Dibuix fet per Ian Bedos Siquier (2n d`Educació Primària CEIP Els

Dibuix fet per Ian Bedos Siquier (2n d`Educació Primària CEIP Els

Dibuix fet per Ian Bedos Siquier (2n d’Educació Primària CEIP Els Molins, 7 anys)
Pere
Sant
2016
Salutació
Solstici d’estiu, dia més llarg i nit més curta, darrer dia lectiu a l’escola i ... repiquen les campanes
tot anunciant que ja comencen les nostres Festes.
Un moment esperat i desitjat, però també merescut. Després del primer any treballant intensament
per dinamitzar el nostre poble i oferir una programació cultural i de lleure que sigui atractiva, hem
vist com la resposta dels bugerrons en la participació dels actes programats, ens encoratja a seguir
en aquest sentit.
Si ets de Búger o hi vius, saps que l’estiu comença amb les nostres festes patronals i enguany volem donar la
benvinguda a l’estació del sol i la calor amb un programa farcit d’activitats. L’objectiu és ben clar: omplir el nostre poble
de cares contentes. T’esperen 9 dies en què podràs distreure’t i deixar fora les ocupacions diàries. Volem dibuixar una
rialla a la teva cara i deixar aparcats els fronts arruats i rostres de preocupació.
Treu profit a Sant Pere! Et convit que surtis, prenguis part en les activitats del programa i t’envoltis de la teva gent
per gaudir les festes. Treu tot el profit que puguis als dies que ens esperen. Valora cada rialla que vegis al teu costat
i comparteix amb la resta l’orgull de ser part essencial del nostre poble i peça clau perquè les festes recobrin el seu
sentit genuí.
Visca Búger i Visca Sant Pere!
Liniu Siquier
Batlessa de Búger
Dimecres, 22 de juny
A les 15.00 h, al Sagrat de l’Església, hissada de la bandera de Sant Pere i repicada de campanes.
A les 18.30 h, taller per engalanar el carrer Major amb banderoles poètiques. Vine a crear la teva banderola i decora el poble per les Festes amb la teva creació. Activitat per a tots els públics.
A les 20.00 h, al carrer Major,”Sus” a les Festes de Sant Pere 2016! amb Sonada dels xeremiers de Búger. Hi
haurà gelat i cava pels assistents.
A continuació, concert a càrrec del duet de música acústic IneSeta.
Dijous, 23 de juny
A les 17.00 h, al 1r pis del local municipal sa Carnisseria, inauguració de l’exposició “Burkina Fasso T’interessa”.
A les 18.00 h, al Teatre Parroquial, inauguració de l’exposició de fotos “Miram Sant Pere”.
“Al·lotes voleu fer randa
i aixecau-vos dematí,
que Sant Pere ja s’arramba”
Font: Magdalena Capó Sampol
Ambdues exposicions es podran visitar: de 10:30 h a 13:00 h i de 18:30 h a 20:00 h.
T. 971 509 017
A les 18.30 h, al carrer Major, sessió oberta dels tallers musicals que s’han començat a impartir aquest any a Búger. Dirigit per Inès Alemany i Jaume Nicolau. Activitat adreçada a infants d’1 a 4 anys.
A les 19.00 h, al Sagrat de l’Església, pregó de les Festes a càrrec de Pedro Femenia. Organitza: Parròquia.
A les 20.00 h, al Teatre Parroquial, conferència “La xocolata, un tast temptador” a càrrec del Dr. Josep Antoni Tur.
Divendres, 24 de juny
A les 19.00 h, al Sagrat de l’Església, taller de xapes i contacontes “El caragol i l’herba de Poniol” a càrrec de la
Fundació Kairós. Activitat organitzada per la Biblioteca Municipal amb el suport de la Xarxa de Biblioteques del Consell de Mallorca.
A les 22.00 h, al carrer Major, Teatre a la fresca, amb l’estrena de l’obra “Ni cap ni peus” de la Companyia de teatre
Fora Nirvis.
Dissabte, 25 de juny
A les 17.00 h, al Camp de tir de son Alemany, Tirada de colomins, coordina: Societat de Caçadors de Búger. Per a més
informació: Associació de Caçadors de Búger.
A les 17.30 h, a la piscina municipal, jocs aquàtics infantils, amb el suport de l’Àrea d’Esports del Consell de Mallorca.
C/. Major, 13
Tel. 971 53 74 75
07440 MURO (Mallorca)
Fax 971 53 73 76
[email protected]
A les 21.00 h, al carrer Major, Flash mob a càrrec del grup d’alumnes d’Ofelia Rios. A continuació, sessió i exhibició
de Zumba.
A les 23.30 h, al carrer Major, Revetla Jove amb les actuacions de:
> a les 23.00 h: Caspary > a les 00.30 h: Madòna> a les 2.00 h: Disccovers > a les 4.00 h: DJ Castell.
Diumenge, 26 de juny
A les 20.00 h, a la plaça de Sant Pere, Tast de poesia d’horabaixa. Vine i participa al Tast aportant el teu poema
preferit i gaudeix de la resta de poemes que es recitaran.
A les 22.00 h, al carrer Major, Gran nit de Playbacks. Vegeu programa a part.
Dilluns, 27 de juny
A les 19.00 h, al Poliesportiu Municipal, finals de les diferents categories del torneig de Padel.
A les 20.00 h, al carrer Major, exhibició de Taekwondo a càrrec de l’escola “AFTER SCHOOL HANOL” de Campos.
Ferreteria
SOBERATS
Ctra. Albufera, 11 - Tel.: 971 54 40 14
Tel. / Fax: 971 54 00 92
e-mail: [email protected]
07420 SA POBLA (Mallorca)
Ferreteria
HERRAMIENTAS •
RODAMIENTO A BOLAS •
CORREAS TRAPEZOIDALES •
POLEAS •
ABRASIVOS •
BRICOBALEARS
C/. Dofí, 4 - Tel. / Fax 971 54 59 57
e-mail: [email protected]
07400 PTO. ALCUDIA (Mallorca)
FERRETERIA •
BRICOLAGE •
NAUTICA •
PINTURAS •
PESCA •
A les 21.30 h, al carrer Major, Tremponada. Preu tiquet: 5€ (inclou: trempó, begudes, coca i gelat, taula, cadira, tassó i
coberts). L’actuació musical de Pedro Capricho amenitzarà la vetlada. Amb la col•laboració de l’Associació de la 2a Edat “Culleres i Picarols”.
Dimarts, 28 de juny
A les 20.00 h, al poliesportiu municipal, semifinal del torneig de Futbet.
A les 20.00 h, a la placeta de la Glòria, dansa al carrer, amb la representació de la peça educativa “Ballant Newton”
de la companyia BAAL, amb Catalina Carrasco i Gaspar Morey.
Activitat organitzada per la Biblioteca Municipal de Búger amb el suport de la Xarxa de Biblioteques del
Consell de Mallorca.
A les 22.00 h, al carrer Major, vetlada de Ball en Línia, amb l’actuació dels alumnes de ball de saló de Búger (professora: Bel Payeras).
A continuació, ball de Saló amb el trio musical Cristal.
Muebles Hostelería, Interior, Terraza y Jardín
Toldos y Capotas
C/. Vial, 3 - Nave, 4 - Polígono Son Llaüt
07320 - SANTA MARIA DEL CAMÍ
Illes Balears - España
www. amengualmobiliario. com
e-mail: info@amengualmobiliario. com
Tels. +34 971 14 03 93
+34 971 14 04 52
Fax +34 971 14 09 69
Restaurant Menestralia vos desitja bones festes
Dimecres, 29 de juny, Sant Pere
A les 10.30 h, pels carrers del poble, cercavila dels xeremiers de Búger.
A les 11.30 h, a l’església parroquial, Ofici Solemne en honor de St. Pere presidit per Mn Guillem Feliu.
A les 12.30 h, destapada de la placa commemorativa de la plaça de Sant Pere i del camí des Maiol.
A les 13.00 h, al carrer Major, refresc ofert pel Consistori .
A les 18.30 h, al carrer Major, corregudes de joies per a infants i adults.
A les 19.30 h, al carrer Major, animació infantil a càrrec del grup Cucorba.
A les 20.00 h, al poliesportiu municipal, final del torneig de Futbet.
A les 21.30 h, al carrer Major, desfilada de moda i exhibició de les peces de creació pròpia a càrrec de les alumnes
del taller de Confecció impartit per Margarita Capó.
A les 22.30 h, al carrer Major, Nit d’Humor amb l’actuació del Màgic Cloquell i Xavier Ramis.
Dijous, 30 de juny, Sant Marçal
A les 19.30 h, davant l’ajuntament, concentració de les persones majors i autoritats acompanyats pels xeremiers
de Búger.
A les 20.00 h, a l’Església, missa en homenatge a la nostra gent gran.
A les 20.30 h, al carrer Major, homenatge a la vellesa amb l’actuació dels grups bugerrons de ball de bot, batucada
(Bu-tucada) i Caparrots.
A les 23.15 h, Correfoc a càrrec dels dimonis de Búger (Fills de Llucifer) i acompanyats pels Bu-tucada. Recorregut:
Ajuntament, carrer Major, Església. Recomanacions: Aneu alerta amb el correfoc. Vine amb un vestuari
adequat per l’esdeveniment: roba de cotó, màniga llarga, mocador de coll, capell, calçat flexible i tapat, i
taps a les orelles. Si vas acompanyat d’infants, no els duguis a primera fila.
A continuació, Castell de Focs i traca de final de festes a càrrec de Pirotècnia Jordà, SL, de Lloret de
Vistalegre.
Pregó festes de Sant Pere
(El qui estima Búger, l’ha de conèixer dia 29 de juny de 2015)
Bones tardes a tots: Sra. Batllessa, regidors i regidores i demés autoritats, amigues i amics del poble de Búger, i a tots els aquí
presents. Enguany em demanaren per a fer el Pregó de Sant Pere. En un principi vaig dubtar, però després d’animar-me alguns
amics de Búger, en Miquel Perelló “Canta” i Mn. Joan Payeras de can Borreó, vaig dir que sí. Els seus consells han estat de gran
ajuda. He de dir que em sent molt agraït. Després va venir el dilema: de què puc parlar? Segurament tots vosaltres en sabeu molt
més que jo. Així i tot, permeteu-me fer-ne cinc cèntims del que jo pens del poble de Búger.
Corria l’any 1963, quan un grup de nins de tota Mallorca entràrem per primera vegada al Seminari Nou de Palma. I va ser aquí,
al Seminari, on vaig conèixer en Miquel Canta; ens unia una gran passió: el futbol. Uns anys més tard, vaig coincidir amb en Joan
Pons de can Borreó. De llavors ençà, establírem una bona amistat que ha perdurat fins ara.
Búger és un lloc de trobada, un lloc d’acollida, un lloc d’estada. Tots els qui l’han visitat s’han sentit com a casa seva. Antoni Furió,
gran historiador i erudit (Palma,1798-1853), quan parlava de Búger deia que estava situat damunt un pujol on hi ha arbredes que
creixen als seus voltants, i que el cor s’omple de goig quan un admira des del turó les seves belles vistes. I és que Búger, segons
Furió, era un poble industrial. Gent treballadora que fabricava amb fusta culleres i forquetes i altres utensilis de cuina que proveïa
tota l’illa. Li va cridar l’atenció que, durant els anys 1840, quan la gent sortia de ca seva per anar a l’església, tancava la porta i
deixava la clau posada al pany, propi de la gent franca i confiada.
Com he dit, Búger ha estat sempre un lloc d’acollida. Durant els anys 1930, Alfred Ehlers, nascut a Alemanya el 1885, a causa de
la seva oposició amb el govern alemany, va ser exclòs de totes les associacions d’artistes i va emigrar poc després a Mallorca.
Cercava un poble petit per viure-hi. Aquest poble va ser Búger. Ehlers era un conegut pintor alemany, artista gràfic, escultor,
ceramista i arquitecte. Una de les seves obres importants és la decoració amb panells de ceràmica de la Casa de la Ràdio a Berlín.
Va comprar el Pujol a l’amo en Palern i començà a establir-lo. Visqué durant una llarga temporada amb la família de l’amo en Tòfol
Bennàssar, de can Guixe, al carrer de Pou Nou. Quan a Alemanya li varen confiscar els béns va haver de renunciar a la compra
que havia fet del Pujol; així i tot, no tenint ja recursos, la família de can Guixe el va seguir acollint generosament. El seu propòsit
era viure a Búger durant llargues temporades. El poble el tenia encisat. Li agradava el contacte amb la gent.
Quan la guerra civil espanyola va esclatar, l’any 1936, Ehlers va haver de fugir de nou. Va romandre amagat a Palma fins que
el cònsol francès li va proporcionar un passatge per poder fugir cap a Marsella. De Marsella es refugià a Londres, on morí l’any
1955. L’amo en Tòfol de can Guixe, va seguir mantenint una correspondència amb don Alfredo, que era així com la gent de Búger
l’anomenava. Una pena que aquestes cartes s’hagin perdut.
Búger és un poble petit, bressol de tota una gent que s’hi sent bé. Un poble que viu de recordances, vivències i esperances. I és
que Búger és tot això: benestar, compartir, discutir, somniar, plorar, estimar, recordar. Búger s’ha forjat dia rere dia amb tota una
gent que ha treballat i que ha estimat: picarolers, cullerers, sabaters, fusters, moliners, paraires, sastres, teixidors de llana i lli,
pagesos, brodadores... Referent a les brodadores de Búger, na Bàrbara de can Rafel, en les V Jornades Locals, a la seva ponència
Búger i les seves brodadores, diu: “Voldríem fer un merescut reconeixement a la tasca feta per les al·lotes del nostre poble que
durant dècades, amb molta amabilitat i delicadesa, han fet amb l’agulla i fil el que podríem qualificar autèntiques obres d’art”.
Viure dins un poble vol dir conèixer-lo i estimar-lo, així com ho feren els nostres avantpassats. Recordem na Joana Cartera i en
Miquel Canta, dos glosadors d’empenta que varen fer poble, vertaders intèrprets de la vida quotidiana de Búger, que ens han fet
tastar la cultura popular i els costums. Dos autodidactes que saberen retratar estampes del poble de Búger. Na Joana Cartera, com
diu la introducció del llibre Na Joana Cartera, una glosada de picat, de Joan Pons i Payeras, era una dona que contribuïa amb les
seves gloses a retratar les interioritats de Búger. Abans de morir, l’11 de gener de 1991, deixava com a testament aquesta glosa:
Sa darrera vos vull dir
amb multitud d’alegria,
a Búger vaig néixer un dia
i si pot ser m’hi vull morir.
Recordem també en Miquel Canta, que enguany celebram el centenari del seu naixement. En Miquel Perelló Villalonga, Miquel
“Canta”, ha estat un dels millors glosadors de Búger i és un referent per a qualsevol persona que estima el glosat. Va néixer
a Búger el 7 de desembre de 1915. En “Canta” ens ho conta d’aquesta manera: “Vaig passar la meva infantesa com tots els
meus companys, a l’estiu descalços i a l’hivern amb unes espardenyes foradades... Vaig anar a escola quatre o cinc anys, que
es reduïren a quatre o cinc mesos: un dia perquè m’havien de rentar els calçons que duia, l’altre perquè havia de guardar un
germà o germana...” El seu pare, durant les vetllades li ensenyava a fer comptes i a escriure; el nin era espavilat. Ben prest, ja
de petit, quan anava al camp a ajudar el seu pare, escoltava les cançons que cantaven i ell les aprenia només en sentir-les: “A jo
m’agradava perquè fent feina sa gent cantava”, deia.
Certament, hem de dir que la música, a Búger, ha estat molt important. Un dels instruments més valuosos i estimats que té
el poble és l’orgue de la parròquia de Sant Pere. Aquest orgue que ara tenim prové dels Frares Mínims de Campos, i per mor
de l’exclaustració va ser venut a l’església de Búger. L’any 1876, dia de Tots Sants, hi va haver la inauguració i la benedicció
de l’orgue. Durant molt de temps l’orgue sonà. Fou l’any 1979, essent rector el P. Jaume Puigserver, quan es va dur a terme
la restauració. El 27 de juny de 1981, Guillem Ramis, el nou rector, el va beneir i el va inaugurar. Tenim un orgue on encara es
conserven nombrosos tubs originals de l’època de la seva construcció pel prestigiós orguener, mestre Pere Joseph Bosch i Font.
A hores d’ara, torna a necessitar una altra restauració.
Búger ha tingut bons organistes. El primer organista de la parròquia de Sant Pere de Búger va ser Antoni Puigserver fins l’any
1841. El batlle Pere Josep Mascaró també fou organista bastants anys, essent vicari Mn. Jaume Vives; D. Arnau Mir; D. Bernadí
Amengual de Son Costa també va ser organista més de 50 anys, fins que va morir; Mn. Pere Crespí Mora, vicari de Búger, va ser
el darrer organista.
A la capçalera del diari de “Buja”, març de 1979 deia: Ens hem quedat sense música! I és que Búger ha estat arrelat des de
temps molts remots a la música.
Qui no ha sentit parlar de la Banda de Música de Búger? En Bernadí Amengual de Son Costa (1889-1965) va fundar aquesta
agrupació l’any 1910. Actuà per diferents indrets de Mallorca fins a l’acabament de la guerra civil espanyola, l’any 1939. No hi
havia cap festivitat en que la Banda no hi prengués part. Enguany, el 13 d’octubre, es compleixen 50 anys de la mort d’en Bernadí
de Son Costa, un home entregat a l’art musical. Des de ben petit sentí aquesta afició i aprengué les primeres notes amb D. Arnau
Mir de Mancor, casat a Búger, i amb el Mn. Joan Femenies de can Dometo de Búger. Fa poc, també ens deixava el seu fill Tomeu
Amengual, un gran cantaire.
En el periòdic El Isleño, el juny de 1890 podem llegir: “Nos escriben de Búger, diciéndonos que para las próximas fiestas del apóstol
San Pedro, patrón de aquella villa, se está ensayando por los discípulos de la escuela pública, bajo la dirección de su profesor D.
Andrés Andreu y con la ayuda del organista de la parroquia, la hermosa misa del padre Aulí”.
No només Búger ha tingut bons músics, sinó també grans fabricants d’instruments: Els pianos que construïa en Jaume Capó, l’any
1854; les guitarres i castanyoles de Pere Antoni Rotger Siquier de Can Serrano, 1900; i també tenim constància que hi havia un
fabricant de violins. Hem trobat aquesta glosa que diu:
Un violiner de Búger
de Búger un violiner
violinejant se’n puja
violinejant se’n ve.
L’amo en Jaume Muntaner, es “Fuster”, feia flabiols amb fusta d’ametller per als pastors i xeremiers de Mallorca. L’amo en Jaume
també tocava molt bé el flabiol i era cantador de l’església. En Pere Alcina de ca´n Marquès era pastor i en els moments lliures
feia flautes i tocava les xeremies fent colla amb l’amo en Jaume Pastor, que tocava el flabiol i el tambor a l’oferta de l’ofici de sant
Pere. La família Payeras, de can “Castanyola”, fabricava castanyetes:
Ses castanyoles d’en Pere,
diuen que fan tan bon so,
n’hi ha una de figuera
i s’altra de llenyam bo.
Un poble que canta i balla vol dir que és viu, que està content. El ball ens fa sentir més alegres; el ball és festa, és bauxa que ens
ajuda a suportar dia a dia la nostra vida quotidiana. Recordem les ballades que es feien a ca’n Reus, a can Prom des Carreró. Per
a qualsevol esdeveniment no hi podia faltar la música i el ball: “Por la noche asistimos convidados a un baile que se celebraba
por la matanza de un cerdo que por su tamaño parecía un elefante. A la bulla i zamba precidió un opíparo convite al estilo del
país, donde no faltaron algunos guisados de pluma y pelo, con natillas y buñuelos de postre”, ens deia Antonio Furió quan l’any
1840 visità Búger.
L’any 1979 un grup de balladors i balladores de l’OCB de Búger rescatava aquest ball tan bell, com és el Ball de l’Oferta, i que
donava un aire festiu a l’Ofici Major, el dia de la festivitat de Sant Pere.
L’any 1981 en Toni Caimari va fundar ACA, un espai per a la creació sonora. Els seus objectius eren: “crear una infraestructura
que permeti la creació, la documentació i la vivència de la música contemporània, com també crear un teixit d’activitats musicals
i artístiques”. Si baixam pel carrer de Son Bielí, veurem diferents replans dedicats a compositors mallorquins.
Tenim carrers dedicats als Picarolers, als Cullerers, als Glosadors; pens, però, que per fer justícia n’hi hauria d’haver també
dedicats als músics, als sabaters i a les brodadores.
Aquests dies celebram les Festes de Sant Pere. La festa és un moment de ruptura dins la nostra vida quotidiana, un valor ètic
que és necessari per a l’harmonia i el bon desenvolupament de la nostra existència. L’home no és sempre “laborans”, sinó també
“festivus”. La festa forma part del ser humà, sense ella difícilment podríem subsistir. L’home “laborans” ha de conviure amb l’home
“festivus”. La feina i la festa conviuen, una necessita de l’altra, es complementen. Tots necessitam de la festa per sentir-nos més
humans. Per això, no podem perdre mai la capacitat de fer festa. La festa fa que celebrem la nostra existència. Ja ho deia Richard
Wagner: “La festa no està dins les coses sinó dins nosaltres mateixos”.
Aquests dies ens fan sentir el plaer de contar amb els altres. I és que una festa compartida ens uneix més i crea llaços d’amistat.
Per Sant Pere, quan les primeres figues flors embelleixen l’arribada de l’estiu, el poble de Búger s’engalana per viure la Festa
Major, per honorar el seu sant patró.
Búger bandera alçada
damunt nostre campanar,
i sant Pere celebrar
tots plegats la gran diada.
Els bugerrons es poden sentir molt orgullosos de tenir aquesta església. El bisbe Diego Armedo, a petició de l’obrer Miquel Tortella,
autoritzà la construcció d’una església atesa per un prevere o vicari (1563-1576).
“Si d’antic ja el nostre poble
tan bell temple va aixecar,
ho va fer amb un cor tan noble
que tot ell hi posa mà;
mentrestant contribuïa
amb almoines i suor”.
Més tard, el vicari Vicenç Payeras (1659-1715) va ser el gran impulsor de la construcció de la nova Església de Sant Pere, l’any
1694. L’església vella estava en ruïnes, i el vicari amb el crit “treballem tots plegats, cadascú així com pugui: aixequem una
església nova”. La Junta General dels obrers i caps de família de Búger demanaren al bisbe de Mallorca per poder treballar els
diumenges i dies de precepte per aixecar l’església nova de Búger. La resposta no es va fer esperar; el bisbe els va contestar dient:
“Atento a la necesidad que representa el suplicante se concede licencia para que se pueda trabajar en la fábrica de la Iglesia los
domingos y fiestas de precepto”.
També és prou conegut per tots els bugerrons el vicari Vicenç Payeras quan pronuncià la frase proverbial que es va fer cèlebre:
“Buja me fecit”, Búger em va engendrar. Després d’haver cursat estudis eclesiàstics a Roma, on es doctorà en teologia, li oferiren
un càrrec important que mai acceptà. Ell va preferir el seu poble, Búger, que les conveniències de les grans ciutats. Segons ens
conta el nostre amic prevere i historiador Mn. Joan Pons, aquest vicari es conformava en viure com a simple sacerdot en el seu
estimat poble de Búger; per això, va dedicar tota la seva vida al servei del seu poble. Cada bugerró duu dintre seu aquella frase
que pronuncià el vicari Payeras: “Buja me fecit”. Conèixer el que tenim a casa forma part de la nostra cultura, de la nostra història
i de la nostra geografia. Som hereus d’un passat i d’un present que no podem oblidar. El futur sempre depèn de tot allò que
coneixem i conservam.
El coneixement és la facultat humana d’aprendre, comprendre i raonar, com també ser conscient del món exterior. Per aprendre a
conviure es fa necessari conèixer tot allò que ens envolta. Per això, és molt important tenir coneixença del que tenim més a prop.
A vegades ens oblidam de totes aquelles coses amb les quals convivim i que formen part de la nostra història, de la nostra cultura,
de les nostres tradicions. No podem oblidar el nostre entorn natural i social. La realitat dins la qual vivim ens ensenya a conèixer,
a contemplar, a observar. Vivim i convivim, no només amb les persones sinó també amb moltes més coses, coses que veiem cada
dia i que sovint ens passen desapercebudes.
Viure la monotonia de la vida és viure la ignorància perpètua. Val la pena sortir de dins nosaltres per conèixer, per contemplar,
per examinar, per aprendre i apreciar el nostre entorn. Es fa poble dins el poble. Qui no recorda haver fet la xerradeta dins les
botigues, carnisseries, forns, cafès i tavernes de Búger? Les botigues: can Feliu, can Perico, can Ruqueta, ca madò Blanca, ca sa
Campanetera, la lleteria de ca madò Maria Cotxera; les carnisseries: ca madò Martina Pere Gall, ca sa Barriga, ca na Magdalena
de ca s’Eixemer; els forns: ca l’amo en Joan de cas Mestre, ca na Martina, de na Sebastiana i can Felip; les tavernes i cafès: l’amo
en Tòfol Bennàssar de ca’n Guixa, on venien de fora poble per escoltar la ràdio (diuen que un dia el rector Cullera hi va anar però
no hi va tornar, pensant que era obra del dimoni); ca’n Rafel de son Costa, on hi va haver la primera ràdio a Búger, can Saletes,
famós pels seus gelats d’ametlla, el cafè de cas Rector, el cafè de can Llorenç, els cellerets de can Tomeu Guixa i ca sa Barriga...
També hi ha hagut molta gent que, dins el seu anonimat, ha treballat dia a dia, amb constància, sense fer renou. Qui no ha anat
amb el correu o camiona de l’amo en Pep “Ferrer”, més de 50 anys recorrent per aquí i per allà quan quasi no hi havia cotxes,
i ell sempre fidel, encara que se n’hagués d’anar o venir de buit. L’amo en Guillem Saletas Palou, l’amo en Guillem Passarell,
s’Escolà, i la seva filla Maria, que han donat a conèixer les famoses campanes o floreres, com també betlems, rosaris i quadres
amb escenes religioses fets amb cornets i copinyes que arreplegaven per les platges d’Alcúdia i de Son Real. Na Joana Serra,
madò Cartera, deia:
Jo som de Búger i puc dir
que n’estic tota orgullosa,
sa meva vila és tan hermosa
que quasi sembla un jardí;
fan picarols i culleres,
i per tot Mallorca n’hi ha,
i pels qui s’han de casar
fan ses hermoses floreres.
També voldria recordar Antoni Siquier, mestre Borreó, que fou corresponsal de Búger i Campanet al Diari de Mallorca i Baleares
durant els anys 1960. Copsava l’actualitat i escrivia nombroses cròniques. L’any 1966 escrivia al diari Baleares sobre un altre
personatge que tots coneixem, l’amo en Felip es Carter: “No sabemos los años que lleva al frente de su cargo; ignoramos cuántas
veces habrá deambulado por las mismas calles; desconocemos su amplitud de sus servicios; lo que sí conocemos de veras es su
total entrega y su intachable proceder”. Recordam també l’amo en Francesc Buades Capó, el darrer saig de Búger, madò Bàrbara
de can Rafel, responsable de la centraleta telefònica i tants d’altres...
Una persona que no puc deixar de nombrar és el nostre estimat amic Jaume Gamundí Cladera, de ca’n Rom. Essent rector el P.
Jaume Puigserver, en Jaume començà a tocar les campanes, ara fa quaranta anys, i no han deixat de tocar cap dia, gràcies a la
constància i a l’entrega del nostre amic Jaume, s’escolà de la parròquia de Búger. Un dissabte de Pasqua, es vestí per primera
vegada d’escolà, era l’any 1991. El repic de les campanes, a Búger, encara és fa manual, no necessiten estar programades per
cap ordinador, ja que amb en Jaume, fidel i puntual, sempre toquen, i que per molts d’anys! En una entrevista que li feia na Maria
de Lluc en el Diari de Búger, el setembre de 2009, deia: “Què faria el poble sense jo? El poble em necessita i jo d’escolà ho faig
pel poble”.
Una de les entitats que més ha ajudat a conèixer el poble ha estat la Delegació de l’OCB de Búger amb les seves activitats: cursos
de música, cursos de llengua i cultura, conferències, xerrades, col·loquis, la recuperació de la festa del Jai 1979, ballades populars
i un llarg etc.
El juny de l’any 1978, un grup de joves de la Delegació de l’OCB de Búger, juntament amb en Miquel Pericàs Bueno, treien un
diari amb el mateix nom que havia fundat el frare trinitari el P. Miquel Ferrer el 23 d’agost de 1812: Buja. No sabem el motiu pel
qual aquest frare posà al diari el nom Buja, però podem deduir que devia tenir certa simpatia pel poble de Búger. La cultura, el
patrimoni, la història i els costums de Búger queden reflectits en aquest diari, ja que era un diari del poble i per al poble. Podem
dir que aquest diari és una vertadera joia literària i cultural que ajuda a conèixer una mica més el nostre patrimoni. La primera
època data del juny de 1978 fins al març de 1984 (23 números i una separata sobre els cullerers), i una segona, del desembre de
2007 fins el 14 de març de 2011, amb un anuari de 2012 que es va publicar el juny de 2013 (15 números). Podem destacar els
escrits de cultura, esports, Búger ahir i avui, la música dins el poble, la festa des Jai, les creus de terme, el Pujol, els molins, les
possessions, els cullerers, festes patronals, l’educació a Búger, les belles recordances del poble de Búger de n’Alexandre Ballester
i nombrosos articles que parlen de costums, de patrimoni, de tradicions i d’història, tot escrit en català. “Es tracta -com deia Josep
Maria Llompart- de retornar al poble de les illes la consciència d’estar en possessió d’una cultura pròpia, amb fisonomia i amb
característiques personals, específiques i inconfusibles, que ell mateix ha anat creant al llarg dels segles i que és capaç de seguir
creant en el futur”. Jo hi vaig col·laborar durant la primera època, de la qual cosa em sent molt orgullós. L’any que ve celebrarem
el 40è aniversari de la fundació de la Delegació de l’OCB a Búger. Des del primer president, Antoni Maties Garcia, l’any 1976,
juntament amb tots els presidents i presidentes i les seves juntes corresponents, han treballat per al poble de Búger, per recobrar
la nostra llengua i cultura; la nostra identitat, per davant tot.
Permeteu-me que dediqui una part d’aquest pregó a l’educació a Búger. Durant 35 anys he treballat com a mestre i pens i estic
convençut que l’educació és el fonament més important d’un poble; sense educació el poble seria mort, no tendria futur. El dia de
Sant Pere es dedicarà un carrer al mestre Mateu Bibiloni Juan. Va néixer a Ariany l’any 1904 i fou mestre de Búger des de l’any
1931 fins a l’any 1946. Un gran mestre que encara molta gent el recorda. Don Mateu va ser un d’aquets mestres que dedicà temps
i esforços per als nins i les nines de Búger.
Un bon educador, a més de ser mestre, ha de ser amic, un amic exigent que vulgui el millor per als seus alumnes. El mestre ha de
ser una persona oberta i sincera, que s’apropi a la realitat de l’infant, que eduqui des de la llibertat. L’aprenentatge del nin ha de
ser engrescador, alegre i atractiu i per suposat, en català. Educar no és ordenar, sinó ajudar i estimar l’infant perquè pugui aprendre
des de la seva llibertat i dels seus errors, a partir del respecte, la tolerància i l’escolta. Hem de creure amb l’infant i l’hem de fer
sentir important. Com ja hem dit, l’educació ha de tenir en compte el medi social i natural on es mouen els nins i les nines. Una
escola que viu d’espatlles del seu entorn serà una escola morta, sense futur.
Cal que els nostres infants de Búger coneguin la seva realitat, coneguin el seu poble: els bells molins; els torrents, els llogarets,
els rafals i les possessions; els meravellosos camins des Rafal, de Son Puput, de na Pontons, d’es Tres Cantons, de Son Turturell
, de Son Toniet, es camí d’es Torrentó, es camí de sa Costa, es camí de sa Font, es pont de can Damianet, es Pous; els boscos de
Búger amb la seva vegetació d’alzines, pins i garriga. Quan passegin els nostres infants pels carrers de Búger, que sàpiguen qui
era l’Obrer Miquel Tortella, Mn. Vicens Payeras, Mascaró i els Glosadors Miquel Canta i na Joana Cartera.
I quan escoltin aquesta expressió: “Pareixes de Búger”, sàpiguen que a l’any de la picor que tothom gratava, hi havia un rei Moro
a la ciutat d’Alcúdia que sempre estava trist perquè no tenia ningú que l’aconsellàs bé. Un dia li va venir la idea de fer un edicte.
Reuní tota la Cort i digué:
- Totes les persones que vulguin ser consellers meus s’han de presentar al palau per les festes del poble.
Heu de pensar i creure i creure i pensar, que quan arribà el dia de la Festa Major, se presentaren una mala fi de jovençans de tots
els racons de Mallorca i també de fora, que volien ser consellers del rei. El rei quan els va veure, s’entrevistà amb cada un d’ells.
El primer, fou un jove alt i robust vingut de terres llunyanes. El rei li demanà:
- I tu, què saps fer?
El jove alt i robust contestà:
- Jo endevin tot el que ha de passar.
El rei no s’ho pensà un moment i digué:
- Pots quedar al palau, em pots ser de gran ajuda.
Després entrà el segon jovençà i el rei li va fer la mateixa pregunta:
- I tu, que saps fer?
- Jo sé convertir les coses dolentes en coses bones.
- Caramb! Tu també pots quedar al palau. Em feia falta una persona com tu - digué el rei.
Un tercer jove es presentà davant el rei.
- I tu, què saps fer?
- A mi m’agrada manar.
- Els qui saben manar són savis, pots quedar al meu palau - digué el rei.
En vingué un altre amb cara riolera que semblava estar molt content. Pegant bots i cabrioles es plantà davant el rei.
- I tu, que saps fer?
- Jo sempre estic content, convertesc la tristesa amb alegria.
- Així m’agrada, allà on hi ha alegria tothom està content.
El qui feia cinc, digué al rei que treballava de nit i de dia, que mai estava cansat. Al rei li va parèixer bé, i també entrà com a
conseller. I així, un darrera l’altre, completant els set consellers que volia el rei perquè li ajudassin a decidir.
Al principi, tot anava bé i el rei estava satisfet de la seva elecció, però, després d’un temps la cosa canvià. Cada un tirava al seu
molí i deixava sec a l’altre. El que predestinava el futur no n’endevinava ni una, el qui convertia les coses dolentes en coses bones
no n’encertava cap. El qui manava no deixava opinar ningú. El qui estava content es tornà malhumorat i el qui treballava de nit i
dia es convertí amb un gandul.
El rei estava sorprès dels seus consellers, no en feien de bona i tot anava malament.
Al poble de Búger hi vivia un jovenet ben plantat, espavilat i de bons colors. Cada dia, al matí, se n’anava amb son pare a treballar
al camp. Tenien una bona guarda d’ovelles i molts d’altres animals. En Pere, que era el seu nom, sabia que el rei moro necessitava
consellers. Un dia, ben dematinet, s’aixecà i partí cap al palau del rei. Després d’una bona caminada arribà a Alcúdia i es dirigí al
palau. Tocà a la porta i els set consellers gelosos dels seus càrrecs digueren tots a l’hora:
- Què vols?
- Vull parlar amb el rei.
Els consellers no el volien deixar entrar, però el rei el va veure i el va fer passar, malgrat les cares de pomes agres dels consellers.
El rei li digué:
- Qui ets?
- Jo som en Pere de Búger i he vingut a oferir-li els meus humils consells.
- I tu, què saps fer?
- Escoltar!
- El qui escolta aprèn - manifestà el rei.
Després d’una estoneta el rei digué:
- De savis és callar i de bàmbols és mal xerrar. Bé, no podem perdre res, els qui tenc al meu costat no em serveixen.
Heu de pensar i creure que d’ençà que aquest jove de Búger, ben plantat i espavilat, va anar a servir el rei, es va convertir en el seu
millor conseller. Tota la cort del palau el tenia amb molta d’estima. En Pere de Búger escoltava tothom i sabia donar bons consells
al rei. Era més alegre que un picarol. Al rei li queia la baba de tan bé que es trobava amb en Pere de Búger. La seva anomenada
com a bon conseller es va estendre d’un cap a l’altre de tota l’illa de Mallorca.
Però un dia, no sabem per què, en Pere de Búger va desaparèixer i ja mai més se’n va saber res d’ell. El rei es posà trist; bé en
cercà d’altres, però no en va trobar cap. “Com en Pere de Búger, ningú”, deia sempre el rei.
Passà temps, i cada vegada que el rei moro rebia un bon consell, deia tot content i gojós, pensant amb en Pere: “Pareixes de
Búger”.
Bernat Forteza
T. 971 516 213
Dibuix fet per Aina Crespí Bennassar (4t d’Educació Infantil CEIP Els Molins, 3 anys)
Organitza:
Col·labora: