Resum de les intervencions en les I Jornades sobre protecció del

Resum de les intervencions en les I Jornades sobre protecció del

 Resum de les intervencions en les I Jornades sobre protecció del menor en la convergència de mitjans A la sessió d’apertura, Josep Maria Guerra, president d’Euralva i de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (TAC); María Fernández, vicepresidenta de la CNMC i Vincent Porter han denunciat la falta de consens a l’hora d’unificar els criteris de qualificació dels continguts audiovisuals. A la primera taula rodona, s’ha debatut sobre el repte de protegir el menor en la convergència de mitjans. Tots els ponents han coincidit en una realitat: la tecnologia va més ràpid que la normativa administrativa, que la legislació, que el que saben pares i educadors i, fins i tot, més enllà que la mateixa tecnologia per protegir el menor dels riscos que es produeixen en la convergència de mitjans. Julia López de Sa, sotsdirectora audiovisual de la CNMC, ha insistit en unificar els criteris de classificació per edats entre els operadors i estendre, més tard, aquests criteris als operadors de pagament. A més a més, ha subratllat que la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia seguirà aplicant les sancions necessàries per protegir el menor. Carles Llorens, vice-­‐degà de la facultat de Comunicació a la Universitat Autònoma, ha senyalat la importància d’estudiar els beneficis i els riscos que la convergència de mitjans suposa i, amb això, arribar a un consens social sobre què es vol bloquejar per protegir el menor. En aquest sentit, proposa respondre a tres preguntes: com accedeixen i com fan servir les pantalles els nens i adolescents; fins a quin punt aquestes tecnologies els capaciten per a tenir més informació, més educació i més participació; i també fins a quin punt aquestes els fan més vulnerables e introdueixen riscos per al seu benestar. Martin Huigsloot, responsable del sistema pioner de classificació holandès NICAM i PEGI, ha explicat el projecte “You rate it”, innovador en l’etiquetatge de continguts. Huigsloot, a més a més, destaca la importància de què els usuaris participin i s’involucrin en la classificació dels mateixos continguts i, per això, des de NICAM esperen comptar amb el suport de Youtube properament. Xavier Puigdollers, professor de dret civil a la Universitat Abad Oliba, afirma que, legalment, tota activitat que es du a terme tant en l’àmbit públic com en el privat ha de tenir en compte l’anomenat interès superior: el del menor. Per això i debut a l’actual situació d’efectiva desprotecció de la infància, anima els fiscals a aplicar les normatives a favor dels més dèbils. Eduardo Cruz, CEO de Qustodio, després d’alertar sobre l’augment de dispositius a cada llar i la tendència a l’aïllament entre familiars, ha destacat el paper dels pares a l’hora de posar límits i normes d’ús. La segona taula rodona ha abordat el paper de la televisió pública a l’era digital. Els responsables de continguts digitals per a nens i joves a Televisió de Catalunya i a la RTÉ, Radio Telefís Éireann (Radio Television Ireland) han confirmat la necessitat d’arribar a la seva audiència a través de nous canals i plataformes, com la online o les App. Ferran Clavell, responsable d’Innovació i Futur a TVC, ha subratllat que la senyalització per edats de la seva cadena va més enllà i concreta més que allò que demana la legislació. A la seva plana web, s’indica l’edat per la qual és adient cada sèrie, també de les que es poden veure des del mateix portal online. Aoife O’Reill, Editora Multimèdia per a nens i joves a la televisió pública irlandesa, ha remarcat la línia adoptada per la seva emissora, que prioritza el paper del menor i la seva protecció, a través de programes convencionals, continguts online i aplicacions independents. A totes aquestes plataformes, són els mateixos nens i adolescents qui presenten o participen activament en la conducció dels continguts. Ian Morrison, Director de l’Associació Canadenca a favor de l’Educació Adulta (CAAE), ha destacat tant la línia de recerca com la publicitària que duen a terme per protegir la independència de la televisió pública respecte el poder polític. Al mateix temps, la CAAE promou que els nens i nens no sigui mers consumidors sinó participants actius en els mitjans a través de formació en aquest terreny. María Teresa Quiroz, Directora del Instituto de Investigación Científica de la Universidad de Lima, sosté que, en l’àmbit de l’educació, costa entendre que al llegir i escriure en diferents suports els processos d’aprenentatge es tornen més complexos. Com a punt de sortida per una alfabetització mediàtica adient, Quiroz senyala que la necessitat de deixar de banda una mirada exclusivament tècnica, ja que els problemes de fons en l’educació no es resolen només amb tecnologia. Allò realment important, segons aquesta experta i referent mundial en media literacy, és ensenyar a aprendre la raó i l’emoció. Per finalitzar, ha presentat les conclusions d’un experiment que van realitzar a la Universitat de Lima: es van repartir 80 ordinadors a nens de zones rurals per a què els dugueren a casa seva. Després de tres anys, no es van produir canvis en el rendiment educatiu en lecto-­‐escriptura i matemàtiques. No obstant, es va despertar un interès en els alumnes per fer altres coses amb aquells aparells: conversar entre ells, buscar informació, etc. José Ignacio Aguaded, Catedràtic de la Universitat de Huelva i President del Grup Comunicar, ha enfatitzat el punt de sortida: vivim en una societat on cada cop hi ha més pantalles i la nostra experiència icònica i vicària és més gran, per tant, cal aprendre a conviure-­‐hi. Aguaded ha proposat dues línies de treball: una major coordinació entre els agents (universitat, usuaris i associacions, etc.) per aportar llums en aquest laberint audiovisual, i la formació en ètica, en educació i en el paper dels usuaris per part dels professionals de la comunicació a la facultat. Mª Esther del Moral, Catedràtica EU de TIC aplicades a l’Educació a la Facultat de Formació del Professorat i Educació a la Universitat de Oviedo, considera primordial fer dels nens i nenes usuaris competents en tecnologia. De Moral distingeix entre l’audàcia i falta de por dels menors en interactuar amb els dispositius i la seva consciència de les estratègies que fan servir les empreses per captar la seva atenció. Per dur a terme aquesta capacitació, afirma que són precisos tres elements: activar la seva conciència crítica, ser responsables i compromesos amb allò que els hi arriba, al mateix temps que creatius. També precisa d’una intervenció més directa dels pares en aquest àmbit de l’educació dels seus fills. Enric Vidal, Degà de la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), ha senyalat que l’alfabetització mediàtica no ha de consistir només en protegir el menor, sinó en acompanyarlo, al mateix temps que la societat i els agents educatius fan de copilots. Vidal ha plantejat dos reptes educatius: el primer, posar-­‐se davant la societat trepidant i ensenyar a reflexionar de manera assossegada, doncs tenir accés a informació no implica que aquesta s’hagi digerit. El segon repte que planteja és ensenyar a discernir correctament les fronteres entre allò públic i allò privat. Saber qui som, què volem comunicar i a qui. La segona part de la jornada ha abordat models concrets d’alfabetització mediàtica. El Coordinador del Programa d’Educació Audiovisual Aprendre a Mirar de TAC, Josep Alegret, ha resaltat els tres pilars del seu projecte: -­‐Informació: presentar què hi ha als mitjans –cine, televisió, internet, videojocs-­‐ a través de la web, la revista i l’aplicació Contraste. -­‐Formació: auditories per a què els educadors (pares, professors…) tinguin dades reals d’hàbits de consum dels alumnes. Conferències a pares, formació específica per a professors; sessions dinàmiques per alumnes. -­‐
Especialització. Aquesta és una novetat del Programa. Pretén formar professors, de manera específica, en els bones pràctiques digitals, de la mateixa manera que l’escola té incorporats altres experts com psicòlges i psicopedagogs. Josep Adolf Estrader, de la Maison de la Radio et Television de Burdeos y President de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de França, ha presentat la seva iniciativa ja en marxa des de 2009: la Casa de la Ràdio i la Televisió. El seu objectiu és apropar els mitjans audiovisuals a aquells que desitgen conèixer els topants de la petita pantalla. Estrader afirma que la voluntat inicial era mostrar com és la televisió de portes endins, però ara s’ha convertit també en un mètode pedagògic en reforçar l’aprenentatge de matèries escolars. Josep Maria Guerra, President de TAC i EURALVA, ha afirmat, a la cloenda de les Jornades, que “és precís i urgent que tots els organismes públics i privats, les empreses i l’escola, adoptem mesures efectives i eficaces per protegir el menor i, sobretot, que fomentem la seva educació en llibertat i creativitat davant tots aquests dispositius que envolten les seves vides”. Resumen de las intervenciones en las I Jornadas sobre protección del menor En la sesión de apertura, Josep María Guerra, presidente de Euralva y de la Asociación de Consumidores de Medios Audiovisuales de Cataluña; María Fernández, vicepresidenta de la CNMC y Vincent Porter han denunciado la falta de consenso a la hora de unificar los criterios de calificación de los contenidos audiovisuales En la primera mesa redonda, se ha debatido sobre el reto de proteger al menor en la convergencia de medios. Todos los ponentes han coincidido en una realidad: la tecnología va más rápido que la normativa administrativa, que las leyes, que lo que los padres y educadores saben e, incluso, más allá que la misma tecnología para proteger al menor de los riesgos que se producen en la convergencia de medios. Julia López de Sa, subdirectora audiovisual de la CNMC, ha insistido en la necesidad de unificar los criterios de calificación por edades entre los operadores y extender, más tarde, esos criterios a los operadores de pago. Además, ha subrayado que la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia seguirá aplicando las sanciones necesarias para proteger al menor. Carles Llorens, vice-­‐decano de Comunicación en la Universidad Autónoma de Barcelona, ha señalado la importancia de estudiar los beneficios y los riesgos que la convergencia de medios supone y, con ello, llegar a un consenso social sobre qué es lo que se quiere bloquear para proteger al menor. Para ello, propone responder a tres preguntas: cómo acceden y cómo usan las pantallas los niños y adolescentes; hasta qué punto estas tecnologías les capacitan para tener más información, más educación y más participación; y también hasta qué punto éstas les hacen más vulnerables e introducen riesgos para su bienestar. Martin Huigsloot, responsable del sistema pionero de clasificación holandés NICAM y PEGI, ha explicado el proyecto “You rate it”, innovador en el etiquetado de contenidos. Huigsloot, además, señala la importancia de que los usuarios participen y se involucren en la clasificación de los mismos contenidos y, por ello, desde NICAM esperan contar con el apoyo de Youtube próximamente. Xavier Puigdollers, profesor de derecho civil en la Universidad Abad Oliba, afirma que, legalmente, toda actividad que se lleva a cabo tanto en el ámbito público como en el privado debe tener en cuenta el llamado interés superior: el del menor. Por ello y debido a la situación actual de efectiva desprotección de la infancia, anima a los fiscales a aplicar las normativas a favor de los más débiles. Eduardo Cruz, CEO de Qustodio, tras alertar sobre el aumento de dispositivos en cada hogar y la tendencia al aislamiento entre familiares, ha destacado el papel de los padres a la hora de poner límites y normas de uso. La segunda mesa redonda ha abordado el papel de la televisión pública en la era digital. Los responsables de contenidos digitales para niños y jóvenes en Televisió de Catalunya y RTÉ Radio Telefís Éireann (Radio Television Ireland) han confirmado la necesidad de llegar a su audiencia a través de los nuevos canales y plataformas, como la online o las App. Ferran Clavell, responsable de Innovación de Futuro en TVC, ha subrayado que la señalización por edades de su cadena va más allá y concreta más de lo que pide la legislación. En su página web, se indica la edad para la que es apropiada cada serie, también de aquéllas que se pueden ver desde el mismo portal online. Aoife O’Reill, Editora Multimedia para niños y jóvenes en la televisión pública irlandesa, ha remarcado la línea adoptada por su emisora, que prioriza el papel del menor y su protección, a través de programas convencionales, contenidos online y aplicaciones independientes. En todas esas plataformas, son los mismos niños y adolescentes los que presentan o participan activamente en la conducción de los contenidos. Ian Morrison, Director de la Asociación Canadiense a favor de la Educación Adulta (CAAE), ha destacado tanto la línea de investigación como la publicitaria que lleva a cabo su asociación para proteger la independencia de la televisión pública respecto al poder político. Al mismo tiempo, CAAE promueve que los niños y niñas no sean meros consumidores sino participantes activos en los medios a través de su formación en ese terreno. La primera mesa redonda del segundo día se ha centrado en la Alfabetización Mediática: la clave para garantizar un buen uso de los medios. Ha contado con un nutrido grupo de expertos internacionales del mundo de la investigación en comunicación y educación. María Teresa Quiroz, Directora del Instituto de Investigación Científica de la Universidad de Lima, sostiene que, en el ámbito de la educación, cuesta entender que al leer y escribir en diferentes soportes los procesos de aprendizaje se vuelven más complejos. Como punto de partida para una adecuada alfabetización mediática, Quiroz señala la necesidad de abandonar la mirada exclusivamente técnica, ya que los problemas de fondo de la educación no se resuelven sólo con tecnología. Lo realmente importante, según esta experta y referente mundial en media literacy, es enseñar a aprender la razón y la emoción. Para finalizar, ha presentado las conclusiones de un experimento que realizaron en la Universidad de Lima: se repartieron 80 ordenadores a niños de ambiente rural para que los llevaran a casa. Tras tres años, no se produjeron cambios en el rendimiento educativo en lecto-­‐escritura y matemáticas. Sin embargo, se despertó un interés en los alumnos por hacer otras cosas en esas máquinas: conversar entre ellos, buscar información, etc. José Ignacio Aguaded, Catedrático de la Universidad de Huelva y Presidente del Grupo Comunicar, ha enfatizado el punto de partida: vivimos en una sociedad donde cada vez hay más pantallas y nuestra experiencia icónica y vicaria es mayor, por tanto, hay que aprender a convivir. Aguaded ha propuesto dos líneas de trabajo: una mayor coordinación entre los agentes (universidad, usuarios y asociaciones, etc.) para aportar luces en este laberinto audiovisual, y la formación en ética, en eduación y en papel de los usuarios por parte de los profesionales de la comunicación en la facultad. Mª Esther del Moral, Catedrática EU de TIC aplicadas a la Educación Facultad de Formación del Profesorado y Educación Universidad de Oviedo, considera primordial hacer a los niños y niñas usuarios competentes en tecnología. Del Moral distingue entre la audacia y falta de miedo de los menores al interactuar con los dispositivos y su conciencia de las estrategias que emplean las empresas para captar su atención. Para llevar a cabo esta capacitación, afirma que son precisos tres elementos: activar su conciencia crítica, ser responsables y comprometidos con lo que les llega, a la par que creativos. También precisa una intervención más directa de los padres en este ámbito de la educación de sus hijos. Enric Vidal, Decano de la Facultad de Educación de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), ha señalado que la alfabetización mediática no debería consistir sólo en proteger al menor, sino en acompañarlo, mientras que la sociedad y los agentes educativos hacen de copilotos. Vidal ha planteado dos retos educativos: el primero, ponerse frente a la sociedad trepidante y enseñar a reflexionar de manera sosegada, pues tener acceso a información no implica que ésta se haya digerido. El segundo reto que plantea es enseñar a discernir correctamente las fronteras entre lo publico y lo privado. Saber quiénes somos, qué se quiere comunicar y a quién. La segunda parte de la jornada ha abordado modelos concretos de alfabetización mediática. El Coordinador del Programa de Educación Audiovisual Aprende a Mirar de TAC, Josep Alegret, ha resaltado los tres pilares de su proyecto: -­‐
Información: presentar qué hay en los medios -­‐cine, televisión, internet, videojuegos-­‐ a través de la web, la revista y la aplicación Contraste. -­‐Formación: auditorías para que los educadores (padres, profesores…) tengan datos reales de hábitos de consumo de los alumnos. Conferencias a padres; formación específica para profesores; sesiones dinámicas para alumnos. -­‐Especialización. Ésta es una novedad en el Programa. Pretende formar, de manera especializada, a profesores en las buenas prácticas digitales, de la misma manera que la escuela tiene incorporados a otros expertos como psicólogos y psicopedagogos. Josep Adolf Estrader, de la Maison de la Radio et Television de Burdeos y Presidente de la Asociación de Consumidores de Medios Audiovisuales de Francia, ha presentado su iniciativa ya en marcha desde 2009: la Casa de la Radio y la Televisión. Su objetivo es acercar los medios audiovisuales a los que desean conocer los entresijos de pequeña pantalla. Estrader afirma que la voluntad inicial era mostrar cómo es la televisión puertas adentro, pero ahora se ha convertido también en un método pedagógico al reforzar el aprendizaje de materias escolares. Josep Maria Guerra, Presidente de TAC y EURALVA, ha afirmado, en la clausura de las Jornadas, que “es preciso y urgente que todos los organismos públicos y privados, las empresas y la escuela, adoptemos medidas efectivas y eficaces para proteger al menor y, sobre todo, que fomentemos su educación en libertad y creatividad frente a todos estos dispositivos que envuelven sus vidas”.