Revista ADER Núm. 91

Transcripción

Revista ADER Núm. 91
ader
Núm. 91 Abril 2007
Associació de
Malalts del Ronyó
ADER 30 Aniversari
PER MOLTS ANYS!
ader
Associació de
Malalts del Ronyó
C./ Pintor Tapiró, 4 - Barcelona
Tel.: 934 408 800 - Fax. 933 337 070
e-mail: [email protected]
www.aderrenal.org
JUSTO MOLINERO
25 ANYS DE COMUNICACIÓ
INSUFICIENCIA RENAL
CÓMO ESCOGER EL TRATAMINETO
QUE MÁS LE CONVIENE
ader
ader
QUÈ ÉS ADER?
SERVEIS ADER
Associació de
Malalts del Ronyó
Associació de
Malalts del Ronyó
QUÈ ÉS ADER?
ADER, Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya, és la representant de les persones amb
insuficiència renal crònica. És una entitat privada, de caràcter benèfic, d’iniciativa social, fundada
l’any 1976 i declarada d’utilitat pública l’any 1987.
Des de la seva fundació a l’octubre del 1976, han format part d’aquest col·lectiu moltes persones i totes han treballat per a reivindicar millores en les teràpies substitutives de la insuficiència
renal, com l’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal. En definitiva, de la qualitat
de vida.
Pots trobar més informació a la nostra web: www.aderrenal.org
SERVEIS ADER
1
Assistència Social
Servei: Gratuït
5
Quiromasatge i
reflexologia podològica
2
Assistència Laboral
i jurídica
6
Assessorament dietètic
3
Psicologia clínica
7
Altres Serveis
4
Ioga
Dies de visita: a convenir
Horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER
tel. 93 440 88 00
Dies de visita: a convenir
Horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER
tel. 93 440 88 00
Dies de visita: de dilluns a divendres
Horari: de 9:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00h
Tractaments cervicals, cames, esquena
i espatlles
Sessions de 45 minuts
Dies de visita: a convenir
Només per a malalts en diàlisi
i trasplantats
Truqueu per demanar dia i hora
al telèfon: 93 440 88 00
Informació, reserva i gestió de places
d’hemodiàlisi a altres províncies
i a l’estranger
Dies de visita: dimarts i dijous
Horari: de 10:00 a 11:00 h
Preu: 7,21 euros/mes
DEMANEU INFORMACIÓ AL CENTRE
ader
Associació de
Malalts del Ronyó
Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona
Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70
e-mail: [email protected]
Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona
Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70
e-mail: [email protected]
www.aderrenal.org
ader
Associació de
Malalts del Ronyó
CLAROSCUROS
EN LAS CIFRAS
Cuando uno observa los números que arroja la actividad de donación
y trasplante en el transcurso de 2006 no puede dejar de pensar que,
si bien en apariencia algunas cifras no son catastróficas, es evidente
que en 2006 se llevaron a cabo 80 trasplantes de riñón menos que el
año anterior. Y este es un dato que las administraciones y autoridades
sanitarias deberían tener muy en cuenta.
Claro que es motivo de alegría que las donaciones desciendan gracias
a medidas tomadas en otros campos, como el de la circulación, que
disminuyen la mortalidad y que, por otro lado, Catalunya ostente el
liderazgo en trasplantes renales en 2006, pero no debemos conformarnos con estos datos.
Da la sensación -tal vez equivocada, pero ésa es- de que existe una
cierta morosidad a la hora de aplicar soluciones que mejoren, sobre
todo, las tasas de donación. Por ejemplo, parece que cada vez está
más cercano el despliegue total del programa de donaciones a corazón parado pero existe como una sensación que la cosa no acaba de
arrancar; de que no hay un impulso decidido de esta posibilidad que,
sin duda, tiene que aumentar las donaciones.
Lo mismo pasa con un perfil de donante al cual no se ha prestado
tal vez la suficiente atención, cuando potencialmente podía ser muy
importante, como es la población inmigrante. Ahora nos dicen desde
las altas instancias que se van a llevar a cabo campañas de concienciación entre esta población foránea, a veces tan reticente a donar sus
órganos. Pero estos nuevos ciudadanos ya empieza a hacer bastante
tiempo que se han consolidado en nuestro país, por lo cual tal vez
estos esfuerzos por parte de la administración se hayan demorado
un tanto. Además, no debe ser en principio tan difícil llevar a cabo
un programa de concienciación cuando la mayoría de las religiones
-verdadera fuente de las reticencias en muchos casos- admiten la donación y el trasplante.
Pero bueno, lo dicho sólo debe servir como toque de atención. Lo
realmente importante y para ello, el departament de salut debe poner todo su empeño, es que no se pierda ningún órgano apto para
trasplante, si esto es así, el futuro es halagüeño.
EDITORIAL
ader
ader
QUÈ ÉS ADER?
SERVEIS ADER
Associació de
Malalts del Ronyó
Associació de
Malalts del Ronyó
QUÈ ÉS ADER?
ADER, Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya, és la representant de les persones amb
insuficiència renal crònica. És una entitat privada, de caràcter benèfic, d’iniciativa social, fundada
l’any 1976 i declarada d’utilitat pública l’any 1987.
Des de la seva fundació a l’octubre del 1976, han format part d’aquest col·lectiu moltes persones i totes han treballat per a reivindicar millores en les teràpies substitutives de la insuficiència
renal, com l’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal. En definitiva, de la qualitat
de vida.
Pots trobar més informació a la nostra web: www.aderrenal.org
SERVEIS ADER
1
Assistència Social
Servei: Gratuït
5
Quiromasatge i
reflexologia podològica
2
Assistència Laboral
i jurídica
6
Assessorament dietètic
3
Psicologia clínica
7
Altres Serveis
4
Ioga
Dies de visita: a convenir
Horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER
tel. 93 440 88 00
Dies de visita: a convenir
Horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER
tel. 93 440 88 00
Dies de visita: de dilluns a divendres
Horari: de 9:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00h
Tractaments cervicals, cames, esquena
i espatlles
Sessions de 45 minuts
Dies de visita: a convenir
Només per a malalts en diàlisi
i trasplantats
Truqueu per demanar dia i hora
al telèfon: 93 440 88 00
Informació, reserva i gestió de places
d’hemodiàlisi a altres províncies
i a l’estranger
Dies de visita: dimarts i dijous
Horari: de 10:00 a 11:00 h
Preu: 7,21 euros/mes
DEMANEU INFORMACIÓ AL CENTRE
ader
Associació de
Malalts del Ronyó
Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona
Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70
e-mail: [email protected]
Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona
Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70
e-mail: [email protected]
www.aderrenal.org
ader
SUMARI
Associació de
Malalts del Ronyó
SUMARI
PRESIDENT
Sr. Matias Ponsa Saladich
MEDICINA
VICEPRESIDENTA 2a
Sra. Mª Teresa Biosca de Sagastuy
SECRETARI GENERAL
Sr. Antonio Tombas Navarro
TRESORER
Sr. Lluís Surós Batlló
VOCAL
Sr. Jorge Parenti Lahoz
VOCAL
Sr. Joan Masó Hervás
VOCAL
Sra. Mª José Legaz Martín
VOCAL
Sr. Juli Real Obradors
DESPATX ADER
Teresa Boldú
Coordinadora
María Jesús Rodríguez
Secretaria
ADER Boletín de la Asociación de Enfermos
de Riñón de Catalunya - núm. 91
Redacción y administración:
Calle Pintor Tapiró, 4 - Barcelona
Tel. 934 408 800 - Fax. 933 337 070
e-mail: [email protected]
www.aderrenal.org
Autoedición e impresión: Toisonedit, S.L.
Nº de depósito legal: 13267-1981
El Boletín ADER no participa necesariamente
de la opinión de sus colaboradores, siendo
ellos mismos los responsables de ella.
El Boletín ADER agradece todas
las colaboraciones enviadas a la redacción.
MEDICINA
Associació de
Malalts del Ronyó
JUNTA DIRECTIVA
VICEPRESIDENT 1r
Sr. Angel Serra Romero
ader
• Insuficiencia renal: Cómo escoger el tratamiento
que más le conviene .................................................................... 05
NOTÍCIES
• El XXXII Congreso Nacional de Nefrología Pediátrica certifica
la eficacia del crecimiento en el fracaso renal crónico .............. 12
• El Imserso amplia en 200.000 el número de beneficiarios
de sus viajes .................................................................................. 12
• Catalunya aplicará la receta electrónica en el 2007................ 14
• Células madre del cordón umbilical: la esperanza que aún
no ha tocado fin ........................................................................... 14
• “Iniciativa hermanos” ofrece un servicio gratuito .................. 15
• IN MEMORIAM: Josep Romero e Ignasi Fina ........................... 15
ASSAMBLEES
• Assamblea General Extraordinària d’Ader .............................. 16
• Assamblea General Ordinària................................................... 16
ENTREVISTA
• Justo Molinero........................................................................... 17
ACTIVITATS
• Contes i música al Festival Infantil d’Ader 2006 ...................... 20
• 6è Memorial Josep Maria Alaball i Carles Vives ...................... 21
• Ader, present a la 4a commemoració del Dia Internacional
de les persones amb Discapacitat ............................................... 22
• Ader celebra els seus 30 anys amb un sopar
on es distingeix la fidelitat dels socis .......................................... 22
SALUT
• El blanqueamiento dental ........................................................ 25
INFORMACIÓ
• El funcionament del transport sanitari per a pacients
amb diàlisi .................................................................................... 29
• Cuantía de las pensiones mínimas para el 2007 ...................... 31
ESTADÍSTIQUES
• Trasplantaments renals a Catalunya ........................................ 32
• Trasplantes renales por comunidades autónomas .................. 33
BUTLLETA DE SUSCRIPCIÓ .................................................... 34
SERVEIS ADER ............................................................................ 35
Insuficiencia renal:
Cómo escoger el tratamiento que más le conviene
Introducción
Los riñones filtran los desechos de la sangre y regulan otras funciones del organismo. Cuando fallan,
se necesita un tratamiento que realice la función de
unos riñones sanos para poder sobrevivir.
Si usted sufre insuficiencia renal, debe tomar ciertas
decisiones sobre su tratamiento. Si decide recibir algún tratamiento, las alternativas son hemodiálisis,
diálisis peritoneal y trasplante renal. Cada una de
ellas tiene ventajas y desventajas. Si conoce las alternativas que tiene, puede decidir, con ayuda de
su médico, lo que le conviene más. Independientemente del tratamiento que elija, deberá hacer algunos cambios en su vida, como la dieta que consume
y la manera de planear sus actividades. Sin embargo, con la ayuda de su equipo de atención médica,
su familia y sus amigos, usted puede vivir una vida
plena y activa.
Cuando los riñones funcionan mal
Los riñones sanos purifican la sangre al quitarle el
exceso de líquidos, minerales y productos de desecho. También producen hormonas que mantienen la
salud de los huesos y la sangre. Cuando los riñones
funcionan mal, se acumulan productos nocivos de
desecho en el cuerpo, puede subir la tensión arterial, y el organismo puede retener líquidos en exceso y no producir suficientes glóbulos rojos. Cuando
esto sucede, se necesita un tratamiento que cumpla
la función de los riñones.
Alternativa de tratamiento: Hemodiálisis
Objetivo
La hemodiálisis purifica y filtra la sangre por medio
de una máquina que libra al organismo temporalmente de desechos nocivos, y de sal y agua en exceso. La hemodiálisis ayuda a controlar la tensión
arterial y le ayuda al organismo a mantener el balance adecuado de sustancias importantes como el
potasio, el sodio, el calcio y el bicarbonato.
Cómo funciona
En la hemodiálisis se utiliza un filtro especial llamado dializador que funciona como un riñón artificial
para purificar la sangre. Durante el tratamiento la
sangre pasa por unos tubos al interior del dializador, el cual filtra y retira los desechos y el exceso de
agua. Luego la sangre purificada fluye de vuelta al
cuerpo por otra serie de tubos. El dializador está
conectado a una máquina que controla el flujo sanguíneo y retira los desechos de la sangre.
Hemodiálisis
La hemodiálisis se debe hacer por lo general tres
veces por semana. Cada tratamiento dura de 3 a 5
horas, o más.
Cómo prepararse
Si usted elige la hemodiálisis, hay que establecer una
vía de acceso a la corriente sanguínea varios meses
antes de que usted reciba el primer tratamiento. A
muchos pacientes se les coloca esta vía de acceso en
calidad ambulatoria. El acceso constituye una forma eficaz de sacar la sangre del cuerpo hacia la máquina de diálisis y devolverla al paciente sin causar
molestias. Las dos clases principales de acceso son la
fístula y el injerto.
• El cirujano hace una fístula utilizando los vasos
sanguíneos del paciente. Generalmente se conecta
una arteria del brazo directamente con una vena. El
mayor flujo de sangre hace que la vena crezca y se
fortalezca de manera que pueda usarse para pun5
ader
MEDICINA
Associació de
Malalts del Ronyó
MEDICINA
Associació de
Malalts del Ronyó
ciones frecuentes. Este es el
tipo preferido de
acceso. Es posible
que pasen varias
semanas antes
de que esté listo
para utilizarse.
Usted probablemente necesitará unos cuantos meses para adaptarse a la hemodiálisis. Los efectos secundarios a menudo se pueden tratar rápida y fácilmente, de modo que debe siempre informar de
su aparición al médico y al personal de diálisis. Puede evitar muchos de los efectos secundarios consumiendo una dieta adecuada, limitando la ingestión
de líquidos y tomándose los medicamentos que se
le formulen.
• El injerto conecta una arteria con una vena
por medio de un
tubo sintético. A
diferencia de la
fístula, no tiene
que desarrollarse, de modo que
se puede utilizar
más pronto, pero puede presentar más problemas
de infecciones y presencia de coágulos.
Dieta para pacientes de hemodiálisis
La hemodiálisis y una dieta adecuada ayudan a disminuir los desechos que se acumulan en la sangre.
En algunos los centros de diálisis hay un nutricionista disponible para ayudarle al paciente a planear
sus comidas según las indicaciones del médico. Al
escoger alimentos, debe recordar lo siguiente:
• Comer cantidades equilibradas de alimentos con
alto contenido de proteínas, como carne, pollo y
pescado.
Quién la realiza
Generalmente, un grupo de enfermeras y técnicos
capacitados realiza la hemodiálisis en un centro de
diálisis. Se puede hacer en la casa del paciente, con
la ayuda de otra persona, que es por lo general un
familiar o amigo. Si decide hacerse la diálisis domiciliaria, usted y su ayudante recibirán un entrenamiento especial.
Las agujas se colocan en el interior de la vía de acceso para sacar la sangre. Al paciente se le da un
anestésico local para minimizar el dolor durante la
diálisis.
Si la enfermedad renal ha avanzado rápidamente, es
posible que no haya tiempo de establecer un acceso
vascular permanente antes de comenzar los tratamientos de hemodiálisis. Puede ser necesario utilizar
como acceso temporal un catéter, que es un tubo
que se inserta en una vena del cuello, el pecho o la
pierna, cerca de la ingle. A veces se utiliza un catéter
como vía de acceso a largo plazo. Los catéteres que
se van a necesitar por más de 3 semanas están diseñados para ir debajo de la piel con el fin de aumentar la comodidad y disminuir las complicaciones.
6
ader
Complicaciones posibles
Los problemas con el acceso venoso son las razones más comunes de hospitalización entre las personas que reciben hemodiálisis. Entre los problemas
frecuentes están las infecciones, la obstrucción por
coágulos y el mal flujo sanguíneo. Estos problemas
pueden impedir que el tratamiento funcione. Es posible que haya que hacer repetidas cirugías para obtener un acceso que funcione correctamente.
Otros problemas pueden ser ocasionados por cambios
rápidos del equilibrio de agua y de algunas sustancias
químicas del organismo durante el tratamiento. Dos
de los efectos secundarios frecuentes son los calambres musculares y la hipotensión o el descenso súbito
de la tensión arterial. La hipotensión, o tensión arterial baja, puede hacer que el paciente se sienta débil,
mareado o con ganas de vomitar.
• Controlar la cantidad de potasio que come. El potasio es un mineral que se encuentra en sustitutos
de la sal, en algunas frutas (plátanos y naranjas), en
verduras, chocolate y nueces. El exceso de potasio
puede ser peligroso.
• Limitar la cantidad de líquidos que toma. Cuando
los riñones no funcionan, el agua se acumula rápidamente en el cuerpo. El exceso de líquidos hace
que los tejidos se hinchen y puede provocar hipertensión arterial, problemas cardíacos, y calambres e
hipotensión durante la diálisis.
• Evitar la sal. Las comidas saladas provocan sed y
hacen que el cuerpo retenga agua.
• Limitar alimentos como leche, queso, nueces, legumbres y bebidas colas oscuras, ya que contienen
grandes cantidades de un mineral llamado fósforo.
El exceso de fósforo en la sangre hace que el calcio
salga de los huesos, lo que los vuelve débiles y frágiles, y puede causar artritis. Para evitar problemas de
los huesos, es posible que el médico le recete medicamentos especiales que debe tomar todos los días
con las comidas en la manera en que se le indique.
Ventajas y desventajas
Cada persona reacciona de manera diferente a si-
tuaciones similares. Lo que puede ser un factor negativo para una persona puede ser positivo para
otra. El cuadro menciona las ventajas y desventajas
generales de la hemodiálisis realizada en un centro
de diálisis y de la hemodiálisis domiciliaria.
Hemodiálisis en un centro de diálisis
________________________________________
Ventajas
- Los centros que la realizan están por todas partes.
- Hay profesionales capacitados a su lado en todo
momento.
- Usted puede llegar a conocer a otros pacientes.
________________________________________
Desventajas
- Los tratamientos son programados por el centro.
- Usted debe trasladarse al centro para recibir el
tratamiento.
________________________________________
Hemodiálisis domiciliaria
________________________________________
Ventajas
- Puede hacerla a la hora que usted prefiera (pero
tan frecuentemente como el médico lo ordene).
- No tiene que trasladarse a un centro.
- Usted adquiere un sentido de independencia y de
control del tratamiento.
________________________________________
Desventajas
- Debe tener una persona que le ayude.
- Ayudarle con los tratamientos puede ser estresante
para su familia.
- Su ayudante y usted necesitan entrenamiento.
- Necesita espacio en casa para guardar la máquina
y los complementos.
7
ader
MEDICINA
Associació de
Malalts del Ronyó
Alternativa de tratamiento: Diálisis peritoneal
Objetivo
La diálisis peritoneal es otro procedimiento que retira el exceso de agua, desechos y sustancias químicas del cuerpo. Esta clase de diálisis utiliza la membrana interna que reviste el abdomen para filtrar la
sangre. Esta membrana, llamada peritoneo, actúa
como el riñón artificial.
Cómo funciona
Se introduce una mezcla de minerales y azúcar disueltos en agua, llamada solución de diálisis, en el
abdomen a través de un tubo blando. El azúcar, llamado glucosa, extrae los desechos, sustancias químicas y exceso de agua de los diminutos vasos sanguíneos del peritoneo y los conduce al líquido de
diálisis. Después de varias horas, se saca la solución
con los desechos de la sangre del abdomen a través
del tubo. Luego se llena otra vez el abdomen con
una nueva solución de diálisis y se repite el ciclo.
Cada ciclo se llama intercambio.
8
MEDICINA
Associació de
Malalts del Ronyó
catéter se deja ahí permanentemente para llevar la
solución de diálisis dentro y fuera del abdomen.
Tipos de diálisis peritoneal
Hay tres tipos de diálisis peritoneal.
1. Diálisis peritoneal ambulatoria continua (CAPD)
Este es el tipo más común de diálisis peritoneal. No
requiere máquina y puede realizarse en cualquier
lugar limpio y bien iluminado. Con la CAPD la sangre se está purificando constantemente. La solución
de diálisis sale de una bolsa plástica a través del catéter y entra al abdomen, en donde permanece por
varias horas con el catéter sellado. El período en el
que la solución de diálisis está dentro del abdomen
se llama tiempo de permanencia. Luego, el paciente
saca la solución de diálisis de nuevo a la bolsa para
desecharla. Empleando el mismo catéter se vuelve
a llenar el abdomen con nueva solución de diálisis para que el proceso comience de nuevo. En la
CAPD la solución tiene un tiempo de permanencia
en el abdomen de 4 a 6 horas (o más). El proceso de
extraer la solución usada y reponerla por la nueva
dura de 30 a 40 minutos. La mayoría de las personas
cambian la solución de diálisis por lo menos cuatro
veces al día y duermen con el abdomen lleno de
solución por la noche. En la diálisis peritoneal ambulatoria continua no es necesario despertarse para
realizar tareas de diálisis durante la noche.
2. Diálisis peritoneal cíclica continua (CCPD)
La CCPD utiliza un aparato llamado ciclador que
llena y vacía el abdomen de tres a cinco veces durante la noche, mientras el paciente duerme. Por la
mañana, el paciente inicia un intercambio con un
tiempo de permanencia que dura todo el día. Se
puede hacer un intercambio adicional en mitad de
la tarde sin el ciclador para aumentar la cantidad de
desechos retirados y para disminuir la cantidad de
líquido que se queda en el cuerpo.
Cómo prepararse
Antes del primer tratamiento, un cirujano coloca
dentro del abdomen un tubo pequeño y blando llamado catéter. El catéter funciona mejor si el lugar de
inserción ha tenido suficiente tiempo para sanar, lo
cual sucede de 10 días a 2 ó 3 semanas. Esta es otra
manera en la que la planeación del acceso para la
diálisis puede contribuir al éxito del tratamiento. Este
ader
3. Combinación de CAPD y CCPD
Si la persona pesa más de 80 kilogramos o si el peritoneo filtra los desechos lentamente, es posible que
se necesite una combinación de CAPD y de CCPD
para alcanzar el nivel adecuado de diálisis. Por ejemplo, algunas personas utilizan un ciclador por la noche pero también realizan un intercambio durante
el día. Otras hacen cuatro intercambios durante el
día y utilizan un miniciclador para realizar uno o
más intercambios durante la noche. Con la ayuda
de su equipo de atención médica usted determinará
el programa más adecuado en su caso.
Quién la realiza
El paciente generalmente realiza ambas clases de
diálisis peritoneal sin ayuda de otra persona. La
CAPD es una forma de tratamiento autoadministrado que no requiere aparatos. Para la CCPD, sin embargo, se necesita una máquina que drena y vuelve
a llenar el abdomen.
Complicaciones posibles
El problema más frecuente de la diálisis peritoneal
es la peritonitis, que es una infección abdominal
grave. Esta infección puede presentarse si se infecta
el orificio por el cual el catéter entra al cuerpo o si
hay contaminación cuando el catéter se conecta o
desconecta de las bolsas. La peritonitis exige que el
médico formule antibióticos.
Para evitarla, se deben seguir los procedimientos al
pie de la letra y se deben aprender a reconocer los
signos iniciales de la peritonitis, como fiebre, turbidez o color inusitado del líquido utilizado, y dolor
o enrojecimiento alrededor del catéter. Infórmele
al médico inmediatamente de la aparición de estos
signos para que la peritonitis pueda tratarse rápidamente y se eviten problemas graves.
Dieta para pacientes de diálisis peritoneal
La dieta en el caso de diálisis peritoneal es ligeramente diferente a la de los pacientes de hemodiálisis.
• De todas maneras tendrá que restringir el consumo de sal y líquidos, pero puede consumirlos en
mayor cantidad, comparado con un paciente de hemodiálisis.
Ventajas y desventajas
Cada tipo de diálisis peritoneal tiene ventajas y desventajas.
CAPD
________________________________________
Ventajas
- Usted puede realizarla solo.
- Puede hacerla a las horas que quiera siempre y
cuando haga el número de intercambios necesarios
para cada día.
- Se puede hacer en distintas partes.
- No se necesita una máquina.
________________________________________
Desventajas
- Puede alterar su horario de cada día.
- Es un tratamiento continuo y todos los intercambios
deben realizarse 7 días a la semana.
________________________________________
CCPD
________________________________________
Ventajas
- Se puede hacer por la noche, principalmente mientras usted duerme.
________________________________________
Desventajas
• Debe consumir más proteínas.
• Las restricciones en el consumo de potasio pueden
ser diferentes.
• Es posible que deba disminuir la cantidad de calorías que come porque el líquido de diálisis contiene
calorías que pueden hacerlo subir de peso.
El médico y un nutricionista especializado en atender personas con insuficiencia renal le ayudarán a
planear sus comidas.
- Se necesita una máquina.
CONCLUSIÓN
La hemodiálisis y la diálisis peritoneal son tratamientos que ayudan a realizar el trabajo que los riñones desempeñaban. Estos tratamientos le ayudan
a sentirse mejor y a vivir más, pero no curan la insuficiencia renal. Aunque hoy en día los pacientes con
insuficiencia renal viven más que antes, con el paso
9
ader
ader
MEDICINA
Associació de
Malalts del Ronyó
MEDICINA
Associació de
Malalts del Ronyó
de los años la enfermedad renal puede causar problemas como afecciones cardíacas, enfermedades
de los huesos, artritis, lesiones de los nervios, infertilidad y malnutrición. Estos problemas no desaparecerán con la diálisis, pero los médicos tienen en la
actualidad nuevas y mejores maneras de prevenirlos
o tratarlos. Usted debe hablar de estas complicaciones y tratamientos con el médico.
(continuación) CUADRO ORIENTATIVO
Cómo escoger el tratamiento que más le conviene
Fuente: Kidney and Urologic Diseases Information
Clearinghouse
Hemodiálisis
Diálisis peritoneal
Trasplante de riñón
CUADRO ORIENTATIVO
Cómo escoger el tratamiento que más le conviene
Hemodiálisis
En un centro
de diálisis
Programación
Tres
tratamientos
a la semana
de 3 a 5 horas
o más.
Domiciliaria
Más
flexibilidad
para
determinar la
programación
de
tratamientos.
En un centro
de diálisis
Diálisis peritoneal
CAPD
Cuatro a seis
intercambios
al día, todos
los días.
CCPD
Tres a cinco
intercambios
nocturnos,
todas las
noches,
con un
intercambio
adicional que
comienza a
primera hora
de la mañana.
Trasplante de riñón
Donante
cadáver
Donante
vivo
Es posible
que haya que
esperar varios
años a que
se disponga
de un riñón
adecuado.
Si uno de sus
familiares
o amigos
le dona
un riñón,
la cirugía
se puede
programar
en cuanto
los dos estén
listos.
Después de la cirugía usted
tendrá consultas frecuentes
con el médico.
Localización
Centro de
diálisis.
El hogar del
paciente.
Disponibilidad
Disponible en
la mayoría de
comunidades;
puede requerir desplazamiento en
algunas zonas
rurales.
Disponible por Ampliamente
lo general,
disponible.
pero no
se utiliza
ampliamente
a causa de
los requisitos
en cuanto a
equipo.
Ampliamente
disponible.
Hay centros de trasplante en
todo el país. Sin embargo,
la demanda de riñones es
mucho más grande que la
oferta.
Equipo e
implementos
No se
necesitan
equipos ni
implementos
en la casa.
Máquina de
hemodiálisis
conectada al
sistema de
cañerías de la
casa; silla.
Ciclador;
bolsas de
solución de
diálisis.
No se necesitan equipos ni
implementos.
10
Cualquier ambiente limpio
que permita el intercambio de
soluciones.
El almacenamiento de
las bolsas de
solución de
diálisis ocupa
espacio.
La cirugía se lleva a cabo en
un hospital.
Domiciliaria
Entrenamiento
necesario
Se necesita
poco entrenamiento; el
personal de la
clínica realiza
la mayoría de
las tareas.
Dieta
Debe limitar el consumo de
líquidos, sodio, potasio y
fósforo.
CAPD
CCPD
El paciente y
El paciente deberá asistir
su ayudante
a varias sesiones de
deben asistir a entrenamiento.
varias sesiones
de entrenamiento.
Debe restringir el consumo de
sodio y calorías.
Donante
cadáver
Donante
vivo
El paciente deberá aprender
acerca de sus medicamentos
y cuándo debe tomarlos.
Hay menos restricciones
dietarias.
Nivel de libertad Poca libertad
durante los
tratamientos.
Mayor
libertad
durante
los días en
los que no
se recibe
tratamiento.
Más libertad
de programar
su propio
horario. Sin
embargo,
debe estar
conectado a
una máquina
varias horas a
la semana.
Se puede ir
de un lado a
otro, trabajar,
conducir,
etc., mientras
la solución
está en el
abdomen.
Hay que
Ofrece el mayor grado de
conectarse a
libertad.
una máquina
durante la
noche. No
hay que hacer
intercambios
durante el día.
Nivel de
responsabilidad
El paciente
y su
ayudante son
responsables
de la limpieza
y preparación
del equipo,
y del control
de los signos
vitales. Puede
ser estresante
para los
familiares que
ayudan.
Hay que hacer
intercambios
cuatro a seis
veces al día,
todos los días.
Hay que
preparar el
ciclador todas
las noches.
Algunos
pacientes
prefieren
dejar que el
personal de la
clínica lleve a
cabo todas las
tareas.
Hay que tomar
inmunosupresores todos los
días por el tiempo en que
el riñón trasplantado esté
funcionan
Kidney and Urologic Diseases Information Clearinghouse
A service of the National Institue of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases
11
ader
NOTÍCIES
Associació de
Malalts del Ronyó
El XXXII Congreso Nacional de Nefrología Pediátrica
certifica la eficacia de la hormona del crecimiento en el
fracaso renal crónico
El tratamiento con hormona del crecimiento es idóneo en los casos en que fallan
las estrategias de control nutricional en niños con fracaso renal crónico (FRC). Esta
fue una de las conclusiones que se pudieron extraer del XXXII Congreso Nacional
de Nefrología Pediátrica que tuvo lugar en Oviedo.
Fernando Santos del Hospital Universitario Central de Asturias presentó un estudio
en que, a partir del tratamiento con hormona del crecimiento aplicado a lactantes con FRC los cuáles, a pesar de llevar un buen control metabólico y nutricional,
presentaban deficiencias de crecimiento, éstos mejoraban el retraso en longitud
corporal. El muestreo se realizó de forma aleatoria y en múltiples centros y demostró también que el tratamiento aplicado prácticamente no conllevaba efectos secundarios, ya que los efectos sobre la evolución del peso, las evolución del filtrado
glomerular o la maduración ósea eran prácticamente inapreciables.
Según el doctor Santos, los resultados del estudio avalan la utilización de la hormona del crecimiento en niños con insuficiencia renal crónica menores de dos años.
El Imserso amplia en 200.000 el número de beneficiarios
de sus viajes
1.000.000 de personas podrán beneficiarse en el transcurso del año 2007 del Programa de Vacaciones para Personas Mayores del Imserso, que amplía en 200.000
las plazas disponibles en el año 2006. A fin de conseguir este objetivo, el gobierno
invierte 75 millones de euros. Una de las novedades que presenta el Programa,
además de diversificar la oferta de destinos y estancias, es que el beneficiario del
mismo podrá llevar como acompañante a un hijo discapacitado, siempre que el
grado de la discapacitación sea igual o superior al 45% y el viajes lo lleve a cabo
con sus padres.
Para más información, el Imserso pone a disposición de los usuarios el teléfono
901 109 899 y la página web www.imserso-mayores.csic.es.
12
ader
NOTÍCIES
Associació de
Malalts del Ronyó
ader
NOTÍCIES
Associació de
Malalts del Ronyó
Catalunya aplicará la receta electrónica en el 2007
La receta electrónica será realidad en Catalunya
este año, a tenor de las palabras de la consellera
de Salut, Marina Geli, el presidente del Consell
de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Joan
Duran, y el gerente de Atención Farmacéutica
del Servei Cátala de la Salut, Antoni Gilabert.
Por el momento, está funcionando una prueba
piloto en las poblaciones de Tortosa (Baix Ebre),
Ulldecona (Montsià), La Bisbal (Baix Empordà) y
Salt (Gironès).
Las ventajas de la receta electrónica se harán evidentes en todos los pacientes, pero sobre todo
en los crónicos, ya que evitarán tener que acudir
con frecuencia al centro de salud para renovar
la prescripción. Marina Geli señaló en la presentación de la novedad que “cuando el sistema
funcione, el profesional sanitario no entregará
la clásica receta, sino una ‘hoja de medicación’
activa que incluirá un código de barras, además
de la información sobre dosis, frecuencia, administración y duración del tratamiento, que el
paciente entregará junto a la tarjeta sanitaria al
farmacéutico, quien podrá dispensar el medicamento hasta la finalización del tratamiento”.
“Iniciativa hermanos” ofrece un servicio gratuíto
En España existe una empresa, Secuvita, que bajo el nombre de “Iniciativa hermanos”
ofrece a los padres con un hijo enfermo y que estén a punto de tener otro la posibilidad
de almacenar gratuitamente la sangre del cordón umbilical de este segundo. Para más
información sobre el tema, Secuvita ha puesto a disposición de los usuarios el teléfono
902 998 013.
Por otra parte, el director de la Organización Nacional de Trasplante, Rafael Matesanz,
presentó el pasado 31 de enero el borrador del Plan Nacional de Sangre de Cordón
Umbilical, que prevé almacenar 40.000 unidades de sangre de cordón umbilical en los
próximos ocho años, operación ésta que cuenta con un presupuesto de unos 52 millones
de euros.
Por lo que respecta a Catalunya, actualmente existen catorce unidades obstétricas autorizadas, que se ampliarán en nueve más durante este año.
CÉLULAS MADRE DEL CORDÓN UMBILICAL:
la esperanza que aún no ha tocado fin
Ya hemos hablado (y nos hemos posicionado) en otras ocasiones de las células madre desde este boletín de ADER, pero tal vez no había quedado claro que significa el concepto,
así pues, vamos a tratar de arrojar algo de luz sobre el tema.
Las células madre tienen esta denominación porque todas las demás células se derivan de
ellas, que son todas iguales y son las primeras que forman el embrión. Por otro lado, son
capaces de transformarse en células especializadas para cualquier tipo de tejido u órgano
y pueden producir más células madre con las mismas propiedades.
En este sentido, es de capital importancia el descubrimiento reciente de la vital importancia de las células madre del cordón umbilical. A partir de esta premisa, la comunidad
científica tiene un largo recorrido hasta descubrir todas las posibilidades que ofrecen estas células, pero todo parece indicar que tendrán un gran protagonismo terapéutico en
enfermedades hoy incurables.
En el momento del parto, estas células están presentes en abundancia en el cordón umbilical del que se retiran al poco tiempo para volver a la médula ósea, de la cuál provenían.
Es en ese momento del parto cuando se hace la extracción de la sangre del cordón umbilical de donde pasan a un laboratorio especializado donde, previo tratamiento, se pueden
almacenar durante décadas.
Actualmente, las ventajas de las células madre ya han quedado demostradas en más de
4.000 trasplantes realizados a causa de leucemias, linfomas y otras enfermedades sanguíneas y hoy en día se puede disponer de ellas en cualquiera de los tres ámbitos medicinales
en que se centra su aplicación como son la medicina regenerativa, el tratamiento de enfermedades autoinmunes y la terapia contra el cáncer. En el futuro, aumentará el abanico
de aplicaciones.
14
IN MEMORIAM
Josep Romero
El passat dia 6 de març ens va deixar Josep Romero i Martínez,
tresorer de la Junta Directiva d’ADER des de l’any 2003 i un
dels membres més actius de la nostra associació.
Des d’aquest butlletí volem expresar el nostre condol per la
seva pèrdua als seus familiars.
Ignasi Fina
Ens ha deixat Ignasi Fina pocs dies després de compartir amb
ADER el sopar del 30è aniversari de la nostra associació, al
qual va assistir en representació de l’Alcalde de Barcelona,
Jordi Hereu, i en la seva condició de regidor ponent de Salut
Pública. Descansi en pau.
15
ader
ader
ASSAMBLEES
Associació de
Malalts del Ronyó
Associació de
Malalts del Ronyó
JUSTO MOLINERO
Assemblea General
Extraordinària d’ADER
“EM
SENTO CATALÀ DES DEL DIA
QUE VAIG ARRIBAR AQUÍ”
Diumenge dia 25 de març va tenir lloc una Assemblea General Extraordinària d’ADER en
la qual l’ordre del dia va ser facultar la Junta
Directiva per tal que ADER s’adhereixi a la Plataforma d’Entitats del Districte de les Corts. La
ressolució va ser aprovada per unanimitat.
Antonio Tombas, M. Teresa Biosca, Angel Serra, Lluís Surós,
Jorge Parenti i Joan Torrets
ENTREVISTA
MEDICINA
Doncs si que...
A l’apartat de precs i preguntes l’Assemblea va
sugerir allargar el mandat de la junta directiva
a 4 anys, per la qual cosa és modificarà l’article
18 dels estatuts que actualment preveuen un
període de 2 anys.
Assemblea General Ordinària
El mateix dia 25 de març també es va fer l’Assemblea General Ordinària presidida pel Sr. Maties
Ponsa, amb l’ordre del dia següent: lectura i aprovació de l’acta de l’assemblea anterior, donar
compte de la memòria i gestió de la Junta, l’aprovació de l’estat de comptes i ratificació de la
nova candidatura al govern de l’entitat.
Un cop llegida la memoria i gestió, a la qual l’assemblea va donar la seva aprovació, es van fer les
corresponents explicacions de l’estat de comptes, que també es va aprovar per unanimitat.
Atès que no hi havia candidatura alternativa, la nova Junta d’Ader queda composta per:
PRESIDENT ................................
VICE-PRESIDENT 1r ...................
VICE-PRESIDENTA 2a ................
SECRETARI GENERAL ...............
TRESORER .................................
VOCAL ......................................
VOCAL ......................................
VOCAL ......................................
VOCAL ......................................
Matias Ponsa Saladich
Angel Serra Romero
M. Teresa Biosca de Sagastuy
Antonio Tombas Navarro
Lluis Surós Batlló
Jorge Parenti Lahoz
Joan Masó Hervás
Mª José Legaz Martín
Juli Real Obradors
Un dels objectius principals que la nova Junta Directiva es marcarà durant aquest mandat serà
posar en marxa una campanya per a la captació de socis i la millora de l’accessibilitat de les
instal·lacions d’ADER.
Voldria començar expressantli l’agraïment d’ADER pel fet
d’haver perllongat el temps
d’emissió gratuïta pactat en
una de les primeres campanyes radiofòniques per a la
donació d’òrgans que va fer
l’associació.
És que també forma part del
nostre tarannà informar a la
gent per prevenir. Per això
a mi no em costa perquè he
patit en primera persona una
malaltia del ronyó i sé de què
parlem, quan parlem de malalties del ronyó.
Vostè...
Jo vaig tenir fa dotze anys allò
16
que en diuen sorra al ronyó,
una cosa que produeix molt
malestar. I després em van dir
que tenia una pedreta, que
encara la tinc i estic una mica
“acollonat” perquè diuen que
el dia que es mogui... M’han
proposat solucions, com l’obstetricia, però com que no es
mou, també em diuen que si
això no passa val més no dir
res. Però de tant en tant, un
cop a l’any o així, m’agafa una
mica un principi de còlic que
em fa expulsar alguna pedreta
petita. Diuen que el dolor del
part d’una dona és tant fort
com aquest. Evidentment, jo
no he parit, però si és així, Deu
n’hi do les dones, pobretes,
com pateixen per tenir fills!.
Jo suposo que això va venir de
quan vaig estar treballant de
taxista. El taxista té un problema i és que no pot anar a
fer pipí en qualsevol moment
i, per tant, ha d’aguantar i
aguantar. De fet, per aquestes
raons, els taxistes tendeixen a
patir aquests problemes. Per
això a la gent li hem d’aconsellar que begui força aigua i
que vagi a orinar tantes vegades com el cos li ho demani.
Bé, el cas és que vaig començar a patir, em va agafar un dia
un mal de ronyó, un mal de ronyó... I em van fer proves, em
van mirar, primer em van dir
que era sorra i amb el pas del
temps em van dir que tenia la
famosa pedreta.
Vaja, que de la problemàtica
del ronyó n’està força sensibilitzat.
I tant!
“De tant en tant,
expulso alguna
pedreta del ronyó.
Si aquest dolor és
comparable amb el
del part. Pobretes
les dones!”
17
ader
ENTREVISTA
SUMARI
Associació de
Malalts del Ronyó
Què creu que podrien fer les
institucions per sensibilitzar la
població davant la donació?
Les institucions el que haurien
de fer és destinar tota mena
de recursos que puguin, primer a fer campanyes que estiguin orientades cap la donació
perquè la gent s’ha de sensibilitzar. I després posar a l’abast
recursos perquè es pugui avançar en tècniques de trasplantament, que crec que ha de ser,
finalment, l’única solució.
Vostè podríem dir que ha arribat on és partint de zero a
base de coratge. No és el mateix cas, però què li diria a un
malalt de ronyó que corre el
perill de desinflar-se arran de
la malaltia?
A veure, només el que ha patit del ronyó sap el mal que fa
i com de malament es passa.
Després sembla que tot ha passat i ja està, però quan un està
en plena crisi és molt fumut...
Bé, s’ha de mirar l’horitzó amb
la il•lusió i esperança que un
dia, tard o d’hora, es trobaran
millors solucions. Crec que no
s’ha fet més en el tema de ronyó per la manca de mitjans
i de recursos i s’hauria de fer
l’impossible per donar més recursos a la gent que investiga.
Passem més a l’àmbit on vostè és conegut: el de la comunicació. Com comença aquesta
aventura que l’ha portat fins
aquí?
Jo treballava de taxista, i
18
ader
ENTREVISTA
Associació de
Malalts del Ronyó
Barcelona es preparava per
a un gran esdeveniment com
van ser els Mundials de Futbol
de 1982. La ciutat es movia i
jo vaig pensar: a veure, nosaltres que tenim una empresa
de taxi amb radiotelèfon, que
sabem el que és estar connectat al voltant d’una centraleta, si muntéssim una emissora
de ràdio, encara que fos en
família, per als taxistes (tant
pels que porten emissora com
els que només porten ràdio)
dedicada a posar música i radiar missatges referents a recuperar objectes seria un bon
servei. I aprofitar també si hi
ha alguna urgència a casa, donar un telèfon perquè la família els pugui localitzar. Ara
tothom té telèfon mòbil, però
llavors no. Aquesta va ser la
idea de muntar l’emissora.
Després van passar els Mundials i l’emissora va continuar i
bé, hem passat de tot, a empentes i rodolons hem arribat
fins aquí, a la celebració dels
primers vint-i-cinc anys.
que per ordre del Govern espanyol ens van tancar l’emissora. Ens vam estar un any
amb la boca tancada, això
és una cosa que suposo que
no podrem oblidar mai. Com
tampoc podrem oblidar el dia
de la reapertura de Ràdio Tele
Taxi, quan ja ens havien donat
la concessió, amb una festa
que vam fer un Diumenge de
Rams i va ser molt entranyable. O també quan vam fer la
festa, en aquest mateix carrer
on som, amb motiu de la inauguració d’aquests estudis.
Que celebraran amb una gran
festa, oi?
També els va rebre el papa.
Farem una festa molt important a Can Zam i volem que hi
siguin tots els artistes que han
tingut alguna cosa a veure
amb aquests vint-i-cinc anys.
Quins fets remarcaria en
aquest quart de segle de Ràdio
Tele Taxi?
Ui. Hi ha coses bones i dolentes. Remarcaria en especial un
29 de desembre de l’any 86
“Les institucions
el que haurien de
fer és destinar tota
mena de recursos
tant en campanyes
de difusió com
en inversió
tecnològica”
Un altre dia inoblidable, el dia
que ens va rebre el papa Joan
Pau II. Vam anar en un creuer
i vam enregistrar la Salve entre tots. El papa es va mostrar
molt agraït i ens va enregistrar un indicatiu per a la ràdio
que vam estar passant durant
molt de temps. Bons i mals
moments, però el que queda
són els moments en què ho
hem passat molt bé; els moments grats que perduraran
tota la vida.
El programa emblema de tota
aquesta singladura ha estat El
Jaroteo.
Que continua. Ara mateix
n’acabo de sortir. Ara ens estem replantejant una mena de
transformació, perquè els nostres oients es fan grans i hem
d’anar pensant en els seus fills
i tenir continuïtat. I això vol
dir incorporar locutors nous
i gent jove; de fet ja tenim
bastant gent jove, estem en
constant renovació; i, és clar,
també la implantació de les
noves tecnologies. No ens volem quedar enrere en aquest
aspecte.
Per cert, jo sempre he tingut
una curiositat. D’on ve aquest
nom d’El Jaroteo?
Es que jo sóc d’un poble de Córdova, que es diu Villanueva de
Córdoba, i que abans es deia
Villanueva de la Jara i als de
Villanueva ens diuen “jarotes”
i per tant, què podíem fer amb
“jarote”? Doncs El Jaroteo. I ja
es va quedar així.
I al cap d’aquests vint-i-cinc
anys, i a banda de molts altres
premis, ha arribat el premi
Ondas.
Això ha estat el reconeixement
de la cadena SER a la nostra
tasca i nosaltres li agraïm molt
perquè ve d’una empresa molt
gran que ha reconegut una
empresa petita com és la nostra i això és molt important per
a tots, la gent que hi treballa,
la nostra audiència...
I també la seva empresa ha
treballat molt bé en el sentit
integrador, no? En el sentit
de saber difondre una cultura autòctona sense oblidar la
difusió i defensa de la cultura
d’adopció.
És clar, jo em sento català des
del dia que vaig arribar aquí.
Fa quaranta anys que sóc català, ja. Per tant, se n’ha parlat
molt del tema de la integració.
Jo crec que hi ha una bona in-
“El meu missatge
és que val la pena
viure aquesta vida
que ens ha tocat:
gaudim-ne!”
tegració i a nosaltres ens ha
seguit, majoritàriament, gent
vinguda de fora però també
molts catalans que els agrada
l’alegria i la nostra música; el
flamenc aquí sempre ha agradat molt i, a més, jo sóc d’aquí
i, per tant vull difondre el que
és nostre. I ara, a més ja no se’n
parla de gent vinguda de fora.
Ara la immigració que ens ve
és una altra i ara veurem com
la podem encarar. I els que ho
hem viscut, els que hem nascut fora de Catalunya hem de
ser tolerants, receptius, cap la
gent que ens ve.
Em parlava vostè del flamenc.
Vostè que hi entén, quins són
els artistes que més li agraden
avui en dia?
Doncs la música flamenca que
més m’agrada es fa a Catalunya,
precisament. Tenim Miguel Poveda que és molt reconegut arreu de l’Estat espanyol; tenim
i gaudim de la Mayte Martín, i
després tenim grups de flamenc
que ho fan molt bé. Ja en l’àmbit espanyol tenim Isabel Pantoja, José Mercé, que m’agrada
molt, ens vam quedar sense el
Camarón, amb moltes arrels a
Catalunya i que curiosament va
venir a morir a Badalona.
I més enllà de l’àmbit professional, quines són les seves aficions?
M’agrada molt navegar i les
motos. M’agrada navegar si
fa bon temps, si no, no gaire, i
tinc allà al port de Mataró un
petit vaixell i sortim la meva
dona, la meva filla i jo a pescar a la tarda. I després les motos. Tinc una Harley Davidson
i em passo el dia netejant-la,
perquè el que té una Harley la
compra per netejar-la, i la tinc
molt personalitzada. Ja fa gairebé deu anys que la tinc i està
com el primer dia. Millor que
el primer dia!
I no voldria acabar aquesta entrevista sense enviar un missatge d’ànim als malalts del ronyó.
Si m’ho permeten, m’agradaria aconsellar-los que tinguin
aficions, que val la pena viure
aquesta vida que ens ha tocat,
i que ja que estem en aquest
món, gaudim-ne.
Pau Valero
19
ader
ACTIVITATS
ader
ACTIVITATS
Associació de
Malalts del Ronyó
Associació de
Malalts del Ronyó
CONTES I MÚSICA AL FESTIVAL INFANTIL D’ADER 2006
La jornada més festiva de cada any per a la mainada d’ADER, el dia que els
visita el Pare Noel, va tenir lloc aquest any el 17 de desembre al Liceu Francès
de Barcelona, àmbit, d’altra banda, amb una llarga tradició de col·laboració
amb la nostra associació en aquesta festa.
Puntualment, gairebé dues hores abans que comencés l’espectacle, els socis
d’ADER que col·laboren a fer que la jornada sigui un èxit estaven ultimant
els detalls per complir aquest objectiu.
Després d’un bon esmorzar, que com sempre s’ofereix als assistents, va començar l’original actuació del grup d’animació “Pentinar el Gat”, que va
presentar una iniciativa original, com ara la lectura recitada de contes complementada amb un fons musical que enfasitzava les diferents emocions
que la narració anava suscitant.
6è Memorial Josep Maria
Alaball i Carles Vila
El record dels qui van ser socis d’ADER, Josep
Maria Alaball i Carles Vila, i que van fer tant
per impulsar la pràctica de l’esport entre els
nostres associats perdura any rere any i es fa
palès en el Memorial que els dediquem a tots
dos. Aquest any hem arribat a la sisena edició.
Diumenge dia 3 de desembre, al complex esportiu Nova Icaria es va viure una matinal de
futbol-sala com és habitual en aquesta celebració. Com ja és sabut, més enllà dels resultats, els
participants aspiraven a passar un matí d’esport i alegria tot retrobant-se amb vells amics i fentne de nous, si escau.
Matias Ponsa, president d’ADER
Després d’aquest espectacle, que
va entretenir tant a grans com a petits, va venir el moment
més esperat per la mainada: l’aparició del Pare Noel, tot travessant el passadís que divideix el pati de butaques per dirigir-se a l’escenari des d’on lliuraria els regals.
Amb el somriure dels assistents per la satisfacció d’un matí
ple d’alegries, la festa es va donar per acabada a les dues del
migdia. Ara, tocava dedicar-se a jugar.
Com sempre, volem donar les gràcies a les empreses
de joguines, estaments públics i privats i a totes les
persones que amb la seva col·laboració han fet possible dur a terme aquest esdeveniment.
20
21
ader
ACTIVITATS
ader
ACTIVITATS
Associació de
Malalts del Ronyó
Associació de
Malalts del Ronyó
ADER, present a la 4ª commemoració
del Dia Internacional de les Persones
amb Discapacitat
El 30 de novembre de 2006
es va celebrar el Dia Internacional de les Persones
amb Discapacitat, que arribava a la seva quarta edició. El seguit d’actes van tenir lloc al Centre Cívic Joan Oliver- Pere IV i va constar d’un seguit
d’activitats esportives matinals, com ara partits de golbol, boccia i d’hoquei sala i a la tarda
amb la celebració d’una taula rodona amb el
tema “L’esport adaptat com a eina d’integració
social”, que va estar moderada pel conegut
periodista esportiu Quique Guasch.
A continuació els assistents van poder gaudir de l’audició del quartet “Veus del Pirineu”.
L’acte va concloure amb un petit refrigeri a l’auditori del Centre Cívic.
La jornada va estar organitzada pel districte de les Corts i l’Ajuntament de Barcelona, amb la
participació directa de les associacions de persones amb discapacitat del districte.
lona, Ignasi Fina, la doctora Roser Deulofeu, directora de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) i metges i personal d’infermeria de diferents centres mèdics i hospitals,
que durant tots aquests anys han atès els pacients d’ADER.
La celebració va tenir lloc al restaurant La Fontana de l’Eixample on els assistents van poder
gaudir d’un extraordinari menú que va culminar amb un espectacular pastís d’aniversari.
ADER CELEBRA ELS SEUS 30 ANYS AMB UN SOPAR
ON ES DISTINGEIX LA FIDELITAT DELS SOCIS
El propassat dia 9 de març es va celebrar un sopar en el qual es van commemorar els primers 30 anys de l’Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya (ADER) que va iniciar les seves passes l’any 1976.
Prop de cent assistents van poder reviure tot el que ha estat aquest
periple, durant el qual
l’Associació ha contribuit ostensiblement a
la millora de les condicions de vida dels
malalts renals, tot recordant, en les seves converses de taula, el que han estat aquestes tres
dècades. Precisament, la història d’aquests
trenta anys va quedar reflectida en un dossier
de resum, editat per ADER per a l’ocasió, que
va ser distribuït entre tots els assistents.
A banda dels socis, al sopar també van assistir
el regidor de Salut de l’Ajuntament de Barce-
22
23
ader
ACTIVITATS
Associació de
Malalts del Ronyó
ader
SALUT
Associació de
Malalts del Ronyó
EL BLANQUEAMIENTO DENTAL
Hoy en día el blanqueamiento se ha convertido en una terapia dental que blanquea los dientes
suavemente y de forma eficiente. Cada vez más pacientes conocen sus posibilidades y nos preguntan a los dentistas por este tratamiento.
Jordi Bosch, Matias Ponsa, Juan Molina, Angel Sáez i José A. Coterillo
Cinta Rodríguez, Ignasi Fina i Matias Ponsa
Vidal Paunero, Ignasi Fina i Matias Ponsa
Pedro Espiga, Ignasi Fina i Matias Ponsa
El blanqueamiento dental puede realizarse a un conjunto de dientes comprometidos estéticamente o bien a un solo diente que pueda haberse oscurecido tras una endodoncia o trauma
dental. Trataremos en este artículo del blanqueamiento externo, aquél que se realiza a todos los
dientes implicados en la sonrisa para una mejora generalizada de su color.
La parte visible de los dientes, la que emerge hacia fuera de las encías, está formada de fuera
hacia adentro por:
Esmalte: la capa más externa, muy dura y resistente, a base de cristales de hidroxiapatita.
Ferran Bernaola, Ignasi Fina i Matias Ponsa
R. Deulofeu
Posteriorment, es va lliurar un diploma als socis fundadors José A. Coterillo i Jordi Bosch, que
van recordar amb emoció els inicis de la fundació de l’entitat i un seguit de diplomes commemoratius als socis per tots aquests quasi trenta anys de fidelitat a ADER.
Cal recordar que aquesta associació va néixer l’any 1976 amb la ferma voluntat de dur a terme
una lluita en favor de la millora de la qualitat de vida dels malalts de ronyó. En una època
marcada per l’adveniment de la democràcia, en què tot estava per fer, les primeres passes es
van dirigir a pressionar les diferents administracions en el sentit d’impulsar polítiques destinades a implementar els nous avenços que poguessin ajudar els malalts.
Des de llavors, ADER ha esdevingut un referent tant per als malalts renals de Catalunya com
per a les institucions i entitats civils i polítiques sanitàries vinculades al tema renal.
24
Dentina: la capa más interna y menos mineralizada, la que en verdad confiere a sus dientes su
color natural, que serán más o menos blancos en función de la raza, la edad, la genética del individuo.
Las manchas externas (café, tabaco, sarro) ubicadas en el esmalte son habitualmente eliminadas
sin problemas con una higiene dental.
El color de los dientes viene pues predeterminado por la coloración natural de la dentina del
diente. Esta coloración (interna) puede ser más o menos amarillenta. Es sobre este tejido dentario
donde se produce básicamente el efecto blanqueador con las técnicas de blanqueamiento.
25
ader
SALUT
Associació de
Malalts del Ronyó
ader
SALUT
Associació de
Malalts del Ronyó
Las técnicas actuales de blanqueamiento se basan en la utilización de dos productos:
- peróxido de carbamida (en general para tratamientos ambulatorios, en casa)
- peroxido de hidrógeno (básicamente para tratamientos en clínica pues a la misma concentración de producto, el peróxido de hidrógeno tiene una capacidad oxidante 10 veces mayor, con
las ventajas e inconvenientes que eso comporta, el manejo de estos productos debe ser realizado
en la clínica dental).
Estos productos son capaces (mediante su activación por calor y/o luz especial o mezcla de productos) de desprender moléculas de H²O² que son capaces de “filtrarse” a través del esmalte de
los dientes. Así, el tejido interno (dentina) que da color a los dientes, sufre un proceso de oxidación que se traduce en un blanqueamiento de los tejidos dentarios. Así pues, se trata de un
blanqueamiento desde “dentro” del diente.
La intensidad de blanqueamiento que se consiga dependerá de cada paciente, de su color particular, que deberá ser estudiado por el especialista para determinar las mayores o menores expectativas del blanqueamiento. En cualquier caso la respuesta biológica no nos permite a los
dentistas garantizar un resultado final concreto.
En pacientes con hipersensibilidad dental deberá preferentemente realizarse el tratamiento en
clínica pues solamente allí podremos aislar y proteger las zonas más sensibles aplicando el producto sólo donde nos interese.
Los empastes que ya tenga en boca o las coronas (fundas) no cambiarán de color por lo que puede ser
necesario cambiarlos/as a posteriori para igualar el color respecto al blanqueamiento conseguido.
El sector de dientes que se somete a blanqueamiento es habitualmente el comprometido en la
sonrisa, los diez dientes de delante, de comisura a comisura labial.
En el caso de tener algún empaste defectuoso o filtrado en esta zona será preciso cambiarlo antes
del blanqueamiento para evitar problemas de sensibilidad postoperatoria tras el blanqueamiento.
TÉCNICAS DE BLANQUEAMIENTO
Tinción del diente por
los cromóforos absorbidos por la superficie del
esmalte o situados en el
interior del tejido dental.
Las moléculas de peróxido se difunden en la
substancia dental oxidando los cromóforos fragmentándolos formando
moléculas menos coloreadas
• Ambulatorio (en casa, y bajo supervisión del profesional)
Se toman unos moldes de la boca del paciente y se confeccionan en laboratorio unas férulas
(estructura plástica flexible) que se amoldan a la forma de los dientes. Una para los dientes superiores y otra para los dientes inferiores. Son transparentes, no molestan en absoluto y se puede
hablar con ellas puestas.
Se entregan al paciente las dos férulas y un Kit de blanqueamiento que contiene jeringas con el
producto blanqueador.
CONSIDERACIONES PREVIAS AL BLANQUEAMIENTO
Es imprescindible una limpieza bucal antes del tratamiento para poder así eliminar todas las manchas extrínsecas (exteriores) y que el producto tenga máxima eficacia.
Todas las técnicas de blanqueamiento funcionan, es indiferente que el tratamiento se realice en
casa o en Clínica o en técnicas mixtas. Es poco relevante que el producto se active mediante láser,
luz halógena o luz de plasma. El mecanismo de actuación es siempre el mismo.
Responden bien casi todos los dientes excepto aquellos con “tinciones por tetraciclinas (colores
marrones o grises)”. Para estos pacientes, que tomaron tetraciclinas en la época de su vida en los
que se estaban formando sus dientes, se recomiendan técnicas combinadas y mayor duración de
los tratamientos.
26
Cada noche y durante 15 días (el tiempo dependerá del producto y concentración del mismo), tras
el cepillado de dientes se deposita una pequeña cantidad en la férula, a la altura de cada uno de
los dientes a blanquear, y se pone en la boca.
A la mañana siguiente se retiran las férulas de la boca y se limpian con agua fría. Es normal notar
cierta sensibilidad al frío al enjuagarse los dientes.
27
ader
SALUT
Associació de
Malalts del Ronyó
ader
INFORMACIÓ
Associació de
Malalts del Ronyó
• Clinico (en Clínica y bajo supervisión del profesional)
Todo el tratamiento dura 1 hora aproximadamente (si se realiza con sistemas que activen el producto en todos los dientes a blanquear al mismo tiempo), con tres o cuatro breves pausas para
renovar el producto blanqueador que depositamos en los dientes.
EL FUNCIONAMENT DEL TRANSPORT SANITARI
PER A PACIENTS AMB DIÀLISI
• Técnicas mixtas
Aquellos procedimientos que combinan sesiones en clínica con el blanqueamiento domiciliario.
Suelen consistir en una o dos sesiones clínicas con técnicas convencionales (laser, plasma, halógena) para proseguir el resto del tratamiento en domicilio. Tienen la ventaja respecto al ambulatorio puro de que el paciente en la primera sesión puede ver ya un cierto blanqueamiento en los
dientes tratados.
El funcionament del transport sanitari per a pacients amb diàlisi va ser el tema d’una xerrada a la
seu d´Ader a càrrec del director d’Atenció al Ciutadà del Servei Català de la Salut, Joan Lluís Piqué,
el doctor Martín Leoz i Raül Lobo.
En línies més generals, els ponents van explicar que cada comunitat autònoma té la seva pròpia
organització. A Catalunya l’organització es basa en el transport sanitari col·lectiu, però també individual si es necessari. A Catalunya, es calcula que el transport programat com a màxim suposa
una hora d’espera, mentre que el no programat pot allargar-se fins a les quatre hores.
Una de les preocupacions dels assistents va ser els horaris programats, els retards en molts casos
tant a la recollida del domicili com a la sortida del centre, la manca de coordinació i de coherència en l’organització de rutes per part de les empreses d’ambulàncies, el mal estat d’alguns vehicles i també, en alguns casos, es va fer palesa la queixa per la manca de professionalitat d’alguns
membres del personal d’ambulàncies, per bé que també es va destacar la bona disponibilitat que
presenta la majoria d’aquests professionals. Davant la situació, els ponents van comprometre’s
a demanar les responsabilitats pertinents. En tot cas, des del passat mes de juliol s’està aplicant
una reestructuració del sector de les ambulàncies que ha de comportar millores en tots aquests
aspectes.
També es va parlar sobre què succeeix amb el transport quan un pacient viatja a una altra comunitat autònoma on no hi ha transport col·lectiu, tot assenyalant que s’intentaria compensar les
despeses de transport amb l’equivalent del cost de la despesa que el pacient té a Barcelona.
La finalitat de la trobada va ser que els responsables sanitaris poguessin conèixer de primera mà la
problemàtica que suposa per als pacients alguns aspectes relacionats amb el transport sanitari.
UNA VEZ REALIZADO EL BLANQUEAMIENTO
El blanqueamiento final obtenido permanecerá invariable en boca durante unos 2 años, dependiendo de cada paciente, de sus dientes, y de su cuidado. En cualquier caso, cuando decae el blanqueamiento, nunca se recupera el color inicial, siempre quedan más blancos.
En este caso bastará un “recordatorio” del tratamiento de blanqueamiento para recuperar el
máximo blanqueo inicial. Consiste en una sesión de 20 minutos en Clínica o de algunos días en
domicilio, según la técnica escogida (clínica o ambulatoria).
Las manchas externas que puedan ir apareciendo a causa de café, te, tabaco, coca-colas, espinacas, complejos vitamínicos bebibles de hierro, enjuagues con colutorios a base de clorhexidina,…
podrán ser eliminadas mediante limpiezas bucales o el uso diario de pastas dentales como Rembrandt, Dentiblanc, etc.
PER A QUALSEVOL DUBTE
REGIONS SANITÀRIES DE CATALUNYA
Fuentes consultadas:
www.blanqueamientodental.com
www.dentsply.es/Noticias/clinica1801.htm
www.omnidental.com.ar/lasersmile.htm
www.blanqueamientodentaliceberg.com/blanqueamiento-dental/protocolo.html
Dr. Miguel Angel Carreño Hernández, Director medico
Clinica Miravé - Mil.leni - Travesera de Gracia, 71 bajos
Tuset 36 - 08006 Barcelona
90110110 / 932379991
email: [email protected]
webs: www.clinicamirave.es / www.blanqueamientodental.com
© Miguel Angel Carreño Hernández
Se autoriza la difusión en los medios escritos y/o electrónicos de ADER
28
Seu a Barcelona
Edifici Mestral.
Parc Sanitari Pere Virgili
Esteve Terradas, 30
08023 - Barcelona
Tel. 93 259 41 00
Fax 93 259 41 01
[email protected]
Seu a l’Hospitalet de Llobregat
Av. de la Granvia, 8-10, 5a pl.
08902 - L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 93 421 32 55
Fax 93 432 14 65
Seu a Sant Cugat del Vallès
Av. Lluís Companys, 44
08172 - Sant Cugat del Vallès
Tel. 93 589 55 26
Fax 93 675 54 05
Seu a Badalona
Av. Martí i Pujol, 198-202
08911 - Badalona
Tel. 93 384 79 80
Fax 93 384 79 90
Regió Sanitària Girona
Sol, 15
17004 - Girona
Tel. 972 20 00 44
Fax 972 20 38 66
Regió Sanitària Lleida
Av. Alcalde Rovira Roure, 2
25006 - Lleida
Tel. 973 70 16 00
Fax 973 24 91 40
Regió Sanitària Camp de Tarragona
Av. Maria Cristina, 54
43002 - Tarragona
Tel. 977 22 41 51
Fax 977 24 55 54
Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran
Pl. Capdevila, 22 baixos
25620 - Tremp
Tel. 973 65 46 17
Fax 973 65 46 31
[email protected]
[email protected]
[email protected]
29
ader
INFORMACIÓ
Associació de
Malalts del Ronyó
TRÀMITS PER SOL·LICITAR PLAÇA D´HEMODIÂLISI PER A DESPLAÇAMENTS EVENTUALS
- Sol·licitud amb les dades exactes de diàlisi i informe mèdic del pacient al centre de destí.
- Un cop confirmada la reserva, el centre de tractament habitual ha de tramitar el Model I (segons indicació posterior), (en cas d’anar a una altra comunitat autònoma) o el full de derivació,
(per desplaçar-se a un indret de Catalunya).
MODEL I (sol·licitud d’assistència sanitaria programada fora de la comunitat autònoma)
o
FULL DE DERIVACIÓ ( sol·licitud d’assistència sanitaria programada dins de l´àmbit de Catalunya)
- Serologies víriques actualitzades (últim mes abans del desplaçament).
- Cal recordar que, pel que fa al transport, cada comunitat autònoma o regió sanitària
s’organitza segons els seus paràmetres, per la qual cosa s’ha d’estudiar individualment el cas de
cada pacient. Per qualsevol dubte, es recomana consultar a la regió sanitària corresponent.
- Els recordem que, tot i els consells que els acabem de donar, a ADER estem a la seva disposició per tal d’assessorar-los en qualsevol d’aquests aspectes (telèfon 93 440 88 00). De la mateixa
manera, a l’apartat d’enllaços de la pàgina web de l’Associació www.aderrenal.org poden trobar informació sobre els centres de diàlisi d’arreu del món.
COM ES TRAMITA:
MODEL I
El centre sanitari que atén el pacient, un cop conegut el destí sol·licitat, emplena aquesta sollicitud i la tramet per correu electrònic a la seu de Barcelona de la Direcció d’Atenció al Ciutadà
de la Regió Sanitària.
Quan la Direcció d’Atenció al Ciutadà de la Regió Sanitària l’autoritza la retorna signada i segellada al centre asisstencial que ha formalitzat la sol-licitud per tal que la lliuri al pacient.
FULL DE DERIVACIÓ
En el cas que el tractament es vulgui seguir dins l’àmbit de Catalunya, però fora de la localitat
de residència del pacient, s’emplena l’anomenat “full de derivació” i aquest imprès es tramet al
centre de destí, per bé que no s’ha de trametre a la Regió Sanitària perquè sigui autoritzat.
30
CUANTÍA DE LAS PENSIONES MÍNIMAS PARA EL 2007
EUROS MES
Con cónyuge
Sin cónyuge
EUROS AÑO
Con cónyuge
Sin cónyuge
Jubilación
65 años o +
606,06
493,22
8.484,84
6.905,08
- de 65 años
566,41
459,57
7.929,74
6.433,98
Incapacidad permanente
Total entre 60 y 64 años
566,41
459,59
7.929,74
6.433,98
Absoluta
606,06
493,22
8.484,84
6.905,08
Gran invalidez
909,09
739,830
12.727,26
10.357,62
Viudedad
65 años o +
493,22
6.905,05
Entre 60 y 64 años
459,57
6.433,98
- de 60 años
366,74
5.134,36
Orfandad Menores de 21 años o mayores incapacitados para el trabajo
Por beneficio
149,13
2.087,82
Absoluta 1 beneficiario
515,87
7.222,18
Absoluta varios beneficiarios -N149,13 + 366,74 / N
2.087,82 + 5.134,36 / N
Por beneficiario - 18 años con
312,43
4.374,02
minusvalía + o = 65%
Favor Familiares
Por beneficiario
149,13
2.087,82
Si no existe viuda ni huérfano pensionistas:
1 solo beneficiario con 65 años
383,84
5.373,76
1 solo beneficiario con - 65 años
361,41
5.059,74
Varios beneficiarios (N)
149,13 + 217,61 / N
2.087,82 + 3.046,54 / N
SOVI
338,84
4.743,76
LISMI
Por beneficiario
149,86
2.098,04
Complemento ayuda 3ª persona
58,45
818,30
Ayuda movilidad y transporte
49,54
594,48
No contributiva
Invalidez
312,43
4.374,02
Invalidez con ayuda 3ª persona
468,65
6.561,10
Prestación familiar por hijo a cargo menor de 18 años no minusválidos
24,25
291,00
Prestación familiar hijo a cargo menor 18 años con grado de disminución igual o superior al 33%
48,47
581,64
Prestación familiar hijo a cargo de 18 o + años con grado de disminución igual o superior al 75% y
necesita el concurso de otra persona para la realización de los actos esenciales de la vida
468,65
5.623,80
Prestación familiar hijo a cargo de 18 o + años con disminución igual o superior al 65%
312,43
3.749,16
IPREM Diario
Mensual
Anual
499,20
6.988,80 o 5.990,40 (sin pagas extraordinarias)
31
ader
ader
ESTADÍSTIQUES
Associació de
Malalts del Ronyó
Associació de
Malalts del Ronyó
TRASPLANTES RENALES POR COMUNIDADES AUTÓNOMAS
H. Germans
Trias i Pujol 8%
H. Bellvitge 21%
2001
2002
2003
2004
2005
2006
H. Clínic
120
112
114
126
158
124
H. Germans
Trias i Pujol
27
38
30
35
44
34
H. Bellvitge
102
80
74
97
90
86
H. V. Hebron
general
55
43
48
57
67
48
H. V. Hebron
infantil
8
4
15
16
15
11
F. Puigvert
55
71
84
77
81
67
H. del Mar
26
19
25
28
29
35
H. S. Joan
de Déu
1
5
5
2
5
3
393
372
425
438
489
408
Evolució de la llista d´espera
per trasplantament renal 2001-2006
Les característiques principals dels donants
catalans l’any 2006 són les següents:
- El 65, 7% són homes.
- El 65% de donants vàlids tenen 50 o
més anys. I d’aquests un 30% tenien més
de 70 anys.
- El 93,5% (202) van ser donants per mort
encefàlica i el 6,5 % per asistòlia.
Grup sanguini dels donants
vàlids a Catalunya 2006
AB 6%
32
B 7%
rra
va
Na
M
an
ca
Ca
st
illa
Ex
tre
-L
a
m
ad
ur
a
ab
ria
nt
re
s
Ca
Ba
le
a
M
ur
cia
ag
ón
s
Ar
y
As
tu
ria
Le
ón
ia
s
na
r
st
illa
Ca
Ca
G
al
ici
a
ís
Va
sc
o
cia
Pa
H. V. Hebron
infantil 3%
Va
le
n
F. Puigvert 16%
rid
An
da
lu
cía
H. Clínic 31%
M
ad
H. del Mar 8%
Trasplantes renales por comunidades autónomas 2006
lu
ña
H. S. Joan de Déu 1%
L’evolució dels trasplantaments renals l’any
2006 ha sofert una regressió important
respecte a l’any anterior: un 16,77% menys
(82 trasplantaments menys en el total
d’hospitals trasplantadors de Catalunya).
L’Hospital del Mar és l’únic que ha tingut
un increment del 20,69% respecte a l’any
2005. Les causes d’aquest descens tan acusat són difícils de determinar. Les negatives familiars han baixat un punt respecte a l’any anterior (19,2 enfront del 20,2
de 2005) que no s’ha traduït en un major
nombre de trasplantaments. Aquesta situació requereix la intervenció dels organismes competents per intentar recuperar la
línia ascendent d’anys anteriors durant els
quals el nombre de trasplantaments augmentava any rere any de forma sostinguda.
S’han de prendre les mesures necessàries ja
siguin de tipus mèdic o organitzatiu, per
evitar que es perdin òrgans per raons que
no siguin estrictament mèdiques i aconseguir reduir la llista d’espera.
ta
Trasplantaments renals per hospitals 2006
Ca
TRASPLANTAMENTS RENALS A CATALUNYA
H. V. Hebron
general 12%
ESTADÍSTIQUES
Porcentaje de trasplantes renales por comunidades autónomas 2006
2003
2004
2005
2006
Cataluña
425
438
489
408
Madrid
392
396
410
391
Andalucía
343
346
330
369
Valencia
216
200
205
186
País Vasco
121
129
130
130
Galicia
129
108
107
112
Canarias
106
99
126
103
Castilla y León
79
69
95
95
Asturias
64
66
48
66
Aragón
53
58
62
52
Murcia
60
62
58
50
Baleares
37
47
41
48
Cantabria
39
39
37
43
Extremadura
36
29
31
41
Castilla - La Mancha
8
14
13
32
Navarra
23
25
18
31
TOTAL
2131
2125
2200
2157
Cataluña es la comunidad autónoma
que más trasplantes realiza, un 4,34%
más que su inmediata seguidora, Madrid. Es tambien la que ha sufrido un
descenso mayor del número de trasplantes renales respecto al año 2005, un 16
% menos. Esta reducción del número de
trasplantes ha afectado a la mitad de las
autonomias representando un 2% menos en el total de trasplantes realizados
a nivel estatal.
Los centros coordinadores de trasplantes de cada comunidad, asi como la ONT
deben averiguar las causas de este descenso para evitar que siga una línea
descendente que pueda comprometer
la esperanza de trasplante de las personas en lista de espera
33
Colabora con nosotros en la captación de
nuevos socios. Ellos te lo agradecerán ya
que podrán disfrutar de las ventajas que
supone pertenecer a una asociación como
la nuestra. ADER también te lo agradecerá
regalándote una magnífica bolsa por cada
EA
B
I
R
INSC OCIOS
S
DOS A UNA
N
O
Y GA A COM
S
BOL STA
E
dos nuevos socios que consigas.
En el momento de hacer un primer socio,
remite el cupón correspondiente.
No esperes a conseguir el segundo. Gracias.
2
Socio Colaborador
Socio Numerario
letra:
D.N.I.
Nombre y apellidos
Domicilio
C.P.
Población
Tel.
Fecha de nacimiento
Firma
ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros
bajo ningún concepto.
Socio Colaborador
Socio Numerario
Nombre y apellidos
Domicilio
C.P.
E-mail:
Orden de pago domiciliación bancaria
Titular
Población
Código de entidad
Domicilio de la entidad bancaria
Cuota anual
35 euros
40 euros
letra:
D.N.I.
Población
Tel.
Fecha de nacimiento
Domicilio
Caja o Banco
Oficina
DC
48 euros
otros
Número de Cuenta
Población
Firma
ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros
bajo ningún concepto.
1
Socio Colaborador
Socio Numerario
D.N.I.
Nombre y apellidos
Domicilio
C.P.
Población
Tel.
letra:
Fecha de nacimiento
Firma
ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros
bajo ningún concepto.
Socio Colaborador
Socio Numerario
Nombre y apellidos
Domicilio
C.P.
E-mail:
Orden de pago domiciliación bancaria
Titular
Población
Código de entidad
Domicilio de la entidad bancaria
Cuota anual
35 euros
40 euros
D.N.I.
Población
Tel.
letra:
Fecha de nacimiento
Domicilio
Caja o Banco
Oficina
48 euros
otros
DC
Número de Cuenta
Población
Firma
ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros
bajo ningún concepto.
ader
ader
QUÈ ÉS ADER?
SERVEIS ADER
Associació de
Malalts del Ronyó
Associació de
Malalts del Ronyó
QUÈ ÉS ADER?
ADER, Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya, és la representant de les persones amb
insuficiència renal crònica. És una entitat privada, de caràcter benèfic, d’iniciativa social, fundada
l’any 1976 i declarada d’utilitat pública l’any 1987.
Des de la seva fundació a l’octubre del 1976, han format part d’aquest col·lectiu moltes persones i totes han treballat per a reivindicar millores en les teràpies substitutives de la insuficiència
renal, com l’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal. En definitiva, de la qualitat
de vida.
Pots trobar més informació a la nostra web: www.aderrenal.org
SERVEIS ADER
1
Assistència Social
Servei: Gratuït
5
Quiromasatge i
reflexologia podològica
2
Assistència Laboral
i jurídica
6
Assessorament dietètic
3
Psicologia clínica
7
Altres Serveis
4
Ioga
Dies de visita: a convenir
Horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER
tel. 93 440 88 00
Dies de visita: a convenir
Horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER
tel. 93 440 88 00
Dies de visita: de dilluns a divendres
Horari: de 9:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00h
Tractaments cervicals, cames, esquena
i espatlles
Sessions de 45 minuts
Dies de visita: a convenir
Només per a malalts en diàlisi
i trasplantats
Truqueu per demanar dia i hora
al telèfon: 93 440 88 00
Informació, reserva i gestió de places
d’hemodiàlisi a altres províncies
i a l’estranger
Dies de visita: dimarts i dijous
Horari: de 10:00 a 11:00 h
Preu: 7,21 euros/mes
DEMANEU INFORMACIÓ AL CENTRE
ader
Associació de
Malalts del Ronyó
Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona
Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70
e-mail: [email protected]
Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona
Tel. 93 440 88 00 · Fax. 93 333 70 70
e-mail: [email protected]
www.aderrenal.org
ader
Núm. 91 Abril 2007
Associació de
Malalts del Ronyó
ADER 30 Aniversari
PER MOLTS ANYS!
ader
Associació de
Malalts del Ronyó
C./ Pintor Tapiró, 4 - Barcelona
Tel.: 934 408 800 - Fax. 933 337 070
e-mail: [email protected]
www.aderrenal.org
JUSTO MOLINERO
25 ANYS DE COMUNICACIÓ
INSUFICIENCIA RENAL
CÓMO ESCOGER EL TRATAMINETO
QUE MÁS LE CONVIENE

Documentos relacionados