HISTÒRIA BOMBERS VOLUNTARIS ORGANYÀ

Comentarios

Transcripción

HISTÒRIA BOMBERS VOLUNTARIS ORGANYÀ
HISTÒRIA
BOMBERS
VOLUNTARIS
ORGANYÀ
Amb el nostre agraïment a totes les
persones que han estat o
han col·laborat amb els
Bombers Voluntaris d'Organyà
Bombers Voluntaris d'Organyà
UNA MICA D’HISTÒRIA
L’any 1 91 8 es va fundar a la nostra vila la “Sociedad de
Seguros contra incendios de Orgañá”, que més tard també
seria coneguda com la Mutualitat contra incendis d’Organyà.
En van ser directius, entre d’altres, Josep
Remolins, Martí Betriu, Baldomero Roure,
Antonio Caminal, Marcel•lí Rosell, Josep
Ramonet, Marià Benavent i Rossend Muntada.
En sabem poca cosa, però tenim documentada la
compra d’un extintor l’any 1 923, marca Minimax,
model BGP, el qual està exposat al parc de
bombers actual.
Tot i això, quan a Organyà hi havia un foc en una
casa, en una era, o en algun altre lloc, les coses
es feien com s’havien fet tota la vida: tocaven les
campanes amb el seu so característic i la gent
sortia corrent de casa amb una galleda, un bugader, una escala
o qualsevol estri que pogués servir per apagar el foc. Tothom
es posava mans a la feina fins que el foc era apagat i el perill
havia desaparegut. Quant als focs de bosc, els veïns també
agafaven eines i branques i anaven picant fins que les flames
s’havien extingit. Mentre va haver-hi la serradora, la seva
alarma també va servir per alertar dels incendis.
3
Bombers Voluntaris d'Organyà
Així va ser en el foc al paller de Cal Rafeló, al carrer de la
Vilanova, la nit del 20 de setembre de l’any 1 968. Es van fer
dues cadenes humanes, una pujava galledes plenes d’aigua
des de la secla i l’altra les baixava buides, utilitzant també les
boques de rec i les mànegues, i així anar fent fins que van
arribar els bombers de la Seu d’Urgell i el foc es va extingir.
Era el quart incendi en poc temps, en tres dels quals van haver
de baixar els bombers de la Seu, tardant més d’una hora i
quan les destrosses ja eren importants.
Al cap de pocs dies diversos joves del poble es van oferir a
prestar un servei contra incendis de manera voluntària i
gratuïta. L’Ajuntament, encapçalat pel Joan Argerich, va agafar
consciència i el dia 28 de setembre va aprovar l’adquisició
d’una moto-bomba. A finals d’octubre es nomenava el sr. Josep
Rosell Guiu com a conseller encarregat del servei contra
4
Bombers Voluntaris d'Organyà
incendis, personal voluntari i material, en
absència seva l’encarregat seria el tinent
d’alcalde sr. Pere Guàrdia Plans. El “parc” era
situat a la presó de l’Ajuntament; allà s’hi
guardava la moto-bomba, les mànegues, les
llances, els cascos, etc. Van ser uns anys en què
ben bé s’anava amb una sabata i una
espardenya, els mitjans eren molt escassos i la
moto-bomba fallava molt sovint, com en el foc a
la Borda, un dels més recordats.
El 1 977 es creava la Mancomunitat Intermunicipal del Servei
Contra Incendis i de Salvaments de zones de l’Alt Urgell i
Cerdanya en la Província de Lleida, acord ratificat per
l’Ajuntament d’Organyà el juliol de 1 980.
El 1 977, la mútua de la fàbrica Taurus va deixar-nos una
ambulància marca Simca 1 200. Per conduir-la feia falta el
carnet de primera i diversos van ser els conductors que va
tenir: Ramon Erill, Julio Campà, Josep Escales, Joan Espluga
etc. i el 1 978 la Diputació va cedir-nos un camió BRL (bomba
rural lleugera) marca Land Rover, dels quals ja en parlarem
més endavant.
5
Bombers Voluntaris d'Organyà
6
Bombers Voluntaris d'Organyà
LES PERSONES
El conveni de col•laboració entre l’Ajuntament i la Generalitat
data del 31 de desembre de 1 982 i està signat pel Sr. Alfons
Ortí i Guàrdia, Director General de Prevenció i Extinció
d’Incendis i de Salvaments, per part de la Generalitat, i
l’alcalde d’Organyà, l’Il•lm. Sr. Antoni Vila i Baraut. Els
bombers d’Organyà passaven a dependre de la Generalitat de
Catalunya. Els bombers que consta que en aquelles dates
....
7
Bombers Voluntaris d'Organyà
prestaven els seus serveis al Cos Municipal eren: Celestí Vilà
Betriu, Joan Espluga Graell, Josep Torruella Vila, Tomàs
Vilarrubla Tarrés, Josep Arajol Coll, Celestí Capdevila Fàbrega,
Julià Lalinde Picón, Jordi Obiols Obiols, Jaume Espuga Tomàs,
Josep Antoni Losada Pérez, Manel Losada Pérez, Josep
Belmonte Rubio i Jesús María Bellón Galán.
Altres bombers que ens consta que també ho van ser són:
Manel Vilella, Josep Obiols Marsol, Joan Ubach i segurament
algú altre, més algun bomber ocasional que es prestava a
donar un cop de mà.
Durant els aiguats de novembre de 1 982, van col•laborar a
passar alguns cotxes que es van quedar atrapats en
esfondrar-se la carretera als Tres Ponts. De l’any 1 983 són els
focs que hi va haver a Bassella, Peramola, Montanissell,
Voloriu, un prop de Cal Noris etc.
El 1 984 van arribar els nomenaments oficials dels bombers
que van voler continuar, després d’haver superat unes proves
físiques i un reconeixement mèdic. Joan Espluga Graell i
Celestí Capdevila Fàbrega van ser els primers i Manel Losada
Pérez, Jordi Obiols Obiols i Josep Belmonte Rubio van ser els
següents cap a finals d’any. I l’octubre de 1 985 entrava Vicenç
López León.
En aquella època gairebé tots els serveis passaven per
l’alcalde, ja que si algú necessitava els bombers trucava a
l’Ajuntament. Llavors l’alcalde havia de localitzar-los, a casa, a
l’hort, al cafè o a la feina. Alguns dels bombers treballaven a la
fàbrica Taurus i llavors s’havia de demanar permís per sortir,
pràcticament sempre per fer serveis d’ambulància. Quan
anaven a foc, sobretot, era per donar aigua als altres camions.
8
Bombers Voluntaris d'Organyà
Durant aquells anys es feien pràctiques, almenys un cop al
mes.
El 21 de febrer de 1 986 s’elegia per unanimitat a
Joan Espluga com a cap de parc.
El 1 3 de juliol de 1 988, es va declarar un incendi
en un paller a Adrall. Van avisar els bombers
d’Organyà, tot i que en principi no hi anaven per falta de
personal. Al final, Joan Espluga i Josep Belmonte hi van fer
cap. Quan van arribar els van dir que podien marxar, però tot i
així van decidir col•laborar tot remullant la palla. Llavors va
tenir lloc la catàstrofe. A Joan Espluga li va caure una biga a
sobre en desplomar-se el cobert del paller. Va morir a l’hospital
de la Seu d’Urgell. Tenia 38 anys, estava casat i tenia un fill de
sis anys. L’endemà a l’enterrament hi van assistir molta gent,
entre els quals el conseller de Governació de la Generalitat,
Josep Gomis, i altres autoritats provincials, locals i bombers
d’arreu de Catalunya i Espanya.
9
Bombers Voluntaris d'Organyà
Va ser un cop molt dur. Els companys
no van tenir ànims per continuar, els
aspirants interessats a entrar al parc
tampoc i l’activitat del parc es va aturar.
Per si amb aquesta desgràcia no n’hi
hagués prou, al cap d’un any,
concretament el 1 6 de juliol de 1 989,
moria en accident de cotxe Jordi
Obiols. Tenia 23 anys.
10
Bombers Voluntaris d'Organyà
Per tal de recuperar els bombers, l’alcalde, Antoni Vila, va
parlar amb Ferran Liesa (Cap de Brigada) i Manel Bosch (Cap
de Zona), aquest va convèncer a Joan Guàrdia Casanova, un
jove que treballava a l’Ajuntament, que es fes bomber voluntari
i s’ocupés personalment de portar el parc i del servei
d’ambulància. Les perspectives no eren gaire alentadores, els
vehicles no tenien cap mena de manteniment, no hi havia
mobiliari, ni eines, ni bombers… tot i així, va acceptar. Era la
tardor de 1 988. Dels bombers que hi havia, només Vicenç
López va continuar i es van iniciar els contactes per trobar-ne
més. Així, l’abril de 1 989, quatre nous bombers rebien el
nomenament: Marcel Torner Villanueva i Xavier Alejandre
Simón, que durant l’estiu de l’any anterior havien treballat a
l’esquadra forestal de Coll de Nargó, Joan Guàrdia Casanova i
Francesc Gil Gómez, van haver de passar una sèries de
proves mèdiques i físiques, com ara córrer 1 .000 metres llisos,
una prova de velocitat de 80 metres, pujar una corda, nedar 50
metres, aixecar un pes…
Aquell any 1 989, hi va haver al parc una esquadra forestal
durant l’estiu, formada per Rafael Farré Moreno (Coll de
11
Bombers Voluntaris d'Organyà
Nargó), Jordi Jose Canut “Pasques” (Oliana), Josep M León
Polonio (Coll de Nargó), Víctor Alejandre Simón (Organyà),
Joan Ignasi Torner Villanueva (Organyà) i Marcel Torner
Villanueva (Organyà). Es va anar a combatre incendis a Tivissa
(Ribera d’Ebre), Peramola i Coll de Nargó.
El mes de febrer de 1 990 rebia el nomenament Víctor
Alejandre Simón i el desembre, Joan Ignasi Torner Villanueva.
Durant el 1 991 sis nous bombers que havien fet les proves al
llarg de 1 989 van rebre per fi el nomenament, van ser: Daniel
Roig Traveset, Josep M. Roig Vila, el mes de març; Lluís Roig
Traveset, Josep M. Boix Majoral, Salvador Vilana Balletbò i
Josep Coll Janot, a l’octubre .
El febrer de 1 991 es va instal•lar el telèfon al parc (973
383401 ). Es van comprar set walkie-talkies i la resta se’ls van
pagar de la butxaca els propis bombers. També es va adquirir
un aparell anomenat hot-line amb el qual es podia despenjar el
telèfon a través de les emissores. Aquest aparell i els walkietalkies, que cada bomber havia de portar sempre a sobre
mentre estiguessin al poble, van representar un gran pas
endavant, ja que els
bombers van passar a estar
localitzables totes les hores
del dia, va augmentar la
rapidesa i l’eficàcia en les
sortides i va representar, a
més a més, un maldecap
menys per l’alcalde i
l’Ajuntament. A
cada
bomber se li va donar un
nom clau a partir de la
12
Bombers Voluntaris d'Organyà
paraula Víctor, la lletra V de l’alfabet fonètic internacional (Alfa,
Bravo, Charlie…la O d’Organyà, Òscar, l’utilitzaven els
bombers d’Oliana). D’aquesta manera, Joan Guàrdia va ser
Víctor 1 ; Xavier Alejandre, Víctor 2; Vicenç López, Víctor 3;
Josep Coll, Víctor 4; Josep M. Roig Vila, Víctor 5; Salvador
Vilana, Víctor 7; Lluís Roig, Víctor 8; Daniel Roig, Víctor 9;
Joan Ignasi Torner, Víctor
1 0; Josep M. Boix, Víctor
11 ; Marcel Torner, Víctor
1 2 i Víctor Alejandre,
Víctor 1 3.
El parc tornava a estar en
ple funcionament. Es va
donar molta importància a
les pràctiques, se’n feien
molt
sovint,
moltes
vegades impartides pels
mateixos membres del parc; altres vegades, organitzades des
de Lleida juntament amb altres parcs. Un dia entre setmana, a
la nit, es feien classes de teòrica. Es va instaurar un sistema
de guàrdies: cada cap de setmana el bomber de guàrdia es
comprometia a no sortir del poble i estar pendent del telèfon
des del dissabte a migdia fins diumenge a la tarda. També es
van establir uns torns de guàrdia per a les sortides nocturnes,
amb dos grups que sortien alternativament. De la mateixa
manera, es feien guàrdies per la Festa Major. A més a més,
cada setmana un bomber es comprometia a netejar el parc.
El 1 7 de novembre de 1 991 , Joan Guàrdia va ser elegit cap de
parc, amb cinc vots a favor i dos vots en blanc. Fins llavors
havia exercit el càrrec en funcions Vicenç López, que
aleshores va passar a ser cap de sortida juntament amb Xavier
13
Bombers Voluntaris d'Organyà
Alejandre.
El 1 993 es va decidir que cada
bomber aportés un 1 5% dels
diners guanyats al fons del parc,
més la quantitat a rebre per les
pràctiques i els de les tasques de
manteniment i administració. En la
votació per decidir-ho van quedar
empatats els partidaris d’aportar el 1 0% i els partidaris del
20%, llavors es va decidir el terme mig. Fins llavors cada
bomber aportava una quantitat fixa pel finançament del parc,
que servien per pagar sopars, però també per comprar
material que feia falta i que no teníem com ara cordes, estris
d’escalada, la “camilla” de rescat, una cadira especial per pujar
i baixar la gent per les escales… També aquell any tots els
bombers es van donar d’alta a la recent creada Associació de
Bombers Voluntaris de Catalunya (AS.BO.VO.CA), però l’any
1 996 es van donar tots de baixa de forma unànime i després
d’un període de meditació.
El gener de 1 994 va començar la primera bombera, Maria
Àngels Díaz Moliné, Víctor 6, com a metgessa de la secció
especial, de tal manera que es va augmentar
considerablement la qualitat dels serveis en accidents i
trasllats amb ambulància.
Aquell any van ser donats de baixa els primers bombers,
Celestí Capdevila, Manel Losada, Josep Belmonte i també
Francesc Gil, que no feia cap sortida des de 1 991 .
El març de 1 994 van fer la prova d’ingrés quatre nous
bombers; a partir d’aquest any, bombers auxiliars: Josep Lloret
Perallada, Víctor 1 4; Josep Obiols Pérez, Víctor 1 5; Josep M
14
Bombers Voluntaris d'Organyà
Roig Traveset, Víctor 1 6 i Enric Vilana Costa, Víctor 1 7, tot i
que no van rebre el nomenament fins al gener de 1 995. L’estiu
de 1 994, Josep Obiols va fer la primera de les moltes
campanyes forestals en què va participar. Va ser al parc de
Coll de Nargó. El mes de juliol va tenir un greu accident amb el
camió, a conseqüència del qual va estar de baixa uns vuit
mesos.
Per ser bomber voluntari ja no n’hi havia prou amb passar les
proves físiques i el reconeixement mèdic. Els bombers
auxiliars havien de fer un curs molt complet, que durava un
any. Josep Obiols i Josep M. Roig Traveset van començar-lo,
així com Marcel Torner, Lluís Roig, Josep M. Roig Vila i Vicenç
López, els quals, tot i que ja eren bombers voluntaris i no els
calia, també s’hi van apuntar. El curs es feia a Lleida, baixaven
cada quinze dies, dissabte i diumenge alternativament. El
1 995 aquests dos bombers auxiliars van aprovar el curs i van
passar a ser bombers voluntaris de ple dret el maig de 1 996.
Mentrestant, Josep Lloret va plegar i va marxar del poble
aquell mateix any i Enric Vilana hi va romandre fins el 1 998.
El mes de maig de 1 994 es va celebrar el desè aniversari dels
Bombers
Voluntaris
d’Organyà, començant a
comptar des dels primers
nomenaments
oficials
(1 984), amb un seguit
d’actes que van tenir
molta acceptació. Un dia
es va anar a l’escola a fer
un simulacre d’evacuació,
se’ls va ensenyar alguna
noció de primers auxilis i
15
Bombers Voluntaris d'Organyà
d’autoprotecció i es van realitzar diverses demostracions
pràctiques. Es va fer un simulacre d’accident de cotxe amb
atrapats a la plaça de les Homilies i, després, els Bombers del
Grup de Rescat de Muntanya de la Seu d’Urgell van fer una
demostració baixant fent ràpel pel campanar de l’església. Va
venir a fer una conferència Jordi Martínez Planas, president de
l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, amb el títol
“Els cossos de Bombers
Voluntaris de Catalunya”.
També hi va haver una
recepció d’autoritats i
convidats al parc i una
visita a l’exposició
fotogràfica a la sala de
les Homilies. Després,
un dinar al menjador de
l’escola amb l’assistència
de diverses autoritats locals, comarcals i provincials, així com
representants d’altres parcs i els bombers i exbombers
d’Organyà. Durant l’acte es va retre homenatge als dos
companys morts, Joan Espluga i Jordi Obiols. A la nit es va fer
un ball molt concorregut al Centre Cívic. A més a més, es van
confeccionar uns pins amb l’escut dels bombers.
Aquell any es va crear l’Associació Cultural dels Bombers
Voluntaris d’Organyà (ABVO) amb l’objectiu d’agrupar les
persones que han estat i són part del Cos de Bombers o bé
que en són col•laboradores. Les finalitats de l’associació són,
entre d’altres, col•laborar amb el municipi en totes les activitats
pròpies de l’Associació i realitzar actuacions encaminades a
conscienciar la societat envers la prevenció i la seguretat en
matèria d’incendis, d’accidents i sinistres; promoure activitats
culturals, recreatives, esportives i d’oci en general i sense
16
Bombers Voluntaris d'Organyà
afany de lucre.
El desembre de 1 994, Joan Guàrdia va
ser reelegit com a cap de parc, amb 1 2
vots emesos, 1 0 a favor, 1 en blanc i 1 de
nul.
El 1 995 van entrar els primers objectors
de consciència a fer la prestació social
substitutòria (PSS) al parc. La seva feina
era la d’estar atent al telèfon i tenir el parc
net i en ordre. Els dos primers van ser
Joan Graell, de l’Alzina; i Ivan Olivares, de
Castellciutat. Un venia al matí i l’altre a la
tarda i cada setmana s’ho canviaven. La
seva plaça la van ocupar després Josep
Traveset, del Vilar; i Eduard Obach, d’Organyà, el qual s’hi
estava a les nits. Més endavant també van fer la PSS Josep
Fusté, de Fígols; Jordi Tarrés, Antoni Valls i Jordi Rojals,
d’Organyà. Els bombers Enric Vilana i Francesc Espar també
van fer la prestació social al parc.
El juliol de 1 996 entrava com a bomber auxiliar Francesc
Espar Sala, Víctor 1 8, després d’haver passat les proves
corresponents.
L’agost de 1 997 hi va haver els transllat al parc nou. L’octubre
d’aquell any, Joan Guàrdia va dimitir de cap de parc. Es va
obrir una crisi important, ja que ningú va voler substituir-lo.
Després d’una votació, un grup de quatre persones es va
comprometre a dirigir el parc: Josep Coll, Josep M. Roig Vila,
Francesc Espar i Marcel Torner. Tot i això el parc va tirar
endavant.
17
Bombers Voluntaris d'Organyà
El gener 1 998 van entrar dos nous auxiliars, Josep Morales
Guerreiro, Víctor 1 3; i l’Abel Torner Domènech, Víctor 11 .
L’any 2000 es va crear l’Associació de Bombers Voluntaris de
la Generalitat d’Organyà amb els mateixos objectius que
l’anterior asscociació l’ABVO.
Entre 2001 i 2003, alguns bombers que feia anys que ho eren
van anar disminuint el número de sortides fins a deixar-ho del
tot, per diversos motius, familiars, laborals, personals, etc.
Aquest va ser el cas de Joan Guàrdia, Salvador Vilana, Vicenç
López, Xavier Alejandre, Joan Ignasi Torner, Maria Àngels Díaz
i també Josep Morales.
Durant els anys 2001 i
2003, va ser bomber
auxiliar Xavier Guillamó
Cirera, Víctor 1 4, que
després d’aprovar les
oposicions, el març de
2003, va aconseguir la
plaça
de
bomber
funcionari.
El 2004 va entrar Jordi Balletbò Bullich, Víctor 1 9. Va
començar el curs, el va aprovar i finalment va passar les
proves físiques i mèdiques el juliol de 2007, de tal manera que
va passar a ser bomber de la secció activa.
El 2005 el Vicenç López va rebre la medalla de bronze per
haver estat 20 anys com a bomber voluntari.
L’agost de 2006, Manel Losada Tagua, Víctor 20; Antoni Sort
18
Bombers Voluntaris d'Organyà
Vela, Víctor 21 ; i Francesc Codina Isidro, Víctor 22, van
començar el curs per a bombers aspirants. Aquest curs ha
passat a ser obligatori. Tots els aspirants tenen un temps per
fer-lo. Es realitzava tots els caps de setmana a Lleida. El juliol
de 2007, Manel Losada Tagua passava a la secció activa,
mentre que Antoni Sort no acabava el curs i plegava a principis
de 2008.
L’estiu de 2007 vam tornar a tenir esquadra forestal. Hi havia
establerts dos torns de quatre forestals i dos bombers
voluntaris, que treballaven en dies alterns. L’esquadra forestal
la formaven Josep M. Carrera Alsina (Tremp), Eduard Bastús
Segú (Pobla de Segur), Toni Hervilla Raja (Igualada) i Gerard
Carchat Obiols (la Seu d’Urgell) en un dels torns. L’altre torn
estava integrat per Marc Alonso Roca (la Seu d’Urgell), Aniol
Ferragut Cucala (Peramola), David Ponte Trilla (Coll de Nargó)
i Josep M. Solano Santaella (Puigcerdà). Com que només amb
la gent d’Organyà no hauria estat possible, sobretot els dies de
cada dia, vam tenir la col•laboració dels bombers de Coll de
Nargó, un bomber d’Adrall i, si era necessari, baixava un
bomber funcionari del parc de la Seu d’Urgell. L’estiu va ser
molt tranquil i pràcticament no es va haver d’anar a cap
incendi.
L’any següent també vam tenir esquadra, que era formada per
David Ponte Trilla (Coll de Nargó), Gerard Mir Ferrera (Lleida),
Jordi Puigfel Palacín (Vallfogona de Balaguer) i Martí Casorran
Baró (Lleida), en un dels torns. A l’altre hi havia Manel Losada
Tagua (Organyà), Marc Alonso Roca (la Seu d’Urgell), Antoni
Puig Romero (Torregrossa) i Gerard Sans Canes (Bellvís).
Com l’any anterior, també va ser un estiu molt tranquil.
El 2008 van entrar més aspirants: Patrícia Mazzochetti
19
Bombers Voluntaris d'Organyà
Rodríguez, Víctor 23, al juliol; i Josep Ramon Torruella Muñoz,
Víctor 24, i Ivan Vigo Babot, Víctor 25, a l’octubre, els quals,
juntament amb Ana Simoes Ferreira, que encara no tenia el
nomenament i que va plegar abans de tenir-lo, van començar
el curs que es feia entre Sort i Lleida.
Durant el 2009 vam celebrar els 25 anys. El primer acte
s’havia fet durant la fira, el novembre de 2008. En un estand
vam vendre samarretes i loteria, vam fer fotos vestits de
bombers a tothom que ho volgués, vam informar dels actes
que teníem previstos i es va presentar la pàgina web:
www.bombersorganya.cat. El mes de maig hi va haver el gruix
dels actes. El dia 23 va venir el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol,
que va visitar el parc i va fer una conferència amb el títol: “Els
inicis dels Bombers de la Generalitat de Catalunya”. El dia 29,
el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri ens va fer una xerrada
sobre el canvi climàtic. L’endemà el dia va començar amb un
esmorzar popular. Tot seguit va començar la primera edició de
l’Arruix de Santa Fe, una cursa a peu des d’Organyà fins a
l’ermita de Santa Fe. Va ser un èxit de participació, amb
gairebé 1 00 inscrits. Havent dinat es va fer una gimcana per a
la canalla al parc de bombers i, després, una demostració de
rescat en accident de trànsit a la plaça de les Homilies. L’últim
acte del dia va ser el sopar popular que va tenir una gran
acceptació, llàstima que a mig sopar es va posar a ploure i la
20
Bombers Voluntaris d'Organyà
gent va acabar de sopar sota cobert o sota el paraigua i es va
haver de suspendre el ball que hi havia previst. El 1 9 de
setembre es va fer un torneig de futbol 7 entre bombers de
diferents parcs i altres cossos de seguretat i emergències de la
comarca i al vespre es va fer una paella popular i el ball que va
quedar pendent per la pluja. Els actes s’acaben el 26 de
setembre amb la conferència del Sr. Pedro Anitua, Director de
Seguretat Ciutadana de Vitoria-Gasteiz (Euskadi), titulada:
“Bombers voluntaris: una aposta de futur?”. Finalment, el dinar
commemoratiu amb l’assistència de bombers, antics bombers,
autoritats… i entrega d’obsequis.
L’esquadra de 2009 va canviar una mica. Els torns, en lloc de
formar-los quatre auxiliars forestals i dos bombers, van passar
a estar integrats per tres auxiliars forestals i dos bombers. Els
forestals van ser: en un grup, Antoni Puig Romero
(Torregrossa), Andreu Quílez Vila (Rialp) i Manel Losada
Tagua (Organyà) i, en l’altre, Marc Alonso Roca (la Seu
d’Urgell), David Palau Coma (la Seu d’Urgell) i Raül Ruiz
Mallofré (la Seu d’Urgell). Van participar en l’extinció dels
incendis que hi va haver el mes de juliol a les comarques de la
Noguera i la Segarra.
21
Bombers Voluntaris d'Organyà
EL PARC
El parc vell estava situat a l’edifici de l’Escola Vella, s’entrava
pel carrer Travessera de les Escoles. Primer només s’utilitzava
el garatge de dalt, on s’aparcava l’ambulància i el BRL L-546.
Quan va arribar el BRP Egipci L-234, l’ajuntament va fer obres,
va tirar un envà i, a l’altre garatge, es van condicionar uns
lavabos i una sala de control.
22
Bombers Voluntaris d'Organyà
Amb el temps, a la sala de control, a més de les emissores i el
mobiliari necessari, s’hi van instal•lar un televisor i un aparell
de vídeo. A l’armari s’hi guardaven la camisa i els pantalons.
En un racó de la cotxera hi havia un parell de lliteres i unes
taquilles amb els jaquetons i les botes i, al fons, un petit taller
amb les eines més imprescindibles. El camió entrava tan just
que s’havien de plegar els miralls per passar i eren freqüents
les rascades a la paret.
Quan es va donar de baixa el BRL, el seu lloc al garatge el va
ocupar el tot terreny Land Rover, L-903.
A finals dels vuitanta ja es va començar a gestionar la
construcció d’un parc nou, però no va ser fins el 1 995 que van
començar les obres en un terreny propietat de l’Ajuntament,
finançades pels
Bombers de la
Generalitat i el
Pla d’Obres i
Serveis de la
Generalitat.
Finalment,
l’agost de 1 997
ens
vam
traslladar al parc
nou, situat entre el cementiri i el camp de futbol, en el carrer
que més endavant va batejar-se com carrer Bomber Joan
Espluga. El parc havia de tenir una inauguració solemne amb
la presència d’alguna autoritat, però al seu dia no va ser
possible i es va deixar córrer.
23
Bombers Voluntaris d'Organyà
El parc consta d’una gran cotxera per a tres vehicles. Es va
decidir que l’ambulància quedés a l’esquerra, el lloc més
proper als vestidors per perdre el menor temps possible en les
sortides més urgents; al mig, el camió i, a la dreta, el tot
terreny. Dins la cotxera també hi ha un taller, un fossat per fer
els canvis d’oli als vehicles, unes taquilles amb la roba
d’intervenció, les botes, les bosses… A costat de les taquilles
hi ha un moble amb les llanternes i els seus carregadors.
A més a més, hi ha la vivenda. Consta d’una sala amb una
petita cuina i un menjador-sala d’estar, amb uns sofàs, unes
cadires, una taula, unes poselles i un moble pel televisor i el
vídeo. Al costat hi ha la sala de control, amb les emissores, el
telèfon (des del canvi de parc, 9733821 80) i l’ordinador. Hi ha
un lavabo petit i un de més gran, amb un parell de dutxes. Un
vestidor amb unes taquilles que ens vam fabricar els mateixos
bombers on hi guardem la roba i les botes. Al pis de dalt hi ha
una altra gran sala que amb el temps s’ha convertit en gimnàs
i sala de formació. S’han anat comprant diversos aparells de
gimnàstica i una taula de ping-pong per a ús de tots els
24
Bombers Voluntaris d'Organyà
bombers que ho desitgin. Al costat hi ha un despatx, un
dormitori amb dues lliteres i la sala de la caldera de la
calefacció.
Bona part del manteniment del parc ens el fem els mateixos
bombers. A més a més de fabricar-nos les taquilles, ens hem
posat el parquet del gimnàs, hem fet uns porticons de les
finestres nous, obres a la cuina, pintar, la fabricació de
l’expositor on hi guardem objectes curiosos i records, la taula i
la barbacoa que tenim al carrer per fer dinars i sopars…
25
Bombers Voluntaris d'Organyà
VEHICLES
L’any 1 977, l’Ajuntament ve demanar a la fàbrica Taurus si
podrien aconseguir una ambulància com havien fet a Oliana.
Al cap de poc temps, la Taurus, a través de la seva mútua
Mapfre, va cedir-ne una, marca Simca 1 200 familiar, matrícula
B-0785-C. Els serveis es cobraven a tant el quilòmetre per fer
front a les despeses de manteniment i combustible, de les
quals se n’havia de fer càrrec l’Ajuntament. Els serveis
d’ambulància eren principalment per portar gent cap a
l’hospital de la Seu d’Urgell, encara que alguna vegada s’havia
anat més lluny, la majoria de vegades amb el conductor sol
encara que algun cop, si era greu, també hi viatjava personal
mèdic. La gestió del servei d’ambulància va passar de
l’Ajuntament a Bombers el 1 991 . El 1 992, amb l’arribada de la
nova ambulància, l’antiga va ser retornada a la mútua.
L’any 1 978, la Diputació va comprar un camió, conegut com
BRL (bomba rural lleugera), marca Land Rover, que més tard
va ser batejada com L-546. La seva matrícula era L-8408-F. El
manteniment i l’assegurança eren a càrrec de l’Ajuntament. Va
ser donat de baixa el 1 995 degut a l’alt preu que costava la
seva reparació.
26
Bombers Voluntaris d'Organyà
L’any 1 987, l’Ajuntament, a través de l’Associació de Defensa
Forestal (ADF), va comprar un camió, marca Pegaso 2223,
més conegut com “egipci”, perquè Pegaso els havia fabricat
per l’exèrcit d’Egipte, però finalment es va trencar l’acord i
llavors se’ls va oferir als ajuntaments. El seu codi era L-234 i la
primera matrícula PMM-1 606-H, el 1 999 es va canviar per L5390-AH. L’Ajuntament el va cedir als Bombers de la
Generalitat. Alguns bombers com Jordi Obiols, Vicenç López i
Joan Espluga van anar a Madrid a rebre unes classes per
conduir-lo. El 2003 dos accidents dels “egipcis” a la província
de Lleida amb el greu resultat de dos bombers morts, en
rebentar-se una roda, van evidenciar la seva falta de
seguretat. Primer es va canviar el model de roda i es van
restringir les seves actuacions en serveis a menys de 30 km
27
Bombers Voluntaris d'Organyà
del parc i en cas que fos estrictament necessari. Poc després
es van anar substituint per altres vehicles i a Organyà ens van
deixar temporalment un camió Pegaso procedent del parc
d’Agramunt, el L-220, fins a l’arribada definitiva d’un altre
vehicle, el L-251 .
El 1 992, l’Ajuntament va cedir a Bombers una ambulància
Peugeot, la L-679, matrícula L-4563-V, que va costar uns
quatre milions de pessetes. Aquesta ambulància substituïa el
vell Simca 1 200. Amb l’entrada en vigor del servei privat
d’ambulàncies, l’any 2003, el nombre de sortides que es feien
amb el nostre vehicle va caure en picat i només se sortia en
28
Bombers Voluntaris d'Organyà
algun accident de trànsit o parapent i si se’ns demanava
expressament. El 2004 van voler retirar les ambulàncies
d’Organyà, Coll de Nargó i una de les dues d’Oliana, perquè
tenien més de vuit anys, tot i que portaven ben pocs
quilòmetres i estaven en molt bon estat. Això va provocar les
protestes dels alcaldes d’aquests pobles, més els de Cabó,
Fígols i Alinyà i Peramola. Finalment no es van retirar, però es
van restringir molt les seves actuacions. El 2007 es va canviar
el codi pel 3.23.62, en què el 3 significa brigada de Lleida i el
23 és el número d’Organyà. El febrer de 2009 arribava una
carta en la qual la Generalitat obligava a donar de baixa
l’ambulància i retornar-la a l’Ajuntament, que finalment se la va
vendre el mes de juliol.
El 1 993 Bombers ens va entregar un tot terreny Land Rover
procedent d’Oliana, el L-903, amb matrícula L-81 48-I.
El 1 996 el L-903 va ser enviat al parc de la Seu i a Organyà
ens van donar un Land Rover Defender nou, el L-947,
matrícula L-8409-Y. El nou codi que se li va donar el 2007 va
ser el 3.23.90.
29
Bombers Voluntaris d'Organyà
A començaments de 2004 ens arribava el nou camió, L-251 ,
marca Iveco, amb matrícula B-6589-PZ, procedent del parc de
Ponts i que anteriorment havia estat a Tàrrega. El seu nou codi
és 3.23.30.
30
Bombers Voluntaris d'Organyà
SERVEIS
Els bombers voluntaris d’Organyà hem fet tota classe de
sortides, moltes en cap de setmana, però també els dies de
cada dia, al matí, a la tarda, a la nit i força vegades de
matinada. De vegades hem actuat sols, en molts casos hem
treballat colze a colze amb els bombers de Coll de Nargó,
Oliana, la Seu d’Urgell, Montferrer i alguna vegada de més
lluny i sovint ha hagut de venir l’helicòpter a carregar algun
ferit, a ajudar en alguna recerca o a apagar algun foc, igual
que els hidroavions, encara que amb menys freqüència.
També ens hem relacionat amb els Mossos d’Esquadra, la
Guàrdia Civil, la Creu Roja, el Servei d’Assistències Mèdiques
(SEM), els guardaboscos, els conductors de les grues… Aquí
tenim una colla d’exemples de la nostra feina.
Evidentment hem anat a focs forestals. A la nostra zona: a
Narieda el setembre de 1 994; a Santa Fe durant les dates de
Nadal de 2004 – 2005. A la resta de la comarca, com els focs
de Sallent, al municipi de Coll de Nargó, que entre 1 990 i 1 995
va patir una bona colla d’incendis, segurament tots provocats i
que podrien ser deguts a disputes veïnals; a Peramola el
31
Bombers Voluntaris d'Organyà
1 991 ; a Coll de Nargó en un incendi provocat per un soldador
el 1 994; a Arsèguel el 1 995; a Bellpui, municipi de les Valls
d’Aguilar, dues vegades el 1 997 i una altra el 2003; a Noves
de Segre el 2003. A la resta de província, com el foc a Torà el
juliol de 1 998, en un estiu especialment dur; a Artesa de Segre
l’octubre d’aquell mateix any; al Solsonès el 1 994; en els
incendis que van afectar sobretot sembrats de cereals a les
comarques de la Noguera i la Segarra el juliol de 2009. I a la
resta de Catalunya a Begues (Baix Llobregat) durant els grans
incendis que van afectar la zona del Garraf l’abril de 1 994.
També hem actuat en molts focs de marges, sobretot abans
que arribi la primavera i es faci efectiva la prohibició de fer foc,
quan algun pagès aprofita per cremar rostolls i males herbes.
Focs d’habitatge. Com en
dues cases juntes al carrer
dels Vilansats l’abril de
1 990; la cuina d’un
restaurant molt conegut
d’Organyà el maig de
1 991 ; el de gener de 1 992
en un pis a la plaça de les
Homilies; en el magatzem
d’un restaurant de Coll de
Nargó el 1 995; el d’una
casa a Os de Civís el dia de Nadal de 1 999; una cuina d’una
casa a la Travessera del Camp de Futbol el juliol de 2001 ; una
casa a Alàs el maig de 2008 i altres.
Són molt comuns els ensurts que provoquen les xemeneies la
primera vegada que s’encenen després de l’estiu, quan arriben
els primers freds.
32
Bombers Voluntaris d'Organyà
Hem intervingut en l’incendi d’una
granja de pollastres a Organyà, dues
vegades el mateix any, el gener i
l’octubre de 1 998, provocant la mort
de centenars de pollets.
En un paller a Adrall el 1 988 amb el
final tràgic que ja coneixem; un altre
paller a Arfa el juny de 1 997; un altre paller a vora la Seu
d’Urgell l’estiu de 2008 en què s’hi va anar amb l’esquadra
forestal.
En un garatge d’autocars a Organyà el desembre de 2000. En
una gravera pròxima al poble el maig de 2005.
Un foc a l’ermita de Santa Fe, el maig de 1 997, pocs dies
després de l’aplec per culpa d’uns ciris encesos que van
caure.
De tant en tant també hem hagut d’intervenir per apagar algun
contenidor, normalment quan algú hi ha llençat les cendres de
l’estufa encara calentes, fins i tot una vegada vam haver
d’anar a apagar-ne un dels destinats al paper després que
algun brètol hi hagués tirat una cigarreta encesa.
La carretera ens ha fet treballar
molt, sobretot la C-1 4, abans C1 31 3 i d’aquesta ha estat
especialment conflictiu el punt
negre del pont de Fontanet.
Accidents de cotxe de tota mena,
alguns de mortals; altres amb ferits
33
Bombers Voluntaris d'Organyà
lleus, en què tant sols hem hagut de pujar-los cap a la Seu
d’Urgell; uns amb ferits més greus, amb atrapats, en què hem
hagut de tallar el cotxe amb l’equip d’escarceració; alguns en
què tant sols se’ns ha necessitat per netejar la carretera, tirar
sepiolita sobre les taques d’oli i gasolina i ajudar a carregar el
cotxe a la grua; en algun cas fins i tot hem hagut de baixar fent
ràpel fins al riu per rescatar el conductor.
Molts accidents de moto, de tota mena, de lleus, de greus i
massa sovint de mortals.
Els accidents d’autocar són molt espectaculars, com el de
maig de 1 995 a Canturri on hi va haver tres víctimes mortals;
el de Coll de Nargó el febrer de 2006, on va morir un nen petit i
hi va haver gran quantitat de ferits, havent de fer diversos
viatges cap a l’hospital de la Seu d’Urgell i fins i tot a Lleida; un
altre accident a la frontera d’Andorra el juliol de 1 993.
Fins i tot accidents d’helicòpters, com el d’Estana el desembre
de 1 993, amb el resultat de tres morts, dos d’ells bombers; el
desembre de 2006 un altre helicòpter que controlava el trànsit
va topar amb un cable i per poc no s’estavella contra la
carretera, tot i que, per sort, va poder aterrar enmig de la C-1 4
a l’indret dels Tres Ponts.
34
Bombers Voluntaris d'Organyà
També hem intervingut en accidents de bicicleta, de camió, de
tractor, de quad i en més d’un atropellament.
Amb la moda del parapent, que va començar a Organyà cap a
principis dels anys noranta, han estat molts els accidents on
hem hagut d’intervenir. Hi ha hagut accidents mortals com el
d’un parapentista madrileny el 1 992 o el d’un noi de Barcelona
el maig de 2006; altres de més lleus, bastants ossos trencats o
algun que s’havia perdut. També hem sortit en algun accident
d’ala delta.
El trasllats de malalts i accidentats amb l’ambulància sobretot
cap a l’hospital de la Seu d’Urgell, però també alguna vegada
cap a Andorra, Lleida, Barcelona, etc., van ser el nostre pa de
cada dia fins l’any 2003, quan va començar el Servei
d’Emergències Mèdiques (SEM). A partir de llavors aquest
tipus de servei gairebé va desaparèixer.
La recerca de boletaires és un clàssic de totes les tardors, es
desorienten enmig del bosc, se’ls fa
fosc i llavors donen l’alarma,
normalment apareixen de seguida,
però en algun cas han hagut de
passar la nit al bosc i fins l’endemà no
se’ls ha trobat. També hem hagut de
buscar gent que s’havien perdut fent
una excursió o gent que s’havia
escapat. El gener de 1 996 vam ajudar
a buscar un cotxe amb una parella
dins que havia caigut al riu a Tragó i
que va acabar amb tragèdia.
Hem hagut de rescatar algun caçador
35
Bombers Voluntaris d'Organyà
enmig de la muntanya. I treure algun animal mort del riu.
Desembossar canonades i treure aigua de baixos i cellers amb
la moto-bomba és un servei molt habitual. Per exemple, en un
restaurant del Pla de Sant Tirs el setembre de 1 992. L’estiu de
2008 vam ajudar a netejar la duana d’Andorra després que el
riu Runer es desbordés i la deixés plena de fang i arbres.
Hem portat aigua als dipòsits de Cabó durant les gelades de
l’hivern de 2001 . Durant l’estiu de 1 991 es va subministrar
aigua a la casa de l’Oliva diverses vegades.
Hem hagut d’obrir portes de gent que s’ha quedat tancada al
carrer. En alguna ocasió, alertats per algun veí, hem entrat en
un pis i ens hi hem trobat el propietari mort a dins.
Hem tirat sal al carrer per evitar gelades.
Hem ajudat gent atrapada en ascensors.
Hem regat la zona lúdica de Font Bordonera i el camp de
futbol quan era de terra per evitar la pols durant el partit.
Hem fet tota mena de prevencions, cada any fem acte de
presència en l’aplec de Santa Fe el dilluns de la Segona
Pasqua i també moltes vegades al de Santa Pelàia el dissabte
anterior. Per la revetlla de Sant Joan anàvem a mirar si les
fogueres eren ben apagades. Hi som, per si fa falta, en curses
de bicicletes (per exemple la cursa de BTT la Nargona a Coll
de Nargó); de motos (com quan teníem el circuit de motocross fins que el riu se’l va endur o el campionat del món
d’enduro a Oliana el 1 991 ); hem estat alerta en algun
campionat de parapent per si algun participant s’accidentava;
36
Bombers Voluntaris d'Organyà
en dies de molt vent, com el gener de 2009 en què vam haver
d’anar a Abrera (Baix Llobregat) a treure arbres caiguts. Quan
hi ha prevista una gran nevada com la de gener de 2006; en
dies en què s’espera un gran moviment de gent, com per la
Fira, per Setmana Santa; el dia que va venir el president Jordi
Pujol a inaugurar l’alberg el maig de 1 996; durant tots els dies
que van durar els Jocs Olímpics de Barcelona 1 992; la triatló
de la Festa Major… també per la Festa Major s’ha col•laborat
en festes de l’escuma, remullant la canalla després de la
gimcama i del correfoc. Per prevenir al•lèrgies, l’any 1 990 es
van netejar amb aigua a pressió les volves dels clops. Hem
revisat més d’una vegada les boques de rec del poble. Hem
anat a cobrir parc a la Seu d’Urgell quan els bombers d’allà
van curts de personal.
A finals de 2001 , després dels atemptats terroristes de l’11 de
setembre als Estats Units i amb la psicosi que això va generar,
se’ns va fer arribar un equip per si es rebien cartes o paquets
amb àntrax: per sort, encara no l’hem hagut d’utilitzar mai.
37
Bombers Voluntaris d'Organyà
FORMACIÓ
Les pràctiques i els cursos de formació sempre s’han
considerat molt importants. Des del primer moment es van
anar fent pràctiques com a mínim un cop al mes. Des de fa
alguns anys, només començar, els bombers aspirants han de
fer “el curs bàsic de Bomber Voluntari” d’una durada
aproximada de 1 80 hores. Entre 1 997 i 1 998, Marcel Torner i
Josep M. Roig Vila van fer i aprovar “el curs de caporals de
Bombers Voluntaris” que es va realitzar a Bellver de Cerdanya
i Mollet del Vallès i que va durar 1 51 hores. El 2001 alguns
bombers van fer els cursos de “Transport Sanitari” de 21 hores
i el “d’Atenció Sanitària Immediata” de 56 hores que es va fer a
l’escola d’Organyà. Altres sessions de formació han estat: el
curs de conducció 4x4 en vehicle pesat; curs de coducció 4x4
en vehicle lleuger; curs d’excarceració; curs sobre metodologia
en incendis forestals; curs sobre Suport Vital Bàsic (SVB) i
Desfibrilador Extern Automàtic (DEA); Rescat aquàtic en
canals; tècniques de rescat urbà; incendis en vehicles; curs
sobre ascensors; curs sobre condicions de seguretat en les
actuacions; curs sobre reanimació cardio-pulmonar (RCP);
curs de guia de navegació, cartografia i sistema d’informació
geogràfica (SIG); equips de respiració autònoma (ERA); etc.
38
www.bombersorganya.cat

Documentos relacionados