cales de capdepera cala rajada • font de sa cala • cala mesquida

Transcripción

cales de capdepera cala rajada • font de sa cala • cala mesquida
Flora
CALES DE CAPDEPERA
CALA RAJADA • FONT DE SA CALA • CALA MESQUIDA • CANYAMEL
La flora del Llevant Mallorquí
i plantes cultivades
La flora del Levante Mallorquín
y plantas cultivadas
• Editat per:
PATRONAT MUNICIPAL
“CALES DE CAPDEPERA”
• Producció: LEVON, Cala
Rajada, tel: 56 40 83
• Textos: Cati Artigues i
Toni Muñoz
• Traduccions: Francesc
Vives Garau, Linda Hesse i
Lingua Plus
• Fotografia: Cati Artigues ,
Toni Muñoz i Linda Hesse
• Maquetación i fotomecànica:
LEVON
• Fotolits: FCS S.L.
• Impressió: Jorvich s.l.
• Col·laboren: Ajuntament de
Capdepera, G.O.B., Ibatur i
Patronat de Turisme “Cales
de Capdepera”.
• Editado por:
PATRONAT MUNICIPAL
“CALES DE CAPDEPERA”
• Producción: LEVON, Cala
Rajada, tel: 56 40 83
• Textos: Cati Artigues y
Toni Muñoz
• Traducciones: Francesc
Vives Garau, Linda Hesse y
Lingua Plus
• Fotografía: Cati Artigues,
Toni Muñoz y Linda Hesse
• Maquetación y fotomecánica:
LEVON
• Impresión: Jorvich s.l.
• Fotolitos: FCS S.L.
• Colaboran: Ayuntamiento de
Capdepera, G.O.B., Ibatur y
Patronato de Turisme “Cales
de Capdepera”.
INDEX
• Introducció
2
• Les dunes
3
• Les zones humides
6
• La costa rocosa
9
• Cims i penyals
12
• Alzinars
16
• Garrigues
19
• Camps i camins
26
• Alguns consells finals 31
• Calendari de floració
32
• Plantes cultivades
34
• Fassers
34
• Arbres
35
• Arbusts
38
• Plantes aquàtiques
i bulbs
41
• Cactàcees
42
• Calendari de floració
de plantes cultivades 44
INDICE
• Introducción
2
• Las dunas
3
• Las zonas humedas
6
• La costa rocosa
9
• Cimas y acantilados
12
• Los encinares
16
• La maquia
19
• Campos y caminos
26
• Algunos consejos finales31
• Calendario de floración 32
• Plantas cultivadas
34
• Palmeras
34
• Árboles
35
• Arbustos
38
• Plantas acuáticas
y
bulbos
41
• Cactáceas
42
• Calendario de floración
de plantas cultivadas 44
1
INTRODUCCIÓ
La variada geografia de les
Balears possibilita el desenvolupament d’un nombre important de comunitats biològiques.
Arenals i zones humides,
cims i penyals es localitzen
sovint dins àrees geogràfiques d’extensió relativament
reduïda. Aquest és el cas del
Llevant mallorquí, que amb
pocs quilòmetres de separació
ens
ofereix una bona representació dels diferents hàbitats que
podem trobar a Balears.
La vegetació és un component
clau del paisatge, i sobre ella
es fonamenten les comunitats faunístiques. Donat que
les plantes sovint presenten
adaptacions com a resposta
a les condicions característiques dels llocs on viuen, una
observació més acurada de la
nostra vegetació ens pot ajudar
a comprendre millor la realitat
natural de les Balears.
INTRODUCCIóN
La variada geografía de las
Baleares posibilita el desarrollo
de un número importante de
comunidades biológicas.
Arenales y zonas húmedas, cimas y acantilados se
encuentran a menudo en
áreas geográficas de extensión
relativamente reducidas. Este
es el caso del Levante mallorquín, que en pocos kilómetros
de extensión, nos ofrece una
buena representación de los
diferentes hábitats que podemos encontrar en nuestras
islas.
La vegetación es un componente clave del paisaje y sobre
ella se fundamentan las comunidades faunísticas. Debido a
que las plantas presentan a
menudo adaptaciones como
respuesta a las condiciones
características de los lugares
donde viven, una observación
más precisa de nuestra vegetación nos puede ayudar a
comprender mejor la realidad
natural de las Islas Baleares.
LES DUNES
La vida sobre l’arena no és
gens fàcil. Excés de sal, vents
constants, poca capacitat del
sòl per retenir l’aigua, dificultats en la germinació ... fan
que les plantes del litoral
arenós hagin desenvolupat
unes característiques ben
especials per a sobreviure.
La xarxa d’arrels d’aquestes
plantes s’estén al màxim sota
la superfície de l’arena, per tal
de captar l’aigua que es filtra
2
LAS DUNAS
La vida en las zonas arenosas
no es nada fácil. Exceso de
sal, vientos constantes, poca
capacidad del suelo para retener el agua, dificultades para
la germinación, .... hacen que
las plantas del litoral arenoso
hayan desarrollado unas características muy especiales para
sobrevivir.
El sistema radicular, característico de estas plantas, se
extiende al máximo por debajo
3
ràpidament cap al fons, i juga
un paper fonamental en la
fixació de les dunes. El delicat equilibri entre vegetació
i substrat converteix aquests
sistemes naturals en extremadament fràgils davant qualsevol
alteració.
El desenvolupament urbanístic
incontrolat del litoral ha
suposat la destrucció o la
forta degradació dels sistemes
dunars que en el passat existien a Balears. Per això cal evitar la degradació dels pocs que
han aconseguit mantenir-se en
bones condicions fins avui.
Les dunes de Cala Mesquida
es troben relativament ben
conservades, si bé la vegetació
pateix importants danys degut
al trànsit de persones, cavalls i
vehicles motoritzats.
de la superficie con el fin de
captar el agua que se filtra
rapidamente hacia el fondo, y
juega un papel fundamental
en la fijación de las dunas. El
delicado equilibrio entre vegetación y sustrato convierten a
estos sistemas naturales en
extremadamente frágiles ante
cualquier alteración.
El desarrollo urbanístico incontrolado del litoral ha supuesto
la destrucción de la mayoría de
los sistemas dunares que en
el pasado existían en nuestras
playas. Por este motivo es
necesario evitar la degradación
de los pocos reductos que han
conseguido mantenerse en
buenas condiciones.
Las dunas de Cala Mesquida
se encuentran relativamente
bien conservadas, si bien la
vegetación padece importantes
daños debido al tránsito de
personas, caballos y vehículos
motorizados.
• Calystegia soldanella
• Campaneta de mar
• Berza marina
• Lotus cytisoides
• Corona de rei
• Cuernecillo
• Ammophila arenaria subsp.
arundinacea
• Borró
• Barrón
• Medicago marina
• Alfalç marí
• Mielga marina
• Mattiola sinuata
• Pancratium maritimum
• Lliri blanc de marines
• Nardo marino
• Eryngium maritimum
• Card marí
• Cardo marino
4
• Juniperus phoenicea
subsp. macrocarpa
• Sivina
• Sabina
• Juniperus oxycedrus
• Ginebró
• Enebro
5
LES ZONES HUMIDES
A la Mediterrània l’aigua dolça
és un bé escàs. És per això
que a les nostres petites
zones humides es concentren
una sèrie d’espècies molt
característiques, que enlloc
més trobarem donada la seva
dependència de la humitat per
a sobreviure.
El nostre règim de pluges, marcadament estacional, es
caracteritza per uns estius
extremadament secs. És per
això que a Mallorca no comptam amb rius, i les aigües de
pluja es canalitzen pels torrents
fins a la mar. Així i tot a les
desembocadures d’alguns
torrents l’aigua resta embassada durant tot l’any, fent possible la supervivència de plantes
especialment adaptades a
viure en aquestes condicions.
Un bon exemple d’aquest
cas és el torrent de Canyamel.
Apart de les zones humides
pròpiament dites, també a
fonts, pous i altres llocs amb
un cert grau d’humitat hi trobarem plantes especialitzades,
com les falgueres.
6
propiamente dichas, también
en algunas fuentes, pozos y
otros lugares con un mínimo
grado de humedad se encuentran plantas especializadas,
como por ejemplo, los helechos.
• Arundo donax
• Canya
• Caña
• Scirpus holoschoenus
• Jonc
• Junco
• Calystegia sepium
• Corritjola blanca
• Correhuela mayor
LAS ZONAS HÚMEDAS
En los paises mediterráneos
el agua es un bien escaso,
de tal forma que en nuestras
pequeñas zonas húmedas se
concentran una serie de especies muy características que
no encontramos en ningún otro
lugar debido a su dependencia
de la humedad para sobrevivir.
Nuestro régimen de lluvias,
marcadamente estacional, se
caracteriza por unos veranos
extremadamente secos. Es por
ello que en Mallorca no hay
rios y las aguas pluviales se
canalizan por los torrentes para
desembocar en el mar. Sin
embargo, en algunas desembocaduras el agua permanece
estancada durante todo el año,
permitiendo la supervivencia de
algunas especies adaptadas
de una forma especial a estas
condiciones. Un buen ejemplo de ello es el Torrente de
Canyamel.
Además de las zonas húmedas
• Potentilla reptans
• Peu de Crist
• Pie de Cristo
7
• Vinca difformis
• Proenga
• Hierba lechera
• Adiantum capillus-veneris
• Falzia
• Adianto
• Ceterach officinarum
• Dauradella
• Doradilla
• Ulmus minor
• Om
• Olmo
• Tamarix gallica
• Tamarell
• Tamarisco
8
LA COSTA ROCOSA
Adaptades a conviure amb els
forts vents marins carregats
de sal, les plantes que trobarem sobre les roques de vora
la mar són, juntament amb les
de les nostres muntanyes, les
més interessants botànicament
parlant, ja que moltes d’elles
viuen només a Mallorca o a les
Balears.
Totes elles presenten adaptacions per tal de combatre els
efectes deshidratants del vent i
LA COSTA ROCOSA
Adaptadas a convivir con los
fuertes vientos marinos que
transportan grandes cantidades
de sal, las plantas que encontramos sobre las rocas junto
al mar son, juntamente con
las de las montañas, las más
interesantes desde el punto de
vista botánico, ya que muchas
de ellas solo viven en Mallorca
o en las Baleares.
Todas ellas presentan adaptaciones para combatir los efec9
• Crithmum maritimum.
• Fonoll marí
• Hinojo marino
• Limonium sp.
• Siempreviva azul
• Launaea cervicornis
• Eriçó
la sal, adoptant formes baixes
amb fulles petites, gruixadetes i
sovint peludes.
Algunes són fortament
aromàtiques, i sovint són utilitzades
com a plantes medicinals o en
la cuina tradicional mallorquina.
En certs casos, com el de la
camamil·la i el fonoll marí,
la seva recollida abusiva ha
fet minvar les poblacions
d’algunes localitats.
Encara que més propi de
zones humides, cal citar com
a arbre millor adaptat a viure
en aquestes zones el tamarell, del qual es poden trobar
bells exemplars al llarg de la
costa (Font de Sa Cala, Es
Carregador, Cala Gat).
Una passejada sobre les
roques de vora la mar (Cala
Agulla, Es Carregador, Cala
Mesquida) ens proporcionarà
una visió prou il·lustrativa de
les comunitats botàniques que
ocupen aquests indrets.
10
tos deshidratantes del viento y
la sal: formas bajas con hojas
pequeñas, carnosas y, muy a
menudo, peludas. Algunas son
muy aromáticas y suelen utilizarse como plantas medicinales o como condimentos en la
cocina tradicional mallorquina.
Su recogida abusiva ha hecho
disminuir, en algunos casos,
las poblaciones de algunas
especies ( manzanilla, hinojo
marino ).
Aunque más propio de las
zonas húmedas, cabe mencionar como árbol mejor adaptado
a vivir en estos lugares al
tamarindo, del cual podemos
encontrar bellos ejemplares a
lo largo de la costa (Font de
Sa Cala, Es Carregador y Cala
Gat).
Un paseo por las rocas junto
al mar, (Cala Agulla, Es
Carregador, Cala Mesquida)
nos proporcionará una visión
muy ilustrativa de las comunidades botánicas que ocupan
estos lugares.
• Glaucium flavum
• Cascall de mar
• Senecio leucanthemifolius
subsp. rodriguezii
• Asteriscus maritimus
• Santolina chamaecyparissus subsp. magonica
• Camamil.la de muntanya
• Abrótano hembra
11
• Hypericum balearicum
• Estepa joana
• Pastinaca lucida
• Herba pudenta
de semiesfera, rebent el nom
popular de coixinet. Per altra
banda també són freqüents
les espines, que eviten que les
plantes siguin devorades pels
animals herbívors.
En contrast, als penyals i
sobretot a les cares ombrívoles
d’aquests hi trobam una vegetació ben diferent, amb fulles
grans i lluentes i flors de bells
colors. Encara que les nostres
muntanyes presenten poca
altura, en elles hi trobam espècies pròpies de la Serra de
CIMS I PENYALS
Encara que englobades aquí
dins el mateix apartat per
trobar-se sovint una vora l’altra,
les vegetacions de cims i
penyals presenten trets prou
diferents.
Dalt dels cims el factor dominant és el vent, pel que
trobarem una vegetació amb
formes adaptades per tal
d’oferir la menor resistència
aerodinàmica possible. El
disseny més freqüent és el
12
CIMAS Y
ACANTILADOS
Aunque englobadas en este
mismo apartado por encontrarse en muchas ocasiones
una junto a la otra, las vegetaciones de cimas y acantilados
presentan rasgos bastante
diferenciados.
En lo alto de las cimas el factor dominante es el viento, de
forma que se desarrolla una
vegetación con formas adap-
tadas para ofrecer la menor
resistencia aerodinámica posible. El diseño más frecuente es
el de semiesfera, que recibe el
nombre de “coixinet” (pequeña
almohada).
Por otra parte, también son
frecuentes las espinas, que
evitan que las plantas sean
devoradas por los animales
herbívoros.
En contraste con las cimas, en
los acantilados (principalmente
en sus caras más sombrias)
crece una vegetación muy
• Viola arborescens
• Violeta
• Violeta
• Paeonia cambessedesii
• Palònia
• Peonia
13
Tramuntana i d’altres sistemes
muntanyencs europeus.
Les plantes dels cims i penyals
presenten, però, una important
coincidència: són les comunitats més interessants botànicament, ja que entre les plantes
que les formen hi trobam un
gran nombre d’espècies que
en tot el món només viuen a
Mallorca o a les Balears. Són
els anomenats endemismes.
Gairebé tots ells es troben protegits per la llei, pel que no es
poden arrabassar, ni recollir les
seves flors i fruits.
diferente, con hojas grandes
y brillantes, y flores de bellos
colores.
Aunque nuestras montañas
presentan poca altura, en ellas
podemos encontrar especies propias de la Serra de
Tramuntana y de otros sistemas montañosos europeos.
Las plantas de las cimas y
los acantilados presentan, sin
embargo, una importante coincidencia: son las comunidades
más interesantes botánicamente hablando, ya que entre
las plantas que las forman
encontramos un gran número
de especies que sólo viven en
Mallorca o en las Baleares.
Son los denominados endemismos. Casi todos ellos estan
protegidos por la ley, por lo
que no debemos arrancarlos ni
recoger sus flores ni sus frutos.
• Helichrysum ambiguum
• Crepis triasii
• Teucrium marum subsp.
occidentale
• Eixorba-rates blanc
• Hippocrepis balearica
• Violeta de penyal
• Erodium reichardii
• Phlomis italica
• Estepa blenera
• Digitalis minor
• Didalera
• Digital
14
• Croccus cambessedesii
• Safrà bord
• Azafrán
• Helleborus lividus subsp.
lividus
• Palònia borda
• Eléboro
15
• Arbutus unedo
• Arbocera
• Madroño
només es troba ben representat a la Serra de Tramuntana,
degut a l’excessiu aprofitament
per l’home i a la seva lentitud
per créixer. A la península de
Llevant hi podem trobar encara
alguns redols més o manco
representatius, especialment
prop d’Artà.
gran parte de Mallorca, actualmente sólo se encuentra bien
representado en la Sierra de
Tramuntana debido al excesivo aprovechamiento por
parte del hombre y a su lento
crecimiento. En la Península
de Levante existen todavía
algunos reductos más o menos
representativos, especialmente
cerca de Artá.
• Quercus ilex
• Alzina
• Encina
ALZINARS
A Balears no es poden desenvolupar selves tropicals com a
Brasil, ni boscos d’avets com
a Suècia. Aquestes són les
vegetacions més desenvolupades que es poden assolir en
aquells països, i en el nostre
cas l’alzinar és la comunitat
vegetal més important que es
pot formar amb les nostres
condicions de sòl i clima.
Encara que en el passat ocupà
gran part de Mallorca, avui
16
LOS ENCINARES
En Baleares no se pueden
desarrollar selvas tropicales
como en Brasil, ni bosques de
abetos como en Suecia. Estas
son las vegetaciones más complejas que se pueden dar en
estos paises. En nuestro territorio insular el encinar es la formación vegetal más importante
que , de acuerdo con nuestras
condiciones de suelo y clima,
puede subsistir.
Si bien en el pasado ocupó
• Lonicera implexa
• Rotaboc
• Madreselva
17
• Euphorbia characias
• Lletrera visquera
• Ruscus aculeatus
• Cirerer de betlem
• Arrayán morisco
• Smilax aspera
•Aritja
• Zarzaparrila.
• Cyclamen balearicum
• Pa porcí
• Ciclamen
• Polypodium cambricum
• Polipodi
• Polipodium
18
GARRIGUES
Amb el nom de garriga englobam un gran nombre de
comunitats vegetals resultants
gairebé sempre de la degradació de l’alzinar. Aquesta és
la formació vegetal més representativa de les Balears, i una
de les millor adaptades a les
condicions típiques del clima
mediterrani. Per combatre la
forta insolació i transpiració,
la pobresa de les pluges i la
pressió dels animals herbívors
LA MAQUIA
Con esta denominación, más
conocida localmente como
garriga, englobamos un gran
número de comunidades vegetales resultantes casi siempre
de la degradación del encinar.
Esta es la formación vegetal
más representativa de las
Baleares y una de las mejor
adaptadas a las condiciones
propias del clima mediterráneo.
Para combatir la fuerte insolación y transpiración, la escasez
19
• Cistus salvifolius
• Estepa negra
• Jaguarzo morisco
• Erica multiflora
• Xiprell
• Brezo
• Rosmarinus officinalis
• Romaní
• Romero
han desenvolupat una sèrie
d’adaptacions característiques,
com la reducció i enduriment
de les fulles o el desenvolupament d’espines.
Però contrastant amb aquesta
austeritat, és aquí on trobarem
algunes de les espècies més
belles de les nostres illes. Més
de trenta espècies d’orquídies
mediterrànies es donen cita a
les nostres garrigues.
A la zona litoral es poden localitzar associacions botàniques
ben interessants, com és el cas
de la garriga d’ullastre i garballó coberta per pinar i sivinar
que podem localitzar a la
zona de Cala Agulla - Cala
Mesquida.
Moltes de les espècies de
garriga són fortament aromàtiques, riques en reines i olis
essencials. En part és degut
a això que són aquestes les
formacions vegetals més afectades pels incendis forestals,
ja que presenten una alta combustibilitat.
20
de lluvias y la presión de los
animales herbívoros han desarrollado una serie de adaptaciones características, como
por ejemplo son la reducción y
endurecimiento de las hojas o
el desarrollo de espinas.
En contraste con esta austeridad, es en estas zonas donde
se localizan algunas de las
especies más bellas. Más de
30 especies de orquídeas se
dan cita en nuestro monte bajo.
En la zona litoral se localizan
asociaciones botánicas muy
interesantes, como es el caso
de la maquia de acebuche y
palmito, cubierta por pinar y
sabinar ( Zona de Cala Agulla
y Cala Mesquida).
Muchas de las especies propias de esta zona son muy
aromáticas, ricas en resinas
y aceites esenciales. Debido
a ello son plantas altamente
combustibles y, por tanto, son
las formaciones vegetales más
afectadas por los incendios
forestales.
• Genista tricuspidata subsp.
lucida
• Gatova
• Cistus albidus
• Estepa blanca
• Jarilla
• Cistus monspeliensis
• Estepa llimonenca
• Jaguarzo negro
• Arisarum vulgare
• Frare bec
• Frailillos
21
• Pistacia lentiscus
• Mata
• Lentisco
• Ceratonia siliqua
• Garrover
• Algarrobo
• Chamaerops humilis
• Garballó
• Palmito
• Asphodelus aestivus
• Porrasa
• Asfódelo
• Clematis cirrhosa var.
balearica
• Vidalba
• Arum italicum
• Rapa
• Yaro
• Olea europaea subsp. sylvestris
• Ullastre
• Acebuche
22
• Pinus halepensis
• Pi
• Pino carrasco
• Ophrys vernixia
• Sabateta del Bon Jesús
23
• Ampelodesmos mauritanica
• Càrritx
• Carrizo
• Orchis italica
• Limodorum abortivum
• Calicotome spinosa
• Argelaga
• Retama espinosa
• Myrtus communis
• Murta
• Mirto
• Ophrys tenthredinifera
• Mosques vermelles
• Ophrys fusca
24
• Serapias lingua
• Ophrys balearica
25
• Chrysanthemum coronarium
• Margarides
• Crisantemo
• Inula viscosa
• Olivarda
• Olivarda
Entre els arbres hi trobarem
algunes de les espècies que
formen part indiscutible de la
identitat paisatgística de les
Balears, com les oliveres, les
figueres, els garrovers i, molt
especialment, els ametlers.
CAMPS I CAMINS
En arribar la primavera els
camps i camins esclaten en
colors: vermells, blancs, liles,
grocs, ... formant catifes homogènies o bé una amalgama
de tots ells. Aquestes plantes
presenten una elevada capacitat reproductiva, pel que poden
cobrir completament els camps
en pocs anys. És per això que
moltes d’elles són considerades com a “males herbes” pels
agricultors.
26
CAMPOS Y
CAMINOS
Al llegar la primavera los campos y caminos suelen cubrirse
de multitud de colores, blancos,
rojos, lilas, amarillos... formando alfombras homogéneas o
una amalgama de todos ellos.
Estas plantas poseen una
capacidad reproductiva muy
elevada, por lo que en pocos
años pueden llegar a cubrir por
completo extensiones relati-
vamente grandes de nuestros
campos, de tal forma que son
consideradas como “malas
hierbas” por los agricultores.
Entre los árboles destacan
algunas de las especies que
forman parte indiscutible de
la identidad paisajística de las
Baleares, como son los olivos,
las higueras, los algarrobos
y, de forma muy especial, los
almendros.
• Rosa sempervirens
• Gavarrera
• Borago officinalis
• Borraja
• Borraja
27
• Papaver rhoeas
• Roella
• Amapola
• Calendula arvensis
• Llevamà
• Maravilla silvestre
• Daucus carota
• Fonollassa
• Zanahoria
• Oxalis pes-caprae
• Vinagrella
• Flor del sueño
• Convolvulus arvensis
• Corriola
• Correhuela
• Gladiolus bizantinus
• Gladiol
• Gladiolo
• Papaver somniferum
• Cascall
• Adormidera
28
• Bellardia trixago
• Papoles
• Galactites tomentosa
• Card blanc
• Crataegus monogyna
• Garganyer
• Espino albar
• Eriobotrya japonica
• Nisprer
• Nispero
29
• Olea europaea
• Olivera
• Olivo
• Ficus carica
• Figuera
• Higuera
• Prunus dulcis
• Ametller
• Almendro
• Opuntia ficus-indica
• Figuera de moro
• Chumbera
• Punica granatum
• Magraner
• Granado
30
ALGUNS
ALGUNOS
CONSELLS FINALS
CONSEJOS
La forta pressió urbanística i
turística que ha sofert el
nostre territori al llarg de les
darreres dècades, a més a
més dels incendis forestals
que cada any devasten grans
extensions de bosc i garriga,
fan indispensable la necessitat de protegir i respectar les
riqueses naturals que encara
conserva el nostre entorn. Per
garantir aquesta conservació
serà necessari que tots
nosaltres adoptem una sèrie de
mesures bàsiques:
- No sortir mai dels camins, per
tal de no obrir noves vies de
penetració.
- Baix cap concepte arrabassar ni tallar plantes ni parts
d’elles, ni tan sols en aquells
casos en què semblin abundants. Amb una fotografia
gaudirem i permetrem gaudir
a altres persones sense fer
malbè la natura.
- No llençar cap tipus de fems.
Dipositau-lo als seus respectius
contenidors per tal de reciclarlos.
- Mai encendre foc. El risc
d’incendi és extremadament alt
als mesos d’estiu, i tota precaució és poca.
- Evitar els crits i els renous
innecessaris, que a més de
molestar la fauna també poden
fer-ho amb altres persones que
desitgin atracar-se a la natura.
FINALES
La fuerte presión urbanística y
turística que ha experimentado
nuestro territorio a lo largo de las
últimas décadas, además de los
incendios forestales que cada
año devastan grandes extensiones de bosque y monte bajo,
hacen indispensable y urgente
la necesidad de proteger y respetar las riquezas naturales que
todavía poseen nuestras islas.
También es muy importante que
todos nosotros adoptemos una
serie de normas básicas como
son, entre otras:
- No salirse nunca de los caminos, evitando de esta manera
abrir nuevas vias de penetración
o acceso.
- Bajo ningún concepto arrancar
o cortar plantas o parte de ellas,
ni siquiera en aquellos casos en
que parezcan abundantes. (De
todas formas en unos dias se
marchitan; una foto puede ser un
buen recuerdo más duradero.)
-No tirar ningún tipo de basura.
Depositarla en sus respectivos
contenedores para poder reciclarla.
- No encender fuego bajo ningún
concepto. El riesgo de incendio
es extremadamente alto durante
los meses de verano y toda precaución es poca.
- Evitar los ruidos y gritos innecesarios ya que además de
molestar a la fauna, también
pueden hacerlo con otras personas que deseen disfrutar de la
naturaleza.
31
CALENDARI DE FLORACIÓ - CALENDARIO DE FLORACIÓN
Ammophila arenaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ampelodesmos mauritanica . . . . . . . . . . . . . . . .
Arbutus unedo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Arisarum vulgare . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Arum italicum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Arundo donax . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Asphodelus aestivus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Astragalus balearicus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Calendula arvensis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Calicotome spinosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Calystegia soldanella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Calystegia sepium . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cichorium intybus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cistus monspeliensis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cistus albidus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cistus salvifolius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Clematis cirrhosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Convolvulus arvensis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Crepis triasii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Crithmum maritimum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Croccus cambessedesii . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Crucianella maritima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cyclamen balearicum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Chamaerops humilis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Chrysanthemum coronarium . . . . . . . . . . . . . . .
Daucus carota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Digitalis minor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ephedra fragilis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Erica multiflora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Erodium reichardii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Eryngium maritimum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ficus carica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Foeniculum vulgare . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Genista tricuspidata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Gladiolus bizantinus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Helichrysum ambiguum . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Helleborus lividus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Hippocrepis balearica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Hypericum balearicus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Inula viscosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Juniperus oxycedrus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
32
G F M A M J J A S O N D
E F M A M J J A S O N D
Juniperus phoenicea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Launaea cervicornis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Limodorum abortivum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Limonium sp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lonicera implexa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lotus cytisoides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Medicago marina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Myrtus communis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Olea europaea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ophrys fusca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ophrys tenthredinifera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ophrys balearica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ophrys verxinia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Opuntia ficus-indica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Orchis tridentata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Oxalis pes-caprae . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Paeonia cambessedesii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pancratium maritimum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Papaver rhoeas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Papaver somniferum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pastinaca lucida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Phlomis italica
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Phragmites australis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pinus halepensis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pistacia lentiscus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Posidonia oceanica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prunus dulcis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Punica granatum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quercus ilex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Rosmarinus officinalis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ruscus aculeatus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Santolina chamaecyparissus . . . . . . . . . . . . . . Senecio rodriguezii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Serapias lingua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Smilax aspera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tamarix gallica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Teucrium asiaticum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Teucrium marum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Typha latifolia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Urginea maritima
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vinca difformis
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . G F M A M J J A S O N D
E F M A M J J A S O N D
33
PLANTES CULTIVADES
• Cycas revoluta /
Cycadaceae
• Palmera chica
A la segona part del fulletó presentam plantes cultivades procedents dels tròpics, subtròpics
i del Mediterrani.
Les aquí citades creixen a
parcs i jardins, i necessiten
d´una cura contínua que inclogui un rec adequat. Són fassers, arbres, arbusts, plantes
enfiladisses tropicals, cactus,
bulbs i plantes aquàtiques.
•
Fassers
Els fassers pertanyen tots
a la mateixa familia de les
Palmà-cies i estan dividits en
sis subfamilies. Coryhoidees,
Calamoidees, Nypoidees,
Ceroxyloidees, Arecoidees i
Phytelephantoidees.
PLANTAS CULTIVADAS
En la segunda parte del folleto
presentamos plantas cultivadas
procedentes de los trópicos,
subtrópicos y del Mediterráneo.
Las aquí citadas crecen en
parques y jardines. Necesitan
cuidados especiales que incluyen un riego adecuado.
Son palmeras, arboles, arbustos , trepadoras tropicales, cactus, bulbos y plantas acuáticas.
Palmeras
• Phoenix canariensis /
Coryphoideae
• Fasser-Palmera
• Palmera de Canarias
•
34
Washingtonia sp. /
Coryhoideae
• Washingtonia
Todas las palmeras pertenecen a la misma familia- de las Palmáceas
- y están divididas en seis
subfamilias. Coryhoideas,
Calamoideas, Nypoideas,
Ceroxyloideas, Arecoideas y
Phytelephantoideas.
Arbres
En aquest apartat s´inclouen
tant algunes espècies d´arbres
tropicals com d´altres procedents del Mediterrani, com
l´olivera i el xiprer.
Howeia forsterina /
Arecoideae
• Kentia
Árboles
En este apartado se incluyen
tanto árboles de flor tropical
como otros procedentes del
Mediterráneo, como el olivo y
el ciprés.
• Strelitzia nicolai / Musaceae
• Strelitzia
• Strelitzia nicolai / Musaceae
• Strelitzia
•
Phytolacca americana /
Phytolaccaceae
• Rem de moro; Arbre de tinta
• Buena Sombra
35
• Ficus sp. / Moraceas
• Ficus
• Ficus sp. / Moraceae
• Ficus
• Schinus molle /
Anacardiaceae
• Falso Pimiento
•
Grevillea robusta /
Proteaceae
• Grevillea
• Lagerstroemia indica /
Lythraceae
• Lagerstroemia
•
36
• Magnolia grandiflora /
Magnoliaceae
• Magnolia
•
Jacaranda mimosifolia /
Bignoniaceae
• Jacaranda
• Tipuana tipu / Leguminosae
• Tipuana
• Tipuana tipu / Leguminosae
• Tipuana
• Cupressus sempervirens L.
/ Cupressaceae
• Xiprer
• Ciprés
Lagerstroemia indica /
Lythraceae
• Lagerstroemia
37
Arbusts
Els arbusts i les plantes enfiladisses tropicals s’aclimaten bé
en un entorn que no és el seu.
Hem inclòs aquí també alguns
arbusts mediterranis.
Arbustos
Los arbustos y las trepadoras
tropicales se aclimatan bien en
un entorno que no es el suyo.
Incluimos aquí también algunos
arbustos mediterráneos.
• Bougainvillea spectabilis /
Nyctaginaceae
• Buganvília
• Bougainvillea
•
Tecomaria capensis /
Bignoniaceae
• Bignonia
• Lantana sp. / Verbenaceae
• Lantana
• Tecomaria capensis /
Bignoniaceae
• Bignonia
•
•
Caesalpinia gilliesii /
Leguminosae
• Poinciana
• Hibiscus rosa-sinensis /
Malvaceae
• Hibiscus o Malva arbórea
•
38
• Hibiscus rosa-sinensis /
Malvaceae
• Hibiscus o Malva arbórea
Hibiscus rosa-sinensis /
Malvaceae
• Hibiscus o Malva arbórea
Podranea ricasoliana /
Bignoniaceae
• Bignonia
• Pandorea sp. /
Bignoniaceae
• Bignonia
•
Nerium oleander /
Apocynaceae
• Baladre
• Adelfa
39
• Nerium oleander /
Apocynaceae
• Baladre
• Adelfa
•
Datura suaveolens /
Solanaceae
• Trompeters
• Datura
• Jasminum officinale /
Oleaceae
• Gessamí
• Jazmin
Plantes aquátiques i bulbs.
Algunes de les plantes aquàtiques, com és el papir estan
relacionades des de fa milenis
amb la humanitat (recordem la
història de l´Egipte faraònic).
Altres poseeixen un significat
mític com la flor de lotus, relacionada amb el budisme.
Les tuberoses resten durant
l´hivern dins la terra que les
protegeix, cosa que no és
necessària als Tròpics.
Plantas acuáticas y Bulbos
Algunas de las plantas
acúaticas tal como el papiro
están unidas desde hace
milenios a la cultura humana.
Recordemos por ejemplo la
historia del Egipto faraónico.
Otras poseen un significado
mítico como la flor de loto
que está relacionada con el
•
Agapanthus africanus /
Liliaceae
• Agapanto
• Canna indica / Cannaceae
• Canna
Budismo.
Las tuberosas descansan
durante el invierno bajo la tierra
que las protege, lo qual no es
necesario en los trópicos.
•
Plumbago auriculata /
Plumbaginaceae
• Malvesc
•Plumbago
• Pittosporum tobira /
Pittosporaceae
• Pitosporos
•
40
Pittosporum tobira /
Pittosporaceae
• Pitosporos
•
Acanthus mollis /
Acanthaceae
• Acantos
• Nymphaea sp. /
Nymphaeaceae
• Flor d´En Nyofà
• Nenúfar
•
Cyperus papyrus /
Cyperaceae
• Papir
• Papiro
41
Cactàcees.
Estan dividides en tres subfamílies: Pereska, Opuntia, i
Cereus. Les dues darreres
creixen a l´illa.
En l’apartat de les cactàcies
hem inclòs també els Aloes,
plantes suculentes molt freqüents en els jardins i parcs,
que pertanyen a la familia de
les Liliàcees.
Cactáceas
Están divididas en tres subfamilias, que son la Pereska,
Opuntia y Cereus. Las dos últimas crecen en la Isla.
En el apartado de las cactáceas hemos incluido también
las Aloës, plantas suculentas
muy frecuentes en los jardines
y parques, que pertenecen a la
familia de las Liliaceas.
• Dracaena draco /
Agavaceae
• Drago
•
Yucca filamentosa /
Agavaceae
• Iuca
• Yuca
• Opuntia sp. / Cactaceae
• Figuera de Moro
• Chumbera
•
42
• Opuntia sp. / Cactaceae
• Figuera de moro
• Chumbera
Yucca filamentosa /
Agavaceae
• Iuca
• Yuca
• Agave sp. / Amaryllidaceae
• Pita, Donarda, Atzavara
• Agave
•
• Aloë sp. / Liliaceae
Vera, Vulgaris flava,
Atzavara
• Aloe
43
CALENDARI DE FLORACIÓ - CALENDARIO DE FLORACIÓN
Phonenix canariensis . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Washingtonia sp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cycas revoluta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Howeia forsterina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Strelitzia nicolai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Phytolacca americana . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ficus sp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Schinus molle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Grevillea robusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Lagerstroemia indica . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Magnolia grandiflora . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Jacaranda mimosifolia . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Tipuana tipu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cupressus sempervirens L. . . . . . . . . . . . . .
Bougainvillea spectabilis . . . . . . . . . . . . . . . .
Lantana sp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Caesalpinia gilliesii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Hibiscus rosa-sinensis . . . . . . . . . . . . . . . . .
Tecomaria capensis . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Podranea ricasoliana . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Pandorea sp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Nerum oleander . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Datura suaveolens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Jasminum officinale . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . G F M A M J J A S O N D
E F M A M J J A S O N D
Plumbago auriculata . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Pittosporum tobira . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Agapanthus africanus . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Canna indica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Acanthus mollis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nymphaea sp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cyperus papyrus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Dracaena draco * . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Yucca filamentosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Opuntia sp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Aloë sp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Agave sp*. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Opuntia sp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
* La seva floració tarda molts d’anys ./ *
Tardan muchos años en florecer.
44
45
Mallorca, Menorca,
Eivissa, Formentera
Mallorca, Menorca, Ibiza,
Formentera
Compromeses amb
la naturalesa
Comprometidas
con la Naturaleza
Aquí, a les Illes Balears,
la naturalesa sequeix el seu curs.
Aqui, en las Islas Baleares,
la naturaleza sigue su curso
El nostre compromís és preservar la nostra
major riquesa, “ La Naturalesa”. Per això, més
d’un terç del nostre territori ha estat especialment protegit.
Un esforç constant encaminat a conservar,
cuidar i embellir el nostre entorn turístic, per
garantir la tranquil·litat i el descans als nostres
visitants.
Nuestro compromiso es preservar nuestra
mayor riqueza, “ la naturaleza”. Por ello, más
de un tercio de nuestro territorio ha sido especialmente protegido.
Un esfuerzo constante encaminado a conservar, cuidar y embellecer nuestro entorno
turístico, para garantizar la tranquilidad y el
descanso a nuestros visitantes.

Documentos relacionados