Indicador d`economia - Indicador de economia

Comentarios

Transcripción

Indicador d`economia - Indicador de economia
PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA
www.indicadordeeconomia.com
Núm. 199 Any 15 - II Etapa
SETEMBRE 2016
X TURISMO
X ESPECIAL MÓRA
La Costa Daurada confirma su recuperación
en volumen de turistas y precios
Tal como había previsto el sector, el mes de
agosto ha sido muy bueno en la Costa
Daurada. Después del desplome del verano
pasado, como consecuencia de un mercado
ruso que continúa en caída libre, las cifras se
han recuperado. Durante la primera quincena
del mes estrella para el sol y playa, los hoteles de la destinación registraron más del 93%
de ocupación, con un incremento de precios
de alrededor del 4%. El ascenso del turismo
británico en la Costa Daurada ha sido uno de
los factores clave. Págs. 6-7
X INFORME
Dins la seva filosofia de
convivència de sectors, l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan
Piñol, aposta per les inversions agroalimentàries, en
un municipi amb un sector
serveis i un comerç molt
consolidats. Pàgs. 14-15
Vermuts Miró
Tarragona se posiciona como polo logístico
gracias a las nuevas inversiones
Amazon, El Corte Inglés
y Nintendo, marcas de
prestigio que apuestan
por la provincia
Móra aposta pel sector
agroalimentari
El ‘e-commerce’, nuevo
vector de crecimiento de
un sector con mucho
potencial en el territorio
La disponibilidad de
suelo a buen precio y
la ubicación, los
activos de Tarragona
Dobla vendes gràcies a la innovació i a la promoció de marca
Des que va reforçar la seva
estratègia de posicionament
de marca, Vermuts Miró ha
doblat vendes, especialment
gràcies a l’increment de la
demanda de vermuts de
qualitat -el que ells produeixen- al mercat estatal. Uns
resultats que volen seguir
millorant amb nous productes pensats per acostar-se al
públic jove. Pág. 5
Ferran Pellisé
“L’absentista fraudulent
apareix quan baixa el risc
a perdre la feina”
Pàg 20 (contraportada)
Parés i Aubia
La consultora vallenca prepara
la seva convenció anual
Foto: Xavi Jurío
El Port de Tarragona ja és ‘port base’
de creuers i bat el seu récord
El creuer de luxe Viking Sea va
ser el primer en usar Tarragona
com a final i començament de trajecte, el que incrementa l’impacte
dels creueristes sobre la ciutat i el
territori, ja que o bé hi pernocten o
bé hi fan despesa en comerç i restauració. Aquest estiu, el Port bat el
seu récord en aquest sector amb
22 creuers, el doble que l’any passat. Pàg. 11
Josep Maria Mainat, productor audiovisual d’èxit al
panorama televisiu espanyol
amb Gestmusic, serà el convidat estrella a la convenció
que la consultora Parés i
Aubia organitza el divendres
7 d’octubre. Enguany la trobada empresarial canvia
d’escenari i se celebrarà al
Convent de les Arts, a
Alcover. Pàg. 9
La 19a Jornada per a Empresaris d’Empresa&Humanitats se
centrarà en la reindustrialització i la sostenibilitat
El 20 de setembre se celebrarà
a l’Hotel Termes Montbrió una
nova edició d’una de les trobades empresarials més consolidades a les nostres comarques. En
aquest
cas,
la
jornada
d’Empresa&Humanitats abordadarà la necessitat de recuperar
pols industrial i de fer-ho sota
uns nous paràmetres de sostenibilitat ambiental i ètica. Pàg. 8
Setembre
02
2016
INFORME
Logística
El ‘e-commerce’ dinamiza 100.000 metros
cuadrados en nuevos centros logísticos de Tarragona
Las nuevas bases de empresas como Amazon, Nintendo o El Corte Inglés en diversos puntos
de la provincia refuerzan el potencial de Tarragona en un sector con grandes perspectivas de crecimiento
ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA
influencia) amplio enmarcado
en el hub ya en marcha".
Como aspecto más positivo,
obviamente, está el hecho de
que sus estudios de mercado presente y futuro-, les hayan llevado a concluir que Tarragona
es un "site" clave. "Da a entender
que han depositado su confianza
en el porvenir del área industrial
de nuestra provincia", indica
Mañé.
La provincia de Tarragona ha
sumado desde principios de verano un ramillete de buenas noticias
liggadas al potencial logístico del
territorio. Compañías de la talla de
Amazon, El Corte Inglés o Ninte
endo
han anunciado una apuesta decidida por Tarragona con nuevos
centros de distribución -que se
su
uman a otras marcas poderosas
como Ikea, Frigicoll, Privalia o DHL,
entre otras- que suman más de
100
0.000 metros cuadrados de
superficie y, cuando estén a pleno
rendimiento, al menos medio
millar de pu
uestos de trabajo.
Las apuestas de gigantes como
Amazon (con K+N como operador), con dos plantas de 42.250
metros cuadrados de superficie
en Constantí, El Corte Inglés,
que ha desarrollado 45.000
como primera fase de una bolsa
de suelo de 230.000 en La Bisbal
del Penedès, o Nintendo (EGD
Logistics) con 13.500 en el polígono Les Arenelles de Vila-rodona, confirman el impacto del
comercio electrónico y de las
nuevas plataformas virtuales de
comercialización en un sector, el
de la logística, en plena transformación.
Afortunadamente, a tenor de
la cascada de proyectos repartidos por el territorio, las nuevas
tendencias de consumo van
dejando un espacio a la provincia de Tarragona. De hecho, sólo
los tres casos citados suman más
de 500 nuevos puestos de trabajo: entre 50 y 100 en Vila-rodona,
hasta 400 en Constantí, y una
cifra no facilitada por El Corte
Inglés en La Bisbal.
Para quien desee hacer una
El corredor
Montblanc-El Vendrell
La creación del nuevo centro de Amazon en Constantí ha sido una de las buenas noticias de los últimos meses.
estimación, la marca del triángulo verde emplea a más de un
millar de personas en el área de
logística y distribución en
Cataluña, en su mayor parte en
Montornés
del
Valles
(Barcelona), con un centro de
200.000 metros cuadrados; la
joya de la corona se mantiene en
Valdemoro (Madrid), que acoge
la plataforma central de distribución con medio millón de
metros cuadrados. En este centro trabajan unas 3.000 personas
y se almacenan más de 15 millones de unidades de productos en
una superficie equivalente a 100
campos de fútbol. Cada día
entran más de 700 camiones con
mercancía y sale otros 450 para
repartirla entre las tiendas.
Si se trata de analizar la huella
del comercio por internet en las
oficinas del SOC en Tarragona,
no todo van a ser efectos positivos. "Desde luego los pequeños
almacenes y las pymes con dos o
tres furgonetas de reparto van a
sufrir mucho con estas nuevas
estructuras, que en parte ya han
sustituido el clásico servicio de
paquetería de Correos", analiza
Josep Enric Mañé, co-director
del Máster en Dirección de
Operaciones Logísticas de la
Universitat Rovira i Virgili (URV)
de Tarragona
Tarragona se hace
un hueco en el mapa
Según Mañé, una gran parte
de la actividad de las nuevas
implantaciones logísticas deriva
del incremento de la demanda
de productos a través de los canales del e-commerce. "Con una
mirada amplia -explica-, en el
caso de Europa, estas multinacionales tienden a localizar sus plataformas en áreas comerciales
clave para las redes de distribución, y este es el caso de su
implantación en la provincia de
Tarragona".
Estos nuevos centros
supondrán la
creación de más de
500 puestos de
trabajo
A su juicio, coexisten varios factores que ponen a Tarragona en
el mapa de las grandes compañías de distribución, "que se han
instalado en las áreas próximas
en función de sus estudios de
localización idónea, y que aprovechan los puntos fuertes que
ofrece el territorio: situación
estratégica, con un importante
puerto, una actividad industrial
potente y un hinterland (zona de
Las privilegiadas conexiones
del norte y noreste de la provincia con todo el corredor del Ebro
(AP-7) y con Barcelona (AP-2)
mantienen intacto el atractivo de
localidades que van desde
Montblanc, Valls, El Pla de Santa
María o Vila-rodona hasta el Baix
Penedés. "La conectividad y el
precio son armas de buen calibre
para competir con las coronas
del área metropolitana de
Barcelona", argumenta Juan
Gallardo,
co-director
del
Gabinete de Estudios de la
Confederación Empresarial de
Tarragona (CEPTA).
El aterrizaje de EGD Logistics
en Les Arenelles (Vila-rodona)
para distribuir los productos de
Nintendo llegados desde Asia
por todo el sur de Europa agota
los 120.000 metros cuadrados del
polígono y se suma a marcas
como ID Logistics (que llegó en
2014 casi en exclusiva para
Privalia), Frigicoll (que recientemente ha firmado una opción de
compra sobre 85.000 metros cuadrados en Valls) , Eurofred o
Westwing, club líder de mobiliario y decoración en España. Para
no morir de éxito, ya se ha ini-
2016 Setembre
03
INFORME
Logística
El éxito de Constantí
A la sombra de la
marca Barcelona
Tarragona explota su cercanía a Barcelona y sus mejores precios
R.V. / TARRAGONA
Imagen aérea del polígono de Constantí.
El polígono de Constantí ha
protagonizado la operación
más sonada del sector logístico en Cataluña en este 2016.
La socimi (Sociedad Cotizada
Anónima de Inversión en el
Mercado Inmobiliario) Axiaire
ha alquilado al operador suizo
Kuehne + Nagel (K+N) dos
naves -vacías desde 2009que suman más de 40.000
metros cuadrados para dar
servicio al monstruo del comercio electrónico, el estadounidense Amazon, que además
ha anunciado la compra
150.000 metros cerca del
aeropuerto de El Prat.
Xavier Martín, director de
Suelo y Construcción de IOSA
Inmuebles -co-promotora del
polígono junto al Consorcio de
la Zona Franca de Barcelona,
que lleva desde la Ciudad
Condal la comercialización del
suelo industrial de Constantí,
ciado ya la gestión urbanística
de otros 240.000 metros cuadrados de suelo industrial.
En algunas de estas naves no
sólo se almacena, se prepara el
pedido y el envío, se carga y se
descarga. "Durante el almacenamiento temporal, estas
empresas tan especializadas se
encargan de modificaciones en
el producto, el envase o embalaje, la identificación según
normativa legal, e incluso se
encargan del servicio de atención a los clientes, -incluyendo
la logística inversa-, lo que les
convierte en pilares fundamentales de la cadena de suministro", explica Josep Enric Mañé.
En el caso de Nintendo, que ya
cuenta con otra área logística
en Barcelona, EGD se ocupará
esporádicamente de que el
ha confirmado a Indicador de
Economía que a mediados del
año próximo estará ultimado el
trámite urbanístico para poner
cerrar la venta de 100.000
metros cuadrados que habían
quedado sin desarrollar ante
las posibles necesidades del
aeropuerto de Reus, que finalmente no hará uso de ellos.
"Por la configuración de las
manzanas -una de 65.000 y
otra de 35.000 aproximadamente-, no es un tipo de terreno demasiado abundante,
pues normalmente está más
fragmentado, y tenemos una
clientela preferencial, con
empresas de cierto tamaño,
que ya se han mostrado muy
interesadas", avanza Martín,
que considera Constantí "un
producto fantástico". "Por ubicación e infraestructuras es un
lugar totalmente privilegiado",
valora.
software de los aparatos electrónicos se mantenga actualizado.
Por lo que respecta a El
Corte Inglés, su apuesta a
medio y largo plazo por La
Bisbal del Penedés para reforzar el servicio en Cataluña y en
el arco mediterráneo es "decidida", según confirman fuentes
de la compañía, a pesar de que
su nuevo centro logístico
recién inaugurado -en el que se
han invertido cerca de 70
millones de euros- figura entre
los 32 activos industriales que
suman medio millón de metros
cuadrados por los que quiere
conseguir entre 200 y 300
millones para enjugar su deuda
financiera. La idea es pasar de
propietario a inquilino en las
instalaciones de La Bisbal. Q
A falta de que las infraestructuras eternamente reclamadas
desde el territorio como la
autovía A-27
7 o el Corredor
ferroviario del Mediterráneo
puedan entrar en funcionamiento y elevar el potencial de
atracción de inversiones ligadas a la industria química o el
Port, Tarragona debe conformarse
e con las migajas que, gracias al factor precio-, recoge
de
la
poderosa
marca
Barcelona. El valor desorbitado
del metro cuadrado en las coronas metropolitanas de la capital catalana abre una ventana
de oportunidades a sus vecinos del sur.
Los visionarios que fueron
capaces de entender las claves
del comercio en internet dirigen
hoy enormes plataformas, que
en su mayoría apenas han necesitado un lustro para alcanzar
facturaciones multimillonarias.
Según los especialistas, en ese
increíble ritmo de crecimiento
para adaptarse a los gustos de los
consumidores se halla el principal motor de nuevas implantaciones en el sector logístico.
"La gestión logística de la distribución se convierte en factor
clave para optimizar el margen
de beneficio, máxime cuando la
procedencia y destino de los productos es un mercado global y
cambiante que, por ende,
demanda un servicio rápido,
puntual, con un máximo de calidad y al mejor precio", describe
Josep Enric Mañé, co-director
del Máster en Dirección de
Operaciones Logísticas de la
URV. "Un mercado dominado,
además, por fabricantes que procuran huir de los stocks y sus
inconvenientes", añade.
Barcelona juega en otra liga
En este mercado global, el
área de influencia de Barcelona y por ende la de Tarragona- aglutina el interés de los gigantes de
la distribución, de modo que
"existen dos mundos: Barcelona
y el resto; el territorio es el que
es, por lo que los operadores ya
se pueden ir olvidando de conseguir suelo logístico en Barcelona
a buen precio, no existe, es un
oxímoron", argumenta Xavier
Martín, director de Suelo y
Construcción
de
IOSA
Inmuebles.
En este contexto, el factor precio se convierte en un argumento de enorme peso. "Hay empre-
Infraestructuras pendientes como el Corredor Mediterráneo restan potencial.
sas -razona Martín- para las que
ubicarse en la corona de
Barcelona es prioritario; necesitan estar cerca, pero hay otra
logística que no realiza los últimos pasos de la cadena y no
dependen de la inmediatez…
esa parte del pastel es la que interesa atraer a Tarragona".
El factor precio también es
mencionado por desde el
Gabinete de Estudios de la
CEPTA, especialmente en el
caso de Tarragona y Reus, que se
mueven más en el plano de la
logística convencional en la órbita del sector auxiliar de la industria química y el Port de
Tarragona. "Los peor posicionados son los polígonos más antiguos de Tarragona; en algunos
como el de Entrevías el metro
cuadrado está ridículamente
bajo y ni siquiera así se despierta
la demanda… Francolí y Riuclar
mantienen cierta pujanza y otros
como Perafort o El Morell resultan atractivos", esboza Juan
Gallardo, que insiste en la importancia estratégica de la A-27 para
redondear la red viaria como
"factor adicional de localización".
Infraestructuras estancadas
Resulta imposible redactar
unas líneas sobre logística en
Tarragona sin aludir al corredor
ferroviario del Mediterráneo,
cuya eterna indefinición continúa lastrando proyectos de enorme calado como el Logis
Penedés, todavía arrinconado en
un cajón hasta que no se clarifiquen todas las conexiones en el
área de L'Arboç. "No sólo es el
Logis Penedés, la puesta en mar-
cha de un corredor viario y ferroviario más eficiente sería mejor
que la lotería para toda
Tarragona", sostiene Gallardo.
Desgraciadamente el clima
político no invita al optimismo y
sería toda una sorpresa que los
presupuestos de la Generalitat
incluyesen alguna partida para
esta macroplataforma perfilada
Existen dos mundos:
Barcelona y el resto.
No hay suelo logístico
en Barcelona a
precio razonable
en el Baix Penedés. Por el
momento, Cimalsa, la división
logística de la Generalitat, sigue
más centrada en el desarrollo del
Logis Intermodal de Montblanc
y en la expansión del CIM El
Camp tras el éxito de su primera
fase.
Por lo que respecta a la Zona
de Actividades Logísticas (ZAL)
del Port de Tarragona, tampoco
se ve favorecida por la tensión
latente entre Puertos del Estado
y el Govern de la Generalitat. Los
avances sustanciales que anunció
el presidente del Port, Josep
Andreu, para los próximos
meses en su balance anual no se
han producido. "No hay ninguna novedad por el momento", se
limitan a contestar desde la
Autoritat
Portuària
de
Tarragona. Q
Setembre 2016
04
OPINIÓ
Editorial
En veu alta
Necessitats logístiques
Els Premis Emprèn: suport econòmic i
visibilitat a l'emprenedoria
Si analitzem històricament com s'ha anat configurat l'actual mix econòmic de les comarques de
Tarragona constatarem que el secret rau més en
haver gestionat bé les oportunitats que ens han
arribat des de fora que no pas en iniciatives 100%
autòctones. I no hi ha cap mal en això. El clúster
químic i altres apostes industrials, Port Aventura,
BCN World... són exemples de com, per diferents
motius, inversors de diverses parts del món han vist
aquí oportunitats s'han anat demostrant com a ren-
creuament de camins i de les necessitats de les activitats industrials que ja tenim implantades.
Però el logístic és un sector en plena transformació que té en la distribució que genera l'e-commerce un dels seus grans vectors de creixement.
Algunes grans marques com Amazon, El Corte
Inglés o Nintendo ja estan apostant pel nostre territori, estimulades per la disponibilitat de sòl logístic
a bons preus (comparats amb els de les comarques
de Barcelona) i per actius com l'AP-7 o el Port de
Tarragona. Però en aquest terreny, el
Tarragona té grans possibilitats en el sector logístic i
dels actius, tenim assignatures pendents
els seus nous vectors de creixement. Però també vells
que, molt especialment si parlem de
obstacles com els dèficits en infraestructures.
logística, cal tornar a reivindicar: el
Corredor del Mediterrani i l'A-27 són els
dibles, tant per les empreses com pel territori.
més evidents (i sagnants, tenint en compte el temps
Sense menystenir les activitats més genuïnes del
que el territori fa que els reclama). Els mateixos
territori, com el sector agroalimentari o un ric teigreuges que marcaran el futur de projectes com la
xit de pimes, si ponderem el pes específic de tot pleZona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port de
gat, ens adonem que el PIB tarragoní ha d'agrair
Tarragona, del Logis Penedès, o d'altres plataformoltes coses als aterratges empresarials.
mes ja existents o planificades al territori. La logística, com els altres sectors, també té necessitats. I
Depenem molt de la inversió exterior, sí. I què?
són, i perdoneu per la tautologia, logístiques.
Altres territoris ja voldrien aquest (beneït) probleEstem en un moment el que no es apocalíptic afirma. Si els inputs inversors persisteixen, i ho fan, sigmar que l'economia de les comarques de
nifica dues coses, i les dues bones: que tenim un
Tarragona serà logística o
seguit de fortaleses que continuen vives i que, com
no serà. I per aconseguir
a territori, no ho hem fet del tot malament a l'hora
formular aquesta disjuntiva
de facilitar i donar impuls a les inversions que han
en positiu cal, un altre cop,
apostat per nosaltres. No hem practicat mai el benposar remei als nostres dèfivingut Mr. Mashall d'estendre la catifa vermella i
cits històrics. Q
deixar fer i desfer, però tampoc hem posat els bastons a les rodes que s'estilen en altres zones. Ha
imperat el pragmatisme. I això és bo pels negocis.
Ara tenim al davant una nova oportunitat, com
us expliquem en aquest número d'Indicador
Dani Revenga
d'Economia. Em refereixo al sector logístic, que ja
Director
compta a les nostres comarques amb una [email protected]
tant tradició, fruit de la ubicació geogràfica de
Tot premi empresarial esdevé un
bon estímul per a qui el rep. D'una
banda, la quantia econòmica del
guardó afavoreix l'arrencada d'un
projecte. De l'altra, el reconeixement
obtingut permet fer més visible una
iniciativa de negoci, tot facilitant-ne la
seva consolidació i posicionament al
mercat. Amb aquests objectius com a
premissa, la Diputació de Tarragona
atorga els Premis Emprèn en el marc
d'un ampli ventall d'iniciatives de
suport a l'emprenedoria. Enguany,
en reformulem les bases per arribar a
encara més sectors productius. Així,
hi tindran cabuda iniciatives dels
àmbits del turisme, la cultura, les
experiències, la salut, l'esport, la tecnologia, l'eficiència energètica o l'economia social.
Donar suport a l'emprenedoria
des d'una institució com la Diputació
de Tarragona significa, també, donar
impuls econòmic al Camp de
Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Ho
demostra el fet que, dels més de mig
centenar de projectes presentats en
aquesta renovada edició dels
Emprèn, gairebé la meitat s'emmarquen en un sector tan estratègic per
a la nostra regió com és la indústria
del turisme. També cal destacar la
participació de propostes empresarials orientades a la innovació i la tecnologia, motors econòmics indiscutibles dels nostres temps.
Nascuts inicialment per potenciar
iniciatives liderades per dones, amb
el pas dels anys els Premis Emprèn
s'han anat obrint a nous sectors i realitats per tal d'arribar a tothom.
Edició rere edició, el certamen no ha
parat de créixer i millorar, i no és
casualitat que així sigui: la conjuntura
econòmica adversa que encara afecta
el conjunt de la societat ens mou a
esmerçar esforços i recursos per
incentivar la tasca dels autònoms, les
petites empreses i el conjunt dels
emprenedors i emprenedores. Tot
plegat repercuteix en l'augment de
les oportunitats laborals, en l'assoliment de noves quotes d'excel·lència i
en la creació de talent arreu del
Camp de Tarragona i de les Terres
de l'Ebre. La bona marxa dels projectes premiats en edicions anteriors
així ho corrobora, i alhora ens encoratja a continuar refermant els
Premis Emprèn com un motor
econòmic de
les
nostres
comarques. Q
Josep Poblet i Tous
President de la Diputació de Tarragona
La dada
93,3%
És l’ocupació hotelera a la
Costa Daurada la primera
quinzena d’agost, una xifra
que permet recuperar els nivells habituals després
de la davallada de l’any passat.
Redacció i Disseny
[email protected]
[email protected]
Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30
Fundat per José Pedro Rueda Gallisà
Editor: DAVID ARIAS
Director: DANI REVENGA
Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI
SOLÉ, ACN
Fotografia: XAVI JURÍO
Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ
Correcció: BONAIMATGE
Comercial i Administració:
[email protected]
Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30
EDITA:
NOTA
Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ
Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)
IMPRIMEIX:
INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: T 893-2016
‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.
LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.
www.indicadordeeconomia.com
C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS
Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30
D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de
desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que
les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades
i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús
exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer
Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en
aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.
2016 Setembre
05
TEMPS D’OPORTUNITATS
Cas d’èxit
L'hora del
vermut Miró
Vermuts Miró dobla vendes aprofitant
l'estirada del mercat estatal i creant noves
aplicacions que l'apropen al públic jove
ORIOL MARGALEF / REUS
Vermuts Miró, una de les empreses amb més solera de Reus, ha aconseguit millorar en els últims anys el posicionament i les vendes dels seus
productes fins al punt de doblar la facturació. Aquesta societat familiar,
que va fundar Emilio Miró a finals dels anys cinquanta, tancarà l'exercici
2016 amb més de 7 milions d'euros en vendes, un 15% més que l'any
passat. En la marxa positiva de l'empresa conflueix un repunt important
del consum de vermut de qualitat a l'estat espanyol -com el que produeix
Miró-, així com la capacitat que ha tingut la pròpia empresa per modernitzar el funcionament a nivell intern i millorar el reconeixement a mercat
gràcies a una ambiciosa estratègia de comunicació de marca.
El vermut Miró s'elabora amb vi
ben estructurat -provinent del
Penedès, de la Terra Alta i la
Manxa- sucre, alcohol i una barreja d'herbes aromàtiques que és el
secret més ben guardat de la família. A meitat segle passat, aquesta
beguda espirituosa protagonitzava
tot aperitiu que es preués el cap de
setmana, i Reus -que comptava
amb més de 30 elaboradors, com
Rofes, Yzaguirre o el propi Miró-
CREIXEMENT
L'empresa ha incrementat
la producció dels 2,5
milions als 4 milions de
litres en quatre anys, la
meitat amb marca pròpia
era un referent de producció
industrial. Però cap als anys seixanta, el consum va entrar en
declivi i la cervesa, amb molt
menys grau alcohòlic, es va convertir en la beguda preferida de
les
noves
generacions.
Actualment, i malgrat que a l'estat
espanyol es beu més cervesa que
mai -3.538 milions de litres el
2015, segons l'Agència Tributària, els mercats assisteixen a una lenta
revifada del consum de vermut,
fins assolir més de 30 milions de
litres.
Aquest augment del consum associat a la prestigiació social de
l'estil de vida mediterrani- ha trucat a la porta de productors tradicionals de vermut, com Miró.
Però per donar-hi resposta l'empresa reusenca ha necessitat canviar de mentalitat i modernitzar
els processos de producció. "En el
passat l'empresa va apostar per
proveir a marques blanques, i això
va fer que la marca pròpia, que és
la que tenia capacitat per diferenciar-nos davant del consumidor,
quedés en un segon terme. Per
millorar els nostres marges necessitàvem entre altres coses recuperar el pes de la marca en les vendes, i això és el que hem fet", explica Carles Prats, director de
Vermuts Miró.
Conscients que malgrat tot s'enfronten a una competència massa
dura, la cervesa, on per dimensionament els fabricants tenen molta
més capacitat financera i de màrqueting, Miró i els principals productors locals -De Muller (Iris),
Cellers
Sort
del
Castell
(Yzaguirre)- han teixit una aliança
de posicionament mitjançant la
creació de la marca Vermuts de
Reus. L'objectiu és recuperar el
crèdit d'una manera d'elaborar
vins aromatitzats que va fer fortu-
PERFIL PROPI
Foto: Xavi Jurío
"Tot s'ha de replantejar constantment". L'evolució de l'economia no ha estat indulgent
amb Vermuts Miró, una de les empreses de capçalera a Reus. Aquesta societat familiar,
fundada el 1957, va apostar anys enrere per destinar gran part de la producció a servir
marques de tercers. Els marges, tanmateix, es van anar fent petits i, amb ells la rendibilitat del negoci. El creixent endeutament va obligar al final a fer un reset empresarial.
Calia canviar formes de produir i vendre molt consolidades al llarg de dècades, però que
havien quedat desfasades. Carles Prats (62 anys), actual director gerent, es va incorporar a l'empresa fa quatre anys, i representa el canvi de mentalitat necessari. Vermuts
Miró ha redreçat ara el rumb, i si tot va bé, el deute serà història en dos anys.
na comercial en el passat, però
més enllà de la projecció de la
qualitat, l'estratègia i els interessos
de cada fabricant són diferents.
Així, mentre Celler Sort del
Castell ha enfocat en gran part el
seu creixement als mercats exteriors, Vermuts Miró prioritza les
vendes al mercat interior, on
també comercialitza altres vins
dolços, misteles, moscatells i vins
de missa.
PRESTIGI
L'empresa s'ha reorganitzat i rellançat per revaloritzar la genuïnitat del
producte local, reconegut
com a Vermut de Reus
"Estem molt ben valorats a
Madrid, al País Basc, i a Catalunya
també estem millorant molt, a
pesar que abans no era un mercat
on érem gaire coneguts", afirma
Carles Prats. De fet, tot i que el
vermut Miró arriba a una trentena
de països de tot el món, les vendes
internacionals no representen per
ara més que un 8% en els comptes
d'explotació. "El nostre pla estratè-
gia preveu el desenvolupament
internacional en paral·lel a l'estatal. Els dos estan creixent, però ho
fa molt més el pròxim", explica.
Prats va prendre el relleu al capdavant de l'empresa de mans del
seu cunyat, Pere Miró, fill del fundador i històric líder de la societat,
que es va jubilar fa anys però es va
mantenir actiu en el dia a dia del
negoci fins a l'abril d'aquest any,
quan va traspassar.
Els canvis per rellançar Miró formen part d'una pla consensuat pel
consell d'administració ja fa quatre anys. Amb l'esclat de la crisi, la
caiguda dels marges com a proveïdors de vermuts de marca blanca
ofegaven financerament l'empresa cada cop més. "Es va posar
sobre la taula el model i vam apostar per recuperar la marca pròpia,
per posar de relleu el que diferenciava els nostre vermut davant del
consumidor", afirma Prats. Amb
l'entrada del capital d'un nou soci
al consell d'administració, l'empresa ha renovat part de la
maquinària i ha modernitzat les
rutines de producció, ha externalitzat l'estocatge, ha innovat creant
aplicacions de producte, i s'ha
arribat a acords de promoció amb
prescriptors de prestigi.
Amb el llançament de nous productes com el Vermucola -un
enllaunat amb vermut i cola, al
que properament s'afegiran mescles similars amb taronjada i llimona-, o les perles de vermut -esferificacions de vermut-, Vermut
Miró intenta arribar a nous
públics i suggerir noves maneres
de consumir el seu producte. "El
vermut es beu principalment
abans de dinar, i molt en terrasses.
EXPANSIÓ
La facturació creixerà
enguany un 15%, sobretot
gràcies a l'augment de la
demanda a Catalunya,
Madrid i el nord d'Espanya
Amb el Vermucola estem oferint
per exemple al segment de consumidors la possibilitat d'endur-se'l a
la platja", afirma el gerent. Miró
ha firmat acords de col·laboració
amb el xocolater barceloní
Cristian Escrivà i amb el cinc estrelles Michelin Paco Pérez, amb qui
ha creat el seu propi vermut. 
Setembre
06
2016
ACTUALITAT
Turisme
La Costa Daurada asume el reto de
seducir al turismo "prestado"
El impacto del terrorismo en destinos rivales ha beneficiado al sector de Tarragona
ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA
A falta de los datos completos
de todo el mes, agosto se ha
cerrado con un excelente nivel
de ocupación que ya en la primera quincena registró un
93,3% en los hoteles; un
91,4% en los campings, y cerca
de un 90% en los apartamentos,
según
datos
del
Observatorio
del
Parque
Científico y Tecnológiico (PCT)
de Turismo y Ocio de Cataluña.
El mes de mayor ocupación
turística del año permite realizar un primer balance satisfactorio de la temporada alta, no
tanto por la ocupación -siempre
muy ellevada en este periodocomo el incremento de la media
de los precios de alojamiento,
siempre desde el realismo de
una campaña condicionada por
el impacto del terrorismo en
destinos competidores.
Los datos que maneja la
Federación de Empresarios de
Hostelería y Turismo de la provincia de Tarragona (FEHT), el
precio medio se ha incrementado en 2016 alrededor de un 4%,
"sin necesidad de ofertas agresivas en pleno verano -de hasta un
30 o un 40%- por falta de demanda como sucedió en 2015; la temporada está ayudando a regar
desiertos de años precedentes",
La ocupación hotelera ha recuperado pulso, después que el verano pasado fuese uno de los peores de los últimos años.
explica el gerente, Joan Antón.
A la hora de valorar estas semanas punta de la temporada,
David Batalla, presidente de la
FEHT destaca tres claves esenciales de reflexión, "factores como
el buen clima imperante durante
todo el mes, la calidad de los establecimientos de la zona -con
inversiones anuales de 35 millones por parte del sector privado-,
o la difícil situación geopolítica
que viven hoy los mercados competidores".
Si se examinan los tres vectores, sin duda la excepcional inestabilidad internacional a consecuencia del terrorismo islámico
es el de mayor influencia en
2016. Todos los empresarios
turísticos consultados en el territorio destacan que la temporada
está siendo "atípica", muy difícil
de comparar con años anteriores, dada la situación en mercados competidores tradicionales y
la importancia de fidelizar al
turista que ha visitado la zona por
primera vez. "Hemos recibido
británicos que nos han preferido
a Turquía; a franceses que han
optado por España… el reto es
convencer a los que nos han descubierto y a los que habían dejado de venir", reflexiona Antón.
Portavoces de las asociaciones
de hoteles, campings y apartamentos turísticos de la Costa
Dorada, apelan a la prudencia
para referirse a un temporada
con "turismo prestado" debido a
la situación que se ha vivido en
algunos de los mercados competidores.
El precio justo
El segundo factor importante
es el precio, que a su vez está muy
ligado a las inversiones de mejora
del parque de alojamiento de la
Costa Daurada como factor clave
para satisfacer a un cliente maduro, cada vez más exigente, que
"da por hecho que va a dormir
Cámpings
y casas
rurales
Berta Cabré, presidenta de la
Associació de Càmpings del
Camp de Tarragona i Terres de
l'Ebre, admite que los datos recogidos hasta la fecha son muy
positivos -en la primera quincena
de agosto, con más de 900.000
visitantes se bordeó la barrera de
los cinco millones de huéspedes
en lo que va de 2016- pero entiende que sólo al cierre del mes de
septiembre se podrá obtener una
radiografía con una definición de
cierta calidad. Las semanas finales de la temporada alta resultarán decisivas para una comparativa en detalle, aunque hay indicios, como el comportamiento del
mercado holandés -ha alargado
su presencia en la costa tarraconense-, más que esperanzadores. Por lo que respecta a las
comarcas de interior, con un 70%
de ocupación en agosto, y al
turismo rural en las comarcas de
l'Ebre (80%, muy por encima del
mes de julio), también resultaría
prematuro establecer un balance
definitivo sin recoger los datos de
septiembre. Desde Aturebre
(Associació de Turisme Rural de
les Terres de l'Ebre) reconocen
que ha sido un verano mejor que
los precedentes: sin duda la tranquilidad de sus alojamientos ha
servido de 'cebo' para clientes,
especialmente franceses, que
huyen del estado de alarma generado en su país.
2016 Setembre
07
ACTUALITAT
Turisme
en unas instalaciones magníficas
y busca sorpresas como la buena
gastronomía, la animación o el
turismo activo". "Una vez superada la fase, durante la crisis, de
exceso de oferta, ha llegado el
momento de que los empresarios puedan pedir lo que es justo
por un buen producto; ellos, a su
vez están haciendo los deberes,
con inversiones comprometidas
en este año que rondan los 50
millones, con acciones muy
importantes como la reforma de
El Dorado Park, la nueva área del
Sangulí o varias reformas integrales en la zona de Cap
Salou/Carles Bohigas", informa
Joan Antón.
Las fuertes inversiones que se
registraron en el mundo del cámping en décadas pasadas, "cuyos
propietarios se vieron obligados
a generar alternativas para atraer
visitantes a unos trozos de terreno que ya no se llenaban como
en los 70", están llegando a los
hoteles, en parte también por el
impulso de segundas generaciones con perfiles entre los 40 y los
50 años "que están tomando las
decisiones más enérgicas".
Curiosamente, los nuevos
estándares de calidad han conducido al sector turístico de la
Costa Daurada a reducir el
número de plazas -en torno a
3.000 en los últimos años- para
El turismo británico, el que más visitantes extranjeros ha aportado.
satisfacer la demanda de espacios
y habitaciones más grandes. "Es reflexiona Antón- un equilibrio
complejo, pero el cliente debe
entender que el valor añadido
tiene un precio que compense lo
que se deja de ganar en volumen
de habitaciones"
Otra de las diferencias de este
verano respecto al anterior está
en el momento de formalizar las
reservas. En este sentido, por fin
en 2016 se ha reservado con cierta planificación: según manifiestan Berta Cabré, Xavier Roig y
Quim Cristià, representantes de
campings, hoteles y apartamentos respectivamente, las reservas
se han hecho, este año en meses
anteriores, lo que ha permitido
incrementar la media de los precios de los alojamientos.
El ranking de mercados
2016 ha vuelto a demostrar
que el maná del mercado ruso
tardará mucho en regresar, si es
que lo hace. Vuelve a percibirse
un ligero descenso, que fue ya
del 7,7% en 2015 y alcanza un
6,6% este 2016. La fuerte bajada
del petróleo ha impactado en
toda la economía rusa y, hoy por
hoy, España es un destino caro
por el cambio de divisa para quienes pagan en rublos. El cliente
ruso tenía un efecto muy beneficioso, pues además de su alto
poder adquisitivo había logrado
alargar la temporada en mayojunio.
El turista español y catalán ha
continuado siendo el mayoritario
durante este mes de agosto. Los
datos del PCT de la primera
quincena de agosto indican que
un 37% de los visitantes vienen
del Estado español, lo que supone un ligero repunte. La segunda
nacionalidad con más presencia
es este año la británica (con un
20,6%, una cifra superior al
15,7% del año pasado). Los franceses bajan en este 2016 a la tercera posición, ya que han representado un 18,4% (20,4% en
2015). Este año destaca el repunte de un mercado siempre fiel a
la Costa Daurada como es el
irlandés, que pasa del 3,5% del
año pasado al 5% actual.
PortAventura para alargar la temporada… esperemos que los
Centros Turísticos Integrados
(antes Bcn World), cuando lleguen, sean también beneficiosos
en este sentido", analiza Joan
Antón.
El turismo deportivo comienza
a dar también sus frutos en este
sentido. La náutica, el ciclismo, el
golf o el fútbol atraen turistas
invernales procedentes de países
Obejtivo: ampliar la temporada
El futuro complejo
del CRT o el turismo
deportivo son bazas
de futuro para
desestacionalizar
la actividad turística
Como suele suceder tras el
balance de cada temporada turística, en este 2016 se vuelve a escuchar la impronunciable palabra
mágica, que no por mucho repetirla es fácil de conseguir. "El sector no sólo vive de julio y agosto;
desestacionalizar sigue siendo
complejo, pero se van dando
pasitos hacia delante, con todo
tipo de servicios y opciones para
animar al turismo familiar, y con
el
buque
insignia
de
fríos en la temporada en que es
imposible practicar su deporte
favorito en sus países de origen.
El crecimiento es exponencial.
En este contexto, el sector turístico confía en que las inversiones
asociadas a las instalaciones de
los Juegos Mediterráneos 2017,
diseminadas por todo el territorio, puedan crear sinergias positivas y beneficiar una tendencia de
consumo al alza. Q
Setembre
08
2016
ACTUALITAT
Esdeveniments empresarials
La 19a Jornada d'Estudi per a Empresaris d'Empresa&Humanitats
se centrarà en la reindustrialització i la sostenibilitat
La trobada se celebrarà a l'Hotel Termes Montbrió el proper dimarts 20 de setembre
REDACCIÓ / REUS
ELS CONTINGUTS DE LA JORNADA
L'edició 2016 de la jornada de
formació per a empresaris que
des de 1998 organitza l'associació Empresa&Humanitats posarà
el focus en dos aspectes fonamentals pel creixement econòmic: la recuperració de l'activitat
industrial al territori i la necessitat que aquest procés es dugui a
terme sotta els paràmetres de la
sostenibilitat, tant a nivell
mediambiental com ètic.
11.00 Conferència
Daniel Calleja
Director general de Medi
Ambient de la Comissió
Europea
12.30 Taula rodona: 'Industrialització i sostenibilitat al territori'.
La crisi econòmica -entre d'altres factors- va provocar una descapitalització industrial molt
generalitzada al continent europeu, però que va afectar de
manera especialment aguda al
nostre país i a les comarques de
Tarragona. De cara a consolidar
la recuperació econòmica, un
dels principals reptes és revertir
aquest procés, un exercici en el
que serà necessari adoptar nous
paràmetres i nous enfocaments,
amb la sostenibilitat com a idea
rectora.
Una idea de sostenibilitat que
va més enllà del respecte al medi
ambient i que posa sobre la taula
altres àmbits com l'ètica de les
decisions empresarials, que han
de permetre que les organitzacions facin camí sense deixar
enrere espais devastats, entorns
laborals consumits, famílies
Un moment de la inauguració de la jornada de l’any passat.
esgotades i prestigi professional
esgotat. Una filosofia de gestió
empresarial basada en l'exigència i el compromís amb les
comunitats en les que les empreses es desenvolupen i que cal
construir en el dia a dia amb la
competència professional, els
coneixements i la qualitat ètica
dels directius i empresaris.
Aquests seran els fils conductors d'una jornada que comptarà
amb destacats ponents del món
de l'empresa, com són Daniel
Calleja, director general de
Medi Ambient de la Comissió
Europea; Miquel Borràs, gerent
de Crisol de Frutos Secos, SAT i
Arboreto SAT; Ramon Marsal,
president de la Fundació
PortAventura; Ferran Teixidó,
director general d'Indústries
Teixidó; Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de
Catalunya; Lluís M. Fargas, vicepresident de l'àrea de fiscalitat i
desenvolupament corporatiu a
Europa d'Alcoa; i Josep Andreu,
president
de
l'Autoritat
Portuària de Tarragona. La jornada se celebrarà a l'Hotel
Termes Montbrió el dimarts 20
de setembre, a partir de les 11
del matí. S'estructurarà en diverses conferències i també una
taula rodona, amb pausa-cafè i
dinar, tot a les mateixes
instal·lacions. Per a inscripcions
i més informació, a la pàgina
web jornadaehh.org. Q
Miquel Borràs
Gerent de Crisol
de Frutos Secos,
SAT i Arboreto
SAT
Ramon Marsal
President de la
Fundació
PortAventura
Ferran Teixidó
Director general
d'Indústries
Teixidó
Josep Maria Tost
Director de
l'Agència de
Residus de
Catalunya
16:00 Tertúlia-col·loqui
Lluís M. Fargas
Vicepresident de
l'àrea de fiscalitat i desenvolupament corporatiu a Europa
d'Alcoa.
17.00 Cloenda
Josep Andreu
President de
l'Autoritat
Portuària de
Tarragona.
2016 Setembre
09
ACTUALITAT
Mercado laboral
Luces y sombras de la creación
de empleo en Tarragona
UGT alerta de los todavía bajísimos niveles de ocupación creada y de la escasa calidad de la misma
R.V. /TARRAGONA
Un reciente informe del sindicato
UGT pone cifras a la percepción
generalizada de que la ligera recu
uperación económica actual no ha
permitido alcanzar todavía los niveles de ocupación y calidad de
e
empleo que existían en Cataluña
antes de la crisis. Aunque los datos
del primer semestre de 2016
mu
uestran una clara mejoría respecto a los ejercicios anteriores, el
estudio 'La sombras de la recupe
eración de la ocupación y la contratación en Cataluña" realiza una
interesante comparativa con lo
os
niveles pre-crisis de 2007.
Según el citado informe, todas
las provincias catalanas arrojan
resultados positivos en cuanto a
datos de afiliación en una comparativa entre el primer semestre de
2016 y el de 2015. Tarragona es la
que más sube con un 4,5% (de
220.000 a 231.000), con Girona a
continuación (más 4,2%, de
231.500 a 242.800) y Barcelona
después (más 4,1%, de 1.850.000
a 1.925.000). Lleida cierra con un
aumento más leve del 2,5%, de
124.400 afiliados a 127.500.
Prácticamente todas las comarcas de Tarragona registran igualmente subidas: 313 afiliados en el
Alt Camp (pasa de 13.613 en
2015 a 13.926), 2.552 en el Baix
Camp (de 47.708 a 50.260), 429
en Baix Ebre (de 16.054 a
16.483), 1.099 en el Baix Penedès
(de 16.712 a 17.811), 195 en la
Conca de Barberà (de 5.341 a
5.536), 676 en el Montsià (11.945
a 12.621), 84 en el Priorat (de
La construcción es el sector más castigado.
1.172 a 1.256), 4.961 en el
Tarragonès (de 103.462 a
108.423), y 15 la Terra Alta (de
1.403 a 1.418). La única excepción es la Ribera d'Ebre, que pierde 15 afiliaciones y pasa de 3.433
a 3.418.
Sin embargo, a pesar de estos
síntomas positivos, si la comparativa se realiza con el primer semestre de 2007, en niveles pre-crisis,
se aprecia que todavía queda un
amplio margen para alcanzar los
niveles de hace 10 años, en concreto un 6,2% en Tarragona
(14.270 afiliados menos que en
junio de 2007), un 10,3% en
Lleida (13.160 afiliados menos),
un 1,5% en Girona (3.661
menos), que es la provincia que
mejor ha resistido esta larga etapa
de vacas flacas, y un 9% en
Barcelona (172.590 afiliados
menos).
Si se repasa comarca por
comarca en Tarragona, las diferencias de afiliación con 2007 son
notables en todos los casos: el Alt
Camp pierde 1.677 afiliados, Baix
Camp 7.474, Baix Ebre -una de las
zonas más castigadas en términos
comparativos5.274,
Baix
Penedès 3.958, Conca de Barberà
1.211, Montsià 3.722, Priorat 152,
Ribera d'Ebre 1.021, Tarragonès
8.570 y Terra Alta 400.
Los sindicatos siguen firmes en
su exigencia de que se derogue la
reforma laboral, a su juicio ineficaz para crear ocupación estable y
de calidad, y que por el contrario
"estimula la contratación temporal y sin derechos". El informe de
UGT denuncia que, al primar los
convenios de empresa sobre los
sectoriales, "abona la aparición de
empresas multiservicios que ofrecen unos contratos de alta rotación con unas condiciones salariales entre un 30 y un 50% inferiores a las del sector". El sindicato alerta también sobre la proliferación de los 'falsos autónomos' y
también sobre el exceso de bonificaciones a la Seguridad Social
como única vía hacia la contrata-
ción indefinida.
Durante el primer semestre de
2016 en Tarragona se firmaron
más de 147.000 contratos, aproximadamente el 10% del total de
Cataluña. Sólo un 10% de ellos,
casi 15.000, fueron indefinidos. El
75%, algo más de un millón de
contratos, del total de Cataluña
tuvo lugar en Barcelona; de ellos
el 86% fueron temporales.
Girona, que lideraba el ránking
de la contratación indefinida en
2007 con un 21% del total (más
de 185.000 contratos) ha caído en
2016 hasta el 14% (19.500). Con
respecto a Lleida, que por su
peculiar estructura productiva "se
caracteriza por tener poca contratación (apenas el 6% del total) y
muy temporal (90,4%)".
El paro está todavía
muy por encima de
los niveles precrisis y
el número de
afiliados ha caído
notablemente
Por comarcas, el Tarragonès
lidera el ránking de contratos con
56.500 (sólo 6.500 indefinidos),
seguido del Baix Camp con
26.100 (3.000), Baix Penedès con
12.500 (1.350) y Baix Ebre con
11.880 (1.000 indefinidos). El
resto se mantienen en perfiles de
empleabilidad mucho más bajos:
el Montsià suma casi 10.000
(940), la Conca de Barberà 7.000
(241), Ribera d'Ebre 5.000 (245),
Priorat 1.750 (110) y Terra Alta
1.000 (100). Como se aprecia, la
Conca y la Ribera d'Ebre ofrecen
los peores ratios de trabajo temporal.
Mejor comportamiento
industrial de Tarragona
Desde UGT, exigen políticas
concretas para potenciar la ocupación en los sectores más estables y con empleo de mayor calidad, como es el caso de la industria. "No podemos resignarnos a
ser un país de servicios, ni que los
trabajos de las empresas padezcan
una subcontratación en cadena
que acaba convirtiendo los
empleos estables en otros por
prestación de servicios precarios e
inestables", argumentan.
La provincia de Tarragona es la
que mejor se comporta en este
sentido. La afiliación al sector
industrial en 2016 supone un
18% (más de 40.000 empleos
sobre un total de 230.000). Se
sitúa bastante por encima de las
otras demarcaciones catalanas,
incluida Barcelona (16%).
Girona la sigue muy de cerca, con
Lleida muy lejos.
Tarragona presenta 231.000 afiliaciones hasta junio de este año,
frente a las 127.500 de Lleida, las
242.000 de Girona y 1.920.000 de
Barcelona. De esos 231.000
empleos creados en Tarragona,
1.600 corresponde al sector agrícola, 13.250 a la construcción y el
grueso, 175.000 al sector servicios,
básicamente turismo. Q
Josep Maria Mainat, ponent estrella
de la convenció de Parés i Aubia
L'esdeveniment, que cada any concentra una nodrida representació del
teixit empresarial de les nostres comarques, se celebrarà el 7 d'octubre
i enguany es trasllada al Convent de les Arts d'Alcover
REDACCIÓ / VALLS
L'empresari audiovisual i ex
membre del popular grup
musical La Trinca Josep Maria
Mainat serà el ponent estrella
de l'edició d'enguany de la
convenció que organitza l'assessoria d'empreses de Valls
Parés i Aubia. Enguany, la cita
obligada pel teixit empresarial
de les nostres comarques can-
via d'escenari, deixant Mas
Passamaner per passar a celebrar-se al Convent de les Arts
d'Alcover.
Mainat, a banda de la seva
experiència al capdavant de la
productora Gestmusic -model
d'èxit empresarial en el panorama televisiu de l'Estat-, centrarà la seva intervenció en
l'impacte empresarial de les
innovacions
científiques.
Precisament és aquest el tema
del seu llibre 'Ciència optimista', on deixa constància de la
seva condició de divulgador
científic, amb un estil planer i
divertit.
Abans, els assistents a la convenció hauran tingut ocasió
d'assistir a un debat sobre iniciatives innovadores a càrrec
de 6 empreses del territori, una
sessió que serà conduïda pels
Una de les edicions anteriors de l’esdeveniment.
consultors Albert Pàmies i
Xavier Plana.
Com ha novetats de l'edició
d'enguany, la convenció Parés i
Aubia apadrina el projecte solidari "Si vols,... t'ho explico",
que editarà un llibre adreçat a
malalts de càncer que es distribuirà als centres d'oncologia
dels hospitals catalans. En aca-
bar els continguts de la convenció, hi haurà dos espais de
música en directe (jazz i
country-pop) amb degustació
de tapes elaborades per restaurants de la zona (Portal 22,
Fèlix, l'Esportell i el Petit Cup),
cava (Vives Ambrós i Reverté) i
cerveses artesanes (l'O i
Rosita). Q
Setembre 2016
10
ACTUALITAT
Promoció econòmica
Entra en vigor
la rebaixa del
56% per aparcar
tot el dia als
aparcaments
municipals de
Tarragona
La mesura es pren per dinamitzar el
comerç i l'hostaleria al centre de la ciutat
Presentació de la campanya informativa per estimular l’ús dels aparcaments municipals.
REDACCIÓ / TARRAGONA
El conseller d'Estratègies de Ciutat
de l'Ajuntament de Tarragona,
Alejandro Fernández, i el preside
ent
d'Aparcaments Municipals de
Tarragona (AMT), Josep Acero, van
presentar les noves tarifes dels
ap
parcaments gestionats per l'empres municipal. Els nous preus preveuen que aparcar tot el dia passsi
de costar els 12,60 euros actuals
a 5,5 euros. Les noves tarifes van
entrar en vigor el proper 1 de
setembre.
L'objectiu de les noves tarifes és aconseguir més usuaris
als aparcaments i afavorir el
comerç i l'hostaleria al centre
de la ciutat, ja que els nous
preus, més atractius, poden
afavorir l'arribada de més
clients. La novetat més important és la rebaixa, de 12,6 a
5,5 euros (un descompte del
56%), en el preu per aparcar
tot el dia. Aquests 5,5 euros
seran l'import màxim diari,
de manera que a partir de les
2 h 30 minuts de tenir el vehicle estacionat en un aparcament de l'AMT es deixarà de
pagar.
D'altra banda, es manté la
Aparcar tot el dia a
un aparcament
municipal de
Tarragona passarà
de costar 12,60 euros
a 5,50 euros
tarifa nocturna que permet
estacionar als aparcaments
municipals des de les 21 fins a
les 6 h per 0,60 euros / hora.
La tarifa general per minut
s'incrementa lleugerament,
passant dels 0,035 euros
actuals als 0,037 euros. La
posada en marxa de les noves
tarifes va acompanyada d'una
campanya informativa per
difondre els nous preus i per
què la ciutadania identifiqui
clarament aparcaments municipals de Tarragona, dels que
s'ha renovat la imatge corporativa.
Aparcaments municipals de
Tarragona gestiona vuit aparcaments al centre de la ciutat,
que ofereixen un total de
2.558
places:
Battestini,
Tàrraco,
Joan
XXIII,
Avinguda Catalunya, Rambla
President Lluís Companys,
Saavedra, Bastos i Torroja. Q
L'ascens del Reus Deportiu a Segona A
tindrà un impacte de més de 5 milions
sobre la ciutat i el seu entorn
REDACCIÓ / REUS
Un informe sobre l'impacte
econòmic de la participació
de l'equip de futbol del Reus
Deportiu a la Segona Divisió A
revela que l'impacte econòmic
que deixarà al territori ascendeix a 5,1 milions d'euros.
Aquesta xifra és el resultat de
sumar l'efecte directe que
comportaran les despeses en
restauració, hostaleria, transports i altres (1,2 milions), l'efecte indirecte sobre altres
sectors productors de béns i
serveis (280.000 euros), l'increment de pressupost del
club que li permetrà ampliar
Presentació de l’estudi a la Cambra de Comerç de Reus.
demanda de béns i serveis
(580.000 euros) i la repercus-
sió mediàtica (3,1 milions
d'euros). Q
2016 Setembre
11
PORT
Creuers
El creuer de luxe 'Viking Sea' estrena
Tarragona com a ‘port base’
Amb 22 vaixells, el Port duplica el nombre de creuers que va rebre l'any passat i marca el seu màxim històric
REDACCIÓ / TARRAGONA
Per primera vegada, Tarragona
s'ha convertit en port base amb
l'arribada del creuer de luxe
'Viking Sea', és a dir, en punt
d'inici i també de destí final del
recorregut del creuer. El passat
dissabte
e 3 de setembre a la nit,
900 turistes, principalment
nord-americans, van desembarcar a Tarragona. L'endemà, 900
turistes més van embarcar per
salpar a recórrer el Mediterrani.
La meta del Port de Tarragona
és poder ser posicionats com a
'home port' perquè genera unes
logístiques diferents amb un
moviment de l'economia que
resulta enriquidor pel territori.
La directora comercial del Port,
Genoveva
a Climent, va explicar
que actuant com a port base es
genera ocupació hotelera perquè molts turiste
es pernocten al
territori per embarcar o passen
la nit a la ciutat abans de tornar
a casa, un cop han finalitzat el
creuer.
Operar com a port base
suposa una logística i obre un
nínxol de mercat molt diferents a fer-ho com a port d'escala. "No és només el turista
que veu la ciutat de manera
cultural, activa altres sectors de
l'economia que un altre creuer
d'escala no activaria", assenyala
Climent. Els passatgers que van
La ciutat flotant ‘The World’, el iot residencial més gran del món, ha estat un dels vaixells que han passat per Tarragona.
Ser port base
incrementa
l’impacte dels
creueristes sobre la
ciutat i el territori
embarcar a Tarragona van
tenir tot el diumenge per visitar la ciutat perquè el creuer
no salpava fins a la matinada
però, a més, és probable que
hagin fet nit a algun hotel de la
zona. També és possible que
els 900 passatgers que van
desembarcar d’aquest vaixell
dormissin en hotels de la
demarcació.
L'arribada del 'Viking Sea' ha
estat la primera experiència
com a 'home port' i ha servit
per demostrar que el Port de
Tarragona està preparat per
continuar sent port base. Amb
les limitacions d'infraestructures actuals, el port ha complert
amb satisfacció el servei i l'operativa li ha permès agafar experiència per poder-ho oferir,
amb millores, de cara el futur.
El fet d'haver operat com a
port base permetrà vendre-la
amb més força. La directora
comercial del port ha apuntat
que es continuarà treballant en
aquesta línia per oferir més ser-
Tant els passatgers
que acaben trajecte
com els que el
comencen fan
despesa a l’entorn
veis similars en breus.
Una de les oportunitats del
Port és que el sector dels
creuers, com el de l'aviació, és
un boom i els creueristes solen
repetir l'experiència. Segons
Climent, aquells que tornen a
El Port exporta mòduls
de maquinària industrial
a Anvers
tre i ferroviària; tanmateix, el
Port de Tarragona posa a disposició del client serveis eficients com l'estiba altament
qualificada i l'eficiència dels
professionals en l'estiba. La
construcció d'un projecte de
project cargo pot durar uns 10
mesos o més en construir-se i,
Durant el mes d'agost, es van carregar les cinc
peces de grans dimensions que en els últims
mesos s'han construït a Tarragona
REDACCIÓ / TARRAGONA
El Port de Tarragona està
consolidant el seu posicionament com un dels ports de
referència al Mediterrani en
exportació de càrregues especials. Actualment hi ha diferents projectes en marxa a la
instal·lació portuària tarragonina. Divendres 12 d'agost es
va iniciar la complexa operativa d'exportació de cinc
mòduls de grans dimensions
amb
destinació
Anvers
(Bèlgica) amb finalitat industrial. Aquesta operativa, que va
finalitzar una setmana després,
forma part d'un gran projecte
que s'està construint al Port de
Tarragona, i que s'anirà exportant en diferents operatives al
llarg d'aquest 2016.
Els mòduls de maquinària
industrial es van carregar al
vaixell 'Wagenborg Barge 10',
atracat al moll de Cantàbria
del Port de Tarragona. El vaixell que transporta els mòduls
fins a Bèlgica té una eslora de
fer un creuer no ho fan des de
la mateixa zona. "Això afavoreix els ports que no som tan
coneguts, com ho pot ser
Barcelona, perquè els passatgers busquen noves zones a
descobrir", va apuntar.
El Barry i la Leslie, dos passatgers nord-americans que
van embarcar al 'Viking Sea' i
asseguraven que tenien ganes
de conèixer la zona que, d'entrada, els semblava molt bonica. Un dels reclams de
Tarragona és el conjunt arqueològic de Tàrraco com a patrimoni mundial de la humanitat
de la UNESCO. Amb tot, Barry
assenyalava que seguirien les
recomanacions que els donin
des de la companyia. Per als
creueristes, hi havia disponible
un autobús que els transporta
des de la terminal del port fins
a la ciutat.
El 'Viking Sea' és un creuer
de luxe de la companyia Viking
Cruises que té capacitat per
930 passatgers. Es va construir
fa només cinc mesos i té una
eslora de 228 metres, un cala
màxim de 6,30 metres i una
mànega de 28,20 metres. El
Port de Tarragona està consolidat com a destí d'escala de
creuers al Mediterrani i aquest
estiu ha registrat la millor temporada després que es fes una
previsió de rebre 22 creuers, el
doble de l'any anterior. Q
Una de les estructures que es van construir al Port.
100 metres, una mànega de 33
metres i un calat màxim de
6,05 metres. L'operativa d'exportació i la consignació de
3.130 tones de tràfic de project
cargo la va realitzar l'empresa
Euroports Iberica TPS, que
està especialitzada en aquest
tipus de tràfic, i que forma
part del Grup Euroports amb
22 terminals arreu de tota
Europa.
El tràfic de project cargo és
en aquests moments una aposta del Port de Tarragona dins
de l'estratègia de creixement i
diversificació de tràfics. La
infraestructura portuària tarragonina ofereix instal·lacions
especialitzades per aquest
tipus de càrrega com les
àmplies àrees operacionals als
molls, les rampes Ro-Ro i l'excel·lent accessibilitat via terres-
El ‘project cargo’ és
un segment clau
dins l’estratègia de
diversificació de
tràfics del Port de
Tarragona
normalment, es necessita de
diferents operatives (embarcaments) per exportar aquestes
grans estructures al seu país de
destinació. Q
Setembre
12
2016
ANÀLISI
Recursos humans
"No sé qué perspectivas de crecimiento tengo en mi empresa /
¿Y por qué no se lo preguntas al
de RR
RHH? / ¿Para qué, si ese
solo hace las nóminas y controla el absentismo?". Esta conversación resu
ulta bastante ilustrativa del papel que el departamento de RRHH juega dentro de una
organización.. Ciertamente, existen departamentos de RRHH
que solamente se encargan de
aspectos meramente burocrráticos, sin embargo en otras
empresas su papel es radicalmente distinto. Cuál es el rol que
RRHH debe desempeñar dentro
de una organización, y qué
aspectos lo condicionan y determinan será el ob
bjetivo este artículo.
Diferentes autores han tratado este tema, pero una de las
más sencillas, y tal vez más ilustrativa es la clasificación propuesta por Tyson (1999) que
tipifica el departamento según
3 posibles roles:
-Administrador de Tareas: es
aquel departamento que se
ocupa de tareas administrativas
y burocráticas, proporciona
soporte administrativo a la
línea de mando, su poder de
decisión es prácticamente nulo,
y la función de gestionar personas es de nivel bajo dentro de la
empresa.
-Contratista: en este caso estamos refiriéndonos a un rol
reactivo, que se centra en desarrollar políticas y procedimientos dentro del marco de las
operaciones de gestionar personas. Centra su actividad en la
selección, formación, evaluación, retribución, comunicación interna, prevención, etc.
Este rol también juega un papel
clave en las relaciones laborales, y se precisan profesionales
del ámbito para poder desempeñarlo.
-Arquitecto: el departamento
de RRHH desempeña un rol
Exiten departamentos
de RRHH que sólo
se encargan de
aspectos burocráticos,
pero en otras
empresas el rol es
muy distinto
decisivo dentro de la organización, totalmente implicado en
las decisiones estratégicas de la
empresa, participando en el
Comité de Dirección, y teniendo un papel crítico y proactivo
en el futuro de la compañía.
¿Qué puede determinar que
el departamento juegue un
papel u otro? La respuesta a
Matilde Villarroya
Profesora Departamento de Gestión de Empresas de la URV
www.smart-management.es
Departamento de RRHH:
¿motor de éxito?
esta pregunta no es única, son
muchos los factores que pueden influir, pero entre los principales destacan el tamaño de
la empresa, la filosofía directiva, los antecedentes profesionales del director de RRHH, el
sector de actividad, las necesidades y requerimientos del personal, entre otros.
Cuando una empresa se pregunta que tipo de departamento de RRHH necesita, lo primero que debe analizar es para
qué lo precisa. Existen organizaciones que simplemente lo
requieren para tareas burocráticas, ya que los aspectos relacionados con la gestión de las
personas los asumen, mayoritariamente, la línea de mando.
¿Esto es bueno? Pues como
acostumbro a responder a mis
alumnos, en recursos humanos
la respuesta siempre es "depende". Y, ¿de qué depende?, pues
de las expectativas de la organización. Personalmente, creo
que si únicamente le exigimos
la elaboración de nóminas, los
controles de presencia, y la contratación de personal, seria
mucho más eficiente subcontratar los servicios a una empresa especializada, cuyos costes
serian inferiores a los estructurales, y estaríamos externalizando una función que no aporta
valor añadido a la organización.
En cambio, si lo que deseamos es que RRHH nos ayude
en la gestión de las personas y a
incrementar su contribución
en el resultado empresarial, la
empresa precisa de un director
de RRHH que disponga de los
conocimientos necesarios para
diseñar y llevar a cabo procesos
de alto valor contributivo.
Procesos tales como planificación estratégica de los recursos
humanos, selección de personas según las necesidades de la
empresa, diseño de planes de
formación adecuados a las
expectativas de crecimiento de
la compañía y de sus empleados, proponer y desarrollar sis-
Las empresas de hoy
necesitan directores
de RRHH capaces
de llevar a cabo
procesos de alto
valor contributivo
temas de compensación equitativos y motivadores que sean
capaces de retener y atraer al
personal, diseñar planes de
carrera para los empleados
según sus capacidades y valía,
etc.
Desde la perspectiva empresarial y académica se considera
que esta evolución del rol del
gestor de personas es muy necesaria, aunque implementarla
puede presentar algunas dudas
o dificultades. Una primera
alternativa seria contratar a un
profesional de RRHH con
experiencia suficiente que le
permita asumir esta responsabilidad, pasando a formar parte
de la estructura de la empresa.
Esta opción sería recomendable especialmente en aquellas
empresas medianas o grandes
que desean crecer y desean
hacerlo con un personal comprometido, y que aporte valor a
la organización. Aquellas que
consideran que las personas
que trabajan en su organización representan un activo para
la misma, un elemento clave
para el negocio capaz de proporcionar una ventaja competitiva respecto de la competencia. Su labor será la de actuar
de manera reactiva ante las
diferentes situaciones que se
presenten, o incluso proactiva,
anticipándose y conseguir una
fuerza laboral preparada, flexible y comprometida.
En ocasiones, no obstante,
esta opción no es viable para
algunas organizaciones, que
bien por su tamaño o bien por
su forma de trabajar no pueden
incorporar un nuevo director
en el área de Personas. Ello ha
dado pie a que algunas empresas de consultoría creen un
nuevo servicio que de respuesta
a esta necesidad, y que se ha
denominado
Human
Resources Business Partners
(HRBP). Se trata de una
opción que intenta poner al
servicio de las empresas, que así
lo precisen, los conocimientos y
experiencia de directores de
RRHH a tiempo parcial. Se
trata de personas altamente
cualificadas, con amplia experiencia en la dirección y gestión
de personas, y que por motivos
diversos, prefieren no centrar
su actividad en una sola empresa.
¿Qué empresas pueden precisar de un HRBP? Existen diferentes tipologías, organizaciones cuyo tamaño no justifique
la existencia de un departamento de recursos humanos
propiamente dicho, pero que sí
requieran servicios concretos
desarrollados con perspectiva
de futuro y no de carácter puntual. Organizaciones que ya disponen de un departamento de
RRHH pero que no funciona
como tal, sino solo como mero
departamento de administración de personal, y desearían
llevar a cabo el cambio dando
la oportunidad a los actuales
integrantes del departamento
Al margen de la
opción que la empresa
elija para gestionar su
departamento de
RRHH su papel es
clave para sus éxitos
con la tutela y formación que
esta nueva figura puede ofrecer. En estos casos el papel de
HRBP es clave, dado que
durante el periodo establecido,
no solo desarrolla y ejecuta las
políticas que no se llevaban a
cabo antes de su incorporación,
sino que además formará al
personal propio, que se beneficiará de su experiencia y conocimientos. Una vez finalizado el
periodo establecido de permanencia del HRBP la empresa
puede decidir renovarlo, contratarlo o dar por terminada la
relación. Finalmente, también
es adecuado para aquellas organizaciones que no estén completamente seguras de la necesidad de contratar a un director
de RRHH y deseen conocer los
beneficios que les podría representar esta opción.
Por todo lo visto, y al margen
de la opción que la empresa
elija para gestionar las personas, bien de manera interna o
subcontratada, la gestión de los
recursos humanos es clave para
el progreso de las organizaciones, y por ello el rol de este
departamento y las políticas
que diseña y lleva a cabo son de
especial importancia para su
futuro, y para el éxito empresarial. Q
2016 Setembre
13
ANÀLISI
Investigació de mercats
L’anàlisi
Gestión de marca: investigar, reflexionar, reenfocar…
Las empresas, sus directores
y responsables, se preocupan
mucho por los costes y por el
aumento de los ingresos y
demasiadas veces olvidan o no
consideran otros indicadores
igualmente importantes. Laa
marca es uno de ellos. La
importancia de la marca no
radica en si está registrada o
no, aunque pued
da considerarse básico, la importancia tampoco viene dada por su expresión gráfica en un logotiipo o
en cómo se aplica a la papelería, tarjetas de visita y demás.
Lo importante de la marca es
lo
o que hay detrás de ella, lo
que significa, lo que aporta, la
confianza que da a los consumidores y lo que dice de los
consumidores que la compran.
¿Se ha reflexionado en tu
empresa sobre lo que significa la marca y lo que dice de
los clientes que la compran?
Hoy en día se hace hincapié
en la experiencia del cliente y
en las ideas que transmite o
incluso la personalidad de
ésta, y no sólo se relaciona
con sus clientes y su mercado
potencial, cada vez más se
habla de los grupos de interés
(stakeholders):
vecinos,
periodistas, trabajadores,…
Todas las acciones y gestos de
la empresa acaban construyendo la marca. Patrocinar
un evento cultural, tener una
fuga de aceite que contamina
la playa, un precio carísimo
de nuestros productos, un
establecimiento sucio, desordenado o con productos
caducados, un camarero mal
afeitado o un chófer que no
respeta las señales de tráfico,
son acciones que pueden
tener una gran repercusión
en la construcción de la
marca, y más en la sociedad
de Internet y de las Redes
sociales.
¿Hasta qué punto se controlan estos aspectos en tu
empresa?
La importancia de la marca
viene dada por su contribución a la rentabilidad futura
de la empresa. Sólo aquellos
que nos conozcan van a comprarnos, y sólo nos compraran aquellos que confíen en
nosotros, aquellos que tengan
la impresión de que nuestro
producto no les va a defraudar, aquellos que crean que
nuestro producto va a cubrir
sus necesidades y sus expectativas. Por el contrario, una
marca que no es conocida o
que no transmita bien está
confianza no va a ser escogida. En un mercado competitivo las marcas compiten por
los ingresos y las ventas unas
con otras y también compiten
por estar en la mente del
cliente. Así, en la mente del
cliente las distintas marcas
ocupan un espacio imaginario en el que se posicionan.
El consumidor sólo va a
escoger aquellas marcas con
las que se sienta cómodo, con
las que se identifique. Con lo
cual no sólo es importante ser
conocidos y poder ser considerados sino también transmitir unas determinadas
ideas: ser moderno, ser clásico, ser joven, diversión, seguridad,… Las empresas deberían considerar entre sus principales líneas estratégicas la
construcción de la marca: ser
conocidos por el mercado
target, mejorar la percepción
de la marca para poder ser
considerados, y determinar
qué ideas o valores deberían
ser claves en la identidad de
la marca. De estas estrategias
se desprenderán acciones de
publicidad, comunicación,
diseño de producto,… acciones que para que tengan efecto en la marca deben ser consistentes y coherentes entre
ellas.
¿Existe en tu empresa una
estrategia de marca? ¿Existen
unos valores clave a transmitir? ¿Hay coherencia entre las
distintas acciones?
Como se puede desprender
de las frases anteriores, la
empresa no decide qué imagen de marca tiene, la empresa sólo puede plantearse unos
objetivos, marcar unas estrategias y llevar a cabo acciones
para cubrir estas estrategias.
La imagen de marca dependerá de más factores, de la
experiencia real de los clientes, del particular desempeño
de la marca en el mercado e
incluso de cómo lo estén
haciendo los competidores.
Es decir, la empresa puede
decidir que atributos hay que
potenciar en la marca, pero al
final son los usuarios y los
consumidores los que en base
a sus percepciones, experiencias,… construyen la imagen
de una marca.
Entonces, ¿sabes cuál es la
imagen de tu marca? ¿Sabes
qué valores transmite? ¿Sabes
cómo se percibe en comparación con tus competidores?
¿Sabes qué parte del mercado
la conoce? Sólo hay una
forma de saberlo: preguntando a los clientes y mercado en
general, investigando. Q
Setembre 2016
14
ESPECIAL MORA
Entrevista
- Han elaborat un pla estratègic per
dibuixar el DAFO del desenvolupament econòmic del municipi.
Quines són les principals conclusions?
Joan Piñol
Alcalde de Móra d'Ebre
‘Hem de fer coexistir la indústria, l'energia,
els serveis i el sector agroalimentari’
DANI REVENGA / MÓRA D’EBRE
Des que va arribar a l'alcaldia el
2011, Joan Piñol treballa amb dos
prioritats: el sanejament de le
es
arques municipals i el desenvolupament econòmic. En aquest últim
àmbit, més enllà de potenciar els
motors tradicionals del municipi, com
el comerç i els serveis en general,
Piñol treballa amb el repte d'incrementar la diversificació econòmica al
municipi. Per això, aposten per captar noves inversions, i en aquesta
estratègia una de les prioritats és el
sector agroalimentari, on han identifficat importants oportunitats que
podrien començar a concretar-se en
els propers mesos.
- Un dels eixos del seu govern és la
captació d'inversions per impulsar
el desenvolupament econòmic del
municipi. En tenen alguna a l'horitzó?
Sí, tenim dues opcions d'inversió a
sobre de la taula, ja molt avançades
i madures, però no en podem
explicar encara els detalls perquè
no estan lligades al 100%, i fins
que no ho estiguin, no podem fer
volar coloms. Un d'ells m'engresca
especialment, perquè és un tema
del sector agroalimentari, que
encaixa molt bé amb el territori,
perquè aquest sector és una de les
claus del nostre futur. No reneguem de la indústria, de la creació
d'energia, o d'altres, però penso
que la Ribera d'Ebre en alguns sectors ja hem cobert la nostra quota
amb escreix. I en un sector com l'agroalimentari, en un projecte
innovador vinculat amb la fruita,
que té molta importància al nostre
territori, hi tenim grans oportuni-
El turisme vinculat al riu és un dels eixos de la política de promoció econòmica de l’Ajuntament de Móra d’Ebre.
tats. També perquè estem en una
ubicació estratègica, a mig camí
entre les Terres de l'Ebre, les
comarques de Lleida, Aragó... que
són zones potents en aquest sector.
- Què els falta per materialitzar
aquesta inversió?
Tenim pendent algun serrell
econòmic, que estem mirant d'assolir amb l'Institut Català de
Finances, que esperem que acabi
de complementar el que necessitem per tirar endavant aquest projecte. És una petita xifra, però que
no és fàcil d'aconseguir en aquests
moments. Esperem que dins d'aquest any ho resoldrem, per
començar a materialitzar-ho
durant el 2017.
- Móra d'Ebre és un municipi amb
una forta activitat en el sector serveis. Apostant pel sector agroali-
mentari volen avançar cap a un
mix econòmic més diversificat?
Efectivament. Totes les economies
sòlides ho són perquè tenen els
ous a diverses paneres. A Móra, i a
la Ribera, hem de ser capaços que
coexisteixin la generació d'energia, amb el turisme, amb la producció de productes agroalimentaris de qualitat, els serveis... Com
saben fer a França, on aquesta convivència es veu com quelcom normal. En aquest sentit, crec que
estem fent una bona feina, ho
tenim ben encarat.
- En altres sectors estan movent
també possibles inversions?
Estem valorant un projecte dins
del sector del reciclatge i la reutilització de productes, però també
hem de ser prudents. Aquí tenim
una dificultat afegida de requisits,
que ens posen el camí una mica
més costa amunt, tot i que no són
inassolibles. Hem de triar molt bé
entre el que fa goig i el que t'encaixa. Hi ha mercat, però també
molt mercantilisme, empreses que
es subhasten a qui els ofereix més
facilitats, i nosaltres no tenim possibilitats econòmiques per subvencionar-los. Però continuem barallant opcions, buscant les que
millor s'adeqüin a la nostra realitat.
- Si es confirmen aquestes dues
inversions, quin impacte tindrien
sobre l'atur i l'economia de Móra
d'Ebre?
Entre les dues empreses podrien
crear uns 20-25 llocs de treball en
un any i mig. A quatre anys vista,
podrien ser uns 90 llocs de treball.
L'impacte seria molt important,
perquè en tenim al voltant de 150
aturats.
Una de les idees força és que
estem geogràficament molt ben
ubicats. Som un municipi amb un
nivell de serveis per sobre del que
és habitual, amb un nivell de vida
també molt bo, dos fets que potser
molta gent no acaba de veure perquè ja hi estan acostumats.
Aquestes dues característiques ens
confereixen un potencial com a
municipi d'acollida, a nivell
demogràfic. Però hem de crear les
oportunitats de treball i de creació
de riquesa que necessitem per
aprofitar-ho. Perquè també
podem ser acollidors d'activitat
econòmica: les empreses també
tenen en compte els factors de
benestar per decidir on
s'instal·len. En resum, tenim
potencialitats, però és insuficient,
hem de continuar movent-nos per
consolidar activitats que ens encaixin i que siguin la base del nostre
futur.
- Una recerca que depèn molt de
les perspectives econòmiques,
que marquen la predisposició
inversora. Com veu el moment
actual?
Hi ha símptomes de millora. Un
exemple serien les llicències d'obra, que van a l'alça clarament en
els últims anys. Però ens cal fer un
pas endavant. I per això tenim una
partida d'emprenedoria que preveu que l'Ajuntament arrenqui
negocis que, més endavant,
puguin quedar en mans privades.
És lògic que en una situació delicada com la que hem viscut en els
últims anys a la gent li costi llançarse. Per això nosaltres volem jugar
aquest rol tractor. Com a exemple,
que estem treballant en la creació
d'una empresa de navegació fluvial, que pot ser un impuls important de cara al turisme. Hem fet
també un primer pas amb la façana fluvial; licitarem les obres del
Passeig del Pont per donar continuïtat al que vam fer al Passeig de
l'Ebre; també tenim un projecte a
2016
Setembre
15
ESPECIAL MORA
Entrevista
la zona del Nàutic... i amb això tindríem ja arranjades tres quartes
parts del nostre balcó a l'Ebre. Tot
plegat, hauria de servir perquè
algú s'animi a fer apostes en el sector del turisme.
“En l’agroalimentari
tenim grans
oportunitats, que
esperem concretar
en inversions en els
propers mesos”
- Estan creant el producte turístic,
però també s'ha de vendre...
Aquesta és l'assignatura pendent?
Si, ho és, a nivell local i comarcal.
Però també és veritat que no es pot
comercialitzar res si no tinc un
producte molt bo i molt ben estudiat com presentar-lo. Si fem venir
gent, però no tenen una bona
experiència perquè les coses estan
a mitges, perdrem oportunitats.
Per tant, hem d'anar pas a pas: primer tenir les infraestructures i els
serveis i després promocionar-ho.
- Com veu el model econòmic i d'equilibri territorial a la comarca, la
Ribera d'Ebre?
Hem d'assumir que la Central
Nuclear d'Ascó no anirà a més. I
que la química de Flix ha anunciat
el tancament, tot i que Flix és un
poble perseverant i em consta que
la Generalitat té el tema sobre la
taula, espero que entre uns i altres
trobaran alternatives. Però estic
molt content del concepte de
comarca que tenim ara al Consell
Comarcal: que la Ribera és un
poble amb 14 barris, i que no tots
poden tenir de tot, que hem de
col·laborar més. S'està començant
a estructurar, com en el cas dels
fons Feder, el camí de Sirga, que
ens uneix a molts dels municipis...
Comencem a ser capaços a posar
per davant la comarca per davant
dels interessos polítics. Aquest és el
camí, i a mig termini donarà resultats. I el turisme és un bon exem-
ple: la gent ens vindrà no per
veure un poble en concret, sinó
per recórrer la comarca i tots els
seus atractius.
- Un dels seus objectius era sanejar els comptes de l'Ajuntaent, que
el va trobar molt endeutat. Com
estan ara?
Ara estem al 106% d'endeutament. Estàvem al 178% al
començament de la legislatura
anterior, amb 8.750.000 euros de
deute. Amb 5 anys hem amortitzat
més de 3,5 milions d'euros, que és
moltíssim. L'objectiu continua
sent arribar al final de legislatura
amb el 75%. Ho hem pogut fer
perquè ens hem cenyit a fer amb
fons propis allò que havíem de fer
en el dia a dia i per tirar endavant
les obres li hem posat molta imaginació i creativitat buscant l'ajuda
d'altres administracions. La gent
no ha percebut un descens dels
serveis que oferim des de
l'Ajuntament, però hem aconseguit rebaixar l'endeutament significativament.
- Pel que fa a grans projectes per
aquesta legislatura, quins serien
els més destacats?
En tenim diversos en marxa per
acabar-los aquesta legislatura, com
són la segona fase dels talussos del
castell o els diversos projectes a la
façana fluvial. Pensem que, tot i les
dificultats econòmiques, hem de
continuar millorant el nostre
poble, perquè tenim molt comerç
i molts serveis, i això fa que sigui
necessari tenir un poble en el que
et trobis a gust, que faci goig, perquè complementa el nostre model
econòmic.
- L'estat de la línia R16 que uneix la
Ribera amb el Camp de Tarragona
i Barcelona és un greuge molt
important pel benestar dels veïns i
pel desenvolupament econòmic...
És un tema d'extrema preocupació. Però com amb tots els que
depenen de l'Estat, xoquem contra una paret. Haurem de fer alguna cosa molt contundent, perquè
fa anys que lluitem i no hi ha cap
avenç. I és un tema que és un handicap a la nostra capacitat de
desenvolupament. La connectivi-
tat amb les ciutats ens facilitaria
moltíssim moltes altres modalitats
de treball que avui es poden dur a
la pràctica. Realment afecta molt a
la nostra competitivitat com a territori.
- Han posat el crit al cel perquè des
de Reus es pretén recuperar fons
de l'Hospital de Móra per sanejar
la situació de l'Hospital de Sant
Joan...
És inacceptable. Des d'un punt de
vista jurídic, el que es vol fer potser
és correcte. Però no ho és des del
punt de vista moral i polític. Els
diners que s'agafen provenen dels
fons que rep l'Hospital de Móra
des de la Generalitat, i tenen un
justificació territorial. Això vol dir
que passem diners de les Terres de
l'Ebre al Camp de Tarragona. A
més, hem estat 10 anys amb les
inversions sota zero, i això vol dir
que molts aparells de l'hospital
necessiten una renovació. I a nivell
salarial també calen diners per
“Abans de vendre el
nostre producte
turístic hem de tenir
les infraestructures i
els serveis, que és en
el que treballem”
actualitzar temes com els incentius
anuals que no han cobrat els treballadors o el sobreesforç en
número d'hores, etc... I una part
d’aquests diners venen del fet que
nosaltres hem condonat l’IBI a
l’Hospital de Móra, fins a un
import de 700.000 euros, una
mesura que l’Ajuntament de Reus
no ha aplicat. No és just que
aquests vuit milions que són fruit
de la no inversió i del sacrifici dels
treballadors ara se'n vagin a Reus.
I penso que a Reus hi ha altres
maneres de solucionar això, perquè tenen altres empreses municipals d’on treure fons. No entenc
que això ho hagi de pagar la gent
de la Ribera d'Ebre. Q
El Club Nàutic.
El museu Julio Antonio
La Plaça de Braus.
El poliesportiu.
Els grans projectes
de la legislatura
L'Ajuntament -en col·laboració amb altres administracions- impulsa diversos projectes urbanístics
per continuar transformant el municipi
REDACCIÓ / MÓRA D’EBRE
Des del consistori de Móra
d'Ebre li han posat imaginació
perquè les restriccions pressupostàries no siguin un obstacle
per continuar introduint al
municipi les millores urbanístiques que necessita per continuar millorant els aspectes
que es consideren estratègics.
I això s'està aconseguint gràcies a la col·laboració amb
altres administracions: la
Generalitat (amb la Llei de
Barris), els fons europeus
Feder o la Diputació de
Tarragona són alguns d'aquests partners que contribuiran a tirar endavant aquestes
millores. La façana fluvial,
amb el seu potencial com a
reclam turístic, concentra
bona part de les inversions.
Però també n'hi ha d'altres en
l'àmbit cultural -com la refor-
ma de la Plaça de Braus o el
Museu Julio Antonio-, l'esportiu -amb l'adequació del
poliesportiu- o el de la mobilitat -en el cas de la rotonda de
Benissanet-. Aquest és el calendari previst per executar les
obres:
2016
-Adequació poliesportiu
-Passeig del Pont
-Impuls empresa de navegació
2017
-Club Nàutic
-Plaça de braus
-Passera Passeig del Pont
-Segona fase dels talussos del
Castell
-Illa de Saurí
Per definir:
-Passeig Miracle Descarrega
-Rotonda carretera Benissanet
-Museu Julio Antonio
Setembre 2016
16
TRIBUNA
Estamos a medio camino de
entrar en el 2017 y a pesar de
los múltiples avances en tecnología nuestro mundo sigue sin
parecerse en nada al ya muy
cercano de Los Angeles de
Blade Runner de 2019. No
tenemos coches voladores ni
replicantes y no estamos para
nada próximos a la civilización
evolucionada y soñada por
Asimov. Tampoco tenemos
misiones tripuladas más allá de
la luna, ni hacemos vacaciones
mentales como las de Total
Recall. Vivimos con una capa
digital que, como una pátina
de polvo, lo cubre todo y penetra hasta todos los rincones de
nuestro entorno. Siempre está
ahí, y esto, evidente y efectivamente, ha tenido consecuencias en qué productos y servicios ofrecen las empresas turísticas, en cómo éstas se relacionan con el cliente y hasta en
cómo hacemos turismo.
Si miramos atrás, no ya 20-30
años, sino sólo unos 10, nuestro modus vivendi ha cambiado, y los drivers principales de
este cambio han sido la tecnología en general y la digitalización e Internet en particular.
En concreto, en el turismo,
estamos viendo nuevos productos (AirBnB), cómo se actualizan servicios ya existentes
(software de guía turístico,
Monscierge), nuevos canales
de distribución del producto
turístico (apps de aerolíneas o
TTOO), y adicionalmente,
cambios en el comportamiento
del comprador de turismo
(mayoritariamente
online
desde webs, redes y apps) y en
nuevas formas de hacer turismo ('experimentar', 'local y
sostenible', 'lo que puedes
hacer tú mismo' son tendencias ganadoras en el comportamiento del turista actual).
La tecnología siempre ha
sido un poderoso agente de
cambio en el mundo del turismo. Uno de los más importantes: los primeros sistemas de
reservas como Amadeus, que
permitieron comprar asientos
en aerolíneas por todo el
mundo. Ocurrió en 1987, y hoy
Amadeus, con más del 35% de
cuota de mercado,
sigue
haciendo reservas y no solo en
aerolíneas, sino en hoteles,
cruceros, tour operadores
(TTOO), trenes y seguros de
viajes para más de 90,000 agencias en el mundo.
A pesar de la explosión de
agencias de viajes online a partir de 1995, que han permitido
que sea el propio cliente el que
se busque los recorridos y los
mejores precios, los agentes de
viajes siguen siendo responsables del 77% de todos las reservas de cruceros, el 55% de las
reservas de viajes por avión, y
del 73% de los paquetes de
viaje. Las agencias no han desaparecido, ni van a desaparecer
TURISMO
Internet y las nuevas formas
de hacer turismo
Los avances tecnológicos no perjudican al sector turístico
ni a sus empresas, pero si las obligan a evolucionar
para adaptarse a las nuevas tendencias
A pesar de la explosión
de las reservas on-line
en 1995 una mayoría de
las ventas todavía son
operadas por las
agencias de viajes
en el corto plazo. Las agencias
que se mantienen lo hacen
porque están desarrollando
nuevas maneras de establecer
la relación con su cliente. En
general, son agencias que utilizan la tecnología para conocer
a sus clientes y mantener una
mejor relación con ellos, y que
aprovechan este conocimiento
para enfocarse totalmente a
ese tipo de cliente, a su nicho,
y así ser capaz de darle lo que
quiere. Conocimiento, personalización y dominio de los
canales de comunicación con
el cliente es lo que mantiene a
las agencias vivitas y coleando.
El crecimiento y avances en
tecnología no han perjudicado
sino ayudado a la mejora de la
comunicación, comodidad,
productividad y velocidad del
negocio y marketing de los viajes turísticos.
¿El motivo principal? La tecnología e internet han roto
todas las barreras entre empresa y cliente. La tecnología y
digitalización de los negocios
turísticos, crean nuevos productos y métodos de más participación entre cliente y empresa, sin eliminar completamente
los que existían hasta el
momento. Así, han surgido
para complementar, no sustituir al 100% y las empresas que
han desaparecido son, como
siempre, las que no han sabido
ver ni adaptarse a los cambios.
Y así como las OTAS y los sistemas online de gestión de
inventario
de
hoteles
(Expedia.com, Booking.com)
y de restaurantes (Tenedor.es,
OpenTable.com), emergieron
para causar grandes disrupciones en el sector de la ocupación y distribución de los mismos, hay que distinguir entre
productos nativos online que
son la versión digital de algo
que ya existía y empresas que a
partir de la misma base tecnológica y el mismo objetivo de
eliminar barreras entre cliente
y servicio, están creando un
producto totalmente nuevo.
Esto es lo que ha conseguido
por ejemplo AirBnB. Esta
joven y exitosa empresa fundada en 2008 en San Francisco,
ha sido capaz de crear como
producto turístico los alojamientos particulares y de hacer
que este inventario esté al
alcance de todos y cualquiera.
Y esto es lo que es nuevo y está
cambiando el mundo del alojamiento turístico. Y ha sido
posible gracias a la tecnología y
a Internet. Porque el alquiler
vacacional de apartamentos
turísticos en España, ya hace
muchos años que se hacía, lo
que no existía era la posibili-
AirBnB ha sido capaz de
crar un inventario de
alojamientos turísticos
al alcance de todo
el mundo y sin
intermediarios
dad de alquilarlos sin intermediario ni tan libremente como
ahora gracias a plataformas
como AirBnB.
Según un estudio del profesor Antonio Paolo Russo, de la
Universitat Rovira y Virgili,
AirBnB comercializa el equiva-
lente a un 3,3% de 1,8 millones
de plazas y un 4,2% de los
14.000 establecimientos a los
que
representa
CEHAT
(Confederación Española de
Hoteles
y
Alojamientos
Turísticos). Por otro lado,
datos del Instituto Nacional de
Estadística relativos a las pernoctaciones de abril 2016 en
apartamentos turísticos en
España revelaron un aumento
del 10,34% respecto el mismo
mes de 2015, y confirman la
tendencia hacia una práctica
creciente. Este tipo de pernoctaciones ha venido aumentando aproximadamente un
2,50% anualmente entre 2012
y 2015. La tasa acumulada en
lo que llevamos de 2016, con
un aumento de doble dígito, es
extraordinaria. Sin duda, es
un producto en alza y que ha
llegado para quedarse. Según
el estudio realizado por el profesor Gerard Costa de ESADE
analizando datos de 2013 entre
los turistas que nos visitaron en
ese año en las 6 principales ciudades españolas, un 14%, se
alojaron en viviendas para uso
vacacional, siendo su principal
cliente: familias (83%) extranjeras (79%) con adultos de
mediana edad (46,8 años) que
realizaron la reserva online
(98%).
Estos turistas hacen vida
local, compran en las tiendas
del barrio, utilizan el transporte público, etc. Y dado que el
alojamiento les sale más barato, gastan más en todo lo
demás en una proporción de
1:2. Se gastan el doble del alojamiento en comida, actividades, transporte en destino, etc.
Sí que han perdido la carrera
algunos hoteles, los de menos
servicios y enfocados al cliente
familiar, pero el sector turístico en general no se ha visto
necesariamente perjudicado,
ni tampoco el segmento de
turismo por negocios, ni de
lujo. Es una cuestión de saber
anticiparse y satisfacer las necesidades del cliente. En turismo,
siempre es así. Y si lo hacen, es
que, como empresa, están
atentos tanto al mercado como
a factores de cambios en el
comportamiento del turista.
Al ritmo de los Millenials
Quién está liderando los
cambios en el mundo de
Internet, son sin duda los
Milennials, y éstos tienen una
manera de entender la vida
que difiere de las generaciones
anteriores, en cuanto a compartir experiencias, a llevar
una vida más en familia y más
sostenible con el entorno. Y no
hay duda que hacer la vida con
la capa digital nos permite ser
más sostenibles, estar más en
contacto tanto con familiares
como con amigos, y ser más
productivos en el trabajo que
ya compartimos y co-creamos
2016 Setembre
17
TRIBUNA
con colegas.
Como turistas, esto significa
que también, vayamos dónde
vayamos, lo haremos con nuestra capa digital. Primero para
buscar el alojamiento y el
transporte para llegar al destino, pero una vez allí, para
encontrar y hacer una reserva
en un buen restaurante, para
comprar las entradas para los
museos, para pedir más almohadas al conserje del hotel (si
es que vamos a uno), para
bajarnos una guía local después de haber leído las recomendaciones de los mejores
bloggers de viajes, para conectar con los guías turísticos
voluntarios a los que se les da
una propina después, según
nos hayan gustado o no, o para
localizar el restaurante vegetariano de moda, el mejor sitio
desde donde ver puestas de sol
y el barrio con las mejores
galerías de artistas locales.
Otro ejemplo de nuevo producto / nuevo comportamiento es el del turista "bleasure",
referido al viajero que mezcla
viajes de negocio con placer o
que aprovecha un viaje de
negocios para llevarse a la
familia y que éstos hagan "el
turista". Desde hace más o
menos un par de años, estamos
viendo esta nueva manera de
hacer turismo de negocios en
la que los familiares pueden
incluso llegar a participar en
eventos de la empresa. Y de
nuevo, está impulsado por el
hecho que los Millenials quieren compartir sus éxitos con
sus seres queridos, así como
Recorridos virtuales por
los destinos, aplicaciones
para hacer el check-in en
los hoteles, etc... ya están
en la agenda del
sector turístico
por el hecho de que la tecnología permite a los organizadores de los eventos y a los proveedores de servicios, llegar más
fácil y rápidamente al cliente, a
todo su entorno y a satisfacer
mucho mejor todas sus necesidades. Así, a través de apps
específicas para el viaje de
incentivos, por ejemplo, la
colaboradora y su familia tienen en todos sus terminales, a)
la información pre-viaje, b) la
agenda de todo lo que ocurre
durante el viaje (tanto para
ella, como para su marido e
hijos para que puedan disfrutar de los servicios del hotel, de
las actividades paralelas contra-
tadas para los familiares, o si
prefiere, para que pueda salir a
"descubrir" el entorno), y c) la
conectividad con unas cuantas
redes sociales y momentos
"foto" para asegurarse que tendrán bonitos recuerdos y los
comunicarán con los que se
quedaron atrás.
Otro ejemplo, éste de software disruptivo sobre cómo se
está desarrollando ahora un
tipo de servicio milenario es
Monscierge. Fundado en 2009,
este software hace todas las
funciones de un "Concierge",
esa figura que en el hotel te
cuenta qué puedes hacer,
dónde, cuándo, cómo llegar
allí, cómo conseguir entradas,
etc. El Concierge, el experto
en la experiencia local (otro de
los factores diferenciales de los
Millenials), es ahora una
máquina. Una máquina que en
lugar de distanciar y separar,
conecta
y
ayuda
al
cliente/turista con el entorno,
al empleado del hotel con el
cliente, a la familia del cliente
de negocios con lo local con la
vida real en otro país. Y los
conecta de manera multiplataforma, desde el móvil, tableta,
ordenador y pantalla en el
hotel.
La web estadística Statista
nos dice que el porcentaje de
penetración de mercado de los
smartphones en España se
prevé alrededor del 74% para
el año 2019, y el estudio de
2015 de La Fundación
Telefónica
presentó
los
siguientes resultados: los
smartphones en España se utilizan diariamente en un 93%
para actividades sociales
(chats, email, redes sociales),
un 63% para actividades de
recreo (leer noticias, escuchar
música, juegos, blogs), un 39%
para consultas (tiempo, salud
& Wellness, restaurantes) y un
41% para actividades funcionales (banca online, moda, fastfood).
La tecnología va a seguir
marcando el ritmo de
las empresas turísticas
y de cómo nos
relacionamos con
los destinos
Con uno de los ratios de
penetración de mercado de
smartphones más altos de
Europa, con los datos de comportamiento descubiertos por
la Fundación Telefónica, y las
investigaciones en desarrollo
tecnológico y comportamiento
de los turistas, las empresas ya
se están lanzando a proponer
nuevas maneras de llegar a sus
potenciales clientes: software
que te permite hacer un recorrido virtual por el destino
turístico que has escogido y
moverte dentro de él, aplicaciones de hotel para que puedas hacer el check-in/checkout, aplicaciones para saber
dónde está el resto de tu familia en tu hotel todo-incluido o
que le indicarán al animador
quién es exactamente ese niño
que parece perdido, aplicaciones que se convierten en llave
para entrar en tu habitación de
hotel… no hay fin!
La tecnología, la digitalización e Internet van a seguir
marcando el futuro de las
empresas turísticas y de cómo
hacemos el turista. Los resultados preliminares del estudio
que estamos llevando a cabo
en EADA apuntan también a
que tanto si eres un hotelero,
como una agencia de viajes, o
de transporte, o de cualquier
otro segmento, las empresas
están invirtiendo más y más frecuentemente en multiplicar las
formas en cómo llegar e interactuar con el cliente y en
adaptar su producto o servicio
al turista que vive siempre bajo
la capa digital. Q
Setembre 2016
18
TRIBUNA
Investigadors han demostrat que
les persones humanes prenem
les decisions de compra de forma
emocional i després les justifiquem racionalment. Això vol dir
que les decisions finals es prenen
en el cervell primitiu i és aquest
el que ens impulsa i el que ens
motiva a l'acció de compra.
Precisament d'això s'ocupa el
Neuromàrqueting i ho fa aplicant tècniques que pertanyen a la
neurociència per analitzar el
comportament dels consumidors
i intentar conèixer i comprendre
els nivells d'atenció que mostren
a diferents estímuls, intentant
explicar-ho des de la base de la
seva activitat neuronal.
Per què hi ha botigues que tenen
la música tan forta?. Quina raó
s'amaga darrera les olors i els perfums característics d'alguns establiments de cadenes reconegudes?. Amb quina intenció es dissenyen els aparadors i la disposició dels productes, o perquè els
anuncis de detergent sempre
segueixen el mateix patró, són
algunes de les preguntes que
intenta respondre el neuromàrqueting.
Patrick Renvoisé i Christophe
Morin en el seu llibre
"Neuromàrqueting, el Nervio de
la Venta" ens expliquen que
addicionalment als coneguts
hemisferis dret i esquerre, el cervell es divideix en tres parts independents que actuen com a
MARKETING
Neuromàrqueting
i el cervell reptilià
òrgans separats amb diferents
estructures cel·lulars i amb diferents funcions. Totes elles es
comuniquen entre si, però cada
una té una funció específica.
Les decisions de compra es
prenen de forma emocional
i es justifiquen de manera
racional. Hem d’orientar
l’estratègia de vendes amb
aquesta premisa
Per un costat tenim el cervell
nou, la part que "pensa", aquella
que analitza tota la informació de
forma racional i la comparteix
amb les altres dues parts. Per un
altre el cervell mig, el que té
"sentiments", el que processa les
emocions i també les comparteix
amb les altres dues parts. I per
últim tenim el cervell primitiu, el
que veritablement "decideix",
basant-se amb la informació
rebuda i compartida amb les
altres parts del cervell, controla
ell, i només ell, la decisió definitiva. Aquest cervell primitiu, és el
més primari que tenim, també
anomenat cervell reptilià ja que
el compartim amb aquesta classe
i és, també, el responsable de la
presa de decisions que afecten
bàsicament a la nostra supervivència.
Si acceptem doncs que el cervell
primitiu és el veritable decisor,
què hem de fer per accedir a ell?.
A què respon i què és realment el
que el motiva a prendre una decisió
determinada?
Segons
Renvoisé i Morin, per tal d'augmentar la probabilitat de convèncer al nostre client a través del
MANAGEMENT
El deure de decidir
Acabades les vacances estivals
(els que n'hem fet) i posat el focus
en el darrer trimestre de l'any, és
moment de prendre decisions.
De fet, cada dia de l'any, i gairebé a cada minut del dia, estem
prenent decisions. Viure és, d'alguna manera, decidir. Per tant,
sempre és moment de prendre
decisions, i no només ara.
Tanmateix decidir implica assumir riscos i gestionar costos d'oportunitat, pel que a vegades deixem que siguin les circumstàncies
o els altres els que decideixin per
nosaltres. I altres vegades ni tan
sols això, senzillament vivim
d'inèrcia de decisions passades.
Així doncs, sempre, i també ara,
es un bon moment per prendre
decisions. Per assumir el repte de
viure en primera persona, això és
decidir en primera persona, que
òbviament no vol dir decidir pensant només en un mateix, sinó
decidir des de la pròpia responsabilitat. Mentre alguns parlen del
dret a decidir, jo aposto pel deure
de decidir. Decidir què vull per a
mi i per als meus, en aquest cas
per a la meva empresa o organització.
Proposo una seqüència de quatre fases que ens pot ajudar en
aquest reflexió.
DADES. Què està passant?
En el nostre entorn immediat i
més llunyà, i en nosaltres mateixos, estan passant coses. Moltes
coses. Hi ha molts símptomes que
així ho indiquen. Coses importants i coses insignificants. Infinitat
de coses que s'esdevenen en nosaltres i al nostre voltant, que molt
sovint ens passen desapercebudes
perquè no hi parem atenció. Cada
cosa que passa genera una dada. I
si estem saturats d'alguna cosa és
de dades, per tant, no discriminem i així ens perdem moltes
coses. Potser la majoria irrellevants, però ben segur que alguna
de significativa. Per tant, més enllà
de les certeses de sempre és
important aixecar el ulls, veure
què està passant i valorar quines
"dades" estic atenent i quines estic
obviant, tenint en compte que acabem creant els nostres marcs mentals en funció de les dades que gestionem. Ara bé, les dades ens descriuen què passa, però no ens ho
expliquen. Apunten els fets però
per sí soles no construeixen cap
relat. Necessitem organitzar-les de
manera que ens ajudin a entendre
allò que està passant. Ens falta
informació.
INFORMACIÓ. Quin sentit té?
La informació es genera quan
les dades s'entrellacen i agafen
una forma determinada. La informació "vesteix" de significat a les
dades i ens permet crear-nos una
explicació que ens ajuda a comprendre'ns a nosaltres mateixos i
al nostre entorn. Així doncs, la
informació és sempre interpretativa. Inevitablement subjectiva i
alhora
irrenunciablement
necessària. En aquest punt convé
revisar quins són els criteris i
canals de generació d'informació
que utilitzem per evitar, en la
cervell primitiu, primer hem de
diagnosticar el seu" PAIN", la
pena, la necessitat, el problema
que realment té el client i que fa
que la nostra alternativa sigui una
de les seves opcions, què és allò
que realment el preocupa?. Si
tenim clar aquest tema el nostre
missatge comercial o de venda ha
d'anar enfocat a fer entendre al
nostre futur client que el nostre
producte o servei pot curar-li
aquesta "pena", per fer això hem
de dialogar amb ell, parlar-hi i
sobretot escoltar-lo. Un cop hem
fet aquesta diagnosi, hem de diferenciar el nostre "CLAIM", quina
és la nostra solució i quin valor li
aportem nosaltres a diferència
del que li poden aportar els nostres competidors que l'ajudarà a
restaurar aquest PAIN que hem
identificat i que ell ens ha verbalitzat ( definir una clara Proposta
de Valor ajuda a incrementar la
probabilitat de convèncer).
mesura del possible, biaixos reiterats que distorsionin excessivament la realitat que emergeix de
les dades. Al mateix temps que ens
cal un model de gestió àgil (que
sigui tan sistemàtic com flexible)
que ens permeti creuar de forma
funcional i operativa gran quantitat de dades, que generin informació significativa, pràctica, veraç
i fiable.
El següent pas és transcriure
tota aquesta informació de manera que ens sigui útil. Arriba l'hora
del coneixement.
CONEIXEMENT. Què puc
aprendre?
Per tal que la informació no
esdevingui soroll, cal afinar la percepció i obrir-se a l'aprenentatge.
Si només la utilitzem per confirmar o rebutjar les velles hipòtesis
de sempre, allò que ja sabíem de
vell antuvi, de què ens serveix? La
Després de refelxionar,
podem fer dues coses:
deixar que la força de la
inèrcia ens acompanyi o
mirar de fit a fit a la vida i
fer que passin coses
Posteriorment hem de demostrar el "GAIN", el guany, el benefici que li oferim nosaltres ja que
aquest cervell primitiu necessita
evidències per a poder prendre
decisions. Avui ja no valen les
promeses, no valen falses expectatives, el que avui necessiten els
nostres clients són clares evidències. Un cop definits aquests tres
passos necessaris per arribar a
aquest cervell primitiu responsable de la pressa de decisions,
hem de crear un missatge alineat
i dirigit a ell per tal d'obtenir un
major impacte, ja que aquest és el
que té la última paraula.
Ja no podem parlar constantment de nosaltres, frases tradicionals com: el nostre producte li
aportarà…., amb la nostra empresa obtindrà…., si confia amb
nosaltres assolirà... ja no funcionen. Si alguna cosa té el cervell
primitiu és que és egoista i que
només vol sentir coses que parlin
d'ell i de com podem ajudar-lo a
resoldre les seves preocupacions
de forma demostrable i amb clares evidències, les promeses
comercials han passat a la història.
Si acceptem doncs que les decisions de compra avui es prenem
de forma emocional i es justifiquem de forma racional, revisem, orientem i definim la nostra estratègia de màrqueting i
vendes ja que aquesta ens conduirà a incrementar els nostres
resultats. Q
informació ha de trasbalsar la línia
de flotació de la nostra curiositat i
ens ha d'interpel·lar a reformular
els vells dogmes i aprendre els
nous paradigmes. El coneixement
és dinàmic; si s'estanca, es fossilitza. L'aprenentatge és continu; si es
bloqueja, es mor. Per tant sempre
amatents a la informació que ens
ha de permetre la connexió amb
el món canviant que ens descriuen les dades en constant evolució. Sense nous aprenentatges
no hi ha transformació, només
repetició. Aquesta és la llavor de la
revolució del deure de decidir. El
coneixement orientat a l'acció.
ACCIÓ. Què vull fer?
Aquest és el punt nuclear.
L'acció és el verb. I decidir és verb.
Com treballar, gestionar, comprar, vendre, comunicar, formar,
viatjar,... L'acció és la clau de volta
de tot el procés de presa de decisions. El moment en que tot es
concreta. Una acció connectada
amb la realitat (dades) i que pretén canviar-la. Un acció que neix
de la reflexió (informació) i que
no es perd en l'anàlisi. Un acció
proactiva (coneixement) i que
genera noves opcions. Arribats en
aquest punt, podem fer dues
coses: fer veure que no passa res i
seguir com sempre i que la força
de la inèrcia ens acompanyi, o
mirar de fit a fit a la vida i fer que
passin coses. Tu decideixes. És el
teu deure. Q
2016 Setembre
19
TRIBUNA
No es necesario profundizar
en economía para observar la
historia y comprobar que países
que han desarrollado economías
prósperas y que países han destruido toda la riqueza que tenían
y han acabado en una inmensa
pobreza. Ya en el siglo II el
Imperio Romano fue capaz de
crear una economía de mercado. No había redistribución de la
riqueza, ya que los salarios y bienes de consumo estaban distribuidos muy desigualmente.
Existían diversas clases sociales,
la élite de la sociedad que tenía
grandes riquezas sobretodo en
forma de tierras, en el otro extremo los campesinos y agrícolas y
una clase que se podía denominar como trabajadores cualificados formada por comerciantes
expertos y cultos trabajadores
que proveían bienes y servicios.
La ciudad de Roma era el centro
de un inmenso imperio. Existía
un gobierno pacífico que exigía
impuestos en un marco de legalidad, el impuesto agrario era tan
sólo del diez por ciento. El derecho romano supo dotar un
marco jurídico adecuado para
los negocios y se alcanzó un elevado nivel de desarrollo económico. Fueron capaces de crear
una producción en gran escala
gracias a la existencia de mercados libres, favorecidos por la estabilidad política, la seguridad
individual y la alfabetización
generalizada.
Cuanto mayores son las posibilidades de acumulación de capital, más ricos son y pueden llegar
a ser sus individuos, comenzando por los obreros y clases
modestas. El bienestar de las clases trabajadoras depende de que
los trabajadores aumenten su
productividad. Y la única manera
de que un trabajador sea cada
vez más productivo es que cada
vez disponga de un equipo capital bien invertid, mayor, más productivo, de última generación.
No es lo mismo cavar un hoyos
con palas que con máquinas
excavadoras. Por eso se gana más
en Estados Unidos que en la
India, no porque sean más listos
o trabajen más horas sino porque en Estados un trabajador utiliza un tractor y en la India poco
menos que cosecha a mano el
arroz y vive en un nivel casi de
subsistencia. La acumulación de
capital permite aumentar la productividad, aumenta los salarios y
el nivel de vida de una sociedad.
El objetivo sería introducir los
impuestos que menos distorsionen el proceso de mercado protagonizado por la función
empresarial. Poco a poco los trabajadores compran más y mejores utensilios para que sus tierras
produzcan más y son capaces de
convertirse en empresarios.
Pero la riqueza y el bienestar se
crean y se destruyen. En principio, los ingresos estatales que
exige una sociedad donde el
Estado se limite a la buena definición y defensa de los derechos
COYUNTYURA
La riqueza y el bienestar se
crean y se destruyen
de propiedad, esos ingresos estatales son relativamente reducidos, son los imprescindibles para
financiar los servicios de policía,
justicia, defensa, etc. El proble-
Cuanto mayores son las
opciones de acumulación
de capital, más ricos
pueden llegar a ser los
individuos, comenzando
por los obreros
ma surge cuando el Estado paulatinamente empieza a asumir
cada vez áreas mayores que tradicionalmente no le eran propias y
los gastos empiezan a crecer de
manera exponencial y terminan
convirtiéndose en una carga casi
insoportable, se establecen
impuestos que básicamente gravan el capital, el patrimonio y la
renta de los empresarios,
impuestos sobre los beneficios e
impuestos sobre el capital.
Alrededor de los comienzos
del siglo III d.c., el próspero
imperio romano desaparece. La
intervención del gobierno destinando gigantescas partidas para
ayudas sociales a los ciudadanos
destruyen todo el desarrollo económico y así sucedió en el imperio romano. Las fases de destrucción de la riqueza son muy parecidas a lo largo de la historia:
1. Aumento del número de
pobres y disminución de la producción de alimentos. La existencia de emperadores demasiado autocráticos, que podríamos
definir como dictadores, que
hacían prevaler sus propias leyes
mediante coacción y que se autoconcedían la representación del
pueblo para obtener el apoyo de
los ciudadanos lanzaban mensajes muy atractivos: pan y circo
gratis. El gobierno garantizaba,
un día sí otro no, circo y reparto
de alimentos de trigo prácticamente gratis. Eso en poco tiempo terminó con las clases trabajadoras. Los agricultores que cultivaban el trigo con mucho esfuerzo y muchas horas de trabajo ya
no podían competir para vender
ese trigo, quien iba a comprar
trigo si lo tenían gratis en Roma.
Si no podían vender el trigo se
arruinaban y las consecuencias
no se hicieron esperar, los agricultores abandonaron sus tierras
y se fueron a Roma para convertirse también en pensionistas. "
El reparto de pan casi gratis hizo
que la agricultura dejara de ser
rentable: los productores abandonaban sus tierras y acudían a
Roma, cuya población se disparó
para recibir las ayudas del
El problema surge
cuando el gasto público
se convierte en una carga
insorportable, que obliga
a crear impuestos que
gravan el capital
gobierno" (La Acción Humana,
Ludwing Von Mises). De repente
se multiplicaron los pobres, la
gente prefería convertirse en
pensionista que matarse a trabajar en el campo. El hecho de dar
una ayuda a los pobres, no ter-
La historia demuestra
que los gobiernos que
despilfarran crean países
con poca libertad,
seguridad y con nula
prosperidad
minó con la pobreza sino que
multiplicó el número de pobres.
2. Hacer inflación: aumento
de precios. Eso se convirtió en
un gran problema para los
gobernantes, cada vez costaba
más mantener a una población
de pobres que continuaba creciendo. En lugar de dejar de
crear pobres e incentivar nuevamente un mercado libre, los
gobernantes optaron por inyectar nuevo dinero, destruir el
valor de la moneda. El efecto de
la inflación es una subida generalizada de precios sobretodo de
los productos de primera necesidad. A los gobernantes les costaba más caro comprar el pan que
tenían que regalar a los pobres.
Por tanto, la inflación no hizo
más que agravar el problema.
Cuando se dispara la inflación a
causa de políticas monetarias suicidas la culpa es de los gobiernos
no de los ciudadanos aunque sus
efectos negativos acaban repercutiendo sobre los trabajadores.
3. Fijación de precios máximos: destrucción del mercado.
Para evitar la creciente subida de
precios fijaron unas leyes que
establecían unos precios máximos, es decir, unos precios por
encima de los cuales no se podía
comprar
o
vender.
Consecuencia: los cereales
empezaron a escasear en las aglomeraciones urbanas ya que los
agricultores que quedaban dejaron de producir porque no les
interesaba producir para venderlo con el precio que fijaban los
gobernantes ya que no les era
rentable. Si el Estado te impide
vender a unos precios que puedas obtener beneficios de tu trabajo inmediatamente está destruyendo el mercado.
Como todos los ciudadanos
estaban abandonando el campo
y se iban a las ciudades se crearon nuevas leyes que prohibían
abandonar el campo y así empezó la servidumbre feudal.
Pero con eso tampoco se terminó el problema, en las ciudades se había acumulado tal cantidad de gente que ya no había
suficiente para alimentar a todas
las personas que se habían convertido en pensionistas. La única
solución para no morir de hambre fue regresar al campo y dedicarse al cultivo de cereales y otros
productos para el propio consumo, economía de subsistencia.
La tecnología agrícola y la
urbanización romana fueron
abandonados, la alfabetización
disminuyó y los intercambios de
bienes de consumo se desvanecieron. Desaparecieron las diferentes clases sociales, la redistribución de la renta había terminado con toda posibilidad de
acumular capital y eso creó una
igualdad pero por desgracia, una
igualdad a la baja, había miseria
para todos. El imperio romano
pasó de crear riqueza a destruir
riqueza. Destruyó el mercado
libre gracias a las políticas intervencionistas de los gobernantes.
La historia demuestra que los
gobiernos que realizan un despilfarro de dinero terminan con
toda economía libre y convierten
un país pacífico, con seguridad y
prosperidad en un país hostil,
con conflictos, sin libertad de
expresión y con una extrema
pobreza. La perversión en el lenguaje es precisamente lo que no
nos deja diferenciar entre crear y
destruir riqueza. Los que se presentan como salvadores del pueblo, amantes de lo social, de la
igualdad, que utilizan esas palabras que parecen llevarnos a la
prosperidad, lo que quieren conseguir es un control total y utilizando ese lenguaje ganan votos.
Esa salvación se acaba traduciendo en que nos quitan lo que
tenemos para regalarlo, eso significa la destrucción del crecimiento. Ya no hay manera de
crear riqueza, nos condenan a
ser pobres.
En el s.XXI, por desgracia, hay
países que continúan padeciendo miseria y hambre por culpa
de gobernantes que llevan a
cabo políticas que conducen al
desastre económico, así sucede
ahora mismo en Cuba, Corea del
Norte, Venezuela y también ha
ocurrido en Argentina. Q
Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · [email protected] · [email protected] · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30
Una xacra de
61.300 milions d'euros
61.300 milions euros. Aquest és el cost que té
per a l'economia espanyola l'absentisme laboral.
"Un disbarat", en paraules de Ferran Pellisé, que
considera inacceptable que l'índex del fenomen
hagi passat del 4,1% al que es va arribar entre
2008 i 2011 al 4,7% del 2015 i el 4,9 que s'estima que tindrem aquest 2016. "És realment molt
preocupant: s'han creat més de 500.000 llocs de
treball, el creixement PIB és superior al 3%, però
el sistema no pot suportar aquesta pressió. Cal
prendre'n consciència i implementar mesures per
fer-hi alguna cosa", lamenta Pellisé. La demarcació de Tarragona, que ha liderat la mitjana de
Catalunya en aquest problema en diverses ocasions, és la segona actualment en incidència mitjana mensual per cada mil treballadors protegits,
amb 24,32, i la segona també en duració mitjana
dels processos de baixa, amb 34,04. Malgrat l'elevat atur que hi ha a la província, l'estabilitat del
mercat laboral i de les principals activitats econòmiques que l'alimenten podria ser el factor que
propicia que l'absentisme estigui a nivells alts a
Tarragona.
Ferran Pellisé, director de prestacions i assessoria jurídica d’Activa Mútua
“L'absentista fraudulent es manifesta quan
el risc a perdre la feina baixa”
La correlació entre la incapacitat temporal a la feina i el moment
econòmic és perversa. Els números demostren que quan van maldades l'absentisme es contrau. Ras i curt: ningú exagera una
baixa -o se la inventa- quan hi ha por a perdre la feina. Això va ser
- L'absentisme s'ha tornat a disparar amb
la millora de les perspectives econòmiques. L'equació és tan senzilla com sembla? Menys por a perdre la feina igual a
més absentisme?
En una part molt important del fenomen,
malauradament sabem que és així. De
gent de baixa n'hi haurà sempre perquè la
gent de problemes de salut, ja sigui ocasionats o no en l'exercici de la seva feina. Però
l'absentista fraudulent, el cuentista, que
exagera o inventa un problema de salut es
manifesta molt especialment quan baixa el
risc a perdre la feina.
- Les xifres ho demostren: entre 2008 i
2011 l'índex va baixar al 4,1% i ara, que
aparentment les perspectives han millorat,
ens enfilem al 4,9%...
Efectivament, les dents de serra de l'evolució econòmica dels últims anys marquen
també una evolució en paral·lel del comportament de l'absentisme. I és una autèntica llosa per a moltes empreses.
L'absentisme zero no existeix, ni és desitjable, perquè les persones tenen problemes
de salut i està molt bé que puguin gaudir
d'una baixa protegida pel sistema. L'estat
del benestar serveix per a això. Però estem
lluny d'una situació ideal en aquest àmbit.
- Hem d'esperar una nova crisi perquè
aquests índexs tornin a baixar?
Seria molt trist que fos així. Hauríem d'implementar altres mesures. Es parla molt
d'inspeccions, però els recursos són escassos. Cal dir, però, que els esforços i tasca
que desenvolupa són titànics. Amb més
inspeccions es milloraria, segur, però crec
més en altres solucions, com millorar la
conciliació del treballador entre la seva
vida laboral i la personal. O que els metges
de les mútues puguin gestionar les incapa-
així durant els anys més durs de la crisi econòmica, amb un descens important de l'índex d'absentisme. Ara que les perspectives
milloren, els números tornen perillosament als nivells precrisi,
amb el llast que això suposa per a moltes empreses.
citats temporals i donar les altes. I que cies professionals per accident. I som espepuguin accedir als historials clínics per ser cialistes en alguns del motius de baixa més
més eficients a l'hora de solucionar els habituals, com els problemes muscoesproblemes de salut dels treballadors. I quelètics o els traumàtics... No té sentit que
també estimular la lluita contra l'absentis- no ho podem fer, perquè ajudaríem molt
me amb bonus, o amb polítiques de retri- les empreses i, per tant, també els treballabució variable, com fem amb la productivi- dors.
tat.
- També parla de millorar la conciliació...
- La possibilitat que els metges de les Un treballador més content amb el seu
mútues gestionin les altes dels treballa- horari és menys absentista?
dors per problemes de salut que no tenen Està demostrat estadísticament. Si tens
a veure amb l'exercici de la
professió és una vella reivin“Les estadístiques demostren
dicació del sector de les
mútues...
que
unes
bones
polítiques de conciliació
I no és gratuïta, perquè agilitzaria molt la gestió de molentre la vida laboral i la personal
tes situacions de baixa laboredueixen les baixes”
ral. Fa molts anys que està
sobre la taula, però no ens
en sortim. En l’última reforma de la llei de bones polítiques de conciliació entre la
mútues se’n va parlar molt, semblava que vida familiar i la laboral, l'absentisme baixa.
s’aconseguiria, però al final, després de Nosaltres intentem conscienciar a les
més de 70 esborranys, lamentablement es empreses amb les que treballem que si els
va quedar fora.
seus treballadors són feliços a la feina l'ab- Per què? Tan grans són les reticències a sentisme baixa en picat. I creix el comproque prevalgui el criteri mèdic de les mís i la productivitat.
mútues?
- L'absentisme és doncs una resposta al
Els sindicats són contraris a aquesta possi- malestar laboral?
ble solució. Entenen que es podria córrer És efectivament així, en molts casos. I és
el risc a que els facultatius treballessin al lògic, té a veure amb la condició humana.
dictat de les empreses. Considero que no De la mateixa manera que als països on les
és així. Un metge és un metge treballi a la elits polítiques són corruptes l'economia
sanitat pública, a la privada o a una mútua. submergida també presenta índexs elevats.
I el seu criteri és científic, i avalat deon- Acció-reacció, les persones som així. Està
tològicament pel jurament hipocràtic. A clar que hi ha excepcions, però en general
més pels recursos dels que disposem i pels si l'empresa es porta bé amb els treballaseus coneixements les mútues podem fer dors, els treballadors es porten bé amb ella.
que tot vagi millor i, en alguns casos, més - L'ambient de treball també influeix...
ràpid, a l'hora de gestionar una baixa. Fa Molt. La relació entre companys, el fun100 anys que donem altes per contingèn- cionament intern, el reconeixement de la
bona feina feta... fins i tot com et saluda un
superior! Les empreses hi tenen molt a dir
a l'hora d'atacar aquesta xacra, que tants
maldecaps genera.
- Hi ha un factor edat en l'absentisme?
Si. Si mires estadístiques te n'adones que
l'absentisme incideix més en els dos
extrems de la piràmide: la gent més jove i
la gent més gran. En el cas de la gent més
gran podries pensar que és lògic que tinguin pitjor salut, però això no té sentit en
el cas dels més joves. Per tant, la conclusió
seria que l'absentisme es practica més quan
penses que ja ho has donat tot o perquè
encara no tens consolidats els valors de
compromís amb l'empresa. Es a dir: els
mes grans i els més joves.
- I per sectors? Hi ha diferències?
On l'índex és més alt és las serveis, amb un
4,9%, seguit de la indústria amb un 4,6%.
La construcció és l'última, amb un 3,2%.
Aquesta dada ens demostra la relació entre
perspectives i absentisme. La construcció
és el sector que més ha patit els estralls de
la crisi, i els treballadors que hi queden
temen pel seu lloc de treball, hi ha molta
pressió. De fet, el seu índex era molt més
alt durant els anys en que la bombolla
encara no havia esclatat. Ara, a aquest sector els treballadors que no tenien el màxim
compromís ja no hi són, perquè hi ha
hagut molts acomiadaments i han estat els
primers en sortir. I no oblidem que en el
cas de la construcció estem parlant d'una
activitat professional on, per la seva naturalesa, hi ha moltes situacions de risc i els
nombre d'accidents és potencialment elevat. 
www.activamutua.es
Text: Dani Revenga / Reus
Foto: Xavi Jurio

Documentos relacionados