ask atz en.
Fusil fotográfico de Marey
Marey-ren fusil fotografikoa
Entr e 1890 y 1900, Mar ey ( as istido por
Demeny hasta 1894, y a continuación
Mar eyk 1890 eta 1900 ur te bitar tean,
(Demeny-k 1894 arte lagunduta, eta
por Lucien Bull y Pierr e Nogues )
hicier on un númer o cons ider able de
Lucien Bull eta Pierr e Nogues- engandik
ondor en) k alitate estetik o eta tek nik o
tir as de película de anális is del
mov imiento, de gr an calidad estética y
técnica, incluy endo los muy bellos
handiko, mugimenduko analisi film
kopur u nabar mena egin zuten. Mar ey
eta Demeny-r en autoerr etr atu bar ne eta
autorr etratos de Mar ey y Demeny y el
famos o gato cayendo, filmado en 1894.
katua er or itz en ar i z enek o argazk i
ospetsua, 1894an filmatuta. Ur te
Ese año, Mar ey aceptó la r enuncia de
Demeny, que des eaba ex plotar
horr etan, Mar ey-k Demeny- en uk o egitea
onar tu z uen, bere metodo magistr alak
comer cialmente s us métodos
magis tr ales. 1894 también mar có la
komertz ialk i esplotatzea des iratz en
zuelar ik . 1894an er e aipatu behar Mar ey
publicación de "Le mouv ement" de
Mar ey , un tr abajo impor tante que cubr ía
todas s us investigaciones . Ejer ció una
-ren "Le mouv ement" ar gitalpena, ber e
ik erk untz a guztiak az altz en z ituen lan
garr antzits ua. 1890 hamark adako ber e
consider able influencia en los inv entores
pioner os del cine de la década de1890.
lanek , ez inbestek o er agina iz an z uten
zinemar en as matz aile aitz indar ien
Sus tr abajos , ampliamente difundidos
por la prens a internacional, fuer on una
artean, naz ioartek o prents ak hedatuta,
Thomas Edison eta Louis Lumièr e
fuer te inspir ación par aThomas Edis on y
Louis Lumièr e, entr e otr os . Mar ey , el
padr e fundador de la técnica
bez alak oentz at besteak beste inspir az io
sendoa iz an z ir en. Mar ey , tek nik a
zinematogr afik oar en fundatzailea,
cinematogr áfica, mur ió en 1904.
1904an hil z en.
FISIO LO G ÍA
Mar ey fue el inv entor del
FISIO LO G IA
Mar ey iz an z en esfigmografoar en
es figmógr afo, apar ato que s ir v e par a
monitor iz ar el mov imiento del s istema
as matz ailea, z irk ulaz io-s is temar en
(ber ez ik i pults uar en) mugimendua
cir culator io ( es pecialmente el puls o) ,
siendo el pr ecur s or de los ar tilugios
electr ónicos del s iglo XX como el
monitor iz atz ek o balio duen aparatua,
electr ok ar diogr afoa bez alak o XX.
mendeko tresna elek tr onik oen
electr ocardiógr afo.
aitz indaria iz anez.
© de esta edición: Diputación Foral de Gipuzkoa/
© argitalpen honen a:
a Gipuzkoako Foru Aldundia/
Photomuseum, 2012
Photomuseum, 2012
© de los textos , sus autores, 2012
Créditos fotográficos:
© testuenak, beraien egileak, 2012
Argazki kredituak:
p. 04 Gipuzkoa Donostia Kutxa, 2012
04. o. Gipuzkoa Donostia Kutxa, 2012
bajo licencia Creative Commons del tipo
Creative Commons Aitortu-Partekatu baimen beraren
Reconocimiento-Compartir bajo la misma licencia 2.5
arabera, 2.5 Espainia
España.
10-127 orr. Gipuzkoako Foru Al dundia, 2011
p.10-127 Diputación Foral de Gipuzkoa 2011
Creative Commons Aitortu-Partekatu baimen beraren
bajo licencia Creative Commons del tipo
arabera, 2.5 Espainia.
Reconocimiento-Compartir bajo la misma licencia 2.5
España.
Diseño editorial:
editorial www.ikeder.es
Diseinu editoria la: www.ikeder.es
Adaptación a inter net: www.inforlan.com
Interneterako egokitzapena: www.inforlan.com
Esta publicación ha recibido ayuda de la
Diputación Foral de Gipuzkoa en su programa
Argitalpen honek Gipuzkoako Foru Aldundiaren
Gipuzkoa 2.0 programaren laguntza ja so du.
Gipuzkoa 2.0
Photomuseum Argazki & Zin ema Museoa San Ignacio, 11. 20800 Zarautz
T.: 943 13 09 06 / Fax: 943 83 18 23 / [email protected]

Documentos relacionados