• ESTELA

Transcripción

• ESTELA
...
718
Calella, 23 de Agosto de 1975
/ntanlània d 1 esliu
Muntanya, platja, aldarull,
sol i mar, treball, turisme,
vacances i dinamisme;
instantània que nostre ull
os
el
su
·n·
n·
!S·
.a·
~s
•e·
ha captat dins l'objectiu
de la càmara més bella:
nostre ciutat de Calella
vivint plenament l'estiu.
Benvinguts els qui ací esteu,
bon retorn als qui marxeu
pensant que un altre any s'acosta;
a tots desitgem de cor
que guardeu un bon record
de la Perla de la Costa.
a,
Concepció Organ i Valverde
to
•
ESTE LA
PORTAVOZ DE LA CIUDAD
Precio de este ejemplar 15 ptas.
IS
Ie
IS
)f
te
!O
n
a·
oy, sabado, 23:
f·
e·
)·
UfSIACION PRO-SUBNORMAlfS
:e
3·
1·
!S
Por la• calle• de nuettra Ciu·
dad, nuevamente •e te edcí pi·
diendo para niño• calellen1e1.
Atiende a la llamada y •é
ge erolo con tu donativo.
+S
~·
,.
I·
•S
tl
con.
Amigo ca
SABES 1 que EL CANCER EXISTE.
SABES 1 que para prevenir1 curar y
alojar a los enfermos 1 se necesita un
gran Hospital Provincial 1 el cual he·
mos de levantar con la ayuda de todos.
SABES 1 que la enfermedad y la gene·
rosidad no entienden de crisis¡ de·
múestralo con tu donativo.
UCancer no quiere un Hospital, tu vida, si.
Un niño subnormal merece todo nuestro canno
y respeto.
~----------------------------------------------------~'(¡~,
CENTRE
0 ESTUDIS .....
31 de Enero, 66
CALELLA,....
*
*
1
FRETA
Formación profe•ional adminiltrativa
•
•
•
Secretariado
Secretariado dé Dirección (Relaciones públicas)
Auxiliar y TéG:nico Administrativa
Hodelería y Turilmo
•
Recepcionistes
.,
lntérpretes
•
Tí tul o Of'icial expedida por el
1\t:i:nisterio de Educación
*
'*
•
Guías
v
Treductores
Ciencia
Opo1icione1 Banca
IDIOMÀS
•
•
•
Francés
lnglés
Alemón
MErO COS AUDIOVISUALES
DIPLOMA ACREDITA TIVO
Infórmese también de nuestros Cursos de verano
lnformación y malricula:
Todos los dia s de 5 a 9 (excepio sabadosl
31 de [nero,
~6
- Tel. 899 03 55
Amigo cliente:
Una de las mas importantes y útiles ffilS10nes de las
Agencias Inmobiliarias, es informar a sus potenciales clientes ; por ello , nos place comunicarle que . . .
DISPONEMOS DE CASAS , LOCALES , SOLARES Y EDIFICIOS EN LAS
ZONAS MAS CENTRICAS Y COMERCIALES DE CALELLA . (Calle Iglesia, Jubara, zona Riera-Faro)
Muy probable que a USTED LE INTERESE COMPRAR.
Infórmese ; nos agradara atenderle.
'San Agugfín,
Doctor de la Gracia
Suplemento de la Roja Parroquial
A~o XXIX
• Calella, 23 de agosto de 1975
DIRECTOR: Rdo. Luis Feixas Mercader
REDACCION : Arrabal, 1
PUBLICIDAD· Jubara, 292
ADMINISTRACION: Teléf. 8.9917 44
IMPRIME: Artes Gra~c• s Atlas
DfWSITO LEGAL: B. 3.292-164
GUIA LOCAL
CASA RECTORAL . .
AYUNTAMIENTO . .
DELG. C. SINDICAL .
POLICIA MUNI CIPAL
CLINICA-HOSPIT AL
CRUZ ROJA
BOMBER OS
GUARDIA CIVIL ,
TAXIS . . . . . . . •
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
899.09.90
899.02.31
899.01.58
899.03.13
899.02.01
899.06.64
899.01.23
899.05.91
T. 899 04 48
SERVICIO DE AGUAS
JUZGADO MUNICI PAL
INST. NAC. PREVISION
Servicio Urgencias
Ambulatorio S .O.E .
Comadrona S.O.E.
T. 899.02.55
T. 899.16.13
T. 899.04.60
MEDI COS
Dr. Filiat .
Dr. Guerra
Dr. Ibañez . .
Dr. S. Iturralde
Dr. Llaverías
Dr. Prat .
Dr. Puig .
Dr. Pardo
Dr. Sanz .
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T. 899.12.16
T. 899.04.84
899.16.13
899.07.76
899.09.30
899.09.05
899.1 6.90
899.06.13
899.02.05
899.1 0.39
899.14.65
fJÍ( ..Janes.a.
-
-""' ---TINTORERIA
·$.~
INDUSTRIAL
~
.
Se complace en ofrecer a aua coa·
ciudadanos el Turnc de Farmaclaa
~4 Agosto
•·armacia HUME T. Iglesia, ll i'
31 Agosto
Farmacia ALONSO. Bruguera, 202
7 Septie m b re
Farmacia GALIMANY. Colón, 1
14 Septiem bre
Farmacia BARRI. Iglesia, 39
<<Sabemos que toda colabora al bien de los que aman a Dios,
d_e ~quell o_s que han sido llamados por Él conforme a su deSigma», af1rma San Pabl o (Rom. 8, 28, «hasta el pecada», añade_ con frase atrevida San Agustín. Y esta tuvo puntual cumplirmento en su persona.
Caus~ extrañeza, en efecto, que siendo hijo de padre pagano, es CJ"rto, pero de madre cristiana, y cristiana fervorosísiI_?a. cua ! fue Santa Mónica, no recibiese el bautismo de pequeno, y eso que éi mjsmo lo pidió según refiere en el libro de sus
«Confesiones», hab lando con Dios: «Tú viste, Señor, cómo cierto día, siendo aún niño, fui presa repentinamente de un dolat
de estómago que me abrasaba y puso en trance de muerte. Tú
viste también, Dios mío, pues eras ya mi guarda, con qué fervor de espíritu y con qué fe solicité de la piedad de mi madre
y dP la madre de todos, tu Iglesia, el bautismo de tu Cristo
mi Vios y Señor .. . >> (Conf. I , XI, 17).
'
Pera, pasó el peligro y no se le administró, y sucedió lo que
era de esperar: llegó el momento del despertar de las pasiones
en el a lma del joven africana y brotaran fuertes y ardorosas
como las abrasa das arenas de la tierra númida en que había
nacido, y ha llando su alma bajo el peso del pecada original y
desprovista de la gracia divina y demas auxilios espirituales
que la madre Iglesia proporciona a sus hijos, se vio envuelta
por las espesas nubes del error y de la duda y arrastrada por
el torbell ino del desorden y del mal, cosa que hubiese sido posible evitar de hall arse Agustín bau tizado, limpio de la mancha
original y adornada con la vestidura de la gracia.
¿Por qué, p ues, no fue regenerada a su tiempo con las aguas
bautisma les? De jando de lado la parte correspondiente al elemento humana y elevandonos al suprema Ordenador de todas
las casas, podemos atribuiria a una permisión divina, permisión
que entraba en los planes de Dios respecto a aquel niño. Es
que el Señor tenía grandes designios sobre él, es que lo destinaba a ser el gran defensor y maestro de una de las verdades
basicas y fundamenta les de nuestra santa Religión: la necesidad
y naturaleza de la gracia.
En efecto, apareció por Hipona, siendo ya San Agustín obispo de aquella diócesis, un monje inglés por nombre Pelagio
que, con apariencia de ascetismo y bondad, comenzó a enseñar
que el hombre actual, tal como se encuentra después del pecada, p uede naturalmente ser bueno, recto y honesta, que cultivan do s us dotes naturales puede obrar el bien y practicar la
virtu d.
Al conocer San Agustín estas doctrinas, al parecer inofensivas y sin mayores consecuencias, comprendió con su mirad:t
de aguila que, por el contrario, eran sumamente dañosas y per·
juiliciales para las almas, tanta que atacaban a la Religión cristiana en su base y fundamento; porgue, si el hombre puede
ser bueno con sus fuerzas naturales, no es necesaria la gracia,
y si no es necesaria la gracia, tampoco Jo es la venida del Redentar a merecérnosla y ofrecérnosla y, por lo tanto, estan dt!
mas los sacramentos y la Iglesia que nos los proporciona y administra.
Profundamente penetrada de estas funestas consecuencias
de las doctrinas de Pelagio y animada de un ardiente celo por
la gloria de Dios y del bien eterna de las almas, San Agustín
se aplicó intensamente con su privilegiada inteligencia a estuiliar el problema de la gracia en todos sus aspectos, dogmatico,
moral y pastoral, hasta dejarlo toda en firma y refutadas las
doctrinas pelagianas y condenado su autor.
y para rebatirle, después de presentarle los argumentos y
razones sacados de las Sagradas Escrituras y de los SS. Padres,
añadía el de su propia y personal experiencia diciéndole que
¿cómo iba a ser posible que el hombre fuera bueno y obrara
rectamente con sólo sus fuerzas naturales, cuando él, que reconocía sencillamente haber recibido del cielo unas cualidades
humanas excelentes y extraordinarias, de una inteligencia clara
y de un corazón noble y elevada, a pesar de ella, se vio envuelto en tanto error y en tanto desorden y pecada?
Por eso podemos aplicar al Obispo de Hipona lo que él dice
del peca do de Adan: « ¡ Oh, feliz culpa, que nos mereció y un
tal y tan grande Redentor!» ¡Oh, felices y providenciales desórdenes y extravíos, que contribuyeron a formar, para bien de la
Iglesia de Dios, un tal y tan insigne Doctor de la Gracia!
P. Gilberto Gutiérrez O.S.A.
e
· " "•
ITI
DliL.GACIOft SIIIIDICAL COMARCAL
Educación y Descanso y A.S.V.A .T.
EXCURSION A OLOT.
Se pone en conocimiento que se ha preparada una excursión a Olot,
para el próximo día 7 ·de Septiembre, con visita,
asimismo, al pueblo de Santa Pau . Para inscripciones, en ésta Delegación Sindical Comaren!.
CENTRE o·ESTUDIS
31 de Enero, 66
Tel. 899 03 55
CAL E LLA
~~
j~
FRETA
fRETA
Centre d'Estudis
cumpliendo los requisitos exigidos en el art. 4.0 l de la orden
de S de Julio de 1973.
Ha sido reconocido po~ el MINISTERIO
DE EDUCACION Y CIENCIA el 10 de Septiembre de 1973,
Matricula abierta
para el Curso 75-76
e
formación Profesional Administrativa
TITULO OFICIAl
e
ldiomas
~rancés:
Certificat practique de longue Fronçoise de l'Université de Tolouse
Diploma de lo lrish Chamber of
Comerce and Culture
lnglés:
Aleman
Catalan
Castellanu para extranjeros
e
Üposiciones Banca
HI
EN
La nostra llengua té una forta tendència a concre·
tar, sempre que sigui possible, les circumstàncies
del verb, encara que aquestes ja ens siguin conegudes pel context.
Per aquesta finalitat ens servim moltes vegades
dels pronoms HI i EN, anomenats adverbials, els
quals no existeixen en castellà.
Així direm, parlant d'un paratge concret de mun·
tanya a la vora d'un riu:
"Les canyes hi eren llargues i gruixudes" on "HI"
indica el lloc on s'esdevé el fet expressat pel verb,
encara que ja sabíem per endavant de quin lloc es
tractava. I parlant d 'una casa determinada direm:
"sempre en surt amb les mans buides"
El castellà normalment no sent la necessitat de
concretar així els complements i, si vol fer ho, ha
de recórrer a formes molt més artificioses:
"las cañas eran allí..."
"siempre sale de ella ..• "
Tenim constanment la predisposició a prescindir
d'aquests pronoms, influïts pel castellà que, com
hem dit, construeix normalment sense. Quan ho fem
de suprimir-los, no podem dir que cometem una
falta de gramàtica, però estem emprant unes formes
que afebleixen la llengua. Estem faltant a una de les
seves caractarístiques essencials.
Observem els exemples següents i comprovem
com, de fet, podríem construir-los sense pronom,
però en resultaria el sentit molt debilitat.
' Quan nosaltres entrem a classe ells en surten".
·"He estat a Girona però no en conec la catedral".
"Has assistit al concert? S'hi han interpretat peces
molt interessants"
"en passar per la plaça vam sentir que hi tocaven
sardanes".
Miquel Feliu
de D.E.C. Omnium Cultural
INFORMACION Y MATRICULA:
Todos los días (excepte sóbados) de S a 9
31 de Enero, 66 - Tel. 899 03 55 - CALELLA
Almendra
..CALELLENCA..
Especialidad
de Calella
-MIL FAMILIAS LEEN QUINCENALMENTE «ESTELA». ¡PROPAGALA!
CHARCUTERIA - ROTISSERIE
4 ESTELA
Calella típica
L'EXCURSIO A LA CAPELLA DE LA VERGE
DE LA SALUT
e·
es
e·
es
~ls
n·
l"
b,
es
le
18
fir
m
m
18
~s
~s
m
o,
!S
11
Donant ja per acabada l'excursió a l'Arola del
terme d'Orsavinyà, per les raons que es descriu~n en
el comentari que fem sobre la mateixa en crònica
apart, i ,desitjos<;>s de trobar un substitut a la· mateixa, se ns d1gue que en el terme de Sant Iscle de
Vallalta, molt aprop del mateix poble, hi havia un
paratge magnífic, presidit per una Capella dedicada
a Ja Verge de la Salut. Sense pensar-nos-hi gaire, un
diumenge el matí, el que subscriu, juntament amb
els germans Pera (Josep i Joan) i en Ramon Colomer (Ramon del Gas), ens encaminàrem cap al lloc
descrit, seguint la carretera que, des de Sant Pol
porta cap a Sant Cebrià de Vallalta, fent parad~
obligatòria a Can Martri, per tal d'agafar forces
amb una mica de barreja. La dona d'aquest establiment, enterada del nostre propòsit, ens donà forces més detalls del paratge en qüestió, assegurant
que era magnífic.
El camí de Sant Cebrià a Sant Iscle ens semblà
deliciós, sempre vorejant la riera, tot escoltant el
cant dels ocells i el murmuri de l'aigua que baixa
~altironant per el rocam; tant fou així, que sense
donar-nos compte, arribàrem al poble, entrant a
preguntar a un establ~ment que hi havia a la plaça,
anomenat a Can Matlas. Més per atenció que per
res més! tota vegada que ja anàvem ben orientats,
preguntarem per el paratge que cercàvem, el qual
es trobava a molt poca distància del poble i del
que, ja des d'un troç lluny, veiérem la Capella, situada al mateL\: peu del camí veïnal, presidint un
meravellós paratge que se'n deia (se'n diu encara)
•Dones d'Aigua>>.
Situant-nos, per l'explicació, a la primera anada
que comentem, continuarem dient que atravessàrem
la rie~a per dirigir-nos a un grup de cases anomenat
•Barn de la Salut», per tal d'obtenir detalls sobre
les possibilitats de fer-hi l'excursió. Ens atengué un
!10me :nolt amable, anomenat Damià, el qual ens
m.forma de què aquella propietat era de la famíÍia
V1ves de la Cortada, d'Arenys de Mar, brindant-se
el.la mateix, degut a la forta amistat que l'unia amb
d1ta ~amília, a demanar el permís en nom nostre, i
que Ja es cuidaria d'enviar-nos la resposta, tota vegada que tenia relació amb moltes famílies calellenques. Com a despedida, ens féu entrar a casa seva,
obs~q~antnos amb un gotet de vi de la bota del
raco, 1, tot agraïnt-li l'atenció, emprenguérem el retorn cap a casa.
Un cop acon eguit el permís del propietari, que
sols posà com a condició, que no es fes foc enmig
dels arbres, observació que sempre es tingué en
compte, es convocà una reunió de tots els organitzadors, acordant tirar endavant la nova sortida, que
va ~~edar fixada pel dia 8 de maig, festa de l'Asc,ensiO ~:I Senyor. També es prengué l'acord de què
I excursw es tenia que fer a peu, no admetent-se,
per tant, carruatges, únicament els indispensables
per t~l de traginar els «fatos», dels quals també se'n
podr!.a fer ús, en cas de produir-se algun accident.
. L Idea del canvi de lloc fou molt ben aceptada i,
J~ de~ del primer any, obtingué un gran èxit, assistmt-h¡ molta gent que no havien vingut mai a l'Arola,
~er trobar aquella caminada llarga i pesada. Recor0 el gran enrenou portat a cap per el jovent a tot
el llarg del trajecte, principalment en els pobles de
pas, començant per Sant Pol, en el que fou tan gran
el soroll i crits provocats, entre els que no hi faltaya el típic «Sant Pol, quina hora és?», que la gent,
rnig ate~oritzada, treia el cap per les finestres, sens~
gosar ,drr-nos res. A més dels crits ja esmentats, 1
Perque el lector es pugui fer una idea de que no
exagerem, direm que eren acompanyats per tocs de
cornet~s. capitanejats per en «Pepito» Morgadella,
que hi tenía força traça, mentre uns altres feien
sonar corns marins. Era tan forta la gatzara, que el
cap~ral del ~omet~l}t va alç3!-se del llit per venir
a cndar-nos .~ atenciO. El mate1x va passar al arribar
~ Sant Ceb:m de V:.allalta, on es féu una parada per
c.es~ansar 1 perq~e! els que tenien set, poguéssiu
apaivagar-la a~b l a1gua fresca i regalada que rajava
d_u~a font a l ~ntr~da del poble, mentre que els que
a;x? no els ~atisfeta, entraven a Can Martri fer la
t~'!:n~a barreJa. Complert aquest requisit, empreníem
1 ult1ma etapa de la marxa.
. L'arribada a Sant Iscle era apoteòsica. Els veïns
Ja ens esperaven a la plaça, amb el seu alcalde al
front, el qual ens do_nava la b~nvinguda. Una vegada
~reuad~s les salutaciOns de ngor, ens encaminàvem
cap a I explanada de la Capella, on cada cual escollia
el lloc per acampar i preparar, a correcuita l'esmorzar. Després de l'esmorzar, tothom es dirigia
n.ovament cap, al y~ble, més ~oncretament a l'esgléSia, per tal d assistir a la Mtssa Solemne no solament COJ? espectadors, sino que també hi preníem
part activa, Igual que a l'Arola, amb els nostres
cants, que despertaven la curiositat dels habitants
ae Sant Iscle, molts dels quals pujaven al cor. Un
h?me del P?ble, ano~enat Poch (Maties), davant
d un .gros missal, e~a l encarregat de cantar l'Epístola I les parts vanants. Al final, el senyor rector
ens donava la benvinguda i tots besàvem la Veracreu que ens oferia. Aquell dia, la bacina quedava
curulla, ya que tothom hi tirava l'almoina.
Acabat aquest acte religiós, tothom es dirigia
novament cal? a !'explanada de la Capella, per veure
com estava 1 arros, ja que la rata començava a córrer pel ventre. A la tarda, es baixava novament ni
poble, per tal d'assistir al ball que es feia a la Sala
?el Sindicat, que era amenitzat per un manubri vell
1 desmantellat. Així esperàvem l'hora de tornar cap
a casa. Al passar per Sant Pol, la gent ens mirava
de reüll i no pas amb simpatia, recordant l'ensurt
que els hi havíem donat aquella matinada.
La nar:a~ió que acabo d'explicar fa referència,
sense vanacwns, als primers anys d'organitzar-se
l'excursió, com ja he insinuat més endavant. Després, cada any va anar a l'increment, en quant a
assistència, millorant-se en 'aris aspectes de la mateixa, ja que en substitució del manubri, per el ball
es. llogava l'Orquestra «Maresma», de Sant Pol, un~
mtca potser corn a compensació a les enrabiades
que els hi havíem fet agafar al principi, encara que
sense mala intenció, així com tampoc hi faltava en
Roig (Nan), amb el ~eu típic tamborí i flabiol.
Acabada la guerra, es tornà a reorganitzar l'excursió, però baix un altre aspecte. La majoria, en
comptes de fer e! recorregut a peu, hi pujava en
camió, que <<fletava» els Transports Roca, tota vegada que s'ho miraven amb un caire diferent. Repentinament, una ordre del Ministeri de Transports,
prohibint rotundament que els camions servissin de
transport públic de viatgers, fou la mort prematura
(no creiem que hagués allargat gaires anys més, encara que no hagués sortit aital ordre) d'aquella tradicional anada a la Salut.
No en va han passat els anys.
a
Josep Andreu i Gay
Per Ja transcripció: Ll. C. i C.
HIPOTEQUES
RAPIDES
En 48 hores podreu disposar del
capital sol·licitot.
coses clous a mà
I terrenys.
lntormeu ·vos , o
Salvañà
Gral. Esleve
Molo, 29, 2.•- Tel. 8990322
CAL EL LA (afores)
EN VENDA
ESTELA 5
Estampa de Lourdea
Poesia improvitzada i llegida en el
IX Aplec d'infermerE•s i brancardiers
de l'Hospitalitat de Nostra Senyora
de Lourdes, celebrat a 'Blanes, el 12
octubrE~ 197 3.
Avui, germana negra, quan resav•es,
com deuen resar els àngels en el Cel,
i de genolls i cara el Crist, ploraves
amb llàgrimes que anaven al teu vel
G U s·p IRES
Venien de la platja . Davant d ' un banc es pararen, per
treure's la sorra de mar i calçar-se. les tovalloles penjades al coll o a l'espatlla . Paraules, rialles, una correguda ..
De sobte, ja està, ja l'hem dita h .. 111
llàstima. Per una paraula mal dita, podem fer-nos més
mal que la sorra als peus o el caminar descalç. Siguem ben
parlats, ens entenem millor.
* * *
Una altra tarda a jugar al Parc Dalmau Voleu venir?
Si Déu vol , serà l' últim dia d'aguest mes, a les 6 de la
tarda .
Hi són convidats els grans, petits y mitjans Jugarem,
berenarem i riurem . No et descuidis la bicicleta . Si fes mal
temps, aniríem al Pavelló.
Un altre festival als Pins.
* * *
Per desgràcia, en pocs dies he presenciat masses accidents . Motos, cotxes, excessos de beure ... Es trist i creieu
que fa pensar, perquè es tracta de germans nostres, de
persones com tu i jo, amb uns mateixos drets que han d'anar, per ser tals, de bracet amb les obligacions corresponents . Per aix6 diem: la carretera és per circular, no competir; les motos, cotxes, etc., s6n mitjans de transport, no
de suïcidis; els carrers s6n els camins de la poblaci6 i no la
projecció de les sales de festa; el dia per treballar i la nit
per dormir (no al revés), etc., etc. Ho dic perquè moltes
d ·aquestes coses, a la nostra ciutat, les fem malament, i és
clar, tots hi sortim perdent. Fer les coses amb seny, és tan
d'un blau miraculós -com el que enjoia
de la Verge de Lourdes el vestiti es despenjaven de la gerda toia
de blanques flors, que duies en el pit,
què li dei•es, resant el sant rosari?
Li contaves, germana, el dolor viu
que sents, com tots els teus, i a diari,
al rebutjar-te el món del seu caliu,
per què tens la pell negra i per que ets pobre?
Pots·er que t'ajudés a dur la creu
perquè la teva força no es recobra
ni estimant més, quan més sents el menyspreu?
Clamaves pel teu fill, encara tendre,
que et mirava prop teu, força sorprés,
perquè encar la maldat no sap comprendre
i no sap ni de blancs, ni de n -..· res, ni de res?
No ploris més, germana. Vindrà dia,
si amb la fe que tu reses tots resem,
que cullirem amor i poesia
i de la creu, a Crist desclavarem.
Braços en creu t 'ho rrec, resa, germana,
com la 'igua cristal·lina en les afraus,
perquè el teu prec, pots creure-ho, ens encomana
a deixar, per a sempre, de ser esclaus
d'aquest orgull que l'ànima empresona
i ens allunya, poquet a poc de Déu ...
Resa, perquè tu, que ets dolça i bona
i més suau que, al cim, la blanca neu,
t'ha d'escoltar la Verge miraclera;
demana-li que ens faci ben humans,
i que retorni el món a la sendera
on els homes s'estimen com germans,
i que s'acabi aquesta guerra innoble
que entre Israel i Egisote ha esclatat ...
Resa perquè no hi hagi ni un sol poble
que no visqui amb honor i amb llibertat.
normal i bonic!
Mossèn Ignasi
Fr-ancesc Castells i Pla
Fugarolas, S. A.
Monturiol. 34-42
CALBLLA
Taller de reparación
Lavado y Engra1e
Venta s:
Turtsmos Nuevos
Coches y camiones usados
procedentes de camllios
6 ESTELA
SlM CA
DO·DG&
CONCSSIONARIO D E . CHRVSLHA
ESPA~A
* desde
el
rs
ra
12
México
EL PARAISO DE LA BUROCRACIA
Ademas de las clases y ministerio sacerdotal,
desde antes de mi primera misa, me ha tocada casi
siempre, en los colegios y casas de la Escuela Pía
donde he resididu, el cuidarme de la administración
económica y secretaría. En México, para no salir de
Ja costumbre, me ha tocada lo mismo en mayor escala al ser administrador y secretaria de la ViceProvincia Escolapia.
Una vez, al ír a Hacienda en Barcelona, al ver
el papeleo tan complica~o, _un señor:, enfadada, por
tanto papeleo, colas y perdtdas de tlempo, dec1a, y
con bastante razón, que en España miraban de hacer complicadas las cosas sencillas.
Yo pienso que si este señor viniera a Méxíco, no
sé qué diria. Lo de España esta muy simplificada,
comparada con lo de este país hermano. Ya es complicado vivir en una ciudad de tantos habitantes,
donde todo cae lejos, y donde todo es enredada. Yo
conste que, igual que otros secretarios de colegios
no estatales, cuando íbamos a la Inspección de Primaria o Basica de Barcelona o a los Institutos, siempre Jlevabamos pólizas, papel carbón, papel con el
membrete del Colegio, sello del Colegio, autorizaciones del director, tijeras, cordeles, gomas elasticas,
etcétetra, pues toào esto con frecuencia era necesario para no volver a hacer otro viaje, cumpliendo
aquella de «hombre prevenido vale por dos ».
1
Aquí pondré la anécdota del recorrido por la ciudad de México de mi persona y una partida de nacimiento que tenía que ir a España Como era la primera vez que tenía que hacerlo y nadie sabía nada
para informarme, pregunté en la Oficina Central de
Turismo, dónde podrían hacerme una copia de un
certificada de nacimiento de un amigo profesor de
una ciudad de fuera de la capital, nacido en la capital. En Turismo me dijeron que ellos sabían algunas calles, hoteles y monumentos, pero de csto
no sabían nada. Me dijeron que preguntara en Gobernación. Allí me indicaran dónde estaba el Registro Civil unificada de la ciudad. Después de hacer
una larga cola -México es el país de las colas para
toda, inclusa para comprar «tortíllas» (pan de
maíz)-, me dieron el resguardo. Me dijeron que
pasara a la ventanilla 10 y lo entregué, y luego que
con otro resguardo pasara a la ventanilla 4 para el
pago anticipada. Tres días después, en la ventamlla 11, me dieron la partida de nacimiento.
P~ro como era para el extranjero tenía que ser
legahzada y legitimada por oficinas estatales, ya
que aquí todo es estatal. Ernpecé una nueva peregrinación.
Pudiéndose hacer en el mismo Registro Civil, te
hacen ir a otro edificio del Gobierno, situada bastante lejos. Allí la misma ceremonia. Te dan un
resguardo. Has de ir a pagar esta vez pasando tres
c~lles al edificio grande situada detras de una igleSia, devolver el resguardo cumplimentado y pasar
a re,cogerlo de 2 n 3 o el dia siguiente. El resguardo
boma ~orno requisito indispem¡able el llevar 2 timres fiscales de a peso, que podían poner ellos y
c?brarlos. Pero no . Al preguntar en la oficina de Ha~~enda de allada (aquí no hay estancos propiamente
~~c~os) dónde poàría hacerme con los timbres, me
mdica;on amablemente que la oficina pública estatal, mas cerca estaba a dos kilómetros. Con ello, logre la legalización.
Otro víaje de cuatro kil6metros, a la oficina estatal para la legitimación. Allí también me pidieron
12 pesos en timbres fiscales (la oficina estaba mas
~rea), y que volviera con el resguardo a los tres
as.
. En posesión de le legalización y Jegitimación pude
Ir .a la Representación Española (no tenemos embfJ~da ni consulado por no haber relaciones) para
e VJS~do . Aquí no tuve que ir a otro edificio a pagar ru buscar timbres. AI día siguiente (en la Representación Española lo hacen toda en un día, in-
clusa la r~novación de pasaportes) me dieron la famosa, partida legalizada, legitimada y visada.
. Tengas_e en cuenta que los pasos son iguales para
1a mayona ~e papeles oficiales. (Suerte que para
hac~r proceswnes no pedimos permiso.) He hecho
gestwn~~ par;a J?Uestros colegios en el Ministerio de
Educacwn Publica, y también hay el consabido resguardo para ir a pagar al otro edificio, vaiver con
la contraseñ~ de pago y vaiver otro día a recogerlo. En ReJacwnes Exteriores igual. No digamos en
Gobernación para la cuestión migratoria. Te hacen
pasar de una oficina a otra que es un contenta.
Suerte que tenemos una gestoria de la Federación
d.e Religios?s. que se cuida de ello y te ahorra cantldad de vraJes, esperas y «vuelva mañana».
En general los empleados y empleadas son muy
atentos, pero sólo saben estrictamente lo suyo, y
para todo han de consultar a varios de su sección
y muchas veces no se aclaran.
De modo que siempre hay países mas complicado que el nuestro, que pensabamos que era el país
del papeleo y burocracia.
. Se po?ría aho~rar muc~o personal, viajes y pérchda de trempo, sr se orgaruzara de una manera mas
sencilla.
* * *
Fuera del tema, como curiosidad. Decía el otro
día la radio que en la ciudad de México o Distrito
Federal hay un millón de perros. Corresponde uno
por cada 10 habitantes. En nuestra colonia hay en
proporción muchos mas. .Alga de esto lo comprobé
también en Barcelona. En la fiesta de San Antonio
Abad, me tocó bendecir animales frente a la iglesia
de nuestro Colegio de San Antón y quedé maravi1\ado. Nunca me hubiera imaginada que en una ciudad podía haber tantos perros y animales domésticos como los que presentaran para bendecír.
José M. Claramunt, escolapio
Este verano, el extremo calor ha sida la nota do minante, un calor bochornoso que no ha dada respiro ni de día ni de noche.
Cuando predominen estas altas temperatures, el
riesgo de tormentas se hace bastante acusada. Estas,
descargaron también en Calella, la primera en la
víspera de la Asunción, cuando estaba en toda su
apogeo la Verbena en el Parque Dalmau, precedida
y acompañada de rafagas huracanadas que hicieron
bastantes destrozos en arbolados y tejados, con un
gran aparato electrico pera sin exceso de líquida, y
la segunda, antes de la medianoche del sabado,
asimismo con fuertes descargas eléctricas y con muchísima mas cantidad de agua que la precedente,
por lo que se vieron anegadas las calles.
Por otra parte, esta segunda tormenta dulcificó el
ambiente, remitiendo el calor en gran manera.
ESTB.A 7
anys ... encara es l'hora que a en Marlet, igual
quan vaig començar, quan tinc una foto que co:.
dero bona, li porto perquè em elongui la seva opin~
(això també pot posar-ho, encara que sembli una e!{)
sabonada) ... m és tard vàrem fer un clan amb en ~
lasanç Sans i féiem foto~ d~ turistes a les discote.
qu':s per poguer fe~ <<cales >> 1 col?prar una màquina
<< Reflex >> ... també varem consegu1r comprar una am.
pliadora, de segona mà ... així vaig començar.
-Diguem alguna cosa dels concursos.
UNA XERRADA AMB EN QUIM BOTEY, GUANYADOR DE LA LLIGA FOTO-FILM 1975
En Quim Botey, guanyador per duplicat de la Lliga de Fotografia i Diapositivas de Foto-Film Calella,
m'ha semblat l'indicat perquè ens expliqui una mica
com va començar la seva afició a la fotografia, i les
seves opinions i aspiracions dintre d'aquest camp.
Comencem doncs:
-:-Parlèm de la Lliga.
-Ha tingut més qualitat que la pasada, sobre tot
en els temes obligats, els ··qual són els que ens han
fet esforçar més ... els temes obligats sembla que ens
posen · a tots en igualtat de condicions, fent prescindir a cada u de les fotos que li agrada fer. .. els temes no han sigut pas massa ben pensats, inclús algun d'ells ha sigut podríem dir-ne «ton to» ... més que
«ton tO>>, fluix ... el més bo el tema Trucatge, que jo
no practicava i que ara hi estic treballant molt ... el
més fluix Pluja, apart dels problemes que m'ha representat, doncs una vegada feta la fotografia que
havia pensat, la Nati em va dir que allò era «Un catàleg de paraigüeS>>, em vaig donar compte que tenia
raó, i ràpidament a fer-ne un altra .. . també fluix va
ésser el tema Tren .. . en diapositives tots fluixos (Finestres, Nit .. . ) el millor dintre els dolents, Ciutat,
i no se li va treure prou el suc .. . però cap ha sigut
prou pensat ... hem de triar-los bé, ja que aquests temes són la labor de tot un any i descobreixen camps
nous dintre la fotografia ... aquesta lliga me l'he agafat molt seriosament, i en blanc i negre totes les
l'otos han sigut pensades i fetes exclusivament per la
lliga ... solament he agafat fotos d'arxiu per alguna
entrega lliure de diapositives ... quan dóna una foto
per acabada ja no hi penso més; si la torno a mirar
al cap d'un temps, sempre li trobo que es podria
millorar ... per això crec que tothom espera a fer les
fotos a l'últim moment per presentar-les sortint de
la ampliadora i quasi bé sense esbandir. .. Un altre
detall a favor és que hi han hagut més participants
que l'any passat.
-Com i quan vares començar amb la teva afició?
-La fotografia m'ha agradat des de sempre ...
una vegada, quan anava jo als campaments, volia
presentar una foto a un concurs que havia sentit
feia la U.E.C. a Calella, i vaig anar a una casa de
fotografia d'aquí perquè m'ampliés un negatiu .. . hi
havia una tenda amb el Gra de Fajol al fons (me'n
recordo com si fos ara) ... i em varen dir que on volia anar amb aquella foto, que no tenia detall, ni tenia res ... (suposo que jo ara diria el mateix) ... però
llavors vaig sortir molt desanimat. Segurament
aquella fotografia no devia valdre rés, però per mi
ho era tot .. . després vaig començar a descobrir el laboratori, però al tornar al col·legi ho vaix deixar. ..
va ésser en una anada a Montserrat quan en Marlet
(això vull que ho posis) ... en va començar a enrollar
animantme a tenir un laborator i, em va aconsellar
una màquina 6 X 9 de sexta o sèptima mà .. . feia les
fotos per contacte ... encara recordo que ho feia damun~ el llit de casa, amb uns plats on hi tenia el
revelador, el fixador. .. i jo fent fotos d'aquestes semblava que era l'amo ... devia tenir uns quinze o setze
8 ESTELA
-Els concursos han d'é ser una etapa del fot~
.. quan dic, f<;>tògraf no _e m refereixo a un p~
tesSH;mal, perq.ue .JO no, ho soc de pr:ofessional, i en
canvi em considero foto graf. Sóc fotograf ... no sola.
ment es té de p ensar amb els concursos, això no ha
d'ésser com he dit una etapa .. . serveixen d'estím'uli
com que la fotografia és amateur i no hi han subve¡¡.
~ions ~conòmiques segures, almenys tens aquell t~
feu ... JO em presento als concursos pensant en gua.
nyar. .. << al tan to>>, no vull dir això que em senti S1J.
perior. .. sinó que m'esforço al màxim amb les fotos
i les que presento són les millors que tinc, és a dir
no participo per col·laborar, jo participo amb ei
millor que tinc per poguer guanyar .. . ara bé, si no
guanyo no per això deixaré de participar-hi. .. de ve·
gades sembla que els jurats no t'entenen prou ... el
que sí considero molt interessant, es anar a veure e~
fall dels jurats, i crec que ajuda molt a formar·te
un criteri i a saber perquè pugen i baixen les fotos
d'una classificació ... jo fer una foto i quedar·me·la
a casa, considero que no té cap valor ... la foto és un
mitjà d'expressió i de comunicació ... pots dir moltes
coses ... quan més va més te'n vas donant compte...
em preguntes si tinc algun trofeu preferít i et tinc
de dir que no ... sempre sembla que en el que li dones més valor, és a l'últim obtingut .. . per descom~
tat, els millors són els d 'àmbit nacional... agra·
da molt quedar a primer d'un concurs local, però
qu.a n surts a fora i pot conseguir-ne algun, com d
pnmer premi que vajg conseguir a Gijón, fa una iHusió més gran ... ara, de tenir-ne un amb carinyo especial, no ... més aviat tinc llocs guardats per el que
m 'agradaria tenir ... el temps el trec de dormir ... lo
del laboratori ho faig sempre a Ja nit ... i els demes
<< ra tos» els << robo>> a la família ... amb això tinc sort
que la meva dona també és una aficionada i m'ajuda,
no m'ha posat mai cap pega ... em revela negatius...
esmalta fotos ... i també és el meu crític particular,
perquè li agrada la fotografia... crec que aquesta
coHaboració és molt important per tots els que tenim
una afició ...
~raf:
-I de projectes, què?
-El projecte més important d'un fotògraf crec
que és poguer arribar a fer una exposició de les s~
ves fotografies ... això de la exposició, per mi, es una
altra etapa del fotògraf ... així com el concursos ¡»
drien ser la primera etapa, les exposicions serien J'úf
tima ... que publiquin treballs teus en revistes tambi
considero que és molt important ... prefereixb que em
publiquin una foto, no pas guanyar amb aquélla un
concurs ... una foto en les revistes de fotografia la
v:eu molta més gent que una foto premiada ... de ~(}
tos meves n'han publicat Flash-Foto, Guia Deportn•a
de Granollers, Tele/exprés, les revistes locals (ESTE·
LA, programes de les Festes Majors, Festes de Prr
mavera) y també en els butlletins de Foto-Film Cal~lla ... és millor, veritablement, la publicació en r~
v1stes que els concursos , doncs no és tracta de que
tres senyors diguin aquesta foto és bona i aqu_es.ta
és dolenta, sinó que ja e t consideren capaç de fer
fotos dignes d'ésser publicaC:es.
-Digues alguna cosa de Foto-Film Calella.
-:-Crec que jo no faria les fotos que faig si no bi
hagués Foto-Film ... de la mateixa manera que senst
en Marlet no hagués començat a fer fotografies.
Foto-Film ha sigut el mitjà de comunicació entre toU
els que ens agrada la fotografia aquí a Calella .. . per
tl que
COJlSi.
)pin~
na en.
mea.
scote.
.quina
a an¡.
fot~
1
pro.
, i en
' sol~
~o. ha
.muli
tbl·en11 tro.
~ ~
tti sufotos
a dir,
nb el
si no
je l'e·
1. .• el
reels
nar-te
fotos
me-la
és un
wltes
pte...
: tinc
li do-
·om~
agra-
però
ballar i per superar-se ens hem donat a conèixer
!~t amb Ja entitat, i també hi ha ajudat molt l'anar
~ portar les entregues de la Lliga a altres agrupacions .. .
-No has pensat amb fer cine-amateur?
-Vaig passar un temps que volia passar-me al
cine però al final vaig decantar-me per la fotografia .. .
la diapositiva també m'agra~a però pr_e fereixo e~
blanc i negre ... color tam?é n he .fet, pero encara h1
ha molt camp per ~órrer 1 !lo estic preparat, encara
que considero que es molt mteressant.
-Qui és un fotògraf i com valores les fotos?
-Per ml, el fotògraf és el que té la cà.mara, tant
si tira color, blanc i negre o diapositives ... Darrera
d'això, hi ha el laboratori... amb les fotos instantànies que es tracta de captar el moment precís, considero que se li pot perdonar una mica la qualitat fotogràfica, ia que Ja instantània no es pot repetir mai
més... Ara, amb la foto preparada, crec que ha de
tenir una qualitat impecable ... Ara estic molt interessat amb la fotografia trucada .. . He tingut èpoques
que m'agradava el retrat, després els nus, i ara, actualment, estic amb els trucatges, en els quals hi veig
moltes possibilitats ... Una foto Ja considero bona,
quan el que ha volgut realitzar l'autor està ben fet.
-Com veus això dels premis en metà li e?
-Els premis en metàlic, per mi, ajuden a que
l'afició no sigui tan cara ... No considero que em paguin Ja foto, sinó que és una subvenció com la pot
tenir un atleta, o -qualsevol altre amateur .. . Llavors
hi han tots aquests, amb una mica de nom, que van
a la caça dels premis en metàlic ... Aquests els considero uns vividors ... De totes maneres també considero que tenen el mateix dret que jo a participar, i jo,
com a fotògraf, crec que tinc de competir amb ells.
mcl
iHu-
t
·o ~
; que
... lo
emeï
sort
juda,
i us...
:ular,
Això no és més que un resum de la xerrada que
vàrem tenir un divendres a la nit, i és que parlant
d'unes aficions comuns, pots estar-hi hores i hores ...
Colomer
Foto del mes
AUTOR: Quim Botey. Clasificada con 20 puntos
en la séptima entrega de la Liga Foto-Film Calella.
Por ge~tileza de
Cajó de Ahorros Provincial
de la Diputación de B.arcelona
1e5la
en im
crec
IS S~
una
;¡xr
!'úf
.mbi
~em
3 UD
a la
do-
NOTAS DE HUMOR ofrecidas por
p o r t. i
A_egalo•
rfit'a
Ca-
¡ ft
què
esta
ter
Jlri
!nst
j
tots
per
A l'ombra espes-sa d'un pi,
al mar tranquil jo mirava,
quan l'alè fred del garbí
com una agulla s'em clava
Electricidad
;TE·
Pri
El garbí
ARMONIA CONYUGAL
-Mi marido y yo no hemos disputada
nunca. Cuando tengo razón, lo reconoce en
seguida.
-¿Y cuando la tiene él?
-Ese caso no ha ocurrido todavía .
a la pell que tremolava,
a la pell que s'estremí.
Només compassió de mi
tingué la mirada blava
d'un blau que mai no s'acaba
i de la flor del jardí,
que aquell ventat desfullava
després de fer-la morir...
Ai l'agulla del garbí!...
quina fredor quan es clava!. ..
1. Baburés i Gali.
ESTB.A 9
Tenis de Mesa
la final el jugador tarraconense Roig.
En la categoría senior, Puig superó los dos ri
meros escollos de cinca jugadores, quedando pe·
primer Jugar ambos días, para llegar a los cuarton
de final, siendo apeado por el jugador Junyent de~
Sa~lent, que días atr~s. en Barcelona, había c~nse.
gu1do el ascenso a prrmera.
Hubo sorpresa en los campeonatos juveniles ya
que _salía como, gran ~avorito ~1, jugador ~el Bardino,
Lupon, campeon semar tamb1en, pera sm embargo
fue batido en la final por Moles, del «21», en tres
RESUJ\.1E r DE LOS CAMPEONATOS DE ESPAÑn.
SENIOR, JUVENIL E INFANTIL, CON LA BRILLANTE PARTICIPACION DE JUGADORES
LO CALES
En primer lugar destacamos la exclusión de estos campeonatos, celebrados en Cadiz, del jugador
juveni l local Mercader, al sobrepasar en las fechas
de las competiciones la edad maxima exigida. Se
desplazaron a Cadiz, Alcaraz II, Alcaraz I y Puig, en
plena mes de julio, a participar en las distintas moclalidade en que previamente y en Barcelona se
llabían clasificado.
Los h ermanos Alcaraz, que compitieron en )as
pruebas de dobles juveniles masculinos, pasaron
la primera fase de cinc:o parejas, quedando en segundo Jugar, siendo apeacla el día siguiente por ia
pareja de Barcelona Junyent-Prat.
En los primeros campeonatos oficiosos infantiles-ind ividual, participó también .Taime Alcaraz, su-:.
perando br illantemente dos fases de cinca jugadores, quedando respectivamente primera y segundo,
siendo sin embargo eliminada en los octavos de
final por el jugador alicantino Jiménez, quien a su
vez suc,umbió con Lillo en Jas semifinales, ganando
UNIVERSIDAD
AUTO NOMA
DE BARCELONA
INSTITUTO DE CIENCIAS DE lA EDUCACION
« SetS ».
Destacamos .y . agradecemos el apoyo económico
que hemos rec1bJd?, lo cual. ha hecho posible este
c?st.oso desplazam1ento, de la Junta Municipal de
1u_nsmo, ?-e la Ju!lta de~ Cent~o Parroquial y del
senor J ane, de la fmna Tmtorena I. Ja ne, así como
en caracter individual al señor Ten, el cual durante
toda la temporada se ha interesado vivamente por
nuestra marcha.
Una. larga temporada que termina, dejando me·
recidamente este mes de agosto para dèscansar v
reponer energías cara a la próxima 1976-76.
·
Con mucho sacrificio, se han formada esta tem.
porada a cuatro equipos: uno en segunda nacional
uno en tercera provincial, juvenil e infantil, sufra:
gando los gastos de desplazamiento la Junta Muní·
cipal de Turismo y la cesión del local por parte de
la Junta del Centro Parroquial.
Se esta especulando la posibilidad del ansiada
ascenso a la primera categoría, lo cua! se puede lograr con el valioso refuerzo de Toll y con la conti·
nuación de Puig, Font, Mercader y los juveniles, de
los que destaca Alcaraz Il.
I'
C.T.T. Calella
Centre d·Estudis
FRET A
Cursos de lingüistica aplicada y metodologia audiovisual pera
Francés e lnglés .
E
profesores de
h
. . en Calella, del 1 al 13 de 1eptieml»re de 1975
)t
(¡
Patrocinada~ y organizados en colaboración con:
La [nspección Técnica de E. G. B. de Barcelona.
Er Excelentísimo Ayuntamiento de CALELLA (Barcelona).
El Instituta Britanico de Barcelona.
El Instituta Francés de Barcelona.
El Centro de Estudios FRETA de Mataró y Calella.
DIPLOMA DEL I. C. E: de ''Profesor Especializado en Metodología Audovisual''.
INFORMACION Y MATRICULA: I. C. E. Universidad Autónoma. Avda . Padrc Uaret, 171
Tels . 236 85 76 (mañanas) 255 36 78 (tardes) Barcelona-13
CENTRE D'ESTUDIS FRETA. Amalia, 25 Tel. 396 06 21 -Mataró
'
.
31 de Enero, 66 Tel. 899 03 55 - Calella.
..
10 ESTELA
.~
C•
s
n
ig
,,
I
-
,.
Denunciamo s•••
ri-
en
ros
Nos apena, pero para mejorar nuestra Ciudad,
debemos hacerlo rogando se subsanen estas anomalías.
:!el
se.
ya
10,
·go
:es
eo
;te
de
lel
no
tte
•or
Je·
y
ffi·
al,
COL·LECTA DIA DEL SE.\!IINAHI. A falta encara de la recapta de la Companyia de Maria i del
Hospital, el total provisional destinada al Dia del
Seminari suma la .quantitat de 58 .020'50 pessetes,
que amb tot i no ésser definitiva, creiem és molt
migrada per Calella .
o obstant, tal vegada ha influït el fet de que ha
estat portada a cap Rmb solament un interval de
quinze dies de la efectuada a benefici del . clergat
diocessà, detall que valdria tenir en compte per
l'avenir, per tal d'assegurar l'èxit de totes elles, per
l'i nterès particular que cada una enclou .
:a-
ni-
de
:lo
!oti·
:!e
Esmaltes
Pintures
Perfumeria
•
Plósticas
Brochas
C./ Stm Juan,
Rodi llos
Tels
Disolventes
-DENUNCIAMOS igualmente el ruido descansi·
d~rado que provocan gamberros de todas edades,
a las salidas de espectàculos a partir de las 3 de
la madrugada ... ¡por las calles y a grito pelado ... !
el ensuciamiento de paredes
con la proliferación de propaganda de centros de
diversión, verbenas y festivales ...
BRICOLAGE
SAN JUAN
-DENUNCIAMOS a algún Guardia Urbano -de
día y de noche- que «no ven» a infinidad de turis·
mos que aparcan donde les da la gana, multando a
su antojo y por contra partida desconocen la tolerancia que debe imperar -por la noche- en t~lgu·
nas zonas que no estorban los coches, igual que en
otras Ciudades .. .
-~ENUNCIAMOS
DROGUERIA
Pa peles
Pintades
- ·DENUNCIAMOS al Servicio Municipal de Ba·
suras que dejan en la explanada frente al Hotel
Osiris (antigua Casa Patuel), los camiones y remolques llenos de suciedad, con el consiguiente trastorno de maJos olores, moscas y ruidos a todas horas.
Artlculos
Limpieza
Deseamos se ponga coto a todos estos desmanes
y esperamos que al llegar el otoño, volvamos a la
normalidad, pero la experiencia sirva de preparacióu para el próximo año .
Raticides
70
899 07 77
899 04 Ol
Insecticides
CALELLA
--------------------------------------LA TEMPORADA FUTBOLISTICA EN PUERTAS
El día 7 de Septiembre, clara comienzo la nueva
temporada futbolística 1975· 76 .
Sentimos mucho no poder dar detalles de los
fichajes realizados, ni de los miembros de la nueva
Junta Directiva del Club, puesto que no nos ha sido
facilitada nota alguna, a pesar de haberla requerida,
confiando poder hacerlo en el próximo número .
Solo sabemos que el primer par'tido, a disputar en
nuestro terreno, el rival de turno sera el Huesca , al
igual que en la pasada temporada.
---------------~
· ~------------------Se ha perdi do una perra "salchicha".
Color marrón. Pelo corto. Atiende por
el nombre de "chispa''.
Se gratificaré su devolución.
Hotel Neptuno - S. José, 82
Tel. 899 03 11
---------------~----------------
Tintoreria IndustriaL
C}ané,
S.
A.
colabora en ESTELA ...
CURSIllOS
llANDAO
-Siguen celebrandose con regularidad las Ultreyas
sema naies en ·el Centro Parroquial, donde acuden
a reunirse los Cursillistas de Calella, con la visita de
algun amigo de las poblaciones vecinas.
-El pasado sabado, día 16, en Lloret de Mar, tu vo
lugar por la noche, una Ultrey a intercomarcal, con
participación de hombres y mujeres de toda la Diócesis, asistiendo también una representaclón ca lellensé.
-Los próximos dí as 2.7, 28, 29 y 30, se celebrara e n
Bañolas un nuevo Cursillo de Cristiandad, para
hombres .
ESTELA 11
-
-
En Calella no se sabe quién ha sido el rnaximo
de esta temporada; p~ra la próxima
¿no podna. haber un trofeo al max1mo encestador
y otro al JUgador que se lo merezca mas? ...
encestad~r
BOTES Y REBOTES
- Ya se sabe que donde se saca mucho, y no se
• mete, pron to se llega a hondo ...
Ya se sabe ~u~ an!e.s, cuando un jugador lnar.
chaba al serv1cio m1htar, se le hacía un homen
je, y a algunos cuando se retiraban· pero haa.
·h o mnguno
·'
ce
vAanos
,anos , qdueb~do ;e h
a hec
a nadie.
¿ que sera e 1 o. .. .
·
-
Ya se sabe que el Mataró ganó en la final de la
C_opa Presidente al CaleU~ de 19 tantos; ¡y que.
nan ganar! Otra vez sera; no desanimarse, lnU·
cho se ha hecho llegando a la final. ..
-
La selección española en el Campeonato de Europa ha quedada en cuarto lugar; hace dos años
jugando en España, quedaran en segundo lugar'
Eso nos demuestra que España no es tan poten:
te como muchos se creen ...
.:._ Ya se sabe que en una ciudad de Cataluña ha
habido un concurso de «grillOS>>; lo que no se
sabe quién fue el que mas ruido hizo ...
-
En una gira por China la selección española ganó
en Pekín por 100 a 73. A ver si traen naranjas
de la China ...
.- Ya se sabe que la natación es un deporte para
seguir y estar en forma, ya que es el mas completo, pero conozco a algunos que se lesionan al
:Qracticarlo ...
-
Ya se sabe que Santillana, Cabrera, Brabenderg
han sido seleccionados para jugar en Tel-Aviv.. :
-
Ya se sabe que el C. B. Calella esta gestionando
fichar como entrenador al gran jugador del Pineda, Heras. Creo que sería un gran acierto conseguirlo ...
Ya se sabe que en el año 1926 se permitió que
un equipo femenina tuviese un masajista mascu·
lino, porque era ciego ...
-
Ya se sabe, y cuesta creerlo, que hay competi·
ciones absurdas: Campeonato Nacional de tira·
gomas en Baracaldo ...
-
Ya se sab e que el champan es la única bebida
que cuando se descorcha ella misma se hace honores militares ...
-
-
Ya se sab e que los juniors del Calella han eliminada al San Adrian de un solo tanto, de cste
modo se han clasificado para pasar a la fase
final de Cataluña de Copa de Juniors. Lo que no
consiguieron los primeros equipos, lo han conseguido ellos. Enhorabuena ...
En Bilbao, 54 muchachas de colegios jugaran
24 horas de baloncesto y se jugaran 16 partidos.
¡Bravo por las chicas y los 10 arbitros! La mas
joven 11 años y la mayor 22 ...
-
Ya se sabe que al mundo del deporte no le salió
mal la naturaleza, pt;!ro le faitó la persona ...
-
Ya se sabe que vale mas corner una manzana
que admirar una piña en el pi no ...
-
Ya se sabe que vale mas llegar tarde que nunca,
lo mismo que el refran «Vísteme despacio que
tengo prisa» ...
•
-
-
Como se sabe, en el último partida en Calella
con el San Adrian, había de arbitro uno que sale
en anuncios en la R.T.V.E., que por cierto, el
partido le iba grande; lo hizo mal para los dos
equipos y el pública le hacía mofa de los anuncios ...
-
En el partida de promoción del Calella de fútbol
contra el Compostela, el arbitro se llamaba Agüero; y créanme, para el Calella fue un pajaro qe
mal agüero ...
-
Ya se sabe que el que no ha sido deportista y no
ha practicada algún deporte, no se puede imaginar lo que pasa en medio de la pista jugando;
a veces el contrario te da golpes sin querer (o
queriendo), otras se te mofa, o te ofende de palabras o gestos; todo esto no se nota si se ve
des de las gradas ...
- ·A veces un jugador por pacífica que sea no pue'de aguantar mas y desata sus nervios, y lo cxtrañamos de aquel ejemplar muchacho; todo esto
pasa y mucho mas ...
-
Ya se sabe que un buen deportista ha de saberse
llevar, y no corner según qué, antes de jugar, o
entrenar, y ma~ de òeber, y no digo de fumar,
sin contar con el dormir; eso no quiere decir que
no coma...
·
~
Ya se sabe que ef calellense José Pera, que juega
con el Esportiva de Mataró, ha sido seleccionado para rep:r:esentar el equipo de España «junior», y del día 11 al 24 de julio han jugado un
torneo en G:¡;:ecia y otro en Sevilla; es un honor
para un deportista, y mas siendo calellense; lastima que no juegue con el Calella.. .
·
12 ESTElA
Kim Gay
/
DISCS
Josep Casas
Servei técnic
Radio- TV
Sant Pere, 40 · Tel. 899 02 78
CALELLA
~--------------------------------------------------------------------------
NOTA DE LA REDACCION: Debido a
encontrarse de vacaciones la mayoria
del personal que sirve a ESTELA,
-especialmente el taller de linotípia•,
nos vemos imposibilitados de presen·
tar todas las secciones habituales.
Pedimos disculpas a nuestros lecto·
res Y. anunciamos para el próxirno
número la publicación de todo lo que
nos ha quedado, especialmente lo que
hace referencia al polémico puerto
deportivo calellense.
-'•

Documentos relacionados