Època 2/Núm. 268 www.parroquiaremei.org DIUMENGE IV DE
Transcripción
Època 2/Núm. 268 www.parroquiaremei.org DIUMENGE IV DE
Època 2/Núm. 268 www.parroquiaremei.org DIUMENGE IV DE PASQUA 11 de maig de 2014 DILLUNS 9 DE JUNY. SORTIDA DE PASQUA. Castellar de N’Hug-Fonts del Llobregat. Animemnos tots a participar en la tradicional sortida de final de Pasqua en la que agraïm els dons sacramentals que ens fan ser comunitat viva de fe sostinguda per la presència del Ressuscitat i el do del seu Esperit. Sortirem del lloc acostumat, del carrer Europa, a les 9 en punt del matí. Farem una parada per a esmorzar a l’àrea de Montserrat i tot seguit reprendrem el viatge cap a Castellar de N’Hug. Allà passarem el dia, visitant aquest poble tan fotogènic, celebrarem l’Eucaristia a la seva església parroquial i dinarem en un dels seus restaurants. Recordeu que compartim les postres que cadascú haurà portat. Us esperem a tots, grans i més joves, en la gratuïtat de la fraternitat que Crist ha obrat entre nosaltres. Preu per persona, 25€ (autocar + dinar); els menors de 8 anys, 15€. ROSARI A LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA. Diumenge, 18 de maig, a les 13:00h. És un moment preciós per a invocar la que és Auxili de pecadors i Mare de l’Església. Tots amb les nostres torxes, amb les nostres intencions de pregària i desigs de gaudir de l’amor de Déu més alliberats del temptador, Satanàs, que ens fa caure en el desamor, la mundanitat i la manca de fe. PRIMERA COMUNIÓ. Què va passar el dia de la nostra Primera Comunió? Aquell dia vam començar a participar plenament de la Santa Missa. Ara Jesús espera als nens i nenes de la nostra parròquia per unir-se a ells plenament, perquè el coneguin millor i l’estimin més, perquè siguin cada vegada més amics de Déu. Realment celebrem amb ells el dia del Senyor. Als qui deixen d’anar a Missa cal dir-los que se’ls anirà refredant l’amor a Déu, que, allunyant-se de Jesús, s’aniran oblidant de que són cristians. Ell ens espera cada diumenge a cadascú, ens coneix pel nostre nom. També aquests nens i nenes han celebrat per primera vegada el sagrament de la confessió per rebre el perdó de Déu. Combreguem en gràcia de Déu perquè la Comunió doni molt de fruit en nosaltres. Quan combreguem intentem de no distreure’ns amb qualsevol cosa. És el moment de cantar o de fer silenci, parlant amb Jesús des del cor. És el moment de dir-li que creiem en ell, que l’estimem molt, que romanem en el seu amor com a amics. Ho faran els qui combreguin per primera vegada i també nosaltres com si fos la primera. MES DE MAIG, MES DE MARIA. Per què l’Església ha triat Maig per a tributar un culte especial a la Verge Maria? Maig, és el mes de la festa i de l’alegria; el mes de la promesa i de l’esperança. El mes en el que la terra es cobreix de fulles fresques i d’herba verda; en el que els arbres es vesteixen de brots i les flors irrompen als jardins; en el que el Sol surt abans i s’oculta més tard. Maig és el pregó que anuncia l’esplendor de l’estiu... Maig és també el període més sagrat, alegre i festiu de tot l’any. Maig és la Pasqua i l’Ascensió, preludi de la Pentecosta. És el mes de l’ “Al·leluia”, del càntic nou que proclama la victòria de Crist i la vinguda de l’Esperit Sant. Els trenta-un dies de Maig són unes altres tantes exultacions de la grandesa de Déu, de les meravelles que va obrar a favor nostre. I per això és el mes de Maria, la Rosa Mística, la primera criatura, aquella en la que de manera més resplendent brilla la bellesa de la salvació. Un mes per aprendre de la Verge Maria i per a estimarla com a forma eminent de no apartar-nos mai de Jesús. FIDELITAT I PERSECUCIÓ. Són cristians i no volen convertir-se a l’Islam. I aquesta negativa els exposa a perdre la vida aferrats a la seva fe, essent víctimes d’una cruel violència difícil de descriure i davant l’aparent indiferència d’un món que mira cap a una altra banda. Ho ha explicat sor Raghida a Radio Vaticà, que dirigia l’escola del Patriarcat Greco-Catòlic a Damasc i que s’ha traslladat a França. Està passant a Síria, on uns quants joves cristians ja han perdut la vida essent crucificats. També les dones i els nens pateixen una violència extrema, que ha portat a que els nadons siguin arrabassats del si de les gestants. Són crims contra cristians perpetrats per grups radicals musulmans vinculats a Al Qaeda. Després dels terribles crims, els caps dels nois arriben a ser utilitzades per a jugar a futbol; els cordons umbilicals dels nens serveixen perquè aquests pengin dels arbres. És el relat de la terrible denúncia de sor Raghida: “Els donen a elegir entre unir-se a la seva fe o la mort. Algunes vegades, demanen també un rescat”. La persecució que pateixen els cristians és per a nosaltres el motiu més gran per viure esperançats gràcies a aquells que, agafats a la Creu, no perden la Vida sinó que l’esperen. La Iglesia, aun cuando debe tener en cuenta la cultura y los tiempos que cambian, no puede no anunciar a Cristo, que es siempre el mismo, ayer, hoy y siempre (Hb 13, 8). La referencia a la cultura no puede ser la referencia principal, y mucho menos la única y la determinante para la Iglesia, sino que su punto de referencia debe ser Cristo y su verdad. No puede no ser motivo de reflexión el hecho de que no pocos cristianos hoy tienden a diluir el mensaje cristiano para hacerse aceptar por la cultura del tiempo. Aún más, a menudo dan la impresión de padecer el peso de la disciplina de la Iglesia y de los mandamientos de Dios que la regulan. En particular Jesús ha venido para reconducir al hombre al proyecto de Dios. En lo que respecta al matrimonio ha anunciado el gozo del amor indisoluble en el sacramento del matrimonio. ¿Cómo puede ser que tantos cristianos sientan esto como un peso más bien que como un don y lleven a cabo grandes esfuerzos para redimensionarlo o aún más para anularlo en vez de trabajar para defender la verdad y dar el testimonio del gozo de vivirlo? LUNES 9 DE JUNIO. SALIDA DE PASCUA. Castellar de N'Hug-Fonts del Llobregat. Animémonos todos a participar en la tradicional salida de final de Pascua en la que agradecemos los dones sacramentales que nos hacen ser comunidad viva de fe sostenida por la presencia del Resucitado y el don de su Espíritu. Saldremos del lugar acostumbrado en la calle Europa, a las 9 en punto de la mañana. Realizaremos una parada para desayuno en el área de Montserrat para seguir directos a Castellar de N'Hug. Allí pasaremos el día, visitando este fotogénico pueblo, celebrando la Eucaristía en su iglesia parroquial y almorzando en uno de sus restaurantes. Recordad que compartimos los postres que cada uno haya traído. Os esperamos a todos mayores y más jóvenes, en la gratuidad de la fraternidad que Cristo ha obrado entre nosotros. Precio por persona 25€ (autocar + almuerzo); menores de 8 años, 15€. ROSARIO A LA VIRGEN DE FATIMA. Domingo, 18 de mayo, a las 13:00h. Es un momento precioso para invocar a la que es Auxilio de pecadores y Madre de la Iglesia. Todos con nuestras antorchas, con nuestras intenciones de oración y deseosos de gozar del amor de Dios más liberados del tentador, Satanás, que nos hace caer en el desamor, la mundanidad y la falta de fe. PRIMERA COMUNIÓN. ¿Qué pasó el día de nuestra Primera Comunión? Ese día empezamos a participar plenamente de la Santa Misa. Ahora Jesús espera a los niños y niñas de nuestra parroquia para unirse a ellos plenamente, para que lo conozcan mejor y lo quieran más, para que vayan siendo más amigos de Dios. Realmente celebramos con ellos el día del Señor. A los que dejan de ir a Misa hay que decirles que se les irá enfriando el amor a Dios, que se irán olvidando de que son cristianos alejándose de Jesús. Él nos espera a cada uno, nos conoce por nuestro nombre, cada domingo. También estos niños y niñas han celebrado por primera vez el sacramento de la confesión para recibir el perdón de Dios. Comulgamos en gracia de Dios para que la Comunión dé mucho fruto en nosotros. Cuando comulgamos tratamos de no distraernos con cualquier cosa. Es el momento de cantar o hacer silencio, hablando con Jesús desde el corazón. Es el momento de decirle que creemos en él, que lo queremos mucho, que permanecemos en su amor como amigos. Lo harán los que comulguen por primera vez y también nosotros como si fuera la primera. MES DE MAYO, MES DE MARIA. ¿Por qué la Iglesia ha escogido Mayo para tributar un culto especial a la Virgen? Mayo, es el mes de la fiesta y de la alegría; el mes de la promesa y de la esperanza. El mes en el que la tierra se cubre de hojas frescas y de hierba verde; en el que los árboles se visten de brotes y las flores irrumpen en los jardines; en el que el Sol amanece antes y se oculta más tarde. Mayo es el pregón que anuncia el esplendor del verano… Mayo es también el período más sagrado, alegre y festivo de todo el año. Mayo es la Pascua y la Ascensión que preludia Pentecostés. Es el mes del “Aleluya", del canto nuevo que proclama la victoria de Cristo y la venida del Espíritu Santo. Los treinta y un días de Mayo son otras tantas exultaciones de la grandeza de Dios, de las maravillas que obró en favor nuestro. Y por ello es el mes de María, la Rosa Mística, la primera criatura, aquella en la que de modo más resplandeciente brilla la belleza de la salvación. Un mes para aprender de la Virgen y para amar a la Virgen como forma eminente de no apartarnos nunca de Jesús. FIDELIDAD Y PERSECUCIÓN. Son cristianos y no quieren convertirse al Islam. Y esa negativa les expone a perder la vida aferrados a su fe, siendo víctimas de una cruel violencia difícil de describir y ante la aparente indiferencia de un mundo que mira hacia otro lado. Lo ha contado sor Raghida en Radio Vaticano, que dirigía la escuela del Patriarcado Greco-Católico en Damasco y que se ha trasladado a Francia. Está ocurriendo en Siria, donde varios jóvenes cristianos ya han perdido la vida siendo crucificados. También las mujeres y los niños sufren una extrema violencia, que ha llevado a que los bebés sean arrebatados del seno de las gestantes. Son crímenes contra cristianos perpetrados por grupos radicales musulmanes vinculados a Al Qaeda. Después de los terribles crímenes, las cabezas de los chicos llegan a ser usadas para jugar al fútbol; los cordones umbilicales de los niños sirven para que estos cuelguen de los árboles. Es el relato de la terrible denuncia de sor Raghida: “Les dan a elegir entre unirse a su fe o la muerte. Algunas veces, piden también un rescate”. La persecución que padecen los cristianos es para nosotros el motivo más grande para vivir esperanzados gracias a aquellos que, agarrados a la Cruz, no pierden la Vida sino que la esperan.