Revista ADER Núm. 91
Transcripción
Revista ADER Núm. 91
ader Núm. 91 Abril 2007 Associació de Malalts del Ronyó ADER 30 Aniversari PER MOLTS ANYS! ader Associació de Malalts del Ronyó C./ Pintor Tapiró, 4 - Barcelona Tel.: 934 408 800 - Fax. 933 337 070 e-mail: [email protected] www.aderrenal.org JUSTO MOLINERO 25 ANYS DE COMUNICACIÓ INSUFICIENCIA RENAL CÓMO ESCOGER EL TRATAMINETO QUE MÁS LE CONVIENE ader ader QUÈ ÉS ADER? SERVEIS ADER Associació de Malalts del Ronyó Associació de Malalts del Ronyó QUÈ ÉS ADER? ADER, Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya, és la representant de les persones amb insuficiència renal crònica. És una entitat privada, de caràcter benèfic, d’iniciativa social, fundada l’any 1976 i declarada d’utilitat pública l’any 1987. Des de la seva fundació a l’octubre del 1976, han format part d’aquest col·lectiu moltes persones i totes han treballat per a reivindicar millores en les teràpies substitutives de la insuficiència renal, com l’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal. En definitiva, de la qualitat de vida. Pots trobar més informació a la nostra web: www.aderrenal.org SERVEIS ADER 1 Assistència Social Servei: Gratuït 5 Quiromasatge i reflexologia podològica 2 Assistència Laboral i jurídica 6 Assessorament dietètic 3 Psicologia clínica 7 Altres Serveis 4 Ioga Dies de visita: a convenir Horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER tel. 93 440 88 00 Dies de visita: a convenir Horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER tel. 93 440 88 00 Dies de visita: de dilluns a divendres Horari: de 9:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00h Tractaments cervicals, cames, esquena i espatlles Sessions de 45 minuts Dies de visita: a convenir Només per a malalts en diàlisi i trasplantats Truqueu per demanar dia i hora al telèfon: 93 440 88 00 Informació, reserva i gestió de places d’hemodiàlisi a altres províncies i a l’estranger Dies de visita: dimarts i dijous Horari: de 10:00 a 11:00 h Preu: 7,21 euros/mes DEMANEU INFORMACIÓ AL CENTRE ader Associació de Malalts del Ronyó Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70 e-mail: [email protected] Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70 e-mail: [email protected] www.aderrenal.org ader Associació de Malalts del Ronyó CLAROSCUROS EN LAS CIFRAS Cuando uno observa los números que arroja la actividad de donación y trasplante en el transcurso de 2006 no puede dejar de pensar que, si bien en apariencia algunas cifras no son catastróficas, es evidente que en 2006 se llevaron a cabo 80 trasplantes de riñón menos que el año anterior. Y este es un dato que las administraciones y autoridades sanitarias deberían tener muy en cuenta. Claro que es motivo de alegría que las donaciones desciendan gracias a medidas tomadas en otros campos, como el de la circulación, que disminuyen la mortalidad y que, por otro lado, Catalunya ostente el liderazgo en trasplantes renales en 2006, pero no debemos conformarnos con estos datos. Da la sensación -tal vez equivocada, pero ésa es- de que existe una cierta morosidad a la hora de aplicar soluciones que mejoren, sobre todo, las tasas de donación. Por ejemplo, parece que cada vez está más cercano el despliegue total del programa de donaciones a corazón parado pero existe como una sensación que la cosa no acaba de arrancar; de que no hay un impulso decidido de esta posibilidad que, sin duda, tiene que aumentar las donaciones. Lo mismo pasa con un perfil de donante al cual no se ha prestado tal vez la suficiente atención, cuando potencialmente podía ser muy importante, como es la población inmigrante. Ahora nos dicen desde las altas instancias que se van a llevar a cabo campañas de concienciación entre esta población foránea, a veces tan reticente a donar sus órganos. Pero estos nuevos ciudadanos ya empieza a hacer bastante tiempo que se han consolidado en nuestro país, por lo cual tal vez estos esfuerzos por parte de la administración se hayan demorado un tanto. Además, no debe ser en principio tan difícil llevar a cabo un programa de concienciación cuando la mayoría de las religiones -verdadera fuente de las reticencias en muchos casos- admiten la donación y el trasplante. Pero bueno, lo dicho sólo debe servir como toque de atención. Lo realmente importante y para ello, el departament de salut debe poner todo su empeño, es que no se pierda ningún órgano apto para trasplante, si esto es así, el futuro es halagüeño. EDITORIAL ader ader QUÈ ÉS ADER? SERVEIS ADER Associació de Malalts del Ronyó Associació de Malalts del Ronyó QUÈ ÉS ADER? ADER, Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya, és la representant de les persones amb insuficiència renal crònica. És una entitat privada, de caràcter benèfic, d’iniciativa social, fundada l’any 1976 i declarada d’utilitat pública l’any 1987. Des de la seva fundació a l’octubre del 1976, han format part d’aquest col·lectiu moltes persones i totes han treballat per a reivindicar millores en les teràpies substitutives de la insuficiència renal, com l’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal. En definitiva, de la qualitat de vida. Pots trobar més informació a la nostra web: www.aderrenal.org SERVEIS ADER 1 Assistència Social Servei: Gratuït 5 Quiromasatge i reflexologia podològica 2 Assistència Laboral i jurídica 6 Assessorament dietètic 3 Psicologia clínica 7 Altres Serveis 4 Ioga Dies de visita: a convenir Horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER tel. 93 440 88 00 Dies de visita: a convenir Horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER tel. 93 440 88 00 Dies de visita: de dilluns a divendres Horari: de 9:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00h Tractaments cervicals, cames, esquena i espatlles Sessions de 45 minuts Dies de visita: a convenir Només per a malalts en diàlisi i trasplantats Truqueu per demanar dia i hora al telèfon: 93 440 88 00 Informació, reserva i gestió de places d’hemodiàlisi a altres províncies i a l’estranger Dies de visita: dimarts i dijous Horari: de 10:00 a 11:00 h Preu: 7,21 euros/mes DEMANEU INFORMACIÓ AL CENTRE ader Associació de Malalts del Ronyó Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70 e-mail: [email protected] Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70 e-mail: [email protected] www.aderrenal.org ader SUMARI Associació de Malalts del Ronyó SUMARI PRESIDENT Sr. Matias Ponsa Saladich MEDICINA VICEPRESIDENTA 2a Sra. Mª Teresa Biosca de Sagastuy SECRETARI GENERAL Sr. Antonio Tombas Navarro TRESORER Sr. Lluís Surós Batlló VOCAL Sr. Jorge Parenti Lahoz VOCAL Sr. Joan Masó Hervás VOCAL Sra. Mª José Legaz Martín VOCAL Sr. Juli Real Obradors DESPATX ADER Teresa Boldú Coordinadora María Jesús Rodríguez Secretaria ADER Boletín de la Asociación de Enfermos de Riñón de Catalunya - núm. 91 Redacción y administración: Calle Pintor Tapiró, 4 - Barcelona Tel. 934 408 800 - Fax. 933 337 070 e-mail: [email protected] www.aderrenal.org Autoedición e impresión: Toisonedit, S.L. Nº de depósito legal: 13267-1981 El Boletín ADER no participa necesariamente de la opinión de sus colaboradores, siendo ellos mismos los responsables de ella. El Boletín ADER agradece todas las colaboraciones enviadas a la redacción. MEDICINA Associació de Malalts del Ronyó JUNTA DIRECTIVA VICEPRESIDENT 1r Sr. Angel Serra Romero ader • Insuficiencia renal: Cómo escoger el tratamiento que más le conviene .................................................................... 05 NOTÍCIES • El XXXII Congreso Nacional de Nefrología Pediátrica certifica la eficacia del crecimiento en el fracaso renal crónico .............. 12 • El Imserso amplia en 200.000 el número de beneficiarios de sus viajes .................................................................................. 12 • Catalunya aplicará la receta electrónica en el 2007................ 14 • Células madre del cordón umbilical: la esperanza que aún no ha tocado fin ........................................................................... 14 • “Iniciativa hermanos” ofrece un servicio gratuito .................. 15 • IN MEMORIAM: Josep Romero e Ignasi Fina ........................... 15 ASSAMBLEES • Assamblea General Extraordinària d’Ader .............................. 16 • Assamblea General Ordinària................................................... 16 ENTREVISTA • Justo Molinero........................................................................... 17 ACTIVITATS • Contes i música al Festival Infantil d’Ader 2006 ...................... 20 • 6è Memorial Josep Maria Alaball i Carles Vives ...................... 21 • Ader, present a la 4a commemoració del Dia Internacional de les persones amb Discapacitat ............................................... 22 • Ader celebra els seus 30 anys amb un sopar on es distingeix la fidelitat dels socis .......................................... 22 SALUT • El blanqueamiento dental ........................................................ 25 INFORMACIÓ • El funcionament del transport sanitari per a pacients amb diàlisi .................................................................................... 29 • Cuantía de las pensiones mínimas para el 2007 ...................... 31 ESTADÍSTIQUES • Trasplantaments renals a Catalunya ........................................ 32 • Trasplantes renales por comunidades autónomas .................. 33 BUTLLETA DE SUSCRIPCIÓ .................................................... 34 SERVEIS ADER ............................................................................ 35 Insuficiencia renal: Cómo escoger el tratamiento que más le conviene Introducción Los riñones filtran los desechos de la sangre y regulan otras funciones del organismo. Cuando fallan, se necesita un tratamiento que realice la función de unos riñones sanos para poder sobrevivir. Si usted sufre insuficiencia renal, debe tomar ciertas decisiones sobre su tratamiento. Si decide recibir algún tratamiento, las alternativas son hemodiálisis, diálisis peritoneal y trasplante renal. Cada una de ellas tiene ventajas y desventajas. Si conoce las alternativas que tiene, puede decidir, con ayuda de su médico, lo que le conviene más. Independientemente del tratamiento que elija, deberá hacer algunos cambios en su vida, como la dieta que consume y la manera de planear sus actividades. Sin embargo, con la ayuda de su equipo de atención médica, su familia y sus amigos, usted puede vivir una vida plena y activa. Cuando los riñones funcionan mal Los riñones sanos purifican la sangre al quitarle el exceso de líquidos, minerales y productos de desecho. También producen hormonas que mantienen la salud de los huesos y la sangre. Cuando los riñones funcionan mal, se acumulan productos nocivos de desecho en el cuerpo, puede subir la tensión arterial, y el organismo puede retener líquidos en exceso y no producir suficientes glóbulos rojos. Cuando esto sucede, se necesita un tratamiento que cumpla la función de los riñones. Alternativa de tratamiento: Hemodiálisis Objetivo La hemodiálisis purifica y filtra la sangre por medio de una máquina que libra al organismo temporalmente de desechos nocivos, y de sal y agua en exceso. La hemodiálisis ayuda a controlar la tensión arterial y le ayuda al organismo a mantener el balance adecuado de sustancias importantes como el potasio, el sodio, el calcio y el bicarbonato. Cómo funciona En la hemodiálisis se utiliza un filtro especial llamado dializador que funciona como un riñón artificial para purificar la sangre. Durante el tratamiento la sangre pasa por unos tubos al interior del dializador, el cual filtra y retira los desechos y el exceso de agua. Luego la sangre purificada fluye de vuelta al cuerpo por otra serie de tubos. El dializador está conectado a una máquina que controla el flujo sanguíneo y retira los desechos de la sangre. Hemodiálisis La hemodiálisis se debe hacer por lo general tres veces por semana. Cada tratamiento dura de 3 a 5 horas, o más. Cómo prepararse Si usted elige la hemodiálisis, hay que establecer una vía de acceso a la corriente sanguínea varios meses antes de que usted reciba el primer tratamiento. A muchos pacientes se les coloca esta vía de acceso en calidad ambulatoria. El acceso constituye una forma eficaz de sacar la sangre del cuerpo hacia la máquina de diálisis y devolverla al paciente sin causar molestias. Las dos clases principales de acceso son la fístula y el injerto. • El cirujano hace una fístula utilizando los vasos sanguíneos del paciente. Generalmente se conecta una arteria del brazo directamente con una vena. El mayor flujo de sangre hace que la vena crezca y se fortalezca de manera que pueda usarse para pun5 ader MEDICINA Associació de Malalts del Ronyó MEDICINA Associació de Malalts del Ronyó ciones frecuentes. Este es el tipo preferido de acceso. Es posible que pasen varias semanas antes de que esté listo para utilizarse. Usted probablemente necesitará unos cuantos meses para adaptarse a la hemodiálisis. Los efectos secundarios a menudo se pueden tratar rápida y fácilmente, de modo que debe siempre informar de su aparición al médico y al personal de diálisis. Puede evitar muchos de los efectos secundarios consumiendo una dieta adecuada, limitando la ingestión de líquidos y tomándose los medicamentos que se le formulen. • El injerto conecta una arteria con una vena por medio de un tubo sintético. A diferencia de la fístula, no tiene que desarrollarse, de modo que se puede utilizar más pronto, pero puede presentar más problemas de infecciones y presencia de coágulos. Dieta para pacientes de hemodiálisis La hemodiálisis y una dieta adecuada ayudan a disminuir los desechos que se acumulan en la sangre. En algunos los centros de diálisis hay un nutricionista disponible para ayudarle al paciente a planear sus comidas según las indicaciones del médico. Al escoger alimentos, debe recordar lo siguiente: • Comer cantidades equilibradas de alimentos con alto contenido de proteínas, como carne, pollo y pescado. Quién la realiza Generalmente, un grupo de enfermeras y técnicos capacitados realiza la hemodiálisis en un centro de diálisis. Se puede hacer en la casa del paciente, con la ayuda de otra persona, que es por lo general un familiar o amigo. Si decide hacerse la diálisis domiciliaria, usted y su ayudante recibirán un entrenamiento especial. Las agujas se colocan en el interior de la vía de acceso para sacar la sangre. Al paciente se le da un anestésico local para minimizar el dolor durante la diálisis. Si la enfermedad renal ha avanzado rápidamente, es posible que no haya tiempo de establecer un acceso vascular permanente antes de comenzar los tratamientos de hemodiálisis. Puede ser necesario utilizar como acceso temporal un catéter, que es un tubo que se inserta en una vena del cuello, el pecho o la pierna, cerca de la ingle. A veces se utiliza un catéter como vía de acceso a largo plazo. Los catéteres que se van a necesitar por más de 3 semanas están diseñados para ir debajo de la piel con el fin de aumentar la comodidad y disminuir las complicaciones. 6 ader Complicaciones posibles Los problemas con el acceso venoso son las razones más comunes de hospitalización entre las personas que reciben hemodiálisis. Entre los problemas frecuentes están las infecciones, la obstrucción por coágulos y el mal flujo sanguíneo. Estos problemas pueden impedir que el tratamiento funcione. Es posible que haya que hacer repetidas cirugías para obtener un acceso que funcione correctamente. Otros problemas pueden ser ocasionados por cambios rápidos del equilibrio de agua y de algunas sustancias químicas del organismo durante el tratamiento. Dos de los efectos secundarios frecuentes son los calambres musculares y la hipotensión o el descenso súbito de la tensión arterial. La hipotensión, o tensión arterial baja, puede hacer que el paciente se sienta débil, mareado o con ganas de vomitar. • Controlar la cantidad de potasio que come. El potasio es un mineral que se encuentra en sustitutos de la sal, en algunas frutas (plátanos y naranjas), en verduras, chocolate y nueces. El exceso de potasio puede ser peligroso. • Limitar la cantidad de líquidos que toma. Cuando los riñones no funcionan, el agua se acumula rápidamente en el cuerpo. El exceso de líquidos hace que los tejidos se hinchen y puede provocar hipertensión arterial, problemas cardíacos, y calambres e hipotensión durante la diálisis. • Evitar la sal. Las comidas saladas provocan sed y hacen que el cuerpo retenga agua. • Limitar alimentos como leche, queso, nueces, legumbres y bebidas colas oscuras, ya que contienen grandes cantidades de un mineral llamado fósforo. El exceso de fósforo en la sangre hace que el calcio salga de los huesos, lo que los vuelve débiles y frágiles, y puede causar artritis. Para evitar problemas de los huesos, es posible que el médico le recete medicamentos especiales que debe tomar todos los días con las comidas en la manera en que se le indique. Ventajas y desventajas Cada persona reacciona de manera diferente a si- tuaciones similares. Lo que puede ser un factor negativo para una persona puede ser positivo para otra. El cuadro menciona las ventajas y desventajas generales de la hemodiálisis realizada en un centro de diálisis y de la hemodiálisis domiciliaria. Hemodiálisis en un centro de diálisis ________________________________________ Ventajas - Los centros que la realizan están por todas partes. - Hay profesionales capacitados a su lado en todo momento. - Usted puede llegar a conocer a otros pacientes. ________________________________________ Desventajas - Los tratamientos son programados por el centro. - Usted debe trasladarse al centro para recibir el tratamiento. ________________________________________ Hemodiálisis domiciliaria ________________________________________ Ventajas - Puede hacerla a la hora que usted prefiera (pero tan frecuentemente como el médico lo ordene). - No tiene que trasladarse a un centro. - Usted adquiere un sentido de independencia y de control del tratamiento. ________________________________________ Desventajas - Debe tener una persona que le ayude. - Ayudarle con los tratamientos puede ser estresante para su familia. - Su ayudante y usted necesitan entrenamiento. - Necesita espacio en casa para guardar la máquina y los complementos. 7 ader MEDICINA Associació de Malalts del Ronyó Alternativa de tratamiento: Diálisis peritoneal Objetivo La diálisis peritoneal es otro procedimiento que retira el exceso de agua, desechos y sustancias químicas del cuerpo. Esta clase de diálisis utiliza la membrana interna que reviste el abdomen para filtrar la sangre. Esta membrana, llamada peritoneo, actúa como el riñón artificial. Cómo funciona Se introduce una mezcla de minerales y azúcar disueltos en agua, llamada solución de diálisis, en el abdomen a través de un tubo blando. El azúcar, llamado glucosa, extrae los desechos, sustancias químicas y exceso de agua de los diminutos vasos sanguíneos del peritoneo y los conduce al líquido de diálisis. Después de varias horas, se saca la solución con los desechos de la sangre del abdomen a través del tubo. Luego se llena otra vez el abdomen con una nueva solución de diálisis y se repite el ciclo. Cada ciclo se llama intercambio. 8 MEDICINA Associació de Malalts del Ronyó catéter se deja ahí permanentemente para llevar la solución de diálisis dentro y fuera del abdomen. Tipos de diálisis peritoneal Hay tres tipos de diálisis peritoneal. 1. Diálisis peritoneal ambulatoria continua (CAPD) Este es el tipo más común de diálisis peritoneal. No requiere máquina y puede realizarse en cualquier lugar limpio y bien iluminado. Con la CAPD la sangre se está purificando constantemente. La solución de diálisis sale de una bolsa plástica a través del catéter y entra al abdomen, en donde permanece por varias horas con el catéter sellado. El período en el que la solución de diálisis está dentro del abdomen se llama tiempo de permanencia. Luego, el paciente saca la solución de diálisis de nuevo a la bolsa para desecharla. Empleando el mismo catéter se vuelve a llenar el abdomen con nueva solución de diálisis para que el proceso comience de nuevo. En la CAPD la solución tiene un tiempo de permanencia en el abdomen de 4 a 6 horas (o más). El proceso de extraer la solución usada y reponerla por la nueva dura de 30 a 40 minutos. La mayoría de las personas cambian la solución de diálisis por lo menos cuatro veces al día y duermen con el abdomen lleno de solución por la noche. En la diálisis peritoneal ambulatoria continua no es necesario despertarse para realizar tareas de diálisis durante la noche. 2. Diálisis peritoneal cíclica continua (CCPD) La CCPD utiliza un aparato llamado ciclador que llena y vacía el abdomen de tres a cinco veces durante la noche, mientras el paciente duerme. Por la mañana, el paciente inicia un intercambio con un tiempo de permanencia que dura todo el día. Se puede hacer un intercambio adicional en mitad de la tarde sin el ciclador para aumentar la cantidad de desechos retirados y para disminuir la cantidad de líquido que se queda en el cuerpo. Cómo prepararse Antes del primer tratamiento, un cirujano coloca dentro del abdomen un tubo pequeño y blando llamado catéter. El catéter funciona mejor si el lugar de inserción ha tenido suficiente tiempo para sanar, lo cual sucede de 10 días a 2 ó 3 semanas. Esta es otra manera en la que la planeación del acceso para la diálisis puede contribuir al éxito del tratamiento. Este ader 3. Combinación de CAPD y CCPD Si la persona pesa más de 80 kilogramos o si el peritoneo filtra los desechos lentamente, es posible que se necesite una combinación de CAPD y de CCPD para alcanzar el nivel adecuado de diálisis. Por ejemplo, algunas personas utilizan un ciclador por la noche pero también realizan un intercambio durante el día. Otras hacen cuatro intercambios durante el día y utilizan un miniciclador para realizar uno o más intercambios durante la noche. Con la ayuda de su equipo de atención médica usted determinará el programa más adecuado en su caso. Quién la realiza El paciente generalmente realiza ambas clases de diálisis peritoneal sin ayuda de otra persona. La CAPD es una forma de tratamiento autoadministrado que no requiere aparatos. Para la CCPD, sin embargo, se necesita una máquina que drena y vuelve a llenar el abdomen. Complicaciones posibles El problema más frecuente de la diálisis peritoneal es la peritonitis, que es una infección abdominal grave. Esta infección puede presentarse si se infecta el orificio por el cual el catéter entra al cuerpo o si hay contaminación cuando el catéter se conecta o desconecta de las bolsas. La peritonitis exige que el médico formule antibióticos. Para evitarla, se deben seguir los procedimientos al pie de la letra y se deben aprender a reconocer los signos iniciales de la peritonitis, como fiebre, turbidez o color inusitado del líquido utilizado, y dolor o enrojecimiento alrededor del catéter. Infórmele al médico inmediatamente de la aparición de estos signos para que la peritonitis pueda tratarse rápidamente y se eviten problemas graves. Dieta para pacientes de diálisis peritoneal La dieta en el caso de diálisis peritoneal es ligeramente diferente a la de los pacientes de hemodiálisis. • De todas maneras tendrá que restringir el consumo de sal y líquidos, pero puede consumirlos en mayor cantidad, comparado con un paciente de hemodiálisis. Ventajas y desventajas Cada tipo de diálisis peritoneal tiene ventajas y desventajas. CAPD ________________________________________ Ventajas - Usted puede realizarla solo. - Puede hacerla a las horas que quiera siempre y cuando haga el número de intercambios necesarios para cada día. - Se puede hacer en distintas partes. - No se necesita una máquina. ________________________________________ Desventajas - Puede alterar su horario de cada día. - Es un tratamiento continuo y todos los intercambios deben realizarse 7 días a la semana. ________________________________________ CCPD ________________________________________ Ventajas - Se puede hacer por la noche, principalmente mientras usted duerme. ________________________________________ Desventajas • Debe consumir más proteínas. • Las restricciones en el consumo de potasio pueden ser diferentes. • Es posible que deba disminuir la cantidad de calorías que come porque el líquido de diálisis contiene calorías que pueden hacerlo subir de peso. El médico y un nutricionista especializado en atender personas con insuficiencia renal le ayudarán a planear sus comidas. - Se necesita una máquina. CONCLUSIÓN La hemodiálisis y la diálisis peritoneal son tratamientos que ayudan a realizar el trabajo que los riñones desempeñaban. Estos tratamientos le ayudan a sentirse mejor y a vivir más, pero no curan la insuficiencia renal. Aunque hoy en día los pacientes con insuficiencia renal viven más que antes, con el paso 9 ader ader MEDICINA Associació de Malalts del Ronyó MEDICINA Associació de Malalts del Ronyó de los años la enfermedad renal puede causar problemas como afecciones cardíacas, enfermedades de los huesos, artritis, lesiones de los nervios, infertilidad y malnutrición. Estos problemas no desaparecerán con la diálisis, pero los médicos tienen en la actualidad nuevas y mejores maneras de prevenirlos o tratarlos. Usted debe hablar de estas complicaciones y tratamientos con el médico. (continuación) CUADRO ORIENTATIVO Cómo escoger el tratamiento que más le conviene Fuente: Kidney and Urologic Diseases Information Clearinghouse Hemodiálisis Diálisis peritoneal Trasplante de riñón CUADRO ORIENTATIVO Cómo escoger el tratamiento que más le conviene Hemodiálisis En un centro de diálisis Programación Tres tratamientos a la semana de 3 a 5 horas o más. Domiciliaria Más flexibilidad para determinar la programación de tratamientos. En un centro de diálisis Diálisis peritoneal CAPD Cuatro a seis intercambios al día, todos los días. CCPD Tres a cinco intercambios nocturnos, todas las noches, con un intercambio adicional que comienza a primera hora de la mañana. Trasplante de riñón Donante cadáver Donante vivo Es posible que haya que esperar varios años a que se disponga de un riñón adecuado. Si uno de sus familiares o amigos le dona un riñón, la cirugía se puede programar en cuanto los dos estén listos. Después de la cirugía usted tendrá consultas frecuentes con el médico. Localización Centro de diálisis. El hogar del paciente. Disponibilidad Disponible en la mayoría de comunidades; puede requerir desplazamiento en algunas zonas rurales. Disponible por Ampliamente lo general, disponible. pero no se utiliza ampliamente a causa de los requisitos en cuanto a equipo. Ampliamente disponible. Hay centros de trasplante en todo el país. Sin embargo, la demanda de riñones es mucho más grande que la oferta. Equipo e implementos No se necesitan equipos ni implementos en la casa. Máquina de hemodiálisis conectada al sistema de cañerías de la casa; silla. Ciclador; bolsas de solución de diálisis. No se necesitan equipos ni implementos. 10 Cualquier ambiente limpio que permita el intercambio de soluciones. El almacenamiento de las bolsas de solución de diálisis ocupa espacio. La cirugía se lleva a cabo en un hospital. Domiciliaria Entrenamiento necesario Se necesita poco entrenamiento; el personal de la clínica realiza la mayoría de las tareas. Dieta Debe limitar el consumo de líquidos, sodio, potasio y fósforo. CAPD CCPD El paciente y El paciente deberá asistir su ayudante a varias sesiones de deben asistir a entrenamiento. varias sesiones de entrenamiento. Debe restringir el consumo de sodio y calorías. Donante cadáver Donante vivo El paciente deberá aprender acerca de sus medicamentos y cuándo debe tomarlos. Hay menos restricciones dietarias. Nivel de libertad Poca libertad durante los tratamientos. Mayor libertad durante los días en los que no se recibe tratamiento. Más libertad de programar su propio horario. Sin embargo, debe estar conectado a una máquina varias horas a la semana. Se puede ir de un lado a otro, trabajar, conducir, etc., mientras la solución está en el abdomen. Hay que Ofrece el mayor grado de conectarse a libertad. una máquina durante la noche. No hay que hacer intercambios durante el día. Nivel de responsabilidad El paciente y su ayudante son responsables de la limpieza y preparación del equipo, y del control de los signos vitales. Puede ser estresante para los familiares que ayudan. Hay que hacer intercambios cuatro a seis veces al día, todos los días. Hay que preparar el ciclador todas las noches. Algunos pacientes prefieren dejar que el personal de la clínica lleve a cabo todas las tareas. Hay que tomar inmunosupresores todos los días por el tiempo en que el riñón trasplantado esté funcionan Kidney and Urologic Diseases Information Clearinghouse A service of the National Institue of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases 11 ader NOTÍCIES Associació de Malalts del Ronyó El XXXII Congreso Nacional de Nefrología Pediátrica certifica la eficacia de la hormona del crecimiento en el fracaso renal crónico El tratamiento con hormona del crecimiento es idóneo en los casos en que fallan las estrategias de control nutricional en niños con fracaso renal crónico (FRC). Esta fue una de las conclusiones que se pudieron extraer del XXXII Congreso Nacional de Nefrología Pediátrica que tuvo lugar en Oviedo. Fernando Santos del Hospital Universitario Central de Asturias presentó un estudio en que, a partir del tratamiento con hormona del crecimiento aplicado a lactantes con FRC los cuáles, a pesar de llevar un buen control metabólico y nutricional, presentaban deficiencias de crecimiento, éstos mejoraban el retraso en longitud corporal. El muestreo se realizó de forma aleatoria y en múltiples centros y demostró también que el tratamiento aplicado prácticamente no conllevaba efectos secundarios, ya que los efectos sobre la evolución del peso, las evolución del filtrado glomerular o la maduración ósea eran prácticamente inapreciables. Según el doctor Santos, los resultados del estudio avalan la utilización de la hormona del crecimiento en niños con insuficiencia renal crónica menores de dos años. El Imserso amplia en 200.000 el número de beneficiarios de sus viajes 1.000.000 de personas podrán beneficiarse en el transcurso del año 2007 del Programa de Vacaciones para Personas Mayores del Imserso, que amplía en 200.000 las plazas disponibles en el año 2006. A fin de conseguir este objetivo, el gobierno invierte 75 millones de euros. Una de las novedades que presenta el Programa, además de diversificar la oferta de destinos y estancias, es que el beneficiario del mismo podrá llevar como acompañante a un hijo discapacitado, siempre que el grado de la discapacitación sea igual o superior al 45% y el viajes lo lleve a cabo con sus padres. Para más información, el Imserso pone a disposición de los usuarios el teléfono 901 109 899 y la página web www.imserso-mayores.csic.es. 12 ader NOTÍCIES Associació de Malalts del Ronyó ader NOTÍCIES Associació de Malalts del Ronyó Catalunya aplicará la receta electrónica en el 2007 La receta electrónica será realidad en Catalunya este año, a tenor de las palabras de la consellera de Salut, Marina Geli, el presidente del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Joan Duran, y el gerente de Atención Farmacéutica del Servei Cátala de la Salut, Antoni Gilabert. Por el momento, está funcionando una prueba piloto en las poblaciones de Tortosa (Baix Ebre), Ulldecona (Montsià), La Bisbal (Baix Empordà) y Salt (Gironès). Las ventajas de la receta electrónica se harán evidentes en todos los pacientes, pero sobre todo en los crónicos, ya que evitarán tener que acudir con frecuencia al centro de salud para renovar la prescripción. Marina Geli señaló en la presentación de la novedad que “cuando el sistema funcione, el profesional sanitario no entregará la clásica receta, sino una ‘hoja de medicación’ activa que incluirá un código de barras, además de la información sobre dosis, frecuencia, administración y duración del tratamiento, que el paciente entregará junto a la tarjeta sanitaria al farmacéutico, quien podrá dispensar el medicamento hasta la finalización del tratamiento”. “Iniciativa hermanos” ofrece un servicio gratuíto En España existe una empresa, Secuvita, que bajo el nombre de “Iniciativa hermanos” ofrece a los padres con un hijo enfermo y que estén a punto de tener otro la posibilidad de almacenar gratuitamente la sangre del cordón umbilical de este segundo. Para más información sobre el tema, Secuvita ha puesto a disposición de los usuarios el teléfono 902 998 013. Por otra parte, el director de la Organización Nacional de Trasplante, Rafael Matesanz, presentó el pasado 31 de enero el borrador del Plan Nacional de Sangre de Cordón Umbilical, que prevé almacenar 40.000 unidades de sangre de cordón umbilical en los próximos ocho años, operación ésta que cuenta con un presupuesto de unos 52 millones de euros. Por lo que respecta a Catalunya, actualmente existen catorce unidades obstétricas autorizadas, que se ampliarán en nueve más durante este año. CÉLULAS MADRE DEL CORDÓN UMBILICAL: la esperanza que aún no ha tocado fin Ya hemos hablado (y nos hemos posicionado) en otras ocasiones de las células madre desde este boletín de ADER, pero tal vez no había quedado claro que significa el concepto, así pues, vamos a tratar de arrojar algo de luz sobre el tema. Las células madre tienen esta denominación porque todas las demás células se derivan de ellas, que son todas iguales y son las primeras que forman el embrión. Por otro lado, son capaces de transformarse en células especializadas para cualquier tipo de tejido u órgano y pueden producir más células madre con las mismas propiedades. En este sentido, es de capital importancia el descubrimiento reciente de la vital importancia de las células madre del cordón umbilical. A partir de esta premisa, la comunidad científica tiene un largo recorrido hasta descubrir todas las posibilidades que ofrecen estas células, pero todo parece indicar que tendrán un gran protagonismo terapéutico en enfermedades hoy incurables. En el momento del parto, estas células están presentes en abundancia en el cordón umbilical del que se retiran al poco tiempo para volver a la médula ósea, de la cuál provenían. Es en ese momento del parto cuando se hace la extracción de la sangre del cordón umbilical de donde pasan a un laboratorio especializado donde, previo tratamiento, se pueden almacenar durante décadas. Actualmente, las ventajas de las células madre ya han quedado demostradas en más de 4.000 trasplantes realizados a causa de leucemias, linfomas y otras enfermedades sanguíneas y hoy en día se puede disponer de ellas en cualquiera de los tres ámbitos medicinales en que se centra su aplicación como son la medicina regenerativa, el tratamiento de enfermedades autoinmunes y la terapia contra el cáncer. En el futuro, aumentará el abanico de aplicaciones. 14 IN MEMORIAM Josep Romero El passat dia 6 de març ens va deixar Josep Romero i Martínez, tresorer de la Junta Directiva d’ADER des de l’any 2003 i un dels membres més actius de la nostra associació. Des d’aquest butlletí volem expresar el nostre condol per la seva pèrdua als seus familiars. Ignasi Fina Ens ha deixat Ignasi Fina pocs dies després de compartir amb ADER el sopar del 30è aniversari de la nostra associació, al qual va assistir en representació de l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i en la seva condició de regidor ponent de Salut Pública. Descansi en pau. 15 ader ader ASSAMBLEES Associació de Malalts del Ronyó Associació de Malalts del Ronyó JUSTO MOLINERO Assemblea General Extraordinària d’ADER “EM SENTO CATALÀ DES DEL DIA QUE VAIG ARRIBAR AQUÍ” Diumenge dia 25 de març va tenir lloc una Assemblea General Extraordinària d’ADER en la qual l’ordre del dia va ser facultar la Junta Directiva per tal que ADER s’adhereixi a la Plataforma d’Entitats del Districte de les Corts. La ressolució va ser aprovada per unanimitat. Antonio Tombas, M. Teresa Biosca, Angel Serra, Lluís Surós, Jorge Parenti i Joan Torrets ENTREVISTA MEDICINA Doncs si que... A l’apartat de precs i preguntes l’Assemblea va sugerir allargar el mandat de la junta directiva a 4 anys, per la qual cosa és modificarà l’article 18 dels estatuts que actualment preveuen un període de 2 anys. Assemblea General Ordinària El mateix dia 25 de març també es va fer l’Assemblea General Ordinària presidida pel Sr. Maties Ponsa, amb l’ordre del dia següent: lectura i aprovació de l’acta de l’assemblea anterior, donar compte de la memòria i gestió de la Junta, l’aprovació de l’estat de comptes i ratificació de la nova candidatura al govern de l’entitat. Un cop llegida la memoria i gestió, a la qual l’assemblea va donar la seva aprovació, es van fer les corresponents explicacions de l’estat de comptes, que també es va aprovar per unanimitat. Atès que no hi havia candidatura alternativa, la nova Junta d’Ader queda composta per: PRESIDENT ................................ VICE-PRESIDENT 1r ................... VICE-PRESIDENTA 2a ................ SECRETARI GENERAL ............... TRESORER ................................. VOCAL ...................................... VOCAL ...................................... VOCAL ...................................... VOCAL ...................................... Matias Ponsa Saladich Angel Serra Romero M. Teresa Biosca de Sagastuy Antonio Tombas Navarro Lluis Surós Batlló Jorge Parenti Lahoz Joan Masó Hervás Mª José Legaz Martín Juli Real Obradors Un dels objectius principals que la nova Junta Directiva es marcarà durant aquest mandat serà posar en marxa una campanya per a la captació de socis i la millora de l’accessibilitat de les instal·lacions d’ADER. Voldria començar expressantli l’agraïment d’ADER pel fet d’haver perllongat el temps d’emissió gratuïta pactat en una de les primeres campanyes radiofòniques per a la donació d’òrgans que va fer l’associació. És que també forma part del nostre tarannà informar a la gent per prevenir. Per això a mi no em costa perquè he patit en primera persona una malaltia del ronyó i sé de què parlem, quan parlem de malalties del ronyó. Vostè... Jo vaig tenir fa dotze anys allò 16 que en diuen sorra al ronyó, una cosa que produeix molt malestar. I després em van dir que tenia una pedreta, que encara la tinc i estic una mica “acollonat” perquè diuen que el dia que es mogui... M’han proposat solucions, com l’obstetricia, però com que no es mou, també em diuen que si això no passa val més no dir res. Però de tant en tant, un cop a l’any o així, m’agafa una mica un principi de còlic que em fa expulsar alguna pedreta petita. Diuen que el dolor del part d’una dona és tant fort com aquest. Evidentment, jo no he parit, però si és així, Deu n’hi do les dones, pobretes, com pateixen per tenir fills!. Jo suposo que això va venir de quan vaig estar treballant de taxista. El taxista té un problema i és que no pot anar a fer pipí en qualsevol moment i, per tant, ha d’aguantar i aguantar. De fet, per aquestes raons, els taxistes tendeixen a patir aquests problemes. Per això a la gent li hem d’aconsellar que begui força aigua i que vagi a orinar tantes vegades com el cos li ho demani. Bé, el cas és que vaig començar a patir, em va agafar un dia un mal de ronyó, un mal de ronyó... I em van fer proves, em van mirar, primer em van dir que era sorra i amb el pas del temps em van dir que tenia la famosa pedreta. Vaja, que de la problemàtica del ronyó n’està força sensibilitzat. I tant! “De tant en tant, expulso alguna pedreta del ronyó. Si aquest dolor és comparable amb el del part. Pobretes les dones!” 17 ader ENTREVISTA SUMARI Associació de Malalts del Ronyó Què creu que podrien fer les institucions per sensibilitzar la població davant la donació? Les institucions el que haurien de fer és destinar tota mena de recursos que puguin, primer a fer campanyes que estiguin orientades cap la donació perquè la gent s’ha de sensibilitzar. I després posar a l’abast recursos perquè es pugui avançar en tècniques de trasplantament, que crec que ha de ser, finalment, l’única solució. Vostè podríem dir que ha arribat on és partint de zero a base de coratge. No és el mateix cas, però què li diria a un malalt de ronyó que corre el perill de desinflar-se arran de la malaltia? A veure, només el que ha patit del ronyó sap el mal que fa i com de malament es passa. Després sembla que tot ha passat i ja està, però quan un està en plena crisi és molt fumut... Bé, s’ha de mirar l’horitzó amb la il•lusió i esperança que un dia, tard o d’hora, es trobaran millors solucions. Crec que no s’ha fet més en el tema de ronyó per la manca de mitjans i de recursos i s’hauria de fer l’impossible per donar més recursos a la gent que investiga. Passem més a l’àmbit on vostè és conegut: el de la comunicació. Com comença aquesta aventura que l’ha portat fins aquí? Jo treballava de taxista, i 18 ader ENTREVISTA Associació de Malalts del Ronyó Barcelona es preparava per a un gran esdeveniment com van ser els Mundials de Futbol de 1982. La ciutat es movia i jo vaig pensar: a veure, nosaltres que tenim una empresa de taxi amb radiotelèfon, que sabem el que és estar connectat al voltant d’una centraleta, si muntéssim una emissora de ràdio, encara que fos en família, per als taxistes (tant pels que porten emissora com els que només porten ràdio) dedicada a posar música i radiar missatges referents a recuperar objectes seria un bon servei. I aprofitar també si hi ha alguna urgència a casa, donar un telèfon perquè la família els pugui localitzar. Ara tothom té telèfon mòbil, però llavors no. Aquesta va ser la idea de muntar l’emissora. Després van passar els Mundials i l’emissora va continuar i bé, hem passat de tot, a empentes i rodolons hem arribat fins aquí, a la celebració dels primers vint-i-cinc anys. que per ordre del Govern espanyol ens van tancar l’emissora. Ens vam estar un any amb la boca tancada, això és una cosa que suposo que no podrem oblidar mai. Com tampoc podrem oblidar el dia de la reapertura de Ràdio Tele Taxi, quan ja ens havien donat la concessió, amb una festa que vam fer un Diumenge de Rams i va ser molt entranyable. O també quan vam fer la festa, en aquest mateix carrer on som, amb motiu de la inauguració d’aquests estudis. Que celebraran amb una gran festa, oi? També els va rebre el papa. Farem una festa molt important a Can Zam i volem que hi siguin tots els artistes que han tingut alguna cosa a veure amb aquests vint-i-cinc anys. Quins fets remarcaria en aquest quart de segle de Ràdio Tele Taxi? Ui. Hi ha coses bones i dolentes. Remarcaria en especial un 29 de desembre de l’any 86 “Les institucions el que haurien de fer és destinar tota mena de recursos tant en campanyes de difusió com en inversió tecnològica” Un altre dia inoblidable, el dia que ens va rebre el papa Joan Pau II. Vam anar en un creuer i vam enregistrar la Salve entre tots. El papa es va mostrar molt agraït i ens va enregistrar un indicatiu per a la ràdio que vam estar passant durant molt de temps. Bons i mals moments, però el que queda són els moments en què ho hem passat molt bé; els moments grats que perduraran tota la vida. El programa emblema de tota aquesta singladura ha estat El Jaroteo. Que continua. Ara mateix n’acabo de sortir. Ara ens estem replantejant una mena de transformació, perquè els nostres oients es fan grans i hem d’anar pensant en els seus fills i tenir continuïtat. I això vol dir incorporar locutors nous i gent jove; de fet ja tenim bastant gent jove, estem en constant renovació; i, és clar, també la implantació de les noves tecnologies. No ens volem quedar enrere en aquest aspecte. Per cert, jo sempre he tingut una curiositat. D’on ve aquest nom d’El Jaroteo? Es que jo sóc d’un poble de Córdova, que es diu Villanueva de Córdoba, i que abans es deia Villanueva de la Jara i als de Villanueva ens diuen “jarotes” i per tant, què podíem fer amb “jarote”? Doncs El Jaroteo. I ja es va quedar així. I al cap d’aquests vint-i-cinc anys, i a banda de molts altres premis, ha arribat el premi Ondas. Això ha estat el reconeixement de la cadena SER a la nostra tasca i nosaltres li agraïm molt perquè ve d’una empresa molt gran que ha reconegut una empresa petita com és la nostra i això és molt important per a tots, la gent que hi treballa, la nostra audiència... I també la seva empresa ha treballat molt bé en el sentit integrador, no? En el sentit de saber difondre una cultura autòctona sense oblidar la difusió i defensa de la cultura d’adopció. És clar, jo em sento català des del dia que vaig arribar aquí. Fa quaranta anys que sóc català, ja. Per tant, se n’ha parlat molt del tema de la integració. Jo crec que hi ha una bona in- “El meu missatge és que val la pena viure aquesta vida que ens ha tocat: gaudim-ne!” tegració i a nosaltres ens ha seguit, majoritàriament, gent vinguda de fora però també molts catalans que els agrada l’alegria i la nostra música; el flamenc aquí sempre ha agradat molt i, a més, jo sóc d’aquí i, per tant vull difondre el que és nostre. I ara, a més ja no se’n parla de gent vinguda de fora. Ara la immigració que ens ve és una altra i ara veurem com la podem encarar. I els que ho hem viscut, els que hem nascut fora de Catalunya hem de ser tolerants, receptius, cap la gent que ens ve. Em parlava vostè del flamenc. Vostè que hi entén, quins són els artistes que més li agraden avui en dia? Doncs la música flamenca que més m’agrada es fa a Catalunya, precisament. Tenim Miguel Poveda que és molt reconegut arreu de l’Estat espanyol; tenim i gaudim de la Mayte Martín, i després tenim grups de flamenc que ho fan molt bé. Ja en l’àmbit espanyol tenim Isabel Pantoja, José Mercé, que m’agrada molt, ens vam quedar sense el Camarón, amb moltes arrels a Catalunya i que curiosament va venir a morir a Badalona. I més enllà de l’àmbit professional, quines són les seves aficions? M’agrada molt navegar i les motos. M’agrada navegar si fa bon temps, si no, no gaire, i tinc allà al port de Mataró un petit vaixell i sortim la meva dona, la meva filla i jo a pescar a la tarda. I després les motos. Tinc una Harley Davidson i em passo el dia netejant-la, perquè el que té una Harley la compra per netejar-la, i la tinc molt personalitzada. Ja fa gairebé deu anys que la tinc i està com el primer dia. Millor que el primer dia! I no voldria acabar aquesta entrevista sense enviar un missatge d’ànim als malalts del ronyó. Si m’ho permeten, m’agradaria aconsellar-los que tinguin aficions, que val la pena viure aquesta vida que ens ha tocat, i que ja que estem en aquest món, gaudim-ne. Pau Valero 19 ader ACTIVITATS ader ACTIVITATS Associació de Malalts del Ronyó Associació de Malalts del Ronyó CONTES I MÚSICA AL FESTIVAL INFANTIL D’ADER 2006 La jornada més festiva de cada any per a la mainada d’ADER, el dia que els visita el Pare Noel, va tenir lloc aquest any el 17 de desembre al Liceu Francès de Barcelona, àmbit, d’altra banda, amb una llarga tradició de col·laboració amb la nostra associació en aquesta festa. Puntualment, gairebé dues hores abans que comencés l’espectacle, els socis d’ADER que col·laboren a fer que la jornada sigui un èxit estaven ultimant els detalls per complir aquest objectiu. Després d’un bon esmorzar, que com sempre s’ofereix als assistents, va començar l’original actuació del grup d’animació “Pentinar el Gat”, que va presentar una iniciativa original, com ara la lectura recitada de contes complementada amb un fons musical que enfasitzava les diferents emocions que la narració anava suscitant. 6è Memorial Josep Maria Alaball i Carles Vila El record dels qui van ser socis d’ADER, Josep Maria Alaball i Carles Vila, i que van fer tant per impulsar la pràctica de l’esport entre els nostres associats perdura any rere any i es fa palès en el Memorial que els dediquem a tots dos. Aquest any hem arribat a la sisena edició. Diumenge dia 3 de desembre, al complex esportiu Nova Icaria es va viure una matinal de futbol-sala com és habitual en aquesta celebració. Com ja és sabut, més enllà dels resultats, els participants aspiraven a passar un matí d’esport i alegria tot retrobant-se amb vells amics i fentne de nous, si escau. Matias Ponsa, president d’ADER Després d’aquest espectacle, que va entretenir tant a grans com a petits, va venir el moment més esperat per la mainada: l’aparició del Pare Noel, tot travessant el passadís que divideix el pati de butaques per dirigir-se a l’escenari des d’on lliuraria els regals. Amb el somriure dels assistents per la satisfacció d’un matí ple d’alegries, la festa es va donar per acabada a les dues del migdia. Ara, tocava dedicar-se a jugar. Com sempre, volem donar les gràcies a les empreses de joguines, estaments públics i privats i a totes les persones que amb la seva col·laboració han fet possible dur a terme aquest esdeveniment. 20 21 ader ACTIVITATS ader ACTIVITATS Associació de Malalts del Ronyó Associació de Malalts del Ronyó ADER, present a la 4ª commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat El 30 de novembre de 2006 es va celebrar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que arribava a la seva quarta edició. El seguit d’actes van tenir lloc al Centre Cívic Joan Oliver- Pere IV i va constar d’un seguit d’activitats esportives matinals, com ara partits de golbol, boccia i d’hoquei sala i a la tarda amb la celebració d’una taula rodona amb el tema “L’esport adaptat com a eina d’integració social”, que va estar moderada pel conegut periodista esportiu Quique Guasch. A continuació els assistents van poder gaudir de l’audició del quartet “Veus del Pirineu”. L’acte va concloure amb un petit refrigeri a l’auditori del Centre Cívic. La jornada va estar organitzada pel districte de les Corts i l’Ajuntament de Barcelona, amb la participació directa de les associacions de persones amb discapacitat del districte. lona, Ignasi Fina, la doctora Roser Deulofeu, directora de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) i metges i personal d’infermeria de diferents centres mèdics i hospitals, que durant tots aquests anys han atès els pacients d’ADER. La celebració va tenir lloc al restaurant La Fontana de l’Eixample on els assistents van poder gaudir d’un extraordinari menú que va culminar amb un espectacular pastís d’aniversari. ADER CELEBRA ELS SEUS 30 ANYS AMB UN SOPAR ON ES DISTINGEIX LA FIDELITAT DELS SOCIS El propassat dia 9 de març es va celebrar un sopar en el qual es van commemorar els primers 30 anys de l’Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya (ADER) que va iniciar les seves passes l’any 1976. Prop de cent assistents van poder reviure tot el que ha estat aquest periple, durant el qual l’Associació ha contribuit ostensiblement a la millora de les condicions de vida dels malalts renals, tot recordant, en les seves converses de taula, el que han estat aquestes tres dècades. Precisament, la història d’aquests trenta anys va quedar reflectida en un dossier de resum, editat per ADER per a l’ocasió, que va ser distribuït entre tots els assistents. A banda dels socis, al sopar també van assistir el regidor de Salut de l’Ajuntament de Barce- 22 23 ader ACTIVITATS Associació de Malalts del Ronyó ader SALUT Associació de Malalts del Ronyó EL BLANQUEAMIENTO DENTAL Hoy en día el blanqueamiento se ha convertido en una terapia dental que blanquea los dientes suavemente y de forma eficiente. Cada vez más pacientes conocen sus posibilidades y nos preguntan a los dentistas por este tratamiento. Jordi Bosch, Matias Ponsa, Juan Molina, Angel Sáez i José A. Coterillo Cinta Rodríguez, Ignasi Fina i Matias Ponsa Vidal Paunero, Ignasi Fina i Matias Ponsa Pedro Espiga, Ignasi Fina i Matias Ponsa El blanqueamiento dental puede realizarse a un conjunto de dientes comprometidos estéticamente o bien a un solo diente que pueda haberse oscurecido tras una endodoncia o trauma dental. Trataremos en este artículo del blanqueamiento externo, aquél que se realiza a todos los dientes implicados en la sonrisa para una mejora generalizada de su color. La parte visible de los dientes, la que emerge hacia fuera de las encías, está formada de fuera hacia adentro por: Esmalte: la capa más externa, muy dura y resistente, a base de cristales de hidroxiapatita. Ferran Bernaola, Ignasi Fina i Matias Ponsa R. Deulofeu Posteriorment, es va lliurar un diploma als socis fundadors José A. Coterillo i Jordi Bosch, que van recordar amb emoció els inicis de la fundació de l’entitat i un seguit de diplomes commemoratius als socis per tots aquests quasi trenta anys de fidelitat a ADER. Cal recordar que aquesta associació va néixer l’any 1976 amb la ferma voluntat de dur a terme una lluita en favor de la millora de la qualitat de vida dels malalts de ronyó. En una època marcada per l’adveniment de la democràcia, en què tot estava per fer, les primeres passes es van dirigir a pressionar les diferents administracions en el sentit d’impulsar polítiques destinades a implementar els nous avenços que poguessin ajudar els malalts. Des de llavors, ADER ha esdevingut un referent tant per als malalts renals de Catalunya com per a les institucions i entitats civils i polítiques sanitàries vinculades al tema renal. 24 Dentina: la capa más interna y menos mineralizada, la que en verdad confiere a sus dientes su color natural, que serán más o menos blancos en función de la raza, la edad, la genética del individuo. Las manchas externas (café, tabaco, sarro) ubicadas en el esmalte son habitualmente eliminadas sin problemas con una higiene dental. El color de los dientes viene pues predeterminado por la coloración natural de la dentina del diente. Esta coloración (interna) puede ser más o menos amarillenta. Es sobre este tejido dentario donde se produce básicamente el efecto blanqueador con las técnicas de blanqueamiento. 25 ader SALUT Associació de Malalts del Ronyó ader SALUT Associació de Malalts del Ronyó Las técnicas actuales de blanqueamiento se basan en la utilización de dos productos: - peróxido de carbamida (en general para tratamientos ambulatorios, en casa) - peroxido de hidrógeno (básicamente para tratamientos en clínica pues a la misma concentración de producto, el peróxido de hidrógeno tiene una capacidad oxidante 10 veces mayor, con las ventajas e inconvenientes que eso comporta, el manejo de estos productos debe ser realizado en la clínica dental). Estos productos son capaces (mediante su activación por calor y/o luz especial o mezcla de productos) de desprender moléculas de H²O² que son capaces de “filtrarse” a través del esmalte de los dientes. Así, el tejido interno (dentina) que da color a los dientes, sufre un proceso de oxidación que se traduce en un blanqueamiento de los tejidos dentarios. Así pues, se trata de un blanqueamiento desde “dentro” del diente. La intensidad de blanqueamiento que se consiga dependerá de cada paciente, de su color particular, que deberá ser estudiado por el especialista para determinar las mayores o menores expectativas del blanqueamiento. En cualquier caso la respuesta biológica no nos permite a los dentistas garantizar un resultado final concreto. En pacientes con hipersensibilidad dental deberá preferentemente realizarse el tratamiento en clínica pues solamente allí podremos aislar y proteger las zonas más sensibles aplicando el producto sólo donde nos interese. Los empastes que ya tenga en boca o las coronas (fundas) no cambiarán de color por lo que puede ser necesario cambiarlos/as a posteriori para igualar el color respecto al blanqueamiento conseguido. El sector de dientes que se somete a blanqueamiento es habitualmente el comprometido en la sonrisa, los diez dientes de delante, de comisura a comisura labial. En el caso de tener algún empaste defectuoso o filtrado en esta zona será preciso cambiarlo antes del blanqueamiento para evitar problemas de sensibilidad postoperatoria tras el blanqueamiento. TÉCNICAS DE BLANQUEAMIENTO Tinción del diente por los cromóforos absorbidos por la superficie del esmalte o situados en el interior del tejido dental. Las moléculas de peróxido se difunden en la substancia dental oxidando los cromóforos fragmentándolos formando moléculas menos coloreadas • Ambulatorio (en casa, y bajo supervisión del profesional) Se toman unos moldes de la boca del paciente y se confeccionan en laboratorio unas férulas (estructura plástica flexible) que se amoldan a la forma de los dientes. Una para los dientes superiores y otra para los dientes inferiores. Son transparentes, no molestan en absoluto y se puede hablar con ellas puestas. Se entregan al paciente las dos férulas y un Kit de blanqueamiento que contiene jeringas con el producto blanqueador. CONSIDERACIONES PREVIAS AL BLANQUEAMIENTO Es imprescindible una limpieza bucal antes del tratamiento para poder así eliminar todas las manchas extrínsecas (exteriores) y que el producto tenga máxima eficacia. Todas las técnicas de blanqueamiento funcionan, es indiferente que el tratamiento se realice en casa o en Clínica o en técnicas mixtas. Es poco relevante que el producto se active mediante láser, luz halógena o luz de plasma. El mecanismo de actuación es siempre el mismo. Responden bien casi todos los dientes excepto aquellos con “tinciones por tetraciclinas (colores marrones o grises)”. Para estos pacientes, que tomaron tetraciclinas en la época de su vida en los que se estaban formando sus dientes, se recomiendan técnicas combinadas y mayor duración de los tratamientos. 26 Cada noche y durante 15 días (el tiempo dependerá del producto y concentración del mismo), tras el cepillado de dientes se deposita una pequeña cantidad en la férula, a la altura de cada uno de los dientes a blanquear, y se pone en la boca. A la mañana siguiente se retiran las férulas de la boca y se limpian con agua fría. Es normal notar cierta sensibilidad al frío al enjuagarse los dientes. 27 ader SALUT Associació de Malalts del Ronyó ader INFORMACIÓ Associació de Malalts del Ronyó • Clinico (en Clínica y bajo supervisión del profesional) Todo el tratamiento dura 1 hora aproximadamente (si se realiza con sistemas que activen el producto en todos los dientes a blanquear al mismo tiempo), con tres o cuatro breves pausas para renovar el producto blanqueador que depositamos en los dientes. EL FUNCIONAMENT DEL TRANSPORT SANITARI PER A PACIENTS AMB DIÀLISI • Técnicas mixtas Aquellos procedimientos que combinan sesiones en clínica con el blanqueamiento domiciliario. Suelen consistir en una o dos sesiones clínicas con técnicas convencionales (laser, plasma, halógena) para proseguir el resto del tratamiento en domicilio. Tienen la ventaja respecto al ambulatorio puro de que el paciente en la primera sesión puede ver ya un cierto blanqueamiento en los dientes tratados. El funcionament del transport sanitari per a pacients amb diàlisi va ser el tema d’una xerrada a la seu d´Ader a càrrec del director d’Atenció al Ciutadà del Servei Català de la Salut, Joan Lluís Piqué, el doctor Martín Leoz i Raül Lobo. En línies més generals, els ponents van explicar que cada comunitat autònoma té la seva pròpia organització. A Catalunya l’organització es basa en el transport sanitari col·lectiu, però també individual si es necessari. A Catalunya, es calcula que el transport programat com a màxim suposa una hora d’espera, mentre que el no programat pot allargar-se fins a les quatre hores. Una de les preocupacions dels assistents va ser els horaris programats, els retards en molts casos tant a la recollida del domicili com a la sortida del centre, la manca de coordinació i de coherència en l’organització de rutes per part de les empreses d’ambulàncies, el mal estat d’alguns vehicles i també, en alguns casos, es va fer palesa la queixa per la manca de professionalitat d’alguns membres del personal d’ambulàncies, per bé que també es va destacar la bona disponibilitat que presenta la majoria d’aquests professionals. Davant la situació, els ponents van comprometre’s a demanar les responsabilitats pertinents. En tot cas, des del passat mes de juliol s’està aplicant una reestructuració del sector de les ambulàncies que ha de comportar millores en tots aquests aspectes. També es va parlar sobre què succeeix amb el transport quan un pacient viatja a una altra comunitat autònoma on no hi ha transport col·lectiu, tot assenyalant que s’intentaria compensar les despeses de transport amb l’equivalent del cost de la despesa que el pacient té a Barcelona. La finalitat de la trobada va ser que els responsables sanitaris poguessin conèixer de primera mà la problemàtica que suposa per als pacients alguns aspectes relacionats amb el transport sanitari. UNA VEZ REALIZADO EL BLANQUEAMIENTO El blanqueamiento final obtenido permanecerá invariable en boca durante unos 2 años, dependiendo de cada paciente, de sus dientes, y de su cuidado. En cualquier caso, cuando decae el blanqueamiento, nunca se recupera el color inicial, siempre quedan más blancos. En este caso bastará un “recordatorio” del tratamiento de blanqueamiento para recuperar el máximo blanqueo inicial. Consiste en una sesión de 20 minutos en Clínica o de algunos días en domicilio, según la técnica escogida (clínica o ambulatoria). Las manchas externas que puedan ir apareciendo a causa de café, te, tabaco, coca-colas, espinacas, complejos vitamínicos bebibles de hierro, enjuagues con colutorios a base de clorhexidina,… podrán ser eliminadas mediante limpiezas bucales o el uso diario de pastas dentales como Rembrandt, Dentiblanc, etc. PER A QUALSEVOL DUBTE REGIONS SANITÀRIES DE CATALUNYA Fuentes consultadas: www.blanqueamientodental.com www.dentsply.es/Noticias/clinica1801.htm www.omnidental.com.ar/lasersmile.htm www.blanqueamientodentaliceberg.com/blanqueamiento-dental/protocolo.html Dr. Miguel Angel Carreño Hernández, Director medico Clinica Miravé - Mil.leni - Travesera de Gracia, 71 bajos Tuset 36 - 08006 Barcelona 90110110 / 932379991 email: [email protected] webs: www.clinicamirave.es / www.blanqueamientodental.com © Miguel Angel Carreño Hernández Se autoriza la difusión en los medios escritos y/o electrónicos de ADER 28 Seu a Barcelona Edifici Mestral. Parc Sanitari Pere Virgili Esteve Terradas, 30 08023 - Barcelona Tel. 93 259 41 00 Fax 93 259 41 01 [email protected] Seu a l’Hospitalet de Llobregat Av. de la Granvia, 8-10, 5a pl. 08902 - L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 421 32 55 Fax 93 432 14 65 Seu a Sant Cugat del Vallès Av. Lluís Companys, 44 08172 - Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 55 26 Fax 93 675 54 05 Seu a Badalona Av. Martí i Pujol, 198-202 08911 - Badalona Tel. 93 384 79 80 Fax 93 384 79 90 Regió Sanitària Girona Sol, 15 17004 - Girona Tel. 972 20 00 44 Fax 972 20 38 66 Regió Sanitària Lleida Av. Alcalde Rovira Roure, 2 25006 - Lleida Tel. 973 70 16 00 Fax 973 24 91 40 Regió Sanitària Camp de Tarragona Av. Maria Cristina, 54 43002 - Tarragona Tel. 977 22 41 51 Fax 977 24 55 54 Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran Pl. Capdevila, 22 baixos 25620 - Tremp Tel. 973 65 46 17 Fax 973 65 46 31 [email protected] [email protected] [email protected] 29 ader INFORMACIÓ Associació de Malalts del Ronyó TRÀMITS PER SOL·LICITAR PLAÇA D´HEMODIÂLISI PER A DESPLAÇAMENTS EVENTUALS - Sol·licitud amb les dades exactes de diàlisi i informe mèdic del pacient al centre de destí. - Un cop confirmada la reserva, el centre de tractament habitual ha de tramitar el Model I (segons indicació posterior), (en cas d’anar a una altra comunitat autònoma) o el full de derivació, (per desplaçar-se a un indret de Catalunya). MODEL I (sol·licitud d’assistència sanitaria programada fora de la comunitat autònoma) o FULL DE DERIVACIÓ ( sol·licitud d’assistència sanitaria programada dins de l´àmbit de Catalunya) - Serologies víriques actualitzades (últim mes abans del desplaçament). - Cal recordar que, pel que fa al transport, cada comunitat autònoma o regió sanitària s’organitza segons els seus paràmetres, per la qual cosa s’ha d’estudiar individualment el cas de cada pacient. Per qualsevol dubte, es recomana consultar a la regió sanitària corresponent. - Els recordem que, tot i els consells que els acabem de donar, a ADER estem a la seva disposició per tal d’assessorar-los en qualsevol d’aquests aspectes (telèfon 93 440 88 00). De la mateixa manera, a l’apartat d’enllaços de la pàgina web de l’Associació www.aderrenal.org poden trobar informació sobre els centres de diàlisi d’arreu del món. COM ES TRAMITA: MODEL I El centre sanitari que atén el pacient, un cop conegut el destí sol·licitat, emplena aquesta sollicitud i la tramet per correu electrònic a la seu de Barcelona de la Direcció d’Atenció al Ciutadà de la Regió Sanitària. Quan la Direcció d’Atenció al Ciutadà de la Regió Sanitària l’autoritza la retorna signada i segellada al centre asisstencial que ha formalitzat la sol-licitud per tal que la lliuri al pacient. FULL DE DERIVACIÓ En el cas que el tractament es vulgui seguir dins l’àmbit de Catalunya, però fora de la localitat de residència del pacient, s’emplena l’anomenat “full de derivació” i aquest imprès es tramet al centre de destí, per bé que no s’ha de trametre a la Regió Sanitària perquè sigui autoritzat. 30 CUANTÍA DE LAS PENSIONES MÍNIMAS PARA EL 2007 EUROS MES Con cónyuge Sin cónyuge EUROS AÑO Con cónyuge Sin cónyuge Jubilación 65 años o + 606,06 493,22 8.484,84 6.905,08 - de 65 años 566,41 459,57 7.929,74 6.433,98 Incapacidad permanente Total entre 60 y 64 años 566,41 459,59 7.929,74 6.433,98 Absoluta 606,06 493,22 8.484,84 6.905,08 Gran invalidez 909,09 739,830 12.727,26 10.357,62 Viudedad 65 años o + 493,22 6.905,05 Entre 60 y 64 años 459,57 6.433,98 - de 60 años 366,74 5.134,36 Orfandad Menores de 21 años o mayores incapacitados para el trabajo Por beneficio 149,13 2.087,82 Absoluta 1 beneficiario 515,87 7.222,18 Absoluta varios beneficiarios -N149,13 + 366,74 / N 2.087,82 + 5.134,36 / N Por beneficiario - 18 años con 312,43 4.374,02 minusvalía + o = 65% Favor Familiares Por beneficiario 149,13 2.087,82 Si no existe viuda ni huérfano pensionistas: 1 solo beneficiario con 65 años 383,84 5.373,76 1 solo beneficiario con - 65 años 361,41 5.059,74 Varios beneficiarios (N) 149,13 + 217,61 / N 2.087,82 + 3.046,54 / N SOVI 338,84 4.743,76 LISMI Por beneficiario 149,86 2.098,04 Complemento ayuda 3ª persona 58,45 818,30 Ayuda movilidad y transporte 49,54 594,48 No contributiva Invalidez 312,43 4.374,02 Invalidez con ayuda 3ª persona 468,65 6.561,10 Prestación familiar por hijo a cargo menor de 18 años no minusválidos 24,25 291,00 Prestación familiar hijo a cargo menor 18 años con grado de disminución igual o superior al 33% 48,47 581,64 Prestación familiar hijo a cargo de 18 o + años con grado de disminución igual o superior al 75% y necesita el concurso de otra persona para la realización de los actos esenciales de la vida 468,65 5.623,80 Prestación familiar hijo a cargo de 18 o + años con disminución igual o superior al 65% 312,43 3.749,16 IPREM Diario Mensual Anual 499,20 6.988,80 o 5.990,40 (sin pagas extraordinarias) 31 ader ader ESTADÍSTIQUES Associació de Malalts del Ronyó Associació de Malalts del Ronyó TRASPLANTES RENALES POR COMUNIDADES AUTÓNOMAS H. Germans Trias i Pujol 8% H. Bellvitge 21% 2001 2002 2003 2004 2005 2006 H. Clínic 120 112 114 126 158 124 H. Germans Trias i Pujol 27 38 30 35 44 34 H. Bellvitge 102 80 74 97 90 86 H. V. Hebron general 55 43 48 57 67 48 H. V. Hebron infantil 8 4 15 16 15 11 F. Puigvert 55 71 84 77 81 67 H. del Mar 26 19 25 28 29 35 H. S. Joan de Déu 1 5 5 2 5 3 393 372 425 438 489 408 Evolució de la llista d´espera per trasplantament renal 2001-2006 Les característiques principals dels donants catalans l’any 2006 són les següents: - El 65, 7% són homes. - El 65% de donants vàlids tenen 50 o més anys. I d’aquests un 30% tenien més de 70 anys. - El 93,5% (202) van ser donants per mort encefàlica i el 6,5 % per asistòlia. Grup sanguini dels donants vàlids a Catalunya 2006 AB 6% 32 B 7% rra va Na M an ca Ca st illa Ex tre -L a m ad ur a ab ria nt re s Ca Ba le a M ur cia ag ón s Ar y As tu ria Le ón ia s na r st illa Ca Ca G al ici a ís Va sc o cia Pa H. V. Hebron infantil 3% Va le n F. Puigvert 16% rid An da lu cía H. Clínic 31% M ad H. del Mar 8% Trasplantes renales por comunidades autónomas 2006 lu ña H. S. Joan de Déu 1% L’evolució dels trasplantaments renals l’any 2006 ha sofert una regressió important respecte a l’any anterior: un 16,77% menys (82 trasplantaments menys en el total d’hospitals trasplantadors de Catalunya). L’Hospital del Mar és l’únic que ha tingut un increment del 20,69% respecte a l’any 2005. Les causes d’aquest descens tan acusat són difícils de determinar. Les negatives familiars han baixat un punt respecte a l’any anterior (19,2 enfront del 20,2 de 2005) que no s’ha traduït en un major nombre de trasplantaments. Aquesta situació requereix la intervenció dels organismes competents per intentar recuperar la línia ascendent d’anys anteriors durant els quals el nombre de trasplantaments augmentava any rere any de forma sostinguda. S’han de prendre les mesures necessàries ja siguin de tipus mèdic o organitzatiu, per evitar que es perdin òrgans per raons que no siguin estrictament mèdiques i aconseguir reduir la llista d’espera. ta Trasplantaments renals per hospitals 2006 Ca TRASPLANTAMENTS RENALS A CATALUNYA H. V. Hebron general 12% ESTADÍSTIQUES Porcentaje de trasplantes renales por comunidades autónomas 2006 2003 2004 2005 2006 Cataluña 425 438 489 408 Madrid 392 396 410 391 Andalucía 343 346 330 369 Valencia 216 200 205 186 País Vasco 121 129 130 130 Galicia 129 108 107 112 Canarias 106 99 126 103 Castilla y León 79 69 95 95 Asturias 64 66 48 66 Aragón 53 58 62 52 Murcia 60 62 58 50 Baleares 37 47 41 48 Cantabria 39 39 37 43 Extremadura 36 29 31 41 Castilla - La Mancha 8 14 13 32 Navarra 23 25 18 31 TOTAL 2131 2125 2200 2157 Cataluña es la comunidad autónoma que más trasplantes realiza, un 4,34% más que su inmediata seguidora, Madrid. Es tambien la que ha sufrido un descenso mayor del número de trasplantes renales respecto al año 2005, un 16 % menos. Esta reducción del número de trasplantes ha afectado a la mitad de las autonomias representando un 2% menos en el total de trasplantes realizados a nivel estatal. Los centros coordinadores de trasplantes de cada comunidad, asi como la ONT deben averiguar las causas de este descenso para evitar que siga una línea descendente que pueda comprometer la esperanza de trasplante de las personas en lista de espera 33 Colabora con nosotros en la captación de nuevos socios. Ellos te lo agradecerán ya que podrán disfrutar de las ventajas que supone pertenecer a una asociación como la nuestra. ADER también te lo agradecerá regalándote una magnífica bolsa por cada EA B I R INSC OCIOS S DOS A UNA N O Y GA A COM S BOL STA E dos nuevos socios que consigas. En el momento de hacer un primer socio, remite el cupón correspondiente. No esperes a conseguir el segundo. Gracias. 2 Socio Colaborador Socio Numerario letra: D.N.I. Nombre y apellidos Domicilio C.P. Población Tel. Fecha de nacimiento Firma ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros bajo ningún concepto. Socio Colaborador Socio Numerario Nombre y apellidos Domicilio C.P. E-mail: Orden de pago domiciliación bancaria Titular Población Código de entidad Domicilio de la entidad bancaria Cuota anual 35 euros 40 euros letra: D.N.I. Población Tel. Fecha de nacimiento Domicilio Caja o Banco Oficina DC 48 euros otros Número de Cuenta Población Firma ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros bajo ningún concepto. 1 Socio Colaborador Socio Numerario D.N.I. Nombre y apellidos Domicilio C.P. Población Tel. letra: Fecha de nacimiento Firma ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros bajo ningún concepto. Socio Colaborador Socio Numerario Nombre y apellidos Domicilio C.P. E-mail: Orden de pago domiciliación bancaria Titular Población Código de entidad Domicilio de la entidad bancaria Cuota anual 35 euros 40 euros D.N.I. Población Tel. letra: Fecha de nacimiento Domicilio Caja o Banco Oficina 48 euros otros DC Número de Cuenta Población Firma ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros bajo ningún concepto. ader ader QUÈ ÉS ADER? SERVEIS ADER Associació de Malalts del Ronyó Associació de Malalts del Ronyó QUÈ ÉS ADER? ADER, Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya, és la representant de les persones amb insuficiència renal crònica. És una entitat privada, de caràcter benèfic, d’iniciativa social, fundada l’any 1976 i declarada d’utilitat pública l’any 1987. Des de la seva fundació a l’octubre del 1976, han format part d’aquest col·lectiu moltes persones i totes han treballat per a reivindicar millores en les teràpies substitutives de la insuficiència renal, com l’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal. En definitiva, de la qualitat de vida. Pots trobar més informació a la nostra web: www.aderrenal.org SERVEIS ADER 1 Assistència Social Servei: Gratuït 5 Quiromasatge i reflexologia podològica 2 Assistència Laboral i jurídica 6 Assessorament dietètic 3 Psicologia clínica 7 Altres Serveis 4 Ioga Dies de visita: a convenir Horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER tel. 93 440 88 00 Dies de visita: a convenir Horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER tel. 93 440 88 00 Dies de visita: de dilluns a divendres Horari: de 9:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00h Tractaments cervicals, cames, esquena i espatlles Sessions de 45 minuts Dies de visita: a convenir Només per a malalts en diàlisi i trasplantats Truqueu per demanar dia i hora al telèfon: 93 440 88 00 Informació, reserva i gestió de places d’hemodiàlisi a altres províncies i a l’estranger Dies de visita: dimarts i dijous Horari: de 10:00 a 11:00 h Preu: 7,21 euros/mes DEMANEU INFORMACIÓ AL CENTRE ader Associació de Malalts del Ronyó Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70 e-mail: [email protected] Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70 e-mail: [email protected] www.aderrenal.org ader Núm. 91 Abril 2007 Associació de Malalts del Ronyó ADER 30 Aniversari PER MOLTS ANYS! ader Associació de Malalts del Ronyó C./ Pintor Tapiró, 4 - Barcelona Tel.: 934 408 800 - Fax. 933 337 070 e-mail: [email protected] www.aderrenal.org JUSTO MOLINERO 25 ANYS DE COMUNICACIÓ INSUFICIENCIA RENAL CÓMO ESCOGER EL TRATAMINETO QUE MÁS LE CONVIENE