La Joia de Viure Vallirana

Transcripción

La joia de
viure Vallirana
de la consciència al sentiment
EDITA Ajuntament de Vallirana - C/ Major, 329 - 08759 Vallirana
TELÈFON 93 683 08 10
FAX 93 683 28 97
WEB www.vallirana.cat
EMAIL [email protected]
FOTOGRAFIA Isabel Sánchez i fotos d'arxiu
Impressió feta sobre paper ecològic
TIRATGE 8.000 exemplars
DIPÒSIT LEGAL B-5355-2011
El gozo de
vivir Vallirana
La joia de
viure Vallirana
de la conciencia al sentimiento
de la consciència al sentiment
SUMARIO
05
07
07
08
09
11
13
15
17
18
19
19
EL PORQUÉ DE ESTA PUBLICACIÓN
PARA EMPEZAR, UN PAR DE
HISTORIAS REALES
PRIMERA HISTORIA
SEGUNDA HISTORIA
DOS REALIDADES
DERECHO A ESCOGER
¿ILUSIÓN IRRACIONAL?
PARTICIPACIÓN RESPONSABLE
NIVELES DE COMUNIDAD Y
PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD
NUESTRA DIMENSIÓN COMUNITARIA
UN POCO DE FILOSOFÍA
EL PUEBLO IDEAL
21
¿CUÁNTOS DE ESTOS SEIS
PRINCIPIOS CONCURREN EN LAS
URBANIZACIONES DE VALLIRANA?
SUMARI
05
07
07
08
09
11
13
15
17
EL PERQUÈ D’AQUESTA PUBLICACIÓ
18
19
19
LA NOSTRA DIMENSIÓ
COMUNITÀRIA
PER COMENÇAR, UN PARELL
D’HISTÒRIES REALS
PRIMERA HISTÒRIA
SEGONA HISTÒRIA
DUES REALITATS
DRET A ESCOLLIR
IL·LUSIÓ IRRACIONAL
PARTICIPACIÓ RESPONSABLE
NIVELLS DE COMUNITAT I PRINCIPI
DE SUBSIDIARIETAT
UNA MICA DE FILOSOFIA
EL POBLE IDEAL
21
QUANTS D’AQUESTS SIS PRINCIPIS
CONCORREN EN LES
URBANITZACIONS DE VALLIRANA?
23
¿CÓMO RESOLVEMOS, DESDE LAS
URBANIZACIONES, ESTAS
NECESIDADES E INCLUSO OTRAS
QUE AYUDEN A MEJORAR NUESTRA
CALIDAD DE VIDA?
23
COM RESOLEM, DES DE LES
URBANITZACIONS, AQUESTES
NECESSITATS I, FINS I TOT,
D’ALTRES QUE AJUDIN A MILLORAR
LA NOSTRA QUALITAT DE VIDA?
25
VALLIRANA COMO REFERENTE DE
IDENTIDAD
25
VALLIRANA COM A REFERENT
D’IDENTITAT
27
LA GENTE, QUIÉNES SOMOS, DE
DÓNDE VENIMOS, DÓNDE VIVIMOS
27
LA GENT, QUI SOM, D’ON VENIM, ON
VIVIM
29
LA HISTORIA, RESULTADO DE
MUCHAS GENERACIONES
29
LA HISTÒRIA, RESULTAT DE
MOLTES GENERACIONS
33
36
38
41
42
46
EL TERRITORIO Y LA GESTIÓN
URBANÍSTICA
33
36
38
41
42
46
EL TERRITORI I LA GESTIÓ
URBANÍSTICA
SISTEMA DE RECIPROCIDADES
TENER LOS NÚMEROS CLAROS
QUE NADIE SE ASUSTE
LA COHERENCIA MUNICIPAL, LA
MEJOR GARANTÍA
Y AHORA ¿QUÉ?
SISTEMA DE RECIPROCITATS
TENIR ELS NÚMEROS CLARS
QUE NINGÚ NO S’ESPANTI
LA COHERÈNCIA MUNICIPAL, LA
MILLOR GARANTIA
I ARA, QUÈ?
EL PORQUÉ DE ESTA
PUBLICACIÓN
EL PERQUÈ D’AQUESTA
PUBLICACIÓ
Conseguir la aceptación consciente de la realidad territorial y humana de los ciudadanos de Vallirana, vivan
donde vivan, a partir de la reflexión argumentada, es
la principal pretensión de esta publicación.
Aconseguir l’acceptació conscient de la realitat territorial i humana dels ciutadans de Vallirana, visquin on
visquin, a partir de la reflexió argumentada, és la pretensió primera d’aquesta publicació.
¿Por qué en pleno siglo XXI, a 25 kilómetros de
Barcelona, y transcurridos más de 30 años del primer
ayuntamiento democrático, tenemos todavía importantes déficits en servicios urbanísticos? Es un interrogante que necesita una respuesta y una justificación.
Per què en ple segle XXI, a 25 quilòmetres de
Barcelona, i després de més de trenta anys del primer
ajuntament democràtic, tenim encara importants dèficits en serveis urbanístics? És un interrogant que necessita resposta i una justificació.
Algunas de las afirmaciones y argumentos de esta reflexión pueden parecer obvios o resultar, incluso, sorprendentes para muchos ciudadanos. También es posible
que algunos hechos que nos proponemos exponer
puedan producir, de entrada, algún desconcierto.
Algunes de les afirmacions i arguments d’aquesta reflexió poden semblar obvis o resultar, fins i tot, sorprenents per a molts ciutadans. També és possible que
alguns fets que ens proposem exposar puguin produir, d’entrada, cert desconcert.
En cualquier caso, no sólo no pretendemos molestar
a nadie con nuestra insistencia, sino que el objetivo
es añadir elementos que nos permitan caminar juntos, y para ello, nada mejor que reflejar la verdad, sin
ánimo de provocación ni polémica, ni mucho menos
de imponer nada a nadie.
En qualsevol cas no pretenem molestar ningú amb la
nostra insistència, sinó que l’objectiu és afegir elements que ens permetin caminar plegats i, per aconseguir-ho, res millor que reflectir la veritat sense ànim
de provocació ni polèmica, ni molt menys d’imposar
res a ningú.
La joia de viure Vallirana
05
La estructura de esta exposición, su idea, se iba perfilando hace un par de años, cuando todavía, desde
la Presidencia del Estado, nos querían hacer creer que
no había crisis. No obstante, la redacción del primer
borrador coincidió con el día en que el presidente del
Gobierno del Estado, forzado por la Unión Europea,
rectificó su falta de propuestas presentando un plan
de austeridad con recortes sin precedentes.
Esta cruda realidad, este final de fiesta, supera,
seguramente, nuestra específica situación. Sin
embargo, se acentúa aún más, si cabe, la oportunidad del razonamiento.
No es menos cierto que los últimos retoques de esta
exposición coincidieron con la constitución del nuevo
Parlament de Catalunya, surgido de las elecciones del
28 de noviembre de 2010, lo que ha supuesto el nombramiento de un nuevo presidente de la Generalitat,
Artur Mas, un nuevo Gobierno y una nueva etapa ilusionante para el país.
L’estructura d’aquesta exposició, la seva idea, s’anava perfilant de fa un parell d’anys quan, des de la
Presidència de l’Estat, encara ens volien fer creure
que no hi havia crisi. No obstant això, la redacció del
primer esborrany va coincidir amb el dia que el president del Govern de l’Estat, forçat per la Unió
Europea, va rectificar la seva manca de propostes
presentant un pla d’austeritat amb retallades sense
precedents.
Aquesta crua realitat, aquest final de festa, supera, de ben segur, la nostra específica situació. No
obstant, s’accentua encara més l’oportunitat del
raonament.
No és menys cert que els últims retocs d’aquesta
exposició van coincidir amb la constitució del nou
Parlament de Catalunya, sorgit de les eleccions del
28 de novembre de 2010, del qual ha sortit un nou
president de la Generalitat, l’Artur Mas, un nou
Govern i una nova etapa il·lusionant per al país.
Josep Alemany i Rigol
Alcalde de Vallirana
març 2011
06
Para empezar, UN
PAR DE HISTORIAS
REALES
Per començar, UN
PARELL D’HISTÒRIES
REALS
PRIMERA HISTORIA
PRIMERA HISTÒRIA
Corría la primavera de 1974 y, como muchos miércoles por la tarde, un grupo de jóvenes se encontraba
para ir a caminar por el bosque. Ese día eran: Jaume
de Ca l’Eixut, Josep Maria de Cal Bunyoles, el Rovires
de Caixa Penedès y Josep de Cal Reiet. Otras veces se
habían agregado Benet Vicente “Benito” y Jordi de
Cal Sagarra. Habían decidido que la excursión de esa
semana transcurriría por el sector de Can Prunera,
bajo el Pla de la Pinatella, hacia la cueva de la Moneda
y el “Fondo” de l’Osca.
Corria la primavera de 1974 i, com molts dimecres a
la tarda, un petit grup de joves ens trobàvem per anar
a caminar pel bosc. Aquell dia eren: el Jaume de Ca
l’Eixut, el Josep Maria de Cal Bunyoles, el Rovires de
Caixa Penedès, i el Josep de Cal Reiet. Altres vegades
s´hi havien afegit el Benet Vicente “Benito” i el Jordi
de Cal Sagarra. Havíem decidit que l’excursió d’aquella setmana la faríem pel sector de Can Prunera, sota
el Pla de la Pinatella, cap a la Cova de la Moneda i el
“Fondo” de l’Osca.
Cuando, ya de vuelta, nos acercábamos al torrent de
la Font de l’Alba, antes de llegar a la masía de Can
Prunera, unos alambres, que atravesaban el sendero
que seguíamos, nos cerraban el paso. En ese momento empezamos a tomar conciencia de que se estaban
vendiendo los bosques, también por esa zona. Alguien
ya había delimitado de forma rudimentaria su parcela. Ni siquiera se respetaban los caminos que de antaño sus abuelos transitaban para ir a por leña o pastar
y que ellos, jóvenes liberados de esas tareas de campo,
rastreaban por su propio interés de investigación como
miembros del Centro Excursionista de Vallirana, como
también por la necesidad de huir unas horas del sedentarismo a que les sometía su dedicación profesional
en un despacho.
Quan ja de tornada ens acostàvem al Torrent de la
Font de l’Alba, abans d’arribar a la Masia de Can
Prunera, uns filferros que travessaven el corriol que
seguíem, ens barraven el pas. En aquell moment, vàrem
començar a prendre consciència que s’estaven venent
els boscos, també per aquell cantó. Algú ja havia delimitat de forma rudimentària la seva parcel·la, i ni tan
sols es respectaven els camins que, d’antic, els seus
avis transitaven per anar a fer llenya i pasturar, i que
ells, joves alliberats d’aquestes tasques de pagès, resseguien tant des del seu interès de recerca com a membres del Centre Excursionista de Vallirana, com també
des de la necessitat de fugir unes hores del sedentarisme a què els abocava la seva dedicació professional
en un despatx.
07
SEGUNDA HISTORIA
SEGONA HISTÒRIA
“Un día tomé la nacional 340 y me impresionaron los
bosques que inundaban las montañas que se alzaban
ante mis ojos. Había pasado muchas veces por esa carretera, pero aquella vez la vi de manera diferente. Sin
saber cómo, llegué a Vallirana, entré por la calle de la
Iglesia porque me lo dictó el corazón y, allí, muy poco
después, en la bajada suave, antes de tomar la primera curva a la izquierda, me encontré con un vendedor
de parcelas.” “Le dije que era escritor y que necesitaba alguna cosa diferente, un mundo de sensaciones,
olores, paz, silencio... Me llevó a la última calle, aún en
construcción, de Vallirana Parc. Me enseñó la única
parcela que quedaba libre; me lo creí y entonces le
pedí que se fuera, que me dejara solo.
“Un dia vaig agafar la Nacional 340 i vaig començar a
impressionar-me amb els boscos que inundaven les
muntanyes que s’alçaven davant dels meus ulls. Havia
passat moltes vegades per aquesta carretera, però
aquella vegada la vaig veure de manera diferent. Sense
saber com, vaig arribar a Vallirana, vaig entrar pel carrer
de l’Església perquè m’ho va dictar el cor, i allà, molt
poc després, en la baixada suau, abans d’agafar el primer revolt a l’esquerra, em vaig trobar amb un venedor de parcel·les.” “Li vaig dir que era escriptor, i que
necessitava alguna cossa diferent, un món de sensacions, olors, pau, silenci... em va dur a l’últim carrer,
encara en construcció, de Vallirana Parc. Em va ensenyar l’única parcel·la que quedava lliure; me’l vaig creure i aleshores li vaig demanar que se n’anés, que em
deixés sol.
Bosque, paz, serenidad, silencio, cielo, una vista impresionante y agreste, etc.
Cuando volvió le dije que me la quedaba. Sólo supe
que aquel era el lugar. Nos dirigimos al restaurante
Selva Negra y allí firmamos los papeles. En una hora
mi vida había cambiado. Eso ocurrió en 1974, y tres
años después mi casa estaba levantada.”
Con estas palabras, el escritor Jordi Sierra i Fabra explica, bajo el título “Quan el paisatge embruixa i un alè
en roba el seny...”, en el prólogo del libro La Vallirana
del segle XX, cómo se convirtió en propietario de una
parcela en una urbanización de Vallirana.
08
Bosc, pau, serenitat, silenci, cel, una vista impressionant i agresta, etc.
Quan va tornar li vaig dir que me la quedava. Només
vaig saber que aquell era el lloc. Baixàrem al restaurant Selva Negra i allà vàrem signar els papers. En una
hora la meva vida havia canviat. Això va passar el 1974,
i tres anys després la meva casa estava aixecada”.
Amb aquestes paraules l’escriptor Jordi Sierra i Fabra
explica, sota el títol “Quan el paisatge embruixa i un
alè en roba el seny...”, en el pròleg del llibre La Vallirana
del segle XX, com va esdevenir propietari d’una
parcel·la en una urbanització de Vallirana.
DOS REALIDADES
Las dos historias son diferentes, pero ocurrían en un
mismo momento, casi de forma simultánea. Mientras
a unos jóvenes de Vallirana se les limitaba su espacio
vital en el bosque, que hasta entonces habían recorrido sin barreras, un hombre de Barcelona, casado y
con un segundo hijo en camino, hacía realidad su
sueño de adolescencia de tener una casa rodeada de
bosque “donde sentirse más libre y conectado con el
universo”.
DUES REALITATS
Les dues històries són diferents, però passaven en un
mateix moment, gairebé de forma simultània. Mentre
a uns joves de Vallirana se’ls limitava l’espai vital al
bosc, que fins aleshores havien recorregut sense barreres, un home de Barcelona, casat i amb un segon fill
en camí, feia realitat el seu somni d’adolescència de
tenir una casa envoltada de bosc “on sentir-se més lliure i connectat amb l’univers”.
Encontraríamos cientos de vivencias entre la gente de
Vallirana similares a la de los jóvenes que se encontraron su espacio de siempre ocupado. De hecho, era fácil
acceder al bosque desde la parte posterior de las casas.
Trobaríem centenars de vivències entre la gent de
Vallirana similars a la dels joves que es van trobar el
seu espai de sempre ocupat. De fet, era fàcil anar al
bosc des del darrere mateix de les cases.
Seguramente, también, hay mil sueños diferentes, o
cinco mil, uno por cada una de las parcelas de Vallirana,
entre los que se han convertido en propietarios de
una vivienda unifamiliar aislada en una urbanización.
Segurament, també, hi ha mil somnis diferents, o cinc
mil; un per a cadascuna de les parcel·les de Vallirana
entre els que han esdevingut propietaris d’un habitatge unifamiliar aïllat en una urbanització.
09
Así pues, en Vallirana, además de convivir gente muy
diferente, de culturas diversas, encontramos, también,
estas dos realidades: los que ya estaban y crecieron
en casas con puertas abiertas, bosques sin vallas, que
iban a pie a todas partes y que vivían, casi únicamente, en casas entre medianeras en lo que llamamos pueblo; y los que han venido principalmente de la región
metropolitana de Barcelona y que, como Jordi Sierra,
han construido su vivienda unifamiliar en un terreno
parcelado en medio del bosque y necesitan el coche
para ir a cualquier lugar.
Així doncs, a Vallirana, a més de conviure-hi gent molt
diferent, de cultures diverses, hi trobem, també, aquestes dues realitats: els que ja hi eren i que van créixer
en cases amb portes obertes, boscos sense tanques i
que anaven a peu a tot arreu i que vivien, gairebé únicament, en cases entre mitgeres en el que anomenem
poble, i els que han vingut principalment de la regió
metropolitana de Barcelona i que, com en Jordi Sierra,
han construït el seu habitatge unifamiliar en un terreny
parcel·lat enmig del bosc i que necessiten el cotxe per
anar a qualsevol lloc.
En Vallirana encontramos
también estas dos realidades:
los que ya estaban y los que
han venido
A Vallirana hi trobem també
aquestes dues realitats: els
que ja hi eren i els que han
vingut
No es relevante profundizar en las diferencias entre
estas dos realidades que, por otra parte, conviven en
la misma comunidad local y, sea como sea, tenemos
que aceptar la posible existencia de conflictos de intereses y no hacer el hipócrita, pero ni más ni menos conflictos que los que conlleva todo tipo de relaciones.
No és rellevant aprofundir en les diferències entre
aquestes dues realitats que, d’altra banda, conviuen
en la mateixa comunitat local i, sigui com sigui, hem
d’acceptar la possible existència de conflictes d’interessos i no fer l’hipòcrita, però ni més ni menys conflictes que els que comporta tota mena de relacions.
10
DERECHO A ESCOGER
DRET A ESCOLLIR
Lo cierto es que casi el 70% del actual padrón de
habitantes de Vallirana escogió en su día, libremente, tener su residencia en una urbanización. En estos
momentos, aún ninguna familia es originaria de una
urbanización, la excepción confirmaría la regla.
El cert és que gairebé el 70% de l’actual padró d’habitants de Vallirana va escollir en el seu dia, lliurement,
tenir la residència en una urbanització. A hores d’ara,
encara cap família és originària d’una urbanització,
l'excepció confirmaria la regla.
En cuanto al 30% restante, los que viven en el «pueblo» o en les Casetes y la Llibra, hay más diversidad.
A las familias oriundas de Vallirana se añaden tanto:
Pel que fa al 30% restant, els que viuen al «poble» o
a les Casetes i la Llibra, hi ha més diversitat. A més de
les famílies oriündes de Vallirana s’hi afegeixen tant:
• aquellos inmigrantes de otros lugares del Estado
que vinieron, principalmente, en los años 60 por
cuestiones de trabajo como
• aquells immigrants d’altres indrets de l’Estat que
van venir, principalment, els anys 60 per qüestions
de feina com
• los que, provenientes de otros países, lo han
hecho últimamente, y
• els que, provinents d’altres països, ho han fet
darrerament, i els
• los que desde la región metropolitana han venido atraídos por una vivienda en los nuevos edificios plurifamiliares más económica que en su municipio de origen.
• que des de la regió metropolitana han vingut
atrets per un habitatge en els nous edificis plurifamiliars més econòmics que en el seu municipi
d’origen.
11
Sentirse valliranenses, no
por decreto, sino por
vocación
Sentir-se valliranencs, no
per decret, sinó per
vocació
Nuestro interés, a partir de la propia aceptación de
esta realidad, busca hacer extensiva esta aceptación,
incrementando la pedagogía para promocionar entre
la ciudadanía conocimientos que favorezcan la participación democrática y hagan viable una moral común
que introduzca sentimiento y los invite a todos a sentirse valliranenses, no por decreto, sino por vocación.
El nostre interès, a partir de la pròpia acceptació d’aquesta realitat, busca fer extensiva aquesta acceptació, incrementant la pedagogia per promocionar entre
la ciutadania coneixements que afavoreixin la participació democràtica i facin viable una moral comuna
que introdueixi sentiment i els convidi a tots a sentirse valliranencs, no per decret, sinó per vocació.
La ilusión superaba los
inconvenientes
La Il·lusió superava els
inconvenients
Volvamos a la segunda historia. En el caso de Jordi Sierra,
como muchos otros, la compra de una parcela se hizo
con una gran conciencia; me refiero a ser consciente
de que el vendedor les «levantaba un poco la camisa»,
que el bus no llegaría nunca tan arriba, que el club social
sería difícil de mantener..., pero la ilusión superaba los
inconvenientes. Se daba por supuesto —que era mucho
suponer— que había agua para todos, que llegaría la
luz con bastante fuerza, y el teléfono, y, con la aceptación consciente de esa situación, con los años han ido
reafirmando su decisión y el derecho de vivir donde
libremente eligieron, circunstancia que no cambiarían
por nada del mundo, como se apresuran a contestar
cuando se les pregunta al respecto.
Tornem a la segona història. En el cas de Jordi Sierra,
com molts altres, la compra d’una parcel·la es va fer
amb força consciència; vull dir, conscient que el venedor els aixecava una mica la camisa, que el bus no arribaria mai tan amunt, que el club social seria difícil de
mantenir... però la il·lusió superava els inconvenients.
Es donava per suposat —que era molt suposar— que
hi havia aigua per a tothom, que arribaria la llum amb
prou força, i el telèfon i, amb l’acceptació conscient
d’aquella situació, amb els anys han anat reafirmant
la seva decisió i el dret de viure on lliurement van escollir, circumstància que no canviarien per res del món,
com s’afanyen a constatar quan se’ls pregunta pel
que fa al cas.
12
¿ILUSIÓN IRRACIONAL?
IL·LUSIÓ IRRACIONAL ?
Precisamente en torno a la ilusión, y refiriéndose a la
extensión de la ciudad, ya a principios del siglo XX, Le
Corbusier, uno de los arquitectos más influyentes,
manifestaba que los barrios periféricos “...son, a menudo, diez, cien veces más extensos que la ciudad. De
estos sitios, algunos, quieren hacer ciudades-jardín.
Paraísos ilusorios, solución irracional”.
Justament al voltant de la il·lusió, i referint-se a l’extensió de la ciutat, ja a primers del segle XX, Le
Corbusier, un dels arquitectes més influents amb relació als nous barris perifèrics manifestava “...són, sovint,
deu, cent vegades més extensos que la ciutat.
D’aquests llocs, alguns, en volen fer ciutats-jardí.
Paradisos il·lusoris, solució irracional”.
Seguro que hay casos, digamos, de inconsciencia, que
compraron de buena fe, creyéndoselo todo, y también encontraríamos el que, desde la pillería, se quería pasar de listo haciendo “el gran negocio” y que
después expermientó una sincera insatisfacción al no
ver cumplidas sus expectativas: una insatisfacción a
menudo también forzada, como manifestándose víctimas de la situación.
De ben segur hi ha casos, diguem-ne, d’inconsciència,
que van comprar de bona fe, creient-s’ho tot, i també
trobaríem qui, des de la murrieria, es volia passar de
llest fent “el gran negoci” i que, després, els va provocar una insatisfacció sincera en no veure complertes les seves expectatives: una insatisfacció sovint
també forçada, com manifestant-se víctimes de la
situació.
Unos y otros, los que vinieron de forma consciente y
los que no, pero también los que hemos vivido siempre aquí y que, entre todos, hacemos este pueblo,
Vallirana, necesitamos asimilar suficiente información
y conocimientos para avanzar tanto en la aceptación
de la realidad como en la eliminación de prejuicios
que nos condicionan y pueden alimentar sentimientos de infelicidad que hay que evitar.
Uns i altres, els que van venir de forma conscient i els
que no, però també els que hem viscut sempre aquí,
i que, entre tots, fem aquest poble, Vallirana, necessitem assimilar suficient informació i coneixements per
avançar tant en l’acceptació de la realitat com en l’eliminació de prejudicis que ens condicionen i poden
alimentar sentiments d’infelicitat que cal estalviar.
Necesitamos asimilar
suficiente información y
conocimientos para avanzar
en la aceptación de la
realidad
Necessitem assimilar suficient
informació i coneixements
per avançar en l’acceptació
de la realitat
13
Sea como sea, la situación de unos y otros nos lleva a
explicar la respuesta que Josep M. Benet i Jornet, el
autor teatral y de series de televisión, daba en una
entrevista a La Vanguardia cuando le preguntaron:
“Si su vida fuese una obra teatral, ¿cómo la titularía?”
Respondía: “Imbécil, ¿por qué estás triste, teniendo
mucho más de lo que soñaste?”
Per a molts era impensable
assolir el nivell de benestar de
què gaudim
Y es que, realmente, al margen de situaciones concretas vinculadas a la crisis actual o problemas derivados
de la salud que nos toque superar, casi seguro que
para muchos era impensable alcanzar el nivel de bienestar que disfrutamos.
Para muchos era impensable
alcanzar el nivel de bienestar
del que disfrutamos
Sigui com sigui, la situació d´uns i altres ens porta a
explicar la resposta que Josep M. Benet i Jornet, l’autor teatral i de sèries de televisió, donava en una entrevista a La Vanguardia quan li van preguntar: “si su vida
fuese una obra teatral, ¿cómo la titularia?”, i ell va
respondre: “Imbécil, ¿por qué estás triste, teniendo
mucho más de lo que soñaste?”.
I és que realment, al marge de situacions concretes
vinculades a la crisi actual o a problemes derivats de
la salut que ens toqui superar, gairebé segur que per
a molts era impensable assolir el nivell de benestar de
què gaudim.
14
PARTICIPACIÓN
RESPONSABLE
PARTICIPACIÓ
RESPONSABLE
En la exposición y posterior publicación Vallirana,
nuestra casa, editada en 2003, decíamos que el objetivo principal de los hombres y mujeres que tenemos la responsabilidad del gobierno local es que
todos los ciudadanos
nos encontremos a
gusto en nuestro municipio. Constatábamos,
además, las dificultades
—unas de carácter
natural, otras derivadas
de la acción de anteriores gobiernos— que ha
habido que superar
para avanzar en la calidad de vida y el bienestar de los valliranenses,
y el gran reto de cohesionar una comunidad
local vital donde la
dimensión humana es
muy importante.
En l’exposició i posterior publicació Vallirana, casa
nostra, editada el 2003, dèiem que l’objectiu principal dels homes i dones que tenim la responsabilitat del govern local és que tots els ciutadans ens
trobem a gust en el
nostre
municipi.
Constatàvem, a més,
les dificultats —unes de
caràcter natural, d’altres derivades de l’acció d’anteriors governs— que ha calgut
vèncer per avançar en
la qualitat de vida i el
benestar dels valliranencs, i el gran repte
de cohesionar una
comunitat local vital
on la dimensió humana és molt important.
Encajan muy bien las
palabras de Aristóteles,
quien, sobre los principios de urbanización,
decía que la ciudad se
había de edificar de
forma que diera seguridad a los hombres y los
hiciera felices.
También el arquitecto Aldo Rosi, en referencia a las
formulaciones de los planes municipales de ordenación urbana, decía: “de algo estoy realmente convencido: que la planificación urbana, para tener éxito,
debe ser, en buena medida, consecuencia de las condiciones del terreno y de los requerimientos de sus
habitantes”.
Encaixen molt bé les
paraules d’Aristòtil el
qual, sobre els principis
d’urbanització, deia
que la ciutat s’havia d’edificar de forma que
donés seguretat als
homes i els fes feliços!
També l’arquitecte Aldo
Rosi, en referència a les
formulacions dels plans municipals d’ordenació urbana, deia: “d’una cosa estic realment convençut, que
la planificació urbana, per tenir èxit, ha de ser, en bona
mesura, conseqüència de les condicions del terreny i
dels requeriments dels seus habitants”.
El gran reto de cohesionar
una comunidad local vital
donde la dimensión humana
es muy importante
El gran repte de cohesionar
una comunitat local vital on
la dimensió humana és molt
important
En estos dos posicionamientos está “el quid de la
cuestión”. Es decir, se vincula el urbanismo tanto en
el sentido práctico —seguridad, condiciones del terreno— como emocional: la felicidad y aspiraciones de
los ciudadanos.
En aquests dos posicionaments hi ha “el quid de la
qüestió”. És a dir, es vincula l’urbanisme tant en el sentit pràctic —seguretat, condicions del terreny— com
emocional: la felicitat i aspiracions dels ciutadans.
15
Es evidente que, en el caso de Vallirana, así como de
la mayoría de municipios de nuestro entorno con una
problemática similar:
És evident que, en el cas de Vallirana, com també de
la majoria de municipis del nostre entorn amb una
problemàtica similar:
• ni la planificación urbanística se hizo en consonancia con las condiciones del terreno (es totalmente incongruente crear suelo urbano con pendientes no ya del 20%, sino incluso de más del
35% sin ni tan siquiera respetar las torrenteras y
acantilados)
• ni la planificació urbanística es va fer en consonància amb les condicions del terreny (és totalment incongruent crear sòl urbà amb pendents
no ja del 20%, sinó fins i tot de més del 35%, sense
respectar les torrenteres i els penya-segats)
• ni los habitantes de la época —aún en la larga
etapa franquista— fueron requeridos o consultados antes de la aprobación de la ordenación y desarrollo urbanísticos actuales.
Para hacer efectivos ambos requerimientos, se necesita la participación de la gente, una participación
no siempre fácil de concretar. Se ha escrito mucho
sobre ello, pero, cuando profundizas, no existe una
fórmula capaz de formalizar esta participación, y
esto ocurre, incluso, en una democracia consolidada. Ahora bien, se puede conseguir el interés de la
ciudadanía cuando se plantea ir en contra de algún
proyecto o bien en la aplicación de algún tipo de
cuota o contribución.
Sin embargo, para que la participación democrática
se haga con garantías de influir honestamente en
cualquier situación es imprescindible, pues, poner al
alcance información sobre la realidad en que se quiere actuar. Este es el objetivo de este trabajo.
La planificación urbanística
no se hizo en consonancia con
las condiciones del terreno
16
• ni els habitants de l’època —encara en la llarga
etapa franquista— van ser requerits o consultats
abans de l’aprovació de l’ordenació i el desenvolupament urbanístic actual.
Per tal de fer efectius aquests dos requeriments, es
necesita la participació dels ciutadans, una participació, per altra banda, no sempre fàcil de concretar. S’ha
escrit molt sobre això, però, quan hi aprofundeixes,
no existeix una fórmula capaç d’organitzar aquesta
participació, i això passa, fins i tot, en una democràcia consolidada. Ara bé, es pot aconseguir l’interès de
la ciutadania quan es planteja anar en contra d’algun
projecte o bé en l’aplicació d’algun tipus de quota o
contribució.
No obstant això, per tal que la participació democràtica es faci amb garanties d’influir honestament en
qualsevol situació, és imprescindible, doncs, posar a
l’abast informació sobre la realitat en la qual es vol
actuar. Aquest és l’objectiu d’aquest treball.
La planificació urbanística no
es va fer en consonància amb
les condicions del terreny
NIVELES DE
COMUNIDAD Y
PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD
Partimos de una concepción racional y respetuosa del
principio democrático de subsidiariedad, en que cualquier competencia que se pueda atender a un nivel
inferior no ha de pasar a uno superior. Por eso, la unión
de personas, de forma tanto individual como colectiva, para asumir responsabilidades plenas define diferentes niveles de comunidad. Una clasificación troncal nos daría:
- Un primer nivel, EL HOGAR: relaciones entre personas de una misma casa o familia.
- Un segundo nivel, LA CALLE, EL BARRIO: relaciones entre familias, propiedades.
- Un tercer nivel, EL MUNICIPIO: relaciones entre
la gente de diferentes calles y barrios.
- Un cuarto nivel, LA COMARCA: relaciones entre
municipios.
- Un quinto nivel, LA REGIÓN: relaciones entre
comarcas.
- Un sexto nivel, LA NACIÓN: relaciones entre
regiones.
NIVELLS DE
COMUNITAT I PRINCIPI
DE SUBSIDIARIETAT
Partim d’una concepció racional i respectuosa del
principi democràtic de subsidiarietat, en què qualsevol competència que es pugui atendre a nivell inferior no ha de passar a un de superior. Per això la unió
de persones, de forma tant individual com col·lectiva, per assumir responsabilitats plenes, defineix diferents nivells de comunitat. Una classificació troncal
ens donaria:
- Un primer nivell, LA LLAR, relacions entre persones d’una mateixa casa o família.
- Un segon nivell, EL CARRER, EL BARRI, relacions
entre famílies, propietats.
- Un tercer nivell, EL MUNICIPI, relacions entre la
gent de diferents carrers i barris.
- Un quart nivell, LA COMARCA, relacions entre
municipis.
- Un cinquè nivell, LA REGIÓ, relacions entre
comarques.
- Un sisè nivell, LA NACIÓ, relacions entre regions.
Y así sucesivamente hasta llegar a la comunidad universal de naciones.
Además de esta clasificación troncal de colectivos
generales que cuando son maduros SON SOBERANOS y responsables de todo a su nivel, existe también una clasificación ramificada que corresponde a
colectivos sectoriales y divisiones más especializadas:
deportistas, empresarios, sindicalistas, etc., que gozan
de autonomía interna pero que para actuar necesitan cumplir las condiciones aprobadas por el nivel
troncal competente.
I així successivament fins a arribar a la comunitat universal de nacions.
A més d’aquesta classificació troncal de col·lectius
generals que, quan són madurs SÓN SOBIRANS i responsables de tot al seu nivell, existeix també una classificació brancal que correspon a col·lectius sectorials
i divisions més especialitzades: esportistes, empresaris, sindicalistes, etc., que gaudeixen d’autonomia
interna, però que per actuar necessiten complir les
condicions aprovades pel nivell troncal competent.
17
NUESTRA DIMENSIÓN
COMUNITARIA
LA NOSTRA DIMENSIÓ
COMUNITÀRIA
Esta es una reflexión centrada en la gente de Vallirana
y en su dimensión comunitaria, teniendo muy presente que cualquier territorio, cualquier paisaje,
no es el mismo antes
que después de la existencia de personas y
que éstas, en su evolución, en su manera de
hacer, configuran su
escenario.
Aquesta és una reflexió centrada en la gent de
Vallirana i en la seva dimensió comunitària, tenint molt
present que qualsevol
territori, qualsevol paisatge, no és el mateix
abans que després de
l’existència de persones
i que, aquestes, en la
seva evolució, en la
seva manera de fer, en
configuren l’escenari.
Tenemos claro, pues,
cuál es el objeto de esta
exposición: LA GENTE
DE VALLIRANA, TODOS
NOSOTROS.
Tenim clar, doncs, quin
és l’objecte d’aquesta
exposició: LA GENT DE
VALLIRANA, TOTS
NOSALTRES.
¿Por qué hablamos de
dimensión comunitaria? Pues porque entendemos que el entorno
de vida, el entorno vital
de los vecinos de
Vallirana, va más allá,
no sólo de los límites del
«pueblo», de la urbanización o barrio, sino
también del término
municipal de Vallirana.
Per què parlem de
dimensió comunitària?
Doncs perquè entenem que l’entorn de
vida, l’entorn vital dels
veïns de Vallirana, va
més enllà, no tan sols
dels límits del «poble»,
de la urbanització o
barri, sinó també del
terme municipal de
Vallirana.
Por tanto, incluso intentando no caer en exceso en un discurso pedagógico, procuraremos
aumentar el bagaje de
información necesaria
para que la percepción
de cada uno esté preparada para avanzar en
escenarios de futuro.
Per tant, tot i intentar
no caure en excés en
un discurs pedagògic,
procurarem augmentar el bagatge d’informació necessària perquè la percepció de
cadascú estigui preparada per avançar en
escenaris de futur.
Aclarado, pues, el concepto de dimensión
comunitaria y la necesidad de información para decidir hacia dónde queremos ir, descubramos, juntos, la
verdadera dimensión de donde tenemos nuestra residencia familiar.
Aclarit, doncs, el concepte de dimensió
comunitària i la necessitat d’informació per decidir cap
a on volem anar, descobrim, plegats, la veritable dimensió d’on tenim la nostra residència familiar.
El entorno vital de los vecinos
de Vallirana va más allá de
los límites de la urbanización
L’entorn vital dels veïns de
Vallirana va més enllà dels
límits de la urbanització
18
UN POCO DE
FILOSOFÍA
UNA MICA DE
FILOSOFIA
EL PUEBLO IDEAL
EL POBLE IDEAL
Desde antiguo, disponer de una residencia cómoda
ha sido, para la civilización, tan importante como la
alimentación y el vestir. Hay culturas que tienen auténticos tratados sobre cómo planificar una casa, un pueblo o la ciudad ideales.
Des d’antic, disposar d’una residència còmoda ha
estat per a la civilització tan important com l’alimentació i el vestir. Hi ha cultures que tenen autèntics
tractats sobre com planificar una casa, un poble o la
ciutat ideals.
En cuanto a la casa ideal, estos tratados hacían referencia a la elección del lugar, al tipo de suelo, la correcta orientación, la dimensión adecuada.
Pel que fa a la casa ideal, aquests tractats feien referència a l’elecció del lloc, al tipus de terra, la correcta
orientació, la dimensió adequada.
Por lo que respecta al pueblo ideal, al margen de cuestiones de carácter defensivo, murallas, etc., se preveían generalmente cuatro puertas principales, una calle
ancha alrededor haciendo una circunvalación y otras
calles principales que iban de una puerta a otra y que
se encontraban en medio del pueblo, donde se situaba el templo o lugar de reunión.
Quant al poble ideal, al marge de qüestions de caràcter defensiu, muralles, etc., es preveien generalment
quatre portes principals, un carrer ample al voltant
fent una circumval·lació, altres carrers principals que
anaven d’una porta a l’altra i que es trobaven enmig
del poble, on se situava el temple o lloc de reunió.
En este pueblo ideal, las plantas bajas de la calle se
utilizaban como tiendas y las calles del lado eran,
fundamentalmente, edificios públicos, escuelas, hospitales, bibliotecas, etc. Las otras calles eran para uso
residencial.
Disponer de una residencia
cómoda ha sido para la
civilización tan importante
como la alimentación y el
vestir
En aquest poble ideal les plantes baixes del carrer
s’utilitzaven com a botigues, i els carrers del costat
eren, fonamentalment, edificis públics, escoles, hospitals, biblioteques, etc. Els altres carrers eren per a
ús residencial.
Disposar d’una residència
còmoda ha estat per a la
civilització tant important
com l’alimentació i el vestir
19
¿Qué pretendían conseguir con la aplicación de estos,
digamos, “principios”?:
Què pretenien aconseguir amb l’aplicació d’aquests
diguem-ne “principis”?:
• Una buena situación: ni demasiado lejos ni demasiado cerca de los lugares importantes, en un entorno ambiental sano y un clima moderado.
• Una bona situació, ni massa lluny ni massa a prop
dels lloc importants en un entorn ambiental sa i
un clima moderat.
• Buena accesibilidad desde el exterior.
• Bona accessibilitat des de l’exterior.
• Buena comunicación entre los diferentes sectores.
• Bona comunicació entre els diferents sectors.
• Favorecer el comercio y economía de la población.
• Afavorir el comerç i l’economia de la població.
• Establecimiento de lugares de encuentro y relación céntricos.
• Establiment de llocs de trobada i relació cèntrics.
• Reserva de espacios para edificios y equipamientos públicos.
• Reserva d’espais per a edificis i equipaments
publics.
El hombre ha buscado la
mejor manera de vivir
L’home ha buscat la millor
manera de viure
En definitiva, ya desde la antigüedad, el hombre, según
sus posibilidades de autonomía política y económica,
ha buscado la mejor manera de vivir.
En definitiva, ja des d’antic, l’home, segons les seves
possibilitats d’autonomia política i econòmica, ha buscat la millor manera de viure.
Es evidente que los tiempos cambian y las distancias
—con el permiso del MOPU— pueden acortarse. Sin
embargo, estos seis principios siguen vigentes si tenemos como objetivo vivir en un sentido integral.
És evident que els temps canvien i les distàncies —amb
el permís del MOPU— poden escurçar-se; no obstant
això, aquests sis principis estan vigents si tenim com
a objectiu viure en el sentit integral.
20
¿CUÁNTOS DE ESTOS
SEIS PRINCIPIOS
CONCURREN EN LAS
URBANIZACIONES DE
VALLIRANA?
QUANTS D’AQUESTS
SIS PRINCIPIS
CONCORREN EN LES
URBANITZACIONS DE
VALLIRANA?
• ¿Una buena situación? Sí, en cuanto a un buen
entorno ambiental y clima moderado.
• Una bona situació? Sí, pel que fa a un bon
entorn ambiental i clima moderat.
• ¿Buena accesibilidad? Pues no. Hasta hace pocos
años, antes de que la nueva carretera llegara hasta
la entrada de Vallirana, la accesibilidad era muy
deficiente. Ahora, hasta la entrada en servicio de
nuestra Variante, en horas punta aún se hace difícil entrar y salir del municipio.
• Bona accessibilitat? Doncs no. Fins fa pocs anys,
abans que la nova carretera arribés a l’entrada
de Vallirana, l’accessibilitat era molt deficient.
Ara, fins a l’entrada en servei de la nostra Variant,
encara en hores punta es fa difícil entrar i sortir
del municipi.
• ¿Buena comunicación interna? Tampoco. Ir de
una calle a otra, en cualquier urbanización, puede
significar una excursión. Sería el caso, por ejemplo, al ir de la calle Quixot a la plaza París, en la
Selva Negra, o del paseo Sant Lluís a la calle Brasil,
en la Solana, o de un sector a otro en el Lledoner,
etc.
• Bona comunicació interna? Tampoc. Anar d’un
carrer a un altre, en qualsevol urbanització, pot
ser una excursió, seria el cas, per exemple, d’anar del carrer del Quixot a la plaça París a Selva
Negra, del Passeig de Sant Lluís al carrer Brasil a
la Solana, o d’un sector a un altre del Lledoner,
etc.
• ¿Comercio, economía? Nada de nada. La ordenación en baja densidad no lo facilita.
• Comerç, economia? Res de res. L’ordenació en
baixa densitat no ho facilita.
• ¿Lugares de encuentro y relación? Habiendo
dejado, tan solo, las torrenteras como espacios
libres, resulta difícil conseguir espacios aptos para
las relaciones ciudadanas.
• Llocs de trobada i relació? Havent deixat,
només, les torrenteres com a espais lliures, es fa
difícil aconseguir llocs aptes per a les relacions
ciutadanes.
• ¿Equipamientos públicos? Más de lo mismo.
Además, la orografía del territorio no lo permite.
• Equipaments públics? Tres quarts del mateix. A
més a més, l’orografia del territori no ho permet.
¿Buena accesibilidad? Pues
no. ¿Buena comunicación
interna? Tampoco
Bona accessibilitat? Doncs
no. Bona comunicació
interna? Tampoc
21
Así pues, la gente que eligió alguna de las urbanizaciones de Vallirana debía de considerar, en su día, ese
entorno ambiental sano como valor prioritario y obvió
la deficiente accesibilidad y comunicación, el hecho
de no tener comercio en las proximidades, ni posibilidades de espacios públicos para equipamiento y ocio.
Quizás muchas familias pensaban entonces en una
urbanización como su segunda residencia, con necesidades diferentes, mucho menores que cuando se
trata —como ocurre desde hace unos años, cada vez
más— de la primera y a menudo única referencia patrimonial familiar.
Així doncs, la gent que va triar alguna de les urbanitzacions de Vallirana devien considerar, en el seu dia,
aquest entorn ambiental sa com a valor prioritari i van
obviar la deficient accessibilitat i comunicació, el fet
de no tenir comerç a la vora, ni possibilitats d’espais
públics per a equipament i lleure.
La gente eligió este entorno
ambiental y obvió la
deficiente accesibilidad y
comunicación
La gent va triar aquest
entorn ambiental i va obviar
la deficient accessibilitat i
comunicació
En un reciente artículo en el diario Avui, el arquitecto y urbanista Josep Oliva i Casas, refiriéndose a las
urbanizaciones, escribía: «el agravante es la tendencia a convertir lo que antes eran segundas residencias
en viviendas permanentes».
En un recent article al diari Avui, l’arquitecte i urbanista Josep Oliva i Casas, referint-se a les urbanitzacions escrivia «l’agreujant és la tendència de convertir el que abans eren segones residències en habitatges permanents».
Que haya pan en la mesa cada día del año, que los
niños vayan a la escuela, llegar al trabajo a la hora,
encontrarse con el grupo, jugar con tu equipo, ir a
misa, estudiar en la universidad, divertirse, ir a bailar,
al cine, son un mínimo de actividades necesarias para
vivir.
Que hi hagi pa a taula cada dia de l’any, que els nens
vagin a escola, arribar a la feina a l’hora, trobar-se
amb la colla, jugar amb el teu equip, anar a missa,
estudiar a la universitat, divertir-se, anar a ballar, al
cinema, són activitats mínimament necessàries per
viure.
22
Potser moltes famílies pensaven aleshores en una
urbanització com la seva segona residència, amb
necessitats diferents, molt menors que quan es tracta —com passa des de fa uns anys, cada vegada més—
de la primera i sovint única referència patrimonial
familiar.
¿CÓMO RESOLVEMOS,
DESDE LAS
URBANIZACIONES,
ESTAS NECESIDADES E
INCLUSO OTRAS QUE
AYUDEN A MEJORAR
NUESTRA CALIDAD DE
VIDA?
COM RESOLEM, DES DE
LES URBANITZACIONS,
AQUESTES
NECESSITATS I, FINS I
TOT, D’ALTRES QUE
AJUDIN A MILLORAR
LA NOSTRA QUALITAT
DE VIDA?
YENDO MÁS ALLÁ DE NUESTRA
DIMENSIÓN RESIDENCIAL.
ANANT MÉS ENLLÀ DE LA NOSTRA
DIMENSIÓ RESIDENCIAL.
No estamos en medio de ninguna parte. Las urbanizaciones son municipio de Vallirana y es en este escenario municipal donde las familias de Vallirana, vivan donde
vivan, como ciudadanos de Vallirana, superan los primeros handicaps, que son, como hemos visto, los que
supone vivir en un área residencial de baja densidad.
No som enmig d’enlloc, les urbanitzacions són al
municipi de Vallirana i és en aquest escenari municipal on les famílies de Vallirana, visquin on visquin,
com a ciutadans de Vallirana, superen els primers
handicaps, que hi són, com hem vist, de viure en una
àrea residencial de baixa densitat.
Con el Vallibús se ha
avanzado en la comunicación
interna entre los diferentes
sectores urbanos
Amb el Vallibús s’ha avançat
en la comunicació interna
entre els diferents sectors
urbans
Ha sido desde la implicación general de la ciudadanía,
y con el alcalde a la cabeza, que se han ido resolviendo los obstáculos, sobre todo de voluntad política del
Gobierno del Estado, para avanzar en la ejecución de
la Variante con el objetivo de tener una Vallirana con
buena accesibilidad. Además, la ordenación con recursos municipales de nuevas vialidades, como la ronda
de la Barquera o el nuevo eje viario del polígono industrial, hacen más fácil la accesibilidad entre diferentes
sectores del municipio.
Ha estat des de la implicació general de la ciutadania i amb l’alcalde al capdavant que s’han anat resolent els entrebancs, sobretot de voluntat política del
Govern de l’Estat per avançar en l’execució de la
Variant amb l’objectiu de tenir una Vallirana amb
bona accessibilitat. A més, l’ordenació amb recursos municipals de noves vialitats, com la Ronda de
la Barquera o el nou eix viari del Polígon Industrial
fan més fàcil l’accessibilitat entre diferents sectors
del municipi.
Con la implantación, desde el municipio, del servicio
de transporte urbano, el Vallibús, se ha avanzado en
la comunicación interna entre los diferentes sectores
urbanos de Vallirana, un servicio que añade cohesión
a la gran dispersión territorial.
Amb la implantació des del municipi del servei de
transport urbà, el Vallibús, s’ha avançat en la comunicació interna entre els diferents sectors urbans de
Vallirana, un servei que afegeix cohesió a la gran dispersió territorial.
Es desde la realidad de un
centro urbano, aunque alargado, pero compacto, que los
valliranenses disponemos de
una importante oferta comercial, y es desde la ordenación
del polígono industrial que
hacemos posible la implantación de empresas y creación
de puestos de trabajo.
És des de la realitat d’un centre urbà, encara que allargat,
però compacte, que els valliranencs disposem d’una
important oferta comercial,
i és des de l’ordenació del
Polígon Industrial que fem
possible la implantació d’empreses i creació de llocs de
treball.
23
Y es desde la reserva de suelo público, y aprovechando una orografía adversa, que fabricamos nuevos espacios en el ámbito central como el parque Central o la
rambla de la Ciudadanía, con una potencialidad contrastada, como lugares de encuentro y relación.
I és, des de la reserva de sòl públic i aprofitant una
orografia adversa, que fabriquem nous espais en l’àmbit central com el Parc Central o la Rambla de la
Ciutadania, amb una potencialitat contrastada, com
a llocs de trobada i relació.
La integración práctica de la
ciudadanía, viva donde viva,
en la oferta municipal de
equipamientos y servicios
La integració pràctica de la
ciutadania, visqui on visqui,
en l’oferta municipal
d’equipaments i serveis
Y ha sido desde la compra o convenios con recursos
municipales que conseguimos incorporar terrenos para
equipamientos, como las escuelas L’Olivera y
Campderrós, o la previsión para el nuevo pabellón de
deportes.
I ha estat, des de la compra o convenis amb recursos
municipals que aconseguim incorporar terrenys per a
equipaments com les escoles l’Olivera i Campderrós o
la previsió per al nou Pavelló d’Esports.
La prova del 9 de la integració pràctica de la ciutadania, visqui on visqui,
en l’oferta municipal d’equipaments i serveis ja
siguin esportius, com la
Piscina, o culturals, com
l’Escola de Música, resulta de l’estudi de qualsevol estadística de percentatges d’usuaris, de la
qual cosa es desprèn una
equivalència real amb el
padró d’habitants.
La prueba del 9 de la integración práctica de la ciudadanía, viva donde viva,
en la oferta municipal de
equipamientos y servicios,
ya sean deportivos, como
la piscina, o culturales,
como la escuela de música, resulta del estudio de
cualquier estadística de
porcentajes de usuarios,
de lo que se desprende
una equivalencia real con
el padrón de habitantes.
CENTRE URBÀ "POBLE"
URBANITZACIONS
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL
39 %
61 %
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA
24 %
76 %
SERVEIS SOCIALS D'ATENCIÓ PRIMÀRIA
49 %
51 %
ALUMNES TALLER D'ART MUNICIPAL
31 %
69 %
ADJUDICATARIS PISOS PROTECCIÓ PÚBLICA
44 %
56 %
37 %
63 %
32 %
68 %
PERCENTATGE USUARIS DIFERENTS SERVEIS
MITJANA
PERCENTATGE PADRÓ GENERAL D'HABITANTS
Otras necesidades son superadas desde otros niveles
—la comarca, la provincia, la nación, el Estado y la
Comunidad Europea—, algo totalmente lógico si tenemos en cuenta que la mayor parte de la fiscalidad de
los ciudadanos de Vallirana se administra, más allá del
ámbito local, desde estos otros niveles institucionales.
24
D’altres necessitats són superades des d’altres nivells
—la comarca, la província, la nació, l’Estat i la Comunitat
Europea—, cosa totalment lògica si tenim en compte
que la major part de la fiscalitat dels ciutadans de
Vallirana s’administra més enllà de l’àmbit local, des
d’aquests altres nivells institucionals.
VALLIRANA COMO
REFERENTE DE
IDENTIDAD
VALLIRANA COM A
REFERENT
D’IDENTITAT
Vallirana no es, sin embargo, un municipio fácil, con
un centro urbano “el pueblo”, dos barriadas, les Casetes
y la Llibra, y 23 urbanizaciones de tipología similar en
baja densidad, una orografía complicada a la hora de
ubicar equipamientos y servicios, un polígono industrial, y con unos
accesos que son
una vergüenza de
Estado.
Vallirana no és, però, un municipi fàcil; amb un centre urbà, “el poble”, dues barriades, les Casetes i la
Llibra, i 23 urbanitzacions de tipologia similar en
baixa densitat, una orografia complicada a l’hora
d’ubicar equipaments i serveis, un polígon industrial,
i amb uns accessos
que són una vergonya d’Estat.
El municipio no es,
pues, la panacea,
pero sí la instancia
primera donde
empezar a corregir
y complementar
algunos de los déficits de nuestro
entorno residencial
desde la solidaridad
colectiva.
Otros, por su especificidad, encontrarán solución en la
cooperación con
otros niveles de
administración,
contando siempre
con la debida lealtad institucional.
El municipi no és,
doncs, la panacea,
però sí la instància
primera on començar a corregir i a
complementar
alguns dels dèficits
del nostre entorn
residencial des de la
solidaritat col·lectiva. D’altres, per la
seva especificitat,
trobaran solució en
cooperació amb
altres nivells d’administració, comptant sempre amb
la deguda lleialtat
institucional.
Además, y aún
más acentuado en
el caso de nuestras
urbanizaciones,
donde su gente,
sus viviendas, sus
calles, se han convertido en único
referente para las
familias que residen allí. Es importante tener, también,
referentes colectivos, tanto físicos —el patrimonio
arquitectónico— como históricos, que creen identidad.
Las personas necesitamos de estos referentes.
A més, i encara
més accentuat
quan, com en el
cas de les nostres
urbanitzacions, la
seva gent, els seus
habitatges, els seus
carrers, s’han convertit en únic referent per a les famílies que hi resideixen. És important tenir, també, referents col·lectius,
tant físics —el patrimoni arquitectònic— com històrics
que creïn identitat. Les persones necessitem referents
d’aquests.
Es importante tener,
también, referentes
colectivos, tanto físicos como
históricos, que creen identidad
És important tenir, també,
referents col·lectius, tan físics
com històrics que creïn
identitat
25
Muchos, llevados por su inquietud, ya lo han hecho.
Sugerimos y proponemos a los ciudadanos de Vallirana
que aún no han tenido tiempo de tomar conciencia
de su pertenencia al pueblo se hagan suya la gente,
la historia y el territorio de Vallirana, de la Llibra al
Ordal, de la Creu d’Ardenya al Corral, del puig Vicenç
al puig Bernat.
En cualquier caso, sería importante crear cierta complicidad y aceptar, no de forma gratuita, sino desde
la argumentación lógica, que:
Molts, portats per la seva inquietud, ja ho han fet.
Suggerim i proposem als ciutadans que encara no han
tingut temps de prendre consciència de la seva pertinença al poble, que es facin seva la gent, la història i
el territori de Vallirana, de la Llibra a l’Ordal, de la Creu
d’Ardenya al Corral, del Puig Vicenç al Puig Bernat.
En qualsevol cas seria important crear certa complicitat i acceptar, no pas de forma gratuïta, sinó des de
l’argumentació lògica que:
• la gent és la que hi ha, i la podem educar
• la gente es la que hay, y la podemos educar
• la historia es la que ha sido, y la podemos enseñar, podemos aprender
• el territorio es el que es, y se transforma con su
urbanización.
26
• la història és la que ha estat, i la podem ensenyar, en podem aprendre
• el territori és el que és, i es transforma amb la
urbanització.
LA GENTE, QUIÉNES
SOMOS, DE DÓNDE
VENIMOS, DÓNDE VIVIMOS
LA GENT, QUI SOM,
D’ON VENIM, ON VIVIM
Empecemos, pues, por la gente, la gente de Vallirana,
las personas, el único valor importante del municipio,
unidos por un mismo vínculo: ser los ciudadanos de la
misma comunidad local y compartir las mismas calles,
la misma cola, los equipamientos, la piscina, el autobús, la escuela, el baile... Somos los que somos. Venimos
de donde venimos. Vivimos donde vivimos, en el pueblo, en les Casetes, en la Llibra, en una urbanización o
en alguna de las pocas masías todavía habitadas.
Comencem, doncs, per la gent, la gent de Vallirana,
les persones, l’únic valor important del municipi,
units per un mateix vincle: ser els ciutadans de la
mateixa comunitat local i compartir els mateixos
carrers, la mateixa cua, els equipaments, la piscina,
l’autobús, l’escola, el ball... Som els que som. Venim
d’on venim. Vivim on vivim, al poble, a les Casetes,
a la Llibra, en una urbanització o en alguna de les
poques masies encara habitades.
En los cuadros vemos, en una pirámide de edades, la
estructura de población del municipio y la comparativa con Cataluña. Observaremos algunas diferencias,
tenemos más población infantil.
En els quadres veiem, en una gràfica d’edats, l’estructura de població del municipi i la comparativa amb
Catalunya. Observarem algunes diferències, tenim
més població infantil.
27
En el cuadro siguiente vemos la distribución por lugar
de origen de la población de Vallirana.
En el quadre següent veiem la distribució per lloc d’origen de la població de Vallirana
HABITANTS PER PROCEDÈNCIA
ESPANYA
MARROC
PARAGUAI
ALEMANYA
COLÒMBIA
XILE
EQUADOR
PORTUGAL
ITÀLIA
XINA
FRANÇA
ROMANIA
BOLÍVIA
ARGENTINA
PERÚ
CUBA
BRASIL
ARMÈNIA
PAÏSOS BAIXOS
REGNE UNIT
BÈLGICA
POLÒNIA
URUGUAI
HONDURES
REPÚBLICA DOMINICANA
RÚSSIA
VENEÇUELA
ESTATS UNITS D'AMÈRICA
13211 (92,87%)
371 (2,61%)
78 (0,55%)
57 (0,40%)
55 (0,39%)
40 (0,28%)
34 (0,24%)
33 (0,23%)
32 (0,22%)
31 (0,22%)
30 (0,21%)
27 (0,19%)
25 (0,18%)
21 (0,15%)
19 (0,13%)
14 (0,10%)
12 (0,08%)
11 (0,08%)
11 (0,08%)
10 (0,07%)
8 (0,06%)
8 (0,06%)
8 (0,06%)
7 (0,05%)
6 (0,04%)
6 (0,04%)
5 (0,04%)
4 (0,03%)
En este último cuadro se refleja la distribución por
lugar de residencia.
LITUÀNIA
SUÏSSA
DINAMARCA
IRAN
MÈXIC
SENEGAL
SÍRIA
BIELORÚSSIA
BULGÀRIA
CONGO
COSTA RICA
JAPÓ
REP. DEMOCRÀTICA DEL CONGO
SUÈCIA
VIETNAM
ALGÈRIA
ÀUSTRIA
BÒSNIA i HERCEGOVINA
EGIPTE
ETIÒPIA
GHANA
ÍNDIA
JORDÀNIA
LÍBAN
NICARAGUA
PAKISTAN
SUD-ÀFRICA
UCRAÏNA
4 (0,03%)
4 (0,03%)
3 (0,02%)
3 (0,02%)
3 (0,02%)
3 (0,02%)
3 (0,02%)
2 (0,01%)
2 (0,01%)
2 (0,01%)
2 (0,01%)
2 (0,01%)
2 (0,01%)
2 (0,01%)
2 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
1 (0,01%)
En aquest darrer quadre es reflecteix la distribució per
lloc de residència.
HABITANTS PER NUCLI
NUCLIS DISSEMINATS
TOTAL
NUCLIS DISSEMINATS
TOTAL
LLEDONER (EL)
823 (5,79%)
359 (2,52%)
SOLEIA I
262 (1,84%)
CASETES JULIÀ
18 (0,13%)
SOLEIA II
POLÍGON INDUSTRIAL
43 (0,30%)
SELVA NEGRA CATALANA
796 (5,60%)
726 (5,10%)
CENTRE
CASETES MUNTANE
4569 (32,12%)
86 (0,60%)
LLIBRA CASANOVA (LA)
255 (1,79%)
VALL DEL SOL
MAS DE LES FONTS
275 (1,93%)
PENYA FORCADA
CAN BATLLE
688 (4,84%)
CAN JULIÀ
380 (2,67%)
CAN ROVIRA
398 (2,80%)
VALLIRANA PARC
899 (6,32%)
MAS ROVIRA 1R. SECTOR
228 (1,60%)
PINARS (ELS)
211 (1,48%)
MIRADOR (EL)
343 (2,41%)
PLA DEL PÈLAG
264 (1,86%)
INTER CLUB
SOLANA (LA)
10 (0,07%)
1772 (12,46%)
59 (0,41%)
PINATELLA
300 (2,11%)
BASSIOLES (LES)
462 (3,25%)
14226
28
LA HISTORIA,
RESULTADO DE
MUCHAS
GENERACIONES
LA HISTÒRIA,
RESULTAT DE MOLTES
GENERACIONS
En cuanto a la historia, a través de publicaciones como:
Pel que fa a la història, a través de les publicacions
com:
Vallirana, dades històriques (904-1900),
homes, fets i gent
Vallirana, dades històriques (904-1900),
homes, fets i gent
Publicado por Amigos de Vallirana en 1989, es una
recopilación desde la prehistoria, con las cuevas del
neolítico, hasta finales del siglo XIX.
Publicat per Amics de Vallirana el 1989, és un recull
des de la prehistòria, amb les coves del neolític, fins
a finals del segle XIX.
Vallirana, guia de patrimoni històric i
artístic
Vallirana, guia de patrimoni històric i
artístic
Editado por el Centro de Estudios y Divulgación del
Patrimonio, ofrece una visión cronológica de nuestro
patrimonio histórico y artístico.
Editat pel Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni,
ofereix una visió cronològica del nostre patrimoni
històric i artístic.
Vallirana I, imatges i records
Vallirana I, imatges i records
Editado por Viena & Columna, en colaboración con
Amigos de Vallirana, en el año 1998, incluye una colección de imágenes de Vallirana a finales del siglo XIX
y comienzos del XX.
Editat per Viena & Columna, en col·laboració amb
Amics de Vallirana, l’any 1998. Inclou una col·lecció
d’imatges de Vallirana a les acaballes del segle XIX i
començaments del XX.
Josep M. López Picó - Dietari (1921-1959)
Josep M. López Picó - Dietari (1921-1959)
Editado por Publicaciones de la Abadía de Montserrat
en 1999, con la colaboración del Ayuntamiento de
Vallirana, recoge diferentes vivencias personales del
poeta que tienen como escenario la Vallirana de la
primera mitad del siglo XX.
Editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat el
1999, amb la col·laboració de l’Ajuntament de
Vallirana, recull diferents vivències personals del poeta
que tenen com a escenari la Vallirana de la primera
meitat del segle XX.
29
Sant Mateu de Vallirana 150 anys
Editado por la Parroquia en 2001, y escrito por Anna
Roig Llort y Manuel Simó i Tarragó, tiene dos partes:
es un dietario, año por año, de 1851 a 2001 e incluye
entrevistas a personas sobre sus vivencias con relación
a la vida parroquial y local.
Vallirana II, imatges i records
Editado por Viena Ediciones, en colaboración con
Amigos de Vallirana, en el año 2002, evoca la Vallirana
de la primera mitad del siglo XX.
L’esport a Vallirana, una història del segle
XX
Escrito y editado por Francesc Ollé Dorca en 2002, es
una narración que compendia, a lo largo de casi cien
años, el fenómeno cultural del deporte con relación
al ámbito local de Vallirana y a su proyección externa
a través de deportistas, clubes, instalaciones, dirigentes y actividades vinculados al deporte local.
Quatre coses
Libro de Francesc Panyella, editado por Pagès Editors,
S.L., en 2005, que nos traslada a partir de la visión de
un chico que se movía en una Vallirana de antes de la
guerra y en que el autor nos regala pequeñas historias que nos permiten recuperar, virtualmente, escenarios y situaciones de aquella época.
Sant Mateu de Vallirana 150 anys
Editat per la Parròquia l’any 2001, i escrit per Anna
Roig Llort i Manuel Simó i Tarragó, té dues parts, és
un dietari, any per any, del 1851 al 2001, i hi inclou
entrevistes a persones sobre les seves vivències amb
relació a la vida parroquial i local.
Vallirana II, imatges i records
Editat per Viena Edicions, en col·laboració amb Amics
de Vallirana l’any 2002, evoca la Vallirana durant la
primera meitat del segle XX.
L’esport a Vallirana, una història del segle
XX
Escrit i editat per Francesc Ollé Dorca, el 2002, és una
narració que recull, al llarg de gairebé cent anys, el
fenomen cultural de l’esport referit a l’àmbit local de
Vallirana i a la seva projecció externa a través d’esportistes, clubs, instal·lacions, dirigents i activitats vinculats a l’esport local.
Quatre coses
Llibre de Francesc Panyella, editat per Pagès Editors
SL, l’any 2005, que ens trasllada, a partir de la visió
d’un noi que es movia en una Vallirana d’abans de la
guerra i en què l’autor ens regala petites històries que
ens permeten recuperar, virtualment, escenaris i situacions d’aquella època.
30
La Vallirana del segle XX, imatges i
memòria
Libro de la asociación Amigos de Vallirana, editado
por el Centro de Estudios Comarcales del Baix Llobregat
en el año 2007, con prólogo de Jordi Sierra i Fabra,
que toma el relevo del Vallirana, datos históricos (9041900), hombres, hechos y gente y se atreve a recorrer
la Vallirana del siglo XX, en los períodos de la Guerra
Civil y la posguerra, hasta la Vallirana de hoy.
TV Vallirana, 25 anys de comunicació local
(1983-2008)
Editado por Televisió de Vallirana en el año 2008, en
él se reviven las vivencias de nuestro pueblo y la superación de obstáculos legales, técnicos y económicos
de nuestra televisión. Una historia contemporánea,
sobre todo de personas que la han hecho posible.
Els nens que van viure la guerra –
Vallirana 1936-1939
Libro de Enric Cirici que aporta unos recuerdos vistos
con los ojos de un niño en un tiempo de guerra civil
y vividos en Vallirana, a la vez que simultanea diferentes escenarios más allá del propiamente local y documenta una época que la mayoría de los valliranenses
de hoy no vivieron.
La Vallirana del segle XX, imatges i
memòria
Llibre de l’associació Amics de Vallirana, editat pel
Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat l’any
2007, amb pròleg de Jordi Sierra i Fabra. El llibre agafa
el relleu del “Vallirana, dades històriques (904-1900),
homes, fets i gent” i s’atreveix a recórrer la Vallirana
del segle XX en els períodes de Guerra Civil i la
Postguerra fins a la Vallirana d’avui.
TV Vallirana, 25 anys de comunicació local
(1983-2008)
Editat per Televisió de Vallirana l’any 2008, s’hi reviuen
les vivències del nostre poble i la superació d’entrebancs legals, tècnics i econòmics de la nostra televisió.
Una història contemporània, sobretot de persones,
que l’han feta possible.
Els nens que van viure la guerra –
Vallirana 1936-1939
Llibre d’Enric Cirici. Aporta uns records vistos amb els
ulls d’un nen en un temps de guerra civil viscuts a
Vallirana, alhora que simultaneja diferents escenaris
més enllà del pròpiament local i documenta una època
que la majoria dels valliranencs d’ara no van viure.
31
50 anys d’història. Club Natació Vallirana.
1954-2004
Editado por el Club Natació Vallirana, hace un recorrido por la historia del club desde la inauguración de
la piscina municipal.
A través de todas estas publicaciones, decíamos, hemos
podido explicar y aprender que Vallirana es el resultado de muchas generaciones que, con su manera de
hacer, han configurado una realidad cultural y física
determinada, y también una idiosincrasia que nos identifica, nos hace diferentes, ni mejores ni peores, de la
misma manera que, para la conexión entre generaciones, lo que hacemos ahora tendrá consecuencias
en el futuro.
Conocer la existencia de personajes como Fèlix Alsina,
o saber el porqué del “Vot de Poble” a San Sebastián,
es importante para conocer la Vallirana de hoy.
Y casi un siglo de entidades
deportivas y culturales
Y las entidades, casi un siglo de entidades deportivas
y culturales, una historia vinculada a las necesidades
asociativas de las distintas generaciones de los ciudadanos y ciudadanas de Vallirana que podemos revivir
en las periódicas “Fira d’Entitats” o este año en la exposición prevista en el marco de la “Setmana de les
Entitats”.
50 anys d’història. Club Natació Vallirana.
1954-2004
Editat pel Club Natació Vallirana, fa un recorregut per
la historia del Club, des de la inauguració de la piscina municipal.
Hem pogut explicar i aprendre que Vallirana és el resultat de moltes generacions que, amb la seva manera
de fer, han configurat una realitat cultural i física determinada, també una idiosincràsia que ens identifica,
ens fa diferents, ni millors ni pitjors, de la mateixa
manera que per la connexió entre generacions, el que
fem ara tindrà conseqüències en el futur.
Conèixer l’existència de personatges com Fèlix Alsina,
o saber el perquè del Vot de Poble a Sant Sebastià
és important per entendre la Vallirana d’avui.
I gairebé un segle d‘entitats
esportives i culturals
I les entitats, gairebé un segle d’entitats esportives i
culturals, una història lligada a les necessitats associatives de les diferents generacions dels ciutadans i ciutadanes de Vallirana que podem reviure en les periòdiques “Fira d’Entitats” o, enguany, en l’exposició prevista en el marc de la “Setmana de les Entitats”.
32
EL TERRITORIO Y LA
GESTIÓN URBANÍSTICA
EL TERRITORI I LA
GESTIÓ URBANÍSTICA
En cuanto al territorio, en la exposición “Vallirana, nuestra casa”, en 2003, decíamos: “Vallirana, una casa bien
situada...”, en la sierra del Ordal, un territorio casi litoral, adyacente al Garraf, que se eleva entre las llanuras del Baix Llobregat, nuestra comarca, y el Penedés.
Pel que fa al territori, en l’exposició Vallirana, casa
nostra, el 2003, dèiem “Vallirana, una casa ben situada...”, a la serra de l’Ordal, un territori gairebé litoral, adjacent al Garraf, que s’eleva entre les planes
del Baix Llobregat, la nostra comarca, i el Penedès.
Vallirara está entre los 10
primeros municipios del país
en cuanto a suelo urbano
Vallirana és entre els 10
primers municipis del país pel
que fa a sòl urbà
Un escenario privilegiado, con un relieve caprichoso,
abrupto y pintoresco, con un importante abastecimiento de agua entre los materiales geológicos del
Muschelkalk superior e inferior, un clima mediterráneo, una idónea ubicación que permite visionar panorámicas excelentes, como el macizo de Montserrat, el
Montseny, Sant Llorenç del Munt y los pre-Pirineos,
así como el litoral, entre la playa barcelonesa de Poble
Nou y la de Vilanova i la Geltrú.
Un escenari privilegiat, amb un relleu capriciós, abrupte i pintoresc, amb un important proveïment d’aigua entre els materials geològics del Muschelkalk
superior i inferior, un clima mediterrani, una idònia
ubicació que permet visionar panoràmiques
excel·lents, com el massís de Montserrat, el Montseny,
Sant Llorenç del Munt i els pre-Pirineus, així com el
litoral, entre la platja barcelonina del Poble Nou i la
de Vilanova i la Geltrú.
Y todo ello, a una prudente distancia de la gran realidad metropolitana de Barcelona y con suficiente
espaciosidad para disfrutar de una cierta placidez y
tranquilidad.
I tot això a una prudent distància de la gran realitat
metropolitana de Barcelona, i amb prou espaiositat
per gaudir d’una certa placidesa i tranquil·litat.
Y en este escenario, un término municipal de 2.393
hectáreas, de las cuales más de 1.000 conforman procesos de intervención urbana sobre el territorio, que
sitúan a Vallirana entre los diez primeros municipios
por lo que respecta a suelo urbano, por encima de
ciudades de dimensión media.
I en aquest escenari, un terme municipal de 2.393
hectàrees, de les quals més de 1.000 conformen processos d’intervenció urbana sobre el territori, i que
situen Vallirana entre els deu primers municipis pel
que fa a sòl urbà, per sobre de ciutats mitjanes del
país.
33
Un suelo urbano con un casco histórico: de hecho, el
carrer Major y unas cuantas calles más, que ocupan
una superficie del orden de 40 hectáreas, y el resto,
es decir, 1.022 hectáreas, ocupadas por viviendas unifamiliares aisladas.
Un sòl urbà amb un casc històric, de fet el carrer Major
i uns quants carrers més, que ocupen una superfície
de l’ordre de 40 hectàrees, i la resta, és a dir, 1.022
hectàrees, ocupades per habitatges unifamiliars aïllats.
1.022 hectáreas están
ocupadas por viviendas
unifamiliares aisladas
1.022 hectàrees estan
ocupades per habitatges
unifamiliars aïllats
El proceso de creación de estas urbanizaciones arranca (excepto los sectores Mas Rovira, Can Rovira, Can
Batlle y Soleia), en general, de principios de los años
70, cuando un propietario de suelo rústico y un “promotor urbanístico” o “vendedor de parcelas”, con un
soporte administrativo muchas veces precario e incluso ilegal, llevado a cabo con el consentimiento y/o
ignorancia de las administraciones de la época, ejecutan proyectos deficientes de baja calidad, sin ninguna previsión de suelo para equipamientos y servicios,
buscando un beneficio rápido y abandonando, más
temprano que tarde, sus obligaciones.
El procés en la creació d’aquestes urbanitzacions
arrenca (tret dels sectors Mas Rovira, Can Rovira, Can
Batlle i Soleia), en general, de primers dels anys 70.
Un propietari de sòl rústic i un “promotor urbanístic” o “venedor de parcel·les” que, amb un suport
administratiu, moltes vegades precari i, fins i tot,
il·legal, portat a terme amb el consentiment i/o la
ignorància de les administracions de l’època, executen projectes deficients de baixa qualitat, sense cap
previsió de sòl per a equipaments i serveis, buscant
un benefici ràpid i abandonant, més d’hora que tard,
les seves obligacions.
A partir del restablecimiento de las libertades democráticas se inicia un proceso de legalización, mediante la revisión y aceptación de los planes de la Ley del
Suelo del 76, revisiones que optan por una cierta legalización urbanística de la situación heredada pero no
entran ni establecen los mecanismos necesarios para
llevar a cabo la concreción física, o sea, la ejecución
de proyectos que resuelvan los déficits urbanísticos
en el camino hacia su normalización legal.
A partir del restabliment de les llibertats democràtiques s’inicia un procés de legalització, mitjançant la
revisió i acceptació dels plans de la Llei del Sòl del 76,
revisions que opten per una certa legalització urbanística de la situació heretada, però no entren ni estableixen els mecanismes necessaris per portar a terme
la concreció física, o sigui, l’execució de projectes que
resolguin els dèficits urbanístics en el camí cap a la
seva normalització legal.
34
Nos encontramos, pues, ante un conjunto de urbanizaciones ya legalizadas urbanísticamente —el papel
todo lo aguanta— por el Plan General de 1986 pero
que presentan importantes déficits reales, una problemática que conlleva la necesidad de articular los
mecanismos de gestión urbanística necesarios para
concretar física y realmente cómo se resuelven estos
déficits, de los que no escapa el polígono industrial.
Ens trobem, doncs, davant d’un conjunt d’urbanitzacions ja legalitzades urbanísticament —el paper tot ho
aguanta— pel Pla General de 1986, però que presenten importants dèficits reals, una problemàtica que
comporta la necessitat d’articular els mecanismes de
gestió urbanística necessaris per tal de concretar físicament i realment com es resolen aquests dèficits, dels
quals no escapa el polígon industrial.
Un conjunto de
urbanizaciones que presentan
importantes déficits reales
Un conjunt d’urbanitzacions
que presenten importants
dèficits reals
Como decía el que fuera
director general de Urbanismo de la Generalitat
en la década de los 80-90,
Joan Antoni Solans, “la gestión urbanística es una disciplina compleja que interrelaciona cuestiones técnicas, jurídicas, fiscales y económicas y, a la vez, es una
disciplina lenta porque está
sometida a un procedimiento para garantizar la seguridad jurídica y la defensa
de los administrados”.
Com deia el que va ser
director general d’Urbanisme de la Generalitat en
la dècada dels 80 i 90, Joan
Antoni Solans, “la gestió
urbanística és una disciplina complexa que interelaciona qüestions tècniques,
jurídiques, fiscals i econòmiques, i, alhora, és una
disciplina lenta perquè està
sotmesa a un procediment
per garantitr la seguretat
jurídica i la defensa dels
administrats”.
De hecho, esta complejidad y el abandono de sus
obligaciones por parte de
los promotores han comportado que en Vallirana,
a excepción del segundo
sector de Pinars, ninguna
urbanización haya hecho
la preceptiva cesión del
10% de aprovechamiento
medio (el promotor debería haber cedido al Ayuntamiento el 10% de las parcelas edificables, cosa que
habría permitido inversiones en equipamientos generales destinados a la población que podía ocupar las
nuevas promociones).
De fet, aquesta complexitat i l’abandonament dels
promotors de les seves obligacions ha comportat que
a Vallirana, tret del segon
sector de Pinars, cap urbanització no hagi fet la preceptiva cessió del 10% d’aprofitament mitjà (el promotor hauria d’haver cedit
a l’Ajuntament el 10% de les parcel·les edificables, la
qual cosa hagués permès inversions en equipaments
generals destinats a la població que podia ocupar les
noves promocions).
Esta circunstancia, agravada porque en la mayoría de
los casos ni siquiera se cedieron las zonas verdes y de
equipamientos, ha propiciado un déficit estructural
histórico que se ha ido resolviendo con recursos generales a medida que se generaban necesidades de equipamiento y servicios.
Aquesta circumstància, augmentada en el fet que ni
tan sols, en la majoria dels casos, es van dur a terme
les cessions de zones verdes i d’equipaments, ha propiciat un dèficit estructural històric que s’ha hagut d’anar resolent amb recursos generals a mesura que es
generaven necessitats d’equipament i serveis.
35
SISTEMA DE
RECIPROCIDADES
SISTEMA DE
RECIPROCITATS
Vallirana es de todos los valliranenses, y todos estamos embarcados en este gran proyecto de avanzar
hacia un marco deseable para vivir, en el camino hacia
la felicidad.
Vallirana és de tots els valliranencs, i tots estem embarcats en aquest gran projecte d’avançar cap a un marc
desitjable per viure, en el camí cap a la felicitat.
En un sistema de derechos y
deberes se impone un
sentimiento de responsabilidad
En un sistema de drets i
deures s’imposa un sentiment
de responsabilitat
Así, pues, en un sistema de derechos y deberes que
nos implica a todos, se impone un sentimiento de responsabilidad. Todos somos responsables de todo, aunque en grados diferentes: primero, de la familia, de
quienes dependen de nosotros; de aquellos con los
que tratamos en el trabajo; de los vecinos de la ciudad, los compatriotas...
Així, doncs, en un sistema de drets i deures que ens
implica a tots, s’imposa un sentiment de responsabilitat. Tots som responsables de tot, encara que en
graus diferents, primer de la família, dels qui depenen de nosaltres, dels qui tractem a la feina, dels
veïns de la ciutat, dels compatriotes...
Más allá de lo que ya hemos dicho, la gente, la historia, el territorio, para integrarse en este gran proyecto es necesario también conocer su esencia.
Hemos sido, demasiado a menudo, víctimas de una
mala pedagogía de los derechos que ha dado lugar
a una sociedad de la queja y la falta de responsabilidad. No hemos sido capaces siempre de responder
desde una ética responsable, nos hemos dejado llevar por lo que se quería oír y nos ha faltado valentía para explicar con sinceridad lo que correspondía.
36
Més enllà del que ja hem dit, la gent, la història, el
territori, també per integrar-se en aquest gran projecte se n’ha de conèixer l’entrellat.
Hem estat massa sovint víctimes d’una mala pedagogia dels drets que ha donat lloc a una societat de
la queixa i de la manca de responsabilitat. No hem
estat capaços sempre de respondre, des d’una ètica
responsable, i ens hem deixat portar pel que es volia
sentir i ens ha faltat valentia per explicar, amb sinceritat, el que calia.
Sabemos que una diferencia con los animales es que
nuestra inteligencia nos lleva a descubrir posibilidades, y en este descubrimiento es importante la complicidad y colaboración de todos.
Sabem que una diferència amb els animals és que la
nostra intel·ligència ens porta a descobrir possibilitats,
i en aquest descobriment és important la complicitat
i la col·laboració de tots.
Por eso debemos estar alerta con los que quieren vivir
al margen, porque los derechos son una realidad frágil que puede desaparecer; de eso, la historia está
llena de ejemplos.
Per això hem d’estar alerta amb els que volen viure al
marge, perquè els drets són una realitat fràgil que pot
desaparèixer; d’això, la història en va plena.
Un sistema de reciprocidades
en el que recibimos beneficios
pero también hemos de
proporcionarlos
Un sistema de reciprocitats
en el qual rebem beneficis
però també n’hem de
proporcionar
Y este sistema de derechos del que nos hemos dotado nos integra, también, en un sistema de reciprocidades en el que recibimos beneficios pero también
tenemos que proporcionar a los demás; quien sólo
quiere recibir es nefasto para la convivencia, y ello
impone, junto al sistema de derechos, un sistema de
deberes, palabra casi proscrita. Nos cuesta demasiado hablar de obligación, de vínculo, de ligadura, de
compromiso.
I aquest sistema de drets de què ens hem dotat ens
integra, també, en un sistema de reciprocitats en el
qual rebem beneficis però també n’hem de proporcionar als altres; qui només vol rebre és nefast per a
la convivència. Això imposa, al costat del sistema de
drets, un sistema de deures, paraula gairebé proscrita. Ens costa massa parlar d’obligació, de vincle, de lligam, de compromís.
Llegado este punto, es oportuno, si realmente queremos disipar dudas, evitar malentendidos y prejuicios:
Arribat aquest punt és oportú, si realment volem dissipar dubtes, evitar malentesos i prejudicis:
37
TENER LOS NÚMEROS
CLAROS
TENIR ELS NÚMEROS
CLARS
Desde nuestra responsabilidad, nos ha tocado hacer
muchos números; hemos tenido que superar situaciones graves: 10 años costó saldar la deuda acumulada de los 8 primeros años de democracia. En medio
de aquella situación, ya en el año 1993, la Dirección
General de Administración Local de la Generalitat
de Cataluña publicó un trabajo de investigación elaborado desde la Alcaldía que, bajo el título Los costes de los servicios obligatorios en municipios con
diferentes núcleos de población. El ejemplo de
Vallirana, quería abrir nuevas perspectivas avanzando en el análisis de costes de los servicios locales y la
problemática específica de municipios con numerosos núcleos de población.
Des de la nostra responsabilitat ens ha tocat fer-ne
molts, de números, hem hagut de superar situacions
greus: 10 anys va costar arreglar el deute acumulat
els primers 8 anys de democràcia. Enmig d’aquella
situació, ja l’any 1993, la Direcció General
d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya
va publicar un treball d’investigació elaborat des de
l’Alcaldia que, sota el títol Els costos dels serveis obligatoris en municipis amb diferents nuclis de població. L’exemple de Vallirana, volia obrir noves perspectives avançant en l’anàlisi de costos dels serveis
locals i la problemàtica específica de municipis amb
nombrosos nuclis de població.
El trabajo, a partir del ejemplo documentado de
Vallirana, denunciaba que la uniformidad del régimen
jurídico vigente, con una visión casi sólo urbana del
municipalismo, no concuerda con la enorme variedad
de nuestros municipios. Tenía la pretensión de descubrir posibilidades para cambiar lo establecido y orientar objetivos viables a partir del conocimiento de los
hechos.
Confeccionando este trabajo, rápidamente se reafirmó el problema que teníamos entre manos: ni siquiera Can Batlle o Can Rovira se autofinanciaban, por no
hablar de Selva Negra, Vallirana Parc o la Pinatella.
Desde entonces no hemos cesado en nuestro empeño. En 1998, la Asociación Catalana de Municipios nos
encargó la redacción de una ponencia que, bajo el
título «Municipio y urbanización en baja densidad»,
fue presentada en un Consejo Nacional celebrado en
Vallirana y que tomaba como estructura el trabajo
editado por la Dirección General en el año 1993.
38
El treball, a partir de l’exemple documentat de
Vallirana, denunciava que la uniformitat del règim
jurídic vigent, amb una visió gairebé només urbana
del municipalisme, no s’adiu amb l’enorme varietat
dels nostres municipis. Tenia la pretensió de descobrir possibilitats per canviar allò establert i orientar
objectius viables a partir del coneixement dels fets.
Confeccionant aquest treball, ràpidament es va reafirmar el problema que teníem entre mans. Ni tan
sols Can Batlle o Can Rovira s’autofinançaven, per
no parlar de Selva Negra, Vallirana Parc o la Pinatella.
Des d’aleshores no hem parat en la nostra tenacitat.
L’any 98, l’Associació Catalana de Municipis ens va
encarregar la redacció d’una ponència que, sota el
títol “Municipi i urbanització en baixa densitat” va
ser presentada en un Consell Nacional celebrat a
Vallirana i que prenia, com a estructura, el treball
editat per la Direcció General l’any 93.
En este sentido, Vallirana ha sido punto de referencia obligada cuando se habla de urbanizaciones.
Sólo una actitud partidista en los últimos años, aunque tomando como punto de partida —me consta—
nuestro trabajo, nos ha ignorado: sólo hay que ver
la distribución de subvenciones del primer Plan de
Mejora de Urbanizaciones de la Generalitat del
Tripartit.
Volviendo a los números, y teniendo en cuenta que
el Impuesto de Bienes Inmuebles, el IBI, es el tributo local por excelencia, ya que representa alrededor
del 75% de los impuestos municipales ordinarios, y
que la base imponible del mismo se corresponde
con el valor catastral que determina la
Administración del Estado —en base a un procedimiento regulado del que ha de resultar un valor inferior al de mercado—, en los siguientes cuadros se
muestran estos valores catastrales y su repercusión
por metro cuadrado de solar por cada núcleo urbano, así como la cuota resultante del IBI por metro
lineal de calle.
En aquest sentit, Vallirana ha estat punt de referència obligada quan es parla d’urbanitzacions. Només
una actitud partidista en aquests últims anys, tot
prenent com a punt de partida —em consta— el nostre treball, ens ha ignorat: només cal veure la distribució de subvencions del primer Pla de Millora
d’Urbanitzacions de la Generalitat del Tripartit.
Tornant als números, i tenint en compte que l’Impost
de Béns Immobles, l’IBI, és el tribut local per
excel·lència, representa al voltant del 75% dels impostos municipals ordinaris i que la base imposable del
mateix es correspon amb el valor cadastral que determina l’Administració de l’Estat —en base a un procediment regulat del qual n’ha de resultar un valor
inferior al de mercat—, en els següents quadres es
visualitzen aquests valors cadastrals i la seva repercussió per metre quadrat de solar per cada nucli
urbà, així com la quota resultant de l'IBI per metre
lineal de carrer.
VALOR CADASTRAL-REPERCUSSIÓ PER METRE QUADRAT DE SOLAR
CENTRE URBÀ - POBLE
1944 €/m2
LES CASETES
592 €/m2
LA SOLANA
95 €/m2
POLÍGON INDUSTRIAL
237 €/m2
PINARS
85 €/m2
CAN ROVIRA MAS ROVIRA
180 €/m2
VALLIRANA PARC
79 €/m2
MAS DE LES FONTS
160 €/m2
INTER-CLUB
72 €/m2
CAN BATLLE
156 €/m2
CAN JULIÀ
63 €/m2
LA LLIBRA CASANOVA
141 €/m2
LA PINATELLA
62 €/m2
VALL DEL SOL
127 €/m2
PENYA FORCADA
62 €/m2
MIRADOR
125 €/m2
LLEDONER
62 €/m2
LA SOLEIA
117 €/m2
PLA DEL PÈLAG
58 €/m2
SELVA NEGRA
100 €/m2
LES BASSIOLES
47 €/m2
La distancia entre los 47 € de repercusión por m2 de
solar en Bassioles y los casi 2.000 € del centro urbano
(40 veces más) significa, a la hora de calcular la cuota
del IBI, que, mientras el centro urbano representa
235,8 € por metro lineal de calle, la cuota media en
las urbanizaciones se sitúa alrededor de los 32 € por
metro lineal de calle.
La distància entre els 47 € de repercussió per m2 de
solar a les Bassioles i els gairebé 2.000 € del centre
urbà (40 vegades més) representa a l’hora de calcular la quota de l’IBI que, mentre el centre urbà suposa 235,8 € per metre lineal de carrer, la quota mitjana a les urbanitzacions se situa al voltant dels 32 € per
metre lineal de carrer.
39
QUOTA IBI PER METRE LINEAL DE CARRER
235,39 €
CENTRE URBÀ -"POBLE"
78,23 €
CASETES
57,72 €
POLÍGON INDUSTRIAL
LLIBRA CASANOVA
49,92 €
47,38 €
MAS DE LES FONTS
CAN BATLLE
37,89 €
CAN ROVIRA - MAS ROVIRA
34,73 €
EL MIRADOR
33,78 €
INTERCLUB
33,37 €
LA SOLANA
33,30 €
EL LLEDONER
32,02 €
LA SOLEIA
31,64 €
SELVA NEGRA
30,93 €
VALL DEL SOL
29,74 €
PENYA FORCADA
29,68 €
CAN JULIÀ
29,55 €
VALLIRANA PARC
28,03 €
PINARS
26,88 €
PLA DEL PÈLAG
25,17 €
PINATELLA
23,96 €
LES BASSIOLES
23,81 €
0,00 €
50,00 €
100,00 €
150,00 €
200,00 €
250,00 €
Así pues, es fácil de entender que, mientras en el centro urbano, una vez satisfechos los gastos vinculados
a vialidad (básicamente mantenimiento de calles, limpieza y alumbrado), queda un sobrante para atender
tanto gastos generales de administración, seguridad...
como los derivados de programas sociales, deportivos o culturales, en las urbanizaciones no sólo no queda
margen sino que hay que afectar partidas en principio vinculadas con servicios a la persona, con lo que
ello podría suponer de atraso social.
Així, doncs, és fàcil d’entendre que mentre en el centre urbà, un cop satisfetes les despeses vinculades a
vialitat (bàsicament manteniment de carrers, neteja
i enllumenat), resta un sobrant per atendre tant despeses generals d’administració, seguretat… com les
derivades de programes socials, esportius o culturals,
a les urbanitzacions no només no queda marge sinó
que cal afectar partides en principi vinculades amb
Serveis a la Persona, amb el que això podria suposar
d’endarreriment social.
Por ello se ha tenido que hacer, durante años, tanta
pedagogía en relación a la imposibilidad de destinar,
además, recursos generales del municipio a obras de
resolución de déficits urbanísticos, circunstancia que
nos ha obligado a gestionar los conflictos que cualquier cuota o contribución genera.
Per això s’ha hagut de fer, durant anys, tanta pedagogia amb relació a la impossibilitat de destinar, a més
a més, recursos generals del municipi a obres de resolució de dèficits urbanístics, circumstància que ens ha
obligat a gestionar els conflictes que qualsevol quota
o contribució genera.
40
QUE NADIE SE
ASUSTE
QUE NINGÚ NO
S’ESPANTI
No somos un “ayuntamiento pesetero”, no lo hemos
sido nunca. Cualquiera puede comparar lo que han
pagado los propietarios de parcela de las urbanizaciones de Vallirana con otros municipios. Siempre hemos
dicho que Vallirana no es Hollywood, hemos huido de
proyectos faraónicos y hemos hecho proyectos lo más
respetuosos posible con la obra ya ejecutada.
No som un ”ajuntament pessetero”, no ho hem estat
mai. Qualsevol pot comparar el que han pagat els
propietaris de parcel·la de les urbanitzacions de
Vallirana amb d’altres municipis. Sempre hem dit que
Vallirana no és Hollywood, hem fugit de projectes
faraònics i hem fet projectes el més respectuosos possible amb l’obra ja executada.
Además, hemos tenido presente una de las máximas
de Aristóteles: “situaciones desiguales requieren tratamientos desiguales, y eso no es discriminación, sino
justicia”.
A més, hem tingut present una de les màximes
d’Aristòtil: ”situacions desiguals requereixen tractaments desiguals, i això no és discriminació, sinó
justícia”.
Hemos sido cuidadosos con una de las reglas de oro
de la democracia:
Hem estat curosos amb una de les regles d’or de la
democràcia:
LA IGUALDAD: tratos iguales para todos.
LA IGUALTAT: tractes iguals per a tothom.
Así, pues, hasta ahora hemos sido capaces de asegurar la igualdad; cada uno ha pagado lo que le tocaba:
La Solana, Bassioles, Lledoner, Selva Negra, Vallirana
Parc, Llibra, Casanova, Can Rovira, calle Mayor, Miquel
Batlle, etc.
Així, doncs, fins ara hem estat capaços d’assegurar
la igualtat, cadascú ha pagat el que li tocava: la
Solana, Bassioles, Lledoner, Selva Negra, Vallirana
Parc, Llibra Casanova, Can Rovira, Carrer Major,
Miquel Batlle, etc.
También hemos intentado, no siempre con éxito, el
CONSENSO, la otra regla de oro de la democracia, más
que nada para evitar demagogias interesadas.
També hem intentat, no sempre amb èxit, el CONSENS, l’altra regla d’or de la democràcia, més que
res per evitar demagògies interessades.
41
LA COHERENCIA
MUNICIPAL, LA MEJOR
GARANTÍA
Los vecinos de Vallirana, vivan donde vivan, han sido,
desde hace muchos años, testigos de la coherencia
municipal a la hora de gestionar los intereses de la
ciudadanía.
EMPEZANDO POR:
• Asegurar escuelas para todos
• Garantizar el agua en todas partes
• Poner en marcha el área básica de salud con el
primer CAP
• Programa de Prevención de Drogodependencias
• La creación de la Agrupación de Defensa Forestal
(ADF)
• Salvar la Variante, primera vez
• Actuaciones extraordinarias contra aguaceros
• La eliminación del vertedero de basura
• Aparcamientos públicos
• El cubrimiento de la pista polideportiva
• El instituto de Secundaria
• El plan parcial del polígono industrial
• La nueva guardería
• Salvar la Variante, por segunda vez
Obres de construcció de l’Institut Vall d’Arús
Construcció de la coberta del poliesportiu
LA COHERÈNCIA
MUNICIPAL, LA MILLOR
GARANTIA
Els veïns de Vallirana, visquin on visquin, han estat, des
de fa molts anys, testimonis de la coherència municipal a l’hora de gestionar els interessos de la ciutadania:
COMENÇANT PER:
Obres de construcció del primer CAP
Construcció de la Llar d’Infants Els Barrufets
42
• Assegurar escoles per a tothom
• Garantir l’aigua a tot arreu
• Posar en marxa l’àrea bàsica de salut amb el
primer CAP
• Programa de Prevenció de Drogodependències
• La creació de l’Agrupació de Defensa Forestal
ADF
• Salvar la Variant, primera vegada
• Actuacions extraordinàries contra els aiguats
• L’eliminació de l’abocador d’escombraries
• Aparcaments públics
• El cobriment de la pista poliesportiva
• L’institut de Secundària
• El pla parcial del polígon industrial
• La nova llar d’infants
• Salvar la Variant, per segona vegada
CONTINUANDO CON:
• La ampliación de la biblioteca popular
• La restauración de la Masía Molino de Can Batlle
• La recogida selectiva de residuos
• El centro de día – residencia de ancianos
• La deixalleria municipal
• La ordenación del parc Central
• Salvar la Variante, tercera vez
• El local para Correos
• La implantación del Vallibús de transporte urbano
• El nuevo gimnasio y los vestuarios de la piscina
• Espacios cívicos
• El alumbrado de las urbanizaciones
• La piscina cubierta
• La Escuela Municipal de Música
• La rehabilitación de la Casa de la Vila (ascensor)
• El nuevo Centro de Atención Primaria
• La nueva escuela de adultos
• La remodelación del campo de fútbol
• La implantación del bus nocturno en el fin de
semana
Masia Molí de Can Batlle abans de la restauració
El nou Centre d’Atenció Primària
Piscina coberta, inauguració el 2002
CONTINUANT AMB:
Deixalleria Municipal, els inicis
L’ordenació del Parc Central
• L’ampliació de la biblioteca popular
• La restauració de la Masia Molí de Can Batlle
• La recollida selectiva de residus
• El centre de dia – casal d’avis
• La deixalleria municipal
• L’ordenació del parc Central
• Salvar la Variant, tercera vegada
• El local per a Correus
• La implantació del Vallibús de transport urbà
• El nou gimnàs i els vestidors de la piscina
• Espais cívics
• L’enllumenat de les urbanitzacions
• La piscina coberta
• L’Escola Municipal de Música
• La rehabilitació de la Casa de la Vila-Ascensor
• El nou Centre d’Atenció Primària
• La nova escola d’adults
• La remodelació del camp de futbol
• La implantació del bus nocturn en el cap de
setmana
43
Nou Tanatori
Edifici Serveis Parc Central-Futbol
Y PRIORIZANDO
TAMBIÉN, EN ESTA
ÚLTIMA LEGISLATURA, EN
MOMENTOS DE CRISIS:
I PRIORITZANT TAMBÉ,
EN AQUESTA ÚLTIMA
LEGISLATURA, EN
MOMENTS DE CRISI:
• El nuevo tanatorio
• El edificio de servicios del parque Central - Fútbol
• La nueva escuela Campderrós
• La canalización de la riera Font del Rector
• El nuevo juzgado de paz
• La urbanización del polígono
• Los digestores biológicos de aguas residuales
Lledoner y Can Julià
• Las viviendas de protección oficial
• Salvar la Variante, cuarta vez
• Las actuaciones extraordinarias por temporal de
viento
• Reforzar el Banco de Alimentos
• La rambla de la Sobirania
• El nou tanatori
• L’edifici de serveis del parc Central - Futbol
• La nova escola Campderrós
• La canalització de la riera Font del Rector
• El nou jutjat de pau
• La urbanització del polígon
• Els digestors biològics d'aigües residuals Lledoner
i Can Julià
• Els habitatges de protecció oficial
• Salvar la Variant, quarta vegada
• Les actuacions extraordinàries pel temporal de
vent
• Reforçar el Banc d’Aliments
• La rambla de la Sobirania
Nova Escola Campderrós
44
Salvar la Variant, quarta vegada
Vehicle Servei Atenció Domiciliària
Habitatges de Protecció Oficial
Asfaltat general de carrers
Xarxa Wi-Fi Parc Central
• El vehículo del Servicio de Atención Domiciliaria
• El asfaltado general de calles
• El nuevo puente de acceso Selva Negra - Vallirana
Parque
• La seguridad vial en los accesos a Bassioles, Penya
Forcada y Pla del Pèlag
• El camino de ronda de la riera
• La depuradora del Lledoner
• La red Wi-Fi en el parque Central
• La nueva «Vallirana.TV» por Internet
• El vehicle del Servei d’Atenció Domiciliària
• L’asfaltat general de carrers
• El nou pont d’accés a Selva Negra - Vallirana Parc
• La seguretat vial en els accessos a Bassioles, Penya
Forcada i Pla del Pèlag
• El camí de ronda de la riera
• La depuradora del Lledoner
• La xarxa Wi-Fi al parc Central
• La nova «Vallirana.TV» per Internet
Urbanització Polígon
Seguretat Vial Accessos Bassioles, Penya Forcada i Pla del Pèlac
Actuacions extraordinàries Temporal de Vent
45
Y AHORA ¿QUÉ?
I ARA, QUÈ?
Debemos continuar velando para que la
Variante se haga realidad a medio plazo.
Hem de continuar vetllant perquè la Variant
es faci realitat a mig termini.
Debemos aprovechar la nueva mayoría en el
Parlamento para hacer efectiva la incorporación de Vallirana al Área Metropolitana de
Barcelona.
Hem d’aprofitar la nova majoria al Parlament
per fer efectiva la incorporació de Vallirana a
l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Debemos continuar atentos a las demandas y
necesidades de atención social.
Debemos encontrar y consensuar el momento oportuno para ejecutar y costear nuevos
proyectos, tanto de equipamientos como de
resolución de déficits urbanísticos, retenidos
en tiempos de crisis, así como la nueva ordenación del carrer Major.
Habría que minimizar los handicaps de la urbanización en baja densidad proponiendo a la
ciudadanía de los sectores donde sea posible
la creación de subcentros urbanos que generen un mínimo de vida urbana y donde confluyan diferentes usos: vivienda, comercio,
espacios de encuentro y equipamientos escolares y deportivos.
Debemos ser capaces de ir «vistiendo» complicidades con iniciativas privadas que nos permitan la implantación de actividad económica
tanto industrial como comercial o tecnológica.
Marcando prioridades y objetivos a través de
un Plan Extratégico: "Vallirana 2020".
Y tenemos que hacerlo entre todos, desde el
gozo de vivir Vallirana, de la conciencia al sentimiento, con confianza en un futuro que debe
ser nuestro.
46
Hem de continuar amatents a les demandes i
necessitats d’atenció social.
Hem de trobar i consensuar el moment oportú per executar i costejar nous projectes tant
d’equipaments com de resolució de dèficits
urbanístics retinguts en temps de crisi. Així
com la nova ordenació del carrer Major.
Caldria minimitzar els handicaps de la urbanització en baixa densitat, proposant a la ciutadania dels sectors on sigui possible la creació de subcentres urbans que generin un mínim
de vida urbana i on conflueixin diferents usos,
habitatge, comerç, espais de trobada i equipaments escolars i esportius.
Hem de ser capaços d’anar vestint complicitats amb iniciatives privades que ens permetin la implantació d’activitat econòmica tant
industrial com comercial o tecnològica.
Marcant prioritats i objectius a través d'un Pla
Estratègic: "Vallirana 2020".
I hem de fer-ho entre tots, des de la joia de Viure
Vallirana, de la consciència al sentiment, amb
confiança en un futur que ha de ser nostre.
BIBLIOGRAFIA
ANAND GAUR, NIKETON.
VÀSTU, Planificación de la casa y la ciudad ideales.
Cairos, Barcelona, 2004
BENTLEY, IAN. (I ALTRES AUTORS)
Entornos vitales.
Gustavo Pili, Barcelona, 1999
BENEST, FRANK
Fortalecer la conciencia de comunidad.
Punt de vista 1.
Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 1999
ESTEBAN I NOGUERA, JULI
L’ordenació urbanística: conceptes, eines,
i pràctiques.
Diputació de Barcelona, 2007
LERNER, JAIME
Acupuntura urbana.
Iaac, Barcelona, 2005
OLIVA I CASAS, JOSEP
La confusió de l’urbanisme.
Pòrtic, Barcelona, 2001
RIGOL I ROIG, JOAN
Política i comunitat, el meu nacionalisme.
Mediterrània, 1996
ROMÁN ALCALÁ, RAMÓN
La ciudad: ausencia y presencia.
Plurabelle, Còrdova, 2005

La Joia de Viure Vallirana

Transcripción

Documentos relacionados

boletin 14 - Dominicas DEIC

butlleti acegal abril14_Maquetación 1