D_MENTS + D_LIRIS - Museu Comarcal de Manresa
Transcripción
D_MENTS + D_LIRIS - Museu Comarcal de Manresa
D_MENTS + D_LIRIS roser oduber 3 62 D_ 1 D_MENTS + D_LIRIS MENTS 2 Roser Oduber 3 4 + D_ Roser Oduber, TEXT JOAN Camíns de laCALMET recerca artística 07 ANDARE FUORI Traces d’un retrat 09 09 TEXT FINA SITGES Andare fuori 13 11 OBRES + JORDI PLANA Obres + Jordi Plana 15 15 OUT + ODUBER Out + Oduber 43 43 BIO Bio 49 49 LIRIS 5 ROSER ODUBER ROSER ODUBER CAMINS DE LALA RECERCA ARTÍSTICA CAMINS DE RECERCA ARTÍSTICA Tot ii que que ha ha exposat exposat en en anteriors anteriors ocasions ocasions a a Manresa, Manresa, la la presència presència de de Roser Roser Oduber Oduber a a les les nostres nostres sales sales és és espaiada espaiada Tot en el temps; per això poder gaudir ara d’una exposició d’aquesta artista tant arrelada al Bages ens satisfà. A més més a a en el temps; per això poder gaudir ara d’una exposició d’aquesta artista tant arrelada al Bages ens satisfà. A més, l’exposició que ens presenta és un recull intens de la seva obra més recent i ens mostra per on va la seva reflexió més, l’exposició que ens presenta és un recull intens de la seva obra més recent i ens mostra per on va la seva reflexió present ii com com vol vol anar anar discorrent discorrent en en el el futur. futur. present El treball treball de de na na Roser, Roser, els els seus seus referents referents ii la la seva seva voluntat voluntat plàstica plàstica ens ens sembla sembla que que queden queden prou prou ben ben reflectides reflectides als als El textos d’aquest catàleg. M’agradaria, però, ressaltar unes constants tant en la manera d’entendre la funció de l’artista textos d’aquest catàleg. M’agradaria, però, ressaltar unes constants tant en la manera d’entendre la funció de l’artista com en en els els objectius objectius de de la la seva seva obra. obra. Per Per a a ella, ella, l’activitat l’activitat artística artística conforma conforma un un procés procés de de recerca, recerca, construeix construeix un un camí camí com de coneixement i vol explicar-lo, facilitar-lo als altres, expressar-lo a través de les obres que elabora. de coneixement i vol explicar-lo, facilitar-lo als altres, expressar-lo a través de les obres que elabora. Alhora, allò allò sobre sobre el el que que ha ha fixat fixat la la recerca, recerca, aquesta aquesta preocupació preocupació que que busca busca resoldre resoldre o o plantejar plantejar en en l’obra l’obra oferta, oferta, són són Alhora, dues coses que ens són ben properes. Que de fet som nosaltres mateixos: la ment i la matèria, el pensament i el paidues coses que ens són ben properes. Que de fet som nosaltres mateixos: la ment i la matèria, el pensament i el paisatge, el el cos, cos, ii totes totes les les interpretacions interpretacions ii interferències interferències que que es es puguin puguin donar donar de de l’un l’un a a l’altre. l’altre. No No sé sé si si ella ella hi hi estaria estaria gaire gaire satge, d’acord, però d’alguna manera podríem dir que fa retrat i paisatge (per utilitzar termes de la interpretació més tradicional d’acord, però d’alguna manera podríem dir que fa retrat i paisatge (per utilitzar termes de la interpretació més tradicional de la la pràctica pràctica artística). artística). Però Però la la voluntat voluntat de de coneixement coneixement ii l’actualitat l’actualitat amb amb que que es es preocupa preocupa tant tant de de la la ment, ment, com com de de la la de natura, com de la pràctica artística mateixa, la porten a elaborar les obres ben lluny dels paràmetres tradicionals. natura, com de la pràctica artística mateixa, la porten a elaborar les obres ben lluny dels paràmetres tradicionals. Aunque ha expuesto en anteriores ocasiones en Manresa, la presencia de Roser Oduber en nuestras salas es espaciada en el tiempo, por lo nos satisface poder disfrutar ahora de una exposición de esta artista tan arraigada en el Bages. Joan Calmet Además, la exposición que nos presenta es una recopilación intensa de su obra más reciente y nos muestra por dónde Regidor de Cultura va su reflexión presente y cómo quiere ir discurriendo en el futuro. Ajuntament de Manresa El trabajo de Roser, sus referentes y su voluntad plástica nos parece que quedan bastante bien reflejadas en los textos de este catálogo. Me gustaría, sin embargo, resaltar unas constantes tanto en la manera de entender la función del artista como en los objetivos de su obra. Para ella, la actividad artística conforma un proceso de búsqueda, construye un camino de conocimiento y quiere explicarlo, facilitar a los demás, expresarlo a través de las obras que elabora. Al mismo tiempo, aquello sobre lo que ha fijado la investigación, esta preocupación que busca resolver o plantear en la obra que ofrece, son dos cosas que nos son bien cercanas. Que de hecho somos nosotros mismos: la mente y la materia, el pensamiento y el paisaje, el cuerpo, y todas las interpretaciones e interferencias que se puedan dar de uno al otro. No sé si ella estaría muy de acuerdo, pero de alguna manera podríamos decir que hace retrato y paisaje (por utilizar términos de la interpretación más tradicional de la práctica artística). Pero la voluntad de conocimiento y la actualidad con que se preocupa tanto de la mente como de la naturaleza, como de la práctica artística misma, la llevan a elaborar las obras lejos de los parámetros tradicionales. Joan Calmet Regidor de Cultura Ajuntament de Manresa 6 7 TRACES D’UN RETRAT Roser Oduber no ha volgut oferir al Casino de Manresa una exposició de caràcter tradicional, mostrant la seva trajectòria, el conjunt de la seva obra, el que hagués comportat incloure el seu currículum artístic. Ha preferit centrar-se en dues sèries que la tenen plenament captivada darrerament, “D_Ments” i “D_Liris”, en una exposició que conté idees tant interessants com la socialització de l’art a través del traspàs de l’obra de l’artista a d’altres persones. Malgrat això, no he pogut evitar ressaltar en aquesta petita introducció, alguns dels trets més característics de la seva personalitat perquè incideixen directament en la seva obra. Per a recordar-los i relacionar-los amb l’exposició, per a qui ja els conegui, o per donar-los a conèixer a fi de copsar millor el que ella ens vol transmetre. En primer lloc, la seva relació amb la natura. Roser Oduber té el privilegi de viure damunt d’una vella pedrera calcària i en un forn de calç que ha restaurat i ha convertit en estudi i habitatge. La influència d’aquest entorn és determinant en la seva obra. Mirar des de la finestra aquest paisatge li ha comportat quedar-ne absolutament imbuïda. D’ell en surten els pigments, els materials i les superfícies polsoses obtingudes amb les tècniques ancestrals que caracteritzen la seva trajectòria. I en aquest entorn tan natural hi volca també la seva clara vocació social. Lluny dels artistes que defugen el compromís amb la societat, Roser Oduber entén la pràctica artística absolutament lligada a les problemàtiques del seu temps i pren posició. És així com cal entendre que, a part de vivenda i estudi, Oduber hagi convertit aquesta pedrera calcària en el CACIS (Centre d’Art i Sostenibilitat El Forn de la Calç) dedicat a la investigació, producció i exhibició de projectes de cultura i art contemporanis, en totes les seves vessants conceptuals i formals. Un centre on, no per casualitat, conviuen art, cultura i pensament. Tot el que s’hi fa ha de tenir relació amb la natura i ha de tenir un rerefons crític de la realitat socioeconòmica del planeta. El centre brega amb l’objectiu de relacionar l’art, la ciència i l’arquitectura amb la natura. Fomentant el treball de recerca, a la seva reconeguda categoria com a creadora, avesada a experimentar en materials poc convencionals, Oduber hi afegeix la condició de responsable / directora d’aquest centre tant allunyat de la convencionalitat com de la ciutat urbana contemporània occidental. Tot i dedicar bona part del seu temps a la gestió d’aquest centre, no ha deixat de crear noves sèries com les que ara s’exposen al Casino. Roser Oduber creix per transformar-se, mentre va teixint nous projectes. L’engegada del Forn de la Calç comportà un cert allunyament de Roser Oduber de la seva pròpia obra: buscà una mirada més externa. I s’enfrontà a dos llenguatges que ella sentia com a oposats i divergents per adonar-se que, talment com si fossin hemisferis cerebrals, no existeix la contradicció sinó la complementarietat. Superades les creences que la figura humana anava prenent massa pes en la seva obra i que la matèria li privava de recuperar la figura, a “D_Ments” aconsegueix una nova síntesi entre figura i matèria. El pes enorme de la ment domina tot el discurs d’aquest cicle i té el cervell dom a icona-símbol. Una nova forma d’abordar de nou l’eix motor del seu món creatiu: l’ésser humà i el seu enigma. En la segona de les sèries, “D_Liris”, la seva obra s’estén més enllà del taller –l’espai artístic per excel·lència- per envair espais naturals o bé arquitectònics que en principi li són aliens. Seguint amb la seva vocació experimental, esborrats els límits entre natura i cultura i entre l’artista aïllat i el compromès socialment, “D_Ments” i “D_Liris” ens parlen també de qüestionar altres límits, seguint l’impuls artístic, tot arriscant-se cap a allò desconegut per créixer en una obra que comporta grans satisfaccions personals però que també vol implicar-se socialment. 8 Fina Sitjes Historiadora de l’Art i Gestora Cultural 9 ANDARE FUORI …modificar la nostra manera superficial de veure l’existència, no per obrir-nos un altre món de quimeres, sinó al veritable món amagat sota el que nosaltres creiem conèixer. Camille Mauclair La veu anònima d’aquesta història és algú que un bon dia, molts anys enllà, va escriure un conte sobre dos personatges que vivien entaforats dins d’una gerra, tancats i adotzenats excepte per un forat de llum al sostre. La Lisa i en Bresk van tardar molts anys per escalar les parets i sortir-ne trencant amb els costums o la manera de fer en aquell interior gris, opac, gairebé sempre fosc excepte per les hores en que apareixia un raig lluminós i mòbil. L’escletxa oberta era tot el que tenien per somiar, per gestionar deliris i desviar-se d’una parcel·la gastada que calia renovar, per sentir que calia anar més enllà, buscar i buscar-se, florir i créixer, teixir trajectes per multiplicar-se. Des d’aquesta història vital a través de l’escriptura, pretenia viatjar pel moviment de la vida com a metàfora del procés creatiu. Ara, quan passats els anys, descobreix el trajecte cap els D-Liris de la Roser, se’n adona de que sempre ha buscat sortir de la línea recta, aquest andare fuori o uscire dal’solco, l’origen etimològic de deliràre, una paraula que obre i fa que surtin coses de la ment, però també la ferida en el camp, el que dóna vida i permet que la llavor germini. Pensa en aquesta obra que teixeix i relaciona la natura amb la ment endinsant-se en les matèries i torna a la inquietud de Camille1, molt més d’un segle enrere, enfonsant els dits en la terra molla per trobar-hi formes: un arc obert on l’acció sempre és la mateixa i el resultat diferent L’obra de la Roser transita de manera extensiva i mutant més enllà del taller. Al costat de Jordi Plana, es plantegen un projecte on cada peça surt del seu context per instal·lar-se en altres llocs, ja sigui al bell mig de la natura o dins un convent que, per la seva sordidesa, ens recorda un sanatori que em torna a portar als trenta darrers anys de Camille a la VilleEvrard de Montdevergues, un interior on la natura creix en paral·lel a l’exterior i mai no es podrà establir la confluència, el contacte que busquen la Roser i el Jordi a través d’escenografies en mutació constant, com tot allò que deixa de ser teu quan surt del taller o es recull de la terra. Tots dos han treballat i explorat el camp de la ment, han gestionat els deliris perquè puguin sortir i germinar. Així neixen les imatges que lliguen els trams d’un procés de convivència on cal sumar i multiplicar les experiències viscudes, però els trajectes de la Lisa i en Bresk o la Roser i en Jordi van a l’inrevés d’una Camille obligada pel seu context social a no uscire dal’solco. Des d’un lliri sec... D-liris La fragilitat humana i la naturalesa com a experiència, la connexió als cicles de la vida i la força regenerativa, tenen a veure amb els lliris, però també amb el procés de treball de la Roser. L’obra i l’espai, la terra i el sexe, la matèria d’uns lliris secs que es dibuixa com si fos una connexió neuronal, la natura o l’interior d’un convent..., apareixen rere els rastres de qui es desvia de la norma imposada, com un joc constant de la paraula amb el silenci per explorar els seus racons ocults fent-se preguntes que generen noves xarxes neuronals i, al bell mig de les matèries que construeix, obren els espais buits d’un viatge que es transforma a cada pas. On comencen els seus D-liris? Ella mateixa parla del “sistema d’espais buits que poden ser transitats caminant a la deriva”, de l’espai de silenci que creix entre ella i la naturalesa, i com ara, amb imatges i lliris, omple “el buit amb aquest nou projecte”. No puc deixar de pensar en les paraules de Joe Dispenza quan ens diu que “les rajoles de la matèria” estan “buides” i en els àtoms ja trobem “immensitats de buit”. 10 1 Totes les entrades de text es refereixen a Camille Claudel (1864-1943). 11 Al capdavall, des del procés creatiu, vingui d’ on vingui, sempre anirem a parar al fet existencial perquè tot és el mateix i la Roser, quan estableix el seu joc de paraules per parlar dels seus projectes, del que ens alerta constantment és d’aquesta experiència i descobriment constant. La matèria, l’estat físic, com a metàfora de la ment que construeix els nostres moviments generant a cada pas una multiplicitat de desitjos i opcions, defugint els condicionants que ens separen de nosaltres mateixos. Els lliris creixen salvatges i, des de l’interior, com la xarxa neuronal, ocupen l’espai i es mouen en una dansa de multiplicitat que sempre preserva. Preservar és molt important per la Roser, ja sigui la funció tèrmica de la xarxa de lliris en una barraca de vinya o aquell cos humà situat davant la naturalesa que va impermeabilitzar amb plàstic, passant per les mutacions i el rastre d’una matèria que desapareix. Un altre arc s’obre cap a la veu anònima quan, un dia qualsevol, va descobrir sota una barraca de vinya els fulls escrits pel seu avi, taques de tinta que es barrejaven amb una altra escriptura feta de regalims de pintura, de solcs de matèria perforada. No gaire lluny d’aquell estrany descobriment, tan sols unes paraules escrites el 1940: m’han silenciat la ploma i els pinzells. Llavors, com un efecte d’immediatesa, va aparèixer aquella onada, l’entusiasme pel moviment i la por de quedar-se a sota. I pel mateix arc, una mica més enllà, apareixen Camille i Claude1 observant en silenci el reflex de la gran onada de Katsushika Hokusai. Ella, com si fos la onada, sense aturar mai el moviment de la vida, esculpeix La Vague o les Baigneuses entre 1897 i 1903, aquest gest que es desdobla i sembla contradir-se sota la llei de les aparences, mentre ell en faria música composant el 1905 La mer. Trois esquisses symphoniques. L’arc segueix obrint-se. Mai no es tanca. Apareix el moviment de la Roser i la necessitat d’auto-rescat com a reconeixement d’un mateix. Recorda quan va descobrir els seus D-Ments, la impressió de coincidència en la necessitat d’avançar rere la percepció dels límits. A poc a poc es van organitzar imatges sobre tantes coses pensades o escrites en diferents moments... Un Qui sóc? multiplicat per la suma d’autors, per la promiscuïtat de la ironia més subtil amb el joc i la paradoxa, per treballar el propi cos perdut en el laberint de la pregunta que accedeix al paisatge dels dies, per les connexions d’un pensament que creix a cada pas i alimenta el nostre impuls fora del temps dels altres. La llum del següent somni L’escriptor gira el darrer full del seu assaig. Del somni que volia construir n’ha fet un trànsit, un procés entre la recerca i l’abisme de cada buit, entre el dibuix d’un arc que mai no es pot acabar de construir: un parèntesi obert com el clam de l’Àngela de Clarice Lispector quan demana: “tanqui’m si us plau!”? El somni del somni que veia Debussy2 en una obra de Claudel? Quina contradicció ens habita? Com ens volen o ens fan des de fora? Qui era aquesta Camille? Una boja pels qui defensen la sola presència de Rodin en un món reduït a la competència i el poder o l’objectiu d’una indiferència social? Ser qui ets i qui no ets com l’Àngela? Quins ulls et delimiten, els teus o els dels altres? Potser el perill ve de tots els que barregen elements dispersos i processos que canvien? Tant els D-Ments com ara els D-Liris de la Roser ens parlen de fronteres subtils que no deixen de qüestionar els límits, d’arriscar-se vers un compromís personal cap a l’ impuls d’allò desconegut. Quan s’ajunten amb el Jordi, quan l’obra surt del taller cap a un espai, es provoca el dubte i les preguntes que, a raig, ens porten cap a altres confluències del viatge: Què som? Què volem? Cap a on anem? Quina és l’obra? “Al següent somni?” es qüestiona Handke en el darrer full del seu l’assaig. I la Roser què sent? La següent deriva d’un viatge que mai no mor perquè, com els lliris un cop assecats, el teixit subterrani tornarà créixer i es multiplicarà cap a una nova plenitud. Anem! Us convido a Andare fuori, metàfora de l’existència i del procés creatiu. 12 1 2 Gloria Bosch Directora d’Art de la Fundació Vila Casas Totes les entrades es refereixen a Claude Debussy (1862-1918). Glòria Bosch, “1889-1989. Sense comentaris, senyor Debussy?” dins Papers d’Art, núm. 20, Girona, Fundació Espais, 1989. 13 14 O_ 15 D_LIRI BLANC 2012 / tècnica mixta / tela 195X97,5 cm fotografia de Jordi Plana Pey El Forn de la Calç / Calders LLAURAR 2012 / tècnica mixta / tela 100X100 cm fotografia de Jordi Plana Pey El Forn de la Calç / Calders 16 17 TRANSGRESSIÓ 2012 / tècnica mixta / tela 170 X170 cm fotografia de Jordi Plana Pey El Forn de la Calç / Calders 18 19 CRANI FOSC 2004 / tècnica mixta / fusta 100 X 100 cm fotografia de Jordi Plana Pey El Forn de la Calç / Calders 20 21 JO, SOL 2010 / tècnica mixta / tela 130 X 162 cm fotografia de Jordi Plana Pey Convent de la Colònia Cal Rosal 22 23 DEMOISELLE X 2010 / tècnica mixta / tela 130 X 162 cm fotografia de Jordi Plana Pey Convent de la Colònia Cal Rosal 24 25 SR- ME 2010 / tècnica mixta / tela 130 X 195 cm fotografia de Jordi Plana Pey Convent de la Colònia Cal Rosal 26 27 D_2 / obra superior MENT / obra inferior 2010 / tècnica mixta / tela 97,5 X 195 cm fotografia de Jordi Plana Pey Convent de la Colònia Cal Rosal 28 29 EMO / obra superior TION / obra inferior 2012 / tècnica mixta / tela 97,5 X 195 cm fotografia de Jordi Plana Pey Convent de la Colònia Cal Rosal 30 31 ESTÍMUL 6 2009 / tècnica mixta / tela 30 X 30 cm fotografia de Jordi Plana Pey Berga 32 33 ESTÍMUL 5 2010 / tècnica mixta / tela 30 X 30 cm fotografia de Jordi Plana Pey Berga 34 35 GERMINATS 2012 / tècnica mixta / tela 30 X 30 cm fotografia de Jordi Plana Pey Berga 36 37 FOBIA 1 2010 / tècnica mixta / tela 33 X 33 cm fotografia de Jordi Plana Pey Berga 38 39 CONTORNS D_LIRANTS 2012 / tècnica mixta / tela 100 X 100 cm X 2 fotografia de Jordi Plana Pey El Forn de la Calç / Calders 40 41 42 O_ 43 D_LIRIS 2012 / Acetats / 180 X 80 cm fotografia de Roser Oduber La Font de Les Tàpies / Calders 44 UT 45 D_LIRIS 2012 / Acetat / 180 X 80 cm fotografia de Roser Oduber La Font de Les Tàpies / Calders 46 47 48 B_ 49 Roser Oduber-1957 Viu i treballa a Calders Exposicions Individuals (més destacades) 1979 Panamà. Sala Simón Bolívar 1986 Navarcles. Caixa de Manresa 1989 Colmenar Viejo, Sala Picasso, Ayuntamiento de Colmenar Viejo Terrassa. Galeria Francisco Torralba. Manresa. Galeria Sergio Sánchez 1990 Terrassa Galeria FºTorralba Barcelona. Galeria Decaso 1991 Saragossa. Galeria Zeus Terrassa “Primavera Eròtica” Galeria Fco. Torralba Barcelona Galeria Cartoon 1992 Madrid. Villalba. Sala Portón Barcelona. Galeria Estilo 1993 Barcelona. Galeria Cartoon Madrid. Tres Cantos. Galeria Pilar Barrio 1994 Manresa. Galeria Símbol Saragossa. Urban Gallery. València. Galeria Luisa Torres 1995 Carcassonne. Francia. ”Tarot Nigro”. Musee Lilim Manresa. “Nigromatis”.Sala Plana de l’Hom Fundació Caixa de Manresa 1997 Jaén. Sala de la Ex. Diputación de Jaén IO 1997 1998 1999 2000 2001 2002 50 Salou. La Torre Vella, Ajuntament de Salou Saragossa. Urban Gallery Barcelona. Galeria Àmbit Saragossa. Urban Gallery Barcelona. Galeria Àmbit Tarragona. Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona França, Chapelle des Pénitents Blancs, Gordes , Toulouse. Librairie Castéla Marseille, Les Arcenau, Barcelona, New Art Barcelona.Galeria Àmbit 2003 2004 2005 2005 2006 2007 2011 2012 Tarragona. Caixa Tarragona Tarragona. Fundació La Caixa Manresa. Galeria Rubiralta Salou. Premi de Recerca Pictòrica Barcelona. Galeria Àmbit Badalona. Galeria Badiu92. Torruella de Montgrí. Sala temporal, Fundació Vila Casas Palau SolTerra. Barcelona. Espai Volart Fundació Vila Casas. Ex. “D_MENTS” Manresa. Centre Cultural El Casino. Ex. “D_MENTS + D_LIRIS” Escultures 1994 1995 1995 1996 Pauligne. França. Becada per l’Institut nord-americà Azazel. Pauligne. França. Instal·lació de l’escultura “Els enamorats” als jardins de la Fundació Azazel. Pauligne, França. 2ª beca de la Fundació Azazel. Pauligne, França. Instal•lació de l’escultura “L’Heremit” als jardins de la Fundació Azazel. Premis 1982 1992 1994 1995 1996 2001 2003 2004 Premí de Radio 4 Finalista Bienal del Deporte Premí de la Fundació Nord-americana Azazel Finalista al Saló de Grands et Jeunes d’Ajourd’hui de París. Finalista al Premi Donart Finalista Premi Ricard Camí Finalista Premi Vilacasas de Torruella de Montgrí Primer Premi de Recerca Pictòrica de Salou . Tarragona 51 Exposicions Col·lectives (més destacades) 1984 1989 1990 1992 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2001 2003 2004 2005 2006 2008 2009 2010 52 París. Salón Des independants Madrid. “Encuentros de Arte” Colmenar Viejo París. Galeria Brazil Inter Art Barcelona. Finalista Bienal del Deporte Tecla sala. Hospitalet Barcelona. Gràfic Art Galveston(EUA) “Art Echo Gallery” París. Salón “Grands et Jeunes d’ajourd’hui” Barcelona. “El Bosque del arte” Sala Cultural Caja Madrid . Girona. “L’Altre mirada” Galeria Cyprus Barcelona “Coco Chanel” Casa Elizalde Galeria Maria Castellví .Barcelona. Galeria Àmbit- Art Jove .Barcelona. “Iris, la Catalunya Divina” Casa Elizalde Roma. Institut Italo-Americana França. Bazart, itinerant França. Bazart, itinerant 2000. Gira capitals Europees, Saragossa, Galeria Urban Barcelona. Galeria Àmbit Terrassa i Sant Cugat. Premi Ricard Camí Barcelona. Art Solidari Madrid. Galeria Rafael Garcia Salou .Premi recerca Pictòrica Manresa. Galeria Rubiralta Barcelona. Greek Catalunya. Itinerant. Les artistes i la sardana Badalona. Galeria Badiu92 Thayngen, Suïssa HAUSER HOFMANN Kunst - Art – Arte Barcelona Galeria Ambit Manresa. Espai 7 “Autoretrats” Gènere i Gèneres Thayngen, Suïssa HAUSER HOFMANN Kunst - Art – Arte Manresa Espai 7 Performance 9 Minuts “Gestació i Creació” Gènere i Gèneres Gironella Konvent.0 2010 2011 Barcelona Galeria Àmbit 25é aniversari de la Galeria Àmbit Colònia Rosal Konvent.0 Barcelona Galeria Setba Torruella de Montgrí.Dunev Art Projects Obres permanents Madrid. Ajuntament de Colmenar Viejo. Madrid. Ajuntament de Villalba. Madrid. Obra Cultural de Caja Madrid. Manresa. Obra Cultural de La Caixa de Manresa. Franca. Pauligne. Fundació Azazel. França. Carcassonne. Musee Lilim. Barcelona. Fundació La Sardana. Jaén. Col·lecció de la Diputación Provincial Mallorca. Sineu. Museu S’Estació. Tarragona Exmo. Ajuntament de Salou. Barcelona. Col·lecció Testimoni. Obra Cultural la Caixa. Avalanche. Barcelona. Tarragona. Museu d’Art Modern. Barcelona. Can Framis Fundació Vila Casas Binéfar, Huesca Fundación Alcort Decoració i disseny Decoració del Suithotel Hamburg, Hamburg (Alemanya) Disseny, Avalanche empreses Llibre de rebuda, Grup Esteve Serigrafia de regal, Grup Almirall Projecte de disseny, Grup Psion Teklogix 53 Roser Oduber Caminos de la investigación artística Aunque ha expuesto en anteriores ocasiones en Manresa, la presencia de Roser Oduber en nuestras salas es espaciada en el tiempo, por lo nos satisface poder disfrutar ahora de una exposición de esta artista tan arraigada en el Bages. Además, la exposición que nos presenta es una recopilación intensa de su obra más reciente y nos muestra por dónde va su reflexión presente y cómo quiere ir discurriendo en el futuro. El trabajo de Roser, sus referentes y su voluntad plástica nos parece que quedan bastante bien reflejadas en los textos de este catálogo. Me gustaría, sin embargo, resaltar unas constantes tanto en la manera de entender la función del artista como en los objetivos de su obra. Para ella, la actividad artística conforma un proceso de búsqueda, construye un camino de conocimiento y quiere explicarlo, facilitar a los demás, expresarlo a través de las obras que elabora. Al mismo tiempo, aquello sobre lo que ha fijado la investigación, esta preocupación que busca resolver o plantear en la obra que ofrece, son dos cosas que nos son bien cercanas. Que de hecho somos nosotros mismos: la mente y la materia, el pensamiento y el paisaje, el cuerpo, y todas las interpretaciones e interferencias que se puedan dar de uno al otro. No sé si ella estaría muy de acuerdo, pero de alguna manera podríamos decir que hace retrato y paisaje (por utilizar términos de la interpretación más tradicional de la práctica artística). Pero la voluntad de conocimiento y la actualidad con que se preocupa tanto de la mente como de la naturaleza, como de la práctica artística misma, la llevan a elaborar las obras lejos de los parámetros tradicionales. Joan Calmet Concejal de Cultura Ayuntamiento de Manresa 54 Trazos de un retrato Roser Oduber no ha querido ofrecer al Casino de Manresa una exposición de carácter tradicional, mostrando su trayectoria, el conjunto de su obra, lo que hubiera conllevado incluir su currículum artístico. Ha preferido centrarse en dos series que la tienen plenamente cautivada últimamente, “D_Mentes” y “D_Lirios”, en una exposición que contiene ideas tan interesantes como la socialización del arte a través del traspaso de la obra del artista a otras personas. Sin embargo, no he podido evitar resaltar en esta pequeña introducción, algunos de los rasgos más característicos de su personalidad porque inciden directamente en su obra. Para recordarles y relacionarlos con la exposición, para quien ya los conozca, o para darlos a conocer a fin de captar mejor lo que ella nos quiere transmitir. En primer lugar, su relación con la naturaleza. Roser Oduber tiene el privilegio de vivir encima de una vieja cantera caliza y en un horno de cal que ha restaurado y ha convertido en estudio y vivienda. La influencia de este entorno es determinante en su obra. Mirar desde la ventana este paisaje le ha comportado quedar absolutamente imbuida. De él salen los pigmentos, los materiales y las superficies polvorientas obtenidas con las técnicas ancestrales que caracterizan su trayectoria. Y en este entorno tan natural vuelca también su clara vocación social. Lejos de los artistas que huyen del compromiso con la sociedad, Roser Oduber entiende la práctica artística absolutamente ligada a las problemáticas de su tiempo y toma posición. Es así como hay que entender que, aparte de vivienda y estudio, Oduber haya convertido esta cantera caliza en el CACIS (Centro de Arte y Sostenibilidad El Forn de la calç) dedicado a la investigación, producción y exhibición de proyectos de cultura y arte contemporáneos, en todas sus vertientes conceptuales y formales. Un centro donde, no por casualidad, conviven arte, cultura y pensamiento. Todo lo que se hace debe tener relación con la naturaleza y debe tener un trasfondo crítico de la realidad socioeconómica del planeta. El centro trabaja con el objetivo de relacionar el arte, la ciencia y la arquitectura con la naturaleza. Fomentando el trabajo de investigación, a su reconocida categoría como creadora, acostumbrada a experimentar en materiales poco convencionales, Oduber añade la condición responsable / directora de este cen -tro tanto alejado de la convencionalidad como de la ciudad urbana contemporánea occidental. Todo y dedicar buena parte de su tiempo a la gestión de este centro, no ha dejado de crear nuevas series como las que ahora se exponen en el Casino.Roser Oduber crece para transformarse, mientras va tejiendo nuevos proyectos. La puesta en marcha del Forn de la calç ha comportado un cierto alejamiento de Roser Oduber de su propia obra: en la búsqueda de una mirada más externa. Y se enfrenta a dos lenguajes que ella sentía como opuestos y divergentes para darse cuenta de que, como si fueran hemisferios cerebrales, no existe la contradicción sino la complementariedad. Superadas las creencias que la figura humana iba tomando demasiado peso en su obra y que la materia le privaba de recuperar la figura, a “D_Mentes” consigue una nueva síntesis entre figura y materia. El peso enorme de la mente domina todo el discurso de este ciclo y tiene el cerebro doma icono-símbolo. Una nueva forma de abordar de nuevo el eje motor de su mundo creativo: el ser humano y su enigma. En la segunda de las series, “D_Lirios”, su obra se extiende más allá del taller-el espacio artístico por excelencia - para invadir espacios naturales o arquitectónicos que en principio le son ajenos. Siguiendo con su vocación experimental, borrados los límites entre naturaleza y cultura y entre el artista aislado y comprometido socialmente, “D_Mentes” y “D-Lirios” nos hablan también de cuestionar otros límites, siguiendo el impulso artístico, arriesgando hacia lo desconocido para crecer en una obra que conlleva grandes satisfacciones personales pero que también quiere implicarse socialmente. Fina Sitges Historiadora de Arte i Gestora Cultural Andare Fuori .. Modificar nuestra manera superficial de ver la existencia, no para abrirnos otro mundo de quimeras, sino al verdadero mundo escondido bajo lo que nosotros creemos conocer. Camille Mauclair La voz anónima de esta historia es alguien que un buen día, muchos años allá, escribió un cuento sobre dos personajes que vivían metidos dentro de una jarra, cerrados y adocenados excepto por un agujero de luz en el techo.Lisa y Bresk tardaron muchos años para escalar las paredes y salir rompiendo con las costumbres o la forma de hacer en aquel interior gris, opaco, casi siempre oscuro excepto por las horas en que aparecía un rayo luminoso y móvil.La brecha abierta era todo lo que tenían para soñar, para gestionar delirios y desviarse de una parcela gastada que se debía renovar, para sentir que era necesario ir más allá, buscar y buscarse, florecer y crecer, tejer trayectos para multiplicarse. Desde esta historia vital a través de la escritura, pretendía viajar por el movimiento de la vida como metáfora del proceso creativo. Ahora, cuando pasados los años, descubre el trayecto hacia los D_Lirios de Roser, se da cuenta que siempre ha buscado salir de la línea recta, este andare fuori o uscire dal’solco, el origen etimológico de deliràre, una palabra que abre la mente y hace que salgan cosas, pero también la herida en el campo, lo que da vida y permite que la semilla germine. Piensa en esta obra que teje y relaciona la naturaleza con la mente adentrándose en las materias y vuelve a la inquietud de Camille, mucho más de un siglo atrás, hundiendo los dedos en la tierra mojada para encontrar formas: un arco abierto donde la acción siempre es la misma y el resultado diferente. La obra de Roser transita de manera extensiva y mutante más allá del taller. Junto a Jordi Plana, se plantean un proyecto donde cada pieza sale de su contexto para instalarse en otros lugares, ya sea en medio de la naturaleza o en un convento que, por su sordidez, nos recuerda un sanatorio que me vuelve a llevar a los treinta últimos años de Camille en la Ville-Evrard de Montdevergues. Un interior donde la naturaleza crece en paralelo al exterior y nunca se podrá establecer la confluencia, el contacto que buscan Roser y Jordi a través de escenografías en mutación constante, como todo lo que deja de ser tuyo cuando sale del taller o se recoge de la tierra. Ambos han trabajado y explorado el campo de la mente, han gestionado los delirios para que puedan salir y germinar.Así nacen las imágenes que ligan los tramos de un proceso de convivencia donde hay que sumar y multiplicar las experiencias vividas, pero los trayectos de Lisa y en Bresk o Roser y Jordi van al revés de una Camille obligada por su contexto social no uscire dal’solco. Desde un lirio seco ... D_lirios La fragilidad humana y la naturaleza como experiencia, la conexión a los ciclos de la vida y la fuerza regenerativa, tienen que ver con los lirios, pero también con el proceso de trabajo de Roser. La obra y el espacio, la tierra y el sexo, la materia de unos lirios secos que se dibuja como si fuera una conexión neuronal, la naturaleza o el interior de un convento ..., la norma impuesta, como un juego constante de la palabra con el silencio para explorar sus rincones ocultos haciéndose preguntas que generan nuevas redes neuronales y, en medio de las materias que construye, abren los espacios vacíos de un viaje que se transforma a cada paso. El viaje es su propia mutación existencial, el deseo que deja entre sus pensamientos mientras las imágenes crecen dejando rastros con heridas donde germinar la luz. Donde empiezan sus D_lirios? Ella misma habladel “sistema de espacios vacíos que pueden ser transitados caminando a la deriva”, del espacio de silencio que crece entre ella y la naturaleza, y como ahora, con imágenes y lirios, llena “el vacío con este nuevo proyecto”. No puedo dejar de pensar en las palabras de Joe Dispenza cuando nos dice que “las baldosas de la materia” están “vacías” y en los átomos ya encontramos “inmensidades de vacío”. Después de todo, desde el proceso creativo, venga de donde venga, siempre iremos a parar a existencial porque todo es lo mismo y Roser, cuando establece su juego de palabras para hablar de sus proyectos, lo que nos alerta constantemente es de esta experiencia y descubrimiento constante. La materia, el estado físico, como metáfora de la mente que construye nuestros movimientos generando a cada paso una multiplicidad de deseos y opciones, rehuyendo los condicionantes que nos separan de nosotros mismos. Los lirios crecen salvajes y, desde el interior, como la red neuronal, ocupan el espacio y se mueven en una danza de multiplicidad que siempre preserva. Preservar es muy importante para Roser, ya sea la función térmica de la red de lirios en una barraca de viña o aquel cuerpo humano situado frente a la naturaleza que impermeabilizó con plástico, pasando por las mutaciones y el rastro de una materia que desaparece. Otro arco se abre hacia la voz anónima cuando, un día cualquiera, descubrió bajo una barraca de viña las hojas escritos por su abuelo, manchas de tinta que se mezclaban con otra escritura hecha de regueros de pintura, de surcos de materia perforada. No muy lejos de aquel extraño descubrimiento, tan sólo unas palabras escritas en 1940: me han silenciado la pluma y los pinceles. Entonces, como un efecto de inmediatez, apareció aquella ola, el entusiasmo por el movimiento y el miedo de quedarse abajo. por el mismo arco, un poco más allá, aparecen Camille y Claude observando en silencio el reflejo de la gran ola de Katsushika Hokusai. Ella, como si fuera la ola, sin parar nunca el movimiento de la vida, esculpe La Vague o Baigneuses entre 1897 y 1903, este gesto que se desdobla y parece contradecirse bajo la ley de las apariencias, mientras él haría música componiendo en 1905 La mer. Trois esquisses symphoniques. El arco sigue abriéndose. Nunca se cierra. Aparece el movimiento de Roser y la necesidad de auto-rescate como reconocimiento de uno mismo. Recuerda cuando descubrió sus D_Mentes, la impresión de coincidencia en la necesidad de avanzar tras la percepción de los límites. Poco a poco se organizaron imágenes sobre tantas cosas pensadas o escritas en diferentes momentos ... Un Quién soy? multiplicado por la suma de autores, por la promiscuidad de la ironía más sutil con el juego y la paradoja, para trabajar el propio cuerpo perdido en el laberinto de la pregunta que accede al paisaje de los días, por las conexiones de un pensamiento que crece a cada paso y alimenta nuestro impulso fuera del tiempo de los demás. La luz del siguiente sueño El escritor gira la ultima hoja de su ensayo. Del sueño que quería construir ha hecho un tránsito, un proceso entre la investigación y el abismo de cada vacio, entre el dibujo de un arco que nunca se puede terminar de construir. Un paréntesis abierto como el clamor de Ángela de Clarice Lispector cuando pide: “ciérreme por favor! “? El sueño del sueño que veía Debussy en una obra de Claudel? Qué contradicción nos habita?. Como nos quieren o nos hacen desde fuera? ¿Quién era esa Camille? Una loca por quienes defienden la sola presencia de Rodin en un mundo reducido a la competencia y el poder o el objetivo de una indiferencia social? Ser quien eres y quién no eres como Ángela? Qué ojos te delimitan, los tuyos o los de los demás? Quizás el peligro viene de todos los que mezclan elementos dispersos y procesos que cambian? Tanto los D_Mentes como los D-Lirios de Roser nos hablan de fronteras sutiles que no dejan de cuestionar los límites, de arriesgarse hacia un compromiso personal hacia el impulso de lo desconocido. Cuando se juntan con Jordi, cuando la obra sale del taller hacia un espacio, se provoca la duda y las preguntas que, a chorro, nos llevan hacia otras confluencias del viaje: ¿Qué somos? ¿Qué queremos? Hacia dónde vamos? ¿Cuál es la obra? “Al siguiente sueño?” Se cuestiona Handke en la última hoja de su del ensayo. Y Roser qué siente? La siguiente deriva de un viaje que nunca muere porque, como los lirios una vez secados, el tejido subterráneo volverá crecer y se multiplicará hacia una nueva plenitud. Vamos! Os invito a Andare fuori, metáfora de la existencia y del proceso creativo. Gloria Bosch Directora de Arte de la Fundación Vila Casas 1.Todas las entradas de texto se refieren a Camille Claudel (1864-1943). 2.Todas las entradas se refieren a Claude Debussy (1862-1918). 3.Glòria Bosch, “1889-1989. Sin comentarios, señor Debussy? “Dentro Papeles de Arte, n. 20, Girona, Fundación Espacios, 1989. 55 Roser Oduber Even though Roser Oduber has shown her work in Manresa in the past, her presence in our halls is infrequent, so we are glad to be able to enjoy an exhibition of this artist so rooted in Bages. The exhibition she is presenting is an intense collection of her most recent works. It shows us the way her reflection follows in the present and how it will pass in the future. Roser’s work, her references and her craft are well reflected in the text of this catalog. I would, however like to highlight some constants: both in the way of understanding the role of the artist as well as the goals of her work. For her, creating art forms part of a searching process, she builds a path of knowledge and she wants to explain it, to express it through her works. At the same time, that to which she has focused her investigation, seeking to propose and resolve the ideas of the work, are two things very close to us. In fact it is us as humans: mind and matter, thought and landscape, the body, and all interpretations and interferences that we can give to each other. I do not know if she would very much agree, but in a way we could say that she makes portrait and landscape (to use terms of the traditional artistic interpretation). But the desire for knowledge and her fascination with mind and nature, and the artistic practice itself, aloud her to produce works outside of the traditional parameters. Joan Calmet Culture’s Councilor City Council of Manresa 56 Strokes of a Portraid Roser Oduber did not want to offer a traditional character exhibition, showing her trajectory, her whole work, what would have led to include her artistic curriculum vitae, to the Casino of Manresa. She has preferred to focus on two sets that have her fully captivated lately, “D_Mentes” y “D_Lirios”, in an exhibition that contains ideas as interesting as the socialization of art through the transfer of the artist’s work to others. However, I could not help highlighting in this short introduction, some of the most characteristic features of her personality because they directly affect her work. To remind and relate them with the exhibition, for those who already know them, or to make them known, to better capture what she wants to transmit us. First, her relationship with nature. Roser Oduber has the privilege of living on top of an old limestone quarry and a lime kiln that she has restored and converted into a studio and housing. The influence of this environment is crucial in her work. Looking this landscape from the window has brought her to be absolutely imbued. From it comes out the pigments, materials and dusty surfaces obtained with the ancient techniques which characterize her trajectory. So, in such a natural environment, she throws herself into her clear social vocation. Away from artists fleeing from the commitment to society, Roser Oduber understands the artistic practice absolutely linked to the problems of her time and takes a stand. This is how it must be understood that, in addition to housing and studio, Oduber has turned this limestone quarry into the CACIS (Center for Art and Sustainability El Forn de la calç) dedicated to the research, production and exhibition of artistic and cultural contemporary projects in all its conceptual and formal facets. A center where, not coincidentally, coexist art, culture and thought. Everything that is done must be related to nature and must have a critical background of the planet socioeconomic reality. The center works with the aim of linking art, science and architecture with nature. Encouraging the research work, its recognized status as creator, used to experiment on unconventional materials, she adds the condition of responsible / director of this center so far from conventionality as from the occidental contemporary urban city. Although she spends almost her time in the management of the center, she has not stopped creating new sets as those now exposed in the Casino. Roser Oduber grows to transform herself, while she is weaving new projects. Putting Forn de la calç in motion has led to a certain distance from Roser Oduber of her own work: In seeking of a more external. And faces two languages that she felt as opposing and divergent to notice that, like cerebral hemispheres, it does not exists contradiction but complementarity. Overcoming the belief that the human figure was gaining too much importance in her work and the belief that the material was depriving her of recovering the figure, with “D_Mentes” she gets a new synthesis between figure and material. The enormous weight of the mind dominates the entire discourse of this cycle and the brain has icon-symbol. A new way to address again the driving axle of her creative world: the human being and its enigma. On the second set, “D_Lirios”, her work extends beyond the workshop - the quintessential art space - to invade natural or architectural spaces which are initially foreign. Following her experimental vocation, erased the boundaries between nature and culture and between the isolated and socially committed artist, “D_Mentes” and “D_Lirios” speak also about challenging other limits, following the artistic impulse, risking towards the unknown to grow in a work that brings great personal satisfaction but also wants to become involved socially. Fina Sitges Art historian and cultural manager ANDARE FUORI ... Changing our superficial way to see the existence, not to open up another world of chimeras, but the real world hidden under what we think we know. Camille Mauclair The anonymous voice of this story is someone who, a good day many years ago, wrote a story about two characters living tucked into a jar except for a hole in the ceiling . It took many years to Lisa and Bresk to climb up the walls and break out the customs in that opac grey interior and nearly always dark except for the times when a mobile ray of light appeared. The open breach was all they had to dream, to manage delirium and deviate from a plot that would renew worn, to feel the need to go further, to look for and to look for oneself, flourish and grow, weaving paths to multiply. From this life story through writing, tried to travel along the movement of life as a metaphor of the creative process. Now, as the years passed, he finds the way to the D_Lirios Roser, he realizes he has always looked out to get off the straight line, this andare fuori or uscire dal’solco, the etymological origin of deliràre, a word that opens the mind and makes things go, but the wound in the field, which gives life and allows the seed to germinate. Think of this work that weaves nature and relates nature to mind, penetrating the materials and coming back to Camille’s concern, more than a century ago, digging his fingers into the wet earth to find ways: an open arc where the action is always the same but with a different result. Roser’s work travels extensively and mutant beyond the studio. Next to Jordi Plana, this project arise where each piece comes from its context to settle elsewhere, either through nature or a convent, its sordidness, reminds me a sanatorium that brings me again to Camille’s last thirty years, in the Ville-Evrard of Montdevergues. An interior where nature grows parallel to the outside and confluence can be never established, the contact that Jordi and Roser look for through constantly changing scenographies, as all that is no longer yours when leaving the studio or collected from the ground. Both have worked and explored the field of mind, they have managed the deliriums so they can go out and germinate. Thus images, that link sections of a living process where you have to add and multiply experiences, emerge. But Lisa paths and Bresk or Roser and Jordi go the opposite way than Camille obliged by social context not uscire dal’solco. From a dry lily... D_lirios Human fragility and nature as experience, the connection to the cycles of life and the regenerative force, have to do with lilies, but also with Roser’s work process. Work and space, Earth and sex, the material of dry lilies which is drawn as if it were a neural connection, nature or the interior of a convent ..., appear after the tracks of who deviates from the imposed norm, as a constant game of the word with the silence to explore its hidden corners asking questions that create new neural networks and, among the materials which builds, open the empty spaces of a journey that is transformed at every step. The journey is her own existential mutation, the desire she leaves among her thoughts while the images grow leaving trails with wounds where light germinates. Where do her D_lirios begin? She speaks about “the empty spaces system that may be transited walking adrift”, the space of silence that grows between her and nature, and as now, with images and lilies fills “the void with this new project”. I can not stop thinking about Joe Dispenza’s words when he says that “the tiles of matter” are “empty” and in atoms we already find “vacuum immensities”. After all, from the creative process, whatever its source, we will always end up in existential because everything is the same and Roser, when she sets her wordplay to discuss her projects, which is constantly warning us of this experience and constant discovery. The matter, the physical state, as a metaphor of the mind that builds our movements every step generating a multiplicity of desires and choices, avoiding the constraints that separate us from ourselves. The lilies grow wild and from the inside, as the neural network , they occupy space and move in a dance of multiplicity that always preserves. To preserve is very important for Roser either thermal function network of lilies in a shack vineyard or that human body waterproofed with plastic opposite nature, passing through mutations and the traces of a substance which disappears. Another arch opens to the anonymous voice when, one day, she founds under a shed vine, papers written by his grandfather, ink stains that mixed with streaks of paint, rows of perforated material. Not so far from this strange discovery, just a few words written in 1940: “My pen and my brushes have been silenced”. Then, suddenly, that wave came, the enthusiasm for movement and fear of falling down. And by the same arc, a little further, Camille and Claude are silently watching the reflection of the great wave of Katsushika Hokusai. She, like the wave, never stopping the movement of life, sculpts La Vague or Baigneuses between 1897 and 1903, this gesture that unfolds and seemed to be in contradiction under the law of appearances, while he would compose music in 1905 La mer. Trois esquisses Symphoniques. The arch continues opening it never closes. Roser’s movement appears and the need for self-rescue as well as a self-recognition. Remember when she discovered her D_Mentes, the impression of agreement on the need to move forward after the perception of the limits. Gradually images were organized on so many things thought or written at different times. A Who am I? multiplied by the sum of authors, by the promiscuity of the most subtle irony with the game and the paradox, to work on the own body lost in the maze of the question that accesses the landscape of the days, by the connections of a thought that grows with each step and feeds our impulse outside the others’ time. The light of the next dream The writer turns the last page of his essay. From the dream he wanted to build he has done a transit, a process between research and the abyss of each empty space, between the drawing of an arch which can never be finished. An open parenthesis as the clamor of Angela de Clarice Lispector when asks: “shut me please!”? The dream of the dream which Debussy saw in a work of Claudel?. What contradiction inhabits us?. How do they love us ? How do people want us or transform us?a? Who was that Camille? A madwoman for those who defend Rodin’s mere presence in a world reduced to competition and power or objective of a social indifference? Being who you are and who you are not, like Angela? Which eyes delimited you, yours or those of others? Perhaps the danger comes from all who mix disparate elements and processes that change? Both D_Mentes like Roser D_Lirios tell us about subtle borders that do not stop questioning the limits, about risking toward a personal commitment to the impulse of the unknown. When they get together with Jordi, when the work comes out of the workshop to a space, the doubt is raised and the questions that, as torrents, lead us to other confluences of the trip: Who are we? What do we want? Where are we going? What is the work? “On the next dream?” Handke questions himself on the last page of his essay. And how does Roser feel? The next drift from a journey that never dies because, as lilies once dried, the underground fabric will grow again and will be multiplied to a new fullness. Come! I invite you to Andare fuori, metaphor of the existence and the creative process. Gloria Bosch Art Manager of Fundación Vila Casas 1. The entries refer to Camille Claudel (18641943) 2. The entries refer to Claude Debussy (18621918) 3. Glòria Bosch, “1889-1989. Sin comentarios, señor Debussy? “Dentro Papeles de Arte, n. 20, Girona, Fundación Espacios, 1989. 57 D_MENTS + D_LIRIS 07. 02. 13 - 03. 03. 13 CATÀLEG EXPOSICIÓ Edita Ajuntament de Manresa Centre Cultural el Casino Museu Comarcal de Manresa Organitza Ajuntament de Manresa Centre Cultural el Casino Museu Comarcal de Manresa Amb el suport Generalitat de Catalunya Amb el suport Generalitat de Catalunya Textos Fina Sitges Gloria Bosh Comissariat Fina Sitges Roser Oduber Disseny i maquetació Clikart S.C-P Disseny d’exposició Roser Oduber Fotografia Irene Vendrell portada, interiors i (pag. 48,51,52,54,57) Jordi Plana Pey (de pag. 14 a 41) Roser Oduber (pag. 42,45,47,48,58) Coordinació tècnica Centre Cultural el Casino Museu Comarcal de Manresa Traduccions Susana Laso Coordinació Centre Cultural el Casino Museu Comarcal de Manresa Impressió Impremta Orriols ISBN: 978-84-87202-53-7 84-87202-53-5 Diposit legal: B.3662-2013 Vídeo Gerard Quinto Xavier Gil Performance Laura Bataller Kinoplatz AGRAÏMENTS Família Solergibert Ajuntament de Manresa Totes les persones que han fet possible aquesta exposició. Fotografia esquerra de Roser Oduber de la filmació del vídeo D_LIRIS actor Jordi Garriga càmera Xavier Gil director Gerard Quinto Retolació Rètols Porquet Prat Servei pedagògic Marina Berdalet Forma part del Festival Mirades de Dones Organitzat per MAV Tots el drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial sense autorització expressa dels autors. Organitza i produeix: 58 Amb el suport de: 59 STNEM_D SIRIL_D + rebudO 60 resoR 61 2