Dossier alumnes Sortides

Transcripción

Treball de Síntesi 1r ESO
INS El Palau
Tárraco
Índex
Introducció al Treball de Síntesi .............................................................................2
Metodologia de treball.......................................................................................... 3
IIIntroducció històrica ..................................................................................... 4
-
Sistema de numeració romà .................................................................... .11
Aigua ................................................................................................................. 13
-
Oi que són nets els romans? ................................................................... 14
-
L’Aqüeducte romà de les Ferreres o Pont del Diable .............................. 20
Aire .................................................................................................................... 23
-
Aprenem a orientar-nos............................................................................ 24
-
La Tarragona romana............................................................................... 29
Terra ................................................................................................................. 35
-
Lectura romana ....................................................................................... 36
-
El latín y el nacimiento del castellano...................................................... 40
-
Se abre el telón ....................................................................................... 42
-
Jocs Romans............................................................................................ 52
Foc ..................................................................................................................... 54
-
Mites ......................................................................................................... 55
-
Roman life ................................................................................................ 58
-
La domus romana i els mosaics............................................................... 62
Annexes ............................................................................................ ...... ............. 63
-
Autoavaluació ........................................................................................... 64
-
Full de valoració del Treball de Síntesi .................................................... 65
Exposició oral.................................................................................................... 68
-
Guió de l’exposició del Treball de Síntesi.................................................. 74
Pàg. 1
INS El Palau
Tárraco
Introducció al Treball de síntesi
Aquí tens, entre les teves mans, el teu primer Treball de síntesi que, com ja deus saber,
és un treball estructurat en àrees temàtiques que giren al voltant d’un eix comú.
Concretament aquest de 1r d’ESO intenta donar unes quantes pinzellades sobre la vida
romana.
Així doncs, aprendràs a través de diferents àrees diversos aspectes de la vida dels
ciutadans d’aquestes contrades uns dos mil anys enrere aproximadament.
Des d’un dia qualsevol d’un infant romà, passant pels vestits dels soldats romans, fins a la
lectura d’un testament d’un ciutadà important.
En resum, un treball que et posarà al dia de com vivien els nostres avantpassats. No et
sembla apassionant?
Pàg. 2
INS El Palau
Tárraco
Metodologia de treball
Hi haurà activitats que faràs amb grup i d’altres individualment. Caldrà, però, que llegeixis
sempre atentament els enunciats de les activitats.
En molt casos necessitaràs consultar algun material –diccionari, llibre de text...- A més a
més, tindràs els professors/es acompanyants que t’ajudaran a resoldre els dubtes que
potser et sorgiran.
El treball s’ha de redactar en català, excloent-hi la part de llengua castellana i la part de
llengua anglesa.
Treballareu amb el dossier com un quadern de treball. Tot el que hi afegeixis: gràfiques,
il·lustracions, mapes... hauran de portar títol i referència i hauran d’estar ben presentats.
Finalment, recordar-te que aquests primers quatre dies els has de dedicar al treball escrit i
que en el cinquè hauràs de fer la presentació oral.
Però, anem a pams i comença a organitzar-te la feina i el material que hauràs de portar.
Omple l’horari de l’agenda del Pla de treball que tens a continuació.
Pàg. 3
INS El Palau
Tárraco
Introducció Històrica
Empèdocles fou pensador grec del s. V a.C. Considerava que totes les coses estaven
compostes a partir dels 4 elements primers (terra, aigua, aire i foc). Mitjançant dos
principis còsmics es formaven o es destruïen totes les altres coses que hi ha a la
Naturalesa:
•
L’Amor, que impulsa la barreja (aparició,
generació o naixement, creixement).
•
L’Odi, que impulsa la separació (disgregació o
mort, minva o decreixement, desaparició).
Aquest pensament i molts d’altres de diferents
pensadors, han arribat als nostres dies gràcies a
l’Imperi Romà, que va saber aprofitar els coneixements de les civilitzacions anteriors
(fenicis, grecs...).
La finalitat d’aquest Treball de síntesi és que a partir de les restes existents, coneguem
l’època romana o vegeu com el món romà pertany encara ara al nostre substracte cultural.
Us proposem que us endinseu a la vida dels nostres avantpassats. Els romans som
nosaltres!
Pàg. 4
INS El Palau
Tárraco
Hispània Romana
1. ELABORA UN EIX CRONOLÒGIC AMB ELS SEGÜENTS FETS HISTÒRICS
•
Arribada dels Romans a Hispània: 218 A.C.
•
Guerra amb Asturs i Càntabres: 19 A.C.
•
Reformes de Dioclecià: 284-305 D.C.
•
Octavi August es queda com únic governant a Roma: 31 A.C.
•
Destrucció de Numància pels Romans: 133 A.C.
•
Invasions Bàrbares a Hispània: 409 A.C.
•
Inici de la Segona Guerra Púnica: 218 A.C.
•
Desfeta de l’Imperi Romà d’Occident: 476 D.C.
2. COMPLETEU EL SEGÜENT MAPA HISTÒRIC:
Pàg. 5
INS El Palau
Tárraco
- Ciutats: Barcino; Tarraco; Gades; Emerita Augusta; Caesar Augusta; Lucus
Augusti; Saguntum; Corduba; Toletum; Salmantica.
- Províncies: Gallaecia; Tarraconensis; Carthaginensis; Baetica; Lusitania.
3. IDENTIFIQUEU ELS NOMS DE LES CIUTATS DE L’ACTIVITAT 2 AMB ELS
NOMS ACTUALS.
Barcino:
Tarraco:
Gades:
Emerita Augusta:
Caesar Augusta:
Lucus Augustia:
Saguntum:
Corduba:
Toletum:
Salmantica:
Pàg. 6
INS El Palau
Tárraco
4. ARA HAS DE COMPLETAR EL MAPA SOBRE LA CONQUESTA D’HISPÀNIA DUTA A
TERME PELS ROMANS, TAL I COM S’INDICA A CONTINUACIÓ:
A. Situa els mars que envolten la Península:
- Mar Mediterrani
- Oceà Atlàntic
- Mar Cantàbric
B. Escriu al mapa els rius principals amb el nom llatí:
- Minius (Miño)
- Durius (Duero)
- Tagus (Tajo)
- Anas (Guadiana)
- Sucro (Xúquer)
- Iberus (Ebre)
- Baetro (Guadalquivir)
C. Col·loca el nom d’aquestes ciutats que eren a la zona ocupada:
- Barcino
- Sagunt
- Malaca
- Gades
- Hispalis
- Corduba
- Caesar Augusta
- Ilerda
Per saber-ne la localització pots utilitzar internet.
Pàg. 7
INS El Palau
Tárraco
Pàg. 8
INS El Palau
Tárraco
5. DESPRÉS DEL VISIONAT D’AQUEST FRAGMENT D’UN DOCUMENTAL
SOBRE LA INFLUÈNCIA ROMANA EN LA PENÍNSULA IBÈRICA. CONTESTEU
LES SEGÜENTS QÜESTIONS:
A. Entre quins segles va ser Hispania un domini de l’imperi Romà?
B. Quin llegat ens queda d’aquest període? Entre les obres públiques que els
romans van construir, quines cal destacar?
C. Durant el documental es comenta que Roma aconsegueix restablir el domini
i influència sobre Hispania “establint aliances amb les aristocràcies natives
implicant-les en la explotació de terres i gent”, que significa?
D. Per últim, existien els esclaus a l’imperi Romà? Com era la societat romana?
És a dir, tenien totes les persones els mateixos drets?
Pàg. 9
INS El Palau
Tárraco
6. DIBUIXA UN GRÀFIC SOBRE LA SOCIETAT ROMANA UTILITZANT I
COMBINANT LA SEGÜENT INFORMACIÓ:
Dones / Ciutadans / No tenien drets polítics / Homes lliures amb tots els drets / Esclaus
/ No Ciutadans / Sempre sota la tutela d’un home / Homes lliures / Pertanyien a una
altra persona
7. COMPLETA EL QUADRE (pots consultar el llibre de classe):
Construcció
Funció
Aqüeductes
Arcs de triomf i
columnes
Fòrum
Temples
Termes
Basílica
Amfiteatres
Teatres
Circs
Calçades
i
ponts
Pàg. 10
INS El Palau
Tárraco
Sistema de numeració romà
De ben segur ja coneixeu els nombres romans, el sistema
de numeració utilitzat a Europa fins al segle XVIII (com
podeu comprovar encara s’utilitzen avui en dia, segle 18,
ja ho sabies, oi?).
1. Feu aquests mots encreuats:
A
B
C
D
A
B
C
D
Horitzontals
Verticals
A. 2· 2 · 5 · 13
A. 20 · 47
B. 2001 – 486
B. 342 + 43 + 35
C. 42 + 32 + 12
C. 528 : 8
D. 155 · 2 : 5
D. 51 : 3
* Atenció: Utilitzeu aquests símbols per fer l’exercici 1:
L
I
I
X
D
V
X
I
X
V
X
C
M
C
X
L
Pàg. 11
INS El Palau
Tárraco
2. Quants nombres parells (menors que mil) es poden escriure en nombres romans fent
servir dues "lletres"? Escriviu totes les possibilitats.
Pàg. 12
INS El Palau
Tárraco
AIGUA
Déu Neptú
Pàg. 13
INS El Palau
Tárraco
Oi que són nets els romans?
Les ciutats del món romà necessitaven abastir-se d’una gran quantitat d’aigua potable.
Generalment no hi havia conduccions fins a les cases i els ciutadans acostumaven a
recollir l’aigua de fonts públiques. A les termes, on els romans prenien banys freds i
calents, s’utilitzava també molta aigua per omplir les piscines.
Aqüeducte romà construït en el segle I dC
Pàg. 14
INS El Palau
Tárraco
Un romà que visqués a una gran ciutat podia consumir una mitjana de 84 litres d’aigua al
dia:
1. Tàrraco tenia 40.000 habitants al segle II dC, quants litres es consumia en un dia?
I en un mes?
2. Imaginem que hi havia garrafes d’aigua de 3 litres i de 8 litres. Quantes garrafes com
aquestes necessita un romà al dia, de manera que hi hagi exactament 84 litres? Poseu
totes les solucions possibles.
Pàg. 15
INS El Palau
Tárraco
3. Amb garrafes de 3 litres i de 8 litres, com es pot mesurar exactament 1 litre? Expliqueu
el procediment.
I 2 litres?
I 4 litres?
I 5 litres?
I 6 litres?
I 7 litres?
Pàg. 16
INS El Palau
Tárraco
L’Aqüeducte romà de les Ferreres o Pont del
Diable.
Les necessitats d'abastiment hídric de Tàrraco devien ser
remarcablement abundants: fonts públiques per a usos quotidians i també
fonts decoratives, termes i, per descomptat, un port marítim important amb
nombrosos vaixells que esperaven recarregar reserves d'aigua. La ciutat va
tenir dos aqüeductes que hi subministraven aigua: el del riu Francolí i el del
riu Gaià.
Aquestes conduccions avançaven, generalment, arran de terra
resseguint les corbes de nivell. Així i tot, algunes vegades calia salvar forts
pendents, per la qual cosa la canalització s'havia de construir elevada sobre
arcs. Aquest és el cas del tram més conegut, que correspon a l'aqüeducte
romà de les Ferreres, anomenat també Pont del Diable, aixecat segurament
en època d'August. Aquesta construcció salva un barranc de 200 metres de
llargària, presenta dos pisos d'arcades i una alçària màxima de 26 metres, i
porta l'aigua del riu Francolí, a uns 15 quilòmetres de Tarragona.
Pàg. 17
INS El Palau
Tárraco
1. FIXA’T EN LA FIGURA DE L’AQÜEDUCTE ANTERIOR I DIBUIXA UN CROQUIS
ACOTAT AMB LES DADES SEGÜENTS. LA ORIENTACIÓ DE LA LÀMINA DE
L’AQÚEDUCTE HA DE SER APAISADA (HORITZONTAL).
Longitud total del pont: 200.000 mm
Alçada del primer pis: 11800 mm
Amplada columna primer pis: 1970 mm
Alçada columnes primer pis: 4750 mm
Radi arc: 3000 mm
Pàg. 18
INS El Palau
Tárraco
Pàg. 19
INS El Palau
Tárraco
La llegenda del pont del diable
En el temps de la dominació romana, Tarragona era la capital de l’Espanya
Citerior. Se li atribuïa un cens d’un milió d’habitants si bé la història crítica
moderna ho redueix als seixanta o setanta mil. Sigui com sigui, el cas és que
l’urbs necessitava aigua i va fer aixecar l’aqüeducte per tal d’unir dos turons
separats per una profunda torrentera i fer arribar l’aigua a Tarragona, obra ferma i
atrevida, esvelta i artística, aqüeducte romà avui declarat monument nacional. Es
creu fabricat del temps de l’emperador Trajà i segons ens conta el nostre primer
cronista, Lluís Pons d’Icart, les aigües eren preses del Gaià a quatre llegües de la
capital, pel lloc de Pont d’Armentera, mentre que d’altres creuen que venia del riu
Francolí i de Pont de Goi que és a més de dues llengües de Tarragona, camí de
Montblanc.
La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres
d’arcades –conta la llegenda- que les fortes ventades pròpies de Tarragona i la
fúria de les tempestes, enderrocaren el pont, la construcció del qual havia costat
tantes despeses, suors i llàgrimes. El mestre constructor en veure l’enderroc del
pont va dir tot desesperat que tan sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de
durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell
aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol i que
seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d’or i
d’argent. Mes ell no volia diners. Deia que volia l’ànima del primer que begués
l’aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït
i a l’endemà el dimoni esperava a l’altra banda del pont el compliment de la
paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l’altra part del
pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d’aquella
aigua.
“Paraula és paraula. Aquesta és l’ànima que pots prendre”, digueren al
diable. Satanàs no es conformà amb l’engany i tractà d’ensorrar el pont tot valentse del seu poder com a diable. Però els veïns de Tarragona li ensenyaren una
Creu feta amb dues branques d’olivera, símbol del cristianisme i de la pau, i li
recordaren a crits que era el primer de març, festa del sant Àngel de la Guarda.
Pàg. 20
INS El Palau
Tárraco
En veure’s desarmat el diable, tot enfurismat, corrent per entre els pujols,
se’n anà muntanya avall, traient foc pels queixals i amb les mans al cap i
esbufegant de ràbia.
Mes no acaba aquí la llegenda. En no poder ensorrar el pont que ja estava
beneït, llavors va tractar d’estroncar l’aigua. Tarragona era anomenada terra
rònega, ço és, terra seca i eixuta d’aigües i més seca encara per la fúria de les
ventades que, sobretot a l’hivern, el mestral i el migjorn, a fe de Déu que hi bufen
de valent. Per a la seva venjança, Satanàs pegà un cop de fora a terra, a la
muntanya, i amb el seu poder endiablat i malèfic va fer sortir de l’infern una legió
de diables que desviaren les aigües de la correntia. L’aigua no arribà mai a
Tarragona i per això, gairebé com fins ara, la ciutat es proveïa de l’aigua dels
pous dels convents, del pou medieval de la plaça de la Font, del pou-cisterna del
Pla de la Seu i de l’aigua de pluja recollida a les cisternes de les cases. Aquella
munió de diables que feia patir de set als habitants de Tarragona constituïa una
població flotant, fantasmal, que no deixava arribar l’aigua a la ciutat nostrada. Tot
això dóna lloc a la corranda popular que arriba fins a nosaltres:
Tarragona, terra rònega
Assotada pels ventols
i eixuta d’aigua bona.
Aquesta fou la causa de la manca d’aigua a Tarragona que la força de la
llegenda li atribuïa la maledicció del diable que va fer el pont, i en canvi no va
guanyar cap ànima.
Salvat i Bové, Joan. “La ciutat i el Camp de Tarragona”, pàgs. 10 i 11. Tarragona, 1969. Ed.
Excm. Diputació de Tarragona.
Pàg. 21
INS El Palau
Tárraco
1. Entre Martorell i Castellbisbal hi ha el Pont del Diable que travessa el riu Llobregat.
Explica la llegenda que sàpigues d’aquest pont.
2. Compara la llegenda del Pont del Diable del riu Llobregat amb la llegenda de
l’aqüeducte de Tarragona.
SEMBLANCES
Personatges:
Espai i temps:
Fets:
DIFERÈNCIES
Personatges:
Espai i temps:
Fets:
Pàg. 22
INS El Palau
Tárraco
AIRE
Déu Júpiter
Pàg. 23
INS El Palau
Tárraco
Aprenem a orientar-nos.
Ara que portem un temps coneixent el centre i ens posem a realitzar el nostre primer
Treball de síntesi,
1.- Creieu que podeu trobar qualsevol lloc del institut com per exemple arribar fins a
consergeria?
2.- A on aniríeu si sortiu de l’aula de música i us dirigiu cap a la vostra esquerra?
3.- A on arribaríeu si sortiu al pati i us dirigiu cap el Sud? Podeu ajudar-vos de la següent
imatge:
4.- Com que tot mapa i plànol ha d’estar orientat, dibuixeu l’ orientació del nostre centre
en el cercle que hi ha en el plànol. Per això cal dividir el cercle en 4 parts i escriure la lletra
N per indicar-hi el nord, (Tingueu en compte per on surt el Sol)
Pàg. 24
INS El Palau
Tárraco
5.- I si és de nit i està ennuvolat? Sabríeu contestar la pregunta 3? Per què?
6.- Quin instrument necessitaríeu per orientar-vos en aquesta situació?
Anem a aprendre com fer servir aquest instrument!
Una brúixola és una agulla imantada suspesa en una caixa, que gira lliurement i
assenyala el N. Hi ha molts tipus de brúixoles, però totes elles s’orienten sota els efectes
del camp magnètic de la Terra i llur Nord magnètic. La terra és com un gran imant que té
un pol sud i un pol nord magnètics. Per tant, qualsevol imant (brúixola) situat dins de la
Terra s’orienta en aquest sentit.
Les parts bàsiques de la brúixola són:
a. limbe
b. agulla imantada
c. cercle graduat en 360º
d. punt de mira o alidada
Una brúixola serveix per:
a. Saber on està el N.
b. Determinar la direcció d’un objecte que es troba a la vista en un mapa.
c. Determinar en quina direcció cal avançar per seguir un camí traçat en un mapa.
Pàg. 25
INS El Palau
Tárraco
Abans de fer una lectura a la brúixola, cal comprovar:
a. Que disposa de la seva caixa en posició horitzontal.
b. Que no s’utilitza a prop de cap massa metàl·lica o motor elèctric.
c. Si cal orientar la brúixola (presenta un limbe mòbil), cal fer-ho abans de prendre la
mesura.
Com prendre una visual
a. Cerqueu el significat de la paraula visual. http://www.enciclopedia.cat/
b. Ara que ja sabeu què és una visual, seguiu els passos següents per prendre’n una.
http://www.aventura4000.org/pag_a/brujula.html
7.- Per començar a fer servir la brúixola comproveu que heu situat el Nord correctament al
plànol de l’institut de l’activitat 4. Corregiu si és necessari la posició del Nord al cercle.
Pàg. 26
INS El Palau
Tárraco
8.- Ara per posar a prova la vostra capacitat per orientar-vos pel centre, us proposem un
joc. La professora us donarà una fitxa on consta el punt on us haureu de situar per
començar. En aquesta fitxa hi haurà la indicació de cap a on us heu de moure per trobar
una part del missatge secret que haureu de guardar fins al final. Un cop arribeu a aquest
punt tindreu una altra fitxa per aconseguir un nou fragment del missatge secret, i així
successivament fins a aconseguir un total de 4 fragments. Unint les parts dels missatge
secret tindreu el missatge sencer.
Anoteu el missatge secret a continuació:
Missatge secret
9.- Amb la informació continguda al missatge secret haureu de desxifrar el nom del
planeta del sistema solar a què fa referència aquest missatge.
Nom del planeta:........................................
10.- Alguns planetes deuen el seu nom a un Déu romà. Feu una recerca a Internet per tal
de trobar informació sobre el Déu romà que dóna nom al planeta desxifrat i poseu a
continuació la següent informació:
a) Nom del Déu romà:.............................
b) A què fa referència el nom d’aquest Déu?
c) Imatge o dibuix ben fet del planeta amb els colors corresponents.
Pàg. 27
INS El Palau
Tárraco
d) Imatge o dibuix del Déu romà.
Pàg. 28
INS El Palau
Tárraco
La Tarragona romana
1. EL TEXT QUE TENS A CONTINUACIÓ ÉS EL TESTAMENT DE LUCIOS
CUCRETIUS, UN FUNCIONARI IMPORTANT QUE ES TROBAVA AL SERVEI DE
L'EMPERADOR ROMÀ. LLEGEIX-LO:
Testament
Jo Lucius Cucretius Nicephorus, ciutadà de Tàrraco, servidor d' August, agraeixo als
déus que m'han permès una vida brillant plena d'honestedat i justícia i en aquests
moments finals, a les portes de la mort, deixo als meus estimats parents la darrera
voluntat per facilitar així el deure sagrat d'un enterrament digne, a fi de no condemnarme a vagar sense cap descans com una ànima en pena.
Un cop m'arribi la mort, tu, fill meu, que ja ets major d'edat, recolliràs amb un petó el
meu darrer alè, em tancaràs els ulls i em cridaràs pel meu nom. Recorda posar-me sota
la llengua una moneda per pagar a Caront i que em permeti creuar els rius de l'infern
amb la seva barca. Ordenaràs a les dones de la casa i esclaus que em rentin, perfumin,
adornin i em vesteixin amb la túnica i la toga per ser exposat en l'altri sobre un llit
mortuori enmig de flors i garlandes. Manaràs un esclau que em faci la màscara
mortuòria amb cera i apagareu la llum de la llar en senyal de dol. Contractaràs músics i
ploracossos que tocaran música fúnebre i caminaràs juntament amb els meus clients
portant feixos, les destrals i les màscares dels ancestrals. Em transportareu en andes
pels carrers de la ciutat seguit de parents i amics fins arribar al Fòrum on faràs una
oració fúnebre a la meva memòria. Finalment, conduireu el meu cos a la pira funerària
on les flames donaran compte de les meves despulles entre perfums i presents.
Recolliu les meves cendres i els ossos calcinats
per rentar-los amb vi i disposar-los
en una urna dins la meva darrera morada protegida de lladres i profanadors. Ho fareu
fora de muralla en terres de la meva propietat, com ho disposa la llei, entre la terra i el
cel no lluny de la mar eterna i al costat d'un camí on vianants i mariners m'honorin i
recordin les virtuts i gestes que m'han acompanyat en vida.
Pàg. 29
INS El Palau
Tárraco
Recorda finalment de purificar la nostra llar celebrant un banquet funerari amb tots els
meus parents, únic plaer que se'm permetrà en una segona vida. Posa una estàtua
meva en un lloc ben visible de la casa, en una fornícula de fusta juntament amb la dels
altres estimats familiars per commemorar en el futur el meu traspàs oferint vi, llet i mel
en record meu i assegura't que cap estranger s'apropi a la meva tomba.
Que Atis em guardi i protegeixi en aquesta darrera hora plena de tristesa i solitud amb
l'esperança que aquest moment transitori culmini amb un despertar triomfant.
Pàg. 30
INS El Palau
Tárraco
2. UN COP LLEGIT EL TEXT DE LUCIUS LUCRETIUS NICEPHORUS ORDENA AMB
NÚMEROS ELS DIBUIXOS SEGÜENTS SEGUINT LES INSTRUCCIONS QUE DÓNA
EN EL SEU TESTAMENT.
Pàg. 31
INS El Palau
Tárraco
Pàg. 32
INS El Palau
Tárraco
Pàg. 33
INS El Palau
Tárraco
3. TAMBÉ, A PARTIR DEL TEXT, FES LES ACTIVITATS O EXERCICIS QUE ET
PROPOSEM:
A. Busca al diccionari les paraules que estan en negreta i copia'n la definició.
- Túnica:
- Toga:
- Pira:
- Urna:
- Fornícula:
B. De les paraules que has buscat al diccionari, quines formen part del camp
semàntic de la roba?
C. Quins són els antropònims (noms de persones) que apareixen en el text?
D. El testament acaba amb una pregària adreçada a un déu romà. Copia-la a
continuació.
E. Busca cinc adjectius que apareguin en el text i després canvia'ls de nombre.
Pàg. 34
INS El Palau
Tárraco
Terra
Deessa Cibeles, Magna Mater
Pàg. 35
INS El Palau
Tárraco
Lectura Romana
Lee atentamente
1. ESTE TEXTO ESTÁ ESCRITO EN LA ÉPOCA ROMANA, PERTENECE A UN LIBRO
DE LECTURA QUE DEBÍAN UTILIZAR LOS NIÑOS Y NIÑAS ROMANOS, EL CUAL
NOS EXPLICA QUÉ HACE UN NIÑO DURANTE UN DÍA.
Me despierto al amanecer, cuando despunta el sol, y llamo al esclavo. Le hago abrir la
ventana: él la abre inmediatamente. Me incorporo, y me siento en el borde de la cama. Le
pido entonces la ropa: calcetines, zapatos... porque hace frío. Una vez calzado, me da
una toalla bien seca y limpia, y me trae agua para lavarme en un barreño. Me lavo las
manos, la cara y la boca.
Me quito el pijama, tomo una túnica y me peino. Me perfumo la cabeza, me ato un
pañuelo al cuello y me pongo la capa. Salgo entonces de mi dormitorio con el pedagogo y
la sirvienta para saludar a mis padres. Los saludo, los abrazo...
Busco mis útiles de escritura y se los doy al esclavo para que me los lleve. Todo
dispuesto, me pongo en camino, acompañado por el esclavo me dirijo como cada mañana
a la puerta de la escuela.
Mis compañeros salen a saludarme. Llego a la escuela y subo las escaleras con toda
tranquilidad, como es preciso. Dejo la capa en el vestíbulo, entro en clase y digo: “Salve,
profesor”. El profesor me abraza y contesta a mi saludo. El esclavo me entrega las
tablillas enceradas, los útiles para escribir y la regla.
-¡Salve, compañeros! Dejadme sentar en mi sitio (mi banco, mi taburete). ¡Vete de aquí!
¡Este es mi sitio! Lo he cogido yo antes que tú.
Me siento y comienzo a trabajar...He acabado de aprender la lección y pido permiso al
profesor para ir a comer a casa. El profesor me concede permiso para salir y le digo
entonces:
Pàg. 36
INS El Palau
Tárraco
-Que le vaya bien.
Él me devuelve el saludo... Después llego a casa y me cambio. Tomo un poco de pan
blanco, aceitunas, queso, higos secos y nueces; bebo agua fresca del pozo y, una vez he
acabado de comer, vuelvo a la escuela. El profesor se afana en leer y nos dice:
-¡A trabajar!
Cuestionario sobre el texto
1. DE QUÉ TRATA LA LECTURA. RESUME EL TEXTO EN CINCO LÍNEAS (presta
la máxima atención a la ortografía).
2. JUSTIFICA SI LOS HECHOS NARRADOS SIGUEN UN ORDEN LINEAL O NO
(consulta la unidad 3):
3. QUÉ SEMEJANZAS Y DIFERENCIAS OBSERVAS ENTRE LO QUE HACE EL
PROTAGONISTA Y UN ALUMNO COMO TÚ:
Semejanzas
Diferencias
Pàg. 37
INS El Palau
Tárraco
4. MIDE LAS SÍLABAS DE LAS SIGUIENTES PALABRAS (consulta la unidad 9):
pedagogo, escuela, pañuelo, sitio, devuelve.
5. EXPLICA QUÉ TIPO DE NARRADOR APARECE EN EL TEXTO. JUSTIFICA TU
ELECCIÓN (consulta la unidad 1)
6. BUSCA EN EL TEXTO DOS PALABRAS AGUDAS, OTRAS DOS LLANAS Y
UNA ESDRÚJULA (consulta la unidad 9).
7. CUANDO EL PROTAGONISTA DICE “¡SALVE, COMPAÑEROS!”, ¿QUÉ
MODALIDAD DE ORACIÓN ES? (consulta la unidad 9). RAZONA LA
RESPUESTA.
8. BUSCA EN LA LECTURA TRES SUSTANTIVOS, TRES ADJETIVOS Y TRES
DETERMINANTES (unidades 2, 4 y 7).
Sustantivos
Adjetivos
Determinantes
Pàg. 38
INS El Palau
Tárraco
9. ¿QUÉ TIPO DE TEXTO ES? ¿POR QUÉ? (consulta unidad 1).
10. ESCRIBE TRES SINÓNIMOS DE “DORMITORIO” Y DOS ANTÓNIMOS DE
“CONTESTAR”. UTILIZA EL DICCIONARIO (consulta unidad 4).
11. FORMA EL COMPARATIVO (EN SUS TRES MODALIDADES) DEL ADJETIVO
“FRESCA”, Y TAMBIÉN EL SUPERLATIVO (consulta la unidad 7).
12. ¿POR
QUÉ
LAS
PALABRAS
“MANO”,
“BOCA”
Y
“CARA”
SON
POLISÉMICAS? PON EJEMPLOS (consulta la unidad 4).
Pàg. 39
INS El Palau
Tárraco
El latín y el nacimiento del castellano
ORIGEN Y EXPANSIÓN
El latín, la lengua que se hablaba en el antiguo imperio romano, fue el origen de un grupo
de lenguas –el francés, el italiano, el portugués, el gallego, el catalán, el castellano...- que
se conocen como lenguas romances.
El castellano se empezó a formar en los primeros siglos de la Edad Media
(aproximadamente, siglo VI y siguientes, hasta el siglo X), en una zona que coincide con
el sur de Cantabria, el norte de la provincia de Burgos y el este de la Rioja. Desde allí fue
extendiéndose hasta ocupar la mayor parte del territorio peninsular. Más tarde, con el
descubrimiento de América en el siglo XV, el castellano se extendió más allá de la
Península.
LAS PALABRAS DEL PRIMITIVO CASTELLANO
El castellano empezó a diferenciarse del latín a partir de una serie de cambios que
afectaron a los sonidos y que dieron lugar a las palabras castellanas.
Algunos cambios fueron:
•
La F inicial latina se convirtió en algunas palabras en H.
Ejemplos:
latín: farina...
•
castellano: harina
Las terminaciones –UM y –US propias del latín se convirtieron en –O. Ejemplos:
latín: templum.... castellano: templo
latín: caballus.... castellano: caballo
Pàg. 40
INS El Palau
•
Tárraco
La E y la O de algunas palabras latinas se convirtieron, respectivamente, en IE y en
UE cuando esas vocales se quedaban en posición tónica.
Ejemplos:
latín: tempus... castellano: tiempo
latín: novus....
castellano: nuevo
1. MIRA EL CUADRO Y COMPRUEBA CÓMO SE PARECEN ESTOS IDIOMAS:
Latín
Castellano
porta
puerta
dies
día
rex
rey
lacus
lago
taurus
toro
2. AHORA, RELACIONA LAS PALABRAS LATINAS DE LA IZQUIERDA CON SUS
CORRESPONDIENTES ESPAÑOLAS DE LA DERECHA:
Latín
Castellano
1. leonis
ley
2. apis
piedra
3. nebulae
sal
4. portus
hormiga
5. petra
puerco
6. aranea
noche
7. culina
nube
8. panis
puerto
9. populus
abeja
10. liber
araña
11. canticum
rosa
12. sal
lengua
13. nox
libro
14. acqua
pan
15. porcus
león
Pàg. 41
INS El Palau
Tárraco
16. bucca
canción
17. formica
agua
18. finestra
cocina
19. rosa
torre
20. lingua
pueblo
21. lex
boca
22. turris
ventana
Se abre el telón.
Una máscara, un personaje
Los actores griegos, y a veces también los romanos, solían salir a escena con el
rostro cubierto por una máscara, adecuada al papel que representaban. Había máscaras
para hacer de mujeres (éstas no podían actuar), de viejos, de esclavos, de jóvenes...
Además, la máscara -que era como una cabeza hueca- constituía una especie de altavoz,
que amplificaba la voz del actor.
Tanta importancia han tenido las máscaras en la evolución del teatro que su nombre en
latín, persona, ha dado origen a nuestra palabra personaje, con la que se designa a
cada uno de los individuos que intervienen en la acción teatral.
Un autor antiguo llamado Pollux escribió un estudio sobre las máscaras. Aquí tienes las
descripciones de ocho de ellas.
1. ¿PUEDES EMPAREJAR
CORRESPONDIENTE?
1
2
CADA
DESCRIPCIÓN
3
CON
LA
MÁSCARA
4
Pàg. 42
INS El Palau
5
Tárraco
6
7
8
El primer padre: tipo de padre bonachón y generoso, que excusa fácilmente los vicios del
hijo. Cabellos cortos, aspecto sonriente, cejas en calma, mirada sencilla.
El viejo principal: mientras la ceja derecha, arqueada, indica la cólera, la izquierda,
plenamente horizontal, expresa la calma y la tranquilidad. El actor ofrecía a los
espectadores una u otra parte, según el estado de ánimo en que se encontrara.
El joven moreno: un poco más joven que el joven primero. Sus cejas bajas quieren indicar
que él representa a los jóvenes sesudos y austeros.
El segundo cocinero: calvo y rojizo.
El segundo padre: avariento, duro y austero. Aire brusco, mejillas secas, barba poblada,
mal color, pelo rojizo, orejas disformes.
El joven primero: aspecto un tanto colorado, impresión de buena salud, alguna arruga en
la frente. Cejas elevadas. Aspecto robusto y resuelto.
La cortesana llamada vieja seca o loba: rostro alargado, arrugas finas y abundantes, color
blanco casi amarillo, bizca. Con abundantes joyas.
El esclavo principal: cejas elevadas, pelo rojo.
Pàg. 43
INS El Palau
Tárraco
Comedia de la olla de Plauto
EL AUTOR
Tito Maccio Plauto, conocido como Plauto, vivió entre los siglos III y II a.C. Las noticias
que tenemos sobre su vida son pocas y están teñidas de fantasía: nacido en la Italia
central, se trasladó a Roma y se dedicó al teatro; hizo de actor, de director y escribió sus
propias piezas, adaptando comedias griegas. Más tarde, montó un negocio pero se
arruinó y tuvo que pagar sus deudas trabajando en un molino: hacía girar su rueda, como
las mulas.
Las obras de Plauto tuvieron siempre un gran éxito popular: eran comedias de enredo,
muy vivas, que buscaban distraer al público y no hacerla pensar demasiado.
LA OBRA:
Euclión es un viejo avaro que un día descubre, escondida en su casa, una olla llena de
oro. Su abuelo, tan tacaño como él, la había enterrado bajo el hogar. Lejos de alegrarle, el
descubrimiento le causa gran inquietud, pues vive de forma miserable y sospechando que
alguien se la robará.
Euclión tiene una hija, llamada Fedria, de la cual se ha enamorado el joven Licónides,
pero el avaro padre se dispone a darla en matrimonio a Megadoro, un viejo solterón,
vecino suyo, que se ha ofrecido a casarse con Fedria sin pedir la dote y pagando,
además, el banquete de bodas.
Temeroso de que, durante los preparativos de la boda, alguien descubra la olla, Euclión la
esconde fuera de casa, pero Estróbilo, esclavo de Licónides que estaba espiándolo, se
hace con ella.
Pàg. 44
INS El Palau
Tárraco
Al final, Licónides devuelve la olla a Euclión y éste consiente en que Fedria se case con
él y no con Megadoro.
PERSONAJES:
EUCLIÓN, viejo avaro.
ESTÁFILA, vieja esclava
de Euclión, nodriza de Fedria.
LICÓNIDES, joven, hijo de
Eunomia.
ESTRÓBILO, esclavo de
Licónides.
PITÓDICO, esclavo de
Megadoro.
MEGADORO, anciano
pretendiente de Fedria.
EUNOMIA, matrona,
hermana de Megadoro.
EL LAR FAMILIAR,
presentador del
prólogo.
ÁNTRAX y CONGRIÓN,
cocineros.
FEDRIA, su joven hija.
FRIGIA y ELEUSIA, flautistas.
ESCENA CUARTA
PITÓDICO (esclavo de Megadoro), ÁNTRAX y CONGRIÓN (cocineros), FRIGIA y
ELEUSIA (flautistas)
(La escena transcurre en Atenas, delante de las casas del avaro Euclión y del viejo
Megadoro, próximas al templo de la Buena Fe.)
PITÓDICO: Mi amo, después de ir al mercado, ha contratado en el foro estos cocineros y
estas flautistas, y me ha ordenado dividirlo todo por la mitad, a partes iguales.
ÁNTRAX: Pues por lo que se refiere a mí, te lo voy a decir claramente: no me partirás por
la mitad, por Hércules. Si me quieres enviar a algún sitio, me tienes a tu disposición, pero
será todo entero.
CONGRIÓN: ¡Mira qué delicado y pudoroso! Si alguien te lo propusiera, bien a gusto te
dejarías partir en dos...
PITÓDICO: Yo lo había dicho en otro sentido, Ántrax, no en el que tú me recriminas. Es
que hoy celebra sus bodas mi amo.
Pàg. 45
INS El Palau
Tárraco
ÁNTRAX: ¿Y con la hija de quién se casa?
PITÓDICO: Con la hija de Euclión, el vecino de al lado. Por eso me ha ordenado dejar allí
la mitad de la compra, a uno de los dos cocineros y a una de las dos flautistas.
ÁNTRAX: ¿Dices que la mitad aquí (Señala la casa de EUCLIÓN) y la otra mitad en
vuestra casa?
PITÓDICO: Así es, tal como lo has dicho.
ÁNTRAX: Pero, ¿cómo? ¿Es que el viejo este no podía hacer las compras para la boda
de su hija con su propio dinero?
PITÓDICO: ¡Qué va!
ÁNTRAX: ¿Cómo es eso?
PITÓDICO: ¿Que cómo es eso? Una piedra pómez no está tan seca como el viejo ese.
ÁNTRAX: ¿Lo dices en serio?
CONGRIÓN: ¿De veras es así?
PITÓDICO: Juzga tú mismo. Afirma que lo ha perdido todo, que está completamente
arruinado. Con decirte que, si se escapa el humo por alguna grieta de ese tugurio que
tiene por casa, enseguida se pone a gritar pidiendo ayuda a los dioses y a los hombres...
Es más, cuando se va a dormir, se ata una bolsa de cuero a la boca.
ÁNTRAX: ¿Para qué?
PITÓDICO: Para no perder nada de aire mientras duerme.
ÁNTRAX: ¿Y también se tapa la boca de abajo para no perder nada de aire mientras
duerme?
PITÓDICO: Puedes creer lo que te cuento, como yo te creería si me lo contaras tú.
ÁNTRAX: ¿Tú crees que, si le pedimos a ese viejo que nos regale un talento de los
grandes para comprar nuestra libertad, nos lo dará?
PITÓDICO: Ni el hambre, por Hércules, te prestaría ése, si se la pidieras. Más aún: hace
poco le cortó las uñas el barbero; reunió los recortes y se los llevó todos.
ÁNTRAX: Por Pólux, estás describiendo un sujeto tacaño donde los haya.
PITÓDICO: ¿Tú no te crees que sea tan tacaño y que viva como un miserable? El otro
día, un milano le arrebató un trozo de carne guisada. El hombre acude ante el pretor
hecho un mar de lágrimas. Entre llantos y gemidos se pone a pedirle que le permita citar a
juicio... ¡al milano! Si tuviéramos tiempo, seiscientas historias como ésta podría contarte.
Pero, dime: ¿Cuál de vosotros es el más rápido?
Pàg. 46
INS El Palau
Tárraco
ÁNTRAX: Yo, y además soy mucho mejor.
PITÓDICO: (A ÁNTRAX.) Coge el cordero más gordo de los dos y entra en nuestra casa.
ÁNTRAX: Ahora mismo.
PITÓDICO: Tú, Congrión, coge el otro y entra ahí (Señala la casa de EUCLIÓN.);
vosotros, seguidle; los demás, venid a nuestra casa..
CONGRIÓN: Por Hércules, el reparto no es justo: ésos se llevan el cordero más gordo.
PITÓDICO: Bueno, ahora. te daremos a ti la flautista más gorda. Frigia, vete con él. Tú,
Eleusia, entra en nuestra casa.
PLAUTO, Comedia de la olla
2. CONTESTA ESTAS PREGUNTAS DESPUÉS DE LEER EL FRAGMENTO DE LA
"COMEDIA DE LA OLLA" :
•
¿Por qué razón ha contratado el amo de Pitódico dos cocineros y dos flautistas?
•
¿Quién es Euclión?
•
¿Qué acciones de las que narra Pitódico podrían ejemplificar la tacañería de
Euclión?
•
¿A qué se refiere Ántrax con la expresión "la boca de abajo"?
•
¿Puedes deducir, a partir del texto, si Ántrax y Congrión son ciudadanos libres o
esclavos? ¿Por qué?
Pàg. 47
INS El Palau
Tárraco
3. EL DEDUCE EL SIGNIFICADO DE CADA UNA DE LAS SIGUIENTES
PALABRAS AYUDÁNDOTE DEL CONTEXTO; TEN EN CUENTA QUE SON
PROPIAS DE LA ÉPOCA EN LA QUE FUERON ESCRITAS (HACE UNOS 22
SIGLOS):
A. Foro
B. Hércules
C. Talento
D. Pólux
E. Pretor
1. Héroe grecorromano, hijo de Zeus y de Alcmena, y famoso por su fuerza.
2. Magistrado romano encargado de la administración
de justicia.
3. Plaza donde se trataban, en las ciudades romanas, los asuntos públicos.
Allí solía haber, al menos, un templo, un mercado, y un lugar para
administrar justicia y para hacer negocios.
4. Héroe guerrero grecorromano. Gemelo de Cástor, fue transformado, junto con su
hermano, en la constelación de Géminis.
5. Moneda griega de gran valor, generalmente de plata.
SOLUCIONES:
1.
2.
3.
4.
5.
4. OBSERVA LAS MÁSCARAS QUE APARECEN EN LA ACTIVIDAD PREVIA DE
ESTA UNIDAD Y ESCOGE LA QUE COLOCARÍAS A CADA PERSONAJE:
Euclión:
Licónides:
Ántrax:
Megadoro:
Pitódico:
5. ESCRIBE CADA UNA DE LAS SIGUIENTES PALABRAS JUNTO A SU
SINÓNIMO:
avaro - rotundamente - recatado - resquebrajadura
quitó - cutre - echar en cara - cuartucho
pudoroso (adj.):
recriminar (verbo):
grieta (sust):
tugurio (sust.):
tacaño (adj.):
miserable (adj.):
arrebató (verbo):
claramente (adv.):
Pàg. 48
INS El Palau
Tárraco
6. SUBRAYA LA ACEPCIÓN QUE CORRESPONDA AL SIGNIFICADO DE CADA
PALABRA EN EL TEXTO: (consulta la unidad 1)
celebrar (Del lat. celebrare.) tr. Alabar, aplaudir algo. CELEBRO tu sabia decisión. Usáb. t.
referido a personas. // 2. Reverenciar, venerar solemnemente con culto público los
misterios de la religión y la memoria de sus santos. // 3. Realizar un acto, una reunión, un
espectáculo, etc. // 4. Conmemorar, festejar una fecha, un acontecimiento.
CELEBRAMOS el cumpleaños de Juan. // 5 decir misa. intr.
barbero, ra (De barba.) adj. V. navaja barbera. // 2. fig. Méj. adulador // 3. m. El que tiene
por oficio afeitar o hacer la barba. // 4. Pez del mar de las Antillas, del orden de los
acantopterigios, de 10 a 15 centímetros de largo y la mitad de ancho, ojos grandes y
negros con cerco amarillo, una espina dura y puntiaguda junto a la cola, y piel muy
áspera. Hay varias especies.
milano (Del lat. vulgo * milanus, der. de milvus.) m. Ave diurna del orden de las rapaces,
que tiene unos siete centímetros desde el pico hasta la extremidad de la cola... //
2. azor, ave. // 3. Pez marino, teleósteo, del suborden de los acantopterigios. de unos
veinticinco centímetros de largo... // 4. Apéndice de pelos de algunos frutos. // 5. Flor del
cardo. // 6. V. cola del milano. // 7. fig. y fam. V. mesa de milanos.
7. SUBRAYA LOS DETERMINANTES QUE HAY EN LA SIGUIENTE ORACIÓN Y
CLASIFÍCALOS: (consulta la unidad 4)
¿Es que el viejo este no podía hacer las compras para la boda de su hija con su propio
dinero?
8. LEE ESTE FRAGMENTO: (consulta la unidad 2)
PITÓDICO:
Juzga tú mismo. Afirma que lo ha perdido todo, que está
completamente arruinado. Con decirte que, si se escapa el
humo por alguna grieta de ese tugurio que tiene por casa,
enseguida se pone a gritar pidiendo ayuda a los dioses y a los
hombres... Es más, cuando se va a dormir, se ata una bolsa de
cuero a la boca.
•
SUBRAYA LOS NOMBRES O SUSTANTIVOS.
•
SEÑALA SI SON SUSTANTIVOS CONCRETOS O ABSTRACTOS, PROPIOS O
COMUNES, INDIVIDUALES O COLECTIVOS
Pàg. 49
INS El Palau
Tárraco
9. SUBRAYA EL LEXEMA DE LA PALABRA: COCINEROS.
AHORA DISTINGUE SUS MORFEMAS: (consulta la unidad 6)
10. ENCUENTRA EN LA SIGUIENTE SOPA DE LETRAS CINCO ADJETIVOS
SINÓNIMOS QUE DEFINAN EL CARÁCTER DE EUCLIÓN. TAMBIÉN
HALLARÁS OTROS CINCO ADJETIVOS QUE SON ANTÓNIMOS DE LOS
PRIMEROS:
Pàg. 50
INS El Palau
Tárraco
ADJETIVOS:
ANTÓNIMOS CORRESPONDIENTES:
__________________
____________________
__________________
____________________
__________________
____________________
__________________
____________________
__________________
____________________
Pàg. 51
INS El Palau
Tárraco
Jocs Romans
Roma es va fundar el 753 a.C. Ja des dels seus orígens va començar a
guerrejar amb els seus veïns. Una d’elles va començar després que en uns
jocs organitzats per ells mateixos, van aprofitar per robar les dones dels
pobles convidats.
A Roma es produeix la ruptura entre l’exercici atlètic i l’exercici higiènic.
Els jocs atlètics tenien un caràcter d’espectacle, és a dir, anaven més enllà
de l’exercici com a activitat saludable. Els joves romans no anaven a
l’amfiteatre a practicar esport, si no a veure’l. Aquest es reservava als
professionals, reclutes provinents de pobles bàrbars. Al principi, el ciutadà
romà creia que l’exercici
era només necessari per a la salut i per a
entrenament bèl·lic. No s’entenia el valor del joc com una cosa agradable i
social per a passar el temps.
El tipus de gimnàstica que més va proliferar a Roma va ser l’atlètica i
professional que es manifestava en els espectacles de lluita, que despertava
passions molt fortes entre els espectadors.
L’antiga ciutat de Roma tenia una zona anomenada Campus on
s’entrenaven els soldats romans. Altres ciutats i assentaments militars van
incorporar una zona similar a aquests campus de Roma. En aquests espais
els romans hi anaven per jugar i fer exercici, que incloïen salts, lluita lliure,
boxa i carreres. Les dones no participaven en aquestes activitats.
En aquest Treball de síntesi emularem els campus romans amb
diferents proves físiques al pati de l’Institut.
Pàg. 52
INS El Palau
Tárraco
Proves a realitzar
1.- SALT DE LLARGADA: (es farà al gimnàs)
Es col·loquen els alumnes en fila i han de fer el salt el més llarg
possible.
El Control ha d’anotar les distancies que realitzen els saltadors,a cada grup
se li sumaran les marques aconseguides per tots el components del seu
grup.
3.- LLANÇAMENT DE PES (es farà a la pista)
Es col·loquen els alumnes en fila i han de realitzar el llançament el més
lluny possible.
El Control ha d’anotar les distancies que realitzen els llançadors,a cada
grup se li sumaran les marques aconseguides per tots el components del seu
grup.
Classificacions
Als concursos:
Es classificaran els tres primers grups de cada classe i passaran a la final i
competiran entre ells.
Guanyaran els tres primers grups
Pàg. 53
INS El Palau
Tárraco
Foc
Déu Volcà
Pàg. 54
INS El Palau
Tárraco
Pàg. 55
INS El Palau
Tárraco
1.- Cerca el nom de les nou muses i l’art o la ciència que representen cadascuna:
Pàg. 56
INS El Palau
Tárraco
2.- Busca més informació sobre Orfeu. Qui era Eurídice?
3.- Moltes obres de la música clàssica porten títols relacionats amb la mitologia
grega.
Cerca informació sobre Prometeu, personatge mitològic que dóna nom a l’obra
“Prometeu o Poema de foc)” d’Alexander Scriabin.
Pàg. 57
INS El Palau
Tárraco
A Roman Soldier
Pàg. 58
INS El Palau
Tárraco
1. Look up the following words in a dictionary. Complete the chart.
PRONUNCIATION
MEANING
2. Label the drawing, using the words from exercise 1.
3. Look up the following words in a dictionary. Complete the chart.
PRONUNCIATION
MEANING
METAL
WOOL
LINEN
WOOD
LEATHER
IRON
4. Now colour the soldier correctly. Use this information.
Armour and helmet were made of metal.
Tunics were usually red, and made of wool in winter, linen in summer.
The shield was wood or leather. It curved round the body. The paint used was red,
brown and beige.
Sandals were worn all the year. They were made from leather. The soles had iron nails
to make them last longer.
Pàg. 59
INS El Palau
Tárraco
Daily life in Ancient Rome
An archaeologist found this document in Tarragona. Write sentences describing the life
of Cornelius (a rich boy) and Aemilia (a poor girl)
Cornelius: patrician boy
wear
tunic√ toga√ sandals√
trousers - never
eat
fish – sometimes, meat √
bread √ figs √ cheese √
drink
wine √
go
to school – every day
to the circus Χ
play
with swords and balls √
with dolls Χ
Aemilia: plebeian girl
wear
a tunic √ sandals √
bracelets Χ
eat
cheese √ bread √
“garum” √
fish - never
go
to school Χ
work
in the kitchen √
play
with dolls - sometimes
Pàg. 60
INS El Palau
Tárraco
Cornelius is a patrician boy. He wears a tunic, he ______________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
Aemilia is a plebeian girl. She wears ________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
Pàg. 61
INS El Palau
Tárraco
La Domus Romana
Entra en aquesta pàgina web i observa com eren les domus romanes de
les famílies més riques i com estaven decorades.
http://latinpraves.blogspot.com.es/2011/01/la-casa-romana-la-domus-en-imagenes.html
Ara ja pots construir la teva pròpia maqueta d’una domus i d’una insula.
Després crea un mosaic per decorar la teva aula. Intenta ser el més fidel
possible als originals.
Pàg. 62
INS El Palau
Tárraco
Annexes
Pàg. 63
INS El Palau
Tárraco
Pàg. 64
INS El Palau
Tárraco
Autoavaluació
Reviseu el treball que heu fet i valoreu els següents aspectes del vostre treball.
Heu fet bona lletra i està net?
Heu respectat els marges i el text està ben distribuït?
Heu fet esquemes per resoldre les qüestions?
Heu buscat bibliografia, l’heu posat?
Heu tornat a llegir el que heu escrit per revisar l’ortografia, i la puntuació i
l’expressió?
Heu fet bons resums (sense copiar literalment) ?
T’has esforçat per fer el treball el millor possible?
Tenint en compte tot això:
Quina nota creus que et mereixes del teu treball?
Pàg. 65
INS El Palau
Tárraco
Full de valoració del Treball de Síntesi
Poseu el vostre nom:
A
B
C
D
E
Posa una x a totes les caselles que creguis oportú:
1) Fent el Treball de Síntesi m'he trobat les següents dificultats:
A
B
C
D
E
A
B
C
D
E
Falta de temps
Falta de material
Massa feina
Entendre que em demanaven
Planificar bé la feina
Per trobar els companys de grup
Altres dificultats:
2) Treballar en grup m'ha permès:
Anar al meu ritme de treball
Adaptar-me a un ritme de treball més ràpid
Adaptar-me a un ritme de treball més lent
Aprendre coses dels meus companys
Organitzar la feina tenint en compte les opinions d'altres
Acceptar idees d'altres persones
Millorar les relacions amb els companys
D'altres:
Pàg. 66
INS El Palau
Tárraco
3) El meu grup ha funcionat:
A B C D E
Per què?
Molt bé
Bé
Regular
Malament
4) Quines activitats us han agradat més? Per què?
5) Heu pogut fer totes les activitats com volíeu?
6) Us ha agradat fer el Treball de síntesi? Per què?
Pàg. 67
INS El Palau
Tárraco
Poseu al costat del vostre nom la nota que creieu us mereixeu en funció del vostre
esforç i treball
Nom
Nota
A
B
C
D
E
Pàg. 68
INS El Palau
Tárraco
Exposició oral
Pàg. 69
INS El Palau
Tárraco
Guió d’Exposició del Treball de Síntesi
1. Salutació (tot el grup)
2. Presentació (el portaveu)
- Quin Treball presenteu?
- Qui ha realitzat el Treball?
- Quan s'ha realitzat i on?
- Presentació dels companys i dels continguts que exposarà cada company.
(Podeu distribuir els materials segons: la matèria, el tipus d'activitats, els dies de
realització, segons la distribució formal del dossier... )
3. Desenvolupament (cada alumne/a la seva part)
-
Quina tasca/matèria presentes? (nom de l'activitat)
-
Descripció de l'activitat:
* Feina prèvia
* Activitat concreta: tipus d'exercici (emplenar formulari, escoltar una
exposició, realitzar problemes, redactar...), materials emprats, treball
en
grup
o
individual,
necessitat
d'ajuda
o
explicacions
complementàries...
-
Conclusions a què has arribat: què n'has extret?, què has après?
-
Valoració de l'activitat (costosa, enriquidora, divertida, estressant...)
4. Valoració global del Treball i conclusions (el portaveu)
- Quant a contingut
- Pel que fa a la metodologia
- Com a experiència
- Com a activitat realitzada fora del centre...
Pàg. 70

Dossier alumnes Sortides

Transcripción

Documentos relacionados

Cómo hacer carrera profesional en el exterior?

las posibles centuriaciones ampuritanas

Sin título-1 - Fira Gata al Carrer

NETWORKING Número 5 v9.indd - MBA-URV

3.3 MB - Lucha Internacionalista

receptari cuina - Bloc del Pla de Barris

Diari del festival - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de

DRAP ART 09

Autoevaluación - Facultad de Ciencias Jurídicas y Sociales