2007-2008 - Colegio Esclavas del SCJ Benirredrá

Transcripción

2007-2008 - Colegio Esclavas del SCJ Benirredrá
A.M.P.A.
Junta Directiva de l’AMPA i Directora
EDITA: Asociación de Padres y Madres de Alumnos/as del Colegio Esclavas. Colabora: Departamento de Cultura del Ayuntamiento de Benirredrà.
Colaboran en la redacción: Claustro de profesores, alumnos, Junta de AMPA, Departamento de Cultura del Ayuntamiento de Benirredrà.
Imprime: Nova Impressió, Gandia - Tel. 96 286 97 94 • [email protected]
Asesorias:
Laboral, Fiscal, Contable
Correduría de Seguros Julián de Ancos, S.L.
ADAS CONSULTING, S.L.
***
Administración de Fincas
C/ Primer de Maig, 53 - 55, bajo - 46702 GANDIA
***
Tels.: 96 286 39 58 - 96 286 48 91 - Fax 96 287 10 05
[email protected]
Seguros en General
SALUTACIÓ DE LA JUNTA DEL L’A.M.P.A.
Teniu a les vostres mans un exemplar de la revista
l’ALGAR, el número 18. Si ens permitiu, vos avancem que el
número 19 serà un tant especial per a la gran família de les
Esclaves: el centenari de la implantació d’esta Comunitat a
Benirredrà en 1908, poc més de 30 anys després que Santa
Rafaela Maria fundara la Congregació Apostòlica. Una feliç
efemèride que estarà farcida de tot un seguit d’activitats que
oportunament es coneixeran.
Des d’estes línies, esta junta directiva de l’AMPA, que
representa als estudiants del centre, volem enviar una forta
abraçada i fer-la extensiva a tots aquells i aquelles que en
estos 99 anys han fet possible que hui en dia, el nostre siga
un col·legi referent en el món educatiu. El prestigi es fa granet
a granet i les Esclaves estan dedicades a la docència des del
1879 quan s’obrí la primera escola gratuïta i tal èxit no es flor
d’un dia.
Quan l’ALGAR estiga a les vostres mans, el curs
2007-2008 estarà a punt de concloure. Els nostres fills
hauran completat una etapa més de la seua formació i per
tant, els faltarà un any menys per a assolir l’objectiu de la
completa formació acadèmica que haurà de coronar-se amb
la corresponent titulació superior. Des de l’associació hem
impulsat una sèrie d’activitats que tots coneixeu; però volem
anar més lluny. Som una AMPA ambiciosa i treballem colze
a colze amb el claustre de professors i la direcció del centre
perquè els nostres fills tinguen la millor formació possible.
l’algar
Ens adrecem a eixes famílies –un centenar- que no formeu
part de l’Associació per a que s’uniu a nosaltres i fer bo allò
de “la unió fa la força”. Tota pedra fa paret i necessitem la
vostra col·laboració, les vostres idees, les sugerències que
ens pugueu aportar. Al cap i la fi, l’AMPA no és una altra cosa
que un col·lectiu de pares i mares que representen a tots els
pares i mares del col·legi.
Enguany, per exemple, la venda de loteria de Nadal ha
sigut tot un èxit i gràcies a totes eixes aportacions es poden fer
realitat una sèrie de projectes en connexió amb les necessitats
del centre, que d’altra forma mai no vorien la llum.
Ací trobareu una mostra del que els nostres fills, en els
diversos nivells educatius, han fet al llarg del curs. Visites
culturals, teatre, pintura, dibuix, manualitats, excursions,
contacte amb la natura i el medi que ens envolta, esport...
en una paraula: activitat.
Unes activitats que, com hem assenyalat, han sigut
moltes i molt variades. Plasmar-ho tot seria una tasca quasi
impossible; per tant, ací vos ensenyarem un botó de mostra.
Com a pares i mares d’alumnes volem agrair una vegada
més la magnífica professionalitat que demostren els professors
i la direcció del centre, així w la inestimable bona predisposició
habitual de la Comunitat de religioses.. Els nostres fills estan
en bones mans. Que disfruteu de la revista.
3
Educar la interioritat
Escrit a Alex Gregori
La interioritat és la capacitat que tenim els éssers humans de
reflexionar i guardar en el cor els esdeveniments i experiències
que la realitat i la vida ens ofereixen. S’expressa externament
en una manera de ser i d’estar que ens fa sensibles a la vida i
receptius als seus valors.
Així entesa, cal admetre que en principi tot ésser humà té
eixa capacitat o l’ha tinguda i només el treball constant pot anar
desenvolupant eixe do. Per tant, la decisió de cultivar la pròpia
interioritat és una opció i una tasca personal intransferible que
suposa cansament, però que també provoca el plaer de gaudir
de la vida.
És dins d’aquest context on els educadors tenim un repte
important. Si pretenem que els nostres alumnes visquen plenament i harmoniosa hauríem de centrar-nos en les següents línies
d’actuació:
Desenvolupament de la capacitat d’escolta.
Cal ajudar els alumnes perquè aprenguen a escoltar i
a”parlar des de dins”; és necessari acostumar-los a estar callats
sense deixar-se atordir pels sorolls de la ràdio o la TV. Aprenent a
callar i, sobretot, a escoltar (-se) es faran capaços, poc a poc, de
sintonitzar amb els problemes dels altres, s’acostumaran a acollir
l’altre amb respecte i viure la trobada interpersonal com un do.
Potenciació del llenguatge corporal
Molts dels nostres alumnes se senten enlluernats per la propaganda o els models que se’ls ofereixen. Són esclaus de les
marques o les modes. Per això és important ensenyar-los que
el seu mode de vestir, de comportar-se i d’actuar ha de revelar
el que ells són i volen ser. El seu llenguatge corporal ha de fer
palesa la seua vida interior.
$OH[KDFH\DPHGLRDxRTXHQRHVWiVFRQQRVRWURVSHURVLJXHV
LQXQGDQGRPLFRUD]yQ\WHGLUpSRUTXp
3RUTXHHUDVXQFRPSDxHURHVWXSHQGR
3RUTXHSDViED PRVXQRVUDWRVIHQRPHQDOHVHQELFL
3RUTXHVLHPSUHQRVSLFiED PRVDYHUTXLpQFRUUtDPiV
3RUTXHQRVHQVHxDVWHWRGRVORVFD PLQRVTXHVDEHPRV
3RUTXHQRWHORPHUHFtDVDXQTXHQDGLHVHORPHUHFH
3RUTXHSDViED PRVXQRVUDWRVLQROYLGDEOHVHQODIHULD
3RUTXHQXQFDGHFtDVQDGDPDORGHQDGLH
3RUTXHVLHPSUHOHHQFRQWUDEDVODSDUWHEXHQDDWRGR
3RUTXHDXQTXHQRHVWpVHQFXHUSRHVWiVHQDOPDFRQPLJR
3RUTXHQXQFDWHROYLGDUp
3RUTXHWHTXHUtDWHTXLHUR\WHTXHUUpVLHPSUH
3RUTXHHVHGtDIXHHO~QLFRHQTXHWHDOFpODYR]
3RUTXHžD~QPHDUUHSLHQWRSRUHOOR
3RUTXHVLHPSUHKDFtD PRVORVWUDEDMRVMXQWRV
3RUTXHIXHXQDFFLGHQWHHQFRQWUDGHORTXHGLFHQPXFKRV
3RUTXHQXQFDWHTXHMDVWHGHPt
3RUTXHVpTXHW~WD PELpQQRVTXHUtDVPXFKR
3RUTXHVLQWLODFODVH\DQRHVORPLVPR
3RUTXHVLQWL\RQRVR\HOPLVPR
3RUTXHHUDVXQDSLH]DFODYHHQPLYLGD
3RUTXHHUDVXQFXUUDQWH
3RUTXHYR\DYHUWHWRGRVORVViEDGRV\ORKDUpKDVWDTXHVHDDPt
DOTXHWHQJDQTXHYLVLWDU
3RUTXHW~HUDVHVSHFLDOGLVWLQWRDORVGHPiV
Conversió del cor.
Després de l’autoconeixement cal prendre consciència
d’aquelles passions que ajuden a construir la persona i aquelles que la destrossen (odi, enveja...). La nostra tasca consisteix
a ajudar l’alumne a discernir perquè vaja substituint els sentiments destructors per les grans causes que ajuden a capacitar
la interioritat (la justícia, la llibertat, l’amor...).
Creació d’utopies
Amb freqüència detectem alumnes que són esclaus de la
seua imaginació. Aquesta produeix distorsions de la realitat que
paralitza l’acció i convida a fugir de la vida. La nostra missió és
canalitzar esta força creadora que tenen els joves i posar-la al
servei d’utopies que impulsen a lluitar per un món més just,
humà, fratern i en pau.
Com podem comprovar, la tasca que tenim encomanada els
educadors és difícil, ja que són molts els joves de hui que es
resisteixen a compartir amb els altres allò que ocorre en el seu
cor, però pagarà la pena l’esforç si aconseguim que les noves generacions busquen en la seua interioritat les claus per construir
un món millor.
Campanya Nadal
CARTA DE JESÚS DE NAZARET A TODOS LOS LECTORES Y LECTORAS DE LA REVISTA L’ALGAR
Mis queridos niños, niñas y todos los que formais parte de la gran familia de las Esclavas de Benirredrá:
Me han invitado a participar en vuestra revista y no quiero desaprovechar esta oportunidad. Me gusta mucho una de las actividades
que hacéis en el colegio cuando se acerca la Navidad.Santa Rafaela está a mi lado y sonrie...¿Por qué será?.
Me encanta la campaña de recogida de alimentos. ¡Qué ilusión tenéis todos y todas trayendo comida y dinero ( con el que se compran
alimentos básicos) para luego repartir entre personas necesitadas, que no han tenido
tanta suerte como vosotros/as y a los que yo también quiero muchísimo.
Desde aquí,”el cielo”, disfrutamos mucho viendo como distribuís los alimentos entre
las familias sin recursos, para el economato de Cáritas, Proyecto Judit, grup Mosaic,
Preventorio, Franciscanos...Y ¿qué decir de los alumnos y alumnas que ayudan a
recoger , clasificar y repartir los alimentos? SÓIS GENIALES!!!
“Sabéis, os voy a decir una cosa” – Con ese pequeño gesto estáis haciendo felices a
otras personas que viven muy cerca de vosotros. Me gusta que “colaboréis”. Pensad
que todo lo que tenéis es un regalo y por eso estáis llamados y os invito a COMPARTIRLO con otros.No sólo lo material sino también tenéis que regalar a los que os
rodean, sonrisas, alegría, tiempo, esperanza...en una palabra VIDA.
$OH[QXQFDWHROYLGDUHPRV1L\RQLQDGLH
GRACIAS a todos y a todas .
6LHPSUHHVWDUiVHQPLFRUD]yQ
Un abrazo fortísimo. Os quiero un montón.
Jesús de Nazaret
4
l’algar
David Romero 3º B
l’algar
5
Educació Infantil
Educació Infantil
4W[¹XMY]M[ºMVMTNM[\Q ^IT
,QJ]RW[aM[KZQ\W[
&RPR SRGpLV REVHUYDU HQ HO
IHVWLYDO ORV DOXPQRV GH LQIDQ
WLOQRVORSDVDPRVPX\ELHQ\OR
KDFHPRVHVWXSHQGDPHQWH
(Q HVWD RFDVLyQ KHPRV KHFKR
HOEDLOHXQSRFRGLIHUHQWH\DTXH
TXHUtDPRV LQQRYDU +HPRV KH
1º Infantil A
1º Infantil B
2º Infantil A
2º Infantil B
3º Infantil A
3º Infantil B
FKR XQDV FLUFXQIHUHQFLDV FDGD
FODVH \ HQ HOODV KHPRV KHFKR HO
EDLOH
$FRQWLQXDFLyQSRGpLVYHUDO
JXQDVLPiJHQHVGHOIHVWLYDO
6
$QWHV GH HPSH]DU QRV SUHSDUDPRV
SDUDORVHMHUFLFLRV\QRVKDFHPRVODIRWR
GHULJRU4XpJXDSRV\JXDSDVHVWDPRV
¢DTXHVL"
l’algar
l’algar
7
Educació Primaria
Educació Primaria
U&,&/(
&XLGHPHO
QRVWUH
SODQHWD
2º B
1º A
8
1º B
l’algar
2º A
l’algar
9
Educació Primaria
Educació Primaria
Q&,&/(
*UDQMD HVFROD
(IVITIRXITSVEVXIHIQEKMEIPLEHEETEVIGM{]HMNSGEVMzSWEQIRXI
8VERUYMPE]SIWXEVrEXYPEHS.YRXEWEXVEZIWEVSRIPTEvW]EPEWEJYIVEWIRGSRXVEVSRIPFSWUYIHSRHI
ZMZvEPEQEPZEHEFVYNE
-FERGEQMRERHSGYERHSYREXIRIFVSWEGEFEzEETEVIGM{ERXIWYW
SNSW)PXINEHSIVEHITENEPEWTEVIHIWHITMIHVETIVSPSUYI
QkWPPEQEFEPEEXIRGM{RIVEYREIRSVQIGLMQIRIEUYIEWvPPI
KEFELEWXEPEWRYFIW(IIPPEWEPvEYRIWTIWSLYQSUYIGEQFME
FEHIGSPSVTVMQIVSWEPvEZIVHIHIWTYrWE^YPEGSRXMRYEGM{R
VSNS]¿REPQIRXIRIKVS
$QjUHPDPEDXWRE~VDODJUDQMDHVFRODGH%HQLJjQLP(O
SULPHUGLDTXDQDUULEjUHPIpUHPHOOOLWHOPHXRVVHWL-R
/·KDELWDFLyHUDJUDQWHQLDPROWHVOOLWHUHVGHIXVWD'HV
SUpVHQVDQjUHPDSODQWDUSODQWHVLOHVSODQWjUHPDPEXQD
DL[DGDDLJXDLSHGUHV$FRQWLQXDFLyDQjUHPDGRQDUXQSDV
VHLJLYDQYRUHUXQULXPROWERQLF
0ERMzE]IPLEHEIRXVEVSREPEGEFEzE7IIWGSRHMIVSRXVEW
YREGSVXMRE(IWHIEPPvTYHMIVSRZIVYREJIE]ÀEGEFVYNETVI
TEVERHS T{GMQEW 7MR UYIVIV PE RMzE HMS HSW TEWSW LEGME EXVkW
GLSG{GSRPETEVIHILM^SGEIVPEZEVMXEHIPLEHE0EQEPZEHEFVYNEEPSvV
IPVYMHSPIWHIWGYFVM{7IEGIVG{EPERMzE]PEXVERWJSVQ{IRIPIWUYIPIXS
'SRZS^XIRIFVSWEHMNS
(Q OD JUDQMD KL KDYLHQ DQLPDOHWV FRP XQ SRUF TXH IHLD
PROWDRORUXQDYDFDTXHPHQMDYDIXOOHVLMROL·QYDLJGRQDU
XQFDYDOOHQHOTXHYDLJPXQWDULXQSRQLPROWERQLFFDEUHV
JDOOLQHVXQSDYyUHLDOjQHFVXQDWRUWXJDLPROWVSDUGDOV0pV
WDUGHQVDQjUHPDGLQDU7DPEpIpUHPSDLDQjUHPDDJDIDU
OOHQ\D
¤5YIPMWXSWS],EWGEvHSIRQMXVEQTE«
3HUODYHVSUDGDSDUWLFLSjUHPHQMRFVLGHVSUpVIpUHPPHO
PHODGDGHSRPD
9RJYIVXIVYMHSWIS]{EGSQTEzEHSHIPEFVMVHIYRETYIVXE%PKYMIRHMNS
¤5YIEXIRXSWIWXkRIWXSWRMzSW)VEPEKYETEIMRXIPMKIRXI(MVIGXSVEUYIEYR
UYIYRTSGSHIWTMWXEHEUYIVvEQYGLSEGPEWIHI &%PIRXVEVLEFvEHIWTIVXEHS
E0SVIREUYIWIHMSGYIRXEUYIGSRWYWYIzSWILEFvETIVHMHSXSHEPEI\TPMGEGM{RHIP
TVSJIWSV
$OGLDVHJHQWIpUHPXQTXDGUHWDPEIXOOHVLXQDOWUDYH
JDGDPXQWjUHPDFDYDOO'HVSUpVGLQjUHPLDUUHJOjUHPOHV
FRVHVLWRUQjUHPDFDVD
9D VHU XQD H[SHULqQFLD PROW ERQLFD TXH HQV YD DJUDGDU
PROWDOPHXRVVHWL-R
0%96%837'%23'%78-003 &
0DULD/OREHOO9LYHVU$G·(GXFDFLy3ULPjULD
,
&XHQWR
&DPSLRQDWG²DWOHWLVPH
EFvEYREZI^YRERMzEQY]KYETE]JYIVXIUYIIVEPEQkWEPXEHIPEGPEWIHI &7IPPEQEFE
0SVIRETIVSXSHSWPEGSRSGvERGSQSPE´WSzEHSVEµTSVUYIPIKYWXEFEPIIVLMWXSVMEWJERXkWXMGEW
9RXSVQIRXSWSHvEHISXSzSQMIRXVEWIPTVSJIWSVI\TPMGEFEIR´'SRSGMQMIRXSHIP1IHMSµIPXIQE
HIPGYIVTSLYQERSGSRYRJIS]KSVHSIWUYIPIXS0SVIRETIVQERIGvEQY]EXIRXE]GSRGIRXVEHEIRPEW
I\TPMGEGMSRIWHIPTVSJIWSV)WXIWIzEPEFEIPL€QIVSIPG€FMXS]IPVEHMS«
Els alumnes de 3r i 4t de primària junt als de 1r i 2n d’E.S.O, el dia 18 de febrer de 2008, vam anar a València
a vore el velòdrom Lluis Puig i participar en la competició (Relleus Continus) d’Esport Divertit.
Vam passar el dia vegent carreres de xiquets, adolescents…
Els xiquets que no participaven van baixar a una saleta plena de combes, colxonetes…
Per a poder tornar a les grades de dalt, haviem de fer totes les proves que hi havien.
ENS HO VAM PASSAR PIPA!
%PGSKIVPSWLYIWSWHIPEQERSYRPYQMRSWSVE]SMPYQMR{XSHEPEGPEWI(IVITIRXIIPIWUYIPIXS
PPEQ{
¤0SVIRE:IRGSRQMKS0ERMzEWIPIZERX{TEVEHEVPIPEQERS]PSWHSWWEPMIVSRHIPEGPEWI
%PPPIKEVEPEI\TPEREHEYRIRSVQIVIPkQTEKSPIWXVEWPEH{ERXIIPZMINS]FSRHEHSWSVI]UYI
GSRZS^KVYzSREPIWHMNS
,IQSWTIRWEHSUYIX€RSWTSHVvEWE]YHEV
)PIWUYIPIXSEzEHM{
=SRSTYIHSEGSQTEzEVXIRSWIVvEWIKYVS7MRIQFEVKSWMXIEGSQTEzEYRLEHEFYIRE]WIVZMGMEP
RSGSVVIVvEQSWTIPMKVS
1[IJMT5¢+IVaM\M/IZKyI
0ERMzEGSRXIWX{
\*-8
1IHERYRTSGSHIQMIHSTIVSZS]GSRYRLEHE«
10
l’algar
l’algar
11
Educació Primaria
Educació Primaria
!@O@;88#@C<K
U&,&/(
!@O@;88CG@8JK8CC8
L’eixida cultural a Calp va ser molt divertida. Em vaig
riure molt. Vam parar al port a esmorzar i jo vaig veure com
els pescadors arreglaven el peix per vendre’l. Vam anar a
vore una subhasta de peix i després a un castell.
Per últim, al dia següent, vam anar a visitar el castell
de Petrer. Ens va agradar molt, ja que vam vore coses molt
antigues i una església,
5é A, Primaria
Després, pujàrem al penyal d’Ifac on hi havia molta
fauna i vegetació. Els paisatges eren molt bonics, les platges, els vaixells i sobretot, el penyal que es veia desde
lluny. M’ho vam passar molt divertit.
A continuació, vam anar a visitar un museu en Calp, on
hi havia maquetes i imatges de les diferents espècies que
hi habitaven. També ens van explicar un poc d’història sobre el penyal.
Vam fer grups per als jocs de la nit, on m’ho vam passar molt bé, encara que algunes xiquetes tenien por.
Salimos de las Esclavas a las 9:15 horas, jugamos
a ver quien se sabía más canciones y empatamos las
chicas con los chicos.
Llegamos a Gilet sobre las 10:45 horas. Nada más
llegar nos dijeron las normas de circulación y del
parque. Después almorzamos y nos llamaron para
jugar al juego de la pizza. A continuación jugamos
al juego de hacer pruebas. A nosotros nos tocó decir
con la boca llena de agua “antes de cruzar hay que
mirar”. Por último, fuimos a hacer un examen, todos
estábamos muy asustados, pero fue fácil.
Desayunamos, luego subimos a los coches y nos
explicaron el recorrido. Yo subí la primera, era súper
fácil, pero después se fue complicando. Después de
montar a los coches, nos fuimos a jugar a fútbol y
baloncesto.
Después volvimos a subir a los coches, esta vez
era más complicado. Después nos volvimos a casa.
¡Me lo pasé súper bien!
Raquel Savall
12
4ºA
l’algar
l’algar
13
Educació Primaria
Educació Primaria
(VSRUW'LYHUWLW
Em diuen Josep, i he tingut molta sort, junt
a xiquets i xiquetes del tercer cicle de primària, de
participar en el concurs televisat per punt dos “Esport
Divertit”.
El meu col.legi “Esclaves del Sagrat Cor de
Jesús” de Benirredrà, ha competit junt a 178 centres
escolars, quedant els xics primers fins al final. Les
xiques no van tinde sort, ja que en Xàtiva, van quedar
en segona posició per un punt i mig.
Les proves individuals eren: comba, triple
SALT, 6x10 i jabalina.
Les proves col.lectives eren: 6x20, bàsquet,
handbol, relleus i prova final.
En la categoria de xics érem 16 participants
de les quatre classes. Tots nosaltres volem donar les
gràcies pel suport dels postres companys, que ens han
animat amb totes les seues forces. També a Llorenç i
Ritxi per la seua preparació i entrenaments.
La final de la Comunitat d’Esport Divertit, es va
disputar el velòdrom LLuís Puig de València, fou molt
disputada, però vam guanyar en la prova final, i érem
campions.
Niurka Montalvo ens va col.locar les medallas i
ens donà el trofeu, així com el xec de 1000 euros.
Ara estem convidats els dies 8, 9 i 10 d’abril,
a competir en Madrid contra el col.legi campió de
Madrid i un col.legi de Liverpool. Estic il.lussionat de
representar al meu col.legi i disfrutar amb els meus
amics d’aquest viatge.
Josep Estruch 5é B EP
?K?:88
;CL¥G9DA8
?DF;AA8
Los días ocho y nueve de noviembre, 6º A y 6º B hemos
estado en Peñíscola y Morella. El ocho de noviembre, por
la mañana, con frío, subimos al autobús rumbo a Sagunto;
hasta que llegamos a Sagunto todo eran risas.
Cuando llegamos a Sagunto almorzamos en unas mesas un poco raras. Luego subimos al autobús, y tuvimos
una sorpresa: se subieron dos monitores, Marcos y Javi,
los dos muy simpáticos; en el autobús nos entretuvieron
bastante.
tobús; cantamos y nos lo pasamos muy bien. Ya casi a
punto de llegar al albergue hubo algo que nos sorprendió,
y fue… ¡el conductor! Él hacía que parpadearan luces
de colores a ritmo de la música y a todos nos impresionó. Llegamos a albergue a las 19:00 h. de la noche, allí
hacía mucho frío. Nos hicieron esperar mucho tiempo, al
fin entramos, elegimos cama y bajamos a jugar. Más tarde
nos duchamos y bajamos a cenar. A continuación jugamos a un juego de misterio, después, nos fuimos a dormir,
bueno, dormir no dormimos, ya que nos pasamos toda la
noche hablando.
Por la mañana desayunamos, nos pusimos la chaqueta, la bufanda y los guantes y subimos al autobús. Un rato
después llegamos a Morella, hicimos el juego del castillo
por toda Morella. Para realizar el juego tuvimos que preguntar a todas las personas que vivían o trabajaban allí.
Aprendimos mucho y también nos divertimos. Vimos un
museo de dinosaurios y una basílica muy bonita Cominos
en un restaurante y subimos al autobús para regresar al
colegio. Jugamos a un juego de enviar cartas anónimas y
leerlas; dio mucha risa.
¡Este viaje ha sido muy divertido!
Ana Flores – 6º A
Llegamos a Peñíscola a las
12:00 h. Al bajar nos encontramos el mar. Luego, los monitores
nos explicaron un poco lo que
teníamos que hacer.
Caminamos hasta un castillo,
el castillo del Papa Luna. Realizamos un juego muy divertido,
gracias a él vimos el castillo de
una manera más divertida. Luego bajamos a comer a la playa.
Después de comer jugamos
con la arena y nos lo pasamos
bien; también fuimos al puerto,
nos explicaron cosas muy interesantes.
Luego fuimos a buscar el au-
14
l’algar
l’algar
15
Educació Primaria
E.S.O.
U&,&/(
0LSULPHUDxRHQOD
(62
El xiquet i la muntanya
Això era una vegada una ciutat molt gran i moderna,
amb els seus gratacels, els seus semàfors per ordinador i
totes les comoditats actuals. Allí vivia Raül, un xiquet que
era feliç amb tots els aparells com: la PSP, la PLAY STATION 3 etc.
S’apropava el Nadal i Raül li va demanar al seu iaio que
li regalara un joc per a la PLAY STATION3. El seu iaio el va
anar a buscar a casa i el va portar amb el cotxe a les afores
de la ciutat. Allí hi havia una muntanya molt bonica, tota
verda, plena d’avets, molt ben cuidats.
Al xiquet li era estrany vore eixos arbres tan ben cuidats just al costat de la ciutat, plena de carreteres i fums.
El seu iaio li va dir:
-Aquesta muntanya va pertànyer al iaio del meu iaio en
temps llunyans, i no sempre va ser així de bonica. Vaig a
contar-te la història que mon pare em va contar.
El meu avantpassat era molt pobre però posseïa una
muntanya quasi deserta, sense arbres, molt descuidada,
sense animals i molt lletja, que no servia per a res. En
aquells dies, la ciutat que hi havia al costat de la muntanya
va començar a créixer més i més, fer-se rica i pròspera.
Un dia, va arribar fins a la casa de l’avantpassat, que estava situada al peu de la muntanya, un home molt ben vestit
que li va dir:
-Vinc a oferir-li molts diners per eixa muntanya. La
destruirem i farem grans carreteres i fàbriques per a augmentar les riqueses de la ciutat. L’home es va posar molt
content, pensant en les coses que es podria comprar amb
aquells diners, per una muntanya que no valia res. Quasi
li hi havia dit que sí, quan va arribar el seu únic fill de 8
anys, que hi havia estat sentint la conversació des de la
porta. Aleshores, va cridar:
-No pare! No pots vendre la muntanya, perquè és l’únic
lloc de la ciutat on encara naixen arbres.
-Arbres? - Va cridar el pare malhumorat.
-Si està deserta!
El xiquet el va agafar la mà i tots dos van anar cap a la
muntanya. Van pujar per les sendes de terra seca i quan
van arribar, el xiquet li va dir:
-Mira!.
I allí estava entre unes roques un preciós avet tot verd,
16
que creixia en la muntanya seca.
-He tingut un somni, li va dir el xiquet a son pare.
-Cuidaré este avet i amb el temps plantaré més i faré
d’aquesta muntanya un lloc tan bonic per a la seua ciutat.
(OGtDFDWRUFHOOHJDPRV
FDUJDGRVGHEROLV\FXDGHUQRV
(QWUHDPLJRVQRVVDOXGDPRV
El pare, al vore el seu fill tan il·lusionat va decidir no
vendre-la. I a partir d’eixe dia l’avet i el xiquet van créixer
junts.
PDVQRVFRQVXPtDQORVQHUYLRV
A poc a poc van anar portant i plantant més arbres, i
la gent de la ciutat, al vore el que feien els van ajudar. Van
passar els anys i la muntanya va anar sent cuidada de
pares a fills amb la promesa de no vendre-la mai.
&RQH[SHFWDFLyQDJXDUGiEDPRV
-Així és com hui en dia tenim aquesta muntanya tan
bonica -va dir el iaio de Raül. Encara que en l’actualitat
esta muntanya l’hem donada a l’ajuntament de la ciutat
que podrà sempre cuidar-la millor que nosaltres.
-Iaio! - va exclamar Raül .
-Quina història més bonica, vaig a dir-li a papà que
pose este Nadal una estrel.la de llum en l’avet més gran
de la muntanya. Així, des de la ciutat es vorà una estrel.
la il·luminada.
-Que bona idea! -va dir el iaio.
-Anem corrent a parlar amb ton pare, Raül.
I este Nadal, des de la gran ciutat, quan miraven en
direcció a la muntanya es veia l’avet més preciós que hi
haguera vist mai amb una estrel.la de llum al capdamunt,
i així s’alegraven els cors.
Ara, des d’aquell moment que Raül es va assabentar
de la història del seu avantpassat, moltes vesprades i dies
de festa, en compte de jugar a la PLAY STATION 3, va amb
els seus amics a jugar a la muntanya i s’ho passen més
divertit jugant a l’aire lliure.
Al mateix temps, i després de transmetre la història
d’uns a altres, cadascú col·labora i cuida que la gent no
tire desperdicis i tinga cura dels boscs i de les muntanyes
que, al cap i a la fi, són de tots.
HQWUHSDODEUDVGHELHQYHQLGD
3DUDODVQRYHGDGHVQRVSUHSDUiED
PRV
UHFRUGDQGRYLFWRULDV\KHULGDV
1XHYRVSURIHVRUHV\QXHYRKRUDULR
HVHVHQFLDOHOHVWXGLDU
0iVDVLJQDWXUDV\PHQRVSDWLR
QXHYDVPHWDVTXHDOFDQ]DU
3HURDKRUDTXHHOWLHPSRKDSDVDGR
ORVQHUYLRVVRQXQPHURUHFXHUGR
$ORVFDPELRVQRVKHPRVDGDSWDGR
ORVTXHHUDQPLHGRVGHMDURQGHVHUOR
Aitana Martos 1ºB- ESO
Josep Montaner, 6é B
l’algar
7HDWUR
HQ
GLUHFWR
(O/D]DULOORGH7RUPHV
(UDVHXQDYH]XQQLxRGHQRPEUH/i]DUR
FRQXQDKLVWRULDPX\SHFXOLDU
TXHXQRVQLxRVGH(62IXHURQDREVHUYDU
8QDPDxDQDGHFX\RGtDQRPHDFXHUGR
XQRVQLxRVHPEDUFDURQHQXQDXWRE~VPX\OHUGR
FXDOGHVWLQRHUDXQDKLVWRULDTXHUHFXHUGR
FRQXQVLJQLILFDGRPRUDO\VRFLDO
&XDQGREDMDURQGHOEyOLGRS~EOLFR
VHHQFRQWUDURQHQXQSXHUWRDQWHXQEDUFRHVSHFLDO
FRQXQDFDODYHUDPX\VLQJXODU
$OOOHJDUDODIXQFLyQ
HQRWURPXQGRHVWDEDV
FRQXQDVFRUWLQDVGHYLVyQ
TXHGHUHSHQWHVHVHSDUDEDQ
&XDQGRHPSH]yODUHSUHVHQWDFLyQ
HOQLxRGHOTXHRVKHKDEODGR
UHFRUGyXQDKLVWRULDTXH§PRODED¨PRJROOyQ
DXQTXH/i]DURIXHUDPDOWUDWDGR
(QODREUDQRVLQWHJUD PRV
FRQPXFKRHQWXVLDVPR\FRQPRFLyQ
UHSUHVHQWDGDSRUXQRVSHUVRQDMHVTXHDKRUDD PD PRV
\TXH§PRODQ¨XQPRJROOyQ
(UDQWUHVSHUVRQDVHQWRWDO
SHURPiVGHXQSHUVRQDMHVLQLJXDO
$OILQDOWRGRVQRVHPRFLRQDGtVLPRV
DSODXGLPRVFDQWD PRV\VRxD PRV
Javier Llinares Segura 1º A ESO
l’algar
17
E.S.O.
E.S.O.
5HODWRFRUWR(OURERGHOQDUDQMR
9LVLWDD9DOqQFLD³/DVSURYLQFLDV´L/HV&RUWV
6HR\yXQFKLUULGRGHXQSXHUWDDEULpQGRVH\GHHOODVHYLRVDOLUD3HGUR(VWDEDHQWUDQGRHQVXFDVDGHVSXpVGHXQGXURGtD
HQHOFROHJLR
<DKHOOHJDGR³([FODPy
7HKDQWUDtGRXQVREUHFDULxR'LMR/ROD(UDODPDGUHGH3HGURXQDPXMHUVLPSiWLFD\GXOFH
3HGURORFRJLy\VHIXHDVXFXDUWRDOHHUOR6HVHQWy\ORDEULy
3DUDWRGRV
ORVPLHPEURVGHOFOXE
&RQYRFDPRVDXQDUHXQLyQGHPi[LPDXUJHQFLDDWRGRVORVPLHPEURVGHOFOXESDUDFRPHQWDU
DVXQWRVLPSRUWDQWHVTXHKDQRFXUULGR(VWDVHFHOHEUDUiHOGtDDODVHQHOGHVFDPSDGR
'HOMHIH)HGHULFR
3HGURFRJLyVXPDOHWtQ\HFKyDFRUUHUKDFLDHOGHVFDPSDGR$OOtOHHVSHUDEDQWRGRV)HGHULFRHOGLUHFWRU/XtV\-XDQORV
JHPHORV\5LWDODPiVOLVWDMXQWRD3DWULVXPHMRUDPLJD)HGHULFRWRPyDOLHQWR\GLMR
1RVKDQUREDGRHOQDUDQMRGHODFDEDxD
¢4XpHHH"([FODPDURQWRGRVFDVLDODYH]
¢4XLpQSXHGHKDEHUKHFKRDOJRDVt"²3UHJXQWy-XDQLQGLJQDGR³$ODVFKLFDVOHVHQFDQWDEDDTXHOOLPRQHUR
£'HEHPRVHQFRQWUDUOR²'LMR3HGURPX\DQLPDGR
)HGHULFR/XtV\3DWULYRVRWURVHPSH]DGDSUHJXQWDUDORVYHFLQRVVREUHORTXHKD\DQSRGLGRYHU-XDQ5LWD\\R
LQYHVWLJDUHPRVSRUOD]RQDGHODFDEDxD²GLMR3HGUR
&XDQGRORVGHPiVVHKDEtDQLGR3HGUR-XDQ\5LWDIXHURQKDFLDODFDEDxD$OOt3HGURVDFyXQPDOHWtQ
£µ*XDXµ²'LMRFRQDVRPEUR-XDQ¢4XpHV"
(VXQHTXLSRSDUDGHWHFWDUKXHOODV3HGURHPSH]yDGDUYXHOWDVSRUODFDEDxDKDVWDREWHQHUHOUDVWURGHXQDVKXHOODV(UDQ
PX\JUDQGHV&RUUHVSRQGtDQDXQFDO]DGRGHO(QODFDEDxDVyORHQWUDEDQQLxRVGHDxRVTXHQRFDO]DEDQPiVGHXQ
2EVHUYDQGRFRQPXFKRGHWHQLPLHQWRHQODKXHOODSXGROHHUODSDODEUD3DEORVN\DOUHYpV(VDPDUFDQRFXEUtDPD\RUWDPDxR
TXHHOGHODWDOOD7UDVHVWR3HGURVHGLRFXHQWDGHTXHOHVKDEtDQWHQGLGRXQDWUDPSD\DTXHTXLHQKXELHUDHQWUDGRKDEtD
XWLOL]DGRXQDVSODQWLOODVH[WHUQDVGHPD\RUWDPDxRTXHODVXHODSDUDKDFHUQRVFUHHUTXHHOLQWUXVRHUDXQDSHUVRQDPiVJUDQGH
£0LUDG$OOtKD\XQDSODQWLOOD³([FODPy5LWD
$ODFDEDxDOOHJDURQ/XtV3DWUL\)HGHULFR
+HPRVDYHULJXDGRTXHDODVHOiUEROD~QHVWDEDSHURDODV\DQR
1RVRWURVVDEHPRVTXHKDQVLGRQLxRV
/RVQLxRVTXHKD\DHVDVKRUDVVRQORVGHOLQVWLWXWR(QHOSXHEORGH6XHFDVyORKD\DXQQLxRTXHYDDOLQVWLWXWRGHORWUR
SXHEOR
£(VÉOYDUR²'LMHURQWRGRVDODYH]
&RUULHQGRIXHURQDVXFDVD\£DOOtHVWDEDHOiUEROHQPHGLRGHOKXHUWRGHGHODQWHGHODFDVD
£+XUUD³([FODPDURQ
6LQSHQVDUORGRVYHFHVORDUUDQFDURQ\VHOROOHYDURQDODFDEDxD3XVLHURQXQDYHUMDDOUHGHGRUGHVXWHUULWRULRSDUD
DVHJXUDUVHGHTXHQDGLHVHORSXGLHUDYROYHUDOOHYDU
7RGRVKDEtDQWUDEDMDGRHQHTXLSR\JUDFLDVDHVRORKDEtDQUHFXSHUDGR,QFRUSRUDURQQXHYRVDSDUDWRVHOHFWUyQLFRVDOD
FDEDxDSDUDTXHQRVHORYROYLHUDQDUREDU
3DVDGRVORVGtDVFRQWLQXDURQUHFRUGDQGRORTXHPiVOHVKDEtDLPSUHVLRQDGRGHODDYHQWXUDODFDUDGHÉOYDURDOGtD
VLJXLHQWH
3DEOR3DOPHUž$(62
18
l’algar
El dilluns 10 de desembre del 2007 vam eixir cap a València amb autobús a les 8:45. El viatge se’ns va fer curtet, ja
que anàvem xerrant i jugant (va ser prou divertit).
En arribar a València ens vam dirigir cap a l’edifici “Les Províncies”. Allí, vam veure en primer lloc, les oficines on es
redactava, s’organitzaven les notícies de cada dia... Després entrarem en el plató (va ser molt emocionant, ja que per uns
moments ens sentirem periodistes) i finalment vam veure com s’imprimia el periòdic, les màquines que es gastaven...
Més tard vam esmorzar en una placeta (on ens ho vam passar molt bé) i després anàrem a Les Corts. És un edifici molt
gran. A l’entrar estava el quadre de la batalla d’Almansa. Després vam pujar per una escala i per casualitat vam veure a
Milagrosa Martínez, que és la presidenta de les Corts. I ens férem una foto amb ella. Més tard passàrem per una sala on
hi havia una taula molt llarga que servia per a reunir-se i parlar sobre dubtes o preguntes que arribaven a durar hores. I al
final vam entrar a l’hemicicle i ens vam deixar senyar-nos en les cadires dels diputats i del president (on per uns moments
ens vam sentir importants).
Allí, un guia ens digué per a què servia el parlament i de les coses que es parlaven.
En eixir de Les Corts ens dirigirem al lloc on vam dinar i vam passar una estona passejant i parlant.
Per finalitzar, pujàrem a l’autobús i tornarem al col·legi i ens anàrem a casa.
Va ser un viatge molt interessant, doncs vam aprendre molt de manera senzilla i a més, va ser molt divertit i m’ho vaig
ar d’allò més bé.
passar
Laura Merí 2n B - ESO
l’algar
19
E.S.O.
E.S.O.
Q&,&/(
=@HDMEMwD@E=
$0,*8(6
$FDEDYHQGHFRPSOLUHOVTXLQ]HDQ\VHUHQGHXDPLJXHV
GHWRWDODYLGDSHUzPDLV·KDYLHQSDUDWDSHQVDUFRPG·LP
SRUWDQWHUDSHUDHOOHVWHQLUVHOHVXQHVDOHVDOWUHV(OOHVHUHQ
IHOLFHVWDQVROVDPEHOIHWGHSHQVDUTXHVHPSUHHVWDULHQMXQ
WHVV·KRFRQWDYHQWRW
4XDQHUHQPHQXGHWHVHOTXHPpVHOVDJUDGDYDHUDMXJDUD
OHVQLQHVFRPDWRWHVOHV[LTXHWHV3HUzWDPEpHOVHQFDQWDYHQ
HOVHVSRUWVOHVH[WUDHVFRODUVHUHQXQDIHVWDSHUDHOOHVLWHQLHQ
XQSHWLWHTXLSGHEjVTXHWTXHDUULEjDJXDQ\DUODOOLJDGHOD
FLXWDWRQWRWHVHOOHVYLYLHQ
Aquest any 4t d’E.S.O ha anat de convivència a la Drova. Ha sigut una de les millors que hem fet al llarg de la
$UDMDVyQSHUVRQHVDGXOWHVLTXDQTXHGHQWRWHVOHVVHW
PDQHVSHUFRQYHUVDULIHUVHXQFDIHQHWUHFRUGHQDTXHOOVGLHV
FRPHOVPpVIHOLoRVGHOHVVHXHVYLGHV(OVVHXVÀOOVMDFRPHQ
FHQDWHQLUDPLVWDWVYHUWDGHUHVLDL[zOHVIDYLDWMDUDODVHXD
DGROHVFqQFLD L UHPHPRUDU DQWLJXHV YLYqQFLHV GH MRYHQWXW
6yQSHUGDPXQWGHWRW$0,*8(6
nostra vida en aquest col·legi. Encara que l’autobús ens va
3LOL3HLUyU%
Entre les activitats podem destacar: un bingo, per as-
El dia nou de febrer els alumnes de 3r anàrem
de visita cultural a la ciutat d’Alacant. La primera
visita fou al MARQ (Museu arqueològic provincial
d’Alacant). Una guia ens mostrà tota mena de detalls sobre els nostres avantpassats i la prehistòria:
el paleolític, el neolític, l’edat dels metalls... vàrem
veure con vivien en aquestes èpoques, quins objectes utilitzaven, les ferramentes que empraven per
caçar animals, els llocs comuns de reunió... i fins i
tot com els soterraven.
1RUPDOPHQWQRDQDYHQWRWHVMXQWHVDOHVPDWHL[HVFODVVHV
1R REVWDQW DL[z D O·KRUD GHO SDWL HV UHXQLHQ SHU FRPSDUWLU
H[SHULqQFLHVLODPLWMDKRUHWDTXHGXUDYDODWUDQVIRUPDYHQ
HQODPLOORUGHOGLD7RWLTXHQRUPDOPHQWUHLHQDPEDOHJULD
WDPEpSDVVDYHQPRPHQWVWHQVRV1RSHQVHXTXHQRHVEDUD
OODYHQ QR 1RPpV TXH DTXHOOV WULVWRV UHFRUGV QR URPDQLHQ
PROWGHWHPSVHQHOVVHXVFDSVLDFDEDYHQSHUGRQDQWVHOHV
GLVSXWHV
&DGDYHJDGDHVIHLHQPpVPDMRUVLVDELHQTXHQRHVWDULHQ
MXQWHVWRWDODYLGDVDELHQTXHDTXHOODHWDSDGHOFROÃOHJLHVWD
YDÀQDOLW]DQWLTXHKDXULHQGHVHJXLUFDPLQVGLIHUHQWV7DQ
PDWHL[WDPEpHUHQFRQVFLHQWVTXHHQFDUDTXHHVVHSDUDUHQ
FRPSDUWLULHQHOVHXWHPSVLVHJXLULHQFRPSWDQWOHVXQHVDPE
OHVDOWUHV(VYDQSURPHWUHTXHVHPSUHHVWDULHQGLVSRVDGHVD
DMXGDUVHDEXVFDUVHTXDQDOJXQDG·HOOHVWLQJXHUDXQDGLÀ
FXOWDW«,DL[tYDVHU
20
amb pedres, terra i envoltats d’herba i arbres.
En arribar a la font del Garrofer, vam esmorzar en
grups i després realitzarem activitats per perdre la vergonya davant els altres, agafar confiança i relacionar-nos.
sociar a cada company, una sèrie d’activitats i aficions.
El joc consistia en confiar en el company i deixar-te guiar
E=STA=L@ADSLI
4XDQFUHVTXHUHQXQSRFGHL[DUHQGHMXJDUDOEjVTXHWSHU
TXqMDHUHQDO(62LDODOOLJDQRPpVKLKDYLHQHTXLSVGH
[LFV$L[zIRXXQDOÃOLFLHQWSHUDUHIRUoDUHOVOOLJDPVGHOD
VHXDDPLVWDWLHVWDUPpVXQLGHVTXHPDL
pujar fins el poble, vam caminar un bon tros per un camí
per ell/ella amb els ulls tapats, però el més divertit va ser
escriure en un paper el nom d’un de nosaltres i l’activitat
que volíem que realitzara, i adonar-nos que, qui havia de
fer l’activitat era qui l’havia escrita!.
Després de dinar vam llegir un text entre tots i vam
(OFROHJLRFRPRWRGRVVDEHPRVHVHVHOXJDUDO
TXHDFXGLPRVWDQDPHQXGRSDUDKDFHUGHEHUHVHVWXGLDU
DSUHQGHU«SHURDGHPiV\DODYH]DYDORUDUODDPLVWDG
HOHPSHxRTXHSRQHQORVSURIHVRUHVHQFDGDSHUVRQLWDD
VDEHUFRPSRUWDUQRV«
'HWRGDVHVWDVFRVDVQRHUHVFRQVFLHQWHKDVWDTXH
OOHJDVDOD(62
tornar a Gandia.
Va ser una convivència inoblidable. Portem tots nosaltres molts anys junts, i les relacions entre nosaltres han de
ser bones. No volem oblidar mai cap company!.
Mereix la pena anar a veure’l ja que ens mostra la
impressionant evolució i els descobriments que van
fer, com anaven perfeccionant les armes, els materials i què empraven com a monedes.
0LSDVRSRUHOFROHJLR
4t A ESO
$SDUWH GH TXH HUHV XQ SRFR PiV PD\RU WLHQHV
REOLJDFLRQHV\UHVSRQVDELOLGDGHV\HVWRDORVQLxRVQRV
KDFHVHQWLUPiVLPSRUWDQWHV\HQHOIRQGRQRVJXVWD
'XUDQWHFXDWURDxRVWHGDVFXHQWDGHTXHWRGROR
TXHHVWiVYLYLHQGRHVORTXHHQXQIXWXURWHYDDVHUYLU
SDUDYLYLU3DUHFHDOJRH[DJHUDGRSHURHVDVt
3HUR VLQ GXGD DOJXQD XQD GH ODV FRVDV PiV
LPSRUWDQWHVGHHVWHSHUtRGRHVHOVRSRUWHTXHHQFXHQWUDV
HQ ORV TXH WH URGHDQ DPLJRV \ SURIHVRUHV < PiV HQ
XQFROHJLRFRPRHOQXHVWURTXHGDWDQWDLPSRUWDQFLDD
ORV YDORUHV FULVWLDQRV GRQGH HO DPRU \ OD VROLGDULGDG
GHVHPSHxDQXQSDSHOIXQGDPHQWDO
Després, en autobús, anàrem a Lucentum:
l’antiga Alacant de l’imperi romà, està situada al costat del mar i la seua antiguitat pot ser de 2500 anys.
Amb una visita guiada vam veure les restes de
les cases, les termes on la gent del poble acudia per
a conversar i prendre un bany. La guia ens va fer
distingir entre la zona on vivien els patricis i la zona
dels plebeus..... fins i tot vam veure una arqueòloga
treballant entre les runes ja que encara queda molt
per descobrir.
$ Pt SHUVRQDOPHQWH PH KD HQFDQWDGR 1R
FDPELDUtD QDGD GH WRGRV HVWRV DxRV \ OR ~QLFR TXH
SXHGRKDFHUHVGDUODVJUDFLDVDODJHQWHTXHORKDKHFKR
SRVLEOH
9HUGDGHUDPHQWHVRPRVPX\DIRUWXQDGRV
El viatge acabà dinat en un centre comercial de
les afores d’Alacant.
0DUtDGHO&HUURž%(62
Lluís Aragonés 3r A ESO
l’algar
l’algar
21
E.S.O.
E.S.O.
E=NABED?A@LFRH=A?FH¯>=?
'
(O7DEDFRHVPDORSDUDODVDOXG
escribir un viaje en una hoja es fácil o, al
espíritu. Podría afirmar que todos salimos de su casa con
menos, eso dicen. Sin embargo, yo no lo
un sentimiento nuevo por dentro.
creo así. Tengo que escribir el viaje de fin de curso y la
/R TXH DSDUHFH D FRQWLQXDFLyQ
ORDFHSWDVW~\ORVGHWXDOUHGHGRUSXHGHQHVWDUHQSH
WUHVDOXPQRVTXHKDQFRODERUD
TXHSRUIXPDUXQRDOGtDQRYDDSDVDUQDGDSHURHVWiQ
\HFWRHGXFDWLYRSDUDODSUHYHQFLyQGHOWDEDTXLVPRTXH
/DSUHYHQFLyQGHOWDEDFRSRUSDUWHGHOHVWDGRHVWi
Por la tarde fuimos a Córdoba y visitamos la Catedral
verdad es que me va a resultar imposible relatar todas las
y la
experiencias y momentos que hemos vivido. Aún así, lo
y la sinagoga, que era todo lo contrario: pequeña y sin
intentaré.
decoración.
Mezquita, que nos impresionó por su magnitud,
Salimos el domingo a las ocho de la mañana y el
Antes de acabar me gustaría destacar que aunque
viaje fue más bien tranquilo porque todos nos dormimos.
los sitios visitados fueron espectaculares, el compañerismo
Comimos en un centro comercial y seguimos el viaje
reinante a cada paso que dábamos y la compañía de
hasta el hotel. Visitamos el mirador, que tenía una vista
nuestros tutores hicieron el viaje mucho más divertido.
preciosa de la Alhambra, y luego tuvimos tiempo libre para
Sin embargo (y creo que hablo por todos) echamos
ir de compras. La noche fue más entretenida, ya que nos
en falta a algunos profesores y compañeros que no
llevaron a un pub que estaba bastante bien.
pudieron venir.
El lunes nos avisaron que íbamos a caminar para
El viaje fue impresionante en todos los sentidos y,
que nos pusiéramos deportivas. Fue agotador pero valió
ahora que me doy cuenta, me parece que todos estamos
la pena la visita de ese día: la Alhambra y el Generalife.
más unidos después del viaje. Lo que más recomendaría a
Si empezara a describir los paisajes y los monumentos...
los cursos que vendrán, es la visita a Pedro Abad, porque
no me cabría en una sola hoja. La tarde fue más cansada
es algo que difícilmente se puede visitar más adelante y,
ya que únicamente visitamos la Catedral de Granada, la
sin duda, es una visita que vale la pena.
El martes fue inolvidable. Ese día teníamos que
OLJUR+D\SHUVRQDVTXHSLHQVDQTXHHVXQDWRQWHUtD\
GRHQODUHDOL]DFLyQGHXQSUR
HTXLYRFDGRV
VHUiHQYLDGRDOFRQFXUVRTXHFRQWDOÀQKDRUJDQL]DGR
VLHQGRHIHFWLYD+D\JHQWHTXHHVWDGHMDQGRGHIXPDU\
6LQVXD\XGD\ODGHORVRWURVFRPSDxHURVKXELHUD
PiVVDQR+DFHUGHSRUWHHVXQDJDUDQWtDSDUDODVDOXG
´(OWDEDFRHVPDORSDUDODVDOXGSXHGHLQFOXVR
/DV SHUVRQDV TXH YHQGHQ HO WDEDFR QR TXLHUHQ
OD&RQVHOOHUtDGH6DQLGDGGHOD&RPXQLGDG9DOHQFLDQD
ORVXVWLWX\HSRURWURVKREELHVFRPRHOGHSRUWHTXHHVHO
VLGRLPSRVLEOH
FRPRWDPELpQHOFRPHUGHWRGRHTXLOLEUDGDPHQWH
KDVWDOOHJDUDPDWDU7DPELpQSXHGHSURGXFLUJUDYHV
HO PDO SDUD QDGLH DXQTXH OR HVWiQ KDFLHQGR VLQ GDUVH
PLOHVGHFRVDVSDUDHYLWDUHOWDEDFRSHURHVPX\LPSRU
(QHOSUR\HFWRKHPRVDSUHQGLGRODVFRQVHFXHQ
HQIHUPHGDGHVXQHMHPSORPX\FODURHVHOFiQFHU+D\
FXHQWD
WDQWHTXHKD\DIXHU]DGHYROXQWDG+D\TXHSHQVDUPX\
FLDVTXHWLHQHIXPDU\KHPRVKHFKRGLVWLQWDVDFWLYLGD
ELHQODVFRQVHFXHQFLDVFXDQGRWHRIUHFHQXQFLJDUUR6L
GHV-XHJRPXOWLUHVSXHVWD3DQFDUWDVWUtSWLFRVYtGHRV
1RVORKHPRVSDVDGRPX\ELHQ\KHPRVDSUHQGLGRPX
FKRVREUHHOWDEDFR\VXVFRQVHFXHQFLDV1DGLHGHOSUR
\HFWRKDKHFKRODVFRVDVSDUDJDQDUHOFRQFXUVRORKD
KHFKRSDUDSDUWLFLSDUDSUHQGHU\SDViUVHORELHQFRQVXV
DPLJRV+DVLGRXQDH[SHULHQFLDPDJQtÀFDVHODUHFR
PHQGDPRVDFXDOTXLHUSHUVRQDµ
tumba de los Reyes Católicos y el Almacén del Carbón. De
noche nos llevaron de nuevo al pub.
HVXQFRPHQWDULRUHDOL]DGRSRU
'HVSXpVGHHVWRJDQDUQRVpVLORKDUHPRVSHUR
LIDIA MOLINA
´£TXHQRVTXLWHQOREDLODRµ
4º ESO
visitar Córdoba y, por la mañana, visitamos Pedro Abad,
¡GRACIAS!
casa natal de Santa Rafaela María. Fue una visita distinta
a todas las demás. ¡Estábamos en el lugar donde nació y
creció nuestra fundadora! El suelo que pisábamos lo había
pisado ella antes... De repente la historia que nos habían
contado de su vida se volvía realidad.
Nos llevaron al antiguo corral que había en su casa,
que se convirtió hace tiempo en una iglesia dedicada a
ella. Era preciosa. Nos dieron unos minutos para rezar y
fue un momento único. Sentimos como si ella estuviera
con nosotros, transmitiéndonos su fuerza de voluntad y su
22
l’algar
l’algar
23
E.S.O.
C.F.G.M
0XUDOFRQYLYqQFLD
/HVQRYHVDVVLJQDWXUHVGHFLFOHVIRUPDWLXV
¡Conseguimos el tercer premio de la Conselleria
Encara me’n recorde quan l’any passat estàvem en classe
pensant que fer i on anar l’any següent.
de Educación a las iniciativas y buenas prácticas
educativas 2007!
Cuando nos comentaron la posibilidad de
presentarnos a los premios de la Conselleria de Educación para la promoción de la
convivencia se lo planteamos a los alumnos
de talleres.Todos /as estuvieron de acuerdo.
¡Qué bien! Es nuestra oportunidad para demostrar que aunque no nos guste estudiar,
podemos trabajar con ganas , y podemos hacerlo bien.
Teníamos que realizar un mural cuyo contenido estimulara la reflexión y sensibilización
sobre la convivencia y el mantenimiento de
un clima escolar adecuado
En un primer momento trabajaron en grupos reducidos , cada uno de ellos realizó un
boceto en miniatura. De los tres resultantes
teníamos que elegir uno y se realizó por votación.
Els professors ens ajudaven molt i ens animaven a fer un
cicle formatiu ací en el col·legi.
Jo vaig decidir quedar-me i fer Comerç i Marketing, però
també hi ha Gestió Administrativa.
sobre la Seguretat Social, els distints tipus de currículum
vitae, drets i obligacions del treballador, etc.
I l’última asignatura i la més complicada és Administració
i Gestió d’un xicotet establiment. La dóna Inma, que és la
directora d’ESO i Cicles Formatius. La seua assignatura és
un poc difícil, però si estudies pots aprovar. En aquesta
gent nova que coneixeràs, si hi haurà professors nous, com
assignatura dónes també teoria i pràctica com: comptabilitat,
serà de difícil el curs, les assignaures que hi hauran…La gent
l’empresa i el seu entorn, el negoci, el mercat i els seus
de segon curs ens deia que era un poc difícil i que sempre
tipus, la competència, el pla de producció les inversions i les
haviem d’estar callats i si no, no te n’assabentaves de res.
despeses, càlculs de societats, impostos i hisenda.
En aquest curs tenim nou assignatures:
Tenim unes altres assignatures que són Valencià, Anglés
i Informàtica.
• Una és Operacions de Venda, que t’explica com vendre
als clients, el comportament que has de tindre cara al públic,
Espere que vos haja arribat la informació de cadascuna
la comunicació, les funcions d’un venedor, demostració d’un
de les assignatures i vos animeu a fer aquest cicle formatiu,
producte, etc.
que vos agradarà.
• Una altra és l’Administració del Punt de Venda: en
aquesta donem mètodes i tècniques avançades de gestió
empresarial, l’evolució del comerç, els escaparats i les parts
d’un establiment.
Tomás no paraba de decir..”me voy del colegio pero voy a dejar este mural y el premio de recuerdo”. ...Y así fue. En
el mes de julio nos dieron la noticia, habíamos ganado el tercer de la Comunidad Valenciana a las iniciativas y buenas
prácticas educativas .¡Tercer premio! Y se habían presentado 100 colegios ¡Qué momento!. Pero no solo por el premio
en metálico (1000 ½), sino por el hecho de que algunos de ellos, eran alumnos y alumnas desmotivados hacia el trabajo
escolar, alumnos y alumnas que en clase molestaban, pero que habían sido capaces de demostrar a todos y a sí mismos
que con esfuerzo y dedicación se pueden alcanzar muchas metas. Eellos /as también podían destacar en algo.
d’elles: parla del magatzem, la distribució dels
Verles recoger el premio en la Conselleria nos llenó de emoción. Allí, Tomás, recogió la placa y los diplomas para todos
los participantes. (Decidieron que lo recogiera él, ya que habia sido el coordinador en todo momento del trabajo).
assignatures, Op.Venda, Animació en el punt de
Mª José y Pablo
Formació i Organització Laboral. Aquesta assignatura parla
Quan commences el curs et poses nerviós/a, penses en la
Nunca les habíamos visto tan emocionados y responsables, sabían que habia que realizar el mural en poco tiempo , pero fueron capaces de organizarse,
distribuirse el trabajo (pidieron la colaboración de Lídia para que ella pintara las manos ) y venir si era necesario a trabajar
en el mural fuera del horario escolar para terminarlo a tiempo.
Nunca olvidaremos a estos alumnos: Tomás, Mireia, Ana, Aroa, Antonia...deseamos de corazón que sepan encontrar
su camino...un camino que les lleve a la felicidad.
dues assignatures; Op.d’Emmagatzematge i l’altra que és
Mª Carmen Santamaría, C.F.G.M. Comerç i Màrketing
• Tenim assignatures que són pràctiques i
teòriques i Operacions d’emmagatzematge és una
productes, els diferents tipus de pagament, la
factura, l’IVA, l’albarà, l’inventari, l’expedició de
mercaderies i moltes més coses.
Enrique és un professor que ens dóna diverses
venda i Relacions en l’entorn del treball. Tracta de
l’organització del treball, els conflictes de l’empresa,
les reunions, la negociació, la motivació en el món
laboral i la comunicació en l’empresa.
La nostra tutora és Maria: ella només ens dóna
24
l’algar
l’algar
25
Curs 2007/2008
26
Curs 2007/2008
1r d’Educació Infantil A
1r d’Educació Infantil B
1r de Primària A
1r de Primària B
2n d’Educació Infantil A
2n d’Educació Infantil B
2n de Primària A
2n de Primària B
3r d’Educació Infantil A
3r d’Educació Infantil B
3r de Primària A
3r de Primària B
l’algar
l’algar
27
Curs 2007/2008
28
Curs 2007/2008
4t de Primària A
4t de Primària B
1r d’E.S.O. A
1r d’E.S.O. B
5é de Primària A
5é de Primària B
2n d’E.S.O. A
2n d’E.S.O. B
6é de Primària A
6é de Primària B
3r d’E.S.O. A
3r d’E.S.O. B
l’algar
l’algar
29
De Septiembre a Junio
Curs 2007/2008
Cicle formatiu de Gestió
4t d’E.S.O. A
Cicle formatiu de Comerç
30
l’algar
l’algar
31
Els professors Escriuen
C.F.G.M
¢&yPRYDDVHUWXSULPHUDxRHQHOFLFORGHJHVWLyQ$GPLQLVWUDWLYD"
¿Cómo va a ser tu primer año en el ciclo de gestión
Administrativa?
¿Qué espero del segundo año en las prácticas en un
centro de trabajo?
Ser contable, montar mi propia empresa, estar en
un despacho sentada en un sillón de esos que son tan
cómodos... y por supuesto cobrar muchísimo dinero...
que no eran nada fáciles, que nos lo tomáramos con calma
y fuéramos constantes en el trabajo y estudio.
Otra asignaturas como FOL, personal, compraventa y
pública son más de estudiar y teclado e informática de
atender y asistir a clase.
Todo parece fácil, pero si no estudias y le pones
empeño no consigues nada.
Parece mentira lo rápido que ha pasado el año: el buen
Hola, me llamo Lourdes y soy una alumna de gestión
administrativa.
ambiente que hemos tenido entre nosotros(cosa muy
importante en una clase) y la ayuda de los profesores,
todo eso, ha hecho que este curso pasara volando.
Cuando somos pequeños y nos hablan del trabajo
siempre decimos que queremos trabajar poco y ganar
mucho dinero. Claro, y quién no. Pero con el paso del
tiempo te vas dando cuenta de que las cosas no son tan
fáciles y poco a poco te vas creando tus expectativas.
Y ahora me pregunto: ¿Qué pasará el año que viene?
¿Qué me deparará el segundo año?
Yo sólo espero que me vaya todo genial como el primero
y que tenga ese buen ambiente.
Al acabar 4º de ESO mis ilusiones eran ser contable,
Y a vosotros, los que no pensáis estudiar bachiller, os
llevar la contabilidad de una empresa importante, tener mi
animo a que estudiéis un ciclo y cumpláis esas expectativas
despacho y cobrar mucho dinero pero claro, eso no me lo
y esos sueños.
iban a dar por mi cara bonita, claro está, me lo tendría que
ganar a pulso y cuando me enteré de que en el colegio
que estudiaba había un ciclo con las características que
buscaba no tardé en matricularme.
LOURDES CARBÓ
CFGM DE GESTIÓN ADMINISTRATIVA
Ahora iba a estudiar por fortalecer mi futuro, y por fin
(O9ROXQWDULDGRUHFXSHUHPRVORVSHTXHxRVYDORUHV
(
Q XQD VRFLHGDG GHPRFUiWLFD FRPR OD QXHVWUD
HQ ORV PHGLRV GH FRPXQLFDFLyQ VH KDEOD \ VH
FRPHQWDVREUHODLPSRUWDQFLDGHORV*UDQGHVYDORUHV
-867,&,$62/,'$5,'$'3$=,*8$/'$'/D
PHQWDEOHPHQWHPXFKDVYHFHVQRVHFXPSOHQHLQFOXVR
ORV´PDVDFUDPRVµ
(VWRVJUDQGHVYDORUHVSDUDVXUHDOL]DFLyQUHTXLHUHQ
GH OR TXH SRGUtDPRV OODPDU ´ORV SHTXHxRV YDORUHVµ
ORV FRWLGLDQRV DTXHOORV TXH WHQHPRV TXH YLYLU HQ ODV
UHODFLRQHVFRQODVSHUVRQDV\HQORVDFRQWHFLPLHQWRVGHO
GtDDGtDGHQXHVWUDH[LVWHQFLD0HUHÀHURDODWHUQXUD
HVIXHU]RVDFULÀFLRERQGDGDPRU
6yORHVSRVLEOHDYDQ]DUKDFtDODVROLGDULGDGDWUDYpV
GHODSLHGDGFRPSDVLyQJHQHURVLGDGVHQVLELOLGDG\GH
ODFDULGDGKDFLDORVTXHQRVURGHDQ\VXIUHQ
1XHVWURVDOXPQRVDVTXHSDUWLFLSDQHQHOYROXQWDULD
GRHVWiQSRQLHQGRHQSUiFWLFDHVRVSHTXHxRVYDORUHV
&RQVHQFLOOH]VRQUtHQKDEODQHVFXFKDQWRFDQDHVRV
QLxRV GLIHUHQWHV (VSXUQD D ORV QLxRV FRQ SUREOHPDV
IDPLOLDUHV3UHYHQWRULRDHVRVKRPEUHVHQIHUPRV\VR
ORV)UDQFLVFDQRV
(QQRPEUHGHWRGRVHOORV£*5$&,$6
1XHVWURSDVRSRU Espurna
8QDYH]DODVHPDQDYDPRVSRUODWDUGHDOD´)XQGD
FLyQ(VSXUQDµTXHFRPRPXFKRVVDEpLVHVXQDLQVWLWX
FLyQDODTXHDVLVWHQSHUVRQDVTXHWLHQHQ´1HFHVLGDGHV
(VSHFLDOHV ´ GLVPLQXLGRV SVtTXLFRV$OOt UHDOL]DQ GL
YHUVDVDFWLYLGDGHVPDQXDOHVVHJ~QVXVSRVLELOLGDGHV\
QRVRWUDVQRVVHQWLPRVPX\DJXVWRGHSRGHUD\XGDUOHV
DFRPSDxDUOHV\HVFXFKDUOHVGXUDQWHHVHWLHPSRTXHOHV
GHGLFDPRV
1RVHQFDQWDTXHQRVHVSHUHQHQWXVLDVPDGRV\FDVL
VLQ FRQRFHUQRV QRV DEUHQ ´VX PXQGRµ \ DJUDGHFHQ
QXHVWUDSUHVHQFLD
tendría eso que tanto deseaba.
El primer día fui tranquila porque parte de mis
6LQ HPEDUJR ODV PiV IDYRUHFLGDV VRPRV QRVRWUDV
HOORVVLQVDEHUORQRVKDQHQVHxDGRDOJRPX\YDOLRVR
QRVPXHVWUDQXQD´UHDOLGDGµTXHVLELHQVDEtDPRVTXH
H[LVWtDHQRFDVLRQHVSDVDEDLQDGYHUWLGD
compañeros del curso anterior iban a asistir a mi misma
clase o al ciclo de comercio, pero también estaba con
el gusanillo de conocer a los compañeros con los que
compartiría un curso entero y a los profesores que tendría.
1RVKDQKHFKRYHUODYLGDGHRWUDPDQHUDPiVVLP
SOHVLQWDQWDVDPELFLRQHV\VREUHWRGRTXHFRQFDULxR
\HVIXHU]RVHSXHGHORJUDU72'2
Día tras día fui conociendo a mis compañeros, profesores
y las asignaturas... Me habían dicho que eran fáciles pero
(VWRVLQGXGDQRVD\XGDDVHUPiVKXPDQDV*5$
&,$6)81'$&,Ð1(63851$
no sabría qué deciros sobre dos de ellas: contabilidad y
seguros básicos.
%HD3DROD$UDQW[D/RUHQD
&)*0&20(5&,2
Los profesores de cada asignatura nos advirtieron de
32
1RGHEHPRVROYLGDUTXHWRGRVHVRV´SHTXHxRVYD
ORUHVµVRQ(9É1*(/,&26-HV~VORVYLYLyHQVXYLGD
FRWLGLDQD(QORVHYDQJHOLRVHQFRQWUDPRVPXFKRVWH[
WRVGRQGH-HV~VGH1D]DUHWVHHPRFLRQDVHFRQPXH
YHVHFRPSDGHFHVHLOXVLRQDGDHVSHUDQ]DDPDD
WRGRVSHURHVSHFLDOPHQWHDVXVSUHIHULGRVORVGpELOHV
ORVSHTXHxRVORV~OWLPRV
l’algar
l’algar
33
Els professors Escriuen
Els professors Escriuen
¢4XpHVHO3UHYHQWRULR"
s
o
n
a
c
s
i
c
n
Fra
(VXQDFDVDKRJDUDWHQGLGDSRUKHUPDQDVGRQGHVHHQ
(VWDPRVSDUWLFLSDQGRHQODDFWLYLGDGTXHHOFROHJLR
RUJDQL]DGHOYROXQWDULDGR(QHOPHVGHPDU]RQRVKL
FLHURQXQDPHVDUHGRQGDHQODTXHXQUHSUHVHQWDQWHGHO
3UHYHQWRULR LQIDQWLO RWUD GHO FHQWUR (VSXULD \ XQR GHO
FHQWURGHDFRJLGD6DQ)UDQFLVFRGH$VtVQRVH[SOLFDURQ
TXH SHUVRQDV WLHQHQ DOOt DFRJLGDV \ TXH SUREOHPiWLFD
SUHVHQWDQ1RVLQYLWDURQDTXHIXpUDPRVDFRQRFHUHVRV
OXJDUHV\DHVWDUXQUDWLWRFRQHVDVSHUVRQDV
1RVRWURVDVGHFLGLPRVLUDORV)UDQFLVFDQRV9DPRV
WRGRVORVPDUWHVGHVSXpVGHOFROHJLR(OSULPHUGtDQRV
HQVHxDURQHOFHQWUR\FRQRFLPRVDWRGRVORVTXHYLYHQ
FXHQWUDQQLxRV\QLxDVFX\RVSDGUHVQRSXHGHQKDFHUVHFDUJR
GHHOORVSRUGLYHUVRVPRWLYRV
3RU HVR PHGLDQWH HVWD UHGDFFLyQ TXHUHPRV OOHJDU D WRGRV \
GHFLUTXHORTXHKDFHPRVQRVRWUDVHVXQJUDQLWRGHDUHQDH
LQYLWDPRVDWRGRVDTXHSDVHQSRUHOSUHYHQWRULR\TXHFRP
SDUWDQXQDWDUGHFRQHOORV(VRVQLxRVQRVWUDQVPLWHQGXO]X
UDLQRFHQFLDDOHJUtD
DOOt1RVEDMDPRVµPX\FRQWHQWRVµ\FRQJDQDVGHYRO
YHU
££*5$&,$6
/DVDFWLYLGDGHVTXHKDFHPRVVRQUHSDUWLU\GDUOD
PHULHQGDDPXFKRVOHVWHQHPRVTXHD\XGDUDFRPHU
MXJDUDOGRPLQySDVHDUDSHUVRQDVTXHWLHQHQGLÀFXOWDG
UHJDUSODQWDVKDEODUFRQHOORV
Laura, Raquel, Arantxa, Nuria,
Cristina, Andrea, Laura, Gabriela
3DVDPRV XQ EXHQ UDWR \ DQLPDPRV D QXHVWURV
FRPSDxHURV\DPLJRVDTXHSDUWLFLSHQHOFXUVRTXH
YLHQH
o
i
r
o
t
n
e
v
e
Pr
4XHUHPRVWDPELpQGHFLUTXHORVKRPEUHVTXHYLYHQ
HQHVHFHQWURFDVLWRGRVIXHURQDEDQGRQDGRVSRUVXVID
PLOLDVDOJXQRVVRQMyYHQHVSHURHVWiQHQIHUPRV\RWURV
KDQHVWDGRVRORVSRUODFDOOH+HPRVYLVWRTXHDOOtKDQ
HQFRQWUDGRXQDJUDQIDPLOLD5HFLEHQFDULxR\FXLGDGR
GHORVKHUPDQRV\GHWRGRVORVYROXQWDULRVTXHFRODER
UDQ
,YiQH,UHQH%(62
/ROD\.DUR*HVWLyQ$GPLQLVWUDWLYD
£+ROD6RPRVXQJUXSRGHDOXPQDVGHž$(62TXH
HVWDPRVSDUWLFLSDQGRHQHOYROXQWDULDGR9DPRVORVMXH
YHVSRUODWDUGHXQUDWLWRDO3UHYHQWRULRFRQ3XUD\0
-RVp 8QD YH] DOOt VROHPRV GLYLGLUQRV HQ GRV JUXSRV
XQDVHVWDPRVFRQORVQLxRVTXHWLHQHQTXHKDFHUGHEH
UHV\OHVD\XGDPRVHQVXVWDUHDV\RWURJUXSRHVWDPRV
FRQ HO UHVWR GH QLxRV MXJDQGR \ HQWUHWHQLpQGROHV FRQ
PDQXDOLGDGHV,UDOOtHVXQDH[SHULHQFLDPX\JUDWLÀFDQ
WHSRUTXHHVWDPRVFRQHVRVQLxRV\OHVD\XGDPRVHQOR
TXHSRGHPRV(OORVFRQVLJXHQTXHQRVRWUDVQRVROYLGH
PRV GH QXHVWURV SUREOHPDV R SUHRFXSDFLRQHV GXUDQWH
XQUDWR2VLQYLWDPRVDTXHYD\iLVDOOtFXDQGRSRGiLV
(VXQDH[SHULHQFLDPX\JUDWLÀFDQWH
(OSULPHUGtDTXHIXLPRVYLPRVDPXFKRVQLxRVFRVDTXHQRV
GLRDOHJUtD\WULVWH]DDODYH]
¢3RU TXp DOHJUtD" 3RUTXH QRV KDFLD PXFKDV LOXVLyQ SRGHU
FRPSDUWLUXQDWDUGH FRQHOORVFRQRFHUORV MXJDU HQVHxDUOHV
FRVDVKDFHUOHVVRQUHtU\SRUTXHQRHVFXFKDUODVLOXVLRQHV
TXHWLHQHQVREUHODYLGD
¢3RUTXpWULVWH]D"3RUYHUTXHFUHFHQVLQHOFDULxRGHORVVX
\RV QR SRGHU YLYLU HQ VXV FDVDV OHYDQWDUVH VLQ WHQHU D VXV
SDGUHV
(VWRQRVKL]RSHQVDUHQPXFKDVFRVDVQRVRWUDVTXHUHQHJD
PRVGHWRGR\HOORV£TXHGDUtDQSRUWHQHUORTXHQRVRWUDVWH
QHPRVQRVHQIDGDPRVVLQXHVWURVSDGUHVQRQRVGHMDQKDFHU
HVWRRORRWUR\HVWRVQLxRV£TXHGDUtDQSRUSRGHUHVWDUFRQ
ORVVX\RV
$OXPQDVž(62
34
3RURWUDSDUWHGHFLUTXHHQHVHFHQWURHVWiQELHQ(VXQDFDVD
GHJUDQVXSHUÀFLHFRQDPSOLRVMDUGLQHVDOLJXDOTXHODVKD
ELWDFLRQHVTXHHVWiQELHQDUUHJODGDVHQÀQWRGDODFDVDHV
XQDPDUDYLOODSHURWDPELpQFDEHGHFLUTXHXQDD\XGDQXQFD
YLHQHPDO
l’algar
l’algar
35
Els professors Escriuen
Els professors Escriuen
Educar per a la convivència
)LHVWD3URDFLV
Educar para la convivencia no es renunciar a la existencia de conflictos sino saber enfrentarlos y superarlos
positiva y efectivamente.
Educar para la convivencia es la forma esencial de la educación en valores y supone el reconocimiento de unos
principios básicos que deben ser asumidos por todas las personas: el respeto, la cooperación, la justicia, la solidaridad,
el desarrollo de la autonomía personal. A su vez, hay que ser conscientes de que esta cultura de convivencia exige
que se cuestione cualquier tipo de discriminación, intolerancia, indiferencia, conformismo e insolidaridad. Pero esta
educación para la convivencia requiere, más que buenas teorías, buenas prácticas, y presupone una permanente
invitación a la acción, comenzando por el comportamiento y las actitudes de todas las personas, tanto de las que
educan (profesorado y familia), como las que son educadas, pues sabemos que cuanto más corta es la distancia entre
lo que decimos y hacemos, más eficaz es la labor que realizamos.
8QD·RP¨VWXYROXJDUQXHVWUDl)LHVWD352$&,6mHOG´D
GH$EULO6HUHSLWL¹GHQXHYRHVDJUDQFRQYLYHQFLDHQWUH
WRGRV PLHPEURV GH OD FRPXQLGDG HGXFDWLYD DQWLJXDV
DOXPQDVDGRUDGRUDVUHOLJLRVDVSDGUHVFRPSDUWLPRV
HVIXHU]RFDUL·RHLOXVL¹Q
WDOOHUGHSLQWXUDHWF
$ODVFXDWURGHODWDUGHHPSH]DPRVWRGRVDWUDED
MDUPRQWDQGRPHVDVWDOOHUHV\SXHVWRVGHYHQWD1XHV
WUDVDQWLJXDVDOXPQDVOXF´DQXQDPDUDYLOORVDVHFFL¹QGH
SDVWHOHU´DGRQGHQDGLHSRG´DHVFDSDUGHDTXHOODVGHOLFLDV
SUHSDUDGDVFRQWDQWRWHV¹Q+XERWHDWURMXHJRVEDLOHV
QRVQHFHVLWDQVLQRTXHFRPSDUWLPRV\GLVIUXWDPRVGH
7RGRV IXLPRV WHVWLJRV GHO DSR\R GH WRGRV ORV SDU
WLFLSDQWHVSDUDKDFHUUHDOLGDGORV SUR\HFWRVHQ ŒIULFD < QR V¹OR FRQVHJXLPRV HVWH REMHWLYR D\XGDU D ORV TXH
XQDJUDQ)LHVWDlWRGRVmODIDPLOLD$&,FRPRTXHU´D6DQWD
5DIDHOD0DU´D
,VDEHO1RJXHUD
EDUCAR PARA LA CONVIVENCIA ES UNA RESPONSABILIDAD COMPARTIDA
Las relaciones de convivencia en los centros escolares
interesan no sólo a la comunidad educativa, sino también a
toda la sociedad, porque se trata de procesos que afectan al
alumnado, al profesorado y a las familias, y, por tanto, inciden
en el ámbito escolar; pero también influyen en los ámbitos
familiares y sociales. Por todo ello, para educar en la solución
pacífica de los conflictos, para fomentar las buenas relaciones
de convivencia entre los alumnos, que también se están
formando como ciudadanos, hace falta la sociedad entera.
Sólo cuando hay un buen entendimiento entre los valores
educativos que propone el centro, los que desarrolla la familia
y los que están presentes en la opinión pública, los alumnos
y alumnas encuentran coherentes y asumibles las normas que
regulan las relaciones humanas.
Familia y escuela previenen los problemas si:
• Comparten y apoyan el proceso educativo.
• Participan conjuntamente en programas formativos.
• Mantienen la misma postura ante modelos agresivos y
violentos.
• Ajustan y sintonizan pautas de control y disciplina.
Familia y escuela comparten la responsabilidad de educar
para la convivencia, la paz y la resolución pacífica de los
conflictos.
Hay muchos aspectos que conviene tener en cuenta si
queremos realmente contribuir a que nuestros hijos e hijas
aprendan a relacionarse y a vivir en paz.
e hijos/as y entre hermanos/as, son piezas esenciales en la
educación para la convivencia.
La escuela instruye y educa en las conductas básicas para
una socialización adecuada de niños y niñas, pero la familia
es el lugar idóneo para:
• Educar en los valores fundamentales que dirigen la
conducta de las personas y que se manifiestan en las relaciones
humanas, como la empatía o ponerse en el lugar del otro y
comprender sus sentimientos, el respeto por las opiniones de
los demás, las actitudes de cooperación, y las conductas pro
sociales y altruistas, que implican ayudar a otros cuando lo
necesitan.
• Poner en práctica una educación personalizada, que
tenga en cuenta las circunstancias de cada situación concreta,
así como las características personales y la edad del hijo/a.
PODEMOS AYUDAR A NUESTROS HIJOS E HIJAS A
CONVIVIR DE UN MODO EFICAZ SI:
• Nos convertirse en modelos positivos.
• Hablamos con frecuencia con los/as hijos/as y les trasmitimos
confianza para que ellos a su vez nos hablen.
• Educamos en los derechos humanos.
• Fomentamos la autonomía de los/as hijos/as.
El primero de estos aspectos es la implicación que la familia
tenga en la escuela y la valoración que haga del estudio.
El segundo es que las familias han de estar preparadas
para detectar e intervenir en
situaciones en las que sus hijos o hijas se vean involucrados
en episodios violentos o que quiebran la convivencia.
Además, una postura crítica y constructiva ante los medios
de comunicación y los
modelos agresivos y violentos que se transmite a los
menores, un adecuado clima relacional entre madre/padre
36
• Establecemos unas normas claras y dialogadas.
• Nos Interesamos por sus relaciones y amistades.
• Estimulamos a nuestros hijos/as a utilizar constructivamente
el tiempo de ocio.
• Hablamos con nuestros/as hijos/as sobre cómo afrontar los
conflictos.
DEPARTAMENTO DE ORIENTACIÓN
l’algar
VENI, VIDI, VENDIDI
Parafrasejant el gran Juli Cèsar (i desempolsant el llatí que s’implanta el pròxim curs en
4t d’ESO, especialitat “lletres”), això és el que
vaig fer el dia del mercat (traduït: vaig arribar,
vaig vore i vaig VENDRE).
La veritat que tot va transcórrer d’allò més bé.
Comence:
Havia quedat amb Bienve a les 18 hores d’eixe
dia i ahí estava jo. Quan vaig posar un peu en
el recinte del col·le Amparo Vallet em va donar
a triar: un o dos. Un o dos què? vaig respondre
mentre contemplava de reüll un feix de numerets de rifa i imaginava la resposta. Bo, vaig
pensar quan li’n vaig comprar (no dic quina
quantitat), ja he començat a contribuir en este
projecte solidari de les Esclaves per a gent necessitada a l’Àfrica.
Però seguim. Ara acabe de passar per la porta
de ferro (ferri, porta en llatí: açò va bé) i ahí que
em veig Dolores i Pablo, els quals gentilment
em recorden que el mòdic preu de l’entrada
és un euro.
Plenament conscient i sabedor el pague i
m’obsequien amb una cunyada (no la dona
del germà) en plena munyica… Com recorde
els vells temps de la discoteca!
Ara sí ja estic dins del pati. Preocupat per si
Bienve i Lola no poden donar abast amb la
venda de llepolies (exacte, col·loquialment i a
partir d’ara, “CHUCHES”) vaig obrint-me camí
com si en la selva amazònica em trobara (a
càmera lenta, s’entén: és molta gent i molta
coneguda) i per fi arribe a la paradeta. Bienve
i Lola estan fent-ho de meravella però esperen
un reforç. Em pose a la faena i la veritat és
que tot el que amb tan gran habilitat empaquetàrem amb “chuches” Bienve, Tere, Marcela
i un servidor en els dies anteriors (i en hores
l’algar
lliures, ehem) està sent venut a velocitat de
vertigen.
És meravellós comprovar com el consum de
sucre és elevat en la nostra societat del benestar: tots, grans i menuts, xiquets, xiquetes,
mares i pares, mares ex alumnes meues, ties
ex alumnes meues també, iaies (encara NO
ex alumnes meues), es llancen desenfrenadament a la caça de la ganga: bosses de “chuches” d’euro i mig o d’euro (a un preu molt
inferior al de qualsevol botiga)...piruletes a uns
pocs cèntims… unitats de cuquets, tortuguetes, bajoquetes (noms tècnics de les “chuches”) es venen com si els regalaren.
En no més d’una hora les bosses d’euro i mig
s’acaben (resulten més econòmiques, com
no ens cansem de repetir) i les altres a poc a
poc segueixen el mateix camí: la descàrrega
d’insulina extra del pàncreas.
Però quan ja està pràcticament tot vist per a
sentència i el somriure ens ompli la boca pensant en la caixa que estem fent i de la qual
Elvira se sent (sentiment) tan orgullosa, se sent
(oïda) la poderosa veu de David...noooo: és el
bingo. I, qui pot lluitar contra el jocs d’atzar?:
senyores i senyors, THIS IS SPAIN. Haurem de
redoblar esforços. S’imposa la llei del mercat
en crisi: REBAIXES. Si compres 20 “chuches”
te’n donem 22 (i la caixa per a poder-les transportar –no, no tenim bosses de plàstic: som
molt ecologistes o poc previsors: les que n’hi
havia ja s’han esgotat).
Les últimes afortunades clientes són un parell
d’alumnes de 1r d’ESO que ben contentes
s’emporten totes les “chuches” que queden
per un euro (amb un descompte d’un 15%
més o menys).
En eixe moment final de calma estic a soles.
Tots disfruten de l’actuació de ball i del bingo
(o estic mesclant el temps en la meua ment?:
tan gran és l’alegria per haver venut tot el material que teníem). Guarde els diners en la caixa,
els pose a bon recapte, replegue les caixes de
cartró buides i em dirigisc al reciclatge. Passe
per l’aula on Dani, Natxo i Carlos controlen els
jocs d’ordinadors. El primer, gentilment, m’obri
la porta de la classe i deixe, ecològicament, el
cartó en el seu lloc.
Sembla que ja he complit en la consecució del
que uns dies després ens comunicaran: s’han
recaptat més de 6300 euros.
Són prou més de les nou de la nit. Em quede
uns minuts més xarrant amb uns i altres de
l’èxit de la venda i del magnífic ambient que
es viu i a poc a poc vaig desplaçant-me cap
a l’eixida.
És hora de descansar: tots tenim dret, a que
sí?
Gràcies a totes les empreses col.laboradores:
• Kiara
• Ferretería Lozano
• L’anec (Juan Pascual)
• Dulcesol
• Coca Cola
• Caterguai
• Anem
• Cárnicas J. Aparisi
• Refrescos Iberia
• Universal Fashion
• Carnicería Enriqueta
• Juguetilandia
• La Casona
• Cuestión de Detalle
Naviment S.L.
• Intrepits
• Buda
• Nestlé
• Pastisseria Salva
• Expo Mex S.L. La Safor
• Helados Estiu
• Visantet frutas y verduras
• Carnicería Hermenegildo
Llopis- Guadasuar
• Grupo “Casa de Andalucía”
• Ajuntament de Benirredrá
Òscar Quintanilla
37
Setmana cultural
(Q ORV PiV GH YHLQWH DxRV TXH OOH
YR FRPR UHSUHVHQWDQWH GHO$3$ DKRUD
$03$ YHR TXH VL KD\ DOJR TXH VH
PDQWLHQHHQWRGRVXYLJRUHV´/DVHPDQD
&XOWXUDOGHO&ROHJLR(VFODYDVµ
&RPR ODV EXHQDV FRVWXPEUHV SHU
PDQHFHQ HO p[LWR GH HVWD ´6HPDQDµ HV
TXH D SHVDU GHO FDPELR GH SHUVRQDV HQ
HO$\XQWDPLHQWRSXHEOR\GHPiVFDUJRV
GHO$03$ SXHV« KH FRQRFLGR D WUHV
DOFDOGHVXQDDOFDOGHVDFXDWURGLUHFWRUDV
GHO&ROHJLR\VLHWHSUHVLGHQWHVDVGHOD
$VRFLDFLyQVLQROYLGDUDORVSURIHVRUHV
DVTXHOOHYDQWRGDXQDYLGDFRODERUDQGR
EXHQDPHQWH\GHWRGRFRUD]yQ
(VWD VHPDQD HV OD ÀHVWD GH ORV HVWX
GLDQWHV\QRVJXVWDYHUFRPRSDUWLFLSDQ
HQMXHJRVH[FXUVLRQHVIHVWLYDOHVGHSRU
WHHXFDULVWtD«\FRPRQRFXOPLQDUFRQ
ODFHQDGHVREDTXLOORGHOYLHUQHVGHVSXpV
GHOIHVWLYDOXQDQRFKHHVSHFLDOGHJUDQ
DPELHQWH \ XQD IDQWiVWLFD FRQYLYHQFLD
$OJ~QDxRVHKDQVRSRUWDGRYHQGDYDOHV
\ FKDSDUURQHV TXH KDQ DJXDGR OD ÀHVWD
SHUR«VLHPSUHVHKDQPRQWDGRODVPH
VDV
5HFXHUGRTXHVHLQWHQWy´FUHDUWUDGL
FLyQµHQOHFRQFXUVRGH´SDVWLVVHWVµSHUR
DO SDUWLFLSDU SRFRV \ VLHPSUH JDQDU ORV
PLVPRVVHDFDEyFRQHOODHQGHÀQLWLYD
OD JHQWH SUHÀHUH SDVDUOR ELHQ FHQDQGR
EDMRODVHVWUHOODVHQXQDDJUDGDEOHQRFKH
GH0D\RGyQGHUHLQHODDPLVWDGODSD]
\ODFRQFRUGLD
ÉQLPR\KDVWDHODxRTXHYLHQH
7RQL3HLUy
38
Setmana cultural
§6HDPRVSHUVRQDV
GH3D]\)LHVWD¨ž
más inquietos… los
alumnos de 3º de
primaria, pues este
mes celebran su
Primera Comunión..
Los más atentos los
(
sto es lo que queremos vivir cada curso escolar, a lo largo
de nuestra Semana Cultural… Deporte, espectáculo,
salidas, música, ofrenda, Eucaristía…, días intensos y
repletos de actividades, que giran alrededor de una comunidad
educativa ilusionada cada año al recordar una fecha, el 18 de
Mayo, día de Santa Rafaela María.
Este año, la semana cultural no pudo comenzar con la jornada
del sábado “Día del Deporte”, alguien sin invitación, fue la primera
en llegar… la Señora Lluvia. Ella trastocó los planes, pero dio paso
al Señor Sol que supo lucirse el “Día del Espectáculo” y acompañó
a los niños de Infantil y Primaria y también a los peques de la
Escoleta de Benirredrá, para que pudieran disfrutar en el patio del
colegio, del grupo Clin-Clan que se encargó de hacernos pasar un
buen rato.
Teatro y personajes de cuentos, tampoco faltaron…
nuestros alumnos: pequeños actores.
Los alumnos de 4º de primaria interpretaron una obra
teatral y los alumnos de 6º de primaria, hicieron delicias
con los más pequeños contando “cuenta cuentos”.
4º de E.S.O, será su
última Eucaristía como
alumnos del colegio..
y
con
melancolía
recuerdan lo rápido
que les ha pasado
todo… infantil, primaria
y finalmente su último curso en secundaria. El sacerdote
nos recuerda que Rafaela María vivió al estilo de Jesús…
“Amar Siempre”.
Después de la Eucaristía, todos juntos almorzamos en
el patio. Es el momento de compartir juegos… Las flores ya
están a punto… Hay mucho movimiento y empezamos a
ver a las primeras mamás y abuelitos cogiendo sitio, desde
donde el Señor Sol no impida sacar las mejores fotos de
la Ofrenda. En megafonía, presentadora de excepción,
Pura anunciando la llegada de nuestros alumnos, que con
cara sonriente se acercaban tímidos a ofrecer sus flores.
Rafaela María… emocionada
Por la tarde festival, música y baile para acompañar
a los protagonistas: vuestros hijos y nuestros un poquito.
Después cena en Benirredrá, ese pueblo que luce con
orgullo las Torres de nuestro Colegio, el vuestro, el de
todos como ella quería, Rafaela María.
¡Hasta el año que viene!.
Bienve Arjona
La jornada del martes vino marcada por la convivencia…
Nos fuimos todos de excursión, grandes y pequeños. Los padres
esperabais en la puerta del colegio para despedir a vuestros hijos,
que llevaban sus mochilas cargadas de ilusión, de curiosidad y
algo de nervios por la emoción de llegar allá donde iban… Unos,
cuevas, parques o palacios, rincones por escudriñar, animales
que ver…, otros, ciudades que descubrir Madrid, Córdoba,
Barcelona… Recuerdos y momentos compartidos que llevarán
nuestros alumnos.
l’algar
El viernes a primera hora celebramos en el patio del
colegio la Eucaristía. Invitado de honor: el Señor Sol…,
la Señora Lluvia ojeaba escondida entre las nubes… Los
l’algar
39
Setmana cultural
Setmana cultural
Futbito alevín
'LDGHO·HVSRUWHVSRUWHVFRODU
La participación de nuestros alumnos/
as en el deporte escolar sigue siendo muy
numerosa. Desde 3º de infantil hasta 4º de
la ESO, nuestros alumnos/as participan en
Futbol Sala benjamin
diferentes actividades en el ámbito escolar:
el futbito, baloncesto, balonmano, voleibol,
atletismo y psicomotricidad para los más
pequeños.
El deporte escolar ayuda a fomentar
desde las edades más tempranas el saber
Balonmano alevín
relacionarse en grupo, el compañerismo, el
juego en equipo, el adquirir responsabilidades,
el aceptar la derrota, el saber disfrutar de
Balonmano
la victoria, la mejora de la autoestima, la
superación personal y además permite a
nuestros/as alumnos/as a relacionarse con
deportistas de otros centros educativos y
clubes deportivos.
Estos son nuestros deportistas :
Psicomotricitat
Confiemos en que nuestros jóvenes atletas
se impregnen de los valores educativos que
representa la práctica deportiva.
Departamento de educación física
Bàsquet
Psicomotricitat
40
l’algar
l’algar
41
Setmana cultural
Els pares Escriuen
ARSEM=GAVSF=AR@HG=F
9LDMHD5RPDJUXSRV$&,
Un año más, se acerca el día del “Festival de las Actividades Extraescolares” y tenemos que hacer balance de lo que
ha dado de sí todo un año de trabajo y esfuerzo.
Nuestros niños y niñas han podido elegir durante este curso escolar diversas actividades, siendo éstas: danza, karate,
gimnasia artística, inglés, manualidades y cuentacuentos.
Si hacemos un breve recorrido por cada una de ellas, podremos comprobar como:
En DANZA: Las alumnas han aprendido diferentes posiciones de brazos y piernas,
la coordinación y libertad de movimientos, el oído musical y la creatividad (saber
montar coreografías ellas mismas).
En KARATE: (siendo que es el primer año que se oferta en el centro) El “maestro”
ha hecho hincapié en que los alumnos aprendieran diferentes movimientos de
coordinación, técnicas y una introducción a las “Katas”.
En GIMNASIA ARTÍSTICA: Se ha trabajado mucho la psicomotricidad, la
elasticidad, la coordinación de movimientos y diferentes ejercicios artísticos.
En INGLÉS: Han trabajado gran variedad de vocabulario, gramática, listening,
fonética y pronunciación; todo ello de una forma lúdica y divertida.
En MANUALIDADES: Los niños y niñas han aprendido a crear diferentes objetos
con materiales muy diversos y fáciles de usar. Algunos de estos trabajos serán
expuestos el día del festival en una clase del patio para que podáis comprobar
que artistas tenemos.
Al igual que una idea lleva a otra, un viaje lleva a otro. El
primer viaje organizado por el grupo A.C.I consistió en ir a Pedro
Abad, pueblo de Córdoba, donde nació nuestra querida Sta.
Rafaela. Este fue el viaje que nos inspiró la idea de peregrinar a
Roma donde vivió y murió nuestra Santa. Nacimiento y muerte.
De Hispania a la Ciudad Eterna, Roma.
Dicho y hecho. Un buen día después de organizarlo todo un
grupo de madres A.C.I. nos vimos delante de un avión que nos
llevaría a Roma.
Roma una ciudad que impresiona, que atrapa. No solo por ser
hermosa como ninguna, llena de cultura, llena de vida sino por las
personas que la habitan las cuales te muestran su hospitalidad,
a pesar del ajetreo de una gran ciudad, su simpatía, su forma de
hablar tan característica, poniendo ese acento tan latino a todo.
En todas partes nos han tratado bien y con cariño.
Es increíble que aún y después de tantos siglos, los dos
idiomas sigan siendo tan parecidos, con un poco de esfuerzo e
imaginación, la comunicación está servida.
Nuestro gran viaje constaba de cuatro días. Cuatro cortos
días para recorrer toda la historia Romana. Era misión difícil,
pero estábamos dispuestas a hacerlo.
Los dos primeros días los dedicamos a ver la parte monumental
de la ciudad. El primer día lo dedicamos a la Roma antigua.
Primera parada las ruinas que van saliendo a cada excavación,
que te hace preguntarte a medida que andas por Roma encima
de qué estarán tus pies. La colina del Palatino, colina que da
nombre a todos los Palacios tal era la construcción que allí había,
donde se dice que nació Roma. Y el foro, que es la zona donde
están los antiguos monumentos de los emperadores romanos.
Sorprende que todo lo que has visto en el cine, esté ahí a tus
pies y te sientes pequeña ante la grandeza de unos hombres que
fueron capaces de crear tanta belleza y ser tan poderosos. Todo
esto nos lo enseñó una guía romana que era una enamorada
Rosana Torres
l’algar
Luego visitamos el Coliseo. Donde nuestra fantástica guía
una vez más nos explicó y a la vez desmitificó aquellas masacres
cristinas. Allí no había nada de eso. Lo que hacían eran luchas de
gladiadores entre ellos y también con bestias, y que las masacres
a los cristianos y todo eso es una leyenda, como no de Hollywood,
a los cuales no les vendría mal hablar con esta chica. Pero lo más
impresionante era la obra de ingeniería que se desplegaba para
cada acto en el Coliseo, allí se reproducían las grandes hazañas
de Roma y la puesta en escena era increíble, tenía ascensores
para subir y bajar a las fieras, poleas para retirar parte de la arena
o para volverla a poner, era todo un gran Circo. Un Circo que
inspiró y de donde salieron nuestras plazas de toros españolas
que no dejan de ser copias del foro romano, y no puedes hacer
otra cosa que creértelo pues poseen un gran parecido.
Por la tarde visitamos La Basílica de San Palo Extramuros,
que es la segunda más grande de Roma y que sorprende
mucho, no solo por la enormidad de sus dimensiones, que
las tiene, sino por lo diáfana que resulta. Es muy, muy grande
todo lo que tiene, el techo altísimo, las columnas enormes, las
ventanas…, pero lo que posee es una sencillez que impresiona.
La anécdota que nos contó Lía, fue que aunque es una de las
más antiguas, se quemó en 1800 quedando solo el claustro y la
restauraron con los materiales que fueron donando las distintas
naciones, dependiendo lo que tuvieran, por ejemplo, el Virrey de
Egipto donó los pilares de alabastro, el emperador de Rusia la
malaquita y el lapislázuli y así.
Luego fuimos a las Catacumbas de San Sebastián. A mí,
personalmente, me hacía mucha gracia el nombre porque me
recordaba a España. Son unas catacumbas muy austeras y deben
ser bastante auténticas. Poco modificadas para los turistas. La
guía de allí, nos lo contaba todo con poca pasión, un lugar tan
importante como este, donde los Cristianos se escondían de la
persecución romana para dar las enseñanzas de Cristo sin ser
vistos, un lugar con tanta historia, y nosotras acostumbradas
a ver a las explicaciones del Palatino, del Coliseo, por Lía, nos
pareció un poco sosa la visita. Sin embargo por ello no deja de
ser curiosas las catacumbas y te das cuenta de donde viene
nuestra costumbre de enterrar a nuestros muertos en nichos,
que viene a ser lo mismo, solo que nuestros cementerios al aire
libre.
En CUENTACUENTOS: La monitora ha insistido en la comprensión y velocidad
lectora, a través de la lectura de cuentos y de preguntas acerca del mismo.
No me gustaría terminar este artículo sin compartir con vosotros mi gratitud al
trabajar con niñ@s que, con su cariño, esfuerzo y dedicación, me hacen sentir
correspondida en una tarea tan difícil como es la de enseñar; consiguiendo unos
excelentes resultados en un día muy especial para ell@s, que es: EL DÍA DEL
FESTIVAL.
¡Un saludo y hasta el curso que viene!
42
de su ciudad, todo esto nos lo describía desde lo más alto de
la colina palatino y desde allí nos enseñaba cada monumento
que iban desenterrando y cuál era su función en la antigüedad.
Todo ello con una pasión y un saber que te contagiaba, había
momentos en que te veías vestido con la túnica y las sandalias
y paseando por los mismos palacios y pisando el mismo suelo
romano que los antiguos. Parecía que en cualquier momento
aparecería Cesar, con su toga enrollada en la mano, y te contaría
la estrategia de como consiguió conquistar las Galias, por si
acaso íbamos mirando en todas las puertas. Muy bien por Lía.
l’algar
43
Els pares Escriuen
El segundo día lo dedicamos a ver la ciudad a pie, LA Roma
viva, estuvimos en la plaza de España, en la fontana de Trevi, en
la plaza Nabonna, vimos el Panteón, y tantas y tantas cosas que
llenaría páginas enteras solo intentando describir una parte de lo
que vimos, arte, cultura, historia por todos los rincones, belleza y
sentimiento en cada uno de sus monumentos y en cada esquina.
Bernini, Miguel Ángel, nombres que hemos estudiado cientos de
veces y allí suenan como algo normal.
Por la tarde fuimos al Vaticano ahora sí, todo el mundo
inquieto porque sabes que si ya te ha gustado lo que has visto,
ahora va a ser lo máximo. Antes de entrar Lía nos advirtió que no
se podía hablar alto por eso nos consiguió unos auriculares que
iban conectados a un micro desde donde ella nos explicaba cada
rincón del Vaticano. Maravillas de la técnica. Tal es la fuerza que
transmite el Vaticano a Isa (Noguera) le embargó la emoción y
no pudo contener las lágrimas. Rápidamente esa emoción nos
contagió a todas y se convertía en un sentimiento de grupo.
Los primeros pasos fueron
por el museo Vaticano. Estatuas
que podrían cobrar vida y no te
sorprendería, pinturas donde
podías ver dibujada la historia,
tapices en los cuales puedes
percibir la suntuosidad que
había en aquellos tiempos de los
romanos. Seguimos por la Capilla
Sixtina. Cuando entras quedas
trasportada a otra dimensión. Es
la dimensión de un arte que raya
la perfección. Miras arriba y ves la
creación del mundo. Miras a los
lados y ves los pasajes bíblicos,
como si te los estuvieran contando
y miras en frente y ves el Jucio
Final, como punto culminante del arte Renacentista. Y ya en la
Basílica de San Pedro no tienes ojos para todo. El ara con sus
columnas salomónicas, sus mosaicos, sus puertas y como no allí
puedes contemplar la Piedad de Miguel Ángel, que te estremece
al verla y no deja que separes los ojos de ella.
Y por último la Plaza de San Pedro. Con sus dos gigantescos
brazos los cuales abrazan, simbólicamente, a todos aquellos que
entran a ver el Vaticano.
Al salir tuvimos que descansar pues llevábamos un día con
muchas emociones con muchos pasos dados y con mucha
historia a nuestras espaldas. Y que mejor sitio que ir cenar al
Trastévere. Visita obligada una vez en Roma. Es un barrio con
un gran encanto. Fuimos a cenar a un restaurante que servían
comida típica de Roma. Nuestra sorpresa fue que también
cantaban. Imaginémonos a un grupo de españolas cantando
canciones italianas; ¡¡¡Fiesta segura!!!
El tercer día, lo dedicamos a la Santa Rafaela María.
Fuimos a ver la casa del XX Settembre, donde vivió y murió
en su estancia en Roma. Las hermanas que todavía viven allí
EL CENTENARIO DE LAS ESCLAVAS DEL S. C. DE JESÚS
6
conservan la casa y las habitaciones donde estuvo Santa Rafaela,
con gran devoción, tanto que aún parece que esté ella presente
en las mismas. Todavía están allí sus objetos personales, los
manteles que bordaba…. Y la iglesia, que aunque parezca
increíble es enormemente parecida a la nuestra, en la forma y
estilo, solo que la iglesia Romana está más decorada. Lo más
increíble de todo es que allí está nuestra Santa incorrupta, está
en una capilla de la Iglesia. Una vez delante de la Santa leímos
un texto que llevábamos, pues la hermana Elvira nos había
hecho un cuadernillo con el itinerario del viaje, relatos de Santa
Rafaela en Roma, oraciones de la Santa, una novena y espacio
para poder escribir, nuestras notas. Después de leer, hicimos
una reflexión. Algo que la verdad nos fue bien, después de tantas
emociones y vivencias.
H DFHUFD OD IHFKD GH QXHVWUR &HQWHQDULR
GHODOOHJDGDGHODV(VFODYDVGHO6&GH
-HV~VD*DQGtD\%HQLUUHGUi/RFHOHEUDUHPRV
HQHOFXUVR
Por la tarde fuimos a visitar la otra casa que tienen las
Esclavas en Roma, en el monte Parioli que es una de las siete
colinas de Roma. Allí vive la Curia General, que son los más
altos cargos de la Orden de las
Esclavas. Nos recibieron con
alegría, nos habían preparado
un café con pastas y conocimos
a la General de las Esclavas,
que sorprendentemente es
de nacionalidad japonesa.
Nos hacía mucha gracia
y nos sorprendía porque
pocas de nosotras conoce lo
internacionales que son las
Esclavas del Sagrado Corazón.
También nos alegramos mucho
de ver a Gloria que está viviendo
en la Casa. Nos encantó la
hospitalidad y pasar una tarde
compartiendo con ellas la casa
tan bonita y las experiencias del viaje. Al salir no encontrábamos
combinación para llegar al centro de la ciudad y un chico romano
se portó muy bien con nosotras, dándonos la solución para volver.
Solo encontramos buena gente, dispuesta a ayudar.
0LHQWUDVVHEXVFDEDWHUUHQRSDUDHGLÀFDU
ODV SULPHUDV (VFODYDV VH LQVWDODURQ HQ XQD
FDVDHQOD3OD]DGH/RUHWRQžHQ*DQGtD
(OGH-XQLRVHLQDXJXUyXQDFDSLOOLWDHQGLFKDFDVD
\VHJ~QFXHQWDQ´/DSREODFLyQUHFLELyPX\ELHQDOD
FRPXQLGDG\ODFDSLOODVHOOHQDEDGHJHQWHµ
+DJDPRVXQSRTXLWRGHKLVWRULD
+DFtDWLHPSRTXHODV55(VFODYDVGHO6&
GH-HV~VTXHUtDQDEULUXQQRYLFLDGRHQ*DQGtD
\ HO GH IHEUHUR GH VH GLR OD OLFHQFLD
SDUDHVWDEOHFHUGLFKRQRYLFLDGR
$OOt HVWXYLHURQ DOJR PiV GH XQ DxR PLHQWUDV VH
KDFtDREUDHQHOWHUUHQRDGTXLULGRHQ%HQLUUHGUi´(O
GH0DU]RGHHVWUHQDURQODQXHYDFDVDDOJXQDV
+HUPDQDVDXQTXHVyORSDUDFRPHUUHFLELUORVPXHEOHV
TXHOOHJDEDQ\OLPSLDUODVKDELWDFLRQHV\DWHUPLQDGDV
(O\DIXHURQWRGDVDGRUPLUDOOtDXQTXHODREUDQR
HVWDEDGHOWRGRWHUPLQDGD
(O GH -XOLR GH VH SXVR SULYDGDPHQWH OD
SULPHUDSLHGUDGHOD,JOHVLD/DREUDGHODFDVDVHJXtD
DGHODQWH
(O &HQWHQDULR TXH YDPRV D FHOHEUDU HO FXUVR
HPSH]DUi HQ 2FWXEUH \ WHUPLQDUi HQ
0D\R 'XUDQWH HVWH WLHPSR VH FHOHEUDUiQ GLIHUHQWHV
DFWRVTXH\DRVKDUHPRVOOHJDUPiVDGHODQWHFRQXQD
SURJUDPDFLyQ
´&,(1$f263$5$
72'26µ
Fue un viaje extraordinario. Más allá de la Belleza de Roma
pudimos ver un grupo unido. Un grupo en busca de sentimientos.
Sentimientos encontrados, no solo en Roma y en su belleza, sino
también en el encuentro con Santa Rafaela. Fue un volver al
interior de cada una.
SRUTXH WRGRV HVWiLV XQLGRV D OD YLGD
GH ODV (VFODYDV \ TXHUHPRV TXH WRGRV
FHOHEUHPRV HVWH JUDQ DFRQWHFLPLHQWR FRQ
XQDDFWLWXGGHDFFLyQGHJUDFLDV
Sólo me queda dar las gracias a todo este grupo fantástico de
personas que hizo de este viaje un viaje especial.
Y si una idea lleva a otra, un viaje...
l’algar
/DV (VFODYDV GHVGH VXV LQLFLRV QRV KHPRV VHQWLGR
PX\ YLQFXODGDV D %HQLUUHGUi \ D *DQGtD FLXGDG TXH
ODVDFRJLyFXDQGROOHJDURQ
(OOHPDTXHKHPRVSHQVDGRSDUDGLFKR
&HQWHQDULRHV
El domingo había misa a las ocho en la iglesia del XX
Settembre, y al volver desayunamos en el sitio de siempre ya
despidiéndonos de todo, con el equipaje hecho y la sensación
de que algo bueno se acaba. Y por último fuimos al ángelus a
la Plaza San Pedro a recibir la bendición del Papa, que Oh!!!!
Justamente no estaba allí.
0'2/25(6)$<26
ANA CLIMENT
44
(OGH1RYLHPEUHGHHPSH]DURQODVHVFXHODV
GLDULDVFRQQLxDV(OQžGHDOXPQDVLEDDXPHQWDQGR
\DODxRVLJXLHQWH\DHUDQOOHJDQGRDVHUHQHO
DxR(VHPLVPRDxR´HPSH]DURQDWHQHUUHWLURV
SDUD ODV FKLFDV GH ODV HVFXHODVµ 7DPELpQ HVWD FDVD
DGHPiV GH 1RYLFLDGR IXH -XQLRUDGR \ 7HUFHURQDGR
SHUtRGRVGHIRUPDFLyQSDUDODVUHOLJLRVDVMXQWRFRQ
HO&ROHJLR\OD&DVDGH(VSLULWXDOLGDG
l’algar
45
FORN Y DOLÇOS
FABUEL
Mª Jesús Mompó
Puertas para Locales Comerciales, viviendas particulares y cocheras comunitarias
C/ Madrid, 5 • 46702 GANDIA (Valencia) • Tel. 96 286 35 48 • Fax 96 286 33 20 • Móvil 607 45 00 91
www.arastey.com
[email protected]
C/ Llidoner, 2 - Tel.: 96 286 13 82
46703 BENIRREDRÁ
Sant Pere, 70 - 46702 GANDIA ( Valencia)
Tel. 96 286 39 79
FERRETERIA LOZANO
FUSTA REAL
Carpintería
F L
S.L.
Ferreteria
Toldos - Tapizados - Cerramientos - Carpas
-RVp$QWRQLR/R]DQR+XHUWD
6RPRV)DEULFDQWHV
Ctra. de Almansa, Km. 96
46727 Real de Gandía (Valencia)
Tel./Fax: 96 286 99 46
-XDQ0LJXHO-XVW0iUWLQH]
([SRVLFLyQ\YHQWD
&0RUHUHV3RO,QG$OPRLQHV
HPDLOWROGRVPDU#EX]RQVHJXURFRP
7HO )D[
Lozano
PIZZERIA
Playa de Gandía
Edf. Acuarium
Tel. 96 284 16 85
0RYLO
7HO Herramientas Campo y Jardin,
Escaleras de piscina, Estufas, Telas
para sombreo, Rompevientos, etc...
C/ Av. Grau, 4 - 46701 GANDIA - Tel/Fax 96 287 24 59
COINBROKER, S.L.
C O R R E D U R Í A
D E
S E G U R O S
PRESUPUESTOS SIN COMPROMISOS
C/ Plus Ultra, 12 bajo - Valencia
Tel. 963 952 845 - Fax. 963 953 577
www.coinbroker.es
EMPRESA DE SERVICIOS
REFORMAS ALBAÑILERIA - FONTANERIA
CALEFACCIÓN - PLACAS SOLARES Y PINTURAS
9L`LZ*H[}SPJVZ
.(5+0(
CARLOS PEIRÓ, S.L.
(;326,&,Ð13$6(2*(50$1,$6‡*$1',$
$/0$&(1&75$$/%$,'$61‡7(/
)$;‡5($/'(*$1',$9$/(1&,$
Pasaje Lombard, 30 Escalera, 6-1ª. - 46701 Gandía (Valencia)
Tels. 96 287 43 02 - 96 287 22 56 - Fax 96 286 79 57
l’algar
l’algar
construcciones Y canalizaciones
cYca
- Obras hidráulicas.
- Construcción en general.
CLÍNICA DENTAL
Odontología integral de niños y adultos
contacto:
Dra. Mariló Puchol Estrugo
Passeig Germanies, 81, esc. A, 8º- 24
C/ de Irlanda, s/n (Urbanización San Nicolás)
46730 GRAU DE GANDIA
Tel./Fax 96 284 59 59
TAPIZ - CONFORT
1
NOGUERA
46702 GANDIA (Valencia)
Tel. 96 204 38 41 - Fax. 96 204 38 42
email: [email protected]
&/Ë1,&$'(17$/
)(55(7(5,$
'U,YiQ0RUDQW(VWUXJR
&ROHJ1ž
TODO PARA LA DECORACIÓN
LIJADO Y BARNIZADO DE PARQUETS
PARQUETS FLOTANTE
PARQUETS TARIMA
PARQUETS CORCHO
CESPED ARTIFICIAL
Germanías 43 - Esc.2, 1º, pta 3ª
Tel. 96 287 62 31
GANDIA
0$5&(/,12
62/,9$6/
‡2572'21&,$
‡,03/$172/2*,$
‡2'2172/2*,$*(1(5$/
PARQUETS - MOQUETAS - ALFOMBRAS
SINTASOL - SOMFLOOR - PUERTAS PLEGABLES
Abad Solà, 50 - Tel. 96 286 12 49
Almacén: Guardamar, 20 - Tel. 610 261 966
46701 GANDIA (Valencia)
Avda. de Las Esclavas, 12, Bajo - Tel. 96 287 90 46
46702 GANDÍA (Valencia).
E-mail: [email protected]
PHQMDUV
/XFLR
R
URGENCIAS
608 062 914
CARMEN SIMÓ, S.L.
BOLSAS DE PLÁSTICO Y PAPEL
CARTÓN PARA CONFITERÍA
C/ Benicanena, 48
C/. Avingunda de Gandia, s/n.
46702 GANDIA
46727 REAL DE GANDIA (Valencia)
Tel. 96 287 32 67
Tel./Fax: 96 287 91 03
PANADERIA
PASTISSERIA
BOLLERIA
5HKDELOLWDPRVHLPSHUPHDELOL]DPRVWHUUD]DVGHYLHMD
\QXHYDFRQVWUXFFLyQIDFKDGDVSHQDOHV\WRGRWLSRGH
SDUiPHWURVH[WHULRUHV,QFOXVRFXELHUWDVGHWHMD
Bisutería - Regalos
*$5$17,=$02672'2618(6752675$%$-26
325813(5,2'2'(´',(=$f26µ
FDUQHVDODEUDVDFRFLQDPHGLWHUUiQHD
&&DYDQLOOHV*$1',$7HO
C/ Alcoy, 31 - Tel. 96 284 64 51
46730 GRAO DE GANDIA
&DOOH0D\RU7HO
*$1',$
l’algar
C/ Bernardino Pallarés, 31 - Tel. 96 283 12 58 - PILES
C/ LES NEUS, 2 - Tel. 96 283 17 43 - PLATJA PILES
Avgda. del Mediterrani, 17 - Tel. 96 281 80 23 - PLATJA MIRAMAR
l’algar
3LGDQ3UHVXSXHVWR6LQ&RPSURPLVR/ODPH$
,03(5*$17HO*$1',$
regals
Ciutat de Barcelona, 17 - Gandia (Valencia)
Tel. 96 287 01 54
Emi Peréz Estruch
/$%287,48('(/&2/(*,$/
C/ Ciutat de Barcelona, 32 • 46702 GANDIA (Valencia)
Tel.: 96 287 90 18 - 96 286 67 24
Tel: 96 295 41 53 • Fax 96 295 41 53
*ZM[\WV
&WUD9DOHQFLD$OLFDQWH.P$SGR&RUUHRV
*$1',$9DOHQFLD
7HOI)D[
HPDLOVDOD]RQHVURPD#VDOD]RQHVURPDFRP
7(1(026(/81,)250(
'(/&2/(*,2(6&/$9$6
3OD]D(MpUFLWR(VSDxRO
*$1',$
7HO)D[
ZZZXQLIRUPHVPDUOHQVFRP
Pastelería S.
&KDFKL3LUXOL
Aparisi
“Puli”
PHULHQGDV
Castañas Heladas Artesanas
FHQDV
FXPSOHDxRV
TAMBIÉN TENEMOS:
DQLYHUVDULRV
HYHQWRVYDULRV
POR ENCARGO
HLQFOXVRJXDUGDQLxRV
&DIHWHUtD
3DUTXHGH2FLR,QIDQWLO
WLO
'RFWRU)OHPLQJ*$1',$
5HVHUYDV
&DUPHQ/ySH]6iQFKH]
$'0,1,675$'25$'(),1&$6
5HS~EOLFD$UJHQWLQDž‡7HO\)D[
*$1',$9DOHQFLD
$YGD/DYDOOG·$OEDLGDVQ
7HOV
)D[
(PDLOWUDQVEHUWVO#WUDQVEHUWVOFRP
*$1',$
9DOHQFLD
Tartas de Arándanos
Tarta de Limón
Tarta de Chocolate
Tarta de Café Irlandés
Biscuit Glacé de Turrón
Bombón Helado 3 Sabores
C/ Rafelcofer, 20 Bajo - 46702 GANDIA (Valencia)
Tel. 96 287 76 78
Lo + natural en flor artificial
Super Sérvis
Venta de flor al mayor y detall
Casa y Hogar
Bancos
Oficina
Despachos
Cafetería
Escaparates
Hoteles
&/,1,&$9(7(5,1$5,$
'(/$9$//',*1$
3(55848(5Ì$&$1,1$
Germanías 45 bajo - Tel. 96 286 83 19
C/ Sant Agustí, 17
Tel.: 96 283 63 09 - Móvil: 610 063 875
46760 - TAVERNES DE LA VALLDIGNA
(Valencia)
l’algar
Especial arreglo en jardineras para cementerio
Reis Catòlics, 4 (cantó Ciutat Laval)
46702 GANDIA (Valencia)
Tels. 628 079 338 • 626 502 226
l’algar
Centro de ornamentación especializado en flor artificial
Doctor Fleming, 21 • 46702 GANDIA
Tel. 96 286 83 01
Caterguai, s.l.
6HUYLFLRGH%DQTXHWHV\&HOHEUDFLRQHV
&RPHGRUHVHVFRODUHV
)LHVWDVSRSXODUHV
GHSRUWH
'7ERX4IVI8IP
+%2(-%:EPIRGME
QEWHITSVXIXMIRHEW$KQEMPGSQ
Pol. Ind. Rafelcofer, calle Xaloc 3 • 46716 RAFELCOFER
Tel. 96 280 10 28 • Fax 96 280 14 35
solucions gràfiques per a la empresa
&%HQLFDQHQD
&$EDG6ROD
&/XLV9LYHV
Abat Solà, 76 • 46701 GANDIA (València)
Tel. 96 286 97 94 - 636 96 86 94 • Fax 96 296 20 65
[email protected]
l’algar
l’algar
JF CERRAJEROS 24 H
ˆ
HILFDFLD‡UDSLGH]‡VHULHGDG
NJGIVVENIVSW$]ELSSIWˆ4PE^E)PuTXMGEˆ+%2(-%
$%5,02638(57$6&2&+(6<&$-$6)8(57(6
(MWXVMFYMHSV
‡6XVWLWXFLyQ\UHSDUDFLyQGHFHUUDGXUDV
‡'XSOLFDGRGHOODYHV\WRGRWLSRGHPDQGRV
‡3XHUWDVDFRUD]DGDV
‡3HUVLDQDVUHMDVPRWRUHV
')66%.)6Å%()0%9831É:-0
Avenida del Norte, s/n (edificio Géminis) PLAYA DE GANDIA
ˆ0PEZIWGSHMßGEHEW
ˆ'IVVEHYVEW
ˆ(YTPMGEHSW
Tel. 690 74 11 59 - 96 284 58 92
Camisetas
6$
Ropa Laboral
Ropa Náutica
BOIG BLAU
7IVZMGMS8qG
RMGS
Equipaciones Deportivas
Estampaciones
Tot tipus de contenidor per a tot
tipus de residu.
Chándal del Colegio Esclavas
Avda. del Raval, 38 - 46702 Gandia
Tel./Fax: 96 287 23 96 - 615 613 623 [email protected]
Gran Vía Castell de Bairén, 36. Pol. Ind. Alcodar
46701 - Gandia
TEL: 96.286.61.56 - 620.950.734
FAX: 96.296.60.48
l’algar
l’algar

Documentos relacionados