Mapa turístic del Vallès Oriental - Ajuntament de Montornès del Vallès
Transcripción
Mapa turístic del Vallès Oriental - Ajuntament de Montornès del Vallès
Centre d’InformacióFogars de Montclús q 938 475 290 E [email protected] www.diba.cat/parcsn Centre d’InformacióVallgorguina q 938 679 452 E [email protected] www.diba.cat/parcsn Centre d’InformacióSant Esteve de Palautordera q 938 482 008 E [email protected] www.turisme-montseny.com Centre d’InformacióFogars de Montclús q 938 475 113 E [email protected] www.diba.cat/parcsn Centre d’InformacióAiguafreda q 938 440 154 E [email protected] www.diba.cat/parcsn Oficina de Turisme Sant Celoni q 938 670 171 E [email protected] www.santceloni.cat/turisme Punt d’Informació Turística Figaró – Montmany q 618 13 06 68 E [email protected] www.figaro-montmany.cat Oficina de Turisme Caldes de Montbui q 938 654 140 E [email protected] www.visiteucaldes.cat Oficina de Turisme La Roca del Vallès q 938 423 900 E [email protected] www.larocavillage.com Punt d’Informació Turística Granollers q 938 794 980 E [email protected] www.visitgranollers.com Centre d’InformacióTagamanent q 938 428 764 E [email protected] www.tagamanent.cat Pensar en el Vallès Oriental quiere decir pensar en nuevas maneras de disfrutar del tiempo libre, susceptible de hacer múltiples combinaciones. El Vallès Oriental está muy cerca de Barcelona y se esfuerza, no sólo para recuperar la identidad y las tradiciones propias, sino también para encontrar nuevas maneras de crecer sin malograr el entorno que lo rodea. Así pues, las fuentes de agua termal que encontramos, han dado pie a confortables balnearios; los espacios naturales esconden una inacabable red de caminos y senderos; la recuperación de la artesanía alimentaría conduce a una cocina de calidad, y las instalaciones deportivas y lúdicas que dispone, como el Circuito de Barcelona - Cataluña o Roca Village, aportan al entorno la modernidad más ferviente. A todo esto, se suma la arquitectura de épocas pretéritas que dibuja todavía la fisonomía actual de algunos de los municipios, les otorga personalidad y carácter y nos recuerda que el pasado no es tan lejano. Es por todo esto que decimos que el Vallès Oriental es un ejemplo de variedad. Punt d’Informació Turística Gualba q 937 440 481 E [email protected] www.gualba.cat Centre d’Informació Tagamanent q 937 445 082 E [email protected] www.lacalma.net TurismeVallès Consell Comarcal del Vallès Oriental Miquel Ricomà, 46 938 600 700 [email protected] www.turismevalles.com Edita: Edita: à tal a C Es pa ño l Punt d’Informació Turística Cardedeu q 938 713 070 E [email protected] www.museudecardedeu.cat Punt d’Informació Turística Santa Maria de Palautordera q 938 479 555 E [email protected] www.smpalautordera.cat Disseny: xavivega.com Centre d’InformacióMontseny q 938 473 137 E [email protected] www.montseny.cat/turisme Centre d’Informació La Mongia - Sant Pere de Vilamajor q 938 610 418 E [email protected] www.vilamajor.cat Gualba q 938 487 027 E [email protected] www.gualba.cat B12812-2016 Centre de visitants La Garriga q 938 605 847 E [email protected] www.visitalagarriga.cat Vallès Oriental Amb el suport de: Con el apoyo de: www.turismevalles.com Aiguafreda q 938 442 253 E [email protected] www.aiguafreda.cat 01 La situació d’Aiguafreda entre espais tan contrastats com la Vall del Congost, els Cingles de Bertí i el Montseny, explica la riquesa i diversitat de l’entorn natural i del patrimoni cultural: les valls de Martinet i Avencó, els dòlmens de la Serra de l’Arca, les capelles romàniques de Sant Salvador i Sant Miquel, el conjunt monumental d’Aiguafreda de Dalt (segles VI-XVIII), la vila d’estiueig amb elements modernistes, etc. Hi ha diversos itineraris, entre ells l’Itinerari d’Aiguafreda de Dalt (PR-C200), i el poble és confluència de senders de gran recorregut. Aiguafreda també és l’escenari d’activitats que la converteixen en la capital dels esports de muntanya del Montseny. La situación de Aiguafreda entre espacios tan contrastados como el Valle de Congost, los Riscos de Bertí y el Montseny, explica la riqueza y diversidad del entorno natural y del patrimonio cultural: los valles de Martinet y Avencó, los dólmenes de la Sierra del Arca, las capillas románicas Bigues i Riells q 938 656 225 E [email protected] www.biguesiriells.cat q 938 713 070 E [email protected] www.museudecardedeu.cat de Sant Miquel, una bonita capilla construida en el S X se encuentra adentrada dentro de una cueva. La siguen un pequeño museo y una sala de audiovisuales. Más adelante encontraremos la primera cueva, poco antes del enorme salto de agua del río Tenes. Siguiendo por el itinerario se llega a la ermita de Sant Martí construida en el S IX. Finalmente se llega a la cueva de “les tosques”. 03 El Sot del Bac El Sot del Bac es un pequeño valle encajado entre riscos. Esta hondonada es uno de los parajes más singulares del Fogars de Montclús q 938 475 104 E [email protected] www.fogarsdemontclus.cat 04 q 938 475 030 E [email protected] www.campins.cat/el-municipi/guia-del-municipi/passejades/ Itinerario de Can Pitarra y Sant Guillem Campins es un pequeño municipio que dispone de una situación privilegiada en la falda del Montseny. Históricamente conocido como un pueblo donde venir a hacer salud debido a su clima benigno en invierno y aireado en verano, que sumado a un entorno natural montañoso y atractivo, explica la fuerte tradición turística. Canovelles q 938 464 555 E [email protected] www.canovelles.cat 05 Església de Sant Fèlix L’església parroquial de Sant Fèlix és un dels pocs edificis de Catalunya del primer art romànic, de l’any 1100, construïda amb una sola nau allargada i amb bandes llombardes al voltant de tota la façana. La portalada és única dintre del romànic català pels seus detalls. A l’interior s’hi conserven dos quadres dedicats a Sant Roc i a Sant Andreu, de finals del segle XVI. La parròquia posseïa un notable tresor d’orfebreria que va desaparèixer amb la guerra civil espanyola. Actualment es conserva una naveta del segle XVII i una imatge de la Mare de Déu del Roser feta d’ivori. A l’interior també s’hi pot observar una tribuna que es conserva de l’any 1678, que va fer construir Jeroni de Magarola, de la casa del costat de Can Castells. Iglesia de Sant Fèlix La iglesia parroquial de Sant Fèlix es uno de los pocos edificios de Cataluña del primer arte románico, del año 1100, construida con una sola nave alargada y con fajas lombardas alrededor de toda la fachada. La portalada es única dentro del románico catalán por sus detalles. En el interior se conservan dos cuadros dedicados a Sant Roc y a Sant Andreu, de finales del siglo XVI. La parroquia poseía un notable tesoro de orfebrería que desapareció en la guerra civil española. Actualmente se conserva una naveta del siglo XVII y una imagen de la Mare de Déu del Roser de marfil. En el interior se conserva una tribuna del año 1678, que hizo construir Jeroni de Magarola, de la casa de al lado de Can Castells. Santa Magdalena La iglesia de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix es una de las joyas más preciadas del románico del Vallès Oriental. Del que hubiera sido un monasterio sólo queda la iglesia de planta basilical de tres naves. Hay un ábside y dos Granollers q 938 794 980 E [email protected] www.visitgranollers.com de los Pinetons, Fuentes y diseños urbanísticos. También conoceremos la obra del arquitecto Manuel Joaquim Raspall (1877-1937) que trabajo en espacios públicos y privados de algunas poblaciones de la comarca, entre las que se encuentra Cardedeu, donde realizó su única obra funeraria: el cementerio novecentista. municipio, conocidísimo por los escaladores que aprovechan sus paredes rocosas para practicar su deporte. Para llegar, habrá que seguir el PR-33, el sendero de pequeño recorrido circular que pasa por el Figaró y la Garriga. Desde el Figaró y dirección hacia los riscos de Bertí, el PR-33 se adentra en el foso del Bac. Después de 45’ de paseo por el foso el camino os ascenderá a un mirador, desde donde veremos, el valle recorrido. Justo antes, y cerca de una cueva, habréis podido desviaros del PR y bajar a la riera, donde descubriréis un espectacular salto de agua y su poza, acompañados de la gran serenidad de la Agulla del Salt. La Porxada La Porxada, situada en el centro de la ciudad, en el núcleo histórico, fue construida en 1587 como lonja de grano. Es el edificio más emblemático de la ciudad, y ha sido declarada Bien Cultural de Interés Nacional. Alrededor del Pórtico se organizan innumerables actividades culturales, de ocio y q 935 603 911 E [email protected] www.llagosta.cat del Gorg Negro, lugar de leyendas y habitáculo de goges “mujeres de agua”, y el no menos notable salto de Gualba, que se precipita por un terreno escalonado de 133 m. de altura y que convierte la riera en una corriente de espuma blanca, que se cree que es la que ha dado el nombre, casi milenario de Gualba o “Aigua Blanca”. q 938 422 016 E [email protected] www.laroca.cat más modernista, destacando Can Millet, El Café o el Ayuntamiento. Ermita de Santa Justa y Santa Rufina Fue una de las parroquias más antiguas de los alrededores, en un lugar de poblamiento muy conocido en la época romana. En 1936 fue quemada y en 1975 se inició la reconstrucción, respetando su estructura típicamente románica. q 935 720 000 E [email protected] www.montmelo.cat Montornès del Vallès q 935 721 170 E [email protected] www.montornes.cat lado, otros elementos de interés son la Roca Foradada, Pedra de las orenetes, Pedra de las creus, la iglesia de Sant Bartomeu de Cabanyes y el Poblado de Céllecs. q 938 467 676 E [email protected] www.lesfranqueses.cat 16 Edifici de l’Ajuntament Edifici modernista de 1912, obra de l’arquitecte Albert Joan i Torner. Cedit al municipi per Joan Sanpera i Torras. Actualment és la seu principal de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès. El conjunt està declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Edificio del Ayuntamiento Edificio modernista de 1912, obra del arquitecto Albert Joan i Torner. Cedido al municipio por Joan Sanpera i Torras. Actualmente es la sede principal del Ayuntamiento de les Franqueses del Vallès. El conjunto está declarado Bien Cultural de Interés Local (BCIL). Mons Observans Mons Observans es un ejemplo casi único en la Península de la presencia de los romanos en el último tercio del siglo II aC. El asentamiento romano de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans) fue construido sobre un pequeño cerro de 120 m de altitud sobre el nivel del mar desde donde se podían controlar las principales vías de comunicación de por la llanura, entre las que destacaba la Vía Hercúlia (posteriormente conocida como Vía Augusta). Ha sido interpretado como un posible praesidium, es decir, un establecimiento militar desde el cual se ejercerían funciones políticas y administrativas de control del territorio circundante. 23 Torre del telégrafo de Montornès Torre vigía, situada sobre Can Bosquerons. Fue construida hacia 1848 como equipamiento militar de telegrafía óptica. De base cuadrada, con ocho aspilleras por banda y rodeada q 938 473 137 E [email protected] www.montseny.cat/turisme de más de 5.000 obras de pintura y escultura de los artistas catalanes más relevantes de los siglos XIX y XX. El Menhir neolítico de Mollet, descubierto en 2009 en el actual parque de les Pruneres es el más grande del sur de Europa, con 5 m de largo y 6 toneladas de peso y destaca, no sólo por su volumen sino por su carácter antropomorfo, con grabados y relieves que lo situa en categoría de estatuamenhir. Se puede ver en el Jardín de la Biblioteca, en el parque de Can Mulà. 22 Torre del telègraf de Montornès Torre de guaita, situada sobre mateix de Can Bosquerons. Va ser construïda cap a 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica. De base quadrada, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d’entrada al pis de dalt. A la part del terrat, les diferents posicions d’un mecanisme de braços i politges formaven uns signes codificats que es transmetien com a missatges visuals de torre en torre. Es comunicava visualment amb les torres del castell de Montcada i de can Cassaca de Granollers. Totes tres formaven part de la línia Barcelona – Vic. La de Montornès ocupava la número 47 de la llista d’estacions telegràfiques actives a Catalunya l’any 1849. La majoria de la xarxa telegràfica s’havia construït per combatre les guerrilles carlistes que havien provocat la Guerra dels Matiners. És la primera torre telegràfica de Catalunya que ha estat restaurada i museïtzada.. 15 el S XVIII la actividad vitivinícola en el pueblo era importante y Carrencà una de las explotaciones más destacadas de la comarca. Con la llegada de la filoxera, al igual que otras masías del pueblo, sufrieron una fuerte crisis. Durante la Guerra Civil sirvió para alojar refugiados. En 1985 la masía fue cedida al Ayuntamiento. 21 Itinerari Patrimoni molletà Aquest itinerari permet visitar el Museu Abelló i descobrir el menhir de Mollet, una de les troballes arqueològiques més importants d’aquests darrers anys en el sud d’Europa. El Museu Municipal Joan Abelló, ubicat en un antic edifici modernista de 1908, i la Casa del Pintor, on l’artista va néixer el 1922, recullen una gran part de l’obra de Joan Abelló i la seva extensa i rica col·lecció d’art, que consta de més de 5.000 obres de pintura i escultura dels artistes catalans més rellevants dels segles XIX i XX. El Menhir neolític de Mollet, descobert el 2009 en l’actual parc de les Pruneres és el més gran del sud d’Europa, fa 5 m de llarg i 6 tones de pes i destaca, no només pel seu volum sinó pel seu caràcter antropomorf, amb gravats i relleus que el situen en la categoria d’estàtua-menhir. Es pot veure al Jardí de la Biblioteca, al parc de Can Mulà. Montmeló Pozos de Hielo de Can Coll y Can Gurri El hielo se producía en invierno en el Montseny o en las balsas alimentadas por el agua del Tenes y se mantenía en los pozos de hielo para ser vendido posteriormente en Barcelona. En el término municipal se conservan tres en Can Coll y Can Gurri. 20 Mons Observans Mons Observans és un exemple gairebé únic a la Península de la presència dels romans al darrer terç del segle II aC. L’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans) fou construït dalt d’un petit turó de 120 m d’altitud sobre el nivell del mar des d’on es podien controlar les principals vies de comunicació que de la plana, entre les quals destacava la Via Hercúlia (posteriorment coneguda com a Via Augusta). Ha estat interpretat com un possible praesidium, és a dir, un establiment militar des del qual s’exercirien funcions polítiques i administratives de control del territori circumdant. La Ruta Prehistòrica Són 7 els monuments arqueològics visitables en el massís de Céllecs, concretament quatre construccions megalítiques, el Dolmen de Céllecs, Dolmen de Can Gol I, Dolmen de Can Gol II i Dolmen de Can Planes, i per altra banda, altre elements d’interès són Roca Foradada, Pedra de les orenetes, Pedra de les creus, l’església de Sant Bartomeu de Cabanyes i el Poblat de Céllecs. Les Franqueses del Vallès 19 Masia de Can Carrencà Carrencà, conjunt arquitectònic: Al seu jardí hi ha la capella de Sant Domènec, el molí i pou d’aigua i l’edifici de l’antic celler de vi. Ja apareix documentada el S XII en un pergamí del monestir de Montalegre. Durant el S XVIII l’activitat vitivinícola al poble era important i Carrencà una de les explotacions més destacades de la comarca. Amb l’arribada de la fil·loxera, al igual que altres masies del poble, van patir una forta crisi. Durant la Guerra Civil va servir per allotjar refugiats. L’any 1985 la masia va ser cedida a l’Ajuntament. Montseny ferias de artesanos. Granollers, capital de comarca del Vallès Oriental, destaca por su amplía y variada oferta comercial. El mercado del jueves, se celebra desde 1040, con más de 400 paradas es de los más grandes de Cataluña y un ejemplo vivo de esta tradición comercial. Granollers ofrece al visitante rutas guiadas para descubrir la historia y el patrimonio modernista, medieval, noucentista, de la ciudad visitando lugares y espacios poco habituales como el Centro de Cultura por la Paz de Can Jonch y los refugios antiaéreos. En Granollers podréis probar una cocina variada basada en la combinación de la cocina catalana más tradicional con la joven cocina innovadora y de creación, dispone de una amplía oferta de restaurantes de gran calidad y tradición histórica como la Fonda Europa con más de 300 años de antigüedad. 18 Itinerario Patrimonio de Mollet Este itinerario permite visitar el Museo Abelló y descubrir el menhir de Mollet, una de los hallazgos arqueológicos más importantes de estos últimos años en el sur de Europa. El Museo Municipal Joan Abelló, ubicado en un antiguo edificio modernista de 1908, y la Casa del Pintor, donde el artista nació en 1922, recogen una gran parte de la obra de Joan Abelló y su extensa y rica colección de arte, que consta El refugio fue construido por el vecindario de La Garriga, en 1938, bajo las órdenes de la Junta de Defensa Pasiva local y sirvió para proteger de los ataques aéreos a la población, especialmente cuando las bombas franquistas golpearon mortíferamente el municipio el 29 de enero de 1939. de sillares de granito pero más pequeños y con zonas irregulares. Popularmente se decía que La Torrassa era un punto de aviso para los labradores. Cuando venían los recaudadores de impuestos del rey moro, los campesinos del Coll subían a la torre y hacía un gran fuego, de este modo los vecinos de Llinars podían esconder las reses por los que pagaban impuestos. Abierta Sa y Do 9-13h. Código UTM: X=448950mY=4607830 Ermita de Santa Justa i Santa Rufina Fou una de les parròquies més antigues dels voltants, en un lloc de poblament ben conegut a l’època romana. El 1936 fou cremada i el 1975 se’n va iniciar la reconstrucció, respectant la seva estructura típicament romànica. q 935 719 500 E [email protected] www.molletvalles.cat 14 La Ruta Prehistórica Son 7 los monumentos arqueológicos visitables en el macizo de Céllecs, concretamente cuatro construcciones megalíticas, el Dolmen de Céllecs, Dolmen de Can Gol I, Dolmen de Can Gol II y Dolmen de Can Planes, y por otro q 938 415 225 E [email protected] www.llicamunt.cat Mollet del Vallès Can Baqué Can Baqué, declarada Bé Cultural d’Interès Local, és la construcció més antiga que existeix a La Llagosta, amb referències que es remunten a l’any 1305. A més, hi ha constància de dues rehabilitacions importants realitzades als anys 1511 i 1906. Té la tipologia corresponent a l’activitat agrària pròpia del Vallès i va exercir aquestes funcions fins a meitat del segle XX. La Roca del Vallès Lliçà d’Amunt Masía de Can Carrencà Carrencà, conjunto arquitectónico: En su jardín está la capilla de Sant Domènec, el molino y pozo de agua y el edificio de la antigua bodega de vino. Ya aparece documentada en el S XII en un pergamino del monasterio de Montalegre. Durante Can Baqué Can Baqué, declarada Bien Cultural de Interés Local, es la construcción más antigua que existe en La Llagosta, con referencias que se remontan al año 1305. Además, hay constancia de dos rehabilitaciones importantes realizadas en los años 1511 y 1906. Tiene la tipología correspondiente a la actividad agraria propia del Vallès y ejerció estas funciones hasta mitad del siglo XX. absidiolos semicirculares. La nave central es más elevada que el ábside. Las naves laterales no son simétricas. La fachada de poniente de construcción nueva tiene un campanario de espadaña de dos ojos. En la parte noroeste hay una construcción en ruina donde vivía el prior de la cofradía establecida bajo la protección del monasterio de Sant Marçal (1214). La Torrassa o Torre del Moro La Torrassa o Torre del Moro es una torre cilíndrica a 412 metros de altitud, ligeramente cónica que presenta una base de época romana de 9 hiladas de gordos sillares almohadillados, y un nivel superior posiblemente medieval q 935 705 732 E [email protected] www.martorelles.cat Refugi antiaeri de l’estació Situat al c ostat de l’estac ió de tren, és el primer refugi museïtzat de Catalunya. Es tracta d’un refugi excepcionalment ben conservat, excavat directament a la roca granítica, amb més de 110 metres de galeries. El refugi va ser construït pel veïnat de la Garriga, l’any 1938, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva local i va servir per a protegir dels atacs aeris la població, especialment quan les bombes franquistes colpejaren mortíferament el municipi el 29 de gener de 1939. La Llagosta La Torrassa o Torre del Moro La Torrassa o Torre del Moro és una torre cilíndrica a 412 metres d’altitud, lleugerament cònica que presenta una base d’època romana de 9 filades de grossos carreus encoixinats, i un nivell superior possiblement medieval de carreus de granit però més petits i amb zones irregulars. Popularment es diu que la Torrassa era un punt d’avís per als pagesos. Quan venien els recaptadors d’impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc, d’aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels quals pagaven impostos. Oberta ds i dg de 9-13h. Codi UTM: X=448950mY=4607830 Martorelles 13 Refugio antiaéreo de la estación Situad o junto a la es t ac i ón de tren, es el p r imer refugio museístico de Cataluña. Se trata de un refugio excepcionalmente bien conservado, excavado directamente en la roca granítica, con más de 110 metros de galerías. 10 La Porxada La Porxada, situada al centre de la ciutat, al nucli històric, fou construïda el 1587 com a llotja de gra. És l’edifici més emblemàtic de la ciutat, i ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Al voltant de la Porxada s’organitzen innumerables activitats culturals, d’oci i fires d’artesans. Granollers, capital de comarca del Vallès Oriental, destaca per la seva amplia i variada oferta comercial. El mercat del dijous, se celebra des de 1040, amb més de 400 parades és dels més grans de Catalunya i un exemple viu d’aquesta tradició comercial. Granollers ofereix al visitant rutes guiades per descobrir la història i el patrimoni modernista, medieval, noucentista, de la ciutat visitant indrets i espais poc habituals com el Centre de Cultura per la Pau de Can Jonch i els refugis antiaeris. A Granollers podreu tastar una cuina variada basada en la combinació de la cuina catalana més tradicional amb la jove cuina innovadora i de creació, disposa d’una amplia oferta de restaurants de gran qualitat i tradició històrica com la Fonda Europa amb més de 300 anys d’antiguitat. q 938 605 847 E [email protected] www.visitalagarriga.cat 17 Pous de Glaç de Can Coll i Can Gurri El gel es produia a l’hivern al Montseny o a les basses alimentades per l’aigua del Tenes i es mantenia als pous de gel per ser venut posteriorment a Barcelona. Al terme municipal se’n conserven tres a Can Coll i Can Gurri. 12 Ruta del modernismo de Veraneo en La Ametlla La Ametlla del Vallès, situada entre los valles de Congost y del Tenes, había estado bajo el dominio condal del castillo de Montbui en sus orígenes medievales, con una población rural y dispersa. Su carácter rural no se transformó hasta principios del siglo XX, cuando aconteció villa de veraneo y, más tarde, centro de segundas residencias. El carácter residencial del municipio se reforzó con los proyectos urbanísticos y arquitectónicos de M. J. Raspall, arquitecto municipal de la Ametlla (1906-1912). Las obras del arquitecto en esta población corresponden a su primera etapa, la q 938 412 750 E [email protected] www.llinarsdelvalles.cat q 938 439 000 E [email protected] www.llissadevall.cat Ruta del modernisme d’Estiueig a l’Ametlla L’Ametlla del Vallès, situada entre les valls del Congost i del Tenes, havia estat sota el domini comtal del castell de Montbui en els seus orígens medievals, amb un poblament rural i dispers. El seu caràcter rural no es va transformar fins a principis del segle XX, quan va esdevenir vila d’estiueig i, més tard, centre de segones residències. El caràcter residencial del municipi es va reforçar amb els projectes urbanístics i arquitectònics de M. J. Raspall, arquitecte municipal de l’Ametlla (1906-1912). Les obres de l’arquitecte en aquesta població corresponen a la seva primera etapa, la més modernista, destacant Can Millet, El Cafè o l’Ajuntament. La Garriga 09 Santa Magdalena L’església de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix és una de les joies més preuades del romànic del Vallès Oriental. Del que hagués sigut un monestir sols queda l’església de planta basilical de tres naus. Hi ha un absis i dues absidioles semicirculars. La nau central és més elevada que l’absis. Les naus laterals no són simètriques. La façana de ponent de construcció nova té un campanar de cadireta de dos ulls. A la part nord-oest hi ha una construcció en runes on hi vivia el prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal (1214). El itinerario de Can Pitarra y Sant Guillem se inicia delante de la iglesia de Sant Joan, transcurre entre chalés y cultivos, alrededor del cerro de Can Guilla. A medida que vamos andando encontraremos can Pitarra; can Bruguera; can Guilla; la cruz de la Missió; y la capilla de Sant Guillem (s.XVI). al público. Se conoce desde el año 1955, a pesar de que su importancia había pasado desapercibida hasta el inicio de las excavaciones en 2011. El poblado fue habitado por los íberos, que fue una civilización que ocupó buena parte de la fachada mediterránea peninsular y más allá, desde medios del siglo VI a.C. hasta su disolución, debido a la conquista romana. Se conoce una fortificación con una muralla de grandes dimensiones que cerraba una superficie de 4 hectáreas. Esta fortificación estaba protegida por numerosas torres. La importancia de este lugar también se ha visto reforzada por la identificación del Puig del Castell con la desaparecida ciudad de Lauro, ciudad que acuñaba moneda ibérica. Fotografies: Anna Mas 08 El Sot del Bac El sot del Bac és una petita vall encaixada entre cingleres. Aquesta sotada és un dels paratges més singulars del municipi, conegudíssim pels escaladors que aprofiten les seves parets rocoses per practicar-hi el seu esport. Per arribar-hi, caldrà seguir el PR-33, el sender de petit recorregut circular que passa pel Figaró i la Garriga. Des del Figaró i direcció cap als cingles de Bertí, el PR-33 s’endinsa al sot del Bac. Després de 45’ de passeig pel sot el camí us enfilarà a un mirador, des d’on veurem, la vall recorreguda. Just abans, i prop d’una bauma, haureu pogut desviar-vos del PR i baixar a la riera, on hi descobrireu un espectacular salt d’aigua i el seu gorg, acompanyats de la pregona serenor de l’Agulla del Salt. Font del Lleó Uno de los manantiales de agua termal más característico de Cataluña. El agua sale a 74ºC de temperatura, una de las más elevadas de Europa. El agua se utiliza para cocinar las legumbres y las verduras. La fuente se construyó en el siglo XVI y fue restaurada por Manel Raspall en 1927, con estilo noucentista. A pesar de las reformas, la gárgola y la pared de fondo se han conservado a lo largo del tiempo. Itinerari de Can Pitarra i Sant Guillem Campins és un petit municipi que disposa d’una situació privilegiada a la falda del Montseny. Històricament conegut com un poble on venir a fer salut degut al seu clima benigne a l’hivern i airejat a l’estiu, que sumat a un entorn natural muntanyós i atractiu, explica la forta tradició turística. L’itinerari de Can Pitarra i Sant Guillem s’inicia davant de l’església de Sant Joan, transcorre entre xalets i conreus, al voltant del turó de Can Guilla. A mesura que anem caminant trobarem diferents elements com can Pitarra; can Bruguera; can Guilla; la creu de la Missió; i la capella de Sant Guillem (s.XVI). Itinerario guiado. Ruta Raspall. El modernismo de veraneo en Cardedeu Un paseo para descubrir Cardedeu a través de su patrimonio arquitectónico: cases y torres rodeadas de jardín, el parque q 938 429 111 E [email protected] www.figaro-montmany.cat L’Ametlla del Vallès Llinars del Vallès Lliçà de Vall Salt de Gualba Gualba és coneguda pel seu paisatge i la seva gent. Escriptors com Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona (1840-1901) han escrit sobre Gualba, però el que més l’ha popularitzat ha estat Eugeni d’Ors (1881-1954), amb la seva novel.la “Gualba la de mil veus” (1915). La riera de Gualba, que parteix el terme, salva el gran desnivell dels cimals del Montseny al sot de la Tordera amb alguns espectaculars saltants com el del Gorg Negre, lloc de llegendes i habitacle de goges, i el no menys notable salt de Gualba, que es precipita per un terreny esglaonat de 133 m. d’alçària i que converteix la riera en un corrent d’escuma blanca, que es creu que és la que ha donat el nom, gairebé mil·lenari de Gualba o “Aigua Blanca”. q 938 432 501 E [email protected] www.ametlla.org 07 Itinerari guiat. La Ruta Raspall. El modernisme d’estiueig a Cardedeu Un passeig per descobrir Cardedeu a partir del seu patrimoni arquitectònic: cases i torres envoltades de jardí, el parc dels Pinetons, fonts i dissenys urbanístics. I, alhora conèixer l’obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall (1877-1937) qui va treballar en espais públics i privats d’algunes poblacions de la comarca, entre elles Cardedeu, on va realitzar la seva única obra funerària: el cementiri noucentista. Figaró - Montmany Font del Lleó Un dels brolladors d’aigua termal més característic de Catalunya. L’aigua surt a 74ºC de temperatura, una de les més elevades d’Europa. L’aigua s’utilitza per cuinar els llegums i les verdures. La font es va construir el segle XVI i va ser restaurada per Manel Raspall el 1927, amb estil noucentista. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret de fons s’han conservat al llarg del temps. Campins Poblado Ibérico del Puig del Castell El yacimiento del Puig del Castell, situado sobre un cerro de más de 600 metros de altura, destaca por su buen estado de conservación y ha sido recientemente arreglado y abierto 11 Salto de Gualba Gualba es conocida por su paisaje y su gente. Escritores como Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona (18401901) han escrito sobre Gualba, pero el que más lo ha popularizado ha sido Eugeni d’Ors (1881-1954), con su novela “Gualba la de mil veus” (1915). La riera de Gualba, que parte el término, salva el gran desnivel de las cumbres del Montseny en la cañada de la Tordera con algunas espectaculares cascadas cómo la 06 Poblat Ibèric del Puig del Castell El jaciment del Puig del Castell, situat sobre un turó de més de 600 metres d’alçada, destaca pel seu bon estat de conservació i ha estat recentment arranjat i obert al públic. Es coneix des de l’any 1955, tot i que la seva importància havia passat desapercebuda fins a l’inici de les excavacions l’any 2011. El poblat va ser habitat pels íbers, que fou una civilització que ocupà bona part de la façana mediterrània peninsular i més enllà, des de mitjans del segle VI a.C. fins la seva dissolució, degut a la conquesta romana. S’hi coneix una fortificació amb una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. Aquesta fortificació estava protegida per nombroses torres. La importància d’aquest indret també s’ha vist reforçada per la identificació del Puig del Castell amb la desapareguda ciutat de Lauro, ciutat que encunyava moneda ibèrica. Cardedeu Sant Miquel del Fai Es uno de los más antiguos centros turísticos del país. Ubicado sobre el valle del Tenes, su encanto bordea buena parte de los riscos de Bertí por la parte de poniente. El monasterio es el primer edificio al cruzar el abrupto precipicio por el llamado “Pas de la Foradada”. La iglesia q 938 654 140 E [email protected] www.visiteucaldes.cat q 938 710 018 E [email protected] www.canovesisamalus.cat 02 Sant Miquel del Fai És un dels més antics centres turístics del país. Ubicat sobre la vall del Tenes, el seu encant voreja bona part dels cingles de Bertí per la part de ponent. El monestir és el primer edifici al creuar l’abrupta cinglera per l’anomenat Pas de la Foradada. L’església de Sant Miquel, una bonica capella construïda al S X es troba endinsada dins una balma. La segueixen un petit museu i una sala d’audiovisuals. Més endavant hi trobarem la primera cova, poc abans de l’enorme salt d’aigua del riu Tenes. Seguint per l’itinerari s’arriba a l’ermita de Sant Martí construïda al S IX. Finalment s’arriba a la cova de “les tosques”. Caldes de Montbui Cànoves i Samalús de Sant Salvador y Sant Miquel, el conjunto monumental de Aiguafreda de Dalt (siglos VI-XVIII), la villa de veraneo con elementos modernistas, etc. Hay varios itinerarios, entre ellos el Itinerario de Aiguafreda de Dalt (PR-C200), y el pueblo es confluencia de senderos de gran recorrido. Aiguafreda también es el escenario de actividades que la convierten en la capital de los deportes de montaña del Montseny. Pensar en el Vallès Oriental vol dir pensar en noves maneres de gaudir del temps lliure, susceptible de fer-hi múltiples combinacions. El Vallès Oriental està molt a prop de Barcelona i treballa de valent, no només per recuperar la identitat i les tradicions pròpies, sinó també per trobar maneres noves de créixer sense malmetre l’entorn que l’envolta. Així doncs, les fonts d’aigua termal que hi trobem, han donat peu a confortables balnearis; els espais naturals amaguen una inacabable xarxa de camins i corriols; la recuperació de l’artesania alimentaria condueix a una cuina de qualitat, i les instal·lacions esportives i lúdiques de què disposa, com ara el Circuit de Barcelona - Catalunya o La Roca Village, aporten l’entorn a la modernitat més fervent. A tot això, s’hi suma l’arquitectura d’èpoques pretèrites que dibuixa encara la fisonomia actual d’alguns dels municipis, els atorga personalitat i caràcter i ens recorda que el passat no és tan llunyà. És per tot això que diem que el Vallès Oriental és un exemple de varietat. por un foso circular, es una fortaleza de dos plantas que tenía la puerta de entrada en el piso de arriba. En la parte de la azotea, las diferentes posiciones de un mecanismo de brazos y poleas formaban unos signos codificados que se transmitían como mensajes visuales de torre en torre. Se comunicaba visualmente con la torres del castillo de Montcada y de can Cassaca de Granollers. Las tres formaban parte de la línea Barcelona – Vic. La de Montornès ocupaba la número 47 de la lista de estaciones telegráficas activas de Cataluña en 1849. La mayoría de la red telegráfica se había construido para combatir las guerrillas carlistas que habían provocado la Guerra dels Matiners. Es la primera torre telegráfica de Cataluña que ha sido restaurada y musitada. 24 Montseny a través de les seves exposicions Les exposicions “Les Esquelles d’en Jaume” i “El Parc Natural del Montseny: un diàleg entre l’home i el territori”. La primera permetrà al visitant adonar-se de la importància que tingué la ramaderia al Montseny i coneixerà més de prop la vida del pastor i el ramats. La segona exposició permet entendre la relació entre l’home i la muntanya. Lloc: Casal de Cultura del poble de Montseny. Horari de visita: cita prèvia de dilluns a divendres, de 10-14 h; obert dissabte de 10-14 h i diumenge de 10-15 h. Montseny a través de sus exposiciones Las exposiciones “Les Esquelles d’en Jaume” y “El Parque Natural del Montseny: un diálogo entre el hombre y el territorio”. La primera permitirá al visitante darse cuenta de la importancia que tuvo la ganadería en el Montseny y conocerá más de cerca la vida del pastor y los rebaños. La segunda exposición permite entender la relación entre el hombre y la montaña. Lugar: Casal de Cultura del pueblo de Montseny. Horario de visita: cita previa de lunes a viernes, de 10-14 h; abierto sábado de 10-14 h y domingo de 10-15 h. BV -5 10 6 SE RR VE RN LH I DE RR A SE C-3 B-510 uiro so s 52 GR 5 B-510 R. de Dosr O RE D R els Terrers Sant Iscle de Vallalta Sobirans Montalt 54 4 Canyamars R. de Tor ren Sant Cebrià de Vallalta BV-5128 Arenys de Munt Castell de Santa Florentina Turó del Pollastre 301 C-32 A-2 tbò Sant Vicenç ns Turó d'en Cabanyes 408 Turó d'en Verdura 198 Turó Roig 29 4 Turó del Fangar 319 R. de Sobir ans Turó de Ca l'Amar 417 BV-5031 Turó del Mig 544 TA LLAL E VA Mare de Déu del Remei Canet de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Miquel 1 03 BV-5 Caldes d'Estrac les Sureres Sant Jaume de Treià C-32 A-2 Santa Elena d'Agell BV -5 Castell de Vilassar B-502 92 GR Vall de F AD OR de l Ri er a BV -51 51 C-17 BP-5002 ad e Tenes MA BV -53 03 A RC S e Ca nC a C-3 3 BV -50 01 el Be sòs N-1 52a C-17 BV -50 01 les Ar a d ER ’Av R A en DE Rier T QU Ho r td So BP-148 5 C-59 L’ A eM ar ti n T. d e la Ro t Torr en So To rrr ent d BV -13 10 BV-1243 IS A LL A RR de Ri er C17 BV -50 03 de F Rier a ra d Rie on tsca len ts LA DE SE R RA CINGLES DE BERTÍ Riu S ec AL LE BR E EL ra Rie erol l Pe r Riera de la del sP Torr e CO DI N A SE el Congost RE GR 3 TO R E LA RA AC LA t d’ as tel td e l’ LA FOGUEROLA C-59 GRON YD Ri MO R ETO NA de l’ Om T. Coll Sacreu el Corredor 61 C- C-141 3a lla de Por encima del porche cubierto con un tejado inclinado, se levanta el cuerpo central, menos ancho en el que se abre una ventana con un vitral dedicado a la Asunción, obra de Carles Alavedra Oriach, inaugurado en 1956. El tejado es a dos vertientes con pizarra negra. A la derecha del presbiterio se levanta el campanario. La superficie del templo es de 240 m2. R. de Sallent ra Iglesia Situada dentro del casco urbano, obra del arquitecto Josep M. Pericas. Es un edificio neorománico, de una sola nave, cubierta con vuelta de cañón apuntada, puerta de arco de medio punto y ábside semicircular. La fachada tiene un porche de tres arcos de medio punto descansando sobre columnas. Turó de Grimola 648 d ’O El cerro de Tagamanent, ubicado dentro del Parque Natural del Montseny, es el punto más conocido de un término municipal eminentemente montañoso, de orografía accidentada y, en algunos lugares, arisca. En la cima encontramos los restos de la primitiva iglesia de Santa Maria de Tagamanent, desde donde disfrutamos de unas vistas privilegiadas. Per damunt del porxo cobert amb una teulada inclinada, s’alça el cos central, menys ample en el que s’obre una finestra amb un vitrall dedicat a l’Assumpció, obra de Carles Alavedra Oriach, inaugurat el 1956. La teulada es a dos vessants amb pissarra negra. A la dreta del presbiteri s’alça el campanar. La superfície del temple és de 240 m2. Can Palau Montbrugós 35 6 t So Itinerario por Santa Maria de Martorelles Este itinerario cíclico tiene una primera parte suave que nos permite ver diferentes ecosistemas como las viñas o el bosque de ribera del torrente de Can Gurri en los alrededores de la fuente de la Mercè. Después subimos por el encinar para visitar el dolmen y la fuente de Can Gurri. A partir de aquí subiremos algo más por el encinar, visitaremos el dolmen de Castellruf y lograremos la segunda altura del término municipal: el cerro de Castellruf con sus restos históricos y las inmejorables vistas sobre el Vallès. Ahora sólo nos quedará descender pasando por la antigua cantera hacia el casco urbano. Cerro de Tagamanent Tagamanent cuenta con un abundante y rico patrimonio entre el que encontramos rastros de los primeros pobladores prehistóricos; iglesias y capillas medievales; grandes masias y viejos caminos transitados durante centenares y, en algún caso, más de un millar de años; molinos de harina y pozos de hielo; campos y bancales de cultivo esparcidos por toda la montaña, etc. Església Situada dins el nucli urbà, obra de l’arquitecte Josep M. Pericas. És un edifici neoromànic, d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, porta d’arc de mig punt i absis semicircular. La façana te un porxo de tres arcs de mig punt descansant sobre columnes. Turó de Canyadell 551 MONTNEGRE Vallgorguina Sant Miquel del Cros MATARÓ Cabrera de Mar MAR MEDITERRÀNIA 02 Vilassar de Dalt 2 2 C-3 Vilassar de Mar Premià de Mar 0 GRANOLLERS BARCELONA 33 38 Montnegre el Roure Gros s Itinerari per Santa Maria de Martorelles I Aquest itinerari cíclic té una primera part suau que ens permet veure diferents ecosistemes com les vinyes o el bosc de ribera del torrent de Can Gurri al voltant de la font de la Mercè. Després pugem per l’alzinar per visitar el dolmen i la font de Can Gurri. A partir d’aquí pujarem una mica més per l’alzinar, visitarem el dolmen de Castellruf i assolirem la segona alçada del terme municipal: el turó de Castellruf amb les seves restes històriques i les immillorables vistes sobre el Vallès. Ara només ens quedarà descendir tot passant per l’antiga pedrera cap al nucli urbà. El turó de Tagamanent, ubicat dins del Parc Natural del Montseny, és el punt més conegut d’un terme municipal eminentment muntanyenc, d’orografia accidentada i, en alguns llocs, esquerpa. Al cap d’amunt hi trobem les restes de la primitiva església de Santa Maria de Tagamanent, des d’on gaudim d’unes vistes privilegiades. q 938 410 383 E [email protected] www.vilalbasasserra.cat de Fuir oso s . 36 Puig d'en Caselles 62 1 Ri u ntn Mo eT ne ’Are 33 Turó de Tagamanent Tagamanent compta amb un abundant i ric patrimoni entre el que trobem rastres dels primers pobladors prehistòrics; esglésies i capelles medievals; grans masos i vells camins transitats durant centenars i, en algun cas, més d’un miler d’anys; molins fariners i pous de glaç; camps i feixes de conreu escampats arreu de la muntanya, etc. Vilalba Sasserra 52 -5 GI a ed el l Tor re n td e op ad Terr 5 GR T de T. Riera d T. d e hasta Parets del Vallès. El río Tenes, que nace en Castellcir, es uno de los elementos patrimoniales más importantes de nuestro municipio, tanto por su valor ecológico y paisajístico. Tiene un recorrido de 4,8 km que van desde el puente de Ca l’Uñó, al norte del término, hasta el sur del barrio de St. Cristòfol. 35 53 -5 GI alba l Sant L de R. Gu 01 IN A ed a Br r Rie ad -53 BV 107 BV-5 41 da ine ES el ER GU FO DE .d 4 11 SERRAT D A RR SE -5 BV a q 938 429 126 E [email protected] www.tagamanent.cat GR 5 Pocafarina Can Puigdemir Santa Eulàlia de Tapiole s km Tagamanent Sant Martí de Montnegre 3 502 l'Ocata Turó dels Castanyers 37 3 BV- Tiana Ramió Turó Gros Santa Maria Turó d'en Vives 773 de Montnegre 759 Olzinelles Puigcastell 395 M A R E S ME Ma ny a ’EN SOLÀ RA D R. de torre de guaita la Cornisa Cabrils 4 502 Cartoixa de Montalegre Santuari del Corredor AD RR SE 01 -51 BV Turó del Vicari 21 9 Castel l de Burriac Premià de Dalt Teià 466 Mó ra Turó d'en Garrabista 353 egr e 0 Turó de Can Colomer ll Co Sant Mateu Torrent de Argentona Col l de Porc BV- Sant Fost 30 de Campsentelles PARC DE LA SERRALADA MU NTA la Conreria DE MARINA NYA DE L ’AMIG Alella Ó la Coscollada Sant Pere de Clarà Turó d'en Rouer 448 GR 92 s iu Turó de les Rovires 253 Montcabrer 37 Sant Llop Dosrius 5c 41 C-1 Vallromanes Turó dels Castellans 378 Ca n C-6 Santa Maria de Martorelles 03 -51 BV PARC DE LA SERRALADA LITORAL Turó de Mas Miquel 313 Sant Carles d AP-7 Turó del Fum 21 2 Sant Esteve d'Olzinelles Dolmen de Pe dra Gentil Castell de Dosrius l SER Pedra Miradora 360 Pedró la Pujada Orrius Turó de Can Nadal 365 Turó de Can Cirera 269 9 BV-511 ra rde y an 33 Castell de Montornès 50 GI-5 201 la To eC 23 Montornès del Vallès Torren t de Sant Bartomeu de Cabanyes Santa Quitèria 39 27 Santa Maria OR EL C les Ginesteres el Bosc de Ruscalleda Vilanova del Vallès 92 Pins Dolmen Cova del Moro sò s GR Sant Sebastià Turó de la Simona 295 Coll de Parpers 5c 41 C-1 el Telègraf 222 Martorelles Montcada la Vallençana (Montcada i Reixac) 108 BV-5 07 15 Santa Maria de Malanyanes 60 Santa Maria de Montcada el Masrampinyo Santa Agnès de Malanyanes C- Reixac BV-51 0 S OR AD 15 Sant Esteve del Coll Turó d'en Ridemeia 267 la Roca del Vallès Torr ent el Ducat del Montseny era Turó de Marfull 318 PA RC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR Sant Andreu del Far Sant Cristòfol el Coll Santa Agnès de Malanyanes Palou Montmeló 59 Sant Pere de Reixac Mare de Déu de Lurdes Can Cadell Sant Llorenç de Gaserans el Pont Trencat der a Vilalba Sasserra Sant Sadurn í Gaserans Sant Celoni ap iol es Collsabadell Santa F rancesca Castell de Bell-lloc Circuit de Catalunya C- Sant Cebrià de Cabanyes Bell-lloc 38 ord la T Vilardell Mare de Déu del Puig de Bellver Sanata AP-7 Llinars del Vallès la Turona 244 Castell de la Roca 01 Turó de la Bandera 175 Cardedeu 10 GRANOLLERS Club de Golf Vallromanes 20 Sant Julià del Fou 17 (Corró d’Avall) C-35 Tor 5 C-3 Pertegàs Can Pagà Sant Joan Sanata C-251 C-352 BV-1411 N- R SE 3 141 BV- 14 les Franqueses del Vallès EI À ET SERRA D del Vallès AP-7 Ripollet Turó de Can Ribes 176 500 Arbre monumental Cerdanyola Árbol monumental Castell de Sant Marçal Iglesia, ermita la Llagosta 41 B-1 BV -14 14 Lliçà de Vall la Santa Anna l'Estació es 34 Can Lledó Breda la Batllòria Gualba de Baix Arboretum Can Ram Sant Llop de Viabrea la Barceloneta Tor rent d e Grions Riera d’Arbúcie s Can Plana Can Salvà Viabrea (Riells iViabrea) 11 5 BV Coll de n'Orri de Pagès de Baix Júnior Parc Ca n'Hoste BV -5 04 Sant Antoni de Vilamajor 26 Milpins AP-7 BP- GR 96 Montaña, pico Universitat Autònoma de Barcelona 05 BV-50 Mollet 07 Torre Pinós e l Be 21 del Vallès 31 les Pungoles Can Miret Can Sauleda el Rieral Marata Llerona 9 BV-515 Barberà del Vallès Badia Muntanya, pic del Vallès Canovelles BP-5002 ER Bellaterra Santa Perpètua de Mogoda Mogoda Area de picnic N-152a 2 BV-160 42 B-1 ig IL GU Sant P au Àrea de picnic de Riu-sec Nucli urbà d’interés Núcleo urbano de interés Rubí Esgésia, ermita t an AN EC AD el Ripoll SERR Vi Aeròdrom Vino de Sabadell B-140 Santa Maria de Llerona Lliçà d’Amunt 22 B-140 Santiga N-140 Sant Esteve de P arets 25 -7 AP a Espai d’interés natural Espacio de interés natural Informació C-16 Información Museu Museo Polinyà S de SABADELL Sant Quirze del Vallès Santa Maria de Gallecs ra Rie Vista panoràmica Vista panorámica A Gallecs C-1 55 Sant Nicolau Balneari Balneario Parets del Vallès Can Vila Turó d'en Moixell 578 Sant Guillem Sant Feliu Riuclar de Buixalleu Turó de Buixalleu 428 a Gualba Sant Esteve -5114 de Palautordera Santa Maria de Palautordera Pagès de Dalt engu er Campins Vallserena els Bruguers Sant Pere de Vilamajor Mare de Déu del Pla 51 C-2 54 Pou de glaç Pozo de hielo N-1 50 Camí de gran recorregut (GR) Camino de gran recorrido (GR) Simbología Símbolos GR 6 la Salut 255 C-1 16 Bellulla 51 BV- Torre-sana Camí Camino la Serra eca aS Pista asfaltada Pista asfaltada Torrebonica Rutes i senders Rutas C-58 y senderos Dolmen Sant Vicenç de Jonqueres Dolmen Salt d’aigua Salto de agua -15 03 ll Rier Altres carreteres Otras carreteras Ferrocarril Ferrocarril BP ip o Mare de Déu Puente de interés de Togores 55 la Miranda del Vallès Castell de Plegamans C-59 el R ta e TERRASSA Xarxa bàsica Red básica ie r Pont d’interés la R 5 BV-143 Autovia Autovía enes 2 14 B- Autopista Autopista 19 les Faldes del Montseny Riera 11 (Mosqueroles) 28 la Foradada la Pineda d'en Feu Sant Fèlix 18 el Mirador del Montseny e Fogars de Montclús Santa Margarida LA RG A Rie r Sant Cristòfol de F ogars Can Garbeller RA L GI V55 21 n Ber Sant Romà Can Llopard el Gorg Negre Roca Guillera 728 09 Turó de Montsoriu 649 Castell de Montsoriu Riells Turó d'en Ber enguer d’e Santa Bàrbara Buixalleu Fogueres de Montsoriu Esqueis de la Burra 769 Turó del Castellar 1325 Castell de Montclús Serrat Roi g 408 Sant Jaum e de Rifà Santa Digna GR 92 Puig Arboç 1092 Roques de Santa Helena 122 2 Puigdui 617 GI552 Pantà Turó de Morou de Santa Fe 1307 Santa Magdalena es els Gorgs Santa Justa Palau-Solità i Plegamans GR Corró d’Amunt BV-1433 els Refugis del Montseny SE R (Cànoves) de Centelles Ca l'Esmandia Turó de Can Bertran 368 l'Ametlla del Vallès BV-1432 Edifici modernista Edificio modernista da Torre nt de R Sant Julià batalla d'Altura i La iglesia es de una sola nave y tiene un ábside, una absidiola al norte, y la vuelta ligeramente apuntada. La fachada tiene una apertura superior en forma de cruz griega. Son muy curiosas las dos ventanillas de la pared de mediodía ya que la parte inferior da al parteluz una forma de T, rasgo raro dentro del románico. Sant Nicolau C-1415b Sant Valerià AU de Puigbarral 4 ner Comunicacions Comunicaciones Santa Magdalena t Riu Tor Tu do Samalús la Garriga Sant Cristòfol de P allars Santa Justa Castell en ruïnes Castillo en ruinas 97 B-12 T. d el L PA Límite del Vallés Oriental 13 el Rieral enes Sant Salvador de Terrades Cànoves i Samalús 7 510 BV- la Miranda Santa Eulàlia de Ronçana 5a DE L Riera d e Va ll m Turó de Sant Elies an y 100 3 Sant Segimon el Clos Santa Fe de Montseny Montllobar 1459 LA PEDROSA Montgròs Coll del Vent la Costa de Montseny Sant Elies 06 Sant Esteve de la Doma Sentmenat Castell, torre Castillo, torre cs 12 41 C-1 Santa Susanna ES Turó de TER Santa Margarida MES Turó Castell 796 dels Garrics de Cànoves 711 Puig del Castell Castell de Samalús 630 el Serrat de l'Ametlla (Bigues) el Diamant Can Barri del Vallès Santa Creu 32 la Vall RA el Serrat de l'Ocata 23 BV-14 Matadepera Límit del Vallès Oriental Castell de Sentmenat e l’Obac Torrent dels Tremolen Bigues i Riells Roca-sentella SER 1000 RA DE LS SE M BR Sant Cristòfol de Monteugues Mare de Déu de Puiggraciós 02 Sant Simplici DE Castell de Castellar C14 15 a Riera d Sant Roc Pantà de Vallforners (Figaró) BV-1489 ls na Santa Eulàlia de Ronçana la Serra Figaró-Montmany 08 Montmany la Font del Bou el Bruguer Vell la Sagrera 447 A RR SE Límits Límites Castellar del Vallès Puig Alt 524 Caldes de Montbui Roca del Corb Castell de Montmany Puig Sesolles 1689 Sant Pere Cercada SELVA el Rieral Coll Sesbasses 1706 Sant Pere Cercada R Turó de Montfort 737 Turó de Maçaners 120 3 d'Amunt Turó de l’Home el Rieral Castanyer de Can Cuc Morro Negre 964 Collada de les Palomeres el Moió 1019 T. del Bosc Negre Sant Bartomeu de Mont-ras el Rieral Can Traver de Bigues els Saulons d'en Déu Can Carreres la Font Granada Castell de Montbui Mare de Déu 03 del Remei Santa Eugènia del Congost 543 els Castellets 1409 24 Turó de Pi Novell 1231 Rec Tagamanent 35 Puig Ciró 86 4 el Pla el Pascol do ny s Co tl on an M Llegenda Leyenda 1 BP- Caldes a de Rier t de C B-1 lor e el Rieral T de Pic del Vent 816 432 544 d Torren lC nt d e VALLÈS OCCIDENTAL Mont-rodon 619 29 Riera l les Arenes MU NT el Morro de Porc Sant Sebastià de Montmajor poll e l R i 24 la Mola Sant Llorenç 1104 DEL Sant Jaum e de Vallverd ÓS PIN DE RA SER ENÇ Puig del Prat 594 Santa Mari a del Grau Coll Roig OD AC EL Torre Turó de Solanes 704 la Ferreria Collet de Penjallops el Racó Sant Feliu del Bosc de Codines Riera Puig Rod ó D RA 539 SER Mare de Déu de les Arenes el Vinagr e R. de Ga llifa 582 Torrent de l’Artiga Turó del Vent 57 6 Turó de Rocafiguera 1081 Montseny el Sui 1322 el Parany 115 4 Tagamanent 1056 GI- SS GI BE L E D Roca A Guillera 670 Santa Victòria de Sauleda C-25 Arbúcies DEL MONTSENY ona asc aB Roca Roja 1281 Santa Maria de Tagamanent Sant Miquel de Cladells el Vidal les Agudes 1706 Coll Sacarbassa PA RC N A T U R A L Collet dels Llops Pla de la Calma 5 Montcau 630 Croells el .d R LA EL Riells del Fai el Perer 83 14 les Marines 5 GR Vall-de-rós BP oll Rip 41 BP-12 C-14 13c Club de Golf Can Bosch Sant Climent del Flequer la Mola E SA 951 NT S ADU RNÍ Castell de Gallif a Roca Mu r TL L OR Sant Sadurní Sant Pere de Bertí Puig Descalç 854 Riera de Tenes el Gallifa GR 5 S AN ns CIN GLE nt SD S T AS EC AD E RR Sant Martí Montseny de Montseny ra rde o T a l GR 5 INS es 4 12 B- l ala aS E R SE Sant Miquel del Fai Sant Quirze Safaja Col l de Poses Collet dels Termes E ll RO la Va S LE e Sant Cristòfol Puig Drau 1344 Avencó GR M ONTSENY Roca Escanyada 977 Sant Bernat de Montseny Turó de Llançà 969 a GI-551 aP GIV-5 el Pla del Badó les Clotes TD RA ta rm d ra Rie Serrat de les Vinyes 805 Sant Isidre de la Figuera Riera de la Bag Collet de Terrús Sant Cebrià de la Mora EP TR EL R EST PAL DE S e d Puig d'Olena 821 Puig Vent 1243 Col lfo la Castanya GR 5-2 Sant Salvador Sant Pere de Valldaneu S TE de Turó Gros 1546 RA SER alva Coll de T raens DE Turó d'en Bessa 138 8 Collformic Turó del Mas 1009 Coll Sabèri a Collet de la Beguda Matagalls 1697 Turó Turó Sesportadores dels Ginebrons 1608 1213 Coll de Llops Sant Marçal Turó de Montseny de Sant Marçal rs ic eS Serrat de les Pedr es 954 A R reta 859 B A vi 2 có Sant Martí de Centelles Sant Miquel Sesperxes T. de td tg Sant F eliu de Vallcarca Mare de Déu del Roser Rentado Sant Miquel de Canyelles Aiguafreda de Dalt Dolmen de Cruïlles la Guaitadora 1425 Sant Miquel dels Barretons R. Puig Castellar 837 Sant Julià d'Uixol s R ER d Sant Segimon BV -53 01 Brull Turó de Vilarmau 1075 Roca del Tintorer 644 la Tremoleda Turó 1163 de la Brolla Coll de Bordoriol 769 Rier ad Turó Lliors de Llancers búci 1169 Puig Arboç Santa Maria es de Lliors 934 Turó de l'Àguila 98 5 Mare de Déu de l'Erola er s Santa Cecília Castellcir z ui r Castell de Granera Aiguafreda Puig Fabregar 928 Puig Castellar 983 Muralla de Montgròs Santa Madrona et Dolmen de Can Serra de l'Arca 01 Castel l de Centelles Sant Martí de Centelles Sant Andreu de Castellcir el Solà del Boix GR Matagalls Xic 1289 orn allf de V tQ Castel l d'Esparreguera Morro de Porc 987 LS N I la Carassa n Pantà de Marcet m Bellesguard Serrat Rodó e Sa ra d Rie Puig de Rosanes 828 Montgròs 764 Sant Martí el Sant Joan 2a r el Castellar 833 Granera Castell de Castellci r Castell de Castellterçol BV-124 5 Santa Maria Savall e Castellcir Serrat del Colom les 846 entel eC SAUVA NEGRA Castellterçol cet el Muntanyà Centelles 7 17 la Penyora els Hostalets de Balenyà Pantà de l’Estanyol Castellars Santa Coloma Sasserra Club de Gol f Castellterçol GR 177 Coll d'Heures Serrat Rodó 910 Serrat del Prat d'Or i 836 Castel l del Brull Bo i x os Puigsagordi Sant Gaietà RAT DEL MORO el Castellar 1017 Sant Jaume de Viladrover Sant F ruitòs de Balenyà Viladrau 15 SE R T. del s GI-52 0 Sant P ere Desplà OSONA Pantà de Seva ajor El entorno de este paraje es encantador y con una vista espectacular sobre parte del Vallès Oriental, con vistas al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt y el pico del Puigmal en el Pirineo. OT L’entorn d’aquest paratge és encantador i amb una vista Coll de Revell Turó Turó Puigdel Vallès espectacular sobre d’en part Oriental, amb vistes al Coll de Gomara de la Moneda 683 Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el pic del Cerdans Puigmal al Pirineu. Joanet Sant Cristòfol ’ Ar Collsuspina N- 9 C-5 Mare de Déu de la Tosca MPS Coll de Sant Llogari Sant Llogari R. de Puig de Mira Vilano va 681 Riera d Sant P ere Roc Coll de la Pollosa de la Guàrdi a 890 Santa Eugènia del Gomar Rier aM 32 Itinerario del camino fluvial del Tenes El camino que os proponemos es una parte del PR del camino fluvial del Tenes, que encontraréis señalizado con marcas blancas y amarillas y que va desde Riells del Fai q 935 931 828 E [email protected] www.santamariademartorelles.cat T RA LLA LS DE Sant Jaum e Seva Sant Marc les Casetes GR Marfà Sant Llorenç Savall de Sant Pere de Vilamajor donde esta la torre románica del campanario de Vilamajor, el centro de información de La Mongia y magníficas y pintorescas masías agrícolas. Pero también se encara por la montaña, pasando por la centenaria ermita de Sant Elies, por la Sitja del Llop del Pla de la Calma y por los cerros de la Cova, del Samont y del Suí. La dificultad es media-alta y tiene un recorrido de más de 18 Km y más de 1000 m de desnivel. Grony de l'Oller 1061 Serrat del Vent e Ma Torrent de l’ O 31 Itinerari del camí fluvial del Tenes El camí que us proposem és una part del PR del camí fluvial del Tenes, que trobareu senyalitzat amb marques blanques i grogues i que va des de Riells del Fai fins a Parets del Vallès. El riu Tenes, que neix a Castellcir, és un dels elements patrimonials més importants del nostre municipi, tant pel seu valor ecològic i paisatgístic. Te un recorregut de 4,8 km que van des del pont de Ca l’Uñó, al nord del terme, fins al sud del barri de St. Cristòfol. Santa Maria de Martorelles SERRAT DE R IQU EU S Mol í d’en Brotons Santa Maria Sendero del Pi Novell PR-C 139 Es una ruta paisajística que une los senderos de gran recorrido del Vallès GR97 y del Montseny GR5 atravesando el municipio de Vilamajor. De perfil muy variado, pasa por la llanura donde se puede pasear por el centro histórico q 93 844 80 25 E [email protected] www.ser.cat x on Sant P ere GR 17 7 Roca Ser eny 801 30 Sender del Pi Novell PR-C 139 És una ruta paisatgística que uneix els senders de gran recorregut del Vallès GR97 i del Montseny GR5 travessant el municipi de Vilamajor. De perfil molt variat, passa per la plana on es pot passejar pel centre històric de Sant Pere de Vilamajor on hi ha la torre romànica del campanar de Vilamajor, el centre d’informació de La Mongia i magnífiques i pintoresques masies agrícoles. Però també s’enfila per la muntanya, passant per la centenària ermita de Sant Elies, per la Sitja del Llop del Pla de la Calma i pels turons de la Cova, del Samont i del Suí. La dificultat és mitjana-alta i té un recorregut de més de 18 Km i més de 1000 m de desnivell. Santa Eulàlia de Ronçana u ei Esq Club de Golf Montbrú-Moià GR 3 Castell de P era Iglesia románica de Sant Cebrià de Cabanyes Es una ermita de estilo románico de Sant Fost de Campsentelles, antigua parroquia del núcleo de Cabanyes. Consta, consagrada el 3 de junio de 1192. En 1971 empezó a ser restaurada y en 1984 se volvió a consagrar con el impulso del que acontecería la entidad CES Amigos de Cabanyes. q 938 610 418 E [email protected] www.vilamajor.cat Santa Magdalena Mare de Déu del Consol Puig del Rossinyol 29 Església romànica de Sant Cebrià de Cabanyes És una ermita d’estil romànic de Sant Fost de Campsentelles, antiga parròquia del nucli de Cabanyes. Consta, consagrada el 3 de juny de 1192. El 1971 va començar a ser restaurada i el 1984 es tornà a consagrar amb l’impuls del que esdevindria l’entitat CES Amics de Cabanyes. L’església és d’una sola nau i té un absis, una absidiola al nord, i la volta lleugerament apuntada. La façana té una obertura superior en forma de creu grega. Són molt curioses les dues finestretes de la paret de migdia ja que la part inferior dóna al trencallums una forma de T, tret rar a dins del romànic. Sant Pere de Vilamajor ra Rie Balenyà Sant Miquel de Vilageli u Moià ren Tor como castillo de los Moros para indicar una construcción muy antigua de la que se desconocía el origen en el tiempo, si bien la primera referencia documental corresponde al siglo XIII. Fue construido por Guillem de Sesagudes i Montseny, el cual adoptó el nombre de Montclús cuando se estableció en este lugar. La gente de esta región explicaba que había pasillos secretos que comunicaban el castillo de Montclús con el de Fluvià, otros que iban hasta Montsoriu… Cim d’Àligues En el Cim d’Àligues se hacen exhibiciones de vuelo con especies de aves rapaces como águilas o halcones, en un paraje con unas vistas excepcionales. También se hacen visitas guiadas por los aviarios del complejo. q 935 796 980 E [email protected] www.santfost.cat Serrat de Ferrerons 926 Montví de Dalt N-141c Monistrol de Calders Cim d’Àligues Al Cim d’Àligues es fan exhibicions de vol amb espècies d’aus rapinyaires com àligues o falcons, en un paratge amb unes vistes excepcionals. També es fan visites guiades pels aviaris del complex. Sant Fost de Campsentelles Dolmen de Puig Rodó Sant P ere de F errerons Montví de Baix Castell de Clarà Sant Andreu L VI Turó de Bellver 1046 Sant Cugat Collet de Boleder es de Gav adons A part del seu patró principal, Sant Esteve, i el copatró Sant Sebastià (del qual se celebren dues festes) cal destacar l’aplec de Santa Quitèria a la Segona Pasqua. Aquesta és una tradició centenària on es fa la benedicció del tradicional Turóon hi tortell de Santa Quitèria, advocada contra la ràbia, del Tàvec participa bona part del Coll teixit associatiu del municipi. 806 de la Fàbrega Turó de la Solella 895 el 7-1 17 4 12 q 938 662 768 E [email protected] www.santfeliucodines.cat E TD RA ER B- Castillo de Montclús El Castillo de Monclús ocupa un lugar estratégico, con un acceso difícil, lo que permite entender el topónimo de MontClos o mundo cerrado. La tradición popular lo ha designado GR 177 S 28 Castell de Montclús El Castell de Monclús ocupa un lloc estratègic, amb un accés dificil, fet que permet entendre el topónom de MontClos o món tancat. La tradició popular l’ha designat com a castell dels Moros per indicar-ne una construcció molt antiga de la qual es desconeixia l’origen en el temps, si bé la primera referència documental correspon al segle XIII. Va ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, el qual adoptà el nom de Montclús quan va establir-se en aquest indret. La gent d’aquestes contrades explicava que hi havia passadissos secrets que comunicaven el castell de Montclús amb el de Fluvià, d’altres que anaven fins a Montsoriu… Castell de Rodors BAGES GR BU DE AT RR E S Sant F eliu de Rodors Torrespaia 685 GR 1 77 Sant Feliu de Codines Sant Vicenç de Viladassau Sant Joan d'Oló Itinerario audioguiado El primer itinerario audioguiado creado para conocer la historia de Sant Celoni incluye 12 puntos de interés histórico y cultural, marcados sobre el terreno con un pequeño pie que incluye una breve descripción, una indicación para acceder al punto siguiente, y un código QR con una completa descripción en audio del punto de interés. Todos los textos y audios están disponibles en catalán, castellano, inglés y francés. El itinerario completo tiene una duración aproximada de 2 horas. q 938 480 082 E [email protected] www.santestevedepalautordera.cat LA Castel l de Taradel l Torre del campanario de la iglesia les Pinediques Torrellebr etaa la DO Serrat El pueblo pertenece Alella y está cerca de Puig Grifó Castell de Mont-rodon 638 dela Tonac arretera del M a s n ou, t i ene 62 4 muc ha s ma sía s y 838 Sant Andreu Mare de Déu G SERRA DE ONTMANY M rri de Lurd a urbanizaciones. La facilidad5 de llegar udesde Barcelona ha 30 3 V-5 campo de golf que tiene la sede 30 propiciado servicios como Bel 5 Tona BV en la Torre Tavernera, así como restaurantes de calidad. el Raval del Prat CA RO SA Sus vestigios documentales se remontan al siglo X. La iglesia actual (aparte de vestigios anteriores) está conformada en tres estilos arquitectónicos: una parte románica (base y campanario), otra gótica (nave central y altar de Santa Quitèria) y otra de renacentista (fachada y nave del Santísimo o altar del Roser). Aparte de su patrón principal, Sant Esteve, y el copatrón San Sebastià (del cual se celebran dos fiestas) hay que destacar el encuentro de Santa Quitèria en la Segunda Pascua. Esta es una tradición centenaria donde se hace la bendición del tradicional tortel de Santa Quitèria, abogada contra la rabia, donde participa buena parte del tejido asociativo del municipio. Els seus vestigis documentals es remunten al segle X. L’església actual (a part de vestigis anteriors) està conformada en tres estils arquitectònics: una part romànica (base i campanar), una altra de gòtica (nau central i altar de Santa Quitèria) i una altra de renaixentista (façana i nau del Santíssim o altar del Roser). 0 B-52 u Santa Creu de la Plana c Se Santuari de Santa Quitèria El Santuari de Santa Quitèria és un dels indrets amb més història de Vilanova del Vallès. S’anomenava Sant Esteve de Vilanova i fou l’origen de la parròquia i del poble que posteriorment s’organitzaria. q 938 459 277 E [email protected] www.vilanovadelvalles.cat Torre del campanar de l’església El poble pertany a la DO Alella i està a prop de la carretera del Masnou, te moltes masies i urbanitzacions. La facilitat d’arribar-hi des de Barcelona ha propiciat serveis com el camp de golf que té seu a la Torre Tavernera, així com restaurants de qualitat. El interior es de planta de cruz latina, con cimborrio, un corazón sobre la entrada y una cámara que acoge la imagen de la Virgen María de Remei. En los extremos del crucero encontramos dos ventanas con vitrales que representan las imágenes de San Sebastián y Sant Erasmo. Fontanelles Ermita del Remei: El aumento de la devoción por la Virgen María de Remei hizo necesario construir una nueva ermita, para la cual se escogió un terreno junto a la antigua capilla de San Sebastià (edificio de una sola nave del siglo XVI, Itinerari audioguiat El primer itinerari audioguiat creat per conèixer la història de Sant Celoni inclou 12 punts d’interès històric i cultural, marcats sobre el terreny amb un petit peu que inclou una breu descripció, una indicació per accedir al punt següent, i un codi QR amb una completa descripció en àudio del punt d’interès. Tots els textos i àudios estan disponibles en català, castellà, anglès i francès. L’itinerari complet té una durada aproximada de 2 hores. Sant Esteve de Palautordera con un ábside y vuelta de cañón, que ahora es una casa particular). La ermita del Remei es un edificio neoclásico (1803), su exterior es tabicado y tiene una fachada con la portada de arco rebajado, un ojo de buey y un campanario. SE RR AT D 27 q 935 729 159 E [email protected] www.vallromanes.cat 39 Santuari de Santa Quitèria El Santuario de Santa Quitèria es uno de los lugares con más historia de Vilanova del Vallès. Se denominaba Sant Esteve de Vilanova y fue el origen de la parroquia y del pueblo que posteriormente se organizaría. Vilanova del Vallès 37 Vallromanes Paseo del Remei y Ermita de Remei Paseo del Remei: una bonita rambla rodeada de plátanares (característica de las carreteras de entrada de los pueblos durante el siglo XX) que nos llevan hasta la Ermita, en este tramo encontramos diferentes casas de veraneo de estilo modernista y otras de arquitectura popular. de F q 938 670 171 E [email protected] www.santceloni.cat/turisme del siglo XII, agrandada en el XVI por la parte absidial y con añadidura de capillas. Museo del Bosque y el Labrador Vallgorguina está situada en un valle entre las sierras del Montnegre y Corredor, espacios naturales de un importante valor ecológico y paisajístico. En Vallgorguina encontraremos el Museo del Bosque y el Campesino, donde podremos conocer de primera mano estos trabajos, así como descubrir las herramientas que se han usado a lo largo de los años. La mayor parte de estas herramientas han sido donadas por los ciudadanos de Vallgorguina. L’interior és de planta de creu llatina, amb cimbori, un cor sobre l’entrada i un cambril que acull la imatge de la Mare de Déu del Remei. Als extrems del creuer hi trobem dues finestres amb vitralls que representen les imatges de Sant Sebastià i Sant Erasme. T. Sant Celoni Museu del Bosc i la Pagesia Vallgorguina està situada en una vall entre les serres del Montnegre i el Corredor, espais naturals d’un important valor ecològic i paisatgístic. A Vallgorguina trobarem el Museu del Bosc i la Pagesia, on podrem conèixer de primera mà aquestes feines, així com descobrir les eines que s’han fet servir al llarg dels anys. La major part d’aquestes eines han estat donades pels vilatans de Vallgorguina. Ermita del Remei: L’augment de la devoció per la Mare de Déu del Remei va fer necessari construir una nova ermita, per la qual cosa es va escollir un terreny al costat de l’antiga capella de Sant Sebastià (edifici d’una sola nau del segle XVI, amb un absis i volta de canó, que ara és una casa particular). L’ermita del Remei és un edifici neoclàssic (1803), l’exterior del qual és paredat i té una façana amb la portada d’arc rebaixat, un ull de bou i un campanar. Església de Sant Julià d’Alfou La primera notícia del Fou, amb el nom d’Alfozi, es troba en un pergamí de l’any 941. La parròquia es troba esmentada per primera vegada en un document el 18 de febrer de 1016. El temple actual és una construcció del segle XII, engrandida el XVI per la part absidial i amb afegiment de capelles. Iglesia de Sant Julià de Alfou La primera noticia del Fou, con el nombre de Alfozi, se encuentra en un pergamino del año 941. La parroquia se encuentra mencionada por primera vez en un documento el 18 de febrero de 1016. El templo actual es una construcción q 938 679 125 E [email protected] www.vallgorguina.cat 04 26 36 Vallgorguina Passeig del Remei i Ermita del Remei Passeig del Remei: una bonica rambla envoltada de plàtans (característica de les carreteres d’entrada dels pobles durant el segle XX) que ens porten fins a l’Ermita, en aquest tram trobem diferents cases d’estiueig d’estil modernista i altres d’arquitectura popular. SE R q 938 452 400 E [email protected] www.savilamajor.cat Iglesia de Sant Esteve En1936 la iglesia de Sant Esteve fue quemada. Acabada la guerra, fue reconstruida en estilo neorománico, para armonizar con los restos del antiguo templo románico. 5a Sant Antoni de Vilamajor q 938 479 555 E [email protected] www.smpalautordera.cat SERRA DE LA Església de Sant Esteve El 1936 l’església de Sant Esteve va ser cremada. Acabada la guerra, va ser reconstruïda en estil neoromànic, per harmonitzar amb les restes de l’antic temple romànic. 34 Santa Maria de Palautordera BV-16 25 E LA TIR OLENA q 935 738 888 E [email protected] www.parets.cat C-1 Parets del Vallès Circuit de Barcelona - Catalunya q 935 719 700 www.circuitcat.com El Circuit de Barcelona El Circuit de Barcelona - Catalunya s’ha consolidat com una de les instal·lacions més modernes del món del motor que acull campionats de F1 i motociclisme. A part de les competicions que acull es poden fer diferents activitats i visitar les instal·lacions. Circuito de Barcelona - Cataluña El Circuito de Barcelona - Cataluña se ha consolidado como una de las instalaciones más modernas del mundo del motor que acoge campeonatos de F1 y motociclismo. Aparte de las competiciones que acoge se pueden hacer diferentes actividades y visitar las instalaciones. La Roca Village q 938 423 900 E [email protected] www.larocavillage.com A La Roca Village trobareu més de 130 boutiques amb les firmes nacionals i internacionals més chic, i descomptes de fins el 60% tot l’any. Al Village trobaràs tot el que pots necessitar per relaxar-te en família o amb amics. Tot en una preciosa vila mediterrània en la que no et cansaràs de passejar. En La Roca Village encontraréis más de 130 boutiques con las firmas nacionales e internacionales más chic, y descuentos de hasta el 60% todo el año. En el Village encontrarás todo el que puedes necesitar para relajarte en familia o con amigos. Todo en una preciosa villa mediterránea en la que no te cansarás de pasear. 5 km