Compareixença de la Lliga per la Laïcitat al Parlament Voldria, en

Compareixença de la Lliga per la Laïcitat al Parlament Voldria, en

Compareixença de la Lliga per la Laïcitat al Parlament
Voldria, en nom de les entitats de la Lliga per la Laïcitat, agrair la invitació
que se'ns fa al Parlament de Catalunya per debatre una qüestió tant
transcendent com la Llei d'Educació de Catalunya.
La Lliga és, des del 2003, una aliança àmplia d'entitats per la defensa d'un
model de societat que garanteixi la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'espai
públic i que impedeixi qualsevol abús o monopoli moral en aquest espai per
cap visió particular de la realitat. Des del 2003 ha assumit l'estatus
d'interlocutor vàlid del Govern de la Generalitat per les qüestions
relacionades amb els drets de llibertat de pensament, de consciència i de
religió.
Actualment formen part de la Lliga les seves 12 organitzacions fundadores:
Fundació Ferrer i Guàrdia, Cooperacció, FaPaC, Federació de Moviments de
Renovació Pedagògica, Ateus de Catalunya, CCOO, UGT, USTEC, CGT,
Gran Orient de Catalunya, Gran Lògia Simbòlica de Catalunya i Balears i el
Moviment Laic i Progressista. No cal dir que sumen una àmplia i diversa
massa social.
Set centes persones i setanta-cinc entitats s'han adherit al seu manifest
fundacional i vint i tres Ajuntaments han aprovat mocions de suport als valors
que s'hi expressen.
La Lliga defensa la laïcitat com un valor essencial en democràcia, com el
mètode que històricament ha defensat la llibertat de cultes i com a garantia
per la llibertat de consciència, precondició per a la resta de llibertats. La
laïcitat té una clara expressió institucional, resumida en la separació
d'església i estat, i una dimensió més individual, que a Catalunya té una
llarga tradició pedagògica.
Des del principi, donada la composició de la Lliga i la importància que la
laïcitat té com a instrument per a la convivència, hem dedicat moltes esforços
per a que aquest valor sigui predominant en l'educació. Defensem fermament
el dret d'infants i joves a una educació no dogmàtica, a una educació pel
lliurepensament i l'autonomia moral, sense que cap codi de valors interfereixi
en el lliure desenvolupament de la seva consciència. I ens oposem
rotundament a la separació de l'alumnat per motius de religió, ja sigui en
escoles diferents o dins del mateix centre.
Per això considerem que la religió, en la seva vessant proselitista, ha de ser
exclosa de l'escola. L'àmbit de coneixement del fet religiós -que la cultura
laica, òbviament, no tan sols defensa i respecta, sinó que garanteix- és el de
les ciències socials i la història de la cultura, i s'ha d'impartir en aquestes
àrees pel professorat respectiu. La formació religiosa que es desitgi obtenir
no ha d'afectar, de cap manera, ni l'espai públic ni els seus recursos. S'ha
d'entendre com un assumpte que pertany a l'estricta esfera privada dels
individus i a la relació que aquests vulguin mantenir amb les seves
respectives comunitats de creença.
Volem que l’escola sigui un espai ciutadà no fraccionat per confessions
religioses, perquè promogui i respecti la més absoluta llibertat de consciència
i perquè jugui un paper promotor del pensament lliure i de la capacitat crítica
dels alumnes per fer-los ciutadans responsables. L'escola és el lloc on
s'adquireix la ciutadania.
La Lliga per la Laïcitat proposa que la religió abandoni l’escola finançada
amb fons públics, deixant l’adoctrinament en aquells àmbits específics de
culte i fe. Per tant, exigeix que la nova Llei d’Educació de Catalunya
garanteixi plenament un caràcter aconfessional en els centres públics i
concertats, independentment de l’ideari del centre
Repassem breument les normatives que fan referència a la religió i
l'educació, per parlar en termes el més rigorosos possible.
Mirem què diu la Constitució
Artículo 14
Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación
alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra
condición o circunstancia personal o social.
Artículo 16
1. Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las
comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria
para el mantenimiento del orden público protegido por la ley
2. Nadie podrá ser obligado a declarar sobre su ideología, religión o creencias
3. Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en
cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las
consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás
confesiones
Artículo 27
1. Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que
sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus
propias convicciones
És a dir, que no estableix ni que la formació religiosa dels infants s'hagi de fer
a l'escola ni que s'hagi d'afavorir una confessió religiosa determinada.
Mirem què diu el Concordat.
No estaria de més recordar que el Concordat és un paquet d'acords amb
rang de tractat internacional signats el gener de 1979, quan la Constitució
estava aprovada però no s'havien constituït els poders democràtics, tota una
demostració de sagacitat vaticana.
Un d'aquests acords, l'acord sobre enseñanza y asuntos culturales ens diu:
Artículo 1
A la luz del principio de libertad religiosa, la acción educativa respetará el derecho
fundamental de los padres sobre la educación moral y religiosa de sus hijos en el
ámbito escolar.
En todo caso, la educación que se imparta en los Centros docentes públicos será
respetuosa con los valores de la ética cristiana.
Artículo 2.
Los planes educativos en los niveles de Educación Preescolar, de Educación
General Básica (EGB) y de Bachillerato Unificado Polivalente (BUP) y Grados de
Formación Profesional correspondientes a los alumnos de las mismas edades
incluirán la enseñanza de la religión católica en todos los Centros de educación, en
condiciones equiparables a las demás disciplinas fundamentales.
Por respeto a la libertad de conciencia, dicha enseñanza no tendrá carácter
obligatorio para los alumnos. Se garantiza, sin embargo, el derecho a recibirla.
Las autoridades académicas adoptarán las medidas oportunas para que el hecho de
recibir o no recibir la enseñanza religiosa no suponga discriminación alguna en la
actividad escolar.
En los niveles de enseñanza mencionados, las autoridades académicas
correspondientes permitirán que la jerarquía eclesiástica establezca, en las
condiciones concretas que con ella se convenga, otras actividades complementarias
de formación y asistencia religiosa.
Artículo 6. A la jerarquía eclesiástica corresponde señalar los contenidos de la
enseñanza y formación religiosa católica, así como proponer los libros de texto y
material didáctico relativos a dicha enseñanza y formación.
De manera que és aquí on trobem la obligatorietat de l'educació religiosa a
les escoles. Passem d'una Constitució quasi laica a un Concordat molt
clerical.
La resta del Concordat és “mas de lo mismo”, concessions de drets i
privilegis a l'església catòlica.
Què diu la Ley Orgánica de Educación
Disposición adicional segunda. Enseñanza de la religión.
1. La enseñanza de la religión católica se ajustará a lo establecido en el Acuerdo
sobre Enseñanza y Asuntos Culturales suscrito entre la Santa Sede y el
Estado espa-ñol. A tal fin, y de conformidad con lo que disponga dicho
acuerdo, se incluirá la religión católica como área o mate-ria en los niveles
educativos que corresponda, que será de oferta obligatoria para los centros y
de carácter volun-tario para los alumnos.
2. La enseñanza de otras religiones se ajustará a lo dispuesto en los Acuerdos
de Cooperación celebradospor el Estado español con la Federación de
Entidades Religiosas Evangélicas de España, la Federación de Comunidades
Israelitas de España, la Comisión Islámica de España y, en su caso, a los que
en el futuro puedan suscribirse con otras confesiones religiosas.
Disposición adicional tercera. Profesorado de religión.
1. Los profesores que impartan la enseñanza de las religiones deberán cumplir
los requisitos de titulación establecidos para las distintas enseñanzas
reguladas en la presente Ley, así como los establecidos en los acuerdos
suscritos entre el Estado Español y las diferentes confesiones religiosas.
2. 2. Los profesores que, no perteneciendo a los cuer-pos de funcionarios
docentes, impartan la enseñanza de las religiones en los centros públicos lo
harán en régimen de contratación laboral, de conformidad con el Estatuto de
los Trabajadores, con las respectivas Administraciones competentes. La
regulación de su régimen laboral se hará con la participación de los
representantes del profesorado. Se accederá al destino mediante criterios
objetivos de igualdad, mérito y capacidad. Estos profesores percibi-rán las
retribuciones que correspondan en el respectivo nivel educativo a los
profesores interinos.
3. En todo caso, la propuesta para la docencia corres-ponderá a las entidades
religiosas y se renovará automá-ticamente cada año. La determinación del
contrato, a tiempo completo o a tiempo parcial según lo que requie-ran las
necesidades de los centros, corresponderá a las Administraciones
competentes. La remoción, en su caso,se ajustará a derecho.
És a dir, la norma de rang estatal deixa per les disposicions addicionals les
qüestions religioses. Podríem dir que segueix la Constitució més que no pas
el Concordat.
Què diu l'Estatut
Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació
2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per
l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la
formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles
de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.
Aquí sí que es fa difícil interpretar la voluntat de legislador, fins al punt que es
pot afirmar que l'article 21 és gairebé una contradicció en ell mateix. De fet,
no s'entén si es desconeix com va anar la història, amb una polèmica in
extremis que va significar el darrer escull per aprovar l'Estatut. Potser eren
massa nervis per tancar un redactat coherent, però la veritat és que el
resultat confon més que no pas aclareix. Com a element interessant, val a dir
que és el primer text normatiu que introdueix el concepte de laïcitat. El preu
que es va pagar va ser alt, la seva desvirtuació.
Tanmateix, sí que crida el legislador ordinari, el Parlament de Catalunya, a
vetllar perquè a la regulació del sistema educatiu s’incideixi de forma especial
en el desplegament efectiu del principi de laïcitat contingut al precepte
comentat i que, per tant:
1. L’escola sigui un espai ciutadà no fraccionat per confessions religioses
2. L’escola promogui i respecti la més absoluta llibertat de consciència
3. L’escola jugui un paper promotor del pensament lliure i de la capacitat
crítica dels alumnes per a fer-los ciutadans responsables
Arribem a la Llei d'Educació de Catalunya
De moment, sembla que la LEC serà més confessional que la Constitució i
que la LOE. Si s'assumeix com un principi rector l'educació religiosa, doncs a
parer de la Lliga haurem fet un pas enrere.
El que hem vist d’avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya no garanteix
la no-intervenció de diferents confessions religioses dins l’escola pública.
L’articulat proposat fa un pas enrere respecte la llei estatal (Ley Orgánica de
Educación), ja que en el marc català l’obligatorietat d’oferir assignatures de
religió es constitueix com a norma, mentre que en l’articulat estatal és
manifesta com a excepció
Òbviament hi ha un Concordat i un Estatut que s'han de complir. De manera
que hi ha límits, evidentment. Però també hi ha possibilitats dins d'aquests
límits. La pregunta és si es vol legislar per avançar o per retrocedir.
Fem un cop d'ull a les estadístiques
Alumnat que cursa religió a Catalunya
Primària
Secundària obligatòria
Pública
Privada
Total
Pública
Privada
Total
Cap
65,7%
24,7%
50%
83,9%
26,5%
60,1%
Catòlica
33,6%
75,1%
49,5%
15,7%
73,2%
39,5%
Altres
0,7%
0,2%
0,5%
0,4%
0,3%
0,4%
Estadística de la Enseñanza en España niveles no universitarios. Oficina de Estadística del M.E.C.
A Catalunya hi ha un equilibri, amb un 50% aproximadament d'escola
concertada i un 50% de pública. A Espanya, el 66% de l'alumnat està a la
pública. I no obstant, Catalunya, sent la Comunitat Autònoma amb major
escola concertada, és on es fa menys classe de religió. Aquestes dades no
deixen de ser curioses. Demostren el que des del pensament laic s'ha
defensat històricament. Que quan la religió i el poder civil s'aferren l'un a
l'altre, es perverteixen tots dos.
M'agradaria acabar amb un parell de reflexions.
La primera. Suposo que no cal reproduir tones de dades que demostren la
contínua i profunda davallada que està tenint l'adhesió a l'església catòlica
entre la població catalana. Amb escola concertada o sense, això està
passant davant dels nostres ulls. Pels qui encara pensen que Catalunya serà
cristiana o no serà, un consell: la Catalunya cristiana, per fondes que siguin
les seves arrels, representa només una part del país. La cohesió social es
construirà des de la laïcitat, no aferrant-se al passat.
La segona, una comparació. A Catalunya, entén el català un 94,5% de la
població. El parla, un 74% El llegeix un 74%. I el sap escriure un 50%. Dades
que augmenten amb cada generació. Aquestes dades suposen un indubtable
èxit del sistema educatiu. L'aposta per la immersió lingüística ha servit per
mantenir cohesionada la societat catalana i avui en dia es pot afirmar que no
hi ha cap fractura social per motius de llengua, i que tots els infants de
Catalunya tenen les mateixes oportunitats.
No és perquè sí, que històricament alguns hem insistit en una escola pública,
laica, coeducativa i catalana. No és perquè sí, insisteixo. Escola pública,
perquè els infants no siguin separats per motius de classe social. Escola
catalana, perquè els infants no siguin separats per motius de llengua. Escola
coeducativa, perquè els infants no siguin separats per motius de sexe. I
escola laica, perquè els infants no siguin separats per motius religiosos. Si
volem que l'escola juguin un paper cohesionador, ha de ser laica. Si en la
plantegem com un mecanisme diferenciador, no toquem res.
Per tot això, la Lliga per la Laïcitat demana al Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya que modifiqui l’article 2 de l’avantprojecte de llei, i
l’adeqüi perquè es garanteixi el principi de laïcitat als centres d’educació.