La Joia de Viure Vallirana
Transcripción
La Joia de Viure Vallirana
La joia de viure Vallirana de la consciència al sentiment EDITA Ajuntament de Vallirana - C/ Major, 329 - 08759 Vallirana TELÈFON 93 683 08 10 FAX 93 683 28 97 WEB www.vallirana.cat EMAIL [email protected] FOTOGRAFIA Isabel Sánchez i fotos d'arxiu Impressió feta sobre paper ecològic TIRATGE 8.000 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-5355-2011 El gozo de vivir Vallirana La joia de viure Vallirana de la conciencia al sentimiento de la consciència al sentiment SUMARIO 05 07 07 08 09 11 13 15 17 18 19 19 EL PORQUÉ DE ESTA PUBLICACIÓN PARA EMPEZAR, UN PAR DE HISTORIAS REALES PRIMERA HISTORIA SEGUNDA HISTORIA DOS REALIDADES DERECHO A ESCOGER ¿ILUSIÓN IRRACIONAL? PARTICIPACIÓN RESPONSABLE NIVELES DE COMUNIDAD Y PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD NUESTRA DIMENSIÓN COMUNITARIA UN POCO DE FILOSOFÍA EL PUEBLO IDEAL 21 ¿CUÁNTOS DE ESTOS SEIS PRINCIPIOS CONCURREN EN LAS URBANIZACIONES DE VALLIRANA? SUMARI 05 07 07 08 09 11 13 15 17 EL PERQUÈ D’AQUESTA PUBLICACIÓ 18 19 19 LA NOSTRA DIMENSIÓ COMUNITÀRIA PER COMENÇAR, UN PARELL D’HISTÒRIES REALS PRIMERA HISTÒRIA SEGONA HISTÒRIA DUES REALITATS DRET A ESCOLLIR IL·LUSIÓ IRRACIONAL PARTICIPACIÓ RESPONSABLE NIVELLS DE COMUNITAT I PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT UNA MICA DE FILOSOFIA EL POBLE IDEAL 21 QUANTS D’AQUESTS SIS PRINCIPIS CONCORREN EN LES URBANITZACIONS DE VALLIRANA? 23 ¿CÓMO RESOLVEMOS, DESDE LAS URBANIZACIONES, ESTAS NECESIDADES E INCLUSO OTRAS QUE AYUDEN A MEJORAR NUESTRA CALIDAD DE VIDA? 23 COM RESOLEM, DES DE LES URBANITZACIONS, AQUESTES NECESSITATS I, FINS I TOT, D’ALTRES QUE AJUDIN A MILLORAR LA NOSTRA QUALITAT DE VIDA? 25 VALLIRANA COMO REFERENTE DE IDENTIDAD 25 VALLIRANA COM A REFERENT D’IDENTITAT 27 LA GENTE, QUIÉNES SOMOS, DE DÓNDE VENIMOS, DÓNDE VIVIMOS 27 LA GENT, QUI SOM, D’ON VENIM, ON VIVIM 29 LA HISTORIA, RESULTADO DE MUCHAS GENERACIONES 29 LA HISTÒRIA, RESULTAT DE MOLTES GENERACIONS 33 36 38 41 42 46 EL TERRITORIO Y LA GESTIÓN URBANÍSTICA 33 36 38 41 42 46 EL TERRITORI I LA GESTIÓ URBANÍSTICA SISTEMA DE RECIPROCIDADES TENER LOS NÚMEROS CLAROS QUE NADIE SE ASUSTE LA COHERENCIA MUNICIPAL, LA MEJOR GARANTÍA Y AHORA ¿QUÉ? SISTEMA DE RECIPROCITATS TENIR ELS NÚMEROS CLARS QUE NINGÚ NO S’ESPANTI LA COHERÈNCIA MUNICIPAL, LA MILLOR GARANTIA I ARA, QUÈ? EL PORQUÉ DE ESTA PUBLICACIÓN EL PERQUÈ D’AQUESTA PUBLICACIÓ Conseguir la aceptación consciente de la realidad territorial y humana de los ciudadanos de Vallirana, vivan donde vivan, a partir de la reflexión argumentada, es la principal pretensión de esta publicación. Aconseguir l’acceptació conscient de la realitat territorial i humana dels ciutadans de Vallirana, visquin on visquin, a partir de la reflexió argumentada, és la pretensió primera d’aquesta publicació. ¿Por qué en pleno siglo XXI, a 25 kilómetros de Barcelona, y transcurridos más de 30 años del primer ayuntamiento democrático, tenemos todavía importantes déficits en servicios urbanísticos? Es un interrogante que necesita una respuesta y una justificación. Per què en ple segle XXI, a 25 quilòmetres de Barcelona, i després de més de trenta anys del primer ajuntament democràtic, tenim encara importants dèficits en serveis urbanístics? És un interrogant que necessita resposta i una justificació. Algunas de las afirmaciones y argumentos de esta reflexión pueden parecer obvios o resultar, incluso, sorprendentes para muchos ciudadanos. También es posible que algunos hechos que nos proponemos exponer puedan producir, de entrada, algún desconcierto. Algunes de les afirmacions i arguments d’aquesta reflexió poden semblar obvis o resultar, fins i tot, sorprenents per a molts ciutadans. També és possible que alguns fets que ens proposem exposar puguin produir, d’entrada, cert desconcert. En cualquier caso, no sólo no pretendemos molestar a nadie con nuestra insistencia, sino que el objetivo es añadir elementos que nos permitan caminar juntos, y para ello, nada mejor que reflejar la verdad, sin ánimo de provocación ni polémica, ni mucho menos de imponer nada a nadie. En qualsevol cas no pretenem molestar ningú amb la nostra insistència, sinó que l’objectiu és afegir elements que ens permetin caminar plegats i, per aconseguir-ho, res millor que reflectir la veritat sense ànim de provocació ni polèmica, ni molt menys d’imposar res a ningú. La joia de viure Vallirana 05 La estructura de esta exposición, su idea, se iba perfilando hace un par de años, cuando todavía, desde la Presidencia del Estado, nos querían hacer creer que no había crisis. No obstante, la redacción del primer borrador coincidió con el día en que el presidente del Gobierno del Estado, forzado por la Unión Europea, rectificó su falta de propuestas presentando un plan de austeridad con recortes sin precedentes. Esta cruda realidad, este final de fiesta, supera, seguramente, nuestra específica situación. Sin embargo, se acentúa aún más, si cabe, la oportunidad del razonamiento. No es menos cierto que los últimos retoques de esta exposición coincidieron con la constitución del nuevo Parlament de Catalunya, surgido de las elecciones del 28 de noviembre de 2010, lo que ha supuesto el nombramiento de un nuevo presidente de la Generalitat, Artur Mas, un nuevo Gobierno y una nueva etapa ilusionante para el país. L’estructura d’aquesta exposició, la seva idea, s’anava perfilant de fa un parell d’anys quan, des de la Presidència de l’Estat, encara ens volien fer creure que no hi havia crisi. No obstant això, la redacció del primer esborrany va coincidir amb el dia que el president del Govern de l’Estat, forçat per la Unió Europea, va rectificar la seva manca de propostes presentant un pla d’austeritat amb retallades sense precedents. Aquesta crua realitat, aquest final de festa, supera, de ben segur, la nostra específica situació. No obstant, s’accentua encara més l’oportunitat del raonament. No és menys cert que els últims retocs d’aquesta exposició van coincidir amb la constitució del nou Parlament de Catalunya, sorgit de les eleccions del 28 de novembre de 2010, del qual ha sortit un nou president de la Generalitat, l’Artur Mas, un nou Govern i una nova etapa il·lusionant per al país. Josep Alemany i Rigol Alcalde de Vallirana març 2011 06 La joia de viure Vallirana Para empezar, UN PAR DE HISTORIAS REALES Per començar, UN PARELL D’HISTÒRIES REALS PRIMERA HISTORIA PRIMERA HISTÒRIA Corría la primavera de 1974 y, como muchos miércoles por la tarde, un grupo de jóvenes se encontraba para ir a caminar por el bosque. Ese día eran: Jaume de Ca l’Eixut, Josep Maria de Cal Bunyoles, el Rovires de Caixa Penedès y Josep de Cal Reiet. Otras veces se habían agregado Benet Vicente “Benito” y Jordi de Cal Sagarra. Habían decidido que la excursión de esa semana transcurriría por el sector de Can Prunera, bajo el Pla de la Pinatella, hacia la cueva de la Moneda y el “Fondo” de l’Osca. Corria la primavera de 1974 i, com molts dimecres a la tarda, un petit grup de joves ens trobàvem per anar a caminar pel bosc. Aquell dia eren: el Jaume de Ca l’Eixut, el Josep Maria de Cal Bunyoles, el Rovires de Caixa Penedès, i el Josep de Cal Reiet. Altres vegades s´hi havien afegit el Benet Vicente “Benito” i el Jordi de Cal Sagarra. Havíem decidit que l’excursió d’aquella setmana la faríem pel sector de Can Prunera, sota el Pla de la Pinatella, cap a la Cova de la Moneda i el “Fondo” de l’Osca. Cuando, ya de vuelta, nos acercábamos al torrent de la Font de l’Alba, antes de llegar a la masía de Can Prunera, unos alambres, que atravesaban el sendero que seguíamos, nos cerraban el paso. En ese momento empezamos a tomar conciencia de que se estaban vendiendo los bosques, también por esa zona. Alguien ya había delimitado de forma rudimentaria su parcela. Ni siquiera se respetaban los caminos que de antaño sus abuelos transitaban para ir a por leña o pastar y que ellos, jóvenes liberados de esas tareas de campo, rastreaban por su propio interés de investigación como miembros del Centro Excursionista de Vallirana, como también por la necesidad de huir unas horas del sedentarismo a que les sometía su dedicación profesional en un despacho. Quan ja de tornada ens acostàvem al Torrent de la Font de l’Alba, abans d’arribar a la Masia de Can Prunera, uns filferros que travessaven el corriol que seguíem, ens barraven el pas. En aquell moment, vàrem començar a prendre consciència que s’estaven venent els boscos, també per aquell cantó. Algú ja havia delimitat de forma rudimentària la seva parcel·la, i ni tan sols es respectaven els camins que, d’antic, els seus avis transitaven per anar a fer llenya i pasturar, i que ells, joves alliberats d’aquestes tasques de pagès, resseguien tant des del seu interès de recerca com a membres del Centre Excursionista de Vallirana, com també des de la necessitat de fugir unes hores del sedentarisme a què els abocava la seva dedicació professional en un despatx. La joia de viure Vallirana 07 SEGUNDA HISTORIA SEGONA HISTÒRIA “Un día tomé la nacional 340 y me impresionaron los bosques que inundaban las montañas que se alzaban ante mis ojos. Había pasado muchas veces por esa carretera, pero aquella vez la vi de manera diferente. Sin saber cómo, llegué a Vallirana, entré por la calle de la Iglesia porque me lo dictó el corazón y, allí, muy poco después, en la bajada suave, antes de tomar la primera curva a la izquierda, me encontré con un vendedor de parcelas.” “Le dije que era escritor y que necesitaba alguna cosa diferente, un mundo de sensaciones, olores, paz, silencio... Me llevó a la última calle, aún en construcción, de Vallirana Parc. Me enseñó la única parcela que quedaba libre; me lo creí y entonces le pedí que se fuera, que me dejara solo. “Un dia vaig agafar la Nacional 340 i vaig començar a impressionar-me amb els boscos que inundaven les muntanyes que s’alçaven davant dels meus ulls. Havia passat moltes vegades per aquesta carretera, però aquella vegada la vaig veure de manera diferent. Sense saber com, vaig arribar a Vallirana, vaig entrar pel carrer de l’Església perquè m’ho va dictar el cor, i allà, molt poc després, en la baixada suau, abans d’agafar el primer revolt a l’esquerra, em vaig trobar amb un venedor de parcel·les.” “Li vaig dir que era escriptor, i que necessitava alguna cossa diferent, un món de sensacions, olors, pau, silenci... em va dur a l’últim carrer, encara en construcció, de Vallirana Parc. Em va ensenyar l’única parcel·la que quedava lliure; me’l vaig creure i aleshores li vaig demanar que se n’anés, que em deixés sol. Bosque, paz, serenidad, silencio, cielo, una vista impresionante y agreste, etc. Cuando volvió le dije que me la quedaba. Sólo supe que aquel era el lugar. Nos dirigimos al restaurante Selva Negra y allí firmamos los papeles. En una hora mi vida había cambiado. Eso ocurrió en 1974, y tres años después mi casa estaba levantada.” Con estas palabras, el escritor Jordi Sierra i Fabra explica, bajo el título “Quan el paisatge embruixa i un alè en roba el seny...”, en el prólogo del libro La Vallirana del segle XX, cómo se convirtió en propietario de una parcela en una urbanización de Vallirana. 08 La joia de viure Vallirana Bosc, pau, serenitat, silenci, cel, una vista impressionant i agresta, etc. Quan va tornar li vaig dir que me la quedava. Només vaig saber que aquell era el lloc. Baixàrem al restaurant Selva Negra i allà vàrem signar els papers. En una hora la meva vida havia canviat. Això va passar el 1974, i tres anys després la meva casa estava aixecada”. Amb aquestes paraules l’escriptor Jordi Sierra i Fabra explica, sota el títol “Quan el paisatge embruixa i un alè en roba el seny...”, en el pròleg del llibre La Vallirana del segle XX, com va esdevenir propietari d’una parcel·la en una urbanització de Vallirana. DOS REALIDADES Las dos historias son diferentes, pero ocurrían en un mismo momento, casi de forma simultánea. Mientras a unos jóvenes de Vallirana se les limitaba su espacio vital en el bosque, que hasta entonces habían recorrido sin barreras, un hombre de Barcelona, casado y con un segundo hijo en camino, hacía realidad su sueño de adolescencia de tener una casa rodeada de bosque “donde sentirse más libre y conectado con el universo”. DUES REALITATS Les dues històries són diferents, però passaven en un mateix moment, gairebé de forma simultània. Mentre a uns joves de Vallirana se’ls limitava l’espai vital al bosc, que fins aleshores havien recorregut sense barreres, un home de Barcelona, casat i amb un segon fill en camí, feia realitat el seu somni d’adolescència de tenir una casa envoltada de bosc “on sentir-se més lliure i connectat amb l’univers”. Encontraríamos cientos de vivencias entre la gente de Vallirana similares a la de los jóvenes que se encontraron su espacio de siempre ocupado. De hecho, era fácil acceder al bosque desde la parte posterior de las casas. Trobaríem centenars de vivències entre la gent de Vallirana similars a la dels joves que es van trobar el seu espai de sempre ocupat. De fet, era fàcil anar al bosc des del darrere mateix de les cases. Seguramente, también, hay mil sueños diferentes, o cinco mil, uno por cada una de las parcelas de Vallirana, entre los que se han convertido en propietarios de una vivienda unifamiliar aislada en una urbanización. Segurament, també, hi ha mil somnis diferents, o cinc mil; un per a cadascuna de les parcel·les de Vallirana entre els que han esdevingut propietaris d’un habitatge unifamiliar aïllat en una urbanització. La joia de viure Vallirana 09 Así pues, en Vallirana, además de convivir gente muy diferente, de culturas diversas, encontramos, también, estas dos realidades: los que ya estaban y crecieron en casas con puertas abiertas, bosques sin vallas, que iban a pie a todas partes y que vivían, casi únicamente, en casas entre medianeras en lo que llamamos pueblo; y los que han venido principalmente de la región metropolitana de Barcelona y que, como Jordi Sierra, han construido su vivienda unifamiliar en un terreno parcelado en medio del bosque y necesitan el coche para ir a cualquier lugar. Així doncs, a Vallirana, a més de conviure-hi gent molt diferent, de cultures diverses, hi trobem, també, aquestes dues realitats: els que ja hi eren i que van créixer en cases amb portes obertes, boscos sense tanques i que anaven a peu a tot arreu i que vivien, gairebé únicament, en cases entre mitgeres en el que anomenem poble, i els que han vingut principalment de la regió metropolitana de Barcelona i que, com en Jordi Sierra, han construït el seu habitatge unifamiliar en un terreny parcel·lat enmig del bosc i que necessiten el cotxe per anar a qualsevol lloc. En Vallirana encontramos también estas dos realidades: los que ya estaban y los que han venido A Vallirana hi trobem també aquestes dues realitats: els que ja hi eren i els que han vingut No es relevante profundizar en las diferencias entre estas dos realidades que, por otra parte, conviven en la misma comunidad local y, sea como sea, tenemos que aceptar la posible existencia de conflictos de intereses y no hacer el hipócrita, pero ni más ni menos conflictos que los que conlleva todo tipo de relaciones. No és rellevant aprofundir en les diferències entre aquestes dues realitats que, d’altra banda, conviuen en la mateixa comunitat local i, sigui com sigui, hem d’acceptar la possible existència de conflictes d’interessos i no fer l’hipòcrita, però ni més ni menys conflictes que els que comporta tota mena de relacions. 10 La joia de viure Vallirana DERECHO A ESCOGER DRET A ESCOLLIR Lo cierto es que casi el 70% del actual padrón de habitantes de Vallirana escogió en su día, libremente, tener su residencia en una urbanización. En estos momentos, aún ninguna familia es originaria de una urbanización, la excepción confirmaría la regla. El cert és que gairebé el 70% de l’actual padró d’habitants de Vallirana va escollir en el seu dia, lliurement, tenir la residència en una urbanització. A hores d’ara, encara cap família és originària d’una urbanització, l'excepció confirmaria la regla. En cuanto al 30% restante, los que viven en el «pueblo» o en les Casetes y la Llibra, hay más diversidad. A las familias oriundas de Vallirana se añaden tanto: Pel que fa al 30% restant, els que viuen al «poble» o a les Casetes i la Llibra, hi ha més diversitat. A més de les famílies oriündes de Vallirana s’hi afegeixen tant: • aquellos inmigrantes de otros lugares del Estado que vinieron, principalmente, en los años 60 por cuestiones de trabajo como • aquells immigrants d’altres indrets de l’Estat que van venir, principalment, els anys 60 per qüestions de feina com • los que, provenientes de otros países, lo han hecho últimamente, y • els que, provinents d’altres països, ho han fet darrerament, i els • los que desde la región metropolitana han venido atraídos por una vivienda en los nuevos edificios plurifamiliares más económica que en su municipio de origen. • que des de la regió metropolitana han vingut atrets per un habitatge en els nous edificis plurifamiliars més econòmics que en el seu municipi d’origen. La joia de viure Vallirana 11 Sentirse valliranenses, no por decreto, sino por vocación Sentir-se valliranencs, no per decret, sinó per vocació Nuestro interés, a partir de la propia aceptación de esta realidad, busca hacer extensiva esta aceptación, incrementando la pedagogía para promocionar entre la ciudadanía conocimientos que favorezcan la participación democrática y hagan viable una moral común que introduzca sentimiento y los invite a todos a sentirse valliranenses, no por decreto, sino por vocación. El nostre interès, a partir de la pròpia acceptació d’aquesta realitat, busca fer extensiva aquesta acceptació, incrementant la pedagogia per promocionar entre la ciutadania coneixements que afavoreixin la participació democràtica i facin viable una moral comuna que introdueixi sentiment i els convidi a tots a sentirse valliranencs, no per decret, sinó per vocació. La ilusión superaba los inconvenientes La Il·lusió superava els inconvenients Volvamos a la segunda historia. En el caso de Jordi Sierra, como muchos otros, la compra de una parcela se hizo con una gran conciencia; me refiero a ser consciente de que el vendedor les «levantaba un poco la camisa», que el bus no llegaría nunca tan arriba, que el club social sería difícil de mantener..., pero la ilusión superaba los inconvenientes. Se daba por supuesto —que era mucho suponer— que había agua para todos, que llegaría la luz con bastante fuerza, y el teléfono, y, con la aceptación consciente de esa situación, con los años han ido reafirmando su decisión y el derecho de vivir donde libremente eligieron, circunstancia que no cambiarían por nada del mundo, como se apresuran a contestar cuando se les pregunta al respecto. Tornem a la segona història. En el cas de Jordi Sierra, com molts altres, la compra d’una parcel·la es va fer amb força consciència; vull dir, conscient que el venedor els aixecava una mica la camisa, que el bus no arribaria mai tan amunt, que el club social seria difícil de mantenir... però la il·lusió superava els inconvenients. Es donava per suposat —que era molt suposar— que hi havia aigua per a tothom, que arribaria la llum amb prou força, i el telèfon i, amb l’acceptació conscient d’aquella situació, amb els anys han anat reafirmant la seva decisió i el dret de viure on lliurement van escollir, circumstància que no canviarien per res del món, com s’afanyen a constatar quan se’ls pregunta pel que fa al cas. 12 La joia de viure Vallirana ¿ILUSIÓN IRRACIONAL? IL·LUSIÓ IRRACIONAL ? Precisamente en torno a la ilusión, y refiriéndose a la extensión de la ciudad, ya a principios del siglo XX, Le Corbusier, uno de los arquitectos más influyentes, manifestaba que los barrios periféricos “...son, a menudo, diez, cien veces más extensos que la ciudad. De estos sitios, algunos, quieren hacer ciudades-jardín. Paraísos ilusorios, solución irracional”. Justament al voltant de la il·lusió, i referint-se a l’extensió de la ciutat, ja a primers del segle XX, Le Corbusier, un dels arquitectes més influents amb relació als nous barris perifèrics manifestava “...són, sovint, deu, cent vegades més extensos que la ciutat. D’aquests llocs, alguns, en volen fer ciutats-jardí. Paradisos il·lusoris, solució irracional”. Seguro que hay casos, digamos, de inconsciencia, que compraron de buena fe, creyéndoselo todo, y también encontraríamos el que, desde la pillería, se quería pasar de listo haciendo “el gran negocio” y que después expermientó una sincera insatisfacción al no ver cumplidas sus expectativas: una insatisfacción a menudo también forzada, como manifestándose víctimas de la situación. De ben segur hi ha casos, diguem-ne, d’inconsciència, que van comprar de bona fe, creient-s’ho tot, i també trobaríem qui, des de la murrieria, es volia passar de llest fent “el gran negoci” i que, després, els va provocar una insatisfacció sincera en no veure complertes les seves expectatives: una insatisfacció sovint també forçada, com manifestant-se víctimes de la situació. Unos y otros, los que vinieron de forma consciente y los que no, pero también los que hemos vivido siempre aquí y que, entre todos, hacemos este pueblo, Vallirana, necesitamos asimilar suficiente información y conocimientos para avanzar tanto en la aceptación de la realidad como en la eliminación de prejuicios que nos condicionan y pueden alimentar sentimientos de infelicidad que hay que evitar. Uns i altres, els que van venir de forma conscient i els que no, però també els que hem viscut sempre aquí, i que, entre tots, fem aquest poble, Vallirana, necessitem assimilar suficient informació i coneixements per avançar tant en l’acceptació de la realitat com en l’eliminació de prejudicis que ens condicionen i poden alimentar sentiments d’infelicitat que cal estalviar. Necesitamos asimilar suficiente información y conocimientos para avanzar en la aceptación de la realidad Necessitem assimilar suficient informació i coneixements per avançar en l’acceptació de la realitat La joia de viure Vallirana 13 Sea como sea, la situación de unos y otros nos lleva a explicar la respuesta que Josep M. Benet i Jornet, el autor teatral y de series de televisión, daba en una entrevista a La Vanguardia cuando le preguntaron: “Si su vida fuese una obra teatral, ¿cómo la titularía?” Respondía: “Imbécil, ¿por qué estás triste, teniendo mucho más de lo que soñaste?” Per a molts era impensable assolir el nivell de benestar de què gaudim Y es que, realmente, al margen de situaciones concretas vinculadas a la crisis actual o problemas derivados de la salud que nos toque superar, casi seguro que para muchos era impensable alcanzar el nivel de bienestar que disfrutamos. Para muchos era impensable alcanzar el nivel de bienestar del que disfrutamos Sigui com sigui, la situació d´uns i altres ens porta a explicar la resposta que Josep M. Benet i Jornet, l’autor teatral i de sèries de televisió, donava en una entrevista a La Vanguardia quan li van preguntar: “si su vida fuese una obra teatral, ¿cómo la titularia?”, i ell va respondre: “Imbécil, ¿por qué estás triste, teniendo mucho más de lo que soñaste?”. I és que realment, al marge de situacions concretes vinculades a la crisi actual o a problemes derivats de la salut que ens toqui superar, gairebé segur que per a molts era impensable assolir el nivell de benestar de què gaudim. 14 La joia de viure Vallirana PARTICIPACIÓN RESPONSABLE PARTICIPACIÓ RESPONSABLE En la exposición y posterior publicación Vallirana, nuestra casa, editada en 2003, decíamos que el objetivo principal de los hombres y mujeres que tenemos la responsabilidad del gobierno local es que todos los ciudadanos nos encontremos a gusto en nuestro municipio. Constatábamos, además, las dificultades —unas de carácter natural, otras derivadas de la acción de anteriores gobiernos— que ha habido que superar para avanzar en la calidad de vida y el bienestar de los valliranenses, y el gran reto de cohesionar una comunidad local vital donde la dimensión humana es muy importante. En l’exposició i posterior publicació Vallirana, casa nostra, editada el 2003, dèiem que l’objectiu principal dels homes i dones que tenim la responsabilitat del govern local és que tots els ciutadans ens trobem a gust en el nostre municipi. Constatàvem, a més, les dificultats —unes de caràcter natural, d’altres derivades de l’acció d’anteriors governs— que ha calgut vèncer per avançar en la qualitat de vida i el benestar dels valliranencs, i el gran repte de cohesionar una comunitat local vital on la dimensió humana és molt important. Encajan muy bien las palabras de Aristóteles, quien, sobre los principios de urbanización, decía que la ciudad se había de edificar de forma que diera seguridad a los hombres y los hiciera felices. También el arquitecto Aldo Rosi, en referencia a las formulaciones de los planes municipales de ordenación urbana, decía: “de algo estoy realmente convencido: que la planificación urbana, para tener éxito, debe ser, en buena medida, consecuencia de las condiciones del terreno y de los requerimientos de sus habitantes”. Encaixen molt bé les paraules d’Aristòtil el qual, sobre els principis d’urbanització, deia que la ciutat s’havia d’edificar de forma que donés seguretat als homes i els fes feliços! També l’arquitecte Aldo Rosi, en referència a les formulacions dels plans municipals d’ordenació urbana, deia: “d’una cosa estic realment convençut, que la planificació urbana, per tenir èxit, ha de ser, en bona mesura, conseqüència de les condicions del terreny i dels requeriments dels seus habitants”. El gran reto de cohesionar una comunidad local vital donde la dimensión humana es muy importante El gran repte de cohesionar una comunitat local vital on la dimensió humana és molt important En estos dos posicionamientos está “el quid de la cuestión”. Es decir, se vincula el urbanismo tanto en el sentido práctico —seguridad, condiciones del terreno— como emocional: la felicidad y aspiraciones de los ciudadanos. En aquests dos posicionaments hi ha “el quid de la qüestió”. És a dir, es vincula l’urbanisme tant en el sentit pràctic —seguretat, condicions del terreny— com emocional: la felicitat i aspiracions dels ciutadans. La joia de viure Vallirana 15 Es evidente que, en el caso de Vallirana, así como de la mayoría de municipios de nuestro entorno con una problemática similar: És evident que, en el cas de Vallirana, com també de la majoria de municipis del nostre entorn amb una problemàtica similar: • ni la planificación urbanística se hizo en consonancia con las condiciones del terreno (es totalmente incongruente crear suelo urbano con pendientes no ya del 20%, sino incluso de más del 35% sin ni tan siquiera respetar las torrenteras y acantilados) • ni la planificació urbanística es va fer en consonància amb les condicions del terreny (és totalment incongruent crear sòl urbà amb pendents no ja del 20%, sinó fins i tot de més del 35%, sense respectar les torrenteres i els penya-segats) • ni los habitantes de la época —aún en la larga etapa franquista— fueron requeridos o consultados antes de la aprobación de la ordenación y desarrollo urbanísticos actuales. Para hacer efectivos ambos requerimientos, se necesita la participación de la gente, una participación no siempre fácil de concretar. Se ha escrito mucho sobre ello, pero, cuando profundizas, no existe una fórmula capaz de formalizar esta participación, y esto ocurre, incluso, en una democracia consolidada. Ahora bien, se puede conseguir el interés de la ciudadanía cuando se plantea ir en contra de algún proyecto o bien en la aplicación de algún tipo de cuota o contribución. Sin embargo, para que la participación democrática se haga con garantías de influir honestamente en cualquier situación es imprescindible, pues, poner al alcance información sobre la realidad en que se quiere actuar. Este es el objetivo de este trabajo. La planificación urbanística no se hizo en consonancia con las condiciones del terreno 16 La joia de viure Vallirana • ni els habitants de l’època —encara en la llarga etapa franquista— van ser requerits o consultats abans de l’aprovació de l’ordenació i el desenvolupament urbanístic actual. Per tal de fer efectius aquests dos requeriments, es necesita la participació dels ciutadans, una participació, per altra banda, no sempre fàcil de concretar. S’ha escrit molt sobre això, però, quan hi aprofundeixes, no existeix una fórmula capaç d’organitzar aquesta participació, i això passa, fins i tot, en una democràcia consolidada. Ara bé, es pot aconseguir l’interès de la ciutadania quan es planteja anar en contra d’algun projecte o bé en l’aplicació d’algun tipus de quota o contribució. No obstant això, per tal que la participació democràtica es faci amb garanties d’influir honestament en qualsevol situació, és imprescindible, doncs, posar a l’abast informació sobre la realitat en la qual es vol actuar. Aquest és l’objectiu d’aquest treball. La planificació urbanística no es va fer en consonància amb les condicions del terreny NIVELES DE COMUNIDAD Y PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD Partimos de una concepción racional y respetuosa del principio democrático de subsidiariedad, en que cualquier competencia que se pueda atender a un nivel inferior no ha de pasar a uno superior. Por eso, la unión de personas, de forma tanto individual como colectiva, para asumir responsabilidades plenas define diferentes niveles de comunidad. Una clasificación troncal nos daría: - Un primer nivel, EL HOGAR: relaciones entre personas de una misma casa o familia. - Un segundo nivel, LA CALLE, EL BARRIO: relaciones entre familias, propiedades. - Un tercer nivel, EL MUNICIPIO: relaciones entre la gente de diferentes calles y barrios. - Un cuarto nivel, LA COMARCA: relaciones entre municipios. - Un quinto nivel, LA REGIÓN: relaciones entre comarcas. - Un sexto nivel, LA NACIÓN: relaciones entre regiones. NIVELLS DE COMUNITAT I PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT Partim d’una concepció racional i respectuosa del principi democràtic de subsidiarietat, en què qualsevol competència que es pugui atendre a nivell inferior no ha de passar a un de superior. Per això la unió de persones, de forma tant individual com col·lectiva, per assumir responsabilitats plenes, defineix diferents nivells de comunitat. Una classificació troncal ens donaria: - Un primer nivell, LA LLAR, relacions entre persones d’una mateixa casa o família. - Un segon nivell, EL CARRER, EL BARRI, relacions entre famílies, propietats. - Un tercer nivell, EL MUNICIPI, relacions entre la gent de diferents carrers i barris. - Un quart nivell, LA COMARCA, relacions entre municipis. - Un cinquè nivell, LA REGIÓ, relacions entre comarques. - Un sisè nivell, LA NACIÓ, relacions entre regions. Y así sucesivamente hasta llegar a la comunidad universal de naciones. Además de esta clasificación troncal de colectivos generales que cuando son maduros SON SOBERANOS y responsables de todo a su nivel, existe también una clasificación ramificada que corresponde a colectivos sectoriales y divisiones más especializadas: deportistas, empresarios, sindicalistas, etc., que gozan de autonomía interna pero que para actuar necesitan cumplir las condiciones aprobadas por el nivel troncal competente. I així successivament fins a arribar a la comunitat universal de nacions. A més d’aquesta classificació troncal de col·lectius generals que, quan són madurs SÓN SOBIRANS i responsables de tot al seu nivell, existeix també una classificació brancal que correspon a col·lectius sectorials i divisions més especialitzades: esportistes, empresaris, sindicalistes, etc., que gaudeixen d’autonomia interna, però que per actuar necessiten complir les condicions aprovades pel nivell troncal competent. La joia de viure Vallirana 17 NUESTRA DIMENSIÓN COMUNITARIA LA NOSTRA DIMENSIÓ COMUNITÀRIA Esta es una reflexión centrada en la gente de Vallirana y en su dimensión comunitaria, teniendo muy presente que cualquier territorio, cualquier paisaje, no es el mismo antes que después de la existencia de personas y que éstas, en su evolución, en su manera de hacer, configuran su escenario. Aquesta és una reflexió centrada en la gent de Vallirana i en la seva dimensió comunitària, tenint molt present que qualsevol territori, qualsevol paisatge, no és el mateix abans que després de l’existència de persones i que, aquestes, en la seva evolució, en la seva manera de fer, en configuren l’escenari. Tenemos claro, pues, cuál es el objeto de esta exposición: LA GENTE DE VALLIRANA, TODOS NOSOTROS. Tenim clar, doncs, quin és l’objecte d’aquesta exposició: LA GENT DE VALLIRANA, TOTS NOSALTRES. ¿Por qué hablamos de dimensión comunitaria? Pues porque entendemos que el entorno de vida, el entorno vital de los vecinos de Vallirana, va más allá, no sólo de los límites del «pueblo», de la urbanización o barrio, sino también del término municipal de Vallirana. Per què parlem de dimensió comunitària? Doncs perquè entenem que l’entorn de vida, l’entorn vital dels veïns de Vallirana, va més enllà, no tan sols dels límits del «poble», de la urbanització o barri, sinó també del terme municipal de Vallirana. Por tanto, incluso intentando no caer en exceso en un discurso pedagógico, procuraremos aumentar el bagaje de información necesaria para que la percepción de cada uno esté preparada para avanzar en escenarios de futuro. Per tant, tot i intentar no caure en excés en un discurs pedagògic, procurarem augmentar el bagatge d’informació necessària perquè la percepció de cadascú estigui preparada per avançar en escenaris de futur. Aclarado, pues, el concepto de dimensión comunitaria y la necesidad de información para decidir hacia dónde queremos ir, descubramos, juntos, la verdadera dimensión de donde tenemos nuestra residencia familiar. Aclarit, doncs, el concepte de dimensió comunitària i la necessitat d’informació per decidir cap a on volem anar, descobrim, plegats, la veritable dimensió d’on tenim la nostra residència familiar. El entorno vital de los vecinos de Vallirana va más allá de los límites de la urbanización L’entorn vital dels veïns de Vallirana va més enllà dels límits de la urbanització 18 La joia de viure Vallirana UN POCO DE FILOSOFÍA UNA MICA DE FILOSOFIA EL PUEBLO IDEAL EL POBLE IDEAL Desde antiguo, disponer de una residencia cómoda ha sido, para la civilización, tan importante como la alimentación y el vestir. Hay culturas que tienen auténticos tratados sobre cómo planificar una casa, un pueblo o la ciudad ideales. Des d’antic, disposar d’una residència còmoda ha estat per a la civilització tan important com l’alimentació i el vestir. Hi ha cultures que tenen autèntics tractats sobre com planificar una casa, un poble o la ciutat ideals. En cuanto a la casa ideal, estos tratados hacían referencia a la elección del lugar, al tipo de suelo, la correcta orientación, la dimensión adecuada. Pel que fa a la casa ideal, aquests tractats feien referència a l’elecció del lloc, al tipus de terra, la correcta orientació, la dimensió adequada. Por lo que respecta al pueblo ideal, al margen de cuestiones de carácter defensivo, murallas, etc., se preveían generalmente cuatro puertas principales, una calle ancha alrededor haciendo una circunvalación y otras calles principales que iban de una puerta a otra y que se encontraban en medio del pueblo, donde se situaba el templo o lugar de reunión. Quant al poble ideal, al marge de qüestions de caràcter defensiu, muralles, etc., es preveien generalment quatre portes principals, un carrer ample al voltant fent una circumval·lació, altres carrers principals que anaven d’una porta a l’altra i que es trobaven enmig del poble, on se situava el temple o lloc de reunió. En este pueblo ideal, las plantas bajas de la calle se utilizaban como tiendas y las calles del lado eran, fundamentalmente, edificios públicos, escuelas, hospitales, bibliotecas, etc. Las otras calles eran para uso residencial. Disponer de una residencia cómoda ha sido para la civilización tan importante como la alimentación y el vestir En aquest poble ideal les plantes baixes del carrer s’utilitzaven com a botigues, i els carrers del costat eren, fonamentalment, edificis públics, escoles, hospitals, biblioteques, etc. Els altres carrers eren per a ús residencial. Disposar d’una residència còmoda ha estat per a la civilització tant important com l’alimentació i el vestir La joia de viure Vallirana 19 ¿Qué pretendían conseguir con la aplicación de estos, digamos, “principios”?: Què pretenien aconseguir amb l’aplicació d’aquests diguem-ne “principis”?: • Una buena situación: ni demasiado lejos ni demasiado cerca de los lugares importantes, en un entorno ambiental sano y un clima moderado. • Una bona situació, ni massa lluny ni massa a prop dels lloc importants en un entorn ambiental sa i un clima moderat. • Buena accesibilidad desde el exterior. • Bona accessibilitat des de l’exterior. • Buena comunicación entre los diferentes sectores. • Bona comunicació entre els diferents sectors. • Favorecer el comercio y economía de la población. • Afavorir el comerç i l’economia de la població. • Establecimiento de lugares de encuentro y relación céntricos. • Establiment de llocs de trobada i relació cèntrics. • Reserva de espacios para edificios y equipamientos públicos. • Reserva d’espais per a edificis i equipaments publics. El hombre ha buscado la mejor manera de vivir L’home ha buscat la millor manera de viure En definitiva, ya desde la antigüedad, el hombre, según sus posibilidades de autonomía política y económica, ha buscado la mejor manera de vivir. En definitiva, ja des d’antic, l’home, segons les seves possibilitats d’autonomia política i econòmica, ha buscat la millor manera de viure. Es evidente que los tiempos cambian y las distancias —con el permiso del MOPU— pueden acortarse. Sin embargo, estos seis principios siguen vigentes si tenemos como objetivo vivir en un sentido integral. És evident que els temps canvien i les distàncies —amb el permís del MOPU— poden escurçar-se; no obstant això, aquests sis principis estan vigents si tenim com a objectiu viure en el sentit integral. 20 La joia de viure Vallirana ¿CUÁNTOS DE ESTOS SEIS PRINCIPIOS CONCURREN EN LAS URBANIZACIONES DE VALLIRANA? QUANTS D’AQUESTS SIS PRINCIPIS CONCORREN EN LES URBANITZACIONS DE VALLIRANA? • ¿Una buena situación? Sí, en cuanto a un buen entorno ambiental y clima moderado. • Una bona situació? Sí, pel que fa a un bon entorn ambiental i clima moderat. • ¿Buena accesibilidad? Pues no. Hasta hace pocos años, antes de que la nueva carretera llegara hasta la entrada de Vallirana, la accesibilidad era muy deficiente. Ahora, hasta la entrada en servicio de nuestra Variante, en horas punta aún se hace difícil entrar y salir del municipio. • Bona accessibilitat? Doncs no. Fins fa pocs anys, abans que la nova carretera arribés a l’entrada de Vallirana, l’accessibilitat era molt deficient. Ara, fins a l’entrada en servei de la nostra Variant, encara en hores punta es fa difícil entrar i sortir del municipi. • ¿Buena comunicación interna? Tampoco. Ir de una calle a otra, en cualquier urbanización, puede significar una excursión. Sería el caso, por ejemplo, al ir de la calle Quixot a la plaza París, en la Selva Negra, o del paseo Sant Lluís a la calle Brasil, en la Solana, o de un sector a otro en el Lledoner, etc. • Bona comunicació interna? Tampoc. Anar d’un carrer a un altre, en qualsevol urbanització, pot ser una excursió, seria el cas, per exemple, d’anar del carrer del Quixot a la plaça París a Selva Negra, del Passeig de Sant Lluís al carrer Brasil a la Solana, o d’un sector a un altre del Lledoner, etc. • ¿Comercio, economía? Nada de nada. La ordenación en baja densidad no lo facilita. • Comerç, economia? Res de res. L’ordenació en baixa densitat no ho facilita. • ¿Lugares de encuentro y relación? Habiendo dejado, tan solo, las torrenteras como espacios libres, resulta difícil conseguir espacios aptos para las relaciones ciudadanas. • Llocs de trobada i relació? Havent deixat, només, les torrenteres com a espais lliures, es fa difícil aconseguir llocs aptes per a les relacions ciutadanes. • ¿Equipamientos públicos? Más de lo mismo. Además, la orografía del territorio no lo permite. • Equipaments públics? Tres quarts del mateix. A més a més, l’orografia del territori no ho permet. ¿Buena accesibilidad? Pues no. ¿Buena comunicación interna? Tampoco Bona accessibilitat? Doncs no. Bona comunicació interna? Tampoc La joia de viure Vallirana 21 Así pues, la gente que eligió alguna de las urbanizaciones de Vallirana debía de considerar, en su día, ese entorno ambiental sano como valor prioritario y obvió la deficiente accesibilidad y comunicación, el hecho de no tener comercio en las proximidades, ni posibilidades de espacios públicos para equipamiento y ocio. Quizás muchas familias pensaban entonces en una urbanización como su segunda residencia, con necesidades diferentes, mucho menores que cuando se trata —como ocurre desde hace unos años, cada vez más— de la primera y a menudo única referencia patrimonial familiar. Així doncs, la gent que va triar alguna de les urbanitzacions de Vallirana devien considerar, en el seu dia, aquest entorn ambiental sa com a valor prioritari i van obviar la deficient accessibilitat i comunicació, el fet de no tenir comerç a la vora, ni possibilitats d’espais públics per a equipament i lleure. La gente eligió este entorno ambiental y obvió la deficiente accesibilidad y comunicación La gent va triar aquest entorn ambiental i va obviar la deficient accessibilitat i comunicació En un reciente artículo en el diario Avui, el arquitecto y urbanista Josep Oliva i Casas, refiriéndose a las urbanizaciones, escribía: «el agravante es la tendencia a convertir lo que antes eran segundas residencias en viviendas permanentes». En un recent article al diari Avui, l’arquitecte i urbanista Josep Oliva i Casas, referint-se a les urbanitzacions escrivia «l’agreujant és la tendència de convertir el que abans eren segones residències en habitatges permanents». Que haya pan en la mesa cada día del año, que los niños vayan a la escuela, llegar al trabajo a la hora, encontrarse con el grupo, jugar con tu equipo, ir a misa, estudiar en la universidad, divertirse, ir a bailar, al cine, son un mínimo de actividades necesarias para vivir. Que hi hagi pa a taula cada dia de l’any, que els nens vagin a escola, arribar a la feina a l’hora, trobar-se amb la colla, jugar amb el teu equip, anar a missa, estudiar a la universitat, divertir-se, anar a ballar, al cinema, són activitats mínimament necessàries per viure. 22 La joia de viure Vallirana Potser moltes famílies pensaven aleshores en una urbanització com la seva segona residència, amb necessitats diferents, molt menors que quan es tracta —com passa des de fa uns anys, cada vegada més— de la primera i sovint única referència patrimonial familiar. ¿CÓMO RESOLVEMOS, DESDE LAS URBANIZACIONES, ESTAS NECESIDADES E INCLUSO OTRAS QUE AYUDEN A MEJORAR NUESTRA CALIDAD DE VIDA? COM RESOLEM, DES DE LES URBANITZACIONS, AQUESTES NECESSITATS I, FINS I TOT, D’ALTRES QUE AJUDIN A MILLORAR LA NOSTRA QUALITAT DE VIDA? YENDO MÁS ALLÁ DE NUESTRA DIMENSIÓN RESIDENCIAL. ANANT MÉS ENLLÀ DE LA NOSTRA DIMENSIÓ RESIDENCIAL. No estamos en medio de ninguna parte. Las urbanizaciones son municipio de Vallirana y es en este escenario municipal donde las familias de Vallirana, vivan donde vivan, como ciudadanos de Vallirana, superan los primeros handicaps, que son, como hemos visto, los que supone vivir en un área residencial de baja densidad. No som enmig d’enlloc, les urbanitzacions són al municipi de Vallirana i és en aquest escenari municipal on les famílies de Vallirana, visquin on visquin, com a ciutadans de Vallirana, superen els primers handicaps, que hi són, com hem vist, de viure en una àrea residencial de baixa densitat. Con el Vallibús se ha avanzado en la comunicación interna entre los diferentes sectores urbanos Amb el Vallibús s’ha avançat en la comunicació interna entre els diferents sectors urbans Ha sido desde la implicación general de la ciudadanía, y con el alcalde a la cabeza, que se han ido resolviendo los obstáculos, sobre todo de voluntad política del Gobierno del Estado, para avanzar en la ejecución de la Variante con el objetivo de tener una Vallirana con buena accesibilidad. Además, la ordenación con recursos municipales de nuevas vialidades, como la ronda de la Barquera o el nuevo eje viario del polígono industrial, hacen más fácil la accesibilidad entre diferentes sectores del municipio. Ha estat des de la implicació general de la ciutadania i amb l’alcalde al capdavant que s’han anat resolent els entrebancs, sobretot de voluntat política del Govern de l’Estat per avançar en l’execució de la Variant amb l’objectiu de tenir una Vallirana amb bona accessibilitat. A més, l’ordenació amb recursos municipals de noves vialitats, com la Ronda de la Barquera o el nou eix viari del Polígon Industrial fan més fàcil l’accessibilitat entre diferents sectors del municipi. Con la implantación, desde el municipio, del servicio de transporte urbano, el Vallibús, se ha avanzado en la comunicación interna entre los diferentes sectores urbanos de Vallirana, un servicio que añade cohesión a la gran dispersión territorial. Amb la implantació des del municipi del servei de transport urbà, el Vallibús, s’ha avançat en la comunicació interna entre els diferents sectors urbans de Vallirana, un servei que afegeix cohesió a la gran dispersió territorial. Es desde la realidad de un centro urbano, aunque alargado, pero compacto, que los valliranenses disponemos de una importante oferta comercial, y es desde la ordenación del polígono industrial que hacemos posible la implantación de empresas y creación de puestos de trabajo. És des de la realitat d’un centre urbà, encara que allargat, però compacte, que els valliranencs disposem d’una important oferta comercial, i és des de l’ordenació del Polígon Industrial que fem possible la implantació d’empreses i creació de llocs de treball. La joia de viure Vallirana 23 Y es desde la reserva de suelo público, y aprovechando una orografía adversa, que fabricamos nuevos espacios en el ámbito central como el parque Central o la rambla de la Ciudadanía, con una potencialidad contrastada, como lugares de encuentro y relación. I és, des de la reserva de sòl públic i aprofitant una orografia adversa, que fabriquem nous espais en l’àmbit central com el Parc Central o la Rambla de la Ciutadania, amb una potencialitat contrastada, com a llocs de trobada i relació. La integración práctica de la ciudadanía, viva donde viva, en la oferta municipal de equipamientos y servicios La integració pràctica de la ciutadania, visqui on visqui, en l’oferta municipal d’equipaments i serveis Y ha sido desde la compra o convenios con recursos municipales que conseguimos incorporar terrenos para equipamientos, como las escuelas L’Olivera y Campderrós, o la previsión para el nuevo pabellón de deportes. I ha estat, des de la compra o convenis amb recursos municipals que aconseguim incorporar terrenys per a equipaments com les escoles l’Olivera i Campderrós o la previsió per al nou Pavelló d’Esports. La prova del 9 de la integració pràctica de la ciutadania, visqui on visqui, en l’oferta municipal d’equipaments i serveis ja siguin esportius, com la Piscina, o culturals, com l’Escola de Música, resulta de l’estudi de qualsevol estadística de percentatges d’usuaris, de la qual cosa es desprèn una equivalència real amb el padró d’habitants. La prueba del 9 de la integración práctica de la ciudadanía, viva donde viva, en la oferta municipal de equipamientos y servicios, ya sean deportivos, como la piscina, o culturales, como la escuela de música, resulta del estudio de cualquier estadística de porcentajes de usuarios, de lo que se desprende una equivalencia real con el padrón de habitantes. CENTRE URBÀ "POBLE" URBANITZACIONS COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL 39 % 61 % ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA 24 % 76 % SERVEIS SOCIALS D'ATENCIÓ PRIMÀRIA 49 % 51 % ALUMNES TALLER D'ART MUNICIPAL 31 % 69 % ADJUDICATARIS PISOS PROTECCIÓ PÚBLICA 44 % 56 % 37 % 63 % 32 % 68 % PERCENTATGE USUARIS DIFERENTS SERVEIS MITJANA PERCENTATGE PADRÓ GENERAL D'HABITANTS Otras necesidades son superadas desde otros niveles —la comarca, la provincia, la nación, el Estado y la Comunidad Europea—, algo totalmente lógico si tenemos en cuenta que la mayor parte de la fiscalidad de los ciudadanos de Vallirana se administra, más allá del ámbito local, desde estos otros niveles institucionales. 24 La joia de viure Vallirana D’altres necessitats són superades des d’altres nivells —la comarca, la província, la nació, l’Estat i la Comunitat Europea—, cosa totalment lògica si tenim en compte que la major part de la fiscalitat dels ciutadans de Vallirana s’administra més enllà de l’àmbit local, des d’aquests altres nivells institucionals. VALLIRANA COMO REFERENTE DE IDENTIDAD VALLIRANA COM A REFERENT D’IDENTITAT Vallirana no es, sin embargo, un municipio fácil, con un centro urbano “el pueblo”, dos barriadas, les Casetes y la Llibra, y 23 urbanizaciones de tipología similar en baja densidad, una orografía complicada a la hora de ubicar equipamientos y servicios, un polígono industrial, y con unos accesos que son una vergüenza de Estado. Vallirana no és, però, un municipi fàcil; amb un centre urbà, “el poble”, dues barriades, les Casetes i la Llibra, i 23 urbanitzacions de tipologia similar en baixa densitat, una orografia complicada a l’hora d’ubicar equipaments i serveis, un polígon industrial, i amb uns accessos que són una vergonya d’Estat. El municipio no es, pues, la panacea, pero sí la instancia primera donde empezar a corregir y complementar algunos de los déficits de nuestro entorno residencial desde la solidaridad colectiva. Otros, por su especificidad, encontrarán solución en la cooperación con otros niveles de administración, contando siempre con la debida lealtad institucional. El municipi no és, doncs, la panacea, però sí la instància primera on començar a corregir i a complementar alguns dels dèficits del nostre entorn residencial des de la solidaritat col·lectiva. D’altres, per la seva especificitat, trobaran solució en cooperació amb altres nivells d’administració, comptant sempre amb la deguda lleialtat institucional. Además, y aún más acentuado en el caso de nuestras urbanizaciones, donde su gente, sus viviendas, sus calles, se han convertido en único referente para las familias que residen allí. Es importante tener, también, referentes colectivos, tanto físicos —el patrimonio arquitectónico— como históricos, que creen identidad. Las personas necesitamos de estos referentes. A més, i encara més accentuat quan, com en el cas de les nostres urbanitzacions, la seva gent, els seus habitatges, els seus carrers, s’han convertit en únic referent per a les famílies que hi resideixen. És important tenir, també, referents col·lectius, tant físics —el patrimoni arquitectònic— com històrics que creïn identitat. Les persones necessitem referents d’aquests. Es importante tener, también, referentes colectivos, tanto físicos como históricos, que creen identidad És important tenir, també, referents col·lectius, tan físics com històrics que creïn identitat La joia de viure Vallirana 25 Muchos, llevados por su inquietud, ya lo han hecho. Sugerimos y proponemos a los ciudadanos de Vallirana que aún no han tenido tiempo de tomar conciencia de su pertenencia al pueblo se hagan suya la gente, la historia y el territorio de Vallirana, de la Llibra al Ordal, de la Creu d’Ardenya al Corral, del puig Vicenç al puig Bernat. En cualquier caso, sería importante crear cierta complicidad y aceptar, no de forma gratuita, sino desde la argumentación lógica, que: Molts, portats per la seva inquietud, ja ho han fet. Suggerim i proposem als ciutadans que encara no han tingut temps de prendre consciència de la seva pertinença al poble, que es facin seva la gent, la història i el territori de Vallirana, de la Llibra a l’Ordal, de la Creu d’Ardenya al Corral, del Puig Vicenç al Puig Bernat. En qualsevol cas seria important crear certa complicitat i acceptar, no pas de forma gratuïta, sinó des de l’argumentació lògica que: • la gent és la que hi ha, i la podem educar • la gente es la que hay, y la podemos educar • la historia es la que ha sido, y la podemos enseñar, podemos aprender • el territorio es el que es, y se transforma con su urbanización. 26 La joia de viure Vallirana • la història és la que ha estat, i la podem ensenyar, en podem aprendre • el territori és el que és, i es transforma amb la urbanització. LA GENTE, QUIÉNES SOMOS, DE DÓNDE VENIMOS, DÓNDE VIVIMOS LA GENT, QUI SOM, D’ON VENIM, ON VIVIM Empecemos, pues, por la gente, la gente de Vallirana, las personas, el único valor importante del municipio, unidos por un mismo vínculo: ser los ciudadanos de la misma comunidad local y compartir las mismas calles, la misma cola, los equipamientos, la piscina, el autobús, la escuela, el baile... Somos los que somos. Venimos de donde venimos. Vivimos donde vivimos, en el pueblo, en les Casetes, en la Llibra, en una urbanización o en alguna de las pocas masías todavía habitadas. Comencem, doncs, per la gent, la gent de Vallirana, les persones, l’únic valor important del municipi, units per un mateix vincle: ser els ciutadans de la mateixa comunitat local i compartir els mateixos carrers, la mateixa cua, els equipaments, la piscina, l’autobús, l’escola, el ball... Som els que som. Venim d’on venim. Vivim on vivim, al poble, a les Casetes, a la Llibra, en una urbanització o en alguna de les poques masies encara habitades. En los cuadros vemos, en una pirámide de edades, la estructura de población del municipio y la comparativa con Cataluña. Observaremos algunas diferencias, tenemos más población infantil. En els quadres veiem, en una gràfica d’edats, l’estructura de població del municipi i la comparativa amb Catalunya. Observarem algunes diferències, tenim més població infantil. La joia de viure Vallirana 27 En el cuadro siguiente vemos la distribución por lugar de origen de la población de Vallirana. En el quadre següent veiem la distribució per lloc d’origen de la població de Vallirana HABITANTS PER PROCEDÈNCIA ESPANYA MARROC PARAGUAI ALEMANYA COLÒMBIA XILE EQUADOR PORTUGAL ITÀLIA XINA FRANÇA ROMANIA BOLÍVIA ARGENTINA PERÚ CUBA BRASIL ARMÈNIA PAÏSOS BAIXOS REGNE UNIT BÈLGICA POLÒNIA URUGUAI HONDURES REPÚBLICA DOMINICANA RÚSSIA VENEÇUELA ESTATS UNITS D'AMÈRICA 13211 (92,87%) 371 (2,61%) 78 (0,55%) 57 (0,40%) 55 (0,39%) 40 (0,28%) 34 (0,24%) 33 (0,23%) 32 (0,22%) 31 (0,22%) 30 (0,21%) 27 (0,19%) 25 (0,18%) 21 (0,15%) 19 (0,13%) 14 (0,10%) 12 (0,08%) 11 (0,08%) 11 (0,08%) 10 (0,07%) 8 (0,06%) 8 (0,06%) 8 (0,06%) 7 (0,05%) 6 (0,04%) 6 (0,04%) 5 (0,04%) 4 (0,03%) En este último cuadro se refleja la distribución por lugar de residencia. LITUÀNIA SUÏSSA DINAMARCA IRAN MÈXIC SENEGAL SÍRIA BIELORÚSSIA BULGÀRIA CONGO COSTA RICA JAPÓ REP. DEMOCRÀTICA DEL CONGO SUÈCIA VIETNAM ALGÈRIA ÀUSTRIA BÒSNIA i HERCEGOVINA EGIPTE ETIÒPIA GHANA ÍNDIA JORDÀNIA LÍBAN NICARAGUA PAKISTAN SUD-ÀFRICA UCRAÏNA 4 (0,03%) 4 (0,03%) 3 (0,02%) 3 (0,02%) 3 (0,02%) 3 (0,02%) 3 (0,02%) 2 (0,01%) 2 (0,01%) 2 (0,01%) 2 (0,01%) 2 (0,01%) 2 (0,01%) 2 (0,01%) 2 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) 1 (0,01%) En aquest darrer quadre es reflecteix la distribució per lloc de residència. HABITANTS PER NUCLI NUCLIS DISSEMINATS TOTAL NUCLIS DISSEMINATS TOTAL LLEDONER (EL) 823 (5,79%) 359 (2,52%) SOLEIA I 262 (1,84%) CASETES JULIÀ 18 (0,13%) SOLEIA II POLÍGON INDUSTRIAL 43 (0,30%) SELVA NEGRA CATALANA 796 (5,60%) 726 (5,10%) CENTRE CASETES MUNTANE 4569 (32,12%) 86 (0,60%) LLIBRA CASANOVA (LA) 255 (1,79%) VALL DEL SOL MAS DE LES FONTS 275 (1,93%) PENYA FORCADA CAN BATLLE 688 (4,84%) CAN JULIÀ 380 (2,67%) CAN ROVIRA 398 (2,80%) VALLIRANA PARC 899 (6,32%) MAS ROVIRA 1R. SECTOR 228 (1,60%) PINARS (ELS) 211 (1,48%) MIRADOR (EL) 343 (2,41%) PLA DEL PÈLAG 264 (1,86%) INTER CLUB SOLANA (LA) 10 (0,07%) 1772 (12,46%) 59 (0,41%) PINATELLA 300 (2,11%) BASSIOLES (LES) 462 (3,25%) 14226 28 La joia de viure Vallirana LA HISTORIA, RESULTADO DE MUCHAS GENERACIONES LA HISTÒRIA, RESULTAT DE MOLTES GENERACIONS En cuanto a la historia, a través de publicaciones como: Pel que fa a la història, a través de les publicacions com: Vallirana, dades històriques (904-1900), homes, fets i gent Vallirana, dades històriques (904-1900), homes, fets i gent Publicado por Amigos de Vallirana en 1989, es una recopilación desde la prehistoria, con las cuevas del neolítico, hasta finales del siglo XIX. Publicat per Amics de Vallirana el 1989, és un recull des de la prehistòria, amb les coves del neolític, fins a finals del segle XIX. Vallirana, guia de patrimoni històric i artístic Vallirana, guia de patrimoni històric i artístic Editado por el Centro de Estudios y Divulgación del Patrimonio, ofrece una visión cronológica de nuestro patrimonio histórico y artístico. Editat pel Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni, ofereix una visió cronològica del nostre patrimoni històric i artístic. Vallirana I, imatges i records Vallirana I, imatges i records Editado por Viena & Columna, en colaboración con Amigos de Vallirana, en el año 1998, incluye una colección de imágenes de Vallirana a finales del siglo XIX y comienzos del XX. Editat per Viena & Columna, en col·laboració amb Amics de Vallirana, l’any 1998. Inclou una col·lecció d’imatges de Vallirana a les acaballes del segle XIX i començaments del XX. Josep M. López Picó - Dietari (1921-1959) Josep M. López Picó - Dietari (1921-1959) Editado por Publicaciones de la Abadía de Montserrat en 1999, con la colaboración del Ayuntamiento de Vallirana, recoge diferentes vivencias personales del poeta que tienen como escenario la Vallirana de la primera mitad del siglo XX. Editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat el 1999, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vallirana, recull diferents vivències personals del poeta que tenen com a escenari la Vallirana de la primera meitat del segle XX. La joia de viure Vallirana 29 Sant Mateu de Vallirana 150 anys Editado por la Parroquia en 2001, y escrito por Anna Roig Llort y Manuel Simó i Tarragó, tiene dos partes: es un dietario, año por año, de 1851 a 2001 e incluye entrevistas a personas sobre sus vivencias con relación a la vida parroquial y local. Vallirana II, imatges i records Editado por Viena Ediciones, en colaboración con Amigos de Vallirana, en el año 2002, evoca la Vallirana de la primera mitad del siglo XX. L’esport a Vallirana, una història del segle XX Escrito y editado por Francesc Ollé Dorca en 2002, es una narración que compendia, a lo largo de casi cien años, el fenómeno cultural del deporte con relación al ámbito local de Vallirana y a su proyección externa a través de deportistas, clubes, instalaciones, dirigentes y actividades vinculados al deporte local. Quatre coses Libro de Francesc Panyella, editado por Pagès Editors, S.L., en 2005, que nos traslada a partir de la visión de un chico que se movía en una Vallirana de antes de la guerra y en que el autor nos regala pequeñas historias que nos permiten recuperar, virtualmente, escenarios y situaciones de aquella época. Sant Mateu de Vallirana 150 anys Editat per la Parròquia l’any 2001, i escrit per Anna Roig Llort i Manuel Simó i Tarragó, té dues parts, és un dietari, any per any, del 1851 al 2001, i hi inclou entrevistes a persones sobre les seves vivències amb relació a la vida parroquial i local. Vallirana II, imatges i records Editat per Viena Edicions, en col·laboració amb Amics de Vallirana l’any 2002, evoca la Vallirana durant la primera meitat del segle XX. L’esport a Vallirana, una història del segle XX Escrit i editat per Francesc Ollé Dorca, el 2002, és una narració que recull, al llarg de gairebé cent anys, el fenomen cultural de l’esport referit a l’àmbit local de Vallirana i a la seva projecció externa a través d’esportistes, clubs, instal·lacions, dirigents i activitats vinculats a l’esport local. Quatre coses Llibre de Francesc Panyella, editat per Pagès Editors SL, l’any 2005, que ens trasllada, a partir de la visió d’un noi que es movia en una Vallirana d’abans de la guerra i en què l’autor ens regala petites històries que ens permeten recuperar, virtualment, escenaris i situacions d’aquella època. 30 La joia de viure Vallirana La Vallirana del segle XX, imatges i memòria Libro de la asociación Amigos de Vallirana, editado por el Centro de Estudios Comarcales del Baix Llobregat en el año 2007, con prólogo de Jordi Sierra i Fabra, que toma el relevo del Vallirana, datos históricos (9041900), hombres, hechos y gente y se atreve a recorrer la Vallirana del siglo XX, en los períodos de la Guerra Civil y la posguerra, hasta la Vallirana de hoy. TV Vallirana, 25 anys de comunicació local (1983-2008) Editado por Televisió de Vallirana en el año 2008, en él se reviven las vivencias de nuestro pueblo y la superación de obstáculos legales, técnicos y económicos de nuestra televisión. Una historia contemporánea, sobre todo de personas que la han hecho posible. Els nens que van viure la guerra – Vallirana 1936-1939 Libro de Enric Cirici que aporta unos recuerdos vistos con los ojos de un niño en un tiempo de guerra civil y vividos en Vallirana, a la vez que simultanea diferentes escenarios más allá del propiamente local y documenta una época que la mayoría de los valliranenses de hoy no vivieron. La Vallirana del segle XX, imatges i memòria Llibre de l’associació Amics de Vallirana, editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat l’any 2007, amb pròleg de Jordi Sierra i Fabra. El llibre agafa el relleu del “Vallirana, dades històriques (904-1900), homes, fets i gent” i s’atreveix a recórrer la Vallirana del segle XX en els períodes de Guerra Civil i la Postguerra fins a la Vallirana d’avui. TV Vallirana, 25 anys de comunicació local (1983-2008) Editat per Televisió de Vallirana l’any 2008, s’hi reviuen les vivències del nostre poble i la superació d’entrebancs legals, tècnics i econòmics de la nostra televisió. Una història contemporània, sobretot de persones, que l’han feta possible. Els nens que van viure la guerra – Vallirana 1936-1939 Llibre d’Enric Cirici. Aporta uns records vistos amb els ulls d’un nen en un temps de guerra civil viscuts a Vallirana, alhora que simultaneja diferents escenaris més enllà del pròpiament local i documenta una època que la majoria dels valliranencs d’ara no van viure. La joia de viure Vallirana 31 50 anys d’història. Club Natació Vallirana. 1954-2004 Editado por el Club Natació Vallirana, hace un recorrido por la historia del club desde la inauguración de la piscina municipal. A través de todas estas publicaciones, decíamos, hemos podido explicar y aprender que Vallirana es el resultado de muchas generaciones que, con su manera de hacer, han configurado una realidad cultural y física determinada, y también una idiosincrasia que nos identifica, nos hace diferentes, ni mejores ni peores, de la misma manera que, para la conexión entre generaciones, lo que hacemos ahora tendrá consecuencias en el futuro. Conocer la existencia de personajes como Fèlix Alsina, o saber el porqué del “Vot de Poble” a San Sebastián, es importante para conocer la Vallirana de hoy. Y casi un siglo de entidades deportivas y culturales Y las entidades, casi un siglo de entidades deportivas y culturales, una historia vinculada a las necesidades asociativas de las distintas generaciones de los ciudadanos y ciudadanas de Vallirana que podemos revivir en las periódicas “Fira d’Entitats” o este año en la exposición prevista en el marco de la “Setmana de les Entitats”. 50 anys d’història. Club Natació Vallirana. 1954-2004 Editat pel Club Natació Vallirana, fa un recorregut per la historia del Club, des de la inauguració de la piscina municipal. Hem pogut explicar i aprendre que Vallirana és el resultat de moltes generacions que, amb la seva manera de fer, han configurat una realitat cultural i física determinada, també una idiosincràsia que ens identifica, ens fa diferents, ni millors ni pitjors, de la mateixa manera que per la connexió entre generacions, el que fem ara tindrà conseqüències en el futur. Conèixer l’existència de personatges com Fèlix Alsina, o saber el perquè del Vot de Poble a Sant Sebastià és important per entendre la Vallirana d’avui. I gairebé un segle d‘entitats esportives i culturals I les entitats, gairebé un segle d’entitats esportives i culturals, una història lligada a les necessitats associatives de les diferents generacions dels ciutadans i ciutadanes de Vallirana que podem reviure en les periòdiques “Fira d’Entitats” o, enguany, en l’exposició prevista en el marc de la “Setmana de les Entitats”. 32 La joia de viure Vallirana EL TERRITORIO Y LA GESTIÓN URBANÍSTICA EL TERRITORI I LA GESTIÓ URBANÍSTICA En cuanto al territorio, en la exposición “Vallirana, nuestra casa”, en 2003, decíamos: “Vallirana, una casa bien situada...”, en la sierra del Ordal, un territorio casi litoral, adyacente al Garraf, que se eleva entre las llanuras del Baix Llobregat, nuestra comarca, y el Penedés. Pel que fa al territori, en l’exposició Vallirana, casa nostra, el 2003, dèiem “Vallirana, una casa ben situada...”, a la serra de l’Ordal, un territori gairebé litoral, adjacent al Garraf, que s’eleva entre les planes del Baix Llobregat, la nostra comarca, i el Penedès. Vallirara está entre los 10 primeros municipios del país en cuanto a suelo urbano Vallirana és entre els 10 primers municipis del país pel que fa a sòl urbà Un escenario privilegiado, con un relieve caprichoso, abrupto y pintoresco, con un importante abastecimiento de agua entre los materiales geológicos del Muschelkalk superior e inferior, un clima mediterráneo, una idónea ubicación que permite visionar panorámicas excelentes, como el macizo de Montserrat, el Montseny, Sant Llorenç del Munt y los pre-Pirineos, así como el litoral, entre la playa barcelonesa de Poble Nou y la de Vilanova i la Geltrú. Un escenari privilegiat, amb un relleu capriciós, abrupte i pintoresc, amb un important proveïment d’aigua entre els materials geològics del Muschelkalk superior i inferior, un clima mediterrani, una idònia ubicació que permet visionar panoràmiques excel·lents, com el massís de Montserrat, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i els pre-Pirineus, així com el litoral, entre la platja barcelonina del Poble Nou i la de Vilanova i la Geltrú. Y todo ello, a una prudente distancia de la gran realidad metropolitana de Barcelona y con suficiente espaciosidad para disfrutar de una cierta placidez y tranquilidad. I tot això a una prudent distància de la gran realitat metropolitana de Barcelona, i amb prou espaiositat per gaudir d’una certa placidesa i tranquil·litat. Y en este escenario, un término municipal de 2.393 hectáreas, de las cuales más de 1.000 conforman procesos de intervención urbana sobre el territorio, que sitúan a Vallirana entre los diez primeros municipios por lo que respecta a suelo urbano, por encima de ciudades de dimensión media. I en aquest escenari, un terme municipal de 2.393 hectàrees, de les quals més de 1.000 conformen processos d’intervenció urbana sobre el territori, i que situen Vallirana entre els deu primers municipis pel que fa a sòl urbà, per sobre de ciutats mitjanes del país. La joia de viure Vallirana 33 Un suelo urbano con un casco histórico: de hecho, el carrer Major y unas cuantas calles más, que ocupan una superficie del orden de 40 hectáreas, y el resto, es decir, 1.022 hectáreas, ocupadas por viviendas unifamiliares aisladas. Un sòl urbà amb un casc històric, de fet el carrer Major i uns quants carrers més, que ocupen una superfície de l’ordre de 40 hectàrees, i la resta, és a dir, 1.022 hectàrees, ocupades per habitatges unifamiliars aïllats. 1.022 hectáreas están ocupadas por viviendas unifamiliares aisladas 1.022 hectàrees estan ocupades per habitatges unifamiliars aïllats El proceso de creación de estas urbanizaciones arranca (excepto los sectores Mas Rovira, Can Rovira, Can Batlle y Soleia), en general, de principios de los años 70, cuando un propietario de suelo rústico y un “promotor urbanístico” o “vendedor de parcelas”, con un soporte administrativo muchas veces precario e incluso ilegal, llevado a cabo con el consentimiento y/o ignorancia de las administraciones de la época, ejecutan proyectos deficientes de baja calidad, sin ninguna previsión de suelo para equipamientos y servicios, buscando un beneficio rápido y abandonando, más temprano que tarde, sus obligaciones. El procés en la creació d’aquestes urbanitzacions arrenca (tret dels sectors Mas Rovira, Can Rovira, Can Batlle i Soleia), en general, de primers dels anys 70. Un propietari de sòl rústic i un “promotor urbanístic” o “venedor de parcel·les” que, amb un suport administratiu, moltes vegades precari i, fins i tot, il·legal, portat a terme amb el consentiment i/o la ignorància de les administracions de l’època, executen projectes deficients de baixa qualitat, sense cap previsió de sòl per a equipaments i serveis, buscant un benefici ràpid i abandonant, més d’hora que tard, les seves obligacions. A partir del restablecimiento de las libertades democráticas se inicia un proceso de legalización, mediante la revisión y aceptación de los planes de la Ley del Suelo del 76, revisiones que optan por una cierta legalización urbanística de la situación heredada pero no entran ni establecen los mecanismos necesarios para llevar a cabo la concreción física, o sea, la ejecución de proyectos que resuelvan los déficits urbanísticos en el camino hacia su normalización legal. A partir del restabliment de les llibertats democràtiques s’inicia un procés de legalització, mitjançant la revisió i acceptació dels plans de la Llei del Sòl del 76, revisions que opten per una certa legalització urbanística de la situació heretada, però no entren ni estableixen els mecanismes necessaris per portar a terme la concreció física, o sigui, l’execució de projectes que resolguin els dèficits urbanístics en el camí cap a la seva normalització legal. 34 La joia de viure Vallirana Nos encontramos, pues, ante un conjunto de urbanizaciones ya legalizadas urbanísticamente —el papel todo lo aguanta— por el Plan General de 1986 pero que presentan importantes déficits reales, una problemática que conlleva la necesidad de articular los mecanismos de gestión urbanística necesarios para concretar física y realmente cómo se resuelven estos déficits, de los que no escapa el polígono industrial. Ens trobem, doncs, davant d’un conjunt d’urbanitzacions ja legalitzades urbanísticament —el paper tot ho aguanta— pel Pla General de 1986, però que presenten importants dèficits reals, una problemàtica que comporta la necessitat d’articular els mecanismes de gestió urbanística necessaris per tal de concretar físicament i realment com es resolen aquests dèficits, dels quals no escapa el polígon industrial. Un conjunto de urbanizaciones que presentan importantes déficits reales Un conjunt d’urbanitzacions que presenten importants dèficits reals Como decía el que fuera director general de Urbanismo de la Generalitat en la década de los 80-90, Joan Antoni Solans, “la gestión urbanística es una disciplina compleja que interrelaciona cuestiones técnicas, jurídicas, fiscales y económicas y, a la vez, es una disciplina lenta porque está sometida a un procedimiento para garantizar la seguridad jurídica y la defensa de los administrados”. Com deia el que va ser director general d’Urbanisme de la Generalitat en la dècada dels 80 i 90, Joan Antoni Solans, “la gestió urbanística és una disciplina complexa que interelaciona qüestions tècniques, jurídiques, fiscals i econòmiques, i, alhora, és una disciplina lenta perquè està sotmesa a un procediment per garantitr la seguretat jurídica i la defensa dels administrats”. De hecho, esta complejidad y el abandono de sus obligaciones por parte de los promotores han comportado que en Vallirana, a excepción del segundo sector de Pinars, ninguna urbanización haya hecho la preceptiva cesión del 10% de aprovechamiento medio (el promotor debería haber cedido al Ayuntamiento el 10% de las parcelas edificables, cosa que habría permitido inversiones en equipamientos generales destinados a la población que podía ocupar las nuevas promociones). De fet, aquesta complexitat i l’abandonament dels promotors de les seves obligacions ha comportat que a Vallirana, tret del segon sector de Pinars, cap urbanització no hagi fet la preceptiva cessió del 10% d’aprofitament mitjà (el promotor hauria d’haver cedit a l’Ajuntament el 10% de les parcel·les edificables, la qual cosa hagués permès inversions en equipaments generals destinats a la població que podia ocupar les noves promocions). Esta circunstancia, agravada porque en la mayoría de los casos ni siquiera se cedieron las zonas verdes y de equipamientos, ha propiciado un déficit estructural histórico que se ha ido resolviendo con recursos generales a medida que se generaban necesidades de equipamiento y servicios. Aquesta circumstància, augmentada en el fet que ni tan sols, en la majoria dels casos, es van dur a terme les cessions de zones verdes i d’equipaments, ha propiciat un dèficit estructural històric que s’ha hagut d’anar resolent amb recursos generals a mesura que es generaven necessitats d’equipament i serveis. La joia de viure Vallirana 35 SISTEMA DE RECIPROCIDADES SISTEMA DE RECIPROCITATS Vallirana es de todos los valliranenses, y todos estamos embarcados en este gran proyecto de avanzar hacia un marco deseable para vivir, en el camino hacia la felicidad. Vallirana és de tots els valliranencs, i tots estem embarcats en aquest gran projecte d’avançar cap a un marc desitjable per viure, en el camí cap a la felicitat. En un sistema de derechos y deberes se impone un sentimiento de responsabilidad En un sistema de drets i deures s’imposa un sentiment de responsabilitat Así, pues, en un sistema de derechos y deberes que nos implica a todos, se impone un sentimiento de responsabilidad. Todos somos responsables de todo, aunque en grados diferentes: primero, de la familia, de quienes dependen de nosotros; de aquellos con los que tratamos en el trabajo; de los vecinos de la ciudad, los compatriotas... Així, doncs, en un sistema de drets i deures que ens implica a tots, s’imposa un sentiment de responsabilitat. Tots som responsables de tot, encara que en graus diferents, primer de la família, dels qui depenen de nosaltres, dels qui tractem a la feina, dels veïns de la ciutat, dels compatriotes... Más allá de lo que ya hemos dicho, la gente, la historia, el territorio, para integrarse en este gran proyecto es necesario también conocer su esencia. Hemos sido, demasiado a menudo, víctimas de una mala pedagogía de los derechos que ha dado lugar a una sociedad de la queja y la falta de responsabilidad. No hemos sido capaces siempre de responder desde una ética responsable, nos hemos dejado llevar por lo que se quería oír y nos ha faltado valentía para explicar con sinceridad lo que correspondía. 36 La joia de viure Vallirana Més enllà del que ja hem dit, la gent, la història, el territori, també per integrar-se en aquest gran projecte se n’ha de conèixer l’entrellat. Hem estat massa sovint víctimes d’una mala pedagogia dels drets que ha donat lloc a una societat de la queixa i de la manca de responsabilitat. No hem estat capaços sempre de respondre, des d’una ètica responsable, i ens hem deixat portar pel que es volia sentir i ens ha faltat valentia per explicar, amb sinceritat, el que calia. Sabemos que una diferencia con los animales es que nuestra inteligencia nos lleva a descubrir posibilidades, y en este descubrimiento es importante la complicidad y colaboración de todos. Sabem que una diferència amb els animals és que la nostra intel·ligència ens porta a descobrir possibilitats, i en aquest descobriment és important la complicitat i la col·laboració de tots. Por eso debemos estar alerta con los que quieren vivir al margen, porque los derechos son una realidad frágil que puede desaparecer; de eso, la historia está llena de ejemplos. Per això hem d’estar alerta amb els que volen viure al marge, perquè els drets són una realitat fràgil que pot desaparèixer; d’això, la història en va plena. Un sistema de reciprocidades en el que recibimos beneficios pero también hemos de proporcionarlos Un sistema de reciprocitats en el qual rebem beneficis però també n’hem de proporcionar Y este sistema de derechos del que nos hemos dotado nos integra, también, en un sistema de reciprocidades en el que recibimos beneficios pero también tenemos que proporcionar a los demás; quien sólo quiere recibir es nefasto para la convivencia, y ello impone, junto al sistema de derechos, un sistema de deberes, palabra casi proscrita. Nos cuesta demasiado hablar de obligación, de vínculo, de ligadura, de compromiso. I aquest sistema de drets de què ens hem dotat ens integra, també, en un sistema de reciprocitats en el qual rebem beneficis però també n’hem de proporcionar als altres; qui només vol rebre és nefast per a la convivència. Això imposa, al costat del sistema de drets, un sistema de deures, paraula gairebé proscrita. Ens costa massa parlar d’obligació, de vincle, de lligam, de compromís. Llegado este punto, es oportuno, si realmente queremos disipar dudas, evitar malentendidos y prejuicios: Arribat aquest punt és oportú, si realment volem dissipar dubtes, evitar malentesos i prejudicis: La joia de viure Vallirana 37 TENER LOS NÚMEROS CLAROS TENIR ELS NÚMEROS CLARS Desde nuestra responsabilidad, nos ha tocado hacer muchos números; hemos tenido que superar situaciones graves: 10 años costó saldar la deuda acumulada de los 8 primeros años de democracia. En medio de aquella situación, ya en el año 1993, la Dirección General de Administración Local de la Generalitat de Cataluña publicó un trabajo de investigación elaborado desde la Alcaldía que, bajo el título Los costes de los servicios obligatorios en municipios con diferentes núcleos de población. El ejemplo de Vallirana, quería abrir nuevas perspectivas avanzando en el análisis de costes de los servicios locales y la problemática específica de municipios con numerosos núcleos de población. Des de la nostra responsabilitat ens ha tocat fer-ne molts, de números, hem hagut de superar situacions greus: 10 anys va costar arreglar el deute acumulat els primers 8 anys de democràcia. Enmig d’aquella situació, ja l’any 1993, la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya va publicar un treball d’investigació elaborat des de l’Alcaldia que, sota el títol Els costos dels serveis obligatoris en municipis amb diferents nuclis de població. L’exemple de Vallirana, volia obrir noves perspectives avançant en l’anàlisi de costos dels serveis locals i la problemàtica específica de municipis amb nombrosos nuclis de població. El trabajo, a partir del ejemplo documentado de Vallirana, denunciaba que la uniformidad del régimen jurídico vigente, con una visión casi sólo urbana del municipalismo, no concuerda con la enorme variedad de nuestros municipios. Tenía la pretensión de descubrir posibilidades para cambiar lo establecido y orientar objetivos viables a partir del conocimiento de los hechos. Confeccionando este trabajo, rápidamente se reafirmó el problema que teníamos entre manos: ni siquiera Can Batlle o Can Rovira se autofinanciaban, por no hablar de Selva Negra, Vallirana Parc o la Pinatella. Desde entonces no hemos cesado en nuestro empeño. En 1998, la Asociación Catalana de Municipios nos encargó la redacción de una ponencia que, bajo el título «Municipio y urbanización en baja densidad», fue presentada en un Consejo Nacional celebrado en Vallirana y que tomaba como estructura el trabajo editado por la Dirección General en el año 1993. 38 La joia de viure Vallirana El treball, a partir de l’exemple documentat de Vallirana, denunciava que la uniformitat del règim jurídic vigent, amb una visió gairebé només urbana del municipalisme, no s’adiu amb l’enorme varietat dels nostres municipis. Tenia la pretensió de descobrir possibilitats per canviar allò establert i orientar objectius viables a partir del coneixement dels fets. Confeccionant aquest treball, ràpidament es va reafirmar el problema que teníem entre mans. Ni tan sols Can Batlle o Can Rovira s’autofinançaven, per no parlar de Selva Negra, Vallirana Parc o la Pinatella. Des d’aleshores no hem parat en la nostra tenacitat. L’any 98, l’Associació Catalana de Municipis ens va encarregar la redacció d’una ponència que, sota el títol “Municipi i urbanització en baixa densitat” va ser presentada en un Consell Nacional celebrat a Vallirana i que prenia, com a estructura, el treball editat per la Direcció General l’any 93. En este sentido, Vallirana ha sido punto de referencia obligada cuando se habla de urbanizaciones. Sólo una actitud partidista en los últimos años, aunque tomando como punto de partida —me consta— nuestro trabajo, nos ha ignorado: sólo hay que ver la distribución de subvenciones del primer Plan de Mejora de Urbanizaciones de la Generalitat del Tripartit. Volviendo a los números, y teniendo en cuenta que el Impuesto de Bienes Inmuebles, el IBI, es el tributo local por excelencia, ya que representa alrededor del 75% de los impuestos municipales ordinarios, y que la base imponible del mismo se corresponde con el valor catastral que determina la Administración del Estado —en base a un procedimiento regulado del que ha de resultar un valor inferior al de mercado—, en los siguientes cuadros se muestran estos valores catastrales y su repercusión por metro cuadrado de solar por cada núcleo urbano, así como la cuota resultante del IBI por metro lineal de calle. En aquest sentit, Vallirana ha estat punt de referència obligada quan es parla d’urbanitzacions. Només una actitud partidista en aquests últims anys, tot prenent com a punt de partida —em consta— el nostre treball, ens ha ignorat: només cal veure la distribució de subvencions del primer Pla de Millora d’Urbanitzacions de la Generalitat del Tripartit. Tornant als números, i tenint en compte que l’Impost de Béns Immobles, l’IBI, és el tribut local per excel·lència, representa al voltant del 75% dels impostos municipals ordinaris i que la base imposable del mateix es correspon amb el valor cadastral que determina l’Administració de l’Estat —en base a un procediment regulat del qual n’ha de resultar un valor inferior al de mercat—, en els següents quadres es visualitzen aquests valors cadastrals i la seva repercussió per metre quadrat de solar per cada nucli urbà, així com la quota resultant de l'IBI per metre lineal de carrer. VALOR CADASTRAL-REPERCUSSIÓ PER METRE QUADRAT DE SOLAR CENTRE URBÀ - POBLE 1944 €/m2 LES CASETES 592 €/m2 LA SOLANA 95 €/m2 POLÍGON INDUSTRIAL 237 €/m2 PINARS 85 €/m2 CAN ROVIRA MAS ROVIRA 180 €/m2 VALLIRANA PARC 79 €/m2 MAS DE LES FONTS 160 €/m2 INTER-CLUB 72 €/m2 CAN BATLLE 156 €/m2 CAN JULIÀ 63 €/m2 LA LLIBRA CASANOVA 141 €/m2 LA PINATELLA 62 €/m2 VALL DEL SOL 127 €/m2 PENYA FORCADA 62 €/m2 MIRADOR 125 €/m2 LLEDONER 62 €/m2 LA SOLEIA 117 €/m2 PLA DEL PÈLAG 58 €/m2 SELVA NEGRA 100 €/m2 LES BASSIOLES 47 €/m2 La distancia entre los 47 € de repercusión por m2 de solar en Bassioles y los casi 2.000 € del centro urbano (40 veces más) significa, a la hora de calcular la cuota del IBI, que, mientras el centro urbano representa 235,8 € por metro lineal de calle, la cuota media en las urbanizaciones se sitúa alrededor de los 32 € por metro lineal de calle. La distància entre els 47 € de repercussió per m2 de solar a les Bassioles i els gairebé 2.000 € del centre urbà (40 vegades més) representa a l’hora de calcular la quota de l’IBI que, mentre el centre urbà suposa 235,8 € per metre lineal de carrer, la quota mitjana a les urbanitzacions se situa al voltant dels 32 € per metre lineal de carrer. La joia de viure Vallirana 39 QUOTA IBI PER METRE LINEAL DE CARRER 235,39 € CENTRE URBÀ -"POBLE" 78,23 € CASETES 57,72 € POLÍGON INDUSTRIAL LLIBRA CASANOVA 49,92 € 47,38 € MAS DE LES FONTS CAN BATLLE 37,89 € CAN ROVIRA - MAS ROVIRA 34,73 € EL MIRADOR 33,78 € INTERCLUB 33,37 € LA SOLANA 33,30 € EL LLEDONER 32,02 € LA SOLEIA 31,64 € SELVA NEGRA 30,93 € VALL DEL SOL 29,74 € PENYA FORCADA 29,68 € CAN JULIÀ 29,55 € VALLIRANA PARC 28,03 € PINARS 26,88 € PLA DEL PÈLAG 25,17 € PINATELLA 23,96 € LES BASSIOLES 23,81 € 0,00 € 50,00 € 100,00 € 150,00 € 200,00 € 250,00 € Así pues, es fácil de entender que, mientras en el centro urbano, una vez satisfechos los gastos vinculados a vialidad (básicamente mantenimiento de calles, limpieza y alumbrado), queda un sobrante para atender tanto gastos generales de administración, seguridad... como los derivados de programas sociales, deportivos o culturales, en las urbanizaciones no sólo no queda margen sino que hay que afectar partidas en principio vinculadas con servicios a la persona, con lo que ello podría suponer de atraso social. Així, doncs, és fàcil d’entendre que mentre en el centre urbà, un cop satisfetes les despeses vinculades a vialitat (bàsicament manteniment de carrers, neteja i enllumenat), resta un sobrant per atendre tant despeses generals d’administració, seguretat… com les derivades de programes socials, esportius o culturals, a les urbanitzacions no només no queda marge sinó que cal afectar partides en principi vinculades amb Serveis a la Persona, amb el que això podria suposar d’endarreriment social. Por ello se ha tenido que hacer, durante años, tanta pedagogía en relación a la imposibilidad de destinar, además, recursos generales del municipio a obras de resolución de déficits urbanísticos, circunstancia que nos ha obligado a gestionar los conflictos que cualquier cuota o contribución genera. Per això s’ha hagut de fer, durant anys, tanta pedagogia amb relació a la impossibilitat de destinar, a més a més, recursos generals del municipi a obres de resolució de dèficits urbanístics, circumstància que ens ha obligat a gestionar els conflictes que qualsevol quota o contribució genera. 40 La joia de viure Vallirana QUE NADIE SE ASUSTE QUE NINGÚ NO S’ESPANTI No somos un “ayuntamiento pesetero”, no lo hemos sido nunca. Cualquiera puede comparar lo que han pagado los propietarios de parcela de las urbanizaciones de Vallirana con otros municipios. Siempre hemos dicho que Vallirana no es Hollywood, hemos huido de proyectos faraónicos y hemos hecho proyectos lo más respetuosos posible con la obra ya ejecutada. No som un ”ajuntament pessetero”, no ho hem estat mai. Qualsevol pot comparar el que han pagat els propietaris de parcel·la de les urbanitzacions de Vallirana amb d’altres municipis. Sempre hem dit que Vallirana no és Hollywood, hem fugit de projectes faraònics i hem fet projectes el més respectuosos possible amb l’obra ja executada. Además, hemos tenido presente una de las máximas de Aristóteles: “situaciones desiguales requieren tratamientos desiguales, y eso no es discriminación, sino justicia”. A més, hem tingut present una de les màximes d’Aristòtil: ”situacions desiguals requereixen tractaments desiguals, i això no és discriminació, sinó justícia”. Hemos sido cuidadosos con una de las reglas de oro de la democracia: Hem estat curosos amb una de les regles d’or de la democràcia: LA IGUALDAD: tratos iguales para todos. LA IGUALTAT: tractes iguals per a tothom. Así, pues, hasta ahora hemos sido capaces de asegurar la igualdad; cada uno ha pagado lo que le tocaba: La Solana, Bassioles, Lledoner, Selva Negra, Vallirana Parc, Llibra, Casanova, Can Rovira, calle Mayor, Miquel Batlle, etc. Així, doncs, fins ara hem estat capaços d’assegurar la igualtat, cadascú ha pagat el que li tocava: la Solana, Bassioles, Lledoner, Selva Negra, Vallirana Parc, Llibra Casanova, Can Rovira, Carrer Major, Miquel Batlle, etc. También hemos intentado, no siempre con éxito, el CONSENSO, la otra regla de oro de la democracia, más que nada para evitar demagogias interesadas. També hem intentat, no sempre amb èxit, el CONSENS, l’altra regla d’or de la democràcia, més que res per evitar demagògies interessades. La joia de viure Vallirana 41 LA COHERENCIA MUNICIPAL, LA MEJOR GARANTÍA Los vecinos de Vallirana, vivan donde vivan, han sido, desde hace muchos años, testigos de la coherencia municipal a la hora de gestionar los intereses de la ciudadanía. EMPEZANDO POR: • Asegurar escuelas para todos • Garantizar el agua en todas partes • Poner en marcha el área básica de salud con el primer CAP • Programa de Prevención de Drogodependencias • La creación de la Agrupación de Defensa Forestal (ADF) • Salvar la Variante, primera vez • Actuaciones extraordinarias contra aguaceros • La eliminación del vertedero de basura • Aparcamientos públicos • El cubrimiento de la pista polideportiva • El instituto de Secundaria • El plan parcial del polígono industrial • La nueva guardería • Salvar la Variante, por segunda vez Obres de construcció de l’Institut Vall d’Arús Construcció de la coberta del poliesportiu LA COHERÈNCIA MUNICIPAL, LA MILLOR GARANTIA Els veïns de Vallirana, visquin on visquin, han estat, des de fa molts anys, testimonis de la coherència municipal a l’hora de gestionar els interessos de la ciutadania: COMENÇANT PER: Obres de construcció del primer CAP Construcció de la Llar d’Infants Els Barrufets 42 La joia de viure Vallirana • Assegurar escoles per a tothom • Garantir l’aigua a tot arreu • Posar en marxa l’àrea bàsica de salut amb el primer CAP • Programa de Prevenció de Drogodependències • La creació de l’Agrupació de Defensa Forestal ADF • Salvar la Variant, primera vegada • Actuacions extraordinàries contra els aiguats • L’eliminació de l’abocador d’escombraries • Aparcaments públics • El cobriment de la pista poliesportiva • L’institut de Secundària • El pla parcial del polígon industrial • La nova llar d’infants • Salvar la Variant, per segona vegada CONTINUANDO CON: • La ampliación de la biblioteca popular • La restauración de la Masía Molino de Can Batlle • La recogida selectiva de residuos • El centro de día – residencia de ancianos • La deixalleria municipal • La ordenación del parc Central • Salvar la Variante, tercera vez • El local para Correos • La implantación del Vallibús de transporte urbano • El nuevo gimnasio y los vestuarios de la piscina • Espacios cívicos • El alumbrado de las urbanizaciones • La piscina cubierta • La Escuela Municipal de Música • La rehabilitación de la Casa de la Vila (ascensor) • El nuevo Centro de Atención Primaria • La nueva escuela de adultos • La remodelación del campo de fútbol • La implantación del bus nocturno en el fin de semana Masia Molí de Can Batlle abans de la restauració El nou Centre d’Atenció Primària Piscina coberta, inauguració el 2002 CONTINUANT AMB: Deixalleria Municipal, els inicis L’ordenació del Parc Central • L’ampliació de la biblioteca popular • La restauració de la Masia Molí de Can Batlle • La recollida selectiva de residus • El centre de dia – casal d’avis • La deixalleria municipal • L’ordenació del parc Central • Salvar la Variant, tercera vegada • El local per a Correus • La implantació del Vallibús de transport urbà • El nou gimnàs i els vestidors de la piscina • Espais cívics • L’enllumenat de les urbanitzacions • La piscina coberta • L’Escola Municipal de Música • La rehabilitació de la Casa de la Vila-Ascensor • El nou Centre d’Atenció Primària • La nova escola d’adults • La remodelació del camp de futbol • La implantació del bus nocturn en el cap de setmana La joia de viure Vallirana 43 Nou Tanatori Edifici Serveis Parc Central-Futbol Y PRIORIZANDO TAMBIÉN, EN ESTA ÚLTIMA LEGISLATURA, EN MOMENTOS DE CRISIS: I PRIORITZANT TAMBÉ, EN AQUESTA ÚLTIMA LEGISLATURA, EN MOMENTS DE CRISI: • El nuevo tanatorio • El edificio de servicios del parque Central - Fútbol • La nueva escuela Campderrós • La canalización de la riera Font del Rector • El nuevo juzgado de paz • La urbanización del polígono • Los digestores biológicos de aguas residuales Lledoner y Can Julià • Las viviendas de protección oficial • Salvar la Variante, cuarta vez • Las actuaciones extraordinarias por temporal de viento • Reforzar el Banco de Alimentos • La rambla de la Sobirania • El nou tanatori • L’edifici de serveis del parc Central - Futbol • La nova escola Campderrós • La canalització de la riera Font del Rector • El nou jutjat de pau • La urbanització del polígon • Els digestors biològics d'aigües residuals Lledoner i Can Julià • Els habitatges de protecció oficial • Salvar la Variant, quarta vegada • Les actuacions extraordinàries pel temporal de vent • Reforçar el Banc d’Aliments • La rambla de la Sobirania Nova Escola Campderrós 44 La joia de viure Vallirana Salvar la Variant, quarta vegada Vehicle Servei Atenció Domiciliària Habitatges de Protecció Oficial Asfaltat general de carrers Xarxa Wi-Fi Parc Central • El vehículo del Servicio de Atención Domiciliaria • El asfaltado general de calles • El nuevo puente de acceso Selva Negra - Vallirana Parque • La seguridad vial en los accesos a Bassioles, Penya Forcada y Pla del Pèlag • El camino de ronda de la riera • La depuradora del Lledoner • La red Wi-Fi en el parque Central • La nueva «Vallirana.TV» por Internet • El vehicle del Servei d’Atenció Domiciliària • L’asfaltat general de carrers • El nou pont d’accés a Selva Negra - Vallirana Parc • La seguretat vial en els accessos a Bassioles, Penya Forcada i Pla del Pèlag • El camí de ronda de la riera • La depuradora del Lledoner • La xarxa Wi-Fi al parc Central • La nova «Vallirana.TV» per Internet Urbanització Polígon Seguretat Vial Accessos Bassioles, Penya Forcada i Pla del Pèlac Actuacions extraordinàries Temporal de Vent La joia de viure Vallirana 45 Y AHORA ¿QUÉ? I ARA, QUÈ? Debemos continuar velando para que la Variante se haga realidad a medio plazo. Hem de continuar vetllant perquè la Variant es faci realitat a mig termini. Debemos aprovechar la nueva mayoría en el Parlamento para hacer efectiva la incorporación de Vallirana al Área Metropolitana de Barcelona. Hem d’aprofitar la nova majoria al Parlament per fer efectiva la incorporació de Vallirana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Debemos continuar atentos a las demandas y necesidades de atención social. Debemos encontrar y consensuar el momento oportuno para ejecutar y costear nuevos proyectos, tanto de equipamientos como de resolución de déficits urbanísticos, retenidos en tiempos de crisis, así como la nueva ordenación del carrer Major. Habría que minimizar los handicaps de la urbanización en baja densidad proponiendo a la ciudadanía de los sectores donde sea posible la creación de subcentros urbanos que generen un mínimo de vida urbana y donde confluyan diferentes usos: vivienda, comercio, espacios de encuentro y equipamientos escolares y deportivos. Debemos ser capaces de ir «vistiendo» complicidades con iniciativas privadas que nos permitan la implantación de actividad económica tanto industrial como comercial o tecnológica. Marcando prioridades y objetivos a través de un Plan Extratégico: "Vallirana 2020". Y tenemos que hacerlo entre todos, desde el gozo de vivir Vallirana, de la conciencia al sentimiento, con confianza en un futuro que debe ser nuestro. 46 La joia de viure Vallirana Hem de continuar amatents a les demandes i necessitats d’atenció social. Hem de trobar i consensuar el moment oportú per executar i costejar nous projectes tant d’equipaments com de resolució de dèficits urbanístics retinguts en temps de crisi. Així com la nova ordenació del carrer Major. Caldria minimitzar els handicaps de la urbanització en baixa densitat, proposant a la ciutadania dels sectors on sigui possible la creació de subcentres urbans que generin un mínim de vida urbana i on conflueixin diferents usos, habitatge, comerç, espais de trobada i equipaments escolars i esportius. Hem de ser capaços d’anar vestint complicitats amb iniciatives privades que ens permetin la implantació d’activitat econòmica tant industrial com comercial o tecnològica. Marcant prioritats i objectius a través d'un Pla Estratègic: "Vallirana 2020". I hem de fer-ho entre tots, des de la joia de Viure Vallirana, de la consciència al sentiment, amb confiança en un futur que ha de ser nostre. BIBLIOGRAFIA ANAND GAUR, NIKETON. VÀSTU, Planificación de la casa y la ciudad ideales. Cairos, Barcelona, 2004 BENTLEY, IAN. (I ALTRES AUTORS) Entornos vitales. Gustavo Pili, Barcelona, 1999 BENEST, FRANK Fortalecer la conciencia de comunidad. Punt de vista 1. Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 1999 ESTEBAN I NOGUERA, JULI L’ordenació urbanística: conceptes, eines, i pràctiques. Diputació de Barcelona, 2007 LERNER, JAIME Acupuntura urbana. Iaac, Barcelona, 2005 OLIVA I CASAS, JOSEP La confusió de l’urbanisme. Pòrtic, Barcelona, 2001 RIGOL I ROIG, JOAN Política i comunitat, el meu nacionalisme. Mediterrània, 1996 ROMÁN ALCALÁ, RAMÓN La ciudad: ausencia y presencia. Plurabelle, Còrdova, 2005