POSICIONAMENT EN RELACIÓ ALS FETS DE NOU BARRIS

POSICIONAMENT EN RELACIÓ ALS FETS DE NOU BARRIS

 POSICIONAMENT EN RELACIÓ ALS FETS DE NOU BARRIS En relació als fets succeïts dimecres al centre de Serveis Socials de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, els Col·legis professionals de Treball Social, Eduadores i Educadors Socials i Psicologia de Catalunya manifestem el nostre reconeixement i suport tant als professionals com als moviments socials que lluiten al costat dels veïns i les veïnes per la defensa i el compliment dels drets de les persones. Més enllà de l’anàlisi dels fets puntuals, que caldrà fer amb serenor i equanimitat, i condenmant decididament la violència de qualsevol tipus i per part de qualsevol dels actors, hem de partir de la realitat i ser conscients de la situació en què ens trobem. Una realitat en què la pobresa creix, s’intensifica i es cronifica i les desigualtats s’accentuen. La situació ens afecta a tots i posa en risc la cohesió social, però la pateixen amb especial cruesa les persones més vulnerables i afecta especialment determinats entorns. Ciutat Meridiana és el barri més pobre de Barcelona i el que concentra més desnonaments de tota la ciutat, fins al punt d’haver estat rebatejat com a “Villa Deshaucio”. Partint d’aquesta realitat, el primer que cal fer és denunciar, un cop més, la incapacitat de resposta dels sistemes i circuits institucionals per complir amb la seva obligació de garantir els drets de les persones i els mínims per a una vida digna de tota la població. És cert que, davant d’aquesta incapacitat, la ciutadania s’ha mobilitzat i articulat per donar resposta a les demandes de la gent i reivindicar els drets pels quals les Administracions haurien de vetllar, però en cap cas la via és l’expressió de la violència. En aquest sentit, cal doncs reconèixer el paper de les associacions de veïns i veïnes, els moviments socials i les diferents plataformes en defensa dels drets i la dignitat de les persones. Els professionals de l’àmbit social, que tenim la justícia social i l’autonomia personal com a principis i objectius de la nostra tasca, els hem donat i els donem suport i ens sentim partícips de la seva lluita. Com a professionals acompanyem les persones i treballem per desenvolupar i reforçar els vincles relacionals que ens han de permetre construir, entre tots i totes, una societat més justa i cohesionada. En els darrers anys, els professionals dels Serveis Socials ens hem vist sovint sobrepassats i desbordats per un increment de la demanda d’atenció i d’ajuts socials que no ha anat acompanyada de la dotació de recursos necessaris i suficients per donar-­‐hi resposta. Rebutgem l’ús de la violència de tota mena, defensem el paper fonamental dels professionals i la necessitat que el puguin exercir en les millors condicions, i reclamem que es restabelixi el diàleg entre tots els actors implicats —i no només amb els Serveis Socials— per reconduir la situació, començant per treballar amb els veïns i les veïnes mitjançant el restabliment dels plans comunitaris i mirant d’atendre les seves necessitats.