¿Perdonar? ¿Demanar perdó? No és fàcil ni un ni l`altre

¿Perdonar? ¿Demanar perdó? No és fàcil ni un ni l`altre

N. 9
Publicació
Gratuïta
ANY
DE LA
Full Dominical Extra
MISERICÒRDIA
14 al 28 de juliol al de 2016
esglesiabarcelona.cat
¿Perdonar? ¿Demanar perdó?
No és fàcil ni un ni l’altre
MN. JOSEP
SERRA
Penitencier adjunt
de la Catedral
Submergits en una societat plena
de normes que sovint no es compleixen i en què massa vegades hi
ha accepció de persones a l’hora de
judicar unes mateixes qüestions, costa realitzar un exercici d’introspecció
i analitzar amb objectivitat la pròpia
conducta.
Els cristians som pregats de
fer-ho cada dia, però podem quedar condicionats per tot el que es
respira en el nostre medi. Cal que
examinem la nostra vida a la llum
de l’Evangeli i ens guiem per les
conseqüències morals que se’n segueixen. Som uns caminants que
volem seguir Jesucrist, però a la
vegada som febles i podem quedar
desorientats, autojustificar-nos i fins
i tot tancar-nos encegats pels nostres egoismes.
Aquest Any Sant de la Misericòrdia
ens ha d’ajudar a viure intensament
una gran realitat: “Déu és un Pare
misericordiós”. Déu estima i perdona i, per fer-nos arribar el seu amor
i perdó, ens envia el seu propi Fill,
Jesucrist. Ell és la misericòrdia del
Pare, ens ensenya el camí a seguir i
lliura la seva vida perquè nosaltres la
tinguem amb Ell per sempre.
En realitat, no podem viure bé
sense perdonar ni demanar perdó.
No podem viure sense estimar i ser
estimats. No podem quedar-nos tancats en nosaltres mateixos. Crist
Jesús ens obre la porta a la Misericòrdia de Déu Pare. Acollir aquest
do ens fa més capaços d’estimar i
d’experimentar en pròpia carn que
som estimats. Deixem que s’il·lumini
el nostre interior i veurem clars els
racons foscos i dolents de la nostra
persona, els quals cal acceptar que
tenim i ens convé posar-los remei.
El camí, la porta o el remei no
ens el podem concedir nosal­tres mateixos: és Jesucrist qui ens el pot
donar. Ell diu: “No he vingut a condemnar el món, si­nó a salvar-lo” (Jn
12, 47b).
FER L’EXPERIÈNCIA
DEL PERDÓ I LA
MISERICÒRDIA DEL
BON DÉU I DELS
GERMANS ÉS SEMPRE
UN GOIG DE VIDA
Sempre tenim l’oportunitat de demanar el perdó i de donar-lo, però
aquest any és tota l’Església la qual
es posa comunitàriament i personal
en aquesta disposició. Se’ns convida a fer-hi un esforç, a posar-nos
amb bona disposició per descobrir,
acceptar la nostra pobra realitat i fer
un pas endavant, que va més enllà
de les nostres capacitats.
No en sabem gaire de demanar
sincerament perdó i d’acceptar el
que això comporta, i podem quedar
encallats i ressentits per les ofenses
i ferides que altres ens hagin fet. Poder tornar a començar per sentir-nos
i ser de veritat bons germans és una
oportunitat extraordinària. Fer l’experiència del perdó i la misericòrdia
del bon Déu i dels germans és sempre un goig de vida, de pau i d’amor.
El gran signe del perdó misericordiós de Déu és el sagrament de
la penitència: “Confesseu els vostres pecats, i pregueu els uns pels
altres, perquè sigueu guarits”, diu
sant Jaume (Jm 5,16). De vegades
costa confessar-se, però la meva
experiència de confessor em fa dir
que els penitents en surten molt confortats, ja que experimenten la gràcia
de la misericòrdia divina i del seu
gran amor. Rebre aquest sagrament
amb un cor ben disposat és font de
gràcia i de consol. Crist ens estima
i ens comunica la gràcia d’una vida
purificada per fer camí vers la seva
pau i amor definitius. n
Pàg. 2
església arxidiocesana de barcelona
OBRAS DE MISERICORDIA
14 al 28 de juliol de 2016
NURIA CALDUCH-BENAGES
Profesora de Antiguo Testamento en la
Pontificia Universidad Gregoriana de Roma
Perdonar las injurias
“Perdonar es eliminar la categoría
enemigo de nuestras relaciones,
restablecer con el hermano y con
el mundo una alianza que se había
roto y, en consecuencia, pacificar
nuestro corazón”. Con estas palabras concluyo el viaje bíblico por el
que os guío en este librito cuyo objetivo es reflexionar sobre una de
las obras de misericordia más difíciles de practicar: la del perdón de
las ofensas. Perdonar no consiste
en un esfuerzo ímprobo que solo
resta humillaciones y maquilla injusticias, sino en un modo sabio de actuar que proporciona serenidad interior, restaura las relaciones rotas
y posibilita la convivencia.
El perdón se debe situar en el
núcleo del mensaje cristiano y la
Biblia nos ayuda a afrontar un tema tan peliagudo y complejo. Ofender e injuriar, sentirse afrentado y
guardar rencor, son problemas tan
viejos como la humanidad; la per-
Es verdad que las ofensas duelen y por eso cuesta excusarlas y
olvidarlas, pero si se retienen, terminan por adueñarse poco a poco
de la persona, dejándola a merced
de la amargura y del odio. Perdonar
es construir, renacer de las cenizas,
tender puentes, abrir caminos, superar males pasados, apostar por
el futuro. Perdonar no solo es practicar la misericordia con el otro, sino
también tenerla consigo mismo. n
sona es bien capaz de cargarse
de argumentos para no perdonar
y vivir en el resentimiento. Los relatos del Antiguo Testamento dan
fe de lo fácil que resulta romper
la fraternidad y recuerdan la necesidad de evitar que la ira y el deseo de venganza se apoderen del
corazón. Las parábolas del Evangelio completan esta enseñanza,
“LA SATISFACCIÓ DELS
NOSTRES CLIENTS,
EL NOSTRE COMPROMÍS”
fundamentando el comportamiento sano y libre de enemistad en el
amor y la misericordia de Dios, Padre bueno y cercano, siempre dispuesto a perdonar. Prueba de todo ello es que la oración del cristiano, el Padre Nuestro, dedica al
perdón una de sus siete invocaciones: “Perdónanos así como nosotros perdonamos”.
Perdonar las injurias es el libro número 11, escrito
por la Dra. Nuria Calduch-Benages, de la colección «Obras
de Misericordia», de la editorial católica
Publicaciones
Claretianas.
40
anys
compartint
el gust de les
coses ben fetes
A Endermar treballem en l’organització de
menjadors per a col·lectivitats, menjadors
escolars, càtering i altres serveis integrals
d’hostaleria i restauració.
www.endermar.com
Carretera de Santiga 84 · Ripollet 08291 (Barcelona)
14 al 28 de juliol de 2016
any de la misericòrdia
OB RAS D E M I S E R I CO R D I A . . . PERDONAR L AS I NJU RI AS
Pàg. 3
ITZIAR BRAVO
“La confesión, en vez de ser un tormento,
debe ser un acto de consolación espiritual”
Con un semblante tranquilo, el Padre
Suñer abre con una minúscula llave
—cada día, de 10 h a 12 h— uno de
los confesionarios de la Catedral. Al
entrar, enciende la luz del habitáculo y se sienta, esperando escuchar
las confesiones de los fieles que entran en la sede del obispo. Esta acción la repite, desde hace un año, en
la Catedral de Barcelona, a pesar de
que el jesuita lleva confesando desde 1961, fecha en que lo ordenaron
sacerdote. Una experiencia intensa
y longeva que le ha convertido en un
erudito de lo que Ramon Llull llamaba el Arte de confesión.
Con tantos años de experiencia,
¿cree que la confesión no está de
moda actualmente?
Sí, han disminuido las confesiones.
Aunque debo decir que, en la Catedral, la gente acostumbra a asistir con bastante frecuencia. A veces
somos tres confesores y todos estamos ocupados en ese par de horas.
Empecemos por el principio, ¿qué
actitud debe tener el fiel a la hora
de confesarse?
En el catecismo se indica que se necesitan cinco pasos para hacer una
buena confesión: el examen de los
pecados, el dolor de los pecados, el
propósito de la enmienda, la propia
confesión y la satisfacción de la penitencia. Todas son necesarias pero
la más importante es el dolor: que
uno realmente esté arrepentido de
haber realizado esos pecados y, obviamente, decírselos al confesor, ya
que si no la confesión no sería válida. El sacramento de la reconciliación es confesar que hemos sido débiles y no hemos tenido fuerzas para
hacer el bien y evitar el mal.
¿Qué supone que la confesión sea
un sacramento?
Los sacramentos son acciones que
se hacen en nombre de Jesucristo
para que nos aplique su redención.
Por tanto, cuando el sacerdote da la
absolución no lo hace con autoridad
propia o personal sino con la autoridad de Cristo. Por eso, la confesión
es un sacramento y no puramente un
acto de penitencia interna.
Y, por esta razón, es necesaria la
mediación de un sacerdote.
Exacto. Esta penitencia se administra a través de la institución tal como la instituyó Jesucristo, que dio
esta autoridad a los Papas y obispos. El obispo puede ayudarse de
sus sacerdotes, a los que les delega esta autoridad. Pero la confe-
sión tiene un aspecto jurídico: aquel
que te absuelve lo hace en nombre
de la Iglesia.
¿Cada cuanto es conveniente confesarse?
No hay una fecha concreta. Propiamente se suele decir que una vez al
año –durante Cuaresma o Pascua- se
deben confesar los pecados graves.
Para las almas que buscan más perfección o cuidado espiritual, sería recomendable confesarse cada quince
días o un mes.
Hay personas que desde la primera
comunión o la confirmación no se
han confesado…
Es verdad. Si pasa, se aprovecha la
ocasión para confesar bien y que se
vayan con paz espiritual y con conciliación con la Iglesia. Confesarse es
sencillo: a veces, los penitentes piensan que deben confesar todos los
pecados y se torturan un poco pensando si ese pecado se ha hecho o
no. Lo que realmente debemos hacer es recordar los pecados que en
ese momento nos vengan a la cabeza, confesarlos con arrepentimiento pidiendo la misericordia de Dios y
que el Señor nos limpie y nos haga
realmente hijos suyos. Por tanto, la
confesión, en vez de ser un tormen-
to, debe ser un acto de consolación
espiritual.
¿Todos los pecados son perdonables?
Todos los pecados son perdonables.
Esto la Iglesia lo tiene definido e incluso los pecados que están reservados al Santo Padre, en caso de peligro de muerte, cualquier sacerdote
puede absolverlos.
¿Qué alicientes da la Iglesia para
que en este Año Jubilar la gente se
confiese?
El Santo Padre ha dado a los misioneros de la misericordia la potestad
de perdonar pecados graves y, en general, ha exhortado a todos los sacerdotes a que, en la medida de sus
posibilidades y responsabilidades,
frecuenten el confesionario.
¿Qué mensaje daría a todos aquellos que tienen miedo de ir a confesarse?
Es un acto de misericordia, de reconciliación. Es un acto gozoso. Ciertamente hay que ir con pena por haber
pecado, pero es una pena dulce porque sabemos que el Señor perdona
y que en la confesión Él nos abraza
con su misericordia y nos regenera
como hijos de Dios. n
Pàg. 4
església arxidiocesana de barcelona
14 al 28 de juliol de 2016
DR. SALVADOR PIÉ
Misionero de la misericordia
M ISER ICO R D I A HACI A LOS DEM ÁS
El mandamiento de amar a los enemigos
El "amad a vuestros enemigos"
(Mt 5,44=Lc 6,27) es un mandamiento "que por cuanto nos consta, nadie jamás en la historia había pronunciado palabras semejantes" (I. Gomá). En efecto, así formulado, no se encuentra en ninguna parte del mundo mediterráneo
antiguo antes de Jesús, siendo la
petición impresionantemente directa y concisa, totalmente sorprendente, de amar a vuestros enemi-
gos. De hecho, en el texto evangélico (Mt 5,44/Lc 6,27) no hay ninguna cita de un documento anterior
o contemporáneo, de tal manera
que este mandamiento no se encontraba en la tradición judía. De
hecho, Jesús interrumpió la tradición veterotestamentaria del odio
de Dios contra los malos (cf. Sal
5,5; 25,5; 118,113-115; 138,1922; 2 Crón 19,2), la conocida como "ley del talión" ("ojo por ojo,
diente por diente": Mt 5,38). En
este contexto, es muy sóignificativo que Lucas presente a Jesús
(cf. Lc 23,34) y a Esteban (cf. Hch
7,60) rezando por su enemigos. Nótese que la primera tradición
cristiana vio, en el amor a los enemigos, la gran novedad aportada
por la ética cristiana como el mandamiento "más nuevo", el "princi­
pal precepto", "el superlativo del
amor al prójimo". Además, en Lc
6,36 se muestra el fundamento
del amor del prójimo en la misericordia y en Mt 5,48 se explicita su función como aspiración a
la perfección. Más adelante, san
Agustín sitúa el mandamiento del
amor a los enemigos como "un
don de los hijos de Dios perfectos" y santo Tomás de Aquino afirma que tal tipo de amor a los enemigos "pertenece a la perfección
de la caridad". n
PAPA FRANCESC
Bisbe de Roma
MONS. JOAN JOSEP OMELLA
Arquebisbe metropolità de Barcelona
MONS. SEBASTIÀ TALTAVULL
Bisbe auxiliar de Barcelona
Es cierto que puedo hablar con el Señor, pedirle
enseguida perdón a Él, implorárselo. Y el Señor
perdona, enseguida. Pero es importante que vaya
al confesionario, que me ponga a mí mismo frente
a un sacerdote que representa a Jesús, que me
arrodille frente a la Madre Iglesia llamada a distribuir la misericordia de Dios. Es cierto que hay un
juicio en la confesión, pero hay algo más grande
que el juicio que entra en juego. Es estar frente
a otro que actúa in persona Christi para acogerte
y perdonarte. Es el encuentro con la misericordia.
La misericòrdia de Jesús encomanada als seus
deixebles per poder ser veritables fills del Pare es
manifesta sobretot en la capacitat de perdonar els
altres. Es pensa en determinats ambients que el
perdó és una mostra de feblesa. No ho és, ja que
sempre és una victòria sobre un mateix. És una
decisió desitjada i volguda amb la qual ens situem més propers a l'amor i més forts davant l'odi
o davant aquelles raons humanes que anteposarien el nostre propi egoisme a la capacitat d'estimar i perdonar sense condició.
L’exigència del perdó, fins i tot als enemics, forma part de l’essència de l’Evangeli i, per tant, de
la identitat cristiana més transparent. No té sentit que un cristià es mantingui en la venjança i el
rancor. El perdó és l’única reacció capaç de desfer aquestes situacions. L’Església sempre ha demanat i continuarà demanant perdó de forma pública i privada, a través del sagrament del perdó i
directament al qui s’ha ofès; un exercici d’humilitat i, alhora, un gest de llibertat per la voluntat
de reconciliació que suposa.
*Fragmento extraído del libro El nombre de Dios es misericordia
14 al 28 de juliol de 2016
any de la misericòrdia
LA MISERICÒRDIA VISCUDA I TE STIMONIADA
Pàg. 5
MN. R. OCTAVI SÁNCHEZ
Rector de la parròquia sant Joan Maria Vianney
Vianney, ministre de misericòrdia
El Santo Cura de Ars, el hombre
que se hizo misericordia (Edibesa,
2009) és el títol d’un llibre sobre
Sant Joan Maria Vianney, escrit pel
sacerdot Jorge López Teulón, originari de la parròquia que porta el
nom d’aquest sant a la ciutat de
Barcelona (c/ Joan Güell, 60). El
títol és un bon resum del que va
ser la vida d’aquest sant, que seria bo que tothom conegués precisament en aquest Any Jubilar que
el papa Francesc ha dedicat a la
misericòrdia.
Des de ben petit, el nen Joan Maria va practicar la misericòrdia amb
els més necessitats, quan veia una
persona pobre o desvalguda no podia romandre de braços creuats, li
TERRA SANTA
8 dies: Del 22 al 29 d’agost de 2016.
10 dies:Del 30 de novembre al 9 de
desembre de 2016.
8 dies:Del 28 de desembre
de 2016 al 4 de gener de 2017.
ÍNDIA CATÒLICA
Santuaris de Goa i Kerala
Del 18 al 29 d’agost
de 2016.
donava allò que tenia o el portava
a casa seva perquè la seva bona
mare el procurés el menjar o l’ajuda que necessitava.
Ja al poblet d’Ars, com a rector,
va fundar “La providència” una espècie d’orfenat per a noies desvalgudes, que fou model d’institucions
similars que es van establir més endavant per tota França. Ell mateix
s’encarregava de la catequesi i de
la seva formació cristiana, ja que
mai va separar l’ajut material del
suport espiritual.
Però el lloc on més va exercir la
misericòrdia va ser al confessionari, on passava una bona part de les
hores del dia, tal com ens ho recorda un altre sant, el tant estimat pa-
pa Joan Pau II: “M'impressiona profundament, en particular, el seu heroic servei al confessionari. Aquest
humil sacerdot que confessava més
de deu hores al dia menjant poc i
dedicant al descans tot just unes
hores, havia aconseguit, en un difícil
període històric, provocar una mena
de revolució espiritual a França i fora d'ella. Milers de persones passaven per Ars i s'agenollaven en el
seu confessionari.”
Des del confessionari ajudava espiritualment a moltes persones, tothom sortia content: els seus consells van ajudar a redreçar moltes
vides, a posar esperança en molts
que l’havien perdut, a unificar famílies trencades, a refermar la fe dels
BRETANYA I
NORMANDIA
Fe i Patrimoni
Del 20 al 27 de
setembre de
2016.
PELEGRINATGE
MERCEDARI A SARDENYA
Santuari de Santa Maria de Bonària
Del 8 al 12 d'octubre de 2016.
Sortides en grup des de Barcelona, sempre acompanyats d'un prevere o guia especialitzat al destí.
Preus tancats amb tots els serveis inclosos. Consulta les nostres sortides a www.ruthtravel.es
que dubtaven... la seva fama es va
estendre per tot arreu, fins al punt
que sortien trens especials des de
l’estació de Lió per anar cap a Ars
per confessar-se amb el seu rector.
Però sobretot el confessionari
és el lloc on el penitent experimenta la misericòrdia i l'amor de Déu,
viu una experiència semblant a la
del Fill pròdig quan és perdonat pel
seu pare, que ple d’alegria li organitza una festa, o la de Zaqueu que
és perdonat per Jesús i que se sent
plenament feliç d’haver canviat de
vida. Déu ens estima moltíssim, és
un Pare bo sempre disposat a perdonar-nos i la confessió és un moment culminant per experimentar
aquest sentiment. n
Pelegrinatges i rutes bíbliques
JAPÓ
IRAN
Un viatge de la tradició a la modernitat.
Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2016.
La Pèrsia Bíblica
Del 7 al 17 de novembre de 2016.
GEÒRGIA
ETIÒPIA
La festa de la túnica sagrada
Del 7 al 16 d’octubre de
2016.
Cristianisme etíop. Celebració de l’Epifania Timkat
– a la Jerusalem africana – Lalibela
Del 12 al 24 de gener de 2017.
Tel. 93 467 32 44 - c/València, 247, 1r. Barcelona
www.ruthtravel.es - [email protected]
Pàg. 6
església arxidiocesana de barcelona
PREGANT EN L'ANY SANT
14 al 28 de juliol de 2016
JOSEP RIUS-CAMPS
Teòleg i biblista
La cara amorosa del Déu
misericordiós i benigne
S’anaven apropant a ell tots els recaptadors de tributs i pecadors per escoltar-lo. Mentrestant, murmuraven tant els fariseus com els
escribes dient: “¡Aquest acull pecadors i menja amb ells!”. Aleshores els adreçà aquesta paràbola:
«Cert home tenia dos fills. El més jove d’ells digué al seu pare: “Pare, dóna’m la part que em toca de la propietat!” I els dividí els mitjans
de vida. No gaires dies després, havent-ho aplegat tot, el fill més jove emigrà a una regió llunyana i allí dilapidà els seus mitjans de vida
vivint llibertinament. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una fam terrible en aquella regió, i ell començà a passar gana. Anà a ajuntarse a un dels ciutadans d’aquella regió, que l’envià als seus camps a guardar porcs. Desitjava saciar-se amb les garrofes que menjaven
els porcs, però ningú no n’hi donava. Quan, però, reflexionà, es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres, mentre jo aquí
pereixo de fam. M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: ‘Pare, he pecat contra el cel i en presència teva; ja no mereixo de dir-me
fill teu: tracta’m com a un dels teus jornalers’”. S’aixecà i anà a trobar el seu pare. Quan ell, però, encara era lluny, el seu pare el va veure
i es commogué; corregué i es tirà al seu coll i el va besar efusivament. Però el fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i en presència
teva; ja no mereixo de dir-me fill teu: tracta’m com a un dels teus jornalers.” Digué, però, el pare dirigint-se als seus criats: “De pressa,
traieu del cofre la millor roba i vestiu-lo, poseu-li un anell a la seva mà i sandàlies als seus peus; porteu el vedell gras i mateu-lo; mengem
i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a viure, estava perdut, i fa poc ha estat trobat.” I començaren a celebrar-ho.
Mentrestant, es trobava el seu fill, el més gran, en el camp. Quan venia i s’apropà a la casa, va sentir música i danses i, havent convocat
un dels servents, inquiria què volia dir tot allò. Ell digué: “El teu germà ha tornat i el teu pare ha fet sacrificar per a ell el vedell gras, perquè
l’ha recuperat sa i bo.” Però ell s’indignà i no volia entrar. Llavors sortí el seu pare i el va pregar. Però ell en resposta digué al seu pare:
“Doncs mira! Fa molts anys que et serveixo i mai no he transgredit cap manament teu ni mai no m’has donat un cabrit d’entre les cabres
perquè el mengi amb els meus amics; en canvi, per al teu fill, que ho ha devorat tot amb les prostitutes, i que tot just ha vingut, has fet
sacrificar el vedell gras.” Ell li respongué: “Tu estàs sempre amb mi, i tot el que és meu és teu! Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè
aquest, el teu germà, era mort i ha tornat a viure, estava perdut i ha estat trobat.”»
Lc 15,1-3.11-32
En la paràbola dels dos fills (o
del fill pròdig), Lluc descriu el
fill més gran com un bon observant de la Llei, incapaç de fer
festa pel retorn del seu germà,
i el fill més jove, com qui ho ha
despès tot vivint llibertinament,
però que, penedit, reflexiona i
torna a la casa paterna. Amb
traços encertats, mostra la cara amorosa del Déu misericordiós i benigne que no passa comptes amb la humanitat per haver
fet mal ús dels béns de la creació, sinó que està sempre esperant que torni el fill més jove per
fer festa amb “música i danses”
i celebrar el seu retorn: “Quan
aquest encara era lluny, el seu
pare el va veure i se li remogueren les entranyes; corregué i es
tirà al seu coll i el va besar efusivament”. En comptes de passar-li factura, diu als seus criats: “De pressa, traieu del cofre
la millor roba i vestiu-lo, poseu-li
un anell a la mà i sandàlies als
peus; porteu el vedell gras i mateu-lo; mengem i celebrem-ho,
perquè aquest fill meu era mort
i ha tornat a viure, estava perdut, i fa poc ha estat trobat”. El
fill més gran, en canvi, que no
s’havia mogut de la casa paterna (“Tu estàs sempre amb mi, i
tot el que és meu és teu!”), no
para de retreure-li al seu pare:
“Doncs, mira!, fa molts anys que
et serveixo i mai no he transgredit cap manament teu ni mai
no m’has donat un cabrit d’entre les cabres perquè el mengi
amb els meus amics; en canvi,
per al teu fill, que ho ha devorat
tot amb les prostitutes i que tot
just ha vingut, has fet sacrificar
el vedell gras”. El pare intenta
fer-li veure que s’ha oblidat del
més important, que el fill més
jove no ha deixat mai de ser el
seu germà: “Calia celebrar-ho i
alegrar-se, perquè aquest, el teu
germà, era mort i ha tornat a viure, estava perdut i ha estat trobat”. De què li han servit “els
molts anys” que ha ajudat servilment al seu pare sense haver
transgredit mai cap manament,
si ha estat incapaç d’estimar?
Se n’havia anat el fill més jove
de la casa pairal perquè se li havia entravessat el compliment
religiós i auster que havia imposat el seu germà? n
14 al 28 de juliol de 2016
any de la misericòrdia
#MISERICORDIANDO
Pàg. 7
per MIQUEL ROF
AGENDA
16 de juliol
Eucaristia missionera
14 de juliol
Organitzada per les delegacions de missions de les
tres Diòcesis de la Província Eclesiàstica de Barcelona.
A les 11 h, a la Casa de l’Església de Sant Feliu de
Llobregat.
22-24 de juliol
Pelegrinatge a Lourdes en
l'Any de la Misericòrdia
Organitza: Parròquia de
Santa Maria del Mar
Assemblea ordinària
de Càritas Catalunya
Com a bisbe de la Tarraconense
responsable de Càritas, presidirà
aquesta assemblea a les 12.30 h
a la seu de la Tarraconense.
24-28 de juliol
Jornada Mundial de la
Joventut a Cracòvia
(Polònia)
15 de juliol
Trobada de final de curs
amb els diaques de l’arxidiòcesi
A les 19 h, a la parròquia de Crist Redemptor.
17 de juliol
Eucaristia amb motiu del
centenari de la primera
pedra de la parròquia
de sant Francesc
d’Assís
A partir de les 12 h, els
feligresos aniran vestits d’època
per participar en la missa.
SABIE S QUE ...?
Tant bon punt fou elegit papa el florentí Juli de Mèdici, que prengué el nom
de Climent VII, promulgà el jubileu de
l’any 1525, amb la butlla Inter sollicitudines et coram nobis, del 17 de desembre del 1524.
El jubileu es celebrà amb poca participació i no gaire entusiasme. El moment històric no era propici. En l’aspecte social, Europa estava sacsejada per les guerres, amenaçada per
l’avenç dels turcs i flagel·lada per la
pesta. En l’aspecte religiós, era gravíssima la situació d’Alemanya que passava ràpidament a la reforma luterana, després de la publicació, el 1517,
de les 95 tesis de Martí Luter contra
les indulgències.
De fet només feia vuit anys que
havia esclatat el conflicte luterà arran de la predicació de la indulgència que Lleó X havia concedit als que
col·laboressin, mitjançant una almoina, a la construcció de la nova basí-
lica de Sant Pere del Vaticà. Però la
crítica radical de Luter contra aquella
pràctica s’havia divulgat arreu, gràcies a la impremta tot just inventada, i
s’havia creat un clima d’inseguretat,
de sospita o d’indiferència, poc propici per celebrar un any jubilar.
En definitiva, l’any sant de 1525 fou
per a Roma un any de desolació, que
semblava pronosticar el desastre que
li sobrevindria dos anys després amb
el despietat sacco di Roma (saqueig
de Roma) per les tropes de Carles V.
Eren moments difícils, que feien
sentir amb més força la necessitat
d’una reforma de l’Església, tant en
el seu cap com en els seus membres.
Reforma ja reclamada des dels dies
d’Avinyó i que perduraria fins el Concili de Trento. n
Text de Mn. Joan Galtés, extret del
llibre Els jubileus en la historia de
l’Església (1300-2000)
Edita: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social - Director editorial: Ramon Ollé i Ribalta - c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; a/e: [email protected] - Web: esglesiabarcelona.cat
Direcció del Full Extra: Itziar Bravo i Tomás - Producció i publicitat: BibiDigital Communication; a/e: [email protected]; publicitat telèfon: 648 70 00 71 - Disseny: Mans i Truñó - Dip. legal B. 3028-1958
QUÈ DIU LA MISERICORDIAE VULTUS SOBRE LA CONFE S SIÓ?
Cap nen
sense bigoti
Gran Recollida de Llet
en favor de
Ajuda’ns, cada
euro compta!
La Gran Recollida de Llet és una iniciativa de
la Fundació Bancària ”la Caixa”, en favor del
Banc dels Aliments, per fer arribar el màxim
nombre possible de litres de llet als més de
350.000 nens que actualment no tenen
accés a aliments bàsics a casa nostra.
Col·labora amb nosaltres i l’aportació que
facis es destinarà íntegrament a les famílies que més ho necessiten del teu entorn
més proper, mitjançant les seus provincials
del Banc dels Aliments.
També pots fer una donació enviant un SMS*
amb la paraula LLET al 28024 o mitjançant el
web:
www.granrecollidadellet.cat
Per cada deu litres de llet que es recullin l’Obra Social ”la Caixa”
en donarà un litre addicional, fins a un màxim de 100.000
litres.
Amb la col·laboració de:
*Donació íntegra del cost de l’SMS, 1,20 euros, destinada totalment a projectes socials de la Fundació Bancària ”la Caixa”. Servei d’SMS de tipus solidari operat per Altiria TIC, núm. d’atenció al client: 902
00 28 98, altiria.com, at. correus 36059 - 28080 Madrid. Informació legal: www.obrasociallacaixa.org / [email protected] Hi col·laboren: Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo.