INFORME DE L`INVENTARI DE PATRIMONI CULTURAL DE SANT

Transcripción

ANNEX
Memòria
mapa de patrimoni cultural
Sant Pere de Riudebitlles
Oficina del Patrimoni Cultural
Març 2014
ACTUALITZACIÓ DEL MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE
SANT PERE DE RIUDEBITLLES
Índex:
1
1-
Introducció ............................................................................. pàg. 2
2-
Incidències en les fitxes.......................................................... pàg. 3
3-
Estadístiques actualitzades ................................................... pàg. 4
4-
Elements no fitxats..................................................................pàg. 7
1. Introducció
Des de l’any 1999, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
desenvolupa el programa de Mapes del Patrimoni Cultural per als municipis de
la província de Barcelona que ho sol·liciten.
Des de la realització dels primers Mapes de Patrimoni (llavors anomenats
Inventaris del Patrimoni Cultural) fins a avui, s’han produït diferents canvis i
millores, tant en alguns aspectes de la base de dades que s’utilitza per a recollir
la informació, en la sistematització de les dades, com en els sistema d’accés i
consulta de la informació, ja que actualment aquesta base de dades es
transforma en un WEBSIG que és consultable al lloc web de Diputació de
Barcelona (http://patrimonicultural.diba.cat/) i dels Ajuntaments respectius. El
programa permet fer cerques en el contingut d’un o més municipis i triar el tipus
de cerca que més s’ajusta a les necessitats de la persona que ho consulta. A
més, a través del servei WMS, es pot integrar la capa patrimoni en qualsevol
sistema d'informació geogràfica, i creuar-ne les dades amb qualsevol altra
informació geolocalitzada.
Els Mapes de Patrimoni Cultural són un important recull d’informació del
patrimoni dels municipis que disposen d’aquesta eina, permetent el
coneixement i facilitant el desenvolupament de tasques de conservació, recerca
i difusió.
Pel que fa al Mapa de Patrimoni de Sant Pere de Riudebitlles, transcorreguts
10 anys de la seva realització i d'acord amb l'acord subscrit entre l’Ajuntament
de St. Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona, s'ha portat a terme l'actualització
d’aquest Mapa de Patrimoni Cultural degut a que part de la informació continguda
ha experimentat canvis per diversos motius que s’especifiquen més endavant.
A més, per tal de mantenir actualitzada la informació, els mateixos ajuntaments
podran realitzar el manteniment del Mapa de Patrimoni Cultural mitjançant un
nou aplicatiu web.
2
2. Incidències de les fitxes
En aquesta revisió s’han afegit 19 fitxes a les 111 que conformaven
originalment l’inventari realitzat l’any 2002.
De patrimoni immoble s’han afegit 1 edifici, 2 conjunts arquitectònics, 1 element
arquitectònic i 3 jaciments. D’aquest patrimoni destaquen 4 elements que han
entrat a formar part del catàleg municipal i que en el seu moment no van ser
inventariats.
És de ressenyar la gran quantitat de jaciments arqueològics al terme municipal
constituint el 26% del total inventariat. També s’han de comptabilitzar un
jaciment paleontològic.
De patrimoni moble s’han afegit 2 objectes que són fruit de diferents troballes
de caràcter arqueològic i paleontològic i que en l’any 2002 no van ser
inventariades.
I en darrer lloc s’ha afegit 3 noves fitxes 3 de zones d’interès natural. Sobretot
es tracta d’indrets amb una gran importància en el seu ús social.
Amb els nous elements s’inclouen més elements de propietat privada i sumen
gaire bé el 69% del total del patrimoni inventariat.
Els canvis més importants venen donats pel nou Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal (POUM) aprovat el 29 de gener de 2008 i el catàleg d’elements
protegits que inclou.
Els elements protegits ara són 79, un 59 % del total inventariat, el que suposa
un increment molt important al que hi havia a l’any 2002 quan encara no s’havia
elaborat el POUM i el catàleg.
3
3. Nova estadística
Amb els nous elements fitxats s’amplien alguns dels tipus inventariats, sobretot
patrimoni immoble amb la inclusió dels 3 nous jaciments arqueològics, 1
conjunt arquitectònic i 6 elements arquitectònics, i el patrimoni natural amb 8
nous elements.
Àmbits de patrimoni
13%
5%
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni
documental
Patrimoni
immaterial
Patrimoni natural
2%
3%
77%
1%
12%
2%
1%
2%
2%
1%
42%
2%
7%
14%
7%
4
7%
Edifici
Conjunt arquitectònic
Element arquitectònic
Jaciment arqueològic
Obra civil
Element urbà
Objecte
Col·lecció
Fons d'imatges
Fons documental
Manifestació festiva
Tècnica artesanal
Tradició oral
Música i dansa
Costumari
Zona d'interès
Espècimen botànic
En el nou inventari continua el mateix percentatge en quant a l’estat de
conservació dels elements inventariats incrementant una mica el pitjor estat
doncs algunes de les fonts fitxades es troben en mal estat.
19%
40%
Bo
Regular
Dolent
41%
La presència de patrimoni privat continua sent majoritària. Els nous elements
són de caràcter privat en un 75% i això incrementa encara una mica més el
seu percentatge.
24%
Privada
Pública
76%
5
Amb la inclusió de les noves fitxes s’incrementa la quantitat de patrimoni
medieval però també el prehistòric i l’antic degut a la presència de nous
jaciments arqueològics i amb les noves fitxes vinculades a l’església.
10%
3%
14%
46%
Neògen
Prehistòria
Antic
Medieval
Moderna
Contemporània
27%
Amb el catàleg aprovat amb el POUM de data 12 de maig de 2012 la quantitat
d’elements protegits s’ha disparat i ara són majoritaris.
16
12%
5
4%
Legal
Físic
Sense
protecció
109
84%
6
4. Elements no fitxats
No s’han fitxat un seguit de fonts que encara que apareixen al Catàleg de Béns Protegits del
nou POUM es troben desaparegudes o són de difícil ubicació:
Font del Queto
Font del Pont Penjat
Font de la Mina del Molí del Valls
Font de la Montserrat de la Torre
Font de l’Amadeu
Font de la Salut
Font de tripes o Font del Trull
Font del Pont
Font de les Escales
Font del Fradet o Clot del Boter
Font de Cal Regata de Baix
7
Comte d’Urgell, 187
Edifici del Rellotge
08036 Barcelona
Tel. 934 022 566
Fax 934 022 825
[email protected]
www.diba.cat/opc
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 2
Inventari Patrimoni Cultural
de Sant Pere de
Riudebitlles
Memòria tècnica
Redacció
ARQUEOCIÈNCIA SERVEIS CULTURALS S.L.
Juana Maria Huélamo Gabaldón
Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles
Novembre 1999
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL
INFORME
Juana María Huélamo Gabaldón
SUMARI
0. DEFINICIÓ
1. METODOLOGIA I CRITERIS
2. REALITZACIÓ DEL TREBALL
3. RESULTATS
4. BIBLIOGRAFIA
Voldria a grair l'acollida i orienta cions que he rebut per pa rt de tothom a Sant Pere de
Riudebitlles, t ant de s de l' Ajuntament, presidit pel Sr. Pere Marra, com d e tots els q ue m 'han
facilitat la fei na amb el seu ajut desint eressat i, molt especialm ent, a Josep Torrents i Alegre ,
qui, a m és de bri ndar-me de b ell antu vi la seva a mistat, ha desenvolupat a mb aq uest fa tigós
inventari un es bon es dosis de p aciència, diligèn cia i gene rositat amb le s sev es info rmacions
que m' han fe t cop sar el t arannà d 'aquest petit e spai modul at p er le s aig ües que d es de fa
gairebé mil a nys mo uen l a vida del seu po ble. Tinc un deute de gratitud am b molte s alt res
persones: Joan-Baptista Morgades, Antoni Freixas, Maria Àngels Torrents, Jesús Salius, Xavier
Argemí, Anna Lloret, Fina Carol i tantes altres de qui recordo especialment la seva generositat
cap a una persona que els hi era aliena. Aquest treball és també obra seva.
A Joaquim i Luis
O. DEFINICIÓ
Aquest inv entari l' ha real itzat l' empresa ARQUEO CIÈNCIA, p er enc àrrec de
l'Oficina de Patr imoni Cu ltural d e la Diput ació de Barc elona, c ol⋅laborant amb
l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles. L'origen del treball es tr oba a l' interès
del aleshores regidor de Cult ura de l' esmentat Ajuntament, Sr. Josep Torr ents i
Alegre, que es va dirigir a la institució supra - local per vehicular iniciatives per tal
de donar a conèixer el patrimoni industrial del municipi.
Partint de la premissa bàsica de que el patrimoni és una font d’informació que
es presenta en diferents formats: un document, una ceràmica arqueològica,
SANT PERE DE RIUDEBITLLES.
Inventari del Patrimoni Cultural
INFORME.
2
un edifici, una pintura, una espècie vegetal, un conte, etc., el treball s'ha orientat
cap a la recollida sistemàtica de tot allò que c onforma el c onjunt del patrim oni
del muni cipi, entenent com a tal tots aquel ls elements materials o immat erials
que s'han preservat des del passat antic o bé, que s' han incorporat recentment,
els quals c onstitueixen referències que aj uden a definir el tarannà i el territori on
viuen els riudebitllencs.
Es per això que, ar rel del pr esent treball es pot afirm ar que el més destacat de
Sant Pere consisteix prec isament en la conjunció de patri monis cul turals de
diversa t ipologia c ombinats dins el
marc d' un pais atge hum anitzat, els qu als
creen un microcosmos de dimensió humana: Sant Pere de Riudebitlles.
1. METODOLOGIA I CRITERIS
Aquest treball co nsisteix en una
taxonomia, per t ant es tra cta d' una t asca
d'identificació, classificació i descripció d'elements d e pa trimoni c ultural
existents en el terr itori englobat pel terme muni cipal per tal de cr ear un inv entari
dels mateixos.
L'inventari consisteix en un instrument que pot créixer o bé d isminuir ja sig ui per
addició d'informació o bé per variació de cr iteris. En aquest sentit es tra cta d'un
element v iu i adapt able a les noves necessitats i al s avenços del coneixem ent
constituint una bas e que permet obr ir línies de tr eball més elabor ades. Per t ant,
cal deixar clar, que aquesta feina no és ni una recerca (amb uns objectius i unes
conclusions fi nals, encara que s'hagin
utilitzat c oneixements i proc ediments
científics per a realitz ar-lo), com tampoc es tracta d' un catàleg del p atrimoni de
Sant Pere, el qual hauria de portar unes cate gories i pr oteccions determinades.
Es tracta, això si, d'una base per a poder realitzar tant tasques d'investigació
com de protecció. Però no és tan sol s això, si no que també pot ser u n bo n
instrument per a la gestió, la difusió i la informació del patrimoni del
municipi, entre d'altres utilitats.
Els criteris bàsics per a l'execució d'aquest inventari han estat:
INFORME.
3
• Diversitat
• Exhaust ivitat
• Indi vidualització
• Atem poralitat
El criteri principal, a l' hora d'executar el treball ha est at el de la diversitat. S'ha
tractat de r eunir en l' inventari el major nombre pos sible d' elements de dif erent
tipologia. D'altra banda, s'ha procur at la màxima exhaustivitat, és a di r, que en
la mi da del possibl e, s'han incl òs tots aquells el ements que posseeixen algun
valor patrimonial per a Sant Pere.
D'altra banda, s 'ha pr ocurat individualitzar al màxim els elem ents fit xats, é s a
dir, que en el treball es troben fitxes específiques d'elements que esta n inclosos
en altres de més general s. Exemples clars són el de la Vila (on s'ubiquen forces
elements que dispos en de fitxa pròpia: el c asal dels Marques os, cal Raf eques,
l’església, cal Boter, etc. ), els molins de Dalt (on
hi ha una fit xa gener al pe l
conjunt i una d' específica per a l a roda hi dràulica). En el c as par ticular de c al
Ròmul, conjunt format per un casal gòtic i un molí paperer setcentista, s'han fitxat
separadament. Enc ara que han func ionat aquests dos darrer s segles c om u na
unitat, la pròpia vàlua d'ambdós edificis ha aconsellat separar el conjunt en dues
fitxes, la qual cosa també permetrà, s i és el cas, ac tuacions d iferenciades per
cada un dels dos espais.
Per un altre cantó, no s'ha tingut en compte cap barrera temporal a l'hora de fer
les fitxes, així es tr oben inclosos elements recents (per exemple, la bassa de les
Planes). En aquest c as, s'ha procurat ser molt selectiu en la seva inclusió i quan
s'ha fet s' ha tingut c lar que es tr actava d'elements que en els pr opers a nys es
convertiran, enc ara m és, en elements ref erencials de Sa nt Pere. D' altra b anda,
s'ha procurat evitar incloure, per exemple, festes de recent introducció o parts de
fets festius que poden c anviar molt en lapses de t emps mol t curts, donada la
gran vitalitat d'aquestes manifestacions.
INFORME.
4
Pel que respecta a l
a metodologia de
treball s' han rea litzat les s egüents
operacions:
1. Consulta d'obres gener als de refer ència, així com c entres de docum entació i
informació, en especial el Centre de Cultura Tradicional i Popular.
2. Examen de la planimetri a, així com de fot ografies aèries del terme muni cipal.
Cal assenyalar que la sorpresa va ser gran al comprovar posteriorment, sobre el
terreny, l'exist ència d' una carr etera (la no va variant de Ca pellades a Sant Pe re
de Riudebitlles -C- 15-) que no apar eixia en els docum ents gr àfics c onsultats i
que canviava, radicalment, la configuració del paisatge.
3. Reunió amb els r esponsables de l' Ajuntament on es va fer lliur ament de gran
quantitat d' informació especí fica del terme munic ipal, pas sant se guidament a l a
seva lectura.
4. Confecc ió de l'enc apçalament d' un pr imer gr up de f itxes (més d e v uitanta) a
partir de la informació recollida fins aleshores.
5. Visita - immersió al muni cipi, amb les fi txes, anant al camp i a la vila, r ecollint
informació de pagesos, botiguers, etc.., tot passej ant pel terme municipal per
espai d'una setmana.
A partir d' aquest moment s 'inicien div ersos proces sos en par al⋅lel i qu e es
perllongaran fins a la finalització de l'inventari:
6. Vis ites guiades es pecífiques amb info rmants espec ialitzats ( Antoni Fr eixas,
Pere Marra, Joan B. Morgades, Maria Àngels Torrents, Josep Torrents i d'altres).
7. Entrevist es amb informants es pecialitzats, en es pecial les r eunions am b els
membres del Grup de Recerques, Antoni Freixas i Maria Àngels Torrents.
8. Un int ens procés de consult es, amb preguntes i respostes gairebé diàries, via
correu elec trònic, amb Jos ep T orrents, r especte de tot s els dubte s que anav en
sorgint.
INFORME.
5
9. Nova lectura dels treballs generals i específics a partir de l cada vegada major
volum d' informació que s' anava obt enint s obre el patr imoni i la història de Sa nt
Pere de Riudebitlles.
10. Volcat d'informació, en brut, a les fitxes. De resultes de les tasques del treball
i de les informac
ions, més d' un tr enta per cent de les f
itxes in icials van
desaparèixer, mentre que, per un altr e costat, el s eu nom bre final ha arr ibat a
sobrepassar les 110.
Encara que els proc essos anteriors hagin co ntinuat, la part final de la feina s'h a
concretat, bàsicament, en els següents processos:
11. Redacció final de les fitxes.
12. Escanejat i creació dels plànols electrònics de les mateixes.
13. Escanejat de les fotografies i imatges per a la seva inclusió en aquelles.
14. Cons ulta dels c ontinguts d'algunes fit xes tipus (for ça repr esentatives) am b
propietaris dels bens, afect ats o estudi osos per obs ervar la reacc ió i produir un
darrer "feed-back".
2. REALITZACIÓ DEL TREBALL
La tasca s 'ha dut a t erme d'acord amb els paràmetres descrits en l'
apartat
anterior, tot redactant la informació marc ada en la fitxa electrònica de l'Inventari
de Patrimoni Cultural indicada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació
de Barcelona. Cal ressaltar, respecte del seu ús, la comoditat que representa el
fet de que sigu i e lectrònica, i ofereixi
una alta ver satilitat i g ran capacitat
d'emmagatzematge d'informació.
Per tal de poder emplenar les fitxes s'han
consultat els inventaris i bases de
dades dels centres i instit ucions següents, encara que en alguns d'ells no s' ha
trobat informació d'interès:
INFORME.
6
• Arxiu
Gavín
•
Arxiu Mas de Fotografia
•
Biblioteca dels Museus d'Art de Barcelona
•
Centre de Promoció de la Cu
ltura Pop ular i Tradicio nal
Catalana de la Generalitat de Catalunya
•
Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles
•
Institut Amatller d'Art Hispànic
•
Institut d'Antropologia del C.S.I.C.
•
Institut Cartogràfic de Catalunya
•
Museu d' Arts, Indústries i Tradicions Populars d
el Poble
Espanyol de Barcelona
•
Museu Diocesà de Barcelona
•
Museu Molí Paperer de Capellades
•
Museu Nacional d'Art de Catalunya
•
Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya
•
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
•
Museu del Vi de Vilafranca
•
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya
•
Servei de Patrimoni Arquite
ctònic de la Generalitat de
Catalunya
•
Servei de Patrimoni Arquitectòn ic Loca l de la Diput ació de
Barcelona.
Cal ressaltar que la consulta a l' Arxiu Gavín i al Museu Diocesà de Barcelona
es va fer per mitjà de correu electrònic
i que la res posta va s er pel mat eix
procediment. Pel mateix conduc te el mu seu va enviar la imatge que apareix a
la fitxa.
També han col·laborat, entre d'altres, les següents persones:
• Purificació
Acedo
• Montserrat
Alegre
INFORME.
7
• Xavier
• Fina
•
Argemí
Arnan
Mn. Lluís Bonet
• Fina
Carol
• Esther
Casanovas
• Josep
Esteve
•
Rosa Maria Esteve
• Antoni
• Lídia
Freixas
Guillen
• Albert
•
Helbig
Roser de las Heras
• Gemma
•
Inés Lázaro
• Stefan
•
Hernández
Lismond
Josep Maria Llebaria
• Anna
Lloret
• Jordi
López
• Lluís
Losantos
• Pere
Marra
• Gustau
Martí
•
María Rosa Martí
•
Pere A. Martí
• Sisco
• Xavier
• Magí
Martínez
Menéndez
Miret
• Engràcia
Montal
• Joan-Baptista
• Miquel
•
Munné
Pere Olivella
• Pere
Olivera
• Joan
Pascual
•
Morgades
Araceli Pasqual
INFORME.
8
• Teresa
Pla
• Marisa
Pons
• Martí
Ribas
• Jordi
Ribas
• Lluis
Romaní
• Montserrat
Romeu
• Joan
Romeu
• Jesús
Salius
•
Rosa Maria Senabre
• Esther
Serrano
• Francesc
• Josep
Tena
Torrents
•
Josep Mª Torrents
•
Mª Àngels Torrents
• Fina
•
Vallès
Pere Joan Valls
• Joan
Ventosa
• Pere
Viñas
La bibliografia consultada es pot veure a l'apartat 5. Bibliografia.
Per a realitzar els plànols digitals i per
la localitza ció dels elements s'ha fet
servir la següent planimetria:
•
"Vilafranca del Penedés" (1983),
Mapa Militar de España ,
1:50.000, 2ª. Edició, Madrid, Servicio Geográfico del Ejercito.
•
"Can Guilló" (1983), Mapa Topogràfic de Cataluny a, 1:5.000,
Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya.
•
"Sant Per e de Riudebitlles" (1983),
Mapa Topogràfic de
Catalunya, 1:5.000, Barcelona, Institut Cartogràfic de
Catalunya.
INFORME.
9
•
"Canaletes" (1983), Mapa Topogràfic de Cataluny a, 1:5.000,
Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya.
•
"Esquema hidràulic a Sant
Pere de Riudebitlles", 1:5.000,
GUILLÉN, Lídia; CASA NOVAS, Esther (1997)
La conca del
paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del
territori i recuperació del medi natural i urbà
Per a om plir els camps corresponents a
"Protecció" i
"Núm. Inventari
Generalitat", s'han fet servir les següents abrevi acions (en negreta), les quals
tenen la següent equivalència
•
Inventari del Patrimoni Arquitectònic: INVENTARI... (1980)
Inventari del Patrimoni Arquite
ctònic de Cataluny a. Elements
urbans i mobles, Generalitat de Catalunya.
•
•
EM:
Element moble
•
EU:
Element urbà
•
BCIN: Bé Cultural d'Interès Nacional
Inventari del Patrimoni Arqueològic: INVENTARI... (19 99)
Inventari del Patrimoni Arqueol
ògic de Catalunya. Carta
Arqueològica, Generalitat de Catalunya.
•
•
IPAC: Inventari del Patrimoni Arqueològic
•
CA: Carta
•
SPR: Sant Pere de Riudebitlles
Arqueològica
Inventari MNACTEC:
Inventari del Museu Nacional de l
a
Ciència i la Tècnica
•
Inventari MD:
Inventari del Museu Diocesà de Barcelona
De tota manera, cal tenir pr esent que, a hores d'ara, tan sols hi ha fitxats per la
Generalitat 30 elements de Sant Pere de Riudebitlles en els invent aris generals
de patrimoni. Aquests inclouen elem
ents desapareguts, com un safareig
INFORME.
10
modernista de cal Ròmul o bé donen la
categoria d'elements mobles, de
manera inversemblant, a portals de cases o, inclús, al Pont Nou!.
En aq uells inventaris hi ha element
s recollits q ue no s'h an inv entariat
expressament en aquest treball, per exemple, cal Carol, a la plaça de l'Església
o la reixa de la c apella del Santíssi m, encara que s' han inclòs en fitxes més
generals, com la de la Vila o la pr
òpia de l'església. D'altra banda, l'
únic
element inclòs a l' inventari DAC (Museus de Catalunya) també ho està al de
Patrimoni Arqueològic (jacim ent arqueològic de les Planes). En canvi, la roda
de fusta de l'inv entari del Museu Nacio nal de Ciència i Tècnic a, no figura al
DAC. Els percentatges són els repres
entats al gràfic anterior. Les dades
corroboren l'interès del present invent
ari, donada la seva e
unificació dels diferents camps del patri
moni de Sant Pere, la qual cosa
xhaustivitat i
ha
permès d'obtenir una visió global, i més real, del mateix.
Al llarg de la realització de la f
eina s'han fet recerques sobre els elements
fitxats. També s'ha investigat, però, en altr es direccions i llocs els quals al final
no s'han materialitzat en cap fitxa de
l'inventari, ja sigui per que han
desaparegut o bé, per que la línia de
recerca semblava molt dèbil,
o
simplement s'han des estimat en consider ar que no tenien prou entitat. De tota
manera, sembla adequat indicar en aquest informe els elements no inventariats
més significatius, per si poden ajudar al c oneixement del patrimoni de Sant
Pere de Riudebitlles, ara o en el futur.
Entre els llocs descartats hi ha el mas d'Isard, ja que va ser emmascarat, fa
uns anys, per una c onstrucció renovada. És interessant, no obs tant, ressenyar
aquí un document que tracta d'una confrontació de ter res datat el 30 d'abril de
1081 en el que s'es menta una "església selv àtica de Malveí, del comtat de
Barcelona" al lloc conegut com "Niu de Llivegod o Vila de Ros", que s'anom ena
"Mirambell", al terme del castell de Lavit. Avui dia, a Sant Pere de Riude bitlles,
el mas d'Isard, prop dels termes de C abrera d'Anoia i de Torrelavit, és també
conegut com masia de Mirambé o Miram bell (CAMPS, 1991: 33). La casa tenia
retolat, el 1936, amb lletres grosses
"Mas Ysart" (CARDÚS, 1936: 17). De
INFORME.
11
l'antic edifici queda un cup. Els propietaris anteriors a l' actual, el present segle,
han estat la família Claramunt Isart,
Claramunt. Cal tenir
present també
propietària tam bé, de Carbòniques
que existeix el topònim
"Can Rós".
Actualment és una urbanització que es tr oba molt a prop del mas d'Isard, en
terme de Cabrera tocant al de Torrelavit, que pot ser la continuació de la vila de
Ros esmentada al segle XI. Res ultaria interessant obrir una línia de recerca en
aquesta direcció, ampliant la invest
igació doc umental i realitzant una
prospecció intensiva.
Edificis que tampoc s 'han inclòs per considerar que no tenien prou entitat o per
haver estat molt refets han estat: Cal Bardera, cal Regata de Baix, cal Regata
de Dalt, mas Carreró, can Soler (al costat del Pont Nou).
Altres han desaparegu t, com l'edifici de l' Hospital, encara que ha perdurat en
la toponímia urbana donant nom al carre
r homònim. Encara es citat pel
diccionari Madoz, editat el 1849, però sembla que cap el 1860 ja no existia com
a tal. Encara resta alguna paret integrada dins les edificacions actuals, al costat
de l'Ajuntament. Un altre element desaparegut són les Canals, entre cal Xerta i
el molí Cardús.
També des apareguda és la Torre de l'Altra Banda, antic assec ador del m olí
Cardús (actualment ocupa aquest lloc un
edifici volumètricament semblant) o
cal Cavaller (les Monges), antiga residència del Marquès de Ca mps, el qual
tenia un escut a la façana i sense or
namentació exterior. Aquest va ser
enderrocat i substituït per un edifici que re baixa la qualitat de l'entorn on està
enclavat.
Safareig modernista
Un altre enderroc desafortunat és el del safareig modernista de cal Ròmul, l'any
1988, inclòs a l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de la Generalitat (avui
encara).
INFORME.
12
Es va seguir, igualm ent, una línia de rec erca per veure si es
podia incloure
algun obrador de terrissa o bòbila, sense resultat. Sembla ser que el forn d'obra
més antic localitzat a Sant Pere és un que va trobar-se a l'actual bòbila, davant
de la casa dels Cabes tany, en fer-se les ob res d'ampliació d'aquest habitat ge.
No en sabem res més d'ell, perquè fou destr uït. Després, el del carrer de Sant
Quintí, i més endavant, el del Sabaté. Franc esc Sabaté tenia un a bòbila junt al
seu pare, pels volts del 1 900, a la banda oest del Pont
Nou. Encara av ui es
poden veure restes de les construccions darrera de les naus de l'antiga fàbr ica
de l' Herrando. En aquell lloc trobaven l' argila (amb sauló, poc lligada, que no
contreia tant i a més a més aïllant) i l'aigua que passava pel rec de Dalt. Quan
el Frances c Sabaté va morir, la bòbila fou llogada durant un temps i després
se'n féu c àrrec el Josep Borràs i el M agí Cabestany, els q uals construïen la
bòbila actual. (AAVV, 1991).
També es van buscar restes de fassina o fàbrica d'aiguardents sense resultat,
però en canvi sabem per informació documental que l'any 1875, el Sr. Francesc
Olivé i Oliv ella tenia una fàbrica d'aig uardent, pròxima a la plaça de les Eres,
llavors dita Nova (Arxiu Municipa l, 5 d'abril de 1875). A més a més, existeix la
informació que Franc esc Massana tenia una escriptura d'establiment de l'abat
de Montserrat de 23 de novembre de 1775. Aquest document el permetia de fer
dues fàbriques de paper i una d'aiguardent. Encara que va fer un molí paperer
(cal Bielet) no se sap si va construir cap altre fàbrica.
Pel que fa al patrimoni immaterial, s'han estudiat diversos elements de cultura
tradicional i d'ofic is, encara que al fina l no s'han inclòs. Resulta interessant la
creença que sobre els mussols va recollir Joan Amades a S
ant Quintí de
Mediona, Sant Joan de Conilles, Sant Pere Sacarrera, S ant Pere de Riudebitlles i
d'altres indrets pr opers. Diuen que el
s m ussols m uden la v eu s egons les
estacions; per la tar dor i la hiv ernada diuen "xuuup, xuuu, xuuup, i pel bon t emps
canvien de c ant i diuen s implement "meuca", i d' ací que hom els apli qui aquests
apel⋅latius segons quina sigui la temporada de l'any; el qualiticatiu de xup ha pr es
sentit adjectivat per a qual
ificar de poc acti u i d'ensopi t. Hi ha qui creu que
INFORME.
13
aquesta di ferència de veu co rrespon al sexe i que el mascle diu meuca i l
a
femella xup (AMADES, 1985).
Pel que respecta al s ofi cis tradicionals de Sant Pere eren els paperers, encara
que avui, al ser la feina mecanitzada i haver variat de forma radical els processos,
han desaparegut totalm ent. Tan sols resten dos ti
pus de treball s t radicionals
femenins a domicili: fabric ació de paperines i de vanos. Encara hi ha 15 dones
que treballen d'aquesta manera per a l'empresa Albet-filtre.
Abans de la Guerra Civil hi hav ia tres campanes a l' església, les quals sembla
que es van destruir en aquell moment. Hi ha, però, una tradició oral de que una
de les campanes, la "Bàrbara", no es va destruir (cosa que si va passar amb
les altres dues: "Júlia" i "Petra") si
no que es va salvar a Sant Feliu de
Llobregat. Posats en contacte amb l'Ar xiu Històric Comarcal del Baix Llobregat,
a Sant Feliu de Llobregat, l'arxivera Sr
a. Mariluz Retuerta ens informa del
desconeixement d'aquest fet en l'estat actual de la investigació en aquell arxiu.
Existeixen alguns reculls fotogràfics
d'interès (que no es
poden cons iderar
arxius gràfics) sobre Sant Pere :
•
Jaume Grau, des dels anys '40;
•
Peret de la roba de pes
•
mossèn Lluís Bonet des del 1967;
•
Fina Vallès, des dels anys '30
• Cristofor
Cardús
• Cal
Carol
• Cal
Ròmul
3. RESULTATS
L'Inventari del Patrimoni Cultural de Sant Pere de Riudebitlles es composa de
les següents parts:
INFORME.
14
•
Fitxer amb 111 registres rea
litzat sobre una aplic
ació del
programari Microsoft Acces' 97 en CD-ROM, en un arxiu
nomenat "RIUDEBIT"
•
Informe de realització del trebal l realitzat sobre el programari
Microsoft Word'97 en CD-ROM, en un arxiu nomenat
"INFORME-DEF".
•
Impressió de les fitxes i l'info rme (2 jocs) en paper format A4
amb marca d'aigua de l'
antic molí paper er de cal Ròmul
impresa a l'encapçalament.
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL. Índex alfabètic
Núm. Fitxa Tipologia
Denominació
AJUNTAMENT
23 Edifici
ANTIGUES ESCOLES
10 Edifici
ARXIU MUNICIPAL
100 Fons documental
ARXIU PARROQUIAL
32 Fons documental
BALL DE BASTONERS
48 Música i dansa
BALL DEL MOST
46 Música i dansa
BALUART FORTIFICAT
98 Edifici
BARRACA A LA COSTA DE SOGAS
92 Edifici
BARRACA AL COLL GUIA
82 Edifici
BARRACA ANDREU DE LA CTRA
106 Edifici
BARRACA DE CAL CARBONA
75 Edifici
BARRACA DE FEIXA CAMÍ DE TURRÒ
110 Edifici
BARRACA DE FEIXA DEL RIU
109 Edifici
BARRACA DEL MARTÍ RIBAS
86 Edifici
BARRACA DEL MARTÍ RIBAS -2111 Edifici
BARRACA DEL TON SILVESTRE
76 Edifici
BARRACA DEL VERMELL
59 Edifici
BARRACA DEL VERMELL -284 Edifici
BARRACA FORTIFICADA
28 Edifici
BARRAQUES BESSONES
80 Edifici
BARRI DE L'ALTRA BANDA
91 Conjunt arquitectònic
BARRI DEL TORRENT CUITÓ
BASSA DE LES PLANES
87 Zones d'interès
BASSES DE CAL RÒMUL
101 Jaciment
BOSC DE CAL FORNER
85 Zones d'interès
CA LA INÉS LÁZARO LLOBET
83 Edifici
CA L'OLIVELLA
34 Edifici
CAL BAQUÉS / MET DE LA SONA
44 Edifici
CAL BIELET / CAL COROMINES
74 Edifici
CAL BOTER
30 Edifici
CAL BOU
90 Edifici
CAL CARBONA
105 Edifici
CAL CARLES
43 Edifici
CAL FORMAIRE
103 Edifici
CAL JEPET / CAL FABRA
40 Edifici
Àmbit
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni documental
Patrimoni documental
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
INFORME.
15
CAL MANYOSES
CAL PUNYAL
CAL RAFEQUES
CAL RÒMUL / MOLÍ DE LA VILA
CAL SABATER
CAL SOLER
CAL TEIXIDOR / CAL DOCTOR PLA
CAL TON DEL PERE
CAL XARRET
CAL XERTA / CAL FABRA
CAMÍ DE LA MASIA
CAMÍ DE TURRÓ
CAN PRADES
CARRER DEL TRULL
CARRER D'ENRIC NAVARRO
CARRER NOU
CARRER SANT QUINTÍ
CASA MONTAL
CASA GRAN / CASA JOSEP ARNAN
CASAL DELS MARQUESOS DE LLIÓ
CONTE DEL SOLER DE SECABECS
CORRAL DEL GILI
CORRAL DEL MARTÍ
CREU DE CRISTALL DE ROCA
EL CENTRE
EL MOLINET / MOLÍ DE MORAY
ESGLÈSIA, RECTORIA I HORT
FÀBRICA DE CA L'HERRANDO
FÀBRICA DE TELERS
FÀBRICA I PONTS DEL VALLS
FESTA DELS BARRIS
FESTA MAJOR
FITA DELS TRES TERMES I ALTRES
FONT DEL QUÀDRES
FONT DE TURRÓ
LA MASIA
LA MUNTANYETA
LA VILA
LES PLANES
LES PLANES VELLES/ CAN FESTÍS
LES PLANES NOVES
MOLÍ CARDÚS / CAL CAROL RIC
MOLÍ DE LA FONT
MOLÍ DE LES TOESES
MOLÍ DEL MAÇANA / XONETA
MOLINS DE DALT / CAL JAN
PARC DEL PONT NOU
PLAÇA DE LES ERES
PLAÇA DE L'ESGLÈSIA
PLÀTAN DE LES PLANES
PONT DE LA BAIETA
PONT DE LA BOJA
PONT DEL CAVALLER
PONT DEL SABATER
PONT NOU
29 Edifici
2 Edifici
36 Edifici
15 Edifici
21 Edifici
24 Edifici
49 Edifici
17 Edifici
33 Edifici
16 Edifici
67 Jaciment
60 Jaciment
65 Jaciment
45 Edifici
35 Edifici
22 Edifici
99 Tradició oral
68 Jaciment
53 Jaciment
78 Objecte
73 Edifici
39 Edifici
31 Edifici
42 Edifici
70 Edifici
8 Edifici
20 Manifestacions festives
64 Element arquitectònic
54 Jaciment
52 Jaciment
69 Jaciment
66 Jaciment
77 Edifici
79 Edifici
18 Edifici
19 Edifici
6 Edifici
14 Edifici
11 Edifici
50 Zones d'interès
38 Jaciment
63 Espècimens botànics
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
INFORME.
16
PONT NOU
QUATRE CAMINS
REC DELS BORRISSOLS
REC DE DALT / REC DE LA VILA
REC DE L'HORTA SOBIRANA
RECER A VINYA DEL CARBONA
RIU DE BITLLES
RODA DE MOLÍ
RODA HIDRÀULICA DE CAL JAN
SANT DOMINGO
SANT JERONI
SANT JOSEP
SERRAL DE LES FORQUES
SOPA DELS POBRES / CARNAVAL
TORRENT CUITÓ / CORRENCUITÓ
TORRENT DE BARQUÍES
TORRENT DE LA MASIA
TORRENT DE TURRÓ
TRESOR PARROQUIAL
VILLA FELISA
VILLA LOLITA
57 Jaciment
62 Jaciment
97 Zones d'interès
41 Objecte
108 Jaciment
27 Edifici
55 Objecte
56 Jaciment
96 Zones d'interès
37 Zones d'interès
71 Zones d'interès
51 Zones d'interès
89 Col·lecció
95 Edifici
94 Edifici
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni moble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni moble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL. Índex per Àmbit i Tipologia
Àmbit
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Denominació
Núm. Fitxa
CAL RÒMUL / MOLÍ DE LA VILA
15
LES PLANES VELLES / CAN FESTÍS 77
BARRACA DEL VERMELL
59
CASAL DELS MARQUESOS DE LLIÓ22
CAL SABATER
21
MOLÍ DE LA FONT
19
MOLÍ CARDÚS / CAL CAROL RIC 18
AJUNTAMENT
23
CAL XERTA / CAL FABRA
16
CAL SOLER
24
MOLÍ DEL MAÇANA / XONETA
14
FÀBRICA DE TELERS
70
CAL RAFEQUES
36
EL CENTRE
73
BARRACA DE CAL CARBONA
75
BARRACA DEL TON SILVESTRE
76
CAL TON DEL PERE
17
CASA MONTAL
45
CASA GRAN / CASA JOSEP ARNAN 35
CA L'OLIVELLA
34
EL MOLINET / MOLÍ DE MORAY
39
CAL JEPET / CAL FABRA
40
CAL XARRET
33
FÀBRICA DE CA L'HERRANDO
42
BARRACA DEL MARTÍ RIBAS -2- 111
CAL BAQUÉS / MET DE LA SONA 44
INFORME.
17
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Jaciment
CAL BIELET / CAL COROMINES
74
ESGLÈSIA, RECTORIA I HORT
31
CAL BOTER
30
CAL MANYOSES
29
CAL TEIXIDOR / CAL DOCTOR PLA 49
BARRACA FORTIFICADA
28
SANT JERONI
27
CAL CARLES
43
ANTIGUES ESCOLES
10
FÀBRICA I PONTS DEL VALLS
8
BALUART FORTIFICAT
98
BARRACA A LA COSTA DE SOGAS 92
MOLÍ DE LES TOESES
6
CAL FORMAIRE
103
CAL BOU
90
VILLA FELISA
95
BARRACA ANDREU DE LA CTRA 106
VILLA LOLITA
94
BARRACA DEL MARTÍ RIBAS
86
MOLINS DE DALT / CAL JAN
11
BARRACA DEL VERMELL -284
CA LA INÉS LÁZARO LLOBET
83
CAL PUNYAL
2
BARRACA AL COLL GUIA
82
BARRACA DE FEIXA DEL RIU
109
BARRACA DE FEIXA CAMÍ TURRÒ 110
BARRAQUES BESSONES
80
LES PLANES NOVES
79
CAL CARBONA
105
CARRER D'ENRIC NAVARRO
104
CARRER DEL TRULL
26
CARRER SANT QUINTÍ
25
LA VILA
1
PLAÇA DE LES ERES
81
BARRI DEL TORRENT CUITÓ
58
BARRI DE L'ALTRA BANDA
91
CARRER NOU
88
REC DE L'HORTA SOBIRANA
3
PONT DEL SABATER
13
RECER A VINYA DEL CARBONA
107
FITA DELS TRES TERMES I ALTRES 64
PONT DE LA BAIETA
93
FONT DEL QUÀDRES
61
PONT DE LA BOJA
72
PONT DEL CAVALLER
4
REC DE DALT / REC DE LA VILA
5
PONT NOU
7
RODA HIDRÀULICA DE CAL JAN 12
REC DELS BORRISSOLS
9
PONT NOU
57
INFORME.
18
Patrimoni immoble Jaciment
Patrimoni moble
Objecte
Patrimoni moble
Objecte
Patrimoni moble
Objecte
Patrimoni moble
Col·lecció
Patrimoni documental Fons documental
Patrimoni documental Fons documental
Patrimoni immaterial Manifestacions festives
Patrimoni immaterial Tradició oral
Patrimoni immaterial Música i dansa
Patrimoni immaterial Música i dansa
Patrimoni natural
Zones d'interès
Patrimoni natural
Zones d'interès
Patrimoni natural
Zones d'interès
Patrimoni natural
Zones d'interès
Patrimoni natural
Zones d'interès
Patrimoni natural
Zones d'interès
Patrimoni natural
Zones d'interès
Patrimoni natural
Zones d'interès
Patrimoni natural
Espècimens botànics
CAN PRADES
SANT DOMINGO
BASSES DE CAL RÒMUL
LA MUNTANYETA
CORRAL DEL GILI
CAMÍ DE LA MASIA
LES PLANES
QUATRE CAMINS
CAMÍ DE TURRÓ
SERRAL DE LES FORQUES
FONT DE TURRÓ
LA MASIA
PLAÇA DE L'ESGLÈSIA
CORRAL DEL MARTÍ
SANT JOSEP
RODA DE MOLÍ
CREU DE CRISTALL DE ROCA
TRESOR PARROQUIAL
ARXIU MUNICIPAL
ARXIU PARROQUIAL
SOPA DELS POBRES / CARNAVAL
FESTA DELS BARRIS
FESTA MAJOR
CONTE DEL SOLER DE SECABECS
BALL DE BASTONERS
BALL DEL MOST
RIU DE BITLLES
TORRENT CUITÓ / CORRENCUITÓ
BASSA DE LES PLANES
TORRENT DE LA MASIA
TORRENT DE BARQUÍES
PARC DEL PONT NOU
TORRENT DE TURRÓ
BOSC DE CAL FORNER
PLÀTAN DE LES PLANES
65
108
101
69
68
67
66
62
60
56
54
52
38
53
55
41
78
89
100
32
47
20
102
99
48
46
97
96
87
71
37
50
51
85
63
Com es pot comprovar la gran majoria dels elements fitxats pertanyen a l'àmbit
del patrimoni immoble (81%). Si observem la div isió p er tipologies, la majoria
són edificis (49%), segui da a m olta distància per jaciments (13%) i elements
arquitectònics (11%)
INFORME.
19
Si ens atenem a la titularitat del patri moni, veurem un gran pes específic del
privat (77%), respecte del 18% de titu
laritat pública, al que cal afegir
el
patrimoni immaterial, que no en té (5%).
Titularitat del patrimoni
5%
18%
Pública
Privada
Sense
titularitat
77%
Un apartat interessant per a conèixer la salut del patrimoni de Sant Pere és el
de l' estat de conser vació del mateix. Co m es pot veure al
gràfic següent,
predomina la situació regular (47%), sobre un 35% en bones c ondicions i un
18% que corre greu perill.
En aquest darrer percentat ge, tant negatiu, que
engloba, a més elem ents del patrimoni i mmaterial, resulta impr escindible una
actuació decidida per a fer-lo sortir
d'aquesta situació, encara que n'hi ha
alguns en estat irreversible. D'alt ra banda, els elements que s' han classific at
com a regular nec essiten una atenció a cur t, mig i llarg termini per tal d'ev itar
que continuï el seu deteriorament i portar-los a la categoria superior.
Estat de conservació
s. XX
s. XIX
s. XVIII
s. XVI-XVII
Medieval
Ibèric /
Romà
47%
Prehistòria
40
30
20
10
0
18%
Elements
patrimonials per èpoques
35%
Bò
Regular
Dolent
INFORME.
20
Per últim, cal fer un repàs a la datació dels elements patrimonials. Aquest és un
apartat important, però alhora c omplicat, doncs hi ha hagut fortes continuïtats i,
per altra banda, resulta molt difícil datar elements d'obra pública, d'arquitec tura
popular o de cultura tradicional, per posar alguns exemples. S'han fet set grans
divisions: Prehistòria, Ibèric i romà, Medi eval, s. XVI- XVII, s. XVIII, s. XIX i s.
XX. Els res ultats són molt indicatius tan del patrimoni existent com del resultat
de les recerques efectuades des de fa an ys a Sant Pere de Riudebitlles. Així,
s'han inc lòs 11 jaciments prehistòrics,
3 d'ibero - romans, 16 elem
ents
medievals, 10 més datables en els segl es XVI i XVII, 29 en el XVIII, 37 e n el
XIX i 27 en el XX. Cal afegir que és al segle XVIII, quant hi ha un gir important
en el nombre d'elements i que sense la inc lusió de les barraques de vinya (13
fitxes) el segle XIX, resultaria molt més escàs en restes d'interès.
4. BIBLIOGRAFIA
AAVV (1991) "Oficis i prof essions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX)". Programa
de Festa Major de Sant Pere de Riudevitlles.
ACABAMENT (1987) Acabament de les obres de re stauració de l'aqüeducte de
Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) Agost 1987, Diputació de Barcelona,
tríptic.
ALEGRE, Mar; RIBAS, Jordi. (1993). "H
istòria del cinema a Sant Pere
de
Riudebitlles (1920-1980)" Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles.
ALEGRE, T. et al. (1996) "Sant Pere i les guerres carlines". Programa de Festa
Major, Sant Pere de Riudebitlles.
AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Vol. III. Barcelona. Edit.
Salvat.
INFORME.
21
AMAT et al. (1990) "El Paper".
Programa de Festa Major . Sant Per e de
Riudebitlles.
ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M. T.; SERRA, J. (1999)
Sant Quintí de Mediona.
Evolució socio-econòmica i cult ural d'una vila de l' Alt Penedès, Ajuntament de
Sant Quintí de Mediona.
BACH, Antoni (1987) Col·le cció diplomàtica del monestir de Santa Maria de
Solsona: el Penedès i altr es lloc s del c omtat de Barc elona. Segles X al XV.
Col·lecció Fonts i Estudis. Sèrie Fonts, núm. 1. D epartament de Cu ltura de la
Generalitat de Catalunya. Barcelona.
BARALLAT, Heribert (1884) "E xcursió a Sant Pere de Riudevitlles , Sant Quintí
de Mediona y Mediona"
Memórias de la Associació d'Ex cursions Científicas ,
Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona.
BRASO, Miquel. (1938) "El ball de Bastons". a
excursionista de Gràcia. Gener-Febrer
Mai Enrera . Butlletí del Club
1938. núm. 144. Any
XIV. Impremt a
Torres. Barcelona. Pp.: 5-9.
CAMPS I ARNAN, P.; ROVI RA ALEMANY, P. (1991 ) Notes històriques dels
antics llocs de Terrassola, Lavit, el Pla i Sant Martí S adevesa, Sèrie Estudis i
Documents VI, Torrelavit, Institut d'Estudis Penedesencs.
CANALS, Antoni. (1885) Records de la meva vida. Manuscrit.
CARDÚS, Cristòfor (1936) "Els
noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de
Riudebitlles" dins de COROMINES, J.; RIBES, E. "Per al recull del noms de lloc
de Catalunya", extret de Mai enrera, Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia,
Febrer - Març 1936, p. 14, nota 15 Secció
Catalans. Barcelona. Societat Catal
Filològica de l'I nstitut d'Estudis
ana de Geografia. Fili
al de l'Institut
d'Estudis Catalans.
INFORME.
22
CASANOVA, Emili (1988) "Aproximac ió a una toponí mia d'aigües en català al
País Vale ncià" Aigua i Urbanisme Musulmà
, pp. 115-150, Ajuntament de
Benissa.
CASTILLO i altres (1992) "Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940. Vida cultur al i
associativa" Programa de Festa Major, Gràfiques Llopart, Sant Sadurní d'Anoia.
COROMINES, Joan (1996 ). Onomàsticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms
de persona de totes les terres de llengua c atalana. Barcelona. Curial edic ions
catalanes. Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa" 7 vols.
CRUAÑES, E. (1980) Esglésies romàniques del Penedès
CUSCÓ I CLARASÓ, Joan (198 9) El Ba ll Pla . Vilafranca del Penedès. Edit.
Caixa Penedès.
DALMASES, N.; MONTOBBIO MARTOR
ELL, (1990) "Anònim. 221. Creu
processional" Thesaurus. Catàleg de l'exposició. Museu Diocesà de Barcelona
DALMAU, R, ed.(1971) Els castells catalans, Vol. III., Ed. Dalmau, Barcelona.
DICCIONARIO DE AUTOR IDADES (1726). Diccionario de l a l engua castellana,
en que se expli ca el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con
las phrases o modos de
hablar, los proverbios y
refranes, y
otras cosas
convenientes al uso de la lengua. Madrid. Imprenta de Francisco Herrero. 3 vols.
DOCUMENTS (s.d.) Documents relatius a la capella de Sant
Domingo , ss.
XVIII-XIX.
EXCURSIÓ ... (1999) "Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles",
Gran Penedès , Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca
del Penedès, Institut d'Estudis
Penedesencs.
INFORME.
23
FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) "El poblament
antic de Sant Pere
de
Riudebitlles", Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles.
FULLANA , Miquel (1984)
Diccionari de l' art i dels oficis de la construcció
,
Palma de Mallorca, Editorial Moll.
GAVÍN, J.M. (1981) Inventari d’esglés ies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf ,
Barcelona, Artestudi edicions, Arxiu Gavín.
GAYOSO CARREIRA, Gonzalo (1994) Història del papel en España , 3 vols.
Diputación Provincial de Lugo.
GAZIEL (Agustí Calvet) (1981) "Tots els
camins porten a Roma. Memòri es I"
pp. 136-137, Barcelona, Edicions 62 Col. Molc, núm. 68.
GRUP DE RECERQUES (1997) "El conte del Soler de Secabecs ", Programa
de Festa Major, pp. 28-29, Sant Pere de Riudebitlles.
GUILLÉN, Lídia; CASA NOVAS, Esther (1997)
temàtic. Propostes per a un model d'
La conca del paper: parc
ordenació del territori i recuperació del
medi natural i urbà.
HISTÒRIA... (1995). " Història gr àfica de St . Pere". Programa de Festa Major ,
Sant Pere de Riudebitlles.
HUÉLAMO GABALDÓN , J.M. (1993) La producción de vidrio soplad o en las
comarcas de Barcelona desde la Edad Media hasta los comienzos del siglo XX.
Revisión bibliográfica y trabajo de campo.
Fundació la Caixa, Document
mecanografiat.
INVENTARI... (1980) Inventari del Patrimoni Arquitec tònic. Elem ents urbans i
mobles, Generalitat de Catalunya
INFORME.
24
INVENTARI..(1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic
de
Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
INVENTARI... (1999) Inventari del Patrimoni Arque ològic de Catalunya. Carta
Arqueològica, Generalitat de Catalunya
LLORACH (1978) El Penedès durant el període romànic, Vilafranca.
MACIAS, J .M.; MENCHÓN, J.; MUÑOZ, A. (1997) " Ceràmiques medieva ls a
Tarragona. Aproximació al seu c oneixement" Ceràmica medieval catalana, pp.
71-88, Diputació de Barcelona.
MADOZ, Pascual (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España
y sus posesiones de ultramar
, Vol. XIII, Veu "Riudevi
tlles, San Pedro de",
Madrid.
MADURELL MARIMON,
J. M. (1972)
Contribució a la seva història
El paper a les terres catalanes.
. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives
Casajuana.
MARTÍ, Ramon (1997) "Ceràmica medieval i pages os indocumentats a la vall
del riu de Bitlles" a Quaderns Científics i Tècnics , Núm. 9, pàg. 280, Servei de
Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona.
MEMÒRIA (1983) "Aqüeducte de
Sant Pere de Riudebitlles"
Memòria 1981-
1982. Actuació del Servei de Catalogac ió i Conservació de Monuments de la
Diputació de Barcelona, pàg. 142, Diputació de Barcelona.
MEMÒRIA (1990) "Aqüeducte de Sant Pere de Riude bitlles", Memòria 19851989, pp. 171-178, Servei de Patrimoni
Arquitectònic Loc al, Diputació de
Barcelona.
INFORME.
25
MOLIST, Núria (1999) Olèrdola. Guies del Mus eu d'Arqueologia de Catalun ya,
Barcelona, Generalitat de Catalunya
MORGADES, J.B. (1994)
Tot imaginant la nostra història
, Sant Pere de
Riudebitlles.
MORGADES, J.B.; LLORET, A. M. (1998) . La guerra del francès (1808-1814).
Programa de Festa Major de 1998. Sant Pere de Riudebitlles.
MORGADES, J.B. i altres (1995) Document de donació del terme de Sant Pere
(s. XI), Sant Pere de Riudebitlles,
PLET ... (1823) Plet entre l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles i e l govern
civil per que no sigui subhastada la casa parroquial i l'hort com a bens públics .
15 de gener de 1823. Document expo
sat a la "Mostra de documents per
recuperar la nostra Història. Sant Pere de Riudebitlles".
PUJOL, F.; AMADES, J. ( 1936) "Diccionari de la dans a, dels entremesos i dels
instruments de música i sonadors".
Cançoner Popular de Catalunya , vol . I,
Dansa. Barcelona. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.
RODALIA... (1679) Rodalia del terme de Mediona i St. Quinti, Document del 12
de juny, Arxiu de Sant Quintí de Mediona.
ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) "L'arquitectura paperera al Penedès.
Un patrimoni oblidat", Miscel·lània penedesenca, pp. 2 42-253, Institut d'Estudis
Penedesencs.
SALIUS, Jesús (1999). Notes manuscrites, Sant Pere de Riudebitlles.
SANT PERE... (1990) "Sant
Pere de Riudebitlles" a
Gran Encic lopèdia
Catalana, Vol. 20.
INFORME.
26
SECABECS... (1990) "Secabecs" a Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 20.
TORRENTS AL EGRE, Josep (s. d.)
Sèquia de l'Horta Sobirana
. Tex t
mecanografiat.
TORRENTS ALEGRE, Josep (s. d.) Cal Ton del Pere. A papermill in Sant Pere
de Riudebitlles, Document mecanografiat
TORRENTS AL EGRE, Jose p (s. d.)
Antigues Escoles , document
mecanografiat.
TORRENTS ALEGRE, Josep (1996)
Sant Pere de Riudebitlles
. Tex tos
mecanografiats pertanyents al dossier de projectes, V .
TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) "La his tòria escrita en pedra: el casal- molí
dels marquesos de Llió", Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles.
TORRENTS ALEGRE, Josep (1998)
Documentació sobre el patrimoni
industrial, Document mecanografiat.
TORRENTS ROS ÉS, A. (199
3). Transformacions demogràfiques en un
municipi industrial català: S ant Pere de Riudebitlles, 1608-1935 . Tesi Doctoral.
Departament d'Història Contem
porània. Facultat de Geografia i Història.
Universitat de Barcelona.
TORRENTS ROSÉS, A. (en premsa) "La lluita per l' aigua: pagesos i paper ers
en el segle XVIII" Homenatge a Jordi Nadal.
VARGAS COLL, Anna (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres
del traçat del col·lector d'aigües
re siduals de Sant Pere de Riudebitlles (Alt
Penedès), Sabadell, Document mecanografiat.
INFORME.
27
VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) "Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec" a
Gran Penedès, Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.
INFORME.
28
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 3

INFORME DE L`INVENTARI DE PATRIMONI CULTURAL DE SANT

Transcripción

Documentos relacionados

interiorisme ampliació d`edificacions rehabilitació patologia

a Salida de Autopista de Pablo Casals, Sant Pere de Ribes