Mapa turístic del Vallès Oriental - Ajuntament de Montornès del Vallès

Mapa turístic del Vallès Oriental - Ajuntament de Montornès del Vallès

Centre d’InformacióFogars de
Montclús
q 938 475 290
E [email protected]
www.diba.cat/parcsn
Centre d’InformacióVallgorguina
q 938 679 452
E [email protected]
www.diba.cat/parcsn
Centre d’InformacióSant Esteve de
Palautordera
q 938 482 008
E [email protected]
www.turisme-montseny.com
Centre d’InformacióFogars de
Montclús
q 938 475 113
E [email protected]
www.diba.cat/parcsn
Centre d’InformacióAiguafreda
q 938 440 154
E [email protected]
www.diba.cat/parcsn
Oficina de Turisme Sant Celoni
q 938 670 171
E [email protected]
www.santceloni.cat/turisme
Punt d’Informació Turística Figaró –
Montmany
q 618 13 06 68
E [email protected]
www.figaro-montmany.cat
Oficina de Turisme Caldes de
Montbui
q 938 654 140
E [email protected]
www.visiteucaldes.cat
Oficina de Turisme La Roca del
Vallès
q 938 423 900
E [email protected]
www.larocavillage.com
Punt d’Informació Turística Granollers
q 938 794 980
E [email protected]
www.visitgranollers.com
Centre d’InformacióTagamanent
q 938 428 764
E [email protected]
www.tagamanent.cat
Pensar en el Vallès Oriental quiere decir pensar en nuevas maneras de disfrutar
del tiempo libre, susceptible de hacer múltiples combinaciones. El Vallès
Oriental está muy cerca de Barcelona y se esfuerza, no sólo para recuperar la
identidad y las tradiciones propias, sino también para encontrar nuevas maneras
de crecer sin malograr el entorno que lo rodea. Así pues, las fuentes de agua
termal que encontramos, han dado pie a confortables balnearios; los espacios
naturales esconden una inacabable red de caminos y senderos; la recuperación
de la artesanía alimentaría conduce a una cocina de calidad, y las instalaciones
deportivas y lúdicas que dispone, como el Circuito de Barcelona - Cataluña o Roca
Village, aportan al entorno la modernidad más ferviente. A todo esto, se suma la
arquitectura de épocas pretéritas que dibuja todavía la fisonomía actual de algunos
de los municipios, les otorga personalidad y carácter y nos recuerda que el pasado
no es tan lejano. Es por todo esto que decimos que el Vallès Oriental es un ejemplo
de variedad.
Punt d’Informació Turística Gualba
q 937 440 481
E [email protected]
www.gualba.cat
Centre d’Informació Tagamanent
q 937 445 082
E [email protected]
www.lacalma.net
TurismeVallès
Consell Comarcal del Vallès Oriental
Miquel Ricomà, 46
938 600 700
[email protected]
www.turismevalles.com
Edita:
Edita:
à
tal
a
C
Es
pa
ño
l
Punt d’Informació Turística Cardedeu
q 938 713 070
E [email protected]
www.museudecardedeu.cat
Punt d’Informació Turística Santa
Maria de Palautordera
q 938 479 555
E [email protected]
www.smpalautordera.cat
Disseny: xavivega.com
Centre d’InformacióMontseny
q 938 473 137
E [email protected]
www.montseny.cat/turisme
Centre d’Informació La Mongia - Sant
Pere de Vilamajor
q 938 610 418
E [email protected]
www.vilamajor.cat
Gualba
q 938 487 027
E [email protected]
www.gualba.cat
B12812-2016
Centre de visitants La Garriga
q 938 605 847
E [email protected]
www.visitalagarriga.cat
Vallès Oriental
Amb el suport de:
Con el apoyo de:
www.turismevalles.com
Aiguafreda
q 938 442 253
E [email protected]
www.aiguafreda.cat
01
La situació d’Aiguafreda entre espais tan contrastats com la
Vall del Congost, els Cingles de Bertí i el Montseny, explica la
riquesa i diversitat de l’entorn natural i del patrimoni cultural:
les valls de Martinet i Avencó, els dòlmens de la Serra de
l’Arca, les capelles romàniques de Sant Salvador i Sant
Miquel, el conjunt monumental d’Aiguafreda de Dalt (segles
VI-XVIII), la vila d’estiueig amb elements modernistes, etc.
Hi ha diversos itineraris, entre ells l’Itinerari d’Aiguafreda de
Dalt (PR-C200), i el poble és confluència de senders de gran
recorregut. Aiguafreda també és l’escenari d’activitats que
la converteixen en la capital dels esports de muntanya del
Montseny.
La situación de Aiguafreda entre espacios tan contrastados
como el Valle de Congost, los Riscos de Bertí y el Montseny,
explica la riqueza y diversidad del entorno natural y del
patrimonio cultural: los valles de Martinet y Avencó, los
dólmenes de la Sierra del Arca, las capillas románicas
Bigues i Riells
q 938 656 225
E [email protected]
www.biguesiriells.cat
q 938 713 070
E [email protected]
www.museudecardedeu.cat
de Sant Miquel, una bonita capilla construida en el S X se
encuentra adentrada dentro de una cueva. La siguen un
pequeño museo y una sala de audiovisuales. Más adelante
encontraremos la primera cueva, poco antes del enorme
salto de agua del río Tenes. Siguiendo por el itinerario
se llega a la ermita de Sant Martí construida en el S IX.
Finalmente se llega a la cueva de “les tosques”.
03
El Sot del Bac
El Sot del Bac es un pequeño valle encajado entre riscos.
Esta hondonada es uno de los parajes más singulares del
Fogars de Montclús
q 938 475 104
E [email protected]
www.fogarsdemontclus.cat
04
q 938 475 030
E [email protected]
www.campins.cat/el-municipi/guia-del-municipi/passejades/
Itinerario de Can Pitarra y Sant Guillem
Campins es un pequeño municipio que dispone de
una situación privilegiada en la falda del Montseny.
Históricamente conocido como un pueblo donde venir a
hacer salud debido a su clima benigno en invierno y aireado
en verano, que sumado a un entorno natural montañoso y
atractivo, explica la fuerte tradición turística.
Canovelles
q 938 464 555
E [email protected]
www.canovelles.cat
05
Església de Sant Fèlix
L’església parroquial de Sant Fèlix és un dels pocs edificis de
Catalunya del primer art romànic, de l’any 1100, construïda
amb una sola nau allargada i amb bandes llombardes al
voltant de tota la façana. La portalada és única dintre del
romànic català pels seus detalls. A l’interior s’hi conserven
dos quadres dedicats a Sant Roc i a Sant Andreu, de
finals del segle XVI. La parròquia posseïa un notable
tresor d’orfebreria que va desaparèixer amb la guerra civil
espanyola. Actualment es conserva una naveta del segle
XVII i una imatge de la Mare de Déu del Roser feta d’ivori. A
l’interior també s’hi pot observar una tribuna que es conserva
de l’any 1678, que va fer construir Jeroni de Magarola, de la
casa del costat de Can Castells.
Iglesia de Sant Fèlix
La iglesia parroquial de Sant Fèlix es uno de los pocos
edificios de Cataluña del primer arte románico, del año
1100, construida con una sola nave alargada y con fajas
lombardas alrededor de toda la fachada. La portalada es
única dentro del románico catalán por sus detalles. En el
interior se conservan dos cuadros dedicados a Sant Roc y
a Sant Andreu, de finales del siglo XVI. La parroquia poseía
un notable tesoro de orfebrería que desapareció en la guerra
civil española. Actualmente se conserva una naveta del siglo
XVII y una imagen de la Mare de Déu del Roser de marfil.
En el interior se conserva una tribuna del año 1678, que
hizo construir Jeroni de Magarola, de la casa de al lado de
Can Castells.
Santa Magdalena
La iglesia de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix
es una de las joyas más preciadas del románico del Vallès
Oriental. Del que hubiera sido un monasterio sólo queda la
iglesia de planta basilical de tres naves. Hay un ábside y dos
Granollers
q 938 794 980
E [email protected]
www.visitgranollers.com
de los Pinetons, Fuentes y diseños urbanísticos. También
conoceremos la obra del arquitecto Manuel Joaquim Raspall
(1877-1937) que trabajo en espacios públicos y privados
de algunas poblaciones de la comarca, entre las que se
encuentra Cardedeu, donde realizó su única obra funeraria:
el cementerio novecentista.
municipio, conocidísimo por los escaladores que aprovechan
sus paredes rocosas para practicar su deporte. Para
llegar, habrá que seguir el PR-33, el sendero de pequeño
recorrido circular que pasa por el Figaró y la Garriga. Desde
el Figaró y dirección hacia los riscos de Bertí, el PR-33 se
adentra en el foso del Bac. Después de 45’ de paseo por
el foso el camino os ascenderá a un mirador, desde donde
veremos, el valle recorrido. Justo antes, y cerca de una
cueva, habréis podido desviaros del PR y bajar a la riera,
donde descubriréis un espectacular salto de agua y su poza,
acompañados de la gran serenidad de la Agulla del Salt.
La Porxada
La Porxada, situada en el centro de la ciudad, en el núcleo
histórico, fue construida en 1587 como lonja de grano. Es el
edificio más emblemático de la ciudad, y ha sido declarada
Bien Cultural de Interés Nacional. Alrededor del Pórtico se
organizan innumerables actividades culturales, de ocio y
q 935 603 911
E [email protected]
www.llagosta.cat
del Gorg Negro, lugar de leyendas y habitáculo de goges
“mujeres de agua”, y el no menos notable salto de Gualba,
que se precipita por un terreno escalonado de 133 m. de
altura y que convierte la riera en una corriente de espuma
blanca, que se cree que es la que ha dado el nombre, casi
milenario de Gualba o “Aigua Blanca”.
q 938 422 016
E [email protected]
www.laroca.cat
más modernista, destacando Can Millet, El Café o el
Ayuntamiento.
Ermita de Santa Justa y Santa Rufina
Fue una de las parroquias más antiguas de los alrededores, en
un lugar de poblamiento muy conocido en la época romana.
En 1936 fue quemada y en 1975 se inició la reconstrucción,
respetando su estructura típicamente románica.
q 935 720 000
E [email protected]
www.montmelo.cat
Montornès del Vallès
q 935 721 170
E [email protected]
www.montornes.cat
lado, otros elementos de interés son la Roca Foradada,
Pedra de las orenetes, Pedra de las creus, la iglesia de Sant
Bartomeu de Cabanyes y el Poblado de Céllecs.
q 938 467 676
E [email protected]
www.lesfranqueses.cat
16
Edifici de l’Ajuntament
Edifici modernista de 1912, obra de l’arquitecte Albert
Joan i Torner. Cedit al municipi per Joan Sanpera i Torras.
Actualment és la seu principal de l’Ajuntament de les
Franqueses del Vallès. El conjunt està declarat Bé Cultural
d’Interès Local (BCIL).
Edificio del Ayuntamiento
Edificio modernista de 1912, obra del arquitecto Albert Joan
i Torner. Cedido al municipio por Joan Sanpera i Torras.
Actualmente es la sede principal del Ayuntamiento de les
Franqueses del Vallès. El conjunto está declarado Bien
Cultural de Interés Local (BCIL).
Mons Observans
Mons Observans es un ejemplo casi único en la Península
de la presencia de los romanos en el último tercio del
siglo II aC. El asentamiento romano de Can Tacó – Turó
d’en Roina (Mons Observans) fue construido sobre un
pequeño cerro de 120 m de altitud sobre el nivel del mar
desde donde se podían controlar las principales vías de
comunicación de por la llanura, entre las que destacaba la
Vía Hercúlia (posteriormente conocida como Vía Augusta).
Ha sido interpretado como un posible praesidium, es decir,
un establecimiento militar desde el cual se ejercerían
funciones políticas y administrativas de control del territorio
circundante.
23
Torre del telégrafo de Montornès
Torre vigía, situada sobre Can Bosquerons. Fue construida
hacia 1848 como equipamiento militar de telegrafía óptica.
De base cuadrada, con ocho aspilleras por banda y rodeada
q 938 473 137
E [email protected]
www.montseny.cat/turisme
de más de 5.000 obras de pintura y escultura de los artistas
catalanes más relevantes de los siglos XIX y XX.
El Menhir neolítico de Mollet, descubierto en 2009 en el
actual parque de les Pruneres es el más grande del sur de
Europa, con 5 m de largo y 6 toneladas de peso y destaca,
no sólo por su volumen sino por su carácter antropomorfo,
con grabados y relieves que lo situa en categoría de estatuamenhir. Se puede ver en el Jardín de la Biblioteca, en el
parque de Can Mulà.
22
Torre del telègraf de Montornès
Torre de guaita, situada sobre mateix de Can Bosquerons.
Va ser construïda cap a 1848 com a equipament militar de
telegrafia òptica. De base quadrada, amb vuit espitlleres per
banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa
de dues plantes que tenia la porta d’entrada al pis de dalt.
A la part del terrat, les diferents posicions d’un mecanisme
de braços i politges formaven uns signes codificats que
es transmetien com a missatges visuals de torre en torre.
Es comunicava visualment amb les torres del castell de
Montcada i de can Cassaca de Granollers. Totes tres
formaven part de la línia Barcelona – Vic. La de Montornès
ocupava la número 47 de la llista d’estacions telegràfiques
actives a Catalunya l’any 1849. La majoria de la xarxa
telegràfica s’havia construït per combatre les guerrilles
carlistes que havien provocat la Guerra dels Matiners.
És la primera torre telegràfica de Catalunya que ha estat
restaurada i museïtzada..
15
el S XVIII la actividad vitivinícola en el pueblo era importante
y Carrencà una de las explotaciones más destacadas de
la comarca. Con la llegada de la filoxera, al igual que otras
masías del pueblo, sufrieron una fuerte crisis. Durante la
Guerra Civil sirvió para alojar refugiados. En 1985 la masía
fue cedida al Ayuntamiento.
21
Itinerari Patrimoni molletà
Aquest itinerari permet visitar el Museu Abelló i descobrir el
menhir de Mollet, una de les troballes arqueològiques més
importants d’aquests darrers anys en el sud d’Europa.
El Museu Municipal Joan Abelló, ubicat en un antic edifici
modernista de 1908, i la Casa del Pintor, on l’artista va néixer
el 1922, recullen una gran part de l’obra de Joan Abelló i la
seva extensa i rica col·lecció d’art, que consta de més de
5.000 obres de pintura i escultura dels artistes catalans més
rellevants dels segles XIX i XX.
El Menhir neolític de Mollet, descobert el 2009 en l’actual
parc de les Pruneres és el més gran del sud d’Europa, fa 5 m
de llarg i 6 tones de pes i destaca, no només pel seu volum
sinó pel seu caràcter antropomorf, amb gravats i relleus que
el situen en la categoria d’estàtua-menhir. Es pot veure al
Jardí de la Biblioteca, al parc de Can Mulà.
Montmeló
Pozos de Hielo de Can Coll y Can Gurri
El hielo se producía en invierno en el Montseny o en las
balsas alimentadas por el agua del Tenes y se mantenía
en los pozos de hielo para ser vendido posteriormente en
Barcelona. En el término municipal se conservan tres en
Can Coll y Can Gurri.
20
Mons Observans
Mons Observans és un exemple gairebé únic a la Península
de la presència dels romans al darrer terç del segle II aC.
L’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons
Observans) fou construït dalt d’un petit turó de 120 m d’altitud
sobre el nivell del mar des d’on es podien controlar les
principals vies de comunicació que de la plana, entre les
quals destacava la Via Hercúlia (posteriorment coneguda
com a Via Augusta). Ha estat interpretat com un possible
praesidium, és a dir, un establiment militar des del qual
s’exercirien funcions polítiques i administratives de control
del territori circumdant.
La Ruta Prehistòrica
Són 7 els monuments arqueològics visitables en el massís
de Céllecs, concretament quatre construccions megalítiques,
el Dolmen de Céllecs, Dolmen de Can Gol I, Dolmen
de Can Gol II i Dolmen de Can Planes, i per altra banda,
altre elements d’interès són Roca Foradada, Pedra de les
orenetes, Pedra de les creus, l’església de Sant Bartomeu
de Cabanyes i el Poblat de Céllecs.
Les Franqueses del Vallès
19
Masia de Can Carrencà
Carrencà, conjunt arquitectònic: Al seu jardí hi ha la capella
de Sant Domènec, el molí i pou d’aigua i l’edifici de l’antic
celler de vi. Ja apareix documentada el S XII en un pergamí
del monestir de Montalegre. Durant el S XVIII l’activitat
vitivinícola al poble era important i Carrencà una de les
explotacions més destacades de la comarca. Amb l’arribada
de la fil·loxera, al igual que altres masies del poble, van patir
una forta crisi. Durant la Guerra Civil va servir per allotjar
refugiats. L’any 1985 la masia va ser cedida a l’Ajuntament.
Montseny
ferias de artesanos.
Granollers, capital de comarca del Vallès Oriental, destaca
por su amplía y variada oferta comercial.
El mercado del jueves, se celebra desde 1040, con más
de 400 paradas es de los más grandes de Cataluña y un
ejemplo vivo de esta tradición comercial.
Granollers ofrece al visitante rutas guiadas para descubrir la
historia y el patrimonio modernista, medieval, noucentista,
de la ciudad visitando lugares y espacios poco habituales
como el Centro de Cultura por la Paz de Can Jonch y los
refugios antiaéreos.
En Granollers podréis probar una cocina variada basada en
la combinación de la cocina catalana más tradicional con
la joven cocina innovadora y de creación, dispone de una
amplía oferta de restaurantes de gran calidad y tradición
histórica como la Fonda Europa con más de 300 años de
antigüedad.
18
Itinerario Patrimonio de Mollet
Este itinerario permite visitar el Museo Abelló y descubrir el
menhir de Mollet, una de los hallazgos arqueológicos más
importantes de estos últimos años en el sur de Europa.
El Museo Municipal Joan Abelló, ubicado en un antiguo
edificio modernista de 1908, y la Casa del Pintor, donde el
artista nació en 1922, recogen una gran parte de la obra de
Joan Abelló y su extensa y rica colección de arte, que consta
El refugio fue construido por el vecindario de La Garriga, en
1938, bajo las órdenes de la Junta de Defensa Pasiva local
y sirvió para proteger de los ataques aéreos a la población,
especialmente cuando las bombas franquistas golpearon
mortíferamente el municipio el 29 de enero de 1939.
de sillares de granito pero más pequeños y con zonas
irregulares. Popularmente se decía que La Torrassa era
un punto de aviso para los labradores. Cuando venían los
recaudadores de impuestos del rey moro, los campesinos
del Coll subían a la torre y hacía un gran fuego, de este
modo los vecinos de Llinars podían esconder las reses por
los que pagaban impuestos. Abierta Sa y Do 9-13h. Código
UTM: X=448950mY=4607830
Ermita de Santa Justa i Santa Rufina
Fou una de les parròquies més antigues dels voltants, en un
lloc de poblament ben conegut a l’època romana. El 1936 fou
cremada i el 1975 se’n va iniciar la reconstrucció, respectant
la seva estructura típicament romànica.
q 935 719 500
E [email protected]
www.molletvalles.cat
14
La Ruta Prehistórica
Son 7 los monumentos arqueológicos visitables en el
macizo de Céllecs, concretamente cuatro construcciones
megalíticas, el Dolmen de Céllecs, Dolmen de Can Gol I,
Dolmen de Can Gol II y Dolmen de Can Planes, y por otro
q 938 415 225
E [email protected]
www.llicamunt.cat
Mollet del Vallès
Can Baqué
Can Baqué, declarada Bé Cultural d’Interès Local, és la
construcció més antiga que existeix a La Llagosta, amb
referències que es remunten a l’any 1305. A més, hi ha
constància de dues rehabilitacions importants realitzades
als anys 1511 i 1906. Té la tipologia corresponent a l’activitat
agrària pròpia del Vallès i va exercir aquestes funcions fins
a meitat del segle XX.
La Roca del Vallès
Lliçà d’Amunt
Masía de Can Carrencà
Carrencà, conjunto arquitectónico: En su jardín está la capilla
de Sant Domènec, el molino y pozo de agua y el edificio de
la antigua bodega de vino. Ya aparece documentada en el S
XII en un pergamino del monasterio de Montalegre. Durante
Can Baqué
Can Baqué, declarada Bien Cultural de Interés Local, es la
construcción más antigua que existe en La Llagosta, con
referencias que se remontan al año 1305. Además, hay
constancia de dos rehabilitaciones importantes realizadas en
los años 1511 y 1906. Tiene la tipología correspondiente a la
actividad agraria propia del Vallès y ejerció estas funciones
hasta mitad del siglo XX.
absidiolos semicirculares. La nave central es más elevada
que el ábside. Las naves laterales no son simétricas. La
fachada de poniente de construcción nueva tiene un
campanario de espadaña de dos ojos. En la parte noroeste
hay una construcción en ruina donde vivía el prior de la
cofradía establecida bajo la protección del monasterio de
Sant Marçal (1214).
La Torrassa o Torre del Moro
La Torrassa o Torre del Moro es una torre cilíndrica a 412
metros de altitud, ligeramente cónica que presenta una
base de época romana de 9 hiladas de gordos sillares
almohadillados, y un nivel superior posiblemente medieval
q 935 705 732
E [email protected]
www.martorelles.cat
Refugi antiaeri de l’estació
Situat al c ostat de l’estac ió de tren, és el primer
refugi museïtzat de Catalunya. Es tracta d’un refugi
excepcionalment ben conservat, excavat directament a la
roca granítica, amb més de 110 metres de galeries.
El refugi va ser construït pel veïnat de la Garriga, l’any
1938, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva
local i va servir per a protegir dels atacs aeris la població,
especialment quan les bombes franquistes colpejaren
mortíferament el municipi el 29 de gener de 1939.
La Llagosta
La Torrassa o Torre del Moro
La Torrassa o Torre del Moro és una torre cilíndrica a 412
metres d’altitud, lleugerament cònica que presenta una base
d’època romana de 9 filades de grossos carreus encoixinats,
i un nivell superior possiblement medieval de carreus de
granit però més petits i amb zones irregulars. Popularment es
diu que la Torrassa era un punt d’avís per als pagesos. Quan
venien els recaptadors d’impostos del rei moro, la pagesia
del Coll pujava a la torre i feia un gran foc, d’aquesta manera
els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels
quals pagaven impostos. Oberta ds i dg de 9-13h. Codi UTM:
X=448950mY=4607830
Martorelles
13
Refugio antiaéreo de la estación
Situad o junto a la es t ac i ón de tren, es el p r imer
refugio museístico de Cataluña. Se trata de un refugio
excepcionalmente bien conservado, excavado directamente
en la roca granítica, con más de 110 metros de galerías.
10
La Porxada
La Porxada, situada al centre de la ciutat, al nucli històric,
fou construïda el 1587 com a llotja de gra. És l’edifici més
emblemàtic de la ciutat, i ha estat declarada Bé Cultural
d’Interès Nacional. Al voltant de la Porxada s’organitzen
innumerables activitats culturals, d’oci i fires d’artesans.
Granollers, capital de comarca del Vallès Oriental, destaca
per la seva amplia i variada oferta comercial. El mercat del
dijous, se celebra des de 1040, amb més de 400 parades
és dels més grans de Catalunya i un exemple viu d’aquesta
tradició comercial.
Granollers ofereix al visitant rutes guiades per descobrir la
història i el patrimoni modernista, medieval, noucentista, de
la ciutat visitant indrets i espais poc habituals com el Centre
de Cultura per la Pau de Can Jonch i els refugis antiaeris.
A Granollers podreu tastar una cuina variada basada en la
combinació de la cuina catalana més tradicional amb la jove
cuina innovadora i de creació, disposa d’una amplia oferta de
restaurants de gran qualitat i tradició històrica com la Fonda
Europa amb més de 300 anys d’antiguitat.
q 938 605 847
E [email protected]
www.visitalagarriga.cat
17
Pous de Glaç de Can Coll i Can Gurri
El gel es produia a l’hivern al Montseny o a les basses
alimentades per l’aigua del Tenes i es mantenia als pous
de gel per ser venut posteriorment a Barcelona. Al terme
municipal se’n conserven tres a Can Coll i Can Gurri.
12
Ruta del modernismo de Veraneo en La Ametlla
La Ametlla del Vallès, situada entre los valles de Congost y
del Tenes, había estado bajo el dominio condal del castillo
de Montbui en sus orígenes medievales, con una población
rural y dispersa. Su carácter rural no se transformó hasta
principios del siglo XX, cuando aconteció villa de veraneo
y, más tarde, centro de segundas residencias. El carácter
residencial del municipio se reforzó con los proyectos
urbanísticos y arquitectónicos de M. J. Raspall, arquitecto
municipal de la Ametlla (1906-1912). Las obras del arquitecto
en esta población corresponden a su primera etapa, la
q 938 412 750
E [email protected]
www.llinarsdelvalles.cat
q 938 439 000
E [email protected]
www.llissadevall.cat
Ruta del modernisme d’Estiueig a l’Ametlla
L’Ametlla del Vallès, situada entre les valls del Congost i
del Tenes, havia estat sota el domini comtal del castell de
Montbui en els seus orígens medievals, amb un poblament
rural i dispers. El seu caràcter rural no es va transformar fins
a principis del segle XX, quan va esdevenir vila d’estiueig
i, més tard, centre de segones residències. El caràcter
residencial del municipi es va reforçar amb els projectes
urbanístics i arquitectònics de M. J. Raspall, arquitecte
municipal de l’Ametlla (1906-1912). Les obres de l’arquitecte
en aquesta població corresponen a la seva primera
etapa, la més modernista, destacant Can Millet, El Cafè o
l’Ajuntament.
La Garriga
09
Santa Magdalena
L’església de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix
és una de les joies més preuades del romànic del Vallès
Oriental. Del que hagués sigut un monestir sols queda
l’església de planta basilical de tres naus. Hi ha un absis
i dues absidioles semicirculars. La nau central és més
elevada que l’absis. Les naus laterals no són simètriques.
La façana de ponent de construcció nova té un campanar de
cadireta de dos ulls. A la part nord-oest hi ha una construcció
en runes on hi vivia el prior de la confraria establerta sota la
protecció del monestir de Sant Marçal (1214).
El itinerario de Can Pitarra y Sant Guillem se inicia delante
de la iglesia de Sant Joan, transcurre entre chalés y cultivos,
alrededor del cerro de Can Guilla. A medida que vamos
andando encontraremos can Pitarra; can Bruguera; can
Guilla; la cruz de la Missió; y la capilla de Sant Guillem
(s.XVI).
al público. Se conoce desde el año 1955, a pesar de que
su importancia había pasado desapercibida hasta el inicio
de las excavaciones en 2011. El poblado fue habitado por
los íberos, que fue una civilización que ocupó buena parte
de la fachada mediterránea peninsular y más allá, desde
medios del siglo VI a.C. hasta su disolución, debido a la
conquista romana. Se conoce una fortificación con una
muralla de grandes dimensiones que cerraba una superficie
de 4 hectáreas. Esta fortificación estaba protegida por
numerosas torres. La importancia de este lugar también se
ha visto reforzada por la identificación del Puig del Castell
con la desaparecida ciudad de Lauro, ciudad que acuñaba
moneda ibérica.
Fotografies: Anna Mas
08
El Sot del Bac
El sot del Bac és una petita vall encaixada entre cingleres.
Aquesta sotada és un dels paratges més singulars del
municipi, conegudíssim pels escaladors que aprofiten
les seves parets rocoses per practicar-hi el seu esport.
Per arribar-hi, caldrà seguir el PR-33, el sender de petit
recorregut circular que passa pel Figaró i la Garriga. Des
del Figaró i direcció cap als cingles de Bertí, el PR-33
s’endinsa al sot del Bac. Després de 45’ de passeig pel sot
el camí us enfilarà a un mirador, des d’on veurem, la vall
recorreguda. Just abans, i prop d’una bauma, haureu pogut
desviar-vos del PR i baixar a la riera, on hi descobrireu un
espectacular salt d’aigua i el seu gorg, acompanyats de la
pregona serenor de l’Agulla del Salt.
Font del Lleó
Uno de los manantiales de agua termal más característico
de Cataluña. El agua sale a 74ºC de temperatura, una de las
más elevadas de Europa. El agua se utiliza para cocinar las
legumbres y las verduras. La fuente se construyó en el siglo
XVI y fue restaurada por Manel Raspall en 1927, con estilo
noucentista. A pesar de las reformas, la gárgola y la pared
de fondo se han conservado a lo largo del tiempo.
Itinerari de Can Pitarra i Sant Guillem
Campins és un petit municipi que disposa d’una situació
privilegiada a la falda del Montseny. Històricament conegut
com un poble on venir a fer salut degut al seu clima benigne
a l’hivern i airejat a l’estiu, que sumat a un entorn natural
muntanyós i atractiu, explica la forta tradició turística.
L’itinerari de Can Pitarra i Sant Guillem s’inicia davant de
l’església de Sant Joan, transcorre entre xalets i conreus, al
voltant del turó de Can Guilla. A mesura que anem caminant
trobarem diferents elements com can Pitarra; can Bruguera;
can Guilla; la creu de la Missió; i la capella de Sant Guillem
(s.XVI).
Itinerario guiado. Ruta Raspall. El modernismo de
veraneo en Cardedeu
Un paseo para descubrir Cardedeu a través de su patrimonio
arquitectónico: cases y torres rodeadas de jardín, el parque
q 938 429 111
E [email protected]
www.figaro-montmany.cat
L’Ametlla del Vallès
Llinars del Vallès
Lliçà de Vall
Salt de Gualba
Gualba és coneguda pel seu paisatge i la seva gent.
Escriptors com Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona
(1840-1901) han escrit sobre Gualba, però el que més l’ha
popularitzat ha estat Eugeni d’Ors (1881-1954), amb la seva
novel.la “Gualba la de mil veus” (1915).
La riera de Gualba, que parteix el terme, salva el gran
desnivell dels cimals del Montseny al sot de la Tordera amb
alguns espectaculars saltants com el del Gorg Negre, lloc
de llegendes i habitacle de goges, i el no menys notable salt
de Gualba, que es precipita per un terreny esglaonat de 133
m. d’alçària i que converteix la riera en un corrent d’escuma
blanca, que es creu que és la que ha donat el nom, gairebé
mil·lenari de Gualba o “Aigua Blanca”.
q 938 432 501
E [email protected]
www.ametlla.org
07
Itinerari guiat. La Ruta Raspall. El modernisme
d’estiueig a Cardedeu
Un passeig per descobrir Cardedeu a partir del seu patrimoni
arquitectònic: cases i torres envoltades de jardí, el parc dels
Pinetons, fonts i dissenys urbanístics. I, alhora conèixer
l’obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall (1877-1937) qui
va treballar en espais públics i privats d’algunes poblacions
de la comarca, entre elles Cardedeu, on va realitzar la seva
única obra funerària: el cementiri noucentista.
Figaró - Montmany
Font del Lleó
Un dels brolladors d’aigua termal més característic de
Catalunya. L’aigua surt a 74ºC de temperatura, una de les
més elevades d’Europa. L’aigua s’utilitza per cuinar els
llegums i les verdures. La font es va construir el segle XVI
i va ser restaurada per Manel Raspall el 1927, amb estil
noucentista. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret de fons
s’han conservat al llarg del temps.
Campins
Poblado Ibérico del Puig del Castell
El yacimiento del Puig del Castell, situado sobre un cerro de
más de 600 metros de altura, destaca por su buen estado
de conservación y ha sido recientemente arreglado y abierto
11
Salto de Gualba
Gualba es conocida por su paisaje y su gente. Escritores
como Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona (18401901) han escrito sobre Gualba, pero el que más lo ha
popularizado ha sido Eugeni d’Ors (1881-1954), con su
novela “Gualba la de mil veus” (1915).
La riera de Gualba, que parte el término, salva el gran
desnivel de las cumbres del Montseny en la cañada de la
Tordera con algunas espectaculares cascadas cómo la
06
Poblat Ibèric del Puig del Castell
El jaciment del Puig del Castell, situat sobre un turó de
més de 600 metres d’alçada, destaca pel seu bon estat de
conservació i ha estat recentment arranjat i obert al públic.
Es coneix des de l’any 1955, tot i que la seva importància
havia passat desapercebuda fins a l’inici de les excavacions
l’any 2011. El poblat va ser habitat pels íbers, que fou una
civilització que ocupà bona part de la façana mediterrània
peninsular i més enllà, des de mitjans del segle
VI a.C. fins la seva dissolució, degut a la conquesta romana.
S’hi coneix una fortificació amb una muralla de grans
dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees.
Aquesta fortificació estava protegida per nombroses torres.
La importància d’aquest indret també s’ha vist reforçada per
la identificació del Puig del Castell amb la desapareguda
ciutat de Lauro, ciutat que encunyava moneda ibèrica.
Cardedeu
Sant Miquel del Fai
Es uno de los más antiguos centros turísticos del país.
Ubicado sobre el valle del Tenes, su encanto bordea
buena parte de los riscos de Bertí por la parte de poniente.
El monasterio es el primer edificio al cruzar el abrupto
precipicio por el llamado “Pas de la Foradada”. La iglesia
q 938 654 140
E [email protected]
www.visiteucaldes.cat
q 938 710 018
E [email protected]
www.canovesisamalus.cat
02
Sant Miquel del Fai
És un dels més antics centres turístics del país. Ubicat sobre
la vall del Tenes, el seu encant voreja bona part dels cingles
de Bertí per la part de ponent. El monestir és el primer
edifici al creuar l’abrupta cinglera per l’anomenat Pas de
la Foradada. L’església de Sant Miquel, una bonica capella
construïda al S X es troba endinsada dins una balma. La
segueixen un petit museu i una sala d’audiovisuals. Més
endavant hi trobarem la primera cova, poc abans de l’enorme
salt d’aigua del riu Tenes. Seguint per l’itinerari s’arriba a
l’ermita de Sant Martí construïda al S IX. Finalment s’arriba
a la cova de “les tosques”.
Caldes de Montbui
Cànoves i Samalús
de Sant Salvador y Sant Miquel, el conjunto monumental
de Aiguafreda de Dalt (siglos VI-XVIII), la villa de veraneo
con elementos modernistas, etc. Hay varios itinerarios,
entre ellos el Itinerario de Aiguafreda de Dalt (PR-C200),
y el pueblo es confluencia de senderos de gran recorrido.
Aiguafreda también es el escenario de actividades que la
convierten en la capital de los deportes de montaña del
Montseny.
Pensar en el Vallès Oriental vol dir pensar en noves maneres de gaudir del temps
lliure, susceptible de fer-hi múltiples combinacions. El Vallès Oriental està molt
a prop de Barcelona i treballa de valent, no només per recuperar la identitat i les
tradicions pròpies, sinó també per trobar maneres noves de créixer sense malmetre
l’entorn que l’envolta. Així doncs, les fonts d’aigua termal que hi trobem, han donat
peu a confortables balnearis; els espais naturals amaguen una inacabable xarxa
de camins i corriols; la recuperació de l’artesania alimentaria condueix a una cuina
de qualitat, i les instal·lacions esportives i lúdiques de què disposa, com ara el
Circuit de Barcelona - Catalunya o La Roca Village, aporten l’entorn a la modernitat
més fervent. A tot això, s’hi suma l’arquitectura d’èpoques pretèrites que dibuixa
encara la fisonomia actual d’alguns dels municipis, els atorga personalitat i caràcter
i ens recorda que el passat no és tan llunyà. És per tot això que diem que el Vallès
Oriental és un exemple de varietat.
por un foso circular, es una fortaleza de dos plantas que
tenía la puerta de entrada en el piso de arriba. En la parte
de la azotea, las diferentes posiciones de un mecanismo
de brazos y poleas formaban unos signos codificados
que se transmitían como mensajes visuales de torre en
torre. Se comunicaba visualmente con la torres del castillo
de Montcada y de can Cassaca de Granollers. Las tres
formaban parte de la línea Barcelona – Vic. La de Montornès
ocupaba la número 47 de la lista de estaciones telegráficas
activas de Cataluña en 1849. La mayoría de la red telegráfica
se había construido para combatir las guerrillas carlistas que
habían provocado la Guerra dels Matiners. Es la primera
torre telegráfica de Cataluña que ha sido restaurada y
musitada.
24
Montseny a través de les seves exposicions
Les exposicions “Les Esquelles d’en Jaume” i “El Parc
Natural del Montseny: un diàleg entre l’home i el territori”.
La primera permetrà al visitant adonar-se de la importància
que tingué la ramaderia al Montseny i coneixerà més de prop
la vida del pastor i el ramats. La segona exposició permet
entendre la relació entre l’home i la muntanya. Lloc: Casal de
Cultura del poble de Montseny. Horari de visita: cita prèvia
de dilluns a divendres, de 10-14 h; obert dissabte de 10-14 h
i diumenge de 10-15 h.
Montseny a través de sus exposiciones
Las exposiciones “Les Esquelles d’en Jaume” y “El Parque
Natural del Montseny: un diálogo entre el hombre y el
territorio”. La primera permitirá al visitante darse cuenta
de la importancia que tuvo la ganadería en el Montseny y
conocerá más de cerca la vida del pastor y los rebaños.
La segunda exposición permite entender la relación entre el
hombre y la montaña. Lugar: Casal de Cultura del pueblo de
Montseny. Horario de visita: cita previa de lunes a viernes,
de 10-14 h; abierto sábado de 10-14 h y domingo de 10-15 h.
BV
-5
10
6
SE
RR
VE
RN
LH
I
DE
RR
A
SE
C-3
B-510
uiro
so s
52
GR
5
B-510
R. de Dosr
O
RE D
R
els Terrers
Sant Iscle
de Vallalta
Sobirans
Montalt
54 4
Canyamars
R.
de
Tor
ren
Sant Cebrià
de Vallalta
BV-5128
Arenys de Munt
Castell de
Santa Florentina
Turó del Pollastre
301
C-32
A-2
tbò
Sant Vicenç
ns Turó
d'en Cabanyes
408
Turó
d'en Verdura
198
Turó Roig
29 4
Turó del Fangar
319
R. de Sobir
ans
Turó
de Ca l'Amar
417
BV-5031
Turó del Mig
544
TA
LLAL
E VA
Mare de Déu
del Remei
Canet de Mar
Sant Andreu
de Llavaneres
Sant Miquel
1
03
BV-5
Caldes d'Estrac
les Sureres
Sant Jaume
de Treià
C-32
A-2
Santa Elena
d'Agell
BV
-5
Castell
de Vilassar
B-502
92
GR
Vall de F
AD
OR
de
l
Ri
er a
BV
-51
51
C-17
BP-5002
ad
e Tenes
MA
BV
-53
03
A
RC
S
e Ca
nC
a
C-3
3
BV
-50
01
el Be
sòs
N-1
52a
C-17
BV
-50
01
les
Ar
a d ER
’Av R A
en
DE
Rier
T
QU
Ho
r
td
So
BP-148
5
C-59
L’ A
eM
ar
ti n
T.
d
e la Ro
t
Torr
en
So
To
rrr
ent
d
BV
-13
10
BV-1243
IS
A
LL
A
RR
de
Ri
er
C17
BV
-50
03
de
F
Rier
a
ra
d
Rie
on
tsca
len
ts
LA
DE
SE R
RA
CINGLES DE BERTÍ
Riu S
ec
AL
LE
BR
E
EL
ra
Rie
erol
l Pe r
Riera de
la
del
sP
Torr
e
CO
DI
N
A
SE
el Congost
RE
GR
3
TO R
E LA
RA
AC
LA
t d’
as
tel
td
e l’
LA FOGUEROLA
C-59
GRON
YD
Ri
MO R
ETO
NA
de l’
Om
T.
Coll Sacreu
el Corredor
61
C-
C-141
3a
lla
de
Por encima del porche cubierto con un tejado inclinado, se
levanta el cuerpo central, menos ancho en el que se abre
una ventana con un vitral dedicado a la Asunción, obra de
Carles Alavedra Oriach, inaugurado en 1956. El tejado es a
dos vertientes con pizarra negra. A la derecha del presbiterio
se levanta el campanario. La superficie del templo es de
240 m2.
R. de Sallent
ra
Iglesia
Situada dentro del casco urbano, obra del arquitecto Josep
M. Pericas. Es un edificio neorománico, de una sola nave,
cubierta con vuelta de cañón apuntada, puerta de arco de
medio punto y ábside semicircular. La fachada tiene un
porche de tres arcos de medio punto descansando sobre
columnas.
Turó
de Grimola
648
d ’O
El cerro de Tagamanent, ubicado dentro del Parque
Natural del Montseny, es el punto más conocido de un
término municipal eminentemente montañoso, de orografía
accidentada y, en algunos lugares, arisca. En la cima
encontramos los restos de la primitiva iglesia de Santa Maria
de Tagamanent, desde donde disfrutamos de unas vistas
privilegiadas.
Per damunt del porxo cobert amb una teulada inclinada,
s’alça el cos central, menys ample en el que s’obre una
finestra amb un vitrall dedicat a l’Assumpció, obra de Carles
Alavedra Oriach, inaugurat el 1956. La teulada es a dos
vessants amb pissarra negra. A la dreta del presbiteri s’alça
el campanar. La superfície del temple és de 240 m2.
Can Palau
Montbrugós
35 6
t
So
Itinerario por Santa Maria de Martorelles
Este itinerario cíclico tiene una primera parte suave que
nos permite ver diferentes ecosistemas como las viñas
o el bosque de ribera del torrente de Can Gurri en los
alrededores de la fuente de la Mercè. Después subimos
por el encinar para visitar el dolmen y la fuente de Can
Gurri. A partir de aquí subiremos algo más por el encinar,
visitaremos el dolmen de Castellruf y lograremos la
segunda altura del término municipal: el cerro de Castellruf
con sus restos históricos y las inmejorables vistas sobre el
Vallès. Ahora sólo nos quedará descender pasando por la
antigua cantera hacia el casco urbano.
Cerro de Tagamanent
Tagamanent cuenta con un abundante y rico patrimonio
entre el que encontramos rastros de los primeros pobladores
prehistóricos; iglesias y capillas medievales; grandes masias
y viejos caminos transitados durante centenares y, en algún
caso, más de un millar de años; molinos de harina y pozos
de hielo; campos y bancales de cultivo esparcidos por toda
la montaña, etc.
Església
Situada dins el nucli urbà, obra de l’arquitecte Josep M.
Pericas. És un edifici neoromànic, d’una sola nau, coberta
amb volta de canó apuntada, porta d’arc de mig punt i absis
semicircular. La façana te un porxo de tres arcs de mig punt
descansant sobre columnes.
Turó de Canyadell
551
MONTNEGRE
Vallgorguina
Sant Miquel
del Cros
MATARÓ
Cabrera
de Mar
MAR
MEDITERRÀNIA
02
Vilassar
de Dalt
2
2
C-3
Vilassar de Mar
Premià de Mar
0
GRANOLLERS
BARCELONA
33
38
Montnegre
el Roure Gros
s
Itinerari per Santa Maria de Martorelles I
Aquest itinerari cíclic té una primera part suau que ens
permet veure diferents ecosistemes com les vinyes o el bosc
de ribera del torrent de Can Gurri al voltant de la font de la
Mercè. Després pugem per l’alzinar per visitar el dolmen i
la font de Can Gurri. A partir d’aquí pujarem una mica més
per l’alzinar, visitarem el dolmen de Castellruf i assolirem la
segona alçada del terme municipal: el turó de Castellruf amb
les seves restes històriques i les immillorables vistes sobre
el Vallès. Ara només ens quedarà descendir tot passant per
l’antiga pedrera cap al nucli urbà.
El turó de Tagamanent, ubicat dins del Parc Natural del
Montseny, és el punt més conegut d’un terme municipal
eminentment muntanyenc, d’orografia accidentada i, en
alguns llocs, esquerpa. Al cap d’amunt hi trobem les restes
de la primitiva església de Santa Maria de Tagamanent, des
d’on gaudim d’unes vistes privilegiades.
q 938 410 383
E [email protected]
www.vilalbasasserra.cat
de
Fuir
oso
s
.
36
Puig
d'en Caselles
62 1
Ri u
ntn
Mo
eT
ne
’Are
33
Turó de Tagamanent
Tagamanent compta amb un abundant i ric patrimoni entre
el que trobem rastres dels primers pobladors prehistòrics;
esglésies i capelles medievals; grans masos i vells camins
transitats durant centenars i, en algun cas, més d’un miler
d’anys; molins fariners i pous de glaç; camps i feixes de
conreu escampats arreu de la muntanya, etc.
Vilalba Sasserra
52
-5
GI
a
ed
el l
Tor
re n
td
e
op
ad
Terr
5
GR
T
de
T.
Riera d
T. d
e
hasta Parets del Vallès. El río Tenes, que nace en Castellcir,
es uno de los elementos patrimoniales más importantes de
nuestro municipio, tanto por su valor ecológico y paisajístico.
Tiene un recorrido de 4,8 km que van desde el puente de
Ca l’Uñó, al norte del término, hasta el sur del barrio de St.
Cristòfol.
35
53
-5
GI
alba
l
Sant L
de
R.
Gu
01
IN
A
ed
a
Br
r
Rie
ad
-53
BV
107
BV-5
41
da
ine
ES
el
ER
GU
FO
DE
.d
4
11
SERRAT
D
A
RR
SE
-5
BV
a
q 938 429 126
E [email protected]
www.tagamanent.cat
GR 5
Pocafarina
Can Puigdemir
Santa Eulàlia
de Tapiole s
km
Tagamanent
Sant Martí
de Montnegre
3
502
l'Ocata
Turó
dels Castanyers
37 3
BV-
Tiana
Ramió
Turó Gros
Santa Maria
Turó d'en Vives
773
de Montnegre
759
Olzinelles
Puigcastell
395
M A R E S ME
Ma
ny a
’EN SOLÀ
RA D
R. de
torre de guaita
la Cornisa
Cabrils
4
502
Cartoixa
de Montalegre
Santuari
del Corredor
AD
RR
SE
01
-51
BV
Turó del Vicari
21 9
Castel l
de Burriac
Premià
de Dalt
Teià
466
Mó
ra
Turó
d'en Garrabista
353
egr
e
0
Turó
de Can Colomer
ll
Co
Sant Mateu
Torrent de
Argentona
Col l
de Porc
BV-
Sant Fost
30 de Campsentelles
PARC DE LA SERRALADA
MU
NTA la Conreria
DE MARINA
NYA
DE L
’AMIG
Alella
Ó
la Coscollada
Sant Pere
de Clarà
Turó
d'en Rouer
448
GR 92
s
iu
Turó
de les Rovires
253
Montcabrer
37
Sant Llop
Dosrius
5c
41
C-1
Vallromanes
Turó
dels Castellans
378
Ca
n
C-6
Santa Maria
de Martorelles
03
-51
BV
PARC DE
LA SERRALADA LITORAL
Turó
de Mas Miquel
313
Sant Carles
d
AP-7
Turó del Fum
21 2
Sant Esteve
d'Olzinelles
Dolmen de
Pe dra Gentil
Castell
de Dosrius
l
SER
Pedra Miradora
360
Pedró
la Pujada
Orrius
Turó
de Can Nadal
365
Turó
de Can Cirera
269
9
BV-511
ra
rde
y
an
33
Castell
de Montornès
50
GI-5
201
la To
eC
23
Montornès
del Vallès
Torren
t de
Sant Bartomeu
de Cabanyes
Santa Quitèria
39
27
Santa Maria
OR
EL C
les Ginesteres
el Bosc
de Ruscalleda
Vilanova
del Vallès
92
Pins
Dolmen
Cova del Moro
sò s
GR
Sant Sebastià
Turó
de la Simona
295
Coll de Parpers
5c
41
C-1
el Telègraf
222
Martorelles
Montcada la Vallençana
(Montcada i Reixac)
108
BV-5
07
15
Santa Maria
de Malanyanes
60
Santa Maria
de Montcada
el Masrampinyo
Santa Agnès
de Malanyanes
C-
Reixac
BV-51
0
S
OR
AD
15
Sant Esteve
del Coll
Turó
d'en Ridemeia
267
la Roca
del Vallès
Torr
ent
el Ducat
del Montseny
era
Turó de Marfull
318
PA RC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR
Sant Andreu
del Far
Sant Cristòfol
el Coll
Santa Agnès
de Malanyanes
Palou
Montmeló
59
Sant Pere
de Reixac
Mare de Déu
de Lurdes
Can Cadell
Sant Llorenç
de Gaserans
el Pont Trencat
der
a
Vilalba Sasserra
Sant Sadurn í
Gaserans
Sant Celoni
ap
iol
es
Collsabadell
Santa F rancesca
Castell
de Bell-lloc
Circuit
de Catalunya
C-
Sant Cebrià
de Cabanyes
Bell-lloc
38
ord
la T
Vilardell
Mare de Déu
del Puig de Bellver
Sanata
AP-7
Llinars
del Vallès
la Turona
244
Castell
de la Roca
01
Turó
de la Bandera
175
Cardedeu
10 GRANOLLERS
Club de Golf
Vallromanes
20
Sant Julià
del Fou
17
(Corró d’Avall)
C-35
Tor
5
C-3
Pertegàs
Can Pagà
Sant Joan
Sanata
C-251
C-352
BV-1411
N-
R
SE
3
141
BV-
14
les Franqueses
del Vallès
EI À
ET
SERRA D
del Vallès
AP-7
Ripollet
Turó
de Can Ribes
176
500
Arbre monumental
Cerdanyola
Árbol monumental
Castell
de Sant Marçal
Iglesia, ermita
la Llagosta
41
B-1
BV
-14
14
Lliçà
de Vall
la
Santa Anna
l'Estació
es
34
Can Lledó
Breda
la Batllòria
Gualba de Baix
Arboretum
Can Ram
Sant Llop
de Viabrea
la Barceloneta
Tor
rent d
e
Grions
Riera d’Arbúcie
s
Can Plana Can Salvà
Viabrea
(Riells iViabrea)
11
5
BV
Coll de n'Orri
de
Pagès
de Baix
Júnior Parc Ca n'Hoste
BV
-5
04
Sant Antoni
de Vilamajor
26
Milpins
AP-7
BP-
GR 96
Montaña, pico
Universitat Autònoma
de Barcelona
05
BV-50
Mollet
07
Torre Pinós
e l Be
21 del Vallès
31
les Pungoles
Can Miret
Can Sauleda
el Rieral
Marata
Llerona
9
BV-515
Barberà
del Vallès
Badia
Muntanya,
pic
del Vallès
Canovelles
BP-5002
ER
Bellaterra
Santa Perpètua
de Mogoda
Mogoda
Area de picnic
N-152a
2
BV-160
42
B-1
ig
IL
GU
Sant P au
Àrea
de picnic
de Riu-sec
Nucli urbà d’interés
Núcleo urbano de interés
Rubí
Esgésia, ermita
t
an
AN
EC
AD
el Ripoll
SERR
Vi
Aeròdrom
Vino
de Sabadell
B-140
Santa Maria
de Llerona
Lliçà
d’Amunt
22
B-140
Santiga
N-140
Sant Esteve
de P arets
25
-7
AP
a
Espai d’interés natural
Espacio de interés natural
Informació
C-16
Información
Museu
Museo
Polinyà
S
de
SABADELL
Sant Quirze
del Vallès
Santa Maria
de Gallecs
ra
Rie
Vista panoràmica
Vista panorámica
A
Gallecs
C-1
55
Sant Nicolau
Balneari
Balneario
Parets
del Vallès
Can Vila
Turó d'en Moixell
578
Sant Guillem
Sant Feliu Riuclar
de Buixalleu
Turó
de Buixalleu
428
a
Gualba
Sant Esteve -5114
de Palautordera
Santa Maria
de Palautordera
Pagès
de Dalt
engu
er
Campins
Vallserena
els Bruguers
Sant Pere
de Vilamajor
Mare de Déu
del Pla
51
C-2
54
Pou de glaç
Pozo de hielo
N-1
50
Camí de gran recorregut (GR)
Camino de gran recorrido (GR)
Simbología Símbolos
GR 6
la Salut
255
C-1
16
Bellulla
51
BV-
Torre-sana
Camí Camino
la Serra
eca
aS
Pista asfaltada
Pista asfaltada
Torrebonica
Rutes i senders Rutas
C-58 y senderos
Dolmen
Sant Vicenç
de Jonqueres
Dolmen
Salt d’aigua
Salto de agua
-15
03
ll
Rier
Altres carreteres Otras carreteras
Ferrocarril Ferrocarril
BP
ip o
Mare de Déu
Puente
de interés
de Togores
55
la Miranda
del Vallès
Castell
de Plegamans
C-59
el R
ta
e
TERRASSA
Xarxa bàsica Red básica
ie r
Pont d’interés
la R
5
BV-143
Autovia Autovía
enes
2
14
B-
Autopista Autopista
19
les Faldes
del Montseny
Riera
11
(Mosqueroles)
28
la Foradada
la Pineda
d'en Feu Sant Fèlix
18
el Mirador
del Montseny
e
Fogars de Montclús
Santa Margarida
LA
RG
A
Rie
r
Sant Cristòfol
de F ogars
Can Garbeller
RA
L
GI
V55
21
n Ber
Sant Romà
Can Llopard
el Gorg Negre
Roca Guillera
728
09
Turó de Montsoriu
649
Castell
de Montsoriu
Riells
Turó d'en Ber enguer
d’e
Santa Bàrbara
Buixalleu
Fogueres
de Montsoriu
Esqueis
de la Burra
769
Turó del Castellar
1325
Castell de Montclús
Serrat Roi g
408
Sant Jaum e
de Rifà
Santa Digna
GR 92
Puig Arboç
1092
Roques
de Santa Helena
122 2
Puigdui
617
GI552
Pantà
Turó de Morou
de Santa Fe
1307
Santa
Magdalena
es
els Gorgs
Santa Justa
Palau-Solità
i Plegamans
GR
Corró d’Amunt
BV-1433
els Refugis
del Montseny
SE
R
(Cànoves)
de Centelles
Ca l'Esmandia
Turó
de Can Bertran
368
l'Ametlla
del Vallès
BV-1432
Edifici modernista
Edificio modernista
da
Torre
nt de
R
Sant Julià batalla
d'Altura
i
La iglesia es de una sola nave y tiene un ábside, una
absidiola al norte, y la vuelta ligeramente apuntada. La
fachada tiene una apertura superior en forma de cruz
griega. Son muy curiosas las dos ventanillas de la pared de
mediodía ya que la parte inferior da al parteluz una forma de
T, rasgo raro dentro del románico.
Sant Nicolau
C-1415b
Sant Valerià
AU
de Puigbarral
4
ner
Comunicacions
Comunicaciones
Santa Magdalena
t
Riu Tor
Tu
do
Samalús
la Garriga
Sant Cristòfol
de P allars
Santa Justa
Castell en ruïnes
Castillo en ruinas 97
B-12
T. d
el
L
PA
Límite del Vallés Oriental
13
el Rieral
enes
Sant Salvador
de Terrades
Cànoves i
Samalús
7
510
BV-
la Miranda
Santa Eulàlia
de Ronçana
5a
DE
L
Riera d
e Va
ll m
Turó de Sant Elies
an
y
100 3
Sant Segimon
el Clos
Santa Fe
de Montseny
Montllobar
1459
LA PEDROSA
Montgròs
Coll del Vent
la Costa
de Montseny
Sant Elies
06
Sant Esteve
de la Doma
Sentmenat
Castell, torre
Castillo, torre
cs
12
41
C-1
Santa Susanna
ES
Turó de
TER
Santa Margarida
MES
Turó
Castell
796
dels Garrics
de Cànoves
711 Puig del Castell
Castell
de Samalús
630
el Serrat
de l'Ametlla
(Bigues)
el Diamant
Can Barri del Vallès
Santa Creu
32
la Vall
RA
el Serrat de l'Ocata
23
BV-14
Matadepera
Límit del Vallès Oriental
Castell
de Sentmenat
e l’Obac
Torrent dels Tremolen
Bigues i Riells
Roca-sentella
SER 1000
RA
DE
LS
SE
M
BR
Sant Cristòfol
de Monteugues
Mare de Déu
de Puiggraciós
02
Sant Simplici
DE
Castell
de Castellar
C14
15
a
Riera d
Sant Roc
Pantà de Vallforners
(Figaró)
BV-1489
ls
na
Santa Eulàlia
de Ronçana
la Serra
Figaró-Montmany
08
Montmany
la Font
del Bou
el Bruguer Vell
la Sagrera
447
A
RR
SE
Límits Límites
Castellar
del Vallès
Puig Alt
524
Caldes
de Montbui
Roca del Corb
Castell
de Montmany
Puig Sesolles
1689
Sant Pere
Cercada
SELVA
el Rieral
Coll Sesbasses
1706
Sant Pere
Cercada
R
Turó de Montfort
737
Turó
de Maçaners
120 3
d'Amunt Turó de l’Home
el Rieral
Castanyer
de Can Cuc
Morro Negre
964
Collada
de les Palomeres
el Moió
1019
T. del Bosc Negre
Sant Bartomeu
de Mont-ras
el Rieral
Can Traver de Bigues
els Saulons
d'en Déu
Can Carreres
la Font Granada
Castell de Montbui
Mare de Déu
03
del Remei
Santa Eugènia
del Congost
543
els Castellets
1409
24
Turó de Pi Novell
1231
Rec
Tagamanent
35
Puig Ciró
86 4
el Pla
el Pascol
do
ny s
Co
tl
on
an M
Llegenda Leyenda
1
BP-
Caldes
a de
Rier
t de C
B-1
lor
e
el Rieral
T
de
Pic del Vent
816
432
544
d
Torren
lC
nt d e
VALLÈS
OCCIDENTAL
Mont-rodon
619
29
Riera
l
les Arenes
MU NT
el Morro
de Porc
Sant Sebastià
de Montmajor
poll
e l R i 24
la Mola
Sant Llorenç 1104
DEL
Sant Jaum e
de Vallverd
ÓS
PIN
DE
RA
SER
ENÇ
Puig
del Prat
594
Santa Mari a
del Grau
Coll Roig
OD
AC
EL
Torre
Turó
de Solanes
704
la Ferreria
Collet
de Penjallops
el Racó
Sant Feliu del
Bosc
de Codines
Riera
Puig Rod ó
D
RA
539
SER
Mare de Déu
de les Arenes
el Vinagr e
R. de Ga
llifa 582
Torrent de l’Artiga
Turó del Vent
57 6
Turó
de Rocafiguera
1081
Montseny
el Sui
1322
el Parany
115 4
Tagamanent
1056
GI-
SS
GI
BE
L
E
D Roca
A
Guillera
670
Santa Victòria
de Sauleda
C-25
Arbúcies
DEL MONTSENY
ona
asc
aB
Roca Roja
1281
Santa Maria
de Tagamanent
Sant Miquel
de Cladells
el Vidal
les Agudes
1706
Coll Sacarbassa
PA RC N A T U R A L
Collet
dels Llops
Pla de la Calma
5
Montcau
630 Croells
el
.d
R
LA
EL
Riells del Fai
el Perer
83
14
les Marines
5
GR
Vall-de-rós
BP
oll
Rip
41
BP-12
C-14
13c
Club de Golf
Can Bosch Sant Climent
del Flequer
la Mola
E SA
951
NT S
ADU
RNÍ
Castell de Gallif a
Roca Mu r
TL
L OR
Sant Sadurní
Sant Pere
de Bertí
Puig Descalç
854
Riera de Tenes
el
Gallifa
GR 5
S AN
ns
CIN
GLE
nt
SD
S
T
AS
EC
AD
E RR
Sant Martí
Montseny
de Montseny
ra
rde
o
T
a
l
GR 5
INS
es
4
12
B-
l
ala
aS
E
R
SE
Sant Miquel
del Fai
Sant Quirze
Safaja
Col l
de Poses
Collet
dels Termes
E
ll
RO la Va
S
LE e
Sant Cristòfol
Puig Drau
1344
Avencó
GR
M ONTSENY
Roca Escanyada
977
Sant Bernat
de Montseny
Turó de Llançà
969
a
GI-551
aP
GIV-5
el Pla
del Badó
les Clotes
TD
RA
ta
rm
d
ra
Rie
Serrat
de les Vinyes
805
Sant Isidre
de la Figuera
Riera de la Bag
Collet de Terrús
Sant Cebrià
de la Mora
EP
TR
EL
R
EST
PAL
DE
S
e
d Puig d'Olena
821
Puig Vent
1243
Col
lfo
la Castanya
GR 5-2
Sant Salvador
Sant Pere
de Valldaneu
S
TE
de
Turó Gros
1546
RA
SER
alva
Coll de T raens
DE
Turó d'en Bessa
138 8
Collformic
Turó del Mas
1009
Coll Sabèri a Collet de la Beguda
Matagalls
1697
Turó
Turó Sesportadores
dels Ginebrons
1608
1213
Coll de Llops
Sant Marçal
Turó
de Montseny
de Sant Marçal
rs
ic
eS
Serrat
de les Pedr es
954
A
R reta 859
B A vi
2
có
Sant Martí
de Centelles
Sant Miquel
Sesperxes
T. de
td
tg
Sant F eliu
de Vallcarca
Mare de Déu
del Roser
Rentado
Sant Miquel
de Canyelles
Aiguafreda
de Dalt
Dolmen de
Cruïlles
la Guaitadora
1425
Sant Miquel
dels Barretons
R.
Puig Castellar
837
Sant Julià
d'Uixol s
R
ER
d
Sant Segimon
BV
-53
01
Brull
Turó
de Vilarmau
1075
Roca del Tintorer
644
la Tremoleda
Turó
1163
de la Brolla
Coll de Bordoriol
769
Rier
ad
Turó
Lliors
de Llancers
búci
1169 Puig Arboç Santa Maria
es
de Lliors
934
Turó de l'Àguila
98 5
Mare de Déu
de l'Erola
er s
Santa Cecília
Castellcir
z
ui r
Castell de Granera
Aiguafreda
Puig Fabregar
928
Puig Castellar
983
Muralla
de Montgròs
Santa Madrona
et
Dolmen de
Can Serra de l'Arca
01
Castel l
de Centelles
Sant Martí
de Centelles
Sant Andreu
de Castellcir
el Solà
del Boix
GR
Matagalls Xic
1289
orn
allf
de V
tQ
Castel l
d'Esparreguera
Morro
de Porc
987
LS
N I la Carassa
n
Pantà
de Marcet
m
Bellesguard
Serrat Rodó
e Sa
ra d
Rie
Puig de Rosanes
828
Montgròs
764
Sant Martí el
Sant Joan
2a
r
el Castellar
833
Granera
Castell
de Castellci r
Castell
de Castellterçol
BV-124
5
Santa Maria Savall
e Castellcir
Serrat
del Colom les
846 entel
eC
SAUVA NEGRA
Castellterçol
cet
el Muntanyà
Centelles
7
17
la Penyora
els Hostalets
de Balenyà
Pantà de l’Estanyol
Castellars
Santa Coloma
Sasserra
Club de Gol f
Castellterçol
GR 177
Coll d'Heures
Serrat Rodó
910
Serrat del Prat
d'Or i
836
Castel l
del Brull
Bo i x
os
Puigsagordi
Sant Gaietà
RAT
DEL MORO
el Castellar
1017
Sant Jaume
de Viladrover
Sant F ruitòs
de Balenyà
Viladrau
15
SE
R
T. del
s
GI-52
0
Sant P ere Desplà
OSONA
Pantà de Seva
ajor
El entorno de este paraje es encantador y con una vista
espectacular sobre parte del Vallès Oriental, con vistas al
Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt y el pico del
Puigmal en el Pirineo.
OT
L’entorn d’aquest paratge
és encantador i amb una vista
Coll de Revell
Turó
Turó
Puigdel Vallès
espectacular sobre d’en
part
Oriental, amb vistes al
Coll de Gomara
de la Moneda
683
Montseny, Montserrat, Sant Llorenç
del Munt i el pic del
Cerdans
Puigmal
al
Pirineu.
Joanet
Sant Cristòfol
’ Ar
Collsuspina
N-
9
C-5
Mare de Déu
de la Tosca
MPS
Coll de Sant Llogari
Sant Llogari
R. de
Puig de Mira
Vilano
va
681
Riera
d
Sant P ere
Roc
Coll de la Pollosa de la Guàrdi a
890
Santa Eugènia
del Gomar
Rier
aM
32
Itinerario del camino fluvial del Tenes
El camino que os proponemos es una parte del PR del
camino fluvial del Tenes, que encontraréis señalizado con
marcas blancas y amarillas y que va desde Riells del Fai
q 935 931 828
E [email protected]
www.santamariademartorelles.cat
T
RA
LLA
LS
DE
Sant Jaum e
Seva
Sant Marc
les Casetes
GR
Marfà
Sant Llorenç Savall
de Sant Pere de Vilamajor donde esta la torre románica
del campanario de Vilamajor, el centro de información de
La Mongia y magníficas y pintorescas masías agrícolas.
Pero también se encara por la montaña, pasando por la
centenaria ermita de Sant Elies, por la Sitja del Llop del Pla
de la Calma y por los cerros de la Cova, del Samont y del
Suí. La dificultad es media-alta y tiene un recorrido de más
de 18 Km y más de 1000 m de desnivel.
Grony de l'Oller
1061
Serrat del Vent
e Ma
Torrent de l’
O
31
Itinerari del camí fluvial del Tenes
El camí que us proposem és una part del PR del camí fluvial
del Tenes, que trobareu senyalitzat amb marques blanques i
grogues i que va des de Riells del Fai fins a Parets del Vallès.
El riu Tenes, que neix a Castellcir, és un dels elements
patrimonials més importants del nostre municipi, tant pel
seu valor ecològic i paisatgístic. Te un recorregut de 4,8 km
que van des del pont de Ca l’Uñó, al nord del terme, fins al
sud del barri de St. Cristòfol.
Santa Maria de Martorelles
SERRAT DE R
IQU
EU
S
Mol í
d’en Brotons
Santa Maria
Sendero del Pi Novell PR-C 139
Es una ruta paisajística que une los senderos de gran
recorrido del Vallès GR97 y del Montseny GR5 atravesando
el municipio de Vilamajor. De perfil muy variado, pasa por
la llanura donde se puede pasear por el centro histórico
q 93 844 80 25
E [email protected]
www.ser.cat
x
on
Sant P ere
GR
17
7
Roca Ser eny
801
30
Sender del Pi Novell PR-C 139
És una ruta paisatgística que uneix els senders de gran
recorregut del Vallès GR97 i del Montseny GR5 travessant
el municipi de Vilamajor. De perfil molt variat, passa per la
plana on es pot passejar pel centre històric de Sant Pere
de Vilamajor on hi ha la torre romànica del campanar de
Vilamajor, el centre d’informació de La Mongia i magnífiques
i pintoresques masies agrícoles. Però també s’enfila per la
muntanya, passant per la centenària ermita de Sant Elies,
per la Sitja del Llop del Pla de la Calma i pels turons de la
Cova, del Samont i del Suí. La dificultat és mitjana-alta i té un
recorregut de més de 18 Km i més de 1000 m de desnivell.
Santa Eulàlia de Ronçana
u ei
Esq
Club de Golf
Montbrú-Moià
GR 3
Castell de P era
Iglesia románica de Sant Cebrià de Cabanyes
Es una ermita de estilo románico de Sant Fost de
Campsentelles, antigua parroquia del núcleo de Cabanyes.
Consta, consagrada el 3 de junio de 1192. En 1971 empezó
a ser restaurada y en 1984 se volvió a consagrar con el
impulso del que acontecería la entidad CES Amigos de
Cabanyes.
q 938 610 418
E [email protected]
www.vilamajor.cat
Santa
Magdalena
Mare de Déu
del Consol
Puig
del Rossinyol
29
Església romànica de Sant Cebrià de Cabanyes
És una ermita d’estil romànic de Sant Fost de Campsentelles,
antiga parròquia del nucli de Cabanyes. Consta, consagrada
el 3 de juny de 1192. El 1971 va començar a ser restaurada
i el 1984 es tornà a consagrar amb l’impuls del que
esdevindria l’entitat CES Amics de Cabanyes.
L’església és d’una sola nau i té un absis, una absidiola al
nord, i la volta lleugerament apuntada. La façana té una
obertura superior en forma de creu grega. Són molt curioses
les dues finestretes de la paret de migdia ja que la part
inferior dóna al trencallums una forma de T, tret rar a dins
del romànic.
Sant Pere de Vilamajor
ra
Rie
Balenyà
Sant Miquel
de Vilageli u
Moià
ren
Tor
como castillo de los Moros para indicar una construcción
muy antigua de la que se desconocía el origen en el tiempo,
si bien la primera referencia documental corresponde al siglo
XIII. Fue construido por Guillem de Sesagudes i Montseny,
el cual adoptó el nombre de Montclús cuando se estableció
en este lugar.
La gente de esta región explicaba que había pasillos
secretos que comunicaban el castillo de Montclús con el de
Fluvià, otros que iban hasta Montsoriu…
Cim d’Àligues
En el Cim d’Àligues se hacen exhibiciones de vuelo con
especies de aves rapaces como águilas o halcones, en un
paraje con unas vistas excepcionales. También se hacen
visitas guiadas por los aviarios del complejo.
q 935 796 980
E [email protected]
www.santfost.cat
Serrat
de Ferrerons
926
Montví
de Dalt
N-141c
Monistrol
de Calders
Cim d’Àligues
Al Cim d’Àligues es fan exhibicions de vol amb espècies
d’aus rapinyaires com àligues o falcons, en un paratge amb
unes vistes excepcionals. També es fan visites guiades pels
aviaris del complex.
Sant Fost de Campsentelles
Dolmen
de Puig Rodó
Sant P ere
de F errerons
Montví
de Baix
Castell
de Clarà
Sant Andreu
L
VI
Turó de Bellver
1046
Sant Cugat
Collet de Boleder es
de Gav adons
A part del seu patró principal, Sant Esteve, i el copatró Sant
Sebastià (del qual se celebren dues festes) cal destacar
l’aplec de Santa Quitèria a la Segona Pasqua. Aquesta és
una tradició centenària on es fa la benedicció del tradicional
Turóon hi
tortell de Santa Quitèria, advocada contra la ràbia,
del Tàvec
participa bona part del Coll
teixit
associatiu del municipi. 806
de
la Fàbrega
Turó
de la Solella
895
el
7-1
17
4
12
q 938 662 768
E [email protected]
www.santfeliucodines.cat
E
TD
RA
ER
B-
Castillo de Montclús
El Castillo de Monclús ocupa un lugar estratégico, con un
acceso difícil, lo que permite entender el topónimo de MontClos o mundo cerrado. La tradición popular lo ha designado
GR 177
S
28
Castell de Montclús
El Castell de Monclús ocupa un lloc estratègic, amb un
accés dificil, fet que permet entendre el topónom de MontClos o món tancat. La tradició popular l’ha designat com
a castell dels Moros per indicar-ne una construcció molt
antiga de la qual es desconeixia l’origen en el temps, si bé
la primera referència documental correspon al segle XIII. Va
ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, el qual
adoptà el nom de Montclús quan va establir-se en aquest
indret.
La gent d’aquestes contrades explicava que hi havia
passadissos secrets que comunicaven el castell de Montclús
amb el de Fluvià, d’altres que anaven fins a Montsoriu…
Castell
de Rodors
BAGES
GR
BU
DE
AT
RR
E
S
Sant F eliu
de Rodors
Torrespaia
685
GR 1
77
Sant Feliu de Codines
Sant Vicenç
de Viladassau
Sant Joan
d'Oló
Itinerario audioguiado
El primer itinerario audioguiado creado para conocer la
historia de Sant Celoni incluye 12 puntos de interés histórico
y cultural, marcados sobre el terreno con un pequeño
pie que incluye una breve descripción, una indicación
para acceder al punto siguiente, y un código QR con una
completa descripción en audio del punto de interés. Todos
los textos y audios están disponibles en catalán, castellano,
inglés y francés. El itinerario completo tiene una duración
aproximada de 2 horas.
q 938 480 082
E [email protected]
www.santestevedepalautordera.cat
LA
Castel l
de Taradel l
Torre del campanario de la iglesia
les Pinediques
Torrellebr etaa la DO Serrat
El pueblo pertenece
Alella y está cerca de Puig Grifó
Castell
de Mont-rodon
638
dela
Tonac arretera del M a s n ou, t i ene
62
4
muc ha s ma sía s y 838
Sant Andreu
Mare de Déu
G SERRA DE ONTMANY
M
rri
de Lurd
a
urbanizaciones.
La facilidad5 de llegar udesde
Barcelona
ha
30
3
V-5 campo de golf que tiene la sede
30 propiciado servicios como Bel
5
Tona
BV
en la Torre Tavernera, así como restaurantes de calidad.
el Raval
del Prat
CA
RO
SA
Sus vestigios documentales se remontan al siglo X.
La iglesia actual (aparte de vestigios anteriores) está
conformada en tres estilos arquitectónicos: una parte
románica (base y campanario), otra gótica (nave central y
altar de Santa Quitèria) y otra de renacentista (fachada y
nave del Santísimo o altar del Roser). Aparte de su patrón
principal, Sant Esteve, y el copatrón San Sebastià (del cual
se celebran dos fiestas) hay que destacar el encuentro de
Santa Quitèria en la Segunda Pascua. Esta es una tradición
centenaria donde se hace la bendición del tradicional tortel
de Santa Quitèria, abogada contra la rabia, donde participa
buena parte del tejido asociativo del municipio.
Els seus vestigis documentals es remunten al segle
X. L’església actual (a part de vestigis anteriors) està
conformada en tres estils arquitectònics: una part romànica
(base i campanar), una altra de gòtica (nau central i altar de
Santa Quitèria) i una altra de renaixentista (façana i nau del
Santíssim o altar del Roser).
0
B-52
u
Santa Creu
de la Plana
c
Se
Santuari de Santa Quitèria
El Santuari de Santa Quitèria és un dels indrets amb més
història de Vilanova del Vallès. S’anomenava Sant Esteve
de Vilanova i fou l’origen de la parròquia i del poble que
posteriorment s’organitzaria.
q 938 459 277
E [email protected]
www.vilanovadelvalles.cat
Torre del campanar de l’església
El poble pertany a la DO Alella i està a prop de la carretera
del Masnou, te moltes masies i urbanitzacions. La facilitat
d’arribar-hi des de Barcelona ha propiciat serveis com
el camp de golf que té seu a la Torre Tavernera, així com
restaurants de qualitat.
El interior es de planta de cruz latina, con cimborrio, un
corazón sobre la entrada y una cámara que acoge la imagen
de la Virgen María de Remei. En los extremos del crucero
encontramos dos ventanas con vitrales que representan las
imágenes de San Sebastián y Sant Erasmo.
Fontanelles
Ermita del Remei: El aumento de la devoción por la Virgen
María de Remei hizo necesario construir una nueva ermita,
para la cual se escogió un terreno junto a la antigua capilla
de San Sebastià (edificio de una sola nave del siglo XVI,
Itinerari audioguiat
El primer itinerari audioguiat creat per conèixer la història
de Sant Celoni inclou 12 punts d’interès històric i cultural,
marcats sobre el terreny amb un petit peu que inclou una
breu descripció, una indicació per accedir al punt següent, i
un codi QR amb una completa descripció en àudio del punt
d’interès. Tots els textos i àudios estan disponibles en català,
castellà, anglès i francès. L’itinerari complet té una durada
aproximada de 2 hores.
Sant Esteve de Palautordera
con un ábside y vuelta de cañón, que ahora es una casa
particular). La ermita del Remei es un edificio neoclásico
(1803), su exterior es tabicado y tiene una fachada con la
portada de arco rebajado, un ojo de buey y un campanario.
SE
RR
AT
D
27
q 935 729 159
E [email protected]
www.vallromanes.cat
39
Santuari de Santa Quitèria
El Santuario de Santa Quitèria es uno de los lugares con
más historia de Vilanova del Vallès. Se denominaba Sant
Esteve de Vilanova y fue el origen de la parroquia y del
pueblo que posteriormente se organizaría.
Vilanova del Vallès
37
Vallromanes
Paseo del Remei y Ermita de Remei
Paseo del Remei: una bonita rambla rodeada de plátanares
(característica de las carreteras de entrada de los pueblos
durante el siglo XX) que nos llevan hasta la Ermita, en este
tramo encontramos diferentes casas de veraneo de estilo
modernista y otras de arquitectura popular.
de
F
q 938 670 171
E [email protected]
www.santceloni.cat/turisme
del siglo XII, agrandada en el XVI por la parte absidial y con
añadidura de capillas.
Museo del Bosque y el Labrador
Vallgorguina está situada en un valle entre las sierras del
Montnegre y Corredor, espacios naturales de un importante
valor ecológico y paisajístico. En Vallgorguina encontraremos
el Museo del Bosque y el Campesino, donde podremos
conocer de primera mano estos trabajos, así como descubrir
las herramientas que se han usado a lo largo de los años. La
mayor parte de estas herramientas han sido donadas por los
ciudadanos de Vallgorguina.
L’interior és de planta de creu llatina, amb cimbori, un cor
sobre l’entrada i un cambril que acull la imatge de la Mare
de Déu del Remei. Als extrems del creuer hi trobem dues
finestres amb vitralls que representen les imatges de Sant
Sebastià i Sant Erasme.
T.
Sant Celoni
Museu del Bosc i la Pagesia
Vallgorguina està situada en una vall entre les serres del
Montnegre i el Corredor, espais naturals d’un important valor
ecològic i paisatgístic. A Vallgorguina trobarem el Museu
del Bosc i la Pagesia, on podrem conèixer de primera mà
aquestes feines, així com descobrir les eines que s’han fet
servir al llarg dels anys. La major part d’aquestes eines han
estat donades pels vilatans de Vallgorguina.
Ermita del Remei: L’augment de la devoció per la Mare de
Déu del Remei va fer necessari construir una nova ermita,
per la qual cosa es va escollir un terreny al costat de l’antiga
capella de Sant Sebastià (edifici d’una sola nau del segle
XVI, amb un absis i volta de canó, que ara és una casa
particular). L’ermita del Remei és un edifici neoclàssic (1803),
l’exterior del qual és paredat i té una façana amb la portada
d’arc rebaixat, un ull de bou i un campanar.
Església de Sant Julià d’Alfou
La primera notícia del Fou, amb el nom d’Alfozi, es troba en
un pergamí de l’any 941. La parròquia es troba esmentada
per primera vegada en un document el 18 de febrer de 1016.
El temple actual és una construcció del segle XII, engrandida
el XVI per la part absidial i amb afegiment de capelles.
Iglesia de Sant Julià de Alfou
La primera noticia del Fou, con el nombre de Alfozi, se
encuentra en un pergamino del año 941. La parroquia se
encuentra mencionada por primera vez en un documento el
18 de febrero de 1016. El templo actual es una construcción
q 938 679 125
E [email protected]
www.vallgorguina.cat
04
26
36
Vallgorguina
Passeig del Remei i Ermita del Remei
Passeig del Remei: una bonica rambla envoltada de plàtans
(característica de les carreteres d’entrada dels pobles durant
el segle XX) que ens porten fins a l’Ermita, en aquest tram
trobem diferents cases d’estiueig d’estil modernista i altres
d’arquitectura popular.
SE
R
q 938 452 400
E [email protected]
www.savilamajor.cat
Iglesia de Sant Esteve
En1936 la iglesia de Sant Esteve fue quemada. Acabada
la guerra, fue reconstruida en estilo neorománico, para
armonizar con los restos del antiguo templo románico.
5a
Sant Antoni de Vilamajor
q 938 479 555
E [email protected]
www.smpalautordera.cat
SERRA
DE LA
Església de Sant Esteve
El 1936 l’església de Sant Esteve va ser cremada. Acabada
la guerra, va ser reconstruïda en estil neoromànic, per
harmonitzar amb les restes de l’antic temple romànic.
34
Santa Maria de Palautordera
BV-16
25
E LA TIR
OLENA
q 935 738 888
E [email protected]
www.parets.cat
C-1
Parets del Vallès
Circuit de Barcelona - Catalunya
q 935 719 700
www.circuitcat.com
El Circuit de Barcelona
El Circuit de Barcelona - Catalunya s’ha consolidat com
una de les instal·lacions més modernes del món del motor
que acull campionats de F1 i motociclisme. A part de les
competicions que acull es poden fer diferents activitats i
visitar les instal·lacions.
Circuito de Barcelona - Cataluña
El Circuito de Barcelona - Cataluña se ha consolidado como
una de las instalaciones más modernas del mundo del motor
que acoge campeonatos de F1 y motociclismo. Aparte de
las competiciones que acoge se pueden hacer diferentes
actividades y visitar las instalaciones.
La Roca Village
q 938 423 900
E [email protected]
www.larocavillage.com
A La Roca Village trobareu més de 130 boutiques amb les
firmes nacionals i internacionals més chic, i descomptes
de fins el 60% tot l’any. Al Village trobaràs tot el que pots
necessitar per relaxar-te en família o amb amics. Tot en
una preciosa vila mediterrània en la que no et cansaràs de
passejar.
En La Roca Village encontraréis más de 130 boutiques
con las firmas nacionales e internacionales más chic,
y descuentos de hasta el 60% todo el año. En el Village
encontrarás todo el que puedes necesitar para relajarte
en familia o con amigos. Todo en una preciosa villa
mediterránea en la que no te cansarás de pasear.
5 km