Pla Estratègic de la bicicleta - Ajuntament de Montcada i Reixac

Transcripción

Pla Estratègic de la
bicicleta de Montcada i
Reixac
Memòria
Juny de 2010
CRÈDITS
Direcció facultativa
Diputació de Barcelona
¬UHDG¶,QIUDHVWUXFWXUHV8UEDQLVPHL+DELWDWJH
*HUqQFLDGH6HUYHLVG¶,QIUDHVWUXFWXUHV9LjULHVL0RELOLWDW
Paloma Sánchez-Contador Escudero
Enginyera de Camins, Canals i Ports
&DSGHO¶2ILFLQD7qFQLFDGH0RELOLWDWL6HJXUHWDW9LjULD/RFDO
Hugo Moreno Moreno
(QJLQ\HU7qFQLFG¶2EUHV3~EOLTXHV
Cap de la Secció de Mobilitat i Seguretat Viària
Ajuntament de Montcada i Reixac
Juli Mauri i de los Ríos
Cap del Servei de Medi Ambient
Supervisió tècnica
Carmelo Rivero Ojeda
Geògraf
Equip redactor
$VVHVVRULDG¶,QIUDHVWUXFWXUHVL0RELOLWDW6/
José Antonio Malo Gaona
Enginyer de Camins, Canals i Ports
Director AIM s.l.
Esther Anaya Boig
Llicenciada en Ciències Ambientals
Consultora AIM s.l.
Jordi Porta Pruna
Graduat Superior en Aviació Comercial
Consultor AIM s.l.
ÍNDEX
1.
INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 1
1.1.
POLÍTICA INTEGRAL DE LA BICICLETA .......................................................................... 1
1.1.1.
Planificació i infraestructures ............................................................................ 1
1.1.1.1. Instruments de planificació ............................................................................ 2
1.1.1.2. Moderació del trànsit ..................................................................................... 2
1.1.1.3. /¶DSDUFDPHQW ................................................................................................ 2
1.1.1.4. Vies ciclistes ................................................................................................. 3
1.1.2. Normativa ......................................................................................................... 4
1.1.3.
Campanyes i Educació ..................................................................................... 5
1.1.4.
Participació ciutadana....................................................................................... 5
1.2.
ANTECEDENTS .......................................................................................................... 6
1.2.1.
Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya ....................................................... 6
1.2.2.
Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona .................................. 7
1.2.3.
Pla Director de la Bicixarxa del Vallès Occidental ............................................. 8
1.2.4.
Àrea Bicing ..................................................................................................... 10
1.2.5.
Bicibox ............................................................................................................ 12
1.2.6.
Projectes FEOSL ............................................................................................ 16
2.
OBJECTIUS ................................................................................................................. 18
3.
METODOLOGIA........................................................................................................... 21
4.
MARC TERRITORIAL .................................................................................................. 24
4.1.
CONFIGURACIÓ TERRITORIAL ................................................................................... 27
4.2.
XARXA VIÀRIA I MOTORITZACIÓ ................................................................................. 29
4.2.1.
Xarxa viària .................................................................................................... 29
4.2.2.
Motorització .................................................................................................... 34
4.3.
LOCALITZACIÓ D¶EQUIPAMENTS ................................................................................ 35
4.4.
XARXA DE TRANSPORT PÚBLIC ................................................................................. 38
4.4.1.
Oferta ............................................................................................................. 38
4.4.2.
Accessibilitat en bicicleta ................................................................................ 40
4.4.3.
Transport de la bicicleta als transports públics................................................ 43
4.4.3.1.
4.4.3.2.
4.4.3.3.
4.4.3.4.
5.
MOBILITAT .................................................................................................................. 47
5.1.
QUANTIFICACIÓ DELS PRINCIPALS FLUXOS DE MOBILITAT I MOTIUS .............................. 47
5.1.1.
Fluxos de la mobilitat ...................................................................................... 47
5.1.2.
Motius de la mobilitat ...................................................................................... 48
5.2.
6.
Metro........................................................................................................... 43
RENFE........................................................................................................ 44
Bus interurbà............................................................................................... 45
Transports urbans ....................................................................................... 46
REPARTIMENT MODAL .............................................................................................. 50
5.2.1.
La mobilitat obligada (EMO 2001)................................................................... 50
5.2.2.
La mobilitat quotidiana (EMQ 2006) ................................................................ 51
DIAGNOSI DE LA MOBILITAT EN BICICLETA .......................................................... 55
6.1.
INFRAESTRUCTURES PER A BICICLETA....................................................................... 55
6.1.1.
Itineraris ciclistes ............................................................................................ 55
6.1.2.
Aparcaments per a bicicletes .......................................................................... 58
6.1.2.1. Inventari ...................................................................................................... 58
6.1.2.2. Valoració ..................................................................................................... 61
7.
6.2.
ÚS DE LA BICICLETA ................................................................................................. 66
6.3.
POTENCIALITAT DE LA BICICLETA .............................................................................. 67
PROPOSTA DE LA X$5;$'¶,7,1(5$5,6 ................................................................ 71
7.1.
DISSENY DE LA XARXA ............................................................................................. 71
7.1.1.
La xarxa per a bicicletes segons la jerarquia viaria ......................................... 71
7.1.2.
Criteris generals per al disseny de la xarxa .................................................... 72
7.1.3.
Tipologies de vies ciclistes.............................................................................. 72
7.1.3.1. Carril bici segregat ...................................................................................... 72
7.1.3.2. Carril bici no segregat ................................................................................. 75
7.1.3.3. Vorera bici ................................................................................................... 75
7.1.3.4. Sender pedalable i pista-bici ....................................................................... 76
7.1.4. Senyalització de les vies ciclistes ................................................................... 77
7.1.4.1. Via ciclista ................................................................................................... 77
7.1.4.2. Pista o Sender pedalable ............................................................................ 79
7.1.5. 7LSRORJLDG¶HVSDLVFRPSDUWLWV.......................................................................... 80
7.1.6.
6HQ\DOLW]DFLyG¶HVSDLVFRPSDUWLWV ................................................................... 81
7.1.6.1. Cohabitació en vies limitades a 30 km/h ..................................................... 81
7.1.6.2. Cohabitació en vies limitades a 20 km/h ..................................................... 83
7.1.6.3. Cohabitació en voreres ............................................................................... 83
7.2.
PROPOSTA D¶ITINERARIS .......................................................................................... 84
EIX 1.
De Montcada Centre a Montcada Nova .......................................................... 86
EIX 2.
De Terra Nostra a Montcada Centre ............................................................... 88
EIX 3.
De Terra Nostra a Font Pudenta passant pel Polígon de la Ferreria. .............. 90
EIX 4.
De Can Sant Joan a Montcada Centre per la Riera. ....................................... 92
EIX 5.
De Font Pudenta a Mas Rampinyo. ................................................................ 94
EIX 6.
De Plaça Espanya a Can Pomada. ................................................................. 95
EIX 7.
Ronda de les Escoles. .................................................................................... 97
EIX 8.
'H&DQ6DQW-RDQD0RQWFDGD&HQWUHSHUO¶DYLQJXGDGHOD8QLWDW ................. 99
EIX 9. (L[G¶XQLyGH0RQWFDGDL5HL[DF0DQUHVDDPEHOVHQGHUSHGDODEOHGHOD
llera del Besòs. ........................................................................................................... 101
EIX 10. (L[G¶XQLy)RQW3XGHQWDDPEO¶HVWDFLyDXWREXVRVLQWHUXUEDQVO¶HVWDFLyGH
WUHQ0RQWFDGDL5HL[DF0DQUHVDHO%DUULGH0RQWFDGD&HQWUHLO¶HL[ ...................... 103
EIX 11. (L[G¶XQLy3ROtJRQ,QGXVWULDOGHOD*UDQMDL3ROtJRQ0ROtG¶HQ%LVEHDPE
Ripollet (continuant anella verda vorejant el riu) ......................................................... 105
EIX 12. (L[G¶XQLy0RQWFDGD1RYDDPE3ROtJRQ,QGXVWULDOGH)RLQYDVD&DQ
Tapioles i la Granja i amb Ripollet. ............................................................................. 107
EIX 13. (L[G¶XQLyGHO%DUUL0RQWFDGD1RYDDPE5LSROOHW ......................................... 109
EIX 14. (L[TXHXQHL[O¶HL[EDUULGH0DV5DPSLQ\RDPEHOFHQWUHFRPHUFLDO³(O
3XQW´
112
EIX 15. (L[G¶XQLy%DUUL0DV5DPSLQ\R .................................................................... 114
EIX 16. (L[G¶XQLy0DV5DPSLQ\RDPE3ROtJRQLQGXVWULDO3ODG¶HQ&ROO .................... 116
EIX 17. (L[G¶XQLy0RQWFDGDL5HL[DFDPE/D/ODJRVWD ............................................ 118
EIX 18. (L[G¶XQLy0RQWFDGDL5HL[DFDPE&HUGDQ\ROD ............................................ 119
EIX 19. (L[G¶XQLyGHOVEDUULV&DQ&XLjVL&DQ6DQW-RDQ ......................................... 121
EIX 20. Soterrament R2 ............................................................................................ 123
EIX 21. Marge Oest del Riu Besòs ............................................................................ 124
EIX 22. Marge Est del riu Besòs ................................................................................ 125
EIX 23. Marge Nord del riu Ripoll .............................................................................. 126
8.
PROPOSTA DE LA X$5;$'¶$3$5&$0(176....................................................... 128
8.1.
DE MITJANA DURACIÓ ............................................................................................ 129
8.1.1.
Especificacions tècniques ............................................................................. 129
8.1.1.1. 7LSRORJLDG¶DSDUFDPHQW³8LQYHUWLGD´ ......................................................... 129
8.1.1.2. Senyalització ............................................................................................. 133
8.1.2. Millora dels aparcaments existents ............................................................... 134
8.1.3.
8.2.
9.
$PSOLDFLyGHOD[DU[DG¶DSDUFDPHQWV ........................................................... 134
DE LLARGA DURACIÓ ............................................................................................. 135
8.2.1.
3URSRVWDGHWLSRORJLDG¶aparcaments tancats................................................ 135
8.2.2.
3URSRVWDG¶XELFDFLRQVG¶DSDUFDPHQWVWDQFDWV .............................................. 139
PROPOSTA DE BICICLETA PÚBLICA ..................................................................... 141
9.1.
CONCEPTE GENERAL ............................................................................................. 141
9.1.1.
Característiques ........................................................................................... 141
9.1.1.1. Què no són les bicicletes públiques? ........................................................ 142
9.1.1.2. Què són les bicicletes públiques? ............................................................. 142
9.1.2. Beneficis específics de les bicicletes públiques ............................................ 143
9.2.
PROPOSTA D¶UBICACIONS PER A LES ESTACIONS DEL SISTEMA ................................. 144
10. PROPOSTES DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ .......................................................... 146
10.1. ORDENANÇA ......................................................................................................... 146
10.1.1. Síntesi de conceptes bàsics ......................................................................... 146
10.1.1.1. Potencial sinèrgic de la bicicleta ................................................................ 146
10.1.1.2. La bicicleta com a vehicle ......................................................................... 147
10.1.1.3. La prioritat del vianant ............................................................................... 147
10.1.1.4. La moderació del trànsit ............................................................................ 147
10.1.1.5. &RKHUqQFLDDPEO¶RIHUWDGHPRELOLWDW ......................................................... 148
10.1.1.6. Sancions proporcionals a la perillositat del vehicle .................................... 148
10.1.2. /¶RUGHQDQoDYLJHQW ....................................................................................... 148
10.1.3. Previsió......................................................................................................... 150
10.2. ASSEGURANÇA ...................................................................................................... 150
10.3. REGISTRE ............................................................................................................. 151
10.4. PARTICIPACIÓ CIUTADANA ...................................................................................... 152
10.5. PARC MUNICIPAL DE BICICLETES ............................................................................. 153
10.6. POLICIA LOCAL EN BICICLETA.................................................................................. 153
10.7. INFORMACIÓ.......................................................................................................... 155
10.7.1. Publicacions ................................................................................................. 155
10.7.2. Web .............................................................................................................. 158
10.8. SUBSCRIPCIONS .................................................................................................... 161
10.8.1. Red de Ciudades por la Bicicleta .................................................................. 161
10.8.2. Carta de Brussel·les ..................................................................................... 161
11. PROPOSTES DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ ............................................................. 164
11.1. EDUCACIÓ VIÀRIA .................................................................................................. 164
11.2. BICIESCOLA .......................................................................................................... 165
11.3. CAMINS ESCOLARS ................................................................................................ 166
11.4. EN BICICLETA A LA FEINA ........................................................................................ 169
11.5. COMPRES EN BICICLETA......................................................................................... 170
11.6. SMSS .................................................................................................................. 171
11.7. LLEURE EN BICICLETA ............................................................................................ 173
12. AVALUACIÓ I SEGUIMENT ...................................................................................... 175
12.1. MOBILITAT EN BICICLETA ........................................................................................ 175
12.2. SEGURETAT .......................................................................................................... 178
12.3. PARTICIPACIÓ, PROMOCIÓ, EDUCACIÓ I INFORMACIÓ ................................................ 179
FOTOS
Foto 1. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en horitzontal. Font: elaboració
pròpia. 15
Foto 2. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en vertical. Font: elaboració
pròpia. 15
Foto 3. Sender pedalable llera riu Besòs .................................................................... 55
Foto 4. Sender llera riu Ripoll ..................................................................................... 55
Foto 5. Sender pedalable del riu Ripoll al seu pas per Ripollet. Font: elaboració
pròpia. 56
Foto 6. Accés al sender del riu Besòs (pont). Font: elaboració pròpia. ....................... 56
Foto 7. 9RUHUDELFLDO¶$YLQJXGDGHOD5LEHUD)RQWHODERUDFLySUzSLD ........................ 57
Foto 8. Carrer Carril amb senyalització de cohabitació. Font: elaboració pròpia. ........ 57
Foto 9. Aparcament IES La Ribera. Font: elaboració pròpia. ...................................... 61
Foto 10. Estació de tren de Montcada i Reixac Ripollet. Font: elaboració pròpia .......... 62
Foto 11. Aparcament al camp de futbol. Font: elaboració pròpia. ................................. 62
Foto 12. Aparcaments al Carrer Major. Font: elaboració pròpia. ................................... 63
Foto 13. Aparcament centre comercial El Punt. Font: elaboració pròpia. ...................... 63
Foto 14. Aparcament combinat moto+bici, Carrer Llevant . Font: elaboració pròpia. .... 64
Foto 15. $SDUFDPHQWDO¶HQWUDGDGHO¶$MXQWDPHQW)RQWHODERUDFLySUzSLD .................. 64
Foto 16. Casal de Gent Gran. Font: elaboració pròpia. ................................................. 65
Foto 17. Aparcament en el Parc de la Coloma. Font: elaboració pròpia. ...................... 65
Foto 18. Aparcament per lligar una roda, Carrer Bruch. Font: elaboració pròpia........... 66
Foto 19. Aparcament en llocs no reglamentaris com a senyal de la demanda
latent, Carrer del Mig (davant del Condis). Font: elaboració pròpia. .............................. 66
Foto 20. Carrer del Vapor. Font: elaboració pròpia ....................................................... 67
Foto 21. Peces de segregació als carrils bici de Barcelona. Font: elaboració
pròpia. 73
Foto 22. Sender pedalable al Ripoll. Font: elaboració pròpia. ....................................... 77
Foto 23. 6HQ\DOLW]DFLyKRULW]RQWDOHQOHVSRUWHVG¶DFFpVDOD=RQDDPEELFLFOHWD
(Barcelona). Font: elaboració pròpia. ............................................................................ 82
Foto 24. Rampa per a bicicletes a escales. Estació FGC Gràcia, Barcelona. Font:
elaboració pròpia. ....................................................................................................... 110
Foto 25. Aparcament en U-Invertida. Font: elaboració pròpia. .................................... 129
Foto 26. Aparcament de bicicletes degudament senyalitzat a Barcelona. Font:
Foto 27. Aparcament tancaWSHUDELFLFOHWHVDO¶(VFROD2ILFLDOG¶,GLRPHVGH
Barcelona Drassanes. Font: elaboració pròpia. .......................................................... 136
Foto 28. Aparcament privat en OORJXHU³0\EHDXWLIXOSDUNLQJ´)RQW%LNHRII3URMHFW .. 136
Foto 29. Espai per a bicicletes a aparcament subterrani, Parking Vilar. Font:
Foto 30. Biceberg a Barcelona. Font: Biceberg........................................................... 138
Foto 31. Aparcaments tipus gàbia a Vitòria. Font: elaboració pròpia. ......................... 138
Foto 32. Consignes individuals del proveïdor alemany Stöhr. Font: Stöhr GmbH. ...... 139
Foto 33. 5HJLVWUHGHO¶$MXQWDPHQWGH%DUFHORQDDXQDELFLFOHWD)RQW%LFLWURQLF ........ 152
Foto 34. Càrrecs electes de Montcada amb dues de les 4 bicicletes elèctriques de
la flota municipal (2007). Font: Ajuntament de Montcada............................................ 153
Foto 35. Policia Local en bicicleta a Castelldefels. Font: Policia Local de
Castelldefels ............................................................................................................... 154
Foto 36. Educació viària impartida per la Policia Local a les escoles de Montcada.
Font: Ajuntament de Montcada. .................................................................................. 164
Foto 37. Circuit de bicicleta de Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà. ..................... 165
Foto 38. %LFLHVFRODGHO%$&&FXUVG¶LQLFLDFLy)RQW%$&& ....................................... 166
Foto 39. Parada Bici-Bus a Reggio Emilia, Itàlia. Font: Comune di Reggio Emilia. ..... 168
Foto 40. Carnet ciclista per a escolars a Regio Emilia.Font: Comune Reggio
Emilia. 168
Foto 41. Bicibus del Col·legi Rufino Blanco, en el barri de Chamberí, Madrid. Font:
Pedalibre. ................................................................................................................... 169
Foto 42. Pedalada Contra el Canvi Climàtic a Montcada (2009). Font: Ajuntament
de Montcada i Reixac. ................................................................................................ 171
Foto 43. %LFLHVPRU]DDO¶+RVSLWDOHWRUJDQLW]DWSHUO¶HQWLWDW/D6DERJD)RQW/D
Saboga. 172
Foto 44. &XUVDGHWUDQVSRUWVGHO¶+RVSLWDOHWRUJDQLW]D373)RQW373 ..................... 172
Foto 45. Totem i sender pedalable del Ripoll. Font: elaboració pròpia. ....................... 173
FIGURES
Figura 1.
Política integral de la bicicleta. Font: elaboració pròpia. ............................. 1
Figura 2.
Localització de les obres de la segona fase de la Bicixarxa a
Montcada i Reixac. Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental. ................................ 9
Figura 3.
Detalls de les obres realitzades a Montcada i Reixac. Font: Consell
Comarcal del Vallès Occidental. ................................................................................... 10
Figura 4.
Plànol de la xarxa bàsica proposta per a Montcada dins el projecte
GHO¶¬UHD%LFLQJ)RQW(07 ......................................................................................... 11
Figura 5.
Ubicació dels aparcaPHQWVWDQFDWV³%LFLER[´)RQW(07 ....................... 14
Figura 6.
Projecte executiu de xarxa ciclable a Montcada i Reixac. Font:
Ajuntament de Montcada i Reixac. ............................................................................... 17
Figura 7.
/RFDOLW]DFLyGH0RQWFDGDL5HL[DF)RQW,(50%SHUDO¶(07 .................. 24
Figura 8.
Barris de Montcada i Reixac. Font: Aj. Montcada i Reixac. ...................... 27
Figura 9.
Àmbit Montcada i Reixac. Font: Open Street Map. .................................. 28
Figura 10. Diagnosi de les infraestructures pedalables de Montcada i Reixac,
2008. Font: EMT (Projecte Àrea Bicing)........................................................................ 31
Figura 11. Evolució de la motorització a Montcada i Reixac. Font: elaboració
SUzSLDDSDUWLUGHGDGHVGHO¶,'(6&$7 ........................................................................ 34
Figura 12. Tipologia del parc de vehicles a Montcada i Reixac. Font: elaboració
SUzSLDDSDUWLUGHGDGHVGHO¶,'(6&$7 ........................................................................ 35
Figura 13.
Plànol informatiu de Montcada. Font: EMT (2009) ................................... 37
Figura 14. 5HSDUWLPHQWGHOVGHVSODoDPHQWVHQIXQFLyGHO¶RULJHQLODGHVWLQDFLy
HQGLDIHLQHU)RQW,(50%DSDUWLUGHO¶(04 ......................................................... 47
Figura 15. 5HSDUWLPHQWGHOVGHVSODoDPHQWVHQIXQFLyGHO¶RULJHQLODGHVWLQDFLy
HQFDSGHVHWPDQD)RQW,(50%DSDUWLUGHO¶(04 ............................................... 48
Figura 16. Motius de la mobilitat en dia feiner. Font: elaboració pròpia a partir
GHO¶,(50%(04 .................................................................................................... 49
Figura 17. Motius de la mobilitat en cap de setmana. Font: elaboració pròpia a
SDUWLUGHO¶,(50%(04 ........................................................................................... 49
Figura 18. Repartiment modal dels residents de Montcada i Reixac en
desplaçaments interns i de connexió, per raons de feina i estudis. Font: elaboració
SUzSLDDSDUWLUGHO¶(02 ...................................................................................... 51
Figura 19.
Repartiment modal en dia feiner. Font: EMT (IERMB) ............................. 52
Figura 20. Desglossament del repartiment modal de transport públic. Font: EMT
(IERMB) 52
Figura 21.
Repartiment modal en cap de setmana. Font: EMT (IERMB) .................. 53
Figura 22. Repartiment modal en dia feiner en funció del tipus de
desplaçament. Font: EMT (IERMB) .............................................................................. 54
Figura 23. Plànol de localització dels aparcaments per a bicicletes. Font:
Ajuntament de Montcada .............................................................................................. 60
Figura 24. ¬UHDG¶LQIOXqQFLDLQWHUXUEana en bicicleta des de Montcada i Reixac.
Font: elaboració pròpia a partir de base Google. .......................................................... 69
Figura 25. 6HFFLyHQSODQWDG¶XQFarril bici bidireccional en calçada segregat
amb peces. Font: elaboració pròpia .............................................................................. 73
Figura 26. 6HFFLyGHODVHJUHJDFLyG¶XQFDUULO bici bidireccional mitjançant
aparcament de cotxes. Font: elaboració pròpia. ........................................................... 74
Figura 27. 6HFFLyGHODVHJUHJDFLyG¶XQFDUULOEici bidireccional mitjançant
aparcament de motos. Font: elaboració pròpia. ............................................................ 74
Figura 28. Secció en planta de carril bici bidireccional no segregat. Font:
elaboració pròpia. ......................................................................................................... 75
Figura 29.
Vorera bici bidireccional. Font: elaboració pròpia..................................... 76
Figura 30.
Circulación
Senyalització reglamentària carril bici. Font: Reglamento General de
78
Figura 31. Senyalització de carril reservat per a bicicletes. Font: elaboració
pròpia 79
Figura 32. Senyalització reglamentària per al carril reservat per a vehicles de
transport col·lectiu i taxi. Font: Reglamento General de Circulación. ............................ 79
Figura 33. Senyalització reglamentària per a sender pedalable. Font:
Reglamento General de Circulación ............................................................................. 80
Figura 34. Senyal vertical en un carrer amb itinerari bici on hi ha cohabitació
bicicletes - vehicles motoritzats. Font: Elaboració pròpia .............................................. 82
Figura 35. Senyal S-28 i adaptació del complement S-880. Font: elaboració
pròpia 83
Figura 36. Senyalització aconsellada per a zones de cohabitació amb vianants.
Font: elaboració pròpia. ................................................................................................ 84
Figura 37. /OHJHQGDGHOSOjQROGHSURSRVWDG¶LWLQHUDULVSHGDODEOHV)RQW
elaboració pròpia. ......................................................................................................... 84
Figura 38.
/tQLDDPETXHHVUHVVDOWDHOWUDoDWGHO¶HL[)RQWHODERUDFLySUzSLD ....... 85
Figura 39. *UjILFVREUHOHVORFDOLW]DFLRQVGHODGHPDQGDG¶DSDUFDPHQWLOHV
direccions dels desplaçaments en bicicleta entre ells. Font: elaboració pròpia. .......... 128
Figura 40. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWV8-invertida o
Universals. Font: Elaboració pròpia a partir de diversos manuals. .............................. 130
Figura 41. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWV
en paral·lel. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. ............................. 130
en angle de 45º. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. ...................... 131
en línia, utilitzats només per una banda. Font: elaboració pròpia a partir de
diversos manuals. ....................................................................................................... 131
en línia, utilitzats per les dues bandes. Font: elaboració pròpia a partir de diversos
manuals.
132
Figura 45. Exemples de com lligar la bicicleta correctament al suport de tipus UInvertida. Font: Design Against Crime......................................................................... 132
Figura 46. Placa complementària informativa de com lligar la bicicleta. Font:
Modular BPS 133
Figura 47.
Esquema del Biceberg. Font: Biceberg .................................................. 137
Figura 48. Plànol de proposta de les estacions del servei de bicicleta pública
SUHYLVWSHUD0RQWFDGDL5HL[DFQLYHOOVG¶LPSODQWDFLyPtQLPDLEjVLFD)RQW(07 .. 145
Figura 49. Efecte del registre en cadascun dels esglaons del cercle del robatori.
Font: elaboració pròpia. .............................................................................................. 151
Figura 50. Plànol-Guia de la Mobilitat 2007 de Montcada. Font: Fundació
Mobilitat Sostenible..................................................................................................... 156
Figura 51.
Terrassa.
Plànol-guia de la bicicleta de Terrassa. Font: Ajuntament de
157
Figura 52. $SDUWDWGH7UDQVSRUWVGHOZHEGHO¶$MXQWDPHQWGH0RQWFDGDL
Reixac. Font: www.montcada.cat ................................................................................ 158
Figura 53. 3jJLQDZHE³0RX-WHVRVWHQLEOHPHQWD0RQWFDGDL5HL[DF´)RQW
http://www.fundaciomobilitatsostenible.org/montcada ................................................. 159
Figura 54. $SDUWDWGHELFLFOHWDDODSjJLQDZHE³0RX-te sosteniblement a
0RQWFDGDL5HL[DF´)RQWKWWSZZZIXQGDFLRPRELOLWDWVRVWHQLEOHRUJPRQWFDGD ........ 159
Figura 55. Apartat per al procés participatiu sobre la bicicleta a Sant Just
Desvern. Font: http://www.fundaciomobilitatsostenible.org/santjustdesvern................ 160
Figura 56. Carta de Brussel·les. Font: http://www.velo-city2009.com/charterbrussels.html 162
Figura 57. El cercle viciós-YLUWXyVGHODPRELOLWDWDO¶HVFROD)RQW
www.bicinstitut.cat ...................................................................................................... 167
Figura 58.
Campanya CorEixample. Font: Cor Eixample. ....................................... 170
Figura 59.
)XOOHWyGHO¶LWLQHUDUL³5XWDGHO¶DLJXD´)RQW$MXQWDPHQWGH0RQWFDGD .. 174
TAULES
Taula 1. Vocabulari català utilitzat. Font: elaboració pròpia i Termcat. ........................... 4
Taula 2. Distribució demogràfica per barris a Montcada (Cens electoral, 2007).
Font: Ajuntament de Montcada. .................................................................................... 25
Taula 3. /RQJLWXGGHYLHVSDFLILFDGHVD0RQWFDGDL5HL[DFO¶DQ\)RQW(07
(Projecte Àrea Bicing) ................................................................................................... 30
Taula 4. Resum de les possibilitats de transportar la bicicleta en els diferents
transports públics.......................................................................................................... 43
Taula 5. 'HVSODoDPHQWVD0RQWFDGDL5HL[DF)RQW,(50%DSDUWLUGHO¶(04
2006
47
PLÀNOLS
DIAGNOSI APARCAMENTS PER BICICLETES
DIAGNOSI ITINERARIS PEDALABLES
PROPOSTA APARCAMENTS PER BICICLETES
PROPOSTA ITINERARIS PEDALABLES
SERVEIS CICLISTES (PROPOSTA INTEGRAL)
«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Política integral de la bicicleta
Tota mesura que afecti a l'ús de la bicicleta ha d'estar emmarcada per una política
global de la bicicleta, ja que totes elles tenen l'objectiu de pedalabilitzar la ciutat.
L'administració ha d'emetre i donar suport a aquesta política integral, que s'expressa
en les diverses mesures que presenta el següent gràfic:
Legislació
Promoció
Infraestructures
Política integral de la
bicicleta
Comunicació
Planificació
Participació
Figura 1.
Educació
Política integral de la bicicleta. Font: elaboració pròpia.
És tasca de l'administració mantenir la transversalitat de la bicicleta en totes les
actuacions que es portin a terme en el seu territori i dedicar-hi suficients recursos.
(OSUHVHQWSODVHUjO¶LQVWUXPHQWTXHUHXQHL[LLFRQWHPSOLOHVPHVXUHVFRUUHVSRQHQWVD
FDGDVFXQ G¶DTXHVWV camps, generant així les directrius per a poder dur a terme una
política integral de la bicicleta per al municipi de Montcada i Reixac.
1.1.1.
Planificació i infraestructures
Aquests dos tipus de mesures van de la mà: la planificació ha de guiar la implantació
de les infraestructures, ja siguin aquestes la xarxa bàsica per a bicicletes, xarxa
1
3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««
d'aparcaments per a bicicletes o la xarxa de bicicleta pública. I no només abans que
V¶LPSODQWLQVLQyTXHKDQGHIHU-ne el seu seguiment un cop comenci la implantació.
1.1.1.1.
Instruments de planificació
La planificació de la bicicleta pot trobar-se en diversos instruments: Plans de Mobilitat
Urbana o Plans específics per a la bicicleta (Directors, Executius). Aquesta planificació
haurà d'aportar els instruments tècnics necessaris per a realitzar una correcta gestió
de la mobilitat en bicicleta.
1.1.1.2.
Moderació del trànsit
La planificació prioritzarà sempre el concepte que la bicicleta és un vehicle, i com a tal
ha de circular prioritàriament per la calçada. Perquè això sigui possible cal crear les
condicions de seguretat necessàries i això no només s'aconsegueix a través de la
construcció de carrils bici sinó que, sempre que es pugui, cal començar per potenciar
la cohabitació amb els altres vehicles mitjançant la moderació del trànsit. La moderació
del trànsit es basa en la jerarquització del viari (xarxa bàsica i xarxa local, en general) i
ha de preveure les mesures de moderació necessàries per a la implantació de zones
30 i zones 20 en el conjunt dels carrers que componen la Xarxa Local que representa
al voltant del 70% o 80% dels carrers d'un nucli urbà.
Les condicions de moderació del trànsit per sota dels 30 km/h ofereixen la possibilitat
de la cohabitació de la bicicleta amb la resta dels vehicles motoritzats en condicions de
seguretat suficients. La moderació del trànsit contribueix a més a la disminució general
de l'accidentalitat, la contaminació i, en definitiva, millora la qualitat de vida en la via
pública.
1.1.1.3.
/¶DSDUFDPHQW
La disponibilitat de places d'aparcament és una necessitat bàsica per a promoure l'ús
de la bicicleta, ja que és un dels factors més importants que fa que la bicicleta sigui
suficientment competitivDDPEHOVDOWUHVYHKLFOHVHQGHVSODoDPHQWV³SRUWDDSRUWD´
Si no es disposa d'una xarxa prou completa d'aparcaments segurs, les bicicletes estan
més exposades al robatori, problema que desincentiva molt del seu ús.
A part d'aconseguir una bona xarxa d'aparcaments en la via pública, fa falta també un
pla d'aparcaments segurs propers als emplaçaments que ho requereixin, per exemple,
a estacions de transport públic i altres grans centres atractors de mobilitat.
2
A més, l'aparcament de la bicicleta en origen precisa de la reserva d'espai per a
ELFLFOHWHV HQ O
LQWHULRU GHOV HGLILFLV G
KDELWDWJHV VHPSUH HQ FRQGLFLRQV G¶DFFHVVLELOLWDW
adequades.
1.1.1.4.
Vies ciclistes
Les vies ciclistes són espais reservats per a la circulació en bicicleta.
Hi ha diferents tipus de vies ciclistes, classificades per la normativa sectorial estatal
(Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, por el que se aprueba el texto
articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial):
x
Vía ciclista: Vía específicamente acondicionada para el tráfico de ciclos, con la
señalización horizontal y vertical correspondiente, y cuyo ancho permite el paso seguro
de estos vehículos.
x
Carril-bici: Vía ciclista que discurre adosada a la calzada, en un solo sentido o en
doble sentido.
x
Carril-bici protegido: Carril-bici provisto de elementos laterales que lo separan
físicamente del resto de la calzada, así como de la acera.
x
Acera-bici: Vía ciclista señalizada sobre la acera.
x
Pista-bici: Vía ciclista segregada del tráfico motorizado, con trazado independiente de
las carreteras.
x
Senda ciclable: Vía para peatones y ciclos, segregada del tráfico motorizado, y que
discurre por espacios abiertos, parques, jardines o bosques.
3
$TXHVWYRFDEXODULWUDGXwWDOFDWDOjpVHOTXHV¶XWLOLW]Drà en aquest document:
Castellà
Català
Vía ciclista
Via ciclista
Carril-bici
Carril bici
Carril-bici protegido
Carril bici protegit (també es podrà dir
segregat)
Acera-bici
Vorera bici
Pista-bici
Pista bici
Senda ciclable
Sender pedalable
Taula 1.
Vocabulari català utilitzat. Font: elaboració pròpia i Termcat.
Aquest vocabulari coincideix amb el Manual per al disseny de vies ciclistes de
Catalunya (PTOP) en tots els termes, tret del de sender pedalable, que anomena
³FDPtYHUG´WRWLTXHODGHILQLFLypVODPDWHL[D'¶DOWUDEDQGDDIHJHL[HOFRQFHSWHGH
³FDUUHU GH FRQYLYqQFLD´ TXH pV HO TXH JHQHUDOPHQW V¶KD DQRPHQDW ³YLHV GH SULRULWDW
LQYHUWLGD´HQDTXHVWSOD
1.1.2.
Normativa
$ PpV GH UHVSHFWDU OD QRUPDWLYD VHFWRULDO DSOLFDEOH L OD MXULVSUXGqQFLD TXH VH¶Q
desprèn, les ordenances han d'adoptar els nous principis de mobilitat que necessiten
les zones urbanes actuals i que prioritzen els transports no motoritzats. El canvi de
model no només serà beneficiós per a la mobilitat, la seguretat vial i l'ús de l'espai urbà
sinó també per a la salut i el medi ambient, ajudant a assolir una millor qualitat de vida
urbana.
Per a fer possible aquest canvi de model caldrà adaptar els comportaments de tots els
usuaris de la via pública. Les ordenances han d'oferir les regulacions perquè aquesta
adaptació sigui respectuosa i segura.
4
1.1.3.
Campanyes i Educació
Els temes de comunicació i educació són fonamentals per arribar al públic objectiu
FLFOLVWD $ WUDYpV G¶HOOV V¶LQIRUPD V¶HGXFD L HV IRUPD RIHULQW HOV FRQHL[HPHQWV
necessaris per a que els ciutadans puguin desplaçar-se en bicicleta pel municipi:
x
Campanyes de sensibilització cap a l'ús de la bicicleta que fomentin el civisme i
el respecte entre els diferents usuaris de l'espai públic.
x
Campanyes de promoció de la bicicleta: Organització d'esdeveniments i
FHOHEUDFLRQVWHPjWLFVGLDGHODELFLFOHWDFRQFXUVRVGHIRWRJUDILD«
x
Informació als ciutadans sobre els serveis per a bicicletes (xarxa pedalable,
aparcaments, bicicleta pública, ...)
o Publicació i difusió de mapes de carrils bici
o Creació de pàgines web dedicades a l'ús de la bicicleta en la ciutat i
altres mitjans de mobilitat sostenible
x
'LIXVLyGHOHVDFFLRQVUHODFLRQDGHVDPEODELFLFOHWDDWUDYpVGHO¶RUJDQLW]DFLy
G¶HVGHYHQLPHQWVSjJLQHVVRFLDOV)DFHERRN7XHQWL
x
Educació viaria. A les escoles, es pot fer amb col·laboració de la Guàrdia
Urbana.
x
Formació per a aprendre a anar amb bicicleta o per circular amb bicicleta.
1.1.4.
Participació ciutadana
La participació ciutadana s'ha de consolidar com la base de les polítiques municipals.
La participació es realitza en el si de certs òrgans com les taules, fòrums o comissions.
Les comissions de la bicicleta són òrgans de participació existents en molts municipis.
Aquestes comissions reuneixen tots els actors relacionats amb la bicicleta en el
municipi, des dels propis representants de l'administració fins a les associacions
d'usuaris.
En aquestes comissions es debaten i co-decideixen totes aquelles mesures que
WLQJXLQ D YHXUH DPE OD ELFLFOHWD GHV GH OD UHGDFFLy G¶LQVWUXPHQWV GH SODQLficació i
normativa fins al seu seguiment posterior de la planificació, les campanyes de
SURPRFLyFDPSDQ\HVG¶HGXFDFLyLIRUPDFLyRUJDQLW]DFLyG¶HVGHYHQLPHQWVUHODFLRQDWV
etc.
5
1.2. Antecedents
Els estudis relacionats amb la mobilitat en bicicleta són escassRV L UHFHQWV '¶DOWUD
banda tampoc hi ha estudis de mobilitat recents en el municipi
1.2.1.
Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya
El Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya 2008-2012 preveu 1.200 km de carrils
bici.
El pla te els següents eixos estratègics:
x
Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o
vies pedalables
x
Impulsar la construcció d¶una xarxa de 1200 quilòmetres de carrils bici, tal i com
preveu el Pla d¶Infraestructures de Catalunya (PITC)
x
Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa
x
Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les
noves vies previstes
x
Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la
classificació de zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les
infraestructures
x
Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant
llocs per transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els
requisits d¶admissió
x
Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes
x
Promocionar l¶~s de la bicicleta a través de campanyes de comunicació
x
Formar en l¶~s correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles
x
Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats
Els 1.200 quilòmetres de carrils bici que preveu, seran segregats i el seu objectiu serà
connectar les ciutats i pobles de Catalunya l¶any 2026.
6
El pressupost total d¶aquesta actuació és de 100 milions d¶euros i els eixos que recull
són els següents:
x
Eix Tortosa - Tarragona - Barcelona - Girona- la Jonquera
x
Barcelona - Ripoll - Camprodon
x
Camprodon - Olot - Girona - Sant Feliu de Guíxols
x
Barcelona - Manresa - Berga - Solsona
x
Lleida - Manresa - Girona
x
Tarragona - Lleida - Tortosa - Lleida
x
Lleida - La Seu d¶Urgell Barcelona - Cervera - Manresa - Ponts
x
Sant Feliu de Guíxols ± Tordera
Encara per definir a major detall, aquests eixos podrien afectar al territori de Montcada,
SHOTXHFDOGUjWHQLUHQFRPSWHHOVHJXLPHQWG¶DTXHVWVWUHEDOOV
1.2.2.
Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona
A principis de setembre 2008, es va aprovar el Pla director de mobilitat de la Regió
0HWURSROLWDQD GH %DUFHORQD SG0 50% TXH DEDVWD OD PRELOLWDW GHO FRQMXQW GH O¶jUHD
tenint en compte tots els tipus de transport, tant de passatgers com de mercaderies, i
IRPHQWD HOV PRGHV QR PRWRULW]DWV L HQ WUDQVSRUW S~EOLF /¶jPELW WHUULWRULDO pV OD 5HJLy
Metropolitana de Barcelona, que té una superfície de 3.236 km2, una població de 4,8
milions de persones i 164 municipis, entre ells, Montcada i Reixac.
$TXHVW SOD LQFORX PHVXUHV HPPDUFDGHV HQ HL[RV G¶DFWXDFLy L SUHYHX XQD
LQYHUVLyILQVDO¶DQ\GHSURSGHPLOLRQVG¶HXURV(VSUHYHXODUHHVWUXFWXUDFLy
GHOD[DU[DGHIHUURFDUULOODPLOORUDGHO¶RIHUWDLIreqüència de pas de tramvia i metro,
O¶LQFUHPHQWGHOD[DU[DGHOtQLHVG¶DXWREXVRVLQWHUXUEDQVLO¶LPSXOVGHSODQVGHPRELOLWDW
urbana, entre altres.
/¶REMHFWLX GHO 3OD pV JDUDQWLU O¶DFFHVVLELOLWDW GH OD FLXWDGDQLD DFRQVHJXLU PRGLILFDU HO
patró de mobilitDWFDSDXQVGHVSODoDPHQWVVRVWHQLEOHVLVHJXUVLPLOORUDUO¶HILFLqQFLD
GHO VLVWHPD HQ O¶KRULW]y GH O¶DQ\ GRQDW O¶HVFHQDUL DFWXDO GH PRELOLWDW L OHV
previsions, en què el cotxe arribaria a concentrar el 40% dels desplaçaments totals.
7
La contribució GHO3ODDODSURPRFLyGHO¶~VTXRWLGLjGHODELFLFOHWDpVPROWVLJQLILFDWLva,
ja que un 33% de les inversions (65 milions) van destinades directament a
LQIUDHVWUXFWXUHVSHUDO¶~VGHODELFLFOHWDG¶XQSUHVVXSRVWWRWDOGHPLOLRQVG¶HXURV
Les mesures de promoció de la bicicleta del pla són les següents:
x
&UHDFLyG¶XQD[DU[DGHFDUULOVELFLGHNPLQWHUXUEDQVDPEXQSUHVVXSRVWGH
PLOLRQVG¶HXURVGHOSUHVVXSRVW$TXHVWD[DU[DKDGHFRQQHFWDUHOVQXFOLV
GHO¶50%TXHHVWLJXLQVLWXDWVHQWUHHOOVDPenys de 8 km i que tinguin entre ells
uns fluxos de mobilitat superiors als 5.000 desplaçaments al dia, garantint la
connexió amb les xarxes urbanes i els aparcaments segurs.
x
Creació un sistema de préstec de bicicletes a 50 estacions ferroviàries, amb un
pUHVVXSRVWGHPLOLRQVG¶HXURV
x
&UHDFLy G¶XQD [DU[D GH DSDUFDPHQWV WDQFDWV DPE XQ SUHVVXSRVW GH PLOLRQVG¶HXURV
x
Creació de xarxes per a vianants i carrils bici als centres de treball, amb un
SUHVVXSRVWGHPLOLRQVG¶HXURV
$KRUHVG¶DUDHQFDUDV¶HVWjWUHEDOODQWHQDTXHVWHVPHVXUHVTXHFDOVHJXLUSHUWDOGH
veure quina implicació comporten a Montcada.
1.2.3.
Pla Director de la Bicixarxa del Vallès Occidental
Aquest estudi (Consell comarcal del Vallès Occidental, 2006) es va realitzar amb
O¶REMHFWLu de crear un sistema de mobilitat adreçat als usuaris de la bicicleta, per tal de
fomentar-QHO¶~VO~GLFHQWUHHOVKDELWDQWVGHODFRPDUFDLGHIRUDG¶HOOD
Els itineraris aprofiten part dels 312 Km de la xarxa de camins del Vallès Natural, i es
constitueixen en 6 rutes i els seus pertinents enllaços. Les rutes ofereixen un total de
155 Km ciclables pel Vallès Occidental, els enllaços permeten connectar amb altres
rutes i amb estacions de ferrocarril.
/¶DQ\ HV YDQ IHU XQHV REUHV D 0RQWFDGD FRP D Sart de la segona fase
G¶DFWXDFLRQVH[HFXWLYHV
Aquestes obres queden descrites al projecte com segueix:
8
Figura 2.
Localització de les obres de la segona fase de la Bicixarxa a Montcada i
Reixac. Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental.
Obra M1
Actualment peUFUHXDUHO&%DFKDO¶DOoDGDGHOSRQWVREUHHOULX5LSROOQRH[LVWHL[FDS
gual de vianants en cap de les dues voreres. En un cantó hi ha una rampa de formigó
VREUHODULJROD/¶REUDTXHHVSURSRVDpVGHPROLUDTXHVWDUDPSDGHIRUPLJyLFUHDUGRV
guals de vLDQDQWVGHPG¶DPSOHXQDFDGDFDQWyGHYRUHUD
També es realitzarà un sanejament de la calçada en una longitud de 25 m ja que es
troba en mal estat.
Finalment es senyalitzarà tant horitzontalment com verticalment.
Obra M2
En el semàfor de la Crta. de MRQWFDGD D &HUGDQ\ROD D O‫ތ‬DOoDGD GH OD FUXwOOD DPE HO
c/Terra Nostra no està senyalitzat ni verticalment ni horitzontalment el pas de vianants.
/¶DFWXDFLyFRQVLVWLUjHQVHQ\DOLW]DUDTXHVWSDVGHYLDQDQWV
9
Figura 3.
1.2.4.
Detalls de les obres realitzades a Montcada i Reixac. Font: Consell Comarcal
del Vallès Occidental.
Àrea Bicing
/¶DQ\O¶(07YDIHUXQHVWXGLSHUDODLPSODQWDFLyGHO¶´¬UHD%LFLQJ´XQVLVWHPDGH
bicicleta pública en els municipis de la seva gestió, entre ells Montcada i Reixac.
Aquest document incORwD XQD SURSRVWD G¶LQIUDHVWUXFWXUHV WHQLQW HQ FRPSWH HOV HL[RV
previstos en una fase preliminar del Pla Director de Bicicletes. El plànol resultant
G¶DTXHVWVWUHEDOOVpVHOVHJHQW
10
Figura 4.
Plànol de la xarxa bàsica proposta per a MonWFDGDGLQVHOSURMHFWHGHO¶¬UHD
Bicing. Font: EMT.
11
Aquest plànol presenta la xarxa pedalable com el conjunt dels diferents tipus de vies:
x
Illa de vianants (color taronja): els vehicles motoritzats no hi poden accedir; pot
ser secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès l'estacionament.
x
Prioritat invertida (color taronja): els vehicles motoritzats estan subjectes a un
límit de velocitat de 20 km/h; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no;
no està permès l'estacionament.
x
Carrer amb velocitat limitada a 30 km/h (color blau cel): els vehicles motoritzats
estan subjectes a un límit de velocitat de 30 km/h; normalment vorera i calçada
diferenciats; permès l'estacionament.
x
Carril bici fora de calçada: en vorera o pista bici (color blau fosc): carril bici
delimitat i/o senyalitzat, ubicat en vorera o a una infraestructura dedicada.
x
Carril bici en calçada (color rosa): carril bici diferenciat de la resta de la calçada
(segregat o no).
En plànol també es poden veure en verd aquells trams de vies ciclistes planificats i en
vermell els que es proposaven des del projecte de O¶¬UHD Bicing.
'¶DOWUD EDQGD HV YD IHU XQD SURSRVWD G¶XELFDFLy GH OHV HVWDFLRQV GH ELFLFOHWD S~EOLFD
SUHYLVWHVSHOPXQLFLSLTXHHVSRGHQWUREDUDO¶Dpartat de bicicleta pública.
(O FRQFXUV SHU O¶¬UHD %LFLQJ HV YD GRQDU SHU GHVHUW DO SOH GH O¶¬UHD 0HWURSROLWDQD GH
%DUFHORQDGHOSUHVHQWDEULO6¶KDYLHQSUHVHQWDWGXHVHPSUHVHVTXHVHJRQVO¶(07QR
complien els plecs.
/D GHVHVWLPDFLy G¶DTXHVW SURMHFWH KD YLQJXW DFRPSDQ\DGD SHU OD SURSRVWD G¶XQ DOWUH
amb relació a la bicicleta, sobre aparcaments tancats: el Bicibox.
1.2.5.
Bicibox
L¶(QWLWDW 0HWURSROLWDQD GHO 7UDQVSRUW (07 KD GHVHQYROXSDW XQ SURMHFWH
G¶DSDUFDPHQWVWDQFDWVDXWRPjWLFVDQRPHQDW%LFLER[(OFRQFXUVG¶DTXHVWVHUYHLHVWj
obert actualment LHVWjSHQGHQWGHUHVROGUH¶V.
(OSURMHFWH%LFLER[FRQVLVWHL[DODLPSODQWDFLyG¶XQD[DU[DG¶DSDUFDPHQWVWDQFDWVSHUD
bicicletes, que funcionarien amb targeta sense contacte i que estarien ubicats en
]RQHVG¶HOHYDGDGHPDQGDG¶DSDUFDPHQWVG¶DTXHVWWLSXVFRPVHULHQLQWHUFDQYLDGRUVL
grans estacions de transport públic.
12
Segons el dossier de presentació del projecte, aquests aparcaments tindran les
següents característiques bàsiques:
-
Segurs (accés restringit al dipositari)
-
Polivalents (que hi càpiga qualsevol bicicleta)
-
Accessibilitat en bicicleta
-
$FFHVVLELOLWDWSHUDO¶XVXDULHQFRQGLFLRQVGHVHJXUHWDW
-
Visibles i ben senyalitzats
-
)jFLOVLFzPRGHVG¶XWLOLW]DU
-
Estètics: mínim impacte sobre el paisatge urbà
-
Que permetin una visió interior (per facilitar el control extern)
-
Higiènics (ventilació)
-
Protecció climàtica
-
Resistència front al vandalisme
-
Baix cost i manteniment
-
0j[LPDDXWRQRPLDHOqFWULFDIURQWDWDOOVG¶DOLPHQWDFLyLWHFQROzJLFDIURQWD
caigudes del sistema).
-
Mínim G¶REUDFLYLOIDFLOLWDWGHWUDVOODW
-
2SWLPLW]DFLyGHO¶HVSDL
Segons aquest mateix document, a Cornellà li pertocarien 2 estacions amb 28 places
totals.
La ubicació proposta pels aparcaments es pot veure en el següent plànol:
13
Figura 5.
14
UbLFDFLyGHOVDSDUFDPHQWVWDQFDWV³%LFLER[´)RQW(07
(V YD IHU XQ SURWRWLS GH O¶DSDUFDPHQW WRW L TXH HO FRQFXUV HVWj REHUW D WRW WLSXV GH
propostes que compleixin el plec de condicions. Aquest prototip tenia dos models: un
de 7 places, amb la bicicleta en horitzontal i un de 14 amb la bicicleta en vertical.
Foto 1.
Foto 2.
Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en horitzontal. Font: elaboració pròpia.
Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en vertical. Font: elaboració pròpia.
15
1.2.6.
Projectes FEOSL
La segona convocatòria dels fons per al foment del treball del Govern Espanyol ha
especificat els temes dels que es podia sol·licitar subvenció, tots ells relacionats amb
la sostenibilitat. Entre aquests temes hi ha la mobilitat sostenible. En aquest marc,
O¶$MXQWDPHQWGHMontcada i Reixac ha sol·licitat subvenció per a 15 trams de carrils bici
a la seva demarcació.
(Q WRWDO HV WUDFWD G¶XQV NP GH YLDUL FRQGLFLRQDW SHU D OD ELFLFOHWD MD VLJXL YLHV
ciclistes o de convivència, ja sigui amb vianants o amb vehicles motoritzats.
En el següent plànol es pot observar els trams que composen el projecte.
16
Figura 6.
Projecte executiu de xarxa ciclable a Montcada i Reixac. Font: Ajuntament de
Montcada i Reixac.
17
2. OBJECTIUS
La finalitat G¶XQ SOD GLUHFWRU GH OD ELFLFOeta és el foment del seu ús com a transport.
Amb aquesta finalitat, el pla contempla els següents objectius:
x
Establir una política municipal de la bicicleta.
La bicicleta s'ha incorporat d'una manera consistent a les polítiques urbanes en la
majoria de les capitals europees. Algunes ciutats espanyoles com Barcelona,
Pamplona, Sevilla o Sant Sebastià estan apostant per la bicicleta a través de plans o
documents estratègics que, amb diferents denominacions, estableixen una política
municipal favorable a aquest mitjà de transport.
La bicicleta és un element transversal de la política municipal; té a veure amb la
mobilitat i les seves infraestructures, però també amb el medi ambient, la salut,
l'educació l'esport, el turisme o les activitats econòmiques. Per això, una política de la
bicicleta és necessàriament una política integral i coordinada que involucra en major o
menor mesura a tots els departaments municipals.
x
Donar a la bicicleta un paper significatiu en la mobilitat quotidiana.
El reconeixement de la bicicleta com mitjà de transport, a més de les seves funcions
recreatives i esportives, s'ha de traduir en la creació de condicions còmodes i segures
per a la seva utilització quotidiana en els desplaçaments que es desenvolupen dintre
del seu ràdio d'acció.
Aquest nou paper de la bicicleta en la mobilitat s'inscriu en una nova cultura de la
mobilitat en la qual la jerarquia de les diferents maneres de transport té els següents
principis:
3URWDJRQLVPHGHOYLDQDQW
(PHUJqQFLDGHODELFLFOHWD
6XSRUWDO transport col·lectiu i millora de la seva eficàcia
5DFLRQDOLW]DFLyGHO
~VGHO
DXWRPzELOUHGXFFLyGHOQRPEUHGHGHVSODoDPHQWVLGHOHV
velocitats que superin certs llindars en els àmbits urbans)
18
x
Normalitzar l'ús de la bicicleta i la imatge dels ciclistes.
Al marge dels condicionaments geogràfics i de la seguretat viària, l'ús de la bicicleta en
la ciutat es topa sobretot amb prejudicis o barreres culturals.
La normalització de la bicicleta és així el procés de canvi cultural en el qual aquesta
manera de locomoció es converteix en una alternativa més per als desplaçaments
quotidians, superant-se la imatge que associa ciclisme a esport, joc de nens o vehicle
de les persones de renda baixa.
x
Millora de la qualitat ambiental.
Els reptes de la qualitat de l'aire i del soroll en les ciutats donen una nova rellevància
pública als mitjans de transport alternatius, ja que són capaços de reduir
significativament els contaminants i l'impacte acústic per cada desplaçament, afavorint
la salut de la població.
La bicicleta, a més, és el mode de transport amb més eficiència energètica, gràcies a
això, permet un estalvi de recursos.
x
Millora de la salut de la població.
El model de mobilitat vigent en les nostres ciutats, amb una massiva utilització de
vehicles motoritzats, és font de nombrosos problemes per a la salut dels ciutadans. Als
accidents del trànsit s'afegeixen els problemes de salut derivats de la qualitat de l'aire,
el soroll o la falta d'exercici.
El creixement de l'obesitat i d'altres malalties vinculades al sedentarisme, especialment
en el grup de la població infantil, està replantejant els models de mobilitat dependents
de l'automòbil en tot el món. /¶DQRPHQDGD ³PRELOLWDW DFWLYD´ Faminar i pedalar; es
converteixen així en hàbits saludables que han de ser promocionats i difosos.
x
Reduir la inseguretat vial.
La bicicleta, per la seva massa i la seva velocitat, és un mitjà de transport molt menys
perillós que els motoritzats; capaç de generar molts menys danys en cas d'accident.
19
La bicicleta contribueix així a trencar el cercle viciós que vincula el perill del trànsit i
O¶increment de la motorització: més desplaçaments en vehicles motoritzats generen
major perillositat i contribueixen que es realitzin menys desplaçaments a peu i amb
bici, substituïts per nous desplaçaments motoritzats.
x
Propiciar la recuperació de l'espai públic.
La presència excessiva de vehicles circulant o aparcats ha degradat l'espai públic i la
seva utilització per a altres usos que no siguin els vinculats a la mobilitat. D'aquesta
manera, la convivència i la comunicació entre els ciutadans ha sofert un procés
regressiu que avui és imprescindible reparar.
La bicicleta pot afavorir la recuperació de l'espai públic com espai de convivència
menys supeditat a la mobilitat i a l'automòbil. No es tracta d'introduir sense més un nou
element en el paisatge urbà, sinó de canviar el propi paisatge urbà cap a patrons més
convivencials que generin vitalitat urbana en cada fragment de la ciutat.
20
3. METODOLOGIA
La metodologia a seguir serà la combinació del treball de camp i la recopilació
G¶LQIRUPDFLyGLVSRQLEOHSHUDUHDOLW]DUODSDUWGHGLDJQRVLLODGHSURSRVWHV
També es proposa un seguiment del propi instrument de planificació i es dóna
UHFRO]DPHQWDO¶DGPLQLVWUDFLyHQTXDOVHYROWHPDUHOacionat amb el present pla.
/¶HVWUXFWXUDGHOGRFXPHQWHVUHVXPHL[HQGLDJQRVLSURSRVWDLDYDOXDFLyLVHJXLPHQW
3HOTXHIDDODGLDJQRVLV¶KDQSRUWDWDWHUPHHOVVHJHQWVWUHEDOOV
x
5HFRSLODFLyG¶LQIRUPDFLySUqYLD
o Informació sobre el territori
o Informació demogràfica
o Cartografia
o Dades de mobilitat del municipi
o Estudis previs sobre bicicleta
x
Visites de camp
x
Anàlisi de la informació
o Enquestes de mobilitat
o Avaluació de les infraestructures per a bicicleta disponibles:

Vies ciclistes

Aparcaments per bicicletes
o Avaluació de la pedalabilitat del territori
4XDQWDOHVSURSRVWHVV¶KDQWUHEDOODWHOVVHJHQWVHL[RV
x
Itineraris per a ELFLFOHWD6¶KDQIHWSURSRVWHVDPEHOVVHJHQWVFULWHULVJHQHUDOV
21
o Connexió entre els barris
o Donar servei als centres atractors de mobilitat.
o Intermodalitat
o Connexió intermunicipal
o $FFpVDO¶HQWRUQQDWXUDO
x
$SDUFDPHQWVG¶DTXHVWVVHUYHLVHVIDQSURSRVWHVGHGRVWLSXV
o Millora dels aparcaments existents
o $PSOLDFLyGHO¶RIHUWD%DVDGDHQ

Punts atractors de mobilitat

Homogeneïtat i cobertura de la xarxa
x
%LFLS~EOLFDWHQLQWHQFRPSWHO¶HVWXGLMDUHDOLW]DWVREUHO¶¬UHD%LFLQJ
x
*HVWLy L DGPLQLVWUDFLy GLQV G¶DTXHVW FRQMXQW GH SURSRVWHV HQWUHQ WRWHV OHV
UHODFLRQDGHV DPE O¶DGPLQLVWUDFLy GH IRUPD WUDQVYHUVDO LQWHUQD R H[WHUQD (V
proposen accions relacionades amb:
o Utilitzar la bicicleta com a eina de treball (parc municipal de bicicletes,
guàrdia urbana en bicicleta),
o Normativa (ordenança)
o Informació (web)
o Serveis per als ciclistes (registre, assegurança)
o Interacció amb altres administracions per al foment de la bicicleta (red
de ciudades por la bicicleta)
o Subscripció de compromisos (charter velocity)
x
22
Promoció i educació. Adaptades a la realitat de Montcada, pensant en projectes
assequibles quant a cultura de la bicicleta i economia de recursos. Intentant
cobrir tots els possibles usuaris de la bicicleta, en especial els nens, per tal que
integrin l¶opció ciclista dins les possibilitats de mobilitat futures. Es promocionen
els usos quotidians de la bici (desplaçaments per feina, desplaçaments per
compres, desplaçaments als centres de formació,...) i també es fa referència a
ODFHOHEUDFLyG¶HVGHYHQLPHQWVRQHVSXJXLIHUpromoció LDO¶RFLHQELFLFOHWD
3HU~OWLPSHUWDOG¶DYDOXDUO¶LPSDFWHGHODSURPRFLyGHODELFLFOHWDTXHIDDTXHVWSODHV
propoVDIHUVHJXLPHQWDPEXQDEDWHULDG¶LQGLFDGRUV
23
4. MARC TERRITORIAL
/¶jPELW WHUULWRULDO G¶HVWXGL pV 0RQWFDGD L 5HL[DF (O WHUPHPXQLFLSDO Wp XQD VXSHUItFLH
de 23,5 Km² i una població de 33.725 habitants (Ajuntament de Montcada, gener
2010).
Montcada i Reixac pertany a la comarca del Vallès Occidental i és un dels 18 municipis
TXHFRQIRUPHQO¶(QWLWDW0HWURSROLWDQDGHO7UDQVSRUWGH%DUFHORQD
Figura 7.
Localització de Montcada i Reixac. Font: ,(50%SHUDO¶EMT
Està envoltat de nou municipis, tres dels quals (Barcelona, Santa Coloma de
*UDPHQHWL%DGDORQDIRUPHQSDUWGHO¶(07
24
Els diferents barris i zones de Montcada són:
Barris
Habitants
Mas Rampinyo+Can Pomada
4.047
Can Sant Joan
5.733
Terra Nostra
3.035
Montcada Centre+Reixac+Vallesana
9.780
La Ribera
2.361
Font Pudenta
1.686
Can Cuiàs
2.698
Carrerada+Pla d'en Coll
4.384
TOTAL
33.724
Taula 2.
Distribució demogràfica per barris a Montcada (Cens electoral, 2007).
Font: Ajuntament de Montcada.
x
Can Cuiàs: 2.698 habitants. Barri situat al sud de la ciutat, tocant Barcelona.
Té una parada de metro amb el nom del barri (L11). En termes de mobilitat en
bicicleta, el caracteritza les fortes pendents i la seva situació llunyana del
centre.
x
Can Sant Joan: 5.733 habitants. Barri situat al sud de Montcada, annex al
continu urbà. Es WUDFWD G¶XQ WHUULWRUL PROW SOD Té estació de tren pròpia
(Montcada Bifurcació).
x
Carrerada 3OjG¶HQ&ROO: 4.384 habitants zona del barri de Montcada Nova i
HOOtPLWPXQLFLSDOSHOQRUGLQFORXXQJUDQSROtJRQLQGXVWULDO3ODG¶HQ&ROO/D
zona urbana està força pacificada amb carrers estrets. La part del Polígon, en
canvi, té carrers amb calçades amples i voreres estretes.
x
Font Pudenta: 1.686 habitants. Zona entre Montcada Centre i el Barri de Terra
Nostra, per la part sud del riu Ripoll. Barri majoritàriament residencial amb
carrers molt pacificats i amb pendents fortes en alguns punts.
x
La Ribera: 2.361 habitants. BDUULDQQH[DO¶RHVWGHODOOHUDGHOULX%HVzVGHVGH
la desembocadura del Ripoll cap al Sud, fins al barri Can Sant Joan. De territori
molt pla i d¶~V majoritàriament residencial.
25
26
x
Mas Rampinyo + Can Pomada: 4.047 habitants. Situat al Nord Oest de la
ciutat /¶HVWDFLy GH WUHQ PpV SURSHUD pV 0RQWFDGD 5LSROOHW /D ]RQD GH &DQ
3RPDGD HVWj HQFDUD PpV DO QRUG L QRPpV V¶KL SRW DFFHGLU SHU XQD FDUUHWHra
sense asfaltar. Té pendents però són assequibles en bicicleta.
x
Montcada Centre: 9.780 habitants. Barri més poblat del municipi situat al
centre. Té 2 estacions de tren: Montcada i Reixac i Montcada i Reixac
Manresa. Hi ha dos passos a nivell de les vies que està previst que
desapareguin amb el soterrament de la R2. Aquest barri està pacificat i és de
territori molt pla.
x
Terra Nostra: 3.KDELWDQWV(VSDLVLWXDWDO¶oest de la ciutat, entre el barri de
OD)RQW3XGHQWDLHOOtPLWPXQLFLSDOSHUO¶RHVWLpel sud de la riera de Sant Cugat.
És totalment residencial.
x
Vallençana Baixa: /D9DOOHQoDQD%DL[DDOWUDPHQWFRQHJXGDFRPHO%RVFG¶HQ
9LODUypVXQEDUULTXHTXHGDDO¶HVWGHOPXQLFLSLGLQWUHGHO3DUFGHOD6HUUDODGD
de la Marina. $SDUWG¶XQDFDUUHWHUD secundària impracticable en bicicleta, hi ha
dos senders que hi arriben.
x
Els Gallecs: espai natural envoltat de grans nuclis urbans. Administrativament
pertany a Montcada i Reixac (tot i no estar en un continu urbà i estar envoltat
G¶DOWUHVSREOHV) conjuntament amb altres municipis com Mollet, Santa Perpètua
de Mogoda, Palau-Solità i Plegamans, ParetV GHO 9DOOqV /OLoj G¶$PXQW L /OLoj
de Vall. Actualment hi ha senders pedalables que arriben a Mollet, a Palau6ROLWjL3OHJDPDQVLD/OLojG¶$munt.
Figura 8.
Barris de Montcada i Reixac. Font: Aj. Montcada i Reixac.
4.1. Configuració territorial
Montcada i Reixac, situada a tocar de Barcelona, a la vall baixa del Besòs, és un punt
estratègic des del punt de vista geogràfic. En les últimes dècades, ha passat de tenir
una línLDGHIHUURFDUULODWUHVLGHTXDWUHQXFOLVV¶KDSDVVDWDGHXQXFOLVGHSREODFLy
En resum, té dues autopistes que la creuen, tres línies de ferrocarril i dos rius, el
Besòs i el Ripoll.
27
Figura 9.
Àmbit Montcada i Reixac. Font: Open Street Map.
Totes aquestes vies de comunicació i accidents naturals fan que els habitants de la
ciutat es trobin amb diversos punts urbanísticament conflictius des del punt de vista de
la mobilitat: ponts i passarel·les per creuar les vies de tren, túnels per creuar les
autopistes i autovies, ponts per creuar els rius... En resum, Montcada es caracteritza
SHUO¶DOWQRPEUHGHYLDOVG¶DOWDFDSDFLWDWLIHUURYLDULVHQXQHVSDLPROWUHGXwW
A més a més, a Montcada i Reixac hi ha, avui en dia, molta tradició en el
desplaçament en bicicleta, en gran part a causa de OD YHJHWDFLy TXH O¶HQYROWD L DOV
LWLQHUDULVTXHV¶KDQFUHDWSHUDSRGHU-KLSDVVHMDUG¶XQDIRUma saludable. Al riu Besòs hi
h una ruta pedalable que arriba fins al mar i al Ripoll hi ha una altra ruta.
Tot i així, D KRUHV G¶DUD no existeix cap connexió entre aquestes dues rutes. Com
tampoc hi ha cap altre carril bici urbà.
28
4.2. Xarxa viària i motorització
4.2.1.
Xarxa viària
La xarxa viària està formada per diferents tipologies de vies, que es recullen també en
el plànol que acompanya aquest apartat:
x
Xarxa viària bàsica: A aquests eixos viaris permeten la connexió del municipi
DPE OD FLXWDW GH %DUFHORQD OD UHVWD GH PXQLFLSLV GH O¶(07 L OD UHVWD GH
Catalunya.
o C-17
o C-33
o C-58
x
Xarxa viària secundària: donant servei a la mobilitat intermunicipal i de
connexió amb la xarxa bàsica, aquesta xarxa consta de diverses carreteres:
o Carretera de Santa Coloma de Gramenet ± Carretera de Sant Adrià a la
Roca (BV-5001)
o Carretera de Badalona (BV-5011)
o Carretera de Ripollet (BV-1411)
o Carretera de Montcada a Cerdanyola (N-150)
o Carretera Vella ± Calle Bogatell (BV-5012)
x
Xarxa local: xarxa de mobilitat essencialment urbana i de connexió amb la
resta de xarxes superiors.
o $ODEDQGD6XGGHO5LSROOO¶HL[YHUWHEUDGRUGHODPRELOLWDWLQWHUQDpVHO
TXH IRUPHQ O¶Avinguda de OD 8QLWDW O¶$YLQJXGD GH OD 5LEHUD -RDTXLP
&DVWHOOYt L O¶$YLQJXGD GH OD 5LHUD GH 6DQW &XJDW $TXHVW HL[ XQHL[ HOV
barris de Can Cuiàs, Can Sant Joan, Terra Nostra i Font Pudenta amb
Montcada Centre.
o $ OD EDQGD 1RUG GHO 5LSROO O¶HL[ VHULD HO IRUPDW SHO &arrer Pla de
Matabous, Carrer Beato Oriol, Carretera de Ripollet i Carrer de
29
Cerdanyola. Aquest eix dóna servei als barris de Mas Rampinyo,
&DUUHUDGDL3ODG¶HQ&ROO
o (QWUH HO ULX 5LSROO L OD 5LHUD GH 6DQW &XJDW HOV HL[RV G¶$YLQJXGD GH OD
Ferreria i el Carrer del Vapor travessen el polígon industrial de la
Ferreria i connecten la C-58 amb la C-17, la C-33 i el centre de
Montcada.
x
Xarxa residencial: xarxa generalment amb velocitats moderades, o bé, amb
aquesta potencialitat. A Montcada, aquesta xarxa ja diVSRVD G¶DOJXQHV YLHV
DPESODWDIRUPD~QLFDLDPE]RQHVGHWUjQVLWPRGHUDW/¶DFFHVVLELOLWDWWDPEppV
un camp en constant millora, com ho demostren les darreres obres de
condicionament de voreres. En la majoria de zones, hi ha una gran pressió
G¶DSDUFDPHQWHQDTXHVWD[DU[DTXHDSRUWDDOPXQLFLSLVLWXDFLRQVG¶LQGLVFLSOLQD
viària.
Les vies corresponent a aquesta xarxa es van quantificar a data de 2008, quan
HVYDIHUO¶HVWXGLGHO¶¬UHD%LFLQJ
Longitud (metres)
Montcada i Reixac
Taula 3.
Illa de vianants /
prioritat invertida
Carrer amb velocitat
limitada a 30 km/h
1.008
911
/RQJLWXGGHYLHVSDFLILFDGHVD0RQWFDGDL5HL[DFO¶DQ\)RQW
EMT (Projecte Àrea Bicing)
Les definicions de les tipologies de vies utilitzades són les següents:
¾ Illa de vianants: els vehicles motoritzats no hi poden accedir; pot ser
secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès
l'estacionament
¾ Prioritat invertida: els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de
velocitat de 20 km/h; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no;
no està permès l'estacionament
¾ Carrer amb velocitat limitada a 30 km/h: els vehicles motoritzats estan
subjectes a un límit de velocitat de 30 km/h; normalment vorera i
calçada diferenciats; permès l'estacionament
30
Figura 10. Diagnosi de les infraestructures pedalables de Montcada i Reixac, 2008. Font:
EMT (Projecte Àrea Bicing)
31
&DO WHQLU HQ FRPSWH TXH HQ DTXHVW SOD OHV GXHV YLHV SDUDOāOHOHV DOV ULXV V¶KDQ SUHV
com a senders pedalables, fent-OHV G¶XQD DOWUD FDWHJRULD $L[z alteraria els càlculs
oferts per aquest projecte, que queden actualitzats en les fitxes dels eixos (capítol 7).
El següent plànol mostra la xarxa viària inventariada.
32
ADJUNTAR PLÀNOL XARXA VIÀRIA
33
4.2.2.
Motorització
/¶tQGH[ GH PRWRULW]DFLy YD DQDU DXJPHQWDQW a Montcada fins al començament de la
SULPHUDGqFDGDGHOVTXDQHVYDHVWDELOLW]DU$PLWMDQVG¶DTXHVWDGqFDGDDSDUWLU
de 2004) el ritme torna a ser creixent, per baixar en el 2008, darrer any que apareix a
OHVGDGHVGHO¶,'(6&$7FRQVXOWDGHVSHUDDTuest estudi.
Figura 11. Evolució de la motorització a Montcada i Reixac. Font: elaboració pròpia a partir
GHGDGHVGHO¶,'(6&$7
Val a dir que, tot i que fins a finals dels 1990, la motorització de Montcada era molt
VLPLODUDODPLWMDQDFDWDODQDDSDUWLUG¶DTXHVWmoment comença a superar-la. Condició
que encara es manté aquest darrer any.
4XDQW D OD WLSRORJLD G¶DTXHVW SDUF YHKLFXODU WUREHP XQD SUHVqQFLD moderada de les
motocicletes ja que aquest 9% correspon a 62,2 per cada 1.000 habitants, inferior a la
mitjana catalana (84,72 per cada 1.000 habitants, un 12,2%).
34
Figura 12. Tipologia del parc de vehicles a Montcada i Reixac. Font: elaboració pròpia a
SDUWLUGHGDGHVGHO¶,'(6&$7
4.3. /RFDOLW]DFLyG¶HTXLSDPHQWV
Montcada i Reixac, degut a la seva extensió i demografia, compta amb una gran
GLYHUVLWDW G¶HTXLSDPHQWV S~EOLFV UHSDUWLWV OD PDMRULD SHU OD ]RQD PpV FqQWULFD GH OD
FLXWDW L H[FORHQW OHV ]RQHV UHVLGHQFLDOV GH OD 9DOOHQoDQD O¶HVWDQ\ GHOV *DOOHFV L &DQ
3RPDGDTXHVyQG¶~VH[FOXVVLYDPHQWUHVLGHQFLDO
En quant als equipaments educatius, consta de 6 escoles Bressol repartides per Can
Cuiàs, Can Sant Joan, Montcada Nova i Font Pudenta; 10 escoles Primàries repartides
SHU WRW HO PXQLFLSL Q¶KL KD FRP D PtQLP XQD D FDGD EDUUL L ,(6 WDPEp UHSDUWLWV
homogèniament pel territori.
Hi ha dues biblioteques, una a Montcada Nova (AQUA) que forma un complex amb la
piscina municipal i una al barri de Can Sant Joan.
/¶HVFRODG¶DGXOWVHVWUREDDOEDUULGH&DQ6DQW-RDQLJXDOTXHXQDHVFRODGHWDOOD
Hi ha un museu municipal situat al centre del municipi.
En quan a equipaments esportius, a part de la piscina ja mencionada, hi ha dos
SROLHVSRUWLXVPpVXQD&DQ&XLjVLO¶DOWUHD0RQWFDGD&HQWUHXQDSLVWDG¶DWOHWLVPHDO
3ODG¶HQ&ROOLGRVFDPSVGHIXWEROXQDOEDUULGHOD)RQW3XGHQWD amb el límit amb la
)HUUHULDLO¶DOWUHD&DQ&XLjV
4XDQ D HTXLSDPHQWV VDQLWDULV 0RQWFDGD L 5HL[DW Wp GRV &HQWUHV G¶$WHQFLy 3ULPjULD
XQDOEDUULFHQWUHLO¶DOWUHD0RQWFDGD1RYDLXQGLVSHQVDULD&DQ6DQW-RDQ
35
Al barri Centre també hi trobem equipaments com: Jutjat de Pau, Seguretat Social,
Registre Civil, organisme de gestió tributària, notaria,...
(Q GHILQLWLYD D 0RQWFDGD L 5HL[DF OD PDMRULD G¶HTXLSDPHQWV HV FRQFHQWUHQ HQ HOV
EDUULVPpVFqQWULFVH[FHSWXDQWHOVHGXFDWLXVTXHQ¶KLKDGHUHSDUWLWVD tots els barris.
(OSOjQROLQIRUPDWLXGHO¶(07, a banda del transport públic, RIHUHL[O¶HPSODoDPHQWGHOV
principals equipaments de Montcada. Aquest plànol es va actualitzant periòdicament i
HVSRWWUREDUDOZHEGHO¶(07
36
Figura 13. Plànol informatiu de Montcada. Font: EMT (2009)
37
4.4. Xarxa de transport públic
4.4.1.
Oferta
La informació sobre la oferta (horaris i freqüència) de transport públic es recull en la
següent taula:
38
Bus Urbà
Bus Interurbà
RENFE
Ferrocarril
TMB
Font
Sarbus
Tugsal
Sagalès
TMB
Empresa
Metro
Mode de
transport
N71
B18
B12
N3
A3
A4
620
648
62
76
96
102
103
104
155
L11
R2
R3
R4
R7
Línia
De Trinitat Nova (BCN) a Can Cuiàs (Montcada)
Sant Vicens de Calders - Massanet Maçanes
L'Hospitalet - Vic
Sant Vicens de Calders - Manresa
L'Hospitalet - Martorell
Barcelona - Caldes de Montbui
Barcelona - La Roca del Vallès
Barcelona - Mollet del Vallès
Barcelona - Mollet - Parets - Lliçà de Vall
Barelona - Bigues i Riells
Barcelona - Sentmenat
Barcelona - Mollet - Granollers
Montcada i Reixac - Santa Coloma de Gramenet
Monctada i Reixac - Can Ruti
Collblanc - Montcada i Reixac
Barcelona - UAB
Barcelona - Terrassa
Ripollet - Barcelona
Bellaterra - Montcada
Sagrera - Montcada
Sant Genís - C. Meridiana
Sagrera - Montcada centre - Mas Rampinyo
Pl. Eivissa - Cementiri de Collserola
Montcada i Reixac - Cementiri de Collserola
Fabra i Puig - Cementiri de Collserola
Can Cuyàs - Sta. Mª Montcada
Descripció
Horari
Final
0:00
23:01
22:37
23:40
22:47
22:37
20:00
23:00
21:05
19:37
4:10
20:25
21:30
4:30
8:20
22:30
22:00
21:00
22:45
23:30
22:45
20:30
21:15
Horari
Inici
5:00
5:08
5:25
5:04
6:55
5:00
7:00
5:30
5:50
5:22
1:10
7:00
6:30
22:30
7:50
6:00
4:45
6:00
4:35
5:30
4:35
7:30
6:00
3 expedicions
60 min
60 min
35 min
35 min
20 min
20 min
20 min
20 min
30 min
30 min
30 min
30 min
30 min
30 min
60 min
60 min
30 min
20 min
13 min
30 min
25 min
35 min
1h 10 min
1h 10 min
20 min
30 min
Freqüència Freqüència
H. Punta
Hora Vall
7 min
15 min
15 min
30 min
30 min
30 min
10 min
15 min
30 min
30 min
30 min
60 min
4 expedicions al dia
15 min
20 min
30 min
20 min
Feiner
Horari
Inici
5:00
5:08
5:25
5:24
6:55
4:55
9:30
5:55
7:25
7:35
1:10
8:00
22:30
9:00
7:10
6:00
7:20
8:10
7:20
7:30
10:00
9:45
8:40
Horari
Final
0:00
23:01
22:12
23:40
22:23
22:30
20:20
22:55
20:35
20:35
4:10
20:00
4:30
21:50
22:30
22:00
22:00
23:30
22:00
20:30
13:00
17:15
20:25
39
Freqüència Freqüència
H. Punta
H. Vall
7 min
15 min
30 min
30 min
50 min
50 min
20 min
40 min
60 min
60 min
30 min
30 min
3 expedicions dia
30 min
30 min
60 min
2h
60 min
2h
60 min
60 min
60 min
60 min
20 min
20 min
60 min
60 min
40 min
40 min
30 min
30 min
40 min
60 min
30 min
30 min
40 min
40 min
1h 10 min
1h 10 min
1h
1h
1h 30 min
1h 30 min
40 min
40 min
Festiu
4.4.2.
Accessibilitat en bicicleta
/¶DFFHVVLELOLWDW HQ ELFLFOHWD DOV SXQWV DWUDFWRUV GH PRELOLWDW GHO WUDQVSRUW S~EOLF
HVWDFLRQVLSULQFLSDOVSDUDGHVG¶DXWRE~VV¶DQDOLW]DHQDTXHVWDSDUWDW
En HO VHJHQW SOjQRO HV PRVWUD O¶DFFHVVLELOLWDW DOV SXQWV DWUDFWRUV GH PRELOLWDW HQ
transport públic des dels diferents barris de la ciutat, mitjançant un sistema de fletxes
GHGLIHUHQWVFRORUV(OVFRORUVFRUUHVSRQHQDODVHJXUHWDWGHO¶DFFpVDDTXHVWVSXQWV.
Es distingeixen tres categories tenint en compte:
x
L¶HVWDWGHOHVHVWDFLRQVSDUDGHVDFFHVVLbles, ascensors, rampes)
x
L¶HVWDW GHOV YLDOV G¶DFFpV D OHV HVWDFLRQV H[LVWqQFLD GH FDUULOV ELFL H[LVWqQFLD
de vies pacificades,...)
x
Els vials que connecten els diferents barris per enllaçar-los entre ells i amb les
estacions / parades.
Les categories es poden resumir en:
40
x
Òptim V¶HQWpQ per una connexió òptima aquella que és fàcilment pedalable i
amb alt nivell de seguretat. No té perquè existir infraestructura dedicada i el
pendent és nul o molt baix.
x
Millorable: Aquelles connexions que, hi hagi infraestructura o no, no són molt
adequades per a pedalar-hi amb total seguretat. Ens trobarem, per exemple,
amb moltes cruïlles sense resoldre, convivència amb vianants i o amb vehicles
QRUHFRPDQDGDGHJXWDO¶HVWUHWRUGHOHVYRUHUHV, a O¶DOWWUjQVLWGHOVYHKLFOHVRa
TXH V¶KDn de pujar i baixar voreres sense guals, per exemple. El pendent pot
ser nul, baix o moderat.
x
No recomanable DTXHOOHV FRQQH[LRQV RQ O¶DQDU HQ ELFL esdevé un perill, a
causa, principalment, de OD LQH[LVWqQFLD G¶LQIUDHVWUXFWXUD GHGLFDGD O¶elevat
trànsit rodat i la inexistència de voreres per a poder-hi circular en forma
compartida amb els vianants. També es tenen en compte aquelles connexions
on hi ha una forta pendent.
&$19,$5 $48(67 3¬*,1$ 3(/ 3/¬12/ '¶$&&(66,%,/,7$7 (1 %,&,&/(7$ $/
TRANSPORT PÚBLIC.
41
Can Sant
Joan
Mas
Rampinyo
Can Cuiàs
Carrerada
Montcada
Centre
Montcada
Centre
Carrerada
Montcada i
Reixac Ripollet
Can Cuiàs
Plaça Espanya
Jaume I
Pont C33
Metro
Bus
42
Terra
Nostra
Montcada i
Reixac Santa
Maria
Montcada
Birfurcació
C. Joan Miró
Mas
Rampinyo
Montcada
Centre
Montcada i
Reixac Manresa
Av. Catalunya
Montcada
Centre
Montcada i
Reixac
Tren
Barri
Estació/Parada
Mode
Bona accessibilitat des de molts punts de la ciutat a causa de la seva centralitat.
Bon accés des del mateix barri i des de la passarel·la a Montcada Nova. Accés no
tan òptim des de Can Sant Joan i Pla d'en Coll. Accés no recomanable des de
Can Cuiàs, Terra Nostra i Mas Rampinyo. Una de les estacions més importants a
causa de la seva ubicació al centre i de O¶HOHYDGD freqüència de les seves línies.
Bon accés des del mateix barri. Accés millorable des de Mas Rampinyo i la
Ferreria, la Carrerada i Pla de'n coll. Accés no viable des de barri centre, Can Sant
Joan, Can Cuiàs
Accés òptim des del mateix barri i des de Montcada centre per l'Avinguda de la
Riera. Accés no viable des de Can Cuiàs ni pel costat Oest de les vies cap a
Montcada centre.
Accés bo des del mateix barri. Millorable des de la Carrerada i Pla de'n Coll i Terra
Nostra. No recomanable des de Centre, Can Sant Joan, Can Cuiàs.
Barri amb molta pendent. Accés bo des del mateix barri i no recomanable des de
la resta de barris de la ciutat.
Accés complicat des del mateix barri. Millorable des de Pla d'en Coll i Mas
Rampinyo i Montcada Centre. No recomanable des de Terra Nostra, Can Sant
Joan ni Can Cuiàs
Bona accessibilitat des de molts punts de la ciutat a causa de la seva centralitat.
Bon accés des del mateix barri i des de la passarel·la a Montcada Nova. Accés no
tan òptim des de Can Sant Joan i Pla d'en Coll. Accés dolent des de Can Cuiàs,
Terra Nostra i Mas Rampinyo.
Accessibilitat millorable des del mateix barri, no recomanable des de la resta de
barris de la ciutat.
Accés complicat des del mateix barri. Millorable des de Pla d'en Coll i Mas
Rampinyo i Montcada Centre. No recomanable des de Terra Nostra, Can Sant
Joan ni Can Cuiàs
Accés bo des del mateix barri. Millorable des de la Carrerada, 3ODG¶HQ Coll i Terra
Nostra. No recomanable des de Centre, Can Sant Joan, Can Cuiàs.
Bona accessibilitat des del mateix barri com també des de la passarel·la a
Montcada Nova. Accés no tan òptim des de Can Sant Joan i Pla d'en Coll. Accés
no recomanable des de Can Cuiàs, Terra Nostra i Mas Rampinyo.
Accessibilitat
Correcte
Accesos correctes
Accés per escales.
Accés correcte
Accessos correctes
En pendent.
Dos accessos.
Un accés.
Dos accessos.
Bona, del costat
Oest. Ben
connectat des del
carrer Major.
Dos accessos.
Accessos
No n'hi ha.
No Q¶hi ha
No Q¶hi ha.
1¶Ki ha un.
1¶Ki ha un de
no accessible
No n'hi ha.
N'hi ha un.
No n'hi ha.
No n'hi ha.
No Q¶hi ha.
Pàrquing
Bici
No Q¶hi ha.
4.4.3.
Transport de la bicicleta als transports públics
La possibilitat de transportar la bicicleta en els diferents transports públics possibilita
que es realitzin desplaçaments més llargs i contribueix a la reducció del temps de
viatge.
Les condicions del transport de la bicicleta en els diferents transports públics
disponibles a Montcada, depenen de la normativa de viatgers de cadascun dels
operadors. En aquest apartat es reuneixen els diferents extractes de dites normatives,
el següent quadre resum avança els resultats:
Mode de transport
Empresa
Possibilitat de transportar la bicicleta
Metro
TMB
Els dies laborals hi ha restriccions
Ferrocarril
RENFE
Sí (excepte els matins dels laborables)
Bus Interurbà
Sagalès
Només protegides amb una funda o caixa
Tugsal
Només bicis plegables i segons les aglomeracions
Sarbus
Prohibit
Font
Sense informació
TMB
Només plegables i segons aglomeració
Bus Urbà
Taula 4.
4.4.3.1.
Resum de les possibilitats de transportar la bicicleta en els diferents
transports públics.
Metro
Horari
Dissabtes, diumenges i festius: tot el dia.
Feiners (juliol i agost): tot el dia
Feiners (resta de l'any): de 5h00 a 7h00 de 9h30 a 17h00 i de 20h30 fins a la fi del
servei.
43
Normativa
Les bicicletes es transporten a les plataformes.
A la línia 11 els trens tenen espais específics per a les bicicletes.
Condicions:
x
L'empresa es reserva el dret de no admetre passatgers amb bicicleta si causes
justificades així ho aconsellen.
x
Edat mínima: 14 anys.
x
S'admet una bicicleta per persona que es transporta sota la responsabilitat de
l'usuari/ària.
x
Les bicicletes plegables que no tinguin mides superiors a 100 x 60 x 25 cm, no
seran subjectes a la present normativa.
x
Es poden fer servir els ascensor, però no les escales mecàniques.
4.4.3.2.
RENFE
Horari
Dilluns a divendres: de 10 a 15 h.
Dissabtes, diumenges i festius: tot el dia
Normativa
Rodalies:
Es pot portar la bicicleta sempre i quan els trens no vagin molt plens. Si el tren
s'omple, et poden fer baixar (a criteri del revisor).
Des de març del 2009, les bicicletes plegables poden viatjar a qualsevol hora del dia.
44
Regional:
Es poden portar en tots els trens: en el furgó si n'hi ha (a tots els "Catalunya Exprés", i
a alguns "Delta" o "Regional"), penjada dels ganxos, o a la plataforma, sempre i quan
no hi hagi molta gent (en les mateixes condicions que en Rodalies).
Per a grups més grans de 5 persones s'ha de demanar un permís a la Gerència de
Regionals, que es troba a l'Estació de Sants (Tel. 93 495 60 60).
Llarg recorregut:
La facturació ha desaparegut. La possibilitat que queda és desmuntar les bicis (rodes,
pedals, seient, plegar manillar, etc.) i guardar les peces en una bossa de les que
venen a les botigues especialitzades. En aquest cas, la normativa de RENFE permet
portar les bicicletes amb algunes restriccions.
Internacional:
La facturació també ha desaparegut. Les companyies ferroviàries europees solen
donar certes facilitats, sobretot per als trens regionals. Si portes la bicicleta dins una
bossa les restriccions solen ser menors. Alguns trens (com TALGO, TGV) tenen
condicions especials.
4.4.3.3.
Bus interurbà
No existeix una normativa especíILFDTXHUHJXOLO¶DGPLVVLyGHOHVELFLVDOVEXVRV
/DQRUPDWLYDTXHV¶DSOLFDpVHO Reglament de viatgers dels serveis de transport públic
de superfície de l'àmbit de l'entitat metropolitana del transport/DELFLFOHWDV¶HQWpQFRP
XQ³SDTXHWRREMHFWH´LDTXHVWHVVyQOHVUHJXODFLRQVTXHV¶DSOLTXHQ
Article 5. Prohibicions
i)
Introduir objectes o materials que puguin ser perillosos o molestos per als
passatgers i en general qualsevol paquet o objecte de mides superiors a 100 x 60 x 25
cm., excepte els cotxets de nen. No obstant l'exposat, l'empresa prestatària dels
serveis de transport, per a determinats objectes d'ús comú la mida dels quals fos
superior a les anteriorment determinades, podrà autoritzar-ne el transport i fixar les
condicions específiques quan a la utilització dels serveis per als seus portadors.
$L[tVHJRQVHO)(&$9)HGHUDFLy&DWDODQDG¶$XWRWUDQVSRUWGH9LDWJHUVFRPDUHJOD
JHQHUDO HQ HOV DXWREXVRV QR HV SRW DGPHWUH O¶DFFpV GH OHV ELFLV DPE OHV VHJHQWV
excepcions:
45
1.- Que en la seva conGLFLy G¶HTXLSDWJHV R HPEDOXPV KDXULHQ G¶DQDU SOHJDGHV
acompleixin les mateixes condicions que qualsevol altre equipatge de mà que es pugui
SXMDUDO¶DXWRE~VGLPHQVLRQVLFDUDFWHUtVWLTXHV- com una maleta petita de mà.
2.- 4XH O¶DXWRE~V GLVSRVL GH ERGega i la bici vagi situada en aquesta, de forma
FRUUHFWDPHQWHPEDODGDLSOHJDGDSHUDQRIHUPDOEpODERGHJDGHO¶DXWRE~VLHOVDOWUHV
equipatges.
4.4.3.4.
Transports urbans
En el cas dels transports urbans, la regulació acostuma a fer-VHDWUDYpVG¶RUGHQDQFHV
A MRQWFDGDQRV¶KDWUREDWODQRUPDWLYDUHODWLYDDDTXHVWSDUWLFXODU6LQRHVUHJXODSHU
RUGHQDQoDFDODWHQGUHDOHVFRQGLFLRQVGHO¶HPSUHVDJHVWRUDG¶DTXHVWVHUYHL(QFDV
TXH QRTXHGL UHJXODGDSHU O¶HPSUHVD HV VHJXLUj OD QRUPDWLYD SHU DOV transports dins
dHO¶jPELWGHO¶(QWLtat Metropolitana del Transport.
46
5. MOBILITAT
5.1. Quantificació dels principals fluxos de mobilitat i motius
5.1.1.
Fluxos de la mobilitat
La població de 4 i més anys resident a Montcada i Reixac realitza un total de 687.084
desplaçaments setmanals: un promig diari de 110.044 desplaçaments en dia feiner
(3,60 desplaçaments per persona) i 68.432 en dissabte i festiu (2,24 desplaçaments
per persona).
Promig dia
feiner
Promig cap
de setmana
Total
setmanal
Desplaçaments
110.044,00
68.432,00
687.084,00
Promig
desplaçaments
persona
3,60
2,24
22,51
Taula 5.
Desplaçaments a Montcada i Reixac. Font: IERMB a partir de l¶(04
En funció GH O¶RULJHQ L OD GHVWLQDFLy HOV GHVSODoDPHQWV UHDOLW]DWV SHOV UHVLGHQWV D
Montcada i Reixac es classifiquen en tres grups: interns, de connexió i externs.
Figura 14. Repartiment dels desplaçaments en funció de O¶RULJHQ i la destinació, en dia
feiner. Font: IERMB, a partir de O¶EMQ 06.
47
Figura 15. 5HSDUWLPHQWGHOVGHVSODoDPHQWVHQIXQFLyGHO¶RULJHQLODGHVWLQDFLyHQFDSGH
setmana. Font: IERMB, a partir de O¶EMQ 06.
En cap de setmana decreix la proporció de desplaçaments de caràcter intern a favor
de la mobilitat de connexió i ambdós tipus de recorregut assoleixen pràcticament la
mateixa proporció (48,1% i 48,4% respectivament).
Tot i que en dia feiner els desplaçaments interns són els més nombrosos, el volum de
desplaçaments de connexió és també molt elevat. Això es deu a la posició geogràfica
de Montcada i Reixac dins la Regió Metropolitana de Barcelona, que ha incentivat una
forta relació amb els municipis del seu entorn.
5.1.2.
Motius de la mobilitat
En dia feiner OD PRELOLWDW SHUVRQDO L O¶RFXSDFLRQDO VyQ SUjFWLFDPHQW LJXDOV XQ dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i
un 49,4% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa).
48
Oci; 13,9%
Oci; 13,9%
Estudis; 18,2%
Estudis; 18,2%
Treball; 31,2%
Treball; 31,2%
Otros; 50,6%
Otros; 50,6%
Compres quotidianes; 9,6%
Acompanyar altres persones; 8,1%
Altres; 6,6%
Altres; 6,6%
Gestions personals; 5,3%
Gestions personals; 5,3%
Visita amic/familiar; 5,2%
Visita amic/familiar;
5,2%1,9%
Compres
no quotidianes;
Compres no quotidianes; 1,9%
Figura 16. Motius de la mobilitat en dia feiner. Font: elaboració pròpia a partir de O¶IERMB,
EMQ 06.
Així, dels 110.044 desplaçaments realitzats pels residents a Montcada i Reixac en un
dia feiner, un 27,7% correspon a la mRELOLWDW SHUVRQDO XQ D O¶RFXSDFLRQDO L HO
45,1% restant als desplaçaments de tornada a casa.
En la mobilitat ocupacional la generada per motius de treball és la majoritària (63,1%),
PHQWUHTXHHQODPRELOLWDWSHUVRQDOKRpVO¶RFLGLYHUVLy i el passeig (27,5%), seguit de
OHVFRPSUHVTXRWLGLDQHVLO¶DFRPSDQ\DUSHUVRQHV
En quant als caps de setmana, els desplaçaments generats per motius personals i la
conseqüent tornada a casa representen gairebé el total de la mobilitat. Els motius que
JHQHUHQ XQ PDMRU QRPEUH GH GHVSODoDPHQWV VyQ O¶RFLGLYHUVLySDVVHMDU OHV YLVLWHV D
familiars i amics i les compres quotidianes.
Oci; 46,4%
Oci; 46,4%
Ocupacional; 8,4%
Ocupacional; 8,4%
No ocupacional;
No ocupacional;
91,6%
91,6%
Altres; 5,2%
Altres; 5,2%
Gestions
personals; 4,7%
Gestionsno
personals;
4,7%4,5%
Compres
quotidianes;
Compres noaltres
quotidianes;
4,5%
Acompanyar
persones;
3,7%
Figura 17. Motius de la mobilitat en cap de setmana. Font: elaboració pròpia a partir de
O¶IERMB, EMQ 06.
49
5.2. Repartiment modal
En general, en les enquestes de mobilitat que es realitzen sobre el territori de
Montcada V¶KDQGHWHFWDW dos inconvenients:
-
1R GLIHUHQFLHQ ELFLFOHWD QRPpV SDUOHQ GH PRGHV ³QR PRWRULW]DWV´ R ³DOWUHV
PRGHV´
-
La mostra és molt baixa com per poder extrapolar-la i obtenir un repartiment
modal fiable.
Així, disposem de dades específiques per bicicletes però tenen una antiguitat
FRQVLGHUDEOHGHO¶HQTXHVWDGHPRELOLWDWREOLJDGDTXHDFWXDOPHQWV¶KDVXEVWLWXwW
SHU O¶(04 , HQ O¶(04 HQV WUREHP DPE HO SUREOHPD GH OD Qo diferenciació de la
bicicleta.
7RWLO¶DQWLJXLWDWPRVWUDUHPOHVGDGHVGLVSRQLEOHVGHELFLFOHWDLWRWVHJXLWPRVWUDUHPOHV
GH O¶(04 SHU D 0RQWFDGD DOJXQHV HVSHFLDOPHQW UHFDOFXODGHV SHU D XQD PLOORU
LQWHUSUHWDFLyDSDUWLUGHO¶LQIRUPHGHO¶,(50%SHUDO¶EMT.
5.2.1.
La mobilitat obligada (EMO 2001)
/¶(QTXHVWD GH 0RELOLWDW 2EOLJDGD (02 HV UHDOLW]D MXQW DPE HO FHQV GH SREODFLy
Recull les dades referents al primer viatge que realitzen al matí els residents majors de
16 o més anys que treballen o estudien fora de casa, i només per aquests motius
específics. Són, per tant, xifres diàries corresponents únicament als dies feiners i
referides aproximadament a la meitat de la mobilitat obligada de tot el dia, ja que
comptabilitzen només el primer viatge del matí, però no la tornada.
A Montcada i Reixac, en dies feiners, es realitzen un total de 12.340 desplaçaments
diaris per mobilitat obligada (treball o estudi) que tenen com origen aquest terme
municipal (any 2001).
6HJRQV DTXHVWD HQTXHVWD O¶DQ\ HO UHSDUWLPHQW Podal dels desplaçaments
generats a Montcada i Reixac va ser el següent:
50
Transport
Transport
públic
públic
26,7%
26,7%
Vehicle privat
Vehicle privat
56,9%
56,9%
A peu
A peu
16,0%
16,0%
Bicicleta
Bicicleta
0,4%
0,4%
Figura 18. Repartiment modal dels residents de Montcada i Reixac en desplaçaments
interns i de connexió, per raons de feina i estudis. Font: elaboració pròpia a partir de
l¶(02.
5.2.2.
La mobilitat quotidiana (EMQ 2006)
Dels 110.044 desplaçaments que realitzen els residents a Montcada i Reixac en dia
feiner, el 44,6% es fan en modes no motoritzats (a peu i en bicicleta), el 38,2% en
transport privat i el 17,1% restant es fan en transport públic.
Dels desplaçaments realitzats en transport privat, la majoria són en cotxe (90,2%), i
tan sols un 6,9% es fan en motocicleta.
En relació als desplaçaments en transport públic, el 67,0% es realitzen en modes
ferroviaris, el 24,7% en autobús i la resta en altres mitjans de transport públic (8,3%).
Entre els modes ferroviaris, Renfe Rodalies és el més emprat (51,8%), seguit a força
distància del metro (14,0%). Aquest fet és lògic tenint en compte que es tracta dels dos
únics mitjans ferroviaris que transcorren SHUO¶LQWHULRUGHOPXQLFLSLLHOFRPXQLTXHQDPE
HOVPXQLFLSLVGHO¶HQWRUQLDPE%DUFHORQDSULQFLSDOGHVWLQDFLyGHOVGHVSODoDPHQWVTXH
fan els residents a Montcada i Reixac.
3HO TXH ID DOV PRGHV YLDULV O¶DXWRE~V XUEj L O¶DXWRE~V LQWHUXUEj WHQHQ XQD SURSRUció
G¶~VJDLUHEpLJXDOLUHVSHFWLYDPHQW
51
Figura 19. Repartiment modal en dia feiner. Font: EMT (IERMB)
Figura 20. Desglossament del repartiment modal de transport públic. Font: EMT (IERMB)
(QFDSGHVHWPDQDODSURSRUFLyG¶~VGHOWUDQVSRUWSULYDWDXJPHQWDFRQVLderablement
L SDVVD D VHU HO PRGH GH GHVSODoDPHQW PDMRULWDUL $TXHVW IHW V¶H[SOLFD SHU
O¶LQFUHPHQW GHOV GHVSODoDPHQWV GH PDMRU GLVWjQFLD HQ FDS GH VHWPDQD 3HU FRQWUD
GLVPLQXHL[QRWDEOHPHQWODTXRWDG¶~VGHOVPRGHVQRPRWRULW]DWVLGHOWUDnsport
públic (11,9%).
52
Figura 21. Repartiment modal en cap de setmana. Font: EMT (IERMB)
Com a conclusions sobre el repartiment dels modes de transports, notem que:
-
Els modes no motoritzats (44,6%) són els que presenten una major proporció
G¶~VHQGLDIHLQHU
-
En cDS GH VHWPDQD DXJPHQWD VLJQLILFDWLYDPHQW O¶~V GHO WUDQVSRUW SULYDW TXH
passa a ser el de major proporció G¶~V
-
Renfe (51,8%) és el transport públic més emprat pels ciutadans de Montcada i
Reixac.
Per últim, veiem com varia la fracció de modes on motoritzats en dia feiner en funció
del tipus de desplaçament:
53
Figura 22. Repartiment modal en dia feiner en funció del tipus de desplaçament. Font:
EMT (IERMB)
54
-
Desplaçaments interns: Els modes de transport més utilitzats en els
desplaçaments que transcorren íntegrament al municipi són els no motoritzats
(OWUDQVSRUWSULYDWWpXQDSURSRUFLyG¶~VQRWDEOHPHQWUHTXH
el transport públic és minoritari (4,6%).
-
Desplaçaments de connexió: En els desplaçaments de connexió el vehicle
privat és el mitjà més emprat (59,1%), seguit del transport públic (35,7%). En
aquest tipus de desplaçaments els modes no motoritzats tenen una proporció
G¶~VPROWUHGXwGD
-
Desplaçaments externs: El vehicle privat és el mitjà més utilitzat en els
desplaçaments externs en dia feiner (46,6%), seguit del transport públic
/DTXRWDG¶~VGHOVPRGHVQRPRWRULW]DWVpVPHQRU
6. DIAGNOSI DE LA MOBILITAT EN BICICLETA
6.1. Infraestructures per a bicicleta
6.1.1.
Itineraris ciclistes
Actualment a Montcada i Reixac, no hi ha cap carril bicicleta en la trama urbana de la
ciutat exceptuant un tram de vorera bici.
Fora de la trama urbana hi ha senders pedalables al marge dels rius, tant del Besòs,
com del Ripoll.
Foto 3.
Sender pedalable llera riu Besòs
Foto 4.
Sender llera riu Ripoll
55
Com es pot observar a les fotografies, el de la llera del Besòs està ben condicionat
però el del Ripoll, no és tan practicable.
A la següent fotografia es veu el sender del Riu Ripoll en el seu pas per Ripollet, just al
límit municipal amb Montcada i Reixac.
Foto 5.
Sender pedalable del riu Ripoll al seu pas per Ripollet. Font: elaboració pròpia.
$TXHVWD pV O¶única infraestructura existent al municipi, una infraestructura compartida
DPE HO YLDQDQW L UHODFLRQDGD DPE OD ELFL HQ WHUPHV G¶RFL GH SDVVHLJ R GH UXWD
interurbana, però no aprofitable per a desplaçaments urbans quotidians. A més a més,
HOVDFFHVVRVDDTXHVWHVLQIUDHVWUXFWXUHVQRHVWDQJDLUHFRQGLFLRQDWVMDTXHQRV¶KLSRW
DFFHGLU DPE ELFLFOHWD G¶XQD IRUPD zSWLPD GHV GH FDS SXQW GH la ciutat perquè les
voreres són estretes i la carretera no està gaire pacificada per a permetre la
cohabitació amb els vehicles.
Foto 6.
56
Accés al sender del riu Besòs (pont). Font: elaboració pròpia.
$O¶$YLQJXGDGHOD5LEHUDHQXQGHOVVHXVWUDPVHVYDLPSODQWDUXQDYLDFLFOLVWDDOD
vorera, però a causa del seu estat i a les seves constants invasions per aparcament,
QRO¶KHPFRQVLGHUDWFRPDWDO
Foto 7.
Vorera bici a O¶Avinguda de la Ribera. Font: elaboració pròpia
$ EDQGD G¶DTXHVWHV YLHV FLFOLVWHV HQ DOJXQV FDUUHUV GH &DQ 6DQW -RDQ L OD 5LEHUD
encara es pot observar senyalització horitzontal en calçades compartides. Es tracta
dels logos de limitació a 30 km/h i de la bicicleta en pintura blanca, a calçada. Aquesta
SLQWXUDHVWjHQFRQGLFLRQVGHSRFDOOHJLELOLWDWLQRV¶KDIHWPDQWHQLPHQWSHOTXHQRHV
considera operativa. El concepte era escaient i es recull també en aquest pla.
Foto 8.
Carrer Carril amb senyalització de cohabitació. Font: elaboració pròpia.
57
6.1.2.
6.1.2.1.
Aparcaments per a bicicletes
Inventari
/¶LQYHQWDULDGDWDGH-XQ\IHWSHUO¶$MXQWDPHQW és el següent:
58
59
ID
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
LLOC
IES Montserrat Miro
IES La Ferreria
IES La Ribera
Col·legi la Salle
Estació de RENFE de Terra Nostra
Estació de RENFE de Mas Rampinyo
Estació RENFE Montcada Manresa
Estació RENFE França/Passeig de Gràcia
Camp de futbol La Ferreria
Camp de futbol Can Sant Joan
Montcada AQUA
Pavelló Miquel Poblet
Zona Esportiva Centre
Casa de les Aigües
Ajuntament
Auditori
Casa de la Vila
Casal de Gent Gran de la Mina
Casal de Gent Gran de Montcada i Reixac
Centre Cívic Can Cuiàs
Centre Cívic La Ribera
Comissaria Mossos d?Esquadra
Centre Comercial EL Punt
Parc de la coloma. Davant CEIP Elvira C
Placa Lluis Companys
ADREÇA
Carrerada, s/n
C. Progrés, 3
C. Larramendi, s/n
Pg. Sant Joan Baptista de la Sal
C.Alzina - C.Priorat
C. Angel Guimerà
C. Bogatell
C. Generalitat
C. Progrés, s/n
C. Font, s/n
C. Tarragona, 32
C. Camí de la Font Freda, 3
C. Bonavista, s/n
C. Parc de les aigües, s/n
Av. Unitat, 6
Placa GHO¶(VJOpVLD
C. Major, 32
C. Parc de les Aigües, s/n
Parc de Salvador Allende, s/n
C. Geranis, s/n
C. Llevant, 10
C. Segre/C. Pla de Matabous
Passeig de Sant Jordi/C. Verdi
Parc de la Coloma
Placa Lluis Companys
BARRI
Montcada Nova
Font Pudenta
Montcada Centre
Montcada Nova
Terra Nostra
Masrampinyo
Centre
Centre
Font Pudenta
Can Sant Joan
Montcada Nova
Pla d?en Coll
Centre
Can Sant Joan
Centre
Centre
Centre
Can Sant Joan
Montcada Nova
Can Cuiàs
La Ribera
Pla d?en Coll
Mas Duran
Masrampinyo
Centre
X
432032
431399
432383
432323
430545
431811
432085
432305
431726
432063
432117
432243
432460
432188
432221
432324
432291
432145
432196
430773
432327
432095
431686
431976
432344
Y
4593565
4593038
4592534
4593562
4592707
4594431
4593012
4593039
4593280
4591761
4593926
4593765
4593302
4591688
4592551
4593304
4593185
4591927
4593510
4590750
4592231
4594484
4594133
4594210
4592816
JUNY_2010
NO HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
NO HI ÉS
NO HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
NO HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
SÍ HI ÉS
Figura 23. Plànol de localització dels aparcaments per a bicicletes. Font: Ajuntament de
Montcada
$ EDQGD G¶DTXHVW LQYHQWDUL V¶KDQ WUREDW DOJXQV DOWUHV GXUDQW HO WUHEDOO GH FDPS 3er
veure la situació actual dels aparcaments, consultar plànol de diagnosi dels mateixos.
60
6.1.2.2.
Valoració
Montcada i Reixac disposa de 25 aparcaments per a bicicletes.
La valoració global és positiva, la majoria es troben en bon estat i són operatius, però
V¶KDQGHWHctat alguns temes que es poden millorar:
x
Manteniment: la majoria es troben HQERQHVWDWWRWLTXHQ¶KLKDTXHV¶KDXULHQ
de revisar i fixar o treure algunes barres en concret.
x
Senyalització: en alguns aparcaments manca senyalització, cosa que dificulta
la seva visibilitat i localització per part dels usuaris.
x
Ubicació: Q¶KL KD GH PROW EHQ FROāORFDWV L Q¶KL KD TXH QR VyQ SURX YLVLEOHV R
accessibles en bicicleta.
7RWVHJXLWHVUHFXOOO¶DYDOXDFLyG¶DOJXQVDSDUFDPHQWVYLVLWDWVLOHVVHYHVPLOORUHV
/¶DSDUFDPent de O¶,(6/D5LEHUDRQHVYHXTXHHVWjHQERQHVWDWVHQ\DOLW]DWLHQXQ
porxo que protegeix les bicis de les condicions meteorològiques.
Foto 9.
Aparcament IES La Ribera. Font: elaboració pròpia.
Un exemple millorable quant a ubicació VHULD HO GH O¶HVWDFLy de tren de Montcada i
Reixac Ripollet. En primer lloc, no es troba a SURSGHO¶DFFpVDO¶HVWDFLytampoc està
senyalitzat, no està protegit de les condicions meteorològiques adverses (en estacions
és recomanable, perquè és possible que les bicicletes estiguin aparcades durant un
període llarg) i el més important de tot, és que QRV¶KLSRWDFFHGLUQLsortir-ne, ja que
V¶XELFDHQXQDLOODVHQVHDFFHVVRVSHr a vianants.
61
Foto 10.
Estació de tren de Montcada i Reixac Ripollet. Font: elaboració pròpia
/¶DSDUFDPHQW GHO camp de futbol tampoc és recomanable perquè no està en un lloc
YLVLEOHQRHVWjVHQ\DOLW]DWLpVQRPpVG¶XQDURGDQRHVSRWOOLJDUODELFLFOHWDGHIRUPD
segura).
Foto 11.
Aparcament al camp de futbol. Font: elaboració pròpia.
Quant als nous aparcaments que V¶estan instal·lant al carrer Major, són adequats.
6¶REVHUYD SHUz TXH seria més interessant posar menys barres i fer més punts
repartits homogèniament pel carrer amb la corresponen senyalització vertical.
62
Foto 12.
Aparcaments al Carrer Major. Font: elaboració pròpia.
Un altre cas similar és el del centre comercial El Punt, on es concentren moltes barres
però només en dos punts. Seria més interessant repartir els punts i posar-hi menys
barres; i sempre que sigui possible, en llocs on estiguin protegits de les condicions
climàtiques.
Foto 13.
Aparcament centre comercial El Punt. Font: elaboració pròpia.
Una molt bona pràctica pV O¶DSDUFDPHQW PRWRELFL Recordar però que aquests
aparcaments quedin aprop de carrers o vies per on la bici hi pugui accedir de forma
còmoda.
63
Foto 14.
Aparcament combinat moto+bici, Carrer Llevant . Font: elaboració pròpia.
/¶H[HPSOHGH l¶DSDUFDPHQW GHO¶Djuntament és adequat: protegit i de tipus U invertida.
només caldria instal·lar-hi la senyalització.
Foto 15.
$SDUFDPHQWDO¶HQWUDGDGHO¶$MXQWDPHQW)RQWHODERUDció pròpia.
Un altre bon exemple seria aquest:
64
Foto 16.
Casal de Gent Gran. Font: elaboració pròpia.
A SURSGHO¶DFFpVVHQ\DOLW]DWLDSarcament de tipus Universal.
En ubicacions en parcs, cal també posar aparcaments tipus U invertida, com en aquest
exemple:
Foto 17.
Aparcament en el Parc de la Coloma. Font: elaboració pròpia.
Li faltaria instal·lar la senyalització vertical. En aquest cas particular, una de les barres
està HQPDOHVWDWLV¶KDXULa de revisar.
6¶KD G¶LQWHQWDU HYLWDU SRVDU DTXHVWs WLSXV G¶DSDUFDPHQWV HQ Oa via pública, ja que
només es pot lligar la bicicleta en una roda i el risc que la robin és alt.
65
Foto 18.
Aparcament per lligar una roda, Carrer Bruch. Font: elaboració pròpia.
'¶DOWUD EDQGD O¶REVHUYDFLy GXUDQW HO WUHEDOO GH FDPS pV O¶LQGLFDGRU SHU D OD GHPDQGD
G¶DSDUFDPHQW VL HV WUREHQ PROWHV ELFLFOHWHV DSDUFDGHV HQ OORFV QR UHJODPHQWDULV
O¶DQRPHQDW³IO\SDUNLQJ´YROGUjGLUTXHKLKDGHPDQGDG¶DSDUFDPHQWVHQDTXHOOSXQW
Un exemple fotografiat durant el treball de camp, a la següent fotografia.
Foto 19.
Aparcament en llocs no reglamentaris com a senyal de la demanda latent,
Carrer del Mig (davant del Condis). Font: elaboració pròpia.
6.2. Ús de la bicicleta
Montcada i Reixac té, actualment, una forta iniciativa relacionada amb la bicicleta
encapçalada per Montcada en Bici, una entitat amb força tradició i amb voluntat de
potenciar la utilització de la bicicleta com a vehicle quotidià.
66
Tot i la poca infraestructura dedicada YHXUHDSDUWDWG¶LQIUDHVWUXFWXUDGHODGLDJQRVL, a
Montcada es poden observar bicicletes a la zona XUEDQDG¶XQDPDQHUDQRWDEOH7DQWDO
centre de la ciutat, on hi ha força equipaments municipals, com a la zona del polígon i
barris perifèrics. I V¶DSUHFLHQELFLFOHWHVWDQWG¶RFLFRPGHGHVSODoDPHQWVTXRWLGLDQV
6¶KDREVHUYDWTXHHQPROWHVRFDVLRQVOHVELcicletes van per la vorera, tot i ser estreta,
creant força conflictes amb vianants 7DPEp V¶KD YLVW que, en algunes ocasions, van
per la calçada sent aquesta perillosa per les poques mesures de reducció de velocitat i
permeabilitat en general.
Es veuen moltes ELFLV D O¶HL[ TXH XQHL[ OHV GRV OOHUHV GHO ULX $YLQJXGD GH OD 5LEHUD
Carrer del Vapor, Carrer de la Química,...) on es circula, majoritàriament per la
FDOoDGD FRPSDUWLQW O¶HVSDL DPE HOV YHKLFOHV G¶DOW WRQDWJH TXH WUDQVLWen per aquesta
zona. També V¶KDQREVHUYDWELFLFOHWHVDO3ROtJRQ,QGXVWULDO3ODG¶HQ&ROOLDO%DUULGH
Can Sant Joan.
Foto 20.
Carrer del Vapor. Font: elaboració pròpia
6.3. Potencialitat de la bicicleta
El municipi de Montcada, per les seves característiques físiques i les del seu viari i el
transport, té una potencialitat determinada per a la bicicleta. En aquest apartat es
recolliran els punts forts i els dèbils que determinen aquesta potencialitat.
Entre els punts forts per a la circulació en bicicleta que té Montcada, trobem els que
es comenten a continuació.
67
x
Montcada i Reixac és una ciutat molt extensa, amb barris molt allunyats del
centre. Les marxes a peu són dissuasòries per les grans distàncies i a la
vegada, poden representar una alternativa per a la bicicleta.
x
La zona urbana del municipi és, en general, força plana i amb pendents
assequibles per a la bici en la major part.
x
Té molts punts G¶HQOODoLQWHUPRGDO
o LHV HVWDFLRQV GH WUHQ VyQ XQ SXQW G¶DWUDFFLy LPSRUWDQW GH
desplaçaments i Montcada en té FRP UHFXOO O¶DSDUWDW GH PRELOLWDW
7RWHV DTXHVWHV HVWDFLRQV VyQ SROV G¶DWUDFFLy D XVXDULV TXH YDQ
SULQFLSDOPHQW D %DUFHORQD SHUz TXH WDPEp V¶XWLOLW]D SHU GHVSODoDU-se
per la comarca i a comarques veïnes, tant per a desplaçaments
TXRWLGLDQVFRPG¶RFL
o (VWDFLRQVG¶$XWREXVRVLQWHUXUEDQV.
o Parades de bus urbanes.
x
Ciutat de pas entre Barcelona, Vallès Occidental i Vallès Oriental: el municipi es
troba situat en un emplaçament que el fa ser un lloc de pas per tothom que
vulgui sortir de Barcelona en direcció Nord. Pel que fa a la bicicleta, Montcada i
5HL[DF IRUPD SDUW GH O¶LWLQHUDUL GHO %HVzV GHV GH *UDQROOHUV ILQV D OD
Mediterrània seguint el curs del Riu, com també el del Ripoll, per anar a
Ripollet, Cerdanyola, la Universitat Autònoma, Barberà, Sabadell,...
x
Connexions de Montcada amb altres municipis: Montcada té a la seva àrea
G¶LQIOXqQFLDPROWHVSREODFLRQV. Com es pot observar a la figura, en un radi de 8
Km DTXHVWDORQJLWXGpVODTXHV¶XWLOLW]DSHUDOVGHVSODoDPHQWVLQWHUPXQLFLSDOV
al Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona) des del centre de
Montcada, hi ha:
o pel Nord connecta amb la Llagosta i Mollet,
o SHUO¶2HVWDPE5LSROOHW&HUGDQ\RODL%DUEHUjGHO9DOOqVL
o pel Sud amb Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Sant Adrià de
Besòs i Badalona.
68
88Km
Km
Figura 24. ¬UHDG¶LQIOXqQFLDinterurbana en bicicleta des de Montcada i Reixac. Font:
elaboració pròpia a partir de base Google.
La proximitat amb altres ciutats és un punt positiu per a la promoció de la
bicicleta en el municipi, ja que aquestes distàncies amb punts atractors tan forts
són molt assequibles amb aquest mitjà de transport.
x
Excursions: O¶entorn natural és molt favorable SHUDO¶~VGH la bicicleta com a oci
LHVSRUWDO¶DLUHOOLXUH
x
Teixit social: /¶e[LVWqQFLDG¶DVVRFLDFLRQVLYHwQDWconscienciat (es veuen bicis tot
i no haver-hi gaire infraestructures) és un indicador que hi ha interès i demanda
ODWHQWSHUO¶~VGHODELFLFOHWD
Punts dèbils:
x
/¶HIHFWHEDUUHUDTXHJHQHUHQOHVJrans infraestructures que existeixen (línies de
tren, autopistes,...) i que fan difícil algunes connexions.
69
70
x
Gran utilització del cotxe com a transport quotidià (cultura del cotxe)
x
Poca infraestructura per a bicicletes
x
Pocs aparcaments per a bicicletes
x
Algunes pendents en punts concrets (no en la majoria del poble)
x
Viari poc segur per a circular-hi en bici (gran intensitat de trànsit i velocitats
superiors a 30 km/h en algunes vies).
7. PROPOSTA '(/$;$5;$'¶,7,1(5ARIS
7.1. Disseny de la xarxa
7.1.1.
La xarxa per a bicicletes segons la jerarquia viaria
8QFRSDQDOLW]DWHOYLDULDFWXDOGH0RQWFDGDL5HL[DFV¶KDFUHDWXQD[DU[DG¶LWLQHUDULV
que connectin tots els barris entre siG¶XQDIRUPDUjSLGDGLUHFWDLVHJXUD
x
Xarxa viària bàsica: es descarta la utilització de les bicicletes en aquesta
categoria de viari a causa de les velocitats màximes de 50 km/h i un alt volum
de trànsit.
x
Xarxa viària secundària: es planteja carril bici segregat en algun punt en
concret, en cap cas es planteja cohabitació amb els vehicles motoritzats en
DTXHVWHV YLHV WDQW SHU O¶DOW volum de trànsit com perTXq WDPEp V¶DSOLFD la
màxima velocitat permesa en zona urbana.
x
Xarxa bàsica local: generalment, en aquestes vies, sempre que es pugui i que
IRUPLSDUWG¶XQDFRQQH[LyFRQYHQLHQWHQWUHEDUULVRcap DFHQWUHVG¶DWUDFFLyGH
GHVSODoDPHQWVHVSODQWHMDFDUULOELFLVHJUHJDW$TXHVWVHPSUHV¶LQWHQWDUjTXH
sigui en la calçada, per tal de no treure espai als vianants i evitar situacions de
SHULOOLV¶LQWHQWDUjTXHDIHFWLOHVPtQLPHVSODFHVG¶DSDUFDPHQWSRVVLEOHVDWqVD
la problemàtica general respecte O¶DSDUFDPHQWGHYHKLFOHVSULYDWVDOFDUUHU(Q
aquells puQWV RQ QR KL KDJL HVSDL D OD FDOoDGD V¶HVWXGLDUj O¶HQFDELPHQW del
FDUULO D OD YRUHUD 6L DTXHVWD QR KR SHUPHWpV HV PLUDULD G¶HVWXGLDU VL pV
possible, en algun punt en concret, poder fer que les bicis puguin cohabitar
amb els vehicles motoritzats, sempre implementant senyalització i mesures de
UHGXFFLyGHYHORFLWDWWLSXVHVTXHQHVG¶DVHFRL[LQVEHUOLQHVRV.
x
Xarxa residencial: en general, es proposa que tota la xarxa residencial passi a
ser Zona 30 i que la bicicleta comparteixi la calçada amb els vehicles, en
aquells carrers que siguin estrets i no hi càpiga un carril bici. En aquells que
són unidireccionals i tenen prou amplada, es pot plantejar fer un carril bici en
FRQWUDVHQWLWSHUWDOG¶DSURILWDUO¶HVSDLLIHUPpVIjFLOODPDU[DHQELFLDODFLXWDW
71
7.1.2.
Criteris generals per al disseny de la xarxa
(OV FULWHULV JHQHUDOV HQ HOV TXH V¶KD EDVDW HO GLVVHQ\ GH OD [DU[D SHGDODEOH SHU D
Montcada són els següents:
x
Connexió entre els diferents barris: tenint en compte les pautes descrites
DQWHULRUPHQW V¶KD FUHDW Xna xarxa que uneixi tots els barris entre si G¶XQD
forma directa i segura, sense donar tombs redundants i evitant els desnivells
més importants que són dissuasoris.
x
Donar servei als centres atractors de mobilitat: s¶KDn tingut en compte els
equipaments, escoles i centres generadors de desplaçaments com els centres
comercials.
x
Intermodalitat: la xarxa SHGDODEOHV¶KDFUHDW amb la idea que des de qualsevol
barri es pugui arribar a les estacions de tren, SDUDGHVG¶autobús interurbà i de
metro de forma ràpida, GLUHFWDLVHJXUDSHUWDOG¶HQIRUWLUODLQWHUPRGDOLWDWELFL
transport públic, una combinació molt atractiva en quant a temps de viatge i
que creiem que és clau per al futur de la bicicleta en el municipi.
x
Connexió intermunicipal: connectar de forma segura i directa les ciutats del
voltant (Barcelona, Santa Coloma, Cerdanyola, Ripollet i la Llagosta) ja que les
distàncies a aquestes poblacions són relativament curtes i molt assequibles per
fer-les en bicicleta.
x
Accés a O¶HQWRUQ QDWXUDO aprofitant la proxLPLWDW G¶HQWRUQV QDWXUDOV V¶KD GH
connectar les estacions de tren i els barris amb els accessos als parcs i entorns
QDWXUDOVG¶XQDIRUPDVHJXUDDWHQHQWDODJUDQGHPDQGDGHELFLFOHWHVG¶RFLTXH
existeix.
7.1.3.
Tipologies de vies ciclistes
Per a les definicions de les vies ciclistes, veure apartat 1.1.1.4. Vies ciclistes.
7.1.3.1.
Carril bici segregat
Generalment en calçades de la xarxa bàsica de circulació, aquest tipus de vies
ciclistes necessiten separacions físiques respecte dels vehicles motoritzats. Els
VHSDUDGRUVSRGHQVHUG¶REUDSHFHVGHFDXW[~RDOWUHVHOHPHQWV
A Barcelona es poden trobar peces de diversos models, les més recentment
instal·lades són les que mostra la següent fotografia:
72
Foto 21.
Peces de segregació als carrils bici de Barcelona. Font: elaboració
pròpia.
La següent secció mostra un carril bici segregat amb peces, adjacent a carrils de
circulació de motoritzats.
Figura 25. 6HFFLyHQSODQWDG¶XQFDUULOELFLELGLUHFFLRQDOHQFDOoDGDVHJUHJDWDPESHFHV
Font: elaboració pròpia
,QFO~V HV SRW VHJUHJDU PLWMDQoDQW XQD OtQLD G¶DSDUFDPHQt, com mostra la següent
secció. (QDTXHVWVFDVRVFDOUHVSHFWDUXQHVSDLGHPDUJHSHUO¶REHUWXUDGHSRUWHVLOD
possible invasió dels ocupants dels vehicles aparcats.
73
Figura 26. Secció de la sHJUHJDFLyG¶XQFDUULOELFLELGLUHFFLRQDOPLWMDQoDQWDSDUFDPHQWGH
cotxes. Font: elaboració pròpia.
Figura 27. 6HFFLyGHODVHJUHJDFLyG¶XQFDUULOELFLELGLUHFFLRQDOPLWMDQoDQWDSDUFDPHQWGH
motos. Font: elaboració pròpia.
En el cas dels carrils bici segregats amb aparcament, també es poden afegir peces,
col·locades linealment, per evitar que els cotxes envaeixin el carril bici.
Com es pot veure a les seccions, les amplades compleixen amb els mínims i
recomanacions del Manual de disseny de vies ciclistes de Catalunya (PTOP). Com
que es tracta de carrils bici bidireccionals, la mida mínima és de 2m i la recomanada
de 2,5m. De la mateixa manera, per a tots els casos presentats, si el carril bici fos
unidireccional, les mides mínimes i recomanades serien 1,50 i 1, 75m.
Aquests carrils bici necessiten especial atenció a les cruïlles, on cal donar visibilitat i
protecció especials a la bicicleta, ja que és menys previsible per a ODUHVWDG¶XVXDULVGH
la via, amb qui no han compartit el mateix espai. Això és especialment rellevant en el
FDVGHOVFDUULOVELFLVHJUHJDWVSHUOtQLHVG¶DSDUFDPHQWMDTXHDL[zIDTXHVLJXLQHQFDUD
menys visibles per als vehicles motoritzats i, per tant, menys previsibles.
74
7.1.3.2.
Carril bici no segregat
Es tracta de carrils bici únicament delimitats per la senyalització amb pintura a la
FDOoDGD $TXHVWV FDUULOV FRQVWLWXHL[HQ XQD UHVHUYD G¶HVSDL SHU D OD FLUFXODFLy GH OD
ELFLFOHWDVHQVHOLPLWDUO¶DFFpVSHUSDUWGHOVDOWUHVXVXDULV
(O FDUULO ELFL V¶XWLOLW]D TXDQ QR HV SRGHQ XWLOLW]DU SHFHV SHU D VHJUHJDció per temes
G¶DFFHVVLELOLWDW D OD YRUHUD SHOV YHKLFOHV GH OD FDOoDGD R VLPSOHPHQW TXDQ QR VyQ
necessàries condicions de segregació física.
Tant en el cas dels carrils bici segregats com en els no segregats, cal vigilar la
disposició i la tipologia de l¶DSDUFDPHQWSHUDYHKLFOHVPRWRULW]DWVMDTXHOHVPDQLREUHV
i obertura de portes poden envair el carril bici i generar situacions de perill
Figura 28. Secció en planta de carril bici bidireccional no segregat. Font: elaboració
pròpia.
7.1.3.3.
Vorera bici
Aquest tipus de viHVFLFOLVWHVQRPpVV¶KDQG¶LPSOHPHQWDUHQDTXHOOVFDVRVHQHOVTXH
HV GLVSRVL G¶HVSDL VXILFLHQW L KR SHUPHWLQ HOV IOX[RV GH YLDQDQWV 7DPEp pV SUHIHULEOH
que es trobin segregats del trànsit de vianants mitjançant elements físics, si és
possible del propi mobiliari urbà com ara arbres i/o bancs, que ofereixen altres serveis
75
als usuaris (ombra i repòs, respectivament). La segregació física ajuda a minimitzar els
conflictes amb els vianants.
És necessari tenir sempre en compte que cal respectar als vianants, ja que la via
ciclista transcorre pel seu espai. També que, pel fet que és el seu espai, aquests
encara disposen de prioritat per creuar el carril per qualsevol punt, tot i que no poden
transitar per sobre o aturar-se.
El ciclista ha de moderar la velocitat en aquest tipus de vies ciclistes, per tal de poder
preveure els moviments dels vianants i no generar situacions de risc.
Figura 29. Vorera bici bidireccional. Font: elaboració pròpia.
7.1.3.4.
Sender pedalable i pista-bici
Per definició, es tracta de vies ciclistes de traçat independent del trànsit motoritzat. Els
senders són per a què vianants i ciclistes hi circulin en condicions de cohabitació. En
cas que siguin exclusives per a ciclistes s'anomenen pistes-bici.
En els senders cal posar atenció especialment a les amplades mínimes per tal que es
GLVSRVLG¶HVSDLSHUDWRWVGRV
76
En general, transcorren per zones verdes, parcs o similars. Per això, cal que es
construeixen amb coherència amb aquests espais (material compactat o estabilitzat i
ferms i paviments particulars en desnivells i pendents).
Foto 22.
7.1.4.
Sender pedalable al Ripoll. Font: elaboració pròpia.
Senyalització de les vies ciclistes
/DQRUPDWLYDVHFWRULDOHVWDWDOLQGLFDFRPV¶KDQGHVHQ\DOLW]DUOHVYLHVFLFOLVWHV$PpV
HQ DTXHVW DSDUWDW V¶H[SORUHQ OHV SRVVLELOLWDWV G¶Ddaptar la senyalització reglamentària
per a millorar les condicions de la circulació ciclista.
7.1.4.1.
Via ciclista
/DVHQ\DOLW]DFLyGHYLDFLFOLVWDV¶DSOLFDUjDOHVWLSRORJLHVGH
x
Carril bici segregat
x
Carril bici no segregat
x
Vorera bici
Encara que tinguin l'avantatge que són espais reservats per a la circulació de les
bicicletes (i això prohibeix i/o limita la utilització per part d'altres usuaris de la via), la
xarxa de carrils bici no sempre resulta prou segura, idònia o disponible per als
desplaçaments del ciclista quotidià, ja sigui per motius de disseny de la infraestructura
o d'utilització indeguda de la mateixa (per invasió d'altres usuaris). Per això, no sempre
és vàlida l'obligatorietat de circular pels carrils bici en especial pels segregats, com
77
inclouen algunes ordenances), ja que es poden donar moltes casuístiques que faran
impossible la circulació i seria il·lògic penalitzar al ciclista en aquestes situacions.
Es podria considerar l'obligatorietat de l'ús dels carrils bici (i, en conseqüència, la
prohLELFLyG¶XWLOLW]DUODFDOoDGDTXDQODYHORFLWDWHQFDOoDGDIRUDGHNPKRPpVR
per altres característiques de la via que desaconsellessin fortament la cohabitació. Les
vies en la ciutat, especialment les quals no siguin xarxa bàsica (que s'associen a les
majors velocitats i intensitats de tràfic), han de ser vies utilitzables per a tots els
vehicles.
(RGC) Camino reservado para ciclos.
R-407
Obligación para los conductores de ciclos
de circular por el camino a cuya entrada
esté situada y prohibición a los
conductores de los demás vehículos de
utilizarla
Figura 30. Senyalització reglamentària carril bici. Font: Reglamento General de
Circulación
És per això que la pròpia senyalització dels carrils bici ha de reflectir preferència en
lloc d'obligatorietat, és a dir, en comptes d'utilitzar la senyalització rodona blava, hauria
d'utilitzar-se la quadrada, que significa:
- Caràcter exclusiu però no obligatori. Es prohibeix la utilització per a la circulació
d'altres usuaris.
- En el carril reservat per a certs vehicles (en aquest cas bicicletes), la reserva no
implica obligatorietat sinó preferència.
78
Senyal de carril reservat per
bicicleta, sense caràcter obligatori.
No reglamentària.
Figura 31. Senyalització de carril reservat per a bicicletes. Font: elaboració pròpia
Tot i que no és reglamentària, sí que es podria equiparar a les que existeixen per al
carril bus, que correspon a la senyal:
(RGC) Carril reservado para autobuses
S-51
Indica la prohibición a los conductores de los vehículos que no sean de transporte
colectivo de circular por el carril indicado. La mención taxi autoriza también a los
taxis la utilización de este carril. En los tramos en que la marca blanca longitudinal
esté constituida, en el lado exterior de este carril, por una línea discontinua, se
permite su utilización general exclusivamente para realizar alguna maniobra que
no sea la de parar, estacionar, cambiar el sentido de la marcha o adelantar,
dejando siempre preferencia a los autobuses y, en su caso, a los taxis.
Figura 32. Senyalització reglamentària per al carril reservat per a vehicles de transport
col·lectiu i taxi. Font: Reglamento General de Circulación.
7.1.4.2.
Pista o Sender pedalable
El senyal normatiu (annex del Reglamento General de Circulación pV O¶6- ³6HQGD
&LFODEOH´
Sempre que es compleixi la definició normativa (ha de ser compartit amb vianants i de
traçat independent al del trànsit motoritzat), es farà servir aquesta.
79
(RGC) Senda ciclable
S-33
Indica la existencia de una vía para
peatones y ciclos, segregada del tráfico
motorizado, y que discurre por espacios
abiertos, parques, jardines o bosques.
Figura 33. Senyalització reglamentària per a sender pedalable. Font: Reglamento General
de Circulación
7.1.5.
7LSRORJLDG¶HVSDLVFRPSDUWLWV
La bicicleta pot compartir espais amb vehicles motoritzats o amb vianants. Segons el
disseny del carrer, aquest espai acostuma a ser la calçada per a vehicles motoritzats i
la vorera en el cas dels vianants. En les vies de plataforma única, tots tres tipus
G¶XVXDULV FRPSDUWHL[HQ OD YLD DTXHVW GLVVHQ\ V¶DFRVWXPD D aplicar en les vies
limitades a 20 km/h i/o zones residencials.
Així doncs, tindrem:
-
Cohabitació en zones limitades a 30 km/h
-
Cohabitació en zones limitades a 20 km/h
-
Cohabitació en voreres
Aquest pla director proposa la implementació de mesures toves (senyalització
KRULW]RQWDOLYHUWLFDOSHUWDOG¶DFRQVHJXLUXQHIHFWHUjSLGLPtQLPDPHQWHILFDo
Les mesures dures, com són les mesures físiques (coixins berlinesos, modificacions
de la trajectòria ± xicanes ± HVTXHQHV G¶DVH R SDVVRV GH YLDQDQWV HOHYDWV SHr
exemple), contribueixen encara més eficaçment a la moderació de la velocitat però
KDXULHQGHVHUREMHFWHG¶XQDSODQLILFDFLyHVSHFtILFD$L[zVíHQHOFDVTXHV¶LPSODQWLQ
aquest tipus de mesures, haurien de ser aptes per a bicicleta, és a dir:
80
x
Allà on siJXLSRVVLEOHPLUDUG¶HYLWDUTXHOHVPHVXUHVItVLTXHVDIHFWLQDOHVYLHV
FLFOLVWHV/¶HVSDLPtQLPGHSDVSHUDOHVELFLFOHWHVKDXUjGHVHUGHFP
x
Si no es poden evitar o estan en calçades compartides:
o Aquelles mesures que tinguin arestes, com ara els passos de vianants
elevats, haurien de tenir un perfil sinusoïdal per evitar els sotracs a les
bicicletes.
o On hi hagi rampes, aquestes no haurien de ser superiors al 16%.
7.1.6.
6HQ\DOLW]DFLyG¶HVSDLVFRPSDUWLWV
eV LPSRUWDQW TXH V¶XWLOLW]L XQD VHQ\DOLW]DFLy TXH V¶Hntengui per tots els usuaris i que
sigui visible per a tots.
A més, cal que doni visibilitat a la bicicleta. Aquest aspecte és especialment important
en zones on no hi ha un elevat ús de la bicicleta i aquesta no és encara molt visible
pels carrers.
La sHQ\DOLW]DFLyV¶LPSOHPHQWDUjHQDTXHOOHVYLHVTXHIRUPLQSDUWGHOD[DU[DG¶LWLQHUDULV
SHGDODEOHVGHOPXQLFLSLLTXHV¶KDJLQSURSRVDWSHUDODPRGHUDFLyGHOWUjQVLW
7.1.6.1.
Cohabitació en vies limitades a 30 km/h
En el cas que es tracti de carrers, àrees o zones 30, es podran aplicar les següents
alternatives de senyalització, que inclouen la bicicleta en la senyalització de limitació
de velocitat:
Senyalització horitzontal
/DVHQ\DOLW]DFLyKRULW]RQWDOHVFROāORFDUjDOSULQFLSLGHO¶LWLQHUDULSHUDELFLFOHWHVHQYiari
limitat a 30 km/h. Si es tracta de zona 30, la senyalització es col·locarà a totes les
SRUWHV G¶HQWUDGD D GLWD ]RQD /D FRUUHVSRQHQW VHQ\DOLW]DFLy GH ILQDOLW]DFLy HV
FROāORFDUjDOILQDOGHO¶LWLQHUDULREpDOHVSRUWHVGHVRUWLGDGHODzona.
81
Foto 23.
SenyalLW]DFLyKRULW]RQWDOHQOHVSRUWHVG¶DFFpVDOD=RQDDPEELFLFOHWD
(Barcelona). Font: elaboració pròpia.
Senyalització vertical
La cohabitació es senyalitza amb un complement de bicicleta per a la senyalització de
zona 30. En aquest cas, també es recomana que es pinti la bicicleta en les portes
G¶DFFpVDOD]RQDla senyalització que es podria utilitzar seria la següent:
Figura 34. Senyal vertical en un carrer amb itinerari bici on hi ha cohabitació bicicletes vehicles motoritzats. Font: Elaboració pròpia
82
7.1.6.2.
Cohabitació en vies limitades a 20 km/h
La zona residencial, amb un límit de velocitat a 20 km/h, és idònia per a la circulació en
bicicleta. Aquesta es pot efectuar en ambdues direccions de circulació per a bicicleta,
LQFO~VTXDQVyQQRPpVG¶XQDGLUHFFLySHr als altres vehicles, donada la moderació de
la velocitat i sempre que es compleixin altres condicions necessàries com la
GLVSRQLELOLWDWG¶HVSDLLODSULRULWDWGHODPRELOLWDWGHOVYLDQDQWV
3HU WDO G¶LQFRUSRUDU OD ELFLFOHWD HQ HOV LWLQHUDULV SURSRVDWV TXH HVtiguin senyalitzats
G¶DTXHVWDPDQHUDHVSURSRVDTXHHVIDFLVHUYLUHOFRPSOHPHQWGHODELFLFOHWDWDOFRP
mostra la figura següent:
Figura 35. Senyal S-28 i adaptació del complement S-880. Font: elaboració pròpia
Generalment, com han estipulat moltes ordenances, la circulació per a bicicletes en
aquests ambients tan moderats es pot produir genèricament en ambdós sentits,
encara que la direcció dels vehicles motoritzats només es faci en un sentit.
7.1.6.3.
Cohabitació en voreres
En els cassos on hi hagi cohabitació en vorera, cal senyalitzar-ho per tal que els
vianants prevegin la circulació de bicicletes i també perquè les bicicletes siguin
conscients que comparteixen espai i actuïn conseqüentment (adaptin la seva
velocitat).
No hi ha cap senyalització reglamentària, però es proposa la següent:
83
Figura 36. Senyalització aconsellada per a zones de cohabitació amb vianants. Font:
elaboració pròpia.
7.2. 3URSRVWDG¶LWLQHUDULV
/HVILW[HVGHOVHL[RVGHOD[DU[DG¶LWLQHUDULVFRQWHQHQIUDJPHQWVGHOSOjQROGHSURSRVWD
corresponent, la llegenda del qual és la següent:
Figura 37. /OHJHQGDGHOSOjQROGHSURSRVWDG¶LWLQHUDULVSHGDODEOHV)RQWHODERUDFLySUzSLD
84
(Q DTXHVWV IUDJPHQWV V¶KD UHVVDOWDW HO WUDP TXH IRUPD SDUW GH O¶HL[ HQ THVWLy
mitjançant una línia discontínua com la que es mostra a continuació:
Figura 38. /tQLDDPETXHHVUHVVDOWDHOWUDoDWGHO¶HL[)RQWHODERUDFLySUzSLD
A banda dels fragments del plànol, les fitxes contenen els següents camps:
x
Descripció: HVGHVFULXSHUTXLQYLDULSDVVDO¶HL[LTXLQHV]RQHVHQOODoD
x
Punts singulars: dels trams que compRVHQ O¶HL[ KL KDXUj DOJXQV TXH WLQJXLQ
SDUWLFXODULWDWV(VWUDFWDGHODMXVWLILFDFLyGHO¶Dlternativa escollida, en els casos
HQTXHDTXHVWDDOWHUQDWLYDSXJXLSUHFLVDUG¶H[SOLFDFLRQV
x
)DVHG¶LPSODQWDFLyQRV¶KDSRJXWIL[DUXQDIDVHGHWHUPLQDGDMDTXHDTuesta
depèn de factors externs al propi pla. Tot i això, en aquest camp es donen els
HOHPHQWVQHFHVVDULVSHUDGHFLGLUHQTXLQDIDVHSHUWRFDULDLPSODQWDUO¶HL[
x
PrioritatGHVGHOSXQWGHYLVWDWqFQLFLWHQLQWHQFRPSWHODLQIRUPDFLyVREUHO¶HL[
que es proSRUFLRQD V¶HVSHFLILFD VL OD SULRULWDW G¶LPSODQWDFLy pV $OWD Mitjana o
%DL[D(VWUDFWDG¶XQFRPSOHPHQWLXQDPDMRUHVSHFLILFDFLyGHO¶DSDUWDWDQWHULRU
x
Pressupost FRVW DSUR[LPDW G¶LPSODQWDFLy SXQWXDO Per tal de realitzar una
valoració econòmica de les actuacions de forma aproximada, hem analitzat eix
per eix. Hem tingut en compte els metres lineals de carril bici, si aquest és
segregat o no, si és per vorera o per calçada i si va amb peces separadores o
QR 7DPEp V¶KD WLQJXW HQ FRPSWH O¶DGDSWDFLy GH Juals, els encreuaments, els
VHPjIRUVLO¶REUDFLYLOQHFHVVjULDSHUDOPDWHL[
4XDQW DO SUHVVXSRVW GHOV WUDPV TXH V¶LQFORXHQ DO SURMHFWH )(,/ V¶KD IHW una
DSUR[LPDFLy SUHQHQW XQFRVW GH ¼ SHUPHWUH OLQHDO WHQLQW HQ FRPSWHTXH HO
SURMHFWH)(,/WHQLDXQDFRVWGH¼LXQDH[WHQVLyG¶XQV.P
x
Manteniment: cost aproximat del manteniment (anual). El cost de manteniment
inclou també els trams que estan previstos a projectes executius.
85
EIX 1. De Montcada Centre a Montcada Nova
Descripció
Aquest eix recorre tot el Carrer Major, creua el pont de vianants, enllaça amb
la Rambla dels Països Catalans fins arribar a la Plaça Espanya.
Longitud de
O¶HL[
1.034 m
Punts
singulars
x
Pont de vianants: es decideix fer cohabitació amb vianants en
aquest punt a causa del risc que suposa creuar el pont de la BV1416 del riu Ripoll.
x
Rambla dels Països Catalans: a causa de OD FRQILJXUDFLy G¶DTXHVW
carrer i O¶HOHYDW trànsit de vianants a la part central de la Rambla,
com les mesures de pacificació de transit existent en la calçada,
V¶RSWDSHUDIHUFRKDELWDFLyDPEHOVYHKLFOHVHQDTXHVWSXQW
Pendent
Baix
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Aquest eix està inclòs en el projecte executiu de Xarxa Ciclable (tram 9 i
tram 11). Ja que:
x
Ja hi ha un pla executiu,
x
Aquest eix enllaça amb molts altres eixos de la xarxa,
x
/HVDFWXDFLRQVVyQG¶LPSDFWHEDL[
Es considera que es pot executar de forma imminent.
86
Prioritat
Alta
Fase
Agents
implicats
Pressupost
¼FEOSL)
Manteniment
1.¼DQ\
87
EIX 2. De Terra Nostra a Montcada Centre
Descripció
$TXHVWHL[GLVFRUUHSHUWRWDO¶$YLQJXGDGH7HUUD1RVWUDLFRQWLQXDSHO&DUUHU
de la Riera de Sant Cugat fins al Carrer Major. També discorre pel Carrer
Ripoll.
Longitud de
O¶HL[
2.124 m
88
EIX 2. De Terra Nostra a Montcada Centre
Punts
singulars
x
Avinguda de Terra Nostra: Com que hi ha poc espai a O¶$YLQJXGDLhi
ha carrers residencials i equipaments escolars, es decideix fer
cohabitació amb els vehicles des de la N-150 al carrer Antoni
Pujades.
x
Carrer de la Riera de Sant Cugat: es proposa des del Carrer Vapor
al Carrer Major, cohabitació amb els vehicles a causa de la falta
G¶HVSDL SHU D XQ FDUULO GHGLFDW FRP SHU O¶DOW ULVF TXH DFWXDOPHQW
existeix en aquest punt per als vianants a causa de O¶DOWD YHORFLWDW
GHOVFRW[HVLOHVYRUHUHVHVWUHWHV'¶DTXHVWDIRUPDTXHGDWRWDTXHVW
corredor més segur i optimitzat.
x
Pont del Carrer Vapor: en aquest pont es preveu que es cohabiti
amb els vehicles, a causa de la seva amplitud que impossibilita crear
XQD FDUULO ELFL GHGLFDW $ PpV D PpV HV YLQGULD G¶XQ FDUUHU L
actualment ja existeixen mesures de pacificació de trànsit en aquest
punt, pel que fa que sigui fàcilment aplicable aquesta mesura.
Pendent
Baix
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
(OWUDPLQIHULRUG¶DTXHVWHL[HVWjLQFOzVDOSURMHFWHH[HFXWLXde Xarxa Ciclable
(tram 10). Ja que:
x
(VWUDFWDG¶XQGHOVHL[RVSULQFLSDOV2HVW-Est
x
eVO¶~QLFHL[TXHHQOODoDDPE&HUGDQ\ROD
Es considera que és un eix estratègic.
Prioritat
Alta
Fase
Agents
implicats
Pressupost
¼ ¼)(,/
Manteniment
¼DQ\
89
EIX 3. De Terra Nostra a Font Pudenta passant pel Polígon de la Ferreria.
Descripció
Aquest eix discorre pel Carrer Alzina, creua el pont per a vianants del final
del mateix carrer, Carrer del Progrés des del Pont fins al carrer del Vapor,
FDUUHUGHO9DSRUGHVG¶DTXHVWSXQWILQVHO&DUUHUGHOD4XtPLFD
Longitud de
O¶HL[
2.214 m
Punts
singulars
90
x
Pont Riera de Sant Cugat: pel poc espai de crear un carril segregat,
es proposa cohabitació amb els vianants amb màxima prioritat per
aquests (cal fins i tot baixar de la bici per creuar-lo)
x
Carrer del Progrés amb parc de la Font Pudenta: es bifurca, es pot
seguir recte, pel parc, cohabitant amb els vianants o es pot seguir
pel carrer Progrés per enllaçar amb el carril bici del Carrer Vapor.
EIX 3. De Terra Nostra a Font Pudenta passant pel Polígon de la Ferreria.
Pendent
Baix
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
%RQD SDUW G¶DTXHVW HL[ HVWj LQFOzV HQ HO SURMHFWH H[HFXWLX de la Xarxa
Ciclable (trams 1, 2, 3 i 4).
/DLPSRUWjQFLDG¶DTXHVWHL[UHVLGHL[HQTXe:
Prioritat
x
3HUPHW OD LQWHUPRGDOLWDW DPE O¶HVWDFió de Santa Maria amb el
polígon,
x
Permet la connexió del polígon amb dos barris residencials.
x
&RQQHFWDDPEO¶HL[1RUG-Sud que enllaça amb Mas Rampinyo.
Alta
Fase
Agents
implicats
Pressupost
¼ ¼)(26/
Manteniment
¼DQ\
91
EIX 4. De Can Sant Joan a Montcada Centre per la Riera.
Descripció
$TXHVW HL[ GLVFRUUH GHV GH O¶(VWDFLy GH 5RGDOLHV GH 0RQWFDGD %LIXUFDFLy
)LQVDOFDUUHU0DMRU'HVGHO¶(VWDFLyGLVFRUUHSHO&DUUHUGe la Bateria, carrer
de la Riera i Passeig de Can Rocamora.
Longitud de
O¶HL[
2.700 m
92
EIX 4. De Can Sant Joan a Montcada Centre per la Riera.
Punts
singulars
x
Carrer de la Bateria: a causa de O¶DPSODGD L DO WUànsit pacificat que
existeix actualment, es proposa crear un carril bici en contrasentit
per accedir d¶XQD IRUPD GLUHFWD GHV GH TXDOVHYRO SXQW GHO EDUUL D
O¶HVWDFLyGHWUHQ
x
Per accedir al Carrer de la Riera es proposa passar pel pas soterrat
des del Carrer del Camí en cohabitació.
x
Des de pas soterrat Can Sant Joan a Passarel·la: es proposa
cohabitació amb els vehicles pel baix trànsit que es produeix.
x
5DPSHVG¶DFFpVDODSDVVDUHO·la: es proposa que sigui un carril bici.
Actualment està tancada a la circulació dels vehicles motoritzats.
x
Passeig de Can Rocamora: es proposa crear un carril
contrasentLWSHUDFFHGLUG¶XQDIRUPDGLUHFWDDOFDUUHUPDMRU
x
Pas soterrat carrer major: pel reduït espai, es proposa que en aquest
punt sigui cohabitació amb els vehicles.
bici en
Pendent
Baix
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Aquest eix conté els trams 13, 14 i 15 del projecte executiu de la Xarxa
Ciclable.
Aquest eix és el principal que connecta Can Sant Joan amb Montcada
&HQWUHG¶XQDIRUPDUjSLGDLGLUHFWD
Prioritat
Alta
Fase
Agents
implicats
Pressupost
¼ ¼)(26/
Manteniment
6.¼DQ\
93
EIX 5. De Font Pudenta a Mas Rampinyo.
Descripció
Aquest eix discorre pel carrer de la Química, Carrer Bach, Carrer de Joan
0LUyL$YLQJXGDG¶(XURSD
Longitud de
O¶HL[
2.560 m
Punts
singulars
x
Pendents
Baix - mig
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Aquest eix conté el tram 5 del projecte executiu de la Xarxa Ciclable, i el
perllonga pel carrer Joan Miró i Av. G¶(XURSDILQVDO&DUUHU$QWLF6DQW&XJDW
Rotonda Carrer Bach amb Ctra de Ripollet: com que hi ha poc espai
per a que hi hagi un carril segregat, es proposa en aquest punt, tot i
que les voreres són estretes, cohabitació amb els vianants.
Aquest és un dels eixos principals de comunicació Nord-Sud. A més,
vertebra molts altres eixos de la xarxa.
Prioritat
Alta
Fase
Agents
implicats
Pressupost
¼ ¼)(26/
Manteniment
4.¼DQ\
94
EIX 6. De Plaça Espanya a Can Pomada.
Descripció
$TXHVW HL[ GLVFRUUH SHO FDUUHU )HUUHU L *XjUGLD FDUUHU G¶¬QJHO *XLPHUj
Carrer de Salvador Dalí i Camí de Can Cabanyes.
Longitud de
O¶HL[
1.412 m
Punts
singulars
x
(VWDFLy 0RQWFDGD 5LSROOHW HV SURSRVD TXH HV FUHXL SHU O¶HVWDFLy
baixant de la bici, tal i com fan els vianants.
Pendent
Baix - moderat
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Aquest eix conté els trams 8 i 7 del projecte executiu de la Xarxa Ciclable, i
allarga aquest darrer fins a Can Pomada.
Aquest eix connecta:
x
/¶HVWDFLyGHURGDOLHV0RQWFDGD5LSROOHWDPEHOVEDUULVGHOYROWDQW
x
Can Pomada amb la xarxa.
x
$PEO¶HL[TXHpVXQGHOVHL[RVSULRULWDULV
x
Amb la Ronda de les Escoles.
95
Prioritat
Alta
Fase
Agents
implicats
Ajuntament de Montcada i Reixac, Generalitat de Catalunya (C-17, lateral)
Pressupost
¼ ¼)(26/
Manteniment
2.¼DQ\
96
EIX 7. Ronda de les Escoles.
Descripció
Projecte ³5RQGD GH OHV (VFROHV´, connecta tota una àrea escolar amb el
centre de Montcada. Inclou el CAP de Les Indianes, el Pavelló Miquel
Poblet, Montcada Aqua, la Biblioteca Elisenda de Montcada i el futur CEIP i
,(6TXHHVFRQVWUXLUjHQO¶DFWXDOXELFDFLyGHOHVSLVWHVG¶DWOHWLVPH
Longitud de
O¶HL[
1.400 m
Punts
singulars
9HXUHSURMHFWH³5RQGDGHOHV(VFROHV´
Pendent
Baix
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
(OSURMHFWH³5RQGDGHOHV(VFROHV´HVWjHQH[HFXFLyHQDTXHVWVPRPHQWV
Prioritat
Alta
(V WUDFWD G¶XQ HL[ LPSRUWDQW HQ DYDQoDW HVWDW G¶LPSODQWDFLy L a causa de la
seguretat del camí escolar.
Fase
Agents
implicats
97
Pressupost
¼3URMHFWH5RQGDGHOHV(VFROHV
Manteniment
1.¼DQ\
98
EIX 8. De Can Sant Joan a Montcada Centre per O¶avinguda de la Unitat.
Descripció
Aquest eix discorre pel carrer Bifurcació, Avinguda de la Unitat, Carrer de
Colon fins a Carrer de Bogatell.
Longitud de
O¶HL[
1.630 m
Punts
singulars
x
Carrer Bifurcació: es proposa carril bici segregat
x
A partir de la cruïlla amb carrer de la Mina es proposa que vagi pel
FRVWDW (VW GH O¶$YLQJXGD Ge la Unitat, en cohabitació amb els
vehicles.
x
8Q FRS V¶DMXQWD O¶DYLQJXGD HV SURSRVD TXH YDJL VHJUHJDW ILQV D OD
3ODoD-RDQRW 0DUWRUHOO LG¶DOOjILQVDO&DUUHUGH %RJDWHOO es proposa
cohabitació amb els vehicles pel poc espai per a que hi hagi un carril
segregat i per les mesures de reducció de velocitat que existeix en
O¶DFWXDOLWDW
Pendent
Baix
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Aquest eix uneix Can Sant Joan amb Montcada Centre per un corredor que
transcorre per zona residencial. Representa una alternativa, que comprèn
O¶HVWDFLy GH 0RQWFDGD %LIXUFDFLy D O¶HL[ LQIHULRU '¶DTXt TXH OD SULRULWDW QR
sigui màxima, ja que és una alternativa a un altre eix amb més punts
G¶LPSRUWjQFLD
99
Prioritat
Baixa
Fase
Agents
implicats
Ajuntament de Montcada
Pressupost
¼
Manteniment
¼DQ\
100
EIX 9. (L[G¶XQLyGH0RQWFDGDL5HL[DF0DQUHVDDPEHOVHQGHUSHGDODEOHGHODOOHUDGHO
Besòs.
Descripció
$TXHVW (L[ YD GH O¶HVWDFLy GH 5RGDOies Montcada i Reixac Manresa, Carrer
Bogatell, Carrer Jaume I i pont de la BV-5012
Longitud de
O¶HL[
412 m
Punts
singulars
x
Des de Carrer Major a sender pedalable: es proposa cohabitació
amb els vehicles a causa del poc espai per a fer-hi un carril bici
segregat i a les mesures de pacificació de transit existent.
x
Pont de la BV-5012: es proposa implantar mesures de reducció de
velocitat per fer un accés segur al transitat sender pedalable existent
del riu Besòs.
Pendent
Nul
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Inclou el tram 12 del projecte executiu de la Xarxa Ciclable.
$OODUJD O¶HL[ SHU D WUDYHVVDU HO ULX L DUULEDU D O¶DOWUD EDQGD RQ KL KD XQ DOWUH
sender pedalable.
101
Prioritat
Alta
Fase
Agents
implicats
Ajuntament de Montcada, Diputació de Barcelona (BV-5012, tram del pont)
Pressupost
¼
Manteniment
¼DQ\
102
EIX 10. (L[ G¶XQLy )RQW 3XGHQWD DPE O¶HVWDFLy DXWREXVRV LQWHUXUEDQV O¶HVWDFLy GH WUHQ
0RQWFDGDL5HL[DF0DQUHVDHO%DUULGH0RQWFDGD&HQWUHLO¶HL[
Descripció
Aquest Eix va des del Carrer Major, per la carretera vella fins al carrer del
Vapor passant pel carrer dels Quartels.
Longitud de
O¶HL[
670 m
Punts
singulars
x
&DUUHWHUD 9HOOD Wp XQ SHQGHQW FRQVLGHUDEOH SHO TXH V¶KDXULD GH IHU
carril bici segregat.
Pendent
Alt
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Aquest eix uneix de forma ràpida i directa el Pont del Carrer del Vapor i el
%DUUL GH OD )RQW 3XGHQWD L 7HUUD 1RVWUD DPE O¶HVWDFLy G¶DXWREXVRV
interurbans i Montcada i Reixac Manresa i la part més meridional del Barri
&HQWUHG¶XQDIRUPDGLUHFWD
Prioritat
Baixa
Fase
103
Agents
implicats
Pressupost
¼
Manteniment
¼DQ\
104
EIX 11. (L[G¶XQLy3ROtJRQ,QGXVWULDOGHOD*UDQMDL3ROtJRQ0ROtG¶HQ%LVEHDPE5LSROOHW
(continuant anella verda vorejant el riu)
Descripció
Eix que va des del Carrer Can Tapiola fins a Ripollet, pel costat del Polígon
Industrial de la Granja i enllaça amb el carril bici existent a Ripollet (anella
verda).
Longitud de
O¶HL[
667 m
Punts
singulars
x
Rotonda Carrer de la Química: enllaç amb eix 5.
Pendent
Nul
Condicions
G¶LPSlantació
Aquest eix és important per a la connexió amb la xarxa pedalable de
RipolletMDTXHQ¶pVODVHYDFRQWLQXDFLy
Prioritat
Alta
Fase
105
Agents
implicats
Pressupost
¼
Manteniment
¼DQ\
106
EIX 12. (L[G¶XQLy0RQWFDGD1RYDDPE3ROtJRQ,QGXVWULDOGH)RLQYDVD&DQ7DSLROHVLOD
Granja i amb Ripollet.
Descripció
Eix que va des la Plaça Espanya, pel lateral i el pas per sota de les vies de
tren de la R3, carrer Beat Oriol fins arribar a Ripollet.
Longitud de
O¶HL[
1.213 m
Punts
singulars
x
Pendent
Nul - baix
El pas per sota les vies es proposa, pel poc espai que hi ha, que
només hi hagi un sentit de circulació per a la bici segregat per
vorera, en sentit Plaça Espanya i en sentit Ripollet es proposa que
sigui compartit amb els vehicles motoritzats, amb les mesures de
pacificació pertinents.
107
EIX 12. (L[G¶XQLy0RQWFDGD1RYDDPE3ROtJRQ,QGXVWULDOGH)RLQYDVD&DQ7DSLROHVLOD
Granja i amb Ripollet.
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
$TXHVW HL[ pV O¶~QLF TXH XQHL[ G¶XQD IRUPD WRWDOPHQW DGDSWDGD D OD ELFL GH
Montcada Nova a Mas Rampinyo. /D UHVWD G¶DOWHUQDWLYHV R Ep WUDYHVVHQ
O¶HVWDFLy R Ep SDVVHQ SHU XQ WUDP G¶HVFDOHV PHQWUH QR KL KDJL DOWUHV
propostes més òptimes però amb més obra civil).
Corredor important per accedir a la Ronda de les Escoles i a parades de Bus
interurbà des de diferents bDUULVDO¶DOWUDEDQGDGHOHVYLHV.
Prioritat
Mitjana
Fase
Agents
implicats
Ajuntament de Montcada i Reixac, Generalitat de Catalunya (C-17, lateral)
Pressupost
¼
Manteniment
¼DQ\
108
EIX 13. (L[G¶XQLyGHO%DUUL0RQWFDGD1RYDDPE5LSROOHW
Descripció
$TXHVW (L[ YD GHV GHO FRU GHO %DUUL GH 0RQWFDGD 1RYD SHU O¶$YLQJXGD GH
Catalunya, des del carrer Àngel Guimerà, continua per la carretera de
Ripollet fins a Ripollet.
Longitud de
O¶HL[
1.184 m
109
Punts
singulars
x
El pas per sota les vies és a través de les escales, que es recomana
adaptar amb unes rampes o riells.
Foto 24.
Rampa per a bicicletes a escales. Estació FGC Gràcia,
Barcelona. Font: elaboració pròpia.
x
Carretera de Ripollet des de C. Tagamanent fins a Bach: es proposa
cohabitació amb el vehicle en sentit Ripollet i segregat en calçada en
sentit contrari per la calçada.
x
&DUUHWHUDGH5LSROOHWGHVGH&%DFKILQVD5LSROOHWSHUO¶DPSODGDGH
ODYRUHUDLO¶DOt trànsit a la calçada, es proposa que per aquest tram
vagi segregat per calçada.
Pendent
Baix - mitjà
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
/¶HL[WpXQSXQWRQFDOVXSHUDUXQHVHVFDOHVTXHHVSURSRVDGHVDOYDUDPE
unes guies metàl·liques o rampes, com es veu a la imatge anterior.
'¶DOWUDEDQGDO¶HL[pVLPSRUWDQWSHUTXqSRUWDFDSDOFHQWUHGH5LSROOHW
Prioritat
Baixa
Fase
Agents
implicats
110
Ajuntament de Montcada, Diputació de Barcelona (BV-1411, tram des de la
via del tren fins a Ripollet)
Pressupost
¼
Manteniment
¼DQ\
111
EIX 14. (L[TXHXQHL[O¶HL[EDUULGH0DV5DPSLQ\RDPEHOFHQWUHFRPHUFLDO³(O3XQW´
Descripció
Aquest eix discorre pel Passeig de Sant Jordi, des del Carrer de Joan Miró
fins al Carrer de Tagamanent.
Longitud de
O¶HL[
340 m
Punts
singulars
x
Passeig de Sant Jordi: aquest carril dóna accés a part de les
YLYHQGHVDO&HQWUH&RPHUFLDO³(O3XQW´
Pendent
Mitjà
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Correspon al tram 6 del projecte executiu de Xarxa Ciclable.
Prioritat
Alta
Fase
112
A banda que està contemplat dins el projecte executiu, aquest eix porta a un
centre atractor de mobilitat prou important. Es considera que la seva
implantació donarà molta visibilitat a la bicicleta.
Agents
implicats
Pressupost
¼)(26/
Manteniment
¼DQ\
113
EIX 15. (L[G¶XQLy%DUUL0DV5DPSLQ\R
Descripció
Aquest eix discorre pel Carrer Alzina, creua el pont peatonal del final del
mateix carrer, carrer del progrés des del Pont fins al carrer del Vapor, carrer
deO9DSRUGHVG¶DTXHVWSXQWILQVHO&DUUHUGHOD4XtPLFD
Longitud de
O¶HL[
520 m
Punts
singulars
x
Pont Riera de Sant Cugat: pel poc espai de crear un carril segregat,
es proposa cohabitació amb els vianants amb màxima prioritat per a
aquests (cal fins i tot baixar de la bici per creuar-lo)
x
Carrer del Progrés amb parc de la Font Pudenta: es bifurca, es pot
seguir recte, pel parc, cohabitant amb els vianants o es pot seguir
pel carrer Progrés per enllaçar amb el Carril bici del Carrer Vapor.
Pendent
Nul - mitjà
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
(OVWUHWVPpVLPSRUWDQWVG¶DTXHVWHL[VyQ
Prioritat
114
x
Cohesió del Barri Mas Rampinyo
x
Unió de Mas Rampinyo DPEO¶HVWDFLyGH0RQWFDGDL5HL[DF5LSROOHW.
Baixa
Fase
Agents
implicats
Pressupost
¼
Manteniment
¼DQ\
115
EIX 16. (L[G¶XQLy0DV5DPSLQ\RDPE3ROtJRQLQGXVWULDO3ODG¶HQ&ROO
Descripció
Aquest eix discorre pel carrer Frederic Montpou i pel Carrer Torrent de Can
Payàs.
Longitud de
O¶HL[
830 m
Punts
singulars
x
Pas per sota la via de tren R3: a causa del poc espai per al vianant
es proposa ampliar-lo per a encabir-hi un carril bici segregat. Una
altra opció, si es permet reduir molt la velocitat dels cotxes en aquest
punt, passaria per fer cohabitació.
Pendent
Mitjà
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Aquest eix és XQ FRUUHGRU GHV GHO SROtJRQ D 0DV 5DPSLQ\R G¶XQD IRUPD
directa i aprofitant el nou pas sota les vies.
Prioritat
Baixa
Fase
116
Agents
implicats
Pressupost
92.900 ¼
Manteniment
¼DQ\
117
EIX 17. (L[G¶XQLy0RQWFDGDL5HL[DFDPE/D/ODJRVWD
Descripció
Aquest Eix discorre per tot el Carrer del Mig i per un tram de la Carretera
N152a des de la Carretera del Mig fins a la Llagosta.
Longitud de
O¶HL[
1.275 m
Punts
singulars
Pendent
N152a: a causa de ODFDWHJRULDGHYLDEjVLFDLO¶DPSODGDVXILFLHQWHV
proposa fer un carril bici segregat que connecti fins a la Llagosta.
x
És una connexió intermunicipal important ja que pràcticament és
WUDFWDG¶Xn continu urbà
x
Abasteix DOSROtJRQRQDFWXDOPHQWV¶KDQYLVXDOLW]DWELFLFOHWHVLQRKL
ha infraestructura.
Nul
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Prioritat
x
Alta
Fase
Agents
implicats
Pressupost
¼
Manteniment
¼DQ\
118
EIX 18. (L[G¶XQLy0RQWFDGDL5HL[DFDPE&HUGDQ\ROD
Descripció
Aquest eix discorre per la N- GHV GH O¶$YLQJXGD GH 7HUUD 1RVWUD ILQV D
Cerdanyola.
Longitud de
O¶HL[
1.274 m
Punts
singulars
x
N150: al ser una via bàsLFDHV GHVFDUWD O¶RSFLyGHFRKDELWDFLy LHV
proposa fer un carril bici segregat que connecti amb Cerdanyola.
Pendent
Nul
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
(V WUDFWD GH O¶~QLF HL[ TXH XQHL[ 0RQWFDGD DPE &HUGDQ\ROD G¶XQD IRUPD
ràpida i directa.
Prioritat
Mitjana
Fase
Agents
implicats
Ajuntament de Montcada (la N-150 fou traspassada i és de compentència
municipal)
119
Pressupost
¼
Manteniment
¼DQ\
120
EIX 19. (L[G¶XQLyGHOVEDUULV&DQ&XLjVL&DQ6DQW-RDQ
Descripció
Carrer de la Circumval·lació des de la parada de Metro al Carrer dels
Fusters, Carrer dels Fusters, Carrer de la Bifurcació i N150 entre carrer dels
Fusters i Carrer de la Bifurcació.
Longitud de
O¶HL[
1.240 m
Punts
singulars
x
Carrer de la circumval·lació: a causa de O¶DPSOH L el pendent, es
proposa carril bici segregat.
x
Carrer dels Fusters: es proposa fer un carril bici segregat en tot el
seu tram, a causa de O¶DOWWUjQVLWTXHH[LVWHL[
x
Nus N150-C17: es proposa creuar per la calçada, amb la
semaforització existent seria suficient per fer-ho de forma segura.
Pendent
Baix - mitjà
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
$UD PDWHL[ O¶DFFHVVLELOLWDW GH YLDQDQWV L FLFOLVWHs a Can Cuiàs des de Can
Sant Joan no és òptima. Per aconseguir-ho caldria fer una reforma integral,
WDQWSHOTXHIDDO¶LWLQHUDULFLFOLVWDFRPHOSHDWRQDO
Prioritat
Baixa
121
Fase
Agents
implicats
Pressupost
¼
Manteniment
¼DQ\
122
EIX 20. Soterrament R2
Descripció
(QWRWO¶HL[SHURQDFWXDOPHQWSDVVHQOHVYLHVGHWUHQGHOD5HVSURSRVD
fer un carril bici segregat.
Longitud de
O¶HL[
3.600 m
Punts
singulars
x
Totes aquelles cruïlles que hi haurà amb els altres eixos
Pendent
Baix
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
No hi ha dades. Depèn del projecte extern.
Prioritat
Pendent de Projecte de Soterrament
Fase
Agents
implicats
Pressupost
-
123
EIX 21. Marge Oest del Riu Besòs
Descripció
Marge oest del riu Besòs, des del sud fins a al riu Ripoll. Aquesta via va
seguint el marge del riu fent la corba fins al pont de les vies de tren, que
quedarà desafectat amb el soterrament de les vies de la R2.
Longitud de
O¶HL[
2.100 m
Punts
singulars
x
&DOGUjXQDUDPSDG¶DFFpVDOSRQW
x
Caldrà fer rampes per accedir del marge als ponts pertinents i per
poder SDVVDUDO¶DOWUDPDUJHGHOULX.
Pendent
Nul
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
(V SURSRVD PLOORUDU O¶HVWDW GHO VHQGHU H[LVWHQW SHU D IHU-lo transitable per a
vianants i bicicletes.
Prioritat
Mitjana
Fase
Agents
implicats
Pressupost
-
124
EIX 22. Marge Est del riu Besòs
Descripció
Marge Est del riu Besòs
Longitud de
O¶HL[
3.500 m
Punts
singulars
x
&DOGUj LQVWDOāODU QRYHV UDPSHV G¶DFFps als ponts, aquelles que no
existeixin avui dia, en ambdós sentits de la circulació.
Pendent
Nul
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Eix emblemàtic per a ús de lleure i connexió entre els diversos municipis de
O¶jUHD
Prioritat
Mitjana
Fase
Agents
implicats
Pressupost
-
125
EIX 23. Marge Nord del riu Ripoll
Descripció
Marge Nord del riu Ripoll
Longitud de
O¶HL[
1.540 m
Punts
singulars
Pendent
126
Nul
x
Tram del Riu Ripoll des de Carrer de la Química fins al pont de Ferro
de les vies de tren de la R2: es proposa que vagi a nivell de la llera
del riu, per tal de poder salvar els obstacles tant viaris com
ferroviaris.
x
&RQQH[Ly PDUJH GHO ULX DPE 3RQW GH )HUUR H[LVWHQW FUHDFLy G¶XQD
rampa
Condicions
G¶LPSODQWDFLy
Eix emblemàtic per a ús de lleure i connexió entre els diversos municipis de
O¶jUHD
La connexió urbana està, però, resolta amb la resta de la xarxa.
Prioritat
Mitjana
Fase
Agents
implicats
Ajuntament de Montcada i Reixac, ADIF
Pressupost
-
127
8. PROPOSTA DE LA XARXA '¶$3$5&$0(176
Cada desplaçament en ELFLFOHWDLPSOLFDXQDGHPDQGDG¶DSDUFDPHQWHQRULJHQLILQDO
Aquests centres atractors de la mobilitat en bicicleta es localitzen vinculats a:
x
/¶KDELWDWJH
x
El transport públic
x
Centre de treball o de formació
x
Altres centres: equipaments, comerç, oci...
Figura 39. *UjILFVREUHOHVORFDOLW]DFLRQVGHODGHPDQGDG¶DSDUFDPHQWLOHVGLUHFFLRQVGHOV
desplaçaments en bicicleta entre ells. Font: elaboració pròpia.
128
8.1. De mitjana duració
8.1.1.
8.1.1.1.
Especificacions tècniques
7LSRORJLDG¶DSDUFDPHQW³8LQYHUWLGD´
El tipus de suport més adient per a aparcabicicletes en la via pública és el suport de
tipus U-Invertida o Universal. El suport està constituït per una peça metàl·lica agafada
al terra, ja sigui cargolada o inserta al ferm que permet lligar dues bicicletes, una de
cada costat. D'aquesta manera, la bicicleta es recolza en la seva totalitat contra el
suport. Aquest model, que es mostra en la foto, és el més senzill, encara que
existeixen moltes variants de disseny que compleixen amb els mateixos objectius de
seguretat: que permetin lligar les dues rodes i el quadre.
(V UHFRPDQD G¶XQLILFDU OHV PLGHV GHOV VXSRUWV 8 LQYHUWLGD TXH V¶LPSODQWLQ (OV PpV
IUHTHQWVVyQG¶XQV[FP
Foto 25.
Aparcament en U-Invertida. Font: elaboració pròpia.
eVLPSRUWDQWTXHV¶LQVWDOāOLQFRUUHFWDPHQWVHJRQVOHVPides mínimes que recomanem:
129
Figura 40. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWV8-invertida o Universals. Font:
Elaboració pròpia a partir de diversos manuals.
Figura 41. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWVHQ
paral·lel. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals.
130
Figura 42. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWVHQDQJOH
de 45º. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals.
Figura 43. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWVHQOtQia,
utilitzats només per una banda. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals.
131
Figura 44. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWVHQOtQLD
utilitzats per les dues bandes. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals.
7DQLPSRUWDQWFRPODLQVWDOāODFLySHUWDOG¶DVVROLUXQVPtQLPVGHVHJXUHWDWFDOTXHHOV
usuaris els utilitzin correctament, és a dir, que lliguin correctament el seu vehicle.
La figura següent mostra la manera correcta de lligar la bicicleta a l'U-Invertida.
Òptima
Parcial
Parcial
Parcial
Figura 45. Exemples de com lligar la bicicleta correctament al suport de tipus U-Invertida.
Font: Design Against Crime.
132
Sovint, encara que el suport ofereixi les condicions de seguretat desitjades, l'usuari
desconeix com lligar-hi la bicicleta. Es pot minimitzar aquest problema a través de la
informació als usuaris sobre com lligar correctament la bicicleta, per exemple,
col·locant una placa complementària en el mateix senyal d'aparcament o adhesius
informatius en el suport.
Figura 46. Placa complementària informativa de com lligar la bicicleta. Font: Modular BPS
8.1.1.2.
Senyalització
Segons la normativa sectorial vigent, la senyalització adequada seria, segons el
Reglamento General de Circulación:
Estacionamiento
S-17
Indica un emplazamiento donde está autorizado el estacionamiento de
vehículos.
Una inscripción o un símbolo, que representa ciertas clases de
vehículos, indica que el estacionamiento está reservado a esas
clases. Una inscripción con indicaciones de tiempo limita la duración
del estacionamiento señalado.
/DVHQ\DOLW]DFLyTXHHVSRGULDXWLOLW]DUpVODTXHLQFORXOD³3´GH³3jUTXLQJ´LODLFRQD
de la bicicleta, com la que mostren aquestes imatges de Barcelona:
133
Foto 26.
8.1.2.
Aparcament de bicicletes degudament senyalitzat a Barcelona. Font: elaboració
pròpia.
Millora dels aparcaments existents
7DO L FRP V¶HVSHFLILFD D O¶DSDUWDW GH GLDJQRVL V¶KDQ GHWHFWDW XQ VqULH GH
SUREOHPjWLTXHVTXHFDOGULDWHQLUHQFRPSWHSHUDODPLOORUDGHO¶HVWDWGHOVDSDUFDPHQWV
actuals.
Aquestes millores es podrien resumir en les següents:
x
Col·locació de senyals
x
&DQYLVG¶XELFDFLyTXDQDTXHVWDQRVLJXLDFFHVVLEOHRYLVLEOH
x
Manteniment periòdic: retirada i reparació dels suports, retirada de bicicletes
abandonades.
x
Canvis de tipologia quan aquesta no ofereixi prou seguretat, com per exemple,
HOVDSDUFDPHQWVG¶XQDURGD
Fins i tot, es pot valorar treure aquells aparcaments que siguin poc viables per criteris
G¶DFFHVVLELOLWDWRVHJXUHWDW
8.1.3.
APSOLDFLyGHOD[DU[DG¶DSDUFDPHQWV
(OV FULWHULV TXH V¶KDQ XWLOLW]DW D O¶KRUD G¶DPSOLDU OD [DU[D G¶DSDUFDPHQWV VyQ HOV
següents:
134
Als polígons industrials, més que posar moltes barres al carrer, ja que es tracta de
zones amb poca freqüentació en la franja nocturna, cada empresa hauria de tenir un
espai reservat dins del recinte per a poder-hi aparcar bicicletes de forma segura.
La planificació dels aparcaments es farà tenint en compte els punts atractors de
PRELOLWDW FRP V¶H[SOLFD DO SULQFLSL G¶DTXHVW FDStWRO 7RW L DL[z V¶KD GH SHQVDU WDPEp
amb la gent que va de visita o esporàdics, que necessitaran tenir un aparcament
accessible i a la vista. Per aquest motiu, generalment es tendirà cap a una xarxa més
o menys homogènia, sempre que estiguem en zona urbana compacta.
$EDQGDG¶DEDVWLUHOVSXQWVDWUDFWRUVGHPRELOLWDWSHUGHWHFWDUHOV punts de demanda
ODWHQWG¶DSDUFDPHQWpVPROW~WLOXWLOLW]DUO¶REVHUYDFLyGHO¶DSDUFDPHQWQRUHJODPHQWDUL
com es va fer durant el treball de camp (veure apartat de diagnosi). Molt sovint,
aquesta demanda també ens arribarà dels col·lectius interessats, com ara
associacions, escoles i instituts, centres de treball, comerciants, etc.
8.2. De llarga duració
Els aparcaments de llarga duració ofereixen més seguretat que els que es troben a la
via pública, sense proteccions a banda de les que ofereixen el seu propi disseny i les
que empri el propietari de la bicicleta.
(OV DSDUFDPHQWV WDQFDWV RIHUHL[HQ OD SRVVLELOLWDW TXH KL KDJL FRQWURO G¶DFFpV L WDPEp
que el vehicle pugui estar protegit davant les inclemències del temps.
Proposta de WLSRORJLDG¶DSDUFDPHQWVWDQFDWV
8.2.1.
LD WLSRORJLD G¶DSDUFDPHQW SHU D WHPSV OODUJ VHULD OD GHO FRPSDUWLPHQW WDQFDW DPE
FRQWUROG¶DFFpVLUHVJXDUGGHOYHKLFOH3RWVHUWLSXVUHFLQWHKDELWDFOHGHFRQVWUXFFLy
gàbies, guardabicicletes o consignes.
x
Recintes col·lectius per a O¶aparcament de bicicletes.
135
Foto 27.
Foto 28.
136
$SDUFDPHQWWDQFDWSHUDELFLFOHWHVDO¶(VFROD2ILFLDOG¶,GLRPHVde Barcelona
Drassanes. Font: elaboració pròpia.
$SDUFDPHQWSULYDWHQOORJXHU³0\EHDXWLIXOSDUNLQJ´)RQW%LNHRII3URMHFW
Foto 29.
x
Espai per a bicicletes a aparcament subterrani, Parking Vilar. Font: elaboració
pròpia.
$SDUFDPHQWHOHFWUzQLFVXEWHUUDQL³%LFHEHUJ´
Figura 47. Esquema del Biceberg. Font: Biceberg
137
Foto 30.
x
*jELHV*XDUGDELFLV³*8%,´D9LWRULD
Foto 31.
x
138
Biceberg a Barcelona. Font: Biceberg.
Consignes.
Aparcaments tipus gàbia a Vitòria. Font: elaboració pròpia.
Foto 32.
Consignes individuals del proveïdor alemany Stöhr. Font: Stöhr GmbH.
/¶(QWLWDW 0HWURSROLWDQD GHO 7UDQVSRUW MD KD HVWDW HVWXGLDQW DTXHVW VHFWRU HQ HO VHX
SURMHFWH %LFLER[ TXH HVWj DFWXDOPHQW HQ IDVH GH FRQFXUV FRP V¶H[SOLFD D O¶DSDUWDW
G¶DQWHFHGHQWV/DWLSRORJLDTXHSURSRVDpVODGHOHVFRQVLJQHVLQGLYLGXDOVDPEWDUJHWD
intel·ligent.
8.2.2.
3URSRVWDG¶XELFDFLRQVG¶DSDUFDPHQWVWDQFDWV
$TXHVW WLSXV G¶DSDUFDPHQWV es recomanen en punts on els usuaris han de deixar
aparcada la seva bicicleta durant un temps llarg i és necessari un nivell de seguretat
superior al que ofereixen els aparcaments en la via pública.
(OVGHVSODoDPHQWVTXHSUHFLVHQG¶DTXHVWWLSXVG¶DSDUFDPent són aquells que formen
SDUW GHO VHX WUDMHFWH GH PRELOLWDW REOLJDGD pV D GLU XQLU O¶HVWDFLy GH WUDQVSRUW S~EOLF
DPEHOOORFG¶RULJHQUHVLGqQFLDRGHVWtFHQWUHGHWUHEDOORHVWXGLDPEXQWUDMHFWHHQ
bicicleta.
(QWRWFDVO¶RUGUHGHSULRULWDWGHOV WLSXVG¶XELFDFLRQVSHUDDSDUFDPHQWVWDQFDWVSHr al
cas que ens ocupa, és:
1. Intercanviadors de transports col·lectius (estacions de ferrocarril, metro o
autobús) que són punts de gran atracció de mobilitat.
2. Centres de formació o treball on, a causa de que la bicicleta ha de romandre
DSDUFDGDGXUDQWWRWDODMRUQDGDFDOGULDTXHKLKDJXpVGLVSRQLELOLWDWG¶XQHVSDL
segur o bé, aquests aparcaments tancats.
139
3. *UDQV HTXLSDPHQWVFHQWUHVFRPHUFLDOV /D GXUDGD GH O¶DSDUFDPHQW pVPHQRU
però cal un grau alt de seguretat.
4. Aparcament en origen (residencial), els aparcaments tancats podrien suplir la
SRVVLEOH FDUqQFLD G¶HVSDL GLQV HOV HGLILFLV R HQ HOV DSDUFDPHQWV VXEWHUUDQLV
privats.
A Montcada, en cas que es volguessin instal·lar aparcaments tancats, es proposa el
tipus consigna i, en quant a ubicacions, començar per les estacions de Rodalies de:
x
Montcada i Reixac
x
Montcada i Reixac-Manresa
$EDQV G¶LQVWDOāODU DSDUFDPHQWV WDQFDWV V¶LQVWDOāODULHQ G¶REHUWV D la via pública per tal
G¶avaluar la seva demanda.
140
9. PROPOSTA DE BICICLETA PÚBLICA
9.1. Concepte general
Els sistemes de bicicletes públiques són sistemes de lloguer o préstec gratuït de
ELFLFOHWHV HQ HOV QXFOLV XUEDQV LPSXOVDWV WRWDO R PDMRULWjULDPHQW SHU O¶DGPLQLVWUDFLy
pública. Es diferencien dels serveis tradicionals de lloguer de bicicletes, més orientats
cap al lleure o el turisme, pel fet de prestar un servei de mobilitat pràctica, ràpida i
SHQVDGDSHUDO¶~VTXRWLGLj
Es poden utilitzar en trajectes monomodals entre dos punts o com a extensió d'un
viatge intermodal, principalment amb el transport públic ferroviari.
A causa d'aquestes característiques, els sistemes de bicicletes públiques es poden
considerar un sistema més de transport públic, amb la particularitat que brinda una
oferta molt flexible per als trajectes interns del municipi.
Els sistemes de bicicletes públiques poden presentar-se en formats molt diversos: des
de sistemes senzills mitjançant personal d'atenció al públic, fins a sistemes totalment
automatitzats amb targetes intel·ligents o telefonia mòbil. La gestió d'aquests sistemes
ha anat evolucionant des del sistema "lliure" de Copenhaguen de l'any 1998 per ser
més eficaços contra el robatori i la inseguretat, per això actualment gairebé tots
requereixen el registre de la identitat dels seus usuaris.
També s'han anat adaptant a les necessitats de mobilitat dels usuaris, que acostumen
a ser, al seu torn, usuaris de transport públic. Tot això està desembocant en la
integració de tots els serveis de transport (bicicletes públiques, transport públic, etc.)
en targetes intel·ligents identificatives, recarregables i vinculades a les dades de
l'usuari.
9.1.1.
Característiques
'HVSUpV G¶KDYHU YLVW OD GHILQLFLy GH OHV ELFLFOHWHV S~EOLTXHV DO SULQFLSL GH O¶DSDUWDW FDO
aclarir dues preguntes molt importants, que senten les bDVHV FRQFHSWXDOV G¶DTXHVWV
sistemes:
141
9.1.1.1.
Què no són les bicicletes públiques?
No són un projecte més de promoció de bicis. Encara que sembli una moda o una
³FRVD FXULRVD´ G¶DOWD WHFQRORJLD FDO HVWDEOLU GHV G¶XQ SULQFLSL TXH QR HV WUDFWD G¶DL[z
Els projectes GHELFLFOHWHVS~EOLTXHVILQDQoDWVSHUO¶DGPLQLVWUDFLyOHVVXEYHQFLRQVGH
O¶,'$(FREUHL[HQXQDSDUWLPSRUWDQWGHODPDMRULDGHOVVLVWHPHVTXHHVWDQIXQFLRQDQW
actualment) corren el risc de perdre dues coses de vista:
-
Que calen mesures complementàries prèviHVDODLPSODQWDFLyG¶XQVLVWHPDGH
bicicletes públiques. Principalment infraestructures i altres mesures que
permetin la circulació de les bicicletes a la ciutat amb plena seguretat i
generant una xarxa que abasteixi tot el territori.
-
Que cal preveure no només la inversió del primer any, que sol ser la part
VXEYHQFLRQDGD VLQy OHV VHJHQWV GH OHV TXDOV VH Q¶KD GH IHU FjUUHF
O¶DMXQWDPHQW MD VLJXL ILQDQoDQW-lo des de les seves arques o cercant fonts de
finançament).
Per tal que siguin reeixits, els projectHVGHELFLFOHWHVKDQGHSUHQGUH¶VFRPHOTXH
són:
9.1.1.2.
Què són les bicicletes públiques?
Un projecte de bicicletes públiques cal enfocar-lo com:
-
Un sistema de transport públic principalment quotidià. Per tant, cal que tingui
HOVKRUDULVIDFLOLWDWVG¶DFFpVHWF., en definitiva els serveis que té qualsevol altre
mitjà de transport a disposició dels ciutadans.
-
8Q SURMHFWH G¶LQIUDHVWUXFWXUHV GH PDJQLWXGV QR PHQ\VSUHDEOHV /D PDMRULD GH
VLVWHPHVGHELFLFOHWHVS~EOLTXHVUHTXHUHL[HQREUDFLYLOUHGLVWULEXFLyGHO¶HVSDi
S~EOLF VHQ\DOLW]DFLy DGDSWDFLRQV D OHV FRQGLFLRQV G¶DFFHVVLELOLWDW HWF D PpV
FDO FRPSWDU OHV PHVXUHV G¶DFRPSDQ\DPHQW TXH FDOJXL IHU LQVWDOāODFLy GH
carrils-bici, manteniment dels mateixos, implantació de zones de pacificació del
trànsit, etc. És important que el projecte tingui un finançament previst per als
aspectes infraestructurals comentats.
-
Un projecte que contribuirà a la millora de la salut pública, un tema que precisa
GHVROXFLRQVUjSLGHVLHIHFWLYHVFRPKRpVO¶DQDUHQELFLFOHWD1RQRPpVGe qui
fa servir la bicicleta i fa un exercici moderat freqüent amb beneficis directes per
D OD VHYD VDOXW VLQy SHU D WRWD OD FLXWDW TXH V¶HVWDOYLD HPLVVLRQV GH
142
contaminants atmosfèrics en un entorn cada cop més danyat com són els
centres urbans.
-
Un projecte de desenvolupament del comerç i la vida social local, permetent
desplaçaments en les zones més congestionades i transitades, que
constitueixen els centres més actius de la ciutat.
-
Un projecte contra el canvi climàtic que pot ajudar a definir a una ciutat que té
FXUDSHOPHGLDPELHQWHQWUHDOWUHVEHQHILFLVG¶LPDWJHGHODFLXWDW
9.1.2.
Beneficis específics de les bicicletes públiques
/DLPSODQWDFLyG
XQVLVWHPDGHELFLFOHWHVS~EOLTXHVFRQWULEXHL[DO¶HVWDOYLG¶HQHUJLDLD
ODPLOORUDGHOPHGLDPELHQW&RPV¶H[SOLFDHQHOVDSDUWDWVVHJHQWVO¶~VGHODELFLFOHWD
té aquests beneficis, que en el cas de les bicicletes públiques depenen del canvi modal
dels seus usuaris, és a dir, de quin mitjà de transport han abandonat en favor de la
bicicleta. Aquest matís és important, ja que només els que hagin abandonat mitjans
PRWRULW]DWV IDUDQ XQ EDODQo SRVLWLX HQ O¶HVWDOYL GH &22 del sistema de bicicletes
públiques, tot i que no només en aquests termes és beneficiós el sistema, com veurem
a continuació:
x
Permet disposar d'una nova opció de transport urbà ràpid, flexible i pràctic.
x
S'adequa a les necessitats de molts usuaris i satisfà una àmplia tipologia de
desplaçaments.
x
(OVHXFRVWJOREDOpVPHQRUDOG¶DOWUHVPLWMDQVGHWUDQVSRUWS~EOLF
x
En ciutats amb poca cultura de la bicicleta pot convertir-se en un catalitzador
per a fer que l'ús de la bicicleta sigui acceptat com un mitjà de transport
habitual.
x
És una mesura eficaç per a promocionar l'ús de la bicicleta en la ciutat com un
mitjà de transport quotidià, sempre que s'apliquin mesures complementàries
que contribueixin a la seguretat i comoditat del ciclista.
x
Afavoreix la intermodalitat mitjançant la integració de sistemes de bicicletes
públiques en el sistema de transport públic. Aquesta intermodalitat s'optimitza
amb lHV WDUJHWHV TXH LQWHJUHQ HOV GLYHUVRV VHUYHLV GH PRELOLWDW O¶DQRPHQDGD
quarta generació de sistemes de bicicletes públiques): transport públic,
aparcament, bicicletes públiques, taxi, etc.
143
x
2SWLPLW]DFLyGHO
~VGHO
HVSDLS~EOLF3HUFDGDSODoDG¶DSDUFDPHnt de turisme
caben unes 4-6 bicicletes públiques.
x
La seguretat de circulació s'incrementa per a tots els ciclistes gràcies a
l'augment del nombre d'usuaris (efecte massa crítica) en la calçada.
x
Enforteix la identitat local, ja que els sistemes de bicicletes públiques poden
convertir-se en una part del paisatge urbà molt ben acceptat i ofereixen una
imatge i un atractiu particular distintiu de la ciutat.
x
Crea oportunitats d'ocupació. Alguns sistemes han prioritzat la responsabilitat
social contractant empreses d'inserció laboral que es poden ocupar del
manteniment (cas de Terrassa).
9.2. 3URSRVWDG¶XELFDFLRQVSHUDOHVHVWDFLRQVGHOVLVWHPD
([LVWHL[ XQD SURSRVWD G¶LPSODQWDFLy G¶XQ VLVWHPD GH ELFLFOHWHV S~EOLTXHV SHU DOV
PXQLFLSLVGHO¶(07(OFRQFXUVSHUDO¶H[HFXFLyG¶DTXHVWSURMHFWHKDTXHGDWGHVHUWSHU
la qual cosa, no hi ha un horitzó per portar-lo a terme.
'LQV GH O¶HVWXGL GH YLDELOLWDW G¶DTXHVWD SURSRVWD V¶LQFORX XQ SOjQRO DPE OHV SRVVLEOHV
ubicacions de les estacions de bicicleta. Aquest plànol és fruit de diverses reunions de
FROāODERUDFLyDPEO¶$MXQWDPHQWLpVFRQVLGHUDYjOLGHQHOFDVTXHHVYROJXpVLQVWDOāODU
XQVLVWHPDG¶DTXHVWHVFDUDFWHUtVWLTXHV
144
Figura 48. Plànol de proposta de les estacions del servei de bicicleta pública previst per a
0RQWFDGDL5HL[DFQLYHOOVG¶LPSODQWDFLyPtQLPDLbàsica). Font: EMT.
145
10.
PROPOSTES DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ
10.1. Ordenança
L'ordenança de circulació d'un municipi ha d'adoptar els nous principis de mobilitat que
necessiten les zones urbanes actuals i que prioritzen els transports no motoritzats. El
canvi de model no només serà beneficiós per a la mobilitat, la seguretat vial i l'ús de
l'espai urbà sinó també per a la salut i el medi ambient, ajudant a assolir una millor
qualitat de vida urbana.
Per a fer possible aquest canvi de model caldrà adaptar els comportaments de tots els
usuaris de la via pública. Les ordenances han d'oferir les regulacions perquè aquesta
adaptació sigui respectuosa i segura.
10.1.1. Síntesi de conceptes bàsics
Amb la finalitat que les ordenances siguin una eina útil i pedagògica per al ciclista és
necessari que aquestes contemplin els seus drets i deures.
És per això que en aquest apartat es repassaran tots els conceptes que creiem que ha
de contenir la normativa. La majoria d'ells estan basats en el sentit comú que, en
aquest cas es considera com el respecte entre els diferents usuaris de la via pública,
és a dir, el civisme o la disciplina viària.
És necessari recolzar-se en aquests conceptes de convivència per a evitar conflictes
que puguin perjudicar la imatge d'alguns usuaris de la via, fet especialment negatiu
quan es tracta dels usuaris que més poden beneficiar a la mobilitat i la qualitat de vida
de la ciutat, com passa amb la bicicleta.
10.1.1.1.
Potencial sinèrgic de la bicicleta
La implantació de mesures en favor de la bicicleta gairebé sempre repercuteix
favorablement sobre el benestar dels altres usuaris, ja que l'ús de la bicicleta
contribueix a la millora del medi ambient, de la salut, etc. Per tant, cal prioritzar-la
sobre els mitjans que no contribueixen favorablement, com són els motoritzats que,
per contra, contaminen i generen problemes per a les altres opcions de mobilitat.
146
10.1.1.2.
La bicicleta com a vehicle
La bicicleta es considera un vehicle i per tant, anar en bicicleta constitueix un mode de
transport. D'aquesta manera, els altres vehicles l'han de tractar com a igual en rang,
cedint-li el pas quan li toca, deixant-li l'espai que li calgui per a circular, etc. Amb la
particularitat que és més vulnerable, per la qual cosa, cal procurar-li les màximes
condicions de seguretat.
D'altra banda, aquest estatus de vehicle i mode de transport clama per una integració
de la bicicleta en l'equació de la mobilitat urbana, en tots els seus nivells
(administració, gestió, planificació, finançament, etc.).
La normativa local haurà de fer front a un problema de concepte amb la normativa
estatal, ja que l'estatal parla de vehicles sense especificar, quan en realitat s'està
referint gairebé sempre a vehicles motoritzats.
10.1.1.3.
La prioritat del vianant
Per norma general, cal evitar utilitzar l'espai dels vianants i usar el dels vehicles
motoritzats sempre que es pugui, ja que cal prioritzar aquells front a aquests. Aquesta
idea resumeix el canvi de paradigma que està vivint la gestió de la mobilitat i del que la
bicicleta forma part. La prioritat de la mobilitat en la ciutats és que sigui el més
sostenible i saludable possible, perquè les ciutats estan sofrint danys severs quant a
contaminació, soroll, consum d'espai per part dels vehicles motoritzats, etc.
Per altra banda, quan es circuli pel seu espai, el vianant haurà de tenir sempre la
prioritat, a més de comportar-se cívicament, tal com haurien de fer tots els altres
usuaris. El civisme no només és una qüestió de cotxes o de bicis, és necessari que
tots els usuaris siguin cívics i, si cal, es pot reforçar amb campanyes de pedagogia
viària dirigides a tots els usuaris.
10.1.1.4.
La moderació del trànsit
Està demostrat que en condicions de moderació de la velocitat, la bicicleta pot
compartir la calçada amb els vehicles motoritzats. Per tant, les vies moderades seran
pedalables d'entrada, sempre que no hi hagin altres obstacles per a l'ús de la bicicleta.
La moderació del trànsit és, doncs, la mesura prioritària per a pedalabilitzar un territori.
És necessari vigilar que les pròpies mesures físiques de moderació del trànsit
(ressalts, passos de vianants elevats, etc.) no siguin obstacles o molèsties per a la
147
circulació ciclista. Així, cal adaptar aquestes mesures al pas de les bicicletes, així com
també la direcció dels embornals, etc.
10.1.1.5.
Coherència amb l¶oferta de mobilitat
Cal que hi hagi prou serveis per a la bicicleta per a poder implantar una regulació de
forma coherent. És a dir, no es pot limitar l'aparcament als elements no reglamentaris
si no hi ha suficient oferta d'aparcaments reglamentaris, per exemple.
Així, caldrà una planificació i execució mínima abans de poder regular. És per això que
OHVRUGHQDQFHVKDQGHVHUFRKHUHQWVDPEO¶RIHUWDTXHKLKDJLGHPRELOLWDWHQELFLFOHWDL
no establir massa limitacions. Les limitacions són una regulació en negatiu, mitjançant
SURKLELFLRQV TXH V¶KD G¶XWLOLW]DU QRPpV HQ HOV FDVVRV HQ TXè no hi ha altres
possibilitats. És preferible regular en positiu sempre que es pugui, mitjançant fórmules
de permissivitat.
10.1.1.6.
Sancions proporcionals a la perillositat del vehicle
Les sancions han de ser proporcionals al dany que pot causar el vehicle sobre els
altres usuaris, en general. Així, una bicicleta no serà penalitzada amb la mateixa
contundència que un cotxe perquè el seu potencial de risc és molt menor. A més,
l'import no pot ser tan excessiu que superi el preu del propi vehicle, que és molt més
baixo que el d'altres vehicles. El mateix ocorre amb el cost de recollida d'una bicicleta
retirada al dipòsit.
10.1.2. /¶RUGHQDQoDYLJHQW
Es tUDFWD G¶XQD ordenança que des de la seva nomenclatura ja subratlla que es fa
FjUUHFGHODPRELOLWDWGHYLDQDQWV³Ordenança de circulació de vianants i vehicles´
Es va publicar al BOP el 22 de maig de 2002 i té una modificació aprovada del 26 de
gener de 2005.
Pel que fa a la bicicleta, hi ha articles dedicats a la bicicleta en diversos dels capítols
de la norma. També es fa esment a la bicicleta en els capítols dedicats a zones de
trànsit moderat, illes de vianants (on es permet la circulació de bicicletes) i les de
prioritat invertida.
7RWVHJXLWHVUHPDUTXHQDOJXQVSXQWVUHIHUHQWVDELFLFOHWDGHO¶RUGHQDQoDWDQWVLVyQ
positius com negatius:
148
x
Es prohibeix arrossegar remolc o similar (Art.11). Aquest és un punt que la
normativa estatal de vehicles deixa en mans dels municipis i que, en aquest
FDV V¶KD RSWDW SHU OD SURKLELFLy (O UHPROF SRW IHU-se servir per transportar
càrrega de forma sostenible i nens de forma més segura que en cadireta, per
tant, és un punt millorable.
x
La circulació de bicicletes es reJXOD EjVLFDPHQW D O¶DUWLFOH /D UHGDFFLy
G¶DTXHVWFDStWROpVEDVWDQWDPELJXD
o Diu que les bicicletes podran circular per voreres, andanes i passeigs (el
que en el Decreto de Circulación correspon a zones de vianants) només
si hi ha carril reservat. Per LQWHUSUHWDFLy³HQQHJDWLX´V¶HQWHQGULDTXHDOD
resta de voreres, andanes i passeigs on no hi hagi carril bici, està
SURKLELWTXHKLFLUFXOLQVHQVHH[FHSFLRQVDO¶RUGHQDQoDGH%DUFHORQDKL
ha la possibilitat de circular-KLVHJRQVO¶HVSDLGLVSRQLEOHLGHSenent que
no hi hagi aglomeració).
o Diu que les bicicletes circularan el més a prop de la vorera possible: no
se sap si vol dir en el carril més proper a la vorera o a la part del carril
més propera a la vorera. En aquest darrer cas, es considera que
aquesta circulació pot no ser segura quant a que pot haver-hi obertura
de portes dels cotxes aparcats o, D FDXVD G¶aquesta col·locació, el
FLFOLVWD V¶H[SRVD D DYDQoDPHQWV PDVVD SURSHUV GHOV YHKLFOHV
motoritzats.
o (V ID VHUYLU HO WHUPH ³]RQHV GH YLDQDQWV´ L HV SHUmet la circulació en
DTXHVWHV]RQHVTXDQDOSULPHUSXQWV¶LQWHUSUHWDYDTXHQRHVSHUPHWia.
Podria ser que es referís a illes de vianants, com mencionarà més
endavant, on sí que està permès la circulació de bicicletes, sempre
donant preferència de pas als vianants i circulant a la seva velocitat.
Quant a circuODU D OD YHORFLWDW G¶XQ YLDQDQW, aquesta és tan baixa que
JDLUHEp QR pV SUDFWLFDEOH VHQVH SHUGUH O¶HTXLOLEUL HQ DTXHVW YHKLFOH 6L
es permet la circulació de bicicletes en determinats tipus de zones de
vianants és més aconsellable moderar la velocitat per tal de fer-la
compatible amb la dels vianants.
x
/¶HVWDFLRQDPHQWGHELFLFOHWHVHVUHJXODDO¶DUWLFOH(VGóna a entendre que la
ELFLFOHWD V¶HVWDFLRQD HQ XQ ³HVSDL´ FRP SDVVD DPE OHV PRWRFLFOHWHV L HOs
FLFORPRWRUV TXDQ DTXHVW YHKLFOH SUHFLVD VHPSUH G¶XQ VXSRUW SHU SRGHU-se
HVWDFLRQDUWRWVHOVPHFDQLVPHVSHUOOLJDULEORTXHMDUODELFLFOHWDTXHV¶XWLOLW]HQ
FRPSWHQ DPE O¶DMXW G¶XQ VXSRUW (O TXH FDOGULD UHJXODU pV GRQFV
149
O¶HVWDFLRQDPHQWGHELFLFOHWHV en aquests suports i en altres, com per exemple,
el mobiliari urbà en el que es permet o no es permet lligar la bicicleta.
x
Es permet la circulació, parada i eVWDFLRQDPHQW GH ELFLFOHWHV HQ ³Llles de
YLDQDQWV´ DUWLFOH TXH GHILQHL[ FRP D YLHV RQ HVWj Uestringida la circulació
de vehicles motoritzats.
x
$O¶DUWLFOHHVGóna prioritat a les bicicletes per sobre de la resta de vehicles i
per sota dels vianants en les zones de prioritat invertida o zones de vianants.
7DQWHQDTXHVWVXSzVLWFRPHQO¶DQWHULRUODVHQ\DOLW]DFLyQRSDUODG¶LQFORXUHOD
bicicleta, cosa que es proposa en aquest pla, per tal de donar-li més visibilitat
davant els altres usuaris.
Tot i que no hi ha cap punt crític per a la circulació de bicicletes, sí que hi ha punts
millorables i també es podria ampliar la informació quant a la regulació de la circulació
de bicicleta.
10.1.3. Previsió
Amb els conceptes bàsics que es recullen en el primer subapartat, caldria modificar i
DPSOLDUO¶DUWLFXODWLHVWUXFWXUDU-lo.
Pel moment, no es preveu cap modiILFDFLy GH O¶RUGHQDQoD DFWXDO SHUz D PLGD TXH
V¶REVHUYL XQ DXJPHQW GHOV GHVSODoDPHQWV HQ ELFLFOHWD FDOGUj FRQWHPSODU aquests
canvis.
$FWXDOPHQW V¶HVWj DERUGDQW HO WHPD QRUPDWLX HVWDWDO L ORFDO SHO TXH ID D OD ELFLFOHWD
tant amb la proposta de modificacions de la legislació sectorial com amb la redacció
G¶RUGHQDQFHVWLSXVSHUDELFLFOHWHVeVSRVVLEOHTXHHQHOVSURSHUVDQ\VKLKDJLPpV
informació al respecte que es pugui incorporar a les futures modificacions de
O¶RUGHQDQoDPXQLcipal.
10.2. Assegurança
És conYHQLHQW TXH HOV FLFOLVWHV GLVSRVLQ G¶XQD DVVHJXUDQoDTXH HOV SURWHJHL[L FRP D
mínim dels danys que pugui causar i desitjablement també dels que pugui patir.
Les assegurances de responsabilitat civil es poden aconseguir fàcilment. Moltes
assegurances de la llar cobreixen aquestes casuístiques per a la bicicleta i moltes
associacions i federacions ofereixen una assegurança amb la seva quota anual.
150
Assegurances més completes són més difícils de trobar, ja que encara no és un
producte popular com perquè les assegurances puguin oferir-ho. Recentment, una
asseguradora ha presentat la primera assegurança global de la bicicleta, però encara
QRV¶KDQSRJXWREVHUYDUUHVXOWDWV
(QHOFDVG¶DVVHJXUDQFHVFRQWUDUREDWRULODVHYDFDSDFLWDWGHFREHUWXUDGHSqQGHOD
identiILFDFLy GH OD ELFLFOHWD $L[t O¶H[LVWqQFLD G¶XQ UHJLVWUH SRW VHU PROW ~WLO SHU D
DFRQVHJXLUDVVHJXUDQFHVG¶DTXHVWWLSXV
'HVGHO¶DGPLQLVWUDFLyFDOTXHV¶HQFRUDWJLDOVFLFOLVWHVDTXHFLUFXOLQDPEDOJXQWLSXV
G¶DVVHJXUDQoDFRPDPtQLPODGHUHVSRQVDELOitat civil.
10.3. Registre
/D OOXLWD FRQWUD HO UREDWRUL SDVVD SHU OD FUHDFLy G¶XQ UHJLVWUH GH ELFLFOHWHV (O UHJLVWUH
aconsegueix trencar el cercle del robatori actuant en cadascun dels seus esglaons:
CERCLE DEL ROBATORI DE LA BICICLETA I REGISTRE
ADQUISICIÓ
Dificultar venda
IL·LEGAL / LEGAL Regularitzar compra/venda
Dissuadir compra
(SEGONA MÀ)
Dissuadir robatori
Prevenció
ROBATORI
UTILITZACIÓ Facilitar recuperació
MANTENIMENT Facilitar recuperació
Figura 49. Efecte del registre en cadascun dels esglaons del cercle del robatori. Font:
elaboració pròpia.
$PE DTXHVWD HLQD V¶DFRQVHJXHL[ HQWUH G¶DOWUHV IXQFLRQV LGHQWLILFDU OHV ELFLFOHWHV L
retornar-les als seus propietaris després de la seva recuperació.
$ (VSDQ\D MD HVWDQ IXQFLRQDQW UHJLVWUHV TXH GLVSRVHQ G¶HOHPHQWV Itsics com ara el
comercialitzat per Bicitronic:
151
Foto 33.
5HJLVWUHGHO¶$MXQWDPHQWGH%DUFHORQDDXQDELFLFOHWD)RQW%LFLWURQLF
10.4. Participació ciutadana
Les formes de la participació ciutadana són moltes i molt diverses. En els municipis
catalans, la participació rHODFLRQDGD DPE HOV WHPHV GH OD ELFLFOHWD V¶KD DFRVWXPDW D
associar als processos participatius mediambientals, com les Agendes 21 locals i els
)zUXPV $PELHQWDOV (Q DOWUHV FDVVRV RQ KL KDYLD 3DFWH SHU OD 0RELOLWDW WDPEp V¶KD
pogut fer participació en el VLG¶DTXHVWLQVWUXPHQW
La redacció de documents de planificació es pot veure molt beneficiada per la
SDUWLFLSDFLy FLXWDGDQD SHU O¶H[WHQV FRQHL[HPHQW dels actors que hi participin i que
experimenten la realitat del municipi en el seu dia a dia.
La comuniFDFLy HQWUH O¶DGPLQLVWUDFLy L HOV DFWRUV LPSOLFDWV pV YLWDl per a fonamentar
aquesta participació. En el cas de Montcada, ja hi ha hagut contacte entre alguns
actors implicats en el tema de la bicicleta (associacions i particulars actius), que poden
ser convidats a aportar el seu coneixement i opinió durant la fase de redacció del pla.
$TXHVWWLSXVGHSDUWLFLSDFLy³interna´pVDGLUFRQYLGDQWDFHUWVDFWRUVDPEHOVTXHKL
ha XQFRQHL[HPHQWSUHYLpVPROW~WLOFRPDzUJDQFRQVXOWLXSHUDO¶HTXLSUHVSRQVDEOe
de la redacció del pla. En aquest òrganRQKLKDSULQFLSDOPHQWUHSUHVHQWDQWVG¶XVXDULV
es tracten SULQFLSDOPHQWHOVWHPHVG¶LQIUDHVWUXFWXUHVLWLQHUDULVGRWDFLyG¶DSDUFDPHQW
etc.) i la resta de propostes en redacció.
Més endavant, quan les propostes hagin passat per aquest òrgan de participació
intern, es generarà un document en fase més avançada que podrà presentar-se a un
òrgan de participació obert a tota la ciutadania. En aquest fòrum, tot i que hi puguin
haver aportacions, es podrà justificar milORU OD FRQYHQLqQFLD G¶LQFRUSRUDU-les a la
152
UHGDFFLy MD TXH V¶KDXUDQ FRQWHPSODW WRWHV OHV SRVVLELOLWDWV L V¶KDXUj recorregut un
procés de decisió de les opcions més adients amb els actors més implicats, convocats
en la participació interna.
10.5. Parc municipal de bicicletes
Les polítiques de promoció de la bicicleta han de ser coherents i integrals, una
LQLFLDWLYDDGLQVGHO¶DGPLQLVWUDFLyQ¶pVXQH[HPSOHSHUIHFWH$TXHVWDFRQVLVWHL[a que
HO FRQVLVWRUL GLVSRVL G¶XQD IORWD GH ELFLFOHWHV SHU D VHU XWLOLW]DGHV SHOV funcionaris
S~EOLFVGHO¶$MXQWDPHQW$PEDTXHVWVYHKLFOHVHVSRGULHQFREULUHOVGHVSODoDPHQWGH
WUHEDOO GHOV IXQFLRQDULV /HV ELFLFOHWHV SRUWDULHQ HOV GLVWLQWLXV GH O¶$MXQWDPHQW L VHULHQ
fàcilment identificables i estarien localitzades a aparcaments situats a prop o en el
UHFLQWHGHOVHGLILFLVGHO¶DGPLQLVWUDFLy
/¶DQ\ 0RQWFDGD YD DGTXLULU TXDWUH ELFLFOHWHV HOqFWULTXHV SHU D O¶~V GHOV
WUHEDOODGRUVGHO¶$MXQWDPHQW.
Foto 34.
Càrrecs electes de Montcada amb dues de les 4 bicicletes elèctriques de la
flota municipal (2007). Font: Ajuntament de Montcada.
Es proposa ampliar aquesta flota també amb bicicletes de tracció mecànica. També és
recomanable qXHODJHVWLyG¶DTXHVWDIORWDYDJLDFRPSDQ\DGDGHVHPLQDULVGHIRUPDFLy
per als usuaris, de forma que tinguin informació de com circular, aparcar i de les
reparacions bàsiques.
10.6. Policia local en bicicleta
La policia local en bicicleta pot ocupar-se de tasques com ara el control del trànsit a les
VRUWLGHV GHOV FROāOHJLV PXOWHV SHU DSDUFDPHQW LQGHJXW L FRQWURO G¶LQIUDFFLRQV
153
relacionades amb els carrils bici (parada o estacionament sobre el carril, per exemple).
7HQHQO¶DYDQWDWge de treballar a peu de carrer i de reconèixer el terreny des de més a
SURSTXHGHVG¶XQDSDWUXOODHQFRW[H/DELFLFOHWDpVXQYHKLFOHPpVUjSLGTXHODUHVWD
per a trajectes curts i permet llibertat de moviments quan el trànsit està col·lapsat.
És important que aquest col·lectiu recolzi la implantació de la bicicleta com a mitjà de
WUDQVSRUW G¶DTXHVWD IRUPD VH OL GRQDUj PpV DWHQFLy LQWHUQDPHQW D OD THVWLy GH
robatoris, dades sobre accidents amb bicicletes, etc.
Són diversos els Ajuntaments i Districtes de Barcelona que han dotat de bicicletes a
una parella de la policia local, com es pot veure en aquesta foto:
Foto 35.
Policia Local en bicicleta a Castelldefels. Font: Policia Local de Castelldefels
La Diputació de Barcelona té un programa de cessió de bicicletes a les Policies Locals
per a la 9LJLOjQFLD$PELHQWDOHQHOTXDOV¶LQFORX9LODIUDQFD6yQMDPXQLFLSLVHOVTXH
KDQUHEXWELFLFOHWHVDOOODUJGHOHVWUHVMRUQDGHVGHFHVVLyTXHV¶KDQIHWILQVDUD
154
10.7. Informació
Per tal que els ciclistes en puguin fer ús, cal que coneguin els serveis dels que
GLVSRVHQ $PE O¶DFFpV D LQWHUQHW FDGD FRS PpV JHQHUDOLW]DW HQ OD SREODFLy, és
LPSRUWDQWTXHDTXHVWDLQIRUPDFLyHVWLJXLGLVSRQLEOHDOZHEGHO¶$MXQWDPHQW
10.7.1. Publicacions
/¶HGLFLy G¶XQ SOjQRO-guia de la ciutat amb els itineraris recomanats, consells pràctics,
FDOHQGDUL G¶HVGHYHQLPHQWV DGUHFHV G¶LQWHUqV pV XQ GHOV HOHPHQWV SULQFLSDOV GH
promoció de la bicicleta.
Amb la informació recopilada en aquest pla i a mida que es vagin implementant les
PHVXUHV SURSRVWHV HV SRW JHQHUDU XQD [DU[D G¶LWLQHUDULV L XQV VHUYHLV G¶DSDUFDPHQW
que caldrà divulgar per tal que les coneguin tant els ciclistes actuals com els
potencials.
A Montcada es va fer un plànol de mobilitat sostenible al 2007 que incloïa els itineraris
SHU D ELFLFOHWD /D GLDJQRVL G¶DTXHVW GRFXPHQW RIHUHL[ XQD DFWXDOLW]DFLy G¶DTXHVWD
informació.
155
Figura 50. Plànol-Guia de la Mobilitat 2007 de Montcada. Font: Fundació Mobilitat
Sostenible.
&RPDH[HPSOHD7HUUDVVDV¶KDIHWUHFHQWPHQWXQDJXLDG¶DTXHVWHVFDUDFWHUtVWLTXHV
156
Figura 51. Plànol-guia de la bicicleta de Terrassa. Font: Ajuntament de Terrassa.
157
10.7.2. Web
$FWXDOPHQWHOZHEGHO¶$MXQWDPHQWGH0RQWFDGDFRQWpLQIRUPDFLyVREUHWUDQVSRUWVD
O¶DSDUWDW³7UDQVSRUWV´DGLQVGH³6HUYHLV´
Figura 52. $SDUWDWGH7UDQVSRUWVGHOZHEGHO¶$MXntament de Montcada i Reixac. Font:
www.montcada.cat
Aquesta pàgina, com es pot observar, només conté informació GHO¶RIHUWDGHWUDQVSRUW
públic de la ciutat.
158
'¶DOWUD EDQGD O¶$MXQWDPHQW GLVSRVD G¶XQ HVSDL ZHE GLQV el servidor de Fundació
Mobilitat Sostenible:
Figura 53. 3jJLQDZHE³0RX-WHVRVWHQLEOHPHQWD0RQWFDGDL5HL[DF´)RQW
http://www.fundaciomobilitatsostenible.org/montcada
Figura 54. Apartat de bicicleta a ODSjJLQDZHE³0RX-te sosteniblement a Montcada i
5HL[DF´)RQWhttp://www.fundaciomobilitatsostenible.org/montcada
159
Les propostes relatives a la informació per internet de la mobilitat en bicicleta al
municipi són:
x
$FWXDOLW]DUO¶DSDUWDWGHODSjJLQDZHEGH)XQGDFLy0RELOLWDW6RVWHQLEOH
x
Enllaçar la pàgina de Fundació Mobilitat Sostenible des del web de Transports
GHO¶$MXQWDPHQW
x
Incloure informació sobre el procés de participació del Pla Estratègic de la
Bicicleta al web de Fundació Mobilitat, com es va fer per exemple a Sant Just
Desvern:
Figura 55. Apartat per al procés participatiu sobre la bicicleta a Sant Just Desvern. Font:
http://www.fundaciomobilitatsostenible.org/santjustdesvern
x
160
Penjar els documents relacionats amb el Pla Estratègic de la Bicicleta.
10.8. Subscripcions
La mobilitat en bicicleta és objecte de gestió i estudi per part de diverses
administracions i entitats VXSUDORFDOV /D WDVFD TXH V¶HVWj IHQW SHU SDUW G¶HOOHV SRW
significar una oportunitat per crear xarxa amb altres municipis que també estiguin
gestionant la mobilitat en bicicleta. A la vegada, proporciona al municipi arguments per
GHPRVWUDUTXHV¶HVWjWUHEDOODQWLTXHHVWpHQFRPSWHDTXHVWYHKLFOHHQO¶HTXDFLyGHOD
seva mobilitat.
10.8.1. Red de Ciudades por la Bicicleta
La Red de Ciudades por la Bicicleta es va constituir a Sevilla, al març de 2009, durant
la celebració de la II Jornada de la Bicicleta Pública.
$TXHVWD[DU[DpVODSULPHUDG¶DTXHVWWLSXVDQLYHOOHVSDQ\ROLSUHWpQUHXQLUWRWVDTXHOOV
municipis i administracions que estiguin integrant la bicicleta en la seva oferta de
mobilitat.
Una de les primeres tasques de la xarxa ha estat la difusió del Baròmetre de la
%LFLFOHWD HQTXHVWD D QLYHOO HVWDWDO VREUH OD ELFLFOHWD L O¶RUJDQLW]DFLy G¶XQHV MRUQDGHV
tècniques sobre els temes de registre i assegurances.
La Red té uns estatuts i cal abonar una quota bianual per formar-ne part.
Montcada és present a aquesta xarxa com a soci fundador
Per a més informació, veure: http://www.ciudadesporlabicicleta.org/
10.8.2. Carta de Brussel·les
En el marc de la darrera edició del congrés Velo-City, la de Brussel·les 2009, es va
presentar al Parlament Europeu la Carta de Brussel·les, que va ser signada per
diverses administracions.
161
Figura 56. Carta de Brussel·les. Font: http://www.velo-city2009.com/charter-brussels.html
162
'¶HQojDTXHVWDGDWDPDLJGHGLYHUVRVPXQLFLSLVHVSDQ\ROVO¶KDQVLJQDGD
Aquesta carta compromet els signants a:
D$VVROLUXQGHIUDFFLyPRGDOFLFOLVWDDO¶DQ\
b) Disminuir en un 50% el nombre de ciclistes que corren el risc de tenir un accident
PRUWDOSHUDO¶DQ\
F7UHEDOODUHQSROtWLTXHVG¶DSDUFDPHQWLG¶DQWLUREDWRUL
G3URPRXUHLLQFUHPHQWDUO¶DQDUHQELFLDO¶HVFRODLDOWUHEDOO
e) Contribuir a un turisme més sostenible amb la inversió en mesures per millorar i
augmentar el turisme en bicicleta.
I &RRSHUDU HVWUHWDPHQW DPE OHV RUJDQLW]DFLRQV G¶XVXDULV GH ELFLFOHWD ERWLJXHV GH
bicicletes, indústries de la bicicleta i altres agents relacionats com la policia,
consultories i centres de coneixement especialitzats.
La signaturD G¶DTXHVWD FDUWD PRVWUD HO FRPSURPtV GHO FRQVLVWRUL D DSRVWDU SHU OD
bicicleta i que ocupi un lloc preeminent en les agendes municipals de mobilitat i medi
ambient.
163
11.
PROPOSTES DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ
11.1. Educació viària
/¶HGXFDFLyYLjULDFRQVWLWXHL[HQPROWVFasos, la primera aproximació a la circulació en
ELFLFOHWD6¶DFRVWXPDDIHUDOHVHVFROHVRDPEODFROāODERUDFLyGHOD3ROLFLD/RFDO
Foto 36.
Educació viària impartida per la Policia Local a les escoles de Montcada. Font:
Ajuntament de Montcada.
'XUDQW O¶DQ\ HV YDQ LPSDUWLU FODVVHV G¶HGXFDFLy YLjULD L ELFLFOHWD HQ GLYHUVHV
escoles de Montcada: el Viver, Reixac, Font Freda, La Salle, Mitja Costa, Elvira Cuyàs
i Turó. El projecte comptava amb una flota de bicicletes, entre elles algunes adaptades
per a persones amb mobilitat reduïda.
ATXHVW SURMHFWH V¶KD SRUWDW D WHUPH Dmb la subvenció del Consell Comarcal i el
recolzament de la Policia Local de Montcada i Reixac, en col·laboració amb la
regidoria de Salut Pública i Consum i la d'Educació.
Es proposa repetir aquest projecte anualment.
Com fan altres municipis, es podria habilitar puntualment o permanentment un circuit
G¶KDELOLWDWV HQ ELFLFOHWD SHU WDO G¶LQLFLDU L PLOORUDU OHV KDELOLWDWV GHOV SHWLWV DPE OD
bicicleta.
164
Foto 37.
Circuit de bicicleta de Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà.
Gràcies a aquesta iniciació, es podrà facilitar que es facin camins escolars en bicicleta,
utilitzar la bicicleta en desplaçaments i activitats escolars, etc.
11.2. Biciescola
/D %LFLHVFROD G¶DGXOWV Wp FRP D REMHFWLX SULQFLSDO PLOORUDU OD TXDOLWDW GH YLGD GH OHV
persones adultes a partir del descobriment de la bicicleta i les seves possibilitats com a
mitjà de transport i lleure. La bicicleta permet fer una activitat física suau que fa que
pugui ser practicada a qualsevol edat, especialment a edats madures. És una activitat
D O¶DLUH OOLXUH VRFLDO eV XQ UHFRQIRUWDQW WDQW D QLYHOO ItVLF FRP D SVLFROzJLF (O FXUV
també ajuda a potenciar les relacions socials i la cultura de la bicicleta.
Es poden dur a terme diversos cursos, cadascun amb diferents objectius
G¶DSUHQHQWDWJH
x
&XUVRV G¶LQLFLDFLy GLULJLWV D SHUVRQHV TXH QR KDQ SXMDW PDL D OD ELFLFOHWD
/¶DVVRFLDFLy %$&& SRUWD XQV anys fent-los. Amb una metodologia pròpia i
XQD DFXUDGD DWHQFLy SHUVRQDO V¶DFRQVHJXHL[ TXH HO GHOV DOXPQHV GH
qualsevol edat pedalin.
165
Foto 38.
x
%LFLHVFRODGHO%$&&FXUVG¶LQLFLDFLy)RQW%$&&
Cursos de circulació: dirigits a persones que saben anar amb bicicleta, però
que volen circular per ciutat de forma fàcil i segura. Està dedicat a
desenvolupar les habilitats, el control del vehicle, informar sobre la normativa i
la actitud ciclista.
Aquests cursos es poden complementar amb altres activitats com ara classes
monogràfiques, tallers de mecànica, sortides amb bicicleta, xerrades sobre
FLFORWXULVPHVREUHVDOXWLELFLFOHWDVREUHDQDUDPEELFLDODIHLQDDO¶HVFRODWRWGLULJLW
a tenir ciclistes millor informats i formats sobre la bicicleta urbana i de lleure.
11.3. Camins escolars
Els camins escolars tenen com a objectiu optimitzar la mobilitat a les escoles en
FRQGLFLRQVGHVHJXUHWDW(OVPRPHQWVG¶HQWUDGDLVRUWLGDGHO¶HVFRODVyQHVSHFLDOPHQW
problemàtics a causa de O¶HOHYDW ~V GHO YHKLFOH PRWRULW]DW TXH V¶Dcostuma a fer. El
camí escolar potencia que els alumnes puguin arribar a peu o en bicicleta formant
grups organitzats i guiats.
166
Figura 57. El cercle viciós-YLUWXyVGHODPRELOLWDWDO¶HVFROD)RQWZZZELFLQVWLWXWFDW
/¶LWLQHUDULHVGLVVHQ\DHQEDVHDOHVFDUDFWHUtstiques del viari (en quant a pacificació i
VHJXUHWDW YLjULD L DPE O¶REMHFWLX TXH HO FRPSDUWHL[LQ HO Pj[LP G¶DOXPQHV 3HU D
dissenyar-OR FDO GRQFV XQ HVWXGL GH PRELOLWDW G¶DTXHVWV DOXPQHV SHU VDEHU HO VHX
origen.
(QDTXHVWVSURMHFWHVV¶LPSOLTXHQWDQWHOs usuaris del camí, com els pares, el personal
docent, el propietaris de negocis ubicats al llarg de la via, etc. Així, a més dels estudis
GHPRELOLWDWFDOXQSURFpVSDUWLFLSDWLXSUHYLSHUWDOTXHV¶LQIRUPLLHVFRQYLGLDWRWKRP
Montcada, amb el projecte de la Ronda de les EscolesMDKDFRPHQoDWXQG¶DTXHVWV
SURFHVVRV(VWUDFWDG¶XQSURMHFWHTXHQHL[GHO3ODG¶$FWXDFLy0XQLFLSDO(VYDIHUXQ
SURFpVSDUWLFLSDWLXHQHOTXHYDWHQLUXQSDSHUPROWLPSRUWDQWO¶DVVRFLDFLy0RQWFDGDHQ
Bici.
En països com Itàlia, els camins escolars en bici o BiciBus estan àmpliament
implementats en moltes ciutats.
167
Foto 39.
Parada Bici-Bus a Reggio Emilia, Itàlia. Font: Comune di Reggio Emilia.
$,WjOLDHOVQHQVTXHSDUWLFLSHQHQHO%LFL%XVKDQGHGLVSRVDUGHO³FDUQHWGHFLFOLVWD´
que els acredita com capacitats per circular en bicicleta:
Foto 40.
Carnet ciclista per a escolars a Regio Emilia.Font: Comune Reggio Emilia.
/¶HGXFDFLy YLjULD pV XQ FRPSRQHQW PROW LPSRUWDQW SHU D OD LPSODQWDFLy G¶LQLFLDWLYHV
escolars com aquesta.
A Espanya, V¶HVWDQSRUWDQWDWHUPHOHVSULPHUHVLQLFLDWLYHVFRPD0DGULG
168
Foto 41.
Bicibus del Col·legi Rufino Blanco, en el barri de Chamberí, Madrid. Font:
Pedalibre.
Els camins escolars també estan lligats a projectes de moderació del trànsit i mesures
que incrementin OD VHJXUHWDW GH YLDQDQWV L ELFLFOHWHV WDQW D O¶HQWRUQ GHOV DFFHVVRV DO
FHQWUHHVFRODUFRPHQHOVLWLQHUDULVSUz[LPVDO¶HVFROD
11.4. En bicicleta a la feina
(OVHFWRUSULYDWWDPEpSRWFRQWULEXLUDXQDSROtWLFDDIDYRUGHO¶~VGHODELFLFOHWD2EOLJDU
les empreses, per exemple, que proporcionin un pla de mobilitat als seus treballadors
pV XQD PDQHUD G¶REOLJDU-OHV D IRPHQWDU O¶~V GH OD ELFLFOHWD HQWUH DTXHVWV $OJXQV
HPSUHVDULVGHFLXWDWVHXURSHHVRIHUHL[HQXQDPSOLYHQWDOOG¶LQFHQWLXVSHUHQFRUDWMDUHOV
treballadors que van amb bicicleta (bonificació per quilòmetre recorregut amb bici,
facilitats per comprar una bicicleta, dutxes i vestuaris, begudes gratuïtes, tómboles
amb premis especials per als ciclistes, etc.).
6¶KDGHVXEUDWOODUO¶LQWHUqVHFRQzPLFHQO¶~VGe la bicicleta per part de les empreses, ja
TXHHOVHVWDOYLVDFRQVHJXLWVHQFRQFHSWHG¶DSDUFDPHQWVGHFRW[HVVyQFRQVLGHUDEOHV
(els ordres de magnitud són 8.000 euros per una plaça en un aparcament no
subterrani i 16.000 euros en un aparcament subterrani). Llogar a altres persones
SODFHV G¶DSDUFDPHQW TXH MD QR HVWDQ UHVHUYDGHV DO SHUVRQDO WDPEp SRW VHU XQD IRQW
G¶LQJUHVVRV L HQ WRW FDV HV JDUDQWHL[ XQD ERQD DFROOLGD SHU SDUW GHOV FOLHQWV 8QD
169
UHGXFFLy GH O¶DEVHQWLVPH JDXGLU GH PpV ERQD VDOXW L XQ PLOORU estat psicològic dels
ciclistes) també representa un guany important.
11.5. Compres en bicicleta
La contribució que realitzen els clients que arriben en transport públic, en bicicleta i a
peu està generalment molt subestimada pels comerciants, que són els primers que
V¶RSRVHQDOHVUHVWULFFLRQVG¶DSDUFDPHQWVRDFFpVGHOVFRW[HVFRQYHUVLyHQ]RQHVGH
vianants) a les vies GHO¶HQWRUQGHOHV]RQHVFRPHUFLDOV.
(Q XQD FDPSDQ\D GH SURPRFLy G¶DQDU D FRPSUDU HQ ELFL HV SRW JUDWLILFDU HO FOLHQW
ciclista amb un obsequi o amb la participació en un sorteig. Una pràctica molt comuna
en altres països, però incipient en el nostre és que els comerciants instal·lin
aparcaments per a bicicletes davant de la seva botiga.
&RP D H[HPSOH OD FDPSDQ\D ³FRPSUHV HQ ELFL´ GHO JUXS GH ERtiguers Cor Eixample
premiava a qui anés a comprar 4 vegades en bicicleta amb vals de 10 euros de
FRPSUHVJUDWXwWHV/DLQLFLDWLYDWHQLDHOVXSRUWGHO¶$MXQWDPHQWGH%DUFHORQDERWLJXHV
GHELFLLDVVRFLDFLRQVG¶XVXDULVGHODELFLFOHWD
Figura 58. Campanya CorEixample. Font: Cor Eixample.
170
(O3ODG¶$FWXDFLy&RPHUFLDOGH0RQWFDGDUHFXOOFRPDREMHFWLXODSURPRFLyGHO¶~VGH
la bicicleta. Es pot considerar que aquesta iniciativa encaixaria amb aquest objectiu.
11.6. SMSS
La SMSS és un esdeveniment anual a què V¶DGKHUHL[HQ PpV G¶XQ FHQWHQDU GH
municipis. S'emmarca dins la iniciativa europea de la "European mobility week" i es va
començar a fer el 1999, amb la celebració del Dia sense cotxes.
Durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS) es porten a terme
diverses activitats relacionades amb la bicicleta. La més popular és la típica pedalada
TXHFRQJUHJDFHQWHQDUVG¶DVVLVWHQWV
Foto 42.
Pedalada Contra el Canvi Climàtic a Montcada (2009). Font: Ajuntament de
Montcada i Reixac.
'LQVODSURJUDPDFLyG¶DFWLYLWDWVG¶DTXHVWD6HWPDQDHVSRGHQLQFORXUHPROWHVDFWLYLWDWV
de promoció de la bicicleta, a banda de les ja esmentades (cursets de bicicleta,
activitats lúdiques com la pedalada o la gimcana):
x
Tallers de reparació de bicicletes: oferir la possibilitat de fer una revisió
bàsica de les bicicletes amb la col·laboració dels comerços locals, per tal
G¶RIHULUDTXHVWVHUYHLDOVFLFOLVWHVGHODFLXWDWLDOHVERWLJXHV
x
Esmorzar en bicicleta: un dels dies de la SMSS es pot oferir un petit esmorzar
(aliments, obsequis i informació) als ciclistes, en diversos punts de la ciutat.
171
Foto 43.
x
%LFLHVPRU]DDO¶+RVSLWDOHWRUJDQLW]Dt SHUO¶HQWLWDW/D6DERJD)RQW/D6DERJD
Cursa de transports: es realitza el mateix itinerari amb diversos modes de
WUDQVSRUW PHVXUDQW HO WHPSV TXH V¶KL WULJD DPE FDGDVFXQ L SUHVHQWDQW HOV
resultats. Generalment, els modes més ràpids són la moto i després la
bicicleta. Si es tenen en compte també paràmetres ambientals, la bicicleta sol
VHUHOPLWMjPpVHFROzJLFSHOIHWTXHQRFRQWDPLQDDPpVGHO¶DQDUDSHX
Foto 44.
&XUVDGHWUDQVSRUWVGHO¶+RVSLWDOHWRUJDQLW]D373)RQW373
$TXHVWD DFWLYLWDW V¶KD UHDOLW]DW GXUDQW HOV GDUUHUV DQ\V D 0RQWFDGD DPE PRWLX
de la Setmana de Mobilitat.
172
Es poden trobar més activitDWV UHFROOLGHV DO FDWjOHJ G¶DFWXDFLRQV PXQLFLSDOV GH OD
Setmana de la Mobilitat que es troba al web de la Generalitat:
http://www.gencat.cat/mediamb/ea/mobilitat/setmana.htm
11.7. Lleure en bicicleta
6¶KDGHPRVWUDWTXHHOVFLFOLVWHVG¶RFLLG¶HVSRUWSRGHQFRQYHUWLU-se en ciclistes urbans,
és a dir, passar a utilitzar la bicicleta per als seus desplaçaments quotidians. La
SURPRFLyGHO¶RFLHQELFLFOHWDQRQRPpVVHUYHL[SHUJHQHUDUFLFOLVWHVXUbans sinó també
ajuda a donar a conèixer als usuaris la xarxa pedalable de la seva ciutat, tant la que
està en zona urbana com la que es troba en zones verdes.
/DSURPRFLyGHO¶RFLXUEjHQELFLFOHWDHVSRWSRUWDUDWHUPHDPEGLYHUVHVLQLFLDWLYHV
x
Rutes espRUWLYHVLG¶RFLHQOHVYLHVSHGDODEOHVGH]RQHVYHUGHV
Foto 45.
Totem i sender pedalable del Ripoll. Font: elaboració pròpia.
173
&RPV¶REVHUYDDODIRWRJUDILDODUXWDGHVHQGHULVPH*5-92 passa per Montcada en la
seva etapa 17-18.
x
Itineraris i rutes guiades de turisme urbà, de temàtica concreta, per exemple
històrica, arquitectònica, cultural, etc.
8Q H[HPSOH D 0RQWFDGD VHULD HO GH OD 5XWD GH O¶$LJXD XQ LWLQHUDUL TXH
SURPRFLRQD O¶$MXQWDPHQW GH 0RQWFDGD L TXH O¶DVVRFLDFLy 0RQWFDGD Hn Bici
recull com a itinerari ciclista.
Figura 59. )XOOHWyGHO¶LWLQHUDUL³5XWDGHO¶DLJXD´)RQW$MXQWDPHQWGH0RQWFDGD
174
12.
AVALUACIÓ I SEGUIMENT
/¶DYDOXDFLyLVHJXLPHQWGHOSODHVIDUjDWUDYpVG¶LQGLFDGRUV
+L KD LQGLFDGRUV TXH HV SRGHQ REWHQLU G¶HQTXHVWHV L HVWXdis interns o externs a
O¶$MXQWDPHQW/HVHQTXHVWHVGHPRELOLWDWDFRVWXPHQDVHUG¶jPELWVXSUDPXQLFLSDOFRP
DUD O¶(04 TXH pV SHU a tota Catalunya. En aquest cas, és important la mida de la
mostra per tal que les enquestes tinguin una fiabilitat òptima.
Altres indicadors podrien generar-se en fer estudis de mobilitat al municipi, com ara
Plans de Mobilitat Urbana generals i sectorials.
Tant les enquestes com els estudis de mobilitat haurien de tenir en compte la mobilitat
en bicicleta i tractar-la com un mode de transport independent. Generalment,
V¶DJUXSHQHOVPRGHVGHO¶DQDUDSHXLHQELFLFOHWDLQRpVFRKHUHQWMDTXHODTXDQWLWDW
de desplaçaments a peu són molt superiors als que es realitzen en bicicleta.
Tot seguit es recullen els indicadors bàsics de seguiment que hauria de tenir el present
SODSHUWDOGHSRGHUFRSVDUHOVVHXVHIHFWHVLO¶HYROXFLyGHODELFLFOHWDFRPDPRGHGH
transport en el municipi.
12.1. Mobilitat en bicicleta
Nombre de desplaçaments en bicicleta i fracció modal
Definició
x
Nombre absolut de desplaçaments en bicicleta realitzats
diàriament en el municipi.
x
Percentatge de desplaçaments en bicicleta respecte als
realitzats en la resta de modes, diàriament (en dia feiner i en
dissabtes i festius).
Font
Enquestes de mobilitat urbana, principalment EMQ.
Periodicitat
EMQ és quinquennal, la darrera és la de 2006, ressenyada en aquest
estudi i la propera serà al 2011.
175
Ocupació dels aparcaments de bicicletes
Definició
Nombre de bicicletes aparcades respecte al nombre total de places
G¶DSarcament en un moment determinat.
Font
Interna
Periodicitat
$QXDO6¶DFRQVHOODUHDOLW]DU-la a mig matí en un dia feiner ordinari.
Enquestes a residents i visitants
Definició
Enquestes de mobilitat en bicicleta a ciclistes i no ciclistes. Es tracta
G¶XQDHQTXHVWDHVSHFtILFDSHUDYDOXDUO¶~VLODSHUFHSFLyGHODELFLFOHWD
FRPDWUDQVSRUWLVLV¶HVWLPDSHUa usos esportius, de lleure).
Per aOVFLFOLVWHVV¶LQFORXUDQTHVWLRQVVREUHHOVRUtJHQVLGHVWLQVWHPSV
i distància de recorregut, percepció dels serveis existents, etc.
Per als no ciclistes es preguntarà la percepció sobre la bicicleta, si
disposen de bicicleta, si saben anar en bicicleta, etc.
Font
Interna o externa (per exemple, alguna entitat o associació).
Periodicitat
Anual.
Infraestructures per a la bicicleta
Km de vies ciclistes
Definició
Recompte de km de vies ciclistes per tipologia:
x
Carril bici en calçada (segregats o no segregats)
x
Vorera bici
x
Sender pedalable
Font
Interna.
Periodicitat
Anual.
176
,QYHQWDULG¶DSDUFDELFLFOHWHV
Definició
x
Nombre G¶DSDUFDPHQWV SHUDELFLFOHWHVSXQWVG¶DSDUFDPHQW
x
Nombre GH SODFHV G¶DSDUFDPHQW per bicicletes (depèn del
VXSRUW SHU H[HPSOH VL HV WUDFWD G¶DSDUFDPHQWV WLSXV 8
invertida cal comptar dues places per suport).
x
Nombre GH SODFHV G¶DSDUFDPHQW d¶DOWUHV WLSXV DSDUFDPHQW
segur/tancat, subterrani, etc.) especificant tipologia.
Font
Interna.
Periodicitat
Anual.
Bicicleta pública
Definició
x
Nombre G¶HVWDFLRQVLELFLFOHWHV
x
Rotació de les bicicletes (nombre G¶XVRV SHU ELFLFOHWD L SHU
dia)
x
Nombre G¶XVXDULVLQVFULWVDOVHUYHL
x
Etc.
Font
Interna - gestor del servei.
Periodicitat
Anual.
177
Mesures de moderació del trànsit
Km de vies moderades
Definició
Recompte de km de vies moderades per tipologia:
x
Zones 30: Carrers amb velocitat limitada a 30 km/h
x
Prioritat invertida: els vehicles motoritzats estan subjectes a
un límit de velocitat de 20 km/h; pot ser secció de plataforma
única (habitual) o no; normativament no està permès
l'estacionament.
x
Illa de vianants UHVWULFFLRQV G¶DFFpV SHr als vehicles
motoritzats; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no;
normativament no està permès l'estacionament.
Font
Interna
Periodicitat
Anual
12.2. Seguretat
Sinistralitat
Definició
x
Nombre G¶DFFLGHQWV amb implicació de ciclistes.
x
Taxa de sinistralitat: nombre G¶DFFLGHQWVDPELPSOLFDFLyGH
ciclistes amb respecte al total de desplaçaments en bicicleta.
Font
Guàrdia urbana.
Periodicitat
Anual
178
Robatori
Definició
x
Nombre de denúncies de robatori
x
Nombre de bicicletes recuperades
Font
0RVVRVG¶HVTXDGUa
Periodicitat
Anual
Compliment de la normativa
Definició
x
Nombre de multes/sancions per infraccions relacionades amb
la bicicleta.
Font
Guàrdia urbana.
Periodicitat
Anual
12.3. Participació, promoció, educació i informació
Quant a participació, caldrà HVSHFLILFDU TXLQ VHUj O¶RUJDQLVPH TXH V¶RFXSDUj OD
bicicleta, preferentment, seria la comissió de la bicicleta. Un cop en funcionament,
alguns indicadors podrien ser el nombre de participants i el nombre de reunions per
any.
En promoció i educació, aquests indicadors variaran en funció dels programes que
HVSRUWLQDWHUPH3HUH[HPSOHVLV¶DFRQVHJXtVXQQRXWHUUHQ\SHUIHUXQFLUFXLWFLFOLVWD
G¶HGXFDFLyYLjULDHQELFLFOHWDHVSRGULDDYDOXDUO¶LQGLFDGRUVHJHQWTXHHQJOREDULDHOV
escolars que participen d¶DTXHVWLDOWUHVSURJUDPHVGHSURPRFLyVLPLODU
179
Escolars participants en programes de promoció i educació
Definició
Quantitat de nens que han participat en programes de promoció i
educació de la bicicleta organitzats pel municipi.
Font
Interna
Periodicitat
Anual
/¶LQGLFDGRU VREUH OD informació relativa a bicicleta haurà de comptar amb tots els
PHFDQLVPHV G¶LQIRUPDFLy TXH V¶KDJLQ JHQHUDW GXUDQW O¶DQ\ SHU H[HPSOH SOjQROV R
fulletons. Si es fa un apartat per a bicicleta al web, es podrien comptabilitzar les
entrades efectuades a aquesta pàgina web.
180

Pla Estratègic de la bicicleta - Ajuntament de Montcada i Reixac

Transcripción

Documentos relacionados