Maquetación 1

001
1/8/08
10:57
Página 1
revista para el profesional de la hostelería
otoño 2008
Amaral,
el éxito de la dualidad
Espais
rendits al disseny
Vida en
forma
terapias
antiestrés
La Garrotxa
una ruta
entre volcans
dà
e
rgural
e
B u
El otel R sals
H Ca
Els
#39
002
1/8/08
11:00
Página 2
003
1/8/08
13:03
Página 3
S
R
A
B
M
M
A
D
4
#0ais,
sp ts
r e ntita
a
e
Cr r ide
8
a
#0aral
ny
e
s
Am
dis
#11s.
...et regalem
un cap de setmana
a les Termes Victòria
de Caldes de Montbui
s
tat
stiu
e
d’e b
ov
s
e
n
m
nc
n
sa
mb
aca saltre véne
a
v
a
les b vo que var la
d
e
i
r
a
am etats capt ió
nre
orn
r e star
v
a
t
a
o
v
va
tac
x
i
e
de a a tes. N , que resen la no
De
e
è
d
z
s
p
rn
#
9
3
pàg. 15
Edita
ge
u
a
o
o
Grupo Damm
em ars t prop a Sa ta de perq dels .
un casa
b
o
a
r
L n
Ac mmB tats i erves a fes ervit lada lients
e
Coordinació, redacció i
2
Da nove e la c en un ha s el pa tres c
o
1
i
m
producció editorial
d
#
bé eixi nos
s
d
i
s
o
é
r
l
s
à
m
c
m am
a
OgilvyOne Worldwide
ad iu ta sedu els
on sals,
i
s
e
c
M
l
d
rs
Tel.: 933 666 000
Ca
de t de L’est edit tiva, nstala ls Ca ortes
nti
In
ls
ta
l.
E es p ar.
Fax: 933 666 001
6
ini les i
u
o
f
l
i
1
E
m
o
e
a
c
l
Se
r
t
# ica
rir
am
lt c
s,
nd
fru
Ru
ral
mo ella D s i, e scob otel Sagà u dis
Disseny original
g
Ru
r
e
r
u
ò
e
H
l
t
e
l
e
’
o
OgilvyOne Worldwide
Es meli
a d de l na d pugu è els rofite
te
n
o
l
u
m
p
l
a
H
tec
som nime atura ued uè e perq els a dees
#18rta
a
n
s
Impressió
q
rg
y
ió
r
ri
e
s
e
n
n
t
e
e
c
r
a
b
U
p
os ar l’a prim
el
c ció
to litat
Novoprint
t.
ra
p
p
n
m
n
i
r
o
e
r
u
a
ur titats
i l’ loca s ob é pr acab rim
ta
llo nta
a
i
t
s
e
e
s
b
n
Dipòsit legal:
Re
a m se
0 t a lael qual utem tamalten pe,r us suggbar o reoves idelògics qur la
B-39598-95
2
i, l e pre
d
r
f
e
# lita
ixò ostre is i n ecno enta
po que
rv d
a
s
e
U
er
s
l v espa lls t crem els
tua
sos . P
re
e
El
me àxim rnitza nous cons tió i in erquè
Ac
4
2
s
p
e
bé
m
r
é
b
ge
al
rs.
# ral?
od
ns
am
rea
r m er c i i tam rar la nacio millo Cal t eu
e
o
p
p
a
r
c
.
illo
ba
go
es
ma
car
lab
leu
7
Ide re ne n a m reco in en rebal iu, tro
s
é
2
t
a
r
t
t
é
u
# ida’
str
vos judar tamb s sig que t mo s pe e
r
s
a
le
te
i
e
e
m
itm
s
r
s
a
m
u
e
a
o
l
l
u
el r del
te
ir
aq prop
mb s vo
or
n
è
a
r
v
d
e
i
c
u
e
i
s
é
a
v
cl
28sà
i, p
erq
a,
nts
mé
res
om
a‘
#
bre
x
ost no n idem gere ent, p ressi a mic clou le
t
v
o
u
g
t
o
i
b
cu s su la m s es s un
rò
r in
os
arr
rV
Pe ens
do oblida
r
i
r
o
n
a
m
e
a
n
G
e
s
t
B
ó
e
r
g
o
n
i
o
a
a
u
a
c
l
m el
q
L
un
an
lax
¿C
Ro
t
de
am
de
m
l D ansar la fein de re rtes lusiu: tòria na ni
a
m
l
o
u
c
c
a
c
’
a
i
e
s
p
x
t
s
d
V
d
e
D
e
r
de ètic
les gal
es
pe
teu
ble tòriqu
en te. I, ero a un re Term disfru ues reu
r
a
f
p
n s
è
b
pa
úm
a d troba
m
co est n s am a l’s erqu per
cio s hi
c
p
r
ue
a
s
riba
u
aq oncu tman bui. I opar ant q ns ar
l·le uete
r
o
s
t
c
l
e
e
un de s Mon
sis estau egat ncies mara to
u c Etiq
r
m
l
è
e
o
A
i
p
e
p
r
d
n
a
Ga
g
s
e
N
t
A
u
s
e
è
in,
ort
exp agon Rojo als.
. To
lde
Ca ica s al Kle gines i les
r
c
n
a
ó
t
g
usi
g
a
à
mà ones res p úsic l due ll, Dra tes m o
e
ò
rs ost
llis
ba
la m a d
, «n
aix
pe
s n amb rson rer tre ar les vista Per uè
e
l
l
.
r
e
e
q
a
t
r
»
a
r
p
da
pç
ani
pe
ent
ra
dre
am rime el seu enca en l’ pren Bars è
l
u
p
a
a
s
ara r d’ amm perq .
se
en amb nen
e
rve
s
e
or els Am i para un D tot,
Ce ció d s
t
u
de
,
e
q
d
c
e
n
s
ro
n
bre rrega
r
n
g
es rote nostr /o
e
o
a
a
d
e
u
s
P ls
a
N
ri
di
i,
ca
anc s m
e
e D de
e
ica
om s est a le feina ben
e d cia obre ectif int-s .
C
as gèn
r
s
g
a
t
i
s
u
B
r
r
a
n
i
i
l
ó
o
n
l’A
ile
la
ci
pe , d
p
elo
de da a orma edir ent arc
et eix te és a les p
c
f
m
a
en
,B
m
t
e
a
eix gistr r-li in ot ac l mo 876
r
u
d
p
m ute
e
1
p
re
ta
vo
roc a i facili è hi alse reus
em
fr
t
r
u
s p ad
dis ueu s
de atitz t de . Vos en q e Co
a
d
s
ta
es utom finali ivitat ades rtat d
ting
ev
a
t
a
c
Le
s s m, b la i ac ves d , Ap
m
s
m
Da s, a ucte es se amm
de rod lar l
sD
·
p
Da
l
se
e
nc erve
ca
aC
004-006
1/8/08
13:04
Página 4
s
P, é
IT U
VIS
aa
invit
que
t
r
be
ai o
esp
un
,
a
lon
arce
eB
er d
z
t
li
Pu
tel
l’Ho
de
ic
t
e l’à
sa d
rras
la te
dir
gau
at.
elax
rn r
nto
e
d’un
Crear espais,
dissenyar identitats
Actualment, ens trobem davant
d’una situació en la qual el món
de l’hoteleria i la restauració es
rendeix al món de l’interiorisme i
la decoració moderna,
contemporània; se segueixen
les tendències, però es crea,
alhora, un llenguatge propi.
A
Aconseguir diferenciar-se a través de
l’ambient i de l’estètica dels restaurants
i els hotels és una tendència latent al món de
la restauració i de l’hoteleria. Mobiliari
de disseny, materials innovadors, vaixelles
originals i cambrers amb uniformes de firma
són alguns dels detalls que doten d’estil
i personalitat els establiments. L’entorn,
els espais, l’interiorisme i la decoració han
de ser complements d’un bon servei i una
oferta gastronòmica de qualitat.
Contingut i continent
L’estètica resulta crucial en el món comercial
en general i és en el sector de l’hostaleria
(hoteleria i restauració) on la presència dels
locals adquireix una especial importància. En
les diverses modalitats de serveis que presta
el sector, el disseny es presenta com un dels
elements diferenciadors de cada negoci i,
en conseqüència, com una peça essencial
reportatge #04
per a la captació de clientela. Així, Irene
Sánchez, dissenyadora de IeSeBestudio
Interiors i responsable del disseny del
Lancaster Club de Castelldefels (Barcelona)
opina que «el disseny influeix
considerablement en el consumidor. Quan
el client no se sent a gust, encara que mengi
bé, no tornarà. Per tant, s’han de combinar
les textures, els colors i l’ambientació, per tal
que el consumidor estigui relaxat».
D’aquesta manera sembla que el paper
del disseny funciona com un complement
més del servei i ja no com un element
secundari o, simplement, funcional. «El
menjar i el servei d’un local es poden donar
suport a través del disseny. Encara que tots
dos han de ser de qualitat, són variants que
es complementen», assegura Irene Sánchez.
Aquesta preocupació afecta tant a
restaurants com a hotels, ja siguin moderns
o clàssics, de fusió o tradicionals, urbans
004-006
1/8/08
13:04
Página 5
La màxima és
atraure els clients
i diferenciar-se per
la personalitat i
l’ambient, sense
renunciar
als aspectes més
ordinaris d’un
negoci d’aquestes
característiques
o rurals. El valor afegit de la decoració posa
èmfasi en una sèrie de professionals
de l’interiorisme, que estan triomfant en
el panorama de l’hostaleria amb els seus
projectes. L’estètica no només ven; a
més de cridar l’atenció per incitar a la decisió
de compra, el disseny d’un local i dels seus
productes provoca que el client es mogui,
se senti en un ambient més agradable,
accessible i còmode. Ens endinsem en
un concepte de restauració en el qual no tan
sols és important el contingut, sinó també
el continent. La màxima és atraure els clients
t
ita
ern
od
m
la
ca
us
b b ni.
u
l
C ora
p
ter
cas tem
Lan l con
l
E
ti
s
i l’e
de
or
col
El
l
de
era
osf
m
l’at
nt
ura
sta
e
R
rú
Gu
les
mb
ia a
v
n
ca
s.
llum
es
l
de
ats
alit
ton
i diferenciar-se per la personalitat i l’ambient,
sense renunciar als aspectes més ordinaris
d’un negoci d’aquestes característiques.
Creadors d’espais
L’entorn, així com el client i el tipus de cuina
que s’ofereix són factors que inspiren
i conformen el projecte dissenyat pels
professionals del l’interiorisme i la decoració.
En aquest context, el paper del dissenyador,
de l’interiorista o de l’arquitecte d’interiors
pren una dimensió especialment rellevant.
Aquesta és una tendència que, segons Pepe
Cortés, dissenyador de la terrassa –oberta
recentment– del Restaurant Klein de
Barcelona, «es va començar a desenvolupar
principalment a Barcelona i a Madrid fa una
dècada, quan l’interès pel disseny en l’àmbit
de l’hostaleria es va despertar. Actualment,
estem vivint un moment d’auge de la figura
de l’interiorista». Els empresaris recorren
a professionals (gabinets d’arquitectura,
dissenyadors d’interiors, decoradors, etc.)
per a la reforma o la concepció dels seus
establiments. Amb la idea inicial sobre
l’ambient que vol donar el propietari del
negoci, són els professionals els que han
de donar forma a una adaptació dels espais
que ve condicionada, precisament, per
la funció que ha de complir el local. Per
a Lázaro Rosa, responsable de la reforma
del cèntric Hotel Pulitzer de Barcelona,
«l’interiorista és un actor que s’ha de
reportatge #05
disfressar, canviar de paper, entendre noves
identitats i integrar-les en la seva». «El client
té a la ment una imatge opaca, bromosa,
i la meva feina consisteix a aportar claredat»
declara aquest interiorista, el qual descriu
la seva professió com la capacitat de crear
«coherència» i «harmonia» en els espais.
El fet que un restaurant o hotel gaudeixi
d’un disseny interior cuidat, s’ha convertit
en un requisit mínim per a qui vulgui
posicionar-se al mercat. Trobem diversos
factors tant històrics, com socials
i econòmics per comprendre aquesta
evolució, però uns dels més influents és,
sense dubte, el canvi de perfil dels mateixos
propietaris de locals. «Abans el disseny no
es considerava tant com ara. Actualment,
s’està fent un esforç per dotar els locals
d’un caràcter diferent que vagi més enllà
de l’àmbit domèstic. Ara els restaurants
cuiden molt la imatge, perquè saben que
o es posen al dia o es queden enrere»,
declara Carlos Caballero, propietari, entre
d’altres, del Gurú Restaurant de Barcelona.
Així com les necessitats del mercat canvien,
004-006
1/8/08
13:04
Página 6
Damm Bars
et convida a un sopar
de disseny
al Restaurant Klein
Truca al
902 300 125
i participa en el sorteig
d’un dels 6 sopars per
a 2 persones
Restaurant Klein
Rambla de Prim, 1
Barcelona
Elegància i sobrietat, dos conceptes del disseny contemporani presents al Restaurant Klein.
l’empresari ha d’evolucionar també amb
les tendències que es van desenvolupant
en el món de l’hoteleria i la restauració, i anar
trobant les fórmules més adequades per
atraure clientela. Carlos Caballero considera
que «l’avantguarda consisteix a trobar coses
diferents que sorprenguin».
Transmetre sensacions
El paper dels dissenyadors i interioristes
consisteix a donar resposta a les idees dels
seus clients i fer coincidir la visió empresarial
amb la demanda del mercat. La creixent
competència determina que els propietaris
busquin, cada vegada més, dissenys
diferenciats, fins i tot transgressors, per crear
amb els espais propis un ganxo atractiu que
animi la clientela a entrar en el seu
establiment, sigui hotel, restaurant, bar
o qualsevol variant del sector. En aquest
panorama trobem una tendència que aposta
pel «disseny sensitiu», un disseny basat
en la capacitat de fer sentir sensacions i,
fins i tot, emocions al client. Amb el suport
de materials moderns com el cristall, les
transparències i el metall, d’eines
imprescindibles com la il·luminació i
d’atmosferes avantguardistes, les tendències
modernes busquen una arquitectura i un
interiorisme cuidats, però lligats alhora amb
la funcionalitat i el bon servei. Pepe Cortés,
dissenyador de la terrassa del Restaurant
Klein de Barcelona, declara que la seva
intenció al moment de dissenyar un local és:
«Crear espais que perdurin en el temps i que
siguin confortables; sobretot, aconseguir
espais amables on els clients es trobin bé».
De la mateixa manera, Carlos Caballero
assegura que «el disseny transmet
sensacions» i, per això, «la intenció del Gurú
–i de tots els meus locals– és oferir un espai
que transmeti estats d’ànim agradables
i s’acompanyi d’un bon menjar». Per
al propietari del Gurú Restaurant, «és
d’aquest tàndem d’on deriva l’èxit d’un
local». Seguint aquesta línia, sembla que tot
es redueix a sensacions aportades per
un conjunt d’elements. Així, la beguda
i el menjar ofereixen sensacions terrenals;
el disseny i la decoració, el benestar; i,
fins i tot, l’estat d’ànim i el servei, l’amabilitat
i el toc distintiu. Recapitulant: les tendències,
els dissenyadors i els interioristes, els
propietaris i la resposta dels clients apunten
cap a locals, restaurants, hotels, bars, etc.,
cada vegada més propers, amb un caràcter
més definit i cuidat i amb una oferta
gastronòmica sempre de qualitat.
Per Alejandra Vidal. Fotos: Joan Morejón i cedides
reportatge #06
«L’interiorista
és un actor que
s’ha de disfressar,
canviar de paper,
entendre noves
identitats
i integrar-les
en la seva»
Espais amb identitat
Gurú ethnicrestaurantclub
Nou de la Rambla, 22 (Barcelona)
Restaurant Klein
Rambla del Prim, 1 (Barcelona)
Hotel Pulitzer
Bergara, 8 (Barcelona)
Lancaster Club
Major 5-7, Castelldefels (Barcelona)
007
1/8/08
11:02
Página 7
008-010
1/8/08
11:16
Página 8
Amaral
Poesía en la ‘radiofórmula’
Hace ya diez años que el dúo
Amaral lidera la radiofórmula disco
tras disco. El secreto, una voz de
arrolladora personalidad y
canciones pegadizas que no se
dejan encasillar. Igual que su
público: desde roqueros, hasta
folkies, pasando por cualquier
aficionado de la música.
008-010
1/8/08
11:16
Página 9
N
No hacen ascos a ningún sector porque
beben de tantas aguas como influencias les
han hecho crecer en ascendente de forma
meteórica. Gato Negro-Dragón Rojo, el
quinto y último trabajo del dúo de Zaragoza,
no hace más que catapultar su éxito.
¿Qué diferencia a este último y quinto
disco del resto?
Juan Aguirre: Todas las canciones del
disco reflejan lo que es el grupo en 2008,
lo que tenemos ahora en mente. Para todos
aquellos que nos hayan seguido a lo largo
de este tiempo, el álbum es una evolución
lógica. Una cosa sí es verdad: cada vez
somos menos analíticos y más impulsivos.
Las canciones son cada vez más instintivas
y eso sí que quizás es producto de
los años que llevamos en la música
y de que hemos madurado.
Incluso cantas el tema «Es sólo una
canción», algo insólito, y te estrenas
como vocalista...
Juan: De hecho Eva me convenció para
que la cantara. Con los diecinueve temas
del disco tienes tiempo para probar
distintas cosas. Lo peor que puede hacer
un grupo es caer en la rutina y la repetición
y me pareció divertido cantar por una vez
en la historia de Amaral. Está claro que la
cantante es Eva y que ella es la front
woman, lleva el papel con gran dignidad.
Yo soy el guitarrista, pero los roles están
para saltárselos.
¿A qué viene llamar a vuestro último
trabajo Gato Negro-Dragón Rojo?
Eva: O Gato Negro es el nombre de nuestro
estudio casero de grabación, que a la vez
bautizamos así por ser el nombre de una
pulpería gallega que nos encanta. La parte
del dragón viene por el tatuaje que llevo
en la espalda con el mismo animal desde
hace cuatro años. Creemos que hay una
dualidad entre ambos animales porque los
dos nos gustan. Además también es un
juego de palabras porque nosotros somos
dos y el disco es doble. Como broma, ahora
llamamos Dragón Rojo a la habitación de mi
casa, así que todas las canciones han sido
grabadas y creadas entre los dos espacios
de creación que dan nombre al disco.
Juan: Bebemos del pop, del folk, del
reggae... A veces nos da por escribir letras
muy sencillas con una segunda lectura y,
Vuestro nuevo álbum cuenta con
diecinueve canciones y dos discos.
Hay gente que opina que deberíais
haber hecho uno y dejar sólo los
temazos. ¿Qué opináis?
Juan: Todas reflejan cómo somos.
Es interesante que escuches un tema
a veces, al revés: hacemos letras más
complicadas y no hay nada más allá que
el hecho de que nos gusta como suenan.
Como ya he dicho, somos un grupo muy
impulsivo y, cuando algo nos llega, no nos
preguntamos el porqué, lo tocamos y punto.
Crear música con una guitarra no es como
hacerla con un ordenador. Es un instrumento
inmediato, y es así como queremos que
sean nuestras canciones.
y a la primera te enganche, pero también
lo es el hecho de que necesites varias
escuchas para que te empiecen a gustar
y es esto lo que sucede en este disco.
Tienes que escucharlo varias veces para
entenderlo, incluso solo, en la habitación,
con la luz apagada.
Eva: Hemos exigido que se vendiera a
precio de álbum sencillo y no doble. Todas
las canciones que hay de más son una
forma de agradecer a la gente el apoyo que
nos ha dado todos estos años, porque, al fin
y al cabo, es por ellos que estamos aquí.
Vuestras letras siempre se han
caracterizado por un alto contenido
poético. ¿De dónde sacáis la
inspiración?
Eva: La verdad es que uno no dice «voy
a buscar la inspiración» o «voy a buscar algo
que me inspire». Sólo queremos contar
cosas que nos suceden a través de un
medio, y este medio son las canciones.
Es como si hiciéramos una película con
palabras. El lado poético viene porque nos
gustan las imágenes y es así como
reflejamos el mundo en el que vivimos, el día
a día, que a fin de cuentas es de lo que
hablamos. En cada disco plasmamos un
cuadro de la época que hemos vivido y es
eso lo que buscamos.
«Cada vez
somos menos
analíticos
y más
impulsivos»
protagonista #09
Últimamente habéis hecho conciertos
muy espontáneos. En pequeños bares
de Madrid, para veinte personas o en
una plaza de Zaragoza casi sin previo
aviso. ¿Con qué finalidad lleváis a cabo
este tipo de actuaciones?
Eva: Son conciertos que hacemos por
sorpresa, en los que improvisamos,
que es lo que nos gusta. Lo acostumbramos
a anunciar en la web una hora antes.
Lo hacemos porque venimos de tocar en
clubs pequeños en los que veinte personas
ya es mucha gente y es una forma de volver
a los orígenes.
Juan: Me acuerdo de un concierto en el
que sólo había una persona en el público,
además del camarero. Es muy curioso,
porque ese mismo fan sigue viniendo a
muchos de nuestros conciertos. Nos parece
divertido hacer este tipo de conciertos
y romper con la rutina de lo que un grupo
que vende tal número de discos debe seguir.
En Gato Negro-Dragón Rojo colabora
Peter Buck de REM con su guitarra de
cuatro cuerdas. Es sólo un ejemplo
de las muchas colaboraciones de lujo
que habéis tenido en vuestros diez años
de gira. Si os tuvierais que quedar con
una de ellas, ¿cuál sería?
Eva: Es difícil de decir, porque estamos muy
contentos con todas y si nos quedamos
con una hacemos un feo a las demás...
Juan: Sí es cierto, además hemos disfrutado
igual con colaboraciones de grandes
estrellas, como con otras bandas más
pequeñas. Por ejemplo, hay una gente
008-010
1/8/08
11:16
Página 10
de Zaragoza que se llaman John Landis
Fans, un grupo de electrónica muy
interesante, con el que hemos trabajado y
nos ha encantado. Lo bueno es tocar con
gente distinta y aprender. Quizás una con la
que me quedé bastante sorprendido fue
la de Moby. Tocábamos juntos y nos
conocimos esa misma tarde. Parecía que
fuéramos amigos de toda la vida.
Eva: Yo recuerdo con especial cariño la de
Enrique Morente. Tocas con alguien que
admiras tanto que parece que sea algo tuyo,
parte de ti. De hecho, ayer fuimos a verle
al Palau de la Música.
Vendéis el disco por sólo ocho euros
en vuestra página web y además se
puede descargar. ¿Os habéis dado
por vencidos y opináis que la industria
discográfica ha muerto? ¿Qué opináis
del mercado hoy en día?
Juan: Nosotros ponemos una línea entre
la música y la creatividad con la industria
discográfica. Una cosa son las compañías
y otra muy distinta los grupos. En el caso
de las descargas, las pusimos para que
nuestro público tuviera más opciones.
Después, hemos hecho la edición normal,
para quien sea un fetichista del vinilo
y quiera tener el original, además de una
edición especial de coleccionista con un
estuche y un catálogo.
Eva: Preferimos que se lo bajen de nuestra
web que del E-Mule o de un programa
similar, porque la calidad es mala. Nos
hemos esforzado mucho por tener un buen
sonido, por eso preferimos proporcionar
canciones que se puedan descargar con
buena calidad que no que lo hagan en un
software en el que todo suena mal. Por un
buen precio ofrecemos algo que suena bien,
además de contenidos adicionales como
entrevistas, fotos,... Nos gusta hacer este
tipo de propuestas, porque Internet es un
medio que nos permite tener contacto muy
directo con nuestros fans y eso es lo que
nos apasiona.
Hay mucha gente que cree que sois
de los pocos grupos que se salvan
del concepto radiofórmula.
¿Qué opináis?
Eva: Pues bien, no nos puede parecer mal,
l
ara
Am
a
v
E
n
sta
ue
ap
e
r
r
i
gu
nA
ua
yJ
.
ida
av
el
d
co
éti
po
do
a
l
l
re
po
«Hubo un concierto sorpresa en
que sólo había una persona
en el público»
claro. Pero, en general, me gusta la gente
que cree en lo que hace y no discrimino
ningún tipo de música, sea de radiofórmula
o no. Si eres honesto, está bien lo que
haces, sea indie o música mainstream.
Los integrismos hacen que te pierdas un
montón de cosas.
Juan: Mejor no opinar sobre otras bandas.
Creo que hay buenos y malos grupos en
todos lados. Sólo diferencio entre la música
que me llega y la que no, no distingo entre
bueno y malo.
¿Qué habéis escuchado últimamente?
Juan: Un recopilatorio de The Beta Band,
a Robyn Hitchcock y Giant Sand. Parece
mentira, pero ahora también estoy
descubriendo con muchas ganas a
los Magnetic Fields.
Eva: Estoy en una etapa muy retro en la que
escucho cosas del tipo Nina Simone y Frank
Sinatra. El otro día decidí que eso tenía que
terminar y tenía que ir a una tienda de discos
y comprarme todos los grupos nuevos que
protagonista #10
encontrara, incluso si no conozco los
nombres. No te puedes estancar ni parar
de aprender.
De hecho ahora tocáis «Llegará la
Tormenta» como banda sonora de
la Expo de Zaragoza, una versión del
clásico «A hard rain’s gonna fall» de Bob
Dylan. ¿Os han cogido por ser de la
ciudad o por haberle hecho de teloneros?
Eva: Es un tema que Dylan regrabó en 2008
para la Expo y, entonces, se les ocurrió
hacer una adaptación al castellano para la
gente que no estaba acostumbrada a oír el
clásico. Si nos escogieron creo que fue una
mezcla de ambos factores: ser de Zaragoza
y que conocíamos a Dylan. Además, daba la
casualidad de que hacía poco habíamos
versionado a Moby, con lo cual teníamos
algo de experiencia en la materia.
Juan: Sólo funcionamos como puente para
pasar la información, porque hay gente joven
que no conoce la canción.
Por Ariana Díaz. Fotos: Joan Morejón
011
1/8/08
13:07
Página 11
Lounges
Sentirse
como
en casa
La
se
ns
ac
ión
Cenar, tomar una
copa, conversar
y escuchar música,
todo en un mismo local
A
Ambientes con luz tenue, cojines, mesas
bajas y una decoración minimalista crean
un espacio ideal para comer, charlar y tomar
una copa, de acuerdo con una de las últimas
tendencias, los lounge. Con una estética
minimalista, este tipo de locales se impone
a la hora de escoger un sitio donde quedar
con los amigos, ya que si por un lado ofrecen
la posibilidad de celebrar una cena tranquila,
por otro brindan la oportunidad de prolongar
la salida en un ambiente relajado y con una
suave melodía de jazz, bossanova, música
étnica o chill out de fondo, a menudo en
directo. Entre semana son perfectos para
comer o disfrutar de una cena relajada y,
a medida que se acerca el fin de semana,
el ambiente se anima después de cenar.
Los hay que ofrecen cocina de fusión,
ya sea mediterránea o internacional, de autor,
asiática o informal, sólo por citar algunas
tendencias culinarias.
A menudo se trata de dos espacios
independientes dentro de un mismo local,
aunque a veces se fusionan en una misma
estancia. De hecho, los lounge se
caracterizan por no aprovechar al máximo
la superficie útil del local, sino que
se proyecta un diseño espacioso para
de
tra
nq
uil
ida
d,
co
mo
en
el
Ho
tel
Pu
litz
er,
se
co
ns
igu
ec
on
incrementar la sensación de tranquilidad.
La decoración es un aspecto fundamental
en este tipo de locales. La versatilidad del
mobiliario se adapta en función de si
se trata de un espacio interior, un patio
o unos jardines, con la ventaja de permitir
la combinación de estilos. Todo está
estudiado minuciosamente, desde el
mobiliario hasta la iluminación, el diseño
de los platos y la indumentaria de la sala.
De este modo tenemos desde espacios
que recrean la estética de los locales de
la gran manzana, con un estilo sobrio y
elegante, hasta ambientes de aire oriental
con un estilo más exótico. Los lounge son un
concepto que cada vez está más de moda;
así, la proliferación de locales de esta índole
por la ciudad de Barcelona va en aumento.
El Red Lounge, ubicado en la Barceloneta,
es una interpretación moderna del estilo
tradicional de Marruecos y Turquía, con una
decoración en tonos rojizos, sillas y mesas
bajas, una iluminación sutil y agradable y una
gran terraza exterior con música en directo.
Desde el local afirman que está inspirado en
los lounge más cosmopolitas de Nueva York,
y que juegan con la iluminación y el mobiliario
para recrear ese ambiente. Sostienen
que para ofrecer un entorno confortable
al cliente todo debe ser muy placentero:
la decoración, el personal, los olores, la
música… Otro exponente de este tipo de
mosaic #11
dis
eñ
os
es
pa
cio
so
sy
un
ad
ec
or
ac
ión
locales en la Ciudad Condal es el Kama,
un restaurante hindú con filosofía lounge.
Según Ketan Triviani, su propietario, lo más
importante en este tipo de locales es que
el cliente se sienta como en casa. Se trata de
un espacio moderno, con amplios y cómodos
sofás, con una decoración minimalista y una
barra en la entrada iluminada en rosa brillante
para recordar que, además de gozar de la
cocina hindú, allí es posible deleitarse con
una extensa carta de cócteles.
Aunque sólo deseamos lo que conocemos,
los más osados siempre buscan aventuras
hacia lo misterioso, lo inaudito,
lo desconocido. Descubrir siempre
es más fascinante que repetir y,
en estos espacios sencillos y confortables,
uno puede redescubrirse a uno mismo
y a los de su entorno.
Por Vanessa Pérez Fotos: Joan Morejón
Locales en Barcelona
KAMA. C/ Rec, 69
RED LOUNGE. Passeig Joan de Borbó, 78
FALCONE. C/ Laforja, 8
HOTEL PULITZER. Bergara, 8
mi
nim
ali
sta
.
012-014
1/8/08
11:24
Página 12
Hotel rural
Els Casals
Una manera de viure
que es reflecteix a la cuina
Els Casals és una antiga masoveria
restaurada situada als afores de
Sagàs, a la comarca del Berguedà.
Rodejada d’un tranquil i agradable
entorn natural, aquesta masia
presenta, en una càlida atmosfera
familiar, un hotel petit i confortable i
un restaurant pilotat per l’Oriol Rovira,
el qual ofereix productes de la terra i
una cuina sense focs d’artifici.
Un
de
la m ls va
lo
a
qu tèria rs afe
ea
p
g
pa rime its d
reix
ra
qu ’Els
en
a la e of Casa
sev ereix ls é
a c en, s qu
art
a p perqu e con
rov
è
t
en la m rolen
en
de ajor p tot el
la m art
pr
ate dels océs
ixa
d
p
finc rodu e
cte
a.
s
racó del gourmet #12
012-014
1/8/08
11:24
E
Página 13
Els Casals és una iniciativa gastronòmica
i hotelera posada en marxa l’any 2000.
És una aposta de futur de la família
Rovira que, després dels devastadors
incendis forestals de l’any 1994, va decidir
refer aquesta masia, entre d’altres
de la seva propietat, i embarcar-se
en aquest projecte comú. D’aquesta
manera, van muntar el restaurant que
forma part de l’hotel, en què l’Oriol Rovira
hi treballa amb l’ajuda dels seus germans
que s’encarreguen de l’explotació agrària,
del conreu dels camps i de l’hort. Aquest
cuiner de professió però, sobretot, de
«vocació» explica que Els Casals «és
un establiment familiar, tant des del punt
de vista de qui el porta com de qui el rep.
Aquesta és la historia de la casa, un
punt de trobada familiar». El restaurant
és una de les branques d’aquest negoci
agroalimentari i turístic de la família Rovira
que dirigeixen l’Oriol Rovira i la seva esposa
Marta Puigantell amb dedicació
i professionalisme.
«Traçabilitat»: tancant cercles
En Els Casal tot gira entorn de la cura
de la terra i dels seus animals. De fet,
no resulta gaire estrany trobar algun dels
ajudants de cuina o, fins i tot, el propi
Oriol pels voltants de la finca buscant
ingredients frescos per afegir als plats.
Les aus que es consumeixen en aquest
restaurant són de criança pròpia, i també
els ous i la llet i la majoria dels productes
de l’hort. Tot plegat fa fàcil comprendre
que les especialitats, radicalment senzilles,
de la carta busquin com a principal objectiu
respectar el sabor de les matèries primeres.
I, és que el fet que el restaurant Els Casals
hagi estat guanyador d’una de les estrelles
de la guia Michelin enguany no només
és un reconeixement a la qualitat, sinó
a tota una filosofia de vida que s’amaga
al darrere d’aquesta cuina berguedana.
«La manera com entenem el negoci familiar
és oferir als clients tot allò que s’ha criat
o cultivat a escassos metres de la cuina;
i, per tant, que pot garantir la “traçabilitat”»,
assegura l’Oriol Rovira referint-se a allò
que ell mateix anomena «gran fet
diferencial» de la seva cuina. Per a aquest
cuiner, la «traçabilitat» dels productes
consisteix a tancar un cercle des del cultiu
racó del gourmet #13
dels cereals, que serviran de pinsos
per als animals, fins que la carn se serveixi
als plats. La mateixa filosofia es fa servir
amb els vegetals, hortalisses i tots els
productes de l’hort que formen part
de les seves elaboracions culinàries. «Els
Casals consumeix prop d’un centenar
de productes de la seva explotació
ramadera, de l’hort o de proveïdors
de la zona», explica l’Oriol Rovira pel
que fa a l’autoproducció en què es basa
aquest concepte.
Senzillesa i proximitat als plats
Els Casals, vuit anys després d’haver-se
obert al públic, ha aconseguit fer-se un
lloc dins del panorama culinari de la
comarca i del país, tot i ser un restaurant
que es troba fora dels circuits gastronòmics
i en una zona rural disseminada. A més
de la «traçabilitat» dels productes
i del concepte d’autoproducció, un altra
característica distintiva d’aquest negoci
és la seva privilegiada situació física.
«D’establiments aïllats que no siguin de
luxe, n’hi ha molt pocs a Catalunya. Els
Casals és una oferta que no existeix, un
enllaç entre un servei de qualitat i senzillesa
en tot el que fem», segons l’Oriol Rovira.
Senzillesa sembla ser una paraula important
per descriure la filosofia d’aquest negoci
familiar que respira una tranquil·litat
arrelada de generació en generació i, que,
segons el cuiner, «és, també, un dels
atractius per a la nostra clientela».
En els seus inicis, la clientela d’Els
Casals va començar sent de proximitat;
és a dir, habitants de la comarca que,
a poc a poc, van anar expandint
l’excel·lència de la seva cuina. Actualment,
reben tot tipus de clients, des dels veïns
de la zona que busquen un menjar
tradicional elaborat amb una mica més de
sofisticació, fins als barcelonins
que fugen de la ciutat i la resta de turistes
nacionals i internacionals que busquen
acostar-se als productes de la terra i a
l’entorn rural que ofereix aquest negoci.
En aquest sentit, l’Oriol Rovira afirma
que «malgrat que la nostra clientela
és bàsicament familiar, ens estem
012-014
1/8/08
11:24
Página 14
ira
ov
R
iol
Or
reorientant cap a un tipus de client amb
fortes inquietuds gastronòmiques al qual li
interessa què fem i la nostra manera de
viure». En la carta d’Els Casals, dissenyada
per aquest cuiner berguedà que va estudiar
a l’Escola Joviat de Manresa, tant podem
trobar plats tradicionals, com cuina de nova
creació, sempre arrelada al país. «És una
cuina de terrer, en què la gran majoria dels
productes són de la mateixa finca o dels
voltants. La meva cuina és tradicional
catalana amb el concepte d’autoproducció
inclòs en tot el procés d’elaboració dels
u
sti a
e
’
s
d
le ve it
rip b cer Ined at
t
tge am mm lacej c i
g
da
i
r
Da amb eu su inta
a
Ma
l
s bt
l
l
tre ujo al
Es del P agues era am
lla
tre
Es rta
ot
let an
sa
ca
e l past de p
rve
d
e
c
i
a la stra
e
r la osos
Xa de mars
a
min
lat
rid
cl
la
ma tiu in
reix a i ge b
e
a
ca
g
s
s
n
productes», destaca l’Oriol. D’aquesta idea
se’n desprèn el fet que sigui una cuina molt
marcada per la temporalitat del producte,
que exalta cicles i temporades, de
manera que es poden apreciar totes les
qualitats i les millors condicions dels
ingredients. Així, de la mateixa manera que
trobem una fresca minestra de verdures
amb fonoll, vainilla, llimona i gelat
d’ametllons a l’estiu, ens podríem delectar
amb un pastís de tòfona amb cansalada
fumada a l’hivern. El capdavanter del
restaurant Els Casals reconeix que «hi ha
uns plats de la carta que em reflecteixen i
denoten que m’agrada la cuina senzilla de
no més de tres elements. En tenim més
cosmopolites també, però sempre
elaborats amb senzillesa».
L’Oriol Rovira es va formar amb mestres
cuiners com Martín Berasategui i Jordi
Vilà i també va guanyar el premi, entre
d’altres, al millor cuiner jove de l’any 2004
de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia.
A la cuina d’Els Casals treballa amb un
equip de set persones que, com assegura,
«són els referents més importants. Els
números u per mi són els que treballen
en aquesta cuina, els quals m’influencien
dia a dia en tot el que faig».
m
po s d’e t sug llimo
aa
pro
lat
an
a,
vid amb
l
r
l
p
ra
t
i
i
a
n
l
n
v
s
l
’e
a
vai
Ro b tre
ujo
tot
de
s. D noll,
riol
el P
de
am
ars la
sal
o
d
f
t
s
a
L’O
i
t
m
n
d
b
C
e
a
e
l
l
o
Per Alejandra Vidal. Fotos: Joan Morejón
l
e
l
a
s
m
e
In
rev t.
El
ic
de
s a , can
als
uc
le
mm urant dure
xai
r
l
s
s
a
,
e
a
e
r
D
C
d
eu
rim egon
sta e ve
Els e xai
al s
s
ep
l re
d
de
d
de
es
i
f
t
s; d ; i, de
u
e
a
n
g
l
lx
ssa
na
tllo
tp
ca
sta nta. E quisi
me
eso ues
res
a
f
a
d
’
p
i
x
d
g
e
Es
sta
bt
te
n
a.
pa ejat d
ana
am ques
Hotel rural Els Casals
ras
ast . Qua
ra
c
a
b
p
e
’
a
l
t
i
d
a
a
g
l
n
i
v
de
i
po
a
l
a
t
m
08517
Sagàs (Berguedà)
o
l
c
p
’
e
u
les
u
li d
a
ece
xs
co
llen mb o fegei uir un
la r
s
Tel.
938
251
200
– 938 228 046
u
e
a
g
’a
ii
s.
sb
l xa da, e paella es, s conse lamar
e
www.hotelelscasals.com
.
d
i
a
a
an
bra
na
aa
oss
tint
ls c
pe
A b en u
Preu aproximat per persona:
.
enr re fins en e seva
sal
a.
n
a
v
e
r
u
e
c
lata
i
u
t
e
S
la
piq
co
sal na m
mp , a
b
res
36 euros (a taula sencera)
e
s
a
’
e
s
m
e
s
ix
u
e
n a ats, s salsa t
de gen i
és
an
ge
r
o
e
e
spr a est s i es
e
a
p
r
t
d
e
j
e
ne s bar
rep
e
id
Es
.
gu
es
s p a bas mar.
e
aní
ent
ana tant, ella i
n
a
i
l
t
u
d
rom
a
s
s
e
c
e
a
r
e
e
r
l
pa
r
p
ie
ing
nt
a
ob
ód
un
Me
els plat s gues nquill
s)
ts
l
a
a
sa. en en
o
l
r
ne es
t
a
n
a
b
a
o
t
s
a
t
l
m
n
i
s
c
s
a
u
a
s
en
l·lo
er agu
sp
Se
mb
pt
co
4 p pastan agues
co
n le lat a
(
es
e
i
n
s
a
p
s
U
x
po
el
ini
tan
nt
El
liva
es
rar
die l 20 m de pas oli d’o nta
re
co
e
b
e
r
o
d
t
i
s
Ing i de lle de suc otera l a de t
d
a
t
p
x
o
ra
de
de l 1 g
ulle
ars
1c
ella
t
m
l
s
a
l
o
ca
gre
1c
l
de re ne
kg
b
e
4
p
1/
l
l
sal
l
racó del gourmet #14
015
1/8/08
13:09
Página 15
016-017
1/8/08
11:26
Página 16
Restauració
tecnològica
Eines que garanteixen agilitat, rapidesa
i fiabilitat en la gestió i en la rutina diària
de bars i restaurants
L
La gestió és bàsica en els negocis
de restauració i hostaleria. Des de
l’Escola d’Hoteleria i Turisme
de Barcelona, s’assegura que saber
administrar bé els costos i els
ingressos suposa tenir una part de
l’èxit assegurada. Fins fa uns quants
anys, la gestió es feia de forma manual
i era molt costosa. Actualment, amb
la tecnologia aquesta tasca s’ha agilitzat.
Programes informàtics, PDA i reserves
on-line són algunes de les eines
dissenyades específicament per millorar
el dia a dia de bars i restaurants que més
s’utilitzen avui. La implementació de la
tecnologia, però, no només facilita la gestió
del negoci, sinó que també contribueix
a modernitzar la imatge de l’establiment
i a millorar la relació amb els proveïdors i
els clients. Tot plegat, es tradueix en un
augment de les vendes i de la competitivitat.
Programes que ho controlen tot
Al mercat existeix una àmplia varietat
de programes informàtics que permeten
portar la gestió global de l’empresa
i controlar el volum de negoci amb fiabilitat.
Són eines que automatitzen l’activitat
administrativa i comercial. Les més
senzilles permeten saber en tot moment
la quantitat de producte gastat
i emmagatzemat. D’altres fins i tot són
capaces de calcular el cost de cada plat
o de revelar la quantitat d’un determinat
producte, com per exemple la sal, que
s’està utilitzant en l’elaboració de cada
recepta. També hi ha programes que
permeten saber el consum habitual
per part de la clientela d’un ingredient
móncervesa #16
A la cerveseria Barnabier de Barcelona,
els cambrers prenen nota de les comandes
de les taules amb PDA.
016-017
1/8/08
11:26
Página 17
en concret i, en funció d’aquest i del
que resta al magatzem, computar
la comanda que cal fer al proveïdor.
Aquests programes simplifiquen
tasques diàries com la comptabilitat,
l’inventari o la compra de primera matèria,
i permeten reduir el cost i el temps
dedicat a executar-les. També eliminen
els errors en les comandes i detecten
les possibles fugues de productes.
Tecnologia per agilitzar el servei
Un altre dels aspectes que tot empresari
del sector vol millorar en el seu negoci,
i que amb la tecnologia pot aconseguir,
és el servei. Com a substituts més
eficients de les comandes manuals,
cada vegada s’utilitzen més els dispositius
portàtils amb connexió sense fil o PDA.
Aquestes eines donen major mobilitat
al cambrer, suprimeixen viatges en va,
permeten fer arribar la comanda
a la cuina instantàniament i faciliten
l’elaboració de la factura del client;
tot plegat, sense els errors que sovint
es deriven d’una cal·ligrafia inintel·ligible
en les notes a mà.
En aquesta mateixa línia, existeixen
també les cartes electròniques o e-menús,
unes pantalles tàctils que es col·loquen
a les taules i que permeten als clients
fer la seva pròpia comanda, veure una foto
del plat o saber quins ingredients porta.
També inclouen jocs interactius que
amenitzen les esperes. De moment, encara
no hi ha cap establiment a l’Estat espanyol
que hagi incorporat aquesta eina, però
sí que ho han fet alguns restaurants
familiars, de menjar ràpid i pubs de França,
Bèlgica, Sud-àfrica, els Estats Units, Japó
i Israel. Una altra gran solució per alleugerir
el servei són els avisadors de cambrers.
Es tracta d’un sistema que facilita la
comunicació entre la cuina i el cambrer. A la
cuina, un dispositiu emet un senyal silenciós
al cambrer quan la comanda ja és a punt
per servir, i aquest rep l’avís mitjançant una
Programes
informàtics,
PDA i cartes
electròniques
són algunes de
les tecnologies
que estan
revolucionant
la rutina diària
del sector
Reserves
en línia,
ingredient
essencial
Qualsevol establiment de restauració
que vulgui modernitzar-se i, sobretot,
augmentar el seu volum de negoci
ha de disposar d’un sistema de
recepció de reserves per Internet.
Però, quins avantatges suposa?
Estalvi de temps
El client efectua la reserva des del
web del restaurant o des de portals
especialitzats, i així el personal
estalvia el temps dedicat a respondre
trucades o a escoltar els missatges
del contestador.
Millor gestió de les reserves
vibració del receptor que porta al cinturó.
El principal avantatge d’aquestes eines és
donar un servei més ràpid, cosa que pot
derivar en una major ocupació de les taules
i en un increment del consum.
Intel·ligència artificial
Malgrat que encara no són usuals,
existeixen altres aparells intel·ligents
menys estesos, però amb grans
possibilitats de futur. Un exemple són
les safates de minibar electròniques que,
en el moment de preparar la factura, avisen
la recepció de l’hotel de les begudes
consumides pel client. També pot ser molt
útil, sobretot com a solució a les llargues
cues que es fan a l’hora de pagar en bars
i restaurants de menú, el pagament per
empremta digital. Aquest sistema funciona
a la manera de la targeta-moneder, però
utilitza un lector d’empremta digital en
comptes d’un lector de targetes.
La tecnologia, doncs, ha entrat al sector
de l’hoteleria i la restauració per
revolucionar-ne la rutina diària, tot facilitant
la gestió de les empreses, fent augmentar
el valor del negoci en qualitat de servei
i millorant la relació amb el client.
Per Marta Aznar. Fotos: Joan Morejón
móncervesa #17
El client tria hora de reserva, àrea de
fumadors o no fumadors i taula
d’entre les que hi ha disponibles.
L’aplicació informàtica, per tant, fa
aquesta tasca de gestió en lloc del
responsable de l’establiment.
Augment de la clientela
Estar presents en pàgines web
especialitzades en reserves
d’activitats d’oci dóna a conèixer el
local a un major públic potencial.
Sistema segur
Per evitar reserves fraudulentes,
el sistema sol·licita confirmació
del client per correu electrònic
o SMS i, un cop confirmada,
la comunica al restaurant.
018-019
1/8/08
11:28
Página 18
El servei,
la millor carta
de presentació
Imatge correcta, tracte amable i actitud
positiva, els secrets del bon cambrer
E
El món de la restauració gira actualment al
voltant dels grans xefs i les seves genialitats
culinàries, dels dissenys avantguardistes
i de les ubicacions excepcionals dels nous
establiments, però poc se sent a dir sobre
la importància del servei.
Per Sergi Bertran, primer cap de sala i director
del restaurant Casa Aliaga, «els cambrers fem
aquella tasca que no es veu, però que es
nota; aquella que quan es fa bé no genera
protesta, però que si descuida algun detall
pot arribar a desprestigiar el negoci». Des de
l’IES Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona
(EHTB), la cap de sala Roser Vives va més
enllà i defineix el servei com «la imatge de
l’empresa i el contacte directe amb el client.
La seva importància, per tant, és vital per
l’èxit dels negocis, ja que pot ser un tret
diferenciador i el seu valor afegit».
Del servei que ofereixi el cambrer i de la
imatge que transmeti dependrà en gran
manera l’opinió que es farà el client de
l’establiment. Per això és important formar
equips de sala i menjador amb personal
qualificat, preparat i amb actitud i aptituds
per atendre el públic. Però, com ha de ser
el bon cambrer?
Tracte amable des del mateix nivell
En general, el cambrer ha de ser una persona
simpàtica, de tracte agradable, atenta
i detallista. A Casa Aliaga, Sergi Bertran
sempre demana al seu equip de sala que
«tinguin com a mínim un somriure a la cara
i un bon dia per als clients. A més, com que
tenim una clientela habitual, m’agrada que els
cambrers tinguin detalls que facin que el client
se senti estimat, com ara servir-los allò
que sempre prenen o canviar-los les postres
del menú per unes altres de diferents».
Com en qualsevol feina de cara al públic,
el cambrer ha de tenir paciència i vocació
per poder afrontar les situacions, a vegades
complicades, que es pot trobar en la rutina
diària. «El bon cambrer ha de ser educat
i ha de tractar el client des d’una mitja
distància entre la proximitat i la prudència. És
a dir, no tutejar-lo, però alhora ser proper»,
explica Joan Hernández, gerent i director
de la cerveseria Barnabier.
Roser Vives considera que «el cambrer no
pot mostrar una actitud d’indiferència, però
tampoc de submissió al client, ja que el nivell
en què es troben ambdós és el mateix». Per
tant, en una situació de conflicte, la professora
de l’EHTB aposta per, «malgrat que sigui certa
la premissa que “el client sempre té raó”,
el cambrer sàpiga ocupar el seu lloc i fer-se
respectar, ja que ni està per sota del client
ni aquest pot faltar-li al respecte». En aquest
cas, és important que el professional
mantingui els nervis, eviti cridar o utilitzar
un to de veu ofensiu i, si no té cap
responsabilitat, es dirigeixi al seu cap perquè
sigui aquest qui decideixi la postura que ha de
prendre l’establiment. «No existeix la solució
perfecta, però es pot aconseguir arribar a una
resolució intermèdia del problema», afirma.
formació #18
Psicòlegs
de clients
«El cambrer ha de ser
un petit i ràpid psicòleg»,
afirma Sergi Bertran. Això significa
saber captar quin tipus de client és i com
caldrà atendre’l, des del moment que aquest
entra per la porta del local. «És essencial
observar i escoltar. Si el client arriba enfadat,
el cambrer ha de donar un servei correcte,
però més distant. Si el client ens obre una
escletxa de la seva vida, llavors hem
d’aprofitar per colar-nos-hi i intentar donar-li
la volta al seu mal dia, fent que se senti a gust
i oblidi allò que el tenia capficat. El nostre
objectiu és fer que el client se senti relaxat
i en un ambient distés durant l’hora de l’àpat»,
afegeix el cap de sala i director de Casa
Aliaga. Aquesta psicologia s’adquireix amb
l’experiència dels anys i l’observació.
El cambrer també ha de saber interpretar
el client i adaptar-se a les seves necessitats.
En aquest sentit, per Joan Hernández, de
Barnabier, «un bon cambrer és aquell que té
capacitat d’adaptar-se al ritme del client i,
en funció d’aquest, desenvolupar el servei
i coordinar-se correctament amb la cuina
perquè no hi hagi esperes entre plat i plat».
Formació i protocol
La preparació formativa també és important,
tot i que no imprescindible. En establiments
d’alta categoria, és necessari conèixer
el protocol de servei, si bé aquest és flexible
018-019
1/8/08
11:28
Página 19
atenció especial a les mans, ja que són la part
del cos més visible en el moment de servir, així
com la que entra en contacte amb el producte
demanat pel client. Els cambrers, per tant,
han de mostrar sempre unes mans ben netes
i unes ungles impecables, curtes i sense
pintar. Des de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de
Barcelona també es fa molt d’èmfasi en la
importància de l’uniforme com a element
homogeneïtzador i que transmet la imatge
de l’empresa. Si no se’n porta, llavors la
vestimenta ha de ser sòbria, sense un
estil definit ni estridències. En general, tant
si es porta uniforme com si no, la roba ha
d’estar sempre impol·luta. Tampoc no
és recomanable portar perfum ni joies.
Centrar els esforços a formar un equip
de servei qualificat i preparat és una inversió
que molts establiments d’hoteleria i restauració
han començat a fer per tal d’augmentar
la seva competitivitat. El bon servei pot ser un
tret diferenciador respecte a la competència.
A més, ajuda a fidelitzar la clientela i
a donar a conèixer l’establiment mitjançant
el boca-orella.
Per Marta Aznar. Fotos: Joan Morejón
La fórmula per convertir-se
en un bon cambrer
en funció de les metodologies de
treball i de les normes pròpies de cada negoci.
En general, aquestes tècniques s’aprenen
amb la pràctica, però tenir una titulació
certifica la qualificació del professional.
A l’IES Escola d’Hoteleria i Turisme
de Barcelona (EHTB), es forma els futurs
professionals de servei de sala i menjador
perquè puguin treballar en qualsevol
establiment, independentment de la tipologia
i categoria. Això inclou ensenyar-los les
tècniques de servei i d’atenció al client,
però també tècniques elementals de cuina,
perquè «el cambrer és qui recomana i ven
el producte i, per tant, ha de conèixer de dalt
a avall tota la carta», afirma Sergi Bertran.
A més, a l’EHTB se’ls forma en l’elaboració
de begudes i en la preparació de
plats a la vista; aprenen, per exemple,
a desespinar peix davant del client.
En funció dels estudis, es donen nocions
o s’aprofundeix en coneixements de nutrició,
gestió de costos i de magatzem,
administració d’empresa i màrqueting.
Imatge discreta
Tan important com l’actitud és el tracte amb
la clientela que, juntament amb la formació
constitueixen la imatge exterior del personal
de servei. «El cambrer ha de ser una persona
d’imatge correcta, que tingui un estilisme
que no destaqui, sinó més aviat que passi
desapercebut», afirma la professora de
l’EHTB. Una higiene acurada, cabells curts
o recollits, maquillatge suau, pírcings amagats i
rostres afaitats o amb una barba ben arreglada
són alguns dels aspectes que el personal de
servei del sector ha de cuidar més de la seva
imatge personal. També és vital prestar una
formació #19
l Tenir vocació de servei
Mostrar una actitud positiva i
d’interès per la feina
l Tractar amablement i
educadament el client
l Tenir paciència i mantenir
els nervis en tot moment
l Ser psicòleg i tractar
cada client de forma particular
l Exhibir una imatge correcta i
d’estilisme neutre
l Posar una especial atenció
en la higiene personal
l Mantenir l’uniforme o
la roba impol·luts
l Conèixer el protocol i
les tècniques de servei
l Adquirir nocions bàsiques de les
altres tasques que es realitzen a
l’establiment (tècniques de cuina,
gestió de costos, administració...)
l
020-022
1/8/08
13:09
Página 20
Estrella
Damm
Inedit
es dóna a
conèixer
E
Estrella Damm Inedit és una cervesa
concebuda per prendre durant els àpats
com a acompanyament de qualsevol plat.
Per això, des de la seva presentació oficial
al Saló Alimentària el mes de març passat,
Damm «ha organitzat diversos tastos per
diferents punts de la geografia espanyola
als quals ha convidat a diferents establiments,
així com sommeliers dels millors restaurants,
amb l’objectiu de donar-los l’oportunitat
de tastar-la i de comprovar el seu potencial
per combinar-la amb qualsevol plat de
la carta», explica Joan Garrobé, coordinador
d’esdeveniments de Damm.
La presentació d’Estrella Damm Inedit ja s’ha
fet a Lleida, Tarragona, Madrid, Alacant,
València i Barcelona, i a partir de setembre
continuarà la gira per altres ciutats espanyoles.
Descobrir-ne els secrets
A Barcelona la presentació d’Estrella Damm
Inedit als responsables de les cartes de
begudes dels millors restaurants de la
província va tenir lloc a la seu de Damm el
passat 7 de juliol. A l’acte, organitzat a través
de l’Associació de Sommeliers de Catalunya,
hi va assistir una seixantena de persones.
Rafa Bellido, sommelier encarregat de les
presentacions,
va explicar als
assistents les
característiques
d’aquesta cervesa
nascuda a elBulli,
de la mà del xef Ferran
Adrià i Juli Soler i els
sommeliers, Ferran Centelles,
i David Seijas, desenvolupada
amb la participació dels mestres
cervesers de Damm. Bellido va
destacar que «Estrella Damm Inedit és
una cervesa de gurmet ja que està pensada
per servir-la en glaçonera i per prendre-la
durant els àpats com un vi o un cava».
Tastar i fer-se la pròpia opinió
En un ambient distès i participatiu,
els sommeliers convidats a la cata de
Barcelona van degustar Estrella Damm
Inedit i van prendre nota de les seves
característiques aromàtiques i gustatives
per després elaborar les seves fitxes de
degustació particulars. Primer van tastar
la cervesa sola, i després, acompanyada
de tres petits plats. Així, l’amanida de magrana
amb salsa vinagreta, la ventresca amb iuca
i taronja, i el rosbif amb crema d’alvocat
van servir perquè els sommeliers
experimentessin de primera mà les seves
grans possibilitats de maridatge.
«És una cervesa subtil que pot combinar
amb un ventall ampli de plats i que jo serviria
perfectament amb un carpaccio de vedella,
amb una amanida de mozzarella de búfala
actualitat damm #20
tar
tas
er ts, a
d
o
a
n p ls àp
va
e
na yar
o
l
n
rce pa
Ba om
de r ac seu.
s
e
t
p
a
ran ada
sev
s
tau
la
res t, pen ar a
s
i
r
itz
ed
llo
mi m In rgan
ls
de Dam va o
s
r
lie
lla
mm
me stre Da
om sa E que
s
Els erve tació
c
la egus
d
la
i també amb foie», va explicar Gemma
Vinyolas, del Restaurant Can Formiga de
Pineda de Mar, que també va confessar
que ja té aquesta cervesa a la carta del
seu establiment. Un altre dels sommeliers
assistents, Joan Manuel Ortega, del
Restaurant Primario de Barcelona, va destacar
que «Estrella Damm Inedit pot agradar tant a
les persones que es delecten amb la cervesa
com a aquelles a les quals no els agrada
gaire, ja que no té el punt d’amargor clàssic
de les cerveses. És una opció més per oferir
a la carta i que al nostre restaurant inclourem
amb tota seguretat».
Per Marta Aznar. Fotos: Paco García
020-022
1/8/08
13:10
Página 21
Saaz
deslumbra
a la noche madrileña
E
El pasado jueves 11 de julio, la nueva
cerveza Saaz cautivó Madrid con una fiesta
en la espectacular terraza del hotel Me.
La modelo Laura Sánchez, imagen de la
campaña, amadrinó el acto de la
presentación en sociedad de Saaz, la nueva
cerveza de Damm, que se caracteriza por
un sabor único, alejado del toque amargo
de la cerveza tradicional, además de por
su baja graduación alcohólica.
Grandes invitados para una gran cerveza
Al acto asistieron también numerosos rostros
conocidos, que no quisieron perderse ni un
solo detalle y que disfrutaron de la cerveza
Saaz. Se pudo ver a personajes del mundo
del cine y de la moda, así como de la
sociedad madrileña. Entre ellos, al director
de cine Alejandro Amenábar; a la actriz Loles
León; el actor de Pasión de Gavilanes Michel
Brown; a los actores de Yo soy Bea Israel
Rodríguez, Emanuel Esparsa y David; a la
modelo Martina Klein; a la directora de Elite
Model Group, Fiona Ferrer, acompañada por
cuatro concursantes de Supermodelo 2008,
a Oliver Baggerman, Javier Vázquez, Aaron
Marínez y Andrés Moreno; a Inés Sainz,
Miss España 1997; Vicky Martín Berrocal,
y al cantante Ony, del grupo Nash. Todos
ellos disfrutaron de una de las fiestas más
animadas de Madrid, en la que se presentó
una bebida a la última moda acorde con
las tendencias de hoy en día, lo que la
convierte en la cerveza más cool.
Free Damm Limón,
la protagonista de nuestras playas
E
El pasado mes de julio se llevó
a cabo una acción de sampling
de Free Damm Limón en diferentes
playas de Cataluña con el fin
de dar a conocer el producto
al consumidor. Así, la marca hizo
hincapié en potenciar su
suave sabor y, sobre todo, en
el hecho de ser una cerveza
refrescante y sin alcohol.
De viernes a domingo y durante
las horas de máxima afluencia,
llegaba a las playas del litoral
catalán un camión repleto de Free
Damm Limón que se instalaba
actualitat damm #21
junto al paseo marítimo de la
población donde se desarrollaba
el sampling. Azafatas vestidas
acorde con los colores del sello,
de blanco y amarillo, repartían
muestras gratuitas del producto.
La acción ha tenido lugar en las
playas de Badalona, Sitges,
Calafell, Vilassar de Mar, l’Ametlla
de Mar, Cambrils, Torredembarra,
Tarragona, Platja d’Aro, l’Estartit,
Palamós y Sant Feliu de Guíxols.
Una buena opción, ligera y
refrescante con un toque de limón.
Por Vanessa Pérez
020-022
1/8/08
13:10
Página 22
Estrella Damm Barcelona,
a la conquesta del Regne Unit
T
Transportar l’estil de vida de Barcelona
al consumidor d’Estrella Damm al Regne
Unit. Aquest és l’objectiu de la campanya
internacional de la cervesa més popular de
Damm, que vincula aquesta beguda
amb l’esperit de Barcelona, una ciutat oberta,
dinàmica i moderna. Conscient de l’atractiu i
la fascinació que la ciutat desperta arreu,
i donada la importància que el consumidor
internacional dóna a l’origen d’una cervesa,
Estrella Damm es posiciona com la cervesa
de Barcelona. Un missatge que ja forma part
del logotip de la marca i que juntament amb
els colors, el dinamisme, l’alegria i la diversitat
de la Ciutat Comtal s’ha recollit en la
campanya que Damm ha engegat al Regne
Unit dirigida a consumidors d’entre 25 i 35
anys, de perfil urbà, viatger, cosmopolita,
seguidor de tendències i amb un elevat estil
de vida. En aquest sentit, des del mes de
març la cervesa catalana ha protagonitzat els
interiors de les principals revistes de gamma
alta, viatges, moda i tendències del país: des
d’Empire fins a Conde Nast Traveller, Time
Out, Wonderland o Wallpaper, entre altres.
Sobre rodes
La campanya britànica es complementa amb
la circulació per la ciutat del Tàmesi d’una
flota de gairebé uns 300 taxis amb la imatge
d’Estrella Damm, the beer of Barcelona,
i també la decoració de les tanques de
l’estació de metro de Farringdon, una de les
zones més cool de Londres. Res millor per
calmar la set i la fascinació per Barcelona que
destapar una Estrella Damm. Si un no pot
anar a la ciutat, s’hi pot transportar a través
de l’aroma i el sabor de la seva cervesa.
Buena música
U
de la mano de A.K. Damm
Un año más, AK Damm patrocinó el
Festival de Música de Peralada. Este año,
el festival celebró su XXII edición y tuvo
lugar entre el 17 de julio y el 17 de agosto,
en el conjunto monumental
del Castillo de Peralada.
Como va siendo costumbre, edición
tras edición, la música fue la gran
protagonista del festival. Un
programa que englobó estilos
y géneros para todos los gustos,
sin renunciar a la calidad y a la
profesionalidad de los artistas.
Se ofrecieron un total de
33 espectáculos entre los que
había conciertos de jazz, pop,
ópera, góspel, danza, flamenco,
teatro, un ciclo de música de
cámara en homenaje al centenario del
Palau de la Música Catalana y un ciclo
familiar con la finalidad de iniciar a los más
pequeños en la oferta cultural, entre otros.
Una programación equilibrada y sobre todo,
variada para poder llegar a todo tipo de
público. Esta edición acogió un elenco de
artistas que iban desde el más puro jazz
de Bebo y Chucho Valdés al pop español
de Rosario Flores. Bebo y su hijo Chucho
abrieron esta edición del festival con su
fusión de jazz tradicional y son cubano.
La programación de este año se enmarcó
en los tres espacios del Festival;
el Auditorio Jardines del Castillo, la Iglesia
del Carmen y el Pabellón de los Jardines.
Por último, el ciclo familiar «Petit Peralada»
compuesto por cuatro espectáculos, se
actualitat damm #22
celebró un año más en el Pabellón
de los Jardines del Castillo, confirmando
así su continuidad dentro de la
programación del Festival.
Guanyador
del sorteig DB 38
DAMMBARS
TV Samsumg de 37’’
amb tecnologia
full HD i sintonitzador
TDT integrat:
Frankfurt Gretel,
C/ Cavallers, 48.
17200, Palafrugell
023
1/8/08
10:55
Página 23
024-025
1/8/08
11:22
Página 24
¿Cómo sobrevivir
al estrés laboral?
igo
em bre
n
a
le m
nte
s e l ho carg pida den
é
r
e
re re
e
d
st
l e uno sob mo t ía pu tado
e
a
s
t
s
d
i
¿E mero o? L el r ía a un e
n
nú der ajo y el d s en isten
mo trab one irno ro ex tirlo.
p
de e im sum . Pe mba
qu ar a edad a co
g
r
i
lle ans s pa
e
a
i
d ap
ter
n.
ir
sió
inu pre
m
dis es de
de
n
as acio
m
u
r
it
o
s f ajo s
e
r
b
jo
me lada
u
as
e l cum
d
na n a
s u sió
n e a ten
ó
i
c
yl
aja
rel dad
La nsie
a
la
A
A veces basta con aplastar una pelota
de goma o hacer una pausa, pero otras
no queda más remedio que acudir al diván.
Cada vez son más los que se preguntan
cómo liberarse del estrés, uno de los
problemas de salud más comunes después
del dolor de espalda. Y uno que no afecta
a todas las profesiones por igual.
Como explica la psicóloga Laura Antón,
del centro Novament de Sabadell, la
hostelería encabeza el ranking de oficios con
mayor índice de estrés, junto con el sector
textil, la enseñanza primaria y secundaria, y la
atención primaria y especializada. La causa,
explica, es que son gremios en los que
«las personas deben responder de forma
inmediata a las demandas del entorno».
Una situación que conoce muy bien Noemí
Fernández, psicóloga del gabinete ISEP Clínic
de Granada y ex trabajadora del sector
de la hostelería: «Tanto el exceso de trabajo
como el trato con personas exigentes son
una fuente importante de estrés. Pero hay
más causas; por ejemplo, los cambios, las
condiciones físicas del lugar de trabajo,
el rol que una persona asume en su
entorno, el ambiente y hasta las propias
características personales».
En situaciones de alta tensión laboral,
¿quién no ha fantaseado con encerrarse
en una cabina de gritos o practicar
el deroombing (técnica antiestrés promovida
por una conocida cadena de hoteles que
consiste en destrozar con un mazo una
habitación perfectamente equipada)? La
liberación de endorfinas que se produce
al realizar cualquier tipo de actividad física
siempre produce bienestar. No obstante,
la psicóloga Antón advierte que este tipo
de métodos sólo son efectivos a corto plazo:
«Si la persona las vive como una válvula de
escape de su realidad trepidante, este tipo
de terapias sólo funciona de manera puntual.
Por eso resulta recomendable apoyar dichas
técnicas con un programa terapéutico que
aporte herramientas a la hora de afrontar
situaciones estresantes futuras, con el
objetivo de no tener la necesidad de acudir
a este tipo de terapias de forma recurrente».
Una opinión compartida por Noemí
Fernández, que considera que tanto las
vida sana en forma #24
cabinas de gritos como el deroombing
«son técnicas que ayudan a soltar tensión,
pero que al no poder realizarse a diario
deben ir acompañadas de un tratamiento.
Lo mejor es ir al origen del problema, hacer
una evaluación personal e intentar que esa
persona aprenda a relajarse, a controlar sus
pensamientos, y empiece a trabajar tanto
la autoestima como la autoexigencia».
Más opciones
En el mercado existe un amplio abanico
de terapias contra el estrés destinadas
a adaptarse a las necesidades de cada uno.
Basta con navegar unos minutos por Internet
para advertir que la oferta es abrumadora.
Con sólo un clic aparecen cientos de centros
enfocados a calmar nuestro nerviosismo
cotidiano. Es más, todo indica que, amén
de los clásicos spas, cada vez son más
los hoteles y gimnasios que han decidido
reconvertir parte de sus instalaciones en
un balneario. La prueba está en que
muchos centros deportivos tienen
incorporada una área de wellness (bienestar
físico y mental) donde conjugar los
tratamientos de estética y salud.
Hoy en día, quien más quien menos
ha probado los efectos placenteros de
las flores de Bach, se ha embadurnado el
cuerpo de cacao (la llamada chocoterapia),
ha tomado clases de taichi o, en su defecto,
se ha decidido a regalar un pack antiestrés
en algún cumpleaños. Indicadores, todos
024-025
1/8/08
11:22
Página 25
ellos, de que la búsqueda del bienestar se
ha convertido en una tendencia al alza. Sin
embargo, la técnica infalible no existe. «Todo
depende de la implicación de la persona,
de sus habilidades y recursos. Pero sí hay
algunas más efectivas que otras: además
de técnicas de relajación mentales y
corporales como el yoga, es necesario
incrementar las actividades placenteras,
sociales y de ocio que ayuden a
desconectar de la realidad laboral, modificar
los hábitos de conducta inadecuados y poco
saludables, ejercitar técnicas de autocontrol
o sustituir pensamientos negativos por otros
más adaptativos», sostiene Antón.
Ejercicio y vida sana
Javier Muñoz, de 29 años, fue camarero
durante cinco años en una cadena de
hoteles de Benidorm. En el último año
atravesó un periodo de estrés derivado
de una sobrecarga laboral: «Estuve
un verano trabajando de día en el hotel
y por la noche en un centro de ocio
nocturno, y eso me llevó a una situación
de un fuerte cansancio».
«Al principio probé todo tipo de técnicas,
desde la cabina de gritos a la meditación
(dos terapias recomendadas por un amigo),
pero no acababa de recuperarme. Fue
entonces cuando decidí ponerme en manos
de profesionales. El tratamiento duró cuatro
meses. Desde entonces intento tomarme
las cosas con más calma. En periodos
de trabajo intenso procuro hacer mucho
ejercicio e intento llevar una vida sana».
En cualquier caso, si algo queda claro
es que a la hora de afrontar una terapia
antiestrés hay dos cosas que son
indispensables: la motivación y la
autodisciplina. La psicóloga Antón lo tiene
claro: «Lo que es vital es convencernos
de que, si queremos, podemos conseguir
cambiar nuestra realidad y nuestras
conductas o nuestro estilo de vida. Bastará
con elegir aquellas actividades que nos
ayuden a salir de nuestra rutina y aprender
a disfrutar de lo que estamos haciendo
en cada momento. En este sentido, es
esencial encontrar la manera de
organizarnos para descubrir estas pequeñas
pausas en nuestro agitado día a día».
Por Laura Gamundí
El problema: los síntomas
Cualquier persona que trabaje en el sector de la hostelería se habrá visto
atrapado alguna vez en una espiral de trabajo continuo. Si este estado perdura,
lo normal es que aparezcan signos de ansiedad. Ahí van algunos:
l
ahogos, sudoraciones y tics nerviosos l pensamientos de temor,
miedo o aprensión l excesiva vulnerabilidad l sensación de malestar;
l aumento de la frecuencia de hábitos compulsivos como comer,
fumar o beber alcohol l problemas sexuales (impotencia o anorgasmia);
l males físicos como dolores de cabeza y tensionales, insomnio,
molestias gastrointestinales, dolor en el pecho o taquicardias;
l dificultades de concentración y pérdida de memoria;
l relajo en la adopción de conductas saludables, como hacer ejercicio,
llevar una dieta equilibrada o dormir adecuadamente.
La solución: las terapias
Algunos métodos alternativos
Cada vez son más los centros que ofrecen terapias antiestrés naturales.
Estas son las más comunes:
l Acupuntura: técnica de medicina tradicional china consistente en la
inserción de agujas en puntos estratégicos del cuerpo para reestablecer
la energía y resolver tensiones musculares l Aromaterapia: algunas fragancias
tienen el poder de optimizar nuestro estado de ánimo. El jacinto, la camomila,
el pachuli o la lavanda se encuentran entre las más relajantes l El método Qui:
técnica basada en el shiatsu, un masaje tradicional japonés que se realiza
presionando con las yemas de los dedos l Chocoterapia: tratamiento estético
que utiliza el cacao con fines terapéuticos. No sólo nos protege de
enfermedades cardiovasculares, sino que además actúa positivamente en
nuestro estado de ánimo l Yogui-sui: técnica de relajación que nace de la
mezcla de cuatro elementos: aire (respiración), fuego (energía, yoga kundalini),
agua (emociones, visualizaciones guiadas) y tierra (razonamiento, conciencia,
gemoterapia y técnica de St. Germen) l Gemoterapia: masaje con
piedras frías y calientes y aceites que ayuda a activar la
circulación y descargar tensiones l Flores de Bach:
mediante el uso de este remedio floral conseguimos
equilibrar las emociones de cara a retos futuros
l Musicoterapia: está comprobado que los
sonidos tienen efectos sobre nuestro
organismo. Esta técnica potencia
aquellos que eliminan los
estados de ansiedad.
026
1/8/08
13:11
Página 26
Agenda
música, ocio y deporte con Damm
SEPTIEMBRE
Fiestas de Santa Tecla
En septiembre Tarragona celebra las fiestas
de Santa Tecla en honor a la patrona
de la ciudad. Declaradas Fiestas de Interés
Nacional, conectan el legado patrimonial de
la ciudad con la actualidad. Así, a día de hoy,
las fiestas de Santa Tecla las componen
actividades de jazz, cine, teatro, rock, música
tradicional, deporte, castellers, etc. Todo
a punto para disfrutar de buena música en
compañía de una Estrella Damm.
Del 14 al 24 de septiembre. Tarragona
Más información: santatecla.tarragona.cat/
Fiestas de la Mercè
Veri Vertical Running
Tradicionalmente Estrella Damm es
la patrocinadora de las fiestas de la Mercè
de Barcelona, la patrona de la ciudad. Una
relación que se ha consolidado año tras año,
hasta el punto que, por tercer año consecutivo,
Estrella Damm organizará un concierto
multitudinario en la fábrica de la empresa
cervecera, en la calle Rosselló. En esta edición
ya se han confirmado las actuaciones
de Primal Scream, Mishima y Antònia Font.
20 de septiembre, a las 19.30h. Barcelona
Más información: www.bcn.cat
Un año más, Veri hace patente su vinculación
con el mundo del deporte estando presente en
todo el recorrido de las Gore-Tex Series Vertical
Running que se llevaran a cabo en distintos
escenarios: Grandvalira, Benasque y en Barcelona,
en la Torre de Collserola. La versión para este
año de las dos pruebas, celebradas en las
estaciones de esquí de Grandvalira y Cerler,
estará integrada por dos tipos de competición:
Vertical Kilometer y Vertical Race. Las principales
novedades del evento serán, por un lado, una
mayor participación femenina y, por otro,
una nueva clasificación por equipos.
Durante el mes de octubre.
Barcelona (Collserola)
Más información: www.verticalrunning.com
OCTUBRE
Concurso de Saltos Internacional
Master Series Madrid
A.K. Damm cerveza premium colabora una vez
más con los actos deportivos que se organizan
en la ciudad de Barcelona, en este caso en el
Real Club de Polo. Así, patrocinará la 97º edición
de un torneo que, año tras año, intenta abrirse a
la ciudad. Un acontecimiento único en España,
que convertirá Barcelona en la capital mundial de
la hípica, ya que contará con la presencia de la
élite de la hípica internacional. Además de ser la
cerveza oficial del evento, A.K. Damm también
estará presente en el village y, al mismo tiempo,
protagonizará un salto personalizado.
Del 19 al 21 de septiembre. Barcelona
Más información: www.rcpolo.com
El Master Series de Madrid llega un año más
a su cita con el mejor tenis del circuito y,
entre sus patrocinadores, cuenta con el apoyo
incondicional de Estrella Damm, que además
es la cerveza oficial del torneo.
El 2008 será un año especial para el Master
Series, ya que será la última vez que se dispute
en la Casa de Campo. A partir de 2009,
se jugará en la Caja Mágica, con un cuadro
masculino y femenino y en tierra batida. Estrella
Damm refuerza así su presencia en uno de
los actos deportivos más importantes ya que
en el Master Series de Madrid participan los
35 mejores jugadores del circuito ATP.
Del 11 al 19 de octubre. Madrid
Más información:
www.mutuamad-mastersmadrid.com
agenda damm #26
Voll-Damm Festival Internacional
de Jazz de Barcelona
La 40º edición del Voll-Damm Festival Internacional
de Jazz de Barcelona ofrece a los amantes del buen
jazz la posibilidad, un año más, de disfrutar de sus
principales figuras. Bebo & Chucho Valdés, Omar
Sosa, Pegasus, La Locomotora Negra, Adriana
Calcanhotto, la Big Band de Matthew Herbert, Al
Green, Herbie Hancock, Brad Mehldan, Al Jarreau,
Mariza y George Benson son algunos de los
integrantes del programa con el que el Festival
quiere festejar su 40º edición. La presentación
completa del Festival tendrá lugar el 17 de
septiembre en la antigua fábrica de Damm.
Del 23 de octubre al 29 de noviembre.
Barcelona
Más información:
www.theproject.es, www.volldamm.es
027
1/8/08
11:21
Página 27
PARC NATURAL
DE LA ZONA VOLCÀNICA
1
1
Volcà del Croscat
Volcà del
Puig de
la Costa
Fageda
d’en Jordà
Volcà de
Santa Margarida
1
La Garrotxa ‘adormida’
U
Un dels indrets de visita obligada a la Garrotxa
és la zona volcànica, on et pots perdre entre
més d’una quarantena de volcans que
dormen des de fa més de 10.000 anys.
La curiositat ens porta a observar com darrere
el verd paisatge de la zona s’amaga una terra
fosca i a voltes vermellosa que ens recorda
que, un dia, va estar tot cobert de lava.
El Parc Natural de la Zona Volcànica és
un espai protegit de 15.000 hectàrees que
engloba onze municipis i comprèn, a banda
dels volcans, més de vint colades de lava.
Tot plegat el converteix en el millor exponent
d’aquest tipus de paisatge a la península
Ibèrica i un dels més importants d’Europa.
Ni disposant d’un cap de setmana es poden
recórrer tots els racons del Parc, per la qual
cosa el millor és escollir un dels 28 itineraris.
La ruta circular de la fageda d’en Jordà
i els volcans de Santa Margarida i el Croscat
és una de les més populars i atractives.
Des d’Olot, cal agafar la carretera GI-524
en direcció a Santa Pau, deixar el cotxe
a l’esplanada de Can Serra i iniciar l’aventura
a la fageda d’en Jordà. Una bona opció és
recórrer part de la fageda, un bosc ombrívol
Un passeig entre volcans
i característic, tant per la frondositat com pel
to rogenc de la terra, amb carruatge. De fet,
els faigs s’aixequen sobre una colada de lava
procedent del Croscat, el volcà més gran
de la península Ibèrica, amb un con de més
de 160 metres d’alçada. Dins del bosc
hi ha la cooperativa La Fageda, dedicada
a la producció de iogurts naturals.
vorejar l’antic abocador, el camí baixa fins a
l’aparcament de Can Serra. Mentre es camina
entre cràters, envoltat per una atmosfera de
tranquil·litat i harmonia, amb la particular olor
que desprèn la terra volcànica, no es té la
sensació que qualsevol dia els volcans es
podran despertar. Acabada la ruta es pot
seguir la carretera fins a Santa Pau, una vila
medieval coneguda pel cultiu de fesols
en terra volcànica i per oferir una
exquisida cuina tradicional.
Amb identitat
A poc a poc, els faigs mil·lenaris deixaran
pas a una zona de bosc més oberta,
Per Vanessa Pérez
que ens indica que estem sortint de
la fageda. Després de deixar-la enrere, cal
Una parada per fer una
travessar uns turons fins arribar al collet
bona Estrella Damm...
de Bassols, que condueix directament
B-Crek Brasa C/ Madrid, 222
als peus del volcà de Santa Margarida.
(Pujada de la Solfa) Tel.: 972 268 337. Olot
La imatge és espectacular i la forma
Ca la Paula Pl. de Sant Roc, 3.
cònica revela la seva identitat. Al bell mig
Tel.: 972 294 350. Castellfollit de la Roca
del cràter s’alça una petita ermita romànica,
Hostal Vertisol Ctra. de Santa Coloma, 17.
rodejada de boscos que deixen entreveure
Tel.: 972 693 155. Les Preses
el terra rogenc. Per arribar al Croscat, el volcà
Restaurant Ca La Deu
més jove de la Península, cal travessar la
Ctra. de la Deu, s/n. Tel.: 972 261 004. Olot
carretera GI-524 fins al trencall de Can
Passavent. Des de la part central de l’itinerari Restaurant La Fageda Ctra. d’Olot a Santa Pau
km. 3,8. Tel.: 972 271 524 Olot
es pot veure com és per dins. Després de
rodamón#27
028
1/8/08
13:12
Página 2
de la mà de...
Roger
Viusà
DAMMBARS
Este joven profesional de la añada de 1978,
fue el mejor sumiller de Cataluña en 2006, el campeón
de España el año 2007 y en el 2008 el de Europa. Desde
mayo ya es el segundo mejor sumiller del mundo.
De esta forma, Roger Viusà que trabaja en
un conocido restaurante de
Barcelona premiado con
una estrella Michelin, es
uno de los tesoros
enogastronómicos
del país.
E
El momento más dorado de su carrera…
Ahora. (Sonrisa de satisfacción personal).
¿Qué cuestiones sobre cervezas pueden
preguntar en un concurso de sumilleres?
En el Campeonato Mundial me preguntaron
por tipos de cerveza, definiciones, etc. Pero
no hubo prueba de cata de cervezas.
¿Hay algunas comidas que dificultan
la armonía con la bebida?
Alcachofas, pimientos, huevos, pan,
cebollas, ajos…
¿Con quién tomaría una cerveza?
Facto Delafé y las Flores Azules, uno de mis
grupos preferidos. Sus canciones hablan de
ir de cañas por el Masnou, por la Barceloneta,
me gustaría coincidir con ellos.
La cata de cerveza en cinco pasos
Primero observar su color para entender
la tipología y, después, mirar la crema
y las burbujas. En nariz, concentrarse
en las diferentes gamas aromáticas como
pueden ser la flor, la fruta, la bollería…
«La gente sabe más de
cerveza que de vino»
Del sabor de una cerveza espero que sea
dulce de entrada, que tenga frescor y
el punto de amargor que le corresponda
dependiendo de la clase.
¿Cuál es su mejor recuerdo
con la cerveza?
El Motel de l’Empordà de Figueres…
¡Tiene un tirador con magia!
¿Qué opina de la nueva cerveza
Estrella Damm Inedit creada por
el equipo de sumilleres de elBulli?
Fina, con un punto envejecido. Aprecio
mucho la aportación del trigo.
¿Se la dio a probar Ferran Centelles?
Sí y no, porque antes de compartirla
con él ya la había catado. Soy compañero
y gran amigo de Ferran Centelles,
el sumiller que junto a David Seijas
y Juli Soler están en el equipo de sumilleres
de elBulli. Nos une la afición por todo lo
relacionado con la sumillería y entendemos
la profesión de una manera similar.
Nos gusta la gastronomía y a través de ella
nos encontramos y lo celebramos.
Cómo ve la cultura de la cerveza
en España…
A nivel popular creo que la gente sabe
más de cerveza que de vino. Todos
han probado A.K. Damm, alguna cerveza
trapense, saben qué es la Voll-Damm…
de vinos no saben apenas variedades,
dominan muy pocas denominaciones
y pocos entienden de crianza. El precio
del vino frena al consumidor por lo que
se bebe más cerveza.
La rubia más perfecta...
Me gustan más las morenas… pero con
Claudia Schiffer haría una excepción.
¡O mejor una rubia morena como Tyra Banks!
¿Dónde le gusta ir de cañas?
A Madrid por antonomasia. En Bañolas solía
ir a un pub irlandés que se llamaba City Arms.
Por Meritxell Falgueras. Fotos: Joan Morejón