Diari del festival - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de
Transcripción
Diari del festival - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de
Divendres 10 d’octubre de 2014 · Número 8 9 Dick Miller 10 Jon S. Baird 11 Fabrice du Welz 12 Kim Seong-hun IT FOLLOWS_ESP_NUEVO.indd 1 w w w. s i t ge s f i l m fe s t iva l . co m 09.10.14 11:56 Diari del festival 2 Divendres 10 d’octubre 2014 Informació i venda d’entrades 2 Est ació Re n fe Pg. de Vilanova eP are llad es s Cap de la Vila C. 5 8 oni C. de Sant Ant Pg. Marítim C. C. 7 Àn ge M ajo r sú de Je 4 6 lV id al Preus (IVA inclós) C. Rafael Llopart Av. Sofía C. d 3 Gumà n Llopis 1 C. Francesc sc nce Fra ant C. S C. de Joa Compra les teves entrades a través del web del Festival: www.sitgesfilmfestival.com C. Jo an M arag all 17 Pg. de la Ribera 9 10 La Fragata 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 rxador L’Exco 12 11 13 15 14 Platja de Sant Sebastià 16 Estació Bus Sitges - Barcelona / Sitges - Vilanova Cinema Prado Cinema El Retiro Cap de la Vila Jardins d’El Retiro. Taquilles centre Hort de Can Falç Carrer Primer de Maig Passeig de la Ribera La Fragata Ajuntament Fundació Stämpfli - Art Contemporani Mercat Vell. Casa Bacardí Palau de Maricel. Exposicions Edifici Miramar Platja de Sant Sebastià. Estands L’Escorxador. Brigadoon. Punt d’informació Plaç Dr. R a del obert Av. E m eren Port E 21 sport iu Aig uado lç 20 18 Hotel Meliá. Auditori. Taquilles. Punt d’informació. Sala Tramuntana 19 Photocall Mirador 20 Port de Sitges - Aiguadolç 21 Photocall del Port COORDINACIÓ Violeta Kovacsics Tren fantàstic! FOTÒGRAFS Miguel Ángel Chazo, Jesús Paris ntós 19 Informació transports MAQUETACIÓ Juan Carlos Gómez, Fran Valenciano (Estudio Fénix) Rave 18 El diari del festival REDACCIÓ Gerard Casau, Toni Junyent, Alan Salvadó, Pau Teixidor, Gala Hernández cià R oig i Consulteu tots els horaris, parades Del 3 al 12 d’octubre (ambdós inclosos) i preus a Tren directe Sitges – Barcelona Sants www20.gencat.cat/portal/site/ Sortida des de Sitges: 1.30h de la rodalies o bé al 900 41 00 41 matinada Bus diürn i nocturn Són vàlids els bitllets i abonaments de Renfe i ATM, adequat al nombre de zones del trajecte realitzat. El Tren Fantàstic sortirà puntualment a la 1.30h, sense excepcions. En cas de retard en les projeccions nocturnes, la sortida d’aquest tren no es modificarà. Monbús Consulteu horaris i parades 93 893 70 60 / www.monbus.cat Bus urbà de sitges Consulteu horaris i parades a: www.visitsitges.com IL·LUSTRACIÓ Guillem Dols VOLUNTÀRIA Patricia Salvatierra El festival no comparteix necessàriament les opinions expressades pels diferents autors d’aquesta publicació. El Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests serveis de transports. Els possibles canvis en les projeccions del Festival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports. maratons del 12 d’octubre, les sessions Despertador, Abonament Matinée, Abonament Auditori, Butaca VIP i Localitat Numerada Venda d’entrades 9€: S. O. F. Sitges 47, S. O. F. Òrbita, S. O. F. Especials, Fantàstic Panorama, Noves Visions, Seven Chances, Focus Àsia, Midnight X-Treme, Anima’t i Sessions 3D*. 6€: Secció Sitges Clàssics 7€: Sessions Anima’t Curts 11€: Maratons, Programa doble (llevat d’excepcions) 13€: Gala d’Inauguració i Gala de Cloenda 14€: Maratons del dia 12 d’octubre 4,50€: Classes magistrals i sessions Despertador (sessions de les 8.30 h. a tots els cinemes) *1€: Ulleres 3D, per les sessions 3D de l’Auditori. De venda al web i a les taquilles del Festival. De 3 al 12 d’octubre també les podràs adquirir a les taquilles de l’Auditori situades a la sala Tramuntana de l’Hotel Meliá Sitges (c. Ramon Dalmau, s/ núm) i a les taquilles Jardins del Retiro situades als jardins d’aquesta societat (Àngel Vidal, 17). Abonament 10: Compra 10 entrades per a 10 sessions diferents i obtindràs un 10% de descompte sobre el preu total. És vàlid únicament per a les sessions que tinguin un preu de 9 euros. Podràs gestionar el teu abonament a la teva àrea personal de la nostra pàgina web. Abonament 20: Compra 20 entrades per a 20 sessions diferents i obtindràs un 20% de descompte sobre el preu total. És vàlid únicament per a les sessions que tinguin un preu de 9 euros. Podràs gestionar el teu abonament a la teva àrea personal de la nostra pàgina web. Abonament 40: Compra 40 entrades o més i obtindràs un 20% de descompte sobre el preu total. És vàlid per a totes les sessions excepte les gales d’Inauguració i Cloenda, maratons del 12 d’octubre, les sessions Despertador i Localitat Numerada. Podràs gestionar el teu abonament a la teva àrea personal de la nostra pàgina web. Taquilles del festival Abonaments (iva inclós) Carnets amb descompte* 20% de descompte en la compra d’entrades per als titulars del Carnet de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Fnac Oci i Cultura, Club TR3SC (vàlid per al titular i un acompanyant), RACC Master, RAKK 4u, Amics JoTMBé i majors de 65 anys. Els descomptes no són acumulables. El titular podrà adquirir una entrada amb descompte per carnet, excepte els titulars del carnet TRESC, que podran adquirir-ne dues. * Excepcions dels carnets de descompte: els descomptes no són aplicables a les gales d’Inauguració i de Cloenda, Recollida d’entrades Print at home: Imprimeix les teves entrades des del teu espai personal triant l’opció “print at home” i accedeix amb elles directament al cinema. Ticket Mobile: Si tens un smartphone, descarrega’t les teves entrades des del teu espai personal al mòbil triant l’opció “Print Mobile” i accedeix directament al cinema. Es podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a: Taquilla Auditori (Hotel Melià Sitges Sala Tramuntana). Carrer Ramon Dalmau, s/núm. Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Auditori o Tramuntana. Taquilla Jardins del Retiro. Carrer Àngel Vidal, 17 (també accés pel carrer Jesús). Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Retiro o Prado. Molt important: Les entrades per a les sessions que comencin abans de les 9 h. a qualsevol dels espais s’hauran adquirir/ recollir anticipadament amb el sistema Print at home o Ticket Mobile. Observacions: Forma de pagament acceptada en efectiu i targeta. Es donarà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates. Queda prohibit l’accés a la sala un cop començada la sessió. Únicament es contemplarà el canvi o devolució de l’import de l’entrada en el cas de cancel·lació del/dels llargmetratge/s anunciat/s en la programació. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades. La informació inclosa en aquest programa és susceptible de canvis. Per a més informació consulteu el web: www.sitgesfilmfestival.com Suport taquilles: Horari d’atenció de dilluns a divendres de 9.30 a 21.30h. Caps de setmana i festius previs al Fetival de 10 a 19h del 23 de setembre al 12 d’ocubre. Telèfon: 93 1195828 Correu electrònic: [email protected] Diari del festival 3 Divendres 10 d’octubre 2014 Lola Dueñas (Alleluia) Presentació Zeta Cinema Antonio Banderas a la seva arribada al Festival Els directors de Spring Úrsula Corberó, Premi Bacardí Mora Recaldea i Martín Desalvo (El día trajo la oscuridad) Diari del festival 4 Divendres 10 d’octubre 2014 Anima’t PRADO 15:30 S.O.F. Sitges 47 AUDITORI 08:15, 18:00 It Follows Quién no ha sentido alguna vez el placer que provoca la rendición y la entrega más absoluta ante un descubrimiento inesperado. Ante lo que, sin previo aviso, te atrapa para siempre. O, mejor dicho, ante aquello que siempre te perseguirá. De la misma forma con que una chica de belleza inalcanzable despliega sus armas, causando admiración y estupor, seduciendo y desconcertando al mismo tiempo, It Follows tiene la capacidad de sobrevolar el patio de butacas con la autoridad de quien se siente amo y señor de su propio feudo; de quien se sabe observado, admirado y deseado. De quien vive con la potestad de haber construido un maquiavélico juego de espejos que parece diseñado para disfrutar del sufrimiento de un espectador que, estupefacto, buscará una mirada de comprensión en el de al lado. Esta película americana destinada a marcar tendencia en la C M Y CM MY CY CMY K cosecha fantástica de este año, como solo un puñado de cintas tienen el privilegio de hacerlo, se abre ante nuestros ojos como una arrolladora y malsana cinta de terror. También, como una compleja obra cinematográfica, con sus propias e inquebrantables leyes internas. El director, David Robert Mitchell, sitúa al espectador en una posición de constante inferioridad frente a un relato que le va intimidando a cada minuto y a cada plano. Es en este control sobre el espectador que It Follows se convierte en una máquina imparable, espeluznante y dañina. Sentir que alguien le persigue. Eso es lo que le pasa a Jay, una adolescente de 19 años que verá cómo unos aterradores seres la acechan mientras el resto de la humanidad no ve absolutamente nada. Estas visiones harán que ella se vea forzada a salir gritando salvajemente de su casa en busca de ayuda, mientras todo el vecindario la mira como si estuviera loca. Lo que la actriz Maika Monroe (que hace doblete en el Festival con la no menos brillante The Guest) consigue en esta película debería catapultarla de manera fulminante al estrellato. Es a partir del caprichoso y milimétrico control sobre la mirada de nuestra protagonista que la impasible cámara de Mitchell logra poner nervioso al personal. Insoportables planos generales cargados de peligro y movimientos de cámara de 360 grados convertidos en la peor de las amenazas son algunas de las desafiantes herramientas que este cineasta con tan solo otra película a sus espaldas dispondrá para helarnos el corazón. Cuesta mucho imaginar, y más aún describir, qué sensaciones produce It Follows, así que preferimos dejarlo aquí, porque estamos ante aquella película de terror que siempre quisimos ver, pero que nunca pensamos que pudiera llegar a existir. Saint Seiya: Legend of Sanctuary la primera adaptación cinematográfica de Los Caballeros del Zodíaco en utilizar CGI. Completará la sesión la película Bayonetta: Bloody Fate. CineAsia S.O.F. Sitges 47 AUDITORI 10:15 The Rover La producción de Saint Seiya: Legend of Sanctuary se anunció en 2011, con motivo del 25 aniversario de la creación del manga original, pero no fue hasta octubre de 2013 que se conocieron el título y los primeros detalles del argumento. Se trata del sexto largometraje de la saga y el primero en 10 años después de Saint Seiya: Heaven Chapter. Overture. El elegido para dirigir el proyecto fue Keiichi Sato, un veterano que ha realizado labores de dirección de animación y de diseños mecánicos en producciones tan variopintas como City Hunter, The Big O –su trabajo más personal– y, más recientemente, en Asura y Karas, de las que es el máximo responsable. El proyecto surgió de la idea de relanzar la leyenda de Los Caballeros del Zodíaco, adaptándola a los tiempos modernos tanto a nivel narrativo como a nivel técnico, aplicando así las últimas tecnologías de animación digital. Como no podía ser de otra manera, la saga elegida fue la más popular y emblemática de la serie original: la de las 12 Casas del Santuario. Estrenada en Japón el 21 de junio de 2014, la película fue producida y animada por Toei Animation, recaudando más de 82 millones de yenes en el fin de semana de su estreno. Hoy es el día marcado para que el fan pueda gozar de David Michôd está de moda. Tras su multipremiada ópera prima, Animal Kingdom, el director se consagra ahora con The Rover, un elegante y austero thriller ambientado en un futuro distópico heredero de la atmósfera de desorden social de Mad Max. Con un cásting liderado por un Guy Pierce en estado de gracia y un Robert Pattinson sorprendentemente adulto, The Rover cuenta la relación que se establece entre dos outsiders, Eric y Rey, en un mundo deshumanizado y violento, donde, tras el colapso económico sufrido en Occidente, la vida está en constante peligro. Eric es un hombre frío, oscuro y solitario que vaga sin aparente rumbo en medio del caos. Sin embargo, el encuentro con el ingenuo Rey –a raíz de un asunto aparentemente pragmático–, hará que que Eric recupere emociones que creía olvidadas. Los 2 hombres iniciarán un viaje por el desierto australiano, atravesando un paisaje desolado y extrañamente hermoso que se alzará como el tercer protagonista del film para dotarlo de ciertas reminiscencias de western posmoderno y de road movie postapocalíptica. Diari del festival 5 Divendres 10 d’octubre 2014 Sitges Clàssics PRADO 12:00 Tales from the Crypt: The Demon’s Knight a los fervientes seguidores de la serie original, permitiéndoles disfrutar del terrorífico universo de Crypt Keeper en la gran pantalla. La película sorprenderá a los noiniciados que busquen una cinta sin más pretensión que divertir y entretener con un humor y una violencia desfasados. No dejes escapar esta oportunidad de disfrutar de nuevo de un pedazo de historia televisiva que marcó a niños y jóvenes por igual. S.O.F. Especials Fantàstic Panorama AUDITORI 20:00 RETIRO 01:15 Relatos salvajes Marató White Settlers + Preservation + Backcountry Gerard Rodríguez ESCAC Noves Visions - Ficció PRADO 10:00 Luna Un pequeño prólogo de Crypt Keeper invitándonos al cine, seguido de una introducción a través de una terrorífica mansión que hará las delicias de más de un espectador (que no podrá evitar hallarse tarareando la melodía principal) introducen la persecución a toda velocidad de dos misteriosos conductores por una carretera desierta que termina en un espectacular accidente. Este choque marcará el punto de partida de una nueva batalla en la milenaria guerra secreta por el control del universo, librada en la tierra entre el bien y el mal. Con esta sencilla premisa empieza Tales from the Crypt: The Demon’s Knight, película basada en la serie homónima de la HBO que nos propone un viaje en el tiempo a los ya lejanos años 90. Con una explosiva mezcla de gore, violencia, efectos especiales de dudosa calidad y el tan carismático humor negro del que gozaba la mítica serie, la película ofrece buenas dosis de entretenimiento y de diversión. Esto último, sumado a un tono desenfadado, a caballo entre las series fantásticas de los 50 y de los 60, como The Twilight Zone o las películas ochenteras de John Carpenter, hará que el film no defraude a los más nostálgicos ni El dol per la pèrdua d’un fill és un viatge que ha estat explicat per cineastes importants en multitud d’ocasions. El gran Dave McKean pren aquesta dolorosa situació com a punt de partida d’una de les pel·lícules més captivadores del Festival. Luna és un preciós conte per a adults que barreja imatge real i animació amb la sensibilitat que caracteritza els treballs d’aquest famós l’il·lustrador britànic. McKean sembla recordar-nos un dels objectius del fantàstic: no ha de servir només com a refugi d’una realitat crua i insuportable, sinó que s’ha de poder veure com a eina per superar les nostres pors interiors. En realitat, el que diferencia la nostra imaginació dels records o de la vida real és tan subtil com aquell moment en el qual comences a somiar i, de cop, alguna cosa et fa despertar. De vez en cuando, el cerebro de una persona hace click y esta estalla en un arrebato de furia incontrolable, arremetiendo contra todo. Es lo que ocurre en la última obra de Damián Szifron, Relatos salvajes, que nos presenta seis historias sobre lo inevitable (y placentero) de perder el control. Producida por Pedro Almodóvar y con la complicidad de un reparto de campanillas que es un auténtico all-star del cine argentino, y bañada en un humor negrísimo, la película juega con el espectador con inteligencia y malicia: sabemos que la narración se precipitará al abismo, pero no logramos intuir cómo ocurrirá, ni los sorprendentes giros que tendrán lugar en la caída. Un hombre que planea cuidadosamente una venganza contra aquellos que le hicieron afrentas en el pasado. Una camarera que se encuentra frente al hombre que arruinó a su familia. Dos conductores enfrentados en una pelea que se torna sangriento slapstick. Un ingeniero que se ve absorbido en un cúmulo de calamidades a causa de una multa de tráfico. Un atropello mortal que tiene como consecuencia una lucha de clases avariciosa y ruin. Y una boda infeliz en la que se destapa la necesidad de liberar al animal interior. Esos son los salvajes relatos que propone una película catártica, que llega al Festival tras reventar la taquilla argentina y dejar boquiabiertas las plateas de Cannes, Toronto y San Sebastián. Pixapins: seguiu el nostre consell i quedeu-vos a casa, perquè la marató que us portem avui està plena de caceres humanes, animals ferotges i població rural amb molt males puces. White Settlers agafa el seu títol d’una expressió anglosaxona, que fa referència a les persones que s’instal·len a un territori sense mostrar cap mena de consideració pels seus habitants. En aquest cas, els colonitzadors són un matrimoni que es trasllada de Londres a l’Escòcia rural, trobant-se amb l’hostilitat dels seus veïns. Definida com un Perros de paja per al nou millenni, White Settlers s’acaba erigint en la pel·lícula perfecta per comprendre l’hostilitat entre Anglaterra i Escòcia. Per la seva banda, Preservation ens presenta tres caçadors de ciutat, convertits en presa des del moment que es desperten amb una X marcada al cap. Molt celebrada al festival de Nova York, l’evolució de la seva (aparentment) fràgil protagonista femenina és de les que fan embogir la platea. Per últim, Backcountry s’inspira en un cas real per explicar la història d’uns excursionistes que s’extravien en un racó remot del Canadà, descobrint fatalment que es troben una àrea poblada per óssos salvatges. ¿TE MIRAN RARO, RARO, RARO? BIENVENIDO A FANTASCY LIBROS ECHA UN VISTAZO Doce futuros inquietantes de la mano de los autores del fantástico español más destacados. ¿Has tenido alguna vez un sueño recurrente? Una historia de terror realmente adulto, del que echabas de menos. Una investigación. Una secta. La historia que pone en peligro todo lo que nos habían contado. Madrid ha dejado de ser una ciudad segura. Un escenario apocalíptico que desata nuestros miedos colectivos. HAY OTROS MUNDOS, PERO ESTÁN EN FANTASCY www.fantascy.com Fantascy @FantascyLibros Diari del festival 6 Anima’t PRADO 15:30 Bayonetta: Bloody Fate Divendres 10 d’octubre 2014 de los 90 basadas en videojuegos. Estrenada de forma limitada en Japón a finales de 2013, ahora puede verse en Sitges en programa doble con los siempre disfrutables Caballeros del Zodíaco. Seven Chances PRADO 21:00 Fango S.O.F. Sitges 47 AUDITORI 12:15 The Signal The Signal comienza con la apertura de ojo de uno de los tres jóvenes protagonistas. Esta imagen, tan significativa en el imaginario de Perdidos, es sinónimo del adentrarse en otro mundo. Los chicos todavía no son conscientes de ello y emprenden un viaje por carretera en búsqueda de un renombrado maestro hacker. En este juego geek, en el que el hacker les demuestra a los protagonistas que es capaz de observarlos desde cualquier lugar, ya sea a través de la cámara del portátil o de una cámara de tráfico, llegamos a una casa perdida en medio de la nada. Parece que los chicos han encontrado su objetivo pero no se dan cuenta que desde el inicio han sido las piezas de un plan trazado previamente. La entrada en la casa será un punto sin retorno para ellos hasta el punto que la imagen corta a negro y volvemos a ver un ojo que se abre. El mundo que os encontraréis os dejará tan descolocados como a los propios protagonistas. Después de su debut con Love, William Eubank vuelve a acercarse al terreno de la ciencia ficción con The Signal, reforzando la idea de que el relato orwelliano puede tener un lado todavía más oscuro. Marató Blood Window Más negro que la noche + Dios local + El día trajo la oscuridad + El más buscado CineAsia La conexión entre el mundo de los videojuegos y el cine tiene bastante que ver con la relación entre el mundo del manga y el anime. Basado en un videojuego de acción desarrollado por Platinum Games y publicado por Sega para las videoconsolas de sobremesa PlayStation 3 y Xbox 360, Bayonetta: Bloody Fate llega ahora al formato cinematográfico. La película plantea el duelo de una joven mitad bruja mitad humana, que deberá luchar contra una horda de ángeles celestiales a fin de descubrir su oscuro pasado. Con una excelente ambientación que nos transporta hasta Vigrid, una imaginaria y oscura región del centro de Europa, en los primeros minutos, el filme se encarga de situar la acción. Bayonetta nos transporta 500 años atrás, cuando el equilibrio del mundo dependía de la relación entre las Brujas de Umbre, aliados con los demonios y los Sabios de Lumen, y los hombres seguidores de la Luz y emparentados con los ángeles. Este equilibrio se vio roto por el amor entre una Bruja y un Sabio, del que nacería una niña que permanecería bajo el amparo de las Brujas y que crecería en secreto, alejada de todo conflicto. Sin embargo, Bayonetta, la niña prohibida, tendrá la importante misión, 500 años más tarde, de recomponer su pasado y luchar por un nuevo Mundo. Producida por Gonzo y dirigida por Fuminori Kizaki, Batonetta nos devuelve el aroma de las OVAS S.O.F. Sitges 47 / Fantàstic Panorama AUDITORI 01:00 El mapa global del cinema contemporani es redibuixa permanentment. El nombre de festivals ha crescut tant que és difícil poder sistematitzar i catalogar moviments i tendències. La perspectiva del temps és imprescindible, però fins llavors, hem de conformarnos en detectar els sismes que es produeixen arreu del món i que, com pàgines d’un atles, ens ofereixen una visió fragmentària de quin és l’estat del cinema actual. Un d’aquests sismes és l’anomenat Nou Cinema Argentí, que des de fa anys ha donat a llum una generació de directors que per les seves propostes radicals han atret la mirada cinèfila de molts. En l’edició de Sitges d’enguany, es fa present la variada paleta de colors del cinema argentí actual amb films com Relatos Salvajes o El día trajo la oscuridad. Al costat d’aquestes propostes properes a l’imaginari del gènere, ens trobem amb la inclassificable Fango del director José Celestino Campusano. La posada en escena hiperrealista amb la qual ens confrontem com a espectadors recorda Pier Paolo Pasolini, tant per les figures marginals que retrata com per la dignitat amb què són mostrades. Els no-actors que protagonitzen el film i la seva forma de declamar el text, recordaran a més d’un les figures del cinema de Pedro Costa, representant d’un altre dels sismes de la contemporaneïtat, el nou cinema portuguès. Com veieu, sembla que les formes de l’hiperrealisme s’imposen enmig de l’apocalipsi digital. De Adrián García Bogliano a Jorge Michel Grau, pasando por Nicolás Loreti y Adrián Caetano, en los últimos años son varios los cineastas latinoamericanos que han apostado por el cine de género en todas sus vertientes para desarrollar sus carreras. En Sitges, hemos visto buenos ejemplos de ello. El festival argentino Ventana Sur, haciéndose eco de esta tendencia, decidió crear el sello Blood Window, asociado desde este año con Sitges. Basta de prolegómenos. Esta noche veréis de lo que hablamos en el Auditori, en una maratón que se abrirá con toda una sesión sorpre- sa: Más negro que la noche, la primera película de terror mexicana en tres dimensiones, remake del film homónimo dirigido en los 70 por el maestro Carlos Enrique Taboada. La maratón continuará con dos películas de las que ya os hemos hablado a lo largo de estos días: la uruguaya Dios local y la argentina El día trajo la oscuridad, que precederán a El más buscado, película que parte de una poderosa historia real, la intensa vida de Alfredo Ríos Galeana, un ladrón de bancos que llegó a ser el enemigo público número 1 de México en la década de los 80. Diari del festival 7 Divendres 10 d’octubre 2014 S.O.F. Sitges 47 S.O.F. Òrbita S.O.F. Sitges 47 Focus Àsia F.P. Documenta When Animals Dream La French What We Do in the Shadows Firestorm That Guy Dick Miller AUDITORI 14:15 Los hermosos paisajes que abren el debut de Jonas Arby, dominados por una especie de bruma que los hace misteriosos y pictóricos, preludian la cadencia que tendrá este singular retrato licantrópico. En When Animals Dream, conoceremos a la protagonista, Marie, en la consulta de un médico que está examinando unas anomalías en su piel: pronto estas anomalías se convertirán en una escalofriante realidad. Si en Déjame entrar, el vampirismo servía para desgarrar salvajemente el muro opresor impuesto por el otro, aquí será una sigilosa mujer lobo la que se rebelará contra el agresivo entorno y contra su propia familia. Arby prefiere sugerir a mostrar y desarrolla progresivamente una atmósfera ominosa, propia de un relato clásico de terror, que desembocará en un brutal estallido de violencia. AUDITORI 22:30 El planteamiento de partida del filme dirigido por Cédric Jimenez es muy inteligente: pensar La French como el contracampo de la mítica Contra el imperio de la droga (The French Conection) de William Friedkin. Conocíamos el relato desde el lado americano y ahora hacemos lo propio desde el lado francés. Así, la ruta de la heroína de Marsella a Nueva York es recorrida de una película a otra. Para confirmar el juego de espejos, Cédric Jimenez construye La French emulando el look del cine americano de los 70 e iluminándola con la luz de la Côte d’Azur. Sin duda, la escena más brillante es la de los 2 antagonistas del filme, el juez (Pierre Michel) y el capo de la mafia marsellesa (Tany Zampa) discutiendo en un acantilado delante del Mediterráneo. El duelo entre ambos, con reminiscencias a Eliot Ness y Al Capone, estructura la película. Asistiremos, pues, a la ascensión y caída de dos personajes leales, defensores de sus ideales, de la ley y del dinero fácil. AUDITORI 16:00 Fans de Los Conchords, esteu d’enhorabona. No perquè s’hagi anunciat una nova temporada de la sèrie, com sí que ha passat amb Twin Peaks, sinó perquè avui projectem la primera pel·lícula que signa, com a codirector, Jemaine Clement, un dels protagonistes de la genial sèrie musical neozelandesa. Escrita i dirigida a quatre mans amb Taika Waititi, que també s’ha encarregat d’alguns capítols de Los Conchords, What we Do in the Shadows porta l’humor delirant marca de la casa al territori dels vampirs, emprant el format del fals documental com ja feia Vampires, de Vincent Lannoo, que els incondicionals de Sitges segur que recorden. Els vampirs mai ens havien semblat tan patèticament humans i desgraciats com en aquesta impagable comèdia. RETIRO 15:30 En El caballero oscuro: la leyenda renace, Selina Kyle le susurraba a Bruce Wayne “se avecina una tormenta que hará cenizas Gotham City”. En Firestorm, la oleada de crímenes que acechan la ciudad de Hong-Kong no es de tal magnitud, pero sí que lo es la lucha para contenerla. El incansable Andy Lau encarna al oficial de policía encargado de hacer frente a unos asaltadores de bancos que llevan de cabeza a los defensores de la ley. La trama es simple y concisa como de costumbre, pues, como sabéis, en el cine de acción made in Hong-Kong esta es lo de menos. Y, si no nos creéis, os remitimos a la brillante escena de persecución por los tejados de la ciudad que termina en una lucha cara a cara en un tendedor de ropa entre dos edificios. La épica con la que el director, Alan Yuen, viste cada uno de los tiroteos y enfrentamientos cuerpo a cuerpo es, sin duda, el gran atractivo de la película; tan poderosa como una tormenta de verano. PRADO 12:00 Algun dia s’escriurà la història de l’actor secundari en el cinema i un dels seus capítols portarà el títol de Dick Miller. El nom potser no us serà familiar però el seu rostre el recordareu d’infinitat de pel·lícules. Des de Gremlins (Joe Dante) a Terminator (James Cameron) passant per La botiga dels horrors (Corman) a Quina nit! (Scorsese), l’actor Dick Miller és una llegenda vivent del cinema americà. Poques carreres s’han prolongat tant en el temps –durant gairebé 60 anys– i poques han tingut tant d’impacte malgrat la seva escassa presència en pantalla. Aquesta singularitat és la que tracta de narrar el documental That Guy Dick Miller, dirigit per Elijah Drenner, en què a través dels testimonis de directors, actors i productors es dibuixa el mosaic cinematogràfic que és la carrera de Miller. Si existís un manual de com ser un actor secundari inoblidable, la seva biografia seria un bon punt de partida. THE WALKING DEAD TEMPORADA 5 EN DIAL 10 Diari del festival 8 Divendres 10 d’octubre 2014 S.O.F. Especials RETIRO 13:30 Giovanni’s Island Una carta para Momo, vista en Sitges en 2011. Giovanni’s Island nos sitúa en el horror de la guerra, concretamente en el verano de 1945, antes de la rendición japonesa a manos de los americanos. A través de los ojos de un niño que todavía está descubriendo el mundo, esta película nos ofrece uno de los alegatos antibélicos más conmovedores que nos haya ofrecido jamás el cine de animación. Fantàstic Panorama RETIRO 23:30 Let Us Prey Parecía que se acababa el mundo y que la vida había perdido todo su sentido cuando, junto al (esperado) anuncio de la (merecida) jubilación de Hayao Miyazaki, se anunciaba también el cese temporal de la actividad en Studio Ghibli. Superado el período de duelo y entendiendo que ya estáis en condiciones de valorar la realidad en su justa medida, desde el Festival hemos querido obsequiaros con la nueva producción de otro de los estudios nipones de animación más importantes, Production I. G., responsable de la memorable La tradició ens diu que el foraster és aquella figura que sol arribar a una localitat per alterar-ne l’ordre de manera irreversible. Es pot tractar d’una influència nociva, però també pot ser una criatura benigna, la presència de la qual treu a la llum els secrets més foscos dels membres de la comunitat. El foraster de Let Us Prey se situa en un punt entre aquestes dues versions: no es pot dir que el mogui cap propòsit malèvol, però tampoc es detecta una sola polzada d’innocència o bondat en el seu caràcter. En aquesta pertorbadora ambigüitat hi té molt a veure la presència inquietant i magnètica de l’actor Liam Cunningham, el Davos de la televisiva Juego de tronos. A l’altra banda de l’espectre dramàtic hi trobem la policia que encarna Pollyanna McIntosh, que a més de fer un hat trick en aquest Sitges (també apareix a Filth i a White Settlers) es confirma definitivament com una de les actrius més notables i interessants que ha donat el cinema de gènere en els darrers anys. El tens duel entre aquests dos personatges, filmat per Brian O’Malley amb pols carpenterià, catalitza una sèrie de terribles esdeveniments, que converteixen un tranquil poble d’Escòcia en, com deia aquella cançó de Nick Cave, “una nit de foc i de soroll”. Noves Visions - Ficció PRADO 08:00, 23:00 The Duke of Burgundy El Duque de Borgoña, además de ser un título nobiliario, es uno de los muchos tipos de mariposas que colecciona Cynthia, la protagonista del nuevo filme de Peter Strickland. Esa es su gran pasión, solo superada por el amor que siente por su criada Evelyn. Ambas mujeres mantienen una relación sadomasoquista, en la que Cynthia ejerce de gélida dominatrix y Evelyn cumple, sumisa, con sus dictados. Sin embargo, las apariencias engañan, y a medida que avanza el filme, apreciaremos las máscaras que portan ambas mu- IT'S NOT FOR ANYTHING IN PARTICULAR, IT'S FOR EVERYTHING. Traditional and leading, bohemian and open-minded, versatile and adventurous. There are many Barcelonas to enjoy but just one to live. Its streets make it stimulating, its people motivating, its historical and cultural patrimony make it vibrant, its brightness and way of life make it seductive... What is it that this city has? Everybody who discovers it, agrees on the same thing:there are many cities in the world, but Barcelona is really special. CREATIVITY. BUSINESS. SPORT. RESEARCH. CULTURE. KNOWLEDGE. ENTREPRENEURSHIP. INNOVATION. HAPPINESS. jeres y que dotan a sus rituales de cierta extrañeza (e, incluso, de un cándido humor). Si, en Berberian Sound Studio, Strickland encontró su inspiración en la materia sonora del fantástico italiano de los 70, The Duke of Burgundy dirige su mirada al cine erótico de autor; concretamente a la obra de Jesús Franco (no es casual que una de sus musas, Monica Swinn, tenga un pequeño papel en la película). Prescindiendo de la explicitud que caracterizaba al director de Las vampiras, Strickland crea un clima sofocante a base de la descripción oral de las rutinas eróticas de las amantes, y del deleite con que filma la lencería y los accesorios que portan. El envoltorio es una parte fundamental de la película, y el detallismo del director lo lleva a incluir la marca de perfume que llevan las protagonistas, Je Suis Giselle. Por último, es obligatorio destacar la música y el sonido, indispensables para comprender el discurso de Peter Strickland. En esta ocasión, el cineasta confía la banda sonora al grupo de pop vintage Cat’s Eyes. Por su parte, el diseño de sonido logra proezas tales como conjugar una escena climática a partir del ruido que emite una mariposa. Diari del festival 9 Divendres 10 d’octubre 2014 Entrevista: Dick Miller principales. Para mí, no depende tanto del actor sino de la película en sí. En el fondo, es como la suerte del jugador. En el negocio del cine, el 90% de las veces es la suerte la que decide. respondí que era escritor. Acto seguido, me chilló: “no necesito escritores, necesito actores”. “Pues aquí tiene uno, señor Corman”, le dije. Así empezó mi carrera de actor en la industria del cine. ¿Hay alguna diferencia en su forma de trabajar en función de si es el actor principal o el secundario? Ninguna. Trabajo de la misma forma sea actor principal o secundario. La clave está en componer un personaje sincero y honesto, que pueda perdurar. Más allá de esto, lo que quieren los productores y los directores es que ruedes las escenas con un sola toma para ahorrar tiempo y dinero. En That Guy Dick Miller, usted cuenta que trabajó en unos 50 proyectos dirigidos o producidos por Roger Corman. Fue muy fácil trabajar con Roger, de la misma manera que lo ha sido trabajar con él [Miller señala a Joe Dante, que está sentado a su lado]. Desde el principio, Roger me dio total libertad a la hora de interpretar mis papeles. Me decía que me dejara llevar. En aquel momento, yo no tenía ni idea de actuar, pero el hecho de que el director no interviniera mucho en mi trabajo facilitó mi aprendizaje. Muchas veces, el género de terror no tiene piedad de los actores secundarios y puede que mueran muy temprano en la película. Básicamente, se trata de trabajo y por lo tanto, dinero. Este es el motivo por el cuál el mundo sigue girando. “En la serie B, solo se repiten las tomas si la cámara cae al suelo” ¿Es consciente de que tiene 174 entradas en la web Internet Movie Data Base? Sí, soy consciente aunque en IMDB no aparecen todas. Podrían ser 1.000 si contásemos todos los pequeños papeles que he hecho para televisión. En cualquier caso, es mucho tiempo y mucho trabajo. ¿Conoce el caso de algún actor parecido al suyo? Creo que no. Tengo en mente, por ejemplo, a Allen Jenkins (Confidencias de medianoche) pero diría que estuvo solo 40 años en la industria. Supongo que mi caso debe ser muy poco habitual. En el documental That Guy Dick Miller, vemos que su casa es como un museo del cine con muchos recuerdos de películas. ¿A cuál le tiene más aprecio? No hay ninguno que esté por encima de los otros. A lo largo del tiempo amontonas en tu casa muchos recuerdos que, como si fueran pedazos de basura se van acumulando y al final no tienen demasiado valor. ¿Hay algún secreto para ser un actor secundario tan recordado, teniendo, la mayoría de las veces, papeles muy cortos? Hay personajes que brillan con luz propia, sean secundarios o La tira de Guillem Dols ¿Cómo nace el proyecto de That Guy Dick Miller? La idea inicial consistía en realizar un cortometraje de 5 minutos para un productor alemán que iba a distribuir 5 películas de Roger Corman y quería acompañarlas con este pequeño trabajo. Cuando analizó toda mi filmografía, el productor dijo que el cortometraje no sería suficiente y, entonces, apareció en escena el director Elijah Drenner, que propuso hacer el documental sobre mi carrera artística. La película está producida por Lainie Miller, mi mujer, que fue fundamental para que el proyecto saliera adelante. ¿Cómo recuerda su debut con Roger Corman en Apache woman? En aquella época yo no era un actor, en realidad era escritor. Un día un amigo me pidió entregarle un paquete a Roger, que en aquella época no tenía nada de dinero y compartía mesa en un pequeño despacho. Al llegar, Roger directamente me preguntó, “¿de dónde eres?”, y le dije que de Nueva York. Prosiguió: “¿a qué te dedicas?”. Le ¿Qué recuerda del trabajo en la serie B? Una sola cosa, solo repetíamos las tomas si la cámara caía al suelo. Uno de sus papeles más recordados es, sin duda, el de Gremlins. Usted representaba al prototipo del americano medio. [Al escuchar Gremlins, Joe Dan- La tienda de los horrores Gremlins te se incorpora a la conversación] J.D.: Para Dick, no estuvo nada mal el papel de Murray Futterman en Gremlins, ya que significaba 2 semanas de trabajo. Al final muchos actores juzgan sus papeles por el tiempo de rodaje. Además, su participación en la película le permitió trabajar en la secuela con un papel todavía más importante. D.M.: Tienes razón, lo cierto es que Gremlins me dio bastante trabajo [risa]. Háblenos un poco del trabajo con Dante. Joe y Roger Corman tienen una forma de trabajar parecida: pocas indicaciones y mucha libertad en el set de rodaje. El secreto en ambos directores, a parte de ser personas encantadoras, está en conseguir un buen cásting. ¿Con qué director le hubiera gustado trabajar pero no ha tenido la oportunidad de hacerlo? Frank Capra, sin duda. Miro hacia el pasado porque aquella gente eran unos gigantes. Hoy en día ya no queda ningún Clark Gable, ninguna Greta Garbo. Ellos fueron los más grandes. Diari del festival 10 Divendres 10 d’octubre 2014 Entrevista: Jon S. Baird El film adapta la novel·la Escoria d’Irvine Welsh. És fruit d’una iniciativa personal, o el projecte simplement va arribar a les seves mans? Em vaig trobar Irvine a una festa i li vaig preguntar si els drets del llibre estaven disponibles. Ho estaven, i me’ls va vendre molt barats, així que em vaig posar a escriure el guió. Havia llegit el llibre quan es va publicar, el 1998, i hi he tornat uns quants cops. Penso que és el millor que ha escrit. El que va trigar més va ser aconseguir el finançament per fer la pel·lícula. “El Regne Unit ja no funciona com a unitat política” Cap al final de Filth, el protagonista diu que el món l’horroritza. Vostè comparteix aquest sentiment? El cert és que vivim uns temps molt estranys i pertorbadors, amb un munt de revoltes polítiques i religioses. Crec, però, que el què esgarrifa a aquest personatge és el seu propi infern interior, que l’incapacita a l’hora de veure tot el que l’envolta. Des del començament, el comportament d’aquest personatge se’ns mostra en un to de comèdia totalment festiu i desimbolt. Quina és la reacció que espera de l’espectador? Penso que la gent a qui li agrada la pel·lícula entén que el to és de comèdia despreocupada, almenys al principi, fins que comencem a descobrir els traumes del protagonista. Mentre l’espectador senti alguna cosa, encara que sigui repulsió o desconcert, ja m’està bé. Una cosa que trobo interessant és saber les opinions dels espectadors sobre el final, perquè m’he trobat que sovint l’interpreten de formes diferents i m’agrada que generi ambigüitat. Welsh és productor executiu del film. Quina va ser la seva participació en el projecte? Ell es va implicar molt en fer saber que la pel·lícula s’estava fent. Ens va ajudar a aconseguir finançament, fins i tot va viatjar a Los Angeles per reunir-se amb possibles inversors, però no es va ficar gens en el guió ni en el procés creatiu. De fet, té un petit cameo al film, però quan vaig acabar de muntar em va fer por ensenyar-li perquè havia tallat la seva escena. Finalment, li va encantar, i la seva escena sortirà als extres del DVD. El mes passat, Escòcia va votar si volia independitzar-se del Regne Unit. El mateix Irvine Welsh es va mullar públicament pel “sí”. Com ha viscut vostè aquest procés? M’interessa molt el procés. Fa anys que visc a Londres, però abans del referèndum vaig anar a Escòcia a donar suport al “sí”. Penso que el Regne Unit ha deixat de ser operatiu com a unitat política. Segueix funcionant a nivell social, entre les famílies i els amics, però políticament ja no va enlloc. Escòcia hauria de poder tenir més capacitat de decisió sobre el seu futur polític. Aquest cop ha guanyat el “no”, però crec que s’aconseguirà en el futur perquè, entre la gent jove, la gran majoria va votar a favor de la independència. última salida BRIGADOON L’altre dia, el meu nebot va tancar la finestra del joc d’ordinador al que estàvem jugant i em va ordenar que busqués a Google “sustos”. El què volia era veure recopilacions d’aquestes de vídeos graciosos on li fan putades a la gent. Té 6 anys i ja sap que a internet t’hi pots passar hores mirant vídeos de tot tipus. Mentre rèiem, jo pensava 2 coses: una, que potser el meu nebot no trigaria gaire a conèixer Johnny Knoxville i dues, que em sento patèticament orgullós de no haver incorporat a la meva gris rutina diària el consum compulsiu de vídeos de YouTube. Vaig trigar força en assabentar-me de què passava amb les galledes d’aigua gelada i, si no fos per un amic pervers, mai hauria conegut el vídeo Two Girls One Cup. Tot i que gràcies a això, de retruc, vaig descobrir al gran Jon Lajoie. Aquest rotllo ve al cas perquè jo no miro tràilers de pel·lícules sovint, i puc comptar amb els dits d’una mà els que he vist d’aquesta edició del festival. Però un impuls em va dur a mirar el de Super 8 Madness, un dels documentals que avui es projecta a Brigadoon, i, de debò, ha de ser una de les coses més maques que aquest any passin pel festival. El film de Fabrice Blin ens descobrirà un paisatge completament desconegut, al menys per mi: la història del cinema de gènere rodat en super-8 a França durant els anys 80. Aquest documental es complementarà amb les projeccions de Queridos monstruos, sobre el cinema fantàstic a Espanya des dels 60 fins ara, i Why Horror?, un viatge al voltant del món que es pregunta perquè ens agrada tant passar-ho malament i rebre ensurts al cinema. A l’entrevista que li vam fer al diari, Diego López, el responsable de Brigadoon, deia que volia potenciar la presència del documental a la secció perquè ho considera una eina important per entendre el gènere fantàstic. Aquesta afirmació queda patent fent una ullada a la programació d’avui. Avui més val que us poseu guapos i practiqueu el vostre anglès, perquè Dick Miller vindrà a presentar La tienda de los horrores, el clàssic de Roger Corman, i estaria bé que fóssiu capaços d’encaixar-li la mà elegantment i poder-li dir “què tal” o alguna cosa així. També tindrem The Redwood Massacre, una sanguinària estrena Brigadoon dirigida per David Ryan Keith, i Surf Nazis Must Die, tot un clàssic de la Troma. Toni Junyent Diari del festival 11 Divendres 10 d’octubre 2014 Entrevista: Fabrice du Welz ¿Cómo es su relación con Laurent Lucas? ¿Cómo llegó a Lola Dueñas? Laurent me fascina como actor por su ambigüedad y por su misterio. Tiene muchos rostros y facetas. Hay algo casi esquizofrénicio en él que me parece increíble. En el caso de Lola, yo estaba buscando una actriz con la fuerza, la intensidad y la dulzura necesaria para el personaje de Gloria. Tenía muy claro que si no encontraba a la actriz adecuada, no habría película. Encontré a Lola por casualidad y enseguida tuve claro que era ella. Hubo algún problema con mis productores, porque querían que la actriz fuese francesa, pero, aunque en su momento fue complicado, ahora nadie se arrepiente del resultado. “Los protagonistas de Alleluia tienen una relación amoral con el mundo” Han pasado 6 años desde Vinyan, ahora vuelve con Alleluia. ¿A qué se debe este periodo de silencio? Hubo muchos proyectos que no salieron. Perdí mucho tiempo en Estados Unidos, con proyectos que no llegaban a ninguna parte. Así es la vida en el cine. En cualquier caso, no fue algo voluntario, sino que, simplemente, me embarqué en aventuras complicadas. Luego todo se fue encadenando: comencé a trabajar en Alleluia, hice Colt 45 y, después de eso, volví a Alleluia. ¿Cómo llegó a Alleluia? ¿A partir del hecho real o de la película Asesinos de la luna de miel? Buscaba un tema para completar Calvaire, porque la veo como parte de una trilogía en torno a la idea del amour fou, en torno a un actor y a la región de Ardennes. Volví a ver Profundo carmesí de Ripstein y pensé que tomar una película como Asesinos de la luna de miel y trasladarla a otro ambiente era una idea brillante. Ese es el ejercicio que hace Ripstein: llevar el relato a México. Yo he hecho lo mismo con Ardennes. El personaje interpretado por Laurent Lucas tiene una gestualidad casi infantil. Son marginados. Son como niños. Son perversos polimorfos. Tienen una relación con el mundo que es amoral. Pueden parecer solitarios, pero entre ellos se completan y crean lo que los psiquiatras llaman la folie à deux. Quizá, por separado, no serían capaces de matar, pero los dos, juntos, provocan una especie de patología. En la película, es interesante el equilibrio entre una cierta aproximación al terror y el melodrama realista. Creo que la película tiene tonos muy distintos, va del cine negro a la comedia, pasando por el gore, al terror, incluso al musical. El objetivo, sin embargo, es conseguir algo homogéneo. Eso era muy difícil, se podría decir que bailamos sobre un volcán. La coherencia la logramos en el montaje. Por otro lado, no tengo ningún interés en el realismo, me limito a introducir algunos elementos realistas. Lo que busco es el realismo mágico, lo poético. Es por esto que estar en un festival de cine de género me parece absolutamente coherente. patrocinador de Serial Sitges 2014 LA COLUMNA DEL CRÍTIC EL BELIAL DE LAS PAMPAS SE COMERÁ TU CARNE Hubo un instante, diabólico, en el cual el cine argentino decidió escapar de su propia mediocridad, de sus modos mezquinos de convertir la conjunción “cine argentino” en algo parecido a una tortura/tortuga de imágenes. Ahí, usando lo cotidiano como terreno posible de relatos e ideas nuevas, Lucrecia Martel, Pablo Trapero e Israel Caetano, como mascarones de proa, crearon más por ímpetu y casualidad que por un modo programático el NCA, el ya no tan Nuevo Cine Argentino. Pero a su costado, como un precioso Belial que no renegaba de sus pasiones compradas en ferias de copias pirata, se estaba gestando un modo distinto de ser nuevo, de ser cine y de ser argentino. Hoy la bestia recibe, como orgullosa leyenda folclórica, muchos nombres: terror.arg, el A-Horror, el HorrAr, el terror criollo o simplemente argento. Pero lo cierto, tenga el nombre el que tenga, es que el hermoso Belial supo tejer su propia leyenda y afilar sus dientes como casi ningún exabrupto del cine argentino de las últimas 2 décadas. Había leyendas (Narciso Ibáñez Menta: amo y señor del terror argentino), seguro, y había un terreno que si no pavimentado al menos estaba texturado para su placer (el del género, obviamente: cineclubes, publicaciones como La cosa, sábados televisivos interminables, la aparición de escuelas de cine en Buenos Aires, el surgimiento de un festival de género como el Buenos Aires Rojo Sangre y la posibilidad de ser dueños de modos de registro caseros, debido a que, como hermosa futura víctima, el organismo estatal encargado de la producción de cine argentino le daba la espalda a los modos low-fi de producción y distribución). Pero fue un juego de amigos el que inició la superpoblación Gremlin actual, que generó más de cien títulos entre el 2000 y 2010: Farsa Producciones, escudería obligada del fantástico argentino, filmó a pulmón y no muchas más herramientas Plaga zombie un homenaje sincero y enamorado del cine zombi doblado al español, que usurpaba modos y transpiraba felicidad. Había antecedentes inmediatos, pero Farsa fue el Gizmo: ellos canalizaron con una belleza que escondía una furia de cientos de fanáticos (listos para brotar y destruir) del género, que no necesitaba lo cotidiano sino que quería bañarse, a lo Carrie, en su propia sangre. Los modos eran traviesos: costo cuasi nulo y un sinvergüenza sentido del género y del cine como revolución comunal. Jugando con fuego, el terror argentino iba quemando prejuicios e inexperiencias. Hits como The Last Gateway o Holocausto Cannabis muestran los modos zombies del terror argentino: donde come uno, comen todos. Entre mordida y mordida, entre alteraciones en la producción y la experiencia acumulada, como buena criatura que se sabe distinta, el terror argentino supo ser Belial y bestial, poderoso y orgullosamente deforme. Hoy, por lo pronto, es un monstruo precioso que ya no necesita una canasta para vivir. Le sobra y alcanza con todo el espacio, miedos y aventuras que puede dar un género que fue orgullosamente generado por todos y cada uno de sus Frankesteins. a Juan Manuel Domínguez Programador del Bafici 3x2 en CINEMA i MARXANDATGE* *Consulta condicions. No compatible amb la Targeta regal 10€ de Descompte Fnac Cine 2014. **Jocs de taula i rol no inclosos a la promoció. ***Oferta només vàlida a l’Espai Fnac (carpa situada davant l’Hotel Melià). Diari del festival 12 Divendres 10 d’octubre 2014 Entrevista: Kim Seong-hun Aquest any, el Festival ha projectat diverses pel·lícules que tracten la tensió política i social entre les dues Corees. Creu que algun dia es resoldrà el conflicte? Espero i desitjo que el problema es resolgui abans que mori. A més, ha de ser així, no concebo que acabi d’una altra manera que no sigui amb el diàleg i amb la reconciliació. Aquesta lluita és una pèrdua d’energia. Si aquesta energia es destinés a millorar la vida de les persones i a la cultura, el món seria millor. “La idea de la pel·lícula va sorgir quan vaig veure Volver, d’Almodóvar” D’on sorgeix l’argument d’A Hard Day? Sembla tret d’un relat periodístic. Al llarg del temps, he acumulat fragments periodístics, però la llavor de la història va aparèixer quan vaig veure Volver, d’Almodóvar. Concretament, amb l’escena en què Penélope Cruz amaga i enterra un fèretre al riu. Em va semblar que l’enterrava en un lloc molt poc profund i que a l’escena li faltava una mica de credibilitat. Tot i saber que en el film d’Almodóvar això no té massa importància, a A Hard Day volia que el secret estigués en un lloc de molt més difícil accés. Em preguntava on es podria guardar un secret i vaig pensar que no hi hauria millor lloc que el fèretre amb la mare del protagonista. Quan la meva mare va veure la pel·lícula, va tenir tanta por amb aquesta idea que ara desitja viure molt de temps. D’on surt la melodia del mòvil del protagonista? Sembla un homenatge al tema principal d’Old Boy. Molta gent m’ho pregunta, però no és un homenatge. La melodia que volia posar era el tema principal de A pleno sol de René Clément, però els drets eran tan cars com el meu sou. Per tant, vaig haver de buscar-ne una altra. A Hard Day barreja de forma excel·lent acció i humor negre. M’agraden diferents tipus de films d’acció: des de les acrobàcies que fan al cinema de Hong Kong, fins a les esplèndides seqüències de Jason Bourne. A mi, però, m’interessava més aviat una acció carnal, en què veiem dos cossos barallant-se per instint. A més, si no hi hagués humor, seria una història bastant fosca, i la vida no sempre és així. Per a mi, l’humor negre és com el greix de l’entrecot: si només hi hagués carn, no tindria massa sabor. En molts thrillers coreans els protagonistes es veuen atrapats en un joc maquiavèl·lic del que no volen participar. Històricament, el de Corea és un sistema que exigeix massa als ciutadans, i en què hi ha una pressió social enorme. D’alguna manera, els directors de pel·lícules com The Yellow Sea, The Chaser o A Bittersweet Life, el que volen és reflectir la realitat. De fet, hi ha gent que s’esforça per sortir del sistema, i és normal que hi hagi artistes que vulguin explicar aquesta situació. Aquesta pressió del sistema coreà és una cosa gairebé genètica. Aquesta pressió de la qual parla es veu reflectida en l’alt grau de violència d’aquestes pel·lícules? Sí. La història de Corea és molt diferent de la d’Occident. Durant molt de temps, a Corea del Sud, ha predominat un discurs únic. Sembla que aquest fet encara s’està arrossegant una mica. Per això, hi ha aquesta resistència. Aquesta violència, doncs, té a veure amb aquesta pressió, i això es veu clarament reflectit de forma metafòrica en moltes pel·lícules. Aquesta pressió es podria assemblar a la d’una dictadura? És una pregunta una mica perillosa. De fet, reconec que respondré amb una mica d’autocensura, però el cert és que a Corea una de les coses més importants és l’organització: d’un país, de la policia o de la màfia. Què es diu a Corea sobre Sitges? Cada any programem moltes pel·lícules coreanes. Per a la indústria, Sitges és un lloc molt romàntic. Quan un director coreà diu que se’n va a Sitges, la resta de directors l’envegen. És un indret fantàstic, però sobretot pel factor humà i pel seu públic: els espectadors sempre tenen bones reaccions, i la gent és molt maca i ens respecta molt, tant a nosaltres com a les nostres pel·lícules. Amb això demostren la seva passió pel cinema. Per a un director, això és molt gratificant. Diari del festival 13 Divendres 10 d’octubre 2014 Four Corners Desde hace 3 años, el Festival acoge el programa internacional de desarrollo de proyectos Four Corners, dirigido por ESCAC, apoyado por MEDIA y que tiene como socios a otras tres prestigiosas escuelas de cine europeas: NATFA (Bulgaria), Regent’s University London (Londres) y Metropolia University (Helsinki). Four Corners es un proyecto internacional en el que cada equipo de estudiantes tiene la oportunidad de trabajar en la preparación de su ópera prima en 4 talleres anuales desarrollados en las ciudades de las escuelas de acogida. A través de las sesiones de Four Corners, los alumnos tienen una relación constante y directa con profesionales en activo de la industria cinematográfica europea, que tutelan sus proyectos a la vez que los confrontan con sus virtudes y sus defectos con el propósito de hacerlos crecer y de convertirlos en una obra audiovisual definida. ESCAC dirige el proyecto desde hace 8 años como parte de una serie de iniciativas que tienen como objetivo facilitar a sus alumnos el paso de la escuela a la industria. El apoyo de MEDIA ha servido para internacionalizar esta actividad y permitir que escuelas y alumnos participantes se retroalimenten entre sí y compartan tanto la formación recibida como sus experiencias y su cultura, colaborando así en la creación de una futura, y cohesionada, industria cinematográfica europea. Four Corners se ha desarrollado del lunes 6 al viernes 10 en el Espacio Brigadoon. Durante una semana, los estudiantes han recibido Máster Classes, participado en talleres, asistido a proyecciones y preparado la presentación final de sus proyectos. El taller se cerrará hoy a las 10:00 en la Sala Tramuntana en una sesión abierta al público donde se llevarán a cabo los Pitchings de los 11 proyectos participantes, ante un tribunal formado por profesionales del sector cinematográfico. Taller infantil Els museus de Sitges tornen a implicar-se un any més amb el Festival. A banda de les dues exposicions dedicades al cinema que s’han pogut veure al Palau del Maricel, el Departament Educatiu de Museus de Sitges també ha preparat un taller infantil sobre la màgia visual dels efectes òptics, en què els nens i nenes podran crear el seu propi zoòtrop a partir d’una animació inspirada en el logotip del Festival, l’emblemàtica imatge del gegantí goril·la King Kong enfilat al capdamunt del campanar de la Punta. L’activitat tindrà lloc el dissabte 11 a partir de les 17:00. El preu de la inscripció és de 3 euros per infant i, en cas que hi vagin 2 germans, el segon només en paga 2. Els interessats en assistir-hi han de fer una reserva prèvia trucant al 93 894 29 69. La sessió arriba després dels tallers organitzats amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni i de Santa Tecla, en els quals es va arribar a la quarantena d’inscrits. 10 anys Jurat Carnet Jove El Festival de Sitges és el lloc on va néixer la meva relació amb el cinema. Cada nova edició per mi marcava un abans i un després: em feia pensar en el camí recorregut, en l’evolució del meu treball i en els plans de futur. El 2009 vaig marxar de Catalunya i des d’aleshores visc a Belgrad, Sèrbia. Durant aquests últims anys he començat a mirar el cinema des d’un punt de vista diferent. He fet 4 curtmetratges, dos documentals (Scrap Material i 1973) i 2 ficcions (Soles de primavera i Moonless Summer) que han tingut la sort de tenir una vida per festivals. L’últim va participar en el Festival de Canes. Tot i així, cada any a l’octubre tenia ganes d’estar a un altre lloc i tenia enveja dels amics que eren a Sitges. Després d’haver visitat desenes de festivals, l’ambient que existeix a Sitges no l’he vist enlloc més. Aquest any, per una altra casualitat, podré estar un vespre per commemorar el desè aniversari del Jurat Carnet Jove, la participació en el qual l’any 2006 em va motivar a seguir el camí del cinema. Espero, en un futur, presentar una pel·lícula a Sitges. Stefan Ivancic Jurat Carnet Jove 2006 MÚSICA CÓMIC CINE SERIES HUMOR LITERATURA ARTE LIFEST YLE UN MUNDO APARTE W W W . B L I S S T O P I C . C O M El Portal Nº1 de Cine de Terror y Fantástico AULLIDOS www.aullidos.com Diari del festival 14 Divendres 10 d’octubre 2014 Programació avui divendres 10 08:00 PRADO The Duke of Burgundy When Animals Dream 14:15 AUDITORI 20:00 AUDITORI Relatos salvajes White Settlers P. Strickland. Regne Unit, 2014. 105’ J. A. Arnby. Dinamarca, 2014. 84’ D. Szifron. Espanya, Argentina, 2014. 122’ S. Halligan. Regne Unit, 2014. 82’ 08:15 AUDITORI 15:30 RETIRO It Follows D. R. Mitchell. EUA, 2014. 100’ Firestorm Alan Yuen. Xina, Hong Kong, 2013. 118’ 08:45 RETIRO Lupin The Third 01:15 RETIRO Preservation C. Denham. EUA, 2014. 88’ 21:00 PRADO Fango Backcountry A. MacDonald. Canadà, 2014. 91’ J. C. Campusano. Argentina, 2012. 107’ 01:00 PRADO 15:30 PRADO México bárbaro Espai FNAC 18:00 PRESENTACIÓ DEL CÒMIC BATMAN: ESPECIAL DETECTIVE COMICS 27 - 75 AÑOS DE BATMAN 19:00 TROBADA AMB JOE DANTE I DICK MILLER Ryuhei Kitamura. Japó, 2014. 133’ Saint Seiya: Legend of Sanctuary 21:45 RETIRO Varis autors. Mèxic, 2014. 105’ Sala Tramuntana 10:00 PRADO Kei’chi Sato. Japó, 2014. 95’ J. Weedon. Regne Unit, 2014. 87’ Varis autors. EUA, Regne Unit, Alemanya. 122’ 10:00 PITCHING FOUR CORNERS ESCAC D. McKean. Regne Unit, 2014. 104’ Fuminori Kizaki. Japó, 2013. 90’ 22:30 AUDITORI Varis autors. EUA, 2014. 81’ 10:15 AUDITORI 16:00 AUDITORI 16:00 MÀSTER CLASS: GABE IBÁÑEZ I USER T38 D. Michôd. Austràlia, 2013. 103’ What We Do in the Shadows C. Jiménez. França, Bèlgica, 2014. 135’ 23:00 PRADO 11:30 RETIRO T. Waititi, J. Clement. Nova Zelanda, EUA, 2013. 86’ Luna The Rover Tusk Bayonetta: Bloody Fate Sword of Vengeance La French The Duke of Burgundy Let Us Prey 18:00 AUDITORI B. O’Malley. Regne Unit, Irlanda, 2014. 88’ E. Dickerson. EUA, 1996. 92’ It Follows D. R. Mitchell. EUA, 2014. 100’ 14:00 ESTRENA DOCUMENTAL 22:00 SERIAL SITGES: FARGO 16:00 FREAKWAVES SHOW BY MAREMOSTRA Takashi Miike. Japó, 2014. 100’ Tales from the Crypt: The Demon’s Knight 18:00 CINE 365: PURGATORIO 23:30 RETIRO 12:00 PRADO E. Drenner. EUA, 2014. 92’ Brigadoon Super 8 Madness! 17:45 RETIRO That Guy Dick Miller V/H/S Viral P. Strickland. Regne Unit, 2014. 105’ K. Smith. EUA, 2014. 102’ Over Your Dead Body ABCs of Death 2 Surf Nazis Must Die! 18:00 ESTRENA DOCUMENTAL 01:00 AUDITORI MARATÓ BLOOD WINDOW Queridos monstruos 22:00 CICLE DICK MILLER ESTAND DE SD DISTRIBUCIONES 18:30 Sessió de firmes del llibre Silencios de pánico. Historia del cine fantástico y de terror español, 1987-2010 Más negro que la noche 3D 20:00 ESTRENA DOCUMENAL H. Beowell. Mèxic, 2014. 100’ Why Horror? P. Fendrik. Argentina, Mèxic, Brasil, Dios local 19:00 PRADO 12:15 AUDITORI El ardor W. Eubank. EUA, 2014. 96’ França. EUA, 2014. 101’ G. Hernández. Uruguai, 2013. 90’ 13:30 RETIRO 19:45 RETIRO M. Desalvo. Argentina, 2014. 76’ Mizuho Nishikubo. Japó, 2014. 105’ F. du Welz. Bèlgica, França, 2014. 93’ J. M. Cravioto. Mèxic, 2014. 100’ The Signal Giovanni’s Island Alleluia El día trajo la oscuridad El más buscado La tienda de los horrores 00:00 ESTRENA BRIGADOON The Redwood Massacre Última projecció Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades AF_CINESA_SITGES_2014 250x159.indd 1 02/09/14 17:53 Diari del festival 15 Divendres 10 d’octubre 2014 Programació demà dissabte 11 08:00 AUDITORI CLOENDA Burying the Ex P’tit Quinquin Keishi Otomo. Japó, 2014. 135’ B. Dumont. França, 2014. 200’ Goal of the Dead 13:30 PRADO 21:30 RETIRO B. Rocher, T. Poiraud. França, 2014. 138’ D. McKean. Regne Unit, 2014. 104’ J. A. Arnby. Dinamarca, 2014. 84’ J. Baena. EUA, 2014. 91’ 14:00 TROBADA AMB PETER STRICKLAND 14:45 AUDITORI 23:00 AUDITORI 16:00 TROBADA AMB CARLOS VERMUT T. Green. Regne Unit, 2014. 116’ K. Smith. EUA, 2014. 102’ Brigadoon 15:30 PRADO 23:15 RETIRO 21:15 PRADO J. Dante. EUA, 2014. 90’ 08:30 RETIRO El más buscado Luna When Animals Dream Wyrmwood Espai FNAC Rurouni Kenshin: The Legend Ends K. Roache-Turner. Austràlia, 2012. 92’ Life after Beth 11:00 PRESENTACIÓ RELATS DE LITERATURA FANTÀSTICA J. M. Cravioto. Mèxic, 2014. 100’ 09:30 PRADO The Kingdom of Dreams and Madness Mami Sunada. Japó, 2013. 120’ 10:00 AUDITORI Sorcerer Monsters: Dark Continent Tusk 11:00 ESTRENA DOCUMENTAL The Tale of the Princess Kaguya What We Do in the Shadows T. Waititi, J. Clement. Nova Zelanda, EUA, 2013. 86’ 17:00 AUDITORI 01:00 AUDITORI MARATÓ SORPRESA Ryuhei Kitamura. Japó, 2014.133’ Sion Sono. Japó, 2014. 116’ 17:30 RETIRO G. Evans. Indonèsia, 2013. 150’ D. Michôd. Austràlia, 2013. 103’ B. O’Malley. Regne Unit, Irlanda, 2014. 88’ Lupin the Third Tokyo Tribe The Rover M. Vázquez. Espanya, 2014. 74’ 18:30 PRADO The Tribe M. Slaboshpytskiy. Ucraïna, 2014. 132’ 12:30 AUDITORI Gremlins J. Dante. EUA, 1984. 106’ Rurouni Kenshin: Kyoto Inferno The Signal Keishi Otomo. Japó, 2014. 139’ 20:00 AUDITORI GALA CLOENDA Burying the Ex J. Dante. EUA, 2014. 90’ 01:00 PRADO LA NIT + KILLER Killers The Mo Brothers. Japó, Indonèsia, 2014. 137’ 19:30 RETIRO W. Eubank. EUA, 2014. 96’ 12:30 RETIRO ESPECIAL RUROUNI KENSHIN 2 I 3 The Raid 2: Berandal Let Us Prey 11:45 PRADO La maniobra de Heimlich D. Robert Mitchell. EUA, 2014. 100’ Isao Takahata. Japó, 2014. 137’ W. Friedkin. EUA, 1977. 121’ 10:45 RETIRO It Follows Cròniques de misteris (2ª temporada) 14:00 PRESENTACIÓN DEL FANZINE EXHUMED MOVIES 15:00 ESTRENA DOCUMENTAL Vicente Aranda 50 años de cine 17:00 TALLER INFANTIL FÀBRICA D’ULLS. MANUALITATS FANTÀSTIQUES PER A NENS I NENES DE 4 A 11 ANYS. 18:00 SESSIÓ DE MAQUILLATGE ZOMBIE A CÀRREC DELS ALUMNES DE L’INSTITUT SALVADOR SEGUÍ 17:00 ELS ALTRES FANTÀSTICS Sala Tramuntana 19:00 ESTRENA BRIGADOON 11:00 SITGES FÒRUM: BLOOD WINDOW. FINESTRA AL FANTÀSTIC LLATINO-AMERICÀ II El refugio del miedo Maldito amor 21:00 ESTRENA BRIGADOON Difuminado The Houses October Built 23:00 ESTRENA BRIGADOON B. Roe. EUA, 2014. 92’ Villorrio del Caudillo. Stage Fright Paletos y cuchillos J. Sable. EUA, 2014. 89’ 01:00 JAPAN MADNESS 01:15 RETIRO LA NIT + ZOMBIE Waterborne 9’ Zero 15’ Zombie TV Última projecció Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades www.elcultural.es Tu revista independiente y plural, todos los viernes en tu quiosco con EL CULTURAL_250x159.indd 1 18/08/14 14:04 AAFF 260x330mm v2_trz.pdf 1 29/09/14 16:26 C M Y CM MY CY CMY K www.disfruta-de-un-consumo-responsable.com Todos los derechos reservados © 2013 Casa Bacardí Sitges Bacardí y la figura del murciélago son marcas registradas de Bacardi&company Limited.